1.

Personatges principals

 Carlota: protagonista del llibre, és la narradora del diari i es va adonant de les

situacions discriminatories cap a la dona. Té catorze anys. Li agrada descobrir coses
noves i pareix que desenvolupa un sentit de justícia

 Marc: germà petit de la Carlota, s'interessa pel tema del feminisme gràcies a la seva
germana. És un noi participatiu, així que la Carlota i ell creen junts l' ACEMI.

 Àvia Anna: és l'àvia materna i la Carlota es duu molt bé amb ella tal i com diu al
llibre: "Tot i que amb l'àvia Anna m'hi entenc, no tinc ganes de parlar amb ningú". És
la persona que convenç a la Carlota per començar el diari lila i també és amb qui
comparteix la visió de la societat masclista i patriarcal.

2. Personatges secundaris

 Mare: és feminista i és la que ha creat a casa l'ambient de "tots som iguals". Ella també
sol aconsellar a la Carlota sobre situacions masclistes.

 Pare: no es considerat masclista però de vegades i que en té en alguns pensaments.

Per exemple, quan van a mirar un partit amb els seus amics i la mare li pregunta quina
final fan, ell respon: ¿Quina vols que sigui? La masculina, és clar".

 Àvia Isabel: és l'àvia paterna. Li regala el diari a la Carlota. Té pensaments masclistes,

per exemple, quan li diu a la Carlota: "Per ser noia, ets massa alta"

 Mireia: és la millor amiga de la Carlota, està d'acord amb el feminisme i ajuda a la

Carlota a crear l'ACEMI. La Carlota la descriu com a bona deportista: "A la Mireia, la
meva millor amiga, també li encanta la classe de gimnàstica".

 Octàvia: tieta escriptora de la Carlota i en Marc. Viu a França i ve a visitar la família uns
dies. La Carlota la descriu com a divertida: "L'Octàvia no ha parat de riure, fer broma i
explicar-nos un munt d'anècdotes". Finalment li pública el diari a la Carlota.

 Marcel: és el noi nou que l'asseuen al costat de la Carlota. És fa de l'ACEMI. La Carlota

s'enamora d'ell, ja que diu el següent: "Quan somriu, sembla que se li il·lumini la cara.
A més, explica els acudits tan bé, que t'hi trenques de riure. Per acabar-ho d'arrodonir,
té el nas ple de pigues, com el meu". Finalment surten junts.

3. Personatges terciaris

 Laura: Veïna de la Carlota, estudiant de econòmiques. Té vint-i-tres anys. És molt

estudiosa i en el passat era cangur de la Carlota i en Marc. No creu amb el feminisme.

 Ton: Veí de la Carlota, germà bessó de la Laura, també estudia econòmiques. No és tan
estudiós com la seva germana.

 Cinta: Mare del Ton i la Laura.

 Lola: Veïna de la Carlota, és una feminista extremista, podríem arribar a dir que és
hembrista.

 Manel: Fill de la Lola. Té sis anys.

  Mercè: tieta de la Carlota, és molt masclista.

 Carles: home de la Mercè, és un dels persontages més masclistes.

 Ramon: Fill de la Mercè i el Carles. Cosí de la Carlota i en Marc.

 Dani: Comapany de classe de la Carlota. És masclista i té un pensament misogin.

Amb el personatge que em sento més identificada és amb la Carlota, ja que és una adolescent i
està descobrint les desigualts de la nostra societat, crec que és un gran personatge per la gent
jove. Tot i així, el meu personatge preferit és l'àvia Anna, ja queté una ment molt oberta i té un
gran sentit de la justícia.

TEMA PRINCIPAL I SUBTEMES

El tema principal és la igualtat entre els homes i les dones.

Els subtemes són altres fets que li passen durant el llibre com per exemple en/la Plaf un rateta,
o en Marcel el ''nòvio'' de la Carlota.

ARGUMENT

Plantejament

Quina situació es planteja al començament de la història? La Carlota comença a conèixer les

situacions en les quals les dones estan discriminades pels homes : el masclisme i l’ajuda la seva
àvia.
Nus

Quines accions es porten a terme? La Carlota ja n’està assabentada i comença a ‘’investigar’’

sobre el tema.

Desenllaç

Com acaba la història? Ha aconseguit que la gent com ara el seu germà, La Mireia, en
Marcel... ?????

I forma l’ACEMI una formació de persones que lluiten a favor de la igualtat.

OPINIÓ PERSONAL
Què t’ha agradat més de la història? Per què? El que més m’ha agradat ha sigut les ganes que
tenia la Carlota per tirar endavant el projecte.

Què és el que t’ha agradat menys? Per què? Que l’àvia estava massa capficada en la igualtat i
que qualsevol cosa discriminava les dones.

Procés de lectura

ÿ Me l’he llegit d’una tirada

ÿ Vaig començar sense gens de ganes però després m’hi vaig enganxar

ÿ M’ha agradat des de la primera línia

ÿ L’he trobat massa llarg i/o avorrit

ÿ No m’ha interessat el tema de què tractava

ÿ Altres...

Recomanaries el llibre per a lectures de propers cursos? Per què ?

Depèn, si a la persona li agraden aquests temes així com la igualtat, sí que el recomanaria, però
si no li agraden, no.

Quina és la relació de la novel la amb la meva·

experiència i l'aprenentatge durant

l'assignatura?

Pel que fa a la meva experiència he tingut la sort o la desgràcia de deixar de ser, en algun

moment, sigui més o menys gran de la meva trajectòria, qui realment era, deixant-me

abandonat i fins i tot, tenint-me despreci i irritació.

La meva experiència comença en el moment que vaig néixer, ja que segons diuen, els

infants neixen amb la seva orientació sexual definida. La meva condició sexual m'ha

influenciat i ha estat darrere meu els 20 anys que porto de vida, però concretament l'etapa

dels 12 als 16 vaig sentir com per culpa de la meva no heteronormativitat, la meva salut i

integritat mental, van patir les conseqüències, de ser l'ésser que sóc(incloc salut i

integritat mental en el moment en que a una persona t'assetgen constantment a través de

burles i de comentaris despectius). En un moment on la teva vida dóna voltes, que tot el

teu món és inestable, i a on la teva autoestima i autoconcepte són fonamentals per la teva

existència com a ésser humà conscient, un cop tan dur com aquest t'enfonsa i

pràcticament et desintegra, et vulnera com a ésser humà i et denigra com a un objecte

inanimat, ja que et sents que qualsevol és superior a tu, on consideres que t'has d'adaptar
al que et donen i emmotllar-te a la realitat. ETS DIFERENT!(En majúscules, ja que és el

que pretenen que s'integri dintre del teu ésser), i si vols encaixar has de canviar, i per

supervivència, i per influència de tots, acabes canviant, ja que ni tú mateix acabes sentint-

te còmode amb la condició amb la que has nascut, a pesar de saber que no has fet res

dolent, a pesar de saber que és una condició on ningú s'ha d'involucrar més enllà, ja que

cadascú és lliure d'expressar la seva sexualitat, la seva forma de ser i fer sempre i quan

sigui amb respecte sense vulnerar a un tercer. Em sentia com un dels personatges dels

que parla la novel·la a través de les cartes, de fet, em sentia pitjor encara, ja que jo, com a

individu podia fer-hi alguna cosa i no era capaç d'assumir i de defensar el que era, em

sentia impotent, desprotegit, vulnerable, però a al vegada em sentia fastigós i odiós, com

si fos un ésser que es mereixés l'exclusió i els atacs constants que els individus que

suposadament eren els meus companys, em profanaven agressions verbals sense un

motiu aparent, jutjant-me sense saber-ho ni tenir-ho del tot clar, denigrant a un humà que

om ells, en algun moment havia tingut por, només que a mi, m'estava arribant en aquell

moment i no em podia defensar.

Quan van passar els 15 anys(en el meu cas al finalitzar la ESO ja que al ser de finals

d'any no havia complert els 16) vaig realitzar el pas mental que varen realitzar la Carlota i

en Marc, el seu germà, vaig començar a integrar-me i a coneixe’m, veure qui sóc i lluitar

per defensar el que sóc i el que és meu, a actuar davant de les injustícies de la societat, a

expressar-me sense cap por, a viure el que soc. Un dia, en meitat de classe em varen

preguntar si era gai, pel que jo vaig contestar: “No, no sóc gai, sóc bisexual.(Tot això amb

un somriure)” Ho havia dit davant de la societat que en un passat i com a col·lectiu

m'havien vulnerat, però ja, en aquell mateix moment es van mostrar sorpresos davant de

la meva afirmació, i sobretot, de la meva seguretat davant del que acabava de dir. Davant

de la reacció em vaig sentir feliç de qui era. Pel que vaig extreure com a conclusió que

amagar qui ets, ocultar i tancar-se en banda no es la millor opció, ja que acabes ocultant i

confonent el que ets, i conseqüentment, perdent la integritat i l'essència, i rebutjant la

dignitat quMolts cops diuen que, per a que et respectin has de saber respectar,
el problema

d'aquesta oració es que pots saber respectar, però això no t'assegura que aquest individu

es respecti a si mateix. Quan l'autoestima i l'autoconcepte són nuls, és necessari sentir i

saber com els altres et respecten per començar a respectar-se, ja que, et reforçarà la

seguretat i sabràs que tens un suport sobre el qual poder-te elevar i construir una base de

respecte, igualtat i integritat

e la societat et treu.