- La millor cuina

.
de la Vall

- Am bient familiar

- E s prega
reservar taula

■■ Final carretera Tregurà, altitud 1.480 m.

Tel. 740648 17869 TREGURÀ DE DALT

Avet
FÀBRIC A DE GÈNERES DE PU NT VILASECA, S. A.

FABRIGA DE MOBLES

MARTÍ MAGRET
CAMPRODON

6ME2L
A

Carretera Camprodon a Setcases

Vall de Camprodon - 17869 L L A N A R S (G IR O N A )
Tels. (972) 74 10 13/
Fax (972) 74 10 87
 UNA DIGNA
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS
^ ^ a m p r o d o n ha estat tradicionalm ent el centre de co m unicacions exterior de la Vall, i
m olts tenim encara ben present com des de la, — petita però su ficie nt— , oficina de can
G üell a la, antany anom enada, «Plaça dels Cotxes», s ’iniciava el trajecte que ens portava
a San Joan per agafar el tren de Barcelona, o que pel incòm ode C apsacosta, am b tra n s­
b ordam ent a la C anya, ens atansava a Figueres i Girona.
Avui les coses han anat canviant. L ’a bandonam ent per part de l’Estat de la línia de fe ­
rrocarril, li ha a torgat el dubtós privilegi de convertir-la en una de les m és vetustes d ’Euro-
pa, autèntic «trajecte d ’aventura» per les im previsibles vicissituds i encara m és im previsi­
ble horari, cosa a bsolutam ent intolerable en un tem ps en que tota la nostra vida està regi­
da per horaris estrictes.
A quest fet, jun ta m e nt am b la m illora de les carreteres del nostre entorn que ens atansen
a l’O sona-B arcelona, a la G arrotxa-G ironès i ben aviat a l’eix del Llobregat-E uropa, fa pre­
veure pel futur im m ediat la quasi hegem onia de l’autobús pel tran spo rt públic, i és en
aquest p la ntejam e nt que encaixa l’e xcel·lent servei diari que dóna a ctualm ent la línia C am -
p rodon-B arcelona i que, m illorant uns aspectes d ’horaris (fent una sortida el dium enge ve s ­
pre pels estudiants, i retardant a l’hivern la sortida m atinera), obren una sèrie de possibili­
tats a la gent de la nostra com arca.
Es per això que pensem que si C am prodon vol ser co he re nt am b el seu rol, ce C ap i
C asal de la Vall, no pot deixar a la im provisació ni a les lim itacions d ’una em presa, la p a ­
rada de l’autobús. S ’ha de cercar el lloc idoni, que ha d ’ésser cèntric per tal d ’evitar als
ca m prodonins les cam inades pels carrers gelats durant les nits d ’hivern. S ’ha d ’ubicar p e n ­
sant en el servei als pobles de la com arca, i per això, preveient tam bé un còm ode aparca­
ment. Ha de tenir un confortable recinte tancat i ben ca le fa ccio na t per les esperes.
Es des de l'adm inistració, que és la qui té els instrum ents i la capacitat de generar els
recursos, des d ’on s ’ha de donar el servei, deure prim er i fonam ental, — i de vegades obli­
d at— de qualsevol adm inistració pública.
Per això, és al nostre A juntam ent, en el m arc de col·laboració de la M ancom unitat, a qui
co rresp on drà fe r les passes per tal d ’ordenar el sòl adequadam ent, i posar en m arxa els
m ecanism es de gestió per tal d ’aconseguir per a C am prodon, — per a la Vall— , uria digna
Estació d ’Autobusos.

Els articles a EL PONT NOU només expressen l'opinió de l’autor.

J.M. Corbella

pubicitot:
comptabilitat i suscripcions:

impressió: Editorial M.
dipòsit legal: MH-801-1990

EL PONT NOU ÉS PREMI TASIS-TORRENT: «MILLOR PUBLICACIÓ COMARCAL 1991».

 LA PROCESSÓ DEL

Un any més per tota la c o m a rc a p en g en els pòsters que anuncien la Processó dels Sants Misteris. Aquest any li
ha to cat protagonitzar el reclam a l’O ració a l’Hort, el prim er pas d e «La passió i mort d e Nostro Senyor Jesu-
crist». C om c a d a any la c a d è n c ia d el seu ritme p reced irà un dels més bells actes d e p ietat i folklore d e la nos­
tra co m arca.
 ■ ■
S SANTS MISTERIS
JO. LA VESTA
Fa un any que estic dorm int
dins una capsa, estic cansada de
no poder-m e moure i em fan mal
tots els repunts. De sobre arriba
el 9 d ’abril i sento que la capsa
es belluga. S erà que ja som S e t­
m ana Santa! Veig la llum del dia
i em despleguen. T ota jo sóc una
piltrafa, tinc arrugues per tot
arreu i estic plena de sécs.
A poc a poc em vaig acostu­
mant a la llum i em vaig sentint
millor. M’agafen í em planxen.
Q ue bé! m ’han desaparegut les
arrugues, em sento més lleugera!
Q uan surto al carrer penjada
del braç del meu am o penso que
aquest any fa m olt de fred però
estic contenta perquè de nou
podré fe r llum al Pas que em co ­
rrespon.
Arribo al M onastir i em d e s­
pengen del braç; em posen el
cap per les faldilles, els braços
per les m ànigues, em col.loquen
el capell sobre les espatlles i em
lliguen el cinturó a la cintura. J a
hi som tots!
k L P IN T M M
H n n H
Em passegen am unt i avall
pel Monastir. S aludo com una
beneita a les altres vestes.
A quest és el nostre 6è. any ple­
gades, ha passat un any però
totes ens m antenim igual: n’hi ha
que som grans, n’hi ha que som
més petites, n’hi ha de verm elles,
de blanques, de grogues, però
totes tenim el m ateix desig de
contribuir a que els Passos es-
plendeixin al nostre pas.
A quest any ens fan esperar
força estona abans de sortir però
finalm ent com enço, m olt a poc a
poc, a escom brar els carrers ata­
peïts de gent de Cam prodon.
R essona dins meu el repicar
respectuós dels tam bors, m ’im-
pacta el plor trist de les cornetes
davant meu i de tant en tant
m ’espanta el flash d ’alguna mà­
quina atrevida que sol im m ortalit-
zar-me. Caray! inclús els de la
Tele ens han vingut a veure!
Passo pel carrer València,
pels 4 C antons i per la plaça del
D octor Robert, no sense abans
haver-m e aturat per escoltar
l’ «stabat». C ontinuo atravessant
H n
el Pont, deixo e nrera la Plaça Es­
panya fins que arribo a la Place-
ta. Q uan sóc a l'església del
C arm e me n’adono que tot ja
s’ha acabat. A quest any però se
m ’ha fet un pèl més curt que
l’any passat.
Em treuen la cuirassa que
porto a dins i de nou em tornen a
penjar del braç. Am b els ulls plo­
rosos em despedeixo de les
m eves com panyes i tota m oixa
se m’enduen cap a casa. Pel
cam í sento que diuen que ha
estat un èxit i que jo ho he fet
molt bé. Ara em tornaran un altre
cop cap a la capsa. Estic cansa­
da, em polsagada i enfredorida,
se’m posarà bé un xic de repòs.
M algrat tot estic contenta doncs
considero un privilegi per form ar
part viva d’aquesta Processó de
S etm ana S anta tan assenyalada
arreu de la nostra terra.
Bona nit i fins l’any que ve.
A n n a Serra Tenas
MANRESA
 opinio
O N TROBA QUE HAURIA D ’ESTAR SITUADA
LA PARADA DE LA LÍNIA D ’AUTOBUSOS «TEISA»?

Josep G ü e ll.- (Hotel Güell de Àngel S à n c h e z .- (Hostal Els M ontse Surinyach i S o là .- On

C am prodon). El lloc és correcte
pel que és C am prodon en quant
a dim ensions. A O lot que es més
gran nom és hi ha un punt de so r­
tida.
Avets). Un bon lloc podria ser al està ja em se m bla bé, però hl
com e nça m e nt del Passeig de Ma- hauria d ’haver una altra parada a
rlstany al dava nt de Can Ballbè l’extrem oposat del poble.
perquè que da relativam ent a prop
de la Plaça del Dr. R obert i de la
Plaça d ’Espanya.

D a m ià V ila .- Em se m bla que ja J o s ep R igat.- Ens anava m és bé R aim on Pairó B la n c .- C rec que
està bé en el lloc on és ara m al­ a la Plaça de la Vila, però l’incre­ és un lloc idoni i dubto que n’hi
grat que quedi una m ica separat. m ent del tràn sit ha fet a consella­ hagi un de m és adequat.
ble sltuar-la on és ara.
 SABATERIES
p e q u é
Plaça C. A. Torras, 5

BAR
RESTAURANT
Forn Sala
«CAN JEPET»
Especialitats en BOLLERIA
T e l.(9 7 2 )7 4 06 12
74 05 72
SETCASES
Carrer J. Ferrer Bàrbara, 14 Telèfon (972) 7401 32
(Ripollès)

J. VILA 17867 CAM PRODON

(Girona)

o Ü fy e í / a u la n A

SA -

AM B IE N T FA M ILIA R
ISAAC ALBENIZ. 1 PLATS TÍPICS DEL PAÍS
TE LE F. 74 00 84
CAMPRODON
Ctra. de Molló, 3 - Tel. 972/740071
ELc%EBOSTcDEL
rpÜUNEU CATALA 17867 CAMPRODON

