Dossier Electroneumatica Esteve Terradas

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut Esteve Terradas i Illa
Bonavista 70
08940 Cornellà de Llobregat
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
http://www.esteveterradas.cat
DOSSIER
D’ELECTRONEUMÀTICA
AUTOMATISMES
ELECTRONEUMÀTIS
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
CONTINGUTS DEL CURS BÀSIC

D’ELECTRONEUMÀTICA
TEMA 1.- INTRODUCCIÓ.

1.0.- Introducció.
1.1.- Generalitats de la pneumàtica.
1.1.- Automatització.
1.2.- Tècniques de l’Automatització.
1.3.- Propietats de la pneumàtica.
TEMA 2.- FONAMENTS FÍSICS. CONCEPTES GENERALS DE MECÀNICA

DE FLUIDS I LLEIS FONAMENTALS DELS GASOS.
2.0.- Fluids. Conceptes generals. (Pressió, Cabal, Densitat,
Viscositat...).
2.1.- Gasos. Conceptes generals, Magnituds físiques i principis
físics que regeixen el comportament dels gasos.
2.2.- Llei de Boyle – Mariotte, i 1ª i 2ª Llei de Gay-Lussac.
TEMA 3.- CONCEPTES ELÉCTRICS FONAMENTALS.

3.0.- Conceptes bàsics. (Corrent elèctrica, Intensitat de
Corrent, Diferència de potencial o Voltatge...).
3.1.- Llei de Ohm.
3.2.- Energia Elèctrica.
TEMA 4.- PRODUCCIÓ, TRACTAMENT I DISTRIBUCIÓ DE L’AIRE

COMPRIMIT.
4.0.- Compressors. Tipus.
4.1.- Funcionament dels Compressors.
4.2.- Acumuladors.
4.3.- Refrigeradors d’aire.
4.4.- Separadors.
4.5.- Assecadors.
4.6.- Unitats de Manteniment.
4.7.- Líneas de distribució de petit diàmetre.
4.8.- Ràcords.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 5.- ELEMENTS DE TREBALL NEUMÀTICS.

5.0.- Cilindres de simple efecte.
5.1.- Cilindres de doble efecte.
5.2.- Formes constructives i materials.
5.3.- Sistemes de muntatge dels cilindres.
5.4.- Sistemes de fixacions dels cilindres.
5.5.- Formes bàsiques de les juntes d’estanqueïtat.
5.6.- Motors Neumàtics.
5.7.- Dimensionat de Cilindres.
TEMA 6.- VÀLVULES DISTRIBUÏDORES.

6.0.- Vàlvules Distribuïdores o de vies. Funció e Identificació.
6.1.- Tipus de Vàlvules Distribuïdores.
6.2.- Formes constructives i accionaments de les vàlvules
Distribuïdores.
TEMA 7.- VÀLVULES DE BLOQUEIG, DE CABAL I DE PRESSIÓ.

7.0.- Vàlvules de Bloqueig (Antiretorn i d’Escapament Ràpid).
7.1.- Vàlvules de Cabal (Reguladores de cabal Unidireccional i
Bidireccional).
7.2.-Vàlvules de Pressió (Reguladores de Pressió i Limitadores de
Pressió).
TEMA 8.- VÀLVULES LÒGIQUES.

8.0.- Vàlvules sel·lectores i vàlvules de simultaneïtat.
TEMA 9.- SENSORS PNEUMÀTICS I ELÈCTRICS.

9.0.- Captadors d’informació Neumàtics.
(Analitzats en formes constructives y accionaments de les
Vàlvules distribuïdores).
9.1.- Temporitzadors Neumàtics.
9.2.- Vàlvules de seqüència.
9.3.- Sensors elèctrics.
TEMA 10.- UTILITZACIÓ DELS COMPONENTS. ESQUEMES.

CIRCUITOS NEUMÀTICS BÀSICS.
10.0.- Circuit de Maniobra y circuit de Potència.
10.1.- Simbologia Cetop.
10.2.- Comandament de cilindres de simple i doble efecte,
funcionant semi y automàticament.
10.3.- Realització intuïtiva de circuits elementals.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 11.- CIRCUITS SEQÜENCIALS. INTRODUCCIÓ A LES

TÉCNIQUES DE COMANDAMENT.
11.0.- Diagrama de Fases, Recorreguts i Pilotatges.
11.1.- Realització de circuits seqüencials amb ajuda del
diagrama de fases.
TEMA 12.- LOCALITZACIÓ D’AVERIES DE COMPONENTS

I MANTENIMENT EN INSTAL·LACIONS NEUMÀTIQUES.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 1: INTRODUCCIÓ
1.1. GENERALITATS DE LA PNEUMÀTICA
El terme pneumàtica prové de la paraula grega ‘pneuma’, el significat de la qual és “alè” o “bufada”.
Actualment, però, utilitzem l’aire comprimit o el buit com a mitjà de treball.
Durant tota la història existeixen múltiples referències de la utilització de l’aire a pressió en diferents
mecanismes.
Els grecs van dissenyar una senzilla catapulta per llançar petits projectils. I en el segle primer dC
existien aparells que treballaven mitjançant la pressió produïda per l’aire calent. En el transcurs dels
segles XVIII i XIX s’aconseguiren explicar les lleis físiques en què es fonamenta l’aerodinàmica, de
manera que s’obre el camí a la seva aplicació. En el segle XIX naixien dispositius, que encara
s’empren actualment, com el correu pneumàtic, el fre d’aire comprimit, el martell de rematar, la
perforadora de percussió, etc.
La pneumàtica moderna va nàixer a mitjans del segle XX, i encara avui és una tècnica en ple
desenvolupament. A causa de les múltiples possibilitats d’aplicació va afavorir una ràpida expansió
tècnica, gràcies a aquesta expansió el concepte d’automatització va arribar a la indústria oferint una
metodologia eficaç per a la producció.
1.2. L’AUTOMATITZACIÓ
Abans d’arribar a l’automatització, la forma de realitzar un treball ha passat per diverses etapes
tècniques. Tal com s’ha anat avançant en aquestes etapes s’han millorat els mètodes de treball. Com
que les etapes posteriors no s’han extingit totalment, sinó que s’han aprofitat i millorat, aconseguim
descarregar les persones dels treballs perillosos o pesats i donem a la indústria el benefici d’una
millor i més normalitzada producció.
1. El treball manual
En aquesta forma de treball la persona és al mateix temps font d’energia i emissora de les ordres
d’execució.
Un exemple seria el d’un/a mecànic/a ajustador/a, en aquest cas, la persona mou l’eina amb el seu
esforç i, alhora, mitjançant una idea concebuda en la seva ment, determina la forma que ha de tenir
la peça.
2. La mecanització
En aquesta etapa la persona no subministra l’energia per a l’accionament de l’eina, però continua
sent l’emissora de les ordres d’execució.
Un exemple d’aquesta etapa seria un/a operi/a que treballa en un torn, en aquest cas un motor fa la
força per al mecanitzat, tot i que la persona continua sent qui mou l’eina per donar forma a la peça.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
3. L’automatització
La seva característica principal radica en què el treball té un desenvolupament autòcton, mitjançant el

govern de la màquina.
Per exemple, en els torns automàtics la persona únicament s’encarrega de preparar, controlar i
alimentar la màquina. Aquesta maquinària realitza la feina gràcies a una programació, portada a
terme mitjançant una o diverses tècniques que l’automatització pot utilitzar.
Portada l’automatització a la màxima expresió tenim el concepte d’automació o última etapa on les
seves característiques peculiars han fet que es consideri un nou concepte perfectament diferenciat
de l’automatització clàssica.
El treball es desenvolupa de forma totalment automatitzada i hi intervenen aparells de regulació, de

maniobra i de càlcul, d’aquesta manera es crea una màquina intel·ligent i amb capacitat de decisió.
1.3. TÈCNIQUES DE L’AUTOMATITZACIÓ
A l’hora de dissenyar una màquina automàtica, hem de determinar segons el treball que cal realitzar,
quines tècniques s’han d’utilitzar per aconseguir la finalitat desitjada.
En els automatismes podem utilitzar:
1. La mecànica
No només és el suport físic de les altres tècniques que intervenen en els automatismes, sinó que
també pot portar a terme moviments de petita complexitat. Poden produir posicionaments ràpids i
exactes, tot i que no és un sistema versàtil i de fàcil transformació o modificació.
2. L’electrònica
S’utilitza exclusivament per a la maniobra de la màquina. Rep senyals de detectors perifèrics,

processa el senyal i emet ordres segons la seva programació.
Es treballa amb tensions elèctriques molt petites i cal utilitzar tècnics/ques altament qualificats/des
per a la seva aplicació.
3. L’electricitat
S’utilitza com a maniobra i per produir moviment.
En la seva aplicació com a maniobra s’utilitza generalment per a circuits poc complexes, ja que
l’electrònica ho fa d’una forma més fiable i econòmica.
Si s’aplica per generar moviment és el mitjà ideal, sempre que aquest moviment sigui circular (motors
elèctrics). Per realitzar moviments rectilinis resulta antieconòmic i molt voluminós si volem fer grans
carreres. Per a petites carreres ho farem mitjançant selenoides que permeten desplaçaments de
pocs mil·límetres.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per al seu ús es necessita personal molt qualificat. Les instal·lacions han de trobar-se perfectament
protegides i aïllades per tal d’evitar accidents, que poden ser greus tant per al personal com per a
l’equip. La seva aplicació en ambients perillosos es troba condicionada a una protecció especial
(antideflagrant) amb objecte d’evitar les petites espurnes que poden produir les obertures i
tancaments dels contactes.
4. La hidràulica
S’utilitza principalment per realitzar grans esforços i per al posicionament exacte de moviments.
Per aplicar-la necessitem utilitzar una bomba que produeixi pressió, generalment entre 100 i 300
kp/cm2.
Per a la seva instal·lació i manteniment es necessita personal qualificat i una gran qualitat dels
elements constructius, cal fixar-nos sobretot en la seva rugositat i resistència.
5. La pneumàtica
És la tècnica més senzilla per produir moviments rectilinis i és ideal per als moviments circulars de
gran velocitat i petita potència.
Permet la formació del personal de manteniment de la instal·lació en poc temps, a causa de la seva
senzillesa i facilitat de comprensió. Malgrat que necessitem tècnics/ques qualificats/des per a la
creació de nous circuits.
S’utilitza per a aplicacions que no necessiten gran potència i sí una gran velocitat en els moviments.
Les seves pressions normals de treball estan compreses entre els 5 o 6 kp/cm2.
1.4. PROPIETATS DE LA PNEUMÀTICA
Un dels principals fets que han fet que la pneumàtica s’hagi expansionat amb tanta rapidesa, és el fet
que no existeix cap altre mètode que permeti resoldre problemes en els processos d’automatització
de forma senzilla i econòmica.
L’aire comprimit té una sèrie de propietats que han contribuït a la ràpida expansió de la pneumàtica:
• Abundant: L’aire necessari per realitzar-ne la compressió existeix en quantitats il·limitades a

gairebé tot el planeta.
• Transport: L’aire comprimit es pot distribuir de manera fàcil i senzilla a grans distàncies
mitjançant canonades.
• Emmagatzematge: L’aire a pressió es pot emmagatzemar en dipòsits o ampolles per ser

utilitzat quan es desitgi.
• Temperatura: L’aire comprimit degudament tractat és insensible a les variacions extremes de

temperatura, de manera que garantim un treball segur i fiable.
• Antideflagrant: La seva utilització no porta riscos d’explosió o incendi, encara que es treballi
en ambients perillosos.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
• Net: Quan existeixen problemes d’aïllament i es produeixen pèrdues d’aire no hi ha risc

d’embrutar o contaminar la primera matèria que confecciona. Aquesta propietat és sobretot
important per a les indústries d’alimentació, farmacèutiques i tèxtils.
• Construcció dels elements: Els elements pneumàtics són senzills i fàcils de construir, per
tant són econòmics.
• Rapidesa: És un mitjà de treball de ràpida actuació, i la velocitat dels moviments es pot

regular amb certa exactitud.
• Sobrecàrregues: Els elements de treball i eines pneumàtiques suporten sense cap tipus de
desperfecte el seu bloqueig durant la seva utilització.
La pneumàtica també té una sèrie de desavantatges que en limiten l’aplicació:
• Preparació: L’aire ha de ser tractat abans i després de la seva compressió, per tal d’eliminar-
ne impureses i humitat que ocasionarien el deteriorament dels elements dels circuits.
• Força: La pneumàtica no pot ser utilitzada en aplicacions on es necessitin grans forces, ja

que la pressió de treball normal està limitada entre els 5 i 7 kp/cm2.
• Fuites: A causa de l’evacuació de l’aire comprimit utilitzat a l’atmosfera es produeix un soroll,

actualment minorat en gran part gràcies a la utilització de silenciadors i proteccions
insonoritzades.
• Costos: L’aire a pressió és una font d’energia cara de produir, tot i que ho compensa el bon
rendiment.
• Compressible: L’aire comprimit no permet aconseguir velocitats uniformes i constants.
TAULA COMPARATIVA DE CARACTERÍSTIQUES ENTRE

NEUMÀTICA, HIDRAÙLICA I ELECTRICITAT.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
NEUMATICA HIDRAÚLICA ELECTRICITAT

Per mitjà de grups moto- Per mitjà de centrals
Per mitjà de compressors
bomba estacionaris o hidraúliques, tèrmiques,
Producció d’energía estacionaris o mòbils
mòbils accionats amb atómiques i sistemes
accionats amb motor.
motor. mecànics-magnétics.
El emmagatzematge en L’acumulació resulta molt
grans quantitats es El emmagatzematge el dificil i costosa; en la
Enmagatzematge possible sense grans limitat i nomès es majoria de casos tant sols
d’energía esforços. S’emmagatzena económic en petites es practicable amb
en caderins (diposits de quantitats. quantitats molt reduides
gas) . mitjançant bateries.
Facilment transportable en Facilment transportable en
lineas de fins lineas de fins Facilment transportable
Transport d’energía
aproximadament 1000 m aproximadament 100 m amb distàncies ilimitades.
(perdues de presió). (perdues de presió).
Sense conexió amb altres
Apart de perdues de
Perdua d’energia i polució peces metal·liques no hi
carrega les fuites son
Fuites del ambient degut al oli han perdues d’energia.
expulsades a la atmósfera
amb perill d’accidents. (Perill de mort per alta
sense inconvenients.
tensió)
Bastant alt. Depent de Bastant alt. Depent de
Cost de l’energía Mínim cost d’energia.
l’instalació i el rendiment. l’instalació i el rendiment.
Insensible als canvis de
Molt insensible als canvis Molt sensible als canvis de temperatura, pero son
de temperatura i molt temperatura donada la perillosos els ambients
Influencies Ambientals perjudicials els factors sensibilitat de l’oli a canviar molt humits. En zones
d’humitat que s’han de la seva densitat amb la perilloses es necessari un
corretgir. temperatura. dispositiu de protecció
contra incendi i explosió.
Facil d’obtenir amb
Fácil d’obtenir amb
cilindres de fins
cilindres, molt bona Tant sols per recorreguts
Moviment lineal aproximadament 2000 mm
regulació amb velocitats curts.
de carrera. Gran
reduides.
acceleració i velocitat.
Mitjançant cilindres Mitjançant cilindres
giratoris, i transmisions de giratoris, i transmisions de Obenció de moviments
Moviment giratori pinyo i cremallera pinyo i cremallera giratoris amb elements
s’aconsegueixen girs de s’aconsegueixen girs de mecànics.
360º. 360º.
Es poden aconseguir
Velocitats rotatives molt
velociats rotatives molt
menors a la neumàtica Rendiment obtim amb
Moviment Rotatiu altes de fins a 5.000 rpm
encara que hi ha major accionaments mecànics.
de forma sencilla, i es molt
regularitat.
fàcil invertir el gir.
Poca eficacia degut als
Reduida poténcia deguda a Gran desenvolupament de elements mecànics
la baixa presió i al poténcia i precisió fins el postconactats no
Força lineal
comportament compresible límit de seguretat, amb un sobrecargable. Gran
de l’aire. consum continu d’energia. consum d’energia amb
marxa en buid.
Depenent dels elements
Moment de gir total inclosa Moment de gir total inclosa
Força rotativa mecànics postconectables.
la posició de parada. la posició de parada.
No sobrecargable.
Força segons presió. Força segons presió.
Tant sols possibilitats
Regulació Regulació de la velocitat i Regulació de la velocitat i
reduides. Molt costosa.
precissió dificils. precissió excepcionals.
Tan sols amb
Amb pocs coneixements
Mes dificil que amb coneixements
s’obenen bons resultats. El
neumàtica; seguretat amb professionals. Perill de
Maneig montatge i la posada en
altes presions. Han d’haver cortciqüit. Una conexió
servei dels sintemes de
lineas de fuites y de retorn. equivocada pot destruir els
mando es simple.
elements de mando.
Sorolls de l’aire Molt poc sorroll. Els únics
Amb altes presions, soroll
d’escapament elements que el
de bombes i es
Sorolls desagradables. Es poden produeixen son els
produeixen vibracions en
eduir molt aplicant contactors i electroimans al
les tuberies.
silenciadors. ser conectats.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 2: FONAMENTS FÍSICS. CONCEPTES

