L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

1.

En els dos textos que l’exercici fa referència, es tracta el tema de l’educació, i

de la tipologia del vincle educatiu i la forma de dur-lo a terme. De com es
transmet el coneixement per mitjà de la cultura, i de les diferències entre
processos com l’acompanyament, el triangle de Herbert, els vincles afectius o
el triangle total.

Punts en comú:

Canvi de perspectiva de la intervenció social. En els dos textos, es posa en

comú la necessitat d’un canvi de guió i de perspectiva a l’hora de dur a terme la
transmissió educativa i el vincle educatiu.

El lloc de l’agent de l’educació. També posen en comú la necessitat de definir i

repensar el lloc que ocupa l’agent educatiu. Aquest es troba en disposició de
fer un pas mes enllà en la seva consideració de professional respecte del paper
que juga entre l’encàrrec que rep i la lectura que en fa.

El vincle educatiu es considerat l’articulador d’un model educatiu que aporta

noves mirades sobre l’educació.

La cultura actua com a lloc de trobada entre l’agent de l’educació i el subjecte.

El vincle educatiu promou un llaç, té una funció filiadora amb allò social, i per
tant es una forma de vincle social.

En els dos textos es posa també en comú la necessitat de donar i crear

autonomia en el subjecte.

2.

Mentre que en el primer dels textos, es parla d’acompanyament des del

protagonisme de la persona, i en que el professional ha de reconèixer també
com a persona d’igual a igual amb el subjecte, sense córrer el risc de caure en
la relació Objecte-Subjecte, “Acompanyar és acceptar, fer un lloc en nosaltres
per acollir a l’altre, i renunciar, a nodrir la bona imatge de professional.
proposar una escolta centrada en la persona, una escolta activa, una ordenació
relacional.” ( Planella,J. Moyano,S, 2012; p.89 ) en l’altre text si que es parla de
la figura de l’agent transmissor de coneixement, i el subjecte receptor d’aquest.

1
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

“El repte és que l’educador social adquireixi el compromís d’ocupar el lloc

d’agent transmissor, coneixedor i dipositari d’un saber cultural, legitimat per
l’halo de la responsabilitat adulta.” ( Planella,J. Moyano,S, 2012; p.200 )

Divergència també a l’hora de tractar i definir el concepte d’educació i de

l’agent de l’educació. Per una part, en el primer text ens parlen sobre
l’acompanyament com a mitjà per a aconseguir la inclusió i la integració de les
persones, des d’una posició propera, sense jerarquia, amb un ús de la càrrega
positiva i des del reconeixement de l’altre, empoderant a aquest a prendre les
seves pròpies decisions i a dirigir el seu camí amb la nostra ajuda. “Quan
mirem per damunt a les persones, aleshores es ressalten les seves diferències.
El professional de l’acompanyament social es un professional de presencia
lleugera.” ( Planella,J. Moyano,S, 2012; p.104 )

En canvi, en l’altre text, es remarca la crisis d’autoritat de l’agent de l’educació

com un dels problemes de la crisi educativa, i la importància de construir el
vincle educatiu a través de la medicació de la cultura, però des d’una relació
asimètrica, on s’ensenya i s’aprèn, on es transmet i s’adquireix, cosa que
difereix dels processos d’acompanyament social tractats en el primer dels
textos. “La cultura actua com a lloc de trobada entre l’agent de l’educació i el
subjecte. Si parlem de l’educació hem de considerar que és una activitat
asimètrica on s’ensenya i s’aprèn, on es transmet i s’adquireix.” ( Planella,J.
Moyano,S, 2012; p.195 )

3.
En relació als seminaris que vam fer en el marc del Pràcticum II, els conceptes
del vincle educatiu, de la necessitat de repensar l’educació i de
l’acompanyament van estar molt presents. Des de l’explicació de com
funcionava diàriament una institució com els Serveis Socials, i des de el
anàlisis i la crítica al sistema actual, vam poder veure la importància d’establir
vincles educatius en el marc del tracte amb persones vulnerables o excloses, i
la necessitat també de fer-ho des d’una postura d’acompanyament, allunyats
del paternalisme. Tot això ens va portar a la conclusió, com en les lectures, de
que és necessari un replantejament de la figura de l’educador.

