Batx Grec Programacions

GUIA DIDÀCTICA
PROGRAMACIONS
Programació de matèria
Currículum de la matèria de Grec segons la legislació vigent.
Introducció
El currículum de la matèria de Grec ofereix uns continguts que poden satisfer les expectatives d’una gran
diversitat d’alumnes, ja que s’adeqüen a la naturalesa doble del Batxillerat, terminal i propedèutic.
Els continguts de la matèria consideren dos grans vessants: el lingüístic i el cultural. Respecte al ves-
sant lingüístic, desenvolupa la capacitat d’anàlisi, indispensable per a la interpretació dels textos i la
capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica d’una manera autònoma. I respecte al vessant cultu-
ral, desenvolupa la potenciació de la capacitat de recerca i de síntesi en el camp de la història, de la
literatura, de l’art, de la filosofia, del periodisme, etc.
Els continguts d’aquests dos àmbits han de tractar-se conjuntament, de manera complementària i
simultània. En aquest sentit, cal trobar la graduació i la dosificació idònies per tal de facilitar-ne l’apre-
nentatge d’una manera progressiva i articulada. A més de propiciar una aproximació a la realitat cultu-
ral i lingüística de l’antiga Grècia, també cal posar en relleu la petjada indeleble de la llengua i cultura
hel·lèniques en les diverses situacions històriques posteriors i en el context cultural del món actual. El
fet de poder presentar a l’alumnat el llegat lingüístic i cultural de Grècia, constitueix un estímul eficient
que fortifica la identitat, ja que ajuda a aprofundir el coneixement de les arrels de la cultura del món
occidental i alhora predisposa a l’interculturalisme, perquè afavoreix el respecte i l’estima envers altres
manifestacions culturals.
Competències específiques de la matèria

Les competències que desenvolupa la matèria de Grec són: la competència lingüística, la competèn-
cia cultural i artística i la competència social i ciutadana.
Els coneixements dels mecanismes lingüístics d’una llengua clàssica com la grega contribueixen al
desenvolupament de la competència lingüística, a la reflexió sobre els elements i estructures lingüís-
tiques del grec i de totes les llengües, tant de les que l’alumne coneix com de les que pot adquirir en
un futur proper en un context social i mundial en què la interconnexió lingüística i cultural té un paper
cada vegada més rellevant.
El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia contribueix a la comprensió de la realitat lingüística

i a la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita de les llengües vehiculars i de les llen-
gües estrangeres pel fet d’ajudar a precisar l’ús del lèxic del llenguatge culte (tècnic, científic, artístic,
literari, filosòfic, etc.), ja que en totes les llengües del món occidental el llenguatge culte està format
majoritàriament per mots d’origen hel·lènic.
Pel que fa a la competència cultural i artística, els continguts de la matèria fomenten l’actitud crítica
davant els fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del món grec, en la seva
major part, és fruit de la revisió i la indagació constants. I és que els assoliments de la cultura gre-
ga encara tenen prou vigor per convidar a la reformulació de les experiències culturals i artístiques,
perquè han estat i són encara el punt de partida de recreacions en els camps més variats. La cultura
grega també aporta un seguit de referències culturals que han estat considerades modèliques, és a
dir, clàssiques.
12 Grec 1 BATXILLERAT
A més a més, l’afany de superació constitueix un estímul al foment de la recerca en tots els àmbits
del saber. Per això val la pena posar en relleu que uns dels trets més característics de la cultura hel-
lènica, com la paidéia i la philantropía, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són el punt
de partida de tot allò que anomenem humanitat i humanisme.
La matèria també desenvolupa la competència social i ciutadana, en tant que la cultura hel·lènica
ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat d’integrar coneixements de
diversa procedència i de reformular-los, de manera que ha col·laborat decisivament en el desenvolu-
pament de la civilització de la humanitat tant en el passat com en l’actualitat. Cal tenir present que el
món grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerància i de respecte envers persones de
diferent manera de pensar o de diversa procedència, en el foment de la perseverança en l’esforç, per
tal de progressar en el coneixement i en la convivència, i de participació en les tasques cooperatives
que fomenten la interacció amb els altres.
Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat

L’estudi de la llengua i la cultura gregues en el Batxillerat contribueix al desenvolupament de les com-
petències genèriques del Batxillerat. Aquesta matèria ofereix la possibilitat d’enriquir i d’aprofundir la
competència comunicativa de l’alumnat, ja que afavoreix l’adquisició del lèxic tècnic, científic i artístic,
comú a totes les llengües de cultura, d’una manera conscient i reflexiva. D’altra banda, l’estructura fle-
xiva d’aquesta llengua clàssica invita a la reflexió lingüística en la interpretació de testimonis escrits en
grec, en la comparació de fets lingüístics entre el grec i la llengua vehicular i en la cerca d’equivalències
per tal d’expressar en la llengua pròpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidació de
l’estructuració mental i a l’afermament de la competència comunicativa, oral i escrita.
També el vessant cultural de la matèria promou la comprensió de les grans fites artístiques, literàries
i socials assolides pels grecs, l’impacte de les quals sobrepassà els límits geogràfics i temporals dins
dels quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tècnics, artístics, literaris i institucionals
del món actual. Aquest aspecte afavoreix la competència en la gestió i el tractament de la informació
a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjançant la consulta a biblioteques, la visita a
jaciments i museus i a través del maneig de les TIC.
En el context social actual, la cerca d’informació a través de les fonts més diverses, siguin les tradicio-
nals o les electròniques, és un fet habitual entre l’alumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats
que han de ser aprofitades amb la guia i l’orientació del professorat per tal d’observar, cercar infor-
mació i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat.
Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el món clàssic que poden incidir posi-
tivament en l’adquisició de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grècia antiga. Si tenim
present que l’alumnat es mostra particularment receptiu en l’ús de les noves tecnologies, l’orientació
del professorat pot ser decisiva en l’adquisició de la competència digital.
Les activitats relacionades amb la interpretació dels textos i amb el comentari lingüístic i cultural con-
tribueixen a la formació integral de l’alumnat. Per a la seva realització és important crear un clima que
afavoreixi la presa de decisions en el moment de traduir un text i de comentar-lo, la rectificació dels
possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de
diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o més versions publicades, la justifi-
Grec 1 BATXILLERAT 13
cació de l’opció presa, etc. És probable que molts alumnes no segueixin estudiant grec més endavant,
però el procés d’aprenentatge de la llengua i la cultura de Grècia ha de ser útil per a tot els qui cursin
aquesta matèria, de manera que faciliti l’assoliment de la competència interpersonal.
L’esperit de superació que es manifesta en la majoria d’assoliments culturals, política i socials de l’an-
tiga Grècia és com un esquer que afavoreix la formació d’opinions, de pensaments, d‘emocions estè-
tiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i superar nous reptes i possibles dificultats que
es puguin presentar. El fet de poder reflexionar sobre un passat que d’una manera o altra perviu en el
present, a més d’afavorir la competència de coneixements permet la interacció en el món amb la mi-
rada posada en el futur. I és que l’experiència de l’evolució del món hel·lènic en l’antiguitat constitueix
un referent per a la flexibilitat, la versatilitat i l’adaptabilitat a l’entorn que mai no és estàtic. Només cal
pensar en el món odisseic per estar davant d’un paradigma de personalitat activa i autònoma que no
defalleix mai en l’esforç per superar-se a partir de les experiències noves i canviants.
Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s’articulen en els dos cursos del Batxillerat en quatre grans apartats, els
quals obeeixen a un plantejament epistemològic. Tanmateix, en el moment d’organitzar-los cal cercar
una seqüenciació equilibrada i coherent de coneixements lingüístics, que facilitin la interpretació dels
textos i la realització d’activitats morfosintàctiques que permetin la pràctica i la reflexió gramatical, i de
coneixements culturals ajustats, sempre que sigui possible, al contingut dels textos que es proposin.
La distribució dels continguts que sembla més aconsellable és la distribució cíclica, de tal manera que els
continguts de cada unitat didàctica siguin equilibrats tant pel que fa a la quantitat d’informació lingüística
com pel que fa a la cultura. A mesura que l’aprenentatge avança, s’han d’ampliar els aspectes assenyalats
abans, d’acord amb els progressos dels components del grup classe i del temps de què es disposa.
Connexió amb altres matèries

La presència de la llengua i cultura gregues en el currículum dels nois i noies que comencen a in-
troduir-se en el camp de les ciències socials, en el de les humanitats i en l’aprofundiment de les
arrels de la ciència, de la filosofia i de l’art occidentals proporciona una visió en profunditat dels fets
lingüístics, històrics i culturals que estan connectats en diverses matèries de caràcter humanístic, però
d’una manera especial amb la matèria de Llatí, amb la qual comparteix una seguit de característiques
de tipus lingüístic i cultural innegables, de manera que formen un conjunt indestriable anomenat
món clàssic. Com que hi ha una gran coincidència en els objectius d’aquestes matèries, en els casos
en què l’alumnat opti per cursar-les resulta altament recomanable que els centres estableixin una
programació conjunta d’objectius i de progressió, per tal que la coincidència de criteris afavoreixi un
aprenentatge simultani i coherent en tots els aspectes en què sigui possible.
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Si en l’ensenyament d’una llengua que es parla en l’actualitat es potencia el domini de les quatre
habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l’ensenyament de les llengües clàssiques cal
fomentar d’una manera especial l’habilitat de la lectura de textos originals adequats.
Per arribar a aquest estadi, cal insistir en l’aprenentatge dels paradigmes més productius de les estruc-
tures bàsiques i del vocabulari d’un índex elevat de freqüència en la prosa clàssica.
L’estructura de la llengua i de la cultura s’ha de fer simultàniament i gradual, no com compartiments