GENERALS DE MECÀNICA DE FLUIDS I LLEIS
FONAMENTALS DELS GASOS
2.1. GASOS. CONCEPTES GENERALS, MAGNITUDS FÍSIQUES I

PRINCIPIS FÍSICS QUE REGEIXEN EL COMPORTAMENT DELS GASOS
L’aerodinàmica estudia les lleis que afecten el comportament dels gasos, entre ells òbviament l’aire.
Per comprendre’n els fonaments cal conèixer les unitats més importants que utilitzem en el càlcul
dels circuits pneumàtics.
Magnituts Fonamentals
SISTEMA SISTEMA
MAGNITUD ABREUJAMENT TÈCNIC INTERNACIONAL
PNEUMÀTIC DE UNITATS
Longitud l Metro (m) Metro (m)
Masa m Kilogram (Kg) kilogram (Kg)
Temps t Segon (s) Segon (s)
Temperatura T Grau Celsius (ºC) Kelvin (K)
Magnituts Derivades
SISTEMA SISTEMA
MAGNITUD ABREUJAMENT TÈCNIC INTERNACIONAL
PNEUMÀTIC DE UNITATS
Superfície S Metre quadrat (m2) Metre quadrat (m2)
Volum V Metre cúbic (m3) Metre cúbic (m3)
Força F Kilopond (kp) Newton (N)
Metre cúbic/segon Metre cúbic/segon
Cabal Volumetric Q
(m3/s) (m3/s)
Atmosfera
Pressió P Pascal (Pa = N/m2)
(atm = kp/cm2)
També s’utilitza com a unitat de pressió el bar (bar = N/cm2).

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per convertir unitats d’un sistema a un altre es fan servir les equivalències següents:
Força 1 kp = 9,81 N
Pressió 1 bar = 1,02 atm
1 atm = 0,981 bar
1 atm = 1,013·105 Pa
1 Pa = 9,872·10-6 atm
1 bar =105 Pa
1 Pa = 10-5 bar
0 ºC = 273,15 K
Recordem que tota la superfície de la Terra està sotmesa a la pressió atmosfèrica, que equival a
1,033 atm = 1,013 bar. La pressió atmosfèrica es pren com a referència per determinar si existeix
sobrepressió o depressió. La pressió relativa és la diferència entre l’atmosfèrica i la que volem
saber, aquesta és la que mesurem en els aparells aplicats en els circuits pneumàtics.
Si parlem de pressió absoluta hem d’entendre que parlem de la resultant de la suma de la pressió
relativa (mesura de l’aparell) més la pressió atmosfèrica.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
2.2. LLEI DE BOYLE–MARIOTTE I 1ª I 2ª LLEY DE GAY-LUSSAC
2.2.1 Llei de Boyle-Mariotte
La llei de Boyle-Mariotte s’enuncia de la forma següent:
«A temperatura constant, el volum d’un gas tancat en un recipient és inversament proporcional a la

pressió absoluta.»
Per explicar-ho matemàticament diem que el producte de la pressió absoluta i el volum és constant
per a una determinada quantitat de gas.
P1 × V1 = P2 × V2 = P3 × V3 = constant
P1 P2 P3
V1 V2 V3
6. Exemple d’aplicació
Tenim un gas tancat en un dipòsit de 3 m3 a pressió atmosfèrica i desitgem reduir-ne el volum a la

meitat. Calcula la pressió a què es troba sotmès el gas en el nou dipòsit.
Aplicant la Llei de Boyle-Mariotte
P1 × V1 = P2 × V2
P1 × V1 1 atm × 3 m 3
P2 = = = 2 atm = 200 KPa ≈ 2 bar
V2 1,5 m 3
2.2.2 1ª Llei de Gay–Lussac
La 1ª llei de Gay-Lussac s’enuncia de la forma següent:
«A pressió constant, l’augment o disminució de temperatura produeix un augment o disminució

proporcional de volum.»
V1 T1
=
V 2 T2
L’equació anterior té validesa quan la temperatura es mesura en graus Kelvin (K).

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
2.2.3 2ª Llei de Gay–Lussac
La 2ª llei de Gay-Lussac s’enuncia de la forma següent:
«A volum constant, les pressions exercides per una massa d’un gas, son directament proporcionals a
les seves temperatures absolutes.»
P1 P2
=
T1 T2
2.2.4 Equació general dels gasos
Si sintetitzem les dues lleis anteriors en una sola llei, arribem a l’equació general dels gasos.
P1 × V1 P2 × V2
=
T1 T2
En aquesta fórmula intervenen juntes les tres variables que influeixen de forma determinant en el
comportament dels fluids (gasos i líquids), per tant també en el nostre mitjà de treball: l’aire
comprimit.
2.2.5 Equació general dels gasos perfectes
Si el que es vol estudiar es la relació entre les diferents magnituds d’estat d’un gas perfecte, en unes
condicions determinades la equació utilitzada com una aproximació als gasos reals es la següent.
P × V = R'×T
On R’ es una constant universal dels gasos (en cas del aire val 287,1 J/Kg K)
La temperatura s’ha de mesurar en graus Kelvin (K).

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 4: PRODUCCIÓ, TRACTAMENT I

DISTRIBUCIÓ DE L’AIRE COMPRIMIT
4.0. COMPRESSORS. TIPUS

Els compressors són els elements encarregats d’elevar la pressió de l’aire atmosfèric al valor de
pressió necessari per treballar.
Existeixen diversos tipus de compressors, l’elecció d’un d’ells depèn de la pressió i el cabal que
necessitem a la instal·lació.
Simbologia
Segons la forma en què treballen, els compressors es divideixen en dos grans grups: volumètrics i
dinàmics.
Els compressors volumètrics treballen quan l’aire tancat en un recinte es sotmet a una disminució
de volum. Dins d’aquest grup trobem els compressors d’èmbol oscil·lant i d’èmbol rotatiu. Aquests
tipus de compressors aconsegueixen una alta pressió, poc cabal i normalment l’aire surt brut.
Els compressors dinàmics treballen accelerant l’aire, és a dir, transformen l’energia cinètica en
pressió. Dins d’aquest tipus hi ha els turbocompressors. Aquest tipus de compressors obtenen poca
pressió, molt cabal i l’aire acostuma a sortir net.
Compressor de pistó
D’èmbol oscil·lant
Compressor de membrana
Tipus de Compressor rotatiu

compressors D’èmbol rotatiu Compressor helicoïdal
Compressor Roots
Compressor radial
Turbocompressor
Turbocompressor axial
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.1. FUNCIONAMENT DELS COMPRESSORS

4.1.1. COMPRESSORS D’ÈMBOL OSCIL·LANT
4.1.1.1 Compressor de Pistó
Aquest tipus de compressor és el més habitual, pot treballar a baixa, mitjà i alta pressió, segons el
tipus de disseny, de 1 a 350 bar.
Aquest compressor aspira l’aire a pressió atmosfèrica i, posteriorment, el comprimeix.
Està format per les vàlvules d’admissió i escapament,

l’èmbol i la biela-manovella.
En l’admissió, l’arbre gira en el sentit de les agulles del

rellotge. La biela fa baixar l’èmbol, mentre que la vàlvula
d’admissió deixa entrar l’aire des del punt mort superior
fins al punt mort inferior. En l’escapament, quan l’èmbol
arriba al punt mort inferior, la vàlvula d’admissió es
tanca i, en ascendir l’èmbol, l’aire es comprimeix. Sota
l’efecte de la pressió, la vàlvula d’escapament s’obre i
l’aire comprimit circula cap al centre de consum.
Els compressors de pistó es refrigeren per aire o aigua i

tenen com a principal inconvenient la sonoritat i el fet
que l’aire comprimit arrossega petites partícules d’oli
que lubrica el pistó.
Compressor de dues etapes
Quan el compressor ha de produir per damunt dels 8

bar és convenient que aquesta pressió
s’aconsegueixi per etapes. En un compressor
d’aquest tipus l’aire aspirat és comprimit en una
cambra, i passa posteriorment a una segona cambra
de mida més petita on torna a ser comprimit,
cadascun d’aquests passos correspon a una etapa.
El moviment molecular després de la primera

compressió provoca un augment de la temperatura.
Si volem obtenir pressions elevades, hem de
disminuir la temperatura abans d’arribar a la segona
cambra, per fer-ho utilitzem una cambra intermitja
que refreda l’aire.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.1.1.2. Compressor de membrana
Aquest tipus de compressor és semblant a l’anterior,

però es diferencia en el fet que l’èmbol es troba
separat de l’aire comprimit mitjançant una membrana.
Això impedeix que l’aire arrossegui partícules d’oli.
L’aspiració i la compressió, doncs, la realitza la
membrana gràcies al moviment alternatiu de l’èmbol.
S’utilitza per a funcions molt concretes en indústries

farmacèutiques, químiques o alimentàries.
4.1.2. COMPRESSORS D’ÈMBOL ROTATIU
4.1.2.1. Compressor Rotatiu Multicel·lular o Radial de Paletes
Aquest compressor té un rotor a la perifèria del qual trobem paletes de grafit o metall.
El rotor gira excèntricament respecte del càrter que

l’allotja i produeix la força centrífuga que fa que les
paletes s’ajustin perfectament a la paret del càrter, de
manera que s’aconsegueix l’estanquitat necessària.
Durant el gir del rotor, el volum entre paleta i paleta
disminueix i produeix un augment de pressió.
En una sola etapa aquests compressors generen una

pressió d’uns 4 bar, i en la segona etapa arriben als 8
bar. Ara bé, el cabal que ens subministren no
sobrepassa els 6000 m3/h en el cas de les màquines
més grans.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.1.2.2. Compressor de Cargol
Aquest compressor disposa de dos engranatges

helicoïdals: un de perfil còncau i l’altre convex, els quals
impulsen l’aire aspirat.
Un compressor d’aquest tipus d’una sola etapa produeix

una pressió màxima de 10 bar. Les unitats més potents
poden arribar a crear cabals de 15.000 m3/h.
4.1.2.3. Compressor Roots
Aquest compressor impulsa l’aire d’un costat a l’altre sense reduir el volum existent entre cadascun
dels lòbuls i les parets del càrter.
4.1.3. TURBOCOMPRESSORS
3.1.3.1. Compressor Axial
En aquest compressor l’aire impulsat pels àleps d’una turbina produeix l’energia cinètica necessària
per comprimir l’aire.
Aquests compressors s’utilitzen per aconseguir grans cabals d’aire a poca pressió.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.1.3.2. Compressor Radial
Aquest compressor impulsa l’aire radialment, el qual passa d’una cambra a l’altra de manera que
s’obté una progressió ascendent de la velocitat de l’aire en circulació i, per tant, un augment de
pressió.
FUNCIONAMENT DELS COMPRESSORS
El seu funcionament no és continu. Quan la pressió en el dipòsit que acumula l’aire comprimit arriba
a un màxim fixat, el pressòstat ho detecta, s’atura el motor d’arrossegament o bé es bloqueja la
vàlvula d’aspiració. El compressor s’atura, és a dir treballa en buit. Quan la pressió arriba a un valor
mínim el compressor torna a funcionar.
Per tal de facilitar el bon funcionament del compressor, aquest s’ha de trobar en llocs ventilats.
L’aspiració d’aire ha de ser d’aire net.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.2. ACUMULADORS
Un cop s’ha comprimit l’aire mitjançant el compressor, aquest s’emmagatzema en l’acumulador.
Simbologia
Els acumuladors són dipòsits de reserva generalment cilíndrics. Se situen horitzontalment si són
petits, i verticalment si són grans. En ells s’efectua la condensació d’aigua i d’oli, els quals se separen
mitjançant purgues situades a la zona baixa de l’acumulador.
La capacitat d’emmagatzematge ha de permetre

acumular l’aire fabricat pel compressor en un minut.
L’acumulador consta de manòmetre i de vàlvula de

seguretat.
La sortida d’aire comprimit es realitza sempre per la

part superior de l’acumulador.
TRACTAMENT DE L’AIRE COMPRIMIT

Un cop realitzada la compressió de l’aire, aquest conté partícules en suspensió, com ara gotes
d’aigua, pols, olis cremats en el compressor, òxids i similars. Si no s’eliminen aquestes partícules,
podem ocasionar oxidacions en els tubs, deteriorament dels elements pneumàtics i contaminacions
en els productes que cal tractar amb l’aire comprimit, sobretot s’ha de vigilar en la manipulació de
productes farmacèutics i alimentaris.
Algunes d’aquestes partícules, com la pols atmosfèrica, es poden reduir amb filtres d’aspiració
situats a l’entrada del compressor. Ara bé, majoritàriament l’embrutiment de l’aire es produeix a la
sortida del compressor o dintre d’ell, per això s’han d’eliminar un cop comprimit l’aire.
L’aigua, per exemple, es produeix a causa de la condensació del vapor d’aigua que conté l’aire
atmosfèric, essent el problema més greu que té l’aire comprimit brut.
Per tal d’entendre el fenomen de la condensació hem d’estudiar aquests conceptes:

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Humitat absoluta
És la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire. Es mesura en grams d’aigua per metre cúbic d’aire
(g/m3).
Humitat específica de saturació
És la màxima quantitat d’aigua que l’aire pot contenir a una temperatura donada.
Humitat relativa
És la relació entre la humitat absoluta i la humitat específica de saturació, donada en tant per cent
(%).
Punt de rosada
La corba del punt de rosada ens mostra la zona en la qual la humitat arriba al 100 %.
És la temperatura en la qual la humitat relativa és el 100 %, és a dir en què la humitat absoluta és

igual que la humitat específica.
En aquestes condicions l’aire es troba saturat, és a dir conté tota la humitat possible. En aquest
moment si es produeix una disminució de volum o de temperatura, el vapor d’aigua es condensarà en
forma de gotes d’aigua.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Exemple 1
Tenim un compressor que en una hora aspira 1.000 m3 d’aire atmosfèric a 20 ºC i amb una humitat
del 50 %. L’aire, un cop comprimit a 6 bar ocupa un volum de 150 m3 i té una temperatura de 40 ºC.
Quina quantitat d’aigua es condensa?
Si mirem la corba de rosada a 20 ºC i amb una humitat del 100 %, l’aire conté 17 g/m3.
L’aire aspirat, doncs, conté la quantitat d’aigua següent en forma de vapor:
17 g / m 3 × 50 % × 1000 m 3 = 8500 g
Si mirem la corba de rosada, a 40 ºC i a una humitat del 100 %, l’aire conté 51 g/m3.
Si un cop comprimit l’aire ocupa un volum de 150 m3, la quantitat màxima de vapor d’aigua que pot
contenir és:
150 m 3 × 51 g / m 3 = 7650 g
Si inicialment teníem 8.500 de vapor d’aigua i al final, com a molt, en podem tenir 7.650 de vapor
d’aigua. La diferència serà aigua condensada:
8500 g − 7650 g = 850 g
Aquests 850 grams d’aigua condensada, es purguen en el compressor.
Ara bé, l’aire comprimit a 40 ºC s’anirà refredant al llarg del seu recorregut fins als 20 ºC.
Així doncs, com a 20 ºC l’aire només pot contenir 17 g/m3 de vapor d’aigua, els 150 m3 d’aire
comprimit un cop refredats contindran només la quantitat següent de vapor d’aigua:
150 m 3 × 17 g / m 3 = 2250 g
Així doncs, l’aigua condensada serà la diferència:

7650 g − 2250 g = 5400 g
Aquests 5.400 grams d’aigua condensada es purguen durant el recorregut de l’aire comprimit.
De tot l’aire comprimit hem condensat la següent quantitat d’aigua.
5400 g + 850 g = 6250 g
Conclusió
L’aire aspirat per un compressor, com a conseqüència de la disminució de volum, disminueix també
la capacitat de l’aire per contenir vapor d’aigua. Ara bé, com a conseqüència de l’augment de
temperatura durant la compressió, també augmenta l’aire la seva capacitat de contenir vapor d’aigua.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Si ajuntem els dos factors contraris que es produeixen durant la compressió, la quantitat d’aigua
condensada és mínima o nul·la en el compressor. En l’exemple 850 grams.
Ara bé, durant el recorregut de l’aire pel nostre circuit de treball, la temperatura torna a baixar, així
doncs el vapor d’aire que pot acceptar torna a disminuir. Produint-se per tot el recorregut
condensació de l’aigua, que a priori no hem pogut separar després de la compressió. En l’exemple
5400 grams.
4.3. REFRIGERADORS D’AIRE

Per tal d’evitar que l’aire a pressió de treball es vagi condensant durant el recorregut d’utilització,
s’empren refrigeradors.
Simbologia
amb canonades
de líquid refrigerant
Els refrigeradors d’aire situats a la sortida dels compressors refreden l’aire i aconsegueixen que
l’aigua es condensi. Per fer-ho, els refrigeradors posseeixen una alimentació d’aigua a temperatura
ambient que circula per un intercanviador de calor.
1. Tub exterior
2. Conjunt de tubs fins
3. Coberta de la cambra de drenatge
4. Coberta de la cambra d’aigua
5 i 6. Juntes
No només els refrigeradors d’aire fan la funció de separar l’aire i l’aigua condensada, també en els
dipòsits d’aire comprimit, connectats després del compressor, del refrigerador i del separador de
l’aigua i oli, es fa aquesta funció.
En ells l’aire es refreda i se separa l’aigua a través d’orificis de purga. Les connexions de l’aire en els
dipòsits s’han de fer per la part superior, per tal d’evitar que l’aigua dipositada en el fons s’arrossegui
cap a la instal·lació.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.4. SEPARADORS
Els separadors se situen després del refrigerador d’aire i a diferents zones del recorregut de les
xarxes de distribució de l’aire.
Simbologia
amb purga automàtica
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La seva funció és separar els condensats que porta l’aire, és a dir, l’aigua i l’oli. El separador més
utilitzat és el separador centrífug. En ell l’aire es sotmès a una centrifugació, gràcies a les aletes
deflectores, i fa que les partícules de més pes específic se separin i es retinguin en el fons del
recipient, un cop han xocat en les parets perifèriques.
4.5. ASSECADORS
El procés d’assecat elimina els condensats i els vapors d’altres elements i eviten doncs,
condensacions posteriors. Tot i que aconsegueixen un aire molt net, són cars d’instal·lar i mantenir.
Assecador d’absorció
Tipus d’assecadors Assecador d’adsorció
Assecador frigorífics
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.5.1. ASSECADOR D’ABSORCIÓ
L’absorció és un procés químic basat en la capacitat de certes substàncies absorbents d’admetre la

humitat de l’aire entre en les seves molècules.
La massa d’assecatge formada per sals alcalines-fèrries extrau les gotes i el vapor d’aigua. Aquesta
massa es degrada durant l’ús, i es diposita al fons de l’assecador. Així doncs, cada quatre o sis
mesos la massa d’assecatge s’ha de reposar.
Per tal d’aconseguir un consum reduït de la massa d’assecatge se situa un filtre previ que elimina el
màxim d’aigua. Com que l’oli existent en l’aire fa perdre el poder absorbent, cal situar també un filtre
desoleador que l’elimina.
El procediment absorbent es caracteritza per:
• Instal·lació senzilla de muntatge i sense desgast mecànic.

• No precisa energia externa per al funcionament.
• Cost de manteniment molt elevat com a conseqüència de les recàrregues de la massa
d’assecatge.
• No admet vapors d’oli.
• El punt de rosada oscil·la entre els 0 i 16 ºC, i és molt irregular com a conseqüència de l’estat
d’utilització de la massa d’assecatge.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.5.2. ASSECADORS D’ADSORCIÓ
L’adsorció és un procediment físic basat en la capacitat de certes substàncies adsorbents de retenir

en la seva superfície la humitat de l’aire mitjançant capilaritat.
En passar l’aire per una massa d’assecatge granular, silicagel, alúmina activada, perben, etc. La
humitat és retinguda en la superfície porosa dels grànuls.
Aquest tipus d’assecatge s’anomena també assecatge de regeneració, com a conseqüència de la

capacitat que té l’aire d’assecatge de perdre la humitat absorbida quan es fa passar aire calent a
través de la instal·lació.
Els assecadors d’adsorció consten de dues torres d’assecatge, en una torre s’asseca l’aire i en l’altra
torre el grànuls es regeneren.
El procediment adsorbent es caracteritza per:

• Instal·lació complexa i cara.
• Es necessària energia externa per al funcionament del ventilador i del calefactor de
regeneració.
• Cost de manteniment elevat com a conseqüència de les recàrregues de la massa d’assecatge
cada 2 o 3 anys.
• No admet vapors d’oli.
• Màxima temperatura de l’aire que cal assecar de 40 ºC.
• Punt de rosada molt baix, arribant als 100 ºC, convertint-lo amb un sistema idoni si
necessitem aire extremadament sec.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.5.3. ASSECADORS FRIGORÍFICS
En aquest procediment d’assecatge, refredem l’aire a una temperatura de 2 ºC. Quan ens trobem
en aquesta situació separem l’aire que es condensa. A 2 ºC l’aire té una humitat del 100 %, quan
tornem a temperatura ambient l’aire ens queda gairebé sense humitat.
En els assecadors frigorífics no es pot baixar de 0 ºC, ja que es podria formar gel en les conduccions.
El seu funcionament es basa en refredar l’aire en el refrigerador. L’aire sec i fred, abans de sortir de
la instal·lació, és utilitzat per prerefredar l’aire humit i calent que entra en l’assecador a través de
l’intercanviador de calor. Els condensats d’aigua i oli s’eliminen en les purgues existents al llarg del
recorregut de la instal·lació.
El procediment frigorífic es caracteritza per:
• Instal·lació força complexa i cara.
• Es necessària energia externa per al funcionament del compressor frigorífic.
• Manteniment senzill.
• Admet aire amb oli, el qual es capaç de separar a diferents temperatures.
• Punt de rosada baix, entre 2 i 5 ºC constants.
Per les seves característiques actualment els assecadors frigorífics són els més utilitzats en la
indústria.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
DESOLEADORS
Aquests elements s’utilitzen per eliminar els vapors d’oli.
La separació es realitza en tres fases:

• En primer lloc, se separen les partícules més grans mitjançant la centrifugació.
• En la segona fase, l’aire passa per un filtre ceràmic que separa els condensats i les
impureses.
• Finalment, l’aire passa per un cartutx de carbó activat que absorbeix el vapor d’oli restant.
4.6. UNITATS DE MANTENIMENT

Quan alimentem l’aire en una màquina o instal·lació, normalment situem un grup de condicionament
d’aire (unitat de manteniment) que té per missió acabar-lo de tractar abans de la seva utilització.
Aquestes unitats es troben formades habitualment pels elements següents:
• Filtre. Elimina la brutícia de l’aire.

• Regulador de pressió. Redueix la pressió de xarxa a la pressió de treball.
• Manòmetre. Mesura la pressió de l’aire a la sortida del regulador de pressió.
• Lubricador. Aporta a l’aire una boira d’oli que serveix per lubricar els elements pneumàtics.
Simbologia Simbologia
reduïda
Segons la funció que ha realitzar la
instal·lació es pot prescindir d’algun
d’aquests elements. En una
instal·lació d’assecatge de peces es pot prescindir del lubricador i en una
màquina que pot funcionar a la pressió de xarxa no es necessita regulador de pressió.
3. Protector del got

11.Got
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.6.1. FILTRES D’AIRE COMPRIMIT
Els filtres tenen per missió separar les partícules sòlides i l’aigua.
El seu funcionament és el següent:
Quan entra l’aire en el filtre, el flector imprimeix un moviment de rotació, i provoca que les partícules
més pesades siguin projectades per la força centrífuga contra les parets del vas. Aquesta rotació del
flector el fa a través d’unes aletes inclinades que té.
Les partícules pesades després de xocar contra les parets baixen a la zona de calma on s’acumulen
fins que són purgades.
La pantalla protegeix la zona de calma, per tal que les turbulències que provoca la rotació de l’aire no
puguin aixecar els sediments dipositats.
Després de la centrifugació, l’aire passa a través del cartutx filtrant, que reté les partícules sòlides.
1. Cos
2. Filtre
3. Separador
4. Junta torica del got
5. Got
6. Allotjament
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
El filtre sol ser de bronze porós. La seva eficàcia depèn de la porositat del cartutx, normalment
oscil·la entre les 30 i 70 micres. Es poden utilitzar micratges molt més petits, com ara 3 micres, ara
bé, tot i que la neteja de l’aire és millor, augmenta la dificultat de pas que provoca una caiguda de
pressió.
Les condensacions del fons del vas s’han de purgar regularment, ja que no poden sobrepassar la
zona de calma. Aquestes purgacions poden ser manuals, semiautomàtiques, automàtiques o
pilotades.
Simbologia
Purgadors manuals
En aquest mètode, l’operari ha de revisar periòdicament el nivell dels condensats i obrir la vàlvula del
fons del vas per si s’ha de procedir a la purga.
Simbologia d’un filtre

amb purga manual
Purgadors semiautomàtics
En aquest mètode, els condensats són evacuats quan no hi ha pressió en el sistema.
Una petita vàlvula roman sempre oberta, i s’efectua la purga quan la màquina està aturada. Els
condensats són recollits per un tub que canalitza l’evacuació cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Purgadors automàtics
En aquest mètode, la vàlvula de descàrrega s’obre automàticament quan ho marca un flotador
instal·lat en la zona de calma.
Purgadors pilotats
En aquest mètode, la purga s’efectua quan arriba un senyal al pilotatge. El senyal provoca l’obertura
de la vàlvula de descàrrega per on s’evacuen els condensats.
Cada filtre, segons la mida, té uns cabals de funcionament correcte. Un cabal excessiu provoca una
caiguda de pressió que resta eficàcia a la centrifugació i el filtre s’obtura més fàcilment. Un cabal
dèbil resta eficàcia a la centrifugació per manca de velocitat.
En determinats processos farmacèutics, microbiològics, alimentaris, etc. o bé en aparells delicats,

com ara mesuradors de precisió, es necessita molta netedat en l’aire. S’han d’eliminar partícules de
menys d’una micra. En aquests casos s’utilitzen filtres especials dotats de plaques filtrants de vidre
de borsilicat i carbó actiu.
4.6.2. REGULADORS DE PRESSIÓ
Aquests aparells permeten regular i mantenir la pressió de treball de la màquina o instal·lació, sigui
quina sigui la pressió d’alimentació i les seves fluctuacions.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La pressió de sortida o secundària s’ajusta a voluntat, tenint en compte, però, que no pot ser més
gran que la pressió d’entrada o primària.
Existeixen dos tipus diferents de reguladors: els de tres vies amb orifici d’escapament, i els de dues
vies sense orifici d’escapament.
En el seu funcionament, l’aire entra per la part primària, passant entre el bàsteg i el seu seient cap a
la sortida o part secundària. La pressió existent en aquesta part secundària prem la membrana. A
l’altre costat d’aquesta membrana es troba la molla de pressió, la qual reacciona contra la pressió de
l’aire.
Quan la pressió de l’aire supera la tensió de la molla, la membrana baixa, i amb ella el bàsteg,
impedint el pas de l’aire des de la part primària. Quan la pressió de l’aire en la part secundària baixa,
la membrana i el bàsteg pugen i torna a entrar l’aire des de la part primària.
La pressió de sortida del regulador depèn, per tant de la tensió de la molla, que es regula a través del
cargol d’ajust. Si en la part secundària es produís una pressió superior a la regulada, la membrana
baixaria tant que
l’aire s’escaparia pel conducte central cap als orificis d’escapament.
Els reguladors de pressió de dues vies, o sense escapament, no posseeixen els orificis centrals en la
membrana, és a dir aquests reguladors no poden evacuar una eventual sobrepressió en la part
secundària.
La pressió de sortida ha de romandre un cop ajustada el més estable possible, encara que variï la
pressió d’entrada o el cabal que passa per ell.
Els reguladors es troben connectats a un manòmetre que mesura la pressió de sortida del regulador.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.6.3. MANOMETRES
Són aparells destinats a mesurar les pressions relatives.
Simbologia
Consten d’un conducte elàstic corbat (1) al rebre la pressió en el seu interior el conducte intenta
adressar-se. Aquest moviment, proporcional a la pressió, empenta una cremallera (2) que engrana
amb l’eix de l’agulla de lectura (3).
4.6.4. LUBRICADORS
Els lubricadors són elements destinats a aportar a l’aire una quantitat d’oli amb objecte de lubricar les
parts mòbils dels elements de treball i maniobra pneumàtica.
Simbologia
Els lubricadors es poden classificar de la forma següent:
Per capilaritat
De nuvolització
Efecte Venturi
Lubricadors
D’injecció
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.6.4.1. Lubricadors per capilaritat
Són lubricadors de poca utilització, funcionen amb una metxa porosa per la qual l’oli puja per efecte
de la capilaritat des del dipòsit. Quan l’aire xoca amb la metxa es porta l’oli en forma de fines gotes.
La quantitat d’oli que s’aporta a l’aire es pot variar fent que la zona exposada sigui més gran o més
petita.
4.6.4.2. Lubricadors d’efecte Venturi
Aquests lubricadors són els més utilitzats, basant el seu funcionament en l’efecte venturi.
Al fer passar l’aire per un estretament l’aire agafa gran velocitat. Aquesta velocitat aconsegueix un
efecte d’aspiració que fa que l’oli pugi des de el dipòsit fins a la estretament, a través d’un tub. L’oli al
arribar al estretament i notar l’elevada velocitat de l’aire es fracciona en petites gotetes
microscòpiques d’oli que són arrossegades per l’aire fins als elements pneumàtics.
Elements principals del lubricador d’efecte Venturi:

