Ètica

L'ètica aristotèlica és una ètica teleològica perquè persegueix un objectiu o meta

(recorda que la paraula prové de telos, vol dir fi). El fi de l'ètica aristotèlica és
assolir la felicitat.
IMPORTANT: NO CONFONDRE TEOLOGIA (RELIGIÓ) AMB TELEOLOGIA
(AQUESTA ÉS UNA ERRADA MOLT GREU A FILOSOFIA).
Aristòtil diu que la felicitat (eudaimonia) és una activitat de l'ànima racional,
excel·lentment realitzada al llarg de tota la vida i acompanyada de béns externs. Per
què ha d'estar acompanyada de béns externs? Segons Aristòtil, la felicitat no es pot
assolir si no es disposa d'un mínim benestar material que permeti satisfer les
necessitats més elementals. Ningú no pot ser autènticament feliç quan passa gana o
quan no té una casa on protegir-se de les inclemències del temps. Aristòtil diu que la
felicitat no consisteix en un estat més o menys transitori de satisfacció o plenitud,
sinó que es correspon amb una forma de vida completa. Per aquesta raó, només
podem dir que una persona ha estat completament feliç després de morta, ja que és
quan podem comprovar que efectivament ha viscut d'una manera adequada. La clau
és esforçar-nos a trobar la millor manera possible d'actuar a la nostra vida pràctica.
La felicitat s'assoleix quan sabem escollir el nostre comportament de manera
adequada per mitjà de la pràctica de la virtut (areté).
Què és la virtut (areté)? És aquesta manera excel·lent i apropiada de
comportar-se. Segons Aristòtil, podem parlar de dos tipus de virtuts:
VIRTUTS ÈTIQUES: Estan associades a la manera com ens comportem en relació
amb els altres (la millor manera de comportar-se). Exemples: la valentia i la
generositat.
VIRTUTS DIANOÈTIQUES: Estan vinculades a la manera com fem ús de la nostra
racionalitat teòrica. Exemples: la saviesa (sophia), intuïció intel·lectual (nous),
ciència (episteme), art (techne) i prudència (phronesis).
Gràcies a les virtuts ètiques escollim la millor manera de comportar-se en relació
amb els altres. És un hàbit que adquirim quan ens acostumem a actuar de manera
adequada en la nostra convivència amb les altres persones. Aquest hàbit és selectiu
perquè cada persona escull amb el seu comportament el tipus d'accions que vol
realitzar. Quan escollim repetir una acció, molt sovint, aquesta acaba esdevenint un
costum que ens modela el caràcter i que va creant en el nostre interior una
inclinació
a actuar d'aquesta manera en el futur. I com assolir la felicitat? Ens hem
d'acostumar a elegir de manera moderada, tot defugint les posicions extremades.
Exemples d'això amb dues virtuts ètiques (la valentia i la generositat):

DEFECTE TERME MITJÀ EXCÉS

-------------------------------------------------------------------------------------------------------
- Covardia Valentia (virtut) Temeritat

DEFECTE TERME MITJÀ EXCÉS

-------------------------------------------------------------------------------------------------------
- Gasius Generositat (virtut) Balafiament

NOTA IMPORTANT: La virtut ètica és un hàbit selectiu que ens modela el caràcter
tot creant una disposició a elegir el punt o terme mitjà i mirant d'evitar les posicions
extremades. La virtut és la repetició conscient i volguda fins a aconseguir el seu
hàbit. Per exemple, fent actes de valor, arribaré a la virtut del valor. La qüestió de
la justícia
Aristòtil diu que de totes les virtuts ètiques, cal destacar una. Aquesta virtut és la
justícia. Què és la justícia? És una virtut que consisteix a "donar a cadascú allò que
li correspon". Tenim dues classes de justícia:
LA JUSTÍCIA COMMUTATIVA: S'aplica als intercanvis, ha d'existir una
equivalència entre allò que donem i allò que rebem.
LA JUSTÍCIA DISTRIBUTIVA: Mirar de repartir de forma justa els béns d'una ciutat.