FP Iea m03 Instal Lacions de Distribució

Electricitat i electrònica
Instal·lacions de distribució
CFGM.IEA.M03/0.11
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l’Institut Obert de Catalunya.
Coordinació de continguts
Jesús Martin Lledó
Redacció de continguts
Carles Sabaté Arrese
Àngel Sànchez Díaz
Enric Sorribes Colell
Eduard Requena Amadas
Antonio Jurado Poza
Jesús Martín Lledó
Agraïments
Red Eléctrica de España (www.ree.es)
Publicación Técnica nº 004: Centros de Transformación MT/BT de Schneider Electric
Condicions tècniques i de seguretat de les instal·lacions de distribució de Fecsa Endesa
Ormazabal Media Tensión
Pronutec
Hormilec
Juan Luis Hernández Martín (www.tuveras.com)
Vademécum AEE de la seguridad eléctrica. Asociación Eléctrica Española.
Catuelec
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT)
Unex aparellaje eléctrico, S.L
Endesa, S.A. Direcció d’explotació i qualitat de subministrament
Cahors Española, S.A.
Landis+Gyr, S.A.U.
Grupo Schneider Electric España
Temper S.A.U.
Prysmian Cables & Systems
HT Instruments, S.L.
Circuitor, S.A.
Fluke Corporation
Claved, S.A.
Primera edició: setembre 2011

© Departament d’Ensenyament
Material realitzat per Eureca Media, SL
Dipòsit legal: DL B 12721-2016
Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA. (Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya).
Podeu veure el text legal complet a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques 5 Instal·lacions de distribució
Introducció
Les instal·lacions de distribució són l’eix bàsic del sistema d’alimentació elèctrica
de tot tipus d’edificis, ja sigui amb destinació d’habitatges així com usos industri-
als i comercials.
El tècnic elèctric especialista en instal·lacions de distribució ha de conèixer
els principis bàsics d’electricitat, els materials i les eines que intervenen en la
realització d’aquestes instal·lacions de distribució.
Aquest professional ha de conèixer les procediments d’actuació per realitzar totes
les tasques pròpies de disseny, connexió, manteniment i detecció d’avaries en
instal·lacions de distribució.
La contínua evolució d’aquest tipus d’instal·lacions ha de fer que el personal
destinat a aquestes instal·lacions de distribució hagi d’estar contínuament molt
aten a procesos d’adaptació a la normativa referent per part de les operadores de
servei elèctric de la seva comunitat autònoma.
Precisament, el tema objecte d’aquest recull didàctic ha experimentat una adapta-
ció significativa des del 2002 amb la publicació del nou Reglament electrotècnic
de baixa tensió (REBT) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC).
A part disposa de tot una normativa especifica que regula el sector de la distribució
elèctrica que dictamina l’operadora elèctrica de la comunitat autònoma.
Al llarg d’aquest mòdul es fa una referència obligada a la consulta permanent de
catàlegs tècnics dels diversos fabricants del sector i de l’operadora de servei de
la nostra comunitat, fent una atenció molt especial a les normes de prevenció de
riscos laborals i de protecció mediambiental.
El mòdul esta estructurat, seguint el disseny curricular LOE, en dues unitats
formatives.
La unitat formativa “Centres de transformació i xarxes de distribució en baixa
tensió”, esta estructurada en dues unitats. En la primera unitat “Centres de transfor-
mació” es tracta de forma singular la configuració dels centres de transformació i
les operacions de manteniment i prevenció de riscos laborals i protecció ambiental
en aquests equipaments. Es comença per l’explicació de l’estructura del sistema
elèctric per passar ràpidament a descriure pròpiament els centre de transformació
i les diferents part de que estan constituïts.
En la segona unitat “Xarxes de distribució en baixa tensió” es tracta sobre la
configuració específica de xarxes aèries de distribució en baixa tensió així com
les seves operacions de muntatge i manteniment. Aquí s’identifica la configuració
d’una xarxa aèria de distribució en baixa tensió per passar a descriure els elements
característics que la componen. Es veu la classificació del tipus d’elements i es
reconeixen els conductors específics. En la fase de muntatge es determinen els
procediments per acabar en la posta en servei i els protocols de detecció d’avaries.
També s’hi tracta la configuració específica de xarxes subterrànies de distribució
en baixa tensió així com les seves operacions de muntatge i manteniment. Així es
comença per la identificació i configuració d’una xarxa subterrània de distribució

en baixa tensió. Posteriorment es descriuen els elements característics que la
componen. Es veu la classificació del tipus d’elements i es reconeixen els
conductors específics. En la fase de muntatge es determinen els procediments
per acabar en la posta en servei i els protocols de detecció d’avaries. En aquest
unitat es farà especial menció al coneixement de la ITC-BT-08.
La unitat formativa “Instal·lacions d’enllaç” esta composta per dues unitats. A la
tercera unitat “Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç” es tracta la
configuració, previsió de carregues i selecció de components així com la connexió
de servei, reglamentació i normativa, acabant per descriure la representació gràfica
i càlcul de les instal·lacions d’enllaç, així com la memòria tècnica de disseny i
documentació de les instal·lacions d’enllaç.
A la quarta unitat “Operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèc-
triques d’enllaç” es tracta les diferents fases de muntatge d’una instal·lació
elèctrica d’enllaç així com la normativa aplicable al muntatge i manteniment de
les instal·lacions elèctriques d’enllaç. És la part més de realització de disseny i
dimensionat de la instal·lació. També és el moment on es descriu el procés de
connexió de la línia d’alimentació a la caixa general de protecció de l’edifici.
Es recomana fer sempre totes les activitats i els exercicis d’autoavaluació, així com
llegir els annexos de què es disposa a l’aula virtual per optimitzar l’aprofitament
de l’estudi d’aquest material.
Aquest mòdul formatiu es pot considerar dins del cicle d’un mòdul d’especialitza-
ció. Per seguir amb aprofitament aquest mòdul és aconsellable tenir coneixements
previs d’electrotècnia i electrònica, així com d’instal·lacions elèctriques d’interior,
matèries que es cursen en mòduls específics d’aquest mateix cicle formatiu.
Finalment, per la singularitat específica d’aquest mòdul i que detalla el nou
currículum LOE, concretament pel que fa als resultats d’aprenentatge, cal com-
plementar l’activitat a l’aula virtual amb una sèrie de pràctiques sobre muntatge,
manteniment i detecció d’avaries en instal·lacions de distribució. Així doncs es
realitzaran pràctiques sobre instal·lacions de distribució detallades en la unitat
setena ” Pràctiques instal·lacions distribució”. Aquestes pràctiques seran de
caràcter obligatori per a l’alumnat.
Resultats d’aprenentatge
En acabar aquest mòdul l’alumne/a:

Unitat 1: Centres de transformació
1. Identifica la configuració i els tipus de centres de transformació, descrivint

les característiques i funcions de cada element.
2. Reconeix els procediments de manteniment dels centres de transformació

analitzant protocols i identificant activitats.
3. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

en el muntatge i manteniment d’instal•lacions elèctriques de distribució,
identificant els riscos associats, les mesures i equips per prevenir-los.
Unitat 2: Xarxes de distribució en baixa tensió
1. Identifica la configuració d’una xarxa de distribució en baixa tensió, reco-

neixent els seus components i descrivint les seves característiques.
2. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa aèria de baixa

tensió descrivint-les i aplicant les tècniques corresponents.
3. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa subterrània de

baixa tensió descrivint-les i aplicant les tècniques corresponents.

Unitat 3: Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç
1. Configura instal·lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

comercials i/o industrials, seleccionant els elements que les componen i el
seu emplaçament.
Unitat 4: Operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques

d’enllaç
1. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’instal•lacions d’enllaç en

edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o industrials, descrivint-
les i aplicant les tècniques corresponents.
Unitat 5: Pràctiques instal·lacions distribució






7. Configura instal·lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

seu emplaçament.

Continguts
Centres de transformació i xarxes de distribució en baixa tensió
Unitat 1
Centres de transformació
1. Configuració dels centres de transformació (CT)
2. Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i protecció ambi-

ental en centres de transformació
Unitat 2
Xarxes de distribució en baixa tensió
1. Configuració de xarxes aèries de distribució en baixa tensió
2. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa tensió
3. Configuració de xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió
4. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes subterrànies de baixa

tensió
Unitat 5
Pràctiques d’instal·lacions de distribució
1. Pràctiques d’instal·lacions de distribució
Instal·lacions d’enllaç
Unitat 3
Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç
1. Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç
2. Connexions de servei, reglamentació i normativa
3. Documentació tècnica d’instal·lacions d’enllaç
Unitat 4
Operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques d’enllaç
1. Fases de muntatge d’una instal·lació elèctrica d’enllaç
2. Normativa aplicable al muntatge i manteniment de les instal·lacions elèctri-

ques d’enllaç
Unitat 5
Pràctiques d’instal·lacions de distribució

Centres de transformació
Carles Sabaté Arrese
Instal·lacions de distribució Centres de transformació
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Configuració dels centres de transformació (CT) 9

1.1 Estructura del sistema elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Situació i funció dels centres de transformació en el sistema elèctric . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3 Classificació dels centres de transformació (CT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.3.1 El centres de transformació d’empresa i d’abonat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.4 Centres de transformació d’abonat o client amb dues alimentacions . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4.1 Esquema radial o en antena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4.2 Esquema en anell o de bucle obert . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.4.3 Esquema de distribució amb doble procedència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.5 Parts fonamentals d’un centre de transformació (CT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5.1 Equip de BT en un centre de transformació (CT) d’empresa . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5.2 Equip de BT en centre de transformació (CT) d’abonat . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.6 Transformador de distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.7 Transformadors de mesura i protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.7.1 Tipus i models constructius actuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.7.2 Connexió de transformadors de tensió (TT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.7.3 Connexió de transformadors d’intensitat (TI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.7.4 Diferents formes de connexió a la línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.8 Aparellatge: característiques i funció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.8.1 Proteccions d’un centre de transformació (CT) d’empresa . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.8.2 Proteccions d’un centre de transformació (CT) d’abonat . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.9 Esquemes unifilars de centre de transformació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.9.1 Centres de distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.9.2 Centres d’abonat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.10 Cel·les: tipus, senyalització, connexions entre cel·les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.11 Quadre de distribució de baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.12 Instal·lació de posada a terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.12.1 Línies de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.12.2 Elèctrodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.12.3 Posada a terra del neutre del transformador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2 Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental en centres de

transformació 41
2.1 Instruccions generals per a la realització de maniobres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.1.1 Maniobres en la cel·la de l’interruptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.1.2 Maniobres en la cel·la de protecció amb fusibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.1.3 Maniobres en la cel·la de protecció amb interruptor automàtic . . . . . . . . . . . . . 43
2.2 Utilització dels equips de protecció individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.3 Eines i instrumentació específica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Instal·lacions de distribució Centres de transformació
2.4 Maniobres bàsiques segons el tipus de cel·la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

2.4.1 Cel·la de línia (CML) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.4.2 Cel·la d’interruptor passant (CMIP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.4.3 Cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.4.4 Cel·la d’interruptor automàtic (CMP-A) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.5 Plans de manteniment en centres de transformació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.6 Avaries tipus en centres de transformació: localització i reparació . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.7 Mesures característiques i paràmetres de control per a centres de transformació . . . . . . . . 50
2.7.1 Operacions en centres de transformació d’interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.7.2 Operacions en centres de transformació d’intempèrie . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.8 Condicions de posada en servei d’un centre de transformació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.9 Identificació dels riscos més importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.10 Mesures de seguretat i de protecció individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.10.1 Treballs en tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.10.2 Treballs en proximitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.10.3 Treballs en transformadors i en màquines en alta tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.11 Classificació dels residus per a la seva retirada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.11.1 L’hexafluorur de sofre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.12 Compliment de la normativa de protecció ambiental i de prevenció de riscos laborals . . . . . 61
Instal·lacions de distribució 5 Centres de transformació
Introducció
Atesa la gran importància de l’energia elèctrica en la nostra civilització, l’estudi

de les instal·lacions de distribució s’inicia amb el recorregut bàsic per aquesta
energia, des de la producció fins a arribar al consum.
En els primers dies de la distribució elèctrica, els generadors de corrent continu

estaven connectats a les càrregues al mateix voltatge.
La generació, la transmissió i la càrrega havia de ser de la mateixa tensió, perquè

no hi havia manera prou eficient de canviar els nivells de tensió de corrent continu.
Les tensions utilitzades eren de 100 V, que era la tensió de les càrregues principals
(làmpades incandescents). Aquesta baixa tensió també requeria menys aïllament
per a una distribució segura als edificis.
D’altra banda, per mantenir les pèrdues elèctriques dels cables a un nivell econò-
micament raonable, el sistema de corrent continu necessitava cables gruixuts i la
producció local d’electricitat.
Les primeres plantes de generació de corrent continu havien d’estar com a màxim a
2,4 km del client més allunyat, per evitar que els conductors fossin excessivament
grans i cars. En l’actualitat la distribució de corrent es fa amb corrent altern i
tensions molt més elevades, pels canvis en consum elèctric i la seva optimització.
Deixant de banda la producció elèctrica pròpiament dita i el transport amb alta

tensió, l’aprofundiment en l’estudi de les instal·lacions de distribució en la unitat
1 comença amb els centres de transformació, el seu manteniment i les normes de
prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental que s’hi han de seguir.
En l’apartat “Configuració dels centres de transformació (CT)” s’identifiquen les

característiques i les funcions que fan els centres de transformació en les xarxes
de distribució d’energia elèctrica, i també s’identifiquen les parts de l’estructura
dels centres de transformació, a partir d’esquemes i instal·lacions, incloent-hi
transformadors, aparellatge i cel·les, així com instal·lacions de posada a terra.
L’apartat “Operacions de manteniment de centres de transformació i prevenció

de riscos laborals i protecció ambiental” ens permet conèixer els procediments
de manteniment dels centres de transformació, analitzar protocols i identificar
activitats. També s’apliquen les normes de prevenció de riscos laborals i de
protecció ambiental en el muntatge i en el manteniment d’instal·lacions elèctriques
de distribució, per a la qual cosa s’han d’identificar els riscos associats, les mesures
i els equips per prevenir-los.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient fer les activitats i els
exercicis d’autoavaluació, i consultar les adreces web d’interès.
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

• Reconeix la funció del centre de transformació i la seva situació a la

xarxa de generació, transport i distribució d’energia elèctrica.
• Classifica els centres de transformació.
• Identifica les parts fonamentals d’un centre de transformació.
• Descriu la funció, característiques i senyalitzacions dels diferents tipus
de cel•les.
• Interpreta esquemes elèctrics unifilars dels diferents tipus de centres
de transformació i de les diferents disposicions de cel•les.
• Identifica els aparells de maniobra i els elements de protecció de les
cel•les.
• Descriu les característiques dels transformadors de mesura i protecció,
relacionant-los amb la seva funció.
• Interpreta esquemes de connexió de transformadors de mesura i pro-
tecció.
• Descriu les característiques, funció i comandament dels aparells de
maniobra i dels elements de protecció.
• Identifica les característiques i connexions dels quadres de distribució
de baixa tensió.
• Descriu la instal•lació de posada a terra d’un centre de transformació.

• Descriu les fases i procediments de connexió del transformador.

• Descriu les fases i procediments de connexió de cel•les.
• Reconeix les instruccions generals per a la realització de maniobres
en un centre de transformació.
• Detalla les maniobres que es deuen realitzar a les cel•les, en l’ordre
correcte i sobre els elements adequats.
• Descriu les operacions de seguretat prèvies a la intervenció (tall de
fonts de tensió, enclavaments i bloquejos, detecció d’absència de
tensió, entre d’altres).
• Descriu els procediments per a la realització de mesures de paràmetres
característics.
• Descriu el procediment a seguir en un supòsit de manteniment correc-

tiu.

• Identifica els riscos laborals en les tasques de manteniment de centres

de transformació i en les de muntatge i manteniment de línies aèries i
subterrànies de baixa tensió i instal·lacions d’enllaç (manipulació de
materials, equips, eines, utensilis, màquines, realització de maniobres,
verificació d’instal·lacions, reparació i substitució d’elements, treballs
en altura, treballs en rases i galeries, entre d’altres).
• Determina les mesures de seguretat i de protecció personal que s’han
d’adoptar en cada cas.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental.
• Valora l’ordre i la netedat d’instal•lacions i equips com a primer factor
de prevenció de riscos.
1. Configuració dels centres de transformació (CT)
Un centre de transformació (CT) és una instal·lació proveïda d’un o més transfor-

madors reductors amb l’aparellatge i l’obra complementària necessaris.
Els CT solen situar-se entre la subestació elèctrica i l’abonat i redueixen els valors
de servei de la xarxa elèctrica de mitjà a baixa tensió.
En aquest sentit i per tal de poder configurar els CT, el Reial decret 1955/2000
marca l’obligatorietat de reservar un local en els edificis on la potència superi els
100 kW, tenint en consideració les dimensions necessàries per a tot l’equip elèctric
i també si la xarxa de subministrament és aèria o subterrània.
1.1 Estructura del sistema elèctric
El sistema de subministrament elèctric sempre comprèn el conjunt de mitjans i

elements útils per a la generació, el transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Aquest conjunt està dotat de mecanismes de control, seguretat i protecció.
Aquest sistema elèctric està regulat per un sistema de control centralitzat que
garanteix una explotació racional dels recursos de generació i una qualitat de
servei d’acord amb la demanda dels usuaris, compensant les possibles incidències
i fallades produïdes.
Amb aquest objectiu, tant la xarxa de transport com les subestacions que hi estan
associades poden ser propietat, totalment o en part i, en tot cas, estar operades i
gestionades per un ens independent de les companyies propietàries de les centrals
i de les distribuïdores o comercialitzadores d’electricitat.
Així mateix, el sistema necessita una organització econòmica centralitzada per

planificar la producció i la remuneració als diferents agents del mercat si, com
passa actualment en molts casos, existeixen múltiples empreses que participen en
les activitats de generació, distribució i comercialització.
El sistema elèctric (figura 1.1) està format per tres subsistemes:
• Producció, en el qual s’inclouen les centrals generadores d’energia, ja

siguin hidroelèctriques, nuclears, eòliques, etc.
• Transport, en el qual s’inclouen línies de transport MAT (molt alta tensió),

les centrals elevadores i reductores, i les estacions de distribució.
• Distribució, que està constituït per xarxes primàries de distribució, estaci-

ons transformadores de distribució i xarxes secundàries de distribució.
Fig u ra 1 . 1 . Sistema elèctric
Les xarxes de distribució poden ser de dos tipus:
• Primària: formada per línies aèries o subterrànies d’MT (45, 66 o 132 kV)
i subestacions de transformació d’MT a BT.
• Secundària: formada per línies aèries o subterrànies de 15 a 20 kV, centres

de transformació d’MT a BT i línies aèries o subterrànies de BT.
La freqüència nominal
obligatòria per a la xarxa
elèctrica és de 50 Hz.
Les línies elèctriques incloses en el Reglament sobre condicions tècniques i
garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió es classifiquen, d’acord
amb la tensió nominal, en les categories següents:
• Categoria especial, en la qual s’inclouen les de tensió nominal igual o

superior a 220 kV i les de tensió inferior que formin part de la xarxa de
transport d’acord amb el que estableix l’article 5 del Reial decret 1955/2000,
d’1 de desembre.
• Primera categoria, que inclou les de tensió nominal inferior a 220 kV i

superior a 66 kV.
• Segona categoria, en la qual s’encabeixen aquelles que tenen una tensió

nominal igual o inferior a 66 kV i superior a 30 kV.
• Tercera categoria, en la qual s’encabeixen aquelles que tenen una tensió

nominal igual o inferior a 30 kV i superior a 1 kV.
Si en la línia hi ha circuits o elements en què s’utilitzen diferents tensions, el

conjunt de la línia s’ha de considerar d’acord amb el valor de la tensió nominal
més gran.
Quan, en el projecte d’una línia nova, es consideri necessari adoptar una

tensió nominal superior a 400 kV, l’Administració competent ha d’establir la
tensió que cal autoritzar.
1.2 Situació i funció dels centres de transformació en el sistema

elèctric
Les tensions de generació de l’energia elèctrica en les centrals oscil·la entre 6

kV i 18 kV, tensions que no són suficient per transportar aquesta energia a grans
distàncies i portar-la fins a on acostumen a estar els centres de consum.
Un centre de transformació (CT) és la instal·lació proveïda d’un

transformador reductor d’alta a baixa tensió, o diversos, amb l’aparellatge
i l’obra complementària que calgui. A la sortida de les centrals, aquestes
tensions són elevades a valors superiors (132 kV, 220 kV i 380 kV...) perquè
les pèrdues degudes a l’efecte joule siguin tan petites com sigui possible
durant el transport de l’energia elèctrica de les centrals als centres de
consum.
La tensió de les xarxes de distribució (20 kV, 66 kV...) que alimenten els centres
de consum necessita ser reduïda a la tensió d’utilització en baixa tensió, que és
de 400/230 V, cosa que es fa en els centres de transformació mitjançant un
transformador que rep el nom de transformador de distribució.
1.3 Classificació dels centres de transformació (CT)
Els centres de transformació es poden classificar segons els diferents criteris que
es descriuen tot seguit:
• Per la seva ubicació: d’acord amb la seva ubicació, les Normes tecnològi-
ques de l’edificació (NTE) classifiquen els CT en els tipus següents:
– Interiors: quan el recinte del CT està situat dins d’un edifici o nau,
per exemple en la planta baixa, soterrani, etc.
– Exteriors: quan el recinte que conté el CT està fora d’un edifici, és a
dir, no en forma part. En aquest cas, poden ser:
∗ De superfície: per exemple, una caseta d’obra civil o prefabricada,
dedicada exclusivament al CT, edificada sobre la superfície del
terreny.
∗ Subterrani: per exemple, un recinte excavat sota d’un carrer
(habitualment la vorera).
∗ Semisoterrani: situació intermèdia, una part queda sota de la cota

zero del terreny i una altra part queda per damunt d’aquesta cota
zero.
• Per la connexió de servei: és a dir, d’acord amb la connexió d’alimentació

de l’MT, poden ser alimentats per línia aèria o per cable subterrani.
• Per l’emplaçament: segons on sigui l’emplaçament dels aparells que els

constitueixen, els centres de transformació es poden classificar també de la
manera següent:
– Interiors: quan els aparells (transformadors i equips d’MT i BT) estan

dins d’un recinte tancat.
– Intempèrie: quan els aparells queden a la intempèrie, per exemple
sobre pals o bé en envolupants prefabricades, és a dir, transformadors
i cabines construïdes per servir a la intempèrie.
• Per la seva alimentació: de manera que, depenent de la seva alimentació a

la xarxa de distribució, els centres de transformació poden ser:
– de punta: CT situat al final del ramal d’una xarxa;

– de transformació de pas: CT en un punt del ramal d’una xarxa.
• Per la seva propietat: els centres de transformació (CT) poden ser:
– d’empresa;
– d’abonat.
1.3.1 El centres de transformació d’empresa i d’abonat
Atenent a la propietat, els centres de transformació poden ser d’empresa i d’abo-

nat. Quan es tracta d’alimentar diversos abonats en BT, l’empresa distribuïdora
instal·la un centre de transformació de potència adequada al consum previst del
conjunt d’abonats. Per tant, el centre de transformació és propietat de l’empresa
subministradora d’electricitat, la qual n’efectua l’explotació i el manteniment, i es
responsabilitza del seu funcionament. Així doncs, aquest tipus de CT forma part
de la xarxa de distribució també anomenada d’empresa.
Contractar mitja tensió
Ara bé, a partir d’una
determinada potència i/o d’un
Com sigui que el preu de l’energia en MT és més baix que en BT, a partir de
determinat consum, hi ha l’opció certes potències (kVA) i/o de certs consums (kWh) és més favorable contractar
de contractar el subministrament
d’energia directament en mitja el subministrament en MT, tenint en compte el cost del centre de transformació
tensió (MT). En aquest cas,
l’abonat ha d’instal·lar el seu i el seu manteniment (ambdós a càrrec de l’abonat). Aquesta opció de centre de
propi centre de transformació i
realitzar-ne l’explotació i el transformació propi presenta altres avantatges addicionals:
manteniment. Aleshores es parla
d’un centre de transformació
d’abonat.
• la independència respecte d’altres abonats de BT;
• el fet de poder triar el règim de neutre de BT més convenient, aspecte

important per a certes indústries, per exemple les de procés continu, en les
quals la continuïtat de servei pot ser prioritària;
• el fet de poder construir el centre de transformació, ja previst per a futures

ampliacions.
Així doncs, entre els centres de transformació d’empresa i d’abonat, hi ha

diferències pel que fa a l’esquema elèctric de cadascun d’ells, els tipus d’aparells,
la forma d’explotació i la protecció, entre altres.
Els centres de transformació d’empresa són, en general, de concepció més

simple que els centres de transformació d’abonat, els quals són, en molts
casos, de potència més elevada i amb un esquema elèctric més complex,
entre altres motius pel fet de tenir l’equip de comptatge en el mateix centre
de transformació i en el costat d’MT.
1.4 Centres de transformació d’abonat o client amb dues

alimentacions
La classificació dels centres de transformació (CT) segons la seva alimentació

a la xarxa de distribució, és a dir, en CT de punta i CT de pas, és, però, molt
simplificada. De fet, l’alimentació, quan és considerada des del mateix CT, pot
ser:
• amb un sola línia d’arribada d’alimentació;
• amb dues línies d’arribada d’alimentació, procedents de la mateixa estació

transformadora AT/MT.
Les alternatives d’una sola línia o de dues línies responen a la diferent configuració
que pot tenir la xarxa de distribució en MT, la qual es connecta al centre de
transformació.
L’esquema radial es
relaciona amb una
distribució de tipus aeri i
s’utilitza sobretot en la
distribució d’MT en el medi
1.4.1 Esquema radial o en antena rural.
El principi de funcionament de l’esquema radial (figura 1.2) o en antena és d’una

sola via d’alimentació. Això significa que qualsevol punt de consum en aquesta
estructura només pot ser alimentat a través d’un únic possible camí elèctric.
F igu r a 1. 2 . Esquema radial
L’esquema radial és de tipus arborescent. Aquesta arborescència

es desenvolupa a partir dels punts d’alimentació, que constitueixen les
subestacions de distribució pública AT/MT o MT/MT. Permet fàcilment –i
amb un cost menor– accedir a punts de consum de baixa densitat de càrrega
(= 10 kVA) i àmpliament repartits geogràficament (= 100 km2 ).
1.4.2 Esquema en anell o de bucle obert
Normalment, l’esquema en anell està obert en un punt, raó per la qual rep el
nom també de “bucle obert”. L’esquema de bucle obert o en anell està representat
específicament en la figura 1.3 (vegeu també la figura 1.2). La línia de distribució
en MT que té com a punt de partença la subestació receptora AT/MT (o MT/MT)
forma un anell que va recorrent els centres de transformació, de manera que “entra
i surt” de cada un d’ells.
Respecte de la distribució radial (o d’antena), la distribució en bucle o en

anell garanteix una major continuïtat en l’alimentació, és a dir, una “qualitat
de servei” millor, tot i que el cost d’instal·lació és més elevat.
Exemple d’esquema de distribució en bucle obert
A la figura 1.3, és l’interruptor “A” del CT-4. En aquest cas, els CT-1 a CT-4 estan alimentats
“per la dreta” i la resta, de CT-5 a CT-9, ho estan “per l’esquerra”. Si, per exemple, ha de
quedar fora de servei el tram de línia entre CT-6 i CT-7, sigui per avaria en el tram o per
necessitats d’explotació, s’obren els interruptors en dos extrems d’aquest tram, en CT-6 i
CT-7, i es tanca l’interruptor “A” a CT-4. Ara bé, CT-5 i CT-6 passen a quedar alimentats “per
la dreta” juntament amb CT-1 a CT-4, i CT-7 a CT-9 continuen alimentats “per l’esquerra”.
Amb això, malgrat la interrupció en la línia, tots els CT continuen alimentats i en servei.
Fi gura 1 .3. Esquema de distribució en anell o bucle obert
En l’esquema de bucle obert o en anell, la interrupció en el servei és, en principi,

tan sols del temps necessari per a l’obertura i el tancament dels interruptors, si bé
a la pràctica s’hi ha d’afegir el temps necessari perquè el personal d’explotació es
desplaci als corresponents centres de transformació (i a les ciutats, la qual cosa
significa fer-ho en diferents condicions de congestió de trànsit).
La distribució en bucle o anell s’utilitza en zones de densitat de consum més gran,

com són, per exemple, les zones urbanes, els polígons industrials i/o el sector
terciari (serveis). A les zones urbanes acostuma a estar feta gairebé exclusivament
de cable subterrani.
1.4.3 Esquema de distribució amb doble procedència
Hi ha també una tercera alternativa, molt menys freqüent, que consisteix en dues
línies d’arribada d’alimentació procedents de dues estacions transformadores
AT/MT diferents (figura 1.4). Aquest esquema de distribució s’utilitza en aquells
casos en què la continuïtat de servei és absolutament primordial.
Per ser eficaç, l’alternativa de la distribució amb doble procedència precisa

que els dos interruptors corresponents a les dues línies d’arribada estiguin
equipats amb un dispositiu de commutació automàtica.
Fig u ra 1 . 4 . Esquema de distribució amb doble procedència
Exemple de l’esquema de distribució amb doble procedència
Normalment, el centre de transformació (CT) s’alimenta per una de les dues línies, per
exemple la del circuit A de la figura 1.4. En cas de fallada d’aquesta alimentació, el CT
detecta l’absència de tensió en aquesta línia, verifica que hi ha tensió en la línia del circuit
B, i aleshores ordena l’obertura de l’interruptor de la línia A i el tancament del de la línia B.
1.5 Parts fonamentals d’un centre de transformació (CT)
Sigui quin sigui el tipus de centre de transformació (CT), quant a l’alimentació,

tarifació, disposició interior, etc., els seus components bàsics són sempre els
següents:
• L’equip d’MT
• El transformador o transformadors d’MT/BT
• L’equip de BT
L’equip d’MT està compost dels elements següents:
• Seccionadors
• Seccionadors de posada a terra (SPT)
• Interruptors automàtics
• Interruptors-seccionadors
• Interruptors-seccionadors amb fusibles

Respecte de l’equip de BT que fan servir, es diferencia en funció de la propietat

del CT: entre els centres de transformació (CT) d’empresa i els centres de
transformació (CT) d’abonat.
1.5.1 Equip de BT en un centre de transformació (CT) d’empresa
L’equip de BT és d’una concepció particularment senzilla. Consisteix

bàsicament en un quadre o armari amb els quatre terminals (tres fases
i un neutre) on es connecten els conductors d’enllaç procedents del
transformador, i un cert nombre de sortides de BT cap als abonats –o
conjunts d’abonats– protegides només amb fusibles seccionadors.
El control del corrent s’efectua mitjançant un transformador d’intensitat i un am-

perímetre, moltes vegades en una sola fase. Sovint l’amperímetre no està graduat
en amperes, sinó en percentatge (%) de la intensitat nominal del transformador:
(10-20-30... 100%). L’amperímetre sol ser un maxímetre (amperímetre tèrmic)
que permet conèixer el valor màxim assolit per la càrrega del transformador.
El quadre de l’equip BT té, a més, dues sortides de serveis auxiliars per al mateix
centre de transformació (CT), una per al circuit de protecció contra sobretempe-
ratures del transformador (termòmetre de contactes elèctrics o termòstat), i l’altra
per a l’enllumenat del centre de transformació (CT), i un punt de presa de corrent
per a ús general (llum portàtil, eina elèctrica, etc.).
1.5.2 Equip de BT en centre de transformació (CT) d’abonat
Els centres de transformació d’abonat són, en molts casos, de potència més elevada
i amb un esquema elèctric més complex, entre altres motius pel fet de tenir l’equip
de comptatge en el mateix centre de transformació i en el costat d’MT.
L’equip de BT en un centre de transformació d’abonat bàsicament té els elements

següents:
• Un interruptor automàtic a la sortida de cada un dels transformadors.
• Un joc de barres generals (tres fases i neutre) conjunt per als diversos
transformadors, o bé jocs de barres separats per a cada transformador.
• Un cert nombre de sortides, equipades cadascuna amb els elements de

maniobra i protecció, tals com interruptor automàtic, interruptor amb
fusibles, interruptor magnetotèrmic, interruptor diferencial, etc. Aquestes
sortides poden ser trifàsiques (amb neutre o sense) o bipolars (2 fases o fase
i neutre).
• Elements de mesura: voltímetres i amperímetres (amb els seus transforma-

dors d’intensitat) a les entrades, i amperímetres amb els seus transformadors
d’intensitat a cada sortida (habitualment en una sola fase).
• De vegades, comptadors també d’activa, o activa i reactiva.
El conjunt d’elements de l’equip de BT constitueix el quadre general de

BT del centre de transformació. Normalment, el quadre general de BT no
està ubicat dins del recinte del centre de transformació, sinó que, tot i
ser-hi proper, n’és exterior i, en conseqüència, no forma part pròpiament del
centre de transformació (CT).
El quadre general de BT té
també la funció de quadre
de distribució principal.
La connexió del quadre general BT al centre de transformació
Dels borns secundaris del transformador –o dels transformadors– surten els cables que
van a connectar als interruptors d’entrada del quadre de BT. Això permet mantenir el CT
normalment tancat, sense que sigui necessari accedir a l’interior seu per a la maniobra i
l’operació del quadre general de BT, que té també la funció de quadre de distribució
principal.
1.6 Transformador de distribució
Un transformador és una màquina elèctrica estàtica d’inducció electromagnètica

que permet convertir els valors de tensió i d’intensitat de corrent subministrat per
una font de corrent altern en un sistema de corrent altern o més d’un amb valors
de tensió i d’intensitat de corrent diferents, però de la mateixa freqüència.
Els transformadors de mitja tensió (MT) a baixa tensió (BT) per als centres
de transformació es denominen transformadors de distribució.
Un transformador acostuma a estar format bàsicament de tres parts:
• Un nucli de material ferromagnètic que forma un circuit magnètic tancat.
• Un enrotllament o debanament primari al qual s’aplica un corrent elèctric.
• Un enrotllament o debanament secundari que proporciona un corrent

Transformador d’oli (superior) i
transformador sec (inferior). Font: elèctric de sortida. En alguns casos n’hi pot haver més d’un de secundari.
Schneider Electric
En l’actualitat, els tipus constructius dels transformadors de distribució per a un

CT són pràcticament els següents:
• transformadors de bany d’oli mineral;
• transformadors d’aïllament sòlid a base de resines, denominats “transforma-

dors secs”;
• transformadors de bany de silicona líquida en lloc d’oli mineral, que

conforma un tercer tipus, molt menys freqüent.
Per a la distribució s’utilitzen generalment transformadors trifàsics (o

grups de tres monofàsics) i, excepcionalment, transformadors monofàsics
si la potència és inferior a 5 kVA
En funcionament en buit, la relació entre tensions de primari i secundari (vegeu

la figura 1.5) és igual a la relació entre espires dels bobinats:
U1 N1
=
U2 N2
Les característiques fonamentals són les següents:
• tensió primària (U1)
• tensió secundària (U2)
• tensió de curtcircuit (Ucc)
• grup de connexions: indica la designació de les connexions de transforma-

dors trifàsics amb enrotllaments separats.
D’aquests grups de connexions, els més utilitzats són els següents:
• Yzn 11 per a transformadors de petita potència (de 25 a 100 kVA)
• Dyn 11 per a totes les potències entre 160 i 2.500 kVA
on,
• D és la connexió en triangle
• Y,y és la connexió en estrella
• z és la connexió zig-zag
• n és el neutre accessible
Depenent del tipus de connexió, les tensions simples del primari i del secundari
poden no estar en fase, cosa que sempre passa en els transformadors monofàsics.
Per indicar el desfasament que hi ha entre les tensions simples, s’acostuma a
utilitzar l’anomenat índex horari (és a dir, l’angle format per l’agulla gran i la
petita d’un rellotge quan marca una hora exacta), expressat en múltiples de 30°
(l’angle entre dues hores consecutives, 360°/12 = 30°).
Calcular el desfase
El desfase s’obté de multiplicar el nombre que acompanya la denominació per 30, per
exemple: en Yy6 el desfase és
6 × 30◦ = 180◦
Fig ur a 1 . 5 . Índex horari
Un altre exemple en una connexió Dy11 el trobareu a la figura 1.6.
Fig u ra 1 . 6 . Connexió Dy11

D’altra banda i d’una manera general, per al funcionament correcte de dos

transformadors trifàsics acoblats en paral·lel s’han de complir les condicions
següents:
• que hi hagi la mateixa relació de transformació;
• que hi hagi la mateixa tensió de curtcircuit;
• que hi hagi el mateix índex horari;
• que hi hagi la mateixa potència.
Taul a 1 .1. Les potències unitàries normalitzades
Potències unitàries normalitzades en kVA
25 250 1.000
50 400 1.250
100 630 1.600
160 800 2.000
2.500
De les potències unitàries normalitzades (taula 1.1), les més utilitzades són les de
250, 400 i 630 kVA. En el cas d’instal·lacions en centres de clients es poden afegir
també els valors 1.250, 1.600, 2.000 i 2.500 kVA.
Els transformadors es poden dividir, en funció de la seva tensió en el secundari,

en dues classes:
• classe B1: per a xarxes de 220 a 127 V;
• classe B2: per a xarxes de 400 a 230 V.
1.7 Transformadors de mesura i protecció
En els sistemes elèctrics és necessari poder mesurar el valor del corrent i de la

tensió, bé sigui per tenir-ne el control (aparells de mesura), bé sigui per vigilar
que aquests valors estiguin dins dels límits admissibles (relés de protecció).
Fins a certs nivells de corrent i/o de tensió és possible la connexió dels aparells
de mesura, comptatge o protecció directament a la línia. Ara bé, a partir de
certs valors, això no és possible, tant per raons constructives dels aparells i de
les instal·lacions, com per raons de seguretat. Per tant, s’han de connectar per
El primari es connecta a la línia que
mitjà de transformadors de tensió o de corrent, segons correspongui, els quals es vol mesurar i l’instrument de
mesura es connecta en paral·lel al
s’anomenen genèricament transformadors de mesura i protecció. secundari, això permet mesurar
tensions de corrent altern elevades
amb instruments de mesura normals.
En MT i AT, per a la mesura i el control de les tensions sempre cal instal·lar trans-
formadors de tensió. Així mateix, per raons d’aïllament, sempre són necessaris
els transformadors de corrent, sigui quin sigui el valor de la intensitat.
L’objecte dels transformadors de mesura (de tensió o d’intensitat) és

alimentar els aparells de mesura, comptatge i protecció a unes tensions
respectivament corrents, prou petites per poder ser aplicades a aquests
aparells i amb un potencial a massa o entre fases d’un valor que no resulta
perillós per a l’aïllament dels aparells ni per a les persones.
A partir d’ara, dels

transformadors de tensió en
direm “TT”, i dels de corrent,
“TI”. 1.7.1 Tipus i models constructius actuals
En la seva gran majoria, els transformadors són de tipus electromagnètic, és a

dir, constituïts en la seva versió més simple per un nucli magnètic amb un bobinat
primari connectat a la línia, i un bobinat secundari al qual es connecten els aparells
(figura 1.7 i figura 1.8), anàlegs, així doncs, als transformadors de potència.
F ig u ra 1 .7 . Transformador de corrent
Encara que s’utilitzin en

línies o circuits trifàsics, els
models actuals de TT i TI
són gairebé tots monofàsics.
Fig u ra 1 . 8 . Transformador de tensió (dues connexions diferents)

Els models actuals de transformadors d’MT per a instal·lació en l’interior són

d’aïllament sòlid de resina epoxi, termoendurible. Formen un cos modelat
d’aquesta resina que conté a l’interior seu el nucli magnètic i els bobinats primari
i secundari.
Els models de transformadors per a instal·lació en intempèrie poden ser d’aïlla-

ment de bany d’oli i d’aïllament de porcellana, o bé d’aïllament sòlid de resina
epoxi com els d’interior, però amb una envolupant (caixa) metàl·lica per tal de
protegir-lo de la intempèrie i aïlladors amb envolupant exterior de porcellana.
1.7.2 Connexió de transformadors de tensió (TT)
Els transformadors de tensió (TT) es connecten a la línia en derivació,

com un transformador de potència. El seu primari està sotmès, doncs, a la
plena tensió de la línia.
Els TT per a connexió entre fases tenen dos borns (pols) primaris aïllats. Els
previstos per a connexió entre fase i massa (terra) tenen un sol born primari aïllat.
L’altre born no necessita estar aïllat, ja que és el que es connecta a terra. Per raons
de seguretat es connecta a terra un dels borns de cada secundari, per exemple l’S1
o bé l’1S1 i el 2S1, si són dos secundaris.
Esquemes possibles i denominació (marcat) dels borns: les marques P1 i P2

designen els borns del bobinat primari. Les marques “S” (S1, S2, S3, 2S1, 2s2,
etc.) designen els borns dels bobinats secundaris. Els borns amb les marques P1
i S1 són de la mateixa polaritat (vegeu les figures 9 a 14).
Figu r a 1. 9 . Transformador mo-

nofàsic amb borns primaris totalment
aïllats i un sol bobinat secundari
F ig ura 1 .1 0 . Transformador monofàsic

amb un born primari de baix aïllament i un sol
bobinat secundari
F ig ura 1 . 1 1 . Transformador mo-

nofàsic amb un extrem del bobinat
connectat directament a massa
F ig ura 1 . 1 2 . Transformador mo-

nofàsic amb dos bobinats secundaris
Figu r a 1 . 1 3. Transformador mo-

nofàsic amb un bobinat secundari
amb múltiples preses
Figu r a 1 . 1 4. Transformador mo-

nofàsic amb dos bobinats secundaris
de preses múltiples
1.7.3 Connexió de transformadors d’intensitat (TI)
Els transformadors d’intensitat es connecten amb el seu primari intercalat en

la línia, és a dir, “en sèrie” amb aquesta. Aquest primari queda recorregut,
així doncs, per la plena intensitat de la línia.
Les marques dels borns identifiquen:
• els enrotllaments primari i secundari;
• les seccions de cada bobinat, quan estiguin dividits en seccions;
• les polaritats relatives dels bobinats i de les seccions dels bobinats;
• les preses intermèdies, si n’hi ha.
Per raons de seguretat, sempre es connecta a terra un dels borns de cada un dels
secundaris, per exemple: S1 si hi ha un sol secundari o bé l’1S1 i el 2S1 si hi
ha dos secundaris. Les marques dels borns dels transformadors d’intensitat les
trobareu indicades a la figura 1.15. Els borns marcats P1, S1 i C1 tenen en tot
moment la mateixa polaritat.
Fig u ra 1 . 1 5 . Marcat de borns dels TI
1.7.4 Diferents formes de connexió a la línia
Les diferents formes de connexió a la línia del primari del TT (en derivació) i del
TI (en sèrie) determinen una forma de funcionament bàsicament diferent entre els
La proporcionalitat del valor
secundari respecte del valor TT i els TI. No obstant això, tots dos tenen certs aspectes i requeriments comuns.
primari és la “relació de
transformació” d’un
transformador.
En els TT, el valor de la tensió secundària ha de ser pràcticament

proporcional a la tensió aplicada al primari, i desfasada en relació amb
aquesta, un angle el més pròxim possible a zero (per a un sentit adequat de
les connexions). En els TI, anàlogament, el valor del corrent secundari ha de
ser pràcticament proporcional al corrent que circula pel primari, i desfasat
en relació amb aquest un angle el més pròxim possible a zero (per a un sentit
apropiat de les connexions).
El grau d’exactitud de la proporcionalitat d’aquests valors, respectivament la

proximitat a zero de l’angle de desfasament entre els dos, dóna la mesura de la
precisió del transformador. En la realitat constructiva, però, i també pel principi
mateix de funcionament dels transformadors de mesura electromagnètics, aquesta
proporcionalitat no és matemàticament exacta, ni l’angle de desfase tampoc no és
exactament zero. Sempre hi ha, doncs, un cert grau d’error en el valor real que
apareix en el secundari, tant en la seva magnitud com en la seva fase.
Les proteccions poden ser

1.8 Aparellatge: característiques i funció
d’un centre de transformació
d’empresa o d’abonat.
Els elements encarregats de maniobres, la seguretat i la protecció del transforma-

dor al centre de transformació són el que anomenem aparellatge. Alguns dels
elements que formen l’aparellatge són els següents:
• Aïllants: poden ser exteriors o interiors, de material aïllant (resines epoxi)

i suporten grans esforços mecànics.
• Conductors: el seu aïllament és funció de la tensió de la xarxa, es connecten

amb terminals o connectors.
• Seccionador: unipolars o tripolars, de tipus giratori o basculant. Obre i

tanca circuit només si no hi ha tensió.
• Seccionadors de posada a terra: posen a terra part del circuit o instal·lació,

suporten temporalment intensitats en condicions anormals, com ara curtcir-
cuits. Enclavats mecànicament.
• Interruptor: aparell dotat de poder de tall, per obrir i tancar circuits.

Pot tancar però no interrompre intensitats de curtcircuit. Entre les seves
característiques bàsiques es compten el poder de tall (intensitat que pot
tallar sota tensió de restabliment, en kA i MVA) i el poder de tancament
(intensitat que pot restablir a una tensió determinada).
• Interruptor-seccionador: interruptor que en posició oberta satisfà el

mateix aïllament que un seccionador.
• Interruptor automàtic: interruptor capaç d’establir, mantenir i interrom-

pre la intensitat del corrent de servei, o interrompre automàticament o
establir intensitats elevades com les de curtcircuit.
• Autovàlvules: parallamps de resistència variable, que eviten sobretensions

sense deixar de donar servei, i deriven a terra la sobreintensitat originada
per la sobretensió. Tenen sistema de desconnexió de terra per tal d’evitar
curtcircuits fase-terra.
• Fusibles limitadors d’alt poder de ruptura (APR): per protecció contra

curtcircuits.
• Termòmetres: per controlar la temperatura de l’oli dels transformadors. Es-

tà equipat amb dos contactes per accionar l’alarma i ordenar la desconnexió
del transformador.
• Relés de protecció directa: si la intensitat supera el valor tarat, aquests

relés disparen l’interruptor que tenen associat.
• Relés de protecció indirecta: són de tipus electrònic, excitats per una

intensitat reduïda amb transformadors d’intensitat.
1.8.1 Proteccions d’un centre de transformació (CT) d’empresa
La protecció contra sobrecàrregues (sobreintensitats) en un centre de transfor-

mació (CT) d’empresa l’efectua la mateixa protecció contra sobretemperatures en
el transformador. La protecció contra curtcircuits la realitzen els fusibles MT

associats a l’interruptor-seccionador per a maniobra del transformador.
Les línies de sortida en BT estan protegides cadascuna pels fusibles seccionadors

corresponents.
1.8.2 Proteccions d’un centre de transformació (CT) d’abonat
En elstransformadors hi ha dos focus de calor:
• El nucli magnètic, per les pèrdues per histèresi i per corrents de Foucault
(pèrdues magnètiques)
• Els bobinatges, per les pèrdues per l’efecte Joule
Les variacions de càrrega es tradueixen en variacions de temperatura en el

transformador, segons la magnitud i/o la durada de la sobrecàrrega.
D’altra banda, encara amb una càrrega constant, es poden produir variacions de
temperatura en modificar les condicions de ventilació.
En els transformadors de bany d’oli, la protecció s’efectua mitjançant un termò-

metre amb contactes elèctrics ajustables, o un termòstat.
En els transformadors de tipus sec la protecció tèrmica funciona de la manera:

en cada un dels bobinatges de BT van disposades una o dues sondes tèrmiques,
generalment del tipus Pt100 (resistència tipus PTC: resistència variable, amb
coeficient de temperatura positiu -en incrementar la temperatura augmenta la
resistència-). Les sondes es connectaran a una unitat de control i mesura
(termòmetre digital). La primera sonda actuaria com una alarma, en regular-se a
una temperatura inferior a la màxima. La segona sonda, regulada a la temperatura
màxima permesa, produirà la desconnexió del transformador.
Pel que fa a la protecció contra sobretemperatures a cada transformador, si els

transformadors són de bany d’oli, la protecció ha d’incloure el detector de gasos
(Buchholz o DPG) que actuen sobre el disparador de l’interruptor automàtic propi
(si n’hi ha), o bé sobre l’interruptor automàtic general d’entrada.
A cada interruptor automàtic hi ha associat un relé de sobreintensitat (temps

invers), curtcircuit i corrents de defecte a terra, connectat a tres transformadors
d’intensitat MT. L’esquema tipus per a la connexió del relè als transformadors
d’intensitat és el que il·lustra la figura 1.16.
Figu ra 1. 16 . Esquema-tipus de connexions del relé de sobreintensitat amb els seus transformadors
La protecció de tipus diferencial
La protecció contra sobreintensitats i curtcircuits en fases i entre fases l’efectuen els

elements F del relé. La protecció contra corrents de defecte a terra la realitza l’element
N del relé. D’aquest esquema es desprèn que fins i tot en el cas de corrents desequilibrats,
per l’element N no circularà intensitat, la qual només circularà quan hi hagi un corrent fase
i terra. Es tracta, així doncs, d’una protecció de tipus diferencial.
1.9 Esquemes unifilars de centre de transformació
En un centre de transformació, l’aparellatge té com a funció principal la maniobra

i la protecció del transformador, així com la resta d’elements de la instal·lació.
Aquest aparellatge varia en funció del tipus d’escomesa, del tipus de centre de
transformació –si és de d’empresa, de distribució o d’abonat– i també del nombre
i la potència dels transformadors.
1.9.1 Centres de distribució
Els centres de distribució són un tipus de centres de transformació (CT) on

no es realitza cap altra funció més que la transformació d’energia i la seva
distribució en baixa tensió (BT).
Atès que les connexions són subterrànies, cal disposar una cel·la de línia per a
cadascuna de les entrades i sortides, de manera que es pugui efectuar-ne el tall.
D’altra banda, com la línia subterrània té un efecte de condensador i pot quedar
carregada tot i haver estat oberta en un punt anterior, es disposa d’un seccionador
de posada a terra que curtcircuita els borns dels cables, i que s’enclava amb
l’interruptor i la porta, de manera que és impossible tancar-lo amb l’interruptor
tancat, i obrir la porta amb el seccionador de posada a terra obert, i tenir la
seguretat completa que només es pot accedir al compartiment de cables sense
tensió.
Per protegir cada transformador (figura 1.17), per a la potència màxima unitària
que normalment instal·len les companyies distribuïdores, 630 kVA, s’instal·la una
cel·la de protecció amb ruptofusible i bobina de tret que s’associa al termòmetre
Esquema bàsic de CT de
d’esfera instal·lat al transformador corresponent.
distribució
L’esquema bàsic d’un CT de F igu r a 1. 1 7 . Esquema unifilar de CT de distribució amb un (esquerre) i dos transformadors (dreta)
distribució es compon de tantes
cel·les de línia com línies
l’alimentin, i tantes cel·les de
protecció com transformadors
s’instal·len.
Les sortides en baixa tensió de cada transformador es fan per mitjà de quadres
normalitzats i homologats per la companyia distribuïdora, els quals estan formats
per bases tripolars verticals en nombre de quatre, sis o vuit.
1.9.2 Centres d’abonat
A més de fer la transformació d’energia i la seva distribució en baixa tensió a

l’usuari, en els centres de transformació d’abonat s’ha de mesurar l’energia
consumida.
En cas que el CT estigui situat al final de la línia –en punta–, és necessari disposar
d’una cel·la de línia per tal de poder realitzar el tall de l’alimentació al centre de
transformació. Si, en canvi, està intercalat a la xarxa de distribució –en bucle o
múltiple–, es genera a més la necessitat de donar continuïtat a la línia de distribució
i poder separar elèctricament la part del circuit corresponent a l’explotació de la
xarxa de la part que correspon al servei de l’usuari.
Per això, els centres d’abonat han de disposar de tantes cel·les de línia com
connexions hi hagi, i a continuació han de disposar d’una cel·la de seccionament
que dóna pas a la resta de l’esquema corresponent a la maniobra i a la protecció

de la instal·lació.
Si es tracta d’un centre amb un únic transformador, com el que mostra l’esquema
de la figura 1.18 i figura 1.19, s’ha de disposar de la cel·la de protecció corres-
ponent, per ruptofusible fins a una potència de 1.000 kVA, o de disjuntor per a
potències superiors, i a continuació cal instal·lar la cel·la de mesura, la qual allotja
els transformadors de tensió i intensitat, els secundaris dels quals alimentaran
l’equip de comptadors.
Figu r a 1 . 1 8. Esquema unifilar de CT d’abonat

en punta
En cas de prendre la mesura en baixa tensió (BT), la cel·la de mesura no és

necessària, de manera que l’equip de mesura és alimentat a través del secundari
del transformador.
Fi g ura 1 .19 . Esquema unifilar de CT d’abonat en bucle amb mesura en MT
En el cas d’instal·lar dos transformadors o més (vegeu la figura 1.20), cal

disposar d’una cel·la de protecció general per a la totalitat de potència de la
instal·lació i, a continuació, s’ha d’instal·lar la cel·la de mesura, la qual allotja
els transformadors de tensió i d’intensitat, els secundaris de la cel·la de mesura
alimentaran l’equip de comptadors, i després tantes cel·les de protecció com
transformadors s’instal·lin.
F igu r a 1. 2 0 . Esquema unifilar de CT d’abonat amb dos transformadors
Quan es pren la mesura en alta tensió (AT), l’alimentació de l’equip de mesura

es fa per mitjà de transformadors d’intensitat i transformadors de tensió, tal com
mostra l’esquema de la figura 1.21.
F igu r a 1. 2 1 . Esquema unifilar de CT d’abonat amb mesura en AT
1.10 Cel·les: tipus, senyalització, connexions entre cel·les
Per equipar els centres de transformació, en el mercat hi ha conjunts d’aparellatge

de maniobra MT, inclosos els transformadors de mesura, ja muntats i connexionats
entre si, dins de recintes metàl·lics, fins als borns de connexió a l’exterior.
Es denominen habitualment “cabines prefabricades”, o simplement “cabines” o
“cel·les” metàl·liques, les quals reben el nom de conjunts d’aparellatge MT sota

envolupant metàl·lica en les normes UNE. Els símbols per als esquemes els podeu
veure a la figura 1.22. Normes UNE
Les UNE (una norma espanyola)
Fi g ura 1 .22 . Símbols per a esquemes, segons norma EN-61 082 són un conjunt de normes
tecnològiques creades pels
comitès tècnics de normalització
(CTN), dels quals formen part
totes les entitats i agents
implicats i interessats en els
treballs del comitè. Per regla
general aquests comitès solen
estar formats per AENOR,
fabricants, consumidors i usuaris,
administració, laboratoris i
centres de recerca.
Per tant, en el cas dels CT, més que aparells de maniobra solts (individuals),
el que s’utilitza habitualment són aquests conjunts d’aparellatge sota envolupant
metàl·lica, que se subministren ja muntats, connexionats i provats de fàbrica.
En l’actualitat, la confecció de conjunts d’aparellatge MT sota envolupant

metàl·lica es realitza de manera modular a base d’unitats individuals
(cabines o cel·les) acoblades mecànicament entre si, i connectades també
elèctricament, de manera que el conjunt constitueixi l’esquema elèctric
projectat.
Hi ha diversos tipus de cabines o cel·les quant a l’esquema elèctric individual,

les quals corresponen a les diferents funcions o parts de l’esquema elèctric general
del conjunt. Aquests diferents mòduls individuals són mecànicament acoblables
entre si, i connectables elèctricament també entre si.
Així, per exemple, hi ha cabines individuals per a funcions com l’entrada

d’alimentació de sortida, l’acoblament de barres, el comptatge, etc., o bé pel que fa
al tipus d’aparells de maniobra, com ara cel·les amb interruptor automàtic, cel·les
amb interruptor-seccionador, cel·les amb interruptor-seccionador amb fusibles,
etc.
El "joc de construcció"
Un cop confeccionat l’esquema elèctric del circuit d’MT que es desitja per a un CT, és
relativament fàcil, per tant, dissenyar el conjunt de cabines d’MT que respongui a aquest
esquema, a base del repertori de mòduls o funcions individuals de què es disposa. És el
que s’anomena comunament “joc de construcció”, per analogia al joc infantil.
És més, s’han desenvolupat també conjunts modulars amb envolupant única,

els quals agrupen diverses funcions individuals i formen conjunts d’esquemes
estandarditzats. Per exemple, dues línies d’alimentació i una de sortida a
transformador, és a dir, tres funcions, o bé dues línies d’alimentació i dues sortides
a transformadors, és a dir, quatre funcions, etc.
A la figura 23 hi trobareu representada també aquesta modalitat de conjunts

estàndard de funcions, la qual és àmpliament utilitzada en el cas dels centres
de transformació (CT) d’empresa (distribuïdors).
Fig u ra 1. 23 . Conjunt estàndard de funcions individuals, amb envolupant única, en

atmosfera de SF6
A: conjunt de 3 línies d’entrada-sortida. B: conjunt de 2 línies d’entrada-sortida i una sortida a transformador
Característiques nominals (assignades) de l’aparellatge sota envolupant metàl·lica

(cabines o cel·les):
• Tensió assignada i nombre de fases.
• Nivell d’aïllament (tensions d’assaig).
• Freqüència.
• Intensitat en servei continu (per al circuit principal).
• Intensitat de curta durada admissible (per als circuits principal i de posada

a terra).
• Valor de cresta del corrent de curta durada admissible (circuits principal i

de posada a terra).
• Durada assignada del curtcircuit.
• Valors nominals (assignats) dels aparells que formen part de la cabina

(interruptor, seccionador, SPT, transformadors de mesura, etc.) incloent
l’equip auxiliar i els dispositius de maniobra. Aquests valors han de ser
congruents i han d’estar coordinats amb els de les característiques de la
cabina com a conjunt.
La connexió de les diferents cel·les es realitza amb uns adaptadors que

permeten la connexió elèctrica i mecànica. Aquests adaptadors se situen
en els laterals de les cel·les.
1.11 Quadre de distribució de baixa tensió
S’anomena quadre modular de baixa tensió (figura 1.24) al conjunt de mòduls que
reben el circuit principal de BT del transformador i el distribueixen en diversos
circuits individuals. Podeu fer servir mòduls de connexió i d’ampliació (figura
1.25).
Figu ra 1. 24 . Estructura del quadre de distribució de BT
Un conjunt de quadre de BT interior en envolupant metàl·lica per a centres de

transformació d’empresa està format, per exemple, pels elements següents:
• Unitat d’escomesa i de distribució: sistema d’envolupant i d’embarrats

que distribueixen en quatre o més sortides l’escomesa superior dels cables
del transformador.
• Unitat funcional de circuits auxiliars (control opcional): destinada a

allotjar els diferents elements de mesura i protecció dels servidors del centre
de transformació exigits per cada companyia o abonat. La unitat funcional
garanteix l’aïllament en tots i cadascun dels elements, entre parts actives i el
bastidor del quadre de 10 kV a 50 Hz i 20 kV, a onda tipus raig. Es refereix
a protecció per a fenòmens atmosfèrics (impactes per raigs).
• Unitat funcional de protecció: està constituïda per un sistema de protecció

format per bases tripolars verticals aptes per a curtcircuits (fusibles de mida
00, 1, 2, 3), d’acord amb la norma UNE-EN 60947.
F igu r a 1. 2 5 . Esquema del quadre de distribució de BT
1.12 Instal·lació de posada a terra
Segons indiquen les instruccions MIE-RAT 13, del Reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres
de transformació (aprovat pel Reial decret 3275/1982, de 12 de novembre), la
posada a terra (figura 1.26) en instal·lacions elèctriques d’alta tensió (en les quals
s’inclouen els centres de transformació) consta del següent:
• línies de terra;
• elèctrodes.
Figu ra 1. 26 . Instal·lació de posada a terra
1.12.1 Línies de terra
Les línies de terra estan constituïdes pels conductors que uneixen els
elèctrodes amb els elements que han de quedar posats a terra. Els conductors
emprats tenen una resistència mecànica adequada i una elevada resistència
a la corrosió.
Els conductors de les línies de terra s’han d’instal·lar intentant que el seu recorre-
gut sigui el més curt possible, i evitant recorreguts complicats i corbes de poc radi.
En aquest sentit, és recomanable utilitzar conductors nus, instal·lats de manera
visible.
El Reglament també admet en alguns casos la utilització, com a conductors,

de canalitzacions metàl·liques, blindatges de cables i elements metàl·lics de
fonaments, excepte armadures pretensades de formigó.
La secció del conductor ha de ser tal que, en cas de descàrrega atmosfèrica o

defecte, pugui circular-hi el màxim corrent, no els porti a una temperatura pròxima
a la fusió o pugui posar en perill empalmaments i connexions.
La secció es determina de manera que la densitat de corrent per a defectes en la

freqüència de la xarxa no superi els valors següents:
• 160 A/mm2 per a conductors de coure
• 60 A/mm2 per a conductors d’acer

• En cap cas la secció del conductor ha de ser inferior a 25 mm2 en conductors

de coure, i a 60 mm2 en conductors d’acer.
1.12.2 Elèctrodes
La configuració dels centres de transformació d’abonat està molt normalitzada,

el cas més freqüent és que en la posada a terra de les masses s’utilitzin elèctrodes
tipus, de composició i geometria (amplada, longitud, profunditat, nombre de
piques, etc.) normalitzades.
La utilització d’elèctrodes tipus simplifica notablement la tasca de disseny,

ja que permet obtenir els paràmetres que defineixen el comportament de
la instal·lació de posada a terra (resistència de posada a terra, tensió
màxima de pas i de contacte) a partir d’unes taules que donen aquests
paràmetres en funció de les característiques de la xarxa que alimenta el
centre de transformació (tensió de servei, temps d’actuació de proteccions,
impedància limitadora de posada a terra del neutre) i de la resistivitat del
terreny on s’ubicarà el centre de transformació.
La configuració d’elèctrode que s’adopta habitualment és la d’anell rectangular,

instal·lat en la rasa perimetral de cimentació del centre de transformació. Si aquest
elèctrode resulta insuficient s’afegeixen piques als vèrtexs, o als vèrtexs i als punts
intermedis dels costats.
Un cas especial
Si no és possible instal·lar un elèctrode d’anell rectangular, perquè, per exemple, el

subsòl del centre de transformació està ocupat, s’acostuma a utilitzar un elèctrode
longitudinal amb piques en filera, instal·lat a l’exterior del centre de transformació.
1.12.3 Posada a terra del neutre del transformador
Els elèctrodes del sistema de posada a terra del neutre del transformador
s’han de situar a certa distància dels elèctrodes de la posada a terra de les masses
del centre de transformació, amb l’objectiu d’evitar que els elevats potencials que
apareixen en el terreny proper al centre de transformació durant un defecte en mitja
tensió puguin transferir-se a la instal·lació de baixa tensió de l’usuari a través del
neutre.
La posada a terra del neutre pot realitzar-se utilitzant qualsevol tipus

d’elèctrode artificial, tot i que els més emprats són les piques o la filera de
piques.
Recomanacions quant a la línia d’enllaç amb terra
El conductor de connexió entre el neutre del transformador i els elèctrodes es recomana

que sigui cable aïllat de 0,6/1 kV, per tal d’evitar que els potencials originats per defectes
en mitja tensió siguin transferits a la presa de terra del neutre a través d’aquest conductor i
que, a més, estigui protegit per un tub de PVC amb grau de protecció 7, com a mínim,
davant danys mecànics.
La secció del conductor de connexió es dimensiona aplicant els mateixos criteris que en
el cas de la línia d’enllaç amb terra d’un sistema de posada a terra de les masses de baixa
tensió.
Per tenir en compte!
A l’hora d’unir els sistemes de posada a terra de les masses del centre de
transformació i del neutre, cal tenir en compte que, en cas que la màxima tensió de
defecte a terra en la posada a terra de les masses del centre de transformació sigui menor
de 1.000 V, es poden connectar els sistemes de posada a terra del neutre del transformador
i de les masses de mitja tensió, i tenir així una instal·lació de posada a terra única en el
centre de transformació.
2. Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i

protecció ambiental en centres de transformació
En la unitat 1 es reconeixen els procediments de manteniment dels centres de

transformació (figura 2.1), s’analitzen protocols i s’identifiquen activitats. També
s’apliquen les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental
en el muntatge i el manteniment d’instal·lacions elèctriques de distribució, i
s’identifiquen els riscos associats, les mesures i els equips per prevenir-los.
F igur a 2. 1. Centre de transformació
2.1 Instruccions generals per a la realització de maniobres
Pel que fa al cas particular de dues alimentacions, a cada cel·la hi ha un

esquema del circuit (figura 2.2), amb els eixos d’accionament de l’interruptor, el
seccionador de posada a terra i la senyalització de posició de l’interruptor.
En tot cas, abans de fer cap maniobra, s’han de complir unes normes bàsiques de
seguretat:
• No accionar mai un seccionador en càrrega.
• Si s’ha de tallar el servei en un circuit en càrrega, primer accionar l’inter-

ruptor d’obertura de càrrega o l’interruptor automàtic.
• Abans de tancar un seccionador de posada a terra, verificar l’absència de

tensió.
• Abans de restablir el servei, comprovar que els seccionadors de posada a

terra estan oberts.
F igu ra 2 .2 . Cel·les d’un centre transformador
A tot això cal afegir l’ús delmaterial de seguretat necessari per a cada maniobra,
així com de la senyalització que calgui en cada cas. Per tal d’evitar tensions de
retorn per doble alimentació, s’ha d’obrir l’interruptor automàtic del quadre
de BT.
2.1.1 Maniobres en la cel·la de l’interruptor
Si el circuit que alimenta el centre de transformació és de pas, alimenta altres

centres, la cel·la de l’interruptor ha de situar-se com a cel·la de sortida, per tal que
aquest no es quedi sense alimentació per poder tallar el circuit. En aquest cas, la
seqüència és la següent:
• Obrir l’interruptor seccionador o interruptor.
• Comprovar l’absència de tensió.
• Descarregar el cable a terra amb el seccionador de posada a terra o amb

una perxa de posada a terra. Si encara hi ha tensió, actuar sobre la cel·la de
sortida d’aquest cable.
2.1.2 Maniobres en la cel·la de protecció amb fusibles
S’ha de tancar l’interruptor seccionador i carregar la molla per tal que pugui actuar
de manera automàtica si hi ha una una anomalia. Si s’ha de substituir un fusible
cal:
• Obrir l’interruptor seccionador (si s’ha fos el fusible ja estarà obert).
• Obrir l’interruptor automàtic del quadre de BT per evitar tensions de retorn.
• Connectar el seccionador de posada a terra. En cas que no n’hi hagi, s’ha

d’utilitzar una perxa de posada a terra.
• Obrir la cel·la i canviar els fusibles.
2.1.3 Maniobres en la cel·la de protecció amb interruptor automàtic
Amb el seccionador obert, el seccionador de posada a terra tancat i l’interruptor

automàtic connectat, s’ha de fer el següent:
• Comprovar en el quadre de BT que l’interruptor general automàtic està

obert.
• Obrir l’interruptor automàtic en el centre de transformació.
• Obrir el seccionador de posada a terra.
• Comprovar l’absència de tensió.
• Tancar el seccionador.
• Tancar l’interruptor automàtic.
• Comprovar que hi ha tensió a la sortida de l’interruptor automàtic.
2.2 Utilització dels equips de protecció individual
S’entén per equip de protecció individual (EPI) qualsevol equip destinat

a ser portat o subjectat pel treballador o treballadora perquè el protegeixi
d’un risc o de diversos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut
en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta
finalitat.
Els equips de protecció individual han d’estar marcats amb el tipus de protecció
i/o la tensió d’utilització corresponent, el número de sèrie i la data de fabricació.
Els equips de protecció individual per a treballs en tensió (BT) inclouen:
• Casc aïllant, per a treballs en AT, BT i maniobres.
• Pantalla facial, per evitar riscos de projeccions de partícules de metall i de

les altes temperatures.
• Ulleres inactíniques, per protegir els ulls contra enlluernaments per curtcir-
cuits.
• Guants aïllants, per treballar amb BT en tensió o reposició de fusibles.
• Guants ignífugs, per protegir de l’arc elèctric.
• Guants de protecció mecànica, per evitar que el guant aïllant es pugui fer
malbé.
• Calçat de seguretat, per prevenir riscos mecànics.
• Cinturó de seguretat, per protegir de caigudes en treballs en altura.
• Eines aïllades, per protegir les mans de contactes amb tensió.
• Roba de treball que protegeixi de l’arc elèctric.
A banda d’aquest elements, cal protegir el treballador dins la zona d’operacions

d’elements que estiguin a diferent potencial, per això es fan servir també:
• Dispositius aïllants per separar físicament el treballador (banquetes o plata-

formes).
• Accessoris aïllants per protegir conductors nus (teixits vinílics, cobertes).
2.3 Eines i instrumentació específica
Per als treballs a mitja tensió (MT) i alta tensió (AT) calen unes eines específiques
(figura 2.3):
• Perxes: de salvament (entre 45 i 90 kV), maniobra (45, 66 i 132 kV) i

verificació d’absència de tensió (entre 5 i 40 kV).
• Equips de posada a terra i en curtcircuit, que serveixen també per a

instal·lacions interiors trifàsiques. Estan formats per pinça, unió de posada
a terra i curtcircuit i torn.
Segons el tipus de treball o maniobra que s’ha de fer es fan servir uns equips
específics:
• En maniobres en interruptors i seccionadors, es fan servir simultània-

ment dos dels elements següents:
– Perxa aïllant
– Guants aïllants
– Banqueta aïllant
• En maniobres de tall cal:

– Evitar el funcionament intempestiu amb mesures adients en acciona-

ment mecànic.
– Obrir primer circuits amb tensió més baixa i després els de tensió més
alta.
• En maniobres en transformadors cal:
– Situar cartells en aparells de tall per evitar maniobres posteriorment.

