BLOC II Tema 7 Normalització I Influència Social 23-24

BLOC II: PROCESSOS PSICOSOCIALS
Tema 7: Normalització i Influència Social
Professora: Beatriz Layunta Maurel

E-mail: blayunta@ub.edu
Preguntes de partida
• Per què en certes situacions socials diem

o fem coses diferents de les que pensem
o faríem en altres situacions i contextos?
• Per què existeixen les normes i per a
què serveixen?
• Què fa que un comportament sigui percebut com a ‘apropiat’ o ‘inapropiat’ en
determinades situacions socials?
• Per què en diferents contextos les
persones accepten obeir les ordres
que reben?
• Què converteix a una
conducta en
‘desviada’ o
‘criminal’?
Introducción a la psicología
• Com una opinió minoritària pot, al cap del
temps, passar a ser acceptada per la
majoria?
• … com es reprodueix, es desafia i es transforma l’ orden social?
Tema 8: Normalitació i influència social
1. Normalització i normes socials
a. Procés de normalització: premisses i concepte
b. Característiques de les normes socials
c. Classificació de les normes socials
d. Trencament de les normes i normalitat
e. L’ordre social
f. Creació de normes
 Normes de percepció
 Emergència en contextos grupals
2. Conformitat: influència de la majoria
a. Asch i la pressió grupal
b. Conformitat, conformisme i uniformitat
3. Innovació (influència de les minories)
a. Premisses bàsiques
b. Concepte i classificació
c. Minories actives i conversió
4. Obediència a l’autoritat
5. Desindividuació: l’experiment de Zimbardo
6. Despersonalització.
e. L’ordre social
e. L’ordre social

Emergència en contextos grupals
a. Normalització: premisses i concepte (I)
4 premisses de partida:
1. Tot comportament està regulat d’alguna manera (= s’ajusta a

algún tipus de norma)
Pe. Lleis, reglaments, normes socials
2. Les interaccions i relacions socials estan organitzades en base a

aquestes normes
Pe. Demanar tanda, fer cua a la parada del bus, tornar una salutació quan
et saluden…
a. Normalització: premisses i concepte (II)
Premisses de partida:
3. La identitat de les persones es constitueix dins un teixit

normatiu.
Pe. cada cultura estableix formes “apropiades” i “inapropiades” de ser
“home” i “dona” que defineixen l’auto-identitat de la persona
4. L’ordre social es reprodueix i es transforma mitjançant processos

d’influència social que mantenen i canvien aquestes normes.
Pe. De l’esclavitud a la llibertat; el dret de vot de la dona, etc...
a. Normalització: premisses i concepte (III)
Normes socials: “es poden considerar les obligacions que tenen
les persones en una situació, però també les expectatives que
aquestes persones tenen sobre quin serà el comportament de les
altres persones i sobre el seu mateix comportament.” (Feliu,
2019,p.9)
Normalització:
És el procés de creació de les normes que regulen:
 La conducta: què (no) és adequat fer...
 La percepció: què i com hem de captar allò que veiem
 El pensament: què i com hem de raonar
 Les emocions: què i com és apropiat sentir
 Els desitjos: què i com s’ha d’expressar el desig
… en una situació determinada
b. b. Característiques de les normes
Característiques socialssocials
de les normes
e. L’ordre social
b. Caracterísques de les normes socials
1. Són obligacions (prescripcions) i alhora expectatives de
comportament propi i aliè en una situació determinada.
2. Regulen l’acció, establint a cada situació quines accions són…
Desitjables/indesitjables pe. (no)saludar la veïna a l’ascensor

Apropiades/inapropiades pe. (no) passejar sense samarreta pel carrer
Acceptables/ sancionables pe. (no) orinar en el portal d’un edifici
3. Són guies o principis d’acció, organitzen el comportament social

