GLOSSARI DEL CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES

Terme Descripció Exemple

Àmbit (associat a Anomenem àmbit a les agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques i Àmbit lingüístic
matèria/matèries) continguts.

El formen l’àmbit digital, amb la competència digital, i l’àmbit personal i social, (amb les dimensions Àmbit digital (C3) [...]
Àmbit transversal d’autoconeixement, aprendre a aprendre i participació). Els elements transversals s’han de desenvolupar
en cada una de les matèries i es prioritzen en les programacions.

Avaluació formativa: el docent

L’avaluació formativa (les decisions les pren el docent) i l’avaluació formadora (les decisions les pren pregunta a l’alumne quina
l’alumne) tenen com a funció principal ajudar a regular el procés d’aprenentatge per a millorar-lo. A través planificació ha decidit per abordar
Avaluació formativa de les interaccions dialògiques els docents i els alumnes intercanvien informació, reflexionen de forma un escrit argumentatiu
i formadora compartida i prenen decisions encaminades a optimitzat el procés d’aprenentatge. Avaluació formadora: l’alumne
reflexiona al voltant del per què ha
comés determinat errors a l’hora de
redactar un text argumentatiu
El docent qualifica el procés
Permet valorar el grau d’aprenentatge de les competències en moments o fases determinades del procés i d’assoliment d’una competència
Avaluació
orientar la presa d’accions contingents en vistes a la millora. És prescriptiva al final de cada curs. en el seu nivell de notabilitat en
qualificadora
funció de la verificació dels
indicadors relacionats

Competència bàsica Capacitat d’aplicar coneixements i habilitats per resoldre situacions en diferents àmbits i matèries. C2 Reconèixer els gèneres de
d’àmbit o matèria text, l’estructura i el seu format [...]
Coneixement comprensiu: saber
La diferència és que, amb les competències, els coneixements es situen en una disposició d’integrar-se descriure les parts que
Competències coordinadament per resoldre tasques, problemes, demandes contextualitzades que s’haurien de semblar estructuren una entrevista.
vs a situacions reals de la quotidianitat on els coneixements troben el sentit d’ús. En canvi, el que entenem Competència: saber entrevistar a
coneixements per coneixements sovint es centra en un nivell de comprensió, sense el component d’ús aplicat i algú seguint una estructura
contextualitzat. No hi ha una dicotomia entre aprendre per coneixements i aprendre per competències planificada
perquè sense coneixements no hi ha possibilitat de ser competent.

Objectes d’aprenentatge, sabers i coneixements. Degudament combinats i contextualitzats, permeten Reportatges escrits: gènere,
Continguts assolir les competències bàsiques. Es poden presentar agrupats en dimensions o en blocs. estructura...

Continguts que contribueixen de forma necessària al desenvolupament de cada competència. CC19. Pragmàtica: gèneres de
Contingut clau
text narratius [...]
 Són pautes sobre quins aprenentatges ha d’aconseguir l’alumne i determinen el grau d’assoliment de les Conèixer les característiques
competències bàsiques de cada matèria. del reportatge com a gènere
Criteris d’avaluació periodístic d’informació [...]

Agrupament de competències d’una matèria o àmbit, atenent a criteris epistemològics, didàctics o Comprensió lectora [...]
Dimensió educatius.

Nivell de consecució: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell 3). Cada nivell porta implícit Nivell 1: Reconèixer el gèneres
l’assoliment de l’anterior. Els criteris per fer la gradació són la completesa i la pertinença de les respostes, de text i format, i interpretar els
la creativitat que mostra l’alumne, la complexitat de les estratègies emprades, així com el nivell trets lèxics i morfosintàctics
d’abstracció i de rellevància dels conceptes abordats, el grau d’autonomia i d’iniciativa en la resolució de senzills [...]
Gradació de la les tasques, situacions o problemes proposats.
competència Les competències no cal graduar-les cada vegada que es programen unitats didàctiques. Tant en el
decret de Currículum com en els documents de competències bàsiques, la gradació a tres nivells es
considera finalista, és a dir, a tenir en compte al final de l’etapa. El que és recomanable és determinar els
indicadors de progrés d’assoliment de la competència en les unitats didàctiques en relació als continguts
que són objecte d’aprenentatge, amb tres nivells d’assoliment.
Indicador Variable del grau que evidencia el compliment dels criteris d’avaluació de les competències. Identifica i sap explicar els trets
d’avaluació característics dels reportatges [...]
Mitjà que vehicula la recollida d’evidències realitzada en el marc d’una activitat d’avaluació. Ha de tenir en Taula d’observació i valoració dels
Instrument
compte els criteris d’avaluació i s’ha de concretar en indicadors d’avaluació. reportatges models i els dels
d’avaluació
companys [...]
Organització dels continguts objecte d’aprenentatge. Segons la seva afinitat i el seu caràcter Llengua catalana i literatura
Matèria
complementari, s’agrupen en àmbits.

És la descripció de les activitats d’aprenentatge i avaluació que es tindran en compte per ser aplicats a Competència i/o competències
Programació d’aula: l’aula. Ha de contenir: justificació pedagògica de la unitat o seqüència, descripció de les competències i que es prioritzen, objectius
unitats i seqüències continguts implicats, descripció de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, orientacions metodològiques concrets de la unitat/seqüència,
didàctiques amb les estratègies de tractament de la diversitat, criteris d’avaluació i recursos didàctics i materials continguts i continguts clau,
necessaris. Ha d’incloure tots aquells components pedagògics que es posen en joc durant el procés criteris d’avaluació i indicadors
didàctic.
 És la planificació i priorització de les competències bàsiques d’una matèria i/o àmbit al llarg d’un curs Priorització de competències,
acadèmic. Ha d’incloure: els continguts dels curs amb la vinculació amb els continguts clau, els criteris continguts i criteris d’avaluació del
Programació anual
d’avaluació del curs. Es poden incloure orientacions metodològiques generals, tractament de la diversitat i curs
de la matèria
d’altres elements. Les unitats de programació d’aula concreten amb més precisió les orientacions
pedagògiques vinculades a l’aprenentatge de continguts específics.

El terme “objectiu” no apareix en el decret de currículum. Tanmateix tant en els documents de Elaborar esquemes rítmics a partir
programació anual, com en el disseny de seqüències, unitats i activitats d’avaluació es pot fer servir el de compassos d’amalgama
Objectius terme “objectius” per contextualitzar els continguts treballats als nivells de l’estadi en què determinada
competència s’està assolint.

Criteris per dissenyar activitats d’aprenentatge competencials atenent als elements que les componen: 3a i 4a sessions en petit grup [...]
característiques de les activitats, agrupació de l’alumnat, accions del professorat.
Orientacions
metodològiques

Indicacions per a l’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge. Té en compte el caràcter formatiu i Autoavaluació del treball de cada
formador de l’avaluació. grup [...]
Orientacions per a
l’avaluació

Unitat de programació d’aula que sol tenir una durada d’una sessió lectiva, comença i es tanca en una sol
segment temporal. Sovint es fa servir com a sinònim d’unitat didàctica, per la qual cosa conté els mateixos
elements, encara que s’associa a una durada menor atès que les unitats solen incloure un nombre
Seqüència Didàctica determinat de sessions.

Unitat didàctica Conjunt d’activitats d’ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació ordenades, estructurades i articulades per a
la consecució d’uns objectius educatius, i més específicament per a l’assoliment de les competències.