Llibreria Avinguda de la V all, 8 T e l. 7 4 7 0 3 5

Perfumeria 1 7 8 6 4 - S A N T PAU DE SEG URIES

Objectes per regal

Servei de Taxi
M A R IA
L L POMT MOV
notícies de la vall
CRÒNICA DE SANT PAU
------------------------------------------------- per judit ferrer-------------------------------------------------
Està a Exposició Pública a la
Sala d ’A ctes de l’A ju nta m en t de
St. Pau de Segúries: El Pla G e ­
neral am b les norm es su b sid ià ­
ries. Tothom interessat a fer una
ullada, o per qualsevol esm ena
acudir a l’A ju nta m en t en horari
d ’oficina.
L’A juntam ent ha p assat uns
escrits a les persones afectades
per aquest pla.
St. Pau es va veure afectat
pel tem poral de neu, alguns veïns
incom unicats, i greus problem es a
l’hora de circu lar pel poble. El
destacam ent m unicipal va posar
en m arxa la seva eficàcia, a l’ho­
ra de treure dels carrers la neu.
S ’agraeix però, la co l·la bo ra ­
ció, en tot m om ent, de tots els
veïns del poble. M oltes gràcies.
Canvi de S ecretari/a a l'A ju n ­
tam ent:
L’anterior secretaria, T eresa
Puig Ferrer, va plegar després
d ’haver-li so rtit plaça a Ribes de
Freser.
EL CARNESTOLTES A SANT PAU
A quest mes, ja es posarà en
funcions el nou secretari, Gerard
S oler i Perram on, que requereix
tots els requisits de secretari acci­
dental habilitat.
m adam ent uns dos m ilions de
ptes., per acondicionar adecuada-
m ent la guarderia. Està situada
en el m ateix lloc on hi havia l’a l­
tra, el que s ’ha fet es m odificar-la.
Si han posat llitets, lavabos ade­
quats, lloc d estinat als jo cs infan­
tils, taules i cadiretes pròpies per
els nens i nenes, la calefacció...,
falta però acabar alguns detalls,
com les cortines, una cuina a ni­
vell de guarderia, i petits detalls
G uarderia: A principi de curs que en m ica en m ica s ’aniran
es va posar en funcionam ent la com pletant. A ctua lm e nt està al
nova guarderia. Es va fer una im ­ càrrec dels nens la S enyoreta
portant inversió de diners, aproxi- Leonor Colom .
El passat 19 de febrer, totes
les escoles de la Vall de C am pro­
don varen poder celebrar el c a r­
nestoltes a St. Pau de Segúries.
Tota la canalla disfressada,
tal com és la tradició, es van p a s­
sejar per tots els carrers ruixant a
tots els veïns de confetti.
Després de la rua, es varen
reunir tots a la Plaça de la G e ne ­
ralitat per crem ar en «C a rn e stol­
tes», ballar una m ica i acabar la
diada am b una bona berenada.
Judit FERRER
 notícies de la vail
CRONICA DE MOLLO
LA TRUITA D'OUS
Des d ’aquestes pàgines vull
trencar una llança en fa vor de la
m alm enada truita; això sí, la truita
de riu. Q uan en aquests m om ents
estem assistint a la realització
d ’un llac artificial en el term e de
Vilallonga de Ter on s ’aplicarà un
sistem a de pesca ecològica que,
sens dubte, preservarà la su pe rvi­
vència de la truita i, d ’altra banda,
es prohibeix pescar en dete rm i­
nats indrets, com es ara més
am unt del p on t d ’Espinavell, en el
nostre m unicipi ens trobem amb
dues centrals hidroelèctriques.
No n’hi havia prou am b la m i-
nicentral del M olí d ’Espinavell que
ara ens en fan una altra. Les re­
percussions d ’aquesta obra no
crec que s ’escapin a ningú: tres
quilòm etres de riu que, en èpo­
ques de poc cabdal, baixarà sec,
am b tot el que això representa
per a les truites; els efectes de la
contam inació del riu i de la furun-
culosi seran com un jo c de nens
al co stat del que això im plicarà
per a aquesta espècie.
D ’altra banda costa m olt
d ’endevinar quines avantatges
com portarà la construcció d ’a­
questa central. De m om ent, l’im ­
pacte am biental i la desaparició
de la C ooperativa de fluid elèctric
de Molló, no ens deixen m assa
m arge per a esser gaire o p tim is­
tes. El p ressupost d ’ingressos de
l’A juntam ent es veurà increm entat
considerablem ent com a co n tra ­
partida? Es crearan nous llocs de
treball? A ugm entarà el turism e?
El poble, i no el particular que en
té la concessió, tindrà algun be­
nefici que pugui ju stifica r tot
aquest d esgavell? Em fa por que
cap d ’aquests interrogants tingui
una resposta positiva i sa tisfactò ­
ria pel nostre poble.

ROJÀ
 notícies de la vall
BREUS
CRONICA DE VILALLONGA A SETCASES,
m N O V A CA SA DE CULTURA
L’a juntam ent de Setcases
anuncia l’a rran jam en t de la casa
El R ellquier. El projecte com prèn
el repicam ent de les parets lateral
I frontal, i T a c o n d ic io n a m e n t de
les dues sales interiors.
La intenció és la d ’afavorir
l’aspecte de la sala d ’abaix, i pre­
p arar-la I adequar-la per a e xpo si­
cions i concursos. I la de dalt,
com a sala d ’esbarjo.
El pressupost és de ptes.
1.969.456.-, de les quals, el C on ­
sistori aportarà 196.946.- ptes. i
les restants 1.772.510 ptes. seran
subvencionades per la G eneralitat
de C atalunya.

EL SAGRISTÀ, EN PICÓ I LA PLUJA M . PERALS

Per la diada de S ant Josep no recordem que al nostre

tots en el poble estàvem p en ­
dents del program a Polèm ic de
TV3. Ens interessava el tem a ja
que ei tem ps clim atològic form a
part de la nostra vida quotidiana
i el nostre veí en Bonaventura
G uillam et de ca la B arruda hi
era convidat per dir-hi la seva.
Les seves opinions pogueren
cridar l’atenció al personal de
ciutat, però a nosaltres a costu ­
m ats a viure el com p orta m e nt
dels anim als quan vol g irar el
tem ps ens sem blaren de lo més
norm al, com norm al i a ssen ya ­
da fou la seva opinió a favor de
les inform acions m ete oro lò gi­
ques.
T ot l’enrenou que s ’ha es­
tablert am b els anom enats
hom es del tem ps per un trist
cap de setm ana d onava la s e n ­
sació, en el program a, que algú
havia perdut alguna cosa i per
cert, que les d iferèn cies entre
els hom es del tem ps i el poble
en general venen de lluny o si
poble abans de l’any 1930 hi
havia el costum que en els
m esos d ’estiu, quan el sagristà
sospitava que podia haver-hi
tem pesta am b pedra, pujava al
cam panar i tocava les ca m p a ­
nes, tot invocant a Santa Bàr­
bara i altres Sants per tal de
parar la m altem psada. A canvi,
després de la sega, els page­
sos li donaven blat segons la
q uantitat
així feia pa per tot l’any.
Però vet aquí que un estiu
un pagès del poble va sentir-se
enganyat pel sagristà, ja que
les cam panes no li havien parat
la pedragada i havia perdut tota
la collita. Enfadat va decidir no
to rn ar a pagar cap m és any al
sa gristà i tots els pagesos els
seguiren. Es sentiren enganyats
per l’hom e del tem ps. Us recor­
da alguna cosa.
Agustí SOLÀ SAGUÉ
EL PRESIDENT VISITA LA VALL
A m itjans de m arç la Vall
de C am prodon va rebre la v isi­
ta del P resident Pujol que va
d edicar un cap de setm ana a
la com arca del Ripollès per a
conèixer de m és a prop alguns
aspectes de la seva pro ble m à ­
tica. La seva ullada a les obres
del túnel de Bianya és una
m ostra de l’interès que té l’o ­
bra pel fu tu r d ese nvolupam ent
d ’aquestes contrades.
LA BÚSTIA
DEL PONT NOU
c a rre r
F e rre r B à rb a ra ,
núm . 24
 notícies de la vall
UNA FOTO, UNA NOTÍCIA
EL PONT DEL CULLELL
E stat en que va quedar el
Pont a co nseqüència de l’a vingu­
da del riu T er durant la tardor
passada. Pensem que aquest pas
no deu ser de m assa u tilitat donat
que hores d ’ara continua igual.

LES BANYERES DE PASTOR

Els darrers anys, la com oditat
per una banda i l’abundància de
su bp ro du cte s de la societat con-
sum ista, ha fet que les banyeres
de tota m ena i m ida substituïssin
els abeuradors.
Ja sabem que el pagès ha
d ’anar a lo pràctic, que els tem ps
no estan per gaires virgueries
però alm enys, a la Vall, hauríem
de dem ostrar una m ica de se n si­
bilitat i si m és no, folrar la base
de la banyera, de glepa, pedra o
el que sigui.

LA PISTA DE FREIXENET
Iniciatives com aquesta de
posar rètols als cam ins — per cert
força reixits— m ereixen el nostre i
general a plaudim ent. Fets com
aquest hauríem de generalitzar-se
i donar fe d ’una se nsibilitat a ni­
vell m unicipal i no obeir, com s o ­
vint passa, al bon fer individual. A
veure si és veritat!

kL. POlfcIT MOV 11

U_ M U T M M

notícies de la vall
LA CARA I LA CREU

La construcció que s ’ha fet a Llanars per a co l·lo car els contenidors de les d eixalles és realm ent una
bona solució estètica per a resoldre aquest problem a. Algú però ens ha fet arribar els possibles inconve­
nients en el se ntit del risc que representa haver de creuar la carretera per a tan çar-s’hi.

EL PASSEIG DELS PLANS

DE LLANARS, A LA FI?
A plaudim la plantada d ’arbres
que l’A juntam ent de Llanars ha
portat a term e en un tram de c a ­
rretera proper al poble. D esitja­
ríem veure-la a tot el llarg que
uneix aquest am b C am prodon
perquè el som ni d ’un passeig
entre les dues viles esdevingui fi­
nalm ent una realitat.