(Veure figura adjunta)
2. Visor
9. Cargol
10. Conducte d’oli
11. Tub de goteig
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per tal que l’oli sigui aspirat, necessitem que l’aire agafi un mínim de velocitat. Per això el cabal
circulant per el lubricador ha de sobrepassar un mínim que dependrà del estretament venturi. Si el
cabal augmenta, augmenta també la velocitat de l’aire fent que l’oli aspirat també sigui més gran. Així
doncs, la densitat de lubricació (proporció oli-aire) augmenta si creix el cabal. Per tant els lubricadors
per funcionar correctament treballen amb cabals mínims i màxims que s’han de tenir en compte en
qualsevol instal·lació.
Per tal d’evitar que la densitat de lubricació augmenti amb el cabal, molts lubricadors munten
dispositius per variar la mida del estretament. O bé ho fan a través d’una vàlvula compensatòria, o bé
desviant el cabal per tal que no passi per l’estretament. Aquests dispositius tant poden ser manuals o
automàtics.
La densitat de lubricació varia en funció de les circumstàncies, un valor mig aproximat és d’una gota
cada 30 o 50 litres d’aire circulant.
Pel seu funcionament els lubricadors efecte venturi poden ser de boira i de microboira.
4.6.4.2.1. Lubricadors d’efecte Venturi de boira
En aquest lubricador totes les gotes d’oli que es formen en l’estratament venturi són de mides entre 2
i 20 micrones. Al ser gotes d’oli de considerable mida, aquestes no poden recorre grans distàncies,
uns 10 metres com a molt.
En el seu funcionament al passar l’aire a través de l’estretament “E” del lubricador, l’oli puja pel tub
“T” fins la cambra “C”. Des d’aquí l’oli cau gota a gota a l’estretament “E”, on es polvoritza en el
corrent d’aire.
El cargol “R” regula la quantitat d’oli ha incorpora en l’aire, essent possible el seu control gràcies a la
finestreta transparent “M”.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.6.4.2.2. Lubricadors Venturi de microboira
Aquest lubricador es caracteritza pel fet que un cop es polvoritza la boira de l’oli, a la barreja se li
donà un gir per tal de poder arribar a la sortida. Aquest gir provoca una centrifugació que obliga les
gotes més grosses a tornar al dipòsit.
La suspensió doncs, de les gotetes d’oli són menors a 2 micrones de mesura i només s’aprofita un 10
% de l’oli polvoritzat. Però aquesta barreja pot lubricar elements situats a 20 o 30 metres.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.6.4.3. Lubricadors d’injecció
Els lubricadors d’injecció posseeixen un petit èmbol que al rebre un senyal pneumàtic injecta un
polsim d’oli cap al punt que cal lubrificar.
S’utilitza principalment per a la lubricació d’elements mecànics, ja que l’èmbol del lubricador el podem
dotar d’un petit tub amb el qual arribem a l’element que el necessiti. No s’acostuma a utilitzar per
lubricar l’aire comprimit.
La quantitat d’oli que cal injectar es pot graduar regulant la carrera de l’èmbol.
4.6.5. OLIS LUBRICANTS PNEUMÀTICS
Els olis que cal utilitzar en els lubricadors pneumàtics posseeixen principalment les característiques
següents:
• Viscositat entre 2 i 4 graus Engler a 50 ºC, això correspon a un SAE-10 aproximadament.

• No contenir detergents, àcids o alcohols ja que podríem fer malbé les juntes de goma.
• Contenir additius antiespumants i antioxidants, dons la nubolització afavoreix l’oxidació.
• Baixa tensió superficial per tal d’afavorir la nubolització.
• Alta resistència al cisallament, per efectuar una bona lubricació.
XARXES I LÍNIES DE DISTRIBUCIÓ DE L’AIRE COMPRIMIT

INTRODUCCIÓ
La missió de les xarxes de distribució es portar l’aire comprimit des de la central compressora cap als
punts de distribució.
En una xarxa de distribució hi ha línies principals i secundaries. La línia principal distribueix l’aire per
l’edifici apropant-lo als punts d’utilització. La línia secundaria parteix de la principal alimentant una o
diverses utilitzacions.
Les xarxes es poden instal·lar en circuit obert o tancat.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Circuit obert,
En
Ac
En la xarxa oberta la línia principal posseeix principi i final. S’utilitza per instal·lacions petites, si
existeix una avaria en la xarxa es necessari tallar el subministra d’aire a pressió als punts d’utilització
situats desprès de l’avaria.
Circuit tancat,
Ac
En la xarxa tancada la línia principal no té principi ni fi, es tanca sobre ella mateixa. Aquest sistema
és el més utilitzat en la indústria per a grans instal·lacions. Ja que permet aïllar una part de la
instal·lació i deixa la resta funcionant.
Les xarxes de distribució d’aire comprimit acostumen a fer-se aèries, només en llocs on les
canonades poden arribar a temperatures elevades es fan enterrades al paviment.
Les xarxes aèries no es troben enganxades a la paret però es fixen fermament per evitar possibles
vibracions.
En les canonades es produeixen condensats, fonamentalment aigua, que es poden quedar estancats
en la xarxa de distribució. Així doncs, les canonades no se situen horitzontalment sinó amb una
inclinació descendent d’aproximadament el 3 % en el sentit de la circulació de l’aire. Quan la línia és
molt llarga i es pot produir un descens de la canonada excessiu, s’han de fer elevacions en les
canonades, deixant una canalització per la descàrrega de sediments. Aquest punt de descàrrega mai
s’utilitza com a punt de consum.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per una millor utilització de les xarxes de distribució en el seu recorregut es poden instal·lar vàlvules
de tancament que permeten aïllar una part de la xarxa, deixant la resta de la instal·lació en
funcionament.
En les xarxes de distribució també s’han de situar compensadors flexibles, per tal d’adsorbir les
dilatacions i les vibracions de les canonades.
Les línies secundàries de la xarxa de distribució, per on realitzem la utilització de l’aire comprimit, es
connecten per la part superior de la línia primària, i s’eviten, així, la fugida de condensats per a la
utilització. Tot i la precaució d’agafar l’aire per la part superior de la línia primària, es produeixen
condensats de manera que al final de la línia secundària trobem un dispositiu que ens permet
acumular els condensats produïts.
Les xarxes de distribució d’aire comprimit utilitzen usualment tubs de ferro negre o galvanitzat.
Per anomenar les canonades hem d’enunciar el diàmetre exterior i interior del tub. El diàmetre
exterior té com a unitats la polsada gas i el diàmetre interior, on existeix la rosca té per unitat la
whitworth gas.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La connexió de les canonades de ferro es fan per soldadura per grans diàmetres i roscat pels
diàmetres petits. Per tal de poder desmuntar trams de canonada es situen a distàncies prudencials
unions desmuntables o brides frontals.
4.7. LINEAS DE DISTRIBUICIÓ DE PETIT DIÀMETRE

Les canonades de petit diàmetre poden ser rígides o flexibles.
Les canonades rígides utilitzen com a material de construcció el coure i l’acer fosfatat o cobrejat. Per
tal de realitzar corbes utilitzem tallatubs i doblegatubs que ens permeten corba sense realitzar
estrenyiments.
Les canonades flexibles s’utilitzen per alimentar cilindres i màquines susceptibles de moviment. Quan
emprem les canonades flexibles cal vigilar amb la longitud i la orientació necessària, per tal d’evitar
que algun moviment de la instal·lació ens provoqui un radi molt petit de corbatura de la canonada i
ens provoqui un estrenyiment. Una bona opció es fer servir canonades en espiral que ens permet fer-
les extensibles.
El material de les canonades flexibles són de niló, polietilé o poliuretà. Són les canonades més
utilitzades industrialment, la seva connexió es realitza mitjançant racors.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
4.8. RACORS
Els racors són els elements que uneixen les canonades pneumàtiques entre elles i amb d’altres
elements (vàlvules, cilindres, etc.).
El material constructiu dels racors són ferro, alumini, llautó o plàstic.
El sistema de subjecció dels racors a les canonades es pot fer mitjançant el sistema d’anell tallant,
d’anell opressor o d’unió ràpida. La subjecció d’unió ràpida és la més utilitzada actualment, ja que
ens permet fer la connexió sense utilitzar cap mena d’eina.
Tipus de racors segons la forma d’unió a la canonada:
Tipus A, racors d’anell tallant per a tubs de ferro, coure i plàstic. Aquesta unió es pot desmuntar
diverses vegades.
Tipus B, racors amb anells opressors per a tubs de ferro, coure i plàstic. Aquesta unió es pot
desmuntar diverses vegades.
Tipus C, canonades amb revores. S’utilitzen per a canonades de coure. Aquesta unió es pot
desmuntar diverses vegades.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Tipus D, racors amb canula. S’utilitza per a canonades de plàstic. El tub s’introdueix a pressió en el
racor, que el prem gràcies a la rosca que posseeix.
Tipus E i F, racors amb espiga llisa i estriada. La canonada s’introdueix a pressió.
Tipu
s G,
racor
s
amb
endo
ll
ràpid. Aquest racor s’utilitza en connexions que s’han de desmuntar molt sovint. Tot i que al no
necessitar cap eina en la seva connexió s’utilitzen també en circuits complexes.
El material de fabricació dels racors pot ser llautó, plàstic o ferro, segons la pressió de funcionament.
Els racors tenen diferents formes segons el lloc on s’han d’utilitzar i els elements a unir.
En la figura següent podem observar tots els tipus de racors segons la seva forma.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
1, Racor recte. 2, Racor recte amb rosca femella. 3, Pasamurs. 4, Colze amb rosca. 5, Colze amb
entrada i sortida per canonada. 6, Colze orientable. 7, “T” orientable amb rosca central. 8, “T” amb
sortida a canonada. 9, “T” amb rosca central. 10, Distribuïdor en creu. 11, Reducció. 12, Convertidor
de rosca.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 5: ELEMENTS DE TREBALL NEUMÀTICS
ELEMENTS DE TREBALL. CILINDRES.
Els elements de treball són els que transformen l’energia de l’aire a pressió en moviments lineals,
mitjançant cilindres, o de gir, mitjançant motors pneumàtics, amb els quals podem realitzar una
determinada funció.
Cilindres (moviments rectilinis)

Elements de treball
Motors (moviments de gir)
Tots els elements pneumàtics es dibuixen en la posició de repòs, és a dir, en la posició que els
permet fer el primer moviment que cal realitzar.
CILINDRES PNEUMÀTICS
Els cilindres pneumàtics són motors d’acció lineal, quan introduïm aire en l’interior el bàsteg es
desplaça d’un costat a l’altre, depenent d’on s’efectui l’alimentació.
L’aire utilitzat en el moviment del cilindre retorna a l’atmosfera, per aquest motiu els cilindres
incorporen silenciadors.
De simple efecte
Tipus de cilindres
De doble efecte
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
PARTS FONAMENTALS D’UN CILINDRE
Els cilindres pneumàtics estan constituïts pels elements següents:
Camisa o Cos
Generalment es fabrica a partir d’un tub d’acer rectificat. De vegades a l’acer també se li fa un
tractament de cementació si el que volem és arrossegar molt pes, és a dir, realitzar un treball que
necessiti molta força. La seva característica principal és el mecanitzat, ja que la superfície interior de
la camisa ha de posseir un polit de precisió d’ aproximadament 0,6 micres, anomenat brunyit, amb
objecte que la seva excessiva rugositat no erosioni les juntes de l’èmbol.
En construccions per a aplicacions especials, la camisa es pot fer d’alumini, llautó, acer inoxidable i,
fins i tot, plàstic.
Culates o Tapes
El material de construcció sol ser acer o alumini endurit. Les formes varien segons la manera de fixar
el cilindre en l’emplaçament de treball, o segons la manera que ha escollit el constructor per
compactar els elements que el formen.
A la culata es troben els allotjaments per a les juntes rascadores, el bàsteg i de vegades per el
casquet guia.
Èmbol
El material de construcció és, generalment, l’alumini. S’hi situen les juntes de l’èmbol, Número 5.
També té l’allotjament per a la fixació del bàsteg.
Juntes d’èmbol
Garanteixen l’aïllament de les dues cambres del cilindre, i es poden fer, de diferent forma i material.
Bàsteg
Es construeixen normalment d’acer que conté de crom en la seva composició, per tal de protegir-lo
contra la corrosió.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La rugositat no ha de sobrepassar les 0,6 micres. El polit s’aconsegueix en comprimir la superfície

del bàsteg entre rodets a elevada pressió.
A l’extrem del bàsteg, hi trobem una rosca laminada tallada amb la qual unim el bàsteg a l’element
que cal desplaçar.
Junta de bàsteg o Collarí obturador

La missió és impedir que l’aire es pugui escapar entre la tapa anterior i el bàsteg. El material de
construcció acostuma a ser goma sintètica, amb hidràulica es fa normalment en cuir. De vegades
aquestes juntes tenen l’animà d’acer.
Anell o Junta raspadora

La missió és netejar el bàsteg de les partícules que s’hi adhereixen, quan es troba fora del cos o
camisa.
Casquet guia
Guia el bàsteg. El material de construcció és generalment bronze sintetitzat o plàstic especial, per tal
de reduir-ne el coeficient de fricció.
Juntes de tapes
La seva missió és evitar que l’aire es pugui escapar per la unió de la camisa i les tapes. El material
de construcció és normalment alumini, o bé coure per als cilindres de gran diàmetre. Adopta la forma
de junta tórica per als petits.
5.0. CILINDRES DE SIMPLE EFECTE
Els cilindres de simple efecte són els que només tenen una connexió d’aire comprimit, així doncs
només poden efectuar treballs en un sentit. El retorn del bàsteg s’efectua mitjançant una molla o
qualsevol força externa.
D’èmbol
Tipus de cilindres de simple efecte De membrana
segons la forma constructiva De membrana enrollable
S’utilitzen per subjectar, expulsar, alimentar, prémer i, en general, per a funcions que necessiten
carreres curtes, ja que, a causa de l’existència de la molla, la seva carrera està limitada a 150 mm,
com a màxim.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
D’avanç, repòs retrocedit sense retorn definit

D’avanç, repòs retrocedit amb retrocés per molla
Tipus de cilindres D’avanç, repòs avançat sense retorn definit
de simple efecte D’avanç, repòs avançat amb retorn per molla
segons el De retrocés, repòs retrocedit sense retorn definit
moviment De retrocés, repòs retrocedit amb retorn per molla
De retrocés, repòs avançat sense retorn definit
De retrocés, repòs avançat amb retorn per molla
5.0.1. Cilindre d’èmbol
La seva característica principal és l’existència d’una peça metàl·lica anomenada èmbol, on trobem
subjectat un material flexible encarregat de garantir l’estanqüeitat de la cambra on penetra l’aire
comprimit.
En aplicar aire comprimit a la part posterior de l’èmbol, el bàsteg avança. Quan efectuem la purga de
l’aire, la molla fa recuperar l’èmbol i torna a la seva posició original.
5.0.2. Cilindre de Membrana
En aquest tipus de cilindre, substituïm l’èmbol per una membrana de goma o metall. Aquesta
membrana en rebre la pressió de l’aire, es desplaça i efectua el treball que es demana. La seva placa
de subjecció, en aquest cilindre, fa la funció de bàsteg.
Té una carrera molt curta, però de gran força d’utilització, a causa de la gran superfície. Normalment
s’utilitza com a element de subjecció, per estampar i per rematar.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.0.3.Cilindre de Membrana enrotllable
És semblant al tipus de cilindre anterior, però la membrana té forma de got i s’aconsegueixen

carreres de més longitud.
Quan entra aire a pressió, la membrana es desenvolupa al llarg de la part interna del cilindre i fa
sortir el bàsteg. Així doncs, la fricció és mínima i la estanqüeitat màxima.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.0.4. TIPUS DE CILINDRES SEGONS EL MOVIMENT
En el dibuix adjunt, observem totes les possibilitats de moviment dels cilindres de simple efecte.
D’avanç, repòs retrocedit sense retorn definit
D’avanç, repòs retrocedit amb

retrocés per molla
D’avanç, repòs avançat sense retorn definit
D’avanç, repòs avançat amb retorn per molla