2
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

4.

Wier.P. (1989). El club de los poetas muertos. Touchstone Pictures

Aquesta pel·lícula representa d’una manera molt explícita la figura de l’agent de

l’educació. En aquest cas, la figura l’encarna el personatge del John Keating
( Robin Williams ), el qual exerceix de professor de poesia i literatura. En
aquest cas, el professor exerceix de figura de l’agent de l’educació, i podríem
dir que des d’una posició d’acompanyament i de transmissor de cultura, els
ajuda i els ensenya a trobar el seu propi camí, a ser crítics, a repensar-se a si
mateixos i a la societat, a posar en dubte les normes, lleis i mètodes clàssics.
La relació entre alumnes i professor no es veu com un model simètric, sinó que
entre els dos converteixen l’educació en una recerca comú. També podem
veure com es crea el vincle educatiu, i quina força té a l’hora de transmetre la
cultura i el coneixement.

“Oh captain,my captain”

5.

Com que actualment no he començat les pràctiques, i el curs passat vaig

veure’m obligat a cursar el Pràcticum II des de casa, amb el pla alternatiu que
ens va proposar la UOC, adaptaré aquestes 3 entrades del Diari de Camp amb
3 “entrades”, teories o situacions que vam tractar en pla alternatiu, en que ens
vam centrar en el coneixement de la pràctica en els Serveis Socials d’atenció
directa a les persones.

. Entenem el vincle educatiu com aquella connexió necessària entre

professional i subjecte que permet aconseguir els objectius de manera
consensuada amb l’altre, donant-li protagonisme i fent-lo partícip de les
solucions. Sense aquest, molt difícilment podem parlar de consentiment a
l'acció educativa i de participació. I molt menys, no podem parlar del procés de
l'acompanyament, el qual es fa des de la confiança i des de l'acceptació.

3
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

Aquesta primera entrada de camp va ser la definició de la importància del

vincle educatiu que vam tractar al Pràcticum II. Vam veure com l’atenció social
a les persones ha de evolucionar cap aquesta creació de vincles, i cap a la
figura de l’Educador com un agent d’acompanyament que mai es postuli des
d’una posició del saber superior, sinó des d’una posició de confiança mútua i
d’ajuda.

. Vam tractar la controvèrsia de com els Educadors Socials, sigui treballant en

Serveis Socials, centres de menors, o altres institucions, ha d’esquivar la
normativa i l’encàrrec per a poder donar una bona atenció i fer be la seva feina.
Ens comentava el seu propi cas, on decidia atendre persones fora de l’horari
que la direcció els hi marcava, perquè no ho trobava lògic. Aquí vam parlar de
la importància de crear espais de reflexió i de canvi dintre de les institucions
laborals de cada persona, per a poc a poc, anar propiciant l’evolució de la
metodologia,

En aquest cas, aquesta entrada fa referència a l’experiència que la Psicòloga

dels Serveis Socials ens explicava a l’hora de la seva feina quotidiana, i com,
com veiem en els materials “El lloc de l’agent de l’educació, es troba en
disposició de fer un pas mes enllà en la seva consideració professional
respecte del paper que juga entre l’encàrrec que rep i la lectura que en fa.”, ha
de fer malabars per a postular-se en mig de l’encàrrec que rep i la necessitat
educativa i professional real.

. En últim lloc, la tercera entrada de camp serà l’experiència i el consell que ens
va donar la Montserrat Pastor, la ponent dels nostres seminaris del Pràcticum
II, que ens va parlar sobre la necessitat de repensar la professió, de trobar i
crear llocs on pensar i reflexionar sobre la quotidianitat del servei i de la nostra
feina, de com l’Educació Social necessita evolucionar i deixar enrere formes i
maneres paternalistes, heretades d’altres èpoques, i passar a una fase
d’acompanyament i empoderament de les persones.

6.

La mirada

4
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

7.

Com a pràctica, la mirada serà l’eina amb que hauré d’aprendre a mourem i
actuar durant l’acció educativa que duré a terme al centre. Serà a partir
d’aquesta mirada atenta en els professionals i en els infants que podré
aprendre i generar coneixements aprofitables durant la meva estada.

