Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

PAC 2:

Preguntes sobre el text dIvan Illich La sociedad sin escuelas. (2 pgines) A qu fa referncia lautor quan parla del programa oculto de la escuela? Fa referncia a la intencionalitat de diversos processos educacionals que es transmeten al llarg de la experincia escolar, els quals no apareixen explcits en el programa institucional. El programa oculto consisteix en reunir-se en grup d'uns trenta nens sota l'autoritat d'un mestre titulat, durant 500 o 1000 hores cada any o ms. Lo important d'aquest programa s que els estudiants aprenguin la utilitat de l'educaci quan aquesta sobt en l'escola a travs d'un procs de consum gradual. Illich considera que lescola no es la nica alternativa per aprendre sin que hi ha altres formes deducaci i que el grau del xit daprenentatge en un individu depn de la quantitat daprenentatge que tinguis sin del lloc. s a dir considera erroni dir que noms es pot preparar per ser adult en la societat mitjanant lescola i que tot all que no sensenya a lescola no mereix atenci. Tamb destaca que aquelles persones que han dedicat part del seu curs a prendre un ofici surten ms competents que aquells que shan quedat a classe. Comenta i relaciona, a la llum de les argumentacions que dna lautor, les segents cites del text: El acceso a la realidad constituye en la educacin una alternativa fundamental a un sistema que solo permite que se hable sobre l (1974: 24).

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill El destronamiento del Producto Nacional Bruto no puede producirse sin modificar el Producto de la Educacin General, considerado normalmente como la capitalizacin de la fuerza de trabajo. Una economa igualitaria no puede existir en una sociedad en la que el derecho a producir est conferido por las escuelas (1974: 28). Com es pot observar en la cita, Illich ens relaciona el PNB amb l'educaci i ens comenta que l'educaci s un dels factors de capitalisme i el defineix com aquell que difon el dret a produir per tant, treure el PNB (el valor de tots els bns i serveis finals produts pels seus factors de producci i venuts al mercat durant un perode de temps) no pot produir-se si no es PARA de fomentar capitalisme dins de lmbit educatiu. 2)Per qu, segons Illich, cal parlar de nueva tecnologa ms que de nueva educacin? Illich proposa la desinstitucionalitzaci de l'escola com ha fet inevitable per a simplificar la societat i fer-la ms transparent mitjanant la tecnologia. Introdueix la funci de la tecnologia com a capacitadora per a l'individu de comprendre el medi, modelar-lo i millorar la intercomunicaci. Illich proposa posar al servei de la gent la tecnologia i altres alternatives formatives per tal de que lescola sigui reemplaada per aquests, per aix, parla ms de nova tecnologia ja que vol incorporar la tecnologia per tal d'oferir informaci, coneixement i que estigui a labast de tothom. Aix, afavorir la participaci i la igualtat i podria proporcionar a cada persona la capacitat per comprendre millor el seu medi, modelar-lo i permetre una intercomunicaci total i lliure. Aquest s alternatiu de la tecnologia constitueix a la opci crucial per una bona educaci i la plantejava com una alternativa necessria. Quina s o hauria de ser per a Illich la finalitat de leducaci? La finalitat de l'educaci per a Illich es la de garantir una educaci digne per a tots, sense importar el seu estatus social, la seva edat...La educaci per a Illich

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill s'ha de transmetre de subjecte a subjecte o amb altres alternatives i no per mitj de les Institucions per tal d'assolir uns coneixements ms humanistes i menys acadmics. Preguntes sobre el text de Paulo Freire Alfabetizacin de adultos; visin crtica y visin ingenua. (2 pgines) Explica de manera raonada de quina manera el posicionament de Freire uneix teoria i prctica en la cita segent: Toda prctica educativa implica una teora de la educacin (1990: 37). Freire considera que la teoria i la prctica estan indissolublement unides en la praxis. Freire comenta: Separada de la prctica, la teora es puro verbalimo inoperante;desvinculada de la teora, la prctica es activismo ciego. Es por esto mismo que no hay praxis autntica fuera de la unidad dialctica accinreflexin, prctica-teora.1 Freire considera que la prctica i la teoria han d'estar relacionades. Tenint en compte que la reflexi pedaggica de Freire es va ser construint en la prctica, s difcil separar-la de la teoria. Un exemple que ens mostra l'autor s sobre la seva experincia a Brasil: Una visin critca de mi experiencia en Brasil exige la comprensi del context. Mi prctica, en su aspecto social, no me pertenec De ah mi dificultatd para entenderla, y por supuesto para aplicarla en otro lugar, sin comprender el clima histrico en que se desarroll originariamente. Este esfeurzo que la comprensi exiga de m y de los dems, de nuevo resalta la unidad que existe entre la prctica y la teora.2 Per Freire, l'educaci sempre implica una determinada teoria del coneixement posada en prctica.