aïllats, per tal que l’alumne no converteixi la pràctica de la traducció de textos en un exercici de
desxiframent descontextualitzat del món que el va generar. Conèixer la llengua és conèixer la seva
organització, el significat i la posició dels seus elements, l’arquitectura oracional, la concordança, les
condicions de règim, etc.
El currículum incorpora una visió breu i sinòptica dels gèneres literaris i l’estudi aprofundit d’alguns
d’ells, com l’èpica i la dramàtica, a partir de la lectura d’algunes obres senceres en la llengua pròpia.
En tot això no es tracta només d’adquirir coneixements literaris, sinó també de contribuir a millorar
l’expressió oral i escrita, d’avivar el gust per la lectura, de fer prendre consciència del fenomen literari
com una manifestació cultural en què es combinen el context sociopolític amb el personal i artístic
i de mostrar com es van assolir a Grècia obres en les quals s’han emmirallat no solament la literatura
posterior, sinó totes les arts sense exclusió, com la música, la pintura, l’escultura, el cinema, etc.
Com que l’aprenentatge de la llengua i la cultura gregues és simultani amb el d’altres matèries de
caràcter lingüístic i humanístic, cal considerar la possibilitat de dur a terme activitats interdisciplinàries
que fomentin la capacitat de connectar i d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps
diversos en el temps i en l’espai, de manera que l’alumnat pugui desenvolupar valors i criteris ètics
associats a totes les àrees del saber.
Els continguts seleccionats per a aquesta matèria es fonamenten en la finalitat de proporcionar als
alumnes els coneixements bàsics de la llengua grega, del procés cultural de l’antiga Grècia i dels prin-
cipals gèneres literaris mitjançant la lectura en traducció d’obres significatives i de la lectura de textos
originals.
Per aconseguir la finalitat esmentada és desitjable aprofitar la petjada grega en el nostre país, tant
les restes arqueològiques (Empúries) i els objectes de factura grega, conservats als museus, com
les mostres artístiques i culturals de diverses èpoques inspirades en el món grecoromà, per tal que
l’alumnat sigui conscient que la possibilitat de noves relectures i de reinterpretació segueix oberta i
que el diàleg entre el present i el passat sempre és fecund i enriquidor amb vista al futur.
En la pràctica docent de la llengua i la cultura de Grècia és aconsellable de posar en pràctica els

avenços aconseguits gràcies a les tendències pedagògiques innovadores, de bona tradició entre nos-
altres, i el treball amb les TIC i els mitjans de comunicació que estan a l’abast de qualsevol ciutadà.
L’avaluació permanent permet identificar els nivells de desenvolupament de les competències que es
pretenen assolir. L’avaluació ha de tenir en compte els objectius i les competències de la matèria. Les
activitats formatives impliquen tant el professorat com l’alumnat, ja que permeten al docent calibrar
la idoneïtat i l’adequació de les estratègies d’ensenyament, i a l’alumnat, les dificultats que apareixen
durant l’aprenentatge. La reflexió sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser constant per
tal de poder prendre decisions adequades, introduir millores i dissenyar noves activitats i estratègies
que siguin diversificades i integradores alhora, segons les necessitats dels alumnes.
Les activitats d’avaluació no han de ser un obstacle, sinó que han de facilitar l’aprenentatge de manera
que l’alumne se senti interessat en el domini dels coneixements bàsics.
L’avaluació sumativa ha de tenir en compte l’avaluació formativa així com l’avaluació en l’acció, és a dir,
en la intervenció a l’aula entre el diàleg que s’estableix entre el docent i l’alumnat, en l’elaboració de
petits treballs relacionats amb altres matèries, tant de caràcter lingüístic com cultural, en les múltiples
i variades situacions que es produeixen al llarg de cada curs.
Objectius
La matèria de Grec en el Batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Llegir, comprendre i interpretar d’una manera coherent, amb l’ajut del diccionari, textos grecs de
dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics del sistema lingüístic del grec antic en la
identificació de les formes flexives i en la transformació d’estructures gramaticals o de sintagmes.
3. Reflexionar sobre els fets lingüístics (morfosintàctics i lèxics) a partir de textos en llengua grega
i establir relacions amb la llengua pròpia.
4. Reconèixer l’ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats, apli-
cant les normes bàsiques de la transcripció, i valorar-ne la pervivència en les llengües modernes.
5. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història
i la producció artística de l’antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels

principals personatges, el gènere literari al qual pertanyen i la relació amb alguns fets històrics, polítics
i socials.
7. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena utilitzant, amb autonomia i esperit crític,
les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informació i la comunicació
sobre el mon clàssic, i extreure’n conclusions.
8. Tenir una visió humanitzada de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i reco-
nèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i en l’actualitat.
PRIMER CURS
Continguts
La llengua grega
– Representació, mitjançant mapes geogràfics o conceptuals, de l’evolució des de l’indoeuropeu
fins al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals.
– Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l’alfabet grec
amb l’abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han realitzat en l’establiment de
l’escriptura.
– Distinció de la transliteració d’un mot grec a l’alfabet llatí i de la seva transcripció al català.
– Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la flexió

nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en textos breus o bé en sintagmes
aïllats.
– Reconeixement de les formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la
prosa narrativa (oposició present / aorist en l’indicatiu, l’infinitiu i el participi) i la seva aplicació
en contextos breus o aïlladament.
– Identificació d’una forma nominal o verbal que morfològicament discrepa de les altres dins d’una
sèrie determinada.
– Transformació del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justi-
ficació dels canvis efectuats.
– Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques
morfològiques i la seva integració en sintagmes.
– Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

– Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar
frases o textos breus en llengua grega.
– Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné, analitzant

implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que configuren les frases dels textos propo-
sats.
– Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges
dels petits textos que es treballen.
– Cerca, anàlisi i contrast d’informacions sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia, acon-
seguides mitjançant el suport de les TIC.
El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

– Aprenentatge del lèxic grec bàsic.
– Localització en un lèxic dels mots que formen part d’un text que hom proposa d’interpretar
i traduir.
– Reconeixement, dins d’una sèrie, d’un mot que pel seu significat s’aparta dels altres que perta-
nyen a un mateix camp semàntic.
– Provisió d’una paraula que d’una manera o altra s’ha treballat, la qual té el significat gairebé
sinònim o bé antònim d’una altra.
– Distinció dels prefixos en els mots compostos i identificació de la paraula simple corresponent, així
com diferenciació dels sufixos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva.
– Valoració dels factors que han permès que els mots grecs hagin perviscut i hagin esdevingut
universals en les paraules pertanyents al llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües
de cultura.
La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat

– Localització d’accidents geogràfics, regions i ciutats importants dins de l’àmbit del món grec en
l’antiguitat.
– Lectura i interpretació de mapes, de plànols i d’imatges corresponents a escenaris històrics, i a

edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l’antiga Grècia.
– Identificació de les causes dels principals conflictes que esclataren a l’antiga Grècia.
– Localització en mapes geogràfics dels principals escenaris bèl·lics dels conflictes més importants
de la història de l’antiga Grècia.
– Establiment de les causes geogràfiques que van propiciar l’aparició de la polis amb identitat
i personalitat pròpies.
– Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes
socials i històriques que els van propiciar.
– Valoració de la transcendència que ha tingut en el món el camí escollit per Atenes en la implan-
tació d’institucions democràtiques.
– Caracterització d’alguns fets de la vida quotidiana i d’alguns esports dels grecs en l’antiguitat.
– Caracterització dels trets de la religió grega i reconeixement de les principals deïtats tenint en
compte els seus atributs.
– Identificació d’algunes produccions artístiques antigues o modernes relacionades amb la mito-

logia grega.
– Establiment de la genealogia dels principals déus tenint en compte la informació extreta d’algu-
nes obres d’autors grecs.
– Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d’obres o de fragments en

traducció.
– Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.
Connexions amb altres matèries
Llatí
– Una gran part dels objectius són comuns i paral·lels.
Llengua i literatura i totes les matèries de literatura

– Precisió en l’ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fo-
menten l’estudi de l’etimologia.
– Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal
comprendre i interpretar.
– Foment de la lectura d’obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d’obres molt
llargues.
– Valoració de la diversitat lingüística.
Filosofia i ciutadania
– Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l’antiga Grècia.
– Tolerància envers les diverses maneres de pensar.
– Valoració de l’aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.
Història i Història de l’art

– Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el
model de les actuals.
– Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que
hi tingueren lloc.
– Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques
fins a l’actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l’entorn proper o llunyà.
Matemàtiques
– Representació gràfica de les seqüències del temps històric.
– Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques, i científiques en general,

dels grecs.
Criteris d’avaluació
1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees,
llengua grega i dialectes grecs.
2. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteració i transcripció d’algunes paraules, identificar
els mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels qui perta-
nyen a la flexió verbal.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d’estructures gramaticals o

d’unitats lingüístiques.
4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa àtica de

caràcter narratiu i descriptiu.
5. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega d’una manera implícita, i explícita quan es cregui
oportú.
6. Emprar el lèxic grec en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
7. Reconèixer l’ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats.
8. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història
i la producció artística de l’antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
9. Cercar informació per comprendre i ampliar els coneixements sobre l’antiga Grècia en les diverses
fonts, incloses les TIC.
10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècniques
d’anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en museus o jaciments al nostre abast i en fonts
diverses, com publicacions d’estudiosos, informacions extretes per mitjà de l’ús de les TIC, etc.
Programació d’aula
Unitat 0 Món grec

Objectius
n Valorar els coneixements previs bàsics sobre el món grec: teatre, història, religió i el món cul-
tural grec en general.
Continguts
n L’arribada dels grecs a Empúries.
n Viatgem pel Mediterrani.
n La ciutat d’Emporion. Palaiàpolis i Neàpolis.
Competències
n Llegir fragments de textos sobre El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries.
n Conèixer les característiques bàsiques de la literatura, el teatre, la història, la religió i el món

