Epicur

Lletra a Meneceu

122. Que ning pel fet dsser jove no vacilli a filosofar, ni per haver arribat a la
vellesa no es cansi de filosofar. Perqu no hi ha ning massa prematur ni massa
endarrerit pel que fa a la salut de la seva nima. Qui diu que el temps de filosofar
no li ha arribat o ja li ha passat s semblant al qui diu que encara no ha arribat o
que ja ha passat el temps per a la felicitat1. Aix, cal que filosofin tant el jove com
el vell; aquest a fi que, en la seva vellesa, rejoveneixi en els bns per la joia dall
que ha viscut; aquell perqu sigui jove i vell alhora per la seva intrepidesa davant
el futur. Cal, doncs, que ens exercitem en tot all que produeix la felicitat, si s
cert que, quan la possem, ho tenim tot i, quan ens manca, ho fem tot per tenir-la2.

123. Practica i exercita tots els principis que contnuament the recomanat, tenint
en compte que sn els elements de la vida feli. Abans de tot, considera la divini-
tat com un sser incorruptible i benaurat tal com ho subscriu la noci comuna
de la divinitat i no li atribueixis res dali a la incorruptibilitat ni impropi de la
benaurana3. Pensa all que pugui mantenir la benaurana amb la incorruptibilitat.
Perqu els dus, certament, existeixen: el coneixement que en tenim s, en efecte,
pals4. Per no sn com els considera la gent, car aquesta no els mant en confor-
mitat a la noci que en t. No s pas impiads qui rebutja els dus de la gent, sin
qui atribueix als dus les opinions de la gent.

1
Com en Zen de Citium i la Stoa, tamb en Epicur la filosofia consta sols de tres branques: lgi-
ca, fsica i tica. La lgica (cannica) s una teoria del coneixement senzilla; la fsica una concep-
ci de la natura (Physis); plegades fomenten el desinters del mn extern. Com Scrates, lideal
del savi hellenstic sols est preocupat pel sentit tico-religis de lexistncia. Per als hellenistes
no tenia ja sentit el discurs teric; la filosofia ha dsser saber prctic, que condueixi a la felicitat;
seria absurda la paraula del filsof que no ajuda a ser feli.
2
La felicitat s el b suprem de la vida. En general, els filsofs estan dacord amb aquesta afirma-
ci dEpicur; el problema i les divergncies surten a lhora de definir qu s la felicitat per a
lhome.
3
Crtica lantropomorfisme que la gent comuna atribueix als dus. Les niques caracterstiques
que poden apuntar dels dus sn: la incorruptibilitat i la felicitat.
4
No dubta de lexistncia dels dus (sn falses les acusacions dateisme). Fins i tot el llenguatge
com testimonia lexistncia dels dus. El que nega s que siguin com la gent creu que sn.
 2

124. Perqu no sn prenocions5, sin vanes presumpcions els judicis de la gent

sobre els dus, a partir dels quals fan derivar dels dus els ms grans danys i bene-
ficis. En efecte, familiaritzats contnuament amb llurs prpies virtuts, acullen els
seus iguals, tot considerant estrany tot all que no els sigui semblant.
Acostumat a considerar que la mort no s res per a nosaltres, puix tot b i tot
mal sn en la sensaci, i la mort s prdua de la sensaci6. Per aix, el recte conei-
xement que la mort no s res per a nosaltres fa estimable la mortalitat de la vida,
no pel fet que li afegeixi un temps indefinit, sin perqu suprimeix lanhel
dimmortalitat7.

125. Res no hi ha de terrible a la vida per a aquell que est realment convenut
que tampoc no es troba res de terrible en no viure. De manera que s un ximple
qui diu que tem la mort, no perqu faci sofrir en presentar-se, sin perqu fa sofrir
quan hom lespera: en efecte, all que no inquieta quan es presenta s absurd que
ens faci sofrir en la seva espera. Aix, doncs, el ms esgarrifador dels mals, la
mort, no s res per a nosaltres, car mentre nosaltres som, la mort no shi troba pre-
sent i quan la mort s present, aleshores nosaltres no som8. No existeix, doncs, ni
per als vius ni per als morts, car per a aquells encara no s, i aquests ja no sn.
Per la gent defuig de vegades la mort com el ms gran dels mals, i altres vegades
la reclama com a reps dels mals de la seva vida.

126. El savi, per, ni rebutja viure ni t por de no viure; perqu ni viure li sembla
un mal, ni creu un mal no viure. I aix com de cap manera tria laliment ms abun-
ds, sin el ms agradable, aix tamb gaudeix del temps ms agradable i no pas
del ms durador9. Qui exhorta el jove a viure b i el vell a morir b s un ximple,
no solament per all dagradable que t la vida, sin perqu lart de viure b i el
de morir b s el mateix. I molt pitjor qui diu que s millor no haver nascut, per
un cop nascut, travessar les portes de lHades com ms aviat millor10.