– Si només hi ha dispositiu de tall en càrrega en AT, invertir l’ordre de
desconnexió.
– Verificar l’absència de tensió en AT i BT.
– Tancar el secundari del transformador d’intensitat, amb alimentació o
curtcircuit.
Fi g ura 2 .3. Eines per a MT i AT
A la figura 2.3 es mostren les següents eines:
1. Multicontrolador de baixa tensió 6 a 690 V AC DC
2. Antenes de contacte per multicontrolador longitud: 1,25 m
3. Equip de posada en curt circuit
4. Perxa aïllant telescòpica
5. Equip complementari de posada a terra
6. Pica de terra longitud: 1 m.

2.4 Maniobres bàsiques segons el tipus de cel·la
A cada cel·la hi ha un esquema del circuit principal, amb els eixos dels acciona-
ments dels interruptors, senyalitzacions de posició dels interruptors i seccionadors
de posada a terra.
Segons el tipus de cel·la (figura 2.4) es duen a terme les maniobres següents:
• Cel·la de línia (CML)
• Cel·la d’interruptor passant (CMIP)
• Cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F)
• Cel·la d’interruptor automàtic (CMP-A)
Figu r a 2. 4. Diferents tipus de cel·les
2.4.1 Cel·la de línia (CML)
Les maniobres bàsiques (figura 2.5) que s’han de fer en una cel·la de línia (CML)
són:
• Obertura/tancament del seccionador de posada a terra
• Tancament/obertura de l’interruptor
• Senyalització de posició de l’interruptor
Fig u ra 2. 5. Cel·la de línia (CML)
Font: Ormazabal
2.4.2 Cel·la d’interruptor passant (CMIP)
Les maniobres bàsiques (figura 2.6) que s’han de fer en una cel·la d’interruptor
passant (CMIP) són:
• Obertura/tancament de l’interruptor
F ig ura 2. 6 . Cel·la d’interruptor passant (CMIP)

2.4.3 Cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F)
Les maniobres bàsiques (figura 2.7) que s’han de fer en una cel·la de protecció
amb fusibles (CMP-F) són:
• Obertura/tancament del seccionador de posada a terra
• Tancament de l’interruptor/càrrega de ressorts
• Alliberació de ressorts amb obertura de l’interruptor
• Senyalització de la posició de fusibles
F igu r a 2. 7 . Cel·la de protecció amb fusibles (CMP-F)
2.4.4 Cel·la d’interruptor automàtic (CMP-A)
Les maniobres bàsiques que s’han de fer en una cel·la d’interruptor automàtic
(CMP-A) són:
• Càrrega de ressorts
• Obertura de l’interruptor automàtic
• Tancament de l’interruptor automàtic
• Senyalització de posició de l’interruptor automàtic
• Indicació de tensat de ressorts
2.5 Plans de manteniment en centres de transformació
Quan es parla de manteniment ens podem referir a un manteniment:

• preventiu: busca reduir la reparació mitjançant una rutina d’inspeccions

periòdiques i la renovació dels elements danyats;
• correctiu: quan les avaries són imminents o ja s’han produït;
• predictiu: basat a predir la falla abans que es produeixi. Es tracta

d’aconseguir avançar-se a la falla o al moment en què l’equip o l’element
deixa de treballar en condicions òptimes.
En relació amb el manteniment de les instal·lacions (i el control periòdic dels

sistemes de protecció), els reglaments electrotècnics estableixen l’obligació de
realitzar les revisions periòdiques que s’indiquen en la taula 2.1. En els annexos que
acompanyen el Reial decret
614/2001 s’indica quina és
Taul a 2 .1. Intervals de revisions la formació i la capacitació
mínimes que han de tenir
Tipus d’instal·lació Revisió els treballadors, en funció
del treball que
desenvolupen.
Per a les preses de terra 1. Revisió cada tres anys (MIE-RAT 13)
En instal·lacions elèctriques de més de 1.000 V en 1. Contracte de manteniment amb empresa

corrent altern autoritzada (llevat d’excepcions) (art. 12 RD 3275/82)
o
en centres de transformació constituïts per un
transformador reductor o més d’un d’alta a baixa 2. Inspecció periòdica cada tres anys per un
tensió organisme de control autoritzat (art. 13 RD 3275/82)
3. Llibre d’instruccions de manteniment

(MIE-RAT 14)
(MIE-RAT 15)
En línies i altres instal·lacions destinades al transport, 1. Revisió cada tres anys, realitzada per tècnics
distribució i subministrament d’energia elèctrica en titulats, lliurement designats pel titular de la
AT instal·lació, que han d’omplir els butlletins
corresponents (art. 163 RD 1955/2000, d’1 de
desembre)
2. Inspeccions realitzades per la Comissió Nacional

de l’Energia, mitjançant procediment reglat, en
col·laboració amb els serveis tècnics de
l’Administració general de l’Estat o de les comunitats
autònomes on s’ubiquen, en aquelles instal·lacions
en què l’autorització correspongui a l’Administració
general de l’Estat (art. 164 RD 1955/2000).
2.6 Avaries tipus en centres de transformació: localització i

reparació
Les avaries més freqüents en el cas de centres de transformació d’intempèrie

són les degudes a causes climàtiques i a actes vandàlics. Els elements més afectats
són els aïllants, els fusibles i les autovàlvules, tots ells elements de fàcil substitució
i identificació visual.
D’altra banda, en els centres de transformació d’interior, les avaries més

freqüents són causades pel trencament dels comandaments d’alguna de les cel·les.
En aquests casos s’ha de comunicar al fabricant.
Altres avaries poden estar originades per una mala connexió (cargols mal ajustats)
i en aquests casos es pot detectar l’augment de temperatura amb càmeres termo-

gràfiques.
2.7 Mesures característiques i paràmetres de control per a centres

de transformació
A l’hora de fer el seguiment de les característiques i els paràmetres de control

d’un centre de transformació cal distingir primer si el centre de transformació és
d’interior o d’intempèrie. Tot seguit s’han de descriure les operacions que s’han
de dur a terme en cada modalitat de centre de transformació.
2.7.1 Operacions en centres de transformació d’interior
Per a un centre de transformació d’interior es realitzen les operacions que es

descriuen a continuació:
• Identificació i seguretat
– Identificar el centre de transformació d’interior amb la seva fitxa i amb

l’ordre de treball de la companyia elèctrica subministradora (en cas
que el centre de transformació sigui de la seva propietat).
– Complir les mesures específiques que, en matèria de seguretat, exi-
geixi la companyia elèctrica subministradora (en cas que el centre de
transformació sigui de la seva propietat).
• Posades a terra
– Comprovar possibles defectes en els conductors o en les connexions

de la posada a terra.
– Mesurar la resistència de la posada a terra.
– Mesurar les tensions de pas i de contacte.
– Comprovar que tots els elements estan posats a terra.
– Comprovar la connexió correcta de la terra del neutre.
• Transformadors
– Observar el nivell de l’oli.

– Observar l’existència de fuites d’oli.
– Observar que les rodes estan bloquejades.
– Comprovar l’actuació correcta del termòmetre.
• Aparellatge d’alta tensió
– Comprovar l’estat de les autovàlvules en CT amb entrada aèria.

– Observar el funcionament correcte dels detectors de tensió.
• Embarrats i connexions
– Comprovar l’existència de signes d’escalfament excessiu per mitjà

d’un equip detector de temperatura per infrarojos.
– Observar distàncies inferiors a les admissibles.
– Observar seccions insuficients.
– Observar l’estat de les connexions.
• Locals i proteccions
– Comprovar l’estat dels elements de tancament.

– Comprovar que les dimensions dels passadissos són reglamentàries.
– Observar l’existència de fossa de recollida d’oli, i comprovar que sigui
correcta.
– Comprovar si la ventilació del local és suficient i està en bon estat.
– Observar l’existència d’humitat.
– Observar l’existència de rètols indicadors.
– Observar el funcionament correcte de l’enllumenat d’emergència.
– Observar l’existència i bon estat de les proteccions contra contactes
accidentals.
– Comprovar l’existència de banqueta o estoreta aïllant.
– Observar el sistema fix d’extinció d’incendis en cas necessari.
• Proteccions al secundari de BT del transformador
– Observar l’existència de proteccions contra contactes accidentals.

– Comprovar l’existència de signes d’escalfament en barres o connexi-
ons de sortida per mitjà d’un equip de detecció de temperatura per
infrarojos.
– Comprovar l’estat dels fusibles i que la seva intensitat sigui correcta.
• Gestió de residus
– Observar si hi ha residus perillosos sense envàs o mal envasats dins

del local.
2.7.2 Operacions en centres de transformació d’intempèrie
Per a un centre de transformació d’intempèrie s’han de dur a terme les operacions

que es descriuen a continuació:
• Identificació i seguretat
– Identificar el CT d’intempèrie amb la seva fitxa i amb l’ordre de treball

de la companyia elèctrica subministradora (en cas que el CT sigui de
la seva propietat).
– Complir les mesures específiques que en matèria de seguretat exigeixi
la companyia elèctrica subministradora (en cas que el CT sigui de la
seva propietat).
• Suport
– Verificar l’estat. De fusta esquerdada o podrida, de formigó esquerdat

o trencat; metàl·lic deformat, amb flexions perilloses o oxidat.
– Comprovar que els de fusta no tinguin un diàmetre inferior al regla-
mentari.
– Comprovar l’estat dels ferratges.
– Observar que no estigui desplomat.
– Comprovar si falta el sistema antiescalada.
– Observar l’absència de senyalització de perill.
• Tirants
– Verificar l’estat.
– Comprovar si estan connectats a terra o aïllats.
– Observar si tenen protecció en llocs freqüentats.
• Fonamentació
– Comprovar si està trencada o clivellada de manera perillosa.

– Observar si té condicions d’estabilitat deficients.
• Distàncies de seguretat
– Mesurar la distància al terreny de parts en tensió no reglamentària.

– Mesurar la distància al terreny de les masses dels equips.
• Posades a terra
– Comprovar possibles defectes en els conductors o en les connexions

de la posada a terra.
– Mesurar la resistència de la posada a terra.
– Mesurar les tensions de pas i de contacte.
– Comprovar que tots els elements estan posats a terra.
– Comprovar la connexió correcta de la terra del neutre.
• Transformadors
– Observar el nivell de l’oli.

– Observar l’existència de fuites d’oli.
• Aparellatge d’alta tensió

– Observar l’estat de parallamps o la seva absència.
• Embarrats i connexions
– Observar l’existència de signes d’escalfament excessiu per mitjà d’un

equip detector de temperatura per infrarojos.
– Observar distàncies inferiors a les admissibles.
– Observar seccions insuficients.
– Observar l’estat de les connexions.
• Proteccions al secundari de BT del transformador
– Observar que siguin adequades.

– Comprovar l’existència de signes d’escalfament en barres o connexi-
ons de sortida per mitjà d’un equip de detecció de temperatura per
infrarojos.
– Observar connexions en mal estat.
• Gestió de residus
– Comprovar l’existència de residus en les proximitats del suport (restes

d’estructures metàl·liques, aparellatge, restes vegetals, etc.).
2.8 Condicions de posada en servei d’un centre de transformació
S’ha d’avisar el titular i tot el personal relacionat amb la construcció, manteniment

i explotació abans de donar tensió a la instal·lació, i a partir d’aquest avís s’ha de
considerar que la instal·lació està en tensió.
Un cop superada la revisió i desconnectada la baixa tensió dels

transformadors s’ha de procedir a donar tensió pel costat d’alta tensió, i s’ha
de mantenir un mínim de 15 minuts.
A continuació es comprova la tensió de baixa tensió (compresa en un rang del

7%), la rotació (que s’ha senyalitzat prèviament) i la possibilitat de connectar
en paral·lel amb altres transformadors. Es verifica el funcionament dels relés de
protecció i dels comandaments a distància.
Després, desconnectant la part de la instal·lació que calgui, es normalitzen

les connexions de baixa i alta tensió. A continuació es connecta i es fa que
la transformació prengui càrrega. Quan la càrrega sigui significativa, s’han
d’observar els possibles punts calents, els sorolls anormals, l’existència d’efluvis
i el funcionament dels controladors.
Si tot això és correcte o un cop efectuades les modificacions pertinents, es dóna

d’alta la instal·lació.
2.9 Identificació dels riscos més importants
Tot seguit es descriuen els riscos més importants en el manteniment de centres

de transformació així com en el muntatge i el manteniment de línies aèries i
subterrànies de baixa tensió i també en instal·lacions elèctriques d’enllaç.
En el cas dels centres de transformació, els riscos més importants en les activitats
de manteniment són els següents:
• Les maniobres intempestives (imprevistes o per error) dels interruptors de

totes les cel·les del centre de transformació.
• El tancament de seccionadors de posada a terra que generen curtcircuits.
• Els corrents de retorn a través de la xarxa de BT per doble subministrament.
D’altra banda, els riscos en el muntatge i el manteniment de línies aèries són

els que es deuen, principalment, a caigudes com, per exemple:
• La caiguda d’objectes i eines de l’operari.
• Els despreniments de material mentre es fan perforacions en murs i façanes

quan l’operari treballa sense protecció ocular.
• La caiguda de persones a diferent nivell, quan l’operari utilitza, per exemple,

una escala.
• La caiguda de persones al mateix nivell, sovint deguda a alguna eina que

l’operari ha deixat a terra.
• Els cops als vianants o altres treballadors, quan no s’ha senyalitzat correcta-
ment la zona de treball.
Finalment, en el cas del manteniment de xarxes subterrànies es poden esmentar

els mateixos riscos que heu vist descrits en el cas de les línies aèries (caigudes,
cops i despreniments), a més dels sorolls i les vibracions, per l’ús de maquinària
per a les excavacions i les compactacions de terra.
2.10 Mesures de seguretat i de protecció individual
Pel que fa a les mesures de seguretat i de protecció individual en les operacions de

manteniment de centres de transformació i en les de muntatge i manteniment de
línies aèries i subterrànies de baixa tensió, així com en les instal·lacions elèctriques
d’enllaç, en aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals (inclosa la
de seguretat davant del risc elèctric), podem distingir inicialment entre els treballs
que es fan amb tensió i els que es fan sense tensió.
Per tal de poder realitzar treballs en AT sense tensió s’utilitzen les anomenades
cinc regles d’or, regles que defineixen una metodologia de treball en instal·lacions
elèctriques destinada a garantir la seguretat dels treballadors i a disminuir el risc
elèctric. Aquestes cinc regles d’or són les següents:
1. Obrir totes les fonts de tensió (tall visible). Cal tenir en compte que alguns
interruptors no proporcionen un tall visible, raó per la qual no es pot comprovar
físicament si el circuit elèctric està obert. El circuit elèctric sobre el qual s’ha de
treballar ha d’estar obert de manera visible (figura 2.8), mitjançant:
• Seccionadors
• Fusibles
• Ponts
Fig ur a 2 . 8. Primera regla d’or: tall de tensió visible
2. Enclavar, bloquejar i senyalitzar els aparells de tall. A més, s’ha de

senyalitzar el bloqueig de l’aparell de tall i s’ha d’impedir la maniobra de connexió,
mitjançant l’enclavament dels aparells de tall (figura 2.9). Aquest bloqueig pot ser
dels tipus següents:
• Físic: interposant un element aïllant.
• Mecànic: amb cadenats, panys o passadors.
• Elèctric: traient els fusibles.
• Neumàtic: sobre l’alimentació del circuit d’aire comprimit que acciona el

comandament de l’interruptor.
F i g ura 2 .9 . Segona regla d’or: bloqueig dels aparells de

tall
3. Comprovar l’absència de tensió. Si no s’ha comprovat l’absència de tensió

en la instal·lació, s’ha de considerar que té tensió. El procés de comprovació
(figura 2.10) s’ha de realitzar procedint com si la instal·lació tingués tensió i amb
el material adequat (guants, ulleres, banqueta i perxa de salvament) i verificant-ho
abans de començar els treballs.
F ig ura 2 . 1 0 . Tercera regla d’or: comprovació d’absència

de tensió
Cal mantenir la distància de seguretat que estableix el Reial decret 614/2001 (que
s’indica a la taula 2.2) i s’ha d’utilitzar un detector d’absència de tensió (òptic,
acústic o mixt).
Taul a 2. 2. Distàncies de seguretat (les distàncies per a valors de tensió intermedis s’han de calcular per
interpolació lineal)
Un (kV) DPEL-1 (cm) DPEL-2 (cm) DPROX-1 (cm) DPROX-2 (cm)
≤1 50 50 70 300
3 62 52 112 300
6 62 53 112 300
10 65 55 115 300
15 66 57 116 300
20 72 60 122 300
30 82 66 132 300
45 98 73 148 300
66 120 85 170 300
110 160 100 210 500
132 180 110 330 500
220 260 160 410 500
380 390 250 540 700
Les magnituds referenciades a la taula 2.2 són:
• Un és la tensió nominal de la instal·lació (expressada en kV).
• DPEL-1 és la distància fins al límit exterior de la zona de perill quan hi ha

risc de sobretensió per caiguda d’un llamp (expressada en cm).
• DPEL-2 és la distància fins al límit exterior de la zona de perill quan no hi

hagi el risc de sobretensió per raig (expressada en cm).
• DPROX-1 és la distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan

resulti possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que
aquesta zona no se sobrepassa durant la realització del procés (expressada
en cm).
• DPROX-2 és la distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan

no sigui possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que
aquesta no se sobrepassada mentre es realitzen els treballs (expressada en
cm).
4. Posada a terra i curtcircuit de les fonts de tensió. Els elements conductors

de la instal·lació es connecten a terra i en curtcircuit entre ells, amb la finalitat d’e-
vacuar el corrent en cas de fallada d’aïllament, inducció o fenòmens atmosfèrics
(figura 2.11). Es poden considerar els tipus de posada a terra fixos (formen part
del circuit) i portàtils (amb pinces, conductors i piques).
F i g ura 2 .1 1 . Quarta regla d’or: posada a terra i curtcir-

cuit de fonts de tensió
5. Delimitar i senyalitzar la zona de treball. La zona on s’estan realitzant

els treballs se senyalitza per mitjà de cintes, cons o dispositius anàlegs (figura
2.12). Si escau, també se senyalitzen les zones segures per al personal que no està
treballant en la instal·lació.
F i g ura 2 . 1 2 . Cinquena regla d’or: senyalització
2.10.1 Treballs en tensió
Els treballs en tensió els han de fer treballadors qualificats, que han de seguir el
procediment i, quan la complexitat o novetat així ho requereixi, han d’haver-los
assajat sense tensió, de manera que s’ajustin als requisits que s’indiquen en el
mètode de treball en tensió.
A més, els treballs que es desenvolupen en llocs en què la comunicació és difícil,

atesa l’orografia del lloc, el confinament o altres circumstàncies, els treballs s’han
de fer amb la presència com a mínim de dos treballadors amb formació en matèria
de primers auxilis.
Hi ha tres mètodes de treball en tensió:
• Mètode de treball a potencial. Aquest mètode és utilitzat en instal·lacions

i línies de transport d’alta tensió, requereix que el treballador manipuli
directament els conductors o elements en tensió, per a la qual cosa cal que
es posi al mateix potencial de l’element de l’actualització que es treballa.
En aquestes condicions, s’ha d’assegurar l’aïllament respecte a terra i a les
altres fases de la instal·lació.
• Mètode de treball a distància. En aquest mètode, utilitzat en instal·lacions

d’alta tensió en la gamma mitjana de tensions, el treballador roman al
potencial de terra, bé sigui a terra, en els suports d’una línia aèria o en qual-
sevol altra estructura o plataforma. El treball es realitza mitjançant eines
acoblades a l’extrem de perxes aïllants. Les perxes solen estar formades per
tubs de fibra de vidre amb resines epoxi, i les eines que s’acoblen als seus
extrems han d’estar dissenyades específicament per realitzar aquest tipus de
treballs.
• Mètode de treball amb protecció aïllant a les mans. Aquest mètode

de treball en contacte amb la protecció aïllant a les mans és utilitzat
principalment en baixa tensió, encara que també s’utilitza en la gamma
baixa d’alta tensió. Requereix la utilització de guants aïllants a les mans i
per poder treballar cal que les eines manuals utilitzades (alicates, tornavisos,
claus de femelles, etc.) disposin del recobriment aïllant adequat.
2.10.2 Treballs en proximitat
Tenint en compte els gestos o moviments normals que pot efectuar el treballador
sense desplaçar-se podem definir la zona de treballs en tensió o zona de perill
com l’espai al voltant dels elements en tensió en què la presència d’un treballador
desprotegit suposa un risc greu i imminent que es produeixi un arc elèctric, o un Quan no hi hagi una
barrera física de protecció
contacte directe amb l’element en tensió. davant aquest risc, la
distància des de l’element
en tensió fins al límit
exterior de la zona de
perill o la de proximitat ha
El treball en proximitat és el treball en el qual el treballador entra o pot de ser la que s’indica en
la taula 2.2.
entrar en la zona de proximitat, sense entrar en la zona de perill, bé sigui
amb una part del seu cos o amb les eines, els equips, els dispositius o els
materials que manipula.
En la zona de perill només els és permès treballar a treballadors qualificats, mit-

jançant mètodes i procediments especials, coneguts com a treballs en tensió. Al
voltant de la zona de perill es diferencia un altre espai, la zona de proximitat, des
del qual el treballador pot envair accidentalment la zona en què es desenvolupen
els treballs en tensió.
2.10.3 Treballs en transformadors i en màquines en alta tensió
En els TT, si les característiques dels mitjans de tall ho permeten, s’ha de fer primer
la separació dels circuits de menys tensió. I per a la reposició de la tensió s’ha de
procedir de manera inversa.
Per treballar sense tensió en un transformador de potència o de tensió cal

deixar sense tensió tots els circuits del primari i tots els circuits del secundari.
En els TI es prohibeix l’obertura dels circuits connectats al secundari si el primari

està en tensió, llevat que sigui necessari per alguna causa, en aquest cas s’han de
curtcircuitar els borns del secundari.
Per treballar sense tensió en un transformador d’intensitat, o sobre els

circuits que alimenta, es deixa prèviament sense tensió el primari.
2.11 Classificació dels residus per a la seva retirada
Deixant de banda la contaminació acústica produïda pels sorolls i vibracions, els

residus potencials que cal considerar són els elements que s’han de substituir a
causa d’una avaria o un canvi, els quals s’han de tractar com a ferralla: d’altra
banda, el líquid refrigerant del centre de transformació, l’oli del transformador
(encara que ja s’utilitzen transformadors de tipus sec, modelats en resina) ha de
ser tractat de manera que permeti la seva retirada selectiva.
Un cas a part és l’hexafluorur de sofre, compost que actua com un gas aïllant en
les cel·les del centre de transformació.
2.11.1 L’hexafluorur de sofre
L’hexafluorur de sofre és un gas inert, més pesat que l’aire, no és tòxic ni

inflamable, però és asfixiant i té un color i una olor característics. Es produeix
per reacció directa a uns 300°C de sofre fos i del fluor gasós. És estable en
condicions normals, i en ser exposat a temperatures elevades, es descompon i

origina productes tòxics que poden ser corrosius en presència d’humitat.
El principal problema mediambiental pel que fa a l’hexafluorur de sofre

és que, un cop alliberat, és un agent intensificador de l’efecte hivernacle, i
té un potencial d’escalfament global i un temps de vida en l’atmosfera molt
elevats.
En produir pèrdues en zones confinades, aquest líquid s’evapora molt ràpidament

i origina una saturació total de l’aire amb greu risc d’asfíxia. A causa d’aquesta
ràpida evaporació es produeixen efectes de congelació per contacte amb el líquid.
2.12 Compliment de la normativa de protecció ambiental i de

prevenció de riscos laborals
Podeu trobar la informació
relativa a l’Agència de
Residus de Catalunya al
La normativa d’aplicació per a la gestió de residus inclou les normes següents: web
http://www.arc.cat.
• Llei 10/1998 de residus
• Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, de valoració i eliminació de residus
• Reial decret 208/2005 de gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics
L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus que es generen

a Catalunya i sobre aquells que es gestionen en el seu àmbit territorial. En el
Catàleg Europeu de Residus, els residus adopten una codificació de sis xifres (les
dues primeres identifiquen el grup de residus, les dues següents el subgrup, i les
dues últimes xifres, el residu en qüestió).
El format de la codificació és igual que el del Catàleg de Residus de Catalunya,

tot i que ambdós codis no tenen per què ser coincidents.
Per a cada codificació es poden consultar les instal·lacions autoritzades correspo-

nents per a la gestió dels residus.
Exemple del terme transformador
En cercar el terme transformador a l’Agència de Residus de Catalunya trobem una llista

d’instal·lacions autoritzades i la codificació corresponent.
"16. Residus no especificats anteriorment en el catàleg (equips industrials, gasos,

productes químics de laboratori, residus d’explosius, moviment de terra i indústria
de productes minerals).
1601 Equips industrials (electrònics, vehicles fora d’ús...) i altres residus rebutjats.
La norma UNE 20460-4-41

160109 Transformadors i condensadors que contenen PCB i PCT. defineix aïllaments de parts
actives, barreres i obstacles.
160112 Transformadors i condensadors amb olis sense PCB i PCT.”
D’altra banda, els treballs elèctrics i la prevenció de riscos estan regulats pel Reial
decret 614/2001, del 8 de juny. Igualment, el Reial decret 485/1997, de 14 de
abril, estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat
i salut en el treball.
A aquests efectes, interessa destacar també les ITC-BT-22, ITC-BT-23 i ITC-

BT-24 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques
complementàries” (Reial decret 842/2002, de 18 d’agost), les quals tracten,
respectivament, de la protecció contra sobreintensitats, contra sobretensions i
contra contactes elèctrics directes i indirectes.
Xarxes de distribució en baixa
tensió
Àngel Sánchez Díaz, Enric Sorribes i Colell
Instal·lacions de distribució Xarxes de distribució en baixa tensió
Índex
Introducció 7
1 Configuració de xarxes aèries de distribució en baixa tensió 11

1.1 Tipologia i estructura de les xarxes aèries de baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.1 Xarxes trenades posades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.2 Xarxes trenades tibades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2 Representació simbòlica de xarxes aèries en plànols i esquemes . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3 Tipus i característiques dels suports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.1 Esforços en els suports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4 Tipus de suports segons el material . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.4.1 El suport de formigó armat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.4.2 Els suports metàl·lics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4.3 Els suports o pals de fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4.4 Designació dels suports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5 Tipus i característiques dels conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.5.1 Conductors nus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.5.2 Conductors aïllats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.5.3 Designació dels conductors de feix trenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.5.4 Elecció dels conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.6 Elements accessoris de xarxes aèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.6.1 Elements de subjecció en façanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.6.2 Elements de subjecció en suports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.6.3 Elements complementaris de xarxes aèries trenades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.7 Aïlladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.8 Condicions generals i especials d’instal·lació de xarxes aèries de baixa tensió . . . . . . . . . 34
1.8.1 Condicions en encreuaments, proximitats i paral·lelismes . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.9 Connexió a terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2 Operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa tensió 39

2.1 Documentació administrativa associada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.1 Documents del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.2 Documents per a la tramitació de les instal·lacions elèctriques BT . . . . . . . . . . . 40
2.2 Posada en servei de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.3 Eines i instrumentació específica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.3.1 Eines de mà bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.3.2 Instrumentació específica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.4 Muntatge d’instal·lació de xarxa aèria posada sobre façana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.4.1 Encreuaments de carrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.5 Muntatge d’instal·lació de xarxa aèria en suports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.5.1 Muntatge de suports de fusta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.5.2 Muntatge de suports de formigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.5.3 Muntatge de suports de gelosia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

2.5.4 Muntatge de suports xapa metàl·lica plegada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.5.5 Procediments d’estesa de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.5.6 Tibament dels conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.5.7 Conversió de línia aèria a línia subterrània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.6 Tècniques de connexió i empalmament de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.6.1 Connexions amb connectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.6.2 Connexions de terminals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.7 Posada a terra i continuïtat del conductor neutre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.8 Plans de manteniment i avaries en xarxes aèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.8.1 Documents de revisió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.8.2 Tipus d’avaries en xarxes aèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.8.3 Localització d’avaries en xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.8.4 Procediment d’identificació d’avaries amb un mesurador de resistència . . . . . . . . 62
2.9 Mesures característiques i paràmetres de control d’una xarxa aèria . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.10 Qualitat i prevenció de riscos laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.10.1 Riscos derivats del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.10.2 Equips i materials de protecció del treballador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3 Configuració de xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió 69

3.1 Tipus i característiques de les instal·lacions de xarxes subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.1.1 Instal·lacions subterrànies de cables aïllats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.1.2 Galeries transitables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
3.2 Els conductors de xarxes subterrànies de distribució: tipus i característiques . . . . . . . . . . 76
3.2.1 Intensitats màximes d’utilització en règim permanent en línies soterrades . . . . . . . 76
3.2.2 Temperatures admissibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
3.2.3 Intensitats en funció de les condicions d’instal·lacions soterrades . . . . . . . . . . . . 77
3.2.4 Condicions especials d’instal·lació soterrada i factors de correcció d’intensitat admissible 79
3.2.5 Intensitats màximes admissibles per a conductors en instal·lació a l’aire en galeries o
canals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
3.2.6 Condicions especials d’instal·lació en galeries i factors de correcció d’intensitats
admissibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
3.2.7 El conductor neutre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
3.2.8 Instal·lacions subterrànies de cables aïllats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.2.9 Instal·lacions soterrades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.2.10 Pas de les instal·lacions a través d’elements de la construcció . . . . . . . . . . . . . . 91
3.2.11 Càlculs elèctrics: determinació de la secció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
3.2.12 Proteccions de sobreintensitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
3.2.13 Encreuaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
3.2.14 Proximitats i paral·lelismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
3.3 Elements accessoris de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
3.4 Condicions d’instal·lació de xarxes subterrànies de BT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
3.5 Connexió a terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
3.6 Sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de distribució . . . . . . . . . . . . 99
3.6.1 Esquema TN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
3.6.2 Esquema TT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
3.6.3 Esquema IT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
3.6.4 Aplicació dels tipus d’esquemes TN, TT i IT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
4 Operacions de muntatge i manteniment de xarxes subterrànies de baixa tensió 105

4.1 Documentació administrativa associada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
4.1.1 Memòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
4.1.2 Plànols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
4.1.3 Pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
4.2 Eines, equips de protecció i instrumentació específica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
4.2.1 Equip de protecció individual (EPI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
4.2.2 Eines de mà bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
4.2.3 Accessoris i equips . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
4.3 Procediments d’excavació, col·locació de tubs i condicionament de rases . . . . . . . . . . . . 117
4.3.1 Demolició de paviments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
4.3.2 Obertura de rases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
4.3.3 Construcció de canalitzacions en calçada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
4.3.4 Canalitzacions entubades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
4.3.5 Canalitzacions mixtes MT/BT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
4.3.6 Canalitzacions per a serveis auxiliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
4.4 Fases de muntatge d’una instal·lació de xarxa subterrània de baixa tensió . . . . . . . . . . . . 122
4.5 Procediment d’estesa de cables i col·locació en safates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
4.6 Tècniques de connexió i empalmament de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
4.7 Posada a terra i continuïtat del conductor neutre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
4.7.1 Posada a terra del neutre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
4.7.2 Continuïtat del conductor neutre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
4.8 Marcatge de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
4.9 Plans de manteniment en xarxes subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
4.10 Avaries tipus en xarxes subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
4.10.1 Localització d’avaries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Instal·lacions de distribució 7 Xarxes de distribució en baixa tensió
Introducció
Tot i que les xarxes aèries de baixa tensió (BT) són substituïdes cada vegada
més, principalment en zones urbanes, per xarxes subterrànies, són encara fàcils
de veure a les nostres poblacions i, de manera especial, a les zones rurals. La raó
principal per instal·lar-les és que encara són econòmiques en alguns aspectes, com
els materials, el muntatge i el manteniment; però cal tenir present que trenquen
l’estètica dels carrers i dels edificis. Per això, les administracions locals procuren
evitar instal·lar aquest tipus de xarxes a les zones urbanes.
Aquesta unitat forma part del mòdul Instal·lacions de distribució i té com a objec-
tiu que l’alumne adquireixi els coneixements necessaris per muntar i mantenir les
instal·lacions elèctriques aèries de baixa tensió (BT). La unitat s’estructura en dos
apartats principals.
En l’apartat “Configuració de xarxes aèries de distribució” en baixa tensió

s’estudia la tipologia de les xarxes aèries, ja siguin posades o tibades. En funció
dels tipus de xarxa cal conèixer els elements que de què estan compostes. Es per
això que en aquest apartat es descriu el material que configuren les xarxes aèries.
Dels elements que les conformen entre d’altres estudiareu els tipus de suports,
els conductors utilitzats i els elements accessoris i de subjecció. També veureu
condicions generals i especials d’instal·lació de xarxes aèries de BT així com
connexió a terra.
En l’apartat “Operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa

tensió” obtindreu els coneixements de la “documentació administrativa associada”
que és necessària per a l’execució de les xarxes aèries de BT en base a la normativa
del REBT. També estudiareu la part més tècnica de procediments pel muntatge
i manteniment de les xarxes aèries de baixa tensió (BT). En aquest apartat
s’especifiquen les eines i instrumentació específica que l’instal•lador de xarxes
aèries ha de fer servir per la seva seguretat. Igualment es dedica una detallada
redacció del muntatge d’instal·lació de xarxa aèria posada sobre façana o en
aèria en suports per adquirir els coneixement i les tècniques emprades. Un cop
adquirits els coneixement pel muntatge de les xarxes aèries no menys important
serà l’estudi dels plans de manteniment i avaries en xarxes aèries i les mesures
característiques i paràmetres de control, els quals estudiareu. També s’hi tracta
el tema tan rellevant de la qualitat i la prevenció dels riscos laborals.
Durant la lectura dels apartat trobareu referències al REBT com guia normativa
aplicable, el qual heu de disposar i consultar. És important recordar la importància
que tenen la part gràfica que trobareu en aquest mòdul per consolidar els conceptes
que es donen i de la que disposareu a les adreces web que s’indiquen.
El desenvolupament de les instal·lacions elèctriques de xarxes soterrades per

alimentar edificis restaurats -d’habitatge, comercials, d’oficines o destinats a
una indústria- obliga els instal·ladors autoritzats en baixa tensió a consultar els
reglaments, les normes de referència, els decrets i els manuals pel que fa a
les operacions necessàries de muntatge i manteniment, així com pel que fa als
materials, les eines i els aparells de mesura i verificació més indicats.
En l’apartat “Configuració de xarxes soterrades de distribució en baixa tensió” es

descriuen els tipus i les característiques de les instal·lacions de xarxes soterrades,
com ara les directament soterrades, sota tub o en galeries, entre d’altres; així com
els conductors de xarxes soterrades de distribució. D’altra banda, es descriuen
els components -i les seves característiques- dels diversos espais d’instal·lacions
soterrades i els càlculs necessaris segons la normativa actual per tal de dotar de
seguretat una instal·lació soterrada de baixa tensió.
L’apartat “Operacions de muntatge i manteniment de xarxes soterrades de baixa

tensió” descriu les tècniques que s’han d’aplicar en aquest tipus d’operacions
i mostra els procediments i les diferents eines i mesures de seguretat per tal
de dur-les a terme. En aquest apartat podreu treballar i veure els diferents
documents, eines, equips amb protecció i instruments que un electricista ha de
conèixer per desenvolupar bé la feina. D’altra banda, podreu observar els diferents
procediments habituals d’excavació, col·locació de tubs i condicionament de rases
segons la normativa actual; en el seu procedir es donen les pautes mínimes
de muntatge d’una instal·lació de baixa tensió en xarxes soterrades, així com
els procediments en l’estesa dels cables, col.locació de sabates, tècniques de
connexió i empalmaments de conductors. No oblidem, també, la posada a terra i
la continuïtat del conductor del neutre. Així mateix, veurem els diferents plans de
manteniment i les avaries que es poden presentar.
Per tal treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient, fer les activitats i els
exercicis d’autoavaluació que es proposen.
En finalitzar aquesta unitat l’alumne:

• Selecciona el tipus de xarxa i el sistema d’instal·lació adequat per a un

supòsit de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió.
• Classifica els tipus d’elements d’una xarxa aèria (suports, conductors,
accessoris de subjecció, entre d’altres) d’acord amb la seva funció i el
sistema d’instal·lació (cables aïllats posats o tensats i cables nus).
• Classifica els tipus d’elements d’una xarxa subterrània (conductors,
rases, registres, galeries, accessoris de senyalització, entre d’altres)
d’acord amb la seva funció.
• Identifica els tipus de conductors emprats en xarxes de distribució.
• Identifica els elements de la xarxa amb la seva representació simbòlica
en els plànols i esquemes que caracteritzen la instal·lació.
• Reconeix la normativa en el traçat de la xarxa i respecte a les distàncies
reglamentàries.
• Verifica el compliment de la normativa sobre encreuaments, proximi-
tats i paral·lelismes a les instal·lacions que afecten a la xarxa.
• Demostra coneixement suficient de la ITC-BT-08.

• Descriu les fases i procediments de muntatge dels suports.

• Descriu les fases i procediments d’estesa i tensat dels cables.
• Munta els accessoris (suports per a fixació de cables, abraçadores,
pinces, bressols, entre d’altres) i cables en una instal·lació a escala
sobre paret o façana.
• Realitza empalmaments utilitzant peces metàl·liques de connexió.
• Amarra un conductor sobre un aïllador.
• Realitza derivacions amb caixa d’empalmament i amb peces de con-
nexió.
• Diagnostica les causes d’avaries en una línia de xarxa trenada sobre
suports i façana interpretant els símptomes.
• Efectua les mesures de paràmetres característics.
• Elabora un informe de les activitats realitzades i els resultats obtinguts.
• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals (incloses les de
seguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.
• Respecta els criteris de qualitat.

• Actua amb responsabilitat.

• Descriu les fases i procediments d’obertura i condicionat de rases.

• Descriu les fases i procediments de l’estesa dels cables directament
soterrats, sota tub i a l’aire, allotjats en galeries .
• Realitza un empalmament d’unió aèria -subterrània amb maniguet
preaïllat.
• Realitza derivacions amb connector a pressió recobert per cinta o
maniguet.
• Diagnostica les causes d’avaries en línies de xarxes subterrànies.
seguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental
• Elabora un informe de les activitats realitzades i resultats obtinguts.

en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques de distribució,

subterrànies de baixa tensió i instal·lacions d’enllaç (manipulació de
verificació d’instal·lacions, reparació i substitució d’elements, treballs
• Valora l’ordre i la netedat d’instal·lacions i equips com a primer factor
1. Configuració de xarxes aèries de distribució en baixa tensió
Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió (BT) són el conjunt

de línies, equips i aparellatge que subministren energia elèctrica a les
instal·lacions receptores i punts de consum.
Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió són dissenyades en forma radial
i ramificada o, en alguns casos, per necessitats de les companyies elèctriques, en
forma d’anell.
Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió s’estructuren des dels centres de
transformació (CT) i fan el seu recorregut per la zona d’influència fins a acabar a
l’embrancament del subministrament. Les tensions nominals
d’alimentació de les xarxes
aèries de distribució en BT
Els conductors de les xarxes aèries de distribució poden ser nus o aïllats. La xarxa són de 230 V i 400 V en
corrent altern (CA).
aèria de BT nua (figura 1.1) s’instal·la amb els cables separats per una distància
de seguretat de tal manera que les derivacions i els empalmaments necessaris s’hi
fan directament a sobre. Aquests tipus de xarxes actualment ja no es munten i
només es poden trobar a les instal·lacions més antigues.
F ig ur a 1. 1. Línia aèria nua
A la xarxa aèria de baixa tensió aïllada (figura 1.2) s’instal·len els conductors
aïllats cablejats en feix, que habitualment són coneguts com a cables trenats; el
fet que estiguin aïllats fa que sigui més fàcil i còmode manipular-los, i cal menys
espai per instal·lar-los.
F igu ra 1 .2 . Línia de distribució aèria trenada sobre suports de fusta
Heu de saber que les xarxes aèries de distribució han de complir la normativa
següent:
• Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT).
• Instrucció tècnica complementaria, ITC-BT-06 del REBT. Xarxes aèries per

a distribució en baixa tensió.
• Normes UNE.
• Normes tècniques particulars de les empreses elèctriques.
• Reglamentacions i disposicions administratives nacionals, autonòmiques i

locals.
1.1 Tipologia i estructura de les xarxes aèries de baixa tensió
Les xarxes aèries de baixa tensió van instal·lades per sobre de la superfície
del terra, muntades en suports o en façanes d’edificacions mitjançant elements
de subjecció per assegurar la correcta instal·lació. Generalment els conductors
utilitzats solen ser aïllats en feix trenat per la qual cosa les anomenen xarxes aèries
trenades. Aquests tipus de xarxes segons la seva ubicació en zones urbanes o rurals
i la configuració del traçat les poden classificar-les de dos maneres diferents:
• xarxes trenades posades
• xarxes trenades tibades
Als apartats següents veurem detalladament aquests dos tipus de xarxes.
1.1.1 Xarxes trenades posades
Les xarxes trenades posades s’utilitzen preferentment a les zones urbanes amb
cables directament posats sobre les façanes i els murs de les edificacions. Al llarg
del recorregut, aquestes xarxes es configuren en alineacions horitzontals i verticals

de manera que el feix trenat es va adaptant als accidents del traçat quan passa sota
cornises, voladissos o altres elements constructius de les façanes (figura 1.3).
F ig ur a 1. 3. Xarxa trenada posada
Les xarxes trenades i posades són ideals, en particular, quan el traçat passa per espais
reduïts, quan es tracta de recorreguts complicats i la línia ha de quedar dissimulada sense
trencar l’estètica de l’edifici.
Les xarxes trenades posades tenen un cost superior al de la xarxa tibada ja

que cal més longitud de feix trenat que en el cas de la xarxa tibada, i exigeix
també més laboriositat.
Compte!
Al llarg del traçat de la línia hi poden haver buits situats en la separació dels edificis o
als encreuaments dels carrers, una situació que fa que els cables no estiguin posats a la
façana o el mur.
En aquesta situació, els conductors tenen un altre sistema de suspensió, ja sigui posats
sobre un cable fiador o tibats pel conductor mateix. En aquesta darrera situació, per tant,
la instal·lació s’ha de regir per les normes que s’apliquen a les xarxes tibades.
1.1.2 Xarxes trenades tibades
Les xarxes trenades tibades es munten preferentment en zones rurals o en habitat-

ges aïllats i dispersos. Els cables de les xarxes tibades es munten generalment en
suports de formigó, de fusta o metàl·lics, tal com es veu a la figura 1.4, mitjançant
elements d’amarratge (pinces, tensor i ganxos). De totes maneres, cal recordar
que es poden instal·lar en espais buits entre edificacions, com mostra la figura 1.5.
Fig ur a 1 . 4. Xarxa trenada tibant en suport de formigó

Consulteu les figures de la

Fig u ra 1 . 5 . Xarxa trenada tibant entre edificis
fixació de cables de la xarxa
tibada per tracció i de la
xarxa tibada per suspensió
a les adreces:
goo.gl/0BeOvE
goo.gl/NDoiao
La fixació dels cables de la xarxa tibada es pot fer de dues maneres diferents.
Una és fent servir el conductor neutre com a element portador del feix trenat. El
conductor de neutre portador es pot subjectar al feix per tracció i, en aquest cas,
el cable portador queda sotmès a l’esforç del tibament del feix. Si la fixació es fa
per suspensió, el cable portador queda sotmès al pes del feix.
Un altre sistema per instal·lar els conductors és tibant un cable fiador d’acer de 22
mm2 de secció entre uns punts d’ancoratge. Aleshores el cable trenat es fixa al
cable d’acer amb uns collarets o bé uns tubs flexibles (figura 1.6).
Fig u ra 1 .6 . Cable trenat suspès amb un

cable fiador d’acer
El sistema emprat –aquesta manera de sostenir el feix– es pot considerar com si

fos una xarxa posada, ja que recolza en el cable d’acer.
1.2 Representació simbòlica de xarxes aèries en plànols i esquemes
Els plànols que es fan servir principalment en la representació de les xares aèries
són els següents:
• Plànols de situació i emplaçament. Es tracta de plànols que mostren

la ubicació de les obres que defineix el projecte en relació amb l’entorn
i a escala molt reduïda, per tal que l’emplaçament de la línia elèctrica
projectada sigui perfectament identificable i localitzable (figura 1.7).
Figu ra 1. 7. Plànol de situació i emplaçament
• Plànol de planta. Aquest tipus de plànols són una representació de la

planta de la línia elèctrica feta a una escala reduïda de valors compresos
entre 1:2.000 i 1:500. En els plànols de planta hi ha tots els cultius, les
zones arbrades i els serveis (carreteres, ferrocarrils, cursos d’aigua, línies
elèctriques i de telecomunicació, edificis, conduccions de gas, etc.), i tot el
que es considera d’interès. La figura 1.8 mostra un plànol de planta amb la
representació d’una xarxa de distribució i la llegenda amb l’explicació dels
símbols utilitzats.
F ig ura 1. 8 . Plànol de planta
• Plànol de perfil. Als projectes d’instal·lació de xarxes aèries ubicades en

zones rurals és convenient afegir-hi plànols de perfil, que utilitzen, com fan
els de planta, escales reduïdes amb valors compresos entre 1:2.000 i 1:500.
En el plànol de perfil hi ha representades la situació i la numeració dels
suports, com també els seus tipus i el sistema de fixació dels conductors,
l’escala quilomètrica, les longituds de les obertures i els angles del traçat
entre altres coses.
• Plànols d’altres tipus. També es fan servir plànols d’elements constructius

(suports, aparellatge, etc.).
1.3 Tipus i característiques dels suports

La ferramenta...
... és el conjunt d’elements que
es fan servir per fixar aïlladors, Els suports tenen com a missió suportar els conductors i la ferramenta –els
fils de terra, elements de
protecció elèctrica dels aïlladors
accessoris de subjecció de la xarxa–, la qual ha de ser de materials prou resistents
i accessoris dels conductors. per suportar les exigències mecàniques i fer front a les atmosfèriques.
D’acord amb el REBT, els suports poden estar sotmesos a una sèrie
d’esforços, els quals determinen el tipus de suport per a cada condició de
treball.
L’obertura és la distància que separa dos suports consecutius, i la fletxa és la

distància entre el punt més baix del conductor i la línia imaginària que uneix els
dos punts de fixació del conductor als suports. La figura 1.9 mostra gràficament
aquests dos conceptes.
F i g ura 1 . 9 . Conceptes d’obertura i fletxa
1.3.1 Esforços en els suports
Els esforços que poden produir-se sobre els suports (figura 1.10) es poden
classificar en els següents:
• Verticals, els quals exerceixen compressió sobre el suport pel pes dels
conductors, de la ferramenta, pel pes dels suports mateix i del gel en
condicions climatològiques especials (figura 1.10 a).
• Longitudinals, els quals exerceixen tracció sobre el suport pel tibament dels
conductors (figura 1.10 b).
• Transversals, els quals exerceixen flexió sobre el suport pel canvi de

direcció de la línia i l’acció del vent (figura 1.10 c).
Fig ur a 1. 1 0 . Esforços en suports: a) verticals; b)

longitudinals i c) transversals
D’acord amb el que estipula el REBT, els suports poden estar sotmesos a una sèrie
d’esforços, els quals determinen la classe de suport adient per a cada condició de
treball (taula 1.1).
Taul a 1. 1. Funcions dels suports segons els tipus d’esforç
Esforços Funció del suport
Verticals i transversals per l’acció del vent Alineació
Verticals i transversals Angle
Verticals, longitudinals i transversals Ancoratge
Verticals, longitudinals i transversals Fi de línia
Esforç resultant de diferents línies confluents al Estellament

suport
1.4 Tipus de suports segons el material
Ateses les característiques físiques i el material de què estan fets els suports, els
suports poden ser del següent:
• Formigó armat
• Metàl·lics Trobareu plànols de suports

de formigó armat i taules de
característiques a l’adreça:
goo.gl/FZaOXn.
• Fusta
1.4.1 El suport de formigó armat
El suport de formigó armat està format per una estructura interna de

barres d’acer i de formigó. Es tracta d’un tipus de suport que no necessita
conservació, la qual cosa és un avantatge respecte als altres suports, però en
canvi té un pes superior.
Hi ha tipus diferents de suports de formigó pel que fa a la fabricació:
• Formigó armat buit és un tipus de suport que es pot trobar en forma pris-
màtica buida o de cilindres buits, que reben el nom de suports centrifugats.
• Formigó armat vibrat compacte. Com que els suports de formigó vibrat
compacte són els més utilitzats, val la pena descriure’ls més detalladament.
En el procés de fabricació d’aquests suports, el formigó és sotmès a
vibracions per tal d’aconseguir eliminar les bombolles d’aire que conté. Els
suports de formigó armat vibrat compacte tenen les característiques generals
i mecàniques següents:
– Característiques generals:
∗ Tenen la forma exterior d’un tronc de piràmide.
∗ Treballen davant de la compressió i la flexió, en les direccions de
les dues cares perpendiculars: la cara ampla i la cara estreta.
∗ Els suports de formigó compacte poden ser normals i reforçats.
∗ La part superior del suport de formigó compacte té les cares pla-
nes amb forats que serveixen per fixar els elements d’amarratge.
∗ La part intermèdia té concavitats o alvèols, la finalitat dels quals
és reduir el pes en el suport sense disminuir-ne la resistència.
∗ Disposen de dos borns per facilitar la posada a terra: un a la part
superior i l’altre a la part inferior.
∗ El cap dels suports està pintat d’un color que indica l’esforç
nominal.
∗ Porten dues plaques adossades i situades a 4 m d’alçada:
· en una s’hi especifiquen les característiques i s’hi indica el
nom del fabricant, la data fabricació, el número sèrie i el
taller, i la designació UNESA;
· en l’altra s’hi assenyala el risc elèctric a què està exposat.
– Característiques mecàniques:
∗ Esforç nominal (F). És l’esforç, expressat en decanewtons (daN),
amb què el fabricant el designa i representa segons la direcció
principal, cara estreta, a una distància de 0,25 m per sota del cap.
∗ Esforç secundari (FS ). És l’esforç màxim, expressat en deca-
newtons (daN), que és capaç de suportar en direcció secundària,
cara ampla i aplicat a 0,25 m per sota del cap, amb un coeficient
de seguretat igual al que s’aplica en el cas de l’esforç nominal i

sense cap consideració de vent sobre el suport.
∗ Esforços de trencament. Són els esforços, expressats en deca-
newtons per metre (daN·m) que fan arribar el suport al trencament
del formigó o de l’armadura.
∗ Moment de ruptura per torsió. És el moment que produeix el
trencament del suport per torsió en qualsevol de les seccions.
∗ Coeficient de seguretat al trencament. És la relació entre el
moment de ruptura i el moment de servei (moment de l’esforç
útil més el vent, si s’escau) en una secció determinada.
1.4.2 Els suports metàl·lics

Trobareu plànols de suports
metàl·lics i taules de
característiques a les
Una de les característiques dels suports metàl·lics és la robustesa per suportar adreces:
grans esforços de tracció, la qual cosa fa que sigui més adient utilitzar-los quan goo.gl/Y7sKCK
goo.gl/cHR7OU
s’han d’instal·lar línies elèctriques en zones rurals amb distàncies considerables
entre els suports. Els suports metàl·lics es poden classificar en els següents tipus:
• Suports de gelosia. Es tracta de suports amb una estructura formada

per perfils laminats d’acer galvanitzat. Els perfils es munten aplicant-hi
diferents sistemes d’unió, ja sigui soldadura, cargols o reblons. En els
suports de gelosia es distingeixen dues parts:
– El cap, que és la part del tram superior i que té forma prismàtica

rectangular. En aquest tram es munta la ferramenta utilitzada per fixar
els conductors.
– El fust, que és la part amb forma de tronc de piràmide que constitueix
el tram inferior del suport. Aquesta part va unida al cap i s’encasta
dins de la cimentació.
• Suports de xapa plegada i tubular. Aquests suports es fabriquen en planxa

d’acer galvanitzat. Els suports de xapa plegada tenen forma de tronc de
piràmide de secció poligonal, i els tubulars tenen una forma cilíndrica de
secció circular. Per acollar l’armat i la ferramenta que fa de subjecció dels
conductors, aquests suports disposen d’una sèrie de forats a la part superior.
Es pot fixar al terreny de dues maneres diferents:
– per encastament amb cimentacions de formigó;

– amb una base de planxa metàl·lica fixada amb perns.
1.4.3 Els suports o pals de fusta

Trobareu un plànol d’un
suport de fusta i la taula de
les característiques a
Aquest tipus de suports s’utilitzen principalment en xarxes d’ús rural perquè l’adreça:
goo.gl/nQ7Vt5
són fàcils de muntar i de transportar. Ara es fan servir menys perquè han estat
reemplaçats per suports de formigó.
La vida del suport de fusta és aproximadament d’uns deu anys, més curta que la
del suport de formigó, ja que es deteriora abans. Per tal que es conservi més bé,
s’hi fa un tractament preventiu amb creosota que dóna a la fusta més protecció
davant de les condicions externes.
Hi ha classes de suports de fusta diferents (III, IV, etc.), les quals tenen el mateix
esforç nominal i les característiques dimensionals de longitud, perímetre en el cap
i perímetre a una alçada d’1,80 m de la base.
Per identificar les característiques del suport de fusta (longitud, classe, fabricant,
l’any de tractament de la fusta, el preservant, etc.), porten unes marques clavades
a la fusta del pal.
1.4.4 Designació dels suports
Per designar-los, se segueixen les mateixes regles amb petites variacions en la

major part dels suports. La designació està formada per grups de sigles ordenades
que contenen lletres i nombres que varien segons el tipus de suport.
• Suports de formigó. En aquest tipus de suports l’ordre dels grups de sigles

és el següent:
– Les lletres HV, les quals indiquen que és formigó armat vibrat.
– L’esforç nominal F, els valors del qual són expressats en daN.
– La lletra N si és un suport normal, o la lletra R si és reforçat.
– La longitud expressada en metres.
• Suports metàl·lics. En aquest tipus de suports l’ordre dels grups de sigles

és el següent:
– La lletra C si és de gelosia, o les lletres CH si és de xapa metàl·lica.

– L’esforç nominal F, els valors del qual són expressats en daN.
– La longitud expressada en metres. En el cas dels suports de xapa
metàl·lica, a més de la longitud, hi ha indicada la lletra E si la base
està encastada, o la lletra P si duu una base metàl·lica.
– La qualitat de l’acer només en el cas de suports de xapa metàl·lica:
∗ B, si és d’acer del tipus AE 275-B;
∗ D, si és d’acer del tipus AE 355-D.
• Suports de fusta. En aquest tipus de suports l’ordre dels grups de sigles és

el següent:
– Les lletres PM.

– La longitud expressada en metres.
– El tipus del suport.
Exemples de designació dels diferents tipus de suports
HV 630 R 11.
En aquest cas la designació correspon a un suport de formigó armat reforçat de 630 daN
d’esforç nominal i d’11 m de longitud.
C 9000-20.
La designació indica que és un suport de gelosia de 20 m i 9.000 daN d’esforç nominal.
CH 400-13E-D.
La designació indica que és un suport de xapa metàl·lica de qualitat D, d’esforç nominal

400 daN i 13 m d’alçada encastat al terreny i fet amb un acer del tipus AE 355-D.
PM 12 III.
La designació indica que és un suport de fusta de 12 m de longitud i del tipus III.
1.5 Tipus i característiques dels conductors
D’acord amb el REBT a la seva ITC-BT-06 indica que els conductors utilitzats
en les xarxes aèries podran ser de coure, d’alumini o d’altres materials o aliatges
que tinguin característiques elèctriques i mecàniques adequades i que siguin pre-
ferentment aïllats. Per tant podem entendre que han de posseir bona conductivitat
elèctrica i han de ser resistents als esforços i a les exigències externes. Aquests
conductors quan no porten aïllament exterior els anomenen conductors nus, però
per norma general s’utilitzen els conductors aïllats de feix trenat. Als apartats
següents veurem amb mes detall aquests tipus de conductors.
1.5.1 Conductors nus
Les xarxes aèries de conductors nus actualment estan en desús i han estat
substituïdes per conductors aïllats de cables unipolars o cables de feix trenat.
"Els conductors nus han de ser resistents a les accions de la intempèrie i la seva
càrrega de ruptura mínima a la tracció ha de ser de 410 daN i han de satisfer
les exigències especificades a les normes UNE 21012 o UNE 21018 segons si els
conductors són de coure o d’alumini."
“Es consideren conductors nus els conductors aïllats per a una tensió nominal inferior a
0,6/1 kV. La seva utilització ha de tenir caràcter especial degudament justificat, excloent el
cas de zones arbrades o que presentin perill d’incendi.”
REBT. ITC-BT-06 (apartat 1.1.2). Conductors nus

1.5.2 Conductors aïllats
A les xarxes aèries, els conductors que habitualment s’utilitzen més són els cables
en feix trenat. Els cables d’aquest tipus estan cablejats en forma d’hèlix espiral
amb aïllament individual per a cada conductor, que normalment va identificat amb
el color negre.
Els cables en feix trenat estan formats per quatre cables aïllats (figura 1.11), tres
fases i neutre; o dos cables en el cas d’embrancaments monofàsics, fase i neutre.
L’ús d’aquest tipus de cables és adequat en les línies aèries trenades tibants i
autosuportades sobre suports o posades en façanes d’edificis.
Fig u ra 1 . 1 1 . Cables en feix trenat
Els conductors de les xarxes aèries són principalment d’alumini (Al). El conductor
neutre, quan fa la funció de cable portador, està constituït per un aliatge d’alumini,
magnesi i silici, que rep el nom d’Almelec (Alm), que fa que el cable tingui més
resistència mecànica. El material de l’aïllament del cable en feix trenat pot ser
polietilè reticulat (XLPE) i policlorur de vinil (PVC).
"Els conductors aïllats han de ser d’una tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV,
han de tenir un recobriment que garanteixi una bona resistència a les accions de
la intempèrie i han de satisfer les exigències especificades a la norma UNE 21030."
“La secció mínima permesa en els conductors d’alumini és de 16 mm2 , i en els de coure,
de 10 mm2 .
La secció mínima corresponent a altres materials és la que garanteixi una resistència

mecànica i conductivitat elèctrica no inferiors a les que corresponen als de coure abans
esmentats.”
REBT. ITC-BT-06 (apartat 1.1.1). Conductors aïllats.
Algunes característiques dels conductors de feix trenat les trobareu reflectides a la

taula 1.2.
Taul a 1. 2. Característiques dels conductors de feix trenat
Classe Secció Càrrega Nombre Gruix de Diàmetre Resistència

nominal de ruptura de fils l’aïllament màxim màxima
(mm2 ) (daN) (mm) conductor nominal
aïllat a 20°C
(mm) (Ω/km)
Fase o 16 6 190 1,2 7,9 1,910

neutre no 25 6 300 1,4 9,6 1,200
portador 50 6 600 1,6 12,3 0,641
95 15 1.140 1,8 16,1 0,320
150 15 1.800 1,8 19,1 0,206
Neutre 54,6 7 1.660 1,6 13,0 0,63

portador 80 19 2.000 1,8 15,8 0,40
1.5.3 Designació dels conductors de feix trenat
La designació dels conductors trenats amb aïllament XLPE, tal com ho especifi-
quen les normes UNE 21123 i UNE 210130, s’expressa mitjançant signes i sigles
col·locats en l’ordre següent:
• Sigles (RZ). La lletra R designa l’aïllament; i la lletra Z, el tipus de cablejat

del feix trenat.
• Sigles (0,6/1KV), les quals expressen en kV les tensions nominals entre fase
i neutre o entre fases.
• Nombre de conductors seguit del signe (x).
• Secció del conductor fase, expressada en mil·límetres quadrats (mm2 ).
• Sigles (Al) si és d’alumini i de la mateixa secció.
• En cas que el conductor neutre tingui una secció diferent de les fases, es
posa, a continuació, el signe (/) seguit de la secció del conductor neutre i les
sigles (Al).
• En cas que el neutre sigui d’Almelec, es posa, a continuació de les sigles

(Al), el signe (/) seguit de la secció del conductor neutre i les sigles (Alm).
• En cas que porti cable fiador d’acer, es posa, a continuació de les sigles (Al),
el signe (/) seguit de la secció del cable fiador i les sigles (Ac).
Exemples de designació de cables de feix trenat
• RZ 0,6/1 KV 4x25 Al: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format per quatre
conductors d’alumini de 25 mm2 de secció.
• RZ 0,6/1 KV 3x50 Al 54,6 Alm: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format
per tres conductors d’alumini de 50 mm2 de secció i neutre portador d’Almelec (Alm) de 54,6
mm2 .
• RZ 0,6/1 KV 3x95/50 Al/22 Ac: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format per
tres conductors de 95 mm2 de secció i neutre de 50 mm2 d’alumini. Amb cable fiador d’acer
de 22 mm2 .
1.5.4 Elecció dels conductors
L’elecció dels conductor ses realitza a traves de la secció prevista de la instal·lació

la qual queda determinada pel factors següents:
• La intensitat permanent admissible segons les condicions de la instal·lació.

Aquestes estan definides a les de taules que el REBT indica a la seva
ITC-BT-06 segons el tipus de conductor: aïllat o nu, i la natura d’aquest:
coure o alumini. A més s’haurà de tenir present els factors de correcció
per temperatura a la que estan exposats i la forma d’agrupament d’aquests
(veure taula 1.3, taula 1.4 i taula 1.5).
Tau la 1 . 3 . Intensitat màxima admissible a temp. ambient de 40ºC
Nombre de cond. per secció (mm2 ) Intensitat màxima (A)
1 x 25 Al/54,6 Alm 110
1 x 50 Al/54,6 Alm 165
3 x 25 Al/54,6 Alm 100
3 x 50 Al/54,6 Alm 150
3 x 95 Al/54,6 Alm 230
3 x 150 Al/80 Alm 305
ITC-BT-06. Cables tensats, amb neutre fiador d’aleació Al-Mg-Si (Almelec).
Nombre de cond. per secció Intensitat màxima (A)

(mm2 )
Posada en façana Tensada amb fiador d’acer
2 x 16 Al 73 81
2 x 25 Al 101 109
4 x 16 Al 67 72
4 x 25 Al 90 97
4 x 50 Al 133 144
3 x 95/50 Al 207 223
3 x 150/95 Al 277 301
ITC-BT-06. Cables posats, o tensats amb neutre fiador d’acer.
Nombre de cond. per secció Intensitat màxima (A)

(mm2 )
Posada en façana Tensada amb fiador d’acer
2 x 10 Cu 77 85
4 x 10 Cu 65 72
4 x 16 Cu 86 95
ITC-BT-06. Cables posats, o tensats amb neutre fiador d’acer.