Com a experiència, la mirada haurà de ser allò que em generarà sensacions i

sentiments. Com diu Larrosa (2003) “El sujeto de la experiencia no es, en
primer lugar, un sujeto activo, sino que es un sujeto pasional, receptivo,
abierto, expuesto.”. Serà doncs a través de la mirada atenta que podré
convertir-me en un subjecte receptiu, obert i exposat.

8.

INDEX-GUIÓ DE LA MEMÒRIA PRACTICUM III

Fitxa del centre (dades generals)

Pròleg-Introducció

Anàlisi i reflexió del context institucional i comunitari

 Ubicació
 Entorn.
 Història
 La institució: Espais i infraestructura.
 Recursos econòmics i materials.
 Treball en xarxa.
 Clima institucional.

Anàlisi i reflexió sobre l’agent educatiu i l’equip de professionals

 Composició de l’equip. Organigrama.

5
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

 Perfils professionals.
 Tasques i funcions de l’educador social.

Anàlisi i reflexió del treball educatiu i d’atenció

 Model educatiu de la institució. Principis i finalitat ( PEC ).

 El paper de la norma.
 El paper de l’atenció individualitzada.
 El treball amb el grup.
 Avaluació de la pràctica.
 Avaluació acollida a l’alumne de pràctiques.

Anàlisi i reflexió al voltant de la població atesa

 Necessitats, interessos, lloc que ocupen.

 Edat, origen.
 Motius d’ingrés o d’estada.

Conclusions Pràcticum

Referències bibliografies/Documentació

Annexos

9.

La metàfora de l’educador amic.

Amistat:

adjectiu i masculí i femení Unit per l’amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells
amics. Persones amigues.

adjectiu i masculí i femení

Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells.
Partidari d’algú o d’alguna cosa. Els amics del govern.
Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.

masculí i femení Amant.

adjectiu Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga.

6
L’agent educatiu i el seu encàrrec Oriol Aguilera Agustín

Font: www.enciclopedia.cat

He triat aquesta metàfora perquè em travessa i em representa, en la forma en

que em sento identificat amb el significat d’aquesta, tant en la part positiva com
en la part negativa, i em serveix a l’hora de posar un mirall i reflectir en part
quina pot ser la meva forma d’actuar a l’hora de posar en pràctica la nostra
professió.

L’educador amic és aquell que neda entre les aigües de la figura professional,
que ha de vetllar pel compliment de les normes, per l’educació i per l’encàrrec
que li ha estat encomanat, i la figura de l’amic proper, la figura de confiança en
que els infants o adolescents confien, com diríem de forma comú, “el que
mola”. Com un bon amic, l’educador estarà allí en els moments bons i en els
moments dolents, donarà un cop de mà, es posarà en la pell de l’altre i inclús
arribarà a fer d’intermediari en problemes i discussions tant entre nois i noies
de la mateixa edat, com entre ells i els professionals del centre.

És un especialista en intentar tenir content a tothom, en intentar evitar al màxim

el conflicte, i no tolera be no caure en gràcia a algú. Tractarà tots els problemes
de forma personal i propera.

L’educador amic, però, oblida a vegades el lloc que ocupa, i l’encàrrec que se li
encarrega, i aquest vincle d’amistat que intenta crear amb tothom, es veu
ofegat en el moment en que, per necessitats del moment, està obligat a
assumir un paper més dur, o intentar fer complir les normes o negar una cosa
que un altre persona vol. L’educador amic és com aquell pare o mare que, tot
intentant fer una cara de convenciment total, fa el gest d’afirmar quan el seu fill
el mira qüestionant una decisió de l’altre progenitor, esperant que el salvis o
que opinis de forma diferent.

Com he dit en la introducció, aquesta metàfora m’és d’ajuda al plasmar, en

resumides paraules, quina pot ser la meva posició en vers la pràctica
professional, amb les seves virtuts i els seus defectes.

BIBLIOGRAFIA

Moyano,S; Planella,J. (2012) Anàlisi de la pràctica educativa [recurs

d’aprenentatge]. Recuperat de la Universitat Oberta de Catalunya. Recuperat
de http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=194957

Fundació Enciclopèdia Catalana. (2021). Enciclopèdia.cat. Recuperat de URL:

https://www.enciclopedia.cat/