ACTIVITAT: FILOSOFIA HEL.

LENÍSTICA

-Explica la idea principal d'aquests textos (breument) i després relaciona-la amb algun dels corrents
ètics del període hel.lenístic. Cal argumentar les respostes, òbviament, explicar perquè consideres
que són postures atribuibles als epicuris, els estoics o els cínics. Resums de 60 i 85 paraules.

1.Estoicisme
“No olvides, simple actor, que representas una pieza como el autor de la comedia quiere que sea
representada. Si tu papel es corto, lo representarás corto, si es largo, lo representarás largo. Si el
autor quiere que tú representes el personaje de un pobre, interpreta ese papel con naturalidad, y si es
necesario que seas en la pieza un rengo, un príncipe, un hombre vulgar, no te preocupes,
interprétalo lo mejor posible, pues tu deber es de representar bien tu personaje, en cuanto al papel
que debes desempeñar, no está en ti el escogerlo”.

La situació d'aquest text tracta sobre l'ètica estoica perquè presenta a un actor, una persona
normal i corrent, que no pot canviar o controlar la seva situació en la qual es troba perquè
simplement no pot fer res per millorar-la, si ha d'interpretar un papel, ha de fer-lo sense excuses per
evitar més problemes. L'única alternativa i consol que té és resignar-se i acceptar que el seu destí
està determinat per algun motiu, ja que d'aquesta forma es sentirà més tranquil i feliç.
2.Epicureisme
“Por ello, cuando decimos que el placer es el objetivo final, no nos referimos a los placeres de los
viciosos -como creen algunos que ignoran, no están de acuerdo o interpretan mal nuestra doctrina-,
sino al no sufrir dolores en el cuerpo ni estar perturbado en el alma. Porque ni banquetes ni juergas
constantes dan la felicidad, sino el sobrio cálculo que investiga las causas de toda elección o
rechazo y extirpa las falsas opiniones de las que procede la gran perturbación que se apodera del
alma.
El más grande bien es la prudencia, incluso mayor que la filosofía. De ella nacen las demás
virtudes, ya que enseña que no es posible vivir placenteramente sin vivir sensata, honesta y
justamente, ni vivir sensata, honesta y justamente sin vivir con placer. Las virtudes están unidas
naturalmente al vivir placentero, y la vida placentera es inseparable de ellas.”
Aquest text tracta sobre l'ètica d'Epicur perquè l'autor proposa que per ser feliç, que es
presenta com la meta principal per l'humà, hem de gaudir d'aquelles coses que ens
proporciona una gran satisfacció, com ara: els diners o les relacions socials. Però també
inclou que hem de viure en tranquil·litat (ataràxia), rebutjant les preocupacions que ens
produeixen dolor, i delectar-nos fent allò que més ens agrada, però amb mesura i evitant
els excessos que tan sols pertorben la nostra serenitat personal i ens fan infeliços.
3. Epicureisme
“De la unión sexual con mujer el sabio se abstendrá cuando lo prohíban las leyes. Las relaciones
sexuales nunca producen provecho, pero son amables con tal de que no produzcan daño. El sabio
puede incluso casarse y tener hijos... En algún momento difícil de su vida puede hacerlo, pero
igualmente puede deshacer ese matrimonio si la circunstancia se le vuelve adversa.”
Aquest fragment tracta sobre l'ètica d'Epicur perquè l'autor defensa que per gaudir de la companyia
d'una parella hem prioritzat la nostra tranquil·litat personal (ataràxia) i no el benestar de l'altra
persona, perquè pot arribar el punt en el qual la convivència ens pot provocar inconvenients amb
les responsabilitats i la gelosia en el matrimoni. Segons el text, hem d'abandonar a la nostra
parella quan volem treure'ns de sobre els problemes i les preocupacions que ens provoca , i així
podrem ser feliços i tranquils.
Fins i tot Epicur recomenva ajuntar-se amb els amics enlloc d’una parella , perquè ells són
amb els mateixos gusts, ambicions que nosaltres i que mai ens donarán problemes.