• La intensitat del curtcircuit previst a la xarxa. Igualment a la ITC-BT-06

del REBT estan definides les intensitats de curtcircuit admissibles en funció
dels temps de durada del curtcircuit en conductors de coure i alumini.
• Per altres factors com la caiguda previsible de la tensió, el règim de càrrega

variable, les pèrdues elèctriques i les alimentacions alternes, per esmentar-
ne només alguns.
1.6 Elements accessoris de xarxes aèries
Els elements accessoris són el conjunt de peces i materials utilitzats en el muntatge

de les xarxes aèries, ja siguin instal·lades en façanes o mitjançant suports, amb la
finalitat d’aconseguir una instal·lació correcta.
"Els accessoris que s’empren en les xarxes aèries han d’estar degudament protegits
contra la corrosió i envelliment, i han de resistir els esforços mecànics a què puguin
estar sotmesos, amb un coeficient de seguretat no inferior al que correspongui al
dispositiu d’ancoratge on estiguin instal·lats".
REBT. ITC-BT-06 (apartat 1.3). Accessoris de subjecció.
1.6.1 Elements de subjecció en façanes
Els elements de subjecció utilitzats a les xarxes posades sobre façana

estan formats per un conjunt de peces –sobretot suports, abraçadores i
tacs– dissenyades per tal de facilitar la fixació a l’estructura dels edificis,
i fabricades d’acer plastificat, acer inoxidable plastificat i material sintètic.
La fixació del cable als murs es fa amb suports i abraçadores, a manera de

mènsula, perquè puguin suportar el conjunt del feix. Els suports i abraçadores
van fixats als murs i les façanes amb tacs incorporats al mateix suport. Porten un
sistema de tancament, el qual uneix el suport amb el feix i impedeix que se surti
accidentalment del seu allotjament. La figura 1.12 mostra alguns tipus d’aquests
elements de subjecció.
F igu ra 1 .1 2 . Suports de subjecció sobre façanes
1.6.2 Elements de subjecció en suports
Els elements utilitzats per fixar els conductors sobre suports són bàsicament
de dues classes: de suspensió i d’amarratge.
Com els elements de suspensió sobre façanes, estan fets d’acer plastificat, d’acer
inoxidable plastificat o d’un material sintètic.
• Elements de suspensió. La suspensió de la línia s’efectua amb grapes

de suspensió (figura 1.13), les quals suporten el feix mitjançant el neutre
portador. Les grapes s’uneixen al suport amb peces d’ancoratge, consoles
(figura 1.14) i ganxos. El conjunt forma una unió articulada que facilita
l’acoblament al neutre portador, tal com es pot veure a la figura 1.15. Se’n
fabriquen de classes i formes diferents, i n’hi ha que porten un sistema que
impedeix que el cable se surti accidentalment del seu allotjament; també
permeten unir el feix a la grapa de suspensió.
Fig u ra 1 . 1 3 . Grapes de suspensió

Fig ur a 1 . 14 . Consoles de suspensió
Fig u ra 1. 1 5 . Conjunt de
suspensió format per grapa,
consola i ganxo
• Elements d’amarratge. La línia es fixa a les peces d’ancoratge (punts

d’ancoratge) amb pinces d’amarratge, les quals s’acoblen al conductor
del neutre portador per un sistema de tascons aïllants lliscant. La pressió
s’efectua sobre l’aïllament del cable de manera que no el fereixi ni en
disminueixi les característiques. La figura 1.16 mostra els diferents tipus
de pinces d’amarratge; i la figura 1.17, el conjunt d’elements necessaris per
amarrar el cable.
Fig ur a 1 . 16 . Pinces d’amarratge

F ig ura 1 . 1 7 . Conjunt d’elements per a

l’amarratge
1.6.3 Elements complementaris de xarxes aèries trenades
Perquè la instal·lació funcioni correctament, les xarxes aèries es munten amb

altres elements complementaris, a part dels elements principals de subjecció. Els
elements complementaris més importants que formen part de les xarxes aèries són
els següents:
• Abraçadores per a xarxes aèries trenades suspeses. Aquest tipus d’abra-

çadores s’utilitzen per subjectar el feix trenat en xarxes suspeses amb cable
fiador d’acer (figura 1.18).
Fig u ra 1 . 1 8 . Abraçadores per a xarxes aèries trenades suspeses
• Ganxos. Aquests elements complementaris es munten als suports o s’encas-

ten en façanes per subjectar els elements de suspensió o d’amarratge (figura
1.19).
Fig u ra 1 . 1 9 . Ganxos
• Abraçadores de subjecció per a baixants. Aquest tipus d’elements

complementaris s’utilitzen quan cal efectuar un pas de xarxa aèria a
subterrània o en altres muntatges que així ho requereixin a fi de fixar els
conductors o els tubs als suports de la xarxa, a pals d’embrancament o a les
façanes. La figura 1.20 mostra una varietat d’aquests elements, i la figura
1.21 presenta un detall del muntatge del conjunt.
Fi g ura 1 .20 . Abraçadores de subjecció de cables i tubs
Font: Cahors
Fig u ra 1 . 2 1 .
Detall de
muntatge d’abraçadores en
suport
• Bressols. Aquest tipus d’elements complementaris s’utilitzen en suports i

cantonades de façana per tal de protegir els cables trenats quan hi ha canvis
de direcció a la xarxa com també en els embrancaments. A la figura 1.22
hi ha dos tipus de bressols de curvatura interior i exterior segons el lloc i el
muntatge, tal com mostra detalladament la figura 1.23.
Fig ur a 1 . 2 2. Bressols
F ig ura 1 . 2 3. Detall de muntatge de bres-

sols
• Caputxons. Aquests elements s’utilitzen com a elements d’estanquitat en

tubs de protecció dels cables instal·lats en façanes i suports. La figura 1.24
mostra caputxons per a cables d’un, tres i quatre conductors de sortida, i
caputxons de protecció final de cable; la figura 1.25 mostra detalladament
el muntatge dels caputxons.
F igu ra 1 .2 4 . Caputxons
F ig ura 1 . 2 5. Detall de muntatge de

caputxons
• Connectors. Aquests elements complementaris s’utilitzen per efectuar

unions i derivacions de conductors a la xarxa aèria i embrancaments. La
figura 1.26 mostra detalladament diferents classes de connectors.
Fi gura 1. 26 . Connectors: a) de pressió per cargol; b) de compressió de petaca; c) de

perforació de l’aïllament; d) de compressió AMPACT
• Maniguets d’unió de conductors. Els maniguets serveixen per empalmar

un conductor amb un altre de la mateixa secció, o bé, per reduir-ne la secció.
La figura 1.27 mostra detalladament els diferents tipus de maniguets.
F ig ur a 1 . 2 7 . Diferents tipus de maniguets: a) maniguet d’unió alumini-

alumini; b) Maniguet d’unió alumini-coure; c) Maniguet preaïllat
• Terminals. La funció d’aquests elements complementaris és connectar

l’extrem d’un conductor a un element de connexió d’un aparell. Per
exemple, caixes generals de protecció (CGP), de seccionament, etc. La
figura 1.28 mostra terminals per a diferents seccions de conductor.
F ig ura 1 .2 8 . Terminals
• Accessoris. Hi ha una gran varietat d’accessoris que complementen els

materials utilitzats a les xarxes aèries trenades. La figura 1.29 il·lustra
detalladament algunes de les varietats d’accessoris.
Figu r a 1 . 2 9. Diversos tipus d’accessoris: a) tacs per a la fixació de ganxos i cargols; b)

Tubs de protecció; c) Tensors de cables; d) Subjectadors de cables; e) Protectors de cables;
f) Grillons
1.7 Aïlladors
La funció de l’aïllador és aïllar elèctricament els conductors de les xarxes

aèries nues, amb tensió, de la resta d’elements. Com que avui dia no
s’instal·len xarxes aèries nues noves, només es fan servir en el manteniment
de les xarxes antigues.
"La fixació dels aïlladors als seus suports s’ha d’efectuar mitjançant roscatge o
cimentació amb substàncies que no ataquin cap de les parts, i que no pateixin
variacions de volum que puguin afectar els aïlladors o la seguretat de la fixació."
Els aïlladors de les xarxes
aèries de BT són de REBT. ITC-BT-06. (Apartat 1.2). Aïlladors.
porcellana o de vidre, i
tenen una forma apropiada
per suportar el conductor. Els aïlladors poden ser de tipus diferents per la forma i la funció que tenen:
• Aïlladors de politja. En aquests aïlladors, el conductor es fixa a la gola o

la ranura de l’aïllador. Es poden fer servir tant a l’estesa de la línia com per
a l’amarratge. Normalment es munten a la cadireta en posició horitzontal

(figura 1.30).
Fig ur a 1 . 3 0. Aïllador de politja
• Aïlladors de suport. En aquests aïlladors, el conductor es pot fixar a la

gola de l’aïllador o la ranura del cap. És apropiat fer-los servir en el cas
de l’estesa de la línia. La figura 1.31 mostra diferents tipus d’aïlladors de
suport i permet veure com el conductor es pot col·locar al cap de l’aïllador
(A) o a la gola (B).
Figu ra 1. 31 . Aïlladors de suport
• Aïlladors dobles. Són aïlladors de politja que porten més d’una ranura per
instal·lar diversos conductors de la mateixa fase (figura 1.32).
Fig ur a 1 . 32 . Aïllador doble

• Aïlladors d’amarratge. Aquests aïlladors són d’un tipus especial que es

col·loca al principi i al final de la línia. La figura 1.33 mostra aquest tipus
d’aïllador des de diferents perspectives.
F igu ra 1 .3 3 . Aïllador d’amarratge
1.8 Condicions generals i especials d’instal·lació de xarxes aèries de

baixa tensió
La ITC-BT-06 del Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) determina les

condicions generals i especials que han de complir les instal·lacions aèries de baixa
tensió segons el tipus d’instal·lació, que pot ser amb conductors posats, conductors
tibats i conductors nus.
Les diferents companyies de distribució elèctrica disposen de normes particulars

pel que fa a la instal·lació de xarxes aèries de baixa tensió d’acord amb el que
especifica el REBT.
Tot seguit trobareu indicades les distàncies que cal respectar en l’execució de les
instal·lacions per a conductors posats i tibats:
• Condicions per a cables posats. A la instal·lació de conductors de cables

posats, la distància dels conductors al terra ha de ser com a mínim de 2,5 m.
En els recorreguts per sota d’aquesta alçada mínima a terra (per exemple, en
el cas d’embrancaments) s’han de protegir amb elements adequats. Altres
distàncies que cal respectar són les proximitats de les obertures a les façanes:
– Finestres: 0,30 m a la vora superior de l’obertura, i 0,50 m a la vora

inferior i vores laterals de l’obertura.
– Balcons: 0,30 m a la vora superior de l’obertura, i 1 m a les vores
laterals del balcó.
– Cal tenir en compte si hi ha sortints o marquesines que puguin facilitar
el fet de posar els conductors, tot i que es pot admetre, en aquests casos,
una disminució de les distàncies assenyalades en el cas de les finestres
i els balcons.
– Elements metàl·lics presents a les façanes. Així mateix s’ha de respec-
tar una distància mínima de 0,05 m respecte als elements metàl·lics
presents a les façanes, com ara escales, llevat que el cable disposi
d’una protecció.
• Condicions per a cables tibats. La distància a terra ha de ser de 4 m llevat

el cas d’encreuaments; aleshores les condicions que han de regir són les
pròpies dels encreuaments.
1.8.1 Condicions en encreuaments, proximitats i paral·lelismes

Consulteu les “Condicions
generals en encreuaments,
proximitats i paral·lelismes”
En situacions especials, com els encreuaments i els paral·lelismes amb altres línies, a la ITC-BT-06, apartat 3.9
del REBT.
amb vies de comunicació, amb rius i canals navegables o flotables, etc., s’han de
complir les condicions assenyalades al REBT, com també les normes establertes
pels organismes afectats o altres normes oficials vigents per aquests casos.
• Condicions en encreuaments. A la taula 1.6 hi ha resumides les condicions

que s’han de complir, segons el REBT, pel que fa a les obertures d’encreua-
ment amb les vies i instal·lacions, en la qual:
– U = Tensió nominal, en kV, de la línia d’alta tensió

– L1 = Longitud, en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més
pròxim de la línia d’alta tensió
– L2 = Longitud, en metres, entre el punt d’encreuament i el suport més
pròxim de la línia de baixa tensió.
Taul a 1 .6. Condicions en encreuaments

Línies aèries d’AT
Línia aèria per sobre de la de BT
U + L1 + L2
D = 1, 5 + m
100
on:
- D és la distància vertical mínima entre conductors AT/BT
- U és Un de línia AT expressada en kV
- L1 és la distància creuament-suport AT
Atenció al “resultat vertical ascendent” BT. Cas amb malla entre AT i BT si BT per sobre, permís especial.
Línies aèries de BT (conductors nus)
Si es troben en suports diferents: D ≥ 0,50 m
Si són al mateix suport depèn de la longitud d’obertura (3.2.2. o Tr 16)
Línies aèries de telecomunicacions
Posició: línia BT per sobre de la línia de telecomunicacions.

Distància amb suports diferents: D ≥ 1 m
Distància amb el mateix suport: D ≥ 0,50 m
Línia BT per sota:

- o malla de protecció entre línies
- o conductors de BT aïllats (0,6/1 kV)
- o conductors telecomunicacions de 0,6/1 kV
Carreteres i ferrocarrils (sense identificar)
Càrrega de ruptura ≥ 410 daN; amb conductors aïllats ≥ 280 daN
Alçada ≥ 6 m, amb la fletxa més favorable

• Condicions en proximitats i paral·lelismes. A la taula 1.7 hi ha resumides

les condicions que cal complir, segons el REBT, pel que fa a les proximitats
i els paral·lelismes.
Taul a 1. 7. Condicions en proximitats i paral·lelismes
Amb línies AT
Cal evitar el paral·lelisme entre línies AT i BT
La distància entre els traços dels conductors més propers (D): D ≥ 1,5 H
en què H és l’alçada del suport més alt.
Al costat de centrals o dels centres de transformació (CT) distància entre conductor AT/BT (d):
- d ≥ 2 m, si UAT ≤ 66kV
- d ≥ 3 m, si UAT > 66 kV
Mateixos suports AT i BT, si:

- línia AT per sobre i càrrega de ruptura ≥ 480daN.
- distància entre conductors AT/BT ≥ separació entre conductors AT
- senyal de perill en cada suport, pel personal de manteniment, entre BT i AT
- l’aïllament de la línia BT ha de ser ≥ al corresponent a la PaT de la d’AT
Si totes dues van aïllades:

D ≥ 0,10 m
Si són nues, sobre suports diferents, distància (horitzontal) ≥ 1 m
Amb línies telecomunicacions
Sobre els mateixos suports. Distància a altres línies BT (3.2.2. o Tr 16).
línies de telecomunicacions ≥ 0,5 m (si l’aïllament línia telecom = aïllament línia BT)
Carrers i carreteres
Conductors nus: circulació rodada ≥ 6 m; sense circulació rodada ≥ 5m
Conductors aïllats i no-circulació rodada ≥ 4 m
Ferrocarrils electrificats tramvies i troleibús
Distància horitzontal ≥ 1,5 m
Zones arbrades
Millor aïllats. Si estan nus, que cap arbre ni cap branca arribin a tocar-los
Canalitzacions d’aigua
D ≥ 0,20 m nus i/o empalmaments i juntes: D ≥ 1 m;

Artèries d’aigua D ≥ 1 m
Canalitzacions de gas
D ≥ 0,20 m nus i/o empalmaments i juntes: D ≥ 1 m; gas alta pressió (> 4 bar) D ≥ 4 m
1.9 Connexió a terra
La connexió o posada a terra té com a objectiu limitar les tensions perilloses

que puguin presentar-se en les masses metàl·liques, i assegura l’actuació de les
proteccions.
La instal·lació de posada a terra permet el pas a terra dels corrents de

defecte i les descàrregues d’origen atmosfèric; amb aquesta connexió a terra
s’aconsegueix protegir o disminuir els riscos per a les instal·lacions i les
persones.
"La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap
protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora que no hi pertany,
mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes enterrats al sòl."
REBT. ITC-BT-018 (apartat 2). Consulteu la ITC-BT-08,

“Sistemes de connexió del
neutre”, i la ITC-BT-18,
Les posades a terra de les xarxes aèries de baixa tensió es fan mitjançant el “Instal·lacions de posada a
terra”, del REBT.
conductor neutre en el cas de les instal·lacions de tipus TT i TN, o el conductor
neutre i protecció en el cas de les instal·lacions tipus TN-S.
La posada a terra està instal·lada en diferents punts de la xarxa:
• als centres de transformació (CT) mateix;
• al primer suport després del centre de transformació;
• a les ramificacions principals de la xarxa;
• al final de línia;
• en altres punts de la xarxa, sempre que la distància no superi els 500 m de

longitud de línia.
2. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa

tensió
L’objectiu de les operacions de muntatge i manteniment és, en primer

lloc, la realització del muntatge dels materials per construir les xarxes aèries
de baixa tensió i, en segon lloc, les revisions i les reparacions que s’han
d’efectuar per assegurar el funcionament correcte d’aquestes xarxes.
Els factors que intervenen en les operacions de muntatge i manteniment de les

xarxes aèries de baixa tensió són els següents:
• Les especificacions del projecte
• El pla de treball
• Els criteris de qualitat
• Les condicions de seguretat
• L’aplicació de la normativa vigent
• Les tècniques i els procediments exigits en cada cas.
2.1 Documentació administrativa associada
Per a l’ejecció de les instal·lacions és un requisit necessari aportar la documentació

tècnica, la qual pot adoptar dues modalitats diferents:
• Projecte
• Memòria tècnica de disseny (MTD)
2.1.1 Documents del projecte Pel que fa als plànols com

a documentació, vegeu
l’apartat “Representació
simbòlica de xarxes aèries
"Segons el REBT les xarxes aèries de distribució en BT pel fet d’estar integrades en en plànols i esquemes” de
el grup "J" d’instal·lacions sense limit de potencia precisen de l’execució de projecte la unitat “Centres de
transformació”.
".
REBT (ITC-BT-04) apartat 3.
El projecte consta dels documents següents:

• Memòria. En aquest document es justifica la finalitat de la instal·lació, i

se’n raona la necessitat o la conveniència. En la memòria s’han d’esmentar
els cables que intervenen a la xarxa, tant a la línia principal com a les
derivacions, i s’ha d’especificar la longitud total de la xarxa, la potència
que es vol transportar i la previsió de futurs subministraments. Així mateix
s’hi ha d’indicar la caiguda de tensió i les pèrdues de potència al final
de cada ramal. També ha d’incloure una relació dels encreuaments, els
paral·lelismes i les altres situacions regulades pel REBT vigent, amb les
dades necessàries per a la localització, identificació del propietari i l’entitat
o l’organisme afectat. La memòria inclou els càlculs elèctrics, càlculs
mecànics i els elements constructius següents:
• Plànols.
• Pressupost. La documentació que forma el pressupost inclou els apartats

següents:
– Estat dels mesuraments.

– Preus unitaris.
– Pressupost general.
– Pressupostos individuals de les parts d’obra.
• Plec de condicions. Aquesta part de la documentació té com a finalitat esta-

blir les condicions tècniques, econòmiques, administratives i legals perquè
l’objecte de projecte pugui materialitzar-se en les condicions especificades,
i evitar possibles interpretacions diferents de les desitjades.
• L’estudi de seguretat i salut. Aquest estudi té com a finalitat aplicar les

normes de seguretat i salut de l’entorn de l’obra, la identificació dels riscos
laborals que puguin ser evitats, les mesures preventives i les proteccions, i
també les mesures específiques relatives als treballs.
• Annexos. Aquesta part de la documentació la formen els documents que

desenvolupen, justifiquen o aclareixen apartats específics de la memòria o
altres documents bàsics del projecte.
2.1.2 Documents per a la tramitació de les instal·lacions elèctriques

BT
En la secció “Annexos” del
web de la unitat “Xarxes
aèries de distribució en
baixa tensió” hi trobareu La documentació necessària per a l’execució de les instal·lacions elèctriques ha
els models dels certificats
per a la tramitació de les d’estar formada, entre d’altres, pels documents següents:
instal·lacions elèctriques.
• Certificat d’instal·lació, segons el model que estableix l’administració com-

petent.
• Annex d’informació a l’usuari.
• Certificat d’inspecció inicial.

• Certificat de direcció d’obra.
• Permís d’obra. S’ha de sol·licitar i presentar per tal que sigui aprovat a
l’organisme local on s’han de fer els treballs; ha d’estar elaborat d’acord
amb les ordenances municipals.
• Sol·licitud de descàrrec. Quan sigui necessari tallar el subministrament

elèctric de la xarxa, cal sol·licitar a la companya elèctrica el descàrrec
mitjançant el document corresponent.
Compte!
La ITC-BT-04 del REBT estableix quina és la documentació que cal presentar per posar en
servei les instal·lacions.
2.2 Posada en servei de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
Un cop finalitzat el muntatge d’instal·lació de la xarxa de distribució cal posar en

servei la instal·lació, que s’ha de fer d’acord amb el que estableix l’article 18 del
REBT.
2.3 Eines i instrumentació específica
Les eines utilitzades en operacions de muntatge i manteniment han de ser aïllades,

cobertes d’un material aïllant, per protegir l’usuari de tot contacte elèctric i
minimitzar els riscos de curtcircuit entre dues peces a potencials diferents.
L’aïllament pot ser de dues maneres:
• Parcial Quan el cap de treball de l’eina no està recoberta d’aïllant. Per

exemple, les alicates universals.
• Total. Quan només queda sense aïllant la part activa de treball del cap de
l’eina. Per exemple la clau fixa d’una boca.
Compte!
Cal que tingueu en compte la reglamentació següent, que afecta les eines que es poden
fer servir en treballs elèctrics:
· Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
· Norma UNE-EN 60900 sobre aïllament de seguretat de les eines manuals utilitzades en
treballs elèctrics en instal·lacions de baixa tensió.
· Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).

2.3.1 Eines de mà bàsiques
Les eines manuals utilitzades en els treballs elèctrics, els treballs en tensió o en
la proximitat de tensió, en instal·lacions de baixa tensió han de tenir un aïllament
que compleixi els requisits mínims que estableix la norma UNE-EN 60900 sobre
l’aïllament de seguretat per a aquest tipus d’eines. Aquestes eines manuals són les
següents:
• Tornavís. Dissenyat exclusivament per collar cargols amb diferents formes

de cabota. És l’eina que probablement més fa servir l’operari elèctric.
Consta de tres parts: mànec, tija i fulla. A la figura 2.1 es mostren tornavisos
per cargolar diferents caps de cargol.
F ig ura 2 .1 . Tornavisos: (a) cap pla; (b)

cap en estrella; (c) cap tub hexagonal
• Alicates. Són instruments metàl·lics compostos de dos braços travats per

un pern. Tenen formes i usos diferents.
– Alicates de tall. Aquestes alicates es fan servir per tallar conductors

elèctrics que no són de gran secció. La figura 2.2 en mostra alguns
tipus i formes diferents.
– Alicates universals. D’ús més corrent. Serveixen per tallar, doblegar,
subjectar, etc. (figura 2.3).
F igu ra 2 .2 . Alicates de tall
F ig ura 2 .3 . Alicates universals

• Ganivet pelacables. Aquesta eina es fa servir principalment per treure

l’aïllant de cables de seccions grans (figura 2.4).
Fig ur a 2 . 4 . Ganivet pelacables
• Tallacables. Aquests tipus d’alicates poden tallar seccions de conductors

més grans que les alicates de tall (figura 2.5).
Fig ur a 2 . 5 . Tallacables
• Clau ajustable. S’utilitza per prémer i afluixar el cargolament del material

elèctric (figura 2.6).
Fig ur a 2 . 6 . Clau ajustable
• Separador de fases. S’utilitza en cables de feix trenat per ajudar a separar

els cables del feix per treballar sense dificultat. Per exemple, per fer una
derivació connectant terminals (figura 2.7).
Fig ur a 2 . 7 . Separador de fases

• Claus fixes de torsió. Hi ha una gran varietat de claus fixes de torsió segons
el tipus i les característiques de l’operació que s’ha de fer; entre d’altres hi
ha les que mostra la figura 2.8.
F igu ra 2 .8 . Claus fixes: a) clau de boca; b) clau de tub i c) clau Allen
• Premsaterminals. Tenen per missió la connexió de conductors per mitjà

de connectors de compressió i prolongació de línies a través de maniguets,
ja siguin de continuïtat o de reducció de la secció del conductor. N’hi ha de
classes diferents segons la manera de fer-les servir, com, per exemple, les
de tipus manual, les hidràuliques o les que funcionen amb motor. La figura
2.9 mostra les de tipus manual hidràulica.
Fig u ra 2 . 9 . Premsaterminals
2.3.2 Instrumentació específica
La instrumentació especifica són aparells que l’instal·lador ha de disposar per rea-

litzar, comprovacions o mediacions en la xarxes aèria de BT, les qual requereixen
el seu us en la verificació del correcte funcionament i la realització de treballs de
manteniment.
• Discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de fases. Els

electricistes el fan servir molt per verificar paràmetres bàsics de la xarxa
(figura 2.10). Les funcions que té són les següents:
– Verificació de l’absència o presència de tensió (50/110/220/380 V)

– Identificació de fase/neutre
– Comprovació del sentit de rotació de les fases (220/380 V)
Fig ur a 2 . 10 . Discriminat bipolar de tensió
• Comprovador multifunció. És un instrument que reuneix en un de sol di-

ferents instruments de mesurament, com són un voltímetre, un amperímetre,
un ohmímetre, un freqüencímetre, un comprovador de resistència de terra i
un comprovador de continuïtat entre d’altres (figura 2.11).
Fig ur a 2 . 11 . Comprovador multifunció
2.4 Muntatge d’instal·lació de xarxa aèria posada sobre façana

Trobareu figures que
mostren l’adaptació dels
cables a façana a les
Les normes que s’han d’aplicar en l’estesa i la connexió de conductors sobre adreces:
goo.gl/tB7xB0
façana queden definides en els punts següents: goo.gl/NIJJYJ.
• El traçat de la xarxa trenada posada sobre façana ha de ser triat de manera

assenyada segons l’arquitectura de l’edifici, i cal procurar aprofitar cada un
dels sortints de la façana per assegurar que la xarxa queda camuflada. Per
la mateixa raó, hi ha cops que, en encreuaments de carrers o en espais buits,
es pot fer una canalització subterrània.
• La preparació de les bobines i les operacions de desenvolupament, estesa i

col·locació del feix sobre ferramentes s’han d’executar amb la màxima cura,
per tal d’evitar qualsevol dany a l’aïllament dels conductors.
• Les bobines s’han de desenvolupar en un terreny sense asprors. Aquest

desenvolupament es fa, sempre que sigui possible, d’un cop i per a tota
la longitud. En el curs d’aquesta operació s’ha de verificar que el feix està
completament intacte, i cal eliminar qualsevol part que presenti deteriora-
ment.
• Cal evitar per tots els mitjans qualsevol desperfecte, com torsió, aixafament
o trencament dels cables o dels filferros, rascada dels cables contra el
terra, contra les ferramentes o contra qualsevol objecte abrasiu, com també
l’estripada de l’aïllament, entre altres coses.
• Les bobines dels feixos conductors s’han d’emmagatzemar a l’aixopluc de

la humitat, no han de ser descarregades ni dipositades en llocs on la pols
(sorra, ciment, carbó) o qualsevol altre cos estrany pugui introduir-se dins
del feix, amb el perill afegit de deteriorar l’aïllament. Cal tapar, per exemple,
les puntes dels cables amb caputxons per evitar que hi penetri la humitat.
• S’ha de descartar com a punt de suport per a l’estesa qualsevol element que
formi part d’una propietat privada, com, per exemple, els balcons, les reixes
i les finestres, entre d’altres.
• Durant l’estesa cal procurar, especialment, protegir els cables a les zones on
es produeixi l’esforç de tracció, perquè aquest no en faci malbé l’aïllament.
Aquesta protecció pot estar constituïda per teixits d’arpillera, cuirs, gomes,
etc.
• Cal exercir a l’extrem del feix que s’ha d’estendre la tracció necessària que
permeti que el feix quedi tan recte com sigui possible. Un cop alineat, cal
posar el feix de conductors sobre els suports.
• La xarxa trenada s’ha de fixar a la paret amb suports, amb abraçadores,

i cal mantenir els conductors una distància de 2 cm respecte a la façana.
Aquest espai entre feix i façana es deixa lliure per evitar dipòsits de pols
i per facilitar, en el futur, els treballs de manteniment. En les connexions,
aquesta distància es redueix a 1 cm.
• El traçat del feix ha de ser horitzontal i ha d’evitar fletxes i ressalts

importants. Els canvis de direcció del traçat s’han de fer verticalment, en el
límit de l’immoble, aprofitant els sortints intermedis.
• El pas de cantonades, canonades, canalitzacions o obstacles s’ha de fer, atesa

la ductilitat del cable, conformant manualment el feix i fixant-lo als suports.
Vegeu la figura que

representa la fixació del 2.4.1 Encreuaments de carrers
cable a la façana en
l’encreuament de carrers
d’una línia aèria a les
adreces: En cas d’un encreuament de carrers, el feix de conductors s’ha de fixar, per tots dos
goo.gl/NDoiao
goo.gl/MW2MPC extrems, a les parets de cada edifici amb pinces d’amarratge o retenció preformada
helicoïdal, ganxo espiral i, si és necessari, el tensor corresponent.
2.5 Muntatge d’instal·lació de xarxa aèria en suports
Les normes que s’han d’aplicar en l’estesa i la connexió de conductors en suports

estan definides en els punts següents:
• Cal procurar que el traçat de les línies trenades tibades sobre suports passi
per la meitat dels vessants de les muntanyes i els espais propers a camins a
fi d’evitar el contrast amb el cel i de reduir al màxim l’impacte en l’entorn.
• La preparació de les bobines i les operacions de desenvolupament, estesa i

col·locació del feix sobre ferramentes s’han d’executar amb la màxima cura,
per evitar qualsevol dany a l’aïllament dels conductors.
• Les bobines s’han de desenvolupar en un terreny sense asprors. Aquest

desenvolupament es fa d’un cop per a tota la longitud, sempre que sigui
possible. En el curs d’aquesta operació s’ha de verificar que el feix està
completament intacte, i cal eliminar qualsevol part deteriorada.
• Cal evitar per tots els mitjans qualsevol desperfecte, com poden ser la torsió,
l’aixafament o el trencament dels cables o dels filferros, les rascades dels
cables contra el terra, contra les ferramentes o contra qualsevol objecte
abrasiu, estripada de l’aïllament, etc.
• Les bobines dels feixos conductors s’han d’emmagatzemar en un lloc que

estigui protegit de la humitat, no s’han de descarregar ni dipositar a llocs on
la pols (sorra, ciment, carbó) o qualsevol altre cos estrany pugui introduir-se
en el feix amb perill de deteriorar-ne l’aïllament, i també cal tapar les puntes
dels cables amb caputxons per evitar que hi entri la humitat.
• Per estendre i hissar els conductors s’han d’utilitzar politges de fusta o

d’aliatge d’alumini que tinguin una amplada i una profunditat de coll amb
una dimensió mínima igual a una vegada i mitja les mides del diàmetre més
gran del feix que es vol estendre.
• Per l’extrem del feix que es vol estendre s’ha d’exercir la tracció necessària
fins a aconseguir el tibament que correspongui. És molt important ajustar
les fletxes de muntatge als valors indicats en les taules normalitzades
corresponents, no tan sols per prevenir avaries sinó també per permetre la
utilització econòmica dels suports. Un cop tensat, s’ha de posar el neutre
portant sobre els suports.
• El sistema d’encastament o cimentació dels suports al terreny depèn de les

característiques dels suports.
2.5.1 Muntatge de suports de fusta
El muntatge de suports de fusta es fa tot seguint una sèrie de passos. El primer

consisteix a excavar el terreny per col·locar-hi el suport. La profunditat d’aquesta
excavació depèn de l’alçada del pal, segons aquesta equació:
h = 0, 1 · H + 0, 5
on:
Podeu descarregar un
esquema de la cimentació
d’un suport de fusta a • h és la profunditat de l’excavació
l’adreça:
goo.gl/XPYcll
• H és l’alçada del pal
Hissada dels suports de fusta
Els pals de fusta, com que no són gaire grans ni pesats, es poden hissar manualment
només amb dues persones i una doble perxa, tot ajudant-se de la forma rectangular de
l’excavació i de graons, procés que mostra la figura següent. A l’hora d’hissar el pal, hi ha
diverses opcions:
En el cas de pals d’un gran pes i grandària es pot utilitzar una ploma, que és una grua
especial utilitzada amb aquesta finalitat. La figura següent mostra la hissada amb una
ploma fixa:
Una altra opció és hissar el pal amb un camió grua tal com mostra la figura següent:
Fetes totes aquestes operacions, finalment, només cal comprovar la perpendicularitat del
pal, i tot seguit posar una capa de pedres al fons, omplir amb terra, piconar per capes,
posar una altra capa de pedres fins a acabar-ho d’omplir.
Cal tenir en compte que si, en aquest suport, es connectés el neutre a terra caldria col·locar
la instal·lació (pica i cable) abans d’hissar el pal.
2.5.2 Muntatge de suports de formigó
El primer pas és excavar el terreny de manera que les parets del forat quedin
verticals. L’excavació depèn de diferents factors, com ara l’alçada dels suports,
l’esforç que sigui capaç de sostenir i de les característiques del terreny (si és de
terra o de roca). Vegeu l’esquema de la
cimentació i la taula de
valors per a suports de
En la cimentació dels suports de formigó s’ha de formigonar prèviament una formigó a l’adreça:
goo.gl/X0BRkm
solera de 10 cm perquè el suport pugui descansar. Abans de fer el formigonat
definitiu, el suport ha de quedar aplomat i alineat i assegurat amb vents.
Hissada dels suports de formigó

Els suports de formigó, com que són més pesats que els de fusta, no es poden hissar
manualment sinó que cal utilitzar una ploma o bé un camió grua. El suport s’ha d’hissar
suspenent-lo per sobre del seu centre de gravetat.
Una vegada que s’ha hissat el pal i que s’ha comprovat que és perpendicular al terra, s’ha
d’omplir el forat amb els metres cúbics de formigó necessaris segons la taula de valors que
estableix la normativa.
2.5.3 Muntatge de suports de gelosia
Com passava amb els suports de formigó, en aquest cas la mida de l’excavació
depèn de l’altura del pal, del seu esforç nominal i del tipus de terreny. Una vegada
que s’ha fet l’excavació, es col·loca la pica de posada a terra del suport, i aleshores
Descarregueu-vos una s’aixeca amb una ploma o amb un camió grua.
figura de la cimentació i la
taula de valors per a
suports de gelosia a Una vegada que el pal queda col·locat en perpendicular, s’acaba d’instal·lar la
l’adreça:
goo.gl/LMi9Hr posada a terra i s’omple amb el volum de formigó necessari segons el que indica
la taula de valors.
La solera que cal preparar perquè pugui descansar el suport ha de ser de 20 cm i

abans de fer el formigonat definitiu del primer tram, el suport ha de quedar aplomat,
alineat i fixat amb vents.
2.5.4 Muntatge de suports xapa metàl·lica plegada
De la mateixa manera que passa en els altres casos, el primer pas que cal fer és
Vegeu un esquema de
cimentació i la taula de
l’excavació; la grandària depèn de les característiques del pal.
valors per a suports de
xapa metàl·lica plegada a
l’adreça:
En aquest cas, la col·locació del suport és diferent de la dels casos anteriors.
goo.gl/oQRqlS Després de fer l’excavació es col·loca la pica de posada a terra i el cable de sortida.
A continuació, s’omple de formigó i es col·loquen quatre perns de rosca mètrica.

En un dels perns es munta la platina de posada a terra, a la qual es fixa el cable de
posada a terra.
2.5.5 Procediments d’estesa de conductors
Quan la línia té poca longitud, els conductors se subministren en rotllos, que es

munten sobre un aparell giratori que rep el nom de debanadora. Aquesta consta
d’un suport fix amb un eix vertical en el què gira un rodet de forma cònica sobre
el qual es munta el rotllo.
L’estesa dels conductors comprèn en realitat dues operacions: el desenvolupament

dels conductors i l’elevació d’aquests als pals corresponents. Els conductors es
poden desenrotllar de dues maneres:
• Per desplaçament de la debanadora o de la bobina al llarg de la línia.

Aquest procediment s’empra quan la secció del conductor és petita i la
trajectòria de la línia segueix una carretera o terrenys poc accidentats. Cal
posar la bobina sobre un carro o un tractor, el qual es desplaça al llarg
de la línia, amb el conductor a terra. Quan el conductor està totalment
desenrotllat, els muntadors escalen successivament tots els suports i amb
l’anomenada corda de servei hissen el conductor.
• Fixant la debanadora o la bobina, i estirant el conductor. En general,

en aquest procediment s’utilitza un torn que pot ser accionat manualment o
amb motor, situat a l’extrem de la línia; i a l’altre extrem se situa la bobina
del cable amb el dispositiu de fre corresponent. En el torn es desenvolupa un
cable auxiliar d’acer, de 8 a 10 mm de diàmetre, anomenat cable de tracció.
Procés que cal seguir per estendre els conductors
La situació de partida és la que mostra la figura següent, en la qual tots els elements de la
línia –la bobina del cable, el seu dispositiu de frenada, els pals, les politges guia i el torn–
es troben disposats en la posició inicial.
A continuació es fa l’estesa del cable de tracció (figura següent), procés que s’efectua a
mà, tot fent passar successivament el cable per totes les politges de guia.
Un cop acabada l’estesa, el cable de tracció s’uneix al cable conductor (figura següent)
–el qual s’ha fet passar prèviament pel dispositiu de frenada–, mitjançant un maniguet de
tracció que pot tenir moltes formes diferents i que, en llenguatge dels electricistes, rep el
nom de mitjó de tracció.
Un cop units els dos cables –el de tracció i el conductor– es posa en marxa el torn i s’estén
el cable, tot accionant el dispositiu de frenada quan calgui, a fi que el cable conductor no
quedi massa tens o no toqui el terra (figura següent).
Un cop acabada l’estesa (figura següent), el conductor es fixa al pal del final de línia,
amarrat a l’aïllador corresponent, i, finalment, es deixa anar el cable de tracció.
2.5.6 Tibament dels conductors
Un cop feta l’estesa dels conductors, es poden tibar. Aquesta operació requereix
una execució acurada, ja que si els tensem massa la seguretat de la línia disminueix
pel risc de trencament dels conductors; en canvi, si no els tensem prou caldria
col·locar-los a una altura més gran dels suports, ja que la fletxa és més gran, i això
podria provocar el contacte entre els conductors per l’acció del vent. Per tensar els
conductors, s’utilitza un polispast i unes mordaces o granota que s’encarreguen de
travar el conductor quan es fa l’operació de tensat. La figura 2.12 mostra l’operació
de tibament de conductors.
F igu ra 2 .1 2 . El procés de tibament, o com es tensen els conductors
Determinació de la fletxa del conductor
A fi de mesurar la fletxa sobre el terreny, es poden fer servir diversos mètodes que suposen
utilitzar aparells específics, o bé es pot fer per via d’observació visual, etc. Tot seguit,
exposem més o menys detalladament el mètode de visualització, que és també el més
senzill (figura següent).
En el mètode d’observació visual un operari s’encarrega de marcar dos punts sobre el

suport, el punt a, que és el de l’amarratge del conductor, i el punt b, que correspon a la
longitud de la fletxa que es vol deixar.
A continuació es tiba el conductor fins que la visualització del punt més baix del conductor
entre dos suports contigus coincideix amb l’horitzontal –el punt b– observada a simple
vista.
2.5.7 Conversió de línia aèria a línia subterrània
Quan sigui necessari efectuar una conversió a línia subterrània des de la xarxa
trenada de BT posada sobre façana o tibada en suports es realitzarà procedint de
la manera exposada a continuació: Les adreces d’interès al
web de la unitat “Xarxes
aèries de distribució en
baixa tensió” indiquen on
• Els cables a utilitzar per realitzar el tram subterrani han de ser del tipus es poden trobar els
plànols per convertir una
tipus RZ1 (aïllament de polietilè reticulat amb coberta de poliolefina) o RV xarxa aèria en una de
subterrània.
(aïllament de polietilè reticulat).
• El tram de baixada d’aquests cables pel suport o per la façana es protegirà

amb tub de les característiques dels indicats en l’apartat 1.2.1 de la ITC-BT
11, fins a una alçada de 2,5 m.
• Quan per condicions específiques de la ubicació de la instal·lació (condici-

ons climàtiques, previsió d’accions vandàliques, per citar algunes.) es podrà
reforçar amb la col·locació suplementària d’un tub d’acer galvanitzat.
• L’extrem del tub que quedi a l’aire lliure se segellarà mitjançant un caputxó
de protecció per evitar l’entrada d’aigua.
• Al punt d’inici (derivació) de la conversió, el qual estarà pròxim al punt

d’amarrada de la xarxa trenada, s’uniran els cables RZ1 o RV amb els
RZ de la xarxa trenada mitjançant maniguets d’unió,amb encast mitjançant
punxonat profund. L’encast a la part del neutre dels cables RZ serà per
compressió hexagonal.
• Les unions es recobriran amb maniguets aïllants contràctils.
• Al tram subterrani dels cables RV i RZ1 se li donarà el mateix tractament

que a una xarxa de BT subterrània habitual.
2.6 Tècniques de connexió i empalmament de conductors
Els empalmaments i les connexions dels conductors es fan amb accessoris de

connexió metàl·lics resistents a la corrosió. Els empalmaments amb aquestes
peces han d’assegurar un contacte elèctric eficaç, el qual sigui capaç d’evitar
que la temperatura augmenti en els conductors, i resistent als esforços de tracció
que estan sotmesos els empalmaments almenys el 90 % del esforç màxim que
provocaria la ruptura del conductor. A les xarxes aèries de baixa tensió s’utilitzen
diferents tipus d’accessoris i sistemes de connexió. Tot seguit examinarem només
els sistemes de premsatge per compressió i la compressió per cargols.
2.6.1 Connexions amb connectors
Un tipus de connectors que utilitzen el sistema de premsatge per compressió i

tancament són els connectors de petaca. La compressió es fa a ple contacte entre
les parts, connector i conductors. El tancament i punxonat del terminal es fa amb
l’eina de premsa o grimpadora de terminal que es mostra a la figura 2.9.
A les connexions de compressió per cargols s’utilitzen connectors de ple contacte

en els quals cal pelar o treure prèviament l’aïllament del cable.
En altres casos, s’utilitzen connectors de perforació de l’aïllament sense necessitat

de treure l’aïllament del cable. Aquest fet agilitza les operacions de connexió i
desconnexió, per exemple, en el procés de manteniment, en cas d’avaries i en les
Consulteu l’apartat
“Elements complementaris instal·lacions provisionals d’obra.
de xarxes aèries
trenades”, de l’apartat 1.
Alguns connectors de pressió per cargol utilitzen el sistema de fusió del cap del
cargol (figura 2.13). Aquest sistema fa servir un cargol que té dos caps, i un és el
de fusió. Quan es fa l’operació de cargolar el cargol sobre el cap, aquest sistema
fa que el cap es trenqui quan s’arriba a la pressió requerida, mentre que l’altre cap
queda disponible per afluixar o cargolar més encara el cargol quan sigui necessari.
Fig ur a 2 . 13 . Connexió amb connector de

pressió cargol de fusió
Instruccions de muntatge de connectors de premsatge per compressió (peta-

ca). A l’hora de connectar conductors amb connectors de petaca, cal seguir les
normes relacionades a continuació:
• Netejar els cables, tot procurant que la capa exterior quedi ben raspallada.
Cal fer l’operació amb un raspall o carda untada prèviament de greix neutre.
• Escollir el connector adequat a l’aplicació desitjada. Cada connector

porta marcada al dors i a l’embolcall una taula en què s’especifiquen les
condicions d’utilització.
• Triar la matriu que correspon al connector escollit i el seu útil corresponent.
• Fixar el connector a la tenalla o premsa.
• Situar les matrius en el lloc indicat per fer el primer encast.
• Introduir els cables que s’han d’unir a la gola corresponent del connector.
• Començar a encastar, tot tenint en compte que en els casos en què el nombre
d’encastats sigui superior a dues compressions, cal començar per la part
central i seguir cap als extrems. (Cada connector porta gravats els espais
corresponents.)
La figura 2.14 mostra una eina de compressió de terminals semblant a la compres-

sió de connectors de pressió.
F igu r a 2. 1 4 . Procés d’execució de l’empalmament amb maniguet termoretràctil
Instruccions per al muntatge de connectors de ple contacte i pressió per

cargols. Alhora de connectar conductors amb connectors de pressió per cargols,
cal seguir els passos normatius següents:
• Determinar el lloc de la xarxa per començar la instal·lació, tot mantenint la

xarxa en posició horitzontal i seleccionant el conductor exterior del feix.
• Separar la fase que es vol connectar de la resta de conductors que formen el

feix.
• Treure la coberta del conductor principal, en una longitud d’uns 3 cm, i a

continuació raspallar amb greix neutre.
• Tallar el conductor derivat a la distància apropiada, i treure’n l’aïllament a

una longitud d’uns 3 cm, i raspallar seguidament amb greix neutre.
• Posar el connector en el conductor principal i cargolar fins a trencar el cap

fusible del cargol principal.
• Introduir la derivació en el connector i cargolar fins a arribar a trencar el

cap fusible del cargol secundari.
• Cobrir el connector amb la seva caixa aïllant, i tot seguit tancar-la.
Maniguets d’unió
Per fer empalmaments s’utilitzen maniguets d’unió per cables d’alumini-alumini, coure-
coure o alumini-coure de BT de la mateixa secció, o diferent, que tenen els cables que
es volen empalmar.
La reconstrucció de l’aïllament s’efectua, de manera general, mitjançant maniguets aïllants

termoretràctils (figura 2.14). El maniguet aïllant d’aquest tipus es contrau per efecte de
l’escalfament.
L’altre sistema utilitza la tecnologia de contracció en fred, en la qual el maniguet aïllant

es contrau un cop retirada la cinta espiral que porta a l’interior del maniguet aïllant tal com
mostra la figura següent. Aquest sistema es fa servir exclusivament en empalmaments en
rases en les quals hi ha presència de canalitzacions de gas.
2.6.2 Connexions de terminals
Els terminals són elements d’unió entre conductor i el born de connexió d’un
element de la instal·lació, com, per exemple, la caixa general de protecció (CGP).
El sistema més comú emprat és la compressió del terminal sobre el conductor. A
la figura 2.15 es pot apreciar bé la unió d’un cable amb un terminal.
Fi g ura 2 .15 . Unió amb terminal
La funció de les cintes és evitar que entri humitat en la unió i per aquesta raó és
una zona que cal recobrir amb molta cura. Les cintes s’han d’aplicar amb les mans
ben netes, i els materials que componen les terminacions s’han de dipositar sobre
una lona neta i seca. El muntatge s’ha de fer sense discontinuïtats ni interrupcions.
2.7 Posada a terra i continuïtat del conductor neutre
En la posada a terra intervenen principalment l’elèctrode o pica i el cable de

terra, que formen la línia de terra. L’elèctrode o pica ha de ser de coure o d’acer
recobert de coure i ha de tenir un diàmetre de 18 mm i una longitud de 2 m. La

pica ha d’anar clavada al terreny a una profunditat determinada, entre 0,8 i 0,5 m,
i ha d’estar separada de la base del suport a fi de millorar l’àrea d’influència del
Podeu trobar diferents terra.
figures sobre el procés de
posada a terra a la web
d’Endesa: El cable ha de ser aïllat, 0,6/1KV, de coure i amb una secció de 50 mm2 , segons el
goo.gl/VABYIW
goo.gl/QMwsFJ que estipula la norma UNE 21022. El cable s’uneix per un dels extrems a la pica, i
goo.gl/RfzDC3
goo.gl/RgNNR9 per l’altre al conductor neutre amb elements de connexió adequats a la naturalesa
goo.gl/HV3CQp
dels conductors. El cable es protegeix amb un tub a una alçada 2,5 m com a mínim
de la base.
La posada a terra del neutre depèn del tipus xarxa aèria de què es tracti, i s’ha de
fer en els casos de les xarxes posades en façana i de les xarxes en suports.
• Posada a terra en una xarxa sobre façana. La posada a terra del neutre
en xarxes posades sobre façana es fa en les caixes generals de protecció, o
en les caixes generals de protecció i mesura, com també en les caixes de
derivació o les derivacions, quan la longitud de la línia arribi als 500 m de
traçat.
Segons l’apartat 3.7 de la

• Posada a terra en suports. La posada a terra en suports es fa tot constituint
ITC-BT 06 del REBT cal
una posada a terra cada
una línia de terra d’acord amb els procediments normatius. Els suports de
500 m de la xarxa. formigó disposen de dos borns de connexió, situats a la part inferior i a la
part superior. El primer born està connectat al cable de la pica, i el segon
born va connectat al conductor neutre de la línia.
Continuïtat del conductor neutre. Segons l’apartat 3.6 de la ITC-BT-06 del

REBT, el conductor neutre no pot ser interromput a les xarxes de distribució, llevat
que aquesta interrupció es faci amb algun dels dispositius següents:
• Interruptors o seccionadors omnipolars que actuïn sobre el neutre i les

fases alhora (tall omnipolar simultani), o que connectin el neutre abans que
les fases i desconnectin aquestes abans que el neutre.
• Unions amovibles al neutre són unions pròximes als interruptors o seccio-

nadors dels conductors de fase, les quals han d’estar degudament senyalitza-
des, i que només poden ser maniobrades amb eines adequades, no havent-se,
en aquest cas, seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases,
ni connectades aquestes sense haver-ho estat prèviament el neutre.
2.8 Plans de manteniment i avaries en xarxes aèries
El manteniment de les xarxes aèries de baixa tensió té com a objectiu

revisar les línies aèries de baixa tensió (BT), per tal de verificar que
compleixen les condicions de seguretat, mediambientals i de funcionament
que exigeix la reglamentació vigent. També permet saber l’estat i algunes
característiques essencials de les instal·lacions que són objecte d’aquest tipus
de revisions.
Les revisions de manteniment de les xarxes aèries es poden classificar en tres

tipus diferents:
• Inspecció puntual. Consisteix a fer un recorregut per la línia tot examinant

els conductors, les connexions, els aïllaments, les posades a terra del neutre i
les distàncies respecte de les zones arbrades. Per fer aquest tipus de revisions
no cal que la instal·lació deixi d’estar en servei. S’aplica quan hi ha avaries
sense saber exactament les causes que provoquen la fusió dels fusibles un
cop reposats de nou o l’actuació dels interruptors de protecció a la sortida
del centre de transformació.
• Reconeixement reglamentari. Aquest procés consisteix en una inspecció

a la qual s’afegeixen els aspectes reglamentaris necessaris per complimentar
els butlletins oficials de reconeixement que són exigits per la comunitat
autònoma a la qual pertany la instal·lació. Aquests tipus de reconeixements
s’han de fer amb una periodicitat de tres anys.
• Mesuraments de la resistència de posada a terra dels suports. Consistei-

xen a mesurar la resistència de posada a terra dels suports en les línies aèries
en què ho exigeix la normativa vigent de la comunitat autònoma. Aquests
mesuraments s’han de fer amb una periodicitat de tres anys.
A la secció “Annexos” del

2.8.1 Documents de revisió web del mòdul 2 hi ha els
models de documentació
“Guies de revisió” i els
“Fulls de revisió”.
Els documents utilitzats en les operacions de revisió de les xarxes aèries són de
dues classes:
• Guies de revisió. Són documents que detallen els defectes que cal inspecci-
onar en cada tipus de revisió. Es componen d’una llista amb la denominació
dels defectes que cal revisar (un codi seguit d’una breu explicació), agrupats
per components i conceptes. Quan es tracta de reconeixements estipulats
per les comunitats autònomes, s’han d’utilitzar guies reglamentàries de
reconeixement diferents segons la comunitat autònoma on és la instal·lació.
• Fulls de revisió. Són documents en els quals s’anoten els resultats de la

revisió i els comentaris relatius a cada defecte detectat. El “fulls” tenen tres
zones ben diferenciades: capçalera, llista i peu.
2.8.2 Tipus d’avaries en xarxes aèries
Les avaries o defectes que es poden trobar en les xarxes aèries de BT poden ser
molt diversos. Tot seguit trobareu una relació d’avaries tipus i les operacions de
reconeixement que cal observar, classificades per concepte i tipus d’avaria:
• Avaries i defectes d’aïllament:
– Aïllador de BT trencat, esquerdat o solt.

– Més d’un conductor nu en un aïllador de BT simple.
• Avaries i defectes de conductor:
– Conductor amb venes trencades.

– Conductor, connexió defectuosa o inadequada.
– Conductor amb signes d’escalfament excessiu.
– Secció del neutre inferior a la reglamentària (ITC-BT-06).
– Secció insuficient segons la intensitat mesurada o la caiguda tensió
mesurada en hora punta.
– Conductor seccionament del neutre incorrecte (ITC-BT-06).
– Conductor trenat amb aïllament en mal estat.
• Avaries i defectes de distàncies reglamentàries:
– Distància inadequada en l’obertura de conductors nus (ITC-BT-06).

– Conductor nu al sòl de la terrassa o balcó < a 3 m (ITC-BT-06).
– Conductor nu a obertures d’edificis en h < 1 m (ITC-BT-06).
– Conductor nu sobre obertures d’edificis < 0,3 m (ITC-BT-06).
– Distància insuficient de conductors nus a façanes i altres elements
arquitectònics (ITC-BT-06).
• Avaries i defectes d’encreuaments:
– Cruïlla, línia d’AT inadequada (encreuament per sobre d’una línia d’al-
ta tensió (AT) sense autorització específica o amb separació vertical
inferior a la reglamentària (ITC-BT-06).
– Cruïlla, distància a línia de telecomunicació inferior a 1 m i que la
creua per sota, amb conductors d’aïllament inferiors a 1.000 V (ITC-
BT-06).
– Distància conductors nus < 1 m respecte d’antenes ràdio o TV (ITC-
BT-06).
– Cruïlla amb vies de comunicació que no tenen la secció reglamentària.

– Cruïlla amb vies de comunicació, en el cas de carreteres < 6 m (ITC-
BT-06).
– Creuaments amb vies de comunicació, en el cas de ferrocarrils sense
electrificar < 6 m (ITC-BT-06).
– Cruïlla sobre rius o canals navegables < 6 m (ITC-BT-06).
– Distància insuficient respecte a telefèrics o cables transportadors.
(ITC-BT-06).
– Encreuament sobre ferrocarril electrificat, a una distància < 2 m (ITC-
BT-06).
• Avaries i defectes de la ferramenta:
– Ferramenta, falta de grapes o bé grapes trencades en cable trenat.

– Conductor nu, falten retencions o estan deixades anar (ITC-BT-06).
– Ancoratges en façana en creu, i en molt mal estat.
• Avaries i defectes dels fonaments:
– Fonaments, peanya o muntant amb esquerdes o descompost.
• Estructura
– Estructura metall ica o castellet, producció d’òxid causant la pèrdua

de material.
– Cos de les creuetes, estructura en mal estat.
• Avaries i defectes en el pas per zones arbrades:
– Conductor nu a distància < 1 m arbrat en bosc.

– Tall periòdic i selectiu de vegetació en zona d’influència de línies
aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals
i de la seguretat de les instal·lacions.
– Observació de la distància dels conductors respecte a les masses
arbrades en els boscos.
– Conductor aïllat danyat amb venes trencades en bosc.
• Avaries i defectes del suport:
– Suport metàl·lic deformat o rovellat, que afecta el tibament.

– Suport de formigó amb esquerdes que comporten risc de caiguda.
– Suport de fusta podrit o trencat amb risc de caiguda.
– Suport de fusta encastat en formigó.
• Avaries i defectes de l’aparellatge de BT:
– Parallamps de BT o cables de connexió de terra en mal estat.

– Conversions aèria-subterrània trencades o amb signes d’escalfament.
– Caixa de distribució col·locada a una distancia > 2,5 m del sòl,
trencada, cremada o oberta.
– Instal·lació dubtosa amb possible frau.
• Avaries i defectes de la posada a terra:
– Posada a terra de suport amb connexió deixada anar, fluixa o trencada.

– Incompliment de connectar el neutre cada 500 m.
– Manca de connexió d’algun element.
– Posada a terra superior a 400 Ohms mesurat en bucle.
Les obligacions dels titulars de les línies elèctriques
Cal tenir en compte que, en les línies amb cable trenat, els titulars de les línies elèctriques
són els responsables de mantenir un control sobre la vegetació, que inclou les operacions
de tala i poda, de manera que es garanteixi en tot moment les condicions de seguretat
mecàniques del cable.
Cal tenir en compte que

2.8.3 Localització d’avaries en xarxes
cada tipus d’avaria
requereix aplicar
procediments diferents. Les avaries les poden originar molts factors, com ara el deteriorament dels
aïllaments, unes connexions en mal estat, la ruptura de conductors, l’impacte de
llamps a la xarxa o les fuites a terra, entre d’altres. Aquests factors són la causa
d’avaries per sobrecàrregues, curtcircuits o sobretensions en les xarxes.
Un cop s’ha produït una avaria cal localitzar-la mitjançant algun sistema
i l’observació visual és el més fàcil d’emprar; però quan no és possible
localitzar-la visualment, cal aplicar alguna tècnica de detecció, com pot ser
fer servir un mesurador de resistència o Megger, una càmera termogràfica, un
localitzador de cables, un analitzador de xarxes, o un localitzador d’avaries
per reflexió d’impulsos, entre d’altres.
El procés de localització d’avaries té tres etapes:
• Identificació del tipus d’avaria.
• Una primera localització aproximada (prelocalització).
• Localització puntual o exacta.
2.8.4 Procediment d’identificació d’avaries amb un mesurador de

resistència
Aquest procediment consisteix a identificar el tipus d’avaria mesurant –amb un

Megger (ohmímetre)– la resistència òhmica que es produeix en alguna de les
situacions exposades a continuació.
• Avaria per conductor tallat.
• Avaria de contacte entre conductors.
• Avaria de contacte entre conductor i terra.
• Avaria o prova d’aïllament.
2.9 Mesures característiques i paràmetres de control d’una xarxa

aèria
Tot seguit s’exposen els paràmetres més significatius que es fan servir en les
operacions de control i de càlcul de les xarxes aèries:
Tensió nominal (U). Les tensions nominals habitualment utilitzades en les

distribucions de corrent alterna han de ser les següents:
• 230 V entre fases per a les xarxes trifàsiques de tres conductors.
• 230 V entre fase i neutre, i 400 V entre fases, per a les xarxes trifàsiques de
4 conductors.
Freqüencial (f ). Les xarxes de distribució utilitzen la freqüència de 50 Hz.
Resistència (R). La resistència dels conductors a les línies es mesura en Ω/km,

i el valor varia amb la temperatura de funcionament de la línia. Per a valors de
temperatura diferents de 20°C cal aplicar l’expressió matemàtica següent:
RT = R20 · [1 + α · (T − 20)]
on:
• RT és la resistència del conductor a la temperatura de servei
• T és la temperatura de servei del conductor
• α és el coeficient de temperatura del conductor a 20°C, tot considerant els

valors següents:
– α = 0,00403 en el cas de l’alumini

– α = 0,00360 en el cas de l’Almelec
Reactància del conductor (X). La reactància dels conductors en les línies aèries
es mesura en Ω/km i el seu valor depèn del diàmetre i la separació entre els
conductors. En el cas de conductors aïllats trenats en feix, adopta el valor de
X = 0,1 Ω/km, valor que es pot introduir en els càlculs sense error apreciable.
Intensitat màxima admissible (Imax ). Per calcular la intensitat màxima admissi-

ble (Imax ) es poden utilitzar les expressions següents:
P
• Línies monofàsiques : I =
U · cos ϕ
P
• Línies trifàsiques: I = √
3 · U · cos ϕ
on:
• P és la potència monofàsica/trifàsica expressada en W
• U és la tensió nominal de línia expressada en V
• cosϕ és el factor de potència
Intensitat màxima de curtcircuit (Icc ). La intensitat màxima de curtcircuit per

a un conductor de secció S la determina l’expressió:
q
Icc = 93 · S · 1t
on:
• t indica el temps (mesurat en segons) de la durada del curtcircuit.
Factor de potència. És el valor que té cosϕ. Es poden admetre els valors cosϕ =
0,8 i cosϕ = 0,9, valors que corresponen a repartiments normals de l’energia per
a l’enllumenat en zones urbanes i subministraments industrials en zones rurals.
Caiguda de tensió (∆e). En general el càlcul de la caiguda de tensió ha de ser

inferior al 5%. L’expressió següent permet calcular la caiguda de tensió entre fases
per a circuits trifàsics, amb una aproximació prou suficient:
R + (X · tan ϕ)
4e = 103 · ·P ·L
U2
Caiguda de tensió relativa expressada en tant per cent:
4e% = 100 · 4e
on:
• R és la resistència del conductor expressada en Ω/km
• tanϕ és la tangent de l’angle de desfasament
• X és la reactància del conductor expressada en Ω/km
• U és la tensió composta expressada en V
Moment elèctric. El producte M = P · L rep el nom de moment elèctric de

la càrrega trifàsica equilibrada P (expressada en kW), situada a la distància L
(expressada en km) de l’origen de l’energia. El moment elèctric d’una línia (M1 )
és el moment elèctric que en una línia origina una caiguda de tensió relativa de
l’1%:
100 · 4e
1% =
U
El moment elèctric d’una línia, M1 , el determina l’expressió:
1 U2
M1 = ·
105 R + (X · tan ϕ)
Pèrdua de potència. Les pèrdues de potència a la xarxa, segons el moment
elèctric P · L, expressat en kW/km, es poden obtenir amb gràfiques o directament
en percentatges mitjançant l’expressió següent:
P ·L·R
P % = 105 ·
U 2 · cos ϕ
on:
• P és la potència en kW
• R és la resistència del conductor expressada en Ω/km. Es pren a 50°C
• U és la tensió composta expressada en V
• L és la longitud expressada en km
Coeficients de simultaneïtat. Aquests coeficients, com també la potència prevista

per client estan definits de manera específica per a cada xarxa i nucli de població.
Secció del conductor. El càlcul de la secció d’un conductor es pot fer mitjançant
les expressions següents:
2·L·P 2 · L · I · cos ϕ
• Línies monofàsiques: S = oS =
σ·e·U σ·e
√
L·P 3 · L · I · cos ϕ
• Línies trifàsiques: S = oS =
σ·e·U σ·e
on:
• S és la secció expressada en mm2
• P és la potència expressada en W
• U és la tensió nominal –respectivament monofàsica o trifàsica– de línia

expressada en V
• I és la intensitat expressada en A
• L és la longitud de la línia expressada en metres (m)
• e és la caiguda de tensió expressada en V
• σ és la conductivitat del conductor

2.10 Qualitat i prevenció de riscos laborals
A les xarxes aèries hi ha una sèrie de factors de riscos que es consideren derivats
de les condicions en què es duen a terme els treballs. Aquests factors de risc són
els que s’identifiquen a la llista següent:
• Senyalització de riscos, conseqüència de l’activitat laboral.
• Treball sense tensió en BT per descàrrec.
• Treball amb tensió en BT.
• Instal·lacions en BT.
• Treballs en alçada: bastides, plataformes, suports.
• Equips i útils de treball: eines manuals, màquines-eines portàtils.
• Manipulació i transport: aparells auxiliars i accessoris, moviment manual

de càrrega, vehicles de transport, grues.
Normativa especifica sobre seguretat i salut a la feina
• Llei de prevenció de riscos laborals (31/1995 de 8 de novembre).
• Reglament dels serveis de prevenció (RD 39/1997 de 17 de gener).
• Risc elèctric (RD 614/2001 de 8 de juny).
• Reial decret 485/1997 de 14 d’abril, referent a senyalització.
• Reial decret 486/1997 de 14 d’abril, referent a llocs de treball.
• Reial decret 487/1997 de 14 d’abril, referent a manipulació de càrregues.
• Reial decret 773/1997 de 30 de maig, referent a equips de protecció individual (EPI).
• Reial decret 1215/1997 de 18 de juliol, referent a equips de treball.
2.10.1 Riscos derivats del treball
Riscos derivats del treball són els riscos i perills a què es troben exposades les
persones i les instal·lacions durant les operacions que es duen a terme en el procés
de supressió de la tensió, reparació i reposició de la tensió.
Les maniobres, mesures, assajos i verificacions, com també la preparació

de treballs que cal fer a prop d’instal·lacions de baixa tensió en tensió, les
han de fer treballadors autoritzats, segons els criteris que estableix el Reial
decret 614/2001.
Supressió de la tensió. Un cop han estat identificada la zona i s’han reconegut

els elements de la instal·lació on està previst dur a terme els treballs, i llevat que
hi hagi raons essencials per fer-ho d’una altra manera, cal seguir el procés que rep
el nom de les cinc regles d’or i que s’ha de desenvolupar de manera seqüencial.
• Les cinc regles d’or
– Desconnectar.
– Prevenir qualsevol possible realimentació.
– Verificar l’absència de tensió.
– Posar a terra i en curtcircuit.
– Protegir davant elements pròxims en tensió, si escau, i establir una
senyalització de seguretat per delimitar la zona de treball.
Per tenir en compte
Fins que no s’han completat les cinc etapes, no es pot autoritzar l’inici del treball sense
tensió i s’ha de considerar en tensió la part de la instal·lació afectada. Tot i això, per
establir la senyalització de seguretat indicada a la cinquena etapa es pot considerar que la
instal·lació està sense tensió si s’han completat les quatre etapes anteriors i no es poden
envair zones de perill d’elements pròxims en tensió.
Reposició de la tensió. La reposició de la tensió només pot començar un cop

finalitzat el treball, després que s’hagin retirat tots els treballadors que no resultin
indispensables i que s’hagin recollit de la zona de treball les eines i equips utilitzats.
El procés de reposició de la tensió s’ha de fer seguint aquestes fases:
• La retirada, si n’hi ha, de les proteccions addicionals i de la senyalització

que indica els límits de la zona de treball.
• La retirada, si s’escau, de la posada a terra i en curtcircuit.
• El desbloqueig i la retirada de la senyalització dels dispositius de tall.
• El tancament dels circuits per reposar la tensió.
Compte!
Tan bon punt se suprimeix una de les mesures inicialment adoptades per a la realització
dels treballs sense tensió en condicions de seguretat, es considera que la part de la
instal·lació afectada torna a estar en tensió.
2.10.2 Equips i materials de protecció del treballador
El treballador ha d’utilitzar equips i materials que li proporcionin seguretat i evitin

els riscos, quan treballa en les instal·lacions de xarxes elèctriques aèries de BT. Tot
seguit hi ha una llista amb els equips i els materials de protecció:
• Accessoris aïllants (pantalles, cobertes, beines, etc.) destinats a recobrir

parts actives o masses.
• Eines aïllants o aïllades (estris, pinces, puntes de prova, etc.) per manipular
els equips i elements de les instal·lacions elèctriques amb seguretat.
• Perxes aïllants per manipular a distància elements que estan a tensió.
• Dispositius aïllants (banquetes, catifes, plataformes de treball, etc.) per

aïllar l’operari del terra.
• Equips de protecció individual EPI (figura 2.16) –guants, ulleres i cascos,

entre d’altres– per protegir una part o tot el cos del treballador dels riscos a
què està exposat.
F igu ra 2 .1 6 . Equips de protecció individual (EPI)

