TEMA 1: EL MÈTODE CIENTÍFIC

1. El mètode científic

El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens for-
mulem. El treball dels científics consisteix a plantejar preguntes en diferents camps de
recerca ( física, química, biologia, medicina...) i esforçar-se a donar respostes ben fo-
namentades. Per aconseguir-ho, els científics utilitzen un procediment de treball que es
coneix com mètode científic.

La ciència la formen un conjunt de coneixements sobre el món obtinguts mitjançant

l’observació, l’experimentació i el raonament dels quals es dedueixen lleis i, a partir
d’aquestes, es construeixen teories. Per arribar a aquests coneixements, els científics, en la
seva feina d’investigació, segueixen unes etapes comunes que s’anomenen mètode científic.

Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos:

1r Fer observacions. Imagina que ets un científic/a i mentre reculls mostres d´aigua a una
bassa, observes una granota que té 5 potes en comptes de 4. Comences a cercar pels
voltants i descobreixes que hi ha més granotes que tenen extremitats extra, més de 2 ulls i
també granotes sense cap ull. Fins i tot una granota té una extremitat que neix a la seva
boca. Aquestes són les teves observacions, les coses que has vist tot utilitzant els teus
sentits.

2n Identificar una pregunta a partir de les observacions. El pas següent és fer-te una
pregunta sobre les granotes. Et podries preguntar “per què tantes granotes són deformes?”,
“hi ha alguna cosa en l´ambient que causi aquests defectes, com ara la contaminació de
l´aigua?”
Tot i així, encara no saps si aquest elevat nombre de deformitats és normal per a les
granotes. I si fos que totes les granotes que viuen a basses tinguessin deformitats similars?.
Abans de cercar les causes, has de saber si el nombre i el tipus de deformitats és inusual.
Així doncs, a més de trobar per què les granotes tenen deformacions, també t´hauries de
preguntar “el percentatge de granotes amb deformitats d´aquesta bassa és més gran que el
percentatge habitual a altres basses?”

3r Cercar el coneixement existent sobre el tema. Siguin quines siguin les teves observacions
et cal esbrinar què és allò que ja se sap sobre les preguntes que et fas. Per exemple, hi ha
altres persones que estan fent recerca sobre granotes amb deformacions?. Si és així, què
han esbrinat?. Penses que hauries de repetir la recerca per veure si la pots duplicar? Al llarg
de la teva recerca podries aprendre coses que et servissin per canviar o afinar les teves
preguntes.

4t Elaborar una hipòtesi. Una hipòtesi és una suposició fonamentada que intenta explicar
una observació. Una bona hipòtesi et permetrà fer prediccions. Per exemple, podries fer la
hipòtesi que un pesticida d´una granja propera ha pogut arribar a la bassa i fer que les
granotes neixin amb extremitats extra. Si això és veritat, pots predir que l´aigua d´una bassa
on no hi hagi granotes amb deformitats tindrà baixos nivells de pesticida.
La teva hipòtesi, doncs, podria ser:”El nombre de granotes deformades a 5 basses que estan
contaminades amb el pesticida X és més alt que el nombre de granotes amb deformitats a 5
basses sense pesticida X”

Aquesta és una predicció que pots avaluar tot mesurant els nivells de pesticida a diferents
basses, unes amb granotes amb deformitats i unes altres només amb granotes sanes.

Cada hipòtesi ha d´estar formulada de manera que puguis:

- Posar-la a prova a partir d´evidències

- Provar que és errònia
- Oferir resultats que es puguin mesurar
- Oferir respostes del tipus sí o no
5è Posar a prova la hipòtesi. Per posar a prova la hipòtesi comptaries les granotes sanes i
deformades i mesuraries la quantitat de pesticida X a totes les basses. La hipòtesi podria ser
llavors vertadera o falsa. Fer un experiment et permetrà posar a prova la major part de les
hipòtesis: l´experiment generarà evidències que provaran que la teva hipòtesi és vertadera i
també poden generar evidències que provin que és falsa. Però els teus resultats es poden
utilizar a l´hora d´establir i posar a prova una nova hipòtesi.

