Professional Documents
Culture Documents
rup T12
G
Andrés Buil Pardos
Martí Solé González
aul Carrillo Motycka
P
Índex
.Introducció..........................................................................................................................2
1
2.Descripciódematerialsiequipsutilitzats.......................................................................3
3.Procedimentexperimental................................................................................................4
4.Dadesexperimentalsobtingudes.....................................................................................8
5.Càlculs..............................................................................................................................10
6.Resultats...........................................................................................................................12
6.1.Taulesambelsresultatsdelprocedimentrealitzat....................................................12
6.2.Gràfics.......................................................................................................................14
6.3.Discussiódelsresultats.............................................................................................16
7.Conclusions......................................................................................................................17
8.Anexos..............................................................................................................................18
1
1. Introducció
ncaptadorsolartèrmicocol·lectorsolartèrmicopanellsolartèrmic,ésundispositiuque
U
ens permet aprofitar l'energia termosolar, és a dir, serveix per a captar l'energia solar
tèrmica a través de la radiació del sol i d'aquesta manera escalfar l'aigua.
xisteixen diferents tipus de captadors solars tèrmics, cadascun amb característiques
E
específiques que els fan adequats per a diferents aplicacions. Els principals tipus són:
- aptadors plans: són els col·lectors solars tèrmics més comuns. Consisteixen en
C
una superfície plana que absorbeix l'energia del sol i la transfereix a un fluid que
circula per l'interior del col·lector.
Els col·lectors plans són adequats per a aplicacions d'aigua calenta sanitària i
calefacció de baixa temperatura.
- aptadors de tubs evacuats: també coneguts com a col·lectors solars de buit,
C
consisteixenenuntubdevidresegellatquecontéunabsorbidorsolariunfluidque
circula per l'interior del tub.
Els captadors de tubs evacuats són més eficients que els col·lectors plans en
situacions de baixa temperatura i amb condicions climàtiques variables.
- aptadorsdeconcentració:aquestscol·lectorssolarstèrmicsutilitzenmirallsolents
C
per a concentrar els raigs del sol en un punt focal, on es troba l'absorbidor solar.
Els captadors de concentració són adequats per a aplicacions d'alta temperatura,
com la generació d'energia elèctrica.
- ol·lectors híbrids: són una combinació de col·lectors solars tèrmics i panells
C
fotovoltaics. Aquests col·lectors poden generar tant electricitat com calor, la qual
cosa els fa adequats per a aplicacions de calefacció, refrigeració i producció
d'electricitat.
2
2. Descripció de materials i equips utilitzats
erlarealitzaciód’aquestapràcticanohemfetservircapinstrumentfísicdonatquehasigut
P
unexperimentpuramentsimulatambl'objectiud'estudiaricomparardiferentsinstal·lacions
solars tèrmiques ACS.
eraixòelmaterialempleathasigutunordinadorielprogramautilitzathaestatelCHEQ4
P
basatenelmodelMetSol.Dinsd’aquestprogramahemescollitlesnostresplaquessolars,
lesLamborghini Tevere VF 2.3:
es seves mesures son de 2m per 1,16 m, fent un total de 2,21 m² área d'absorció. A més el
L
fabricant ens mostra la seva corba de rendiments:
3
3. Procediment experimental
om explicàvem anteriorment per la realització de la práctica hem utilitzat el programa
C
CHEQ4.L’objectiuseràcompararquatretipusd'instal·lacionsiferunestudid’aquestbasat
en els promitjos mensuals.
n tots els quatre casos tenim certes dades que son comunes en les instal·lacions. En
E
primerllocescollimonfareml'estudi.LanostraeleccióesSantJoanDespiambcodipostal
08970.Aquestaprimeraselecciontambéensdonaunaaltitudde21metres,unalatitudde
41°22’ i moltes més dades que el programa ens torna automàticament.
l següent pas és escollir la configuració del sistema que farem servir. En els 4 casos
E
d’estudi farem servir les instal·lacions de consum multiple. Per elprimercasésnecessari
exposar el nombre de dormitoris, persones i nombre d'habitatges ja que aquestes dades
representen el consum diari calculat per el programa directament.