3. Configuració de xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió
En aquesta unitat es descriuen els tipus i les característiques de les instal·lacions

de xarxes subterrànies, com ara les directament soterrades, sota tub, en galeries,
entre altres, i els conductors de xarxes subterrànies de distribució.
3.1 Tipus i característiques de les instal·lacions de xarxes

subterrànies
En aquest apartat veureu els diferents tipus d’instal·lacions i les característiques

de les instal·lacions més rellevants en xarxes subterrànies, com són, per exemple,
les directament soterrades, sota tub i en galeries, entre altres.
3.1.1 Instal·lacions subterrànies de cables aïllats
Les canalitzacions de distribució i de subministrament d’energia es disposen,

en general, en terrenys de domini públic i en zones perfectament delimitades,
preferentment sota les voreres.
El traçat ha de ser el més rectilini possible i, si pot ser, paral·lel a referències

fixes, com línies de façana i vorerees. Així mateix, s’han de tenir en compte
els radis de curvatura mínims, fixats pels fabricants o, en defecte seu, els
indicats en les normes de la sèrie UNE 20435, que cal respectar en els canvis
de direcció.
En l’etapa de definició del projecte, cal consultar les empreses de servei públic i els
possibles propietaris de serveis per conèixer la posició de les seves instal·lacions a
la zona afectada. Un cop coneguda, abans de procedir a obrir les rases, s’obren les
cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el projecte.
Els cables aïllats es poden instal·lar de dues maneres:
• com a conduccions amb conductors directament soterrats i Trobareu més informació

als apartats “Conduccions
entubades” i
“Encreuaments i
paral·lelismes” .
• com a conduccions amb conductors entubats i soterrats.
Conduccions amb conductors directament soterrats
En la instal·lació de conduccions amb conductors directament soterrats, la profun-

ditat, fins a la part superior del cable, no ha de ser menor de 0,60 m en voreres, ni
de 0,80 m en calçades (figura 3.1).
terrats per sota de les voreres
F igu ra 3 .1 . Conduccions amb conductors directament so
Quan hi hagi impediments que no permetin assolir les profunditats esmentades, es

poden reduir entubant els conductors. Contràriament, cal augmentar la profunditat
en els casos en què hi hagi encreuaments o paral·lelismes.
Per tal d’aconseguir que el cable quedi correctament instal·lat, sense que hagi rebut
cap dany i per tal que ofereixi seguretat en excavacions fetes per tercers, en la
instal·lació dels cables s’han de seguir aquestes instruccions:
• El llit de la rasa que rebrà el cable ha de ser llis i ha d’estar lliure d’arestes
vives, cantons, pedres, etc. En el llit s’ha de disposar una capa de sorra de
mina o de riu rentada, d’un gruix mínim de 0,05 m, i sobre aquesta capa
s’ha de col·locar el cable. Per sobre del cable hi ha d’anar una altra capa
de sorra o terra garbellada d’uns 0,10 m de gruix. Les dues capes han de
cobrir l’amplada total de la rasa, que ha de ser suficient per mantenir 0,05
m entre els cables i les parets laterals.
• Per sobre de la sorra tots els cables han de tenir una protecció mecànica
com, per exemple, llosetes de formigó, plaques protectores de plàstic o
maons o rajoles col·locades de manera transversal. Es pot admetre l’ús
d’altres proteccions mecàniques equivalents. També s’ha de posar una cinta
de senyalització que adverteixi de l’existència del cable elèctric de baixa
tensió.
– La distància mínima d’aquesta protecció a terra ha de ser de 0,10 m,

i la part superior del cable ha de ser de 0,25 m.
– S’admet també la col·locació de plaques amb doble missió de protec-
ció mecànica i de senyalització.
Conduccions amb conductors entubats i soterrats

No s’ha d’instal·lar més d’un
circuit per tub.
Cal evitar, en la mesura que sigui possible, els canvis de direcció dels tubs.
En els punts on es produeixin, i per tal de facilitar la manipulació dels cables,
s’han de disposar arquetes amb tapa, registrables o no.
Per facilitar l’estesa dels cables, en els trams rectes s’han d’instal·lar arquetes
intermèdies, registrables, cegues o simplement cates de tir, com a màxim cada
40 m. Aquesta distància pot variar de manera raonable, en funció de derivacions,
encreuaments o altres condicionants viaris (figura 3.2).
F igur a 3 . 2 . Les arquetes han de poder suportar el pes del material i el

de la circulació en superfície
A l’entrada de les arquetes, els tubs han de quedar degudament segellats en els
extrems per evitar l’entrada de rosegadors (figura 3.3).
Fi g ura 3 .3. Segellat de les conduccions subterrànies i els conductors en els registres
Una altra opció és la galeria registrable o la rasa prefabricada, en la qual no hi ha

prevista la circulació de persones; les tapes de registre necessiten mitjans mecànics
per ser manipulades (figura 3.4).
Les galeries o rases no transitables (registrables) presenten una sèrie de condi-

cions generals que cal observar:
• En aquests galeries s’admeten cables elèctrics d’alta tensió, de baixa tensió

i d’enllumenat, control i comunicació.
• Aquest tipus de galeries no admeten l’existència de canalitzacions de gas.
• Les galeries registrables o no transitables només admeten l’existència de

canalitzacions d’aigua, sempre que sigui possible garantir que en cas de
fuita, l’aigua no afecta els altres serveis.
F ig ura 3 .4 . Galeria registrable de servei

elèctric
3.1.2 Galeries transitables
Les galeries transitables presenten les condicions generals (figura 3.5) que
trobareu descrites a continuació:
• Les galeries són de formigó armat o d’altres materials amb rigidesa, estan-
quitat i durada equivalents.
• Les galeries transitables s’han de dimensionar per suportar la càrrega de

terres i paviments situats per sobre i les del trànsit que corresponguin.
• En els punts singulars, entroncaments, passos especials, accessos de perso-

nal, etc., s’ha d’estudiar tant el pas correcte de les canalitzacions com la
seguretat de circulació de les persones.
• Els accessos a la galeria han de quedar tancats, de manera que s’impedeixi

l’entrada de persones alienes al servei, però han de permetre la sortida de
les que estiguin a l’interior seu.
• En les galeries transitables, s’han de disposar accessos a les zones extremes

de les galeries, que han de permetre l’entrada i la sortida dels materials.
• La ventilació de les galeries ha de ser suficient per assegurar que l’aire

es renovi unes sis vegades cada hora, per evitar acumulacions de gasos
i condensacions d’humitat, i contribuir d’aquesta manera a fer que la
temperatura màxima de la galeria sigui compatible amb els serveis que
conté.
– La temperatura màxima dins de la galeria transitable no ha de sobre-

passar els 40°C.
• Els sòls de les galeries han de ser antilliscants, han de tenir el pendent
adequat i un sistema de drenatge eficaç que eviti la formació de tolls.
• Les empreses usuàries de la galeria transitable han de prendre les disposici-

ons oportunes per tal d’evitar la presència de rosegadors dins de les galeries.
Fig ur a 3 . 5. Característiques generals de les galeries
Galeries transitables i canalitzacions d’aigua: algunes recomanacions
Si bé no és recomanable que hi hagi canalitzacions d’aigua en les galeries transitables,

fins i tot en els casos en què la seva presència sigui necessària, les canalitzacions d’aigua
s’han de situar a un nivell inferior respecte de la resta de les instal·lacions.
A més, és condició indispensable que la galeria transitable tingui un desguàs situat per
sobre de la cota del clavegueram o de la canalització de sanejament en què evacua.
És recomanable que els desguassos disposin de doble sifó per evitar la penetració de
gasos, un manteniment correcte de renovació d’aigua del primer sifó i una reixa per evitar
l’entrada d’animals.
Pel que fa a les conduccions que es poden instal·lar en galeries transitables, hi

ha una sèrie de recomanacions que cal seguir:
• En les galeries transitables es fan servir, preferentment, en el cas de les ins-

tal·lacions elèctriques de potència, cables de control i de telecomunicacions
(figura 3.6).
• En cap cas poden coexistir en una mateixa galeria transitable instal·lacions

d’electricitat i instal·lacions de gas.
• És aconsellable disposar els cables dels diferents serveis i dels diferents

propietaris sobre suports diferents, i mantenir entre ells distàncies que en
permetin la instal·lació i manteniment correctes.
• Dins d’un mateix servei, s’ha de procurar agrupar-los per tensions. Per
exemple, en un dels laterals s’han d’instal·lar els cables de baixa tensió, de
control, de senyalització, etc., mentre que es reserva l’altre per als cables
d’alta tensió.
• Els cables s’han de disposar de manera que el seu traçat sigui rectilini i s’ha
de procurar que conservin la seva posició relativa amb els altres.
• Les entrades i sortides dels cables a les galeries s’ha de fer de manera que no
dificultin ni el manteniment dels cables existents ni la instal·lació de cables
nous.
• Un cop instal·lats, tots els cables han de quedar degudament senyalitzats i

identificats. En la identificació ha de figurar, també, l’empresa a la qual
pertanyen.
Figu r a 3. 6. Galeries per al servei elèctric
NBE-CPI-96
Norma bàsica d’edificació. Les galeries transitables que tinguin una longitud superior a 400 m, a més de
Condicions de protecció contra
incendis a edificis (RD complir les disposicions especificades per al tipus de galeria transitable en general,
2177/1996).
han de disposar del següent:
• il·luminació fixa interior;
• instal·lacions fixes de detecció de gasos tòxics, amb una sensibilitat mínima

de 300 ppm;
• indicadors lluminosos que regulin l’accés a les entrades;
• accés de persones cada 400 m com a màxim;
• enllumenat de senyalització interior per informar de les sortides i referències

exteriors;
• envans de sectorització contra incendis (RF120), d’acord amb el que

estableix la NBE-CPI-96;
• portes tallafocs (RF90), d’acord amb el que estableix la NBE-CPI-96.
La canalització d’aigua en una galeria no transitable
En un disseny de doble cos, per exemple, en un cos es disposa una canalització d’aigua i
tubs formigonats per a cables de comunicació, i en l’altre cos, que roman estanc respecte
de l’anterior quan té posada la tapa registrable, es col·loquen els cables de baixa tensió,
d’alta tensió, d’enllumenat públic, els cables dels semàfors, de control i el cablejat de
comunicació.
Les condicions de seguretat més destacables que ha de complir aquest tipus de

configuracions són l’estanquitat dels tancaments i una bona renovació de l’aire en el
cos ocupat pels cables elèctrics, per tal d’evitar l’acumulació de gasos i la condensació
d’humitats, i millorar la dissipació de calor.
Pel que fa a les conduccions que es poden instal·lar, en claveguerons o canals

registrables, cal tenir en compte el següent:
• En certes ubicacions amb accés restringit a persones ensinistrades, com pot

ser a l’interior d’indústries o de recintes destinats exclusivament a contenir
instal·lacions elèctriques, es poden utilitzar canals d’obra amb tapes (que
normalment s’enrasen amb el nivell del sòl) manipulables a mà.
• És aconsellable separar els cables de diferents tensions (aprofitant el fons i

les dues parets). Fins i tot pot ser preferible utilitzar canals diferents.
• El canal ha de permetre la renovació de l’aire.
El risc d’explosió
Tot i això, si hi ha canalitzacions de gas properes al canal, hi ha risc d’explosió, que pot
ser ocasionada per fuites de gas eventuals que arribin fins al canal. En qualsevol cas,
el projectista ha d’estudiar les característiques particulars de l’entorn i justificar la solució
adoptada.
Pel que fa a les instal·lacions vistes en safates, cal dir que aquest tipus d’ins-
tal·lació només s’empra en subestacions o altres instal·lacions elèctriques, en la
part interior d’edificis, sense que estigui sotmesa a la intempèrie i on l’accés
quedi restringit al personal autoritzat. Quan les zones per les quals discorre el
cable siguin accessibles a persones o vehicles, han de disposar de proteccions
mecàniques que en dificultin l’accessibilitat.
3.2 Els conductors de xarxes subterrànies de distribució: tipus i

característiques
Els conductors dels cables utilitzats en les línies subterrànies han de ser
de coure o d’alumini, i han d’estar aïllats amb mescles apropiades de
compostos polimèrics. A més, han d’estar degudament protegits contra
la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal·len i han de tenir la
resistència mecànica suficient per suportar els esforços a què puguin estar
sotmesos.
Els cables poden ser d’un conductor o més d’un i d’una tensió assignada no inferior
a 0,6/1 kV, i han de complir els requisits especificats en la part corresponent de la
norma UNE-HD 603.
La secció d’aquests conductors ha de ser l’adequada a les intensitats i les caigudes

de tensió previstes i, en tot cas, aquesta secció no ha de ser inferior a 6 mm2 per a
conductors de coure, i 16 mm2 en el cas dels que siguin d’alumini.
3.2.1 Intensitats màximes d’utilització en règim permanent en línies

soterrades
Els valors indicats en la
norma UNE 20.435 són els
que apareixen en les taules
d’intensitats màximes Tot seguit treballarem els conceptes de temperatures màximes admissibles en
admissibles.
el conductor, segons els tipus d’aïllaments; les intensitats màximes permanents
admissibles pels diferents tipus de cables en una instal·lació soterrada (“Intensitats
en funció de les condicions d’instal·lacions soterrades”), i les condicions especials
d’instal·lació i els factors de correcció que cal aplicar (“Condicions d’instal·lació
soterrada i factors de correcció d’intensitat admissible”); aquests factors de
correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la instal·lació
considerada de la instal·lació tipus.
3.2.2 Temperatures admissibles
Les intensitats màximes admissibles en servei permanent depenen en cada

cas de la temperatura màxima que l’aïllament pugui suportar, sense
alteracions de les propietats elèctriques, mecàniques i químiques. Aquesta
temperatura està en funció del tipus d’aïllament i del règim de càrrega.
En la taula 3.1 s’especifiquen amb caràcter informatiu les temperatures màximes

admissibles, en servei permanent i en curtcircuit, per a alguns tipus de cables
aïllats amb aïllament sec.
Taul a 3. 1. Cables aïllats amb aïllament sec, temperatura màxima en °C assignada al conductor
Tipus Temperatura màxima (°C)
Aïllament sec Servei permanent θ 1 Curtcircuit t < 5s
Policlorur de vinil (PVC) 70 160

S < 300 mm2 70 140
S > 300 mm2
Polietilè reticulat (XLPE) 90 250
Etilè-propilè (EPR) 90 250
3.2.3 Intensitats en funció de les condicions d’instal·lacions

soterrades
A l’efecte de determinar la intensitat màxima admissible (vegeu la taula 3.2,

taula 3.3 i taula 3.4), es considera la instal·lació tipus:
• un sol cable tripolar
• un sol cable tetrapolar
• un tern de cables unipolars en contacte mutu, directament soterrats,

en tota la longitud, en una rasa de 0,70 m de profunditat, en un terreny
de resistivitat tèrmica mitjana de 1 k·m/W i una temperatura ambient del
terreny a aquesta profunditat de 25°C.
Tau l a 3. 2. Intensitats màximes admissibles en amperes per a cables tetrapolars amb conductors
d’alumini i conductor neutre de coure, en instal·lació soterrada (servei permanent)
Cables Secció nominal Intensitat
dels conductors (mm2 ) (A)
3 · 50Al + 16Cu 50 160
3 · 95Al + 30Cu 95 235
3 · 150Al + 50Cu 150 305
3 · 240Al + 90Cu 240 395

Temperatura màxima del conductor: 90°C; temperatura del terreny: 25°C; profunditat d’instal·lació: 0,70 m; resistivitat tèrmica del
terreny: 1k·m/W
Tau l a 3. 3. Intensitats màximes admissibles en amperes per a cables amb conductors d’alumini en
instal·lació soterrada i servei permanent
Terna 1 cable 2 cables 1 cable
de cables tripolar o unipolars unipolar
tetrapolar
Secció Tipus d’aïllament

no-
mi-
nal
(mm2 ) XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC
16 97 94 86 90 96 76 119 115 105 110 105 93
25 125 120 110 115 110 98 153 147 135 141 135 120
35 150 145 130 140 135 120 184 178 159 172 165 147
Tau l a 3. 3 (continuació)

tetrapolar
50 180 175 155 165 160 140 220 214 190 202 196 172
70 220 215 190 205 220 170 270 263 233 251 270 208
95 260 255 225 240 235 210 319 312 276 294 288 257
120 296 290 260 275 270 235 361 355 319 337 331 288
150 330 325 290 310 305 265 404 398 355 390 374 325
185 375 365 325 350 345 300 459 447 398 429 423 368
240 430 420 380 405 395 350 527 515 466 492 484 429
300 485 475 430 460 445 395 594 582 527 564 545 484
400 550 540 480 520 500 445 674 662 588 637 613 545
500 615 605 525 — — — 753 741 643 – – –
630 690 690 600 — — — 845 833 735 – – –

Tipus d’aïllament: 1. XLPE (polietilè reticulat): temperatura màxima en el conductor, 90°C (servei permanent); 2. EPR (etilè-propilè):
temperatura màxima en el conductor, 90°C (servei permanent); 3. PVC (policlorur de vinil): temperatura màxima en el conductor, 70°C
(servei permanent). Temperatura del terreny: 25°C; profunditat d’instal·lació: 0,70 m; resistivitat tèrmica del terreny: 1 k·m/W.
Tau la 3 . 4 . Intensitats màximes admissibles, en amperes, per a cables amb conductors de coure en
instal·lació soterrada (servei permanent)
tetrapolar

no-
mi-
nal
(mm2 ) XLP EPR PVC XLP EPR PVC XLP EPR PVC XLP EPR PVC
6 72 70 63 66 64 56 88 96 77 91 78 68
10 96 94 85 88 85 75 119 115 104 108 104 92
16 125 120 110 115 110 97 153 147 135 141 135 119
25 160 155 140 150 140 125 196 190 172 194 172 153
35 190 195 170 190 175 150 233 227 208 221 214 184
50 230 225 200 215 206 180 282 276 245 263 251 221
70 280 270 245 260 250 220 343 331 300 319 306 270
95 335 325 290 310 305 265 410 398 355 390 374 325
120 380 375 335 355 350 305 466 459 410 435 429 374
150 425 415 370 400 390 340 521 508 453 490 478 417
185 480 470 420 450 440 385 588 576 515 551 539 472
240 550 540 485 520 506 445 674 662 594 637 619 545
300 620 610 550 590 565 506 760 747 674 723 692 619
400 706 690 615 665 645 570 964 845 753 815 790 698
500 790 775 686 — — — 969 849 939 – – –
630 885 870 770 — — — 1084 1066 943 – – –

Tipus d’aïllament: 1. XLPE (polietilè reticulat): temperatura màxima en el conductor, 90°C (servei permanent); 2. EPR (etilè-propilè):
temperatura màxima en el conductor, 90°C (servei permanent); 3. PVC (policlorur de vinil): temperatura màxima en el conductor, 70°C
(servei permanent). Temperatura del terreny: 25°C; profunditat d’instal·lació: 0,70 m; resistivitat tèrmica del terreny: 1 k·m/W.
3.2.4 Condicions especials d’instal·lació soterrada i factors de

correcció d’intensitat admissible
Les característiques de
les condicions
La intensitat màxima d’un cable, determinada per les condicions d’instal·lació d’instal·lació soterrada
s’han especificat als
soterrada, s’ha de corregir tenint en compte cadascuna de les magnituds de la apartats “Altres esforços
mecànics” i “Intensitats en
instal·lació real que en difereixen, de manera que l’augment de temperatures, funció de les condicions
d’instal·lació soterrades” .
provocat per la circulació de la intensitat calculada, no doni lloc a una temperatura
en el conductor que sigui superior a la prescrita en la taula 3.1.
Tot seguit trobareu exposats alguns casos particulars d’instal·lació, les caracterís-
tiques de les quals afecten el valor màxim de la intensitat admissible, a l’hora que
s’hi han indicat els factors de correcció que cal aplicar.
En la taula 3.5 trobareu els factors de correcció, F, de la intensitat admissible per a

temperatures del terreny θt diferents de 25°C, en funció de la temperatura màxima
de servei θs de la taula 3.1.
Taul a 3. 5. Factors de correcció per a una temperatura del terreny diferent de 25°C
Temp. Temperatura del terreny θ t en °C

de
servei
θ t (°C) 10 15 20 25 30 35 40 45 50
90 1,11 1,07 1,04 1 0,96 0,92 0,88 0,83 0,79
70 1,15 1,11 1,05 1 0,94 0,88 0,82 0,75 0,67
El factor de correcció per a altres temperatures del terreny, diferents de les

indicades a la taula 3.5, es defineix per la fórmula següent:
r
θs − θt
F =
θs − 25
En la taula 3.6 trobareu indicats, per a diferents resistivitats tèrmiques del terreny,
els factors corresponents de correcció de la intensitat admissible.
Taul a 3. 6. Factors de correcció per resistivitat tèrmica del terreny diferent d’1 k·m/W
Tipus Resistivitat tèrmica del terreny (k·m/W)

de
ca-
ble
0,95 0,95 0,90 1 1,10 1,20 1,40 1,65 2,00 2,50 2,90
Unipolar 1,09 1,06 1,04 1 0,96 0,93 0,97 0,91 0,75 0,89 0,66
Tripolar 1,07 1,05 1,03 1 0,97 0,94 0,89 0,84 0,79 0,71 0,69
En la taula 3.7 trobareu indicats els factors de correcció que cal aplicar, segons el
nombre de cables tripolars o terns unipolars i la distància que hi ha entre ells.
Tau la 3 . 7 . Factors de correcció per a agrupacions de cables trifàsics o terns de cables unipolars
Factors de correcció
Separació Nombre de cables o terns de la rasa

entre
els
cables
o terns
2 3 4 5 6 8 10 12
d=0 0,80 0,70 0,64 0,60 0,56 0,53 0,50 0,47
d = 0,07 0,85 0,75 0,68 0,64 0,60 0,56 0,53 0,50

m
d = 0,10 0,85 0,76 0,69 0,65 0,62 0,58 0,55 0,53

m
d = 0,15 0,87 0,77 0,72 0,68 0,66 0,62 0,59 0,57

m
d = 0,20 0,88 0,79 0,74 0,70 0,68 0,64 0,62 0,60

m
d = 0,25 0,89 0,80 0,76 0,72 0,70 0,66 0,64 0,62

m
La distància d = 0 equival a la situació en què els cables estan en contacte i a les diferents columnes s’indiquen els valors del factor de
correcció que s’ha d’aplicar en el cas de 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10 i 12 cables terns en una mateixa rasa.
En la taula 3.8 trobareu indicats els factors de correcció que s’han d’aplicar a
profunditats d’instal·lació diferents de 0,70 m.
Taul a 3. 8. :table:ETable8:: Factors de correcció per a diferents profunditats d’instal·lació
Profunditat 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 1,2

d’instal·lació
(m)
Factor 1,03 1,02 1,01 1 0,90 0,98 0,97 0,96

de
correcció
A l’hora de calcular el factor
de correcció, s’ha d’estudiar
cada cas individualment.
Factors de correcció per a la instal·lació de conductors soterrats en rasa sota
tub o similar. En aquest tipus d’instal·lacions, cal aplicar tot el que s’ha a dit
a propòsit de les intensitats en funció de les condicions d’instal·lació soterrades,
així com el que es descriu a continuació:
• En el cas de conductors soterrats en rasa sota tub, s’ha d’instal·lar només

un circuit per tub. La relació entre el diàmetre interior del tub i el diàmetre
aparent del circuit ha de ser superior a 2, tot i que es pot acceptar, de manera
excepcional, un valor d’1,5.
• En el cas de les canalitzacions sota tub de curta longitud, és a dir,

instal·lacions que no superin els 15 m, si el tub s’omple amb aglomerats
especials, no cal aplicar factor de correcció d’intensitat per aquest motiu.
• En altres canalitzacions entubades:
– Si es tracta d’una línia amb cable tripolar o amb un tern de cables

unipolars a l’interior del mateix tub, s’ha d’aplicar un factor de
correcció de 0,8.
– Si es tracta d’un línia amb quatre cables unipolars, situats en sengles
tubs, hi podeu aplicar un factor de correcció del 0,9.
– Si es tracta d’una agrupació de tubs, el factor de correcció dependrà

del tipus d’agrupació i variarà per a cada cable segons si està col·locat
en un tub central o perifèric.
3.2.5 Intensitats màximes admissibles per a conductors en

instal·lació a l’aire en galeries o canals
A continuació treballarem els conceptes de “intensitats màximes permanents

admissibles” dels diferents tipus de cables en una instal·lació a l’aire. En les
condicions especials d’instal·lació indicades en l’apartat “Condicions especials
d’instal·lació en galeries i factors de correcció d’intensitats admissibles”, s’han
d’aplicar els factors de correcció que corresponguin.
Els factors de correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la
instal·lació considerada de la instal·lació tipus:
Condicions d’instal·lació en galeries. A l’efecte de determinar la intensitat

màxima admissible (taula 3.9), es considera la instal·lació tipus següent:
• un sol cable tripolar
• un cable tetrapolar
• un tern de cables unipolars en contacte mutu amb una col·locació tal que
permeti la renovació eficaç de l’aire. Si la temperatura ambiental és de 40°C,
per exemple, amb el cable col·locat sobre safates o fixat a una paret, etc.
Taul a 3. 9. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent, per a cables tetrapolars
amb conductors d’alumini i amb conductor neutre de coure, en instal·lació a l’aire en galeries ventilades
Cables Secció nominal Intensitat
dels conductors (mm2 ) (A)
3 * 50Al + 16Cu 50 125
3 * 95Al + 30Cu 95 196
3 * 150Al + 50Cu 150 260
3 * 240Al + 80Cu 240 360

Temperatura màxima en el
conductor: 90°C;
temperatura de l’aire
Les intensitats màximes admissibles per a cables conductors d’alumini en ambient: 40°C. Cal una
disposició que permeti la
instal·lacions a l’aire en galeries ventilades, les trobareu reflectides a la taula 3.10. renovació eficaç de l’aire.
Els valors de les intensitats màximes admissibles per a cables conductors de

coure es descriuen, en canvi, a la taula 3.11.
Taul a 3.1 0. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent per a cables conductors
d’alumini en instal·lació a l’aire en galeries ventilades i a una temperatura ambient de 40°C
Secció 3 cables unipolars 1 cable trifàsic
nominal
Tipus d’aïllament
mm2 XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC
16 67 65 55 64 63 51
Tau la 3 . 10 (continuació)

nominal
25 93 90 75 85 82 68
35 115 110 90 105 100 82
50 140 135 115 130 125 100
70 180 175 145 165 155 130
95 220 215 180 205 195 160
120 260 255 215 235 225 185
150 300 290 245 275 260 215
185 350 345 285 315 300 245
240 420 400 340 370 360 290
300 480 465 390 425 405 335
400 560 545 455 505 475 385
500 645 625 520 — — —
630 740 715 600 — — —
Taul a 3. 1 1 . Intensitats màximes admissibles per a cables conductors de coure en servei permanent en
una instal·lació a l’aire en galeries ventilades i a una temperatura ambient de 40°C
nominal
Tipus d’aïllament
mm2 XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC
6 46 45 38 44 43 36
10 64 62 53 61 60 50
16 86 83 71 82 90 65
25 120 115 96 110 105 87
35 145 140 115 135 130 105
50 190 175 145 166 160 130
70 230 225 185 210 220 165
96 285 290 235 260 250 205
120 335 325 275 300 290 240
150 395 375 315 350 335 275
185 450 440 365 400 395 315
240 535 515 435 475 480 370
300 615 595 500 545 520 425
400 720 700 585 645 610 495
500 825 900 665 — — —
630 950 915 765 — — —
Renovació de l’aire
A una temperatura ambient de 40°C, un cable trifàsic a l’aire o un conjunt (tern) de cables
unipolars en contacte mutu han d’estar col·locats en una disposició tal que permeti la
renovació eficaç de l’aire. Això val tant per a cables conductors d’alumini com per a cables
conductors de coure.
3.2.6 Condicions especials d’instal·lació en galeries i factors de

correcció d’intensitats admissibles
Les intensitats
admissibles i les
La intensitat admissible d’un cable, determinada per les condicions d’ins- característiques de la
instal·lació a l’aire en
tal·lació a l’aire en galeries ventilades, s’han de corregir tenint en compte cada galeries ventilades s’han
especificat a l’apartat
una de les magnituds de la instal·lació real que difereixen de les admissibles, de “Intensitat màxima
admissible” d’aquesta
manera que l’augment de temperatura que la circulació de la intensitat calculada unitat.
provoca no doni lloc a una temperatura en el conductor que sigui superior a la

que es prescriu com a temperatura màxima, θs , assignada al conductor (taula 3.1
d’aquesta unitat).
En la taula 3.12 trobareu indicats els factors de correcció F de la intensitat

admissible per a temperatures de l’aire ambient, θa , diferents de 40°C, en funció
de la temperatura màxima de servei θs .
Taul a 3. 12 . Factors de correcció
Temp. Temperatura del terreny θ 1

de
ser-
vei
°C 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60
90 1,27 1,22 1,18 1,14 1,10 1,05 1 0,95 0,90 0,84 0,77
70 1,41 1,35 1,29 1,22 1,15 1,08 1 0,91 0,81 0,71 0,58
El factor de correcció per a altres temperatures, diferents de la taula, es calcula

mitjançant aquesta fórmula:
r
θs − θa
F =
θs − 40
L’augment de la temperatura de l’aire
En certes condicions d’instal·lacions, com ara, entre altres, en els canalons i en les
galeries petites, en les quals no hi ha la renovació de l’aire eficaç, s’observa que el calor
dissipat pels cables no es pot difondre lliurement, de manera que provoca l’augment de la
temperatura de l’aire.
La magnitud d’aquest augment depèn de molts factors i ha de ser determinada, en cada

cas, en una estimació aproximada.
Cal tenir en compte que l’increment de temperatura per aquest motiu pot ser del voltant
de 15 k.
La intensitat admissible en les condicions de règim, per tant, s’ha de reduir amb els
coeficients que s’indiquen a la taula 3.12.
En el cas de l’agrupació de conductors, a la taula 3.13 i taula 3.14 trobareu els

factors de correcció que s’han d’aplicar en els agrupaments de diversos circuits
–constituïts per cables unipolars o multipolars–, en funció del tipus d’instal·lació
a l’aire i del nombre de circuits.
Taul a 3. 13 . Factor de correcció per a agrupacions de cables unipolars instal·lats a l’aire
Tipus Nombre Nombre Per utilitzar

d’instal·lació de safates de circuits per a (1)
trifàsics (2)
1 2 3
Safates Contigus 1 0,95 0,90 0,85 Tres cables

perforades en capa
(3) horitzontal
2 0,95 0,85 0,80 Tres cables

en capa
horitzontal
3 0,00 0,85 – Tres cables

en capa
horitzontal
Safates Contigus 1 0,95 0,85 – Tres cables

verticals en capa
perforades vertical
(4)
2 0,90 0,85 – Tres cables

en capa
vertical
Safates Contigus 1 1,00 0,95 0,95 Tres cables

escales, en capa
suports, etc. horitzontal
(3)
2 0,95 0,90 0,90 Tres cables

en capa
horitzontal
3 0,95 0,90 0,85 Tres cables

en capa
horitzontal
Safates 1 1,00 1,00 0,95 Tres cables

perforades disposats
(3) en forma de
trèvol
2 0,95 0,95 0,90 Tres cables

disposats
en forma de
trèvol
3 0,95 0,90 0,85 Tres cables

disposats
en forma de
trèvol

verticals disposats
perforades en forma de
(4) trèvol
2 1,00 0,90 0,85 Tres cables

disposats
en forma de
trèvol

escales, disposats
suports, etc. en forma de
(3) trèvol
2 0,95 0,95 0,95 Tres cables

disposats
en forma de
trèvol
Tau l a 3.1 3 (continuació)
Tipus Nombre Nombre Per utilitzar

d’instal·lació de safates de circuits per a (1)
trifàsics (2)
3 0,95 0,95 0,90 Tres cables

disposats
en forma de
trèvol
Taul a 3. 14 . Factor de correcció per a agrupacions de cables trifàsics
Tipus Nombre Nombre de circuits trifàsics (2)

d’instal·lació de
safates
1 2 3 4 6 9
Safates Contigus 1 1,00 0,90 0,80 0,80 0,75 0,75

perfora-
des
(2)
2 1,00 0,95 0,90 0,75 0,75 0,70
3 1,00 0,95 0,90 0,75 0,70 0,65
Espaiats 1 1,00 1,00 1,00 0,95 0,90 —
2 1,00 1,00 0,95 0,90 0,85 —
3 1,00 1,00 0,95 0,90 0,85 —

verticals
perforades
(3)
2 1,00 0,90 0,90 0,75 0,70 0,70
Espaiats 1 1,00 0,90 0,90 0,90 0,85 —
2 1,00 0,90 0,90 0,85 0,85 —

escales,
suports,
etc. (2)
2 1,00 0,85 0,90 0,80 0,75 0,75
3 1,00 0,85 0,90 0,75 0,75 0,70
Espaiats 1 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 —
2 1,00 1,00 1,00 0,95 0,95 —
3 1,00 1,00 0,95 0,95 0,75 –
Altres casos
Per a qualsevol altre tipus de
En la taula 3.15 trobareu indicades les densitats de corrent de curtcircuit admis- cable o altre sistema, no
previstos en aquesta instrucció,
sibles en els conductors d’alumini i, en la taula 3.16 trobareu aquestes densitats així com per a cables que no
figuren a les taules d’aquesta
per als conductors de coure (els valors en aquestes dues taules s’expressen en unitat, cal consultar la norma
UNE 20.435 o calcular segons la
amperes per mm2 , d’acord amb els aïllaments de diferents materials i en funció norma UNE 21.144.
dels temps de durada del curtcircuit).
Taul a 3. 15 . Densitats de corrent de curtcircuit per a conductors d’alumini segons el tipus d’aïllament
Tipus Duració del curtcircuit (expressada en segons)

d’aïllament
0,1 0,2 0,3 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0
XLPE i 294 203 170 132 93 76 66 59 54

EPR

d’aïllament
PVC S 237 168 137 106 75 61 53 47 43

< 300
mm2
PVC S 211 150 122 94 67 54 47 42 39

> 300
mm2
Taul a 3. 16 . Densitats de corrent de curtcircuit per a conductors de coure segons el tipus d’aïllament

d’aïllament
0,1 0,2 0,3 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0
XLPE i 449 318 259 201 142 116 100 90 82

EPR
PVC S 364 257 210 163 115 94 51 73 66

< 300
mm2
PVC S 322 228 186 144 102 83 72 64 59

> 300
mm2
3.2.7 El conductor neutre
La secció mínima del conductor neutre depèn del nombre de conductors en què
es faci la distribució, de manera que si hi ha 2 o 3 conductors, la secció del neutre
serà igual a les dels conductors de fase, i amb 4 conductors, la secció del neutre
serà, com a mínim, la que s’indica a la taula 3.17.
Taul a 3. 17 . Secció mínima del conductor neutre en funció del nombre de conductors i del material amb
què estan fets
Conductors de Cu (mm2 ) Conductors d’Al (mm2 )
Conductors Secció Conductors Secció

de fase del neutre de fase del neutre
6 6 — —
10 10 — —
16 10 16 16
25 16 25 16
35 16 35 16
50 25 50 25
70 35 70 35
96 50 95 50
120 70 120 70
150 70 150 70
185 95 185 95
240 120 240 120
300 150 300 150

Conductors de Cu (mm2 ) Conductors d’Al (mm2 )
400 185 400 185
3.2.8 Instal·lacions subterrànies de cables aïllats
Les canalitzacions de distribució i subministrament d’energia es disposen, en

general, en terrenys de domini públic i en zones perfectament delimitades, pre-
ferentment sota les voreres.
El traçat ha de ser el més rectilini possible i, si pot ser, paral·lel a referències fixes,
com línies de façana i voreres.
Així mateix, s’han de tenir en compte els radis de curvatura mínims, fixats pels
fabricants (o en detriment seu, els indicats en les normes de la sèrie UNE 20435),
que cal respectar en els canvis de direcció.
En l’etapa de projecte s’han de consultar les empreses de servei públic i els possi-
bles propietaris de serveis per tal de conèixer la posició de les seves instal·lacions
en la zona afectada. Un cop coneguda, abans de procedir a obrir les rases, s’han
d’obrir les cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el
projecte.
3.2.9 Instal·lacions soterrades
En les canalitzacions soterrades, els tubs protectors han de complir el

que estableix la norma UNE-EN 50.086-2-4, i les seves característiques
mínimes han de ser, per a les instal·lacions ordinàries, les que s’indiquen a
la taula 3.18.
Dos tipus de sòl
Es considera sòl lleuger aquell sòl uniforme que no sigui de tipus pedregós i amb
càrregues superiors lleugeres com, per exemple, voreres, parcs i jardins.
Es considera sòl pesat aquell de tipus pedregós i dur amb càrregues superiors pesades,
com són, per exemple, les calçades i les vies fèrries.
El compliment d’aquestes característiques es realitza segons els assaigs indicats a la

norma UNE-EN 50.086-2-4.
Tau l a 3 .1 8. Característiques mínimes per a tubs en canalitzacions soterrades
Característiques Codi Grau
Resistència a la comprensió NA 250 N / 450N / 750N
Resistència a l’impacte NA Lleuger/normal

Tau l a 3. 1 8 (continuació)
Característiques Codi Grau
Temperatura mínima NA NA
d’instal·lació i servei
Temperatura màxima NA NA
Resistència 1-2-3-4 Qualsevol de les especificades

al corbament
Propietats dielèctriques 0 No declarades
Resistència a la penetració 4 Protegit contra objectes d ≥ 1 mm

de cossos sòlids
Resistència a la penetració 3 Protecció contra l’aigua en forma

de l’aigua de pluja
Resistència a la corrosió 2 Protecció interior i exterior mitjana

de tubs metàl·lics i compostos
Resistència a la tracció 0 No declarada
Resistència a la propagació 0 No declarada

de la flama
Resistència a les carregues 0 No declarada

suspeses
NA: no aplicable. Per a tubs continguts dins de formigó, cal aplicar 250 N i grau lleuger. En el cas de tubs en terrenys lleugers, cal
aplicar 450 N i grau normal. En els tubs en terreny pesat, cal aplicar 750 N i grau normal.
Els tubs han de tenir un diàmetre tal que permetin un allotjament fàcil, així com
l’extracció dels cables o conductors aïllats, tal com trobareu indicat a la taula 3.19.
Taul a 3 . 1 9. Diàmetres exteriors mínims dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors o
cables per conduir
Diàmetre exterior dels tubs (mm)
Secció No. de cond.

7 8 9 10
nominal <6
conductors
unipolars
(mm2 )
1,5 25 32 32 32 32
2,5 32 32 40 40 40
4 40 40 40 40 50
6 50 50 50 63 63
10 63 63 63 75 75
16 63 75 75 75 90
25 90 90 90 110 110
35 90 110 110 110 125
50 110 110 125 125 140
70 125 125 140 160 160
95 140 140 160 160 180
120 160 160 180 180 200
150 180 180 200 200 225
185 180 200 225 225 250
240 225 225 250 250 —

Per tenir en compte
En cas que hi hagi més de deu conductors per tub, o per a conductors o cables de seccions
diferents per instal·lar en el mateix tub, la secció interior ha de ser com a mínim igual a
quatre vegades la secció ocupada pels conductors.
Las conduccions s’han de protegir de l’efecte de piconatge de les terres. Les

conduccions s’han d’instal·lar a un mínim de 60 cm de terra, d’acord amb el que
s’estableix per als encreuaments. Aquesta profunditat pot variar en funció de la
qualitat del terreny, sempre que no suportin els efectes següents:
• De la compactació.
• Del contacte amb cossos durs.
• Del xoc de les eines mecàniques d’obertura de rases.
• De les accions químiques dels components del terreny.
Així mateix, els entroncaments i finals de línia s’han de protegir de manera que
quedin estancs.
Els encreuaments: quan hi encreuaments entre conduccions, s’han de complir

els mínims tecnològics que estableix el Reglament de BT i les disposicions
particulars de cada ens amb capacitat normativa, en les seves respectives zones
de responsabilitat.
A la taula 3.20 trobareu les intensitats màximes admissibles, expressades sempre

en amperes (A), en servei permanent dels cables directament soterrats en les
condicions següents (segons UNE):
• Temperatura del terreny: 25°C
• Resistivitat tèrmica del terreny: 1 K·m/W
• Profunditat d’instal·lació dels conductors: 0,7 m
• Conductor trifàsic o tern de cables unipolars en contacte mutu
Taul a 3 .20 . Intensitats en cables subterranis de coure

(mm2 ) PVC XLPE EPR
3 cables 1 cable 3 cables 1 cable 3 cables 1 cable

unipolar tripolar unipolar tripolar unipolar tripolar
1,5 28 25 32 28 31 28
2,5 38 34 44 40 43 39
4 50 45 57 52 55 51
6 63 56 72 66 70 64
10 85 75 96 88 94 85
16 110 97 125 115 120 110
25 140 125 160 150 155 140
35 170 150 190 180 185 175


(mm2 ) PVC XLPE EPR
50 200 180 230 215 225 205
70 245 220 280 260 270 250
95 290 265 335 310 325 305
120 335 305 380 355 375 350
150 370 340 425 400 415 390
185 420 385 480 450 470 440
240 485 445 550 520 540 505
300 550 505 620 590 610 565
400 615 570 705 665 690 645
500 685 – 790 – 775 –
La taula 3.21 recull els factors de correcció per a temperatures del sòl diferents
de 25°C, per aplicar als valors d’intensitats admissibles per a cables soterrats.
Tau la 3. 21 . Factors de correcció, //F//, per aplicar als valors d’intensitats admissibles per a cables
soterrats
Terreny F Terreny F Terreny F
segons aïllant segons aïllant segons aïllant
T PVC XLPE EPR T PVC XLPE EPR T PVC XLPE EPR

(°C) (°C) (°C)
10 1,16 1,11 1,11 35 0,86 0,93 0,93 60 0,47 0,68 0,68
15 1,11 1,06 1,06 40 0,81 0,89 0,89 65 — 0,62 0,62
20 1,05 1,04 1,04 45 0,75 0,83 0,83 70 — 0,55 0,55
25 1 1 1 50 0,66 0,79 0,79 75 — 0,48 0,48
30 0,94 0,97 0,97 55 0,58 0,74 0,74 80 — 0,4 0,4
Els valors dels factors de correcció segons les diverses temperatures en °C per als aïllants tipus XLPE i EPR són idèntics.
La taula 3.22 recull els factors de correcció per agrupament de diversos cables
soterrats directament a terra.
Tau la 3 . 2 2 . Factors de correcció per agrupament de diversos cables soterrats directament a terra
Tipus d’instal·lació segons la nota 1, taula F7-137
Cables multiconductors en tubs, un cable per tub
Nombre de Distàncies cables (a) 0,125 m 0,250 m 0,500 m

circuits entre Un diàmetre
Nul·la de cable
2 0,75 0,8 0,85 0,9 0,9
3 0,65 0,7 0,75 0,8 0,85
4 0,6 0,6 0,7 0,75 0,8
5 0,55 0,55 0,65 0,7 0,8
6 0,5 0,55 0,6 0,7 0,8
S’entén que les distàncies entre cables (a) són entre cables multiconductors, i que quan és nul·la, els cables es toquen.
La taula 3.23 recull els factors de correcció per agrupament de diversos cables
instal·lats en tubs soterrats.
Tau l a 3 .2 3. Factors de correcció per agrupament de diversos cables instal·lats en tubs soterrats
Tipus d’instal·lació segons la nota 1, taula F7-137
Cables multiconductors en tubs (un cable per tub)
Nombre Distància entre els tubs (a) 0,500 m 1m

de cables Nul·la 0,250 m
2 0,85 0,9 0,95 0,95
3 0,75 0,85 0,9 0,95
4 0,7 0,8 0,85 0,9
5 0,65 0,8 0,85 0,9
6 0,6 0,8 0,8 0,9
Els cables (a) són cables multiconductors i si la distància és nul·la, els cables es toquen.
Els valors de les taules 21, 22 i 23 són vàlids per a una profunditat de rasa de 0,7 m i una
resistivitat tèrmica del terreny d’1 k·m/W.
Recordeu que la presa de valors mitjans i l’arrodoniment pot conduir, en alguns casos, a
desviacions de ±10%.
Quan siguin necessaris valors més precisos, es poden calcular pels mètodes de la norma
UNE 21-144 amb factor de càrrega del 100%.
3.2.10 Pas de les instal·lacions a través d’elements de la construcció
El pas de les canalitzacions a través d’elements de la construcció, com ara els

murs, els envans i els sostres, s’ha de fer d’acord amb les prescripcions següents:
• En tota la longitud dels passos de canalitzacions no s’han de disposar

entroncaments o derivacions de cables.
• Les canalitzacions han d’estar suficientment protegides contra els deteriora-

ments mecànics, les accions químiques i els efectes de la humitat. Aquesta
protecció s’ha d’exigir de forma contínua en tota la longitud del pas.
• Si s’utilitzen tubs no obturats per travessar un element constructiu que

separi dos locals d’humitats molt diferents, s’han de disposar de manera
que s’impedeixi l’entrada i l’acumulació d’aigua al local menys humit, i
s’han de corbar convenientment en l’extrem cap al local més humit. Quan
els passos desemboquin a l’exterior s’ha d’instal·lar a l’extrem del tub una
pipa de porcellana o vidre, o d’un altre material aïllant adequat, disposada
de manera que el pas exterior-interior dels conductors s’efectuï en sentit
ascendent.
• En cas que les canalitzacions siguin de naturalesa diferent a banda i banda

del pas, aquest s’ha de fer per la canalització utilitzada en el local per a la
qual les prescripcions d’instal·lació siguin més severes.
• Per a la protecció mecànica dels cables a la longitud del pas, s’han de

disposar en l’interior de tubs normals quan la longitud no excedeixi de 20
cm, i si excedeix, s’han de disposar en tubs conformes.
• Els extrems dels tubs metàl·lics sense aïllament interior han d’estar proveïts
de broquets aïllants de vores arrodonides o de dispositius equivalents, o
bé les vores dels tubs han d’estar convenientment arrodonides, i ha de ser
suficient per als tubs metàl·lics amb aïllament interior que aquest últim
sobresurti lleugerament del primer. Per protegir els conductors també es
poden emprar els tubs de vidre, de porcellana o fets d’algun altre material
aïllant adequat amb la resistència mecànica suficient.
• No necessiten protecció suplementària els cables proveïts d’una armadura

metàl·lica ni els cables amb aïllament mineral, sempre que la seva coberta
no sigui atacada per materials dels elements per travessar.
• Si l’element constructiu que ha de travessar separa dos locals amb les

mateixes característiques d’humitat, s’hi poden practicar obertures que
permetin el pas dels conductors, respectant en cada cas les separacions
indicades per al tipus de canalitzacions de què es tracti.
• Els passos amb cables aïllats sota motllures no han d’excedir els 20 cm, en
els altres casos el pas s’ha de fer per mitjà de tubs.
• En els passos de sostres per mitjà de tub, aquest ha d’estar obturat mitjançant
tancament estanc i la seva extremitat superior ha de sortir per sobre del sòl
a una alçada almenys igual a la dels sòcols, si n’hi ha, o 10 centímetres
en cas contrari. Quan el pas s’efectuï per un altre sistema, s’ha d’obturar
igualment mitjançant material incombustible, de classe i resistència al foc,
com a mínim, igual a la dels materials dels elements que travessa.
3.2.11 Càlculs elèctrics: determinació de la secció
La distribució s’ha de fer en sistema trifàsic a les tensions de 400 V entre fases i
230 V entre fase i neutre.
Per a l’elecció de la secció d’un cable s’han de tenir en compte, en general, quatre
factors principals, la importància dels quals difereix en cada cas. Aquests factors
són:
• tensió de la xarxa i del seu règim d’explotació;
• intensitat per transportar en determinades condicions d’instal·lació;
• caigudes de tensió en règim de càrrega màxima prevista;
• intensitats i temps de curtcircuit del conductor.
Les característiques dels conductors en règim permanent a títol orientatiu són les
que s’indiquen en la taula 3.24.
Taul a 3. 24 . Característiques dels conductors en règim permanent en una instal·lació tipus soterrada
Secció de R-20° en X en Intensitat

fase en mm2 Ω per km Ω per km (A)
50 Al 0,641 0,080 180
95 Al 0,320 0,076 260
150 Al 0,206 0,075 330
240 Al 0,125 0,070 430
A aquests valors orientatius s’han d’aplicar els coeficients de correcció, segons el

que especifica la norma ITC-BT-07.
Per justificar la secció dels conductors s’han de tenir en compte les consideracions
següents:
• intensitat màxima admissible per al cable;
• caiguda de tensió.
L’elecció de la secció del cable que s’ha d’adoptar està supeditada a la

capacitat màxima del cable i a la caiguda de tensió admissible, que no ha
d’excedir del 5,5%.
Quan el projecte sigui d’una derivació per connectar a una línia ja existent, la
caiguda de tensió admissible en la derivació es condiciona de manera que, sumada
al de la línia ja existent fins al tram de derivació, no superi el 5,5% per a les
potències transportades en la línia i les previstes per transportar en la derivació.
Des del punt de vista de la secció dels conductors, per a l’elecció en els diferents
tipus de línies, a part de les limitacions de potència màxima per transportar i de la
caiguda de tensió, que es fixen en cada un, s’ha de fer un estudi tecnicoeconòmic
des de la perspectiva de les pèrdues, per si quedés justificat amb aquest estudi l’ús
d’una secció superior a la determinada pels conceptes abans esmentats.
A. Càlcul de la secció en funció de la intensitat màxima admissible
L’elecció de la secció en funció de la intensitat màxima admissible s’ha de calcular partint

de la potència que ha de transportar el cable i de la intensitat corresponent, i s’ha de triar
el cable adequat d’acord amb els valors de les intensitats màximes que figuren en la NI
56.31.21, o en les dades subministrades pel fabricant.
La intensitat es determina aplicant la fórmula següent:
P
IL = √
3 · UL · cos ϕ
B. Càlcul de la secció en funció de la caiguda de tensió
El càlcul de la secció en funció de la caiguda de la tensió es fa mitjançant la fórmula:

√
∆UL = 3 · IL · L · (R · cos ϕ + X · sin ϕ)
on P és la potència en kW, UL és la tensió composta en kV, ∆UL és la caiguda de tensió

i IL és la intensitat en amperes. L és la longitud de la línia en km, R és la resistència del
conductor en Ω/km, X és la reactància (expressada en Ω/km) a freqüència 50 Hz, i cos ϕ
és el factor de potència.
La caiguda de tensió produïda en la línia, posada en funció del moment elèctric PL i tenint
en compte les fórmules anteriors, ve donada per la fórmula següent:
PL
∆U = (R + X · tan ϕ)
10 · U 2
On ∆U expressa un percentatge de la tensió composta U, mesurada en volts.
En els dos casos, A i B, a efectes del càlcul dels costos, es considera un factor de potència,
ϕ, igual a 0,9.
3.2.12 Proteccions de sobreintensitat
Amb caràcter general, els conductors estan protegits pels fusibles que hi ha contra
sobrecàrregues i curtcircuits.
Per a una protecció adequada dels cables contra sobrecàrregues, mitjançant

fusibles de la classe gG, la taula 3.25 indica la intensitat nominal que presenten.
Taul a 3. 25 . Intensitat nominal dels fusibles de classe gG
Cable Intensitat (A)
RV 0,6/1kV 4 x 50 Al 160
RV 0,6/1kV 3 x 95 + 1 x 50 Al 200
RV 0,6/1kV 3 x 150 + 1 x 95 Al 250
RV 0,6/1kV 3 x 240 + 1 x 150 Al 315
Quan es prevegi la protecció de conductor per fusibles contra curtcircuits, s’ha de

tenir en compte la longitud de la línia que realment protegeix i que en la taula 3.26
s’expressa en metres.
Tau la 3 . 2 6 . Longituds en metres segons la intensitat nominal del fusible i el tipus de cable
Intensitat nominal de fusible

Cable 100 125 160 200 250 315
Longituds en metres
RV 0,6/1kV 190 155 115

4 x 50 Al
RV 0,6/1kV 255 205 155 120

3 x 95 + 1 x
50 Al
RV 0,6/1kV 470 380 285 215 165

3 x 150 + 1
x 95 Al
RV 0,6/1kV — 605 455 345 260 195

3 x 240 + 1
x 150 Al
Les longituds en metres es calculen amb una impedància a 90°C del conductor de fase i neutre, i es considera que parteixen del
quadre de BT del centre de transformació.
3.2.13 Encreuaments
A continuació es fixen, per a cada un dels casos indicats, les condicions a què han
de respondre els encreuaments de cables subterranis de baixa tensió directament
soterrats:
• Carrers i carreteres: els cables es disposen a l’interior de tubs protectors

d’acord amb el que estableix la ITC-BT-21, recoberts de formigó en tota
la seva longitud i a una profunditat mínima de 0,80 m. Sempre que sigui
possible, l’encreuament s’ha de fer perpendicular a l’eix del vial.
• Ferrocarrils: els cables es disposen a l’interior de tubs protectors, d’acord

amb el que estableix la ITC-BT-21, recoberts de formigó, i sempre que sigui
possible perpendiculars a la via, i a una profunditat mínima d’1,3 m respecte
de la cara inferior de la travessa.
• Altres cables d’energia elèctrica: sempre que sigui possible, s’ha de

procurar que els cables de baixa tensió passin per sobre dels d’alta tensió.
La distància mínima entre un cable de baixa tensió i altres cables d’energia
elèctrica ha de ser de 0,25 m si es tracta de cables d’alta tensió i 0,10 m quan
els cables siguin també de baixa tensió. La distància del punt d’encreuament
fins a les unions ha de ser superior a 1 m.
• Cables de telecomunicació: la separació mínima entre els cables d’energia

elèctrica i els de telecomunicació és de 0,20 m. La distància del punt
d’encreuament a les unions, tant del cable d’energia com del cable de
telecomunicació, ha de ser superior a 1 m. Aquestes restriccions no s’han
d’aplicar als cables de fibra òptica amb cobertes dielèctriques. Tot tipus de
protecció en la coberta del cable ha de ser aïllant.
• Canalitzacions d’aigua i de gas: sempre que sigui possible, els cables es

fan passar per sobre de les canalitzacions d’aigua. La distància mínima
entre cables d’energia elèctrica i canalitzacions d’aigua o de gas és de 0,20
m. S’evita l’encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions
d’aigua o de gas, o dels empalmaments de la canalització elèctrica, i amb
aquesta finalitat se situen unes i altres a una distància superior a 1 m de
l’encreuament.
• Conduccions de clavegueram: es procura passar els cables per sobre de

les conduccions del clavegueram. No s’admet incidir en el seu interior.
S’admet incidir en la seva paret, sempre que s’asseguri que no ha quedat
debilitada.
• Dipòsits de carburant: els cables es disposen en canalitzacions entubades

i a una distància com a mínim de 0,20 m del dipòsit. Els extrems dels tubs
ultrapassen el dipòsit, com a mínim, 1,5 m per cada extrem.
3.2.14 Proximitats i paral·lelismes
Els cables subterranis de baixa tensió directament soterrats, tot procurant evitar
que quedin en el mateix pla vertical que les altres conduccions, han de complir les
condicions i distàncies de proximitat que s’indiquen a continuació, d’acord amb
Gas i baixa tensió
els diferents supòsits:
Si bé s’ha de procurar mantenir
una distància mínima de 0,20 m
en projecció horitzontal, cal • Altres cables d’energia elèctrica: els cables de baixa tensió es poden
disposar les artèries importants
de gas de manera que assegurin instal·lar paral·lelament a altres de baixa o d’alta tensió; s’ha de mantenir
distàncies superiors a 1 m
respecte als cables elèctrics de una distància mínima de 0,10 m amb els cables de baixa tensió i de 0,25 m
baixa tensió.
amb els cables d’alta tensió. En el cas que un mateix propietari canalitzi
alhora diversos cables de baixa tensió, pot instal·lar-los a menor distància, i
fer-ho, fins i tot, en contacte.
• Canalitzacions de gas: la distància mínima entre els cables d’energia

elèctrica i les canalitzacions de gas és de 0,20 m, excepte en el cas de
canalitzacions de gas d’alta pressió (més de 4 bar), en les quals la distància
ha de ser de 0,40 m. La distància mínima entre els empalmaments dels
cables d’energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions de gas ha de ser
d’1 m.
• Cables de telecomunicació: la distància mínima entre els cables d’energia

elèctrica i els de telecomunicació és de 0,20 m.
• Canalitzacions d’aigua. La distància mínima entre els cables d’energia

elèctrica i les canalitzacions d’aigua serà de 0,20 m. La distància mínima
entre els empalmaments dels cables d’energia elèctrica i les juntes de les
canalitzacions d’aigua és d’1 m. S’ha de procurar mantenir una distància
mínima de 0,20 m en projecció horitzontal, i que la canalització d’aigua
quedi per sota del nivell del cable elèctric. D’altra banda, les artèries
principals d’aigua s’han de disposar de manera que assegurin distàncies
superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió.
El cas de les connexions de servei
En el cas en què el creuament o paral·lelisme entre cables elèctrics i canalitzacions dels

serveis descrits anteriorment es produeixi en el tram de connexió a un edifici, cal mantenir
una distància mínima de 0,20 m.
La canalització de la connexió elèctrica, a l’entrada de l’edifici, ha d’estar tapada fins a

aconseguir una estanquitat adequada.
3.3 Elements accessoris de connexió
Per a la confecció de connexions es fan servir maniguets d’unió Al-Al adequats

per a la secció dels cables que s’han de connectar. S’ha d’utilitzar la compressió
per punxonat profund. S’han d’aïllar mitjançant un recobriment que aporti un

nivell d’aïllament com a mínim igual al del cable.
En general, la reconstrucció d’aïllament s’efectua mitjançant maniguets

termoretràctils. En presència de canalitzacions de gas, s’ha d’utilitzar la
tecnologia de contràctil en fred.
Pel que fa a les terminals, s’utilitzen les d’alumini homogeni per a una connexió
bimetàl·lica i adequades a la secció dels cables que s’han de connectar. La
compressió de la part de la connexió al cable es fa per punxonat profund.
Després, s’aïlla mitjançant un recobriment que aporti un nivell d’aïllament com a

mínim igual al del cable. La connexió del terminal a la instal·lació fixa s’efectua
a pressió mitjançant cargols.
3.4 Condicions d’instal·lació de xarxes subterrànies de BT
Els aspectes que amb caràcter general s’han de tenir en compte en el disseny i la
instal·lació de les línies subterrànies de BT són els següents:
• El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT ha de ser de 400

V.
• L’estructura general de les xarxes subterrànies de BT de les companyies de

distribució d’energia elèctrica és de bucle, per tant, s’utilitzen sempre cables
amb secció uniforme de 240 mm2 d’alumini per a les fases i, com a mínim,
150 mm2 d’alumini per al neutre.
• La caiguda de tensió no ha de superar el 7%.
• La càrrega màxima de transport es determina en funció de la intensitat

màxima admissible en el conductor i del moment elèctric de la línia.
• En les xarxes subterrànies de baixa tensió les derivacions surten, en general,

de caixes d’entrada i sortida d’un cable principal de baixa tensió. Així, en
cas d’avaria d’un tram de cable subterrani de baixa tensió, es facilita la
identificació i separació del tram avariat.
• Les derivacions de línies secundàries s’efectuen en caixes de distribució

o en caixes de seccionament, en les quals s’ubiquen, si escau, fusibles de
protecció d’un calibre adient, selectius amb els de capçalera.
• El conductor neutre està connectat a terra al llarg de la línia de baixa tensió,

en els armaris de distribució, com a mínim cada 200 m, i en tots els finals,
tant en les línies principals com en les seves derivacions.
3.5 Connexió a terra
Les posades a terra en les línies subterrànies de baixa tensió (BT) es realitzen a
través del conductor neutre.
En el cas d’un centre de transformació (CT) amb terres úniques, és a dir, quan
la resistència de la presa de terra única, Rt, multiplicada pel corrent de defecte
a terra, Id, que pugui presentar-se en cas de defecte de la instal·lació no sigui
superior a 1.000 V (Rt·Id ≤ 1000 V), el conductor neutre de la xarxa de baixa
tensió es pot connectar a terra en el mateix elèctrode de posada a terra del centre
de transformació; i s’ha de complir, però, el que estableix el punt 7.7.4 de la MIE
RAT 13.
Si el centre de transformació té terres separades, el terra del neutre de la xarxa

ha de ser independent i l’elèctrode s’ha de situar a la distància resultant del càlcul
específic, tal com indica el “Mètode de càlcul i projecte d’instal·lacions de posada
a terra per a centres de transformació connectats a xarxes de tercera categoria
(UNESA)”.
En aquest cas, s’empra cable aïllat (RV-0, 6/1 kV), entubat i independent de la
xarxa, amb seccions mínimes de coure de 50 mm2 , unit a la platina del neutre del
quadre de baixa tensió. Aquest conductor s’instal·la a una profunditat mínima de
60 cm, si bé es pot instal·lar en una de les rases de qualsevol de les línies de baixa
tensió
D’altra banda, el conductor neutre de cada línia es connecta a terra al llarg de

la xarxa en els armaris de distribució, com a mínim cada 200 m, i en tots els
finals, tant de les xarxes principals com de les seves derivacions.
La connexió a terra d’aquests punts de la xarxa, tenint en compte els criteris

exposats en aquesta unitat, es pot realitzar mitjançant piquetes de 2 m d’acer-
coure, connectades amb cable de coure nu de 50 mm2 i terminal a la platina del
neutre.
Les piquetes es poden col·locar clavades a l’interior de la rasa dels cables de baixa
tensió. També es poden utilitzar elèctrodes formats per cable de coure, soterrat
horitzontalment.
Un cop connectades totes les posades a terra, el valor de la resistència

de posada a terra general de la xarxa de BT ha de ser inferior a 37Ω,
d’acord amb el que estableix el Mètode de càlcul i projecte d’instal·lacions de
posada a terra per a centres de transformació connectats a xarxes de tercera
categoria.
En cas d’ampliar la xarxa de baixa tensió amb línies noves, el conductor neutre de
la nova línia s’ha de connectar de la manera indicada, i es pot arribar a instal·lar
en una de les rases de qualsevol de les línies de baixa tensió.
3.6 Sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de

distribució
Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de

la xarxa de distribució o de l’alimentació, d’una banda, i de les masses de la
instal·lació receptora, de l’altra.
La denominació es realitza amb un codi de lletres amb el significat següent:
• Primera lletra: es refereix a la situació de l’alimentació pel que fa a terra.
– T = connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra.

– I = aïllament de totes les parts actives de l’alimentació pel que fa a
terra o connexió d’un punt a terra a través d’una impedància.
• Segona lletra: es refereix a la situació de les masses de la instal·lació

receptora respecte de terra.
– T = masses connectades directament a terra, independentment de

l’eventual posada a terra de l’alimentació.
– N = masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a
terra (en corrent altern, aquest punt és normalment el punt neutre).
• Altres lletres (eventuals): es refereixen a la situació relativa del conductor

neutre i del conductor de protecció, i per exemple:
– S = les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors

separats.
– C = les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol
conductor (conductor CPN).
3.6.1 Esquema TN
Els esquemes TN tenen un punt de l’alimentació, generalment el neutre o com-

pensador, connectat directament a terra, i les masses de la instal·lació receptora
connectades a aquest punt mitjançant conductors de protecció.
En els esquemes TN qualsevol intensitat de defecte franc fase-massa és una

intensitat de curtcircuit. El bucle de defecte està constituït exclusivament per
elements conductors metàl·lics.
Es distingeixen tres tipus d’esquemes TN segons la disposició relativa del conduc-

tor neutre i del conductor de protecció:
• Esquema TN-S: el conductor neutre i el de protecció són diferents en tot

l’esquema (figura 3.7).
F igu ra 3 .7 . Esquema de distribució tipus TN-S
• Esquema TN-C: les funcions de neutre i protecció estan combinades en un

sol conductor en tot l’esquema (figura 3.8).
F igu ra 3 .8 . Esquema de distribució tipus TN-C
• Esquema TN-CS: les funcions de neutre i protecció es combinen en un sol

conductor en una part de l’esquema (figura 3.9).
F igu ra 3 . 9 . Esquema de distribució tipus TN-CS
En relació amb l’esquema TN cal dir el següent:
• Requereix la instal·lació d’elèctrodes de terra a intervals regulars en tota la

instal·lació.
• Requereix que la comprovació inicial del tret eficaç en produir el primer

defecte d’aïllament es dugui a terme mitjançant càlculs durant la fase de
disseny, seguits de mesuraments obligatoris per confirmar el tret durant la

posada en marxa.
• Requereix que un instal·lador qualificat dissenyi i dugui a terme qualsevol

modificació o ampliació.
• Pot causar, en cas de defectes d’aïllament, danys més greus als debanats de
les màquines giratòries.
• Pot representar, en instal·lacions que presenten un risc d’incendi, un perill

més gran a causa dels corrents de defecte màxims.
A més, l’esquema TN-C presenta les característiques següents:
• A primera vista pot semblar més econòmic (eliminació d’un pol de disposi-
tiu i un conductor).
• Requereix l’ús de conductors fixos i rígids.
• Està prohibit en determinats casos:
– Instal·lacions que presenten un risc d’incendi.

– Equips informàtics (presència de corrents harmòniques en el conduc-
tor neutre).
Per la seva banda, l’esquema TN-S presenta les característiques següents:
• Es pot utilitzar fins i tot amb conductors flexibles i conductes petits.
• A causa de la separació entre el neutre i el conductor de protecció, propor-

ciona un PE net (per a sistemes informàtics i instal·lacions que presenten
riscos especials).
3.6.2 Esquema TT
L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o

compensador, connectat directament a terra. Les masses de la instal·lació
receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de
terra de l’alimentació.
En l’esquema TT (figura 3.10) les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra

poden tenir valors inferiors als de curtcircuit, però poden ser suficients per
provocar l’aparició de tensions perilloses.
F igu ra 3 .1 0 . Esquema de distribució tipus TT
En general, el bucle de defecte inclou resistència de pas a terra en alguna part del
circuit de defecte, la qual cosa no exclou la possibilitat de connexions elèctriques
voluntàries o no, entre la zona de la presa de terra de les masses de la instal·lació
i la de l’alimentació. Encara que ambdues preses de terra no siguin independents,
l’esquema és encara un esquema TT si no es compleixen totes les condicions
de l’esquema TN , dit amb altres paraules, no es tenen en compte les possibles
connexions entre les dues zones de connexió a terra per determinar les condicions
de protecció.
Pel que fa a les característiques de l’esquema TT cal dir el següent:
• És la solució més senzilla de dissenyar i d’instal·lar. S’utilitza en ins-

tal·lacions subministrades directament per la xarxa pública de distribució
de baixa tensió.
• No requereix una supervisió contínua durant el funcionament (pot ser

necessària la comprovació periòdica dels DDR).
• Garanteix la protecció per mitjà de dispositius especials, els dispositius de

corrent diferencial (DDR), que també eviten el risc d’incendi quan estan
regulats a ≤ 500 mA.
• Cada defecte d’aïllament provoca una interrupció del subministrament

elèctric; però el tall es limita al circuit defectuós mitjançant la instal·lació
de DDR en sèrie (DDR selectius) o en paral·lel (selecció de circuit).
• Les càrregues o parts de la instal·lació que, durant el funcionament normal,

provoquen corrents de fuita elevats requereixen mesures especials per evitar
els trets intempestius, com ara crear un transformador de separació per a les
càrregues o fer servir DDR específics.
3.6.3 Esquema IT
En el tipus d’esquema IT es
recomana no distribuir el
neutre.
L’esquema IT no té cap punt de l’alimentació connectat directament a terra.

