ESTUDI PRELIMINAR

BIOGRAFÍA MARIA AURÈLIA CAPMANY

LA NOVEL·LA:
→ Publicada el 1969.
→ Novela rigorosa, fets històrics.
→ Reflecteix el tumult de l’època pel que fa a:
-Lluita de classes.
-Tensió de l’època.
-Atemptats anarquistes.
-Vida dels joves burgesos.
-Clubs socials.
-La vida al carrer.
→ Representa barris de Barcelona.
→ Opta per la ironia a l’hora de retratar les condicions de la dona i la desigualtat
entre gèneres.
→ Carola Milà = vol ser lliure i feliç.
→ Té al seu abast:
-El convent.
-El feminisme tronat de la Paquita.
-La prostitució.
→ La prostitució no és el camí de la llibertat.
→ L’únic camí possible per a una dona en la societat és l’home.
→ En conseqüència, es casa, ascendeix socialment. Després, fuig i s'allibera perquè
té els mitjans i la força per fer-ho.
→ La seva vida = camí d’aprenentatge.
→ La ironia serveix per evidenciar el que vol denunciar = intencionalitat de
denúncia.
L’ARGUMENT, LA TRAMA I EL TÍTOL DE LA NOVEL·LA:
→ Explica la vida atzarosa d’una dona des del naixement fins a la vellesa, els seus
amors i el seu periple com a conseqüència de ser dona i de classe treballador (falsa
biografia).
→ Conseqüència directa de viure entre 1899 i 1969.
→ La vida de Carola Milà està marcada per la seva procedència = filla il·legítima del
fill de l’amo de la fàbrica on el seu avi treballa de porter.
→ L’acció se situa entre 1899, quan neix la Carola Milà, i el 1968, quan des de la
vellesa reconeix que és una dona rica i feliç.
→ L’autora posa en evidència la situació sociopolítica = desigualtats de classe i de
gènere.
→ Denuncia que la situació de la dona no ha millorat gaire durant aquest anys i,
malgrat tot, la Carola és feliç des de la seva condició de dona. D’aquí el títol
Feliçment, jo sóc una dona.

L’ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA I EL PUNT DE VISTA NARRATIU:

→ Narrada en forma de memòries, però també de novel·la picaresca i d’aventures.
→ Les memòries de la Carola Milà no han de ser unes memòries qualsevols segons
l’editor Tudurí.
→ Per tant, la memòria no serà necessàriament fidel a la realitat, sinó al que ella
recorda i al que oblida. Falsa biografia.
→ La novel·la explica la vida difícil i atzarosa d’una dona que és abandonada per la
seva mare i lluita amb el medi per obrir-se camí.
→ La novel·la alterna la primera persona amb la tercera persona.
→ També hi ha un caire de novel·la històrica. Minuciositat a l’hora de descriure la
ciutat de Barcelona. Aquest aspecte ajuda a donar versemblança a la novel·la.
→ Intencionalitat crítica, sobretot pel que fa a la situació de la dona en l’Espanya
que retrata, és clau per entendre la ironia que hi ha darrere de les paraules de
l’autora.
→ Resultat = novel·la ziga-zaga constant.
-Cinc primers capítols: infantesa i preparació per a la vida adulta de la Carola.
 -Sis següents capítols: Carola, ja adulta, sobre amb astúcia i ascendeix
socialment.
-Capítol 12: ruptura de la Carola i la guerra. Determinació de romandre a
Barcelona. Coneix l’amor altra vegada (Benito Garrido).
-Capítols 13 i 14: negació de la Carola per viure en una vida que no vol
(burgesa, acomodada, d'estil del nou règim).
-Capítol 15: renaixement, opció de la llibertat.

ELS PERSONATGES I LA LLENGUA:

La protagonista es mou entre mig de classes socials i ambients diversos, i la llengua
que empra l’autora, rica i viva, reflecteix la parla del carrer.

Carola Milà:
→ Protagonista.
→ Construeix la seva pròpia identitat lluitant amb el món que li ofereix poques coses
per ser dona i de classe obrera.
→ Dona amb intel·ligència natural, valenta, eixerida, amb gran instint de
supervivència.

Salvador Milà:
→ L’avi de la Carola.
→ Orgullós i autoritari.
→ Procedència humil, però traeix els seus orígens en benefici propi.
→ Reflecteix la individualitat ferotge i la manca d’escrúpols.

Sindu i Teresa Pujades:

→ Amos de la casa on treballa l’avi Milà.
→ Avis naturals de la Carola.
→ Classe burgesa que s’enriqueix amb la industrialització.

Feliu Tobias:
→ Anarquista.
→ Primer amor de la protagonista.
→ Ideal de la lluita obrera.
Francesca Bertolozzi (Paquita Reinal):
→ Bona posició gràcies al seu matrimoni.
→ Fonamenta la seva vida en treballar en favor de l’educació de les dones obreres,
però sempre segons les idees de classe benestant.

Esteve Plans:
→ Marit de la Carola.
→ Classe benestant.
→ S’encapritxa amb la Carola i, quan la deixa embarassada, es casa amb ella.
→ Masclista, maltractador, covard. Té problemes de relació amb les dones i tracta la
Carola com si fos propietat seva.

Doctor Subietas:
→ Relació d’amistat i cordial amb la Carola.
→ Pateix les conseqüències de l’educació burgesa que ha rebut.
→ Té interioritzats tots els tòpics de l’estructura patriarcal.

Benito Garrido:
→ Personatge antagònic de l’Esteve Plans.
→ Classe treballadora.
→ Republicà, valent.
→ Relació d’igualtat amb la protagonista.

Agustí Turull, Maria Albiol, Anita, Rossy i Cosme Tudurí:

→ L’Agustí i la Maria són dues lliçons de vida que la Carola havia d’aprendre, el
desengany amorós i la mort de persones estimades.
→ L’Anita és una dona del poble que representa la saviesa popular, resignada. Fa
entendre la Carola que l’origen forma part de la identitat i la fa retornar al seu món,
al que li correspon segons l’establert socialment.
→ La Rossy és la filla de la Carola. Desmitifica la maternitat que tant ha marcat la
vida de la protagonista segons els cànons socials establerts.
→ Cosme Tudurí és el motor inicial de l’acció, qui encarrega les memòries a la
Carola.
EL FEMINISME