Professional Documents
Culture Documents
PRÀCTIQUES DE FONAMENTS
D’ENGINYERIA TÈRMICA (FENT)
PRÀCTICA 4
SIMULACIÓ D’UNA CENTRAL TÈRMICA PER
ORDINADOR
PROFESSOR/S-A/ES:
Professor: Jaume Miquel Masalles
ASSIGNATURA:
FONAMENTS D’ENGINYERIA TÈRMICA (FENT)
DEPARTAMENT:
MECÀNICA DE FLUIDS (729)
ÍNDEX
Pàg
3.- Balanç tèrmic d’una central tèrmica. Rendiments i Consums Específics ............ 5
ANNEXOS:
1.- Ficheros: “Cargar problema”, “Salvar problema”, “Nuevo problema”, “Configurar unidades” i
“Salir” (veure Figura 5)
En l’opció “Configurar unidades” permet especificar les unitats associades a la pressió, cabal i
energia a tenir present en els càlculs (veure Figura 6).
Figura 6.- Contingut de l’opció “Configurar unidades” del menu Ficheros de PROPAGUA
a) L’opció “Curvas Límite” permet llistar les propietats termodinàmiques de l’aigua (pressió
de saturació, temperatura de saturació, entalpia específica, entropia específica i volum
específic) del líquid i vapor saturat (veure Figura 8 i Taula 2)
Figura 8.- Contingut de l’opció “Curvas Límite” del menu Listados de PROPAGUA
Taula 2.- Taula de resultats de l’opció “Curvas Límite” (Aigua: líquid saturat i vapor saturat).
Figura 9.- Contingut de l’opció “Líquido y vapor sobrecalentado” del menu Listados de PROPAGUA
Taula 3.- Taula de resultats de l’opció propietats de l’aigua: “Líquido y vapor sobrecalentado”
a) “Calcular estados”: Calcula tots els estats termodinàmics de l’aigua que s’han definit en la
central tèrmica i en mostra els resultats. Per a definir un estat termodinàmic s’han d’especificar
dues dades (o propietats) de l’aigua (en fase líquida o vapor) d’entre: pressió, temperatura, títol,
entalpia específica i entropia específica (veure Figura 14), i el programa calcula la resta. Si
l’especificació és incompatible, el programa ho detecta. Les dues dades poden donar-se
directament en forma numèrica (veure la columna de l’esquerra de les Figures 14 i 16), o bé
especificant que alguna d’elles coincideix amb la d’un altre estat que el programa tingui definit o
tingui que calcular. En aquest cas s’omple la columna de la dreta especificant el número de
l’estat que coincideix la propietat termodinàmica de l’estat actual que es defineix (veure la
columna de la dreta de la Figura 15).
b) “Calcular todo”: Calcula tots els estats termodinàmics, i tots els equipaments que s’han definit
de la central tèrmica després d’haver resolt les equacions dels seus balanços de massa i energia, i
mostra tots els resultats.
a) “Ayuda”: s’obre un nou menú on es dóna una breu ajuda del programa PROPAGUA (veure
Figura 12). Aquesta ajuda no és accessible quan es treballa amb Windows 7 o versions
posteriors (si és accessible quan s’usa Windows XP).
b) “Acerca de PROPAGUA ...”: Ens dóna informació dels crèdits del programa PROPAGUA.
Figura 13.- Contingut de l’opció “Acerca de PROPAGUA” del menú “Ayuda” de PROPAGUA
Cal tenir en compte que cada estat termodinàmic bé definit per l’especificació de dues propietats
termodinàmiques (per ex. pressió i temperatura, pressió i títol, pressió i entalpia, etc) i per un cabal
màssic. Com a mínim cal conèixer un cabal màssic de l’aigua (líquida o vapor) de la central tèrmica
(per ex. el cabal de vapor sobreescalfat produït en la caldera), la resta de cabals desconeguts són les
incògnites del model de simulació i s’obtenen quan el programa resolt el conjunt de les equacions dels
balanços de massa i energia (Això ho calcula el programa quan es posa “Calcular Todo”). Cal tenir en
compte que el conjunt de les propietats termodinàmiques (i en particular l’entalpia) dels estats
termodinàmics que s’han definit, els calcula el programa quan es fa “Calcular Estados”.
Per a definir un estat termodinàmic de l’aigua en la central tèrmica, cal especificar dues dades (o
propietats termodinàmiques) d’entre: pressió, temperatura, títol, entalpia específica i entropia
específica. Si l’especificació de dades és incorrecta o incompatible, el programa ho detecta.