cultural grec en general.
Criteris d'avaluació
n Valorar la pervivència dels fets i personatges de l’antiga Grècia en les manifestacions històri-
ques i culturals actuals.
n Mostrar sensibilitat pels valors més característics del poble grec.
n Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills d’investigació sobre la pervivèn-
cia del món grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació
i la comunicació.
Temporització
 Quatre hores.
Unitat 1 El Caos
Objectius
n Llegir un text sobre l’origen mític de l’Univers.
n Aprendre l’alfabet de la llengua grega.
n Practicar l’escriptura i la pronunciació.
n Fer activitats d’etimologia.
n Aprendre a pronunciar paraules en grec.
n Transcriure alguns noms grecs al català.
n Transcriure paraules gregues al català.
Continguts
n El Caos
n L’alfabet
n Dialectes del grec antic
n El grec entre les llengües indoeuropees
n Evolució des del grec antic fins al grec modern
n Pronunciació. Esperits i accents. Signes de puntuació
n Normes bàsiques de transcripció
Competències
n Llegir un text sobre l’origen del món en la mitologia grega.
n Llegir paraules gregues i la seva transcripció.
n Escriure en caràcters grecs.
n Llegir fragments de textos clàssics.
n Aprendre a escriure i pronunciar el grec com a primer pas per al coneixement del grec antic.
n Dur a teme, seguint les pautes del professor, treballs senzills d’investigació sobre la pervivència
del món grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la
comunicació.
Temporització
n Sis hores.
Unitat 2 Cronos
OBJECTIUS
n Conèixer el mite de Cronos.
n Identificar el grec com una llengua flexiva.
n Estudiar l’article, els noms de la segona declinació i el present d’indicatiu.
n Memoritzar la conjugació del present d’indicatiu dels verbs temàtics i atemàtics.
n Indentificar el clima i el marc geogràfic de Grècia.
Continguts
n Cronos
n El grec, una llengua flexiva
n Declinació temàtica
n Funció dels casos
n Present d’indicatiu temàtic i atemàtic
n Pervivència del grec en el lèxic actual
n Preposicions d’un sol cas
n Geografia de Grècia
Competències
 Llegir un text de mitologia sobre el déu Cronos.
 Llegir frases gregues per introduir el contingut de la unitat.
 Completar paradigmes nominals i verbals.
 Traduir frases gregues al català, i a la inversa.
 Completar frases i traduir un text sobre els primers déus.
 Localitzar topònims grecs.
 Llegir un text de Josep Pla sobre les illes del Dodecanès.
n Adquirir consciència de la importància de la geografia grega per situar els principals fets histò-
rics i culturals.
n Llegir textos grecs breus.
n Valorar l’aprenentatge de la morfologia nominal i verbal com a eina de comprensió del text
grec.
i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 3 Zeus i Hera

OBJECTIUS
n Identificar Zeus i Hera com a divinitats olímpiques.
n Conèixer els mites de Zeus i Hera i la relació entre tots dos personatges.
n Estudiar els substantius femenins i masculins de la primera declinació i l’imperfet del verb.
n Enriquir el vocabulari a partir d’exercicis d’etimologia.
n Conèixer el període primitiu dins l’evolució històrica del poble grec.
Continguts
n Zeus i Hera
n Substantius femenins
n Substantius masculins
n Adjectius
n Pretèrit imperfet d’indicatiu
n L’augment
n Preposicions que regeixen dos casos
n Evolució històrica del poble grec: període primitiu
Competències
 Llegir relats mitològics sobre Zeus i Hera.
 Llegir frases gregues amb traducció per a la comprensió del contingut gramatical de la unitat.
 Aprendre la primera declinació.
 Adequar sintagmes en frases i transformar formes verbals.
 Traduir frases i textos sobre el Minotaure i Helèna, reina d'Esparta.
 Aplicar complements preposicionals.
 Buscar etimologies.
n Adquirir fluïdesa en l’ús dels esquemes de la flexió nominal i verbal com a base de la tra-
ducció.
n Mostrar sensibilitat per l’estudi de la història de Grècia.
n Reconèixer en textos grecs elements bàsics de la morfologia i la sintaxi de l’oració.
n Llegir i comentar textos traduïts i distingir-hi aspectes històrics i culturals.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia, identificar les

seves manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l’empremta en la nostra civilització.
i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 4 Posidó
OBJECTIUS
n Conèixer Posidó.
n Iniciar la tercera declinació.
n Estudiar els temps de futur i de l’oració d’infinitiu.
n Comprendre els sintagmes preposicionals.
n Iniciar l’estudi dels gèneres literaris grecs amb el poeta èpic Homer.
Continguts
n Posidó
n Declinació atemàtica
n Temes en oclusiva: labials, dentals i guturals
n Temes en nasal
n Futur d’indicatiu
n Paradigma d’adjectius
n Preposicions que regeixen tres casos
n Infinitiu: oració d’infinitiu no concertada
n Homer i la qüestió homèrica: la Ilíada
Competències
 Llegir un text de mitologia sobre el déu Posidó.
 Llegir frases gregues traduïdes per introduir el contingut gramatical de la unitat.
 Practicar la tercera declinació.
 Adequar formes verbals en la frase.
 Transformar temps verbals.
 Traduir frases i un breu text adaptat de Plató.
 Aplicar complements preposicionals.
n Adquirir els coneixements de la declinació atemàtica, del temps futur i de l’infinitiu que perme-
tin comprendre un text grec.
n Conèixer a Homer com a primer poeta de la literatura europea.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia, identificar les

