Consells / Atisha

Recull de diàlegs, paraules de consell i reflexions de

Palden Atisha

En una ocasió Atisha fou preguntat pels seus deixebles:

“Quin és l’ensenyament més elevat sobre el Camí?”

Atisha Contestà:
“L’habilitat més elevada està en la realització de l’absència de l’ego.
La noblesa més elevada està en la submissió de la ment pròpia.
L’excel·lència més elevada està en tenir una ment que tracti d’ajudar els altres.
El precepte més elevat és l’atenció continuada.
El remei més elevat està en la comprensió de la naturalesa buida de tot.
L’activitat més elevada és no conformar-se amb les preocupacions mundanes.
L’assoliment més elevat és la disminució i transmutació de les passions.
La donació més elevada es troba en el no aferrament.
La pràctica moral més elevada és una ment pacificada.
La paciència més elevada és la humilitat.
L’esforç més elevat és abandonar l’aferrament a les activitats.
La meditació més elevada és la ment sense pretensions.
La saviesa més elevada és no comprendre res tal com apareix.”

En sortir de la província occidental de Bari, Atisha va donar els següents

consells als seus deixebles reunits:
“Amics, fins que no hagueu obtingut la il·luminació, el mestre espiritual és
necessari; per tant depeneu del sant mestre espiritual. Fins que no hagueu
comprés plenament la naturalesa de la vacuïtat, heu d’escoltar l’Ensenyança; per
tant escolteu amb atenció el precepte del mestre. La mera comprensió de
l’Ensenyança no és suficient per esdevenir il·luminat, heu de practicar amb
constància.
Aneu lluny de qualsevol lloc que sigui perjudicial per a la vostra pràctica;
romangueu sempre en un lloc que sigui propici per a la virtut. El soroll és
perjudicial fins que un no hagi obtingut una ment ferma; per tant quedeu-vos en
un lloc aïllat. Abandoneu els amics que fan incrementar les passions que us
encadenen; depeneu d’amics que facin augmentar la vostra virtut. Tingueu això
en compte. No hi ha mai una fi de les coses per fer, en conseqüència limiteu les
vostres activitats. Dediqueu-vos a la virtut dia i nit i estigueu sempre atents.
Quan hagueu obtingut el precepte del mestre, hauríeu de meditar i actuar
sempre en harmonia amb aquest discurs. Quan feu això amb gran humilitat, els
efectes es manifestaran sense demora. Si actueu d’acord amb l’Ensenyança des
del fons del vostre cor, tant els aliments com les necessitats vindran de forma
natural.
Amics, no hi ha satisfacció en les coses que desitgeu. És com beure aigua de la
mar per satisfer la set. Per tant, conformeu-vos. Aniquileu totes les formes de
pretensió, d’orgull i de presumpció; estigueu submisos i pacífics. Abandoneu tot
allò que és anomenat virtut però que de fet és un obstacle per a la pràctica de
l’Ensenyança. Com si fossin pedres en un camí estret i relliscós, hauríeu de netejar
totes les idees de guany i respecte, perquè són la corda del diable. Con els mocs al
vostre nas, buideu tots els pensaments de fama i lloança, perquè només serveixen
per seduir i enganyar.
Consells / Atisha

Com la felicitat, el plaer i els amics que heu acumulat són de més durada que
un instant, doneu-los l’esquena. La futura vida és més llarga que aquesta vida, per
tant garantiu acuradament el vostre tresor de la virtut per proveir-vos pel futur.
Deixeu de menysprear i censurar els altres i genereu una ment compassiva
envers aquells qui son els vostres inferiors. No tingueu un aferrament profund
envers els vostres amics i no discrimineu envers els vostres enemics. No sigueu
gelosos o envejosos de les bones qualitats dels altres, prengueu aquestes bones
qualitats vosaltres mateixos amb humilitat. No us molesteu en examinar les faltes
dels altres, però examineu les vostres pròpies faltes. Purgueu-vos d’aquestes com
si fossin mala sang. No hauríeu de concentrar-vos en les vostres pròpies virtuts;
tanmateix respecteu aquestes com faria un servent. Estengueu l’amor compassiu
cap tots els éssers vius com si fossin els vostres propis fills.
Tingueu sempre una cara somrient i una ment amorosa. Parleu honestament i
sense ira. Si aneu dient moltes coses sense sentit, cometreu errors; així parleu
amb moderació. Si feu moltes coses sense sentit, la vostra activitat virtuosa
cessarà; abandoneu les accions que no són religioses. És inútil fer l’esforç en
activitat no essencial. Perquè qualsevol cosa que us succeeixi prové com a resultat
del vostre karma des de fa molt temps, els resultats mai no s’ajusten als vostres
desitjos actuals. En conseqüència mantingueu la calma.
Ai! És molt millor morir que causar vergonya a una persona santa; hauríeu,
per tant, de ser sempre senzills i sense engany. Tota la misèria i la felicitat
d’aquesta vida s’origina des del karma d’aquesta i de las vides prèvies; no culpeu
els altres de les vostres circumstàncies.
Fins que no us sotmeteu a vosaltres mateixos, no podeu sotmetre els altres; per
tant, sotmeteu-vos en primer lloc vosaltres mateixos. Atès que no sou capaços de
fer madurar els altres sense clarividència, feu un gran esforç per assolir la
clarividència.
Vosaltres morireu amb tota seguretat, deixant enrere qualsevol riquesa que
hagueu acumulat, així que aneu en compte de no recol·lectar contaminació a
causa de la vostra riquesa. Atès que els plaers de distracció són sense substància,
adorneu-vos amb la virtut de la donació. Mantingueu sempre una pràctica moral
pura, perquè és preciós en aquesta vida i assegura la felicitat en vides futures. En
aquesta època del Kaliyuga (Edat del vici), on l’odi és rampant, poseu-vos
l’armadura de la paciència, la qual anul·la la ira. Nosaltres romanem al món
mitjançant el poder de la mandra; per tant, hem d’encendre, com un gran foc,
l’esforç de l’assoliment. Instant rere instant la vostra vida es malgasta conduïda
per l’atractiu de les activitats mundanes; és l’hora de meditar. Atès que esteu sota
la influència de les creences errònies, no compreneu la vacuïtat de la naturalesa.
Busqueu gelosament el significat de la realitat!
Amics, el cicle dels renaixements és un vast pantà en el quals no hi ha felicitat
real; correu cap el lloc de l’alliberament. Mediteu d’acord amb el precepte del
mestre i assequeu el riu de la misèria del cicle dels renaixements. Tingueu això
sempre en compte. Escolteu bé aquest consell, el qual no és meres paraules sinó
que prové del fons del meu cor. Si seguiu aquests preceptes em fareu feliç no
només a mi sinó a vosaltres mateixos així com també als altres. Encara que jo soc
un ignorant, us insto a recordar aquestes paraules.”

En una altra ocasió Atisha digué:

“La Kaliyuya (Edat del vici) no és el moment per mostrar la vostra habilitat; és
l’hora de perseverar a través de les penúries. No és el moment de prendre una
posició elevada, sinó l’hora de ser humil. No és el moment de confiar en molts
Consells / Atisha

assistents, sinó l’hora de confiar en l’aïllament. Tampoc no és el moment de

sotmetre els deixebles; és l’hora de sotmetre’s un mateix. No és el moment
d’escoltar únicament les paraules, sinó l’hora de contemplar el seu significat.
Tampoc no és el moment d’anar d’aquí cap allà; és l’hora de quedar-se sol.”