6è Analitzar les dades i extreure´n conclusions Si una hipòtesi i un experiment han estat
ben dissenyats, l´experiment et donarà resultats que pots mesurar, recollir i analitzar.
L´anàlisi t´hauria de dir si la teva hipòtesi és vertadera o falsa. La taula següent recull els
resultats experimentals que podries obtenir:

Bassa contaminada Granotes amb Bassa no Granotes amb

deformacions
1 20
2 23
3 25
4 26
5 21
Mitjana: 23
contaminada deformacions
1 23
2 25
3 30
4 16
5 20
Mitjana: 22´8

Els teus resultats mostren que els nivells de pesticida als dos conjunts de basses són
diferents però la mitjana de granotes deformades és pràcticament la mateixa. Els teus
resultats demostren que la teva hipòtesi és falsa. La situación pot ser, doncs, més
complicada del que inicialment havies suposat. Ara tens més informació que t´ajudarà a
decidir quin ha de ser el següent pas.

7è Comunicar els resultats. Si la teva conclusió haguès estat que les granotes neixen
deformades degut a un pesticida que abans no s´havia mesurat, podries publicar un article
científic i comunicar els teus resultats i conclusions a conferències. La teva conclusió podria
servir també per trobar solucions a aquest problema.
Els/les científics/es comuniquen els seus resultats donant conferències a congressos
científics o escrivint articles per a revistes científiques. A més, els resultats de la recerca
poden ser també comunicats a la premsa general i, fins i tot, hi ha una especialitat del
periodisme, el periodisme científic.
2. Magnituds físiques i mesures
Com hem vist, la comprovació de les hipòtesis es fa mitjançant l’experimentació. Els
resultats de l’experimentació són dades que s’expressen per mitjà de mesures i s’anomenen
magnituds físiques. Així, per exemple, són magnituds la pressió, el volum, la velocitat, …
perquè es poden mesurar.

2.1. Magnituds físiques

Les magnituds són les propietats de la matèria que podem mesurar. Per mesurar,
comparem amb un patró que anomenem unitat.

Al llarg de la història de la humanitat ha estat molt difícil la comunicació entre les diverses
cultures; una de les causes d'això és l’elecció d’unitats de mesura diferents. Els successius
pobles invasors han anat introduint els sistemes de mesura propis i l’avenç de la història ha
agreujat el problema.

2.2. Sistema internacional d’unitats

L’inici de la Revolució francesa, el 1789, va coincidir amb un encàrrec de l’Assemblea

Nacional francesa a l’Acadèmia de Ciències de París. Havien de dissenyar i definir un sistema
de mesures i unitats simple i científic, que es pogués utilitzar internacionalment.

No va ser un camí fàcil, ja que no es va instaurar el sistema mètric decimal acceptat

internacionalment fins al cap de cent anys (1889). Aquest sistema defineix tres unitats
fonamentals:

— El quilogram, per a mesurar la massa.

— El metre, per a mesurar la longitud.

— El segon, per a mesurar el temps.

El 1960, en l’XI Conferència General de Pesos i Mesures es va establir el definitiu sistema

internacional d’unitats, SI, de la manera següent:

— En primer lloc, es van establir les magnituds bàsiques i la unitat corresponent a

cadascuna d’aquestes magnituds.

— A partir de les magnituds i unitats bàsiques, es defineixen les magnituds derivades i les
unitats corresponents.
Magnituds bàsiques o fonamentals

Encara que sembli que en el món que ens envolta hi ha moltes magnituds que es poden
mesurar, en realitat només som capaços de mesurar-ne set d’una manera directa. Aquestes
magnituds s’anomenen bàsiques o fonamentals.

Magnituds bàsiques
Magnitud Unitat Símbol
Longitud metre m
Massa quilogram kg
Temps segon s
Intensitat de corrent ampere A
Temperatura kelvin K
Intensitat lluminosa candela cd
Quantitat de substància mol mol

Les magnituds derivades sorgeixen com a combinació de les magnituds bàsiques.

Magnituds derivades
Magnitud derivada Unitat Símbol
Superfícia(área) metre quadrat m2
Volum metre cúbic m3
Velocitat metre per segon m/s
Densitat quilogram per metre cúbic Kg/m3
Força newton N
Energia joule J
Càrrega elèctrica coulomb C
Pressió pascal Pa

Múltiples Submúltiples
Símbol Prefix Factor Símbol Prefix Factor
T Tera 1012 d deci 10-1
G Giga 109 c centi 10-2
M Mega 106 m mil·li 10-3
k kilo 103 µ micro 10-6
h hecto 102 n nano 10-9
da deca 101 p pico 10-12
3.Transformació d´unitats
T’has parat a pensar per què per a expressar la distància entre dues ciutats no utilitzem els
metres sinó els quilòmetres?

Per a transformar unes unitats en unes altres es fan servir els factors de conversió. Són
fraccions en què el numerador i el denominador expressen la mateixa quantitat, però en
unitats diferents. El seu valor és la unitat i no afecten el valor de la magnitud:

1 𝑘𝑚 1000 𝑚
1 km = 1000 m → 1000 𝑚 = =1
1 𝑘𝑚

En la següent taula hi ha equivalències amb unitats utilitzades freqüentment:

Volum Temps
1 cm3 = 1 ml 1 h = 3600 s
1 dm3 = 1 l 1 mes = 30 dies
1 m3 = 1000 l 1 any = 365 dies
Àrees Temperatura
1 ha = 1 hm2 T(K) = T(ºC) + 273
Longituds Pressió
1 A = 10-10 m 1 atm = 760 mm Hg
1 any llum = 9´46 · 1015 m 1 atm = 101325 Pa

(Recorda: Km hm dam m dm cm mm)

EXEMPLES

• Expressa en unitats del SI la densitat d´una solució que és d´1´25 g/cm3:

La unitat de massa és el kg i la de volum és el m3. Per tant, hem de fer dues conversions
d´unitats: de g a kg i de cm3 a m3. Els kg han d´estar en el numerador i els m3 en el
denominador.

Efectuem el canvi d´unitats mitjançant factors de conversió:

1´25𝑔 1𝑘𝑔 1000000𝑐𝑚3 1´25·1·1000000

· 1000𝑔 · = = 1250 kg/cm3
𝑐𝑚 3 1𝑚 3 1000·1

• Expressa en dies la quantitat de 2954 s:

1ℎ 1 𝑑𝑖𝑎 2954·1·1
2954 s · 3600𝑠 · = 3600·24 = 0´034 s
24ℎ
4. Característiques de la mesura
4.1. Mesures directes i indirectes

Si la mesura es pot fer directament perquè tenim l´aparell adequat, tenim una mesura
directa. Si no disposem de l´aparell i obtenim el valor utilitzant expressions matemàtiques,
la mesura és indirecta.

Si tenim un regle i volem mesurar la longitud d’una goma d’esborrar, ho podem fer
directament i obtenim un valor de 2,4 cm. Aquesta és una mesura directa.

Si volem saber la massa d’un gra d’arròs i la nostra balança pot mesurar 1 g com a quantitat
més petita. Per resoldre el problema mesurem la massa de 50 grans d’arròs, que resulta ser
32 g, i fem el següent factor de conversió:

32 𝑔
1 gra · = 0, 64 g
50 𝑔𝑟𝑎𝑛𝑠

La massa d’un gra d’arròs és una mesura indirecta.

4.2. Els instruments de mesura

Per mesurar directament els valors d’algunes magnituds utilitzem instruments de mesura.
Per cada instrument de mesura hem de diferenciar les següents característiques:

- Sensibilitat: És la capacitat d’un instrument per apreciar petites variacions en el valor

d’una magnitud. Per exemple, la sensibilitat d’un regle graduat en mm és 1 mm i la
d’un regle graduat en cm és 1 cm, per tant, el primer regle és més sensible, ja que
aprecia una variació més petita.
- Precisió: Es diu que un aparell de mesura és precís si, en fer-lo servir, obtenim
mesures semblants en experiments realitzats sota les mateixes condicions. Per
exemple, si fem servir un cronòmetre per mesurar el temps que tarda un objecte a
caure lliurement dos metres i obtenim sempre resultats semblants, direm que el
cronòmetre és precís.
- Exactitud: Direm que un aparell de mesura és exacte si al fer-lo servir obtenim
resultats que no s’allunyen molt del resultat teòric considerat com a correcte. Si el
resultat correcte no es coneix abans de la realització de l’experiència, es suposarà
que és la mitjana de les mesures obtingudes amb l’aparell.

Quan un aparell de mesura és exacte, normalment això implica que també és precís, però el
contrari no sempre és cert. Un aparell pot ser precís (és a dir, dóna sempre resultats
semblants quan prenem mesures en les mateixes condicions), però pot ser no exacte. Po-
dríem posar com a exemple d’aquest cas una bàscula que estigués mal calibrada i que
marqués, per exemple, 10 grams quan no té res al damunt.

En el llenguatge quotidià de vegades es fan servir els conceptes de precisió i sensibilitat com
a sinònims, però quan fem servir un llenguatge científic hem de tenir en compte que
aquests dos termes no tenen el mateix significat. Això es pot veure millor amb el següent
experiment, que consisteix en el llançament d’un conjunt de dards a una diana en les
mateixes condicions i que està representat a la imatge. Si considerem el centre de la diana
com el valor exacte, podem tenir les següents situacions:

En el darrer cas el resultat és exacte, ja que els valors s’agrupen al voltant del considerat
com a valor correcte i és precís, ja que els valors són molt semblants.En el 2n cas continuem
tenint precisió, però els resultats ja no són exactes perquè s’allunyen del valor correcte i en
el 1r cas ja no tenim exactitud (estem allunyats del centre de la diana) ni precisió (en cada
llançament obtenim un resultat molt diferent a l’anterior).

4.3. Errors en la mesura

Podem saber quina ́es, per exemple, la longitud d’un llibre amb tota exactitud? Per molta
cura que hi posem, qualsevol mesura mai podr`a ser totalment exacta, ́es a dir, sempre
tindr`a un error. Aquests errors poden ser deguts a diferents factors:

1. La sensibilitat de l’instrument. Per exemple, si mesurem la longitud d’un llibre amb

un regle graduat amb mil·l ́ımetres ens pot donar 42,1 cm o 42,2 cm, per`o podem
dubtar entre 42,11 o 42,19 cm. Estem cometen un error degut a la poca sensibilitat
de l’aparell. Per reduir l’error de l’instrument cal triar-ne un que sigui tan prec ́ıs,
sensible i exacte com es pugui.
2. L’habilitat de la persona que pren la mesura. Per minimitzar aquest tipus d’error
repetim la mesura molts cops i prenem com a valor vertader la mitjana aritm`etica
de tots els valors (es poden menysprear aquells valors que siguin molt dispars).

Exemple:

Mesurem la longitud d´un llibre 5 vegades, obtenint els següents valors:

Mesura 1 Mesura 2 Mesura 3 Mesura 4 Mesura 5

42´1 cm 41´9 cm 42´3 cm 42´1 cm 45´8 cm
Rebutgem la mesura 5 perquè s´allunya dels valors de les altres mesures. Definim el valor
exacte com la mitjana aritmètica dels valors de les mesures:

42´1+41´9+42´3+42´1
= = 42´1 cm
4

Per quantificar els errors que es poden produir en obtenir una mesura podem utilitzar els
errors absolut i relatiu.

Anomenem error absolut (Ea) d´una mesura a la diferència entre el valor que s´ha mesurat
amb l´aparell i el valor exacte de la magnitud. Té les mateixes unitats que el valor mesurat.

S´anomena error relatiu (Er) a la relació entre l´error absolut i el valor de la mesura. Aquesta
relació es sol donar en tant per cent segons l´expressió:

𝐸𝑎
Er = · 100
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟

L’error relatiu es sol fer servir molt més que l’absolut, ja que ens proporciona una estimació
de la qualitat de les mesures. Quan més baix sigui aquest error millor serà la qualitat de les
mesures.