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
De retrocés, repòs retrocedit sense

retorn definit
De retrocés, repòs retrocedit amb

retorn per molla
De retrocés, repòs avançat sense retorn definit
De retrocés, repòs avançat amb

retorn per molla
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.1. CILINDRES DE DOBLE EFECTE
En els cilindres de doble efecte, en rebre aire comprimit per la part posterior i alhora, purgar-se l’aire
per l’altra cambra, el bàsteg surt. Quan s’aplica aire per la part frontal i es purga per la cambra
posterior, el bàsteg retrocedeix.
A igual pressió, la força de l’èmbol és més gran en l’avanç que en el retrocés a causa que la cambra
posterior té més
secció que
l’anterior.
Així doncs, el treball desenvolupat es produeix en les dues direccions d’avanç i de retrocés. Les
carreres aconseguides pels cilindres de doble efecte són més grans que en els cilindres de simple
efecte.
Simbologia
Amb amortidor intern

De doble bàsteg
En tàndem
Multiposicionals
Tipus de cilindres de doble efecte De cable
D’impacte
De gir
D’èmbol giratori
Dispositius lineals
5.1.1. CILINDRES AMB AMORTIDOR INTERN
Quan els cilindres desplacen una gran massa, cal evitar els xocs bruscos que es poden produir quan
està arribant al final de la seva carrera. Per això, cal dotar-los d’un sistema amortidor que actuï abans
que l’èmbol arribi a la posició final.
Per fer avançar un cilindre cal alimentar una de les cambres amb aire a pressió, alhora que l’altra
cambra produeix l’evacuació de l’aire que contenia.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per a realitzar l’amortidor intern quan l’aire entra per una de les cambres, realitzant l’avanç del
cilindre, l’aire contingut escapa de forma normal per l’altra cambra. Fins a l’instant en que la junta
obstrueix el pas de l’aire cap a la sortida, obligant-lo a escapar per una vàlvula incorporada al cilindre
que estrangula l’aire. Aquesta retenció crea un coixí d’aire que amorteix el ràpid desplaçament del
cilindre.
Bàsicament hi ha els tipus següents de cilindres amb amortidor intern.
Cilindres amb amortidor intern regulable
Són els més utilitzats, ja que es pot regular la velocitat del final de carrera de forma senzilla. A aquest
tipus correspon la figura següent.
Simbologia
Cilindre amb amortidor intern regulable en una de les carreres
És una variant del model anterior, però només té l’amortidor en una de les culates.
Cilindre amb amortidor intern no regulable
En aquests cilindres, l’amortiment s’aconsegueix mitjançant uns topalls de goma situats en l’èmbol,
per tant no és possible la regulació.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Cilindres amb amortidor intern no regulable en una de les carreres
És una variant del model anterior, però només té element amortidor en una de les carreres.
Els cilindres pneumàtics també poden amortir-se mitjançant un dispositiu extern anomenat “amortidor
hidràulic”.
Aquest element se situa com a topall en la carrera del cilindre i la seva duresa es pot graduar perquè
té un estrangulament.
L’amortidor es troba roscat en tota la seva longitud amb la finalitat de poder-lo posicionar
adequadament.
El principal avantatge d’aquest dispositiu és que pot amortir qualsevol posició de la carrera del
cilindre.
5.1.2. CILINDRES DE DOBLE BÀSTEG
Aquest tipus de cilindre té un bàsteg a cada costat de l’èmbol i, per tant, té sortida a l’exterior
mitjançant culates a cada costat, la qual cosa ens permet fer treball en els dos sentits. Com que està
perfectament guiat pels recolzaments de les culates, aquest cilindre pot absorbir petites càrregues
laterals. De manera que compensa l’efecte de pandeig que tants problemes pot donar un cilindre
normal.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.1.3. CILINDRES TÀNDEM
Aquest tipus de cilindres estan formats per dos cilindres de doble efecte, que constitueixen una sola
unitat compacta. Els èmbols fan força simultàniament sobre un únic bàsteg.
Simbologia
S’utilitza quan es necessita una gran força d’aplicació i tenim un espai reduït que ens impedeix la
col·locació d’un cilindre de més gran diàmetre.
5.1.4. CILINDRES MULTIPOSICIONALS
Simbologia
Aquests tipus de cilindres estan constituïts, com a mínim, per dos cilindres
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
de doble efecte i diferents carreres units fons contra fons, de manera que formen una unitat
compacta. Segons la impulsió dels èmbols, els bàstegs entren o surten. Amb dos cilindres de
diferents carreres aconseguim quatre posicions possibles, tal com mostra la figura següent:
En l’exemple mostrem el cilindre I amb una carrera de 100 mm i el cilindre II amb una carrera de 200
mm.
Quan els dos bàstegs es troben en posició de repòs, la carrera és 0 mm. Si impulsem pel cilindre I,
obtenim 100 mm; si ho fem pel cilindre II, la carrera és 200 mm; si impulsem des dels dos cilindres,
obtenim 300 mm.
5.1.5. CILINDRES D’IMPACTE
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Aquest tipus de cilindre té una velocitat d’avanç elevada, produïda

gràcies a una precambra on l’aire s’acumula fins que arriba a una
determinada pressió. Quan s’hi arriba, l’aire passa a actuar
bruscament sobre l’èmbol i produeix una ràpida acceleració causant
l’efecte impacte. Aquest efecte de percussió tan sols és possible en
una direcció.
El camp d’aplicació normal d’aquest cilindre el trobem en processos

destinats a la conformació de peces: rematar, estampar i perforar.
Les velocitats que es poden aconseguir amb aquests cilindres són

d’uns sis a deu metres per segon.
5.1.6. CILINDRES DE CABLE
En aquest cilindre de doble efecte, el bàsteg s’ha substituït per una làmina d’acer fixada als dos
costats de l’èmbol. Aquest cable es condueix a través de politges a cada costat del cilindre.
El cilindre treballa a tracció i

pot aconseguir grans carreres amb una mida relativament petita. S’utilitza majoritàriament per
accionar portes.
5.1.7. CILINDRES DE GIR
Aquest tipus de cilindre té en l’extrem del bàsteg una cremallera que acciona un pinyó o roda
dentada. Aquest mecanisme transforma el moviment lineal en moviment giratori: gir a la dreta o a
l’esquerra segons si l’èmbol es desplaça cap endavant o cap enrere.
Segons el tipus de cilindre es poden aconseguir angles de gir compresos entre 45º i 270º. Es pot
ajustar l’angle dins d’un marge de treball, gràcies a un topall que limita la carrera de la cremallera.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La desmultiplicació realitzada per la cremallera i pel pinyó fan que aquest cilindre tingui un gran parell
de gir; per tant s’utilitza com a cilindre que serveix per voltar peces o mecanismes, per a útils de plec,
vàlvules de regulació per a tot tipus de fluids, etc.
5.1.8. CILINDRES D’ÈMBOL GIRATORI
Aquests cilindres s’utilitzen per realitzar petits esforços amb girs que no sobrepassen els 300º. La
seva graduació és possible gràcies a uns topalls que en limiten la carrera.
5.1.9. CILINDRES TELESCOPIS
En aquest tipus de cilindre, el bàsteg surt per etapes, segons la superfície de l’èmbol que guanyi en
cada moment. En l’avanç surt primer l’èmbol interior, seguint des de dins cap a fora els següents
bàstegs o tubs. La reposició de les barres telescòpiques es realitza a través de forces externes.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
S’utilitza quan es vol aconseguir una gran longitud d’elevació amb una estructura cilíndrica
relativament curta (plataforma elevadora).
5.1.10. CILINDRES AMB SISTEMA ANTIGIR EN EL BÀSTEG
Tots els cilindres explicats anteriorment poden tenir un mecanisme antigir en el bàsteg.
Constructivament s’aconsegueix fent que la camisa no sigui cilíndrica en la seva part interior, evitant
així el gir de l’èmbol i del bàsteg. O bé, afegint una guia que uneixi la camisa a la culata, mitjançant la
utilització de tirants.
5.1.11. DISPOSITIUS LINEALS O CILINDRES SENSE BÀSTEG
Aquests cilindres no tenen bàsteg. L’èmbol té uns imants permanents que arrosseguen en el seu
moviment una corredera situada en la part exterior del tub, que serveix com a camisa.
O bé, tenen la camisa foradada.
Simbologia
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La seva gran particularitat és que gairebé tota la seva longitud és carrera útil. S’utilitzen quan són
necessàries grans carreres i l’esforç no és considerable. I en llocs sense gaire longitud però amb
gran alçada.
FUNCIONAMENT SIMULTANI DE CILINDRES
Si volem que dos cilindres surtin simultàniament, teòricament serà impossible, ara bé, a la pràctica
podem aconseguir una bona aproximació.
Considerant la velocitat de l’aire d’uns 5 m/s a la sortida de la font de generació. Si el lloc on es

troben situats els dos cilindres tenen una distància a la font molt diferent es pot produir un destemps
en l’entrada d’aire a cada cilindre. Aquest fenomen no és però el més habitual, la desincronització es
produeix per les friccions diferents que posseeixen els cilindres. L’aire es dirigeix sempre al lloc que
oposa menys resistència al seu pas, de forma que entrarà sempre en el cilindre que té menys fricció.
Per tal de solucionar aquest problema, el millor es instal·lar una vàlvula per a cada cilindre.
5.2. FORMES CONSTRUCTIVES DELS CILINDRES
Les característiques principals d’un cilindre es determinen per la secció i la carrera, però segons
l’ambient i la col·locació que tingui s’han de tenir en compte altres dades.
Si el cilindre ha de treballar en ambients especials, cal tenir en compte els materials amb què es
troben construïts:
• Si el cilindre es pot trobar en contacte amb productes alimentaris o farmacèutics, s’ha de

construir amb acer inoxidable, per tal de garantir que els productes no s’oxidin amb el llautó,
l’alumini, el bronze o el ferro.
• Si en l’ambient de treball hi ha vapors d’àcids, o bé el cilindre treballa submergit, el cos del

cilindre es construeix amb materials plàstics i el bàsteg amb acer inoxidable.
• Si el cilindre ha de treballar en ambients on les temperatures són extremes, les juntes s’han
de fabricar amb materials resistents.
Perbunà per a temperatures entre –20 i 80 ºC.

Vitó per a temperatures entre –20 i 190 ºC.
Tefló per a temperatures entre –80 i 200 ºC.
• Si el cilindre ha de treballar amb pressions superiors a les normals, les juntes s’han de
sobredimensionar.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.3. SISTEMES DE MUNTATGE DELS CILINDRES
Existeixen diversos sistemes utilitzats en el muntatge dels cilindres, segons les culates s’uneixen a
les camises depenent de la mida del cilindre.
Bàsicament existeixen quatre formes diferents de muntar un cilindre mitjançant tirants, brides, culates
roscades o culates grapades.
En el sistema de tirants s’utilitzen quatre barretes roscades que degudament tensades a través de
femelles garantim la unió entre les culates i la camisa.
Aquest sistema s’utilitza en cilindres de grans dimensions. Quan el volem desmuntar per substituir les
juntes hem de vigilar en tensar de nou equitativament els tirants.
En el sistema de brida s’utilitzen dues peces que al ser roscades a través de les femelles
arrosseguen camisa i culata fins que aquests elements fan de topall natural.
Aquest sistema s’utilitza en cilindres de mida mitjà principalment. En el seu desmuntatge de

manteniment s’ha de vigilar a tornar a roscar les brides amb idèntica força.
En el sistema de culates roscades la camisa té els seus extrems roscats per tal que les culates es
puguin fixar als seus extrems.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Aquest sistema s’utilitza en cilindres de petita mida, el desmuntatge de manteniment es fa de forma

senzilla i no hem de tenir un compte especial.
En el sistema de culates grapades en la camisa, es fa una rebora que entra dins les culates, de
manera que no es pot desmuntar.
Aquest sistema s’utilitza en cilindres de mida petita. L’avantatge que té aquest sistema és el preu
baix, com a conseqüència de no necessitar elements addicionals de subjecció i que la seva
construcció es fa de forma ràpida i senzilla.
5.4. SISTEMES DE FIXACIONS DELS CILINDRES
La manera en què fixem un cilindre en una màquina depèn de la ubicació on vulguem situar-lo.
Generalment qualsevol tipus de cilindre posseeix una gran gamma d’accessoris de fixació, per tal
que l’usuari pugui triar.
Les fixacions més usuals són:
A Brida en el centre oscil·lant

B Brida al darrera giratòria
C Fixació amb peus
D Brida al davant
E Fixació al darrera
F Brida oscil·lant
G Brida al davant oscil·lant
H Brida al darrera
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.5. FORMES BÀSIQUES DE LES JUNTES D’ESTANQUEITAT
Les juntes són els elements que garanteixen l’estanqüeitat dels elements pneumàtics (vàlvules i
cilindres).
Segons la seva utilització, les juntes tenen les formes següents:
Juntes toriques o anells toroidals

S’utilitzen per garantir l’estanqüeitat dels elements estàtics, com tapes i tanques.
S’usen també en elements dinàmics d’èmbols de petits cilindres i en correderes de vàlvules.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Juntes de llavis o collarins obturadors

Són el tipus de juntes més comuns en els èmbols de cilindres de doble efecte.
Aquesta junta aprofita la pressió de l’aire sobre el llavi per tal d’augmentar-ne l’estanqüeitat. S’han de
muntar una contra l’altra i vigilar que l’aire li arribi de forma que pugui efectuar l’efecte explicat.
Juntes de llavis amb anell lliscant

S’utilitzen en els cilindres de grans dimensions.
El principi de funcionament és igual a les juntes de llavis, però en aquest cas l’anell lliscant fa de
recolzament de l’èmbol per tal que les juntes no tinguin que suportar el pes.
Juntes de doble copa

Són juntes poc utilitzades i es troben en cilindres de doble efecte i diàmetres petits.
Juntes de copa
S’utilitzen en cilindres de simple efecte.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Juntes quadrades
S’utilitzen en cilindres de diàmetre petit.
Juntes preformades
S’utilitzen en cilindres de diàmetre petit. Aquest tipus de juntes tenen la forma del lloc on s’instal·len.
Juntes en L
POSSIBLES AVARIES DELS CILINDRES
Les avaries dels cilindres són poques i fàcils de detectar.
La avaria més comú és la comunicació d’un cilindre, consisteix en la destrucció parcial o total de les
juntes de l’èmbol. De forma que es produeix intercanvi d’aire entre les dues cambres del cilindre. La
causa d’aquesta destrucció de les juntes és el contingut de brutícia i humitat de l’aire utilitzat.
La segona avaria més freqüent és l’anomenada de paquet sol, consisteix en que la camisa o camises
es desacoplen del lloc on es troben instal·lades. La causa d’aquesta desunió és el gran nombre de
moviments que realitza el cilindre, la solució radica en situar cargols autoblocants o bé impregnar
amb líquid autoblocant el cargol.
L’ultima avaria previsible és la torsió de l’eix o bàsteg del cilindre. Aquesta avaria es deguda
principalment a tots els elements que el cilindre desplaça en el seu moviment.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.6. MOTORS PNEUMÀTICS
Els motors pneumàtics són d’acció giratòria, quan s’introdueix aire en l’interior provoquem el gir.
Simbologia
5.6.1. MOTOR DE LLÀMINES
Aquest cilindre està format per un rotor, un cilindre i dues tapes amb coixinet. En el rotor trobem els
solcs per on es desplacen les làmines. El rotor està situat excèntricament respecte del cilindre. Les
làmines es premen contra la paret interior del cilindre, i es formen cambres de treball de mides
diferents. Quan entra aire comprimit en la cambra més petita, la força superficial i el radi actiu
produeixen el moment de gir. Quan comença el moviment giratori, la cambra s’amplia, l’aire
s’expandeix i surt.
Els motors de làmines treballen a velocitats relativament elevades, són reversibles i tenen una amplia
gamma de potències.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
5.6.2. MOTOR D’ÈMBOLS RADIALS
Els seus elements constructius més importants

són els cilindres disposats radialment, bieles,
cigüenyals, vàlvula distribuïdora d’aire de
funcionament sincron i coixinets.
La vàlvula distribuïdora impulsa en un ordre

prefixat l’aire a dos èmbols que efectuen la carrera
de força. L’execució de cinc cilindres assegura un
règim uniforme en el moment de gir.
L’elevat parell de gir necessari en l’arrancada del

motor és una de les seves principals
característiques.
5.7. DIMENSIONAT DE CILINDRES
5.7.1. Força de l’embol
La força teòrica Ft que pot fer un cilindre depèn de la seva secció i de la pressió d’aire.
Ft = S × P
On S és la superfície de l’èmbol expressat en cm2.

