Orientacions per a les presentacions d’Illich:

- Inseriu una primera diapositiva de portada amb les dades: autor que es treballa, membres del
grup, nom de l’assignatura, grup i any acadèmic.

- El context històric (econòmic, social, cultural, educatiu, etc.) s’ha de centrar en els anys
seixanta i setanta del segle passat que és quan sorgeixen les propostes desescolaritzadores

- El corrent pedagògic és el moviment desescolaritzador, en general, i concretament les teories

tecno-humanistes (les propostes radicalment desescolaritzadores tecnològiques d’Illich i
Reimer). S’han d’esmentar (que no vol dir que s’hagin d’explicar desenvolupadament) també,
dins del moviment desescolaritzador, a més de les teories tecno-humanistes, les alternatives
orientades cap a l’educació global (Faure i la ciutat educativa i Husen i la societat de
l’aprenentatge), i la pràctica de la desescolarització (a través de l’educació a casa de Holt).

- Pel que fa a la biografia destaqueu tots aquells aspectes de la seva vida que considereu
interessants per apropar-nos al seu coneixement i especialment aquells que estiguin
relacionats amb la seva tasca pedagògica.

- Les obres més representatives d’Illich i més importants per apropar-nos a les teories
desescolaritzadores que proposà són: La sociedad desescolarizada [Deschooling Society]
(1971) i La convivencialidad [Tools for Conviviality] (1973). La primera d’elles és de la que heu
de desenvolupar més l’explicació. La segona és important perquè és on Illich planteja
l’alternativa a les societats industrials avançades en el que ell anomenarà com a societat
convivial o convivencial (i a com hauria de ser l’educació en aquesta nova societat convivial o
convivencial). Altres obres d’interès educatiu són: La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada.
En América Latina abre un abismo de clases y prepara una élite y con ella el fascismo (1968), En
América Latina: ¿para que sirve la escuela? (1973), Juicio a la escuela (1975, en col·laboració
amb diversos autors), Educación sin escuelas (1976), La escuela y la represión de nuestros hijos
(1979, en col·laboració amb H. Lüning), La educación (1985, en col·laboració amb P. Freire).
Més enllà d’obres d’interès pedagògic s’han de destacar: Energía y Equidad [Energy and
Equity] (1974), Némesis médica [Medical Nemesis] (1975), El H20 y las aguas del olvido [H20
and the Waters of Forgetfulness] (1985), ABC: The Alphabetitzation of the Popular Mind (1988)
i In the Mirror of the Past (1992).

- En el pensament pedagògic, s’ha d’explicar: la crítica general que ell feu a les societats
industrials avançades per contextualitzar la crítica que feu a l’escola en aquestes societats
(d’això vos explicaré a continuació alguna cosa més del que teniu a les lectures en aquest
mateix document*); la crítica que feu a l’educació en les societats industrials avançades
fonamentant-se en una sèrie de mites (consulteu la lectura addicional que teniu a l’aula
virtual); i, finalment, l’alternativa que ell proposà, és a dir, la societat convivial o convivencial i
com seria l’educació en ella (l’alternativa a l’escola que Illich proposà).

- A l’influència posterior i pervivència actual s’ha de valorar com influïren les idees d’Illich als
anys seixanta i setanta del segle passat en les propostes del moviment desescolaritzador,
concretament en les teories tecno-humanites i en concret en Reimer, d’una banda, i en el
debat educatiu d’aquells anys sobre les possibilitats i límits dels sistemes educatius a nivell
mundial. S’ha de valorar com s’evolucionà dels seus posicionaments tecno-humanistes
(radicalment desescolaritzadors tecnològics) a d’altres posicionaments menys radicals (les
alternatives globals i l’educació a casa) de caire més humanista y que avui en dia són una
realitat. Feu, finalment, una valoració de quina pervivència tenen o no algunes de les seves
propostes en l’actualitat i en quina mesura.

- Teniu en compte que heu d’assenyalar la bibliografia i webgrafia consultada en una

diapositiva final.

*Ampliació sobre Illich:

En previsió què alguns aspectes de les presentacions sobre Illich no s’acabin de treballar ni
contextualitzar prou bé en les vostres presentacions perquè les lectures obligatòries potser no
hi incideixen prou vos recomano a tots els grups que llegiu i tingueu en compte per a les
vostres presentacions, a més de les lectures obligatòries, el material addicional de què
disposeu a l'aula virtual i el que ara vos comentaré. Esper que entre les orientacions que suara
vos he esmentat per tal de treballar les lectures obligatòries i addicionals, així com el que vos
amplio en aquest missatge sobre Illich tingueu material suficient per a fer unes bones
presentacions de l'autor.

Heu de tenir en compte que la crítica d’Illich és general i abasta globalment a la societat i les
seves institucions. La societat que analitza és la que ell anomena com a societat industrial
avançada (SIA), vigent en bona part del món en aquella època, tant en els règims socialistes
com els capitalistes. El seu anàlisi de l’escola, per tant, sols és un aspecte més de l’anàlisi
general que fa de la societat. Illich diu que a les societats industrials avançades el que es
pretén es produir al màxim. La producció fa aparèixer, al mateix temps que els bens materials,
la necessitat de consumir-los. Per tant, la producció te com a objectiu immediat aconseguir el
màxim consum possible, fet aquest que caracteritza a les societats industrials avançades. Ara
bé, l’adquisició d’allò que es produeix no produeix un estat de satisfacció en el que consumeix,
perquè constantment apareixen nous productes que impulsen a un consum continuat degut a
que aquests comporten noves necessitats. Així, doncs, el consum en aquests tipus de societats
arriba al màxim no perquè se’n tengui necessitat, sinó perquè la necessitat de consumir ha
esta creada artificialment. El consumidor viu en una perpetua atmosfera d’insatisfacció,
sotmès sempre a noves necessitats. La necessitat d’una cosa crea alhora l’obligació de renovar-
la i genera al mateix temps un sentiment de frustració si no se la té. Aquesta dinàmica és
pròpia d’una economia basada en l’acumulació de capital i beneficis i s’orienta cap a un
creixement indefinit i cap a una creació il·limitada de carències noves que són més enllà de les
vertaderes necessitats de l’home. Illich considera que aquest consum no sols afecta als
productes palpables sinó també als productes impalpables com ara l’educació, la informació, la
salut, els serveis, etc.