Les masses de la instal·lació receptora estan posades directament a terra.
En l’esquema IT (figura 3.11), la intensitat resultant d’un primer defecte fase-

massa o fase-terra té un valor prou reduït per no provocar l’aparició de tensions
de contacte perilloses.
F ig ur a 3. 11 . Esquema de distribució tipus IT
La limitació del valor de la intensitat resultant d’un primer defecte fase-massa o

fase-terra s’obté bé a través de l’absència de connexió a terra en l’alimentació,
bé per la inserció d’una impedància suficient entre un punt de l’alimentació
(generalment el neutre) i el terra.
En el cas de l’esquema IT, les característiques principals són les següents:
• Es tracta d’una solució que ofereix la millor continuïtat de servei durant el

funcionament.
• La indicació del primer defecte d’aïllament, seguida de la seva localització

i eliminació obligatòries, assegura la prevenció sistemàtica dels talls del
subministrament.
• S’utilitza en general en instal·lacions subministrades per un transformador

privat de mitja tensió (MT) / baixa tensió (BT) o de baixa tensió (BT) / baixa
tensió (BT).
• Requereix personal de manteniment per a la seva supervisió i explotació.
• Requereix un alt nivell d’aïllament de la xarxa (suposa la divisió de la

xarxa si és molt extensa i l’ús de transformadors de separació de circuits
per alimentar les càrregues amb corrents de fuita elevats).
• La comprovació del tret eficaç en produir dos defectes simultanis s’ha dur a
terme mitjançant càlculs realitzats en la fase de disseny, seguits de mesures
obligatòries durant la posada en marxa per a cada grup de parts conductores
accessibles interconnectades.
3.6.4 Aplicació dels tipus d’esquemes TN, TT i IT
L’elecció d’un dels tres tipus d’esquemes s’ha de fer en funció de les caracterís-
tiques tècniques i econòmiques de cada instal·lació. No obstant això, cal tenir en
compte els principis següents:
• A. Les xarxes de distribució pública de baixa tensió tenen un punt posat

directament a terra per prescripció reglamentària. Aquest punt és el punt
neutre de la xarxa. L’esquema de distribució per a instal·lacions receptores
alimentades directament d’una xarxa de distribució pública de baixa tensió
és l’esquema TT.
• B. En instal·lacions alimentades en baixa tensió, a partir d’un centre de

transformació d’abonat, es pot triar qualsevol dels tres esquemes esmentats.
• C. No obstant el que es diu a l’apartat A, es pot establir un esquema IT

en part o parts d’una instal·lació alimentada directament d’una xarxa de
distribució pública mitjançant l’ús de transformadors adequats, en el secun-
dari i en la part de la instal·lació afectada que estableixin les disposicions
anteriors.
4. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes subterrànies de

baixa tensió
En aquesta unitat podreu treballar i veure els diferents documents, eines, equips
de protecció, instruments que un electricista ha de conèixer per a un bon desenvo-
lupament de treball.
D’altra banda, podreu observar els diferents procediments habituals d’excavació,

col.locació de tubs i condicionament de rases segons la normativa actual, en
el seu procedir es donen les pautes mínimes de muntatge d’una instal·lació de
baixa tensió en xarxes soterrades, així com també els procediments en l’estesa
dels cables, col.locació de sabates, tècniques de connexió i empalmaments de
conductors. No oblidem, també, la posada a terra i la continuïtat del conductor
del neutre.
Per finalitzar, podreu veure també els diferents plans de manteniment més cone-
guts i les avaries que es poden presentar.
4.1 Documentació administrativa associada
Tot projecte ha d’aportar la domumentació minima següent:
• Memòria,
• Plànols,
• Pressupost.
Tot seguit explicarem en detall cadascuna de les parts esmentades.
4.1.1 Memòria
En la memòria s’ha de justificar la finalitat de la instal·lació, per a la qual cosa

se n’ha de raonar la necessitat o conveniència de l’objectiu final (enllaç, nou
subministrament, etc.). A continuació, cal descriure el traçat de la línia, que s’ha
de procurar que passi per un terreny de domini públic, i la longitud total de la línia.
La memòria ha de donar com a dades elèctriques: la potència per

transportar, la caiguda de tensió i la intensitat de curtcircuit. No cal que
descrigui els elements constructius ni que inclogui els càlculs elèctrics niels
mecàniques, però ha de fer constar que el disseny s’ajusta al projecte tipus
present.
Sí que ha d’incloure una relació en el cas que hi hagi encreuaments i en els

paral·lelismes, amb les dades necessàries per localitzar-los i per identificar-ne el
propietari, l’entitat o l’organisme afectat.
4.1.2 Plànols
A cada projecte, s’han d’adjuntar els plànols específics que s’indiquen en els
apartats següents:
• Plànol de situació: a escala suficient perquè l’emplaçament de la línia sigui

perfectament identificable.
• Plànol de planta: en el cas de la xarxa subterrània de baixa tensió ha de

ser a escala mínima 2.000 i s’hi han de reflectir els detalls següents:
– Tipus, secció, nombre de conductors i nombre de circuits en cada tram

de la xarxa.
– En les urbanitzacions, les parcel·les que s’alimenten de cada armari
o centralització, així com la seva numeració, si escau, la potència
prevista, la caiguda de tensió en cadascuna d’elles i els punts de
mínima tensió.
– En els polígons, cada bloc ha de tenir indicat el nombre d’habitatges
per escala i la seva ubicació, així com la posició normal de servei
• Altres plànols: igual que en la memòria, no cal incloure plans de detalls

de rases, atès que són els corresponents al projecte tipus present, tret que
les rases siguin de dimensions especials, cosa que s’haurà de justificar
prèviament en la memòria.
Cal incloure plànol del tipus específic de l’enllaç amb la línia aèria de BT
en cas que es produeixi l’ocupació.
UC
4.1.3 Pressupost
UC significa Unitat Constructiva,
i és el terme que s’utilitza a
l’hora d’elaborar un pressupost.
El pressupost ha de constar dels apartats següents:
• Estat de mesuraments: relació que especifiqui la quantitat de cadascuna

de les diferents unitats que componen la totalitat de la mà d’obra.
• Preus unitaris: es relacionen les diferents UC que integren la mà de obra,

i s’indica el preu unitari de cadascuna d’elles vigent en el moment de
l’execució.
• Pressupost general: s’obté d’aplicar a cada unitat que intervé en l’execució

del projecte el valor que figuri en l’estat dels mesuraments, i d’incrementar-
hi al final els altres conceptes, com ara despeses generals, benefici industrial,
etc., segons els percentatges legalment vigents.
A més del pressupost general s’hi han d’incloure els pressupostos

individuals de les partides d’obra sotmeses a intervenció d’altres organismes
afectats.
4.2 Eines, equips de protecció i instrumentació específica
En aquest apartat trobareu les diverses eines que un electricista utilitzarà en un

moment determinat: treballarà segons l’RD 773/1997 amb la utilització dels
equips de proteció individual, com també els diferents instruments específics en
els quals podrà analitzar i comprovar les diferents xarxes elèctriques en la seva
vida professional.
4.2.1 Equip de protecció individual (EPI)

La roba de treball corrent i
els uniformes que no
estiguin específicament
destinats a protegir la salut
o la integritat física del
D’acord amb el Reial decret 773/1997, s’entén per Equip de Protecció treballador no formen part
de l’EPI.
Individual (EPI) qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel
treballador perquè el protegeixi d’un risc o de diversos que puguin amenaçar
la seguretat o la salut del treballador, així com qualsevol complement o
accessori destinat a aquesta mateixa finalitat.
Es considera que la roba de treball és un EPI quan protegeix la salut o la seguretat

del treballador davant d’un risc avaluat. En aquest sentit, són part de l’equip de
protecció individual els elements següents:
• Protectors del cap.
• Protectors dels ulls i de la Cara.
• Protectors de mans i braços.
• Protectors de ceus i de cames.

• Protecció del total de cos.
• Protectors del cap En destaquem:
– Cascos de seguretat (figura 4.1).
F i g ura 4 . 1 . Casc de seguretat
• Protectors dels ulls i de la cara. En destaquem:
– Pantalles facials (figura 4.2).
F ig ura 4 . 2 . Pantalla facial
• Protectors de mans i braços. En destaquem els següents:
– Guants contra les agressions d’origen tèrmic. (figura 4.3)
– Guants contra les agressions d’origen elèctric. (figura 4.4)
– Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibraci-

ons)
– Maneguets i mànigues.
Fig ur a 4 . 3. Guants contra agressions d’origen tèrmic
Fig ur a 4 . 4 . Guants contra les agressions d’origen elèc-

tric
• Protectors de peus i de cames. En destaquem:
– Calçat de seguretat.
– Calçat de protecció.
– Calçat de protecció davant l’electricitat.
• Protecció total del cos. En destaquem:
– Equips de protecció contra les caigudes d’alçada.

– Dispositius anticaiguda lliscants.
– Arnesos.
– Dispositius anticaiguda amb amortidor.
– Roba i accessoris (braçalets, guants) de senyalització (retroreflectants,
fluorescents).
Una banqueta aïllant no pot
D’acord amb la definició de què és un equip de protecció individual (EPI), per ser considerada, per
exemple, un EPI.
tenir aquesta condició cal fer les consideracions següents:
• L’EPI no té com a finalitat realitzar una tasca o activitat sinó protegir dels
riscos que la tasca o activitat presenta. Per tant, no tenen la consideració
d’EPI, segons el que estableix el Reial decret 773/1997, les eines o els útils,
encara que estiguin dissenyats per protegir contra un determinat risc (eines
elèctriques aïllants, etc.).
• L’EPI ha de ser portat o subjectat pel treballador i utilitzat de la forma

prevista pel fabricant.
• L’EPI ha de ser element de protecció per a la persona que l’utilitza, no per

a la protecció de productes o persones alienes. D’acord amb això hi ha
peces utilitzades per a la protecció d’aliments o bé per evitar contagis a les
persones que no tenen consideració d’EPI, com, per exemple, els elements
utilitzats pels manipuladors d’aliments o els utilitzats en determinats sectors
sanitaris.
• Els complements o accessoris la utilització dels quals sigui indispensable

per al funcionament correcte de l’equip i que contribueixen a assegurar
l’eficàcia protectora del conjunt, també tenen la consideració d’EPI.
Un cas il·lustratiu: l’arnès anticaiguda
En el cas, per exemple, de les caigudes d’alçada, l’equip fonamental de protecció és l’arnès
anticaiguda. No obstant això, perquè aquest equip ofereixi una protecció adequada, és
necessari complementar-lo amb un element d’amarratge adequat i, fins i tot, si escau, amb
un absorbidor d’energia. Aquests dispositius complementaris també són EPI i tant l’arnès
anticaiguda com els elements d’amarratge s’han d’utilitzar conjuntament. Per tant, quan
s’utilitzen accessoris o complements, si aquests són indispensables per al funcionament
eficaç de l’EPI, s’ha de procedir de la mateixa manera que si es tractés d’un EPI.
Tot equip de protecció individual ha de complir els requisits establerts per a

la seva comercialització i així ha de complir unes condicions d’homologació,
certificació, etc., les quals es recullen en les corresponents normatives europees.
Fonamentalment hem d’observar que l’EPI tingui:
• La categoria i el marcatge CE
La categoria indica els riscos davant dels quals ens protegeix: riscos menors,
generals o mortals.
4.2.2 Eines de mà bàsiques
Tot seguit, es presenten les diverses eines que un electricista tindrà a les mans en
més d’una ocasió per donar solució a una avaria, una incidència, o qualsevol altre
treball relacionat en el seu camp professional.
Punxons
Eines fabricades d’acer dur rematades en punta (excepte el passador) i amb

diverses formes en funció de la seva utilització.
El punxó de centrar té la punta emmotllada amb precisió, concèntrica amb la tija

(angle induït 60°).
S’utilitza per marcar el lloc en què s’ha de fer un forat, d’aquesta manera s’evita
que el trepant tingui trepidacions o es balancegi en efectuar aquesta operació. Com alçaprems vol dir com
a palanca, falca o gat.
Tornavisos
Dissenyats exclusivament per afluixar o estrènyer cargols, és probablement l’eina

més utilitzada. Consta de tres parts: mànec, fil i fulla (figura 4.5).
Fig ur a 4 . 5. Tornavís
Imatge: fixedgear a http://goo.gl/Beave
En el tornavís s’hi poden diferenciar aquestes parts:
• El mànec és estriat, per afavorir l’adherència, i té l’extrem arrodonit. No

ha de ser copejat, ja que es s’esquerdarà o prendrà la forma de fong. (En el
document publicat per l’SPM hi ha un error i diu que el mànec ha d’estar
“rasurat per afavorir l’amarratge”.)
• El fil és d’acer i normalment de secció cilíndrica, amb un tipus de secció

quadrada o proveït d’una virolla hexagonal que permet utilitzar una clau i
augmentar el parell d’arrossegament. (Per a aquesta finalitat mai no s’ha
d’utilitzar unes alicates.)
• La boca: presenta diverses formes, segons els tipus de cargols que hi ha

al mercat. És d’acer temperat, per evitar el desgast, i com més dur és el
tremp, més perill hi ha que es trenqui quan s’hi fa força en els casos en què
el tornavís s’empra com a alçaprem.
Hi ha dos tipus de tornavisos:
• Tornavís d’estrella: són més segurs d’utilitzar que els del tipus normal,
atès que ofereixen:
– Menor tendència a relliscar.

– Distribució de la pressió més uniforme (i menor desgast).
• Tornavís descentrat: s’utilitza quan l’espai no és suficient per treballar

amb un tornavís recte comú. Té un full forjat en línia amb la tija o també un
de forjat en angle recte (perpendicular).
Les alicates sovint es

Alicates
consideren una eina
universal.
Són instruments metàl·lics compostos de dos braços travats per un pern. Tenen
diferents usos i formes, i poden presentar en les mandíbules mordasses planes
amb una petita concavitat i amb tall.
Hi ha diferents tipus d’alicates:
• Alicates de puntes: molt usades per donar forma a cables i xapes fines de
metall (figura 4.6), poden ser de puntes rodones, planes o corbades.
F i g ura 4 . 6 . Alicates de puntes
Imatge: CosmoCAX a http://goo.gl/J2Yj2
• Alicates de tall: amb tall frontal, inclinat o lateral, segons les necessitats
del treball i tipus de material usat (figura 4.7).
F i g ura 4 . 7 . Alicates de tall
Imatge: CosmoCAX a http://goo.gl/inD7Y

• Alicates universals: alicates d’ús més corrent (figura 4.8). Serveixen per
tallar, doblegar, subjectar, etc.
Fig ur a 4 . 8. Alicates universals
Imatge: CosmoCAX a http://goo.gl/PLo2y
Tenalles
Són instruments metàl·lics compostos de dos traços travats per un pern i s’empren
per tallar filferros, perns, fleixos, etc. Les mordasses de tall tenen la duresa
especificada pel fabricant per a la classe de material que hagin de tallar i exigeixen
lubricació freqüent.
• Tenalles de tall per a filferro i perns: en els talls s’ha d’aplicar la força
formant angle recte amb el filferro o peça que es vulgui tallar i s’ha de girar
cap amunt i cap avall.
Claus de torsió
La gran varietat de claus utilitzades per girar femelles, perns i accessoris de

muntatge indica la importància de conèixer la finalitat i les limitacions de cada
tipus, entre els quals cal esmentar els següents:
• Claus de casquet i de tub: resulten adequades quan cal exercir prou força
i la fiabilitat és un factor important. Les claus de casquet i de tub envolten
completament la femella i l’agafen per totes les cantonades, en lloc de
les dues que queden subjectes amb una clau de boca, de manera que no
rellisquen lateralment i, així, s’elimina el perill d’obertura de les boques.
Se subministren amb tres classes d’obertures (figura 4.9):
– Doble esquadra
– Hexagonal doble
– Hexagonal senzilla
Fig u ra 4 . 9 . Obertures de claus de casquet i de tub
• Claus de cub (figura 4.10): el cub envolta per complet la femella o el cap
del pern, i presenta dotze osques (disposades en cercle), cosa que permet
afluixar o estrènyer contínuament la femella amb un moviment mínim del
mànec. La característica principal d’aquesta clau és la impossibilitat de
desfer-se de la rosca. Es fabriquen rectes i també amb un angle de 15° entre
pla de cap i mànec, cosa que permet allotjar la mà de l’operari.
F igu ra 4 . 1 0 . Claus de cub
• Clau allen: especial per a cargols embotits, el cap presenta l’empremta

corresponent (figura 4.11).
F i g ura 4 . 1 1 . Clau allen
Imatge: newmanufactory a http://goo.gl/GNLOY
• Claus de boca: claus de mida proporcional a l’obertura de la boca, només

s’utilitzen claus fixes de dimensió adequada a la feina que s’ha de fer, poden
relliscar si no encaixen degudament (figura 4.12).
F igur a 4. 12 . Clau de boca
Característiques de les claus de boca
Les claus de boca tenen el cap i l’obertura en angle amb el cos, angle que generalment és
de 15° i de vegades de 22,5°, cosa que permet treballar en llocs reduïts simplement girant
la clau (es redueix l’arc mínim per al gir a 30°, la meitat del que es necessitaria si la clau
fos recta).
Com a regla general s’ha de girar la clau en lloc d’empènyer, si es deixa anar sobtadament
l’operari pot lesionar-se. Si no hi ha més remei que empènyer la clau, la mà romandrà
oberta per a no escorxar els artells.
Ganivets
Instrument format per un full de ferro acerat i d’un tall només, amb mànec de
metall, fusta o altre material. Es fabrica de diverses mides, segons els usos a què
es destini (figura 4.13).
Fig ur a 4 . 13 . Ganivet
4.2.3 Accessoris i equips
Les eines més rellevants son:
• Bossa portaeines
• Maneta protegida aïllant per manipular fusibles BT
• Discriminador bipolar de tensioactius i detector de seqüència de fases
Bossa portaeines. La bossa portaeines cilíndrica està confeccionada amb teixit de

lona amb reforços de cuir i té una nansa per transportar-la i penjar-la. S’aplica en Bossa portaeines
qualsevol treball en què hi pugui haver perill de caiguda d’eines. Durant el treball
pot romandre penjada en un punt fix, a l’abast del treballador. S’ha de netejar i
guardar en llocs protegits contra la brutícia, la pols i les fonts de calor.
Maneta protegida aïllant per manipular fusibles BT: encara que no és una eina
aïllada, en aquest apartat tractarem d’aquesta eina per extraure i col·locar fusibles
BT, ja que cobreix els riscos associats al pas de corrent i els derivats de l’arc
elèctric en BT (figura 4.14).
F igu ra 4 .1 4 . Maneta protegida aïllant per manipular fusibles BT
L’eina està constituïda per una mànega i una pinça, totes dues de material aïllant i unides
sòlidament. La pinça està dissenyada per extreure i col·locar fusibles de fulles. Aquesta pinça
és de funcionament automàtic i el seu mecanisme s’acciona manualment
La maneta protegida aïllant s’utilitza obligatòriament en l’extracció i la

col·locació de fusibles de BT, en els quadres de distribució, centres de transfor-
mació, serveis auxiliars, caixes d’escomeses i derivació. S’encaixa el fusible
en els buits de la pinça extractora i s’acciona el mecanisme de subjecció, per
empresonada. S’ha de netejar la pinça de qualsevol matèria estranya i s’ha de
tenir cura que el conjunt no presenti esquerdes i es mantingui sòlidament unit.
Discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de fases: senyalització

de les tensions mitjançant díodes electroluminescents, simultàniament amb el so
emès per un brunzidor piezoelèctric. Pot tenir un “test” de neó que duplica el
senyal per evitar possibles errors. Se subministra amb pinces de “cocodril” i un
estoig per guardar-lo (figura 4.15).
F igu ra 4 . 1 5. Discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de

fases
El discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de fases és d’ús

obligatori en les instal·lacions elèctriques de BT per dur a terme les tasques
següents:
• Verificar l’absència o la presència de tensió (50/110/220/380 V). Quan

s’ha de verificar l’absència o la presència de tensió, les puntes de contacte
dels borns 1 i 2 (cables groc i verd) s’han de connectar. Cal que es connecti
sempre en primer lloc el cable de massa o neutre, i en segon lloc el de
tensió. Si el díode o nivell de díodes corresponents s’encén, cosa que
confirma un senyal sonor, indica la presència de tensió. Primer de tot s’ha
de desconnectar el cable de tensió i després el de massa o neutre.
• Identificar la fase/neutre. Per identificar la fase/neutre, en el model MS-

703, l’indicador de neó Ph/N s’il·lumina quan es posa en contacte amb una
fase la punta de color verd de la presa 1, i el born de terra està en contacte
amb una massa o amb l’usuari. En el model TAG-100, es poden utilitzar al
mateix temps els borns 2 (groc) i 3 (marró) o l’1 (verd) i 3 (marró). S’ha de
posar la punta de contacte 1 o 2 sobre el conductor per verificar i la 3 sobre
un conductor de terra. Si el visor Ph/N s’il·lumina, es tracta d’una fase. Si
roman apagat, és el neutre.
• Comprovar el sentit de rotació de les fases (220/380 V). Per comprovar

el sentit de rotació de les fases s’han d’utilitzar les pinces de cocodril. Cal
assegurar-se prèviament de la presència de tensió en les tres línies, per a
la qual cosa s’han d’emprar les puntes de contacte 1 i 2. Posteriorment
es connecta la tercera punta de contacte del born 3. Si el díode o el visor
s’encén, la rotació de les fases té lloc en el sentit horari. Si roman apagat,
el sentit és l’invers.
Instruccions d’ús del discriminador bipolar de tensió
A l’hora de manipular el discriminador bipolar de tensió i detector de seqüència de fases,

l’usuari ha d’estar equipat amb guants aïllants de classe 00 i utilitzar estoreta aïllant.
Per a la seva conservació, recordeu que el discriminador bipolar de tensió i detector de

seqüència de fases en el seu conjunt s’ha de mantenir dins de l’estoig de guarda previst
per a aquesta finalitat, i s’ha de procurar evitar que s’hi produeixin cops i deformacions, així
com exposar-lo a la humitat, la brutícia i la pols.
4.3 Procediments d’excavació, col·locació de tubs i condicionament

de rases
Abans de començar els treballs, en cas que hagi estat possible conèixer les
connexions d’altres serveis en les finques construïdes, cal indicar-ne les situacions
respectives per tal de prendre les precaucions que calgui.
Prèviament a procedir a l’obertura de les rases, cal obrir cates de

reconeixement per tal de confirmar o rectificar el traçat previst, que ha de
ser el més rectilini possible i paral·lel en tota la seva longitud a les voreres
o les façanes d’edificis. A més, en el traçat de les rases, cal tenir en compte
el radi mínim que cal deixar en la corba d’acord amb la secció del conductor
o els conductors que hagin de ser canalitzats.
Cal estudiar la senyalització de les obres d’acord amb les normes municipals, i
determinar aquelles proteccions de seguretat viària que es requereixen en el cas
de la rasa, així com establir els passos que són necessaris per tal de poder accedir
als portals, els habitatges, els comerços, els garatges, etc., i la quantitat de xapes
de ferro que cal posar a sobre de la rasa per facilitar el pas dels vehicles.
4.3.1 Demolició de paviments
La demolició de paviments s’ha de fer en una amplitud que estigui d’acord amb el
projecte i en funció dels cables que s’han d’instal·lar, i s’han d’utilitzar els mitjans
Per evitar la contaminació
acústica cal –com
manuals o mecànics necessaris.
manifesten els organismes
municipals– utilitzar
compressors insonoritzats.
Quan s’utilitzin mitjans mecànics en la demolició, l’excés de demolició que
es produeixi per aquest motiu no s’ha de tenir en compte a l’hora de fer el
mesurament, i ha de passar a considerar-se com a demolició real la prevista
en el projecte inicial.
En el cas de calçades amb morter asfàltic o formigons en massa, però, s’ha de fer
prèviament un tall amb disc a tot l’ample, que s’ha de reposar, independentment
del que correspongui a la rasa tipus.
4.3.2 Obertura de rases

Qualsevol dany ocasionat a
tercers és imputable a
l’empresa que executa els
treballs. Abans de l’inici de l’obra, el director de l’obra ha d’obtenir de les empreses de
serveis l’afectació que la traça indicada en el plànol d’obra té sobre les seves
instal·lacions. L’encarregat de l’obra, per part del contractista, ha de conèixer les
adreces i els telèfons d’aquestes empreses per tal de poder comunicar-s’hi en cas
de necessitat.
Un cop complerts aquests requisits, l’obra s’inicia efectuant cates de prova cada
6 o 8 m, a fi de comprovar els serveis que hi ha i determinar la millor ubicació per
a l’estesa. En marcar el traçat de rases s’ha de tenir en compte el radi mínim de
curvatura que cal respectar en els canvis de direcció.
Així mateix, s’han de deixar “ponts” cada 10 m com a apuntalaments naturals per
evitar despreniments de terres i caiguda del paviment (sobretot si plou). Alhora
s’han de comprovar els encreuaments que s’utilitzaran, en el cas que s’hagin

d’emprar, i se n’han de poder constatar la viabilitat. L’obertura de rases es pot
fer a mà, a màquina o de
manera mixta.
En el cas de construcció de tubulars noves, s’ha de procedir a fer-les per carrils
de circulació, obrint-los i tapant-los successivament, fins a l’últim, en què es
col·loquen els tubs i el formigó i es continua amb els trams anteriors.
Quan el caràcter del trànsit rodat permeti la col·locació de planxes de ferro

adequades, no s’ha de tapar la rasa oberta, però s’ha de tenir la precaució de fixar-
les sobre el pis mitjançant elements apropiats.
Sempre que es pugui s’ha d’utilitzar l’excavació amb màquina. Les rases s’excaven
fins a la profunditat establerta en el projecte, es posen apuntalaments en el cas que
la naturalesa del terreny ho faci necessari. En alguns municipis és obligatòria
retirar diàriament les terres. La rasa ha d’estar tancada a banda i banda amb
tanques metàl·liques sense solució de continuïtat i en ordre d’alineació acurat. Si amb motiu de les obres
d’obertura de la rasa...
...apareixen instal·lacions
d’altres serveis, s’han de prendre
El fons de la rasa ha d’estar en terreny ferm per evitar esllavissaments en les precaucions que calgui per no
danyar-les, en acabar els treballs
profunditat que sotmetrien els cables a esforços per estirament. S’ha de s’han de deixaren les condicions
que es trobaven primitivament, i
procurar deixar, si és possible, un pas de 0,50 m entre la rasa i les terres s’ha de respectar tot allò que
ordena el capítol d’encreuaments
extretes, per tal de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar que i paral·lelismes.
caigui en la rasa. Les terres s’han de mantenir netes de runes. La longitud
màxima de les rases en un sol tall és aquella que les normes municipals
permetin.
Durant l’execució dels treballs a la via pública s’han de deixar els passos suficients
per a vehicles i vianants, així com expedits els accessos a edificis, comerços
o garatges. Les excavacions o els obstacles s’han de senyalitzar adequadament
segons el que prescriuen les ordenances municipals.
4.3.3 Construcció de canalitzacions en calçada
Quan per raons degudament justificades no sigui possible l’estesa dels cables
directament soterrats a les voreres, s’ha de procedir a construir la canalització
a la calçada segons les dimensions que s’indiquen en el projecte. Els casos més
freqüents es donen quan les voreres estan saturades de serveis, propis o aliens.
Les rases que s’han de construir han de ser paral·leles a la línia de vorera i a una
distància de 60 cm, la qual es reserva per evitar els claveguerons de recollida
d’aigües i construccions futures.
Sempre que la profunditat de la rasa sota calçada sigui inferior a 90

cm, s’han d’utilitzar xapes de ferro o altres dispositius que garanteixin la
resistència mecànica equivalent.
4.3.4 Canalitzacions entubades
Les canalitzacions entubades s’efectuen en els casos que es descriuen tot seguit
i en aquells en què la solució normal de cable soterrat no és l’aconsellada. En
els trams rectes, per facilitar l’estesa, s’han de deixar cates obertes cada 40 o 50
m, segons el tipus de cable, d’una longitud mínima de 2 m; en aquestes cates
s’interromp la continuïtat de la canonada (figura 4.16).
Un cop estès el cable, les cates es tapen de la mateixa manera que les rases. En els
canvis de direcció s’han de col·locar arquetes prefabricades de formigó o se n’han
de construir de maó, i les seves dimensions han de ser les necessàries perquè el
radi de curvatura d’estesa sigui com a mínim vint vegades el diàmetre exterior del
cable. No s’admeten angles inferiors a 90°, els quals, tot i així, s’han de limitar
als indispensables.
F i g ura 4 . 1 6. Una serie de canalitzacions entubades
La col·locació de tubs en sec s’ha de fer, principalment, en els llocs que afectin
l’accés a garatges i a determinats immobles, o quan per raons de seguretat en llocs
de trànsit rodat o de circulació de vianants no interessi tenir rases obertes.
Els tubs utilitzats han de ser de polietilè, i el seu diàmetre, que ve donat en el
projecte, no ha de ser inferior a PN 140 mm. En els casos en què sigui necessari,
i amb l’autorització del tècnic responsable, aquesta mida es pot variar.
Construcció de tubulars formigonades: en els casos d’encreuaments de calça-

des i en llocs d’accés a garatges de vehicles de gran tonatge s’ha de procedir a
construir tubulars formigonades.
El perfil o el prisma de la tubular ha de ser el que vingui determinat en les solucions

constructives corresponents definides en el projecte. En el cas d’encreuaments de
calçades s’ha de deixar un tub lliure de reserva per a possibles ampliacions.
La rasa per a tubulars ha d’estar oberta en la seva totalitat per tal de poder donar-
hi un lleuger pendent que eviti l’acumulació d’aigua a l’interior dels tubs, al mateix
temps que se n’ha de comprovar la viabilitat. Els tubs queden segellats
amb escumes expansibles
impermeables i ignífugues.
Els tubs han de disposar d’acoblaments que evitin la possibilitat que es

produeixin fregaments interns contra les vores durant l’estesa. A més, s’han
d’acoblar tenint en compte el sentit de tir dels cables. El bloqueig dels tubs
s’ha de dur a terme amb formigó de resistència H-100 quan provingui de
planta o amb una dosificació del ciment de 200 kg/m3 quan es faci a peu
d’obra, per tal d’evitar que la beurada s’introdueixi a l’interior dels tubs pels
acoblaments.
Acabada la tubular, s’ha de procedir netejar l’interior tot fent passar una esfera
metàl·lica de diàmetre lleugerament inferior al d’aquells, amb moviment de vaivé,
per eliminar les possibles filtracions de ciment; posteriorment, de forma similar,
s’ha de passar un escovilló o bossa de draps per escombrar els residus que hi
puguin quedar.
El formigó de la tubular no ha d’arribar fins al paviment de rodament, ja que

facilita la transmissió de vibracions i, sempre que es pugui evitar, ha d’intercalar
una capa de terra o de sorra que faci d’amortidor.
4.3.5 Canalitzacions mixtes MT/BT
Quan simultàniament s’han d’instal·lar cables d’MT i BT pel mateix traçat, s’ha de
construir una canalització de característiques tals que permeti la ubicació de tots
dos serveis. En els plànols constructius s’han d’haver desenvolupat les diferents
combinacions fins a un màxim de dos circuits d’MT i dos circuits de BT, amb
ampliacions de fins a quatre circuits de BT.
Per a condicionants administratius dels organismes competents, per la impossibi-

litat simultània de la línia del circuit de BT amb el d’MT, o per altres motius que
el tècnic de l’obra consideri necessaris, es poden instal·lar, en una 1a fase, tubs en
el terreny per a l’estesa posterior dels cables.
4.3.6 Canalitzacions per a serveis auxiliars
En algunes ocasions es fa necessari la col·locació en la rasa de tubs de reserva per

a serveis futurs amb destinació a telecomunicacions o serveis generals d’una altra
índole.
Els tubs han de ser de polietilè, han de tenir un diàmetre de 63 mm, i s’han
de soterrar a una profunditat de 60 cm. En els canvis de direcció pronunciats,
superiors a 60°, i en els trams rectes superiors a 100 m, s’han de fer arquetes de
registre per facilitar l’estesa posterior dels conductors.
4.4 Fases de muntatge d’una instal·lació de xarxa subterrània de

baixa tensió
Les fases de muntatge en el cas d’una instal·lació de xarxa subterrània de BT són

les següents:
• Realitzar l’obertura de rases per mitjans manuals o amb l’ajut de maquinària.
• A continuació, procedir a posar un llit de sorra al llarg de tota la rasa i a

retirar qualsevol material que pugui danyar els tubs que s’han d’instal·lar.
• Col·locar les canalitzacions previstes en el projecte, per la qual cosa cal

complir tot el que s’indica sobre això a la ITC-BT-07 apartat 2.1.2. Quan
per necessitat de la instal·lació la línia que s’està fent tingui encreuaments o
paral·lelismes amb altres instal·lacions, s’han de guardar les distàncies que
estableix la mateixa ITC-BT-07. Els tubs poden anar col·locats en un, dos
o tres plans.
• A continuació, posar una altra capa de sorra amb un gruix de 0,10 m per
sobre dels tubs, envoltant-los completament. Col·locar també una cinta de
senyalització de color groc ataronjat o placa de PVC rígida que adverteixi de
l’existència de cables. La seva distància mínima a terra ha de ser de 25 cm,
i pel que fa a la part superior de la canalització, de 25 cm. S’ha de procedir
al farciment de la rasa, i s’ha de deixar el ferm i el gruix del paviment, per
a aquest emplenat s’ha d’utilitzar terra procedent de l’excavació i terra de
préstec. Cal tenir previstes arquetes per als cables o punts d’accés a la xarxa
de BT a la d’escomesa, derivacions i entroncaments, i en els altres punts que
siguin necessaris per fer possible l’estesa i la substitució dels cables.
• Procedir a fer l’estesa de conductors, normalment per procediments mecà-

nics, excepte quan es tracti de petites longituds.
• Una vegada allotjats els conductors a l’interior dels tubs, procedir a

connectar-los.
• Reconstruir el paviment deteriorat, si escau.
Les bobines no s’han

d’emmagatzemar sobre un
sòl tou. 4.5 Procediment d’estesa de cables i col·locació en safates
La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, s’ha de fer sempre

mitjançant una barra adequada que passi per l’orifici central de la bobina. En
cap cas es pot retenir la bobina amb corda, cables o cadenes que abracin la bobina
i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix no es pot deixar
caure la bobina a terra des d’un camió o remolc.
El radi de curvatura del cable ha de ser sempre superior a vint vegades el

seu diàmetre durant la seva estesa i superior a deu vegades el seu diàmetre
un cop instal·lat. En cap cas, el radi de curvatura del cable ha de ser inferior
als valors indicats a les normes UNE corresponents relatives a cada tipus de
cable. Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C, no es permet fer
l’estesa del cable, a causa de la rigidesa que pren l’aïllament.
Hi ha una sèrie de circumstàncies i recomanacions que cal tenir presents a l’hora

de fer l’estesa:
• Quan la bobina es desplaci per terra, rodant, cal fixar-se en el sentit de

rotació, generalment indicat amb una fletxa, per tal d’evitar que s’hi afluixi
el cable enrotllat.
• Abans de començar l’estesa del cable, s’ha d’estudiar el lloc més adequat
per posar la bobina per tal de facilitar l’estesa.
• Quan el sòl fa pendent, és preferible realitzar l’estesa en sentit descendent.
• Per fer l’estesa, la bobina ha d’estar sempre elevada i ha de romandre

subjecta amb barra i gats adequats al seu pes i dispositius de frenada.
• Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la
major cura possible, tot evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc.
• Quan els cables s’estenguin a mà els operaris han d’estar distribuïts d’una
manera uniforme al llarg de la rasa, han d’estar proveïts d’un sistema
d’intercomunicació i han de ser especialistes en aquest tipus de treballs.
• També es pot fer l’estesa mitjançant cabrestants, tirant de l’extrem del cable
al qual se li ha d’adaptar un cap apropiat; l’esforç de tracció per mil·límetre
quadrat de conductor no ha de passar de l’indicat pel fabricant.
• És imprescindible col·locar dinamòmetres per mesurar aquesta tracció, el

personal, igual que en el punt anterior, ha d’estar ensinistrat i equipat per
poder reaccionar davant les anomalies de la línia que puguin sorgir.
• L’estesa s’ha de fer obligatòriament per corrons, que poden girar lliurement,
i han d’estar construïts de manera que no danyin el cable.
• Durant l’estesa s’han de prendre precaucions per evitar que el cable no

pateixi esforços importants, cops ni rascades.
• No es permet desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres

eines; s’ha de fer sempre a mà.
• Només de manera excepcional és permès desenrotllar el cable fora de la rasa

i sempre sota la vigilància del director d’obra.
• Quan dos cables que es canalitzin hagin de ser empalmats, s’han de solapar
almenys en una longitud de 0,50 m.
Compte!
Si amb motiu de les obres de canalització apareixen instal·lacions d’altres serveis, cal
prendre totes les precaucions per no danyar-les i s’han de deixar en les mateixes condicions
en què estaven primitivament un cop acabats els treballs.
Si involuntàriament es causés alguna avaria en aquests serveis, s’ha d’avisar amb tota
urgència al director d’obra i a l’empresa corresponent responsable del servei, per tal de
procedir a reparar-los.
L’encarregat de l’obra per part del contractista ha de conèixer la direcció dels serveis públics
així com el seu número de telèfon per comunicar-s’hi en cas de necessitat.
Pel que fa a la rasa, a l’hora de fer l’estesa del cable cal tenir en compte les
recomanacions següents:
• S’ha de recórrer les rases amb deteniment abans d’estendre el cable per
comprovar que no hi ha pedres o altres elements durs que puguin danyar els
cables en l’estesa.
• La rasa, en tota la longitud, ha d’estar oberta i ha de tenir una capa de sorra

fina al fons abans de procedir a estendre-hi el cable.
• No s’ha de deixar mai el cable estès en una rasa oberta, sense haver pres
abans la precaució de cobrir-lo amb una capa de 10 cm de sorra fina.
• En cap cas s’han de deixar els extrems del cable a la rasa sense haver-ne
assegurat abans una bona estanquitat.
Pel que fa a la canalització dels cables, cal tenir present el següent:
• Si els pendents són molt pronunciats i el terreny és rocós i impermeable,

hi ha el risc que la rasa de canalització serveixi de drenatge i origini un
arrossegament de la sorra que serveix de llit als cables. En aquest cas s’ha
d’entubar la canalització i assegurar-la amb formigó en el tram afectat.
• En el cas de canalitzacions amb cables unipolars, s’ha de col·locar cada

metre i mig (1,5 m) una subjecció que agrupi les tres fases i el neutre, i els
mantingui units.
• Les canalitzacions amb grans trams entubats s’han evitar en la mesura del
possible, i si no fos possible fer-ho, s’han de construir arquetes intermèdies
en els llocs marcats en el projecte o, contràriament, on assenyali el tècnic
responsable de l’obra.
• Un cop estès el cable els tubs (inclosos els de reserva) s’han de tapar amb
obturadors adequats o productes segelladors no combustibles ni emissors
de gasos tòxics, de manera que el cable, si n’hi ha, quedi a la part superior
del tub.
• Els cables han d’estar soterrats a profunditat no inferior a 0,6 m. Llevat de

casos especials, els eventuals obstacles s’han d’evitar passant el cable per
sota seu.
4.6 Tècniques de connexió i empalmament de conductors
Per confeccionar empalmaments i terminals s’han de seguir els procediments

homologats establerts pel fabricant.
El tècnic supervisor ha de conèixer i tenir la documentació necessària per avaluar

la confecció de l’entroncament o la terminació. En concret s’han de revisar els
elements següents:
• Les dimensions del pelat de coberta, utilització de maneguets o terminals

adequats i l’encast amb l’utillatge necessari, la neteja i la reconstrucció de
l’aïllament (figura 4.17 i figura 4.18). Els empalmaments s’han d’identificar
amb el nom de l’operari i només s’han d’utilitzar els materials homologats.
Fi g ura 4 .17 . Tècniques de connexió i empalmament de conductors(I)
• La reconstrucció d’aïllament s’ha de fer amb les mans ben netes, dipositant
els materials que componen l’entroncament sobre una lona neta i seca. El
muntatge s’ha de fer ininterrompudament.
• Els empalmaments unipolars s’han d’efectuar escalonadament, per tant, cal

tallar els cables amb distàncies de 50 mm, aproximadament, a partir dels
extrems.
Fig u ra 4 . 1 8 . Tècniques de connexió i empalmament de conductors (II)
En el supòsit que l’entroncament requereixi una protecció mecànica, s’ha de

fer el procediment de confecció adequat, per a la qual cosa s’ha d’utilitzar, a
més, la caixa de polièster indicada per a cada cas.
Qualsevol anomalia que pugui ocasionar una avaria posterior s’ha fer revisar i s’ha
de fer constar en el full de control.
S’estableixen els codis següents:
• Empalme unipolar cable sec.
• Execució de terminals.
4.7 Posada a terra i continuïtat del conductor neutre
La posada a terra i continuïtat del neutre s’ha d’atenir a allò que estableixen
els capítols 3.6 i 3.7 de la ITC-BT 06.
4.7.1 Posada a terra del neutre
En els esquemes de distribució tipus TT i TN, el conductor neutre i el de protecció,

per a l’esquema TN-S, han d’estar posats a terra en altres punts, i com a mínim
una vegada cada 500 metres de longitud de línia.
Per fer la connexió de terra s’han de triar, amb preferència, els punts d’on
parteixin les derivacions importants.
En les xarxes de distribució privades, amb origen en centrals de generació pròpia

per a les quals es prevegi la posada a terra del neutre, s’ha de seguir el que
s’ha especificat anteriorment per a les xarxes de distribució de les companyies
elèctriques.
4.7.2 Continuïtat del conductor neutre
El conductor neutre no pot ser interromput en les xarxes de distribució, llevat que
aquesta interrupció sigui realitzada amb algun dels dispositius següents:
• Interruptors o seccionadors omnipolars que actuïn sobre el neutre i les fases

al mateix temps (tall omnipolar simultani), o que connectin el neutre abans
que les fases i desconnectin aquestes altres abans que el neutre.
• Unions amovibles al neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels

conductors de fase, degudament senyalitzades, i que només puguin ser
maniobrades mitjançant eines adequades; en aquest cas, el neutre no ha
d’haver estat seccionat sense que ho estiguin prèviament les fases, ni
connectades les fases sense haver-ho estat prèviament el neutre.
4.8 Marcatge de conductors
Els cables han de portar marques que indiquin el nom del fabricant i els seves
característiques.
En el procés d’estesa es poden identificar els conductors amb cintes

adhesives de color en cas que sigui una pràctica habitual. Només es permet
allotjar un circuit (tres fases + neutre) per tub, i s’ha de marcar cada
conductor per mitjà de cinta aïllant de colors (L1 = verd; L2 = groc; L3
= marró; Neutre = gris).
4.9 Plans de manteniment en xarxes subterrànies
Tot seguit, us donem una explicació dels diferents plans de manteniment en

xarxes subterrànies, com verificacions periòdiques reglamentàries, manteniment
preventiu i predictiu, actuacions en la conservació de les instal·lacions, així com

els plans de manteniment i la informació d’entrada per a la realització del pla de
manteniment.
Verificacions periòdiques reglamentàries: verificacions realitzades cada tres

anys, o terminis inferiors de temps, si aquests terminis estan recollits en nor-
matives de caràcter autonòmic, amb la finalitat d’acreditar el compliment d’allò
que estableix la reglamentació vigent esmentada en l’apartat anterior. Les
verificacions periòdiques reglamentàries les han de fer els organismes de control
autoritzats en els camps d’alta i baixa tensió.
Manteniment preventiu i predictiu: manteniment programat basat en la re-

alització d’unes activitats ja preestablertes (gamma de manteniment) que es
realitzen amb una freqüència basada en la criticitat de la instal·lació i l’històric
d’incidències.
El manteniment predictiu
Aquesta modalitat de manteniment es basa en la realització d’activitats de mesurament o

assajos per tal de detectar possibles errors abans que es produeixin i donar un marge de
temps per corregir-los sense perjudicar el servei o les instal·lacions.
La periodicitat d’aquest tipus d’activitats pot ser fixa o no, segons l’element i el resultat dels
mesuraments o assaigs anteriors.
Manteniment correctiu: manteniment necessari per corregir un error que ha

deixat l’equip o la instal·lació en condicions inadequades d’explotació.
Conservació d’instal·lacions: actuacions de caràcter no elèctric destinades a

mantenir adequadament les infraestructures que suporten o contenen equips
elèctrics (suports, edificis, enllumenats, carrers, vegetació, etc.). La periodicitat
de les actuacions està determinada en funció de les anomalies registrades en
les verificacions rutinàries de les instal·lacions, amb la finalitat d’assegurar la
conservació correcta d’una instal·lació i allargar-ne la vida.
Els plans de manteniment han de contenir almenys la informació següent:
• Instal·lacions afectades per l’actuació
• Tipus d’actuació que es realitzarà en cada instal·lació
• Dates propostes de realització de les actuacions
La informació d’entrada per a la realització del pla de manteniment (figura 4.19)

és la formada per les dades següents, en funció dels tipus de treball definits:
• Històric i instal·lacions per revisar
• Posada en servei d’instal·lacions noves
• Incidències
• Defectes detectats en les revisions
• Informació i històric de càrregues a les instal·lacions

• Revisions reglamentàries i de manteniment
• Reclamacions
Fig u ra 4. 19 . Manteniment en centres de distribució: Full de revisió i inspecció
4.10 Avaries tipus en xarxes subterrànies
Les avaries les podem classificar depenent de si la causa és interior o exterior a la

línia:
• Per causa interna
– Arc extern
– Intensitat de curtcircuit
– Sobreintensitat.
• Per causa externa
– Cop d’eina
– Rascada a l’estesa del cable
– Avaries en els cables propers
– Corriment de terres
– Inundació
– Descàrrega atmosfèrica
– Corrosió química i electrolítica
– Envelliment de l’aïllant
Aquestes causes d’avaries provoquen tres tipus de pertorbacions:
• Conductor tallat
• Contacte entre conductors
• Contacte entre conductor i terra
4.10.1 Localització d’avaries
La localització del tipus d’avaria és senzilla, mentre que siguin independents entre
si, tanmateix la localització del lloc on s’ha produït és més complicada.
En el cas de la localització de les pertorbacions:
• Conductor tallat: s’ha de fer un assaig de continuïtat, per a la qual cosa

s’ha d’utilitzar un mesurador d’aïllament. Es procedeix unint els conductes
entre si i a terra en un extrem. La resistència mesurada per l’aparell entre
el conductor tallat i el terra és molt superior a l’obtinguda per a la resta de
conductors.
• Contacte entre conductors: han de romandre aïllats els seus extrems i

s’ha de mesurar la resistència entre cada dos conductors. La resistència
mesurada entre els dos conductors posats en contacte és molt petita, mentre
que les altres mesures donen un valor més elevat.
• Contacte entre conductor i terra: es mantenen aïllats els seus extrems i

s’ha de mesurar la resistència entre cada conductor i el terra. La resistència
entre el terra i el conductor unit a terra és molt reduïda en comparació amb
la resta de conductors.
La localització d’una avaria consta de dues etapes:
• Prelocalització: s’ha de situar l’anomalia amb un important marge d’error.

Per fer-ho, serveix partir de l’origen que es doni i aplicar altres mètodes més
exactes, però de menys abast, que es descriuen en l’apartat de localització
exacta.
• Localització exacta: s’han d’utilitzar els elements següents:
– El generador de tensions de xoc

– El reflector d’impulsos
El generador de tensions de xoc: aquest generador consta d’un transformador

elevador, un rectificador, un condensador i elèctrodes. El condensador emmagat-
zema energia subministrada pel rectificador a una tensió elevada. Els elèctrodes
es connecten als extrems de la línia subterrània i aquests extrems es troben el més
a prop possible de l’origen de l’avaria, que es dóna a través de la prelocalització.
Mode de localització exacta d’avaries amb el generador de tensions de xoc
Els extrems oposats de la línia s’han de posar en circuit obert. Accedim a ambdós extrems
obrint les arquetes que els siguin més properes. Per fer les connexions dels elèctrodes,
i per obrir els extrems de la línia suposadament defectuosa, se seccionen si pot ser per
punts d’entroncament.
S’han de connectar els dos elèctrodes als tres conductors consecutivament de dos en
dos, i aquests han de descarregar l’energia acumulada en el condensador. El defecte es
comporta com una resistència en paral·lel, de manera que l’impuls passa i produeix una
pertorbació mecànica o soroll i una pertorbació magnètica deguda al pas de corrent.
Per mitjà d’un micròfon i un receptor es capta el punt de defecte d’una manera exacta.
El reflector d’impulsos: amb el reflector d’impulsos, la localització es produeix

per mitjà del temps de retard de l’eco (rebot) d’un impuls de tensió que injectem
al cable.
Mode de localització exacta d’avaries amb el reflector d’impulsos
Quan s’utilitza la pantalla oscil·loscòpica s’observen superposats els dos impulsos, el

d’anada i el d’arribada. La distància aproximada a què hi ha el defecte es troba multiplicant
la velocitat de la propagació de l’impuls enviat, una dada que sabem, pel temps que tarda
aquest impuls en arribar.
Configuració de les
instal·lacions elèctriques
d'enllaç
Eduard Requena Amadas i Antonio Jurado Poza
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució d'enllaç
Índex
Introducció 5
1 Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç 9

1.1 Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Càrrega total corresponent a un edifici destinat de manera preferent a habitatges . . . . 9
1.1.2 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines o destinats a una indústria
o diverses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.3 Subministraments monofàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2 Instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2.1 Esquemes de la instal·lació d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3 La caixa general de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.1 Tipus i característiques de les CGP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3.2 La ubicació de les CGP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.3.3 Càlcul del nombre de caixes generals de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.4 Caixes de protecció i mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4.1 Tipus i característiques de les CPM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.5 Interruptor general de maniobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5.1 Característiques i ubicació de l’interruptor general de maniobra . . . . . . . . . . . . 20
1.6 Línia general d’alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.6.1 LGA i el càlcul de la secció reglamentària del cable . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.6.2 Conductors utilitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.6.3 Sistemes d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.7 Derivacions individuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.7.1 Càlcul de secció dels conductors en derivacions individuals (DI) . . . . . . . . . . . . 27
1.7.2 Conductors utilitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.7.3 Requisits dels sistemes d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.8 Els comptadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.8.1 Sistemes d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.8.2 Formes d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.8.3 Instal·lació concentrada de comptadors en un local i en armaris . . . . . . . . . . . . 32
1.9 Tarifació elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.9.1 Un mercat liberalitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.9.2 Estructura de les tarifes elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.9.3 Tarifes d’últim recurs (TUR) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.9.4 Tarifa social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.9.5 Energia reactiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.9.6 Facturació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.10 Instal·lacions de posada a terra en edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.10.1 Les unions a terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.10.2 La posada a terra per raons de protecció o funcionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
1.10.3 Conductors CPN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Instal·lacions de distribució d'enllaç
1.10.4 Conductors d’equipotencialitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

1.10.5 Resistència de les preses de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
1.10.6 Preses de terra independents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
1.11 Control de la potència contractada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2 Connexions de servei, reglamentació i normativa 49

2.1 Connexió de servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.1.1 Tipus de connexions de servei o embrancaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.1.2 La instal·lació dels embrancaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.1.3 Característiques dels cables i els conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.2 Normativa i reglamentació vigent aplicable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.2.1 Reglament electrotècnic per a baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.2.2 Normes de referència: normes UNE i UNE-EN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.2.3 Normes tècniques particulars de les companyies subministradores . . . . . . . . . . . 58
2.2.4 Disposicions vigents a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3 Documentació tècnica d’instal·lacions d’enllaç 61

3.1 Representació gràfica i càlcul de les instal·lacions elèctriques d’enllaç . . . . . . . . . . . . . 61
3.1.1 La previsió de càrregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.1.2 Càlculs a les instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.1.3 Dimensionament de la instal·lació de posada a terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
3.1.4 Representació gràfica d’instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
3.2 Documentació tècnica i posada en servei de les instal·lacions elèctriques d’enllaç . . . . . . . 88
3.2.1 Documentació de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
3.2.2 Execució i tramitació de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
3.2.3 Posada en servei de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
3.2.4 Documents i impresos normalitzats requerits per a la posada en servei d’instal·lacions
d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
3.2.5 Verificació i mesures dels paràmetres característics d’una instal·lació d’enllaç . . . . . 101
3.2.6 Verificacions i inspeccions prèvies a la posada en servei de les instal·lacions . . . . . 111
3.2.7 Normativa general del sector elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Instal·lacions de distribució 5 d'enllaç
Introducció
L’ampli ventall d’elements i les característiques d’aquests, que constitueixen una

instal·lació elèctrica d’enllaç, com també l’evolució continuada de materials i
tecnologies emprades, obliga els instal·ladors autoritzats en baixa tensió a conèixer
els principis de funcionament, les característiques dels components, els mètodes
d’instal·lació i, també, les normes de referència aplicades.
L’apartat “Configuració, previsió de càrregues i selecció de components d’una

instal·lació elèctrica d’enllaç” d’aquesta unitat treballa, primer de tot, les parts
que formen una instal·lació d’enllaç, com també les funcions, els tipus, les
característiques i les ubicacions de cada element. D’altra banda, en aquest mateix
apartat, coneixerem el procediment d’elaboració d’una previsió de càrregues per
a un subministrament en baixa tensió. En acabat, també trobarem una anàlisi en
detall sobre la manera en què s’estructura la tarifació elèctrica, el procediment
amb què es calcula una instal·lació de posada a terra i com s’efectua el control
de la potència contractada. Amb aquests continguts es pretén desenvolupar una
guia aplicada mitjançant exemples pràctics relatius a les instruccions tècniques
complementàries implicades.
L’apartat “Connexió de servei, reglamentació i normativa” de les instal·lacions

elèctriques d’enllaç fa un repàs dels articles, les instruccions tècniques com-
plementàries del Reglament electrotècnic de baixa tensió i de les normes i les
disposicions administratives vigents.
Aquests dos apartats d’aquesta unitat ens permetran, tot seguint la reglamentació
existent, dimensionar les línies de distribució i els centres de transformació que
subministren energia en els punts de consum, ja siguin domèstics o industrials,
en subministrament monofàsic o trifàsic. D’aquesta forma es tanca el cicle
de producció i consum d’energia elèctrica: producció en les diferents centrals,
transport mitjançant alta tensió, distribució mitjançant baixa tensió, per al consum
posterior en habitatges, comerços, oficines o indústries.
El desenvolupament experimentat per les instal·lacions elèctriques d’enllaç en

edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o destinats a una indústria o a més,
obliga els instal·ladors de baixa tensió autoritzats a consultar els reglaments, les
normes de referència, els decrets i els manuals que els permeten fer les operacions
necessàries de muntatge i manteniment, i a tenir els coneixements necessaris per
fer els càlculs de dimensionament de la instal·lació, les memòries descriptives
pertinents i la documentació reglamentària.
L’apartat d’aquesta unitat “Documentació tècnica d’instal·lacions d’enllaç” treba-

lla, en primer lloc, la confecció de la previsió de càrregues atenent al REBT i
els requeriments del client; en segon lloc, el càlcul dels paràmetres necessaris
pel dimensionament de la instal·lació, i en darrer lloc l’elaboració d’una petita
memòria descriptiva amb suport informàtic.
Després s’hi parla de la documentació tècnica de les instal·lacions elèctriques

d’enllaç i dels procediments per tramitar-la davant l’òrgan competent de la Gene-
ralitat de Catalunya, i en acabat de la posada en servei d’aquestes instal·lacions; a
continuació hi ha les verificacions i les inspeccions preceptives que cal fer abans de
posar en servei les instal·lacions d’enllaç, i finalment s’hi fa un repàs a la normativa
general del sector elèctric.
Aquesta unitat permetra disposar dels coneixents necessaris per a la projecció

i l’execució d’instal·lacions en baixa tensió per a instal·ladors autoritzats de
categoria bàsica o especialista.
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Configura instal•lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

seu emplaçament.
• Interpreta un projecte d’instal•lació d’enllaç identificant les caracte-

rístiques dels elements que la componen (caixa general de protecció,
conductors de la línia general d’alimentació i derivacions individuals,
entre d’altres) i condicions de muntatge.
• Interpreta l’esquema d’un projecte i el dimensionament de la ins-
tal•lació d’un doble subministrament.
• Identifica els elements de la instal•lació amb la seva representació
simbòlica en els esquemes i la seva ubicació en els plànols.
• Realitza la previsió de càrrega de la instal•lació d’acord amb les
prescripcions reglamentàries i els requeriments del client.
• Selecciona l’esquema de la instal•lació d’enllaç adequat a les carac-
terístiques de l’edifici (unifamiliar, edifici d’habitatges, concentració
d’indústries, entre d’altres).
• Realitza els càlculs necessaris per al dimensionament de la línia
general d’alimentació i les derivacions individuals.
• Selecciona, de catàlegs comercials, els materials, equips i dispositius
que configuren la instal•lació (caixa general de protecció, conductors
de la línia general d’alimentació i derivacions individuals, canalitzaci-
ons, conjunts de mesura, entre d’altres) a partir dels càlculs realitzats
i l’aplicació de la normativa i reglamentació vigent.
• Determina els sistemes d’instal•lació de línies i comptadors i la
ubicació d’aquests.
• Especifica les característiques de la instal•lació de posada a terra de
l’edifici.
• Elabora la memòria tècnica de disseny utilitzant eines informàtiques.
• Confecciona el pressupost de la instal•lació.
• Aplica el REBT, Normes particulars de les companyies subministra-
dores i disposicions vigents publicades per l’òrgan competent de la
Generalitat de Catalunya relatives a instal•lacions d’enllaç.
• Mostra autosuficiència i seguretat.
1. Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç
La instal·lació d’enllaç és el sistema que uneix la caixa o les caixes generals

de protecció amb les instal·lacions interiors o receptores d’usuari.
La instal·lació d’enllaç comença al final de la línia d’escomesa, la qual prové de

la xarxa de distribució, i acaba en els dispositius de comandament i protecció. El
traçat s’ha de fer sempre per llocs d’ús comú.
1.1 Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió

Les condicions de previsió
de càrrega per a
subministraments en BT les
fixa la Instrucció tècnica
complementària (ITC-BT)
Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims que cal núm. 10.
considerar. Per tant, si se sap la demanda real dels usuaris, és necessari

utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics. Aquesta
previsió permet, a més, dimensionar la capacitat de subministrament de les
línies de distribució i la potència dels centres de transformació.
Els valors mínims de previsió establerts per normativa garanteixen la connexió i la

utilització segura de tots els aparells receptors utilitzats habitualment, com també
els augments de potència futurs que puguin demanar els usuaris sense necessitats
de modificar la instal·lació.
1.1.1 Càrrega total corresponent a un edifici destinat de manera

preferent a habitatges
La càrrega màxima de potència per habitatge depèn del grau d’electrificació,

que pot variar entre el grau d’electrificació bàsica i el grau d’electrificació
elevada.
Grau d’electrificació
El grau d’electrificació bàsica ha
El grau d’electrificació d’un habitatge ha de ser elevat quan es compleixi alguna de permetre utilitzar aparells
elèctrics d’ús comú en un
de les condicions següents: habitatge, i el grau
d’electrificació elevada
corresponen a habitatges amb
una previsió d’ús d’aparells
• La superfície útil de l’habitatge és superior a 160 m2 . electrodomèstics superior a
l’electrificació bàsica o amb
superfícies útils d’habitatges
• Si s’ha previst instal·lar aire condicionat, calefacció elèctrica, sistemes superiors a 160 m2 .
d’automatització o assecadora.
• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30, el de

preses de corrent d’ús general és superior a 20, el de preses de corrent dels
banys i auxiliars de cuina és superior a 6.
• Altres condicions indicades a la Instrucció tècnica complementària per a

baixa tensió núm. 25 (ITC-BT-25).
La ITC-BT-25 defineix les
característiques dels circuits
independents d’una
instal·lació en un habitatge Les condicions de previsió de potència que fixa el REBT a la Instrucció tècnica
de grau d’electrificació
elevada. complementària per a baixa tensió núm. 10 (ITC-BT-10) són les següents:
• La potència que cal preveure per a noves construccions no ha de ser inferior

a 5.750 W a 230 V, en cada habitatge.
• Als habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potència que cal preveu-
re no ha de ser inferior a 9.200 W.
• En tots els casos, la potència màxima de la instal·lació, la defineix la

intensitat assignada de l’interruptor general automàtic (IGA), segons indica
la ITC-BT-25.
A la ITC-BT-10 podeu
consultar la taula de
coeficients de simultaneïtat
per a habitatges. Pel que fa a les tres condicions anteriors sempre cal tenir en compte el següent:
• Les potències abans indicades corresponen a les potències mínimes que cal
preveure per a cadascun dels graus d’electrificació i han de ser més grans
quan es conegui la previsió de càrrega de l’habitatge i sigui superior als
mínims abans esmentats.
• La previsió de càrrega en un grau d’electrificació bàsica, en conseqüència,

comprèn teòricament el rang de 5.750 W a 9.199 W, encara que a la pràctica,
com que aquesta previsió està condicionada al calibre de l’interruptor
general automàtic (IGA), els dos valors possibles són 5.750 W (per a un
calibre de 25 A) i 7.360 W (per a un calibre de 32 A).
• En tots dos casos, per tant, la potència que ha de contractar cada usuari
depèn de la utilització que faci de la instal·lació elèctrica i pot ser inferior o
igual a la potència prevista.
Per determinar la càrrega total (PT ) d’un edifici destinat principalment a

habitatges cal sumar les potències corresponents a:
• Conjunt d’habitatges (PH )
• Serveis generals de l’edifici (PSG )
• Locals comercials (PLC )
• Garatges que en formen part (PG )
Per tant, ens queda l’expressió següent:
PT = PH + PSG + PLC + PG
La càrrega total corresponent a diversos habitatges o serveis s’ha de calcular

d’acord amb les càrregues corresponents al conjunt d’habitatges, als serveis
generals, als ascensors i muntacàrregues, als grups de pressió, a l’enllumenat de
portal, la caixa d’escala i els espais comuns, i a les càrregues corresponents a
locals comercials i oficines, i a garatges.
Càrrega corresponent a un conjunt d’habitatges. Aquesta càrrega correspo-

nent és el producte que s’obté de multiplicar la mitjana aritmètica de les potències
màximes previstes a cada habitatge pel coeficient de simultaneïtat.
Per tant, ens queda l’expressió següent:

N × Gelec
PV = C · ( )
N
Càrrega corresponent als serveis generals. Aquesta càrrega corresponent s’obté
de la suma de la potència prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de
calor i de fred, grups de pressió, enllumenat de portal, caixa d’escala i espais
comuns i en tot el servei elèctric general de l’edifici sense aplicar-hi cap factor de
reducció per simultaneïtat (factor de simultaneïtat 1).
Càrrega corresponent a ascensors i muntacàrregues. A la taula 1.1 hi trobareu

indicats els valors típics de les potències d’aparells elevadors segons especifica
la Norma Tecnològica de l’Edificació (NTE), Instal·lacions de Transport amb
Elevadors (ITE) i Instal·lacions de Transport amb Ascensors (ITA).
Taul a 1. 1. Potències en aparells elevadors
Tipus Càrrega Nombre de Velocitat Potència

d’aparell (kg) persones (m/s) (kW)
elevador
ITA-1 400 5 0,63 4,5
ITA-2 400 5 1,00 7,5
ITA-3 630 8 1,00 11,5
ITA-4 630 8 1,60 18,5
ITA-5 1.000 13 1,60 29,5
ITA-6 1.000 13 2,50 46,0
Càrrega corresponent a grups de pressió. És important determinar la potència

del grup de pressió necessària per elevar l’aigua a tots els habitatges. En general,
es considera que una planta té una alçada de 3 metres.
Per determinar el grup de pressió elevador cal considerar el nombre de preses

d’aigua de l’habitatge, que, en general, són unes 17.
Per saber la potència en kW del grup de pressió de l’edifici es pot fer l’estimació
que es reflecteix a la taula 1.2.
Taul a 1. 2. Estimació de la potència per a grups de pressió
Preses Alçada de l’edifici

d’aigua
Nombre d’1 a 4 de 5 a 10 d’11 a 15 de 16 a 20

total plantes plantes plantes plantes
Preses Alçada de l’edifici

d’aigua
150 1 kW 1 kW 1 kW 1 kW
300 1 kW 1 kW 2 kW 2 kW
450 1 kW 2 kW 4 kW 6 kW
900 2 kW 4 kW 6 kW 6 kW
1.800 2 kW 4 kW 6 kW 8 kW
3.500 4 kW 6 kW 9 kW 11 kW
Càrrega corresponent a enllumenat de portal, caixa d’escala i espais comuns.

Per aquests espais es pot fer una estimació –reflectida a la taula 1.3– segons si
l’enllumenat s’efectua amb làmpades d’incandescència o bé de fluorescència:
Taul a 1. 3. Enllumenat d’espais comuns
Portal i Escala
espais comuns
Incandescència Fluorescència Incandescència Fluorescència
2 2 2
15 W/m 8 W/m 7 W/m 4 W/m2
La càrrega corresponent als serveis generals es pot definir així:
PSG = PApEl + PGrP r + PEsCo
Càrrega corresponent a locals comercials i oficines. Aquesta càrrega correspo-

nent es calcula considerant un mínim de 100 W per metre quadrat i planta, amb
un mínim per local de 3.450 W a 230 V i un coeficient de simultaneïtat 1.
Càrrega corresponent a garatges. La càrrega corresponent a garatges es calcula

considerant un mínim de 10 W per metre quadrat i planta per a garatges amb
ventilació natural, i de 20 W per metre quadrat en el cas dels de ventilació forçada,
amb un mínim de 3.450 W a 230 V i un factor de simultaneïtat 1.
1.1.2 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines o

destinats a una indústria o diverses
En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveure

en els edificis comercials, d’oficines i destinats a indústria.
La càrrega total no pot ser mai inferior als valors següents:
• Edificis comercials o d’oficines: es calcula considerant un mínim de 100

W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 V
i coeficient de simultaneïtat 1.
• Edificis destinats a concentració d’indústries: es calcula considerant un

mínim de 125 W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de
10.350 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.
1.1.3 Subministraments monofàsics
Les empreses distribuïdores estan obligades, sempre que ho sol·liciti el client, a

efectuar el subministrament de manera que permeti funcionar qualsevol receptor
monofàsic de potència més petita o igual a 5.750 W a 230 V, fins a un subminis-
trament de potència màxima de 14.490 W a 230 V.
Per aquesta raó, a la taula 1.4 hi podeu veure els graons de potència en subminis-
traments monofàsics.
Taul a 1. 4. Graons de potència segons el calibre de l’IGA
Grau d’electrificació Potència contractada en W Calibre de la IGA en A
Bàsic 5.750 25
Bàsic 7.360 32
Elevat 9.200 40
Elevat 11.500 50
Elevat 14.490 63
1.2 Instal·lacions d’enllaç

La definició, les parts i els
esquemes d’una instal·lació
d’enllaç les trobareu
descrites a la ITC-BT-12.
Les instal·lacions d’enllaç són les instal·lacions que uneixen la caixa general
o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari.
Les instal·lacions d’enllaç s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús
comú i han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de
conservar-les i mantenir-les.
L’embrancament o connexió de servei, que es descriu a la ITC-BT-11, no forma part de les

instal·lacions d’enllaç, i és responsabilitat de l’empresa subministradora.
Les parts bàsiques d’una instal·lació d’enllaç són les següents:
• caixa general de protecció (CGP)
• línia general d’alimentació (LGA)
• elements per a la ubicació de comptadors (CC)
• derivació individual (DI)
• caixa pera l’interruptor de control de potència (ICP)
• dispositius generals de comandament i protecció (DGCP)

1.2.1 Esquemes de la instal·lació d’enllaç
Depenent del tipus d’habitatge (unifamiliar, adossat o xalet, o edifici de diversos

usuaris), la instal·lació d’enllaç pot estar adreçada a un usuari o a dos –alimentats
elèctricament des del mateix lloc–, a diversos usuaris amb comptadors de forma
En la instal·lació d’enllaç per centralitzada en un sol lloc, o a diversos usuaris amb comptadors centralitzats en
a un sol usuari, el fusible de
seguretat coincideix amb el més d’un lloc.
fusible de la CGP.
Instal·lació d’enllaç per a un sol usuari. En aquest esquema (figura 1.1), les
instal·lacions d’enllaç es poden simplificar, ja que coincideixen al mateix lloc la
caixa general de protecció (CGP) i la situació de l’equip de mesura (comptador),
i perquè, llavors, no hi ha línia general d’alimentació (LGA).
La CGP segons la ITC-BT-13
La ITC-BT-13 ens diu que la CGP inclou el comptador, els seus fusibles de protecció i,
si escau, el rellotge per a la discriminació horària, que es denomina caixa de protecció i
mesura (CPM).
F i g ura 1 . 1 . Instal·lació d’enllaç per a un sol usuari
1. Xarxa de distribució; 2. Embrancament; 8. Derivació individual; 9.