Pe. Què he de fer quan em presenten els pares de la meva parella?
4. Tant poden restringir com possibilitar el marge d’acció: permet el

funcionament fluid de les relacions interpersonals, no regulen tots els
àmbits de la vida i ofereixen marges a la diversitat.
c.c. Classificació de les normes
Classificació socials socials
de les normes
e. L’ordre social
c. Classificació de les normes socials (I)
Erving Goffman (1963):
prescripcions (obligacions) pe. aplaudir al final d’una obra de teatre
proscripcions (prohibicions) pe. Parlar a un desconegut a 5cm de la cara
principis (valor intrínsec) pe. no matar als demés

convencions (valor pragmàtico) Pe. Parlar per torns, creuar en verd
ordres (cumpliment previsible) Pe. aprendre a llegir i escriure
normes (ideals, no assolibles) Pe. canon de bellesa femenina
substantives (regulen valors directament) Pe. no mataràs
rituals (regulen valors indirectament) Pe. funeral, inauguració
drets (cumplir norma és desitjat) pe. Dret a expressar-se lliurement
deures (independent del desig) pe. respectar la libertat d’expressió de l’altre

c. Classificació de les normes socials (II)
El més comú és distingir entre:
1. Normes explícites o formals:
 Sabem que són normes
 Tenim consciència d’estar seguint una norma
 Solen estar recollides en lleis, codis, rreglaments…
 Solen establir-se per tradició oral
Pe. No robar, cartell de “prohibit fumar”…
2. Normes implícites o informals
 Passen desapercebudes, inclús per a qui les compleix
 Les donem per descomptades, no es troben escrites enlloc
 S’evidencien quan es trenquen
Pe. No es pot parlar a un desconegut a 5cm de la cara, o entrar a casa
d’un desconegut i seure al seu sofà com si fos amic nostre…
Exercici: penseu en les normes implícites en un ascensor
a.
d.
Trencament
Trencament de deles
lesnormes
normesi normalitat
i normalitat
e. L’ordre social
d.Trencament de normes, normalitat i ordre social (I)
crear una norma és crear la possibilitat
Què passa si es trenquen les normes? de trencar-la…
Solem aplicar sancions = normes sobre l’incumpliment de normes
Sancions formals: (meta-normes)
 Deriven de la ruptura de normes explícites o formals
 Són clares i es pressuposen
 No solen ser les persones implicades qui les aplica
Pe. Presó, multa econòmica, expulsió del país, acomiadament…
Sancions informals:
 Deriven de la ruptura de normes implícites o informals
 No són clares i no es pressuposen
 Les apliquen directament les persones implicades
 Solen derivar de la pressió grupal, que garantitza la pertinença al grup
en la mesura en que es cumpleixen les seves normes implicites
Pe. Al Camp Nou, “se sap” que el culé no ha de celebrar els gols del Reial Madrid
d.Trencament de normes, normalitat i ordre social(II)
Normalitat
Tothom aspirem a ser considerat “normal”
 Normal: qui compleix les normes implícites
 Anormal: qui no les compleix
De vegades podem violar una norma implícita per falta de coneixement de

la seva presència
Pe. (no) fer cua en un país on es fa cua i passar per davant de la resta
Pot passar…
 Ser titllades de persones amb poca habilitat social (sanció menor)
 Qüestionament de la moralitat i identitat de qui actua: persona
imprevisible, poc fiable, immoral, anormal…
 Atribució a una deficiència de la personalitat i, per tant, difícilment
modificable de la persona.
d.Trencament de normes, normalitat i ordre social(III)
Les normes socials…
Són mecanismes de control social que mantenen l’ordre social
dominant en el que es produeixen i en el que funcionen, i estan
íntimament vinculades a sistemes de valors (moral, ideologia).
Estan organitzades en codis o sistemes de normes (tant les explícites i
implícites):
 Tota norma té un context d’ús en la qual és pertinent
 Està relacionada amb d’altres normes a les quals fa referència o de les
quals depèn.
 Hi ha una jerarquía de normes.
Estan lligades als valors: la gravetat de la sanció per la seva transgressió
és indici d’aquests valors.
Allò que és normal o anormal depèn de les normes socials instaurades

e. L’ordre social
f. Creació
Creació dede normes
normes
 - Normes
Normesde depercepció
percepció
 - Emergència
Emergènciaenen contextos
contextos grupals
grupals
f.Creació de normes: normes de percepció (I)
Normes de percepció: Les normes socials guien la nostra percepció.
Experiment de l’efecte autocinètic (Sherif, 1936)
https://www.youtube.com/watch?v=unYgx_4WNzQ
 Efecte autocinètic: en una càmara fosca, un punt de llum inmòbil és

percebut com si es mogués per absència de punts de referència.
 Hipòtesi: Les normes socials es creen i canvien davant situacions

socials inestables, desestructurades, incertes, confuses, en les que no
sembla que hi hagi normes clares que organitzin el comportament.
f.Creació de normes: normes de percepció (I)
Normes de percepció:
Explicació de Sherif:
 La base psicològica de les normes socials (estereotips, costums,
modes, valors…) resideix en la formació de marcs de referència
resultants de la interacció social.
 En casos d’ambigüitat situacional això es fa més evident
 La persona els incorpora i això determina les seves percepcions i
reaccions posteriors.
f.Creació de normes: normes de percepció
Normes de percepció:
Explicació de Festinger (1954)