R ip o ll

G ir o n a
( C o s ta B ra v a

LA TEULERIA
RESTAURANT
C tra. C am prodon, Km. 15,600
smomitttSAmsxs Telf. (972) 72 05 07
Sant Joan de les Abadesses
 esports
INFO RM ACIÓ DE
^ EL RACÓ DEL SETCASES
ESQUÍ CLU&
SKI CLUB En les passades com peti­
cions corresponents a la II Lliga
C atalana d ’Esquí Alpí, prem i «La
Vall de Ribes», que se celebraren
a Núria els dies 7 i 8 de m arç
d ’enguany, els m em bres del Set­
* s j* b ï \ cases Esquí C lub que hi partici­
paren obtingueren les següents
classificacions:
S lalo m gegant sen lo rs:
3er.- Jordi V ILA i BAD O SA.
S lalo m especial in fa n til:
4art.- M arc PEIR IS i PAGÈS.
En els C am pionats de C ata ­
lunya absoluts, prem i «La Vall
d ’Aran», celebrats a Salardú els
dies 13 i 14 d ’enguany, la setcasi-
na S onia FER N Á N D E Z i ERCI-
Us anunciem algunes qüestions referents a l’activitat social que LLA quedà 3a. absoluta en l’SIa-
pensem siguim del vostre interès: lom g egant absolut.
1.- CURS D’IN IC I A L’ESQUÍ DE MUNTANYA: Després de gestions I en els C am pionats d ’Espa­
diverses per a la contractació d ’un instructor a l’E.C.A.M ., per im partir nya celebrats a La M olina els dies
aquest curset anunciat i d onades les dificultats de coordinació, realit­ 17 i 18 de m arç d ’enguany, la
zarem unes sortides de m untanya am b esquís, am b el suport d ’e x­
m ateixa esquiadora, Sonia
perts m untanyencs del nostre C lub, i que de ben segur podran ajudar
F E R N Á N D E Z i E R C ILLA quedà
a conèixer a tots els interessats aquesta apassionant faceta de l’es­
6a. en Slalom gegant, i havia
quí i la m untanya. La prim era sortida es preveu fer el proper d iu m e n ­
q uedat 4a. en la prim era m ànega
ge dia 28.
de rS lalo m Especial.
Els interessats a dreçeu-vos al C lub i en especial al com pany de
Junta, Joan Vila.
M.P.
2 .- PROVA SOCIAL D ’ESQUÍ: T indrà lloc el proper dissabte dia 3
d ’abril. Podeu fer les vostres inscripcions a «SPO R TS RENARD» o
bé a «E S P O R T S VIV A C ». R ecordeu que aquell dia és com una p eti­ AC CIDENT A VALLTER-2000
ta festa del Club, al mig de la neu, participeu-hi tots, us esperem !
L’e squiadora setcasina
3 .- FINAL DE LA LLIGA CATALANA DE CLUBS: Eslalom paral·lel,
Anna V ILA i PALO L, de l’Esquí
am b participació de tots els m illors corredors i clubs catalans. Tindrà
lloc els propers 17 i 18 d ’abril a l’estació de Vallter. Club C am prodon tingué, el 20
4 .- MEMORIAL ENRIC PLANELLA: C onjuntam ent am b l’estació de m arç d ’enguany, un greu
de Vallter, organitzarem aquest tradicional paral·lel «OPEN», els dies accident a les pistes de Vallter-
24 i 25 d ’abril. 2000, que feu im m inent el seu
A m és d ’a questes activitats, creiem im portant destacar, que l'e ­ trasllat am b helicòpter a G iro ­
quip de C om petició ha aconseguit participació als C am pionats de C a­ na. U na vegada atesa deg ud a ­
talunya i d ’Espanya, am b m olt bons resultats, i en especial la victòria m ent, hom veié que, sortosa­
de C am piona d ’Espanya aconseguida per la corredora M arlen Garcia.
ment, so la m e n t es tractava
Felicitats a tots!
d ’un traum atism e craneal i d i­
En properes circu lars us oferirem un resum global de la tasca
verses contusions. Esperem
realitzada duran t tota la tem porada.
Una salutació, una ràpida recuperació.

LA JUNTA M.P.

L·L· PO NT MOV 13
L·L POMT M

■ xerrem amb:
— A la gent d 'In iciativa se os

josep luengo i solano ha c a ig u t el Mur d e Berlin a

sobre?
— Home, el Mur de Berlin se’ns
ha caigut a tots. A uns en positiu en
altres en negatiu. Al grup d'Iniciativa
hi ha gent, com jo mateix, que havien
estat militants del PSUC, d ’altres que
han vingut del socialisme i altre tipus
d'incorporacions. Aquests darrers no
sé com analitzen aquest fet. Pels que
venim del PSUC, tot això ha estat
molt fort, en el sentit de que la histò­
ria ha avançat molt ràpid. Jo no sé si
que aquest avanç serà en positiu o
en negatiu. Si això m’ho haguéssis
demanat dos mesos abans de caure
el mur, ni tu ni jo ho hauríem previst.
El mur ha caigut per a tots, a la gent
d ’Iniciativa i els que no ho són. El
mur representava un punt de referèn­
cia que és tenia i ara no es té. La
Història dirà si ha estat positiu o no.
Tot el que cau és perquè ha de
caure. Encara que en els .països de
l’Est, la conversió al capitalisme és
molt dura i ja no et parlo de la desin­
tegració d ’aquells estats que form a­
ven el bloc comunista que no sé
quins esdeveniments ens portarà.

— Tú e n c a ra e t consideres
marxista? Es pot ser marxista a la
Vall d e C am prodon?
— Sí, sí. Es pot esser marxista a
Nova York! Si entenem el marxisme
con un mètode analític, les hipòtesis
del seu inici continuen essent vàlides.
El marxisme ha estat una aportació
científica, que té origen en els postu­
lats del socialisme utòpic, d'una filo­
sofia com és el materialisme dialèctic i
d ’una escola de l'economia política
com és la clàssica. És doncs una es­
cola científica que ha estat demostra­
da. Jo amb una bona dosis d ’humor,
sempre dic, que en en Galileo el
varen penjar.