Estant en la pantalla “Estados”, la codificació dels estats termodinàmics pot fer-se de dues formes:
a) Quan es disposa de dues dades (o propietats termodinàmiques) en forma numèrica, s’escriu en
la columna de l’esquerra de la pantalla de la definició dels estats. Pel cas de l’Exemple 1 de
l’Apartat 6 (Exemples d’aplicació resolts), la codificació dels estats 1 i 2 de la central tèrmica
corresponen a aquesta forma de definir els estats termodinàmics. (Veure la Figura 14). Es pot
observar que cada estat termodinàmic es defineix en una pantalla i sols conté dues dades. Per a
passar a l’estat següent, cal prémer el botó “siguiente/nuevo estado” del final de cada pantalla.
En aquest Exemple 1 es defineixen un total de 11 estats termodinàmics.
b) Quan alguna de les dades (o propietats termodinàmiques) està referida a la d’un altre estat ja
conegut o calculat, cal escriure en la columna de la dreta de la pantalla de definició dels estats.
Pel cas de l’Exemple 1 de l’Apartat 6 (Exemples d’aplicació resolts), la codificació de l’estat 3
de la central tèrmica corresponen a aquesta forma de definir els estats termodinàmics, on la
pressió de l’estat 3 en la columna de la dreta és diu que és la de l’estat 2. (Veure la Figura 15).
Figura 15.- Codificació de l’estat termodinàmic 3 de l’Exemple 1 de l’Apartat 6. (En aquest cas
la pressió de l’estat 3 és la mateixa que la de l’estat 2 i s’omple la columna de la dreta amb un 2)
Figura 16.- Codificació de l’estat termodinàmic 11 de l’Exemple 1 de l’Apartat 6. (En aquest cas es
coneixen dues dades: pressió i temperatura , i a més el cabal màssic de 35 kg/s).
Els diferents equipaments que formen part d’una central tèrmica convencional (per ex. caldera de
vapor, turbines de vapor, bombes, escalfadors d’aigua, condensador de vapor, ...) cal codificar-los en el
programa PROPAGUA, per la qual cosa, cal tenir present l’esquema de la central tèrmica que s’està
treballant. Amb això s’introdueix en el programa la topologia de la central que es vol simular.
5.3.- Codificació de les equacions dels balanços de massa dels equipaments de la central (“Ec. Masa”)
En aquest apartat cal introduir en forma codificada totes les equacions dels balanços de massa de tots
els equipaments de la central considerada (segons indica la Taula 4). Per ex., en la central de l’Exemple
1 de l’Apartat 6, l’equació del balanç de massa de l’Equipament 1 (Turbina de Condensació) és:
1 m
m 2m
7m
8 En el programa es codifica: 1 = 2+7+8
Pel cas de l’Exemple 1 de l’Apartat 6, el conjunt de les equacions codificades dels balanços de massa
de tots els equipaments de la central es dóna en la Figura 18.
Figura 18.- Codificació de les equacions dels balanços de massa de l’Exemple 1 de l’Apartat 6.
5.4.- Codificació de les equacions dels balanços d’energia dels equipaments de la central (“Ec. Energía”)
En aquest apartat cal introduir en forma codificada totes les equacions dels balanços d’energia de tots
els equipaments de la central tèrmica considerada (segons el que ens indica la Taula 4). Per ex., en la
central de l’Exemple 1 de l’Apartat 6, l’equació del balanç d’energia de l’Equipament 5 (Escalfador 2)
és la següent:
7 h 7 m
m 5 h 5 m
6 h 6 m
9 h 9 En el programa es codifica: 7+5 = 6+9
Cal notar però, que segons la Taula 4, en alguns equipaments de la central no cal introduir l’equació del
balanç d’energia. Pel cas de l’Exemple 1 de l’Apartat 6, el conjunt de les equacions codificades dels
balanços d’energia dels equipaments de la central es dóna en la Figura 19.
Figura 19.- Codificació de les equacions dels balanços d’energia de l’Exemple 1 de l’Apartat 6.
NOTES IMPORTANTS:
1.- Perquè el sistema d’equacions lineals que resolt el programa PROPAGUA sigui compatible i
determinat, cal que el nombre total d’equacions (format pel conjunt de les equacions dels balanços de
massa i energia) sigui igual al nombre d’incògnites (es a dir els cabals dels diferents estats que s’han
definit de la central). Anteriorment s’ha dit que el programa necessita de l’especificació, com a mínim,
d’un cabal de la central per a poder fer els càlculs (aquest cabal pot ser conegut o bé pot ser suposat).