i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 5 Hades
OBJECTIUS
n Descobrir la figura mítica d’Hades.
n Estudiar la tercera declinació amb els temes en líquida i en sibilant.
n Traduir frases en imperatiu.
n Treballar amb l’Odissea textos del poeta Homer.
Continguts
n Hades
n Declinació atemàtica: temes en líquida i sibilant
n Imperatiu
n Homer: l’Odissea
Competències
 Llegir textos sobre el mite d’Hades.
 Llegir frases gregues traduïdes per a la comprensió del contingut gramatical de la unitat.
 Aprendre els temes en consonants.
 Completar esquemes nominals i verbals.
 Adequar formes nominals i verbals en frases.
 Traduir frases i textos de Plutarc i Diògenes Laerci.
 Resolució d’embolic de lletres sobre divinitats gregues.
 Llegir l’episodi de Nausica, del cant VI de l’Odissea.
n Assimilar l’esquema dels temes consonàntics dins la tercera declinació.
n Aprendre el valor sintàctic del mode imperatiu.
n Sensibilitzar-se pel coneixement de la tradició èpica de l’Odissea.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia, i identificar les

i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 6 Demèter i Persèfone

OBJECTIUS
n Conèixer els relats mitològics sobre la història de Demèter i Persèfone.
n Finalitzar l’estudi de la tercera declinació amb els temes en vocal suau i en diftong.
n Iniciar l’estudi del participi i de les seves particularitats sintàctiques.
n Continuar treballant l’origen etimològic del vocabulari nou.
n Estudiar la literatura grega i la figura del poeta Hesíode.
Continguts
n Demèter i Persèfone
n Declinació atemàtica: temes en vocal suau i en diftong
n Substantius irregulars
n Flexió verbal: el participi
n Construcció de genitiu absolut
n Hesíode
Competències
 Descriure el rapte de Persèfone.
 Visualitzar sarcòfags paleocristians de l’església de Sant Fèlix de Girona o del Museu Arqueo-
lògic de Barcelona o de Tarragona.
 Llegir frases gregues traduïdes per a la comprensió del contingut gramatical de la unitat.
 Completar sèries verbals.
 Declinar un tema en vocal.
 Adequar substantius de tema en vocal dins la frase.
 Traduir frases i textos adaptats de Palèfat i Apol·lodor.
 Completar famílies de paraules.
 Buscar ètims grecs.
 Adequar el participi de present en una oració.
 Observar la concordança de participi en la traducció de frases.
 Llegir un text mitològic sobre Prometeu i Pandora, i el mite de les edats d’Hesíode.
n Assimilar els temes vocàlics de la tercera declinació.
n Comprendre el valor sintàctic del participi.
n Valorar el mite grec com a element transmissor de cultura.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia, identificar les se-
ves manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l’empremta en la nostra civilització.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia.
i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 7 Atena i Ares

OBJECTIUS
 Conèixer les divinitats Atena i Ares.
 Aprendre l’aorist.
 Practicar la declinació dels adjectius numerals.
 Informar-se sobre els quatre jocs panhel·lènics.
 Llegir textos referents al període arcaic del món grec.
Continguts
 Atena i Ares.
 El temps d’aorist
 L’adjectiu pol›j, pollø, pol›
 Numerals cardinals i ordinals
 Els jocs a l’antiga Grècia
 L’edat fosca
 Període arcaic: Soló
Competències
 Llegir i comentar el mite d’Atena i Ares.
 Llegir frases per assimilar el contingut gramatical de la unitat.
 Conjugar i transformar les formes verbals.
 Identificar formes verbals.
 Traduir un text inspirat en Diògenes Laerci.
 Recitar les taules de multiplicar en grec.
 Aplicar els numerals als jocs de l’antiga Grècia.
 Aplicar els numerals ordinals als dotze treballs d’Hèracles.
 Traduir un text de Plató.
 Identificar els trets característics de l’edat fosca de la història de Grècia.
 Llegir de manera comprensiva el text d’Aristòtil sobre Soló.
 Identificar les característiques del moment històric de Soló.
n Conèixer els mites d’Atena i Ares com a déus de la saviesa i de la guerra, respectivament.
n Assimilar i utilitzar el temps d’aorist com a instrument de traducció.
n Prendre consciència del valor científic dels numerals.
n Conèixer l’etapa primitiva i arcaica.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics importants de Grècia, identificar les se-
n Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzillls d’investigació sobre la pervivèn-
i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 8 Afrodita
OBJECTIUS
n Conèixer el mite d’Afrofita.
n Practicar els graus de l’adjectiu mitjançant una particularitat: la reduplicació.
n Practicar la sintaxi amb l’anàlisi de petits textos grecs.
n Valorar la importància de l’època clàssica sota el comandament de Pèricles i dels esdeveni-

