La formació del professorat en els problemes escolars - Xosé

Manuel Souto González

L’ensenyança és una professió molt complexa, hi han molts problemes englobats dins
d’aquesta professió. Aquest problemes ens permeten aprendre. Com bé indica el seu nom,
l’ESO, és obligatòria. Açò ens presenta un dels primers problemes, ja que hi han persones
que no volen estudiar i es revelen. Antigament, accedir a l’educació era molt més difícil,
només uns pocs aplegaven, donaves classe per a una “elit”. Ara mateix l’educació
secundaria ha passat de ser una ensenyança elitista a una ensenyança comprensiva. És per
això que aquesta professió comporta un compromís en la ciutadania i en la comunicació
educativa. El docent ha de tindre un comportament actitudinal, és a dir, ha d’interrogar,
comunicar i buscar solució als problemes.

El professorat en el sistema escolar

En l’educació infantil i primària, l’alumnat te els mateixos mestres en cada etapa, un

mestre generalista en cada curs i alguns especialistes com educació física, música,
pedagogia terapèutica, etc. El problema és que el mestre ha de saber al menys
matemàtiques, plàstica, llengua, CCSS i CCEE. L’alumnat quan canvia de l’escola a
l’institut experimenta un canvi molt important, passen de 25 hores a 32, de tindre 3 o 4
mestres a 12 i de 4 o 5 matèries a 12. Aquesta transició és molt important tindre-la en
compte ja que l’alumnat està en un nou àmbit de coneixement.

El professorat no està acostumat a treballar en equip. Treballar en equip no és repartir-se

la feina, sinó discutir que volem comunicar, d’aquesta manera els projectes
interdisciplinaris son possibles. Els docents de secundaria han de preguntar-se quin són
els seus interessos i quin tipus d’escolarització ha tingut el seu alumnat, per tal de facilitar
la transició de primària a secundaria i respondre el problema de la dispersió de l’alumnat.

El contracte laboral del professorat de secundaria, és de 37’5 hores, que es distribueixen

en 25 hores de permanència en el centre. 18 hores de classes, guàrdies, reunions de
claustre, COCOPE, reunions de seminari i hores complementaries. 12’5 hores de
formació, preparació de classes i valoració del treball escolar. Cal reivindicar més temps
per la formació, ja que no dona temps a fer tot lo que un docent hauria de fer dins
d’aquestes hores. Aquest ha de fer un anàlisi i una avaluació per poder acompanyar a
l’alumnat en el procés d’aprenentatge. Un alumnat en transició des de l’heteronomia
moral a l’autonomia ciutadana.

Tot el món està disposat a aprendre, però cal identificar els problemes i el tipus d’alumnat
que tens, ja que ningú està disposat a aguantar a persones parlant. Els continguts educatius
en la transició entre la formació generalista per a entendre el mon i la seva explicació
conceptual i disciplinar. D’aquesta manera es complirà el dret a l’educació i a la qualitat
de l’aprenentatge.

Dels obstacles als problemes

El projecte curricular, representa un model educatiu. La seua funció és millorar la pràctica

docent. Per realitzar aquest projecte, és necessari que hi haja una investigació educativa.
Aquests es pregunten com ha de fer-se, s’allunyen de la pràctica docent per a centrar-se
en la investigació. És l’estratègia més útil per relacionar investigació i innovació.

Finalment, desenvolupar la formació permanent es crucial per a la millora de l’educació,

però aquesta comporta una serie de problemes, com per exemple, les 12 hores de temps
no lectiu, la pressió de la burocràcia laboral, l’absència de projectes curriculars, etc. Per
això, tal i com s’ha comentat anteriorment, és necessari reivindicar més temps de
formació i treballar en equip. D’aquesta manera els obstacles es convertiran en problemes
en solucions. Serem capaços de resoldre’ls. Ser docent és una professió atractiva i
estimulant.

Núria Marcote Torres