4
continuació per el correcte desenvolupament de lasimulacióhemdeescollireltipusde
A
captador que volem i algunes característiques tals com la quantitat de d’aquests. Aquest
nombre ve determinat per un càlcul de superfícies desenvolupat en el punt 4. La nostra
seleccióhaestat7captadorsdelmodelTevereVF2.3delamarcaLamborghini.Comveiem
alaimatgeasota,elprogramaensdonatoteslescaracterístiquesprincipalssobreelmodel
escollit.
erlesdadesdelcircuitielsistemaderecolzament,lescompletaremamblainformacióde
P
l'enunciat.
5
omaúltimpaslasimulaciórequereixalgunesdadesaddicionalsquevenendonadesenel
C
enunciat de la pràctica permeten nos acabar adequadament la simulació.
6
erlarestadecasossensdemanaràcambiarcertsparàmetresaquíplasmatstalscomels
P
sistemes,elnombresdecaptadorsoelvolumd’aigua.Totsquatrecasossonsemblantson
seusdemanarancertscanvisperòsempreestarembuscanquelessimulacionsensdonin
valors superiors però propers a 60% de rendiment.
7
4. Dades experimentals obtingudes
Full de dades:
Nombre
Dormitoris Persones
d'habitatges
ipus A
T
1 1,5 4
Tipus B 2 3 4
Tipus C 3 4 2
Tipus D 4 5 2
Cas 1:
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
emp. de
T
9 10 11 12 14 17 19 19 17 15 12 10
xarxa ºC
Temp.
,8
8 9,5 11,1 12,8 16 19,7 22,9 23 21 17,1 12,5 9,6
ambient ºC
Rad MJ/m2 7,8 11,3 15,5 20,5 23,3 25,6 26,4 22 17,2 12 8,3 6,9
m (litres) 907
cp
4,19
(KJ/Kg*K)
Increment
41
T
Ed
155,8
(MJ/m^2)
Superficie
14,8
(m^2)
8
Cas 2:
- Número de captadors = 8
Cas 3:
olum
V
Dormitoris Persones
d'acumulació
ipus A
T
1 1,5 200
Tipus B 2 3 200
Tipus C 3 4 200
Tipus D 4 5 200
Cas 4:
9
5. Càlculs
● Energia diaria
𝑅𝑒 = 0, 94𝑅𝑔
10
● Radiació captada
𝑅𝑐 = η𝑐 · 𝑅𝑒
'had'anarmodificantelCaprofitamentfinsquelacoberturasolarobtingudadelTransolila
S
obtinguda amb el full de càlcul coincideixin.
𝑓 = 𝑄/𝐸d
11
6. Resultats
setem o
ctubr n
ovem d
esem
gener febrer març abril maig juny juliol agost
bre
e re
b re
b
Energia/ (MJ/dia) 1 93,82 190,02 186,22 182,42 174,82 163,41 155,81 155,81 163,41 171,01 182,42 190,02
dia ( kWh/dia) 5 3,84 52,78 51,73 50,67 48,56 45,39 43,28 43,28 45,39 47,50 50,67 52,78
Ed
Total
Dies mes 31,00 28,00 31,00 30,00 31,00 30,00 31,00 31,00 30,00 31,00 30,00 31,00
any
J/me
M
6008,3 5320,5 5772,7 5472,5 5419,3 4902,4 4830,2 4830,2 4902,4 5301,5 5472,5 5890,5 64123,0
Demanda s
ensual kWh/
m
1669,0 1477,9 1603,5 1520,1 1505,4 1361,8 1341,7 1341,7 1361,8 1472,6 1520,1 1636,3 17811,9
mes
Rg
Radiació incident diària
J/m^2 7,8 1
M 1,3 15,6 2 0,5 23,3 25,6 26,4 22,0 1 7,2 12,0 8,3 6,9
superficie horitzontal
Radiació incident diària
MJ/m^2 11,1 14,8 18,6 21,7 22,6 24,1 25,6 23,8 21,3 17,0 1 2,8 10,5
superficie Inclinada 40º
Factor multiplicador 40º
,42 1,31 1
1 ,19 1,06 0 ,97 0,94 0,97 1,08 1,24 1 ,42 1,54 1,52
(k)
Re
setem o
ctubr novem desem
gener febrer març abril maig juny juliol agost bre
e bre bre
MJ/m^2/
adiació
R
dia 0,41 1
1 3,91 1 7,45 2 0,43 2 1,24 2 2,62 2 4,07 2 2,33 2 0,05 1 6,02 1 2,02 9,86
efectiva
k Wh/m2
(MJ/m2/dia)
/dia ,89 3
2 ,87 4 ,85 5 ,67 5 ,90 6 ,28 6 ,69 6 ,20 5 ,57 4 ,45 3 ,34 2,74
12
- Intensitat de radiació diaria
c 0 0,75
Paràmetres
c1 ,706
3
captador
c2 0,016