1.2. (Meirieu, Ph. (1998): A mitad de recorrido: por una verdadera revolucin copernicana en pedagoga. En Frankenstein educador. Barcelona: Laertes, (p,37).

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill Explica quins sn els arguments que dna lautor per arribar a postular la segent afirmaci: El analfabetismo es una de las manifestaciones concretas de una realidad social injusta. El analfabetismo no es un problema estrictamente lingstico o exclusivamente pedaggico o metodolgico. Es una cuestin poltica, al igual que la misma alfabetitzacin a travs de la cual intentamos superar el analfabetismo. Parasitar la inteligencia de modo ingenuo o sagaz, no afecta en lo ms mnimo al elemento poltico en s mismo (1990: 36). L'autor ens argumenta que lanalfabetisme no s un problema de lletres sin que s degut a la poltica la qual sinteressa per la societat i t la intenci de resoldre i prendre decisions duna societat i ha fet que aquesta societat hagin excls a aquestes persones analfabetes i no han fet superar en analfabetisme i no ha sigut per la poltica un punt important a tractar. Quina s o hauria de ser la finalitat de leducaci segons Paulo Freire? Segons Freire l'objectiu central de l'educaci s la humanitzaci de l'home. L'educaci ha de buscar el ple desenvolupament de l'home, de les seves potencialitats i habilitats, orientada a la presa de conscincia del rol que li toca exercir i de la forma com pot canviar el seu context. Lautor tamb t com objectiu, canviar la societat grcies a l'alfabetitzaci perqu els oprimits es coneguin a si mateixos i es desenvolupin socialment.

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill Preguntes sobre el text de Philipe Meirieu A mitad del recorrido: Por una verdadera Revolucin copernicana en pedagoga. (2 pgines) Relacioneu i comenteu el segent fragment del text de Meirieu amb el ttol del captol A mitad de recorrido: Por una verdadera <<revolucin copernicana>> en educacin: La educacin slo puede escapar a las desviaciones simtricas de la abstencin pedaggica (en nombre del respeto del nio) y de la fabricacin del nio (en nombre de exigencias sociales) si se centra en la relacin del sujeto con el mundo (1998: 70) Meirieu en vols donar entendre amb aquesta cita que la funci de la educaci ser factible si es centra en la relaci del subjecte amb el mn. On el subjecte sigui el protagonista i que grcies a la seva educaci li permeti construir-se a si mateix en el mn, de la seva prpia histria i vida per tal d'allunyar duna plantilla i un model com per a tothom. Si la pedagogia aconsegueix centrar-se en la relaci del subjecte amb el mn es dur a terme la veritable revoluci copernicana en pedagogia que s'allunyar radicalment de l'educaci com a fabricaci. D'aquesta manera el educant ser capa de construir-se a si mateix com a subjecte al mn. Segons la descripci que en fa lautor, caracteritzeu com s la figura de leducador i de leducand. L'educand:. Els educands sn els que decideixen si tenen la necessitat de saber i per tant, d'aprendre. Meirieu atorga el poder als alumnes. Son ells els qui decideixen i trien si volen aprendre. Meirieu proposa un treball en parallel per incentivar al nen i promoure la seva curiositat. Noms aix el nen decidir el seu futur i sentir que la seva vida la construeix ell mateix amb el seu propi criteri i treball.