 Teoria de la comparació social: quan no estem segurs de la nostra
pròpia percepció (opinió, creences, valors…) la comparem amb la dels
demés (intervenen com a criteris de validesa de la nostra)
 Això ens porta a ajustar la nostra percepció a la dels demés.
Pe. Opinions sobre la castració química, l’abortament, el vel islàmic, etc.
 La comparació és amb persones que percebem semblants a nosaltres.
 La uniformitat grupal, doncs, és causa i conseqüència de processos
de categorització social: valido la meva percepció comparant-la
amb les persones del meu grup social, negociant una norma grupal
(uniformitat) fet que alhora reforça la identitat grupal.
f.Creació de normes: normes de percepció (II)
Exemple: explicació Sherif+ Festinger:
Estic a favor o en contra de la castració química de violadors reincidents?
(situació d’ambigüidad, incertesa)
Què pensen amics/familia/personatges públics amb els que m’identifico?

(categorització social: cerco “als meus”)
Contrasto el meu judici amb el dels meus grups d’identificació

(comparació social amb el judici de “els meus”)
Ajustem mútuament els nostres judicis
(normalització: creació de norma grupal (opinió semblant)
Les persones del grup d’identificació pensen + o – el mateix
(uniformitat)
Com pensem + o – el mateix, es reforça l’identificació
(identitat social i cohesió)
f.Creació de normes: emergència en contextos grupals (I)
Emergència de normes en contextos grupals:
1. Situacions d’emergència (pe.accident de trànsit, pànic a un estadi)
 Situacions ambigües, excepcionals: tendim a mirar què fan els altres
per saber què fer nosaltres.
 Les persones interactuen per crear una norma perceptiva que
defineixi la situació i serveixi de guia de comportament.
Exemples:
 cas Kitty Genovese, EEUU (Latané y Darley, 1970; Lofland, 1998). Mor
apallissada durant més de mitja hora; hi va haver 38 testimonis i ningú va fer
res per ajudar-la…
 1994, una nena s’ofega davant d’una multitud de banyistes en un llac
holandès
 1999, una estudiant de la UAB morí assassinada en un carrer del barri
barceloní de Gràcia sense que ningú avisés la policia, tot i que se’n sentien els
crits.
Per què?
f.Creació de normes: emergència en contextos grupals (II)
Normes implícites grupals:

 Difusió de la responsabilitat: “Ja ho farà un altre”
 Inhibició per presència d’altres: “els altres em veuran i jutjaran”
 Influència social (els altres com a guia del nostre comportament):
“no fan res, jo tampoc”
 Il·lusió d’unanimitat: “si ningú fa res, és que no passa res”
Conclusions:
1) Sempre estem pendents del que fan els altres
2) La norma implícita (no ajudar) va per davant de l’explícita (a la nostra
societat, cal ajudar a l’altre)
f.Creació de normes: emergència en contextos grupals (III)
2. Disturbis (pe. manifestació violenta)
Reicher (1984), disturbis de St. Pauls (Bristol): la comunitat (classe
treballadora) s’enfronta a la policia (pals, foc, mahons…) després
d’una batuda policial en un bar amb majoria de clientela negra.
 Els participants van actuar de forma congruent amb la seva identitat
social: l’acció violenta es va ajustar a normes socials inscrites en la
categoria social “veï de St.Pauls”
 “Comunitat negra de St. Pauls” autopercebuda com a discriminada per la
policía; participació de gent blanca de la mateixa categoria social (obrers).
 Accions violentes racionals, limitades i propositives (contra la policia
i dins dels límits geogràfics del barri): normes de grup.
En molts disturbis les persones actuen no irracionalment sino