ments bèl·lics que van caracteritzar aquesta etapa.
Continguts
n Afrodita
n Tipus d’adjectius
n Graus de l’adjectiu: comparatiu i superlatiu
n Comparatius i superlatius irregulars
n Tema de perfet
n Època clàssica. Guerres mèdiques. Les reformes de Pèricles. Guerres del Peloponès
Competències
 Llegir i comentar el mite d’Afrodita.
 Adequar el grau d’un adjectiu segons la frase.
 Traduir frases del grec al català aplicant el contingut estudiat a la unitat.
 Practicar exercicis de retroversió del català al grec.
 Conjugar formes de perfet i formar temes de present a partir de formes de perfet.
 Completar frases gregues a partir de la versió catalana.
 Reconèixer adjectius grecs a partir de les paraules catalanes.
 Llegir textos de l’historiador Tucídides.
 Identificar el moment històric de Pèricles.
n Traduir textos grecs senzills.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics i culturals de Grècia, identificar les se-
i la comunicació.
Temporització
n Onze hores.
Unitat 9 Dionís
OBJECTIUS
n Identificar Dionís com el déu del vi i de la inspiració mística i com a protector del teatre.
n Classificar les veus activa, passiva i mitjana de la llengua.
n Familiaritzar-se amb els pronoms.
n Entrar en contacte amb els orígens de la tragèdia i amb els principals autors d’aquest gènere.
Continguts
n Dionís
n La veu mitjana
n Pronoms personals
n Pronoms i adjectius possessius
n Pronom relatiu
n Orígens de la tragèdia
n Parts de la tragèdia
n Èsquil
n Sòfocles
n Eurípides
Competències
 Llegir i comentar el mite de Dionís.
 Conjugar formes verbals de veu mitjana.
 Traduir frases i aplicar la veu mitjana.
 Traduir al grec les formes pronominals.
 Completar les frases amb el pronom personal adequat.
 Traduir frases que inclouen el contingut pronominal de la unitat.
 Llegir i traduir un text adaptat de Pausànies sobre la font Castàlia.
 Fer activitats d’etimologies.
 Llegir i traduir un text adaptat d’Apol·lodor sobre els reis micènics que van anar a la guerra
de Troia.
n Comentar un fragment d’Antígona, de Sòflocles, sobre la llei divina i la llei humana.
n Comentar un fragment de Medea, d’Eurípides, sobre el paper de la dona en la societat grega.
n Situar en el temps i en l’espai esdeveniments històrics i culturals de Grècia, identificar les seves
manifestacions culturals bàsiques i reconèixer l’empremta en la nostra civilització.
i la comunicació.
Temporització
n Vuit hores.
Unitat 10 Àrtemis i Apol·lo

OBJECTIUS
n Conèixer els mites d’Àrtemis i Apol·lo.
n Estudiar la veu passiva i l’expressió del complement agent.
n Fer activitats de lèxic, de formes verbals i de traducció de textos.
n Conèixer l’aspecte satíric i burlesc de la literatura a través de la comèdia d’Aristòfanes.
Continguts
n Àrtemis i Apol·lo
n Veu passiva
n Pronoms i adjectius demostratius
n Pronom i adjectiu interrogatiu i indefinit
n Pronom relatiu indefinit
n Orígens de la comèdia
n Parts d’una comèdia
n Comèdia antiga
n Aristòfanes: característiques de la seva obra
n Comèdia mitjana
n Comèdia nova
Competències
n Llegir i comentar els mites d’Àrtemis i Apol·lo.
n Conjugar i analitzar les formes verbals de la veu passiva.
n Completar frases amb complement agent.
n Traduir frases passives i convertir-les en actives.
n Seleccionar una forma verbal passiva adequada a una frase.
n Traduir i analitzar un text sobre Èol, rei dels vents, i contestar un qüestionari sobre aquest
text.
n Fer activitats sobre etimologies.
n Completar sintagmes amb els pronoms demostratius adequats.
 Traduir frases amb demostratius.
 Convertir frases enunciatives en interrogatives.
 Substituir l’article pel pronom indefi nit.
 Traduir frases amb pronoms demostratius, indefinits, i interrogatius.
 Practicar etimologies sobre termes mèdics.
 Llegir i comentar fragments de la comèdia Els núvols, d’Aristòfanes.
 Llegir textos grecs breus.
 Reconèixer en textos grecs els elements bàsics de la morfologia i la sintaxi de l’oració.
 Traduir textos grecs senzills.
 Llegir i comentar textos traduïts i distingir-hi aspectes històrics i culturals.
 Situar en el temps i en l’espai els esdeveniments històrics de Grècia més importants, identificar
les seves manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l’empremta en la nostra civilitza-
ció.
 Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills d’investigació sobre la pervivèn-
i la comunicació.
Temporització
 Nou hores.
Unitat 11 Hefest
OBJECTIUS
 Llegir les aventures d’Hefest i saber què representa el progrés de la tècnica.
 Entendre què és la concordança, distingir entre oració simple i oració composta i reconèixer la
subordinació i la tipologia de les oracions subordinades.
 Conèixer les institucions d’una ciutat grega a través de les ciutats d’Esparta i Atenes.
Continguts
 Hefest
 Verbs contractes en ßw, ûw, ’w.
 Mode subjuntiu i optatiu
 La concordança: diferents tipus de concordança
 Oració simple: oració nominal i oració verbal
 Oració composta: oracions juxtaposades, oracions coordinades i sinopsi de les oracions subor-
dinades amb els exemples corresponents
 Institucions de la ciutat grega: Atenes i Esparta
 Llei i justícia
 Tribunals de justícia a Atenes
Competències
 Llegir i comentar el mite d’Hefest.
 Conjugar, analitzar i traduir formes de verbs contractes.
 Traduir frases que presenten verbs contractes i identificació d’aquestes formes.
 Completar formes verbals contractes dins d’una oració i traduir-la.
 Buscar etimologies de paraules que contenen un verb contracte.
 Traduir unes màximes de Menandre.
 Rellegir exemples d’oracions subordinades i extreure’n els nexes de subordinació.
 Buscar etimologies relacionades amb la terminologia política de la unitat.
n Reconèixer en textos grecs els elements bàsics de la morfologia i la sintaxi de l’oració.
n Situar en el temps i en l’espai els esdeveniments històrics de Grècia més importants, identifi-
car les seves manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l’empremta en la nostra civilit-
zació.
i la comunicació.
Temporització
n Nou hores.
Unitat 12 Hermes
OBJECTIUS
n Identificar Hermes com a missatger dels déus.
n Completar la traducció d’un text.
n Fer exercicis de comprensió de la llengua grega.
n Conèixer la vida privada, l’educació, la família i els costums grecs.
Continguts
n Hermes
n Textos d’Estrabó, Apol·lodor, Isop, Longus i Plató
n Desenvolupament de la vida privada: infància i educació
n El matrimoni, institució familiar. La casa
n El vestit, el calçat i el pentinat
n Un dia en la vida d’un atenès. Els àpats
Competències
 Llegir i comentar un text sobre el déu Hermes.
 Llegir textos originals de diferents autors i fer activitats de comprensió i d’anàlisi d’elements mor-
fològics i gramaticals, activitats sobre mitologia i gèneres literaris relacionats amb els textos.
 Identificar i analitzar elements de la vida quotidiana de l’antiga Grècia.
n Reconèixer en textos grecs els elements bàsics de la morfologia i la sintaxi de l’oració.
n Situar en el temps i en l’espai els esdeveniments històrics de Grècia més importants, identificar
les seves manifestacions culturals bàsiques i reconèixer-ne l’empremta en la nostra civilització.
n Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills d’investigació sobre la pervivència del món
grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.
Temporització
n Nou hores.