P és la pressió en bar o kp/cm2.
Ft és la força en kp.
La força real Fr d’un cilindre de doble efecte depèn de la pressió de l’aire, de la superfície de l’èmbol i
de la fricció de les juntes.
La fricció de les juntes depèn de la pressió de treball, de la mida del cilindre i del tipus de junta de
treball. Per realitzar la força real, el fabricant del cilindre ens dóna el percentatge de fricció que té el
cilindre respecte de la força teòrica. Aquest percentatge oscil·la entre uns valors de 3 a 20 %.
Fz = Ft × R
On Ft és la força teòrica en kp.

R és la fricció en tant per cent.
Fz és la força de fricció en kp.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Així doncs, la força real per a un cilindre de doble efecte és:
Fr = S × P − Fz
On S és la superfície de l’èmbol expressat en cm2.

P és la pressió en bar o kp/cm2.
Fz és la força de fricció en kp.
Fr és la força real en kp.
En el cas de cilindres de simple efecte per aconseguir la força real, també hem de tenir en compte la
força que oposa la molla en l’avanç del cilindre. Aquesta dada Fm està entre un 10 i 20 % de la força
teòrica.
Fm = Ft × M
On Ft és la força teòrica en kp.

M és l’oposició de la molla en tant per cent
Fm és la força de la molla en kp.
Així doncs, la força real per a un cilindre de simple efecte és:
Fr = S × P − (Fz + Fm )
Exemple 1
Calcula la força real d’un cilindre de doble efecte en l’avanç i el retrocés si coneixem les dades
següents:
Diàmetre de l’èmbol 50 mm
Diàmetre del bàsteg 12 mm
Fricció 10 %
Pressió de treball 6 bar
Primerament, calculem la superfície de l’èmbol en cm2.
D2 52
S =π × = π × = 19,625 cm 2
4 4
Ara ja podem calcular la força teòrica en l’avanç en kp.
Ft = S × P = 19,625 × 6 = 117,75 kp
Per saber la força real, ens manca conèixer la força de fricció del nostre cilindre, expressat en kp.
10
Fz = Ft × R = 117,75 × = 11,775 kp
100
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Així doncs, força real durant l’avanç és:
Fr = Ft − Fz = 117,75 − 11,775 = 105,9 kp
Per calcular la força real en el retrocés, ens hem de fixar que la superfície que rep l’aire no és tota la
que té l’èmbol, ja que el bàsteg en treu una part no utilitzable. Així la nostra nova superfície en el
retrocés expressada en cm2 és:
D2 − d 2 52 − 1,2 2
S =π × =π × = 18,5 cm 2
4 4
La nova força teòrica és:
Ft = S × P = 18,25 × 6 = 111 kp
Essent doncs, la força real en el retrocés:
Fr = Ft − Fz = 111 − 11,775 = 99,22 kp
5.7.2. Consum d’aire d’un Cilindre
Conèixer el consum dels elements de treball és important ja que d’ells dependrà el disseny de les
instal·lacions de producció d’aire a pressió i la seva xarxa de distribució.
Per calcular el consum d’un cilindre pneumàtic es necessari conèixer el diàmetre del cilindre, la
carrera de l’èmbol i la pressió de treball. Gràcies a la interpretació d’aquestes dades podrem saber
els litres aspirats pel compressor per minut.
La primera dada necessària és la relació de compressió Rc. Aquest coeficient és el resultat de dividir
la pressió absoluta per la pressió atmosfèrica, essent la pressió absoluta la pressió de treball o
atmosfèrica més la pressió relativa.
Patm + Pr 1,013 + Pr
Rc = =
Patm 1,013
On Patm és la pressió atmosfèrica, de valor 1,013 kp/cm2.

Pr és la pressió relativa en kp/cm2.
Rc és la relació de compressió.
Per el càlcul del consum d’un cilindre de simple efecte hem d’aplicar la següent formula.
C = S × n × L × Rc
On S és la superfície de l’èmbol en cm2.

L és la longitud de la carrera en cm.
N són els cicles per minut.
C és la quantitat d’aire en l/min.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Per al càlcul del consum d’un cilindre de doble efecte hem d’aplicar la següent formula.
C = (S + S ') × n × L × Rc
On S és la superfície de l’èmbol en cm2.

S’ és la superfície anul·lar de l’èmbol en cm2.
L és la longitud de la carrera en cm.
N són els cicles per minut.
C és la quantitat d’aire en l/min.
Exemple 2
Calcular el consum d’aire d’un cilindre de doble efecte si té un diàmetre de 50 mm, una carrera de
100 mm, el seu bàsteg és de 12 mm de diàmetre.
El cilindre realitza 10 cicles per minut a una pressió de treball de 6 bar.
Primerament calcularem la relació de compressió.
Patm + Pr 1,013 + Pr 1,013 + 6

Rc = = = = 6,92
Patm 1,013 1,013
A continuació calculem la superfície de l’èmbol i la superfície anul·lar.
D2 52
S =π × = π × = 19,625 cm 2
4 4
D2 − d 2 52 − 1,2 2
S =π × =π × = 18,5 cm 2
4 4
Finalment el consum d’aire serà.
C = (S + S ' ) × n × L × Rc = (19,625 − 18,5) × 10 × 10 × 6,92 =

= 26.382,5 cm 3 / min
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 6: VÀLVULES DISTRIBUIDORES

6.0. VÀLVULES DISTRIBUÏDORES O DE VIES. FUNCIÓ E IDENTIFICACIÓ
La vàlvula es tot dispositiu capaç de controlar o regular l’arrencada, la parada o el sentit d’un element
de potència, així com la pressió o el flux d’aire a pressió que hi circula.
6.0.1. VÀLVULES DISTRIBUÏDORES
Les vàlvules distribuïdores fixen el camí a seguir de l’aire comprimit dins d’un circuit, i més
acuradament es poden definir com aquells dispositius que controlen el avanç, parada i sentit de
funcionament d’un cilindre neumàtic.
Les vàlvules distribuïdores es designen pel número de vies controlades i el número de posicions de
maniobra possibles.
Exemples:
Una vàlvula 2/2 és de dues vies i dues posicions.

Una vàlvula 3/2 és de tres vies i dues posicions.
Una vàlvula 5/3 és de cinc vies i tres posicions.
6.0.2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Per tal de representar les vàlvules i reconèixer fàcilment de quin tipus de vàlvula es tracta, utilitzem la
següent norma:
El nombre de posicions és representa per una sèrie de quadrats adossats. Una vàlvula de dues
posicions tindrem dos quadrats adossats, en una de tres posicions en tindrem tres de quadrats.
El nombre de vies es representa en cada quadrat de la representació gràfica, és a dir si la vàlvula és

de tres posicions, en els tres quadrats observem el nombre de vies de la vàlvula. El numero de
sortides o entrades en cada quadrat representa el nombre de vies.
El funcionament de la vàlvula, per tant el camí de l’aire comprimit el representem en l’interior de cada
quadrat mitjançant fletxes o tancaments de pas que ens marquen el recorregut de l’aire comprimit,
depenen de la posició de la vàlvula.
Les vies són orificis de les vàlvules que ens permeten la connexió de l’aire comprimit, les utilitzacions
i els orificis de purga. És a dir, ens permeten l’alimentació, la utilització i l’escapament.
En el següent dibuix observem les vàlvules més comuns.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
2/2 Dues vies / Dues posicions
3/2 Tres vies / Dues posicions
4/2 Quatre vies / Dues posicions
5/2 Cinc vies / Dues posicions
5/3 Cinc vies / Tres posicions
Exteriorment les vàlvules tenen un seguit de marques que ens permeten saber quina funció té cada
orifici, per tal de realitzar el seu muntatge en un esquema pneumàtic sense confusions.
Aquestes marques d’identificació tant poden ser lletres, vàlvules no normalitzades, com números,
vàlvules normalitzades.
Sistema numèric Sistema de lletres
Pressió 1 P
Utilitzacions 2,4 A,B,C
Escapaments 3,5 R,S,T
Pilotatges 10 Impedim el pas de 1 a 2
12,14 X,Y,Z
Aire auxiliar 81,91

De maniobra
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
6.1. TIPUS DE VÀLVULES DISTRUBUÏDORES
Vàlvules distribuïdores o de vies
Vàlvules de bloqueig
Tipus de vàlvules
Vàlvules reguladores de flux o velocitat
Vàlvules de pressió
En un equip pneumàtic la funció o treball que realitza una vàlvula és la característica més important a
preveure en el disseny d’un esquema pneumàtic.
6.2. FORMES CONSTRUCTIVES I ACCIONAMENTS DE LES VÀLVULES

DISTRIBUÏDORES
6.2.1. ACCIONAMENT DE LES VÀLVULES DISTRIBUÏDORES
L’accionament de les vàlvules serveix per realitzar el canvi de la vàlvula d’una posició de treball a un
altra.
Accionaments directes
Tipus d’accionaments
Accionaments a distància
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
6.2.1.1. Accionaments directes
L’òrgan de maniobra d’aquestes vàlvules es troba directament sobre la vàlvula.

Poden ser musculars, mitjançant la mà o el peu, i també poden ser mecànics, mitjançant lleves o
qualsevol element mecànic de l’equip.
En el dibuix adjunt observem la simbologia normalitzada dels accionaments directes.
6.2.1.3. Accionaments a distància
En aquests accionaments l’element accionant, emissor de senyals, es troba separat de la vàlvula.

Poden ser pneumàtics, mitjançant pressió o depressió de l’aire comprimit, i també poden ser
elèctrics, mitjançant tensió elèctrica.
En el dibuix adjunt observem la simbologia normalitzada dels accionaments a distància.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
6.2.1.4. Accionaments combinats
Els accionaments combinats són aquells en els quals la vàlvula pot ser accionada de dues formes
diferents, o bé l’accionament actua sobre una petita vàlvula interna i la pressió fa commutar la
principal.
En el dibuix adjunt observem la simbologia normalitzada dels accionaments combinats.
6.2.2. FORMES CONSTRUCTIVES DE LES VÀLVULES DISTRIBUÏDORES
La forma constructiva de les vàlvules distribuïdores depèn de la duració, força d’accionament i mida
que se’ls demani en la seva utilització.
Vàlvules de seient
Tipus de construcció
Vàlvules de corredora
6.2.2.1. Vàlvules de Seient
En aquest tipus de vàlvules les vies s’obren i es tanquen mitjançant boles, cons, discos o plaques.
Aquestes vàlvules són molt robustes, de gran duració, amb poc desgast i insensibles gairebé a la
brutícia.
Per tal d’accionar les vàlvules de seient cal fer molta força, ja que s’ha de vèncer la pressió de l’aire i
de la molla de reposicionament.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvules de seient esfèric

Tipus de v. de seient
Vàlvules de seient pla
Les vàlvules de seient esfèric són de construcció senzilla, per tant econòmiques. Posseeixen una
bola, que gràcies a una molla es comprimida cap al seient impedint els pas de l’aire de la 1 cap al 2.
A l’efecte de l’aire comprimit la bola es separa del seient vencen la força de la molla i dirigint l’aire
cap a la utilització, és a dir obrint 1 cap a 2.
Les vàlvules de seient pla, també són de construcció senzilla i econòmica. En aquest cas la bola es
substituïda per un disc amb junta. La seva resposta és més ràpida que el tipus anterior.
Les vàlvules de seient pla es caracteritzen per una gran secció transversal de pas, amb recorreguts
d’accionaments curts. Són insensibles a les impureses i de llarga duració.
Vàlvules de seient esfèric:
Son vàlvules de construcció senzilla i econòmica.
Tenen una vola que per efecte d’una molla i de la pròpia pressió del aire tanca el camí de aquest cap
la utilització. Quant la vàlvula es accionada la bola es desplaçada permetent llavors el pas de l’aire.
Vàlvules de seient pla:
Son també vàlvules de construcció senzilla i econòmica. La bola es substituïda en aquest cas per un
disc amb junta.
La resposta es més ràpida que en el tipus anterior i son igualment robustes.
Exemples de les vàlvules distribuïdores de seient.
Vàlvula distribuïdora de seient esfèric 3/2, normalment tancada. Amb reposicionament per molla.
El seu accionament és de lleva.
La bola, amb l’ajut de la molla impedeix el pas de 1 cap a 2. A la vegada la cambra 2 es troba
connectada amb l’atmosfera 3, a través d’un forat intern de la lleva.
Quan accionem la lleva, es tanca primerament el pas entre 2 i 3, i finalment desplacem la bola i obrim
el camí de 1 cap a 2.
Quan efectuem el moviment invers, primer es tanca el pas de 1 a 2 i desprès 2 cap a 3.
La vàlvula doncs, treballa sense interferència de l’alimentació amb la purga de l’aire.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de seient pla 3/2, normalment tancada. Amb reposicionament per molla. El
seu accionament és de lleva.
Primerament la vàlvula en repòs, tanca 1 i donà pas a 2 amb 3.
Quan baixem la lleva, primerament tanquem el pas de 2 a 3 i desprès obrim el pas de 1 a 2.
S’utilitza en la maniobra de cilindres de simple efecte i com a òrgan de senyal per a l’accionament de
vàlvules pivotades per aire comprimit.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de seient pla 3/2, normalment oberta. Amb reposicionament per molla. El
seu accionament és de lleva.
Aquesta vàlvula en la seva posició de repòs, tanca 3 i posa en contacte 1 amb 2.
Quan baixem la lleva, el plat tanca primerament el pas de 1 a 2, a continuació el segon plat, gracies
al moviment de l’eix, obre el conducte 2 amb 3.
S’utilitza en la maniobra de cilindres de simple efecte, quan volem crear la funció “NO”.
seu accionament és de pulsació.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
seu accionament és pneumàtic.
La vàlvula en repòs manté la 1 tancada i en contacte 2 amb 3. Degut a l’aire comprimit aplicat en el
pilotatge 12 obrim 1 amb 2 i es tanca 3.
La superfície de l’èmbol de maniobra s’ha de dimensionar de forma que assegurem la inversió amb
seguretat a igualtat de pressions en 1 i 12.
Vàlvula distribuïdora de seient pla 3/2, normalment tancada. Amb accionament pneumàtic.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La vàlvula efectua l’accionament mitjançant una membrana de gran superfície.
Aquesta vàlvula permet el canvi d’utilització de P(1) per R(3) i R(3) per P(1). Així doncs, la vàlvula es
pot utilitzar també com a vàlvula oberta i no només com a vàlvula tancada.
Vàlvula distribuïdora de seient pla 4/2. Amb accionament pneumàtic.
Aquesta vàlvula d’accionament pneumàtic, posseeix dos èmbols de maniobra. En la situació de repòs
l’èmbol esquerra obre el pas de A(2) i R(3) i en l‘èmbol dret el pas obert es dóna entre P(1) i B(4).
En l’accionament de l’aire comprimit a través de Z(14) les membranes canvien de posició les vies
posant en contacte P(1) amb A(2) i B(4) amb R(3).
El retorn a la posició de repòs de les vàlvules es fa mitjançant una purga de Z(14) a través de molles
de recuperació.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de seient de membrana 5/2. Amb accionament pneumàtic.
La inversió d’aquesta vàlvula es realitza mitjançant els pilotatges pneumàtics Z(12) i Y(14). L’èmbol
de maniobra conserva la seva posició gràcies a la tensió de les membranes. No canviarà de sentit
fins que no es realitzi una contrasenya.
Vàlvula distribuïdora de seient pla 3/2, normalment tancada. Accionada mitjançant rodet amb
servopivotatge.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La força d’accionament que es necessita per a la maniobra de les vàlvules de seient, augmenta amb
la pressió de treball.
El servopivotatge és un dispositiu que permet fer forces d’accionament gran tot i que les vàlvules
siguin petites. Un servopivotatge és una microvàlvula 3/2, que al ser oberta permet el pas d’aire a
pressió per realitzar l’operació de commutació. La força d’accionament només ha de ser la
necessària per a canviar la microvàlvula.
En repòs 1 es troba tancat i 2 es troba comunicat amb 3. Quan accionem la microvàlvula movem la
membrana que solidàriament belluga l’èmbol. Connectem 1 amb 2 i deixem 3 lliure.
Aquesta vàlvula permet el canvi d’utilització de 1 per 3 i 3 per 1. Així doncs, la vàlvula es pot utilitzar
també com a vàlvula oberta i no només com a vàlvula tancada.
Vàlvula distribuïdora de seient pla 4/2. Accionada mitjançant una lleva.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de seient pla 2/2, normalment tancada. Accionada elèctricament.
Els accionaments elèctrics consten d’un nucli metàl·lic, que fa la funció de bola o disc. El moviment
del nucli metàl·lic s’efectua quan un camp magnètic l’atrau cap a ell. Per tal de generar aquest camp
magnètic, utilitzem un bobinat que ens transforma la tensió elèctrica rebuda, és a dir energia elèctrica
amb energia magnètica, en un camp magnètic.
En situació de repòs, sense excitació de la bobina, el nucli tanca 1 i 2.
Quan el camp magnètic atrau el nucli, obrim 1 amb 2.
Vàlvula distribuïdora de seient pla 3/2, normalment tancada. Accionada elèctricament amb
servopilotatge.
La maniobra prèvia de la vàlvula 3/2 vies es realitza a través d’una vàlvula 3/2 vies, accionada per un
imant. Els èmbols de maniobra de la unitat principal són impulsats per aire comprimit, mentre existeixi
tensió a la bobina.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Mitjançant el servopilotatge s’accionen vàlvules de grans passos, gràcies a electroimants