— Fa dos anys us vareu p re ­

sentar per prim era v e g a d a a les
eleccio ns municipals. Se us va
acusar d e dividir a l’esquerra I de
ser la ca n d id a tu ra d ’en M agret.
Passat g a ire b é dos anys, c o m us
defensau?
— En primer lloc, els rumors que
van haver-hi, que no només van
esser aquests si no molts altres, vaig
tenir la sort d ’assebentar-me'n més
tard. I dic sort per la molèstia que
Nascut a Camprodon a l'any 1958. Ha estudiat Ciències Econòmiques. Treballa sempre causen les mentides interes­
en l'actualitat com a funcionari a l'Agènda Estatal de l’administració Tributària. Va mili­ sades. Hi havia una opinió generalit­
tar al PSUC del 77 al 82. Afiliat a Comissions Obreres. Membre del Grup d’Inidativa zada impulsada i llançada des d ’un
per Catalunya a la Vall. Cap de Llista per aquest grup a les darreres eleccions munici- sector que té poder per fer arribar als
pals a l’Ajuntament de Camprodon. sectors més propers aquestes idees.
De totes formes qualsevol persona
que ens conegui sap que aquella era
la nostra candidatura, que defensava
el nostre programa.
, — Després d el resultat, us tor­
naríeu a presentar?
— A posteriori és molt fàcil fer
valoracions. Jo me’n recordo del que
em va dir en Mingo, en el sentit de
que si el resultat hagués estat cinc,
cinc i un, ell hagués votat els socia­
listes. Si em preguntes si jo hagués
sortit regidor que hagués passat, crec
que tot això ens hagués obligat a tots
a trobar-nos, a analitzar les postures,
a trobar punts en comú. Jo crec que
nosaltres haguéssim fent una feina
diferent a l’Ajuntament. Que encara
és pot fe r I si no hi ha cap impedi­
ment dintre de dos anys tornarem a
presentar-nos. Som un grup de per­
sones que treballa amb regularitat.
Que té un cost molt elevat per trobar
gent que es vulgui presentar. A la da­
rrera contesa electoral hl va haver
gent que va sortir molt escaldada,
molt decepcionada. Aquesta idea de
que amb nosaltres teòricament l’es­
querra és presentava dividida, el pri­
mer que cal dir és que a mi m’agra­
daria que algú em digués quina es­
querra hi ha ara a l’Ajuntament. Ac­
tualment hi ha gent a un grup i altre,
que si es camviessin de grup, no
seria cap sorpresa.
— Quina valo ra c ió fa dels d a ­
rrers dos anys d e l’A lc a ld ia d ’en
Mingo?
— Crec que ara no hi han temes
massa polèmics. La valoració en prin­
cipi, és que quelcom que no surt al
programa electoral, és el primer que
es fa, com són les obres del Carrer
València. Una cosa que per nosaltres
ha estat molt negativa, ha estat la so­
lució final donada al Golf. La gent d 'I­
niciativa no creiem que fos necessari
que cèntims de tots els camprodo-
nins anessin destinats a pagar la re­
gularització d'una situació il·legal.
Tothom és queixa del tema dels
impostos, jo crec que és més relatiu.
De totes maneres jo crec que hi ha
una certa desídia en alguns serveis.
Com anècdota et diré que com va
vindré en Lluís Llach, va estar la bri­
gada municipal tota una setmana per
arranjar el pavelló, I en canvi durant
el mes de desembre, la gent que fa
esport no ha pogut anar al pavelló
per entrenar amb regularitat. Jo parti­
cularment he demanat un servei a l’a­
juntament des de fa més dos anys.
He parlat amb la persona que se'n
cuida, al regidor corresponent I des­
prés de més de dos anys aquest ser­
vei no s ’ha fet. I tot això no serà per­
què no es tingui temps per fer les
coses ben fetes. D'altra banda s ’està
encarant molt Camprodon cap el tu­
risme, i estem deixant totes unes al­
L·L, PO NT MOV
tres qüestions. El turisme, tot i ser
necessari, té els inconvenients dels
serveis. Per exemple: quans metges
tenim a l'estiu? Com estan les bros­
ses a l'estiu o per Setmana Santa? Si
nosaltres estem utilitzant uns mitjans
extraordinaris com és la taxa turísti­
ca, hauríem de tenir més bones cam ­
panyes de promoció. Els resultats
son més perquè la gent de fora parla
de la nostra Vall, que per la campa­
nya en si. A partir d ’ara el que caldria
fer és mantenir i garantir uns millors
serveis.
— C om veus la feina d e l'o ­
posició?
— No em correspon a mi opinar
sobre l’oposició, sinó sobre el govern
municipal. De l'ajuntament amb majo­
ria convergent, crec que moltes vega­
des es fa servir la política del «rodi-
llo». Moltes vegades propostes de l'o­
posició que són positives per Cam­
prodon han estat desestimades. I
això no és positiu pel poble.
— Tu creus que a C am prodon
hi ha caciquism e?
— Caciquisme n'hi ha arreu.
Camprodon no pot esser una excep­
ció.
— Però, a C am p ro do n hi ha
gent que entre bastidors controla
el govern municipal?
— Jo diria que no. En aquest
sentit, no vull pecar d ’innocent, però
jo crec, que per bé o per mal, el go­
vern municipal fa el que pensa que
ha de fer. No crec que hi hagi cap
mà invisible darrera que pugui fer
d'aquest Ajuntament un equip de tite­
lles.
— Q uè penses de l’actu al re­
form a sanitària?
— Qualsevol reforma necessita
un temps. D'entrada a la reforma no
li hem ha donat prou temps. Som
gent de costums. Hem passat d'un
sistema a un altre totalment innova­
dor, que en teoria hauria de funcionar
molt més bé, però veig que tant per
motius interns com externs pot fraca-
sar. La filosofia de la reforma els pro­
pis metges l'han refusat i han tornat
al sistema antic, en el sentit de que
cada metge torna a tenir un grup de­
terminat de pacients. Jo en aquest
sentit crec que per a valorar la refor­
ma cal més temps.
Suposo que quan estigui l'edifici
acabat del C.A.P., és reemprendrà la
filosofia que va dur la reforma i del
que ha d ’esser un Centre d ’Assistèn­
cia Primària.
A tot això cal afegir que la gent
de la Vall és molt conservadora a
qualsevol tipus de reforma.
— Tu creus que la M a n c o m u ­
nitat fa la feina q ue ha de fer. En
co ncret en el te m a del Pla d ’Es­
pais Naturals, tu creus que la
M ancom unitat ha defensat els In­
teressos d e la Vall?
— Els interessos d ’uns són dife­
rents dels interessos d ’uns altres. La
Mancomunitat té un color polític molt
determinat, però el que jo puc valorar
negativament és que davant el PEIN,
la Mancomunitat no ha fet el que
hauria de fer. No obstant, t'haig de
dir que aquesta és una crítica molt
relativa. Jo també entono el meu
«mea culpa», en el sentit de que no
hem treballat el que caldria per de­
fensar els nostres espais naturals.
— Creus que l’a u gm ent de
vots d ’Esquerra R epublicana, pot
disminuir la força d ’Inlclatlva?
— Amb respecte a ERC, crec
que el jovent mostra un vot de rebel-
dia, el mateix o semblant del que en
l’any 1977 votava al PSUC. Jo no
crec que la gent que vota Esquerra
sigui tota independentista. I no ho dic
en sentit negatiu. Jo sempre he dit
que Catalunya serà el que els cata­
lans volguem. La gent d ’Iniciativa
tenim dues vessants, la nacional i la
social. Personalment crec que per a
nosaltres té més pes el vessant so­
cial que el nacional. Això no vol dir
que nosaltres no defensem més que
ningú els interessos nacionals de Ca­
talunya. Hem estat els primers a opo-
sar-nos a segons quins tipus d ’acords
de la Comissió Mixta entre Estat i
Generalitat, o a demanar que hi hagi
més transferències I més recursos
econòmics per a Catalunya.
En la vessant Nacional, no veig
malament que hi hagi gent que de­
fensi la independència, que sigui la
seva primera senyera i que no en tin­
gui altre, però crec que tot això el
que expressa és un vot de rebeldia.
— Creus q ue des d e la Vall
s'està aju d an t prou a la pagesia?
— La pagesia veig que el temps
l'està obligant a ser innovadora. Els
productes de qualitat són expressió
d ’aquestes ganes de renovar-se. Pri­
mer en la denominació d'origen de la
patata, ara de la vedella. De totes
maneres la vida al camp continua es­
sent molt dura. Fixa’t que molta mà
d'obra de la construcció ve del camp.
Els que queden s'aniran mantenint,
fan bé innovant productes, innovant
conreus, innovant sistemes de pro­
ducció.
— Tu quan e t dutxes cantes la
Internacional?
— Generalment em banyo. No
canto, escolto la ràdio i si puc dormo
a la banyera.
Patllarl DESCATLLAR
15
 LA FOTO NOSTALGICA
Setcases, festes de Sant Miquel. El jovent del 1946

1.- Miquel D escam ps i Pujol (C a la Cabrera).
2.- M argarida D escam ps i Pujol (C a la Cabrera).
3.- Francesc M olas i Barceló (Can Tonicus).
4.- Anna M olas i Barceló (Can Tonicus).
5 . - Josep M olas i Barceló (Can Tonicus).
6.- Jaum e R oca i M arcer (Can Carela).
7.- Rosita Palol i Palol (Can Jaum ic).
8.- Francesc P lanella i M oret (Can Plcol).
9.- Lluís P lanella i Gatius (Can Perejan).
10.- S alvador D escam ps i Pujol (C a la C abrera).
11.- Jaum e M olas i Pagès (Can Roca).
12.- A leix M olas i Pagès (Can Roca).
13.- Andreu Palol i Palol (Can Jaum ic).
14.- M iquel N oguer i Esteve (Cal Cabrit).
15.- G abriel Pagès i G uillaum es (Can Rufí).
1 6 .-Jaum e Solà i Font (Can Barretó).
17.- Joan Torrent i Illa (Ca la Sila).
M.P.

coneguem millor: el temps

Llorenç
JAUME BROCH I GARDELLA Birba
I Perramon
Nou Agutzil de l’Ajuntament de Setcases

Professió: Agutzil.
A feccio n s: Muntanya.
Esports: Futbol.
C a n ta n t: Carlos Gardel.
Diari: Sport.
Plat preferit: Escudella i carn
d ’olla.
A n im a l preferit: Isard.
B egu d a: Cervesa.
Personatge: Jordi Pujol.
P ro g ra m a d e T.V.: H ola Raffae-
lla.
Pel·lícula: No m ’agrada el cine.
V ia tg e som niat: Anglaterra.
Q u è li fa lta a la V all: G ent ben
parida.
Q u è li sobra a la Vall: Man-
gants.
D ata I lloc d e n a ix e m e n t: 16-
11 -1938, a Setcases. M.P.
FEBRER 1993
El m es de febrer no ha
estat tan esplèndid com el
gener. El tem ps ha estat més
diversificat i, sobretot, m olt m u­
llat els prim ers vu it dies, am b un
total de precipitació de 7 5 ’2 li­
tres m2, en quatre dies de pluja
I un cinquè am b neu i aigua. La
tem peratura, si bé s’ha registrat
una m àxim a de 17’5 graus el
dia 20 i una m ínim a de -10
graus el dia 26, en general s’ha
m ogut en uns valors m enys e x­
trem s pels dies de pluja i els en-
nuvolats.
LI. B. I P.
 HOTEL

y /ü d i" (^ p fa ç a
TOTES LES HABITACIONS AMB BANY,
TELÈFON i TELEVISIÓ (12 canals)
&Z.eótaulaHt
Plaça Espanya, 8
Telèfon (972) 74 0 0 11 - Fax (972) 74 11 12
17867 CAMPRODON (G rona)

CUINA CA SOLANA SELECTA

TRACTE D ISTIN G IT I FAM ILIAR

GALETES BIRBA
LES GALETES
Pl. Espanya, 3 17867
Telf. 74 07 39 CAMPRODON

ÀàrT-\ n EXCAVACIONS
xJnl/l^ *OBRES Plaça La Fia núm. 3
Tel. 74 05 00
W i 17867 rA M P P L in O N (Oirona!