Fusible de seguretat; 10. Comptador; 11. Caixa per a interruptor de control
de potència (ICP); 12. Dispositius generals de comandament i protecció;
13. Instal·lació interior
Instal·lació d’enllaç per a més d’un usuari. Aquest tipus d’instal·lacions

d’enllaç s’ha d’ajustar als esquemes que, segons la col·locació dels comptadors,
us proposem tot seguit:
• Dos usuaris alimentats des del mateix lloc. L’esquema per a un sol usuari
es pot generalitzar a dos usuaris alimentats des del mateix lloc; aleshores
els fusibles de seguretat coincideixen amb el fusible de la CGP, i d’aquesta
manera constitueixen juntament amb l’equip de mesura la caixa de protecció
i mesura (CPM).
• Diversos usuaris amb centralització de comptadors en un sol lloc.

Aquest esquema (figura 1.2) és el que s’ha d’utilitzar normalment en con-
junts d’edificació vertical o horitzontal, destinats principalment a habitatges,
edificis comercials o destinats a una concentració d’indústries.
F igur a 1 . 2. Instal·lació d’enllaç per a diversos usuaris amb centralització de

comptadors
1. Xarxa de distribució; 2. Embrancament; 3. Caixa general de protecció; 4. Línia general d’alimentació;

5. Interruptor general de maniobra; 7. Emplaçament de comptadors; 8. Derivació individual; 9. Fusible
de seguretat; 10. Comptador; 11. Caixa per a interruptor de control de potència (ICP); 12. Dispositius
generals de comandament i protecció; 13. Instal·lació interior.
• Diversos usuaris amb centralització de comptadors en més d’un lloc.

Aquest esquema (figura 1.3) cal utilitzar-lo en edificis destinats a habitatges,
en edificis comercials, d’oficines o bé destinats a una concentració d’in-
dústries en què la previsió de càrregues faci aconsellable centralitzar els
comptadors en més d’un lloc o planta.
Figu r a 1. 3 . Esquema per a diversos usuaris amb comptadors en forma

centralitzada en més d’un lloc
1. Xarxa de distribució; 2. Embrancament; 3. Caixa general de protecció; 4. Línia general d’alimentació;

5. Interruptor general de maniobra; 6. Caixa de derivació; 7. Emplaçament de comptadors; 8. Derivació
individual; 9. Fusible de seguretat; 10. Comptador; 11. Caixa per a interruptor de control de potència
(ICP); 12. Dispositius generals de comandament i protecció; 13. Instal·lació interior.
1.3 La caixa general de protecció

La ITC-BT-13 defineix
l’emplaçament, la
instal·lació, el tipus i les
característiques de les CGP
i les caixes de protecció i de
La instal·lació elèctrica d’enllaç de l’edifici comença a la caixa general de
mesura (CPM). protecció i representa el límit de la propietat de la instal·lació entre la companyia
subministradora i les instal·lacions dels abonats.
La caixa general de protecció (CGP) és la caixa o les caixes que allotgen

els elements de protecció de les línies generals d’alimentació.
La caixa general de protecció (CGP) té com a funció protegir la línia general

d’alimentació (LGA) contra curtcircuits i sobrecàrregues i, d’aquesta manera,
evita que la xarxa de distribució es vegi afectada per avaries provocades per la
instal·lació d’enllaç en qüestió.
1.3.1 Tipus i característiques de les CGP
Les caixes de protecció es fabriquen de polièster autoextingible, reforçat amb

fibra de vidre, de color gris i amb tapes amb cargols de cap triangular d’11 mm
de costat i que tanquen hermèticament.
Hi ha caixes de protecció per a una tensió nominal de 400 V, amb les variants de
40, 80, 100, 160, 250 i 400 A.
Com reconèixer el tipus de les caixes de protecció?
Els tipus de les caixes de protecció es designen amb les inicials CP seguides d’una xifra
numèrica, que indica el tipus de caixa, i d’una d’aquestes lletres:
E: exterior, amb grau de protecció mínim de 437.
I: interior, amb grau de protecció mínim de 417.
U: caixes previstes per a l’entrada de cable unipolar.
A dins de les caixes de protecció, cal instal·lar-hi tallacircuits fusibles en tots els
conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual al corrent de
curtcircuit previst en el punt de la seva instal·lació. El born de connexió per a la
posada a terra ha de ser de
classe II (doble aïllament o
El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de d’aïllament reforçat).
les fases, la caixa general de protecció ha d’estar col·locada en posició de servei,

i també ha de disposar d’un born de connexió per a la seva posada a terra, si és
procedent.
1.3.2 La ubicació de les CGP
Abans de plantejar quina ha de ser la ubicació de les CGP, cal tenir en compte que
els usuaris o l’instal·lador electricista autoritzat només tenen accés i poden actuar
sobre les connexions amb la línia general d’alimentació (LGA), i en tot cas han de
fer una comunicació prèvia a l’empresa subministradora.
Per tenir en compte
Les normes UNE-EN-ISO –l’acrònim d’una norma espanyola (UNE), de norma europea
(EN) i de l’Organització Internacional d’Estandardització (ISO)– o UNE-EN normalitzen
i estandarditzen els productes i serveis, i constitueixen la normativa de referència per
a l’aparellatge elèctric. Algunes s’han de complir obligatòriament i d’altres són només
voluntàries. El significat i explicació dels
codis IP i IK es detalla a
l’annex 1 de la guia BT
Segons el tipus d’instal·lació, el lloc en el qual s’ubicaran les CGP ha de complir (baixa tensió) del REBT.
principalment les normatives següents:
• Les CGP s’han d’instal·lar preferentment sobre les façanes exteriors dels
edificis, en llocs d’accés lliure i permanent. La situació l’han de fixar de
comú acord la propietat i l’empresa subministradora.
• Quan l’embrancament sigui aeri, es poden instal·lar en muntatge superficial

a una alçada entre 3 i 4 metres sobre el sòl.
• Quan es tracti d’una zona en la qual estigui previst passar de la xarxa aèria
a subterrània, la CGP s’ha de situar com si es tractés d’un embrancament
subterrani.
• Quan l’embrancament sigui subterrani, les CGP s’han d’instal·lar sempre

en un nínxol de paret.
• No s’han d’allotjar més de dues CGP en el mateix nínxol, i cal disposar

d’una caixa per a cada línia general d’alimentació (LGA).
• En tots els casos, cal procurar que la situació escollida sigui tan a prop com
sigui possible de la xarxa de distribució pública i quedi allunyada o, com a
mínim, protegida adequadament d’altres instal·lacions com ara les d’aigua,
gas, telèfon, etc., segons indiquen les ITC-BT-06 i ITC-BT-07.
• Quan la façana no doni a la via pública, la CGP s’ha de situar en el límit de

les propietats públiques i les privades.
Dues consideracions sobre la ubicació de les CGP
Segons la ITC-BT-11, quan l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior
o igual a 2,5 metres del sòl, s’ha de protegir amb un tub o canal rígida amb les
característiques especificades en aquesta instrucció.
La ITC-BT-13 descriu les normes relatives a la ubicació de les CGP segons el tipus
d’instal·lació.
1.3.3 Càlcul del nombre de caixes generals de protecció
Per calcular el nombre de CGP s’han de tenir en compte els aspectes següents:
• Potència prevista en cada centralització.
• Estructura més convenient per millorar el nivell de qualitat dels subminis-

traments.
• Potència punta prevista en cada LGA.
• Secció i traçat de les LGA.
Per norma general, el nombre de CGP és igual a la potència que s’ha de

contractar de l’edifici dividida entre la potència admissible del tipus de
CGP.
PT
NCGP =
SCGP
en què la potència admissible segons el tipus de CGP s’expressa en kVA
(potència aparent).
Quan el nombre de CGP sigui superior a 2, es poden instal·lar BTV, que redueixen
l’espai d’instal·lació de les CGP.
La taula 1.5 indica les intensitats màximes admissibles de les CGP, segons les
Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa, i els esquemes d’execució. Cal
tenir en compte que l’esquema 9 és el preferent d’aquesta companyia subministra-
dora i que el 7 s’utilitza només amb l’autorització prèvia de Fecsa-Endesa i en els
casos en què per les condicions del subministrament, la configuració constructiva
de l’edifici, o altres circumstàncies, impossibilitin la instal·lació de les CGP del
tipus “Esquema 9”.
Taul a 1. 5. Intensitats màximes de les CGP
Esquema CGP 9 Esquema CGP 7

Intensitats en A Intensitats en A
160 250 400 630 100 160 250 400
1.4 Caixes de protecció i mesura
En el cas dels subministraments per a un únic usuari o dos usuaris alimentats

des del mateix lloc, tal com defineix la ITC-BT-12, com que no hi ha LGA, es pot
simplificar la instal·lació col·locant en un únic element la CGP i l’equip de mesura,
és a dir, la caixa de protecció i mesura (CPM).
Les caixes de protecció i mesura (CPM) tenen la funció de protegir de

sobrecàrregues i curtcircuits la derivació individual de l’abonat o dels
abonats, i fer la mesura d’energia elèctrica.
1.4.1 Tipus i característiques de les CPM
Les CPM per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les especificacions
tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per l’adminis-
tració pública competent, segons el nombre i la naturalesa del subministrament. La ubicació de les CPM
Pel que fa a la ubicació de les
CPM es pot aplicar tot el que
s’ha dit per a les CGP, llevat que
Les CPM han de complir tot allò que indica la norma UNE-EN 60.439-1, no s’admet el muntatge
superficial. A més, els
han de tenir un grau de protecció IP43 i IK09, i han de ser precintables. dispositius de lectura dels equips
han d’estar instal·lats a una altura
compresa entre 0,7 i 1,8 metres.
Les CPM han de ser de classe II (doble aïllament o aïllament reforçat). L’embolcall
ha de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi que no s’hi formen
condensacions i el material transparent per a la lectura ha de ser resistent a l’acció
dels rajos ultraviolats.
Els components que conformen una CPM –caixa, borns i fusibles– han de complir
la norma de producte corresponent.
Els graus de protecció i d’inflamabilitat
El grau de protecció IP43, és a dir, el grau de protecció contra els impactes mecànics
externs IK08, i el grau d’inflamabilitat s’han de verificar d’acord amb el que estableix la
norma UNE-EN 50298.
El grau d’inflamabilitat ha de ser de 960 ±10°C per a les parts que suporten parts
actives, i de 650 ±10°C per a la resta de parts.
1.5 Interruptor general de maniobra
L’interruptor general de maniobra va sempre associat a les centralitzacions de

comptadors de més de dos usuaris i es defineix a la ITC-BT-16 quan hi ha una
centralització de comptadors.
La funció de l’interruptor general de maniobra consisteix a deixar fora

de servei, en cas de necessitat, qualsevol concentració de comptadors i s’ha
d’instal·lar obligatòriament per a concentracions de més de dos usuaris.
1.5.1 Característiques i ubicació de l’interruptor general de maniobra
L’interruptor general de maniobra és una unitat la instal·lació del qual s’ha de

fer en un embolcall de doble aïllament independent i ha de contenir un interruptor
de tall omnipolar, d’obertura en càrrega, el qual ha de garantir que el neutre no
sigui tallat abans que els altres pols.
Cal instal·lar l’interruptor general de maniobra entre la línia general

d’alimentació i l’embarrat general de la concentració de comptadors.
L’interruptor general de maniobra ha de ser, com a mínim, de 160 A per a previsions de

càrrega de fins a 90 kW, i de 250 A per a valors superiors, fins a 150 kW.
Quan hi hagi més d’una línia general d’alimentació s’ha de col·locar un interruptor per
cada una de les línies.
Quan, en una mateixa instal·lació d’enllaç, s’instal·la més d’un interruptor general de
maniobra perquè s’alimentin diferents centralitzacions de comptadors, es recomana que
siguin col·locats plegats en la centralització més propera a l’accés dels bombers a l’edifici.
1.6 Línia general d’alimentació
La línia general d’alimentació (LGA) és la que enllaça la caixa general de

protecció (CGP) amb la centralització de comptadors.
D’una mateixa línia general d’alimentació (LGA) es poden fer derivacions per a
diferents centralitzacions de comptadors. Les línies generals d’alimentació (LGA)
han d’estar constituïdes pel següent:
• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats, soterrats, en muntatge

superficial.
• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals

només es pot obrir amb l’ajut d’un estri.
• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-

EN 60.439-2.
• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, pro-

jectats i construïts a l’efecte.
La ITC-BT-14 detalla tot allò
referent a la línia general
d’alimentació.
En els casos dels tubs i de les canals i de la seva instal·lació s’ha de complir el
que indica la ITC-BT-21 (sobre instal·lacions interiors o receptores, tubs i canals
protectores), però la LGA ha de tenir en compte tot allò que indica la instrucció
ITC-BT-14.
Segons el traçat de la LGA i les característiques de l’edifici s’ha de triar el sistema

o els sistemes més adequats entre els esmentats.
Per tenir en compte
Quan la forma la instal·lació de la LGA sigui de conductors aïllats a l’interior de

conductes tancats d’obra de fàbrica no cal que els conductors s’allotgin en tubs o
canals protectores, encara que és recomanable. Les canalitzacions, però, han d’incloure
en qualsevol cas el conductor de protecció.
Únicament en el cas d’instal·lacions d’enllaç amb concentració de comptadors per

plantes, la LGA des de la centralització de comptadors inferior o primera fins a les
successives ha d’incloure obligatòriament el conductor de protecció, el qual s’ha
d’ubicar a la mateixa canalització que els conductors actius.
1.6.1 LGA i el càlcul de la secció reglamentària del cable

El càlcul de les caigudes de
tensió el detalla l’annex 2 de
Per determinar la secció reglamentària d’un cable, s’ha de calcular la secció la Guia BT.
mínima que compleixi alhora els tres criteris següents:
• El criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament.

• El criteri de la caiguda de tensió.
• El criteri de la intensitat de curtcircuit.
Càlcul segons la intensitat màxima admissible. Per tal d’efectuar aquest càlcul
podeu utilitzar la resistivitat del material conductor o bé la conductivitat (taula
1.6), que és la inversa.
Taul a 1. 6. Conductivitat dels materials conductors

Material Temperatura
conductor 20°C 70°C 90°C
Coure (Cu) 56 48 44
Alumini (Al) 35 30 28
Si utilitzeu la conductivitat, disposeu de les expressions que trobareu a la taula

1.7 segons si es tracta de subministraments monofàsics o bé trifàsics (γ és la
conductivitat expressada en m/(Ω·mm2 )).
Taul a 1. 7. Formulari per al càlcul de línia general d’alimentació (LGA) i la derivació individual (DI)
Subministraments Unitats
monofàsics trifàsics
P P A
I = I = √
U · cos ϕ 3 · U · cos ϕ
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm 2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm 2
γ·e·U γ·e·U
A les fórmules de la taula 1.7:
• ϕ és el desfasament entre tensió i corrent expressada en tant per 1
• γ és la conductivitat expressada en Siemens per metre (S/m)
• P és la potència expressada en watts (W)
• L és la longitud expressada en metres (m)
• e és la caiguda de tensió expressada en volts (V)
• U és la tensió nominal de la línia expressada en volts (V)
Càlcul de les caigudes de tensió en valors unitaris. La caiguda de tensió unitària

es defineix com la caiguda de tensió per unitat de longitud del cable i per unitat
d’intensitat que circula pel cable. Es calcula amb l’expressió següent:
e
eu = ,
L·I
A on:
• eu és la caiguda de tensió unitària expressada en volts (V)

• L és la longitud del conductor expressada en quilòmetres (km)
• I és la intensitat de servei màxima prevista pel conductor i expressada en

amperes (A)
Les taules 4 i 5 de l’annex 2
de la Guia BT detallen les
Els passos que cal seguir per fer el càlcul. El procediment de càlcul de la secció caigudes de tensió unitàries
segons el nivell de tensió
del conductor utilitzant les taules 4 i 5 de l’annex 2 de la Guia BT és molt simple assignada.
i només cal seguir els passos següents:
• Calcular la caiguda de tensió unitària reglamentària màxima admissible en

unitats (V/A km).
• Per a la temperatura de servei màxima admissible del conductor i per al

factor de potència de la instal·lació, heu d’escollir la secció del conductor
la caiguda de tensió unitària del qual, segons la taula, sigui inferior al valor
reglamentari calculat.
• Es comprova que, per a aquesta secció, el conductor és capaç de suportar la

intensitat prevista segons les seves condicions d’instal·lació.
Consulteu les Activitats de
Si voleu fer el càlcul amb una segona iteració, el procés es pot continuar aplicant la part web d’aquesta
unitat.
la temperatura real del conductor de la forma següent:
• Es comprova si la secció normalitzada inferior és capaç també de suportar

la intensitat prevista segons les seves condicions d’instal·lació.
• Es calcula la temperatura real del conductor de secció més petita amb la

fórmula:
I
T = T0 + (Tmax − T0 ) · ( )2 ,
Imax
A on:
• T és la temperatura real estimada del conductor i expressada en graus

Celsius (°C)
• Tmax és la temperatura admissible del conductor segons el tipus d’aïllament

expressada en graus Celsius (°C)
• T0 és la temperatura ambient del conductor expressada en graus Celsius (°C)
• I és la intensitat prevista per al conductor expressada en amperes (A)
• Imax és la intensitat màxima admissible per al conductor segons el tipus

d’instal·lació, expressada en amperes (A)
• Finalment, es comprova segons les taules si, a la temperatura real, el

conductor que tingui aquesta secció fa una caiguda de tensió unitària més
petita que la reglamentària. En cas contrari, cal utilitzar la secció superior
determinada en la primera iteració.
1.6.2 Conductors utilitzats

Trobareu especificades les
característiques mínimes
que han de tenir els cables i
els sistemes de conducció a Els conductors que s’han de fer servir han de complir principalment les caracterís-
la instrucció ITC-BT-14.
tiques següents:
• Han de ser tres de fase i un de neutre, de coure o alumini, unipolars i aïllats,

i la tensió assignada ha de ser de 0,6/1 kV.
• Han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat

reduïda.
• Els tubs i les canals de conducció de cables poden estar fets de PVC
o d’altres materials sempre que compleixin la característica de ser no
propagadors de la flama segons la norma que correspongui.
• La secció dels cables ha de ser uniforme al llarg de tot el recorregut i sense

empalmaments, llevat del cas de les derivacions fetes a dins de les caixes
per a l’alimentació de centralitzacions de comptadors.
• La secció mínima ha de ser de 10 mm2 en coure i de 16 en alumini.
La caiguda de tensió màxima permesa és:
• del 0,5% per a les línies generals d’alimentació (LGA) destinades a comp-
tadors totalment centralitzats;
• de l’1% per a les línies generals d’alimentació (LGA) destinades a centralit-

zacions parcials de comptadors.
La intensitat màxima admissible segons el tipus d’instal·lació, el tipus de material

conductor (RZ1-K per coure o RZ1-Al per alumini) i la seva secció, la podem
comprovar a la taula 1.8 i taula ??, i ens servirà per comprovar que la secció de
càlcul suporta el corrent en servei permanent.
Tau la 1 . 8 . Intensitat màxima admissible per a conductors de coure
Tipus Secció nominal del conductor (Cu), en mm2 .

d’ins-
tal·lació
10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en paret d’obra (1)

Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
Conductes tancats d’obra de fàbrica
60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455
Tubs soterrats (2)
77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
(1): Segons la :table:GTable1: de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40ºC. (2): ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor
de correcció 0.8 segons apartat 3.1.3.
Tau l a 1 .9 . Intensitat màxima admissible per a conductors d’alumini
Tipus Secció nominal del conductor (Al), en mm2 .

d’ins-
tal·lació
16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en paret d’obra (1)

Canal protectora
65 82 102 124 158 192 223 258 294 372
Tubs soterrats (2)
78 100 120 144 186 208 236 264 300 344

(1): Segons la :table:GTable1: de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40ºC. (2): ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor
de correcció 0.8 segons apartat 3.1.3. A les taules A i B de la
instrucció ITC-BT-14 hi
trobareu les intensitats
màximes admissibles per a
conductors de coure i
La intensitat màxima admissible que cal considerar és la que fixa la UNE alumini, segons la secció i
el tipus d’instal·lació.
20.460-5-523 amb els factors de correcció corresponents a cada tipus de
muntatge, d’acord amb la previsió de potències que estableix la ITC-BT-10,
la qual defineix la previsió de càrregues per a subministraments en baixa
tensió.
El cas de la secció del conductor neutre
Per a la secció del conductor neutre s’ha de tenir en compte el màxim desequilibri
que pot preveure’s, els corrents harmònics i el seu comportament, segons les proteccions
establertes davant de les sobrecàrregues i els curtcircuits que puguin presentar-se.
El conductor neutre ha de tenir una secció aproximadament del 50% de la corresponent al

conductor de fase, i no pot ser inferior als valors especificats a la taula que detalla també
els diàmetres dels tubs i les seccions dels cables que s’han d’instal·lar.
1.6.3 Sistemes d’instal·lació

Dues referències
Els sistemes d’instal·lació han de complir les prescripcions que recull en la seva La instrucció ITC-BT-07 detalla
tot allò referent a les xarxes
totalitat la instrucció ITC-BT-14 i que són principalment aquestes: subterrànies per a la distribució
en baixa tensió. La norma
NBE-CPI-96 és la Norma Bàsica
d’Edificació sobre Condicions de
• El traçat de la LGA ha de ser tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de Protecció contra Incendis 96.
discórrer per zones d’ús comú.
• Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han de permetre ampliar la

secció dels conductors en un 100%.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides de manera que
els extrems no puguin separar-se.
• Quan la LGA discorri verticalment ho ha de fer per l’interior d’una canaleta

o d’un conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat al buit de l’escala, per
llocs d’ús comú.
• El conducte en qüestió ha de ser registrable i precintable a cada planta i

s’han d’establir tallafocs.
• Cal evitar les corbes, els canvis de direcció i la influència tèrmica d’altres
canalitzacions de l’edifici.
Les dimensions que han de
tenir els tubs segons la
secció dels conductors de
fase i neutre les trobareu a
la taula 1 de la instrucció
ITC-BT-14.
Casos concrets que cal tenir en compte
Pel que fa a l’execució de les línies generals d’alimentació cal considerar que, quan es
tracti de modificacions o substitucions en edificis ja construïts i no puguin fer-se les
canaletes segons els requisits reglamentaris, s’ha de permetre la instal·lació en muntatge
superficial o encastat a la paret, sota tub o canal protectora.
Quan el tram vertical no comuniqui plantes diferents, no cal fer aquest tram en canaleta,
sinó que pot anar directament encastat o en superfície, mentre que els conductors han de
quedar allotjats sota tub o canal protectora.
1.7 Derivacions individuals
En tots els esquemes

d’instal·lacions d’enllaç hi ha
derivació individual. La derivació individual és la instal·lació que s’inicia a l’embarrat general i
comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius de
comandament i protecció.
La derivació individual és la part de la instal·lació que, tot partint de la

línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació
d’usuari.
Normatives i prescripcions sobre derivacions individuals
A la instrucció ITC-BT-15 hi trobareu la normativa de les instal·lacions d’enllaç sobre les

derivacions individuals.
Les prescripcions sobre l’equip de mesura d’energia elèctrica i els seus fusibles de
protecció, les trobareu indicades a la instrucció ITC-BT-16.
Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per conductors amb les
mateixes característiques que els utilitzats en la línia general d’alimentació (LGA),
exceptuant-ne la tensió assignada, que ha de ser de 450/750 V.
El sistema més adient es tria segons el traçat de la derivació individual i les

característiques de l’edifici.
En cas d’utilitzar canalitzacions elèctriques prefabricades, aquestes han d’incloure el

conductor de protecció.
1.7.1 Càlcul de secció dels conductors en derivacions individuals

(DI)
A fi de calcular la secció dels conductors cal tenir en compte que la demanda

prevista per cada usuari ha de ser com a mínim la que fixa la ITC-BT-10 i
que la seva intensitat ha de ser controlada pels dispositius de comandament
i protecció.
A efectes de les intensitats admissibles per cada secció hem de tenir en compte
les indicacions que dóna la instrucció ITC-BT-19, i en el cas de cables aïllats en
tubs soterrats cal tenir present tot el que disposa la ITC-BT-07.
La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser:
• del 0,5% en el cas de comptadors centralitzats en més d’un lloc;
• de l’1% en el cas de comptadors totalment concentrats;
• de l’1,5% en el cas de derivacions individuals en subministraments per a un

únic usuari en les quals no hi ha línia general d’alimentació.
Sobre el càlcul de les
Comprovació de la intensitat màxima admissible derivacions individuals
vegeu les activitats que us
A les taules C, D i E sobre intensitats màximes admissibles segons la tensió assignada i proposem en el web
d’aquesta unitat.
l’agrupament (unipolars o multiconductors) publicades en la ITC-BT-15 hi ha indicades, per
a cadascun dels tipus de cables, la intensitat màxima admissible segons la secció del cable
i el tipus de la instal·lació.
Si s’escau, s’han d’aplicar els factors de correcció per agrupament de circuits o per
temperatura ambient.
En el document ITC-BT-15, a més, hi ha totes les indicacions que cal aplicar per
dimensionar els tubs en una derivació individual.
El procés de càlcul fa servir les mateixes expressions matemàtiques que s’utilitzen

en el càlcul de la LGA i ha de tenir en compte els aspectes següents:
• Càlcul de la intensitat segons la previsió de càrregues.
• Selecció del sistema de canalització i instal·lació, i el nombre i tipus de

conductors.
• Càlcul inicial de la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissible

del conductor.
• Determinació de les dimensions de la canalització.
Les dimensions dels tubs i de les canals protectores
Un cop coneguda la secció dels conductors, s’ha de seleccionar la secció del sistema de
canalització (tub o canal protectora) d’acord amb els criteris que s’indiquen a les taules
de “Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima en canals protectores segons del conductor”
per a subministrament monofàsic (taula F), i per a subministrament trifàsic (taula G) de la
ITC-BT-15.
1.7.2 Conductors utilitzats
Les característiques dels conductors utilitzats que enumera la ITC-BT-15 són

principalment les següents:
• El nombre de conductors el fixa el nombre de fases necessàries per a

la utilització dels receptors de la derivació corresponent i segons la seva
potència.
• Cada línia porta un conductor neutre i un conductor de protecció.
• Cada derivació individual ha d’incloure el fil de comandament per permetre

aplicar diferents tarifes.
• No s’admet l’ús de conductor neutre comú ni de conductor de protecció

comú per a subministraments diferents.
• Els cables no han de tenir empalmaments i la seva secció ha de ser

uniforme; en aquest cas s’exceptuen les connexions fetes en la ubicació dels
comptadors i en els dispositius de protecció.
• Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i
normalment unipolars, i la tensió assignada ha de ser de 450/750 V.
• Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i

opacitat reduïda.
• La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció
i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell
(la taula 1.8 indica els colors que s’assignen als aïllaments dels diferents
conductors).
La identificació dels conductors
La ITC-BT-19 “Instal·lacions interiors o receptores”, en l’apartat 2.2.4., diu expressament

que “els conductors de la instal·lació han de ser identificables amb facilitat, sobretot el
conductor neutre i el conductor de protecció. Aquesta identificació s’ha de fer amb els colors
que presenten els diferents aïllaments”. A la taula 1.10 hi ha els colors que corresponen a
cada cas.
Taul a 1. 10 . Colors dels conductors segons la ITC-BT-19
Conductor Color
Neutre blau clar

(o fase que
passa a neutre)
Protecció verd-groc
Fase marró o negre

gris (per a tres fases diferents)
1.7.3 Requisits dels sistemes d’instal·lació
De les indicacions detallades que recull la ITC-BT-15, en la instal·lació de les

derivacions individuals, s’han de complir principalment els punts següents:
• Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti
ampliar en un 100% la secció dels conductors inicialment instal·lats.
• Els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs utilitzats en les derivaci-
ons individuals han de ser de 32 mil·límetres.
• Per a possibles ampliacions, per cada deu derivacions o fracció es disposa

d’un tub de reserva des de la concentració de comptadors fins als habitatges
o els locals.
• En edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o d’indústries, les derivaci-

ons individuals han de discórrer per llocs d’ús comú.
• En un edifici en el qual les derivacions individuals discorren verticalment,

les derivacions individuals s’han d’allotjar en una canaleta o conducte
d’obra de fàbrica.
• Quan s’han d’efectuar modificacions o substitucions en edificis ja construïts,

el muntatge pot ser superficial o encastat a la paret, sota tub o canal
protectora.
• Cada 15 metres es poden col·locar caixes de registre precintables, comunes

a tots els tubs de derivació individual. S’ha de tenir en compte que a dins
d’aquestes caixes no es poden fer empalmaments de conductors.
• Quan una derivació individual es fa amb cables aïllats a l’interior de tubs

soterrats, la derivació ha de complir el que indica la ITC-BT-07 per a xarxes
de distribució subterrànies.
1.8 Els comptadors La instrucció ITC-BT-16

detalla la normativa referent
als comptadors, la seva
ubicació i instal·lació.
Els comptadors són uns instruments que permeten a les companyies subminis-
tradores d’energia elèctrica saber, segons les tarifes aplicables, el consum dels
abonats.
Segons la constitució i funcionament del comptador, n’hi ha de dos tipus: el

comptador electromecànic o el comptador multifunció electrònic.
Els comptadors electromecànics o els de multifunció electrònic són

aparells encarregats de mesurar i enregistrar el consum d’energia elèctrica.
Comptador electromecànic. El funcionament del comptador electromecànic o

d’inducció es fonamenta en un wattímetre.
Quan el corrent elèctric circula per les bobines amperimètriques i voltimètriques

es produeixen dos camps magnètics alternatius i desfasats entre si, que, juntament
amb la inducció en el disc, provoquen un parell giratori que fa que el disc es mogui.
El gir del disc actua per un cargol sense fi sobre un integrador, que mitjançant una
roda dentada, incideix en aquest integrador, el qual incrementa el comptador cada
cop que el disc fa un nombre de voltes prefixat.
Comptadors multifunció electrònics. Els comptadors més utilitzats fins ara són
els electromecànics o d’inducció, els quals es troben instal·lats tant a l’interior dels
habitatges dels usuaris com a les centralitzacions.
En l’actualitat es comencen a instal·lar els comptadors electrònics que no tenen

peces o dispositius mòbils, ni mecànics. Són aparells construïts amb circuits
electrònics i sistemes de visualització de tipus LCD (pantalles de cristall líquid).
1.8.1 Sistemes d’instal·lació
Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar ubi-
cats en mòduls (caixes amb tapes precintables), plafons i armaris, però en tot cas
sempre han de tenir ventilació interna que permeti evitar possibles condensacions.
Els cables utilitzats a l’hora de fer la connexió són de 6 mm2 , 450/750 V de

tensió assignada, i els conductors de coure de classe 2 segons la UNE 21.022,
no propagadors de la flama i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
També s’ha de disposar de cablatge pels circuits de comandament i control, que ha

de tenir les mateixes característiques que els anteriors però amb una secció d’1,5
mm2 .
La figura 1.4 reflecteix les característiques d’una centralització de comptadors en

local amb les distàncies mínimes reglamentàries.
Generalment, els comptadors s’agrupen en centralitzacions, les quals estan forma-

des per les unitats funcionals següents:
• Interruptor general de maniobra (IGM) que té la funció de deixar fora

de servei, en cas de necessitat, tota la concentració de comptadors. És
obligatòria per a concentracions de més de dos usuaris.
• Unitat funcional de mesura, en la qual s’allotgen els comptadors, inter-

ruptors horaris i/o dispositius de comandament per a la mesura d’energia
elèctrica de tots els abonats.
• Embarrat general i fusibles de seguretat, el qual conté l’embarrat general

de la concentració i els fusibles de seguretat corresponents a tots els
subministraments que hi estiguin connectats.
• Prolongació de les barres, les quals es poden fer també amb cables.
• Embarrat de protecció i borns de sortida, el qual conté l’embarrat

de protecció al qual s’han de connectar els cables de protecció de cada
derivació individual, i els borns de sortida de les derivacions individuals.
L’embarrat de protecció ha d’estar senyalitzat amb el símbol normalitzat de
posada a terra i connectat a terra.
F ig ur a 1. 4. Centralització de comptadors i distancies mínimes
1. Interruptor general de maniobra; 2. Unitat funcional de mesura; 3. Embarrat general; 4.

Prolongació de les barres; 5. Embarrat de protecció.
De manera opcional, també poden incloure dues unitats més:
• Unitat funcional de comandament, la qual conté els dispositius de coman-

dament per al canvi de tarifa de cada subministrament.
• Unitat funcional de telecomunicacions, la qual conté l’espai per a l’equip

de comunicacions i d’adquisició de dades.
1.8.2 Formes d’instal·lació
La instal·lació dels comptadors en els edificis pot ser individual o concentrada.
La col·locació de forma individual s’utilitza quan es tracta d’un

subministrament a un usuari únic i independent o a dos usuaris alimentats des
del mateix lloc. La col·locació en forma concentrada, en canvi, s’utilitza
en el cas d’edificis destinats a habitatges i d’edificis i locals comercials, o
d’edificis destinats a una concentració d’indústries.
Una col·locació individual ha de complir els requeriments següents:
• S’ha de fer servir la caixa de protecció i mesura del tipus i de les caracterís-
tiques que indica l’apartat 2 de la ITC-BT-13, que reuneixi sota un mateix
embolcall els fusibles generals de protecció, el comptador i el dispositiu per

a discriminació horària. En aquest cas els fusibles de seguretat coincideixen
amb els generals de protecció.
• L’emplaçament de la caixa de protecció i mesura s’ha d’efectuar d’acord

amb el que indica l’apartat 2.1 de la ITC-BT-13.
• Per a subministraments industrials, comercials o de serveis amb mesura

indirecta, atesa la complexitat o diversitat, la solució que s’ha d’adoptar és
la que especifiquen els requisits particulars de l’empresa subministradora.
• L’usuari és responsable del trencament dels precintes que col·loquin els

organismes oficials o les empreses subministradores, i de la ruptura de
qualsevol dels elements que quedin sota la seva custòdia.
La col·locació en forma concentrada ha de reunir les característiques següents:
• Els comptadors i altres dispositius per a la mesura de l’energia elèctrica de

cadascun dels usuaris i dels serveis generals de l’edifici es poden concentrar
en un lloc o més, i cal preveure per a cada un l’existència a l’edifici d’un
armari o d’un local adequat a aquesta finalitat, on s’han de col·locar els
diferents elements necessaris per a la seva instal·lació.
• Quan el nombre de comptadors sigui superior a 16 és obligatori ubicar-los

en un local.
• Segons la naturalesa, el nombre de comptadors i de les plantes de l’edifici,

la concentració de comptadors s’ha d’efectuar de la manera següent:
– Fins a 12 plantes, els comptadors han d’anar a la planta baixa,

l’entresòl o el primer soterrani.
– En edificis de més de 12 plantes, els comptadors es poden concentrar
per plantes i cada concentració comprèn els comptadors de 6 plantes
o més.
• Es poden disposar de concentracions per plantes quan el nombre de comp-

tadors en cadascuna de les concentracions sigui superior a 16.
1.8.3 Instal·lació concentrada de comptadors en un local i en armaris
Les concentracions de comptadors es poden instal·lar segons els casos en un local

destinat a aquesta finalitat o en un armari.
Materials de classe M0 i M1
La classe M0 indica que un
material no és combustible
Instal·lació en un local. Si el nombre de comptadors és superior a 16, és
davant l’acció tèrmica. La classe
M1 indica que es tracta d’un
obligatori situar-los en un local dedicat de manera exclusiva i única a allotjar les
material combustible però no centralitzacions de comptadors que siguin necessàries i els equips de comunicació
inflamable, és a dir que la seva
combustió cessa quan no es i d’adquisició de dades que vulgui instal·lar la companyia elèctrica, com també el
manté l’aportació de calor
exterior. quadre general de comandament i protecció dels serveis comuns de l’edifici.
El local ha de complir les condicions de protecció contra incendis que estableix la

NBE-CPI-96 per als locals de risc especial baix i ha de respondre a les condicions
següents:
• Ha d’estar situat a la planta baixa, l’entresòl o el primer soterrani, excepte

quan hi hagi concentracions per plantes, i en un lloc tan a prop com sigui
possible de l’entrada de l’edifici i de la canalització de les derivacions
individuals.
• Ha de ser d’accés fàcil i lliure, com ara un portal o un recinte de porteria, i

el local mai pot coincidir amb altres serveis.
• No ha de servir mai com a zona de pas ni d’accés a altres locals.
• Ha de disposar de prou ventilació i d’il·luminació per comprovar el bon

funcionament de tots els components de la concentració.
• Quan la cota del terra sigui igual o inferior a la dels passadissos o locals
limítrofs, cal disposar-hi claveguerons de desguàs que evitin les inundacions
del local.
• El local ha de tenir una alçada mínima 2,3 m i l’amplada de la paret ocupada

pels comptadors ha de ser d’1,5 m; el primer obstacle que hi hagi davant dels
comptadors ha de ser a una distància mínima d’1,1 m i la distància entre la
concentració i les seves parets limítrofes laterals ha de ser com a mínim de
0,2 m.
• La porta d’accés s’ha d’obrir cap enfora i ha de tenir una dimensió mínima
de 0,7 per 2 m, amb un pany que tingui normalitzat l’empresa subministra-
dora.
• Hi ha d’haver un equip autònom d’enllumenat d’emergència, d’autonomia

no inferior a una hora i amb un nivell mínim d’il·luminació de 5 lux.
• A l’exterior del local i tan a prop com sigui possible de la porta d’entrada,
hi ha d’haver un extintor mòbil, d’eficàcia mínima 21B.
Instal·lació en un armari. Si el nombre de comptadors és igual o inferior a 16, a

més de poder-se instal·lar en un local, la concentració de comptadors es pot ubicar
en un armari destinat de manera única i exclusiva a aquesta finalitat. L’armari on
s’ha de fer la instal·lació ha de reunir les característiques següents:
• La situació a l’edifici ha de ser la mateixa que en el cas d’una instal·lació en

un local.
• No ha de tenir bastidors intermedis que dificultin la instal·lació o la lectura

dels comptadors i d’altres dispositius.
• Des de la part més sortint de l’armari fins a la paret oposada s’ha de respectar
un passadís d’1,5 m com a mínim.
• Els armaris han de tenir una característica paraflames mínima PF30.

• Les portes de tancament han de disposar del pany que tingui normalitzat
l’empresa subministradora.
• Ha de tenir les mateixes característiques que les d’un local pel que fa a
ventilació, il·luminació i l’extintor mòbil.
• S’ha de col·locar una presa de corrent de 16 A amb presa a terra per a serveis
de manteniment.
1.9 Tarifació elèctrica
El sistema de tarifes elèctriques és el mitjà amb el qual s’estableix la manera

de cobrar als consumidors el subministrament d’energia elèctrica en baixa
tensió (BT) i alta tensió (AT).
La tarifa elèctrica és l’import que estan autoritzades a percebre les empreses

elèctriques pels subministraments que fan segons el tipus de subministrament
(si és de BT o AT), la potència contractada, el consum efectuat i complements
o recàrrecs.
1.9.1 Un mercat liberalitzat
Amb la finalitat d’adaptar el mercat espanyol al que estableix la Directiva

europea 2003/54/CE sobre el mercat interior de l’electricitat, s’ha modificat
la Llei 7/2007 del sector elèctric, i s’ha previst la liberalització total d’aquest
sector.
Des de l’1 de juliol de 2009, i d’acord amb el Reial decret 485/2009, s’han produït
dos canvis importants en la distribució i comercialització d’electricitat:
• L’electricitat ha deixat de ser subministrada per les empreses distribuïdores

i passa a ser subministrada, exclusivament, per les empreses comercialit-
zadores. Per això, abans d’aquesta data, s’havia de triar l’empresa comer-
cialitzadora. Si encara era subministrat per una empresa distribuïdora,
el subministrament va passar automàticament al comercialitzador d’últim
recurs pertanyent al grup empresarial d’aquesta distribuïdora.
• Les tarifes regulades han desaparegut, de manera que es pot triar entre
contractar amb una empresa comercialitzadora en mercat lliure a un preu
lliurement pactat o acollir-se a la tarifa d’últim recurs (TUR).
En qualsevol cas, aquests canvis no suposen cap alteració en el subministrament

elèctric normal. Únicament canvia la titularitat de l’empresa amb la qual es té el

contracte, i que facturarà a partir d’aleshores el consum.
1.9.2 Estructura de les tarifes elèctriques
Les tarifes actualment es componen dels termes següents:
• Tarifes d’accés o peatges (accés de tercers a la xarxa, ATX).
• Import de l’energia subministrada o consumida.
• Complements o recàrrecs per energia reactiva i excessos de potència.
• Impostos: IE (impost elèctric) i IVA (impost sobre el valor afegit).
Tarifes d’accés o peatges. Les tarifes d’accés es diferencien pels nivells de tensió
(BT i AT), i estan constituïdes per un terme de facturació de potència (terme de
potència), un terme de facturació d’energia (terme d’energia) i en alguns casos per
un terme de facturació d’energia reactiva i d’excessos de potència.
El terme de potència és mesura en kW i és la potència base de facturació que

l’usuari té contractada amb la companyia elèctrica durant el període de facturació
(que sol ser d’un mes) i pel preu del terme de potència que correspongui, segons
la modalitat de la tarifa que es tingui contractada en cada període. Aquesta quota
s’abona cada mes, es consumeixi o no.
El terme d’energia equival a multiplicar el consum efectuat en un mes en kWh

(energia activa consumida) pel preu del terme d’energia de la tarifa corresponent
a cada període que l’usuari tingui contractat.
A més d’aquests termes que constitueixen la tarifa bàsica, es consideren dos

complements a aquesta tarifa, que són per energia reactiva i per excés de
potència. Tots dos termes influeixen en la tarifa bàsica, ja que l’augmenten.
Les tarifes d’accés o peatges genèriques són les següents:
• Tarifa 2.0 A: tarifa simple, sense discriminació i amb potència contractada

inferior o igual a 10 kW.
• Tarifa 2.0 DHA: tarifa amb discriminació horària de dos períodes i potència
contractada inferior o igual a 10 kW.
• Tarifa 3.0 A: tarifa general de tres períodes horaris i més de 10 kW de

potència contractada. En aquest cas, la tarifa punta és de 18 a 22 h; la
intermèdia, de 8 a 18 h i de 22 a 24 h, i la vall, de 0 a 8 h.
Segons Fecsa-Endesa, empresa comercialitzadora, a Catalunya disposem de les

variants que mostra la taula 1.11.
Tau la 1 . 1 1 . Termes de potència i energia amb discriminació horària i sense
Discriminació TUR + 20% de Terme de potència Terme d’energia

horària recàrrec en A
C per kW i mes en A
C per kWh
Sense discriminació Tarifa 3.0.1 2,063312 0,141311
Amb discriminació Tarifa 3.0.1 amb DH 2,063312 Punta: 0,141311

Vall: 0,141311
Per a potència contractada de més de 10 kW
1.9.3 Tarifes d’últim recurs (TUR)

S’ha de tenir en compte que
a les tarifes TUR pertanyen
la majoria d’abonats.
La tarifa d’últim recurs (TUR) és el preu únic que cobren les

comercialitzadores d’últim recurs als consumidors; és una tarifa única per
a tot el territori espanyol establerta per ordre ministerial.
Els consumidors amb dret a acollir-se a la TUR són únicament els consumidors
d’energia elèctrica connectats en baixa tensió i amb una potència contractada
igual o inferior a 10 KW. Hi ha dues tarifes TUR segons si es disposa de
discriminació horària o no (taula 1.12).
Tau la 1 . 1 2 . La tarifa d’últim recurs: cost de potència i energia
Tarifa Terme de potència Terme d’energia

d’últim recurs en A
C/kW per mes en A
C/kWh
sense discriminació horària 1,719427416 0,140069
amb discriminació horària 1,719427416 Punta: 0,168743

Vall: 0,060896
Les hores punta i vall varien segons l’època de l’any: a l’hivern l’horari punta s’estén de 12 a 22 h; i a l’estiu, de les 13 h a les 23 h. Pel
que fa a l’horari vall, a l’hivern comprèn els intervals entre les 0 h i les 12 h i entre les 22 h i les 24 h; a l’estiu, en canvi, l’horari vall
s’estén entre la 1 i les 13 h i entre les 23 i les 24 h
1.9.4 Tarifa social
La tarifa social o bo social només s’aplica en el cas de les persones físiques amb
un subministrament que es destini a l’ús en habitatge habitual i que pertanyin a
algun dels col·lectius següents:
• Persones físiques amb una potència contractada inferior a 3kW en el seu

habitatge habitual, a les quals se’ls aplicarà automàticament el bo social .
• Clients amb edat mínima de 60 anys que percebin una pensió mínima.
• Clients de més de 60 anys que percebin pensions no contributives de

jubilació i invalidesa, i beneficiaris de pensions de l’extingida assegurança
obligatòria de vellesa i invalidesa.
• Famílies nombroses.
• Famílies amb tots els membres en situació de desocupació.
Per poder acollir-se al bo social és necessari tenir la tarifa d’últim recurs (TUR)
i, per tant, ser client d’una comercialitzadora d’últim recurs.
1.9.5 Energia reactiva
L’energia reactiva té l’origen majoritàriament en els receptors amb components in-

ductius (motors, transformadors i reactàncies d’arrancada per a lluminàries, entre
d’altres) i origina un endarreriment del corrent respecte a la tensió d’alimentació.
Per tant, en alguns moments la potència originada pel receptor és de signe negatiu,
és a dir, flueix del receptor cap a la xarxa de subministrament.
L’energia reactiva, quan circula per les xarxes i instal·lacions, origina pèrdues i
inconvenients com els següents:
• Caigudes de tensió a les línies d’alimentació, amb les pèrdues consegüents.
• Reducció de l’energia activa (creada per les resistències) disponible.
• Disminució del rendiment.
Per aquestes raons, s’ha d’intentar reduir al màxim el valor d’aquesta energia fins
a valors correctes i idonis, que estan definits pel factor de potència (FP) o cos ϕ,
propers a 1.
Factor de potència i la seva correcció El factor de potència FP o el cos ϕ és el quocient

entre la potència activa i la potència aparent.
P (W)
F P = cos ϕ =
S (VA)
Així, un FP per sota de 0,8 suposa un recàrrec en la facturació.
La correcció de l’FP per assolir bons valors es fa amb bateries de condensadors a fi de

corregir el factor de potència de tota la instal·lació o amb condensadors independents per
a cada receptor inductiu amb un cos ϕ o FP per sota de 0,8.
La finalitat dels condensadors per corregir l’FP es deu a l’aportació de potència reactiva de
signe oposat que redueix la de caràcter inductiu (bobines).
1.9.6 Facturació
Fecsa-Endesa, per exemple,

La facturació és el procés pel qual el client rep la notificació de l’import total té en el seu portal un espai
per entendre la factura
en euros del consum mensual d’energia elèctrica que ha fet. elèctrica
Les empreses subministradores normalment tenen informació de les factures

emeses. Els conceptes principals d’una factura de consum elèctric (figura 1.5)
són els següents:
• Període de facturació: normalment mensual o bimensual.
• Tarifa i potència contractada: tarifa 2.0, 3.0... i potència contractada de 2.2

kW, 4.4 kW...
• Preu dels termes de potència i d’energia: segons el BOE (Butlletí Oficial de

l’Estat), el terme fix i el terme segons el consum respectivament.
• Evolució del consum dels últims períodes de facturació.
F igu ra 1 .5 . Facturació al consumidor de la tarifa elèctrica universal
1.10 Instal·lacions de posada a terra en edificis
La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap

protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora que no pertany a
aquest circuit, mitjançant una presa a terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes
soterrats.
Les posades a terra s’estableixen principalment per limitar la tensió que, respecte
a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar
l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria
en els materials elèctrics utilitzats.
La instal·lació de posada a terra té com a finalitat aconseguir que en el

conjunt d’instal·lacions, en els edificis i en les superfícies de terreny properes
no apareguin diferències de potencial perilloses i, alhora, ha de permetre
el pas a terra dels corrents de defecte o dels de descàrrega que tenen origen
a l’atmosfera.
La normativa ITC-BT-18
Quan altres instruccions tècniques del REBT prescriguin com a obligatòria la posada a terra
d’algun element o part de la instal·lació, les posades a terra esmentades s’han de regir pel
contingut de la ITC-BT-18.
1.10.1 Les unions a terra
A l’hora d’escollir i d’instal·lar els materials que assegurin la posada a terra (figura
1.6) cal tenir present que han de complir aquests requeriments:
F igu r a 1. 6 . Una instal·lació de posada a terra i

les seves parts típiques
1. Conductor de protecció. 2. Conductor d’unió equipotencial

principal. 3. Conductor de terra o línia d’enllaç amb l’elèctrode de
posada a terra. 4. Conductor d’equipotencialitat suplementària. 5.
Born principal de terra o punt de posada a terra. 6. Massa. 7.
Element conductor. 8. Canalització metàl·lica principal d’aigua. 9.
Presa de terra.
• El valor de la resistència de posada a terra ha de ser segons les normes

de protecció i funcionament de la instal·lació, i s’ha de mantenir d’aquesta
manera al llarg del temps.
• S’han de tenir en compte els requisits generals que indica la ITC-BT-

24 sobre instal·lacions interiors o receptores i protecció contra contactes
directes i indirectes, i els requisits particulars de les instruccions tècniques
aplicables a cada instal·lació.
• Els corrents de defecte a terra i els corrents de fuga han de poder circular
sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques,
mecàniques o elèctriques.
• La solidesa o la protecció mecànica ha de quedar assegurada amb indepen-

dència de les condicions estimades d’influències externes.
• Han de tenir en compte els possibles riscos a causa d’electròlisi que poden
afectar altres parts metàl·liques.
Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats pels elements

següents:
• barres o tubs;
• platines o conductors nus;
• plaques;
• anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves

combinacions;
• armadures de formigó enterrades, exceptuant-ne les armadures pretensades,

i
• altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades.
Els conductors de terra. La secció dels conductors de terra ha de satisfer les

mateixes prescripcions que compleixen els conductors de protecció. La secció no
ha de ser mai inferior a l’exigida en el cas dels conductors de protecció.
Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra cal extremar
la cura perquè les unions resultin elèctricament correctes. Cal cuidar de manera especial
que les connexions no danyin ni els conductors ni els elèctrodes de terra.
Borns de posada a terra. A totes les instal·lacions de posada a terra s’ha de

preveure un born principal de terra , al qual s’han d’unir (figura 1.7):
• els conductors de terra;
• els conductors de protecció;
• els conductors d’unió equipotencial principal;
• els conductors de posada a terra funcional, si s’escau.

Fig ur a 1 . 7 . Exemple d’unió del born principal a un

conductor de terra per un seccionador
Conductors de protecció. Els conductors de protecció serveixen per unir

elèctricament les masses d’una instal·lació a alguns elements a fi d’assegurar la
protecció contra contactes indirectes. A la taula 1.13 hi trobareu indicada quina
ha de ser la secció dels conductors de protecció.
En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la

canalització d’alimentació han de ser de coure i han de tenir una secció com
a mínim de 2,5 mm2 , si els conductors de protecció disposen d’una protecció
mecànica; i de 4 mm2 , si els conductors de protecció no disposen d’aquesta
protecció mecànica.
Taul a 1. 13 . Secció dels conductors de protecció en mm2
Secció Secció mínima

dels conductors dels conductors
de fase de la instal·lació de protecció
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤ 35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
Si l’aplicació de la taula 1.13 condueix a valors no normalitzats, cal utilitzar

conductors que tinguin la secció normalitzada superior més propera. Els valors
d’aquesta taula només són vàlids si els conductors de protecció han estat fabricats
amb el mateix material que els conductors actius. Si no és així, les seccions
dels conductors de protecció s’han de determinar de manera que presentin una
conductivitat equivalent a la que resulta aplicant aquesta taula.
Quan el conductor de protecció sigui comú a diferents circuits cal dimensionar la

secció del conductor segons la secció dels conductors de fase que sigui més gran.
Com a conductors de protecció es poden utilitzar:
• els conductors amb cables multiconductors;
• els conductors aïllats o nus, que tinguin un embolcall comú amb els
conductors actius;
• els conductors separats nus o aïllats.
Amb els conductors de protecció haurem de tenir en compte les característiques

de caràcter prescriptiu següents:
• els conductors de protecció han d’estar convenientment protegits contra

deterioraments mecànics, químics i electroquímics i contra els esforços
electrodinàmics;
• les connexions han de ser accessibles per a la verificació i els assajos,

excepte en les efectuades en caixes estanques;
• cap aparell ha d’estar intercalat al conductor de protecció.
A la ITC-BT-24 trobareu les 1.10.2 La posada a terra per raons de protecció o funcionals
mesures de protecció que
cal adoptar en els
esquemes TN, TT i IT.
Les disposicions de posada a terra poden ser utilitzades alhora o separadament per
raons de protecció, per raons funcionals o una combinació de totes dues segons
les prescripcions de la instal·lació:
• Quan es fan servir dispositius de protecció contra sobreintensitats per

raons de protecció contra el xoc elèctric, ha de ser preceptiu incorporar el
conductor de protecció en la mateixa canalització que els conductors actius
o en la seva proximitat immediata.
• Les posades a terra per raons funcionals han d’assegurar el funcionament

correcte de l’equip i han de permetre un funcionament correcte i fiable de
la instal·lació.
• Quan la posada a terra sigui necessària alhora per una combinació de raons
de protecció i funcionals, han de prevaldre les prescripcions de les mesures
de protecció.
1.10.3 Conductors CPN
El conductor CPN o PEN és el conductor posat a terra que assegura, alhora,

les funcions de conductor de protecció i de conductor neutre.
A l’esquema TN, quan les instal·lacions fixes al conductor de protecció tinguin

una secció com a mínim igual a 10 mm2 , en coure o alumini, les funcions de
conductor de protecció i de conductor neutre poden ser combinades, si la part
de la instal·lació comuna no està protegida per un dispositiu de protecció de corrent

diferencial residual.
Tanmateix, la secció mínima d’un conductor CPN pot ser de 4 mm2 , a condició que
el cable sigui de coure i del tipus concèntric, i que les connexions que asseguren
la continuïtat estiguin duplicades en tots els punts de connexió sobre el conductor
extern.
1.10.4 Conductors d’equipotencialitat
El conductor d’equipotencialitat assegura una connexió elèctrica que posa

al mateix potencial, o a potencials pràcticament iguals, les parts conductores
accessibles i elements conductors.
El conductor principal d’equipotencialitat ha de tenir una secció no inferior a la

meitat de la del conductor de protecció amb la secció més gran de la instal·lació,
amb un mínim de 6 mm2 . Tanmateix, la seva secció pot ser reduïda a 2,5 mm2 si
el conductor és de coure.
1.10.5 Resistència de les preses de terra
L’elèctrode s’ha de dimensionar de manera que la seva resistència de terra, en

qualsevol circumstància previsible, no sigui superior al valor especificat per a
aquesta, en cada cas.
Aquest valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui
donar lloc a tensions de contacte superiors:
• 24 V en local o emplaçament conductor.
• 50 V en la resta de casos.
• Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte

superiors als valors assenyalats, s’ha d’assegurar l’eliminació ràpida de la
falta amb dispositius de tall adequats al corrent de servei.
La resistència d’un elèctrode depèn de les seves dimensions, de la seva forma i de

la resistivitat del terreny en què s’estableix. Aquesta resistivitat varia freqüentment
d’un punt a un altre del terreny, i també varia amb la profunditat.
La resistivitat del terreny depèn de la humitat i temperatura, que varien durant

l’any. La humitat està condicionada per la porositat i la granulometria del
terreny. La resistivitat del terreny varia considerablement a causa de les baixes
temperatures, sequedat, salinitat i estratigrafia.
Tot i que la sequedat del terreny és desfavorable per a la seva conductivitat, es

desaconsella instal·lar elèctrodes en zones inundades o que poden ser-ho, com per
A la guia BT-18 exemple en els terrenys propers a un riu o a una torrentera.
d’instal·lacions de preses de
terra, podeu consultar els
valors de la resistivitat en
els diferents tipus de
Per tal d’obtenir una primera aproximació de la resistivitat del terra, els càlculs es
terrenys. poden efectuar utilitzant els valors mitjans de la taula 1.14.
Tau la 1 . 1 4 . Valors mitjans de la resistivitat, expressats en ohms per metre
Naturalesa del terreny Valor mitjà de la

resistivitat (Ω·m)
Terrenys cultivables i fèrtils, 50

terraplens compactes i humits
Terraplens cultivables, 500

poc fèrtils i altres terraplens
Terres pedregosos nus, 3.000

sorres seques permeables
Els valors mitjans d’aquesta taula permeten calcular de manera aproximada la resistència a terra d’un elèctrode
Tipus d’elèctrodes. Els tipus d’elèctrodes més utilitzats en les instal·lacions de

posada a terra són els de placa (figura 1.8), els de pica (figura 1.9) i els conductors
enterrats (figura 1.10).
Fi g ura 1 .8 . Elèctrode pla-

ca
Fi g ura 1 . 9. Elèctrode de
pica
Fig u ra 1 . 1 0. Elèctrode
amb conductor enterrat
Un elèctrode és qualsevol massa metàl·lica que, introduïda en el terreny i en

contacte permanent amb aquest, facilita el pas a terra de qualsevol càrrega
elèctrica.
La taula 1.15 reflecteix aquests tres tipus d’elèctrodes, amb les seves característi-
ques i fórmules de càlcul.
Taul a 1. 15 . Característiques i expressions de càlcul segons l’elèctrode utilitzat
Tipus Característiques Resistència

d’elèctrode de pas (Ω)
Placa enterrada S’instal·len en posició Posició vertical: Posició horitzontal:

vertical per millorar el
contacte amb el terreny.
ρa ρa
R = 0, 8 · R = 1, 6 ·
P P
Ofereixen una gran
superfície de contacte.
Acostumen a ser de
coure o ferro galvanitzat.
La seva superfície útil no

pot ser inferior a 0,5 m2 .
Pica vertical Les piques de gran Pica individual: En paral·lel:

longitud poden penetrar
en estrats amb
ρa R1
resistivitats menors. R= RT =
L n
Poden disposar-se en
paral·lel mantenint una
distància mínima entre
si igual al doble de la
seva longitud.
Conductor enterrat Els conductors es 2 · ρa

R=
(horitzontal) col·loquen embeguts en L
els fonaments de l’edifici
formant un bucle al seu
voltant, o en rases, a
una profunditat
aproximada de 0,8
metres, cobertes de
terra per mantenir la
humitat.
En les expressions matemàtiques de la taula 1.15 cal tenir present el següent:
• ρa és la resistivitat aparent del terreny expressada en ohms per metre (Ωm)
• P és el perímetre de la placa expressat en metres
• L és la longitud de la pica o del conductor expressada en metres

• R1 és el valor de la resistència de pas d’una sola pica expressat en ohms

(Ω)
• n és el nombre de piques
1.10.6 Preses de terra independents
Es considera independent una presa de terra respecte a una altra, quan una de
les preses de terra no assoleixi, respecte a un punt de potencial zero, una tensió
superior a 50 V quan per l’altra circula el màxim corrent de defecte a terra previst.
A la ITC-BT-17 trobareu les

indicacions relatives als
dispositius generals i
individuals de
comandament i protecció, i
a l’interruptor de control de
potència (ICP-M).
1.11 Control de la potència contractada
L’interruptor de control de potència (ICP-M) és un dispositiu per controlar

que la potència que demana el consumidor no excedeixi realment la
contractada, i s’utilitza per a subministraments en baixa tensió i fins a una
intensitat de 63 A.
Si el subministrament és superiors a 63 A
Per a subministraments d’intensitat superior a 63 A no s’utilitza l’ICP, sinó interruptors

d’intensitat regulable, maxímetres o integradors incorporats a l’equip de mesura d’energia
elèctrica. En aquests casos no és preceptiva la instal·lació de la caixa per a l’ICP-M.
Sigui quin sigui el dispositiu de control de potència utilitzat, ha d’anar acom-

panyat d’un interruptor general automàtic de tall omnipolar, ja que no es pot
considerar l’ICP-M –ni qualsevol altre dispositiu de control de potència– com a
element de protecció i de desconnexió de la instal·lació.
A la figura 1.11 hi podeu veure la situació del quadre general de comandament

i protecció, dins del qual a l’esquerra, i en posició independent, es troba situat
l’ICP-M.
Figu ra 1. 11 . Situació del quadre general de comandament i protecció
En el cas d’habitatges, locals comercials i industrials s’ha de col·locar una caixa

per allotjar l’ICP-M, immediatament abans de la resta de dispositius de protecció,
en un compartiment independent i precintable; es pot instal·lar en el mateix quadre
en què s’allotgen els dispositius generals de comandament i protecció.
A la taula 1.16 podeu observar els calibres normalitzats de l’ICP-M.