relativament petits.
Quan la bobina no té intensitat:
. La connexió 1 es troba tancada.

. Escapament de la connexió 2 per 3.
. El canal del servopilotatge es troba blocat per la junta de l’induït.
. L’escapament de l’espai de damunt de l’èmbol de la vàlvula té lloc a través del tub - guia de l’induït.
Quan la bobina magnètica té intensitat:
. L’induït s’aixeca, la junta de l’induït per la banda de la bobina obtura l’orifici d’evacuació (tub – guia).
A la vegada aquest junta pel costat de la vàlvula obre el canal d’activació prèvia.
. L’aire a pressió que entra per 1 passa a través del canal de servopilotatge i acciona l’èmbol de la
vàlvula.
. L’aire a pressió va de 1 a 2.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de seient pla 4/2. Accionada elèctricament amb servopivotatge.
La maniobra prèvia de la vàlvula 4/2 vies es realitza a través d’una vàlvula 3/2 vies, accionada per un
imant. Els èmbols de maniobra de la unitat principal són impulsats per aire comprimit, mentre existeixi
tensió a la bobina.
Mitjançant el servopilotatge s’accionen vàlvules de grans passos, gràcies a electroimants

relativament petits.
6.2.2.2. Vàlvules de Corredora
En les vàlvules corredores les vies s’uneixen entre si mitjançant corredores d’èmbol, corredores
planes o corredores giratòries.
Les vàlvules de corredora longitudinal posseeixen un èmbol que durant el seu desplaçament
intercomunica els orificis de les vies. Per l’accionament d’aquestes vàlvules s’ha de realitzar una
petita força, poden ser accionades manualment, mecànicament, elèctricament o pneumàticament. El
recorregut d’accionament possible, és més gran que el de les vàlvules de seient.
Exemples de les vàlvules distribuïdores de corredora longitudinal
Aquestes vàlvules tenen un èmbol que en el seu desplaçament intercomunica els orificis de les vies.
Necessiten per el seu accionament una força petita i poden ser accionades manual, mecànicament,
elèctricament, o pneumàticament.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de corredora 3/2. Accionada mitjançant corredora longitudinal.
En la posició de repòs A(2) es comunica amb l’exterior per l’escapament R(3). I deixem l’entrada P(1)
tancada.
Un cop desplaçat el casquet exterior cap a l’esquerra, el canal enllaça P(1) amb A(2).
Aquesta vàlvula és molt utilitzada com a clau de pas en diferents tipus de maquinaria.
Vàlvula distribuïdora de corredora 5/2. Accionada pneumàticament.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
En aquest tipus de vàlvules de corredora el moviment transversal de maniobra es pot invertir

respecte a la direcció a governar.
La força d’accionament només ha de superar la fricció dels èmbols amb el cos.
Vàlvula distribuïdora de corredora 5/3. Accionada pneumàticament.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Vàlvula distribuïdora de corredora 5/2 monoestable. D’accionament elèctric i servopilotatge.
Quan la bobina no té intensitat:
. L’aire va de la connexió 1 a la 2.
. Escapament 3 tancat.
. El canal del servopilotatge es troba blocat per la junta de l’induït.
. L’escapament de l’espai de damunt de l’èmbol de la vàlvula té lloc a través del tub - guia de l’induït.
Quan la bobina magnètica té intensitat:
. L’induït s’aixeca, la junta de l’induït per la banda de la bobina obtura l’orifici d’evacuació (tub – guia).
A la vegada aquest junta pel costat de la vàlvula obre el canal d’activació prèvia.
. L’aire a pressió que entra per 1 passa a través del canal de servopilotatge i acciona l’èmbol de la
vàlvula.
Vàlvula distribuïdora de corredora 5/2 biestable. D’accionament elèctric i servopilotatge.
Quan es produeix l’atracció del nucli del iman, el pilotatge d’aire realitza la commutació, i roman en
aquesta posició fins el següent impuls contrari.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Quan la bobina 12 té intensitat i la bobina 14 no té intensitat:
Quan cap de les dues bobines no té intensitat:
. La vàlvula conserva l’última posició de maniobra.
Vàlvula distribuïdora de corredora 5/3 biestable. D’accionament elèctric i servopilotatge.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Quan cap de les dues bobines no té intensitat:
. La vàlvula es troba en posició de repòs, les dues molles mantenen l’èmbol en la posició central.
Exemples de les vàlvules distribuïdores de corredora i cursor axial
En aquestes vàlvules un èmbol desplaça una corredora del tipus plana que es la encarregada de
comunicar entre si les vies.
Aquests elements tenen una llarga vida, ja que el desgast de la corredora es absorbit per efecte de la
molla que manté units cos i corredora
Vàlvula distribuïdora de corredora i cursor lateral 4/2. Accionada pneumàticament.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
La inversió de la vàlvula es realitza mitjançant impulsos pneumàtics donats en els orificis Z(12) i
Y(14).
Els conductes de treball A(2) i B(4) s’enllacen amb el conducte d’escapament R(3) a través del cursor
pla de la corredora. El desgast de la corredora es absorbit per l’efecte de la molla, que manté unida
cos i corredora, té doncs, una duració llarga.
Vàlvula distribuïdora de corredora de plat giratòri
Generalment són d’accionament muscular, en el dibuix es representen tres posicions en la posició

central es tanquen tots els conductes de treball, i es realitza la purga.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 7: VÀLVULES DE BLOQUEIG, DE CABAL I

DE PRESSIÓ
7.0. VÀLVULES DE BLOQUEIG ( ANTIRRETORN I D’ESCAPAMENT RÀPID)
Les vàlvules de bloqueig tenen per funció impedir el pas de l’aire comprimit en un sentit de circulació,
i el permeten en el contrari.
7.0.1. VÀLVULA ANTIRRETON
Les vàlvules antiretorn impedeixen el pas de l’aire comprimit en un sentit i el permeten en el contrari.
El tancament es fa mitjançant un con, una bola, un disc o una membrana.
7.0.2. VÀLVULA D’ESCAPAMENT RÀPID
Quant l’aire que tenim en l’interior d’un cilindre el tenim connectat a escapament ha de recórrer el
conducte amb el que alimentem al cilindre i la seva vàlvula de potència. Si la longitud d’aquest
conducte es elevada o es molt petita la secció d’aire s’escapa lentament produint que el cilindre es
desplaci a una velocitat reduïda.
Per solucionar aquest problema s’instal·la en la presa d’alimentació dels cilindres aquesta vàlvula
que facilita la evacuació de l’aire a la atmosfera desprès d’haver-lo utilitzat i permet el pas de l’aire a
l’atmosfera.
Aquesta funció s’aconsegueix mitjançant una membrana que es desplaça a l’interior de la vàlvula
segons el sentit en que es mou l’aire posant en comunicació vàlvula amb cilindre (1 amb 2) o cilindre
amb escapament (2 amb 3).
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
7.1. VÀLVULES DE CABAL ( REGULADORES DE CABAL

UNIDIRECCIONAL I BIDIRECCIONAL)
Aquestes vàlvules influeixen sobre la quantitat d’aire en circulació. Formen part d’aquest grup
principalment les vàlvules reguladores de cabal unidireccional i bidireccional.
7.1.1. VÀLVULA REGULADORA DE CABAL BIDIRECCIONAL
Aquesta vàlvula, també anomenada estranguladora, permet la regulació de la quantitat d’aire en

circulació ambdós sentits amb la mateixa regulació.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
7.1.2. VÀLVULA REGULADORA DE CABAL UNIDIRECCIONAL
Aquesta vàlvula està formada per un antiretorn i per un regulador de cabal. Amb aquests dos
elements s’aconsegueix que l’aire en circulació pugui ser regulat quant circula en un sentit mentre
que en l’altre sentit pugui circular lliurement.
Es utilitzat principalment com regulador de velocitat dels cilindres, posant-se en l’escapament del
moviment.
7.2. VÀLVULES DE PRESSIÓ ( REGULADORES DE PRESSIÓ I

LIMITADORES DE PRESSIÓ)
7.2.1. VÀLVULA REGULADORA DE PRESSIÓ
Aquesta vàlvula es la encarregada de mantenir constant la pressió de treball tenint en conte les
fluctuacions de la línea de distribució d’aire comprimit.
Te una membrana que es equilibrada per la pressió secundaria o de treball i la tensió d’una molla
que nosaltres poder tarar mitjançant un pom de regulació. Quant la pressió de treball disminueix la
membrana s’eleva per efecte de la molla i deixa passar aire de la línea de distribució d’aire comprimit.
Això provoca que la pressió pugi amb lo qual la membrana torna a baixar tancant el pas de l’aire de
la línea de distribució.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Aquesta vàlvula, també anomenada manoreductor, te uns orificis d’escapament per el qual escaparia
una possible sobrepressió de la línea de distribució d’aire comprimit.
7.2.2. VÀLVULA LIMITADORA DE PRESSIÓ
Aquesta vàlvula s’utilitza principalment com element de seguretat. No permet que la pressió en el
circuit on està instal·lada sobrepassi el valor a la qual nosaltres la hem tarat.
Si la pressió sobrepassa aquest valor desplaça la peça obturadora i la pressió ascendent s’escapa a
la atmosfera.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 8: VÀLVULES LÒGIQUES.

8.0. VÀLVULES SELECTORES DE CIRQÜIT
Les vàlvules selectores o de mòdul “o” tenen dues entrades 1 i 1(3) i una sortida 2. Quan l’aire entra
per una entrada flueix cap a la sortida 2, obstruint la de sentit contrari.
S’utilitza quan necessitem maniobra un cilindre o una vàlvula des de dos o més punts.
8.1. VÀLVULES DE SIMULTANEÏTAT

La vàlvula de simultaneïtat o de mòdul “i” tenen dues entrades 1 i 1’(3) i una sortida 2. L’aire per
arribar a la sortida ha d’entrar per les dues entrades a la vegada.
S’utilitza principalment per les funcions de control.

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
TEMA 9: SENSORS PNEUMÀTICS I ELÈCTRICS
9.1. TEMPORITZADORS NEUMÀTICS
Aquest element es força important en el circuits electroneumàtics ja que mitjançant aquest un

temporitzador obert o tancat en posició de repòs podem retardar la senyal de comandament a un
cilindre si volem que aquest tingui un retard a l’inicií del seu moviment.
Un temporitzador neumàtic està composat per un regulador de cabal unidireccional, un dipòsit i una
vàlvula distribuïdora 3/2 que pot ser oberta o tancada segons ens interessi el tipus de senyal que
produeixi el temporitzador. (Retard a la connexió o a la desconnexió).
La senyal d’accionament arriba al temporitzador el conducte 12. L’aire al omplir el dipòsit lentament
desprès de passar per l’estrangulador. Quant el dipòsit s’ha omplert la pressió en ell comença a
pujar i llavors adquireix el valor suficient com per accionar la vàlvula distribuïdora.
El temps que trigui el dipòsit en omplir-se pot canviar-se amb ajut del regulador de cabal o modificant
les mides del dipòsit.
La vàlvula antiretorn del regulador de cabal unidireccional facilita la ràpida evacuació de l’aire
introduït en el dipòsit. Si muntem un temporitzador amb elements independents s’ha de verificar que
no hem muntat aquest regulador al revés.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Temporitzador tancat amb posició de repòs

Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Temporitzador obert amb posició de repòs
9.2. VÀLVULES DE SEQÜÈNCIA
Aquesta vàlvula treballa sota el mateix principi que el de la limitadora de pressió, però en aquest cas
quan la pressió arriba al valor que nosaltres hem tarat mitjançant el pon de regulació es produeix
l’accionament d’una petita vàlvula distribuïdora incorporada.
Aquesta vàlvula es munta en aquells circuits on necessitem que la pressió arribi a un determinat valor
per que es realitzi l’accionament d’un altre element. Per exemple el cas de les garres neumàtiques
d’un torn, on si no existeix una pressió mínima la vàlvula de seqüència no ha de permetre per
seguretat que el circuit pugui funcionar.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
9.3. SENSORS ELÈCTRICS