Josep Colom er

Bar Restaurant

complng corovonlng AGÈNCIA

BE® 1* 0(0110 SÁNCHEZ

• CORREDURIA D’ASSEGURANCES
Telf. 972 - 74 70 oo • ASSESORIA FISCAL
València, 45 Tel. 74 03 43
Sant Pau de Seguries G iro n a
CAMPRODON
L·L· PO UT MOU
ENSOMNIANT CARENES
----------------------------------------- per miquel soler i poquí ---------------------------------------
y?
t *
DOS MIRATGES AL PIC DE LA D O N A , BOIRES
T ot ju s t d ’arribar-hi, descobrim que per l’altra
banda de la frontera que puja galo pa n t una boirada
seguint el llom de la serra G allinera. Dintre poca e s­
tona ja la tindrem al dam unt, i com ja no és possible
defugir-ne, caldrà em plaçar-nos convenientm ent per
m antenir l’orientació. D escendim uns m etres per e s ­
tablir-nos en un terreny més p la n er i poder-hi ca m i­
nar en un vaivé con tin u a t per m antenir-nos en m ovi­
ment, per així p o der com batre la fre d o ra d a que e x ­
hala la boira. Establim el passadís fix entre dues
penyes, distants l’una de l’altra d ’uns vint m etres; i
no m oure’ns d 'aquests lím its per m antenir-nos se­
gurs de la nostra situació. Així, sabem exactam ent
on estem em plaçats, tenint en com pte que ho hem
previst tranquil·lam ent, que s ’hi la boirada persistia i
no s’esvaïa en un tem ps prudencial, llavors intenta­
ríem forçar la sortida de m anera reflexiva. M entres­
tant la boirada gava txa i m anyaga, s ’aclofa subtil, es
cenyeix perfectam ent al cos geològic de la Mare
Terra, a voltes, com s’hi solam ent volgués fer-hi una
becaina, cosa com prensible, si està cansada, o bé,
perquè els fenòm ens atm osfèrics potser tenen algu­
na cosa a veure am b la galvana hum ana, però si
arriba disposada a fer-hi una d o rm id a i s’im m obilitza
en una calma, llavors un hom fastiquejat, pot arribar
a flagellar-la am b la paraula plena de despit. En els
cims, no és gaire norm al que hi rom angui ajaçada
m assa tem ps, ca r les corrents dels vents a les altu­
res les rem ouen arrossegant-les per les im m ensitats
de l’espai. M entres com entàvem am b l’Esteve la im ­
m obilitat del tem ps, passà fre g a n t a les nostres pa­
raules un cop d ’aire que rem ogué la passivitat de la
boira, produint un capgirell, clarificant-la. Al bell mig
d ’una clarina fugitiva, aparegué de m anera increïble
un home que cam inava en direcció a nosaltres, do ­
nant la im pressió que cercava quelcom . Dic a l’^ste -
ve: ve u s ací un possible miratge. J u s t acabat de dir-
ho, un rem olí de boira esfum a la im atge. Sense m ou­
re’ns gaire de lloc, escorcollàrem l’entorn, ende ba­
des. T ranscorregué un tem ps i la nostra atenció sot­
ja va el m ovim ent d ’aquella exo rb ita n t m assa de v a ­
pors condensats, que sem blava d e ixa r entreveure cel
amunt, signes clarificadors. T ot d ’una, un poderós
cop d ’ala del vent del nord obrí e scletxes de Sol a la
nuvolada, que il·lum inaren intensam ent i fragm entà-
riam ent els cim s de les m untanyes que no reconei­
xíem , ca r no sabem p e r quin fenom en van aparèixer,
(potser produït per un sobtat canvi d ’intensitats lum í­
niques) enfront nostra, alteroses, enigm àtiques, d ife ­
rents. Bruscam ent, una regolfada de boira s ’inte rpo ­
sà en l’aire esm orteint la llum i restringint novam ent
els lím its visuals. M entres com entàvem les possibles
causes d ’aquest fe t tan sorprenent, sense cap m ena
de convulsió, plàcidam ent, s ’esvaïren les boirades i
als envolts del m igdia reconquerírem la plenitud de la
llum solar i am b e lla la realitat. R eaparegué l’home
m iratge perdut entre la boira, dient-nos que al veu-
re’ns pensà «de no aclarir-se el tem ps, alm enys ens
farem com panyia». Al preguntar-li què ce rca va entre
les pedres al m om ent de ve u re ’ns, digué que intenta­
v a descobrir, identificar, si les pedres per on ell ca m i­
nava eren pedres del seu país, (M antet) i que havia
pujat de bon matí per m irar de recuperar unes o ve ­
lles esgarriades i com un som nàm bol, havia anat a la
deriva tot el tem ps que hem estat encertats per la
boira.
 NO PERDIS EL TEMPS
Són diverses com tam bé pro­
fundes les causes per les quals
centenars de m ilers de joves d ’a-
rreu ens alineem , activam ent o
passiva, dins el m ovim ent a n tim ili­
tarista i d ’objecció: la lluita contra
valors tradicionalm ent predicats per
l’exèrcit — el nostre cas l’espanyol i
el francés— (disciplina ce g a i irra­
cional, acceptació incontestable de
jerarquies, racism e, m asclism e del
més brut i vergonyós, una obedièn­
cia inqüestionable, la nostra
anul·lació individual per esdevenir
unitats m ilitars o sim ples efectius
de guerra en term es num èrics); la
renúncia als nostres drets civils a
l’entrar dins la ju risdicció m ilitar (en
la qual el dret de va g a i d ’altres
drets fonam entals de la persona no
hi són reconeguts) així com la nos­
tra llibertat en no poder so rtir del
«joc» més que excepcionalm ent
m itjançant perm isos i haver de
patir l’aïllam ent social que suposa
la vida quartelària; l'allunyam ent
del nostre context social inclús del
nostre àm bit nacional; contra el
mateix fet d ’haver de prestar un
servei obligatori a l’ Estat; contra
l’obstacle que significa l’existència
dels exèrcits, així com el com erç
indiscrim inat d ’arm am ent, a la d ifu ­
sió i, sobretot, la assim ilació i arre­
lam ent dels valors de la pau per a
la resolució nacional dels conflictes
del món, i les barreres que su p o ­
sen els fets d ’arm es al d esenvolu­
pam ent sostingut, norm al i da, d esenvolupada i no sexista, no
intel·ligent de totes les societats.
k L PO NT NOU
per m arc díaz ¡ surinyac
Així mateix, per als independentis­
tes agreujats per l’Estat espanyol,
en són m otius de consciència de
pes l’obligatorietat a col·laborar
am b la força bruta (policia «nacio­
nal», guàrdia «civil» i, en aquest
cas, exèrcit regular) del mateix
que, històricam ent, ha actuat i s e ­
gueix actuant com a m itjà de per­
suasió i repressió envers qualsevol
m ovim ent civil no «apte» per a la
doctrina reaccionària que l’alim enta
ideològicam ent; com tam bé supor­
ta r sense queixa alguna una ped a ­
gogia essencialm ent im perialista
vehiculada a través de tota m ena
de proclam es espanyolistes d ’allò
més carrinclones (tais com «Todo
Por la Patria», «Viva España» o
«Viva Fran...» (ai!) i la veneració
de la subsegüent sim bologia im pe­
rial (jurar la bandera espanyola)
com a part integrant del ritual més
xauvinista. I, per què no, d ’altres
m otivacions com el sacrifici de 9
m esos del nostre tem ps, i per tant
de la nostra existència, en una fo r­
m ació que no desitgem i que en
gran part detestem rebuda en un
medi que am enaça el nostre b e ­
nestar físic i psíquic (accidents, no-
vatades...): un medi, en alguns
casos, pseudo-carcelari i mortal
(els m ateixos accidents, els suïcidis
i novatades excessivam ent «diverti­
des»).
U na societat lúdica i a ssenya­
necessita cap m ena de cerim onial
de virilitat que transicioni el jove al
«món dels homes».
SI us atrau l’acció física, pro­
v a r la vostra resistència i el contac­
te am b la natura apunteu-vos a un
gim nàs, un agrupam ent escolta o
bé practiqueu esports d ’aventura.
D’altra banda, si necessiteu una
vàlvula d ’e scapam ent als vostres
frustrats instints nacionals feu-vos
un tip de m enjar calçots, balleu
sardanes o balls de bastons, asso-
cieu-vos a una colla castellera o
sortiu al carrer l’O nze de S etem ­
bre: l’oferta és àm plia i variada. Tot
aquest tem ps segrestat per l’Estat
espanyol bé podria ser invertit en
tasques de voluntariat (realm ent
voluntari, és a dir, no obligat per
cap PSS) de qualsevol tipus en O r­
ganitzacions No G overnam entals
(Am nistia Internacional, Depana,...)
o associant-vos en l’am pli ventall
d ’activitats del món juvenil; o, com
a com binació de tots els anteriors
(acció, voluntariat constructiu i na­
cionalism e), m ilitant (voluntària­
ment, això sí) a les JERC .
A ra ja ho saps, no perdis el
tem ps: objecta.
En M a rc D íaz i Surinyac
és m e m b re d e la Com issió
d ’O b je c c ió d e C o n s c iè n c ia d e l
C onsell N a c io n a l d e les JERC i
d e le g a t d e les JERC a la
Com issió d ’O b je c c ió d el
C onsell N a c io n a l d e ia Joventut
d e C a ta lu n y a
19

Les receptes
de
C a rm e Álvarez
PLUM CAKE
Es posen tres ous, 225 gr.
de farina, 225 gr. de m antega o
m argarina, 225 gr. de sucre, 50
cuina
POSTRES DE PA I LLET
Es posa 1/4 de kg. de pa a
rem ullar am b llet, després es
pasa per el m lnlpim er, s ’hi a fe­
geix dos ous, 4 cullerades de
sucre, pell de llim ona, ram a de
canyella i pom a a trossos petits,
s ’hi afegeix sucre crem at i es
posa en un m otllo. Es fica al
forn una mitja hora, s'hi clava
un escuradents i ha de sortir
net.
TARTA DE PINYA
En un m otllo es posa sucre
crem at, dam un t s ’hi posen ro-
danxes de pinya, i a sobre una
pasta que es farà am b 150 gr.
de farina, 150 gr. de sucre, 150
gr. de m antega, tres ous, i un
«royal» ben rem enat. Es posa
tot al forn una m itja hora. Q uan
és freda se li dóna la volta p e r­
què la pinya quedi dam unt.

gr. d ’am etlles o anous, raspadu­

CREMA A M B PINYA POMES AL FORN
ra de llim ona, tres cullerades Es treu la tapa de les
Es posen trossos de pinya
soperes de rom , tres cullerades pom es una m ica fondes. Es
natural o de pot am b «coin-
soperes de llet i una cullerada treau» o altre licor. S ’escorren p repara llet de pot barrejada
grossa de «royal». T o t al m lnlpl- bé. Es fa una crem a m olt es­ am b conyac o xerès i es posa a
mer, s ’hi afegeixen unes pan­ pessa, s ’hi tira la pinya per dintre de les pom es. Es posen
ses i es posa al forn tres quarts sobre i es crem a seguidam ent. al forn en una plata am b llet i
d ’hora. El forn no gaire fort. S ’ha de servir m olt freda. aigua I que coguin poc a poc.