127. Car, si ho diu convenut, per qu no abandona la vida? Al seu abast s el fer-
ho, si s que ho ha meditat amb fermesa. I si fa broma, s un ximple en afers que
no ho admeten11.
Cal recordar que lesdevenidor no s pas nostre, per tampoc no s totalment
no nostre, perqu no esperem absolutament que sigui, ni desesperem absolutament
que sigui12.

5
La gnoseologia dEpicur s sensualista, la sensaci s lorigen i la naturalesa de tot coneixement.
s un contacte i criteri de veritat de si mateixa. De la sensaci deriven tres coneixements: afec-
cions, anticipacions i projeccions imaginatives. Les afeccions sn sentiments (plaer, dolor), les
anticipacions o prenocions (gr. prolepsis) sn opinions rectes resultants de lexperincia anterior, i
les projeccions imaginatives idees de coses no vistes, com p. ex. la dtom.
6
La sensaci per a Epicur no s solament criteri de tot veritable coneixement, sin tamb el fona-
ment de la nostra conducta.
7
El rebuig de la immortalitat de lnima t com a objectiu de bandejar la por davant el ms enll.
El fonament daquesta afirmaci es troba en la Fsica dEpicur: lnima s composta dtoms sub-
tilssims, per materials i, per tant, corruptibles.
8
La mort s una realitat, per no ens ha de fer por durant la vida, perqu vida i mort sexclouen en
el temps.
9
Es tracta de viure de la millor manera possible i no el temps ms llarg possible; sn importants la
qualitat i la intensitat, i no pas la durada. Cf. Sneca, De brevitate vitae.
10
Hades s la divinitat de la mort i el lloc on van les nimes dels morts. Cita de Teognis (v. 425).
11
Critica la poca seriositat amb la qual els escptics parlen del sucidi.
 3

I s precs calcular que, dels desigs, els uns sn naturals i els altres vans. I dels
naturals, els uns necessaris i daltres solament naturals. I dels necessaris, els uns
sn necessaris per a la felicitat, daltres per al benestar del cos, daltres per a la
vida mateixa.

128. Una recta visi daquests desigs13 sap, doncs, referir a la salut del cos i a la
impertorbabilitat de lnima tota elecci o rebuig, car aquesta s la consumaci de
la vida feli. En vista daix ho fem tot: per no sofrir ni sentir temor. Tot just ho
hem aconseguit, tota tempesta de lnima amaina i lsser viu no ha de dirigir els
seus passos envers cap cosa com a quelcom que li manqui, ni a cercar cap altra
cosa amb la qual completar el b de lnima i del cos. Perqu del plaer tenim ne-
cessitat quan patim per la seva absncia, per quan no patim ja no en tenim neces-
sitat14. I per aix diem que el plaer s principi i consumaci de la vida feli, per-
qu lhem reconegut com a b primer i congnit, (129) a partir del qual comencem
tota elecci o rebuig i envers el qual arribem jutjant tot b amb el sentiment com a
regla. I puix que aquest s el b primer i innat, per aix mateix no escollim tots els
plaers, sin que alguns cops renunciem a molts plaers, quan dells se segueix per a
nosaltres una incomoditat ms gran15. I molts dolors els considerem preferibles als
plaers si, per suportar-los durant molt de temps, ens esdev un plaer ms gran. En
efecte, tot plaer, pel fet de tenir naturalesa innata, s bo, per, sense dubte, no tots
sn dignes dsser escollits. De la mateixa manera, tot dolor s un mal, per no
pas tots cal evitar-los sempre.

130. Conv jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dall til i
dall intil. Car fem s algunes vegades del b com dun mal i, al contrari, del
mal com dun b16.
Tamb considerem lautosuficincia com un gran b, no perqu en tota ocasi fem
s de poques coses, sin a fi que, si no tenim molt, ens acontentem amb poc, sin-
cerament convenuts que gaudeixen ms agradablement de labundncia aquells
qui menys en tenen necessitat i que tot all que s natural s molt fcil
daconseguir, i all que s va, molt difcil dassolir. Els aliments frugals proporci-
onen el mateix plaer que un pat abunds quan allunyen tot el dolor de la indign-
cia17.

131. Pa i aigua proporcionen el ms alt plaer quan els menja qui en t necessitat.
Acostumar-se als menjars senzills i frugals s saludable, fa lhome resolt en les
ocupacions necessries de la vida, ens disposa millor quan ocasionalment acudim
a un pat luxs i ens fa intrpids davant latzar.