Els sensors elèctrics son elements que ofereixen informació sobre l’estat d’un procés; en alguns
casos, aquesta informació s’envia als elements encarregats de processar-la.
En aquest tema s’exposa el funcionament dels sensors elèctrics en base de quatre principis de
funcionament.
• Els sensors elèctrics son elements que tanquen un contacte elèctric quant es posen en
contacte amb un camp magnètic.
• Els sensors inductius l’utilitzen per detectar posicions de materials ferrosos.
• Els sensors capacitius basen el seu funcionament en la variació de la capacitat d’un

condensador format per dos elèctrodes, en el qual el seu dielèctric varia en funció del cos
que es detecti.
• Els sensors fotoelèctrics funcionen de la mateixa manera que els neumàtics, amb la diferència
que utilitzen un focus de llum per detectar objectes, en vers a una corrent d’aire.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Esquema d’estudi dels Sensors Elèctrics.
9.3.1. DETECTORS ELÈCTRICS DE PROXIMITAT
En els últims anys ha tingut lloc un gran desenvolupament d’elements de detecció dintre del camp de
la electrònica, que s’han anat incorporant als sistemes neumàtics tradicionals. A partir de les
primeres cèl·lules fotoelèctriques han anat evolucionant cap a elements de s’adapten a tot tipus de
necessitats industrials.
En aquest apartat s’analitzaran els detectors elèctrics de proximitat, equivalents als sensors
neumàtics, i els interruptors de proximitat. Uns i altres son de gran interès, sobre tot per industries
alimentaries, degut al seu grau de protecció i fiabilitat.
Els sensors de proximitat elèctrics consisteixen bàsicament en una ampolla amb Contacte Reed,
introduïda dintre d’una caixa de resina. Existeixen models per treballar en corrent continua i per
treballar en corrent alterna.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Aquests sensors reaccionen davant els camps magnètics d’imans permanents i d’electroimants.
Les làmines del contacte Reed estan fabricades de material ferromagnètic i segellades dintre d’un
petit tub de vidre. Aquest tub s’omple de gas inert; es a dir, un gas que no combina amb altres
elements i que es incombustible.
Quant un camp magnètic s’apropa al sensor de proximitat, les làmines del contacte adquireixen
propietats magnètiques, amb lo qual s’atrauen entre si i s’uneixen. D’aquesta forma, es produeix un
contacte elèctric.
Aquests sensors normalment porten un diode emisor de llum (LED: Light Emitter Diode) incorporat.
La funció d’aquest diode es indicar quin es l’estat del sensor.
9.3.1.1. Utilització dels Sensors Elèctrics
A l’hora d’utilitzar aquest tipus de sensors, es important assegurar-se que no van a existir camps
magnètics d’intensitat considerable (més gran que 0,16 Teslas) prop del sensor. Si no fos possible
evitar la presencia d’aquests camps, serà necessari crear-li una pantalla de aïllant magnètica al
sensor per que no es produeixin errors en el seu funcionament.
Si es munten varis cilindres neumàtics amb sensors de proximitat, es requereix una distancia mínima
de 60 mm entre els diferents sensors i les parets externes dels cilindres adjacents. Si es redueix
aquesta distancia, es possible que es produeixin punts de commutació no desitjats, que indueixin a
errors en el funcionaments dels sensors.
La corrent que circula entre els contactes d’un sensor Reed ha de ser el més baixa possible. Aquest
factor es vital per allargar la vida útil del sensor, ja que si es elevada es pot produir un arc elèctric
durant la connexió o desconnexió dels contactes, i per tant aquest arc elèctric que circularia a través
del gas del gas que tanca els contactes cremaria les làmines dels contactes e inutilitzaria el sensor.
Una forma molt sencilla de disminuir la corrent de circulació es connectar una resistència que limiti la
intensitat.
Quant l’objecte que es detecta te propietats magnètiques, es forma un pic de tensió elevat en el
moment de la desconnexió dels contactes. Aquest pic de tensió pot donar lloc a errades en el
sistema, raó per la que es necessari connectar un circuit de protecció al sensor. En algunes
ocasions, aquest circuit ja ve incorporat.
El circuit de protecció pot ser un element RC (una resistència i un condensador) associat amb un
diode o varistor. Els valors elèctrics d’aquests components depenen de la potència del element que
activa el contacte.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
9.3.1.2. Aplicació dels Sensors Elèctrics
Detectors de posició de cilindres, aquets detectors poden solucionar múltiples problemes, quant els
objectes que s’han de detectar se’ls acobla un iman. En aquests casos, le seves aplicacions poden
ser:
1. Mesura de la velocitat de rotació de les peces de qualsevol material.

2. Detecció selectiva de peces individuals de series similars.
3. Sistemes de codificació per desplaçament incremental.
4. Dispositiu contador.
5. Interruptors de portes.
6. Posicionament de material.
9.3.2. DETECTORS DE PROXIMITAT INDUCTIUS
Aquests detectors únicament detecten la presencia de materials ferrosos. Els seus components
fonamentals son: un oscil·lador (un circuit amb un condensador i una bobina de determinades
característiques), un rectificador demodulador (convertidor de corrent alterna en continua amb
determinades característiques), un amplificador biestable i una etapa de sortida.
En la següent figura es representa un Diagrama de blocs d’un sensor de proximitat inductiu.
El seu funcionament es el següent:
El oscil·lador genera un camp magnètic altern. Al introduir determinats objectes en el camp, es resta
energia, amb lo que es tradueix en una disminució de la amplitud de les oscil·lacions. Quant la
atenuació de la amplitud arriba a un determinat valor, el detector fa emissió d’una senyal.
La seva distancia de detecció sol ser inferior als 10 mm, encara que existeixen realitzacions que
poden superar els 20 mm.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Disposen de protecció contra tallacircuits e inversió de polaritat en la majoria de models, així com un
led indicatiu d’activitat.
En la seva fixació es recomanable utilitzar volanderes, així com respectar el parell d’apretament per
evitar trencadisses. Quant s’instal·lin en un panell metàl·lic, es mantindran unes distancies mínimes
al voltant del capçal per evitar la influencia del propi panell en l’activavió.
El seu grau de protecció es possible entre IP 65 i 67
Utilització dels Sensors Inductius
Si els sensors de proximitat inductius es munten en allotjaments metàl·lics, s’ha de tenir en conte no
alterar les característiques del sensor.
Es necessari distingir entre dos tipus de muntatge dels sensors de proximitat: el muntatge enrasat, i
el muntatge no enrasat.
• Muntatge enrasat: Quant sigui necessari muntar un sensor totalment enrasat en metall, el
camp electromagnètic ha d’estar dirigit des de la zona activa cap endavant. D’aquesta forma,
les característiques del sensor no estaran influenciades per el mètode de muntatge.
Si es disposa de sensors adjacents, s’ha de respectar una distancia mínima entre ells,
equivalent al diàmetre del sensor. Per un altre part, la zona lliure entre el sensor i l’objecte
situat enfront ha de correspondre al menys a tres vegades la distancia de commutació
nominal del sensor utilitzat. La distancia de commutació es aquella a la qual el sensor s’activa
al detectar un objecte.
Aquests sensors s’instal·len de manera molt senzilla i en poc espai. El seu principal
inconvenient en front als no enrasats es que la seva distancia de detecció es menor.
• Muntatge no enrasat: Aquests sensors, quan es munten sobre materials que influeixen en
les seves característiques (metalls), necessiten estar rodejats per una zona lliure en la que
estigui compresa tota la seva zona activa. Però aquests sensors poden instal·lar-se en
plàstic, fusta, o altres materials no metàl·lics, que no alteren les característiques del sensor.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
9.3.3. DETECTORS DE PROXIMITAT CAPACITIUS
El principi de funcionament d’un detector capacitiu consisteix en mesurar la variació de la capacitat

que pateix un condensador quant es modifiquen les característiques del dielèctric existent entre les
seves dues plaques.
Recordem que un condensador està format per dues plaques metàl·liques entre les quals
s’introdueix un dielèctric (material aïllant). La capacitat del condensador depèn de l’àrea de les seves
plaques o elèctrodes, de la distància que les separa, i de la natura i mida del dielèctric.
El sensor capacitiu consta d’un elèctrode actiu i altre connectar a terra. Quant un cos penetra entre
els dos elèctrodes, te lloc una variació del dielèctric, i amb això, del valor de la capacitat. En funció
d’aquesta variació, es produirà la activació del sensor.
La distancia de detecció de la majoria de sensors pot ajustar-se mitjançant un potenciòmetre. Aquest

potenciòmetre permet eliminar la detecció de determinats materials.
La distància de detecció capacitativa està determinada per una placa de metall posada a terra. La
màxima distancia de detecció en aquests sensors es de uns 60 mm, encara que les execucions
normals tenen un abast de 20 mm aproximadament.
Els detectors de proximitat capacitatius tenen les següents característiques:
• Detecten substàncies metàl·liques i no metàl·liques (vidre, fusta, aigua, plàstic, etc.) sense
contacte físic amb la peça.
• També permeten la detecció d’objectes que estiguin en l’interior d’un recipient no metàl·lic.
• Existeixen execucions per corrent alterno o continua amb un alt grau de protecció ( de IP 65
a 67) idènticament als detectors de proximitat inductius estudiats a l’apartat anterior.
• Normalment disposen d’un led (un diode amb una llum indicadora) indicant l’activitat.
Muntatge dels detectors de proximitat capacitius
Al instal·lar l’interruptor amb la abraçadora de muntatge, s’ha de assegurar la distància mínima (uns
20 mm aproximadament) que indiqui el fabricant entre la superfície de la capçalera i la abraçadora.
També entre la capçalera i els objectes que, situats enfront, puguin alterar la detecció.
Es aconsellable respectar una distància d’uns 100 mm entre diferents detectors per evitar
interferències.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
9.3.4. FOTOCÈL·LULES
De la mateixa manera que es forma una barrera neumàtica d’aire amb el fi de detectar la presencia
d’objectes, també es possible establir una barrera fotoelèctrica, amb el seu corresponent emissor i
receptor. Al igual que els sensors neumàtics, las fotocèl·lules consten d’un element emissor i un altre
detector.
El element emissor es un diode led (light emitter diode). Aquest dispositiu te la particularitat de
conduir tan sols una part de l’ona de corrent alterna, i a més, quant ho fa, emeteix llum. Es a dir,
transforma energia elèctrica en lluminosa.
L’element receptor pot ser de dos tipus:
• Fototransistor: Dispositiu electrònic que s’excita quant rep una senyal lluminosa .
• Fotodíode: Es un diode que es converteix en conductor quant rep una senyal lluminosa.
Ambdós elements s’utilitzen com receptors per ser capaços de transformar l’energia lluminosa en
elèctrica. Els seus símbols normalitzats es mostren en la següent figura.
En la següent figura es mostra l’estructura del sensor de proximitat òptic.
9.3.4.1. Mètodes de detecció de les fotocèl·lules
• Barrera: Els dos dispositius (emisor-receptor) estan muntats sobre un mateix cos. Es poden
superar distàncies de detecció de 40 mm.
• Rèflex sobre mirall: Es poden superar distàncies de detecció de 5 m.
• Reflex sobre objecte: El emissor i el receptor estan muntats sobre un mateix cos i en el
mateix pla, de manera que el receptor només rep la senyal del emissor quant la llum rebota
contra un cos. En algunes fotocèl·lules es possible arribar a una separació entre emissor i
receptor de 2 m.
Bonavista 70
Tel. 93 377 11 00
a8016781@xtec.cat
Els tres tipus de mètodes de detecció de les fotocèl·lules funcionen sota el mateix principi. Mentre no
s’interrompi la barrera de llum que parteix de l’emissor, el receptor envia la senyal d’absència de
peça. En el moment en que una peça interromp aquesta barrera, el receptor enviarà la senyal
corresponent de presencia de peça.
Una variant la constitueixen els fotosensors amb òptica de fibra de vidre. Les seves reduïdes
dimensions i la facilitat de muntatge amplien dia a dia la seva utilització, particularment en industries
en les que existeixen ambients hostils (rajos d’aigua, elevades temperatures,...)
9.3.4.2. Possibilitats d’utilització de les fotocèl·lules
En la següent figura apareixen representades diferents figures que mostren les possibilitats
d’utilització d’aquests sensors.

Dossier Electroneumatica Esteve Terradas

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier Electroneumatica Esteve Terradas

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya

CONTINGUTS DEL CURS BÀSIC

TEMA 1.- INTRODUCCIÓ.

TEMA 2.- FONAMENTS FÍSICS. CONCEPTES GENERALS DE MECÀNICA

TEMA 3.- CONCEPTES ELÉCTRICS FONAMENTALS.

TEMA 4.- PRODUCCIÓ, TRACTAMENT I DISTRIBUCIÓ DE L’AIRE

TEMA 5.- ELEMENTS DE TREBALL NEUMÀTICS.

TEMA 6.- VÀLVULES DISTRIBUÏDORES.

TEMA 7.- VÀLVULES DE BLOQUEIG, DE CABAL I DE PRESSIÓ.

TEMA 8.- VÀLVULES LÒGIQUES.

TEMA 9.- SENSORS PNEUMÀTICS I ELÈCTRICS.

TEMA 10.- UTILITZACIÓ DELS COMPONENTS. ESQUEMES.

TEMA 11.- CIRCUITS SEQÜENCIALS. INTRODUCCIÓ A LES

TEMA 12.- LOCALITZACIÓ D’AVERIES DE COMPONENTS

1.1. GENERALITATS DE LA PNEUMÀTICA

La seva característica principal radica en què el treball té un desenvolupament autòcton, mitjançant el

El treball es desenvolupa de forma totalment automatitzada i hi intervenen aparells de regulació, de

1.3. TÈCNIQUES DE L’AUTOMATITZACIÓ

En els automatismes podem utilitzar:

S’utilitza exclusivament per a la maniobra de la màquina. Rep senyals de detectors perifèrics,

S’utilitza com a maniobra i per produir moviment.

1.4. PROPIETATS DE LA PNEUMÀTICA

• Abundant: L’aire necessari per realitzar-ne la compressió existeix en quantitats il·limitades a

• Emmagatzematge: L’aire a pressió es pot emmagatzemar en dipòsits o ampolles per ser

• Temperatura: L’aire comprimit degudament tractat és insensible a les variacions extremes de

• Net: Quan existeixen problemes d’aïllament i es produeixen pèrdues d’aire no hi ha risc

• Rapidesa: És un mitjà de treball de ràpida actuació, i la velocitat dels moviments es pot

La pneumàtica també té una sèrie de desavantatges que en limiten l’aplicació:

• Força: La pneumàtica no pot ser utilitzada en aplicacions on es necessitin grans forces, ja

• Fuites: A causa de l’evacuació de l’aire comprimit utilitzat a l’atmosfera es produeix un soroll,

• Compressible: L’aire comprimit no permet aconseguir velocitats uniformes i constants.

TAULA COMPARATIVA DE CARACTERÍSTIQUES ENTRE

NEUMATICA HIDRAÚLICA ELECTRICITAT

TEMA 2: FONAMENTS FÍSICS. CONCEPTES

2.1. GASOS. CONCEPTES GENERALS, MAGNITUDS FÍSIQUES I

Temperatura T Grau Celsius (ºC) Kelvin (K)

També s’utilitza com a unitat de pressió el bar (bar = N/cm2).

relativa (mesura de l’aparell) més la pressió atmosfèrica.

2.2. LLEI DE BOYLE–MARIOTTE I 1ª I 2ª LLEY DE GAY-LUSSAC

2.2.1 Llei de Boyle-Mariotte

La llei de Boyle-Mariotte s’enuncia de la forma següent:

«A temperatura constant, el volum d’un gas tancat en un recipient és inversament proporcional a la

Tenim un gas tancat en un dipòsit de 3 m3 a pressió atmosfèrica i desitgem reduir-ne el volum a la

Aplicant la Llei de Boyle-Mariotte

2.2.2 1ª Llei de Gay–Lussac

La 1ª llei de Gay-Lussac s’enuncia de la forma següent:

«A pressió constant, l’augment o disminució de temperatura produeix un augment o disminució

L’equació anterior té validesa quan la temperatura es mesura en graus Kelvin (K).

2.2.3 2ª Llei de Gay–Lussac

La 2ª llei de Gay-Lussac s’enuncia de la forma següent:

2.2.4 Equació general dels gasos

2.2.5 Equació general dels gasos perfectes

La temperatura s’ha de mesurar en graus Kelvin (K).

TEMA 4: PRODUCCIÓ, TRACTAMENT I

4.0. COMPRESSORS. TIPUS

Tipus de Compressor rotatiu

4.1. FUNCIONAMENT DELS COMPRESSORS

4.1.1.1 Compressor de Pistó

Aquest compressor aspira l’aire a pressió atmosfèrica i, posteriorment, el comprimeix.

Està format per les vàlvules d’admissió i escapament,

En l’admissió, l’arbre gira en el sentit de les agulles del

Els compressors de pistó es refrigeren per aire o aigua i

Compressor de dues etapes