T mitja captador °C 60
Inc. temperatura °C 51,2 50,5 48,9 47,2 44 40,3 37,1 37 3
9 4
2,9 4
7,5 50,4
rendiment captador 6% 36% 41% 46% 49% 52% 55% 54% 52% 43% 33%
2 7%
2
Rc
ete o
s ctub n
ove d
ese
ener febrer m
g arç abril m
aig juny juliol agost mbre r e mbre mbre
MJ/m2
adiació
R ,69
2 5,05 7,22 9,34 10,36 11,86 13,35 12,06 10,35 6,86 3,94 2,69
/dia
aprofitada
k Wh/m
captador 0,75 1,40 2,00 2,59 2,88 3,29 3,71 3,35 2,88 1,91 1,09 0,75
2/dia
n cop arribat aquest punt on ja tenim la radiació captada, hem buscat el valor de la C
U
d’aprofitament mitjançanttanteigfinsobtenirunaCquequeensigual-hielmàximpossible
la fracció solar calculada amb la obtinguda amb el simulador dinàmic.
A mesura que hem anat trobant els valors per a cada cas, s’ha completat aquesta taula:
C Fracció
Distribució Superfície
aprofitament solar
as 1
C 5,47
1 0,87 60%
Cas 2 17,68 0,80 62%
Cas 3 19,89 0,72 62%
Cas 4.1 19,89 0,74 63%
Cas 4.2 17,68 0,80 62%
13
6.2. Gràfics
- Cas 1:
14
- Cas 3:
15
- Cas 4.2:
a fórmula per a calcular el rendiment (*η) utilitzada en la pràcticaenunesdeterminades
L
condicions ambientals i tèrmiques del captador solar sense concentració és la següent:
η = η0 – k1 x (Tm – Ta) / G
16
7. Conclusions
raquetenimelresultatsdelasimulacioiperaltrabandaelscàlculsfetsenl’excel,podem
A
comparar els resultats en ambdós casos.
La primera vegada que vam calcular el Caprofitament del sistema vam obtenir un valor
imposible, es a dir, el rendiment aconseguit era superior al 100%, això es devia a que
l'equaciódelrendimentdelcaptadorutilitzadaeramoltgeneralipertantinadecuadaperel
nostrecasjaquedonavenrendimentsmoltpetits.Pertantvasernecessarianaralapágina
webdelproveedord’aquestscaptadorsperobtenirlacorbaderendimentmésacuradapel
nostre cas d’estudi. Ara que tenim els valors corresponents podem comparar les dues
metodologies d’estudi.
eientelresultatssimulatsielscalculatspodemconfirmarqueelsvalorsnovarienmassa,
V
els coeficients d’aprofitament podem veure que son lleugerament inferiors a 1 que era
l’esperat.Aixòésdegutaquequanfemelscàlculsenl’excelaquestnotenimencompteles
pèrdues del sistema i en el simulador dinàmic CHEQ4 si que es tenen. En resum, els
resultats compleixen un comoprtament adecuat
erloquerespectaalsvalorsgeneralsdelesmitges,enelsdoscasostenenunavariació
P
que podriém considerar mínima, és per això, que podem dir que hem obtingut valors
correctes y coherents i per tant que hem aconseguit una bona realització de la pràctica.
erelquefadelacomparaciópodemconcluirqueesrecomanableferlessimulacionsamb
P
el programa CHEQ4 donat que es mes precis, mes senzill d’utilitzar i sobretot per els
inconvenientes que presenta fer aquest treball amb un excel, aquest inconvenients ja
nombrats anteriorment son una incoherencia en la fórmula del rendiment, on CHEQ4
automaticament cambia l'equació per ladelmodelescollit.Amésl’altreinconvenientesla
manca de les pèrdues del sistema donant un modelat del sistema menys precís.Obviant
això ambes metodologies es podrien fer servir pero esaltamenterecomenableutilitzarun
programa especialitzat.
17
8. Anexos
laques solars:
P
http://www.lamborghini.es/Documento.aspx?id=879
18