Cada cabal que es coneix implica tenir una incògnita menys, per tant per cada cabal conegut cal
eliminar una equació del conjunt de les equacions del balanç de massa. Precisament eliminarem una
equació on ens aparegui el cabal conegut. Si no es fa d’aquesta manera, quan el programa calcula ens
diu que no pot resoldre el problema ja que hi ha més equacions que incògnites.
Pel cas concret de l’Exemple 1 de l’Apartat 6, tenim codificades un total de 10 equacions (8 equacions
de balanços de massa i 2 equacions de balanços d’energia) i tenim 10 cabals com a incògnites. El
sistema és compatible i determinat. Cal tenir en compte que el nombre de cabals de la central és 11 (ja
que s’han definit 11 estats), però el cabal 11 és conegut i val 35 kg/s, per tant hem d’eliminar una
equació del conjunt dels balanços de massa on ens aparegui el cabal 11. Eliminem per ex. l’equació
6=11 corresponent al balanç de massa en la caldera (En la Figura 18 ja no s’ha escrit) i així tenim un
sistema de 10 equacions amb 10 incògnites.
2.- Ja que el sistema d’equacions té per incògnites els cabals, vol dir que les entalpies (i la resta de
propietats termodinàmiques) dels estats termodinàmics de la central són coneguts i queden fixats en el
programa PROPAGUA al definir els estats termodinàmics.
3.- Al resoldre una central tèrmica amb el programa PROPAGUA pot haver-hi dues possibilitats:
l’Exemple 2 de l’Apartat 6.
A continuació, en els subapartats 5.5 i 5.6 es realitza l’anàlisi de dos equipaments presents en les
centrals tèrmiques convencionals, com són el Desgasador i les Turbines de vapor, per a indicar com es
procediria a la seva codificació en el programa PROPAGUA. Per a dur a terme això, hem de tenir
present el que ens indica la Taula 4 en quan a les equacions (balanços de massa i energia) a considerar.
Anem a considerar que volem codificar un Desgasador o Preescalfador de Mescla present en una
central tèrmica, tal com s’indica en la Figura 20.
Figura 20 es procedeix:
Pel cas del desgasador de la Figura 20, la definició de l’equipament o element és:
En l’Exemple 1, una vegada definits en PROPAGUA els estats termodinàmics, els equipaments de la
central i codificades les equacions dels balanços de massa i energia (Figures 18 i 19), l’opció
“Cálculos” “Calcular todo”, ens proporciona els següents resultats per cadascun dels equipaments:
Exercici 3
Exercici 4
8.- BIBLIOGRAFIA
Per a realitzar aquest manual de la pràctica de la “Simulació d’una Central Tèrmica
Convencional per Ordinador”, s’han consultat, com a més significatives les fonts
bibliogràfiques següents:
ANNEXES
ANNEX 1.- PROGRAMA PROPAGUA EN WINDOWS
Per a realitzar la pràctica i presentar l’informe pel Campus Digital, cal atendre les següents directrius:
1ª) Els grups de pràctiques i les dates de realització de la pràctica estan publicats en el Campus Digital
de l’assignatura de Fonaments d’Enginyeria Tèrmica (FENT).
2ª) Es passarà llista d’assistència a la pràctica. Si no s’ha realitzat la pràctica en forma presencial, no es
podrà lliurar l’informe amb els exercicis encomanats.
3ª) Cada grup de pràctiques (de 2 o 3 estudiants) ha de lliurar un INFORME el qual ha de contenir:
- Una portada amb el nom dels estudiants/es que han realitzat la pràctica.
- L’esquema de la central tèrmica que s’ha de resoldre en cada exercici, amb la corresponent
numeració de corrents (això és imprescindible fer-ho).
- El fitxer de resultats original de cada exercici que dóna el programa PROPAGUA en la seva
versió Windows. En aquest fitxer de resultats ha de constar la data i hora que s’ha fet el
problema (això ja ho dóna automàticament el programa PROPAGUA quan s’imprimeixen els
resultats).
4ª) La data límit de lliurament de l’informe és 15 dies naturals després d’haver realitzat la pràctica en
l’aula informàtica. Cal “pujar un fitxer pdf” en el Campus Digital amb l’informe de la pràctica.