Batx Grec Programacions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Batx Grec Programacions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA DIDÀCTICA

Currículum de la matèria de Grec segons la legislació vigent.

Competències específiques de la matèria

El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia contribueix a la comprensió de la realitat lingüística

Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat

Estructura dels continguts

Connexió amb altres matèries

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L’estructura de la llengua i de la cultura s’ha de fer simultàniament i gradual, no com compartiments

En la pràctica docent de la llengua i la cultura de Grècia és aconsellable de posar en pràctica els

6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels

– Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la flexió

– Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.

Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

– Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné, analitzant

El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat

– Lectura i interpretació de mapes, de plànols i d’imatges corresponents a escenaris històrics, i a

– Identificació d’algunes produccions artístiques antigues o modernes relacionades amb la mito-

– Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d’obres o de fragments en

Connexions amb altres matèries

Llengua i literatura i totes les matèries de literatura

– Valoració de la diversitat lingüística.

– Tolerància envers les diverses maneres de pensar.

– Valoració de l’aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.

Història i Història de l’art

– Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques, i científiques en general,

3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d’estructures gramaticals o

4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa àtica de

6. Emprar el lèxic grec en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.

i la producció artística de l’antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.

Unitat 0 Món grec

n Viatgem pel Mediterrani.

n La ciutat d’Emporion. Palaiàpolis i Neàpolis.

n Conèixer les característiques bàsiques de la literatura, el teatre, la història, la religió i el món

n Mostrar sensibilitat pels valors més característics del poble grec.

n Aprendre l’alfabet de la llengua grega.

n Practicar l’escriptura i la pronunciació.

n Fer activitats d’etimologia.

n Aprendre a pronunciar paraules en grec.

n Transcriure alguns noms grecs al català.

n Transcriure paraules gregues al català.

n Dialectes del grec antic

n El grec entre les llengües indoeuropees

n Evolució des del grec antic fins al grec modern

n Pronunciació. Esperits i accents. Signes de puntuació

n Normes bàsiques de transcripció

n Llegir paraules gregues i la seva transcripció.

n Escriure en caràcters grecs.

n Llegir fragments de textos clàssics.

n Identificar el grec com una llengua flexiva.

n Estudiar l’article, els noms de la segona declinació i el present d’indicatiu.

n Memoritzar la conjugació del present d’indicatiu dels verbs temàtics i atemàtics.

n Indentificar el clima i el marc geogràfic de Grècia.

n El grec, una llengua flexiva

n Funció dels casos

n Present d’indicatiu temàtic i atemàtic

n Pervivència del grec en el lèxic actual

n Preposicions d’un sol cas

 Llegir frases gregues per introduir el contingut de la unitat.

 Completar paradigmes nominals i verbals.

 Traduir frases gregues al català, i a la inversa.

 Completar frases i traduir un text sobre els primers déus.