L’ENCREUAT DE «EL PONT NOU»

l z 3 h s 6 7 g JO

/1 _ ■ /. a / Ñ E £ r £ ¿L m
■ _ m Z F R E £ E R *m
z _ _ m 3 l s Re G ■ N
fi ■_ * L E G D m * fi r
S ■i S M J R P) E L 0 6 /
m _ <£> O s O y w Ñ 3 £ c
■_ 7 r Pi c c fi O O l
_ ■r
? m
s at _ % E M T E fi fi fi c
1
to
■ ■ c
JO p 6 0
IS UR E
PI J M
R fi
fi c i
L
O
núm. 26 Solució al núm. 25

HORITZONTALS:
VERTICALS:
1.- Cim de la Garrotxa. 2.- Vocal. Extranya. Mil.
3.- Al revés cent cinquanta. Malaltia de caire al·lèrgic. 1.- Al revés, infusió. 2.- Consonant. Part alta d ’una

Al revés metall. 4.- Al revés, dolència. Vocals. Al
reves, planta comestible. 5.- Part de l’ull. Incandes­
cent. 6.- Acció de l'home digue de premi. Delicte greu.
7.- Al revés, moviment de l'aigua. Déu egipci. Excla­
mació. 8.- Part del cos. Serra de la Vall. Al revés, pro­
nom personal. 9.- Vocal. Delicadesa. Cardinal. 10.-
Omplir i buidar cabassos.
serra. Vocal. 3.- Vocals. Pintor celebre. Consonants.
4.- Al revés, abans. Afirmació. Fa el niu. 5.- Afirmació
que un defensa. Mitja de transport pl. 6.- Fer versos.
Al revés pronom possessiu. 7.- Part d'una au. Llengua
provençal. Animal de càrrega. 8.- Gos. Fruit. Al revés,
adverbi de temps. 9.- Vocal. Al revés, donar el criteri.
10.- Muntanya de la Vall del Bac.
 muntanya
PASSEJANT PER LA VALL

Pel veïnat de
Freixenet
Passejar p e r tota la infinitat de cam ins
que com uniquen les dive rse s cases del
veïnat de Freixenet, pot ser feina de v a ­
ries jornades. Pistes i viaranys endinsant-
se i rem untant belles cloterades per on
davallen cantant els senzills i bells rierols
que van a m orir al Ritort. Belles m asies,
autèntica m ostra de l’arquitectura popular
del país. À m plies panoràm iques de La
Vall i de les m untanyes de l’entorn. Avui
us oferim una visió general del ve ïna t per­
què vosaltres m ateixos, am b l’a ju t del p là ­
nol, enceteu la p ossibilitat d ’anar d e s c o ­
brint i a ssaborint cada raconada.

E. A M IG Ó

En primer term e: El Guillot. Al fons: Fogonella, C a u x a c ó i Cansaus.

L·lm PO NT NOU 21
L·L· PO UT UO «
el casal
per
Jordi Romans
JA FA VINT ANYS
De vegades es sol dir que
costa més de passar una tarda
que una setm ana. No direm el
mateix en el cas del C asino
(Casal) i la seva coneguda h istò ­
ria dels últim s vint anys però g ai­
rebé es podria afirm ar. Quan a fi­
nals del 1972, en època encara
de M ovim ientos, F ragas i D elega­
ciones Provinciales de D eportes
per un cantó i R aim ons, Puig-
Antics i Plata-form es U nitàries per
l’altre, parlàvem de g racioses ce s­
sions de terrenys per vint anys, ni
uns ni altres crèiem que tant de
tem ps pogués mai arribar a p a s­
sar, però l’actualitat, ha fet ado­
nar-nos del nostre error. T ot i que
aquests dies de sotanes, arm ats,
sang i bacallà am b panses, ens
recorden tem ps superats, avui
podem dir que altre cop les dues
bandes tornen a negociar per el
retorn al Casal d ’una gran part
del seu històric patrim oni i això,
crec, és un fet ju st que no podem
silenciar. I posats en l’actualitat
del mes, apuntarem que no d ei­
xeu de visitar l’Exposició de c a r­
tells d ’en M orell en el m ateix
Casal. Tot seguit, destacarem un
bon grapat d ’im portants i novedo-
ses pel·lícules: Dies 10 i 11 «Al­
gunos H om bres buenos» (no m i­
nada als Oscar), «Ferngully» (dis­
sabte 10 tarda) de d ibuixos a ni­
mats, «El últim o M ohicano» (dies
8 i 9), «Jugando en los cam pos
del señor» (cine-club dia 16)...
Jordi ROM ANS
salut
per
Jaum e Iglésias
i antics el presenten com a intèrpret
Solà
MOU-TE C )
No et rovellis. Una m àquina
que s ’utilitza poc es rovella, s ’es­
patlla. El nostre cos està preparat
per m oure’s i cal que ho faci. Si
no, al pas d els anys s ’hi afegeix
el de la inactivitat. La q ualitat de
vida que ens espera en el futur
depèn en bona part dels nostres
hàbits actuals. Una a ctivitat física
a dequada pot tenir un im pacte
m olt favorable en el nostre b en es­
tar. La pràctica m oderada i regu­
lar d ’a ctivitat física suposa la d is­
m inució del risc de patir m alalties
del cor i la prevenció i tractam ent
d ’altres processos. A m és
afegeixen efectes im m ediats com
l’a lle ug erim e nt de l’estrés, la m i­
llora de l’e stat d ’ànim i la se nsa ­
ció de benestar i el m antenim ent
del pes ideal. T ot això provoca un
e ndarrerim ent de l’envellim ent
m illora del rendim ent intel·lectual.
No tothom pot fer el m ateix
tipus d ’exercici. L’edat, el sexe i
l’entrenam ent anterior i les possi­
bilitats determ inen quina és l’acti­
vitat adequada per a cadascú.
Ara bé: ves en com pte, si et
passes, ja no és bo. Cal tenir
sem pre en com pte que si fem
una activitat física per la que no
estem preparats, NO ES BO PER
A LA SALU T.
(*) Font: No et rovellis. M O U -TE.
D epartam ent de S anitat i S e ­
g uretat Social. G eneralitat de
C atalunya.
■ les festes
ABRIL
El 25 d ’abril Sant Marc. Per­
tanyia a la com unitat cristiana de
Jerusalem , C osí de Bernabé,
a com panyà a Sant Pau en el pri­
m er viatge apostòlic. Testim onis
de Sant Pere i a u to r d ’ un dels q u a ­
tre evangelis.
G u a rd a r el dip ò sit de la fe és
la m issió que el S enyor ha confiat
a la seva E sglésia i que l’evange ­
lista Sant M arc ens ofereix am b el
seu E vangeli. C adascú té el deure, i
per tant el dret, de cercar la veritat
en m atèria religiosa a fi de form ar-
s ’hi prudentm ent un judici de cons­
ciència recta i veritable tot e m prant
els m itjans apropiats, m itjans que
ens ofereix Marc.
La pagesia ripollesa creu que
les processons de S ant M arc sal­
varan la hum anitat i els cam ps de
la furia de les llagostes. A questes
processons, a C am prodon les lleta­
nies, tenien per objecte im petrar
del cel la protecció i l’auxili contra
les tem pestes que perjudiquen. S e­
guram ent van substituir altres ritus
s’hi agraris que tenien un significat e s ­
pecial: L’una preservar les herbes;
l'altre, els grans I cereals i l’altra
els fruits i la vinya. T res proces­
sons de lletanies a l’A scensió, a
S ant Antoni I Ntra. Senyora del
Remei.
i L'exercici de la religió, per la
seva m ateixa naturalesa, consisteix
abans de tot en actes interiors v o ­
luntaris I lliures pels quals l’hom e
s’ordena d ire cta m e nt a Déu. Com
els antics G oigs de Sant M arc que
es venerava a la C apella de Sant
Antoni ens recordaven.
Déu, segons el seu pla de sa­
viesa i d ’amor, ordena, dirigeix i
g overna el m ón se n ce r i els destins
de les com unitats hum anes. És,
doncs, fer una injustícia a la pe rso­
na hum ana i a l’ordre que Déu ha
e stablert per els hom es, de negar
a l’hom e el lliure exercici de la reli­
gió en la societat. Una tal llibertat,
la va reivindicar am b intrèpida
constància i am b els seus escrits el
nostre S ant Marc.
M n. SOLER MARTÍN
 E s p e c ia lita ts
Hostal LA PLACETA e n p e ix

Sopars freds Restaurant

Habitacions amb bany
Plaça del Carme, 9
Tels. 74 08 07
LA MURALLA
70 15 20
17867 CAMPRODON Catalunya, 13 - Telf. 74 09 00
17867 CAMPRODON

Rellotgeria-Joieria
¡2 P E R R U Q U E R I A H O M E - D O N A
3£
D
U
Z
<
2
ISl
3F M S A I
D
Cf OBJECTES REGAL
<
2
València, 14 Tel. 74 00 97
Isaac A lbeniz, 7 - Tel. (972) 74 13 40 - 17867 CAMPRODON (G irona)
CAMPRODON

PIZZERIA ITALIANA
o

CUINA ITALIANA
carrer de la Font d'en Rafel, s/n
Tel. 74 11 49
LLA NAR S

cv U B H j*>/c
h íp ic a
MAS BATLLÓ
ABELLA
• LLIBRERIA • PAPERERIA
VILALLONGA DE TER
(Girona)
• JOGUETERIA • OBJECTES D’ESCRIPTORI
L lo g u e r d e C a v a lls - C la s s e s
E x c u rs io n s o rg a n itz a d e s - P u p ila tg e València, 17 Tel. (972)74 02 79
C AM PR O D O N (Girona)
X, Pastoret - Tel. 74 08 08