Aquesta situació de producció i consum al màxim a través de les necessitats artificialment

creades constitueix, a les societats industrialitzades, una mena de cercle viciós que ni tan sols
la ciència pot rompre, ja que les pròpies conquestes científiques son utilitzades per a
augmentar la quantitat de bens produïts i, conseqüentment, també per a estimular la
necessitat de consumir. L’estimulació artificial de les necessitats i del consum condueix a un
altre fenomen que Illich denomina la “institucionalització dels valors” que consisteix en què el
productor, a més de forçar al consumidor a consumir, també li conforma el judici. Açò vol dir
que el consumidor no dona als productes el valor real que els correspon com a mercaderies,
sinó que els adjudica el valor que s’hagi fet néixer en ells a través dels mecanismes de creació
de necessitats artificials. És a dir, la forma de percebre els bens no pertany als homes, sinó que
ve imposada des de fora; per tant, s’està alienant al subjecte. Així, doncs, a una societat
dominada per la producció, com passa a les SIA, l’individu està inevitablement manipulat. La
conseqüència ineludible que es produeix en el subjecte o individu és la pèrdua de la llibertat:
a) com a pèrdua de tota iniciativa individual; i b) manca de participació en la producció i en
l’elecció del consum.

Tot això és important que ho tingueu en compte perquè sinó no podreu contextualitzar ni
entendre la crítica que Illich fa a l’escola. Segons Illich, aquesta teoria de les necessitats està
estretament lligada al sistema escolar. El màxim consum que necessiten les societats
industrialitzades per a poder mantenir-se tal com són només es pot aconseguir si el
consumidor està “educat” per a consumir. Per tant, l’escola és l’encarregada d’iniciar el “mite
del consum sense fi” segons expressió literal d’Illich. Per tant, la solució als problemes que
plantegen les societats industrialitzades no pot procedir de l’escola perquè aquesta, segons
Illich, s’integra en el sistema econòmic, és una empresa que forma al consumidor, una
institució de manipulació d’individus que té com a objectiu final preparar-los per a consumir. El
caràcter manipulador i alienant de l’escola és, diu Illich, un aspecte definitori de la institució
escolar. La funció manipulativa que compleix l’escola li fa perdre legitimitat com a institució
formadora de l’home i per tant l’escola ha fracassat.

A més Illich creu, també, que des d’un punt de vista econòmic, l’escola està condemnada al
fracàs perquè és cara en relació al producte nacional brut, els beneficis que produeix son
menors comparats amb els que costa. A més, el nombre de nens que els pressupostos
permeten escolaritzar sempre és menor que la totalitat de nens en edat escolar; per tant, amb
l’excusa d’oferir a tots les mateixes oportunitats es mobilitza bona part dels recursos públics
per educar a uns pocs. De fet, a totes les societats, els nens que menys es beneficien dels
pressupostos escolars son els fills de les classes pobres. Per tant, el sistema escolar, enlloc
d’igualar les possibilitats, monopolitza la seva distribució. La institució escolar realitza, per
tant, un procés de selecció assignant a cada individu un determinat nivell en la piràmide social.

Illich rebutja el principi de l’obligatorietat escolar perquè entén que és impossible

proporcionar a cada nen les màximes possibilitats d’escolarització, ja que no es pot aconseguir
una finançament que cobreixi totes les necessitats de l’escolarització. Tots els països han
establert/imposat l’obligatorietat de l’ensenyament pensant que l’escola pot actuar com a
instrument democratitzador que asseguri la igualtat d’oportunitats. Ara bé, realment l’escola
obligatòria, per la seva pròpia estructura, enlloc d’assegurar la igualtat d’oportunitats i ser un
instrument democratitzador esdevé un instrument que reforça els privilegis i empara a aquells
que ja son afavorits per la vida. Illich creu que l’escola accentua l’estratificació enlloc de
suavitzar-la. L’escola obligatòria no compleix, per tant, amb un dels seus objectius principals, al
contrari, es revela incapaç d’assegurar la justícia social. A més, l’educació obligatòria impartida
per l’Estat suposa un monopoli que no deixa cap marge a les iniciatives que es poguessin donar
en contra. Per a ell, l’escola partia de la hipòtesi falsa que l’aprenentatge és el resultat de
l’ensenyança i l’escola obligatòria el que fa és reforçar aquesta idea, és a dir, fer creure o crear
la il·lusió que allò que és essencial a l’educació d’una persona prové de l’escola. Illich s’oposa a
aquesta hipòtesi (si bé accepta que l’ensenyança institucional contribueix a l’adquisició de
certs tipus de coneixements) perquè creu que és fora de l’escola on s’aprèn el saber autèntic a
través de les experiències i les activitats (a rallar, a pensar, a viure). Per a ell, les persones
aconsegueixen la major part dels aprenentatges sense l’escola, sense els mestres, etc.; no ha
fet falta l’escola obligatòria per a que l’ésser humà hagi aconseguit aquests aprenentatges. Per
això difongué la idea d’arribar a una societat sense escola com a institució o d’una societat en
què l’educació estigués desinstitucionalitzada: la societat convivial/convivencial tal com
l’anomenà.