Quan el venerable Atisha estava residint a Yerpadrak, prop de Lhasa,

pronuncià els següents consells:
“Nobles fills, reflexioneu profundament sobre aquestes paraules. A la Kaliyuga
(Edat del vici) la vides són breus i hi ha molt per comprendre. La durada de la
vida és incert; no sabeu quant de temps viureu. Per tant, hauríeu de fer un gran
esforç ara per complir els vostres correctes desitjos.
No us proclameu monjos si obteniu les necessitats de la vida a la manera dels
laics. Malgrat que visqueu en un monestir i abandoneu les activitats mundanes,
si encara us preocupeu d’allò que heu abandonat, no teniu dret a proclamar ‘Soc
un monjo que viu a un monestir.’ Si la vostra ment persisteix encara en el desig
de coses boniques i produeix encara pensaments nocius, no proclameu ‘Jo soc un
monjo que viu a un monestir.’ Si encara aneu amb gent mundana i perdeu el
temps en converses mundanes sense sentit amb aquells amb qui vius, tot i que
estigueu vivint en un monestir, no proclameu, ‘Jo soc un monjo que viu en un
monestir.’ Si sou impacients i aneu sentint menyspreu, si no podeu ser ni de la
més mínima utilitat cap els altres, no proclameu, ‘Jo soc un monjo bodhisattva.”
Si parleu d’aquesta manera a la gent mundana, sereu uns grans mentiders.
Vosaltres podeu sortir dient tals coses. No obstant, no podeu enganyar aquells
qui posseeixen la visió il·limitada de la clarividència, ni tampoc podeu enganyar
aquells qui posseeixen l’ull del Dharma de la gran omnisciència. Ni tampoc podeu
enganyar-vos a vosaltres mateixos, atès que els efectes del karma us segueixen.
Per romandre en un monestir és necessari abandonar els camins mundans i
l’aferrament als amics o parents. Mitjançant la renúncia a aquests, us esteu
desfent de totes les causes cooperants de l’aferrament i el desig. A partir de llavors
hauríeu de buscar la ment preciosa de la il·luminació. Ni tan sols per un instant
hauríeu de permetre el sorgiment de la vostra obsessió passada envers els
assumptes mundans. En el passat, no vàreu practicar adequadament
l’Ensenyança, i sota la influència dels hàbits del passat que varen soscavar la
vostra força, vàreu produir de forma continuada els conceptes d’una persona
mundana. Perquè tals conceptes són predominants, llevat que feu ús de forts
antídots contra ells, és inútil romandre en un monestir. Hauríeu de ser com els
ocells i animals salvatges que hi viuen.
En resum, residir en un monestir no serà útil si no feu marxa enrere en la
vostra obsessió per les coses belles i no renuncieu a les activitats d’aquesta vida.
Si no talleu aquestes inclinacions, pensant que podeu actuar pels objectius
d’aquesta i de futures vides, no realitzareu res més que la pràctica religiosa
incidental. Aquesta forma de pràctica no és més que la pràctica hipòcrita i
pretensiosa feta pel guany egoista.
Per tant, hauríeu de buscar sempre amics espirituals i evitar les males
companyies. No us establiu en un lloc o acumuleu moltes coses. El que sigui que
feu, que sigui en harmonia amb l’Ensenyança. Deixeu que qualsevol cosa que feu
sigui un remei per envers les passions que encadenen. Aquesta és la pràctica
religiosa actual; feu una gran esforç per realitzar això. A mesura que el vostre
coneixement augmenti, no estareu posseïts pel dimoni de l’orgull.
Romangueu en un lloc aïllat, sotmeteu-vos a vosaltres mateixos. Tingueu pocs
desitjos i estigueu satisfets. No tingueu plaer en el vostres coneixement ni
Consells / Atisha

busqueu els defectes dels altres. No tingueu por ni ansietat. Sigueu bona voluntat
i sense prejudicis. Concentreu-vos en l’Ensenyança quan estigueu distrets per les
coses errònies.
Sigueu humils, i si sou derrotats, accepteu-ho amb gràcia. Abandoneu la
jactància; renuncieu al desig. Genereu sempre una ment compassiva. Qualsevol
cosa que feu, que sigui amb moderació. Sigueu satisfets i sostinguts amb facilitat.
Fugiu com un animal salvatge de qualsevol cosa que us pugui atrapar.
Si no renuncieu a l’existència mundana, no digueu que sou sants. Si no heu
renunciat a la terra i l’agricultura, no dieu que heu entrat a la Comunitat. Si no
renuncieu al desig, no digueu que sou un monjo. Si no teniu amor ni compassió,
no digueu que sou un bodhisattva. Si no renuncieu a l’activitat, no digueu que sou
un gran ésser meditatiu. No aprecieu els vostres desitjos.
En resum, quan residiu en un monestir, participeu de poques activitats i
mediteu simplement sobre l’Ensenyança. No tingueu causa de penediment en el
moment de la vostra mort.”

Traducció: Albert Biayna Gea