Taul a 1 . 16 . Calibres normalitzats de l’ICP-M per a subministraments en BT
1,5 3 3,5 5 7,5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 63
A l’habitatge, el quadre general de comandament i protecció, ha de ser tan a prop

com sigui possible de la porta d’entrada i no es pot situar en cap altre lloc. En el
cas de locals comercials o industrials també s’ha de situar en el lloc més proper
possible a una porta d’accés a aquests recintes.
2. Connexions de servei, reglamentació i normativa
Ara recordarem quina és la normativa vigent que afecta una instal·lació d’enllaç
en el territori de Catalunya, i també, en primer lloc, en què consisteix una connexió
de servei.
Pel que fa a la normativa, i més concretament al Reglament electrotècnic de baixa

tensió (REBT), com que ja s’han definit els elements d’una instal·lació d’enllaç
i totes les consideracions respectives al càlcul d’aquests, ara, en aquesta activitat
recordarem i comentarem cada instrucció tècnica complementària (ITC).
També coneixerem altres normes implicades com les UNE i les Normes tècniques
particulars de les companyies subministradores que ens afecten en el nostre
territori.
2.1 Connexió de servei
La connexió de servei, també anomenada embrancament, és la part de la

instal·lació de la xarxa de distribució que alimenta la caixa o caixes generals
de protecció (CGP) o unitat funcional equivalent.
2.1.1 Tipus de connexions de servei o embrancaments
Atès el traçat, el sistema d’instal·lació i les característiques de la xarxa, les

connexions de servei o els embrancaments poden ser els següents:
• aeris amb la instal·lació posada sobre façana;
• aeris amb la instal·lació tensada sobre pal;
• subterranis amb entrada i sortida;
• subterranis en derivació;
• mixtos amb una instal·lació aerosubterrània.
Embrancament aeri posada sobre façana. Per a aquest tipus d’embrancament

(figura 2.1) cal tenir en compte les consideracions següents:
Fig u ra 2 . 1 . Exemple d’embrancament aeri sobre façana
• Fer un estudi previ de les façanes perquè resultin tan poc afectades com sigui
possible.
• Els cables s’han d’instal·lar distanciats de la paret i fixats mitjançant

accessoris apropiats.
• Els cables han de ser aïllats, de tensió assignada de 0,6/1 kV i han d’anar
instal·lats preferentment sota conductes tancats o canals protectores, amb
tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina.
• En el cas dels encreuaments de vies públiques i espais sense edificar i segons

la longitud d’obertura, els cables es poden instal·lar lligats directament a tots
dos extrems, bé utilitzant el sistema d’embrancament tens o de cable fiador,
sempre que es compleixin les condicions de la ITC-BT-06.
• En els encreuaments de vies públiques i espais, s’ha de procurar que

l’obertura sigui tan curta com sigui possible.
• L’alçada mínima sobre carrers i carreteres no pot ser en cap cas inferior a 6
metres.
• En edificacions d’interès històric o artístic, o declarades com a tal s’ha de

tractar d’evitar aquest tipus d’embrancaments.
• En trams en què l’embrancament quedi a una alçada sobre el terra inferior a

2,5 metres, s’han de protegir amb tubs o canals rígides de les característiques
que indica la taula 2.1, i s’han de prendre les mesures adequades per evitar
l’emmagatzemament d’aigua en aquests tubs o canals de protecció.
Tau l a 2 .1 . Característiques dels tubs i canals protectores
Característiques Grau (canals) Codi (tubs)
Resistència a l’impacte Forta (6 joules) 4
Temperatura mínima -5°C 4

Temperatura màxima +60°C 1

Propietats elèctriques Continuïtat 1/2

elèctrica/aïllant
Resistència a la penetració Diàmetre ≥ 1 mm 4

d’objectes sòlids
Resistència a la corrosió Protecció interior mitjana, 3

(conductes metàl·lics) exterior alta
Resistència a la No propagador 1
propagació de la flama
El compliment de les característiques d’aquesta taula s’ha de verificar segons els assajos que indiquen les normes UNE-EN 50086-2-1
per a tubs rígids i UNE-EN 50085-1 per a canals.
Embrancament aeri tensat sobre pals. Les connexions de servei o embran-

caments aeris tensats sobre pals (figura 2.2) han de complir les característiques
següents:
• Cables aïllats i de tensió assignada 0,6/1 kV.
• Es poden instal·lar suspesos d’un cable fiador, independent i degudament

tensat.
• El cable fiador pot ser un conductor neutre fiador amb resistència mecànica
adequada, i degudament calculat per a aquesta funció.
• Tots els suports han d’anar proveïts d’elements adequats que han de perme-
tre la subjecció mitjançant suports de suspensió o d’amarratge indistinta-
ment.
• L’alçada mínima sobre carrers o carreteres no ha de ser en cap cas inferior

a 6 metres.
Fig u ra 2 . 2 . Exemple d’embrancament aeri tensat sobre pals
Embrancament subterrani. Aquest tipus d’instal·lació s’ha de fer d’acord amb

el que estableix la ITC-BT-07. Cal tenir en compte les separacions mínimes que
indica la ITC-BT-07 als encreuaments i els paral·lelismes amb altres canalitza-
cions d’aigua, gas, línies de telecomunicació i amb altres conductors d’energia
elèctrica.
Embrancament aerosubterrani. Aquest tipus de connexions de servei són

els embrancaments que es fan una part en instal·lació aèria i una altra part en
instal·lació subterrània.
En el pas dels embrancaments subterranis als aeris, el cable ha d’anar protegit des
de la profunditat que estableix la ITC-BT-07 i fins a l’alçada mínima de 2,5 metres
per sobre del nivell del terra, mitjançant un conducte rígid de les característiques
de l’embrancament aeri sobre façana.
2.1.2 La instal·lació dels embrancaments
Amb caràcter general, els embrancaments han de complir el següent:
• S’han de fer seguint els traçats més curts.
• S’hi faran les connexions quan siguin necessàries i s’empraran els mètodes
adequats.
• Tindran connexions que garanteixin l’aïllament fins a la CGP.
• Han de discórrer per terrenys de domini públic excepte en els aeris o

subterranis en què s’hagin autoritzat les servituds de pas corresponents.
• Evitaran patis interiors, garatges, jardins privats, vials de conjunts privats

tancats, etc.
En general es disposa d’un embrancament per edifici o finca, no obstant això, es poden
establir connexions de servei independents per a subministraments complementaris que
estableix el REBT o per als que tinguin unes característiques (potències elevades entre
d’altres) que així ho aconsellin.
2.1.3 Característiques dels cables i els conductors
Els conductors o cables han de ser de coure o alumini aïllats i els materials
utilitzats i les condicions d’instal·lació han de complir les prescripcions que
estableix la ITC-BT-06 i la ITC-BT-07 per a xarxes aèries o subterrànies de
distribució d’energia elèctrica respectivament.
Pel que fa referència a les seccions i al nombre de conductors s’han de calcular

tenint en compte els aspectes següents:
• Màxima càrrega prevista d’acord amb la ITC-BT-10.
• Tensió de subministrament.
• Les intensitats màximes admissibles per al tipus de conductor i les condici-

ons de la seva instal·lació.
• La caiguda de tensió màxima admissible establerta per l’empresa subminis-

tradora.
2.2 Normativa i reglamentació vigent aplicable
Aquesta normativa i reglamentació és fonamenta en el següent:
• El Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT), aprovat pel Reial decret

842/2002, de 2 d’agost del 2002.
• Les normes UNE (Una Norma Espanyola) i EN (Norma Europea) d’AENOR

(Associació Espanyola de Normalització i Certificació), del CEI (Comissió
Electrotècnica Internacional) i del CENELEC (Comitè Europeu de Norma-
lització Electrotècnica).
• Les Normes tècniques particulars (NTP) de Fecsa-Endesa.
• Disposicions vigents publicades per l’òrgan competent de la Generalitat de

Catalunya.
2.2.1 Reglament electrotècnic per a baixa tensió
El REBT aprovat el 18 de setembre del 2002 en el BOE, el Butlletí Oficial de

l’Estat, deroga l’anterior, el de l’any 1973. Està estructurat en les Instruccions
tècniques complementàries (ITC), que tracten de donar solucions tècniques a
l’ampli ventall de possibilitats que tenen les instal·lacions elèctriques, ja sigui
a partir de les normes UNE o UNE-EN referents als materials o a partir de les
Normes tècniques complementàries de les empreses subministradores.
A continuació descriurem breument les Instruccions tècniques complementàries

que afecten les instal·lacions d’enllaç, i entrarem en detall en els punts que no
Als annexos del web siguin merament descriptius i que requereixin un exemple o interpretació.
d’aquesta unitat hi ha
l’adreça d’Internet en què
es pot consultar aquest Introducció. En els diferents formats de publicació del REBT podem observar,
reglament.
com a introducció, una referència als continguts que tenen els diferents articles en
els quals s’estructura la publicació del BOE. Només cal comentar-ne alguns:
• Article 1: En aquest article es comenta l’objecte del reglament, com per

exemple preservar la seguretat de les persones i dels béns, assegurar el
funcionament normal de les instal·lacions i contribuir a la fiabilitat tècnica
i a l’eficiència econòmica d’aquestes.
• Article 2: El camp d’aplicació, que, per exemple en el cas de corrent altern,

és igual o inferior a 1.000 volts.
• Article 4: Es classifiquen els nivells de tensió i la freqüència de les xarxes.
D’aquesta manera es van definint successivament els diferents camps d’aplicació

i es desglossen les parts de què consta una instal·lació de baixa tensió.
ICT-BT-01. La terminologia. A la ITC-BT-01 hi podeu consultar, per exemple,

les definicions d’amovible, cable multiconductor, conductor CPN o PEN, con-
nexió equipotencial, contacte indirecte, corrent diferencial o residual, factor de
simultaneïtat, parts actives, poder de ruptura, tall onmipolar i tensió de defecte.
D’aquesta manera atansa a l’especialista un vocabulari tècnic útil per al REBT en
conjunt i no només de manera específica per a una ITC en concret.
La ICT-BT-01 presenta un glossari dels termes generals no definits a les

Instruccions tècniques complementàries específiques.
ICT-BT-02. Les Normes de referència al REBT. Per tal de normalitzar els

protocols de seguretat i d’estandardització, hi ha una jerarquia d’entitats que
elaboren normatives de compliment obligat pel que fa a la resistència dels
materials i els protocols d’actuació.
La ICT-BT-02 fa un recull de les normes aplicables al Reglament amb l’any

d’elaboració.
Aquests estàndards van encapçalats per organismes internacionals com el CEI o

el CENELEC, que elaboren les normes UNE-EN, o bé per organismes estatals
com l’AENOR, que elaboren normes UNE, en consonància amb les d’àmbit
internacional. Quan la norma només porta les sigles UNE, és perquè encara no hi
ha una norma internacional que la millori.
ICT-BT-03 Instal·ladors autoritzats en baixa tensió. La instrucció BT-03

estableix les condicions i els requisits que s’han d’observar per tal de certificar
la competència i d’obtenir l’autorització administrativa corresponent dels ins-
tal·ladors autoritzats en l’àmbit d’aplicació del REBT.
En la ITC-BT-03 podeu consultar, per exemple, les atribucions que té un ins-

tal·lador autoritzat de categoria bàsica i un de categoria especialista. També s’hi
pot consultar quins són els mitjans humans i tècnics dels quals ha de disposar un
instal·lador autoritzat en baixa tensió.
Categories d’instal·ladors autoritzats segons la ITC BT-03
A més, la instrucció BT-03 classifica els instal·ladors autoritzats en les categories següents:
bàsica (IBTB) i especialista (IBTE).
També defineix, la BT-03, el concepte, els requisits, la concessió i la validesa del Certificat
de qualificació individual en baixa tensió, i els relatius a l’autorització com a instal·lador en
baixa tensió.
Cal saber també que la ITC-BT-03 descriu quines han de ser les actuacions dels
instal·ladors autoritzats en altres comunitats, quines obligacions tenen i els mitjans tècnics
i humans que han de tenir necessàriament.
ICT-BT-04 Documentació i posada en servei de les instal·lacions. Aquesta

instrucció detalla la documentació tècnica que s’ha de desenvolupar en aplicació
del REBT, tant per a instal·lacions que necessitin projecte, com per a d’altres que,
si bé estan exemptes de presentar-lo, han de redactar obligatòriament la Memòria
tècnica de disseny (MTD).
A l’apartat 3 de la ICT-BT-04 i mitjançant una taula es detallen les instal·lacions

que necessiten projecte; les no incloses en l’apartat 3 n’estan exemptes, però
Consulteu la taula del necessiten una MTD.
punt 3 de la ICT-BT-04 per
saber quin tipus
d’instal·lacions necessiten En els punts 5 i 6 de la ICT-BT-04 es defineix tot allò relatiu a l’execució, la
projecte i quines no.
tramitació i la posada en servei de les instal·lacions.
ICT-BT-05 Verificacions i inspeccions. En aquesta instrucció s’especifiquen els

defectes molt greus, greus i lleus que es poden detectar en una inspecció i, en
concret, fan referència al següent:
• els agents que intervenen en una inspecció;
• les verificacions prèvies a la posada en servei;
• les inspeccions inicials i periòdiques;
• els procediments d’inspecció;
• la classificació de defectes a les instal·lacions.
ICT-BT-10 Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió.

Aquesta instrucció defineix els paràmetres bàsics de càlcul d’una previsió de càrre-
gues en edificis destinats a habitatges, comerços o oficines, indústries específiques
o concentracions d’indústries.
Els paràmetres principals descrits són els següents:
• grau d’electrificació i previsió de potència;
• càrrega total d’un edifici destinat preferentment a habitatges;
• càrrega total corresponent a edificis destinats a una indústria o més.
ICT-BT-12 Instal·lacions d’enllaç. Esquemes. La ITC-BT-12 descriu quins són

els elements que constitueixen les instal·lacions d’enllaç i les possibles configura-
cions existents, segons el nombre d’usuaris i l’existència o no de centralitzacions
de comptadors.
ICT-BT-13 Instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció. Aquesta

instrucció es descriu quan s’ha d’instal·lar una CGP o una CPM i també tot allò
referent a les caixes generals de protecció (CGP), com per exemple:
• l’emplaçament i la instal·lació;
• el tipus i les característiques de les caixes generals de protecció (CGP);
• el tipus i les característiques de les caixes de protecció i mesura (CPM).

ICT-BT-14 Instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació. Es defineix la

línia general d’alimentació (LGA), i també la seva instal·lació i les característiques
dels seus conductors.
ICT-BT-15 Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals. Com per a la LGA,

en aquesta instrucció tècnica complementaria es defineix tot allò referent a les
derivacions individuals.
ICT-BT-16 Instal·lacions d’enllaç. Comptadors: ubicació i sistemes d’ins-

tal·lació. Aquesta instrucció permet consultar la funció que ha de complir
l’interruptor general de maniobra. A més, com que els equips de mesura, coneguts
com a comptadors, estan subjectes a diferents mètodes d’instal·lació i han de
complir unes especificacions, en aquesta ITC es detallen les formes de col·locació,
individual o concentrada, i les especificacions de l’armari o local que els ha
d’allotjar.
ICT-BT-17 Instal·lacions d’enllaç. Dispositius generals i individuals de

comandament i protecció. Interruptor de control de potència. En aquesta
instrucció es defineix tot allò referent als DGCP (dispositius generals de comanda-
ment i protecció), i la funció de l’ICP-M; la situació, les característiques principals
i les normatives que han de complir aquests aparells.
ICT-BT-18 Instal·lacions de posada a terra. Aquesta ITC, a més de recordar

les parts d’un circuit de posada a terra, n’assenyala la importància i en detalla les
parts, com calcular-ne la resistència i altres aspectes de les instal·lacions de posada
a terra.
2.2.2 Normes de referència: normes UNE i UNE-EN
Per tal de normalitzar els protocols de seguretat i d’estandardització, hi ha una

jerarquia d’entitats que elaboren normatives de compliment obligat pel que fa a
resistència de materials i protocols d’actuació.
L’elaboració d’aquests estàndards l’encapçalen els organismes internacionals,

com per exemple:
• la Comissió Electrotècnica Internacional o CEI;
• el Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica o CENELEC.
Aquestes institucions –l’equivalent de les quals a escala nacional és

l’AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació)– posen
a disposició de les parts interessades instruments tècnics avalats per una
àmplia experiència i consensuats pels sectors directament implicats, fet
que facilita l’execució homogènia de les instal·lacions i els intercanvis
comercials.
Així, s’entén que la majoria d’Instruccions tècniques complementaries (ITC)

estiguin acompanyades de normatives sobre assajos de materials, o de solucions
tècniques per a cada cas que tenen una numeració encapçalada per les sigles
UNE (Una Norma Espanyola) d’AENOR, o EN (Norma Europea en anglès) del
CENELEC.
Aquestes normes s’actualitzen quan es troben millores, però amb la referència

citada sempre és possible accedir a la nova versió i d’aquesta manera el text del
REBT sempre es manté ben referenciat.
2.2.3 Normes tècniques particulars de les companyies

subministradores
L’article 45 del Reial Decret (RD) 1955/2000, de l’1 de desembre,

que regula les activitats de transport, distribució, comercialització,
subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia
elèctrica (BOE 310 de 27 de desembre de 2000), especifica els casos en
què tercers han de fer instal·lacions de distribució i cedir-les a una empresa
distribuïdora.
Especifica, a més, que aquestes instal·lacions han d’estar d’acord tant amb
les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries com amb les condicions
tècniques i de seguretat establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per
l’administració competent.
Les presents condicions tècniques i de seguretat tenen per objecte definir les
característiques que han de complir les instal·lacions de distribució destinades
a formar part de les xarxes de distribució de Fecsa-Endesa. Són vàlides per
a les instal·lacions de distribució de nova construcció, tant les que seran fetes
per l’empresa esmentada com les que executaran tercers i seran cedides a Fecsa-
Endesa.
El contingut d’aquestes condicions tècniques i de seguretat s’estructura en el

document NTP Generalitats, i en una sèrie de documents, les Normes tècniques
particulars (NTP), sobre les diferents instal·lacions compreses en les xarxes de
Com a resum de les NTP, distribució.
que tenen a veure
principalment amb el tema
de les instal·lacions Les instal·lacions compreses en les xarxes de distribució, són les següents i hi
d’enllaç, podeu consultar
el “Vademècum trobareu indicades de cadascuna la NTP corresponent que desenvolupa:
d’instal·lacions d’enllaç en
BT”.
• línies aèries de mitjana tensió (NTP-LAMT);
• línies subterrànies de mitjana tensió (NTP-LSMT);
• centres de transformació en edifici (NTP-CT);
• centres de transformació rurals (NTP-CTR);

• línies aèries de baixa tensió (NTP-LABT);
• línies subterrànies de baixa tensió (NTP-LSBT).
També com a part d’aquest conjunt normatiu es desenvolupen les normes particu-
lars d’instal·lacions d’enllaç:
• Instal·lacions d’enllaç en mitjana tensió (NTP-IEMT)
• Instal·lacions d’enllaç en baixa tensió (NTP-IEBT).
2.2.4 Disposicions vigents a Catalunya
Pel que fa a les disposicions vigents publicades per l’òrgan competent

de la Generalitat de Catalunya, la llei 21/1992, de 16 de juliol, de la
Conselleria d’Indústria, estableix el nou marc jurídic en el qual es desplega
la reglamentació sobre seguretat industrial.
L’apartat 5 de l’article 12 assenyala que els reglaments de seguretat industrial

d’àmbit estatal els aprovarà el Govern estatal, sense perjudici que les comunitats
autònomes, amb competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requi-
sits addicionals sobre aquestes matèries, quan es tracti d’instal·lacions radicades
en el seu territori.
3. Documentació tècnica d’instal·lacions d’enllaç
3.1 Representació gràfica i càlcul de les instal·lacions elèctriques

d’enllaç
Per a la redacció d’una memòria tècnica de disseny (MTD), o d’un projecte,

segons si la instal·lació ho requereix o no, en primer lloc cal dimensionar els
elements de la instal·lació d’enllaç. Per fer aquest dimensionament primer
s’han de preveure les càrregues de l’edifici o local, i també saber de quin tipus
d’esquema d’instal·lació d’enllaç es tracta (d’un, dos o més usuaris) i quin tipus
d’embrancament s’utilitza.
Posteriorment, amb la previsió de càrregues resultant, es calcula la caixa general

de protecció (CGP) o de la caixa de protecció i mesura (CPM).
Un cop decidit si els comptadors estan centralitzats, en un punt o més, o si estan

descentralitzats totalment, es calcula la línea general d’alimentació (LGA) i la
derivació individual (DI), en funció de les caigudes de tensió estipulades segons
el reglament i de la forma d’instal·lació i dels conductors emprats.
Amb l’elecció d’altres components com l’interruptor general de maniobra (IGM),

si els comptadors estan centralitzats, dels fusibles de seguretat, del calibre de
l’interruptor de control de potència (ICP) i del sistema de presa a terra, ja podem
donar per configurada la instal·lació d’enllaç.
L’últim pas és, mitjançant programaris especialitzats, representar gràficament la

instal·lació d’enllaç, cosa que sovint ens verificarà també si els nostres càlculs han
estat correctes i que ens ajudarà a redactar-ne la memòria.
3.1.1 La previsió de càrregues
Les previsions de càrregues establertes són els valors teòrics mínims que
cal considerar. Per tant, en cas de saber la demanda real dels usuaris, és
necessari utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.
Les previsions de càrregues permeten, a més, dimensionar la capacitat de submi- Les condicions de previsió
nistrament de les línies de distribució i la potència dels centres de transformació. de càrrega per a
subministraments de BT les
trobareu fixades a la
ITC-BT-10.
Els valors mínims de previsió que estableix la normativa garanteixen la connexió
i la utilització segura de tots els aparells receptors utilitzats habitualment, i també
els augments de potència futurs que puguin demanar els usuaris sense necessitat
de modificar la instal·lació.
Càrrega total corresponent a un edifici dedicat de manera preferent a

habitatges
La càrrega màxima de potència per habitatge depèn del grau d’electrificació, que
pot variar entre el grau d’electrificació bàsica i el grau d’electrificació elevada.
El grau d’electrificació bàsica ha de permetre utilitzar aparells elèctrics

d’ús comú en un habitatge, i el grau d’electrificació elevada és el
corresponent a habitatges amb una previsió d’ús d’aparells electrodomèstics
superior a l’electrificació bàsica o amb superfícies útils d’habitatge superiors
La ITC-BT-25 defineix les a 160 m2 .
característiques dels circuits
independents d’una
instal·lació en un habitatge El grau d’electrificació d’un habitatge es considera “elevat” quan es compleix
de grau d’electrificació
elevada. alguna de les condicions següents:
• La superfície útil de l’habitatge és superior a 160 m2 .
• Si s’ha previst instal·lar-hi aire condicionat, calefacció elèctrica, sistemes

d’automatització o assecadora.
• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30, si el

nombre de preses de corrent d’ús general és superior a 20, i el de preses
de corrent dels banys i auxiliars de cuina és superior a 6.
• Altres condicions indicades a la ITC-BT-25.
Les condicions de previsió de potència que fixa el REBT a la ITC-BT-10 són les
següents:
• La potència que cal preveure per a construccions noves no ha de ser inferior

a 5.750 W a 230 V (25 A) per cada habitatge.
• En habitatges amb un grau d’electrificació elevada, la potència que cal

preveure ha de ser com a mínim de 9.200 W a 230 V (40 A).
• En tots els casos, la potència màxima de la instal·lació, la defineix la

intensitat assignada de l’interruptor general automàtic (IGA), segons indica
la ITC-BT-25.
Pel que fa a aquestes tres condicions anteriors, cal tenir sempre en compte, en
primer lloc, que les potències indicades corresponen a les potències mínimes que
cal preveure per a cadascun dels graus d’electrificació. Quan se saben els valors
reals i aquests són superiors als mínims, els càlculs s’han de fer amb els valors
reals.
La previsió de càrrega en un grau d’electrificació bàsica, en conseqüència,

comprèn teòricament el rang de 5.750 W a 9.199 W, encara que a la pràctica, com
que aquesta previsió depèn del calibre de l’interruptor general automàtic (IGA),
els dos valors possibles són 5.750 W (per a una intensitat de 25 A) i 7.360 W (per
a una intensitat de 32 A).
En tots dos casos, per tant, la potència que s’ha de contractar per a cada usuari
depèn de la utilització que faci de la instal·lació elèctrica i pot ser inferior o igual
a la potència prevista.
La càrrega total corresponent a diversos habitatges o serveis s’ha de calcular

d’acord amb les càrregues corresponents al conjunt d’habitatges, als serveis
generals, als ascensors i muntacàrregues, als grups de pressió, a l’enllumenat de
portal, la caixa d’escala i els espais comuns, i també a les càrregues corresponents
a locals comercials i oficines, i a garatges.
Per determinar la càrrega total (PT ) d’un edifici dedicat principalment a habi-
tatges cal sumar les potències corresponents al conjunt d’habitatges (PH ), serveis
generals de l’edifici (PSG ), locals comercials (PLC ) i garatges que en formen part
(PG ). Així l’expressió resultant és la següent:
PT = PH + PSG + PLC + PG
La taula 3.1 mostra els diferents valors que assoleix el coeficient de simultaneïtat
segons el nombre d’habitatges, i en aquest cas fins a un màxim de 21.
Taul a 3 .1. Coeficient de simultaneïtat, segons el nombre d’habitatges
Nombre d’habitatges (N)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
Coeficient de simultaneïtat
(Cs)
1 2 3 3,8 4,6 5,4 6,2 7 7,8 8,5 9,2 9,9 10,6 11,3 11,9 12,5 13,1 13,7 14,3 14,8 15,3
Quan el nombre d’habitatges n és superior a 21 (n > 21) , el valor del factor de

simultaneïtat es calcula amb aquesta expressió:
Cs = 15, 3 + (n − 21) · 0, 5
Cal tenir en compte que si els habitatges disposen de calefacció i/o aigua calenta
sanitària per acumulació nocturna, el coeficient de simultaneïtat que s’aplica és
1, ja que la càrrega de tots aquests aparells es connecta a la mateixa hora en tots
els habitatges. :::
Càrrega corresponent a un conjunt d’habitatges. Aquesta càrrega (Pv ) és el

producte que s’obté de multiplicar la mitjana aritmètica de les potències màximes
previstes a cada habitatge, pel coeficient de simultaneïtat extret de la taula 3.1.
Així l’expressió resultant és la següent:
N · Gelec
PV = C · ( )
N
Un exemple del càlcul de la càrrega corresponent a un conjunt d’habitatges
Per exemple, considereu, a efectes del càlcul, un edifici de tres plantes de pisos, amb
quatre habitatges per planta de 100 m2 cadascun, i una planta, la de l’àtic, amb només dos
habitatges de 200 m2 .
Els habitatges de 100 m2 no disposen de previsió d’aire condicionat ni de sistema de

calefacció elèctrica i tampoc s’ha previst instal·lar-hi receptors especials. Per tant, s’ha
de prendre el grau d’electrificació bàsica, amb una previsió de càrrega de 5.750 W per
habitatge, ja que no se sap la previsió exacta de demanda elèctrica.
En el cas dels dos habitatges situats a la planta de l’àtic, encara que no tenen previsió d’aire
condicionat, ni previsió de calefacció elèctrica, com que tenen una superfície superior a 160
m2 , es pren el grau d’electrificació elevada, amb una previsió de càrrega de 9.200 W per
habitatge, ja que no se sap tampoc la previsió exacta de demanda elèctrica.
La previsió de càrregues dels habitatges és així, doncs:

N · Gelec 12 · 5.750 W + 2 · 9.200 W
PV = C · = 11, 3 · = 70, 544 kW
N 14
Càrrega corresponent als serveis generals. Aquesta càrrega corresponent s’obté

de la suma de la potència prevista en ascensors, aparells elevadors, centrals de
calor i de fred, grups de pressió, enllumenat de portal, caixa d’escala i espais
comuns i en tot el servei elèctric general de l’edifici sense aplicar-hi cap factor de
reducció per simultaneïtat (factor de simultaneïtat 1).
Càrrega corresponent a ascensors i muntacàrregues. A la taula 3.2 hi ha indi-

cats els valors típics de les potències d’aparells elevadors segons ho especifica la
Norma tecnològica de l’edificació ITE-ITA, (de l’edificació, de les instal·lacions
de transport amb elevadors (ITE) i de les instal·lacions de transport amb ascensors
(ITA)).
Taul a 3. 2. Potències en aparells elevadors
Tipus Càrrega Nombre de Velocitat Potència

d’aparell (kg) persones (m/s) (kW)
elevador
ITA-1 400 5 0,63 4,5
ITA-2 400 5 1,00 7,5
ITA-3 630 8 1,00 11,5
ITA-4 630 8 1,60 18,5
ITA-5 1.000 13 1,60 29,5
ITA-6 1.000 13 2,50 46,0
Càrrega corresponent a grups de pressió. És important determinar la potència

del grup de pressió que cal per elevar l’aigua a tots els habitatges. En general, es
considera que una planta té una alçada de 3 m.
Per determinar el grup de pressió elevador cal considerar el nombre de preses

d’aigua de l’habitatge i, en general, se’n consideren unes 17, tal com es pot veure
a la taula 3.3.
Taul a 3. 3. Distribució i nombre de preses d’aigua en un habitatge
Espai Preses Preses Total

d’aigua d’aigua
freda calenta
Bany 4 3 7
Tau l a 3.3 (continuació)
Espai Preses Preses Total

d’aigua d’aigua
freda calenta
Lavabo 3 2 5
Cuina 4 1 5
Total 11 6 17
Per tal de conèixer la potència expressada en kW del grup de pressió de l’edifici

es pot fer l’estimació que mostra la taula 3.4.
Taul a 3. 4. Estimació de la potència per a grups de pressió
Preses d’aigua Alçada de l’edifici en plantes

totals 1a4 5 a 10 11 a 15 16 a 20
150 1 kW 1 kW 1 kW 1 kW
300 1 kW 1 kW 2 kW 2 kW
450 1 kW 2 kW 4 kW 6 kW
900 2 kW 4 kW 6 kW 6 kW
1.800 2 kW 4 kW 6 kW 8 kW
3.500 4 kW 6 kW 9 kW 11 kW
Càrrega corresponent a enllumenat de portal, caixa d’escala i espais comuns.

Per aquests espais es pot fer una estimació –que trobareu reflectida a la taula 3.5–
segons si l’enllumenat s’efectua amb làmpades d’incandescència o de fluorescèn-
cia.
Taul a 3. 5. Enllumenat d’espais comuns
Portal i espais comuns Escala
Incandescència Fluorescència Incandescència Fluorescència
15 W/m2 8 W/m2 7 W/m2 4 W/m2
Per determinar la càrrega dels serveis generals (PSG ) d’un edifici destinat
principalment a habitatges, cal sumar les potències corresponents als aparells
elevadors (PApEl ), als grups de pressió (PGrPr ) i als espais comuns (PEsCo ).
Així, es pot expressar la càrrega corresponent als serveis generals amb aquesta
fórmula:
PSG = PApEl + PGrP r + PEsCo
Càrrega corresponent a locals comercials i oficines. Aquesta càrrega es calcula

considerant un mínim de 100 W/m2 i planta, amb un mínim per local de 3.450 W
a 230 V i un coeficient de simultaneïtat d’1. La taula 3.6 en mostra un exemple:
Taul a 3 .6. Previsió de càrrega per a locals comercials i oficines (exemple)
Denominació Superfície Previsió real Previsió amb Previsió

(m2 ) (W) 100 W/m2 en W
Local 1 25 desconeguda 2.500 3.450
Local 2 50 desconeguda 5.000 5.000

Denominació Superfície Previsió real Previsió amb Previsió

(m2 ) (W) 100 W/m2 en W
Oficina 1 200 35.000 20.000 35.000
Oficina 2 150 13.500 15.000 15.000
Càrrega total (coeficient simultaneïtat 1) 58.450 W
Càrrega corresponent a garatges. La càrrega corresponent als garatges es

calcula considerant un mínim de 10 W/m2 i planta per a garatges amb ventilació
natural, i de 20 W/m2 per planta en cas que hi hagi ventilació forçada, amb un
mínim de 3.450 W a 230 V i un factor de simultaneïtat d’1.
Càrrega total corresponent comerços, oficines o indústries
En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveure

en els edificis comercials, d’oficines i dedicat a la indústria. La càrrega total no
pot ser mai inferior als valors següents:
• Edificis comercials o d’oficines: la demanda de potència es calcula

considerant un mínim de 100 W/m2 i planta, amb un mínim per local de
3.450 W a 230 V i un coeficient de simultaneïtat d’1.
• Edificis amb concentració d’indústries: la demanda de potència es

calcula considerant un mínim de 125 W/m2 i planta, amb un mínim per
local de 10.350 W a 230 V i un coeficient de simultaneïtat d’1.
Subministraments monofàsics
Les empreses distribuïdores estan obligades, sempre que ho sol·liciti el client, a

efectuar el subministrament de manera que permeti el funcionament de qualsevol
receptor monofàsic de potència més baixa o igual a 5.750 W a 230 V, i fins a un
subministrament de potència màxima de 14.490 W a 230 V. Per aquesta raó, a la
taula 3.7 trobareu els graus de potència en subministraments monofàsics.
Taul a 3. 7. Graus de potència segons el calibre de l’IGA
Grau Potència contractada Calibre de la IGA

d’electrificació en W en A
Bàsic 5.750 25
Bàsic 7.360 32
Elevat 9.200 40
Elevat 11.500 50
Elevat 14.490 63
3.1.2 Càlculs a les instal·lacions d’enllaç
A l’hora de calcular els elements d’una instal·lació d’enllaç, cal tenir en compte:
• L’esquema utilitzat, ja que per a un usuari o dos d’alimentats des del mateix
punt, no hi ha LGA, i la CGP és substituïda pel conjunt de protecció i mesura
(CPM). La derivació individual (DI) pot tenir una caiguda de tensió màxima
de l’1,5%.
• La centralització dels comptadors, que fa variar la caiguda de tensió

màxima de la LGA i la DI.
Càlcul del nombre de caixes generals de protecció
En el càlcul del nombre de caixes generals de protecció (CGP), cal tenir en compte
els aspectes següents:
• Potència prevista en cada centralització.
• Estructura més adient per millorar el nivell de qualitat dels subministra-

ments.
• Potència punta prevista en cada LGA.
• Secció i traçat de les LGA.
En general, el nombre de caixes generals de protecció (CGP) ha de ser

igual a la potència que es contracta de l’edifici dividida per la potència
admissible del tipus de CGP.
L’expressió que permet calcular-ho és la següent:

PT
NCGP =
SCGP
En aquesta expressió la potència admissible segons el tipus de CGP s’expressa en
kVA, és a dir en valors de potència aparent.
Quan el nombre de caixes generals de protecció (CGP) és superior a 2, es poden

instal·lar BTV, les quals redueixen l’espai d’instal·lació de les CGP.
A la taula 3.8 hi ha indicades les intensitats màximes admissibles de les caixes

generals de protecció, segons les normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa, i
també els esquemes d’execució.
Compte!
Cal tenir present que l’esquema 9 de CGP és el preferent d’una companyia subministradora
com Fecsa-Endesa, i que l’esquema 7 de CGP s’ha d’utilitzar només amb l’autorització
prèvia de Fecsa-Endesa, com també en els casos en què sigui impossible instal·lar les CGP
del tipus esquema 9 per les condicions del subministrament, la configuració constructiva de
l’edifici o altres circumstàncies.
Taul a 3. 8. Intensitats màximes de les CGP en A
Esquema 9 160 250 400 630
Esquema 7 100 160 250 400
Criteris per calcular la línia general d’alimentació (LGA)

El càlcul de les caigudes de
tensió es detalla a l’annex 2
de la Guia BT del REBT; i el
càlcul dels corrents de Per determinar de manera reglamentària la secció d’un cable, cal calcular la secció
curtcircuit, a l’annex 3.
mínima que compleix alhora els tres criteris següents:
• Criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament. La tempera-

tura del conductor del cable, treballant a plena càrrega i en règim permanent,
no ha de superar en cap moment la temperatura màxima assignada a
l’aïllament del cable. Aquesta temperatura sol ser la següent:
– 70°C en el cas de cables d’aïllament termoplàstic;

– 90°C en el cas de cables amb aïllament termostable.
• Criteri de la caiguda de tensió. La circulació de corrent pels conductors

ocasiona una pèrdua de potència transportada pel cable, i una caiguda de
tensió o diferència entre les tensions a l’origen i al final de la canalització.
Aquesta caiguda de tensió (cdt) ha de ser inferior als límits que marca
el REBT en cada part de la instal·lació, amb la finalitat de garantir el
funcionament dels receptors alimentats pel cable. Aquest criteri sol ser
determinant quan les línies són molt llargues.
• Criteri de la intensitat de curtcircuit. La temperatura a la qual pot

arribar el conductor d’un cable, com a conseqüència d’un curtcircuit o
sobreintensitat de curta durada, no ha de superar la temperatura màxima
admissible de curta durada (menys de 5 segons) assignada a l’aïllament del
cable. Aquesta temperatura sol ser la següent:
– 160°C en els cables amb aïllament termoplàstic;

– 250°C en els cables amb aïllament termostable.
Passos que cal seguir a l’hora de calcular la línia general d’alimentació

Consulteu les activitats al (LGA)
web d’aquest mòdul.
A l’hora de calcular podem optar per dos mètodes, i en cadascun cal seguir un
procediment determinat:
• Càlcul mitjançant valors unitaris de caiguda de tensió:
– Calcular el corrent absorbit segons la previsió de càrregues. Cal

recordar que la LGA sempre és trifàsica.
– Calcular la caiguda de tensió mitjançant valors unitaris –taula 3.11 i

taula 3.12– segons tensió assignada. En el cas de les LGA, la taula
3.12 (tensió assignada de 0,6/1 kV).
– Comprovar la intensitat admissible. Consulteu la taula 3.13 o taula
3.14, segons si el conductor és de coure o d’alumini.
– Verificar la secció inferior mitjançant una segona iteració.
• Mètode simplificat:
– Calcular del corrent absorbit.

– Determinar la secció per caiguda de tensió, tot considerant el cas
més desfavorable, és a dir, que el cable estigui a la seva temperatura
màxima en servei permanent.
– Comprovar la intensitat admissible segons agrupament i tipus d’ins-
tal·lació (taula 3.1 de la ITC-BT-19).
Nota: Cal tenir en compte que les taula 3.13, taula 3.14 i taula 3.15 pertanyen a la ITC-BT-
14. I que la taula 3.11 i taula 3.12 apareixen a l’Annex 2 de la Guia BT.
Tant en el cas del mètode mitjançant valors unitaris de cdt, com en el cas del
mètode simplificat cal tenir present el següent:
• el tipus de conductor emprat, és a dir, si és de coure o d’alumini, i la tensió

assignada (0,6/1 kV per a LGA);
• el sistema d’instal·lació i d’agrupament (si els cables són unipolars o

multipolars);
• la secció del conductor neutre (vegeu la taula 3.15);
• la secció del tub o conducció, la taula 3.15 o les taules 2 (canalitzacions en

superfície), 5 i 9 (canalitzacions encastades) de la ITC-BT-21.
La taula 3.9 indica, per a algunes temperatures, els valors de la conductivitat

segons el material del conductor.
Tau l a 3 .9 . Conductivitat en funció de la temperatura segons el material de què està fet el conductor
Material 20ºC 70ºC 90ºC
Coure (Cu) 56 48 44
Alumini (Al) 35 30 28
Els valors de la conductivitat s’expressen en siemens partit metre (S/m)
A l’hora de calcular la línia general d’alimentació (LGA) i la derivació individual

(DI) podem fer servir les fórmules que recull la taula 3.10.
Tau la 3 . 1 0 . Formulari per al càlcul de línia general d’alimentació (LGA) i la derivació individual (DI)
monofàsics trifàsics
P P A
I = I = √
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm2
γ·e·U γ·e·U
cosϕ: desfasament entre tensió i corrent en tant per 1 (factor de potència); γ: conductivitat en siemens per metre (Sm); P: potència en
watts (W); L: longitud en metres (m); e: caiguda de tensió en volts (V); U: tensió nominal de la línia en volts (V).
Caigudes de tensió en valors unitaris
Es defineix la caiguda de tensió unitària, com la caiguda de tensió per unitat de

longitud del cable i per unitat d’intensitat que circula pel cable. És calcula amb
l’expressió següent:
e
eu =
L·I
a on:
• eu és la caiguda de tensió unitària expressada en volts (V)
• L és la longitud del conductor expressada en km
• I és la intensitat de servei màxima prevista pel conductor expressada en

amperes (A)
La taula 3.11 i taula 3.12 indiquen les caigudes de tensió unitàries calculades tot
tenint en compte tant la resistència com la inductància dels cables, per a factors
de potència diferents i sota diferents temperatures de servei dels conductors. La
taula 3.11 tracta dels cables que tenen una tensió assignada de 450/750 V, i, en
canvi, la taula 3.12 tracta dels cables de 0,6/1 kV.
Tau la 3. 11 . Caigudes de tensió unitàries per A i km en el cas de cables de tensió assignada de 450/750
V
S FP = 0,8 FP = 1 FP = 0,9
mm2 40°C 60°C 70°C 40°C 60°C 70°C 40°C 60°C 70°C
0,5 53,906 57,827 59,787 67,253 72,154 74,604 60,603 65,014 67,219
0,75 36,722 39,391 40,725 45,769 49,105 50,722 41,270 44,272 45,773
1 27,150 29,121 30,107 33,813 36,277 37,509 30,504 32,722 33,831
1,5 18,217 19,535 20,194 22,604 24,252 25,075 20,441 21,923 22,665
2,5 11,185 11,992 12,395 13,843 14,852 15,356 12,539 13,447 13,901
4 6,994 7,496 7,747 8,612 9,240 9,553 7,826 8,391 8,674
6 4,702 5,038 5,205 5,754 6,173 6,383 5,251 5,628 5,817
10 2,826 3,026 3,125 3,419 3,668 3,792 3,143 3,367 3,479

Taul a 3. 11 (continuació)
S FP = 0,8 FP = 1 FP = 0,9
16 1,803 1,929 1,991 2,148 2,305 2,383 1,995 2,136 2,206
25 1,169 1,249 1,288 1,358 1,457 1,507 1,283 1,372 1,416
35 0,866 0,923 0,952 0,979 1,050 1,086 0,941 1,005 1,038
50 0,664 0,707 0,728 0,723 0,776 0,802 0,713 0,761 0,784
70 0,485 0,514 0,529 0,501 0,537 0,555 0,512 0,545 0,561
95 0,372 0,393 0,403 0,361 0,387 0,400 0,385 0,409 0,420
120 0,310 0.327 0,335 0,286 0,307 0,317 0,316 0,335 0,345
150 0,268 0.281 0,288 0,232 0,249 0,257 0,268 0,283 0,291
185 0,230 0.241 0,246 0,185 0,199 0,205 0,226 0,238 0,245
240 0,194 0,202 0,206 0,141 0,151 0,156 0,186 0,195 0,200
S: secció del cable en mm2 . FP: Factor de Potència.
Tau l a 3 .1 2. Caigudes de tensió unitàries per A i km per a cables de tensió assignada de 0,6/1 kV
S FP = 0.8 FP = 1 FP = 0.9
mm2 40°C 60°C 70°C 90°C 40°C 60°C 70°C 90°C 40°C 60°C 70°C 90°C
1,5 18.255 19.573 20.891 21.550 22.604 24.252 25.899 26.723 20.469 21.951 23.434 24.175
2,5 11.216 12.023 12.830 13.234 13.843 14.852 15.860 16.365 12.562 13.469 14.377 14.831
4 7,024 7,526 8,028 8,279 8,612 9,240 9,867 10,181 7,848 8,413 8,978 9,261
6 4,732 5,068 5,403 5,571 5,754 6,173 6,592 6,802 5,272 5,650 6,027 6,216
10 2,846 3,045 3,244 3,344 3,419 3,668 3,917 4,042 3,157 3,382 3,606 3,718
16 1,820 1,945 2,070 2,133 2,148 2,305 2,461 2,540 2,007 2,148 2,289 2,359
25 1,184 1,263 1,342 1,382 1,358 1,457 1,556 1,606 1,293 1,382 1,471 1,516
35 0,878 0,935 0,992 1,020 0,979 1,050 1,122 1,157 0,950 1,014 1,078 1,110
50 0,672 0,714 0,757 0,778 0,723 0,776 0,828 0,855 0,719 0,376 0,814 0,837
70 0,491 0,520 0,549 0,564 0,501 0,537 0,547 0,592 0,516 0,549 0,582 0,598
95 0,378 0,399 0,420 0,431 0,361 0,387 0,413 0,426 0,390 0,413 0,437 0,449
120 0,315 0,332 0,349 0,357 0,286 0,307 0,327 0,338 0,320 0,339 0,358 0,367
150 0,271 0,284 0,298 0,304 0,232 0,249 0,265 0,274 0,271 0,286 0,301 0,309
185 0,234 0,244 0,255 0,261 0,185 0,199 0,212 0,219 0,229 0,241 0,253 0,259
240 0,197 0,205 0,213 0,217 0,141 0,151 0,161 0,167 0,188 0,197 0,206 0,211
S: secció del cable en mm2 . FP: Factor de Potència.
Càlcul de les seccions amb el mètode de caigudes de tensió unitàries

Per exercitar els
conceptes, feu les
El procediment de càlcul de la secció del conductor, a partir de la taula 3.11 i taula activitats del web.
3.12 és molt senzill, ja que només cal seguir els passos següents:
• Calcular la caiguda de tensió unitària reglamentària màxima admissible en

unitats (V/A km).
• Per raó de la temperatura de servei màxima admissible del conductor i del

factor de potència de la instal·lació, escollir la secció del conductor, la

caiguda de tensió unitària del qual, segons les taules, sigui inferior al valor
reglamentari calculat.
• Comprovar que, amb la secció triada, el conductor és capaç de suportar la

Si es vol efectuar el càlcul amb una segona iteració i apliquem la temperatura real
del conductor, podem continuar el procés de la manera següent:
• Comprovar si la secció normalitzada inferior és capaç també de suportar la

• Calcular la temperatura real del conductor de secció menor amb la fórmula:

I 2
T = T0 + (Tmx − T0 ) ·
Imx
a on:
• T és la temperatura real estimada del conductor
• Tmàx és la temperatura admissible del conductor segons el tipus d’aïllament
• T0 és la temperatura ambient del conductor
• I és la intensitat prevista per al conductor
• Imàx és la intensitat màxima admissible en el conductor segons el tipus

d’instal·lació.
• Comprovar segons la taula 3.11 i taula 3.12 si, a temperatura real, un

conductor d’aquesta mida de secció té una caiguda de tensió unitària més
baixa respecte a la reglamentària. En cas contrari, cal utilitzar la secció
superior determinada en la primera iteració.
La ITC-BT-10 defineix la
previsió de càrregues per a
subministraments en baixa
tensió. Caigudes de tensió màximes segons centralització de comptadors. La caiguda
de tensió màxima permesa és del 0,5 % en el cas de les LGA destinades a
comptadors totalment centralitzats i de l’1% en el cas de les LGA destinades a
centralitzacions parcials de comptadors.
Verificació del corrent màxim admissible. Tot seguit hi ha indicats els valors de
la intensitat màxima admissible expressada en amperes (A) segons la secció del
cable i el tipus de la instal·lació. A la taula 3.13, el conductor és de coure de 0,6/1
kV (cable unipolar RZ1-K).
Tau la 3 . 1 3 . Intensitat màxima admissible en el conductor de coure
Secció nominal del conductor (Cu) ø (mm2 )
10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en paret d’obra o en muntatge superficial

Canals protectores
Taul a 3. 13 (continuació)
60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455
Tubs soterrats
77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
Valors segons la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, i la ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1. Factor de correcció 0,8, segons l’apartat
3.1.3. Els valors de la intensitat són els que fixa la norma UNE 20.460-5-523.
Els valors de la intensitat màxima admissible de la taula 3.13 es refereixen a tres

conductors unipolars carregats que, en el cas de les instal·lacions soterrades, asso-
leixen una temperatura ambient de 25°C, i, en la resta de casos, una temperatura
ambient de 40°C. Sempre que sigui necessari, cal aplicar els factors de correcció
per agrupament o temperatura que donen la norma UNE 20.460-5-523 i la ITC-
BT-07.
La taula 3.14 fa referència a la intensitat màxima admissible (A) en el conductor

d’alumini de 0,6/1 kV (cable unipolar RZ1-Al), segons la secció del cable i del
tipus d’instal·lació.
Tau l a 3 .1 4. Intensitat màxima admissible en el conductor d’alumini
Secció nominal del conductor (Al) (ø mm2 )
16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats en la paret d’obra o en muntatge superficial

Canals protectores
65 82 102 124 158 192 223 258 294 372
Tubs soterrats
78 100 120 144 186 208 236 264 300 344

Valors segons la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40°C. Vegeu ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor de
correcció 0,8 segons l’apartat 3.1.3. Els valors de la intensitat són els fixats a la norma UNE 20.460-5-523.
Secció del conductor neutre i diàmetre del tub. Per a la secció del conductor
neutre s’ha de tenir en compte el màxim desequilibri que es pot preveure, els
corrents harmònics i el seu comportament, segons les proteccions establertes
davant de les sobrecàrregues i els curtcircuits que puguin presentar-se. Les ITC-BT 07 i 14
Les instal·lacions de cables
El conductor neutre ha de tenir una secció que sigui aproximadament el 50% de aïllats i conductors de protecció
a l’interior de tubs soterrats han
la corresponent al conductor de fase, i no pot ser inferior als valors especificats de complir el que especifica la
ITC-BT-07, la qual detalla tot el
a la taula 3.15, la qual detalla també els diàmetres dels tubs i les seccions dels que fa referència a les xarxes
subterrànies de distribució en
cables que s’han d’instal·lar. Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han baixa tensió, excepte pel que fa a
la LGA, cas en què cal seguir la
de permetre ampliar en un 100% la secció dels conductors. ITC-BT-14.
Taul a 3. 15 . Secció del conductor neutre i diàmetre exterior dels tubs
Secció ø mm2 Diàmetre exterior dels tubs

Fase Neutre
10 (Cu) 10 75
16 (Cu) 10 75
16 (Al) 16 75
25 16 110
35 16 110
Secció ø mm2 Diàmetre exterior dels tubs

Fase Neutre
50 25 125
70 35 140
95 50 140
120 70 160
150 70 160
185 95 180
240 120 200
Compte!
Quan hagin de ser instal·lats a l’interior dels tubs, els diàmetres d’aquests segons la secció
del cable que s’ha d’instal·lar han de ser els valors que hi ha indicats a la taula 3.15. En el
cas d’altres agrupacions, cal consultar les taules 2, 5 i 9 de la ITC-BT-21.
Calcular la derivació individual (DI)
En el càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista per

a cada usuari, que ha de ser com a mínim la que fixa la ITC-BT-10, i la intensitat
de la qual ha d’estar controlada pels dispositius de comandament i protecció.
Compte!
A efectes de les intensitats admissibles per cada secció heu de tenir en compte tot el que
indica la ITC-BT-19, i en el cas de cables aïllats a l’interior de tubs soterrats, el que estableix
la ITC-BT-07.
La caiguda de tensió és el paràmetre crític per a l’elecció de la secció dels

conductors de la derivació individual.
La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser la següent:
• del 0,5% en el cas de comptadors centralitzats en més d’un lloc;
• de l’1,5% en el cas de derivacions individuals en subministraments per a un

únic usuari en què no hi ha LGA.
El càlcul de les derivacions individuals es pot fer, tal com passava en el cas de la
LGA, amb el mètode de caigudes de tensió unitàries o amb el mètode simplificat.
El càlcul, però, ha de dur a terme els passos següents:
• Calcular la intensitat segons la previsió de càrregues.
• Seleccionar el sistema de canalització, el sistema d’instal·lació i el tipus de

conductor.
• Calcular inicialment la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissi-

ble del conductor.
• Determinar les dimensions de la canalització.
Hi ha un parell d’observacions sobre el procés de càlcul de les derivacions

individuals a fi d’optimitzar el resultat:
• Cal minimitzar la caiguda de tensió a la DI, ja que segons la ITC-BT-19 és

possible compensar les caigudes de tensió (cdt) entre la instal·lació interior
i la derivació individual. D’aquí que sigui recomanable, en la majoria de
casos, minimitzar la caiguda de tensió a la derivació individual i així limitar
la secció dels conductors a les instal·lacions interiors.
• Prendre com a temperatura la màxima del conductor. En determinades

instal·lacions (oficines, locals comercials, petites indústries, etc.) en les
quals és previsible un augment futur de la potència instal·lada i, per tant,
un increment de la temperatura de servei del conductor, es recomana fer els
càlculs de manera que es pregui en consideració d’entrada la temperatura
màxima de servei del conductor.
Exemple de procediment per determinar la secció de les derivacions

individuals
D’entrada, cal establir el càlcul per a un habitatge amb subministrament monofàsic

a 230 V i una temperatura estimada del conductor de 40°C.
1. Calcular la caiguda de tensió. Tot seguit hi ha un recull dels valors de la

caiguda de tensió (cdt) de la derivació individual (DI). Si la temperatura, per
exemple, fos 70°C, els valors de la cdt s’haurien de multiplicar per un factor de
correcció de l’1,12.
La taula 3.16 recull els valors de caiguda de tensió expressats en volts (V), segons
la secció i la longitud del cable per a una electrificació bàsica de 5.750 W.
Taul a 3 .16 . Valors de la caiguda de tensió (en volts) per a una electrificació bàsica
Secció Longitud de la derivació individual (m)

(ø mm2 )
10 20 25 30 35 40 45 50
6 1,60 3,20
10 0,96 1,92 2,40 2,88 3,36
16 0,60 1,20 1,50 1,80 2,10 2,40 2,70 3,00
25 0,38 0,77 0,96 1,15 1,34 1,54 1,73 1,92
35 0,28 0,55 0,68 0,83 0,96 1,09 1,24 1,37
50 0,19 0,38 0,48 0,58 0,67 0,77 0,86 0,96
La taula 3.17 mostra els valors de caiguda de tensió expressats en volts (V), de la
derivació individual segons la secció i la longitud del cable, per a una electrificació
elevada de 9.200 W.
Taul a 3. 17 . Valors de caiguda de tensió en volts per a una electrificació elevada
Secció Longitud de la derivació individual (m)

(ø mm2 )
10 20 25 30 35 40 45 50
6 2,58
10 1,54 3,08
16 0,97 1,93 2,41 2,90 3,38
25 0,62 1,23 1,54 1,85 2,16 2,47 2,78 3,08
35 0,45 0,88 1,09 1,33 1,54 1,76 1,99 2,21
50 0,31 0,62 0,77 0,93 1,08 1,23 1,39 1,54
A l’exemple que recullen la taula 3.16 i taula 3.17, la secció dels conductors
depèn de la caiguda de tensió màxima admesa, que en el cas de subministraments
monofàsics varia segons si són:
• comptadors centralitzats en més d’un lloc, cas en el qual el màxim admès

és del 0,5% de 230 V = 1,65 V;
• comptadors totalment concentrats, cas en el qual el màxim admès és de

l’1% de 230 V = 2,3 V;
• habitatges unifamiliars sense LGA, cas en el qual el màxim admès és de

l’1,5% de 230 V = 3,45 V.
2. Comprovar la intensitat màxima admissible. A la taula 3.18 i taula 3.19 hi

ha indicats per a cada tipus de cable, la intensitat màxima admissible segons la
secció del cable i el tipus d’instal·lació, sempre el més habituals, ja que han estat
descartats el que tenen un interès pràctic menor.
Compte!
Si s’escau, cal aplicar els factors de correcció per agrupament de circuits o per temperatura
ambient.
A la taula 3.18 hi ha els valors de la intensitat màxima admissible per a conductors

unipolars ES07Z1-K (450/750V).
Tau la 3 . 1 8. Intensitat màxima admissible en A per a conductors unipolars ES07Z1-K (450/750V),
segons el tipus d’instal·lació

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial sm
36 50 66 84 104
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial st
32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315

Valors conformes a la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, a una temperatura ambient de 40°C. sm és el subministrament monofàsic i st
és el subministrament trifàsic.
La taula 3.19 mostra els valors de la intensitat màxima admissible per a conductors
unipolars RZ1-K (0,6/1 kV).
Tau l a 3 .1 9. Intensitat màxima admissible en A per a conductors unipolars ES07Z1-K (0,6/1 kV) segons
el tipus d’instal·lació

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs soterrats sm
71 94 122 157 186
Tubs soterrats st
58 77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
Tubs encastats
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica sm
49 68 91 116 144
Tubs encastats
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica st
44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Les dades es basen en la ITC-BT-07, 3.1.3, amb una temperatura del terreny de 25°C, i en la taula 1 de la ITC-BT-19 mètode B, columna
8, per a una temperatura ambient de 40°C. L’abreviatura sm significa ’subministrament monofàsic’ i st ’subministrament trifàsic’.
A la taula 3.20 hi ha els valors de la intensitat màxima admissible per a cables

multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV).
Tau l a 3 .2 0. Intensitat màxima admissible en A per a cables multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV) en funció
del tipus d’instal·lació

6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Tubs soterrats sm
65 86 113 147 176
Tubs soterrats st
53 70 92 120 144 172 208 248 284 320 360 416
Tubs encastats
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica sm
49 68 91 116 144
Tubs encastats
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica st
44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Els valors estan basats en la ITC-BT-07, 3.1.3, per a una temperatura del terreny de 25°C i la taula 1 de la ITC-BT-19 mètode B, columna
8, per a una temperatura ambient de 40°C. L’abreviatura sm significa ’subministrament monofàsic’ i st ’subministrament trifàsic’.
3. Dimensions de tubs i canals protectores. Un cop coneguda la secció

dels conductors, se selecciona la secció del sistema de canalització (tub o canal
protectora), d’acord amb els criteris que indiquen la taula 3.21 i taula 3.22.
La taula 3.21, en particular, indica el diàmetre dels tubs i la secció eficaç mínima
de les canals protectores segons la secció del conductor per a un subministrament
monofàsic.
Tau la 3. 21 . Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de les canals protectores per a un subministra-
ment monofàsic
Secció Secció eficaç Muntatge Encastat Soterrat

nom. mínima canals superficial
cond. protectores
(mm2 )
(mm2 ) ES07Z1- RZ1-K ES07Z1- RZ1-K ES07Z1- RZ1-K RZ1-K

K K K
3U 3U 1T1 3U 3U 1T 3U 1U 1T 3U 1T
6 236 560 618 32 32 32 32 40 40 40 40
10 388 744 789 32 40 40 32 40 40 40 50
16 551 975 789 32 40 40 32 40 40 50 50
25 874 1283 1558 50 50 50 50 50 63 63 63
35 1150 1581 2005 63 50 63 50 63 63 63 75

En el cas d’aquest sistema particular (1T1) d’instal·lació, per coincidència en el seu traçat, es poden col·locar diverses derivacions
individuals a dins de la mateixa canal protectora; en aquest cas es multiplica la secció eficaç pel nombre de derivacions individuals. U
és el cable unipolar i T és el cable de tres conductors.
La taula 3.22 indica els diferents diàmetres dels tubs i secció eficaç mínima de
les canals protectores segons la secció del conductor per a un subministrament
Per a un càlcul més exacte trifàsic.
es poden utilitzar les
fórmules de la ITC-BT-15, Tau la 3 . 2 2. Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de canals protectores per a un subministrament
apartat 3 sobre els cables.
trifàsic
Secció Secció eficaç Muntatge Encastat Soterrat

nom. mínima superficial
cond. canals
protectores
(mm2 )
(mm2 ) ES07Z1- RZ1-K ES07Z1- RZ1-K ES07Z1- RZ1-K RZ1-K

K K K
5U 5U 1P1 5U 5U 1P 5U 5U 1P 5U 1P
6 393 933 865 32 40 40 32 50 40 50 50
10 647 1240 1128 40 50 50 40 50 50 63 63
16 919 1625 1695 50 63 50 63 63 63 63 63
25 1457 2139 2304 63 63 75 63 63 75 75 90
35 1916 2635 3007 63 75 75 75 75 90 90
50 2705 3478 4211 75 110 110
70 3584 4724 125
95 4637 5639 125
120 7272 140
150 9275 160
185 10893 180
240 13514 200

En el cas d’aquest sistema d’instal·lació, (1P1), per coincidència en el seu traçat, es poden col·locar diverses derivacions individuals
a l’interior de la mateixa canal protectora, en aquest cas es multiplica la secció eficaç pel nombre de derivacions individuals. U és el
cable unipolar i T és el cable de tres conductors.
Els valors corresponents a la secció eficaç mínima de les canals protectores

i al diàmetre exterior dels tubs de les dues taules anteriors s’han considerat
menyspreables les seccions ocupades per l’agulla de comandament (1,5 mm2 ). Els colors dels aïllants
Els cables porten aïllants de
4. Aplicació en edificis d’habitatges amb subministrament monofàsic. Com a colors diferents. Els cables
neutres són de color blau, mentre
resum de l’aplicació per a edificis d’habitatges amb subministrament monofàsic i que els de fase són marrons,
negres o grisos (grisos utilitzats
comptadors centralitzats en un únic lloc, hi ha la taula 3.23 i taula 3.24, que, segons en el cas d’un sistema trifàsic) i
els cables de protecció són
la derivació individual i el grau d’electrificació, calculen la secció del conductor, el verd-grocs.
diàmetre exterior del tub i la secció efectiva de la canal protectora que cal utilitzar.
La taula 3.23, en particular, mostra aquests valors per a una electrificació bàsica
de 5.750 W.
Taul a 3. 23. Secció del conductor, diàmetre exterior del tub i secció efectiva de la canal, segons el tipus
de DI per a una electrificació bàsica
Cable 450/750 V 0,6/1 kV 0,6/1 kV
3 unipolars (1 tripolar)
Longitud Secció Diàmetre Secció Diàmetre Secció Diàmetre Secció

de la DI (mm2 ) tub efectiva tub efectiva tub efectiva
(m) (mm) canal (mm) canal (mm) canal
(mm2 ) (mm2 ) (mm2 )
fins a 14 6 40 236 40 560 40 618
fins a 23 10 40 388 40 744 40 789
fins a 38 16 40 551 40 975 50 1179
fins a 59 25 50 874 50 1283 50 1558
La taula 3.24 presenta els valors de la secció del conductor, el diàmetre exterior
del tub i la secció efectiva de la canal protectora per a una electrificació elevada
9.200 W.
Taul a 3. 24. Secció del conductor, diàmetre exterior del tub i secció efectiva de la canal, segons el tipus
de DI per a una electrificació elevada
Cable 450/750 V 0,6/1 kV 0,6/1 kV
3 unipolars (1 tripolar)
Longitud Secció Diàmetre Secció Diàmetre Secció Diàmetre Secció

DI (mm2 ) tub efectiva tub efectiva tub efectiva
(m) (mm) canal (mm) canal (mm) canal
(mm2 ) (mm2 ) (mm2 )
fins a 8 6 40 236 40 560 40 618
fins a 14 10 40 388 40 744 40 789
fins a 23 16 40 551 40 975 50 1179
fins a 37 25 50 874 50 1283 50 1558
fins a 50 35 50 1150 50 1581 63 2005
A la taula 3.25 hi ha els tipus de cables, amb la seva tensió assignada segons el
tipus d’instal·lació i de canalització.
Tau l a 3 .2 5. Tensió assignada i tipus de cables segons el tipus d’instal·lació
Sistema instal·lació i canalització Cable
Superficial amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Superficial amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Encastat amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Encastat amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Sistema instal·lació i canalització Cable
Soterrat amb tub no propagador de la flama RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)

(sempre multiconductors)
Canal d’obra amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Canal d’obra amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Canal d’obra amb safates RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Canal d’obra amb cables instal·lats a dins RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Nota: canalització prefabricada segons UNE-EN 60439-2
Respecte a les dades de la taula 3.25, ES07Z1-K (AS) és un cable unipolar

de tensió assignada 450/750 V amb conductor de coure de classe 5 (flexible) i
aïllament de compost termoplàstic. RZ1-K (AS) és un cable de tensió assignada
0,6/1 kV amb conductor de coure de classe 5, aïllament de polietilè reticulat i
coberta amb compost termoplàstic. DZ1-K (AS) és un cable de tensió assignada
0,6/1 kV amb conductor de coure de classe 5, aïllament d’etilè-propilè i coberta
amb compost termoplàstic.
La taula 3.26 recull les dimensions que ha de tenir com a mínim la canaleta o el
conducte fet d’obra de fàbrica.
Tau la 3 . 2 6 . Dimensions mínimes en m de la canaleta o conducte d’obra de fàbrica
Nombre de derivacions L (m)
una fila dues files
Fins a 12 0,65 0,5
13-24 1,25 0,65
25-36 1,85 0,95
37-48 2,45 1,35
L és l’amplada per a una profunditat (P) de 0,15 m; totes dues expressades en metres.
A les activitats del web del
mòdul 6 hi ha diverses
propostes per aplicar
aquests conceptes. 5. Formulari utilitzat. La taula 3.27 resumeix les fórmules principals que s’han
d’aplicar a l’hora de fer els càlculs de les derivacions individuals.
Tau la 3 . 2 7 . Formulari per calcular la derivació individual (DI)
Monofàsics Trifàsics
P P A
I = I = √
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm2
γ·e·U γ·e·U
cosϕ: desfasament entre tensió i corrent en tant per 1 (factor de potència). γ: conductivitat en siemens per metre (S/m). P: potència
expressada en watts (W). L: longitud expressada en metres (m). e: caiguda de tensió en volts (V). U: és la tensió nominal de la línia en
volts (V).
3.1.3 Dimensionament de la instal·lació de posada a terra
La instal·lació de posada a terra té com a finalitat aconseguir que en el

conjunt d’instal·lacions, en els edificis i en les superfícies de terreny properes
no apareguin diferències de potencial perilloses i, alhora, ha de permetre
el pas a terra dels corrents de defecte o dels de descàrrega que s’originen a
l’atmosfera.
La normativa ITC-BT-18
Quan altres instruccions tècniques del REBT prescriguin l’obligatorietat de posar a terra
algun element o part de la instal·lació, les posades a terra en qüestió s’han de regir pel
contingut de la ITC-BT-18.
Les unions a terra
Per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats pel següent:
• barres o tubs;
• platines o conductors nus;
• plaques;
• anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves

combinacions;
• armadures de formigó enterrades, exceptuant-ne les armadures pretensades;
• altres estructures enterrades que es demostri que són apropiades.
La secció dels conductors de terra. La secció dels conductors de terra ha de

satisfer les mateixes prescripcions que es compleixen en el cas dels conductors de
protecció.
La secció dels conductors de terra no ha de ser mai inferior a la que

s’exigeix en el cas dels conductors de protecció.
Extremeu la cura!
Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra heu
d’extremar la cura perquè les unions resultin elèctricament correctes. Cal cuidar de
manera especial que les connexions no danyin ni els conductors ni els elèctrodes de terra.
Bornes de posada a terra. En totes les instal·lacions de posada a terra s’ha de

preveure una borna principal de terra, al qual s’hi han d’unir:
• els conductors de terra;

• els conductors de protecció;
• els conductors d’unió equipotencial principal;
• els conductors de posada a terra funcional, si n’hi ha.
Conductors de protecció. Els conductors de protecció serveixen per unir

elèctricament les masses d’una instal·lació a alguns elements a fi d’assegurar la
protecció contra contactes indirectes.
En tots els casos, els conductors de protecció que no formen part de la

canalització d’alimentació han de ser de coure i han de tenir una secció com
a mínim de 2,5 mm2 , si els conductors de protecció disposen d’una protecció
mecànica, i de 4 mm2 , si els conductors de protecció no disposen d’aquesta
protecció mecànica.
La taula 3.28 indica quines han de ser les seccions dels conductors de protecció.
Taul a 3. 28 . Secció dels conductors de protecció
Secció dels conductors de fase de la instal·lació Secció mínima dels conductors de protecció
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤ 35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
Compte!
Si l’aplicació de la taula 3.28 condueix a valors no normalitzats, aleshores heu d’utilitzar

conductors que tinguin la secció normalitzada superior més propera.
Els valors de la taula 3.28 només són vàlids si els conductors de protecció han estat
fabricats amb el mateix material que els conductors actius. Si no és així, les seccions dels
conductors de protecció s’han de determinar de manera que presentin una conductivitat
equivalent a la que resulta en aplicar aquesta taula.
Quan el conductor de protecció és comú a diferents circuits, cal dimensionar

la secció del conductor segons la secció dels conductors de fase que sigui més
gran.
Com a conductors de protecció es poden utilitzar:
• els conductors amb cables multiconductors;
• els conductors aïllats o nus que tinguin un embolcall comú amb els conduc-
tors actius;
• els conductors separats nus o aïllats.
Pel que fa als conductors de protecció, cal tenir en compte les següents caracterís-
tiques de caràcter prescriptiu:
• els conductors de protecció han d’estar convenientment protegits contra

deterioraments mecànics, químics i electroquímics i contra els esforços
electrodinàmics;
• les connexions han de ser accessibles per a la verificació i els assajos,

excepte en les efectuades en caixes estanques;
• cap aparell ha d’estar intercalat al conductor de protecció.
La resistència de les preses de terra
L’elèctrode s’ha de dimensionar de manera que la seva resistència de terra,

en qualsevol circumstància previsible, no sigui superior al valor que, en cada
cas, aquesta té especificat.
El valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui donar
lloc a tensions de contacte superiors a les següents:
• 24 V en local o emplaçament conductor;
• 50 V en la resta de casos.
Compte!
Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte superiors als
valors de 24 V i 50 V, cal garantir l’eliminació ràpida de la falta, amb dispositius de tall
adequats al corrent de servei.
La resistència d’un elèctrode depèn de les seves dimensions i forma i de la

resistivitat del terreny en què s’estableix. Aquesta resistivitat varia sovint d’un
punt a un altre del terreny, i també varia amb la profunditat. La Guia BT-18
d’instal·lacions de preses
de terra indica els valors
La resistivitat varia notablement a causa de l’estratigrafia del terreny, les baixes de la resistivitat en els
diferents tipus de terrenys.
temperatures, la sequedat o la humitat, la salinitat, les quals varien al llarg de l’any.
La humitat està condicionada per la porositat i la granulometria del terreny.
Tot i que la sequedat és desfavorable per a la conductivitat del terreny, es

desaconsella instal·lar elèctrodes en zones inundades o que poden quedar negades,
com són, per exemple, els terrenys propers a un riu o a una torrentera.
Per tal d’obtenir una primera aproximació a la resistivitat del terreny, els càlculs
es poden efectuar utilitzant els valors mitjans que recull la taula 3.29.
Tau l a 3 .2 9. Valors mitjans de la resistivitat, expressats en ohms per metre (Ω·m)
Naturalesa del terreny Valor mitjà en Ω·m de la resistivitat
Terrenys cultivables i fèrtils 50