■
23
L·L· POMT MOV
HISTÒRIA DE
ST. PAU DE SEGÚRIES I LA RAL
----------------------------------------------------------------per jud it ferrer
He pensat moltes vegades: quins son els orígens del
meu poble?, quins rels el varen conquerir?
Però sembla ser que la història de St. Pau ha quedat
eclipsada enfront de la de la Ral. Jaum e I volia fundar una
vegueria en aquest cap de muntanya. Pretenia establir-ne
la capital a Camprodon, cosa que exigia que la p ob lació
fos de propietat reial. Els monjos del monestir, possesors
feudals d ’aquell nucli urbà, es negaren a cedir-la-hi. Davant
d'aquesta negativa, i la impossibilitat d ’obtenir Camprodon,
el rei va demanar i va aconseguir en propietat, de l'abat de
St. Joan de les Abadesses: El pla de Miralles (el p la d e
la Ral), per emplaçar-hi la capital de la vegueria en projec­
te (24 juliol 1248), on va edificar una vila anomenada la
Reial o Real, el nom de la qual ha evolucionat en el de la
Ral, I la va destinar i situar de capital de la vegueria que hi
va fundar. El Rei va col·locar-hi un veguer i la seva cort,
constituïda per un Jutge Assessor, d ’un Saió (agutzil) i un
notari. I, a part, va concedir-li a perpetuïtat el privilegi de
celebrar-hi un mercat setmanal, conforme s ’havia acordat.
Al mercat hi acudien compradors, mercaders i querellants
judicials. Es va prohibir la residència a cap súbdit de les
possesions monacals del monestir de St. Joan, això explica
que el poblament de la Ral s’efectués a base dels emi­
grants de Camprodon. Indiscutiblement, els emigrants que
es traslladaven a la Ral, no feien res més que marxar dels
llocs feudals i instal·lar-se en els llocs reials com n'era la
Ral. Els monjos varen mirar que no s ’escapessin els súb­
dits, però varen fracassar. Llavors intentaren de traspassar
al Rei la propietat feudal, així la Ral passaria a ser de
Camprodon i no tindria veguer. Jaume I un cop amo de
Camprodon es preocupà poc de la Ral i aquesta es va anar
esmorteint. L’abat que entrà nou, Dalm au d e M inyana,
reclam à al 1262 l’existència del veguer de la Ral. Jaume I
li va otorgar la vegueria i a més com a súbdits tots els
homes de St. Pau, St. Joan, Surroca, Ogassa, St. Pere
Espuig, St. Llúcia de Pulgmal, Sf. Salvador d e Bianya,
Tregurà i Salarsa (Beget). El seu veguer era d ’alguna m a­
nera compartit encara que era el de Camprodon també
s’havia d ’administrar la Ral i es començà a anomenar «Ve­
guer de Camprodon i la Ral». Hi va haver problemes sobre
la jurisdicció de les parròquies que pertanyien als monestirs
de St. Joan i la Ral. I hagueren baralles i odis, volien que el
portés el sots-veguer de Ripoll o el de Besalú. Finalment hi
va poder exercir un camprodoní, hi havien unes deu o
dotze cases habitades: era l’any 1379. Des de llavors i
mentre no s ’aboliren les vegueries el veguer de Camprodon
va actuar en el districte de Camprodon. Aquesta situació es
va mantenir fins a la abolició de les vegueries (1716)... He
pogut trobar, uns escrits de principis de segle, on un vell
savi que va recórrer a peu la comarca de Camprodon, des­
crivia així St. Pau i la Ral (escrit amb les mateixes paraules
del savi):
«S’ovira a l'esquerra, més enllà del riu el terme de St.
Pau, 850 m. d ’alt, 461 habitants, districte de Puigcerdà,
provincià de Gerona, bisbat de Vich. Te dues escoles im-
completes de noys y noyes y germandats d ’auxilis mutuals.
La població està a l’esquerra de la carretera, acurta distan­
cia l’iqlèsia, en l’antich camí ral entre Camprodon i Olot. En
la carretera hi ha sols tres cases: la del ferrer, la dels
peons y l’hostal d ’en Jep, aont acostumen els carruatges a
fer parada. Celebra Festa Major el tercer Diumenge de Se­
tembre. Aigües minero-medecinals de la font pudosa, en el
bach d ’en Nich. I en una collada la Casa del Mariner, que
vessa ses aigües en la part oposada, a la ribera de la Vall-
delbach, tributaria de Llerca. Per una part el trencant d ’Olot,
i seguint sobre el Ter el Pont de la Rovira, de cinch archs.
Abans de passar el pont se deixa a la dreta una gran pe­
drera, I a l’esquerra l’hermós casal de la Rovira propietat
del canonge vilarassa. A la dreta entre la carretera i el riu,
s ’extén enllà un plà conreuat on hi ha un barri de St. Pau o
poblet de rònegues cases anomenat la Real, de 108 habi­
tants, 29 cases. Se’n destaca l’iglesieta. Ab tot y sa pobre­
sa els vehins en son propietaris. Davant sa pintoresca Pa-
lança de la Real...».
Així era amb paraules textuals del savi, el meu poble a
finals del S.XIX principis del S.XX I així és actualment tal i
com jo el veig i el visc:
— Amb 8,98 km (quadrats) l’antic Segurils és avui un
terme de 642 habitants curiosament meitat homes i meitat
dones. Està encaixonant entre el Capsacosta on hi podem
trobar un camí d ’Origen Romà d ’es de l’època franca que
rep el nom de Strata Francisca, també per Camprodon i St.
Joan de les Abadesses. Seguim sent districte de Puigcer­
dà, província de Girona i del Bisbat de Vic. Està en projecte
una nova escola. A la carretera hi han moltes més càses i
ha desaperagut l’Hostal d ’en Jep. Tenim una moderníssima
església obra dels arquitectes Pau Monguió i Francesc Va-
yreda, ha quedat enrera l'antiga església de caire barroc. Hi
ha tota yna sèrie de masos: El Callis, La Sala, La Rovira...
i com no la Casa del Mariner famosa per la seva llegenda.
Té també petites indústries (Llaudet, Estebanell i Pahisa,
Lapedra...) que permeten mantenir els veïns. I es celebra la
Festa Major el primer diumenge de Setembre i no el tercer. I
naturalment la Ral segueix formant part de l’entorn de St.
Pau. Es conserven encara algunes fonts, les rialles de la
gent, la convivència dia a dia,... perquè St. Pau té m olta
cosa a oferir, per què no ho vens a descobrir?
 els ajuntaments informen
REGISTRE CIVIL
C A M PR O D O N DE CAM PRODON
GENER I FEBRER 1993
Naixem ents
JOSEP RAMON AYATS MARTI,
fill de Josep i Ma. Mercè, nascut el
15 de febrer de 1993.

C asam ents
RAUL LUIS ORTIZ DE URBINA
GARROTE amb ROSA MARIA MI­
L’AJUNTAMENT INFORMA RALLES MULLERAS, dia 27 de fe ­
brer de 1993. Veïns de Sant Andreu
de Llavaneras.
S e g u in t am b la p o lítica seran g re u m e n t sa n cio n a ts.
Defuncions
de m illo ra d e la q u a lita t de R eco rd e m q ue per un
ANGELA GAMELL DULL, difunta
vida , l'eix p rin cip a l de la p o lí­ C a m p ro d o n m és net tots el 8.02.93. 86 anys.
tica m u n icip a l, l’A ju n ta m e n t JOSEP VILAR OLIVEDA, difunt
hem de c o l·la b o ra r en a q u e s ­ el 13.02.93. 34 anys.
de C a m p ro d o n inform a als ta tasca. DOMINGA RIVERA AGUILAR,
se us c iu ta d a n s del serve i de difunta el 28.02.93. 83 anys.

re co llid a g ra tu ïta de trastos

v e lls, a ixí com ta m b é de la REGISTRE CIVIL
re co llid a d e vidre.
T o th o m que tin gu i ne­
DE ST. PAU
c e s s ita t d ’a qu ests serveis, se Defuncions:
li in fo rm a :
recordem que: Joan Birosta i Costa, morí
cristianament el dia 21 de febrer
La re c o llid a d e trastos de 1993, als 80 anys.
es fa de la se g ü e n t m anera. J.F.
L’usuari ha de tru ca r o
p a ssa r per l’A ju n ta m e n t i in ­
fo rm a r d els tra sto s q ue se li
hau re n de recollir, d e ixa r el
MANTENIR ELS PUNTS DE VENDA
DEL PONT NOU
seu núm . de te lèfo n i quan a
l’A ju n ta m e n t hi ha d iferen ts RIUS NETS... CAMPRODON
V ila d e d a lt
Anglada Telf. 740 279
so l·licitu d s es d e cid e ix el dia
Luengo Telf. 740 498
i l’hora de la reco llid a, i s e ­
V ila d e Baix
g u id a m e n t s ’inform a a l’u su a ­ Moró Telf. 740 708
ri que haurà de d e ixa r-lo s on LLANARS
li sigu i indicat.
Els c o n te n id o rs
v id re estan situ ats al c a rre r
de ES COSA Ca l’A ngelina

Can Roure
Telf. 740 365
SANT PAU DE SEGURIES
Telf. 747 035

DE
VILALLONGA DE TER
de la T rig o n a al co s ta t de
Estanc Cal Rlgat Telf. 740 409
l’E sg lésia del C arm e, a la
SETCASES
p laça del Dr. R ob ert al c a rre ­ Ca la Núria Telf. 740 595
ró de C an R oda i a la p laça
de S a nta M aria.
TOTS BARCELONA
Llibreria O na Gran Via, 654
T am b é es co m u n ic a a Telf. 318 19 79
PRATS DE MOLLÓ (V allespir)
tothom que les p e rso n e s que
Maison de la Presse G U ISSET
tirin e sco m b ra rie s al riu
Telf. 68 89 70 40

25
L·L. POMT MOV
L· l m P O N T MOW

d J|
A N E M DE C O M P R E S !