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill L'educador: El treball de l'educador s aconseguir motivar als educands en l'aprenentatge per tal de fer que el desig de l'alumne per aprendre emergeixi i la manera de fer-ho s crear situacions per part del educador per afavorir l'emergncia d'aquest desig. Cal evitar el voler dominar i modelar lalumne. El professor ha de comprendre cadascun dels alumnes i treballar amb ells, estar al seu costat, i comprendre el que els passa pel cap, ja que no noms thas de basar ensenyar perqu els alumnes aprenguin. Leducador, ha de complir amb la seva responsabilitat educativa, i aquesta no ser una tasca senzilla ja que el nen soposar en la majoria de casos a entrar en la relaci educativa educador-educand la transmissi de coneixements de leducador cap a leducand no es realitza de manera mecnica, cada persona, adquireix els seus coneixements en funci de les seves experincies i capacitat i aquestes sn diferents per a cadasc. Quina s o hauria de ser la finalitat de leducaci segons Philipe Meirieu? Per a Philipe Meirieu leducaci ha de centrar-se en linfant, leducador ha de posar a labast de linfant tots els materials necessaris perqu aquest es pugui apropiar de interrogants que facin que sinteressi per aprendre les respostes, ja que, Meirieu defineix l'educaci com a una integraci de l'individu dins el mn que l'envolta i troba que l'escola ha de ser un espai on l'alumne es trobi segur i on es garanteixi la igualtat de condicions per donar peu a errar i a corregir sense por. Finalment, Philipe Meirieu defensa que leducaci a de centrar -se en linfant, leducador ha de posar a labast de linfant tots els materials necessaris perqu aquest es pugui apropiar de interrogants que facin que sinteressi per aprendre les respostes. Philipe Meirieu: La funcin de la educacin es permitir al sujeto construirse a s mismo como sujeto en el mundo, heredero de una historia,capaz de comprender el presente e inventar el futuro.3

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

1.

(Meirieu, Ph. (1998): A mitad de recorrido: por una verdadera revolucin copernicana en pedagoga. En Frankenstein educador. Barcelona: Laertes, (p,37).

B) Relacionar els tres textos (2 pgines) Us hem demanat que comentssiu quina s la finalitat de leducaci per als tres autors. A continuaci feu una comparativa relacionant les tres visions i contraposeu-les si cal. Utilitzeu cites textuals dels textos per tal dargumentar la vostra comparativa. Primerament, comenar fent una comparativa dels dos autor Paulo Freire i Ivn Illich ja que el treball de Illich guarda una estreta relaci, en el camp de l'educaci, amb algunes de les idees de Paulo Freire, especialment en les quals es refereix a fundar una pedagogia que sorgeix de les problemtiques quotidianes de les persones Aquests dos autors consideren la educaci com un procs de participaci en la vida i on no existeixen superioritats i ha destar al abast de tothom per tal de desenvolupar al individu com una persona capa de formar-se a s mateixa. I consideren a lescola com una fabrica dindividus. Tamb coincideixen que els moderns sistemes educacionals que contribueixen a l'opressi dels ssers humans. Meirieu tamb critica en tot moment leducaci com a fabricaci i per tant lescola com a fbrica, els nens no han de ser ajudats ni programats simplement han de ser acompanyats des de que neixen.

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill Illich, critica el sistema escolaritzat, sost que a escola ha de ser abolida com instituci principal dels processos educatiu i shan de buscar altres alternatives, com ara la tecnologia, per reemplaar el sistema educatiu escolaritzat: O nos dedicamos a poner en marcha mecanismo educatives nuevos [...] o emprendemos la
tarea de crear ms condicones para una nueva era donde la tecnologia sirve para simplificar la sociedad y hacerla ms transparente[...].En poco tiempo podemos desinstitutcionalizar las escuelas o desescolarizar la cultura

p16

Freire, en canvi, no es tan radical, per si que considera que sha de canviar el model deducaci per una educaci diferent a la manipuladora i alineant ja que genera una cultura de dominaci. Aquests, vol contribuir a transformar una societat ms justa igualitria i democrtica. Illich proposa una soluci, la desescolarizaci. Si l'escola s culpable de conservar i reproduir aquesta societat industrial injusta, fem desaparixer a l'escola . En canvi Freire, es centra en els processos de *alfabetitzaci i malgrat la seva crtica a la instituci escolar, no proposar la desescolarizaci. El canvi es gestar des de les estructures poltiques i econmiques. Per a Freire hi ha d'haver-hi una transformaci radical en la societat mitjanant la conscienciaci i la praxi alliberadora de part del poble oprimit. En el cas de Freire un dels temes que ens parla s sobre els analfabets i Illich sobre una educaci digne deixant de banda lestatus social de cada persona. Per una altra banda, Meirieu proposa, que s'ha de canviar aquesta concepci de l'educaci com una fbrica i centrar el seu concepte en la relaci que ha d'existir entre el subjecte i el mn hum que ho rep. La funci que ha de lliurar l'educaci s permetre-li a l'sser hum construir-se a si mateix com a "subjecte del mn", on ha de ser capa de comprendre el present i preparar-se per afrontar el futur.
En suma: la verdadera revolucin copernic en pedagogia consiste en volver la espalda resueltamente al proyecto del doctor Frankenstein y a la <<educacin como fabricacin>>. 4

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

No hem ni podem modular al alumne al nostre gust. Si ho volem imposar de forma autoritria, la relaci entre leducador-educand es trencaria. [...]la transmisin de saberes y conocimientos no se realiza nunca de modo mecnico y no uede concebirse en forma de una duplicacin de idnticos [...]5
5

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

Tamb, dna importncia als instints dels nens sense que aix signifiqui que sha de guiar el seu aprenentatge. Hem dajudar al nen a guanya r autonomia per que el dia de dem pugui ser ell que spiga com conixer les coses. Ha daprendre a aprendre. Meirieu considera que el nen ha de construir -se a s mateix, buscant aquelles coses que li interessen i podent comparar-les personalment segons les seves experincies i coneixements.

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

Lalumne en tot moment ha de formar part completament activa del seu creixement, del seu saber i de les seves creences i adquisici de valors, per aix s tant important deixar que tingui lautonomia suficient, entendre que es posi en contra nostra si intentem pressionar-lo, obligar-lo o castigar-lo, quan els nens fan aix tan sols testan recordant que sn ells els constructors de la seva persona i per tant ells triaran com construir-se a ells mateixos i a la seva prpia vida. Es ineluctable que la obstinacin del educador en someterle a poer suscite fenmenos de rechazo que slo pueden llevar a la exclusin o al enfrentamiento. Educar es negarse a entrar en esa lgica.5 (pg.75

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

BIBLIOGRAFIA

- Prats, E. (2010). [Mdul didctic 2]. El sentit de la Teoria de lEducaci. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de leducaci. FUOC: Barcelona (Materials docents). - Vilafranca, I (2010). [Mdul didctic 3]. Lacci educativa. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de leducaci. FUOC: Barcelona (Materials docents). - Prats, E. (2010). [Mdul didctic 4]. Teories de leducaci. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de leducaci. FUOC: Barcelona (Materials docents). - Illich, I. (1974). La sociedad sin escuelas. En I. Illich. La sociedad descolarizada (pp. 17-30). Barcelona: Barral Editores, S.A. - Freire, P. (1990). Alfabetizacin de adultos: visin crtica, visin ingenua. En P. Freire. La naturaleza poltica de la educacin: Cultura, poder y liberacin (pp. 33 - 43). Barcelona: Paids. - Meirieu, Ph. (1998). A mitad de recorrido: por una verdadera revolucin copernicana en pedagoga. En Ph. Meirieu. Frankenstein educador (pp. 67-96). Barcelona: Laertes.

Virginia Carmona Salvador

Teoria de lEducaci Xavier Ferre Trill

Webs
http://www.meirieu.com/ARTICLES/tres_momentos.pdf [Data de consulta: 26/03/2013, 28/03/2013, 04/04/2013, 05/04/2013,

08/04/2013, 15/04/2013, 18/04/2013 ]

http://www.historia.fcs.ucr.ac.cr/articulos/pdiferenciada.htm [Data de consulta: 27/03/2013, 28/03/2013, 08/04/2013, 10/04/2013,

12/04/2013, 15/04/2013, 19/04/2013 ]

http://www.slideshare.net/helwer/semejanzasdiferenciaspaulofreireivanillich1 [Data de consulta: 26/03/2013, 28/03/2013, 04/04/2013, 11/04/2013,

13/04/2013, 15/04/2013, 18/04/2013]

http://www.historiadeldisseny.org/congres/pdf/53%20Rodriguez%20Morales,%2 0Luis%20IVAN%20ILLICH%20UN%20REFERENTE%20PARA%20EL%20DIS ENO%20SOCIALMENTE%20RESPONSABLE.pdf [Data de consulta: 29/03/2013, 03/04/2013, 05/04/2013, 13/04/2013,

15/04/2013, 19/04/2013 ]

http://filosofanconedi.blogspot.com.es/2006/11/resumen-libro-frankensteineducador.html [Data de consulta: 26/03/2013, 27/03/2013, 02/04/2013, 05/04/2013,

06/04/2013, 18/04/2013 ]