Unitat 2.

Tema 2: USOS I DEGRADACI DELS SLS

1. Usos del sl (pg. 282)
2. Definici de degradaci dun sl (pg.284)
3. Processos (pg.284)
3.1 Degradaci fsica: adonar-se que les causes que sesmenten en el llibre porten a la destrucci
de lestructura
3.2 Degradaci qumica: lixiviaci pot arribar a comportar acidificaci del sl (relacionar-ho
amb aplicaci p.279).
Exercici 8, p.290 i
2. En algunes zones tropicals es procedeix a la tala del bosc per fer una explotaci agrcola.
Aquestes explotacions duren pocs anys i desprs han de ser abandonades i els terrenys shan
daprofitar per a la pastura. Per qu creieu que no sn sls adequats per al conreu?
3.3 Contaminaci del sl: causes
3.4 Degradaci biolgica de la coberta vegetal
- aportaci de matria orgnica
- nutrients del sl

alteraci de lestructura del sl

Laugment considerable en la producci agrcola mundial s degut en un 72% a ls de fertilitzants i productes fitosanitaris i a la introducci de noves tcniques de conreu.
Funci dels fertilitzants. En general, tenen un o ms elements dels que necessita un cultiu i
que no es troben en quantitat suficient al sl, i sn solubles en aigua. Per tant, permeten compensar l'empobriment del sl que produeixen els cultius, perqu les substncies com el nitrogen, el fsfor o el potassi sn progressivament assimilades per les plantes.
Tipus: Si els adobs procedeixen dels ssers vius, s'anomenen orgnics, com els fems, els excrements dels animals en general, les restes d'escorxadors, els "alpexines" de les olives, etc.
Quan l'origen s inorgnic, s'anomenen adobs minerals, com els fosfats, el sulfat d'amoni, els
nitrats (de sodi, calci o amoni), el sulfat de potassi, les cendres de fusta, etc.
Impactes: El principal impacte que ocasiona l's de fertilitzants s la contaminaci de les aiges subterrnies i superficials. Com a conseqncia d'un excs en la quantitat de fertilitzants
utilitzats, les pluges o el propi reg poden ocasionar lixiviats que arriben fins a la zona saturada (aiges subterrnies). Tamb, els recs de drenatge d'aquestes zones agrcoles poden fer arribar els lixiviats als cursos superficials. Altres efectes negatius, menys generalitzats, es poden donar sobre el propi sl provocant canvis en la seva estructura, els microorganismes que
hi viuen o la capacitat d'intercanvi.
Exercici:
Als sls madurs es diferencien horitzons amb caracterstiques diferents. Comenteu els avantatges que poden tenir els adobs orgnics respecte dels minerals en els processos ms importants que es produeixen als diferents horitzons del sl.
3.5 Salinitzaci i alcalinitzaci
3.6 Erosi hdrica (p.295). Formes erosives principals: solcs, xaragalls i barrancs.
3.6.1 Erosivitat (p.292): definici i factors
3.6.2 Erosionabilitat (p.293): definici i factors.
Exercici 2, p.290

4.

Lavan dels deserts

4.1 Conceptes de desertitzaci i desertificaci. Diferncia entre ells. (p.294)
4.2 Desforestaci i aridesa. (p.294) Interpretaci (p.295)
4.3 Mesures correctores (p.296)
Exercici 10 p. 308

5. Explotaci dels boscos (MOLT IMPORTANT: fixeu-vos en el dibuix de lexercici de la p.299)

4.1 Concepte dexplotaci sostenible (p.302)
4.2 Conceptes de silvicultura i reforestaci (p.303)
4.3 Conseqncies de la reforestaci (p.303)
6. Incendis forestals (p.304)
La prdua de matria orgnica podria implicar la prdua de l'estructura del sl, a ms es frenaria
el procs de formaci del sl i en condicions d'aridesa es podrien produir fenmens de calcificaci.
L'augment de temperatura durant l'incendi produeix directament una prdua de l'estructura del
sl ja que es produeixen processos de termoclastisme que fragmenten les partcules d'argila.