ajustant-se a les normes de grup que emergeixen en aquella
situació.
f.Creació de normes: emergència en contextos grupals (IV)
A tenir present…
- Les normes socials no les veiem sino que les inferim a partir de
l’observació de regularitats i, sobretot, quan es trenquen.
- Les normes socials tenen un origen social i són interioritzades

mitjançant aprenentatge i socialització.
- Les normes socials no són rígides sino que es reconstrueixen

permanentment
- La societat és conflictiva perquè hi ha molts sistemes de

normes socials, dominants i minoritàries, que entren en colisió.
e. L’ordre social
2. Conformitat:
Conformitat: influència
influènciade
delalamajoria
majoria
a. Asch
1. i lai la
Asch pressió
pressiógrupal
grupal
b. Conformitat,
2. Conformitat,conformisme
conformismei iuniformitat
uniformitat
a. Asch i la pressió grupal (I)
L’experiment d’Asch https://www.youtube.com/watch?v=wt9i7ZiMed8
Resultats:
 Les persones que no es van conformar ho van fer perquè:
 Molta autoconfiança en el seu propi judici
 Van respondre el que veien “pel bé de l’experiment”
 …malgrat això, van sentir molta tensió per no conformar-se amb la
majoria
 Les persones que sí es van conformar, ho van fer perquè:
 Van concloure que estaven equivocades, tot i que tenien clara quina seria
la percepció individual
 Van pensar que no era correcte mostrar-se diferent
 … també van sentir molta tensió per conformar-se contra el seu judici
individual
 Al trencar la unanimitat fent que un còmplice respongui com el
subjecte ingenu, l’efecte de conformitat es va reduir però no va
desaparèixer (13%)
b. Conformitat, conformisme i uniformitat (I)
Uniformitat: producte resultant del seguiment de normes socials per
part d’un grup. Produeix que les persones comparteixin creences,
percepcions i conductes.
 La normalització i la comparació social són mecanismes

psicosocials mitjançant els quals s’assoleix la uniformitat.
Influència social: és el procés mitjançant el qual una persona canvia la

seva percepció, opinió i accions producte de la pressió social.
Tipus d’influència segons Kelman (1971)
submissió identificació interiorització

Acord amb l’origen de la acord pel desig de sentir-se acord perquè es creu que
influencia per por al membre del grup (i no ser l’origen de la influencia té raó
rebuig o càstig exclòs)
b. Conformitat, conformisme i uniformitat (I)
Conformitat i conformisme:
 Conformitat: és l’acció de conformar-se.
 Conformisme: és l’actitud d’acceptació passiva de les normes

dominants de la societat
 El conformisme s’aconsegueix a través del processos de conformitat
 És l’assumpció que hom no pot fer res per a canviar les coses perquè la
majoria estan d’acord en com estan o bé per por a l’exclusió social.
 Exemple paradigmàtic de normalització al difondre discursos dominants:
mitjans de comunicació.
e. L’ordre social
1. Asch i la pressió grupal
2. Conformitat, conformisme i uniformitat
3.3. Innovació
Innovació(influència de les
(influència de minories)
les minories)
3. Innovació: influència de les minories
a. Premisses bàsiques (I)
Crítiques a les teories sobre conformitat:
Els estudis de psicologia social consideraven la influència social sinònim
de conformitat.
Serge Moscovici fa una doble crítica:
1. Els processos de conformitat condueixen a la complacència, és a dir a
canviar la conducta, però res indica que la persona canvii els seus
valors, creences o actituds.
2. Entesa com a conformitat, la influència social tan sols estudia una
meitat de la realitat social: la reproducció de l’ordre social, com la
societat es manté sense canvis (visió funcionalista)
 Falta estudiar una altra influència: la que genera el canvi social,

produeix noves formes de comportament, s’oposa a les normes
dominants i crea noves normes socials (visió genetista):
INNOVACIÓ.
a. Premisses bàsiques (II)
Premises bàsiques:
1. La ciència social ha tingut la tendència de produir coneixement orientat
a preveure, predir i controlar a les persones (mantenir l’ordre social)
 En Psicologia Social, els estudis de conformitat i influència han tingut
la mateixa orientació funcionalista (conservadora).
2. Cal estudiar com la societat canvia i per a això…

 Cal fixar-se no tant en com la majoria influeix sino sobre la minoria
 … sinó en com les minories també poden influir sobre les majories.
Moscovici proposa que una minoria sense poder “aparent” pot fer
que una majoria canvïi d’opinió.
influència social: procés

minories majories
bidireccional
b. Concepte i classificació (I)
Què és una minoria?
No és només ni sempre una qüestió numèrica

 Depèn del grau d’adhesió a normes dominants
 de qüestions objectives (recursos)
 i de qüestions relacionals (poder, autoritat…)
Pe. La burgesia era minoria però els seus valors eren dominants
Pe. Durant l’Apartheid a Sudàfrica les persones blanques eren
numèricament menys però dominaven a la majoria negra.
b. Concepte i classificació (II)
Classificació:
Minories creences apartades de les normes dominants però no proposen canvis ni

anòmiques s’interessen perquè els demés assumeixin els seus valors
minories creences apartades de les normes dominants i proposen canvis: tenen

nòmiques normes pròpies i s’interessen perquè els altres les assumeixin
pe. Sufragistes, moviment pels drets civils als EEUU…
minories busquen un canvi en les relacions socials dominants

heterodoxes pe. Primavera àrab: activistes antirègim a Síria
minories cerquen la conservació de les relacions socials dominants

ortodoxes pe. Primavera àrab:activistas pro-règim a Síria
c. Minories actives i conversió (I)
Conversió: és l’acceptació per part de la majoria del punt de vista

de la minoria.
 Les minories actives busquen convèncer provocant una

conversió en la majoria.
No totes les minories tenen poder d’influència, cal que compleixin

certes característiques:
c. Minories actives i conversió (II)
Característiques de les minories actives
1. Conflicte: Han de qüestionar la situació definida i acceptada per la

majoria, creant i mantenint un conflicte que sigui visible en l’esfera
pública (el conflicte obliga a la majoria a posicionar-se)
2. Consistència: ha de mantenir els seus postulats al llarg del temps i
tots els seus membres han de ser coherents (unanimitat)
3. Autonomia: han de reflectir que no depenen de ningú i que els seus
interessos no venen de fora del moviment, fet que crea confiança.
4. Estil de negociació: han de ser flexibles o rígides (capacitat de
cedir) segons el moment.
5. Búsqueda de “conversos”: guanyar-se a la gent (si pot ser,
públicament coneguda) que es passin de la posició majoritària a la
minoritària.
c. Minories actives i conversió (III)
Resistències a la influència de la minoria
Pe. Moviment okupa
1. Denegació: negació de la validesa de la posició de la minoria
titllant-la d’absurda, falsa o incoherent.
Pe. “demanar lloguers a 250 euros és una estupidesa”
2. Censura: prohibir la difusió dels missatges de la minoria (i/o

desvirtuar-los)
Pe. Tergiversarlos per TV, confiscar tots els cartells, tancar locals…
3. Psicologització: atribuir la postura de la minoria a disposicions

mentals perturbades o particularitats psicològiques deslegitimadores,
o a classe social, o a estar al servei d’interessos de tercers.
Pe. “els okupes són uns ganduls que no volen treballar i assumir
responsabilitats econòmiques”
e. L’ordre social
4. 4. Obediència a l’autoritat
Obediència a l’autoritat

4. Obediència a l’autoritat (I)
Normalització
no són els únics fenòmens d’influència social que donen
Conformitat compte de com les persones de vegades actuem en
Innovació contra de les nostres creences i percepcions
Obediència: cumpliment d’ordres donades per una font d’autoritat.

 Es tracta d’un fenòmen psicosocial de primera importància…
 … més encara quan ha dut a cometre de genocidis i assassinats
sistemàtics … (pe. Nazisme, feixisme, tortures i desaparicions, abusos
militars…)
 … i en ella s’amparen moltes defenses judicials. Pe. Judicis de
Nuremberg
4. Obediència a l’autoritat (II)
Interrogants de partida
 Per què s’obeeixen les ordres?
 Fins a on és capaç d’arribar una persona per tal d’obeir?
Vídeo: El poder de la situación (minut 1:13-13:03)

https://www.youtube.com/watch?v=bNVjF9oKtwU
Resultats de l’experiment de S. Milgram: 62,5% dels subjectes

(“mestres”) arriben a aplicar la descàrrega més forta (450v).
4. Obediència a l’autoritat (III)
Principals explicacions de l’experiment de S. Milgram
1. Les instruccions les dona una autoritat percebuda com a legítima i
es difumina la responsabilitat
 Les accions no tenen a veure amb personalitats perverses sinó amb
estructures socials de jerarquia i obediència.
2. “Estat agent” (Milgram, Bauman , Blanch)
norma 1: “no norma 2:
persona de fer mal a conflicte “obeir a
l’experiment viu un altres autoritats
conflicte normatiu persones” legítimes”
la persona que entra en un sistema d’autoritat entra en un “estat agent”: no auto-

motivat, sinó que actua al servei de desitjos aliens
4. Obediència a l’autoritat (IV)
L’estat agent implica una transformació moral:
 la persona no se sent responsable de les conseqüències dels

seus actes sinó del cumpliment de les ordres
 la seva responsabilitat es redueix a la tasca tècnica d’exercir
correctament la subordinació.
Per què i com s’entra en un estat agent?

1) Antecedents necessaris:
 Socialització en l’obediència i la jerarquia (familia, escola, feina)
La societat contemporània es basa en la divisió del treball, la coordinació i
la jerarquia i, per tant, l’estructura social fomenta i es sosté en base a
relacions d’obediència.
 Ideologia cientificista: el científic “sap”, és una autoritat legítima
2) Processos situacionals
 Compromís adquirit amb l’autoritat legítima (experimentador), no se
li ha de “defraudar” (té expectatives d’obediència)
 Propensió a acceptar una definició de la situació que prové d’una
autoritat legítima
 Temporalització: cada descàrrega passa a justificar-se per l’anterior fet
que dificulta parar (“si ja ho has fet, per què no ara?”)
 Responsabilitat delegada a l’autoritat
4. Obediència a l’autoritat (V)
Crítiques a l’experiment de Milgram
1. Ètiques: Tasca angoixant
potencialment traumatitzant
‘mestres’ van enganyats a l’experiment
contra-crítica de Milgram:
Després de l’experiment, ‘mestre’ parlava amb víctima i aquesta li deia
que estava bé; informava que el normal era obeir; uns anys després va
informar als subjectes dels resultats de la recerca
2. Metodològiques: no hi ha obediència sinó conformitat: el ‘mestre’ vol

cumplir amb les expectatives de l’experimentador i sap
que en el fons no li pot passar res perquè és un
experiment
contra-crítica de Milgram:
… això no treu que els subjectes apliquessin les descàrregues que, a més a més,
creien tots que eren reals (tot i que estiguessin enganyats)
Crítiques a l’experiment de Milgram
3. Teòriques: l’obediència depèn del grup, context, moment històric…

e. L’ordre social
5. Desindividuació: l’experiment
Desindividualització: l’experimentde
deZimbardo
Zimbardo
Experiment de la presó de Stanford (Zimbardo, 1971)
Vídeo: El poder de la situación (minut 13:03-20:00)

https://www.youtube.com/watch?v=bNVjF9oKtwU
Resultats:
 Es va haver de parar l’experiment als 6 dies!
 “guàrdies”: comportaments arbitraris d’abús, càstig i humiliació
 “presos”: progressiva apatia, estat depressiu
 Zimbardo explica aquest efecte per un procés de “desindividuació”:

pèrdua de la identitat personal (disolució en el grup)
 l’experiment mostra el poder de la situació per a transformar el
comportament dels seus membres en base a la seva actuació de rols
prescrits per aquella situació.
e. L’ordre social
5. Desindividualització: l’experiment de Zimbardo
6. Despersonalització
Despersonalització.
6. Despersonalització (Reicher, 1982, 1984; Turner et al. 1987)
Reicher critica la interpretació de Zimbardo sobre l’experiment de la

presó de Stanford.
 Parlar de desindividuació reprodueix enfocaments “patologitzants”
del comportament grupal (enfocament conservador) centrats en la
disolució i regressió de l’individu a un estat d’impulsivitat i
irracionalitat on la identitat de la persona desapareix.
 Reicher interpreta el comportament de guàrdies i presos com a
comportaments racionals i regulats per respectives normes grupals.
 La persona immersa en el grup no perd la seva identitat (fent una
regressió a estadis irracionals) sinó que percep i actua en funció de la
seva pertinença a una categoria social en aquesta situació: compleix
racionalment amb les normes del grup al que pertany.
 En la presó de Stanford, les “conductes extremes” eren les
estereotipades de cada grup (presoners i guàrdies).
Exemples audiovisuals
Documental “La tercera Ola. Fascismo en la escuela”, (Canal Historia)
 https://www.youtube.com/watch?v=yk69k124q00
 Versió reduïda: https://www.dailymotion.com/video/x10k2s4
 Síntesi: https://www.youtube.com/watch?v=BQb7LLnC1b4