Terraplens compactes i humits
Terraplens cultivables poc fèrtils 500

Altres terraplens
Terres pedregosos nus 3.000

Sorres seques permeables
Naturalesa del terreny Valor mitjà en Ω·m de la resistivitat
Aquests valors mitjans permeten calcular de manera aproximada la resistència a terra d’un elèctrode.
Tipus d’elèctrodes. Els tipus d’elèctrodes més utilitzats en les instal·lacions de

posada a terra són els de placa (figura 3.1), els de pica (:figura:figura2:) i els
conductors enterrats (figura 3.3).
Fi g ura 3 .1 . Elèctrode pla-

ca
Fi g ura 3 . 2. Elèctrode de
pica
Fi g ura 3 . 3 . Elèctrode
amb conductor enterrat
Un elèctrode és qualsevol massa metàl·lica que, introduïda en el terreny i en

permanent contacte amb aquest, facilita el pas a terra de qualsevol càrrega
elèctrica.
La taula 3.30 mostra aquests tres tipus d’elèctrodes, amb les seves característiques
i fórmules de càlcul.
Tau l a 3 .3 0. Característiques i expressions de càlcul segons l’elèctrode utilitzat
Tipus d’elèctrode Característiques Resistència de pas (Ω)
Placa enterrada S’instal·la en posició Posició vertical: Posició horitzontal:

vertical per millorar el
ρa ρa
contacte amb el terreny. R = 0, 8 · R = 1, 6 ·
P P
Ofereix una gran

superfície de contacte.
Acostuma a ser de
coure o ferro galvanitzat.
No pot tenir una

superfície útil inferior a
0,5 m2 .
Pica vertical Les piques de gran Pica individual: En paral·lel:

longitud poden penetrar
ρa R1
en estrats amb R= RT =
L n
resistivitats menors.
Poden disposar-se en
paral·lel tot mantenint
una distància mínima
entre si igual al doble de
la seva longitud.
Conductor enterrat Els conductors es 2 · ρa

R=
(horitzontal) col·loquen embeguts en L
els fonaments de l’edifici
tot formant un bucle al
seu voltant; o en rases,
a una profunditat
aproximada de 0,8 m,
cobertes de terra perquè
mantinguin la humitat.
ρa: resistivitat aparent del terreny en ohms per metre (Ω·m). P: perímetre de la placa en metres (m). L: longitud de la pica o del
conductor en metres(m). R1: resistència de pas d’una sola pica en ohms (Ω). n: nombre de piques.
L’apartat 2 de les activitats

al web del mòdul 6
presenta els resultats d’un
esquema unifilar
d’instal·lació d’enllaç.
3.1.4 Representació gràfica d’instal·lacions d’enllaç
La representació gràfica és a l’esquema unifilar i detalla tot el que fa referència

a les característiques bàsiques dels elements, és a dir, corrents màxims pel que fa
a CGP, fusibles i dispositius de protecció, com també les seccions dels cables i la
quantitat de conductors per línia tot comptabilitzant el conductor de protecció.
La figura 3.4 mostra un exemple de representació gràfica amb simbologia norma-

litzada.
F igu r a 3. 4 . Representació gràfica mitjançant simbologia normalitzada d’una instal·lació d’enllaç
A les adreces d’interès del

web del mòdul 6 hi ha un
seguit de referències a les
pàgines d’Internet dels Eines informàtiques. Actualment hi ha un ventall molt ampli d’eines informàti-
fabricants de programari
útil per al càlcul i la ques que ens faciliten calcular els elements d’una instal·lació d’enllaç, com també
representació gràfica de
les instal·lacions d’enllaç. elaborar documentació, ja sigui la memòria tècnica de disseny (MTD), l’esquema
unifilar o els diferents documents que cal presentar per legalitzar-la.
Per tal de tenir una perspectiva de diferents programaris n’esmentarem alguns i en

descriurem breument les característiques més representatives.
ElecPro i LGA+
El fabricant AGIT SL ofereix, entre d’altres, dues aplicacions molt senzilles de fer
anar que us poden ser d’utilitat:
• ElecPro per elaborar la memòria tècnica de disseny (MTD);
• LGA+ per elaborar memòries tècniques i esquemes unifilars.
La figura 3.5 mostra un pas del procés per definir les característiques d’una
instal·lació d’enllaç amb la finalitat d’elaborar la memòria tècnica i l’esquema
unifilar.
Figu ra 3. 5. Procés d’introducció de dades en el programari LGA+
CIEBT
Per al càlcul d’instal·lacions electrotècniques de baixa tensió hi ha al mercat

l’aplicació CIEBT, força completa, del fabricant dmELECT, la qual permet
elaborar també documentació per a instal·lacions que requereixen projecte, amb la
generació d’una memòria descriptiva detallada amb tots els apartats i subapartats
que requereix la llei.
CYPE
L’empresa Cype Ingenieros ofereix un entorn de treball en el qual també és

possible fer càlculs elèctrics, entre moltes altres coses, i representar gràficament
una instal·lació elèctrica.
CYPE És un programa que requereix més formació per emprar-lo, però té el gran
avantatge que en podem descarregar una versió d’avaluació o descarregar el mateix
fitxer i activar-lo per a un ús restringit a un horari (de 22 h a les 8 del matí); l’arxiu
que s’ha de descarregar és de més d’1 GB i cal una connexió a Internet permanent.
PrismyTool PrismyTool és un
programari de descàrrega
gratuïta en un arxiu únic de
18 MB.
El programari PrismyTool de càlcul de conductors és especialment didàctic i
fàcil d’utilitzar, ja que guia a l’hora d’omplir els paràmetres i permet en qualsevol
moment consultar les instruccions tècniques complementaries aplicables en cada
cas.
La figura 3.6 mostra una pàgina d’exemple del càlcul d’una LGA.
F igu r a 3. 6 . Informe de càlcul d’una línia general d’alimentació
3.2 Documentació tècnica i posada en servei de les instal·lacions

elèctriques d’enllaç
Quan un usuari necessita un subministrament d’energia elèctrica per al seu nou

habitatge, local comercial, d’oficines o indústria, l’instal·lador autoritzat en baixa
tensió ha d’iniciar una sèrie de procediments administratius i comercials amb
la companyia subministradora i amb els òrgans competents de la Generalitat de
Catalunya, que és necessari conèixer per tal d’evitar retards en la posada en marxa
de la nova instal·lació.
La tramitació amb l’empresa subministradora s’inicia amb una sol·licitud de sub-

ministrament, després continua amb la tramitació de l’informe tècnic d’instal·lació
d’enllaç, després es fan les instal·lacions necessàries per connectar la xarxa de
distribució de l’empresa elèctrica amb el nou usuari i acaba amb la contractació.
Tots aquests procediments estan regulats per la llei del sector elèctric que té com
a finalitat bàsica establir la regulació del sector i el reial decret que regula les acti-
vitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments
d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.
La llei, el REBT i els reials decrets són les bases fonamentals d’aquests pro-
cediments administratius, sense oblidar les competències de la Generalitat de
Catalunya en l’aplicació de decrets i instruccions que concreten i desenvolupen
aspectes d’aquesta tramitació.
3.2.1 Documentació de les instal·lacions
La ITC-BT-04 (Documentació i posada en servei de les instal·lacions) té com

a objecte desenvolupar les prescripcions de l’article 18 del REBT, i determinar
la documentació tècnica que han de tenir les instal·lacions per ser legalment
posades en servei, com també la seva tramitació davant de l’òrgan competent de
l’Administració.
Les instal·lacions en l’àmbit d’aplicació d’aquest REBT s’han d’executar sobre

la base d’una documentació tècnica que, depenent de la seva importància, ha
d’adoptar una de les modalitats següents:
• Projecte
• Memòria tècnica de disseny (MTD)
Projecte
Si cal presentar un projecte com a documentació, l’ha de redactar i signar un tècnic

titulat competent, el qual és la persona directament responsable que l’execució del
projecte s’ajusti a les disposicions reglamentàries.
El projecte d’instal·lació es desenvolupa com a part del projecte general de

l’edifici o en forma d’un projecte específic o més. En la memòria del projecte
s’expressen especialment:
• Les dades relatives al propietari.
• L’emplaçament, les característiques bàsiques i l’ús al qual es dedicarà, com

també les característiques i les seccions dels conductors que es faran servir.
• Les característiques i els diàmetres dels tubs per a les canalitzacions.
• La relació nominal dels receptors que es preveu instal·lar i la seva potència,

sistemes i dispositius de seguretat adoptats i tots els detalls que calguin
d’acord amb la importància de la instal·lació projectada i a fi i efecte de
posar de manifest el compliment de les prescripcions del REBT i les seves
instruccions tècniques complementàries.
• L’esquema unifilar de la instal·lació i les característiques dels dispositius

de tall i protecció adoptats, els punts d’utilització i les seccions dels
conductors.
• Els croquis del traçat.
• Els càlculs justificatius de disseny.
Els plànols han de ser suficients en nombre i detall, tant per donar una idea clara de
les disposicions que es pretenen adoptar a les instal·lacions, com perquè l’empresa
instal·ladora que executi la instal·lació disposi de totes les dades necessàries per
realitzar-la.
Instal·lacions que necessiten projecte
Per executar-les, necessiten l’elaboració de projecte les instal·lacions noves se-

güents que s’indiquen a la taula 3.31.
Taul a 3. 31 . Instal·lacions que requereixen projecte
Grup Tipus d’instal·lació Límits
a · Indústries, en general P > 20 kW
b · Locals humits, pulverulents o P > 10 kW

amb risc de corrosió
· Bombes d’extracció o elevació
d’aigua, siguin industrials o no
c · Locals mullats P > 10 kW

· Generadors i convertidors
· Conductors aïllats per escalfar,
excloent les d’habitatges
d · De caràcter temporal per a P > 50 kW

l’alimentació de maquinària
d’obres en construcció
· De caràcter temporal en locals o
emplaçaments oberts
e · Instal·lació d’enllaç i serveis P > 100 kW per caixa general de

comuns a edificis dedicats protecció (CGP)
preferentment: a habitatges,
locals comercials i d’oficines, que
no tinguin la consideració de
locals de concurrència pública en
edificació vertical o horitzontal
f · Habitatges unifamiliars P > 50 kW
g · Garatges que requereixen Sigui quina sigui la seva ocupació

ventilació forçosa
h · Garatges que disposen de De més de 5 places

ventilació natural d’estacionament
i · Locals de concurrència pública Sense límit
j · Línies de baixa tensió amb Sense límit de potència

suports comuns amb les d’alta
tensió
· Màquines elevadores i de
transport
· Les que utilitzin tensions
especials
· Les destinades a rètols
lluminosos tret que es considerin
instal·lacions de baixa tensió
segons el que estableix la
ITC-BT-44
· Tanques elèctriques
· Xarxes aèries o subterrànies de
distribució
k · Instal·lacions d’enllumenat P > 5 kW

exterior
l · Locals amb risc d’incendi o Sense límit

d’explosió, excepte garatges
m · Quiròfans i sales d’intervenció Sense límit
n · Piscines i fonts P > 5 kW

Grup Tipus d’instal·lació Límits
o · Totes les que, sense estar Segons correspongui

compreses en els grups anteriors,
així ho determini el Ministeri de
Ciència i Tecnologia, mitjançant la
disposició oportuna
P és la potència prevista a
la instal·lació, tenint en
compte el que estipula la
Compte! ITC-BT-10.
Si una instal·lació s’encabeix en més d’un grup dels que assenyala la taula 3.31, se li ha
d’aplicar el criteri més exigent dels establerts per als grups esmentats.
Així mateix, requereixen elaboració de projecte les ampliacions i modificacions

d’aquestes instal·lacions següents:
• Les ampliacions de les instal·lacions dels tipus (b, c, g, i, j, l, m ) i

modificacions d’importància de les instal·lacions assenyalades a la taula
3.31.
• Les ampliacions de les instal·lacions que, tot i ser del tipus assenyalat a la
taula 3.31, no arribin als límits de potència prevista establerts per a aquestes,
però que els superen quan es produeix l’ampliació.
• Les ampliacions d’instal·lacions que originalment ja havien requerit projec-

te, si en una de les ampliacions o en més se supera el 50% de la potència
prevista en el projecte anterior.
Memòria tècnica de disseny (MTD)
La memòria tècnica de disseny (MTD) s’ha de redactar sobre impresos, segons

model determinat per l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, amb
l’objectiu de proporcionar les dades i característiques de disseny principals de les
instal·lacions.
L’instal·lador autoritzat per a la categoria de la instal·lació corresponent o el tècnic

titulat competent que signa la memòria tècnica de disseny ha de ser directament
responsable que s’adapti a les exigències reglamentàries.
Han de tenir MTD totes les instal·lacions, siguin noves, ampliacions o

modificacions, no incloses en els grups indicats a la taula 3.31 i que
necessiten projecte.
Aquesta memòria tècnica de disseny ha d’incloure, en especial, les dades següents:
• Les dades relatives al propietari.
• Identificació de la persona que signa la MTD, i justificant que n’acrediti la

competència.
• Emplaçament de la instal·lació.
• Ús a què es dedicarà.
• Relació nominal dels receptors que hi ha previst instal·lar i la potència que

tenen.
• Càlculs justificatius de les característiques de la línia general d’alimentació

(LGA), derivacions individuals (DI) i línies secundàries, els seus elements
de protecció i punts d’utilització.
• Petita memòria descriptiva.
• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques dels dispositius de tall

i protecció adoptats, punts d’utilització i seccions dels conductors.
• Croquis del traçat.
3.2.2 Execució i tramitació de les instal·lacions

ITC-BT-05
Aquesta instrucció tècnica
complementària té com a Per executar instal·lacions que han requerit projecte cal la direcció d’un tècnic
finalitat desenvolupar el que
preveuen els articles 18 i 20 del titulat competent.
REBT pel que fa a les
verificacions prèvies a la posada
en servei i inspeccions de les
instal·lacions elèctriques incloses
en el seu camp d’aplicació. Les Totes les instal·lacions en l’àmbit d’aplicació del REBT les han d’efectuar
instal·lacions que s’especifiquen
a la ITC-BT-05 han de ser els instal·ladors autoritzats en baixa tensió.
objecte també de la inspecció
inicial corresponent per part
d’una entitat d’inspecció i L’instal·lador autoritzat és un tècnic especialitzat amb prou coneixements acadè-
control (EIC), que, a Catalunya,
són l’ECA i l’ICICT. mics i pràctics per garantir el funcionament perfecte de la instal·lació elèctrica.
En acabar l’execució de la instal·lació, l’instal·lador autoritzat ha de fer les

verificacions oportunes, depenent de les característiques de la instal·lació, segons
ho especifica la ITC-BT-05, i, si escau, totes les que determini la direcció d’obra.
I en cas de discrepàncies?
Si, en el curs de l’execució de la instal·lació, l’instal·lador autoritzat considera que el projecte

o la MTD no s’ajusta al que estableix el REBT, ha de posar –per escrit– la circumstància
en coneixement de l’autor i el propietari, del projecte o de la memòria tècnica de disseny
esmentats.
Si no hi ha acord entre les parts, s’ha de sotmetre la qüestió a l’òrgan competent de la

Consulteu als annexos del Generalitat de Catalunya, perquè resolgui en el termini més breu possible.
web de la unitat 6, apartat
2, l’annex 1 els
documents, “Certificat Un cop finalitzades les obres i fetes les verificacions i la inspecció inicial,
d’instal·lació elèctrica de
baixa tensió” i “Certificat l’instal·lador autoritzat ha d’emetre un certificat d’instal·lació elèctrica de baixa
de direcció i acabament
d’obra ELEC-4”. tensió, el qual ha d’incloure, almenys, el següent:
• Les dades referents a les característiques principals de la instal·lació.
• La potència prevista de la instal·lació.
• Si escau, la referència del certificat de l’EIC que s’hi hagi fet, amb la
qualificació de resultat favorable, la inspecció inicial.
• Identificació de l’instal·lador autoritzat responsable de la instal·lació.
• Declaració expressa que la instal·lació ha estat executada d’acord amb les

prescripcions del REBT i, si escau, amb les especificacions particulars
aprovades a la companyia elèctrica, com també, segons correspongui, amb
el projecte o la memòria tècnica de disseny (MDT).
Abans de la posada en servei de les instal·lacions, l’instal·lador autoritzat ha

de presentar –per quintuplicat– davant l’òrgan competent de la Generalitat
de Catalunya, amb l’objecte de la seva inscripció en el registre corresponent,
el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió amb el seu annex
d’informació a l’usuari corresponent, als quals acompanya, si escau, el
projecte o la memòria tècnica de disseny (MTD), com també el certificat
de direcció i acabament d’obra ELEC-4 signat pel tècnic titulat competent
corresponent, i, si escau, el certificat d’inspecció inicial, amb la qualificació
de resultat favorable, de l’EIC.
L’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya ha de diligenciar les còpies

del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i, si escau, del certificat
d’inspecció inicial, i tornar-ne quatre a l’instal·lador autoritzat, el qual se n’ha
de quedar dues per a ell, i les altres dues les ha de lliurar a la propietat, per tal
que aquesta també pugui quedar-se’n una còpia i lliurar l’altra a la companyia del
subministrament elèctric, requisit sense el qual aquesta darrera no pot subministrar
energia a la instal·lació tal com ho indica l’article 18.3 del REBT.
"L’empresa subministradora no pot connectar la instal·lació receptora a la xarxa

de distribució si no li és lliurada la còpia corresponent del certificat d’instal·lació
elèctrica de baixa tensió degudament diligenciat per l’òrgan competent de la
Generalitat de Catalunya."
Article 18.3 REBT. 2002.
L’esquema de la figura 3.7 mostra com l’instal·lador autoritzat ha de distribuir les

quatre còpies de la documentació de la instal·lació que rep de l’òrgan competent
de la comunitat autònoma, una vegada han estat diligenciades.
De les cinc còpies inicials l’òrgan competent de la comunitat autònoma se n’ha de

quedar una per al seu arxiu i registre propi.
Instal·lacions temporals a fires, exposicions i similars. Quan en aquesta mena

d’esdeveniments hi hagi per a tota la instal·lació de la fira o exposició una direcció
d’obra comuna, es poden agrupar totes les documentacions de les instal·lacions
parcials d’alimentació als diferents estands o elements de la fira, exposició, etc., i
es pot presentar alhora davant l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya,
amb una certificació d’instal·lació global signada pel responsable tècnic de la
direcció esmentada.
Què cal presentar en casos de muntatges idèntics i repetits?
Quan es tracta de muntatges repetits idèntics, es pot prescindir de la documentació relativa

al disseny, després del registre de la primera instal·lació, tot fent constar al certificat
d’instal·lació elèctrica de baixa tensió aquesta circumstància, i que té una validesa d’un
any, sempre que no es produeixin modificacions significatives, entenent com a tals les que
afectin la potència prevista, tensions de servei i utilització i els elements de protecció contra
contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats i sobretensions.
F i g ura 3 .7 . Documentació de les instal·lacions elèctri-

ques
A continuació, la figura 3.8 mostra un esquema en el qual es resumeixen els passos

per a la tramitació de les instal·lacions,
F ig ura 3 . 8 . Tramitació de les instal·lacions elèctriques

3.2.3 Posada en servei de les instal·lacions
El titular de la instal·lació ha de sol·licitar el subministrament d’energia

a l’empresa subministradora mitjançant el lliurament de l’exemplar
corresponent del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió.
L’empresa subministradora pot fer, al seu càrrec, les verificacions que consideri
oportunes, pel que fa referència al compliment de les prescripcions d’aquest
REBT. Consulteu la taula 3.32
del subapartat
“Mesurament de la
Quan els valors obtinguts de la verificació esmentada siguin inferiors o superiors resistència d’aïllament de
la instal·lació elèctrica”
als que assenyala respectivament per a la resistència d’aïllament i corrents de fuita d’aquest apartat.
indicats en la taula 3.32, les empreses subministradores no poden connectar a les
seves xarxes les instal·lacions receptores.
En aquests casos, han d’estendre una acta en la qual consti el resultat de les
comprovacions, i que ha d’estar signada igualment pel titular de la instal·lació,
que se’n dóna per assabentat. L’acta, en el termini més breu possible, ha de ser
posada en coneixement de l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, el
qual ha de determinar el que procedeixi.
La informació als usuaris segons l’article 19 del REBT
Com a annex al certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió que es lliura al

titular de qualsevol instal·lació elèctrica, l’empresa instal·ladora o l’instal·lador
autoritzat ha de confeccionar unes instruccions per a l’ús i manteniment correctes
d’aquesta instal·lació.
Les instruccions han d’incloure, com a mínim, un esquema unifilar de la ins-

tal·lació amb les característiques tècniques fonamentals dels equips i els materials
elèctrics instal·lats, i un croquis del traçat.
Qualsevol modificació o ampliació requereixen, en la mesura que sigui necessari,

l’elaboració d’un complement d’aquestes instruccions.
Tota instal·lació elèctrica ha d’anar acompanyada d’unes instruccions generals

d’ús i manteniment, i dels documents propis de la instal·lació. Per tant, ha de
tenir els documents següents:
• Instruccions generals d’ús i manteniment.
• Documents propis de la instal·lació:
– Esquema unifilar de la instal·lació;

– Croquis o plànols de traçat de les canalitzacions, de les xarxes de terra i
la ubicació dels materials instal·lats (dispositius de protecció, interrup-
tors, bases de presa de corrent, punts de llum, aparells d’enllumenat

d’emergència, etc.).
La figura 3.9 mostra un exemple de croquis de traçat d’una instal·lació elèctrica.
Fig u ra 3 . 9 . Croquis de traçat d’una instal·lació elèctrica encastada
© Juan Carlos Suàrez
Un dels annexos que cal lliurar al titular de la instal·lació (dins les instruccions
generals d’ús i manteniment per als casos d’instal·lacions domèstiques) pot
consistir en les recomanacions contingudes en el titulat “Consells per a una millor
utilització de la seva instal·lació” que trobareu tot seguit.
Consells per a una millor utilització de la seva instal·lació
Tota instal·lació elèctrica ha d’anar acompanyada d’unes instruccions generals

d’ús i de manteniment, i dels documents propis de la instal·lació.
Consulteu a les adreces
d’interès del web
d’aquesta unitat l’adreça Un dels annexos que cal lliurar al titular de la instal·lació (dins les instruccions
ferca-catalunya.com, de
la Federació Catalana generals d’ús i manteniment per als casos d’instal·lacions domèstiques) pot
d’Associacions
Empresarials (FERCA),
consistir en les recomanacions següents:
gremi d’instal·ladors
d’electricitat, lampisteria i
climatització. • Abans d’efectuar la pòlissa d’abonament (contracte) amb la companyia sub-
ministradora, assessoreu-vos amb l’instal·lador electricista autoritzat (figura

3.10), la companyia mateix o professional competent per tal d’escollir la
tarifa i potència que us convé més.
Fig ur a 3 . 10 . Carnet d’instal·lador autorit-

zat
• No sobrepasseu simultàniament la potència contractada amb la companyia

subministradora d’energia, ja que l’interruptor de control de potència (ICP)
es dispararà, i us deixarà sense servei en tot l’habitatge o local. Descon-
necteu qualsevol aparell (els de més potència) i torneu a accionar l’ICP,
desconnecteu l’interruptor general automàtic (IGA), i torneu a connectar
l’ICP. Si fins i tot així es dispara, aviseu la companyia subministradora
perquè l’avaria és a l’ICP.
• Si es dispara l’interruptor automàtic diferencial (IAD) en el quadre general

de comandament i protecció, actueu de la manera següent:
– Desconnecteu tots els petits interruptors automàtics (PIA) i connecteu

l’IAD.
– Connecteu un a un tots els PIA; el circuit que torni a disparar l’IAD és
el que conté l’avaria. En aquest cas, desconnecteu els aparells i llums
d’aquest circuit, i torneu a accionar el PIA.
– Si no es dispara, l’avaria és dels aparells.
– Si es torna a disparar aquest circuit té l’avaria i cal que aviseu
l’instal·lador autoritzat.
• Si es dispara un PIA en el quadre general de comandament i protecció

(figura 3.11), pot ser a causa d’un d’aquests motius:
– Que el circuit que protegeix aquest PIA està sobrecarregat; en aquest

cas heu d’anar desconnectant aparells o llums, fins a fer que torni a ser
operatiu aquest PIA.
– Que en el circuit o en els aparells i llums connectats al PIA, s’hagi
produït un curtcircuit. Procediu com en el cas anterior (3), per
veure si l’avaria és d’algun dels aparells o de la instal·lació. Deixeu
desconnectat el PIA i feu servir la resta de la instal·lació.
F ig ura 3 . 1 1 . Quadre general de coman-

dament i protecció
• Comproveu amb certa periodicitat (un cop l’any almenys) per mitjà de
l’instal·lador autoritzat la xarxa de terra de l’habitatge o local.
• Comproveu amb certa periodicitat (un cop cada mes almenys) l’interruptor
automàtic diferencial. Polseu el botó de prova i si no es dispara, és que està
avariat; per tant, no esteu protegits contra derivacions. Aviseu l’instal·lador
autoritzat.
• Manipuleu tots els aparells elèctrics, fins i tot el telèfon, sempre amb les
mans seques, i eviteu anar descalços o tenir els peus humits. Mai els
manipuleu quan sigueu al bany o sota la dutxa. L’aigua és conductora de
l’electricitat! Si hi ha una fallada elèctrica a la instal·lació o a l’aparell
utilitzat, us exposeu a electrocutar-vos. Compte amb els aparells de ràdio,
eixugadors de cabells, aparells de calor a prop de la banyera, ja que poden
caure a l’aigua i electrocutar-vos.
• Comproveu les canalitzacions elèctriques encastades abans de foradar una

paret o el sostre (figura 3.12). Podeu electrocutar-vos en travessar una
canalització amb el trepant.
F ig u ra 3 . 12 . Canalitzacions elèctriques
encastades
• En el cas de manipular un aparell elèctric, desconnecteu prèviament l’inter-

ruptor automàtic diferencial (figura 3.13) del quadre general de comanda-
ment i protecció i comproveu sempre que no hi hagi tensió.
Fig ur a 3 . 13 . Desconnexió de l’interruptor

automàtic diferencial
• No useu mai aparells elèctrics amb cables pelats, clavilles i endolls trencats,
etc.
• No connecteu diversos aparells en el mateix endoll (figura 3.14). No

utilitzeu lladres o clavilles múltiples.
Fig ur a 3 . 1 4 . Connexió correcta dels en-

dolls
© MCiT
• No deixeu aparells elèctrics connectats a l’abast dels nens, i procureu tapar

els endolls (figura 3.15) als quals tinguin accés.
Fig ur a 3 . 1 5 . Tapar endolls per a protec-

ció de nens
• No intervingueu en la instal·lació per modificar-la. Si cal fer modificacions,

se n’ha d’encarregar un instal·lador autoritzat.
• Quan un receptor (electrodomèstic, maquinària, etc.) us “enrampi” és

perquè hi ha derivació de corrent dels fils conductors o en algun element
metàl·lic de l’electrodomèstic. Normalment es dispara l’IAD. Cal localitzar
l’aparell o la part de la instal·lació en la qual es produeix i aïllar degudament
el contacte amb la part metàl·lica. Heu de cridar l’instal·lador autoritzat
perquè localitzi la fuita.
• En desconnectar els aparells (figura 3.16) no s’ha d’estirar el cordó o el fil,

sinó la clavilla.
F ig ura 3 .1 6 . Evitar estirar del cable per

desendollar
© MCiT
• No es pot endollar qualsevol aparell en qualsevol presa de corrent. Cada

aparell té una potència, com cada presa de corrent té la seva. Vegeu l’apartat
“Instal·lació interior del vostre habitatge o local” d’aquesta guia i adeqüeu
els aparells amb les preses. Si la potència de l’aparell és superior als
amperes que permet endollar la presa de corrent, es pot cremar la base de
l’endoll, la clavilla i fins i tot la instal·lació.
3.2.4 Documents i impresos normalitzats requerits per a la posada

en servei d’instal·lacions d’enllaç
A l’Oficina de Gestió
Empresarial (OGE) de la
Direcció General d’Energia, El Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu
Mines i Seguretat Industrial
hi torbareu els certificats i per a l’aplicació del REBT (DOGC núm. 4205, de 26/08/2004, pàg. 15.996),
documentació de BT per a
les MTD. Vegeu també els
en l’article 4, “Procediment administratiu”, prescriu en els punts 4.1 i 4.2
annexos del web d’aquesta
unitat.
que cal presentar, abans de posar en servei les noves instal·lacions, ampliacions
i modificacions que requereixen projecte o MTD, els diferents documents i
impresos requerits per posar en servei les instal·lacions elèctriques en baixa tensió
davant d’una entitat d’inspecció i control (EIC) concessionària de l’administració
de la Generalitat de Catalunya.
Documents i impresos necessaris en instal·lacions elèctriques en baixa tensió
· Model ELEC-1 (2008_Imprès-instància)
· Model ELEC-2 (2003_Esquema unifilar)
· Model ELEC-3 (2003_Memòria Tècnica)

· Model ELEC-4 (2010_Certificat de direcció i acabament d’obra de la instal·lació elèctrica

de baixa tensió)
· Model ELEC-5 (2003_Llista d’instal·lacions auxiliars i aparells subjectes als reglaments

específics de seguretat industrial).
· Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (2006)
· Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió (2008_Atraccions de fira ambulants amb

instal·lació elèctrica pròpia).
· Butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió (2007)
3.2.5 Verificació i mesures dels paràmetres característics d’una

instal·lació d’enllaç
Les instal·lacions elèctriques d’enllaç en baixa tensió han de ser verificades,

segons correspongui, depenent de les seves característiques, que es detallen
a les ITC-BT-18 i ITC-BT-19, i seguint la metodologia de la norma UNE
20.460-6-61.
L’instal·lador autoritzat ha de fer les verificacions i mesures dels paràmetres

característics previs a la posada en servei de les instal·lacions d’enllaç en baixa
tensió. Consulteu als annexos del
web d’aquest apartat la
“Guia-BT-Annex 4” i la
“Guia-BT-05”.
La verificació de les instal·lacions elèctriques prèvia a la seva posada en servei
comprèn dues fases: una primera fase que no requereix efectuar mesures i que es
denomina verificació per examen, i una segona fase que requereix la utilització
d’equips de mesura per als assajos.
Verificació per examen
La verificació s’ha de fer abans dels assajos i mesuraments, els quals s’han
d’efectuar, normalment, per a tot el conjunt de la instal·lació mentre no té tensió.
La verificació per examen té per objectiu comprovar:
• Si el material elèctric instal·lat permanentment és conforme a les prescrip-

cions que estableix el projecte o memòria tècnica de disseny (MTD).
• Si el material ha estat escollit i instal·lat correctament segons les prescripci-

ons del REBT i del fabricant del material.
• Que el material no presenta cap dany visible que pugui afectar la seguretat.
En concret, els aspectes qualitatius que aquest tipus de verificació ha de tenir en

compte són els següents:
• L’existència de mesures de protecció contra xocs elèctrics per contacte de

parts sota tensió o contactes directes, com, per exemple: l’aïllament de les
parts actives, l’ocupació d’embolcalls, barreres, obstacles o allunyament de
les parts en tensió.
• L’existència de mesures de protecció contra xocs elèctrics derivats de la

fallada d’aïllament de les parts actives de la instal·lació, és a dir, contactes
indirectes.
• L’existència i el calibratge dels dispositius de protecció i senyalització
• La presència de barreres tallafocs i altres disposicions que impedeixin la

propagació del foc, com també proteccions contra efectes externs.
• La utilització de materials i mesures de protecció apropiades a les influèn-

cies externes.
• L’existència i disponibilitat d’esquemes, advertències i informacions simi-

lars.
• La identificació de circuits, fusibles, interruptors, born, etc.
• L’execució correcta de les connexions dels conductors.
• L’accessibilitat que facilita la comoditat de funcionament i manteniment.
Verificació mitjançant mesurament o assajos
Les verificacions per mitjà de mesuraments o assajos que descriuen les ITC-BT-18
i ITC-BT-19 (s/UNE 20460-6-61:2003) són, entre d’altres, les següents:
• Mesurament de continuïtat dels conductors de protecció (PE).
• Mesurament de la resistència de posada a terra (RE).
• Mesurament de la resistència d’aïllament dels conductors de la instal·lació
• Comprovació de la seqüència de fases.
Mesurament de continuïtat dels conductors de protecció (PE)
El mesurament de continuïtat dels conductors de protecció i de les unions

equipotencials principals i suplementàries s’efectua mitjançant un òhmmetre que
aplica una intensitat contínua, de l’ordre de 200 mA, amb canvi de polaritat, i que
està equipat amb una font de tensió contínua capaç de generar de 4 a 24 V de tensió
contínua en buit.
La figura 3.17 mostra el mesurament del valor de la resistència òhmica del conduc-
tor de protecció (PE) que uneix dues bases d’endoll, mitjançant un comprovador
de baixa tensió multifunció.
Fi gura 3 .17 . Mesurament de la resistència d’un conductor de protecció (PE)
© MCiT
Assaig amb el comprovador multifunció Fluke 1653. Els objectius d’aquest

assaig amb el comprovador de baixa tensió multifunció Fluke 1653 (figura 3.18 i
figura 3.19) són els següents:
Fig ur a 3. 1 8 . Mesurament de la continuï-

tat de conductors
© Fluke
• Mesurar la continuïtat del conductor de protecció PE.
• Mesurar la continuïtat de l’embarrat d’equipotencialitat principal i secunda-

ri.
• Garantir que no s’han produït desperfectes o talls en el cablatge durant la

instal·lació, tant en el cas dels conductors actius com en el dels conductors

de protecció.
L’instrument amb el qual es
fa el mesurament ha de ser
capaç de compensar la
resistència de les puntes de
prova. Abans de fer l’assaig cal comprovar que:
• els circuits provats estan lliures de tensió;
• tots els receptors estan desconnectats.
F ig ura 3 . 19 . Pantalla amb els resultats

del mesurament de la continuïtat
© Fluke
Un cop comprovada la desconnexió i que els circuits no tenen tensió cal seguir
aquesta sèrie de passos:
• Pas 1. Seleccionar la posició del commutador RLO (continuïtat).
• Pas 2. Connectar els terminals dels cables a L i PE.
• Pas 3. Calibrar puntes de prova. Creuar puntes i prémer Zero.
• Pas 4. Prémer Test fins a sentir senyal.
• Pas 5. Connectar els terminals de l’instrument al conductor, al qual es vol

fer la prova de continuïtat
• Pas 6. Prémer la tecla test. L’instrument fa el mesurament.
• Pas 7. Visualització dels resultats a la pantalla principal. Si hi hagués tensió,

inhibiria l’aparell i donaria el valor de tensió (figura 19).
Si se sap la longitud dels conductors, amb la lectura de l’òhmmetre és

possible deduir la secció mitjançant la fórmula següent:
l
RP E = ρ ·
s
a on:
• RPE = Resistència del conductor, mesurada (Ω)
• ρ = Coeficient de resistivitat del conductor (Ω·mm2 /m)
• l = Longitud (m)
• s = Secció (mm2 )
Mesurament de la resistència de posada a terra
Per la importància que té, des del punt de vista de la seguretat, qualsevol
instal·lació de presa de terra, l’instal·lador autoritzat l’ha de comprovar obliga-
tòriament en el moment de donar d’alta la instal·lació per posar-la en marxa o en
funcionament.
Personal tècnicament competent ha de fer la comprovació de la instal·lació

de posada a terra, almenys anualment, en l’època en la qual el terreny estigui
més sec. Per això, s’ha de mesurar la resistència de terra, i s’han d’adobar
amb caràcter urgent els defectes que es trobin.
Compte!
Als llocs en què el terreny no sigui favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i
els conductors d’enllaç entre si, almenys un cop cada cinc anys, s’han de posar al descobert
fins al punt de posada a terra, per fer-ne l’examen.
Els mesuraments es fan amb un tel·luròmetre, que injecta una intensitat de corrent
Mesura de la resistivitat del
altern coneguda, a una freqüència superior a 50 Hz, i mesura la caiguda de tensió, terreny
de manera que el quocient entre la tensió mesurada i el corrent injectat (R = U/I) Mitjançant els tel·luròmetres que
permeten una connexió a quatre
ens dóna el valor de la resistència de posada a terra (figura 3.20). terminals es pot mesurar també
la resistivitat del terreny.
F igur a 3. 20 . Mesurament de la resistència de posada a terra RE La forma més adequada de
realitzar aquesta prova és
realitzar mesuraments en el
terreny col·locant els elèctrodes
en diferents posicions (de forma
vertical i de forma horitzontal) i
a diferents distàncies de
separació entre elles per a que
d’aquesta manera valorar quin és
el punt idoni per instal·lar el
sistema de terra.
Assaig amb el comprovador multifunció HT GSC53. Els objectius d’aquest

assaig són els següents:
• Mesurar la resistència del terra amb piques fent servir el mètode voltiampe-
rimètric a 2 o 3 punts.
• Garantir la protecció de les persones i dels equips connectats a la instal·lació.
Un cop s’ha comprovat que és obert el seccionador que desconnecta l’elèctrode de

terra de la resta de la instal·lació, el procediment ha de seguir els passos següents:
• Pas 1. Seleccionar la posició del commutador Earth.
• Pas 2. La tecla F1 permet seleccionar la modalitat “3-H”. L’instrument fa

la mesura de la resistència utilitzant tres punts de mesura
• Pas 3. Clavar les piques auxiliars a terra.
• Pas 4. Connectar els terminals dels cables negre, vermell, verd i blau als
terminals d’entrada B1, B2, B3, B4 respectius com s’indica a la figura 3.21.
Figu r a 3. 21 . Connexió per a la mesura de terra a tres punts
La connexió dels cables s’ha de fer entre les entrades de l’instrument i les piques de prova
• Pas 5. Prémer la tecla Start. L’instrument posa en marxa la prova.
• Pas 6. L’instrument al final de la prova emet un senyal acústic doble per

indicar que la prova s’ha fet correctament i mostra una pantalla similar a la
de la figura 3.22.
Fig ur a 3 . 22 . Pantalla amb els resultats del mesurament

de posada a terra
• Pas 7. Els resultats visualitzats es memoritzen prement dues vegades la tecla

Save.
Quan és correcte el mesurament?
El mesurament efectuat es pot considerar correcte si, quan es desplaça la pica auxiliar (S)
del seu lloc d’enclavament (figura 3.20), el valor de resistència mesurat no experimenta
variació un parell de metres a l’esquerra i a la dreta de la línia recta formada pels tres
elèctrodes.
En cas contrari cal ampliar la distància entre els tres elèctrodes de mesurament fins que la
condició anterior es compleixi.
Mesurament de la resistència d’aïllament de la instal·lació elèctrica
Una resistència d’aïllament apropiada entre parts actives de la instal·lació i altres

accessibles de l’entorn és un paràmetre bàsic de seguretat que protegeix el cos
humà de contactes directes i indirectes. També és molt important un aïllament
correcte entre les parts actives de la instal·lació, per evitar possibles curtcircuits.
Els mesuraments de resistència d’aïllament s’han de fer abans de connectar

l’alimentació general a la instal·lació. Tots els interruptors han d’estar tancats i
les càrregues desconnectades, perquè cap càrrega no influenciï el resultat final de
la verificació.
Mesurar la resistència d’aïllament entre conductors. Per mesurar la resistència

d’aïllament es fa servir un megòhmetre, que és un generador de corrent continu
capaç de subministrar les tensions d’assaig especificades a la taula 3.32, amb
un corrent d’1 mA per a una càrrega igual a la mínima resistència d’aïllament
especificada per a cada tensió.
Els mesuraments s’han de fer entre tots els conductors tal com mostra la figura
3.23 d’aquesta manera:
• Cada conductor de fase L1, L2 i L3 contra el neutre N.

• Cada conductor de fase L1, L2 i L3 contra el conductor de protecció PE.
• El conductor de fase L1 contra L2 i L3 per separat.
• El conductor de fase L2 contra L3.
• El conductor neutre N contra el conductor de protecció PE.
Fig u ra 3 . 2 3 . Exemple de mesurament de la resistència d’aïllament
La taula 3.32 mostra els valors de la resistència d’aïllament que, com a mínim, han
de complir les instal·lacions.
Taul a 3. 32 . Valors mínims de resistència d’aïllament d’una instal·lació
Tensió nominal de Tensió d’assaig en corrent Resistència

la instal·lació continu (V) d’aïllament (MΩ)
Molt baixa tensió de seguretat 250 ≥ 0,25

(MBTS)
Molt baixa tensió de
protecció(MBTP)
Inferior o igual a 500 V, excepte 500 ≥ 0,50

cas anterior
Superior a 500 V 1000 ≥ 1,0
Aquest aïllament s’entén per a una instal·lació en la qual la longitud del

conjunt de canalitzacions, sigui quin sigui el nombre de conductors que les
componen, no passi de 100 metres.
Assaig amb el comprovador multifunció Metrel KMI 3102. Els objectius

d’aquesta mena d’assajos són els següents:
• Mesurar la resistència d’aïllament (MΩ) de tots els conductors de la ins-

tal·lació.
• Garantir la seguretat elèctrica dels usuaris de la instal·lació elèctrica en

habitatges, instal·lacions industrials, edificis comercials i d’oficines, etc.
Totes les càrregues han
d’estar desconnectades
durant la prova de Un cop desconnectada la tensió del sistema, cal mantenir tancats tots els interrup-
resistència d’aïllament.
tors mentre duri la prova. Els passos que cal tenir en compte per fer la prova són
els següents:
• Pas 1. Seleccionar a l’instrument la funció aïllament (RISO) amb el selector.
• Pas 2. Connectar el cable de prova a l’instrument.
• Pas 3. Ajustar els paràmetres de mesura i els valors límits. Tensió de prova
nominal i valor del límit inferior de la resistència.
• Pas 4 Connectar el cable de prova als conductors o objectes a comprovar.

Prémer el menú Ajut en cas de necessitar informació.
• Pas 5. Comprovar els avisos, si fos el cas, en pantalla, i la tensió de línia. Si

tot és correcte, prémer i mantenir pressionat el botó Test fins que el resultat
s’estabilitza (figura 3.24). Un cop es deixa anar aquest botó, el resultat de
la mesura apareix a la pantalla, juntament amb la indicació Passa/No passa
(si escau).
• Pas 6. Prémer el botó Mem, i guardar en memòria.
Fig ur a 3. 2 4 . Resultats de la mesura de la resistència

d’aïllament amb un mesurador multifunció Metrel KMI 3102
Comprovació de la seqüència de fases
La comprovació de la seqüència de fases s’efectua mitjançant un equip específic o

utilitzant un comprovador multifunció de baixa tensió que tingui aquesta capacitat.
En la pràctica, molt sovint, treballem amb càrregues trifàsiques (motors i altres

màquines electromecàniques) connectades a l’alimentació trifàsica principal (fi-
gura 3.25).
El mesurament de la seqüència de fases és necessari, per exemple, si es vol

connectar motors trifàsics; així es garanteix que la seqüència de fases és
directa abans de connectar el motor.
F igu r a 3. 2 5 . Principi del mesurament de la seqüència de fases
Per què s’ha de comprovar la rotació de fases?
Algunes càrregues –ventiladors, extractors, motors i màquines electromecàniques, entre

d’altres– necessiten unes rotacions de fases específiques i algunes fins i tot es poden fer
malbé si la rotació s’inverteix. Per això s’ha de comprovar la rotació de fases abans de la
connexió.
Assaig amb el comprovador multifunció Fluke 1653. L’objectiu d’aquest assaig

és mesurar la seqüència de fases. Per fer-ho cal seguir un procediment que
consisteix en el següent:
• Mesurar la seqüència en una presa o punt de la instal·lació en què es necessiti

una seqüència determinada, la qual és coneguda, ja que és la seqüència que
requereix la màquina que es vol connectar. Cal verificar aquesta seqüència.
• Repetir el mesurament en la resta de preses desconegudes i comparar els

resultats.
• Si en algun cas la seqüència obtinguda és la inversa, s’han d’intercanviar

dos conductors de fase.
Figu r a 3. 26 . Comprovació de la seqüència de fases
A l’hora d’utilitzar l’aparell de mesurament, un comprovador multifunció Fluke

1653, cal seguir els passos següents:
• Pas 1. Seleccionar la posició del commutador selector de fases.
• Pas 2. Connectar els terminals dels cables a L (L1 vermell), PE (L2 verd) i
N (L3 blau).
• Pas 3. Llegir els resultats a la part superior i inferior de la pantalla: 123

seqüència de fases correcta, apareix a la pantalla superior principal. 321
seqüència de fases invertida, apareix a les pantalles inferiors. Apareixen
uns guions (—) si l’aparell detecta que no hi ha prou tensió (figura 3.26).
3.2.6 Verificacions i inspeccions prèvies a la posada en servei de les

instal·lacions
L’instal·lador autoritzat que ha realitzat una instal·lació elèctrica l’ha de verificar

abans de posar-la en servei, amb la supervisió, si escau, del director d’obra.
La diferència entre verificació i inspecció radica principalment en l’agent

encarregat de l’execució.
La verificació de l’execució correcta de la instal·lació i de la seva seguretat és

responsabilitat de l’instal·lador autoritzat.
compte!
Els titulars de les instal·lacions són responsables de mantenir-les en bon estat de

funcionament. Si cal fer modificacions, les ha de fer un instal·lador autoritzat.
En resum, totes les instal·lacions elèctriques han de ser objecte de la verificació

corresponent després que s’hagin realitzat o modificat. Podeu consultar, a les
adreces d’interès del web
d’aquesta unitat, les
Les inspeccions, en canvi, les fan les entitats d’inspecció i control (EIC). A adreces de les EIC de
Catalunya (ICIT i ECA).
Catalunya, les EIC contractades pels instal·ladors autoritzats en baixa tensió poden
ser les següents:
• ICICT o Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic.
• ECA o Entitat Col·laboradora de l’Administració.
Verificacions prèvies a la posada en servei

Consulteu als annexos del
web d’aquest apartat, a
La verificació de les instal·lacions elèctriques abans de posar-les en servei comprèn l’annex 2, la
GUIA-BT-ANNEX4.
dues fases: Verificació de les
instal·lacions elèctriques
(Edició:setembre
2003;Revisió 1).
• La primera fase, la qual no requereix efectuar mesuraments, rep el nom de
verificació per examen.
• La segona fase, en canvi, requereix la utilització d’equips de mesurament

específics.
Cal tenir present que els instal·ladors poden fer servir els fulls dels documents de
control de verificació com a guia de referència dels punts principals en el cas dels
habitatges.
Inspeccions
Les instal·lacions elèctriques en baixa tensió d’especial rellevància que s’esmenten

a continuació han de ser objecte d’inspecció per part d’una EIC a fi d’assegurar
que aquestes instal·lacions satisfan els requeriments reglamentaris al llarg de tota
la seva vida útil. Les inspeccions poden ser les següents:
• Inspeccions inicials o abans de posar en servei les instal·lacions. Cal saber

que han de ser objecte d’inspecció inicial, un cop fetes les instal·lacions, i
també les seves ampliacions o modificacions d’importància, i abans de ser
posades en servei, les instal·lacions que s’esmenten tot seguit:
1. Les instal·lacions industrials que han de tenir projecte, amb potència

instal·lada superior a 100 kW.
2. Els locals de concurrència pública.
3. Els locals amb risc d’incendi o d’explosió, de classe I, excepte els
garatges de menys de 25 places.
4. Locals mullats amb potència instal·lada superior a 25 kW.
5. Piscines amb potència instal·lada superior a 10 kW.
6. Quiròfans i sales d’intervenció.
7. Instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència instal·lada superior
a 5 kW.
• Inspeccions periòdiques. Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada

cinc anys, les instal·lacions següents:
1. Totes les instal·lacions elèctriques de baixa tensió que van requerir

inspecció inicial
2. Les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima ad-
missible inferior o igual a 5 kW.
3. També són objecte d’inspeccions periòdiques, però cada deu anys, les
instal·lacions elèctriques de baixa tensió comunes a edificis d’habitat-
Consulteu als annexos del ges de potència màxima admissible superior a 100 kW.
web d’aquest apartat,
l’annex 2 de la
GUIA-BT-05. Verificacions
i inspeccions
(Edició:setembre Per tenir en compte
2003;Revisió 1).
Cal tenir present la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General
d’Energia i Mines, la qual fixava un termini provisional per a la inscripció d’instal·lacions
d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica, a
fi de poder-los aplicar l’antic REBT-73.
Un cop finalitzat aquest termini provisional i les seves pròrrogues, les inspeccions
periòdiques es regeixen pel REBT-2002, la qual cosa comporta fer, entre d’altres, les
actuacions següents:
• Canvi obligatori de conductors lliures d’halògens
• Instal·lació d’IGA amb protecció contra sobretensions
• Desplaçament de la caixa general de protecció (CGP) a nivell del carrer
• Centralització dels comptadors a la planta baixa
• etc.
Procediment
Les EIC han de fer les inspeccions de les instal·lacions sobre la base de les
prescripcions que estableix el REBT i que han de seguir el procediment que
detalla l’esquema de la figura 3.27.
Com a resultat de la inspecció, l’EIC ha d’emetre un certificat d’inspecció en el

qual han de figurar les dades d’identificació de la instal·lació i la llista de possibles
defectes, amb la seva classificació, com també la qualificació de la instal·lació, que
pot ser:
• Favorable: quan no es determini l’existència de cap defecte molt greu o

greu.
• Condicionada: quan es detecti l’existència, com a mínim, d’un defecte

greu o defecte lleu procedent d’una altra inspecció anterior que hagi estat
corregit. En aquest cas:
– Les instal·lacions noves que siguin objecte d’una qualificació “condi-

cionada” no poden ser subministrades d’energia elèctrica.
– A les instal·lacions ja en servei se’ls fixa un termini per tal de fer la

correcció, que no pot superar els sis mesos.
• Negativa: quan s’observi, almenys, un defecte molt greu. En aquest cas:
– Les instal·lacions que siguin noves no poden entrar en servei, mentre

no s’hagin corregit els defectes indicats i fins que es pugui obtenir la
qualificació de “favorable”.
– A les instal·lacions que ja es troben en servei, l’òrgan competent

de la Generalitat de Catalunya els ha d’emetre un certificat negatiu
immediatament.
Fig u ra 3 . 2 7 . Esquema del procediment d’inspecció
Classificació dels defectes
Els defectes a les instal·lacions es classifiquen en els següents:
• Defectes molt greus.
• Defectes greus.
• Defectes lleus.
Defecte molt greu. Qualsevol defecte que la raó o l’experiència determinin que
constitueix un perill immediat per a la seguretat de les persones o dels béns.
Es consideren defectes molt greus els incompliments de les mesures de seguretat

que poden provocar el desencadenament dels perills que es pretenen evitar amb
aquestes mesures de seguretat, en relació amb el següent:
• Contactes directes, en qualsevol tipus d’instal·lació.
• Locals de concurrència pública.
• Locals amb risc d’incendi o explosió.

• Locals de característiques especials.
• Instal·lacions amb finalitats especials.
• Quiròfans i sales d’intervenció.
Defecte greu. Un defecte greu és el que no suposa un perill immediat per a la

seguretat de les persones o dels béns, però que pot ser-ho en el moment en què la
instal·lació falli. Dins d’aquest grup de defectes i amb caràcter no exhaustiu, es
consideren que són defectes greus els següents:
• La manca de connexions equipotencials, quan aquestes siguin requerides.
• Inexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indirectes.
• La manca d’aïllament de la instal·lació.
• La manca de protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrregues als

conductors, segons la seva intensitat màxima admissible, d’acord amb les
característiques i condicions d’instal·lació.
• La manca de continuïtat dels conductors de protecció.
• Els valors elevats de resistència de terra en relació amb les mesures de

seguretat adoptades.
• Els defectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses, quan

aquestes connexions siguin preceptives.
• La secció insuficient dels conductors de protecció.
• L’existència de parts o punts de la instal·lació, en què la seva execució

defectuosa pugui ser origen d’avaries o danys.
• La naturalesa o les característiques no adequades dels conductors utilitzats.
• La manca de secció dels conductors, en relació amb les caigudes de tensió

admissibles per a les càrregues previstes.
• La manca d’identificació dels conductors “neutre” i “de protecció”.
• L’ús de materials, aparells o receptors que no s’ajustin a les especificacions

vigents.
• Les ampliacions o modificacions d’una instal·lació que no s’hagin tramitat

segons el que estableix la ITC-BT-04 sobre “Documentació i posada en
servei de les instal·lacions”.
• El fet de no tenir el nombre mínim estipulat de circuits.
• La reiteració o l’acumulació successiva de defectes lleus.
Defecte lleu. Un defecte és lleu quan no suposa un perill per a les persones o
els béns, no pertorba el funcionament de la instal·lació i en el qual la desviació
respecte del que està reglamentat no té valor significatiu per a l’ús efectiu o el
funcionament de la instal·lació.
3.2.7 Normativa general del sector elèctric
El subministrament d’energia elèctrica és essencial per al funcionament de la

nostra societat. El seu preu és un factor decisiu de la competitivitat d’una bona part
de la nostra economia. El desenvolupament tecnològic de la indústria elèctrica i
la seva estructura d’aprovisionament de primeres matèries determinen l’evolució
d’altres sectors de la industria.
D’altra banda, el transport i la distribució d’electricitat constitueix un monopoli

natural: es tracta d’una activitat intensiva en capital, que requereix connexions
directes amb els consumidors, en la qual la demanda d’un producte que no es pot
emmagatzemar, com és l’energia elèctrica, varia en períodes relativament curts de
temps.
La impossibilitat d’emmagatzemar l’electricitat requereix que l’oferta

sigui igual a la demanda en cada instant de temps, la qual cosa suposa
necessàriament una coordinació de la producció d’energia elèctrica, com
també la coordinació entre les decisions d’inversió en la generació i transport
d’energia elèctrica .
Totes aquestes característiques tècniques i econòmiques fan del sector elèctric un

A les adreces d’interès del sector necessàriament regulat.
web de la unitat 6, hi ha
indicacions per aprofundir
en aquesta llista de La normativa vigent està formada principalment pels decrets, lleis, instruccions
normatives.
i normes següents:
• Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, publicada al BOE núm.

285, de 28 de novembre de 1997.
• Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats
de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments
d’autorització d’energia elèctrica, publicat al BOE el 27 de desembre de
2000.
• Decret 329/2001, DOGC 3536 de 4 de setembre, (d’àmbit català) pel qual

s’aprova el subministrament elèctric.
• Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament

electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i les seves Instruccions tècniques
complementàries (ITC-BT).
• Instrucció 7/2003, de 9 de setembre de la Direcció General d’Energia i

Mines sobre procediment administratiu per a l’aplicació del REBT.
• Decret 363/2004, de 24 d’agost (DOGC 4205, de 26 d’agost de 2004), pel

qual es regula el procediment administratiu per a l’aplicació del REBT.
• Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d’Energia

i Mines, per la qual es fixa un termini provisional per a la inscripció
d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al

règim d’inspecció periòdica.
• Instrucció 3/2010, de 9 de setembre, de la Direcció General d’Energia

i Mines, per la qual es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció
10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció d’instal·lacions d’e-
nergia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció
periòdica.
• Normes tecnològiques de l’edificació NTE-IPT i NTE-IPP. Directrius de

la normativa de posada a terra VDE i de posada a terra en cimentacions
VDEW.
Llei del sector elèctric 54/1997, de 27 de novembre

Per aprofundir en la Llei
del sector elèctric
La Llei del sector elèctric 54/1997 té com a finalitat bàsica establir la regulació del 54/1997, podeu consultar
a les adreces d’interès del
sector elèctric, amb el triple i tradicional objectiu de garantir el subministrament web de la unitat 6 i també
a l’annex 3 de l’apartat 2,
elèctric, garantir la qualitat d’aquest subministrament i també que es fa amb el cost on hi han els primers dos
títols de la Llei.
més baix possible, tot això sense oblidar la protecció del medi ambient, aspecte
que adquireix una rellevància especial ateses les característiques d’aquest sector
econòmic.
Els dos primers títols de la Llei del sector elèctric 54/1997 són els següents:
• Títol I. Disposicions generals. Competències administratives i planificació

elèctrica.
– Article 1. Objecte.
– Article 2. Règim de les activitats.
– Article 3. Competències de les autoritats reguladores.
• Títol II. Ordenació del subministrament.
– Article 9. Subjectes.
– Article 10. Garantia del subministrament.
– Article 11. Funcionament del sistema.
Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, BOE de 27 desembre de 2000
Pel Reial decret 1955/2000 es regulen les activitats de transport, distribució, Per aprofundir en el Reial
decret 1955/2000, podeu
comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions consultar la referència al
BOE del 27 de desembre
d’energia elèctrica. del 2000, a les adreces
d’interès del web de la
unitat 6 i també a l’annex
El Reial Decret 1955/2000 té per objecte establir el marc normatiu en què s’han de 3 de l’apartat 2 de la
mateixa unitat.
desenvolupar les activitats relacionades amb el sector elèctric, sota el nou model
que estableix la Llei del sector elèctric 54/1997, de 27 de novembre.
En el títol III del Reial decret 1955/2000 es desenvolupa el marc normatiu en què
s’ha de desenvolupar l’activitat de distribució d’energia elèctrica, d’acord amb el
que estableix el títol VII de la Llei del sector elèctric 54/1997.
Així mateix, el capítol II del títol III, desenvolupa el règim econòmic dels
drets de connexió de serveis i altres actuacions necessàries per tal d’atendre els
requeriments de subministrament dels usuaris, mitjançant els articles següents:
• Article 43. Objecte i àmbit d’aplicació.
• Article 44. Drets de connexió de servei.
• Article 45. Criteris per a la determinació dels drets d’extensió.
• Article 46. Potència i tensió del subministrament.
• Article 47. Quotes d’extensió i d’accés.
• Article 48. Subministraments especials.
• Article 49. Vigència dels drets de connexió de servei.
• Article 50. Drets de connexió i verificació.
• Article 51. Actualització d’imports.
D’altra banda, a la secció III del capítol I en el títol VI d’aquest reial decret, es
desenvolupen els contractes de subministrament a tarifa i d’accés a les xarxes, com
també la suspensió del subministrament per mitjà de l’article 83 sobre el “Traspàs
i subrogació dels contractes de subministrament a tarifa i d’accés a les xarxes”.
Operacions de muntatge i
manteniment d'instal·lacions
elèctriques d'enllaç
Antonio Jurado Poza
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució elèctriques d'enllaç
Índex
Introducció 5
1 Fases de muntatge d’una instal·lació elèctrica d’enllaç 9

1.1 Documentació administrativa sobre muntatge i manteniment d’instal·lacions d’enllaç . . . . . 9
1.2 Informe tècnic d’instal·lacions d’enllaç (ITIE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2.1 Instruccions per a l’instal·lador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3 Caixes generals de protecció (ITC-BT-13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.1 Tipus de muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3.2 Designació de les CGP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.4 Caixes de protecció i mesura (ITC-BT-13) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.4.1 CPM Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW . . . . . . . . . . . 21
1.4.2 Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.4.3 Cables que s’han de fer servir entre la pinça d’ancoratge i la CPM . . . . . . . . . . . 30
1.4.4 Conjunt de Protecció i Mesura en armari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.4.5 Subministraments individuals de potència superior a 15 kW . . . . . . . . . . . . . . 36
1.4.6 Conjunt de protecció i mesura per a subministraments temporals . . . . . . . . . . . . 39
1.5 Línia general d’alimentació (ITC-BT-14) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
1.5.1 El càlcul de la LGA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
1.5.2 Característiques de les canals i els tubs protectors de la LGA . . . . . . . . . . . . . . 44
1.5.3 Característiques dels conductors de la LGA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
1.5.4 Col·locació dels conductors aïllats de la LGA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
1.6 Centralització de comptadors (ITC-BT-16) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
1.6.1 Centralització de comptadors amb mòduls aïllants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
1.6.2 Centralització de comptadors en plafons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
1.6.3 Centralització de comptadors en espais interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1.6.4 Comptadors: esquemes de connexió directa i amb transformadors d’intensitat . . . . . 53
1.7 Derivacions individuals (ITC-BT-15) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
1.7.1 Dimensionar la derivació individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
1.7.2 Característiques de les canals i dels tubs protectors de les DI . . . . . . . . . . . . . . 60
1.7.3 Instal·lació dels tubs i dels canals protectors de la DI . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
1.7.4 Característiques dels conductors de la DI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
1.8 Operacions de diagnosi i manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
1.8.1 Manteniment preventiu de les instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
1.8.2 Operacions de diagnosi de les instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
1.8.3 Localització i reparació d’avaries tipus en instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . 67
2 Normativa aplicable al muntatge i manteniment de les instal·lacions elèctriques d’enllaç 69

2.1 REBT amb les guies tècniques d’aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.1.1 Articles 14 i 15 del REBT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
2.2 Instruccions tècniques complementàries (ITC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
2.2.1 ITC-BT-12: instal·lacions d’enllaç. Esquemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Instal·lacions de distribució elèctriques d'enllaç
2.2.2 ITC-BT-13: instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció . . . . . . . . . . . . 73

2.2.3 ITC-BT-14: instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació . . . . . . . . . . . . 75
2.2.4 ITC-BT-16: instal·lacions d’enllaç. Comptadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
2.2.5 ITC-BT-15: instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals . . . . . . . . . . . . . . 80
2.2.6 ITC-BT-17: Dispositius de comandament i protecció. Interruptor de control de potència 83
2.3 Manteniment de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
2.3.1 Empreses instal·ladores autoritzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
2.4 Normes de referència en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió . . . . . . . . . . . . . . 85
2.4.1 Normes UNE i UNE-EN sobre instal·lacions elèctriques d’enllaç en el REBT . . . . . 86
2.5 Les NTP-IEBT de les companyies subministradores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
2.5.1 Normes de referència en les NTP-IEBT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
2.6 Normatives específiques de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la
Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
2.6.1 Decrets, instruccions i resolucions de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . 89
2.6.2 Criteris sobre l’aplicació del REBT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Instal·lacions de distribució 5 elèctriques d'enllaç
Introducció
El desenvolupament experimentat per les instal·lacions elèctriques d’enllaç en

edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o destinats a una indústria o més,
obliga els instal·ladors autoritzats en baixa tensió a consultar els reglaments, les
normes de referència, els decrets i els manuals que els permetin fer les operacions
necessàries de muntatge i manteniment, i utilitzar materials, eines, i aparells de
mesura i verificació adequats.
La competència general d’aquesta unitat formativa dins del mòdul professional

consisteix a muntar i mantenir les instal·lacions elèctriques d’enllaç de baixa
tensió en edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o industrials, aplicant
normatives i reglamentacions vigents, protocols de qualitat, seguretat i riscos
laborals, assegurant-ne la funcionalitat i respectant el medi ambient.
L’apartat “Fases de muntatge d’una instal·lació elèctrica d’enllaç” treballa, primer

de tot, la documentació administrativa associada al muntatge d’una instal·lació
elèctrica d’enllaç (Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç). Després estudiarem les
parts que constitueixen les instal·lacions elèctriques d’enllaç, farem el muntatge,
prendrem les mesures dels paràmetres característics i farem les tasques de localit-
zació i reparació d’avaries.
L’apartat “Normativa i reglamentació relativa al muntatge i manteniment de les

instal·lacions d’enllaç” fa un repàs dels articles, de les instruccions tècniques
complementàries i de les normes de referència UNE i UNE-EN associades a les
instal·lacions d’enllaç del Reglament electrotècnic de baixa tensió, així com de
les normes tècniques particulars de les companyies subministradores d’energia
elèctrica i de les disposicions administratives vigents de seguretat industrial de la
Generalitat de Catalunya.

• Identifica els procediments de muntatge de les parts de la instal•lació

(caixa general de protecció, línia general d’alimentació, derivacions
individuals, entre d’altres)
• Munta una línia general d’alimentació constituïda per conductors
aïllats, sota tub, en muntatge superficial.
• Connecta la caixa general de protecció d’acord amb les instruccions
de muntatge i reglamentació vigent.
• Realitza el replanteig simulat d’una centralització de comptadors en un
lloc, a partir de la documentació tècnica, elaborant un croquis (planta
del local i alçat de les parets) amb la disposició dels seus elements i
comprovant el compliment de les dimensions reglamentàries.
• Connecta les unitats funcionals d’una centralització de comptadors
senzilla amb discriminació horària.
• Munta una derivació individual de conductors aïllats, sota tub, en
muntatge superficial i la caixa de l’interruptor de control de potència
(subministraments iguals o inferiors a 63 A).
• Diagnostica les causes d’avaries reals o simulades en una instal•lació
elèctrica d’enllaç.
• Efectua mesures de paràmetres característics.
• Demostra coneixement suficient de la normativa aplicable a les ins-
tal•lacions d’enllaç.
1. Fases de muntatge d’una instal·lació elèctrica d’enllaç
En aquest apartat treballarem l’informe tècnic d’instal·lació d’enllaç facilitat

per una companyia subministradora d’energia elèctrica, com també els sistemes
d’instal·lació i tipus de muntatge de les diferents parts d’una instal·lació d’enllaç.
També farem les operacions de muntatge i manteniment, i diagnosticarem les

causes d’avaries, la seva localització i la reparació posterior.
1.1 Documentació administrativa sobre muntatge i manteniment

d’instal·lacions d’enllaç
En virtut del que estableix el Reglament electrotècnic de baixa tensió, d’ara en-
davant REBT –aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE núm. 224, de
18 de setembre 2002)– en l’article 14 “Especificacions particulars de les empreses
subministradores”, les empreses subministradores proposen especificacions sobre
la construcció i muntatge de les instal·lacions elèctriques d’enllaç, tot definint
les característiques que han de complir les instal·lacions necessàries que uneixen
la xarxa de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió amb les instal·lacions
interiors dels usuaris.
En aquest apartat treballarem l’informe tècnic d’instal·lació d’enllaç facilitat per

l’empresa subministradora, que dóna a l’instal·lador autoritzat les instruccions
tècniques necessàries per fer una instal·lació d’enllaç correcta: tipus de subminis-
traments que s’han d’instal·lar, connexions de servei, caixes generals de protecció,
conjunts de protecció i mesura, línies generals d’alimentació, instal·lacions de
comptadors, derivacions individuals, caixes per l’interruptor control de potència
i interruptor control de potència més adequat, quadres generals de comandament Podeu aprofundir en
aquests informes tècnics
i protecció, conductors i xarxes de terra. d’instal·lacions d’enllaç en
annexos NTP-IEBT
consultant la pàgina
Els tipus de subministraments possibles són: d’Endesa a les adreces
d’aquesta unitat.
• Subministraments individuals fins a 15 kW.
• Subministraments individuals superiors a 15 kW.
• Centralització de comptadors en edificis.
• Subministraments temporals.
1.2 Informe tècnic d’instal·lacions d’enllaç (ITIE)
L’Informe tècnic d’instal·lacions d’enllaç és el document que detalla les

característiques elèctriques essencials a les quals s’ha d’ajustar el projecte
i la realització de la instal·lació elèctrica d’enllaç, segons la potència del
subministrament, i per a cada tipus d’instal·lació.
1.2.1 Instruccions per a l’instal·lador
Les instal·lacions d’enllaç són les instal·lacions que uneixen la caixa general de
protecció, o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
Totes les connexions a la xarxa de baixa tensió (BT) en tensió han de

ser efectuades per personal de l’empresa subministