DE AMORE.

Tratado sobre el amor ANDREU EL CAPELLÀ

Edició a cura de Inés Creixell Vidal-Quadras
El Festín de Esopo 4, Edicions dels Quaderns Crema 1984

Benvolgudes noies i noi,

Es tracta de llegir les 31 Regles de l’amor que exposa Andreu el Capellà i el

capítol VI del Llibre Segon: Si uno de los dos amantes rompe su fidelidad hacia
el otro.
A partir d’aquí redacteu un text sobre:
-Idea de la dona que se’n desprèn a l’Edat Mitjana
-Idea de l’home que se’n desprèn a l’Edat Mitjana
-El paper dels confidents en l’amor

Un cop fet el treball el pugeu als documents (a dalt de tot a l’esquerra) del
nostre correu lectorsillibres@gmail.com. i el poseu a la carpeta de Literatura
Medieval.

No us oblideu de signar cadascú la vostra feina perquè en cas contrari no

sabrem de qui és cada text.

Concepció de la dona a l’Edat Mitjana

La dona de l’edat mitjana estava per sota de l’home. Primer depenia del pare, que les protegia
i guardava la seva puresa, i quan es casava passava a dependre del marit. El matrimoni era
totalment un negoci. Havien de ser educades i sense sortir dels models de comportament
correctes de l’ època sinó volien ser rebutjades o mal mirades .En el text l’autor posa exemples
de com s’ha de comportar una bona dona en diferents situacions. Abans de començar una
relació havien de fixar-se bé i conèixer de veritat el pretendent. En les relacions els homes
tenien més llibertats que les dones. Es tolera que un home mantingui relacions amb dos dones
perquè és més freqüent i pel privilegi del seu sexe, però en canvi, aquest fet és inacceptable
amb les dones. Era una societat masclista.
Per a una dona era molt vergonyós no complir las promeses. Es solia pensar que eren enganys
propis de prostitutes. També si una dona s’abraçava i besava amb estranys, era considerat un
indici d’ amor i s’ havia de retreure com es mereixia.

Les ocupacions de les dones nobles eren la música, la poesia, l’ església i resar i preparar-se el
seu aixovar. Les dones pageses o serventes es dedicaven a les feines de la casa, rentar la roba,
fer el menjar, cosir i també tenint cura dels animals de les granges.

Concepció de l’home a l’Edat Mitjana

L’home de l’ edat mitjana és una persona dedicada a la guerra, que està poc a casa. És qui pren
les decisions i mana, és a dir, el qui té el poder a la casa. Un home no pot tenir dos amors si no
és que la dona ho accepta. No es considera infidel un home si no és que se’n va molt sovint
amb una altra.
Tots els integrants de la casa estaven sota domini de l’home i aquest tenia l’obligació de
protegir els seus membres. Les guerres, les lluites, el domini de les armes, l’ equitació i la caça
són les ocupacions principals dels homes nobles. Pels pagesos eren les feines del camp i els
pocs artesans que hi havien la seva feina a l’ obrador.

El paper dels confidents en l’amor

El paper dels confidents en la literatura de l’ edat mitjana va agafar molta importància, perquè
sovint gràcies a ells es desenvolupaven les històries. A l’ edat mitjana els joves, un noi i una
noia tenien molt poc contacte i amb dificultats coincidien. L’autor explica que cada amant
podia tenir el seu confident i els dos podien compartir un missatger fidel que els ajudaria a
comunicar-se. És per això, que els seus criats o les seves criades grans feien de confidents i els
transmetien missatges del seu enamorat i els ajudaven a concertar cites secretes, que
aquestes molt sovint no funcionaven o acabaven malament.
Alba Salomon

Concepció de la dona a l’Edat Mitjana

Per Andreu el Capellà lo dona sempre és la que té el paper de submisa i que sempre ha d’oferir
la seva lleialtat. Un clar exemple d’això és quan proposa situacions igual en homes i dones, i el
consell que sempre li dona a la dona sempre és que s’oblidi del seu estimat. Segons ell, la dona
sempre es la que pateix, quan un home li demana el permís a la dona de tenir un amants, la
dona li concedeix però l’amant li denega al home, la dona es veu obligada a continuar donant-li
el seu amor, ja que suposadament ella també ha comés l’error de concedir-li el permís. Un
altre exemple de tan poc com se li permet fer a la dona és que ella no té permís de fer coses
sexuals amb llibertat degut a la seva suposada intimitat amb aquet sentit.

Concepció de l’home a l’Edat Mitjana

L’home està sempre presentat com l’infidel. L’home sempre és incitat per la dona, diguéssim
que és una manera d’atribuir-li les culpes a la dona, així doncs, l’home no és culpat si trenca la
seva fidelitat perquè una dona el sedueix, això se li perdona a menys que ho faci amb excés i
freqüència. Una de les coses que als homes els hi és permès i a les dones no, es la infidelitat.
El paper dels confidents en l’amor
Andreu el Capella diu que l’amor pot ser divulgat a tres persones, sense contar els amants, ja
que diu que és quelcom essencial que un amant tingui els confidents per tenir suport secret i
pugui compadir de les seves penes.
També, si els amants ho volen, els confidents poden fer de missatgers a les dames, sense
donar noms i explicar-los perquè els amants es barallen per les dames.
Camila Sanint

Concepció de la dona a l’Edat Mitjana

-Si una dona és enganyada pel seu amant amb una altra dona i la primera encara se l’estima,
per tal de no patir continues i grans penes abans que l’amant respongui als seus desitjos, per
tal de retenir-lo, ha de procurar ocultar-li els seus propòsits per dissimular que el seu cor no
pateix per aquest canvi de sentiments, ja que ha de simular que tolera tranquil·la i
pacientment el que ell fa i a més ha d’intentar mantenir-se oculta. Tot i així si els seus trucs no
li funcionen, fingirà que pensa en els braços d’un altre home i d’aquesta manera, l’amant
tornarà a tenir enveja i començarà a desitjar de tot cor els antics plaers. Finalment, si ni
d’aquesta manera pot recobrar l’amor, haurà d’oblidar-lo per complet.
-Quan una dona sigui volguda per diferents amors, abans d’entregar-se, haurà de per tots els
mitjans conèixer el caràcter i la fidelitat del pretendent de manera que res li quedi ocult donat
que una vegada començada la relació, serà massa tard per buscar el consell d’un expert per
penediment.
-Si un home vol entregar-se a una altra dona, la muller ha de prohibir-li-ho explícitament, però
si la dona li dóna permís i ell fa ús de la llicencia, ella no podrà després reclamar el seu amor,
igual que si ho hagués fet sense el seu consentiment.
-Donat el pudor que exigeix la timidesa del sexe de la dona, es considera pecaminós si una
dona s’entrega al plaer de molts homes, ja que se la jutjarà de prostituta, i serà indigna d’estar
en companyia d’altres dames, i si tornés amb el seu primer amant, es tindria per vergonyós
que aquest acceptés les seves carícies de nou.
-La dona que entrega els seus petons o abraçades a un estrany actua d’una manera
vergonyosa, ja que aquests indicis sempre indiquen l’amor cap a l’home en senyal de que se’l
estima.
-Si una dona ha comès l’error d’entregar-se a un home indigne del seu amor, té dret a
reclamar els plaers d’un altre home i abandonar al primer. Si una dona comet aquest error ha
d’intentar portar el seu antic company cap a les bones costums però si els seus esforços no
serveixen de res, té dret a rebutjar-lo sense por a ser retreta ni a frenar les seves abraçades.
-Es considerarà una gran ofensa per part de la dona que intenti negar-li les esperances d’amor
a algú que tant de temps ha estat esperant. No està ben vist que una dona íntegra retardi les
promeses sense motiu, ara bé si està plenament decidida a no escoltar al seu pretendent, no
ha de donar-li esperances ni altres primícies, ja que es consideraria un gran engany.

Concepció de l’home a l’Edat Mitjana

-Si un home reclama està sempre pensant en una altra dona i un dia reclama els braços
habituals i exigeix que se li honri amb els plaers d’antany, ha de ser expulsat de la cort del seu
primer amor i repudiat com si no se’l conegués, tret que la dona es mostri indulgent.
-Un homes no es considera indigne de l’amor de la seva dama tret que cometi el fet de tenir
relacions freqüentment i amb moltes dones i en derivi una exagerada passió. Doncs per altra
banda, si persegueix amb insistència una altra dona i rep recompensa al seu esforç, mereixerà
per justícia ser privat de l’amor, donat que haurà actuat així en virtut d’una nova passió,
sobretot si ha comès l’error amb una dona noble o honorable.
-Si un home demostra haver perdut la seva fortalesa viril fins el punt de ser vençut per la
passió cap a altres dones, serà considerat totalment indigne de qualsevol ajuda i serà pitjor
que un mort.
-Un vertader amant mai pot desitjar un nou amor tret que la seva antiga passió hagi mor per
un motiu cert i just.
-Si de miracle un home s’enamora alguna vegada d’una prostituta, no podrà ser-li infidel.
-Els homes han d’escollir l’amor pur abans que el mixt o comú.

El paper dels confidents en l’amor

-Eren aquelles persones en les quals els amants podien trobar un suport secret i que es
compadeixi de les seves penes si es donés el cas.
-També a la dona se li permetia tenia un confident similar.
-A més d’aquests, poden tenir un missatger fidel gràcies al qual el seu amor podria mantenir-se
ocult i sa sempre.
-Finalment, ambdós confidents estan obligats(si els amants o desitgen) a dirigir-se a les dames
quan es presenti la ocasió i a exposar-los (sense donar noms) què succeeix als amants per que
es barallin.
Judit feu

“Si uno de los dos amantes rompe su fidelidad hacia el otro” pàg. 309-323

Concepció de la dona a l’Edat Mitjana

Durant aquesta època, les dones no gaudien d'una condició gaire bona pel que fa a les
relacions amoroses en comparació amb els homes. En el text que hem llegit, l'autor ens mostra
uns exemples de diferents situacions i com hauria d'actuar la dona en cadascuna d'aquestes.
Tot i que no és el més recomanat, si una dona vol recuperar l'amor del seu marit (qui s'estarà
veient amb una amant) ha de ser molt pacient ja que l'amor difícilment pot reviure; de fet, el
millor que pot fer és oblidar-lo. Una dona casada que se'n va amb altres homes és
immediatament considerada indigna i meuca. Una dona mai no ha d'entregar-se a un estrany
sense saber abans si l'estima i si es podran casar. Si una dona casada és seduïda a la força per
una altre home, el marit té dret a rebutjar-la. Si una dona s'ha entregat a un amant indigne no
el podrà deixar per buscar un altre home sinó que haurà d'intentar corregir la conducta del
primer (tot i que si aquest no té solució la dona el podrà rebutjar sense por). Si una dona dóna
esperances d'amor a algú, es considerarà una gran ofensa per part de la dona negar-li a l'home
allò que tant temps haurà estat esperant. És un fet recorrent en l'època associar les mentides
amb les prostitutes: aquelles que estan disposades a mentir i que forgen tots els seus
sentiments en fals.
Resumint, la dona sempre depenia de la decisió d'un home i de la seva consideració social pel
que fa als aspectes amorosos. Crec convenient recordar que durant aquests temps tots els
matrimonis eren de conveniència i això portava als seus formants a buscar l'amor fora
d'aquest.

Concepció de l'home a l'Edat Mitjana

En diferència amb la situació de la dona ens trobem que l'home és qui té l'última paraula en la
majoria de les situacions amoroses exposades en el text.
Molts homes durant l'època medieval no buscaven l'amor de les seves amants, sinó satisfer el
seu libido o presumir en societat de les seves conquestes (de manera que un home que anava
amb moltes dones era considerat un seductor quan amb les dones passava totalment al
contrari). Aquests homes abans d'obtenir de la dona allò que buscaven feien gala de tota mena
de promeses i dolços discursos, però una vegada aconseguit el seu objectiu, es transformaven i
la hipocresia que abans era amagada començava a aflorar. El text també explica que una dona
pot permetre la infidelitat del seu home amb meuques i serventes sempre que les seves
trobades no siguin massa habituals. En canvi, si amb qui és infidel pertany a un estatus social
major haurà de ser privat de l'amor. De totes maneres, si home està molt enamorat d'una
dona, i aquesta el deixa, ningú no ha d'ajudar aquest home a curar-se de l'amor perdut ja que
si demostra que ha perdut la seva fortalesa viril fins al punt de ser vençut per la passió cap a
les dones, se'l considerarà indigne de qualsevol ajuda i serà pitjor que un mort.
Hi ha una frase del text que crec que resumeix força bé la concepció dels homes en l'època
medieval, l'autor diu literalment el següent: en este mundo se permite a los hombres hacer
libremente todo lo que por naturaleza es deshonesto, pàg. 315 línia primera.

El paper dels confidents en l'amor

No són gaires les referències que es fan en el text sobre els confidents, de fet, només en parla
a la pàgina 319 a la part baixa d'aquesta.
L'autor diu que un amor pot ser confiat a tres persones, sense comptar els dos enamorats. A
un amant se'l pot permetre un confident apropiat en qui trobar un suport secret que el
compadeixi de les seves penes si es donés el cas. Però també l'estimada pot disposar d'un
confident similar. A més a més, els enamorats poden compartir un missatger fidel (el que
vindria a ser una alcavota) gràcies al qual el seu amor es pugui mantenir en secret i sa.
Així que aquests intermediaris i confidents de l'amor en principi han d'ajudar a mantenir la
relació, però per fer-ho, han de ser capaços de guardar bé els secrets que els enamorats els
confessin ja que sinó, enlloc de millorar la relació, la destruiran.

Alba Lafarga

Concepció de la dona a l’Edat Mitjana

Quan parla de la dona diu que la integritat de la dona que segueix acceptant com a amant a
una persona que s’ha enamorat d’una altra es debilita molt. Si la dona no pot apartar els seus
pensaments de l’amor que li oferí qui ara l’enganya patirà contínuament. Ha de fer-li veure al
seu amant que el seu cor no pateix per aquests canvis de pensament, tot el contrari, ha de fer
veure que passa per alt el que ell fa. Si no funciona, ha de fer veure que pensa en les abraçades
d’un altre home, d’aquesta forma l’amant recordarà el que acostumava a rebre amb gran ànsia
i que ara es lliuren a un altre i tornarà a desitjar els antics plaers. Si amb tot això no tornen a
estar com abans, el millor és que s’oblidi d’ell i deixarà de patir per un amor així. Les dones han
de vigilar de lligar-se a aquest tipus d’amants perquè no els portaran alegries sinó tot el
contrari. Abans de lliurar-se, coneixerà bé la fidelitat i el caràcter de l’amant. També han
d’anar amb compte de no caure a les trampes dels amants, perquè hi ha molts que no
busquen ser estimats sinó presumir de les seves conquestes, perquè una vegada estiguin amb
ells es sentiran desgraciades, bledes i enganyada pel seu amant. Si l’amant demana permís a la
dona per lliurar-se a altra dona, no li ha de concedir, però si ho fa no podrà reclamar el seu
amor. En la dona en quant a la infidelitat no és tan permissiu degut al pudor que exigeix la
timidesa pròpia del seu sexe, fins al punt que qui es lliura al plaer amb molts se la jutja de
ramera. Si una dona ha comès l’error de lliurar-se a un amant indigne ha d’intentar reconduir
al seu company als bons costums i apartar les dolentes i no buscar-se un nou amor. Si una
dona dóna falses esperances d’amor a algú, es considera una gran ofensa per part de la dona
que intenti negar-li allò que ha esperat. Si no vol escoltar el seu pretendent no ha de donar-li
falses esperances.

Concepció de l’home a l’Edat Mitjana

Si un home trencava la seva fidelitat no amb la intenció de renovar el seu amor i es trobava
amb una dona desconeguda o una meuca no es podria considerar un home indigne de l’amor
de la seva dama excepte que ho fes freqüentment. Però si coneix a una dona i la persegueix
amb insistència, mereix, en justícia, ser privat de l’amor. En l’home és més tolerant que no pas
en la dona. Ningú pot estimar a dues dones a la vegada. El text explica que no és segur creure
que un home no ha de servir a Déu abans que als plaers mundanals, però si després es lliura a
un nou amor, segons el judici de les dames, hauria de tornar als braços del seu primer amant si
ho volgués reclamar. Si un home s’enamora d’una prostituta no podrà ser-li fidel. Tots els
homes deuen escollir abans l’amor pur que el mixt o comú, cap dels amants podrà revelar-se
contra els desitjos de l’altre, excepte si al principi de la relació van decidir que mai provarien
l’amor mixt si no ho desitjaven els dos lliurement. Els amants estan obligats a obeir els desitjos
mutus quan s’entreguen als plaers de l’amor.

El paper dels confidents en l’amor

Un amor pot ser confiat a tres persones, sense comptar els dos enamorats. A un amant li és
permès buscar-se un confident amb qui tingui un recolzament secret i l’ajudi a superar les
penes, però també a l’amant se li permet tenir un confident similar. A més a més, poden tenir
de comú acord un missatger fidel gràcies al qual el seu amor es pot mantenir ocult. Els dos
confidents estan obligats, si els dos amants ho desitgen, a dirigir-se a les dames quan se’ls
presenti l’ocasió i exposar què els passa als amants.
Marta Hormigo