BLOC II Tema 7 Normalització I Influència Social 23-24

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

BLOC II Tema 7 Normalització I Influència Social 23-24

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BLOC II: PROCESSOS PSICOSOCIALS

Tema 7: Normalització i Influència Social

Professora: Beatriz Layunta Maurel

• Per què en certes situacions socials diem

1. Tot comportament està regulat d’alguna manera (= s’ajusta a

2. Les interaccions i relacions socials estan organitzades en base a

3. La identitat de les persones es constitueix dins un teixit

4. L’ordre social es reprodueix i es transforma mitjançant processos

2. Regulen l’acció, establint a cada situació quines accions són…

Desitjables/indesitjables pe. (no)saludar la veïna a l’ascensor

3. Són guies o principis d’acció, organitzen el comportament social

4. Tant poden restringir com possibilitar el marge d’acció: permet el

principis (valor intrínsec) pe. no matar als demés

ordres (cumpliment previsible) Pe. aprendre a llegir i escriure

normes (ideals, no assolibles) Pe. canon de bellesa femenina

substantives (regulen valors directament) Pe. no mataràs

rituals (regulen valors indirectament) Pe. funeral, inauguració

drets (cumplir norma és desitjat) pe. Dret a expressar-se lliurement

deures (independent del desig) pe. respectar la libertat d’expressió de l’altre

De vegades podem violar una norma implícita per falta de coneixement de

Allò que és normal o anormal depèn de les normes socials instaurades

 Efecte autocinètic: en una càmara fosca, un punt de llum inmòbil és

 Hipòtesi: Les normes socials es creen i canvien davant situacions

Explicació de Festinger (1954)

Què pensen amics/familia/personatges públics amb els que m’identifico?

Contrasto el meu judici amb el dels meus grups d’identificació

Normes implícites grupals:

En molts disturbis les persones actuen no irracionalment sino

- Les normes socials tenen un origen social i són interioritzades

- Les normes socials no són rígides sino que es reconstrueixen

- La societat és conflictiva perquè hi ha molts sistemes de

 La normalització i la comparació social són mecanismes

Influència social: és el procés mitjançant el qual una persona canvia la

submissió identificació interiorització

 Conformitat: és l’acció de conformar-se.

 Conformisme: és l’actitud d’acceptació passiva de les normes

 Falta estudiar una altra influència: la que genera el canvi social,

2. Cal estudiar com la societat canvia i per a això…

influència social: procés

No és només ni sempre una qüestió numèrica

Minories creences apartades de les normes dominants però no proposen canvis ni

minories creences apartades de les normes dominants i proposen canvis: tenen

minories busquen un canvi en les relacions socials dominants

minories cerquen la conservació de les relacions socials dominants

Conversió: és l’acceptació per part de la majoria del punt de vista

 Les minories actives busquen convèncer provocant una

No totes les minories tenen poder d’influència, cal que compleixin

1. Conflicte: Han de qüestionar la situació definida i acceptada per la

2. Censura: prohibir la difusió dels missatges de la minoria (i/o

3. Psicologització: atribuir la postura de la minoria a disposicions

5. Desindividuació: l’experiment de Zimbardo

Obediència: cumpliment d’ordres donades per una font d’autoritat.

Vídeo: El poder de la situación (minut 1:13-13:03)

Resultats de l’experiment de S. Milgram: 62,5% dels subjectes

la persona que entra en un sistema d’autoritat entra en un “estat agent”: no auto-

L’estat agent implica una transformació moral:

 la persona no se sent responsable de les conseqüències dels

Per què i com s’entra en un estat agent?

2. Metodològiques: no hi ha obediència sinó conformitat: el ‘mestre’ vol

Crítiques a l’experiment de Milgram

3. Teòriques: l’obediència depèn del grup, context, moment històric…

Experiment de la presó de Stanford (Zimbardo, 1971)

Vídeo: El poder de la situación (minut 13:03-20:00)