12
Sn considerables els esforos terics que fa Epicur per fugir del determinisme. Aquests sn
palesos en la fsica. Atribueix al moviment dels toms una declinaci, o clinamen.
13
Es tracta dsser selectiu i triar els desigs que ms plaer ens produeixen. Ltica esdev aix un
clcul de plaers (deontologia, en dir Jeremy Bentham).
14
Definici del plaer en termes negatius. En ocasions el plaer apareix com a positiu, principi i fi de
la vida feli; per conjugar el criteri del plaer amb la necessitat csmica i el clcul per defugir els
dolors porta, per fora, a aquesta idea negativa i restrictiva. Sneca diu dEpicur que, ben ents, no
diu quelcom del tot diferent dels estoics (Cf. De beata vita, 13).
15
En el Protgores de Plat, trobem una idea semblant: necessitat dun clcul del plaer i del dolor.
16
Lautarquia, en el sentit dautosuficincia, consisteix en el fet de no dependre de gaires coses per
no trobar-les a faltar, quan ens manquen.
17
Aquests pargrafs sn una prova evident de lascetisme de la filosofia dEpicur, en contra de les
visions desviades i grolleres del seu pensament i de la seva vida.
 4

Aix, quan diem que el plaer s fi, no parlem dels plaers dels corruptes i dels
que es troben a la vida dissoluta, tal com ho creuen alguns que no ens coneixen i
no pensen com nosaltres, o b ens interpreten malament, sin que parlem de no
patir en el cos ni sser pertorbats en lnima.

132. Car ni festes i banquets continus, ni el gaudir de nois i donzelles, ni de peixos

i tot all que ofereix una taula luxosa engendren una vida plaent, sin un clcul
sobri que investigui les causes de tota elecci i rebuig i que bandegi les falses cre-
ences a partir de les quals sapodera de les nimes la ms gran confusi. De tot
aix, el principi i el b ms gran s la prudncia. Per aix, ms preciosa fins i tot
que la filosofia s la prudncia, de la qual neixen totes les altres virtuts, en ense-
nyar-nos que no s possible viure feliment sense viure amb prudncia, honestedat
i justcia, ni viure amb prudncia, honestedat i justcia sense viure feliment. Puix
les virtuts sn connaturals al viure feliment i el viure feliment s inseparable
daquestes18.

133. Perqu, a qui consideres millor que a aquell que t sobre els dus creences
pietoses i en relaci a la mort manca completament de por, que t present el fi
propi de la natura, que distingeix que el lmit dels bns s fcil dassolir i que el
lmit dels mals t o poca durada o pocs patiments, que del dest, considerat per
alguns com a senyor de totes les coses, es riu, tot afirmant que algunes coses
sesdevenen per necessitat, daltres per atzar i daltres per obra nostra, perqu veu
que la necessitat s irresponsable, latzar inestable i all que es troba a les nostres
mans no t amo, home, per tant, a qui pertanyen naturalment la censura i la lloan-
a?

134. Car era millor adherir-se als mites sobre els dus que no pas sser esclaus del
dest dels fsics19. Aquells ofereixen una esperana dintercessi per mitj del cul-
te als dus; aquest presenta una necessitat inexorable. Tot entenent latzar no pas
com un du, com ho considera la gent perqu la divinitat no fa res mancat dor-
dre, ni com una causa insegura car no creu que a partir de latzar els siguin
donats als homes el b i el mal en ordre a la vida feli, per s que dell
sesdevenen els principis dels grans bns i mals, considerant que s millor sser
dissortat amb sensatesa que afortunat amb insensatesa; s daltra banda millor que
en les nostres accions el bon judici sigui coronat per la fortuna.
En aquests pensaments i els semblants a aquests exercitat, doncs, dia i nit, ja
sigui per a tu mateix, ja sigui amb alg semblant a tu. I mai desvetllat o ador-
mit sers torbat; viurs com un du entre els homes20. Car no sassembla gens a
un sser mortal lhome que viu entre bns immortals.

18
Prudncia t el sentit de filosofia prctica, mentre que aqu la filosofia s entesa com a terica, o
purament especulativa, que no ajuda a assolir la felicitat.
19
Les concepcions sobre el mn fsic eren fonamentalment deterministes i mecanicistes. En contra
daquestes, Epicur prefereix el mite i la religi, car, en definitiva, deixen a lhome ms parcelles
de llibertat.
20
Complint totes aquestes normes i amb un coneixement seris del mn fsic (que foragita el te-
mor) sassoleix la felicitat, estat que apropa els homes i els dus.