LLIBRERIA ANGLADA. C/València. CAMPRODON 74 02 79 Q u e v iu re s

LLIBRERIA MARIA. ST. PAU DE SEGÚRIES 74 70 35
Angelina Guillaumes. C/Catalunya, 3. LLANARS 74 01 03
LA POMA-NIT. C/València, 37. CAMPRODON
Llegums cuits Isabel. C/F. Bàrbara, 26. CAMPRODON 74 00 18
SABATERIES ROQUÉ. PI. C.A. Torras, 5. CAMP.
CAL XEC. Embotits. C/Isaac Albéniz, 1. CAMPRODON 74 00 84
RELL. JOIER. PLANAS. C/València, 14. CAMPRODON 74 00 97
ROTA. Supermercat. C/València, 12. CAMPRODON 74 00 43
GALERIA D’ART SEGLE XXI. Ferrer Bàrbara, 26. CAMP.
PASTISSERIA PUJOL. C/València, 1. CAMPRODON 74 01 22
31416 ROBA JOVE. C/Isaac Albéniz, 8. CAMPRODON 13 01 00
AVET-SET. Fàbrica de gèneres de punt. MATARÓ BIRBA. Galetes. CAMPRODON
LES FLORS. C/València, 42. CAMPRODON 74 01 16 FORN SALA. C/Ferrer Bàrbara, 14. CAMPRODON 74 01 32
CAN FRANÇA. C/València, 11. CAMPRODON 74 00 12 FORN ESCOLÀ. C/Josep Morer, 2. CAMPRODON 74 01 45
CA LA NÚRIA. SETCASES 74 05 95
F erreteries
GARDELLA. C/València. CAMPRODON M e n ja rs p re p a r a ts
GUARDIOLA. PI. C.A. Torres, 6. CAMPRODON 74 02 02 EL PRAT. PI. Dr. Robert, 14. CAMPRODON 74 10 30

BANCS C A IX E S

BANC CENTRAL-HISPANO. CAIXA DE GIRONA. C/La Font, 5. LLANARS 74 11 32

C/València, 26. CAMPRODON 74 00 17 CAIXA DE GIRONA. Avinguda de la Vall, 12.
CAIXA DE GIRONA. C/València, 32. CAMPRODON 74 03 31 SANT PAU DE SEGURIES 74 72 79

T O T PER LA C A S A !

C o n s tru cto rs Excavac. COLOMER. Pça. La Fia, 3. CAMPRODON 74 05 00

Const. DESMOS. C/F. Bàrbara, 19. CAMPRODON 74 09 09 M o b le s
Const. ROVELLÓ. C/Josep Morer, 3. CAMPRODON 74 08 52
Mobles MARTÍ MAGRET. CAMPRODON
Const. MONTURIOL. C/València, 53. CAMPRODON 74 04 62
Const. CUMOSA. C/St. Roc, 3. CAMPRODON 74 13 87 E le c tric ita t
Const. COVICO. P. Dr. Robert, 8,1 er.,1a. CAMP. 74 00 18 Electricitat JUNCÀ. C/València, 59. CAMPRODON 74 03 30
Const. P. TRAVESAS. Passeig d'En Blay, 21. OLOT 27 00 82 Electricitat COLLBONI. CAMPRODON

F E M ESPO RT !

RENARD Esports. C/València, 50. CAMPRODON 74 03 13 Hípica de Llanars. Ctra. de SETCASES Km-1 74 02 07
VIVAC. C/St. Roc, 16. CAMPRODON 74 13 92 Hípica Mas Batlló. ABELLA 74 08 08
ESQUÍ CLUB SETCASES. SETCASES 74 11 13

ALTRES SER VEIS !

P e rru q u e rie s Tallers

JORDI I PEPI. C/Isaac Albéniz. CAMPRODON Motos PEITIVI. C/Sant Roc, 1. CAMPRODON 74 01 46
ESTHER. C/del Rec s/n, SETCASES

A g è n c ie s D is c o te q u e s
SÁNCHEZ. C/València, 45. CAMPRODON 74 03 43 PETRES. C/Nou. CAMPRODON
C. VENTURA. Freixenet, 6 Baixos. CAMPRODON 13 03 08

TE L E F O N S D ’U R G E N C IA

BOMBERS 74 00 85 CONSULTORI METGE 13 00 32 TAX. BERINO. CAMP. 74 10 57/74 08 67

POLICIA 74 02 33 METGE DE GUÀRDIA 74 01 24 TAXIS ROURA. ST. PAU 74 70 35
GUÀRDIA CIVIL 74 00 39 CREU ROJA 74 00 76 RECTOR DE CAMPRODON 74 01 36
i DEL PONÍT NOU
¡lili ELSPOBLES
DE LA VA LL

ABELLA M u a Vilallonga
BEGET ................ Muçi. C am prodon
CAMPRODON Telf. Ajt. 74 00 05
E S P IN A V E L L ...................... Mun. Molló
LA R A L ............................. Mun. S t Pau
LA R O C A Mun. Vilallonga
LLA N A R S Telf. Ajt. 74 03 61
M O L L Ó ..................... Telf. Ajt. 74 03 87
ROCABRUNA Mun. Camprodon
SANT P A U Telf. Ajt. 74 70 05
SETCASES Telf. Ajt. 74 05 98
TREGURÀ Mun. Vilallonga
V IL A L L O N G A Telf. Ajt. 74 04 06

ELS VEÏN ATS

DE LA VALL

CAVALLERA

ESPINALBA

FAVERT

FEITÚS

VALL DE FREIXENET

CAMPRODON LLEBRU

HOTELS 1 RESTAURANTS

H. EDELWEIS. C/Ctra. St. Joan, 28. CAMPRODON 74 09 13 REST. CAN PEI. LA ROCA 74 12 76
H. GÜELL. PI. Espanya, 8 CAMPRODON 74 00 11 CÀMPING CONCA DEL TER. VILALLONGA 74 06 29
L'HOTEL DE CAMPR. Pça. Dr. Robert. CAMPRODON 74 00 71 FONDA REST. RIGA. TREGURÀ 74 06 48
H. SANT ROC. P. del Carme, 4-5. CAMPRODON 74 01 19 HOSTAL EL SERRAT. TREGURÀ 74 04 11
HOTEL SAYOLA. C/Josep Morer, 4. CAMPRODON 74 00 13 HOTEL CAN TIRANDA. C/Núria s/n. SETCASES 74 05 74
CAN GANANSI. C/Josep Morer, 11. CAMPRODON 74 01 34 HOSTAL PASTUIRA. Vall Ter 2.000. SETCASES 74 06 60
HOTEL LA PLAÇETA. P. del Carme, 9. CAMPRODON 74 08 07 REST. CAN JEPET. SETCASES 74 06 12 - 74 05 72
REST. BAC DE SANT PERE. CAMPRODON 74 07 01 HOSTAL REST. CALITXÓ. MOLLÓ 74 03 86
REST. LA PLAÇA. Pça. Espanya, 3 CAMPRODON 74 07 39 REST. F. LA GINESTERA. Ctra. de França. MOLLÓ 74 03 88
REST. ELS AVETS. Ctra. de Molló, 3. CAMPRODON 74 00 71 REST. CAN PO. ROCABRUNA 74 10 45
REST. LA MURALLA. C/Catalunya, 13. CAMPRODON 74 09 00 REST. LES PLANES. ESPINAVELL 74 13 74
REST. DAGIORGIO. C/Fer. Bàrbara, 10. CAMPR. 74 09 88 REST. LA TEULERIA. Ctra. St.Joan-km.15.
REST. EL CALIU. Pça. Espanya, 4. CAMPRODON 74 06 36 SANT JOAN DE LES ABADESSES 72 05 07
REST. NÚRIA. Pça. Espanya, 11. CAMPRODON 74 00 04 REST. RAMA. Ctra. St. Joan, km. 4. RIPOLL 70 25 00
REST. «LA HÍPICA». CAMPRODON 74 02 07 REST. CAN BARAL LA. PI. de la Generalitat, 6.
HOTEL EL GREVOL. LLANARS 74 10 13 SANT PAU 74 70 70
HOTEL L'ESCOM. C/de la Font, 15. LLANARS 74 03 67 HOSTAL REST. CAN JOANIC. C/Vell Aire, 1. BEGET 74 12 41
REST. EL CELLER. C/Font d'en Rafel s/n. LLANARS 74 11 49 REST. CAN PLUJÀ. ROCABRUNA 74 10 64
 M ancom unitat Intermunicipal de la

VfiLLDE CflMPRODON

VENDA DIRECTA DE CONSTRUCTOR

PERE TRAVESAS - PROMOTOR - CONSTRUCTOR
Passeig d’en Blay 21, baixos - Tel. 27 00 82 - 29 42 17 (part.) OLOT
PROMOCIONS ALTA GARROTXA, S.L.

A CAMPRODON: EDIFICI LA MURALLA

Apartaments de 2 i 3 dorm.
Construcció típica de la Vall.
Exteriors:
Planta baixa de pedra, façanes
pintades, barbacanes de fusta,
persianes de llibret de fusta.
Interiors:
Gres de 45x45, rajola de 25x35 a
escollir. Fusteria de roure. Cuina
de roure equipada amb forn. Enci-
mera, calentador i extractor. Sani­
taris: griferia monocomandament,
obertures de barretes, vidres cli-
malit de doble cambra.
Ascensor. Pàrking opcional.
Entrega primera fase: juliol 1993

ALTRES PROMOCIONS A LA GARROTXA:

CASES UNIFAMILIARS A OLOT, SANT JOAN LES FONTS, LA CANYA,
VALL DE BIANYA, SANTA PAU, SANT ESTEVE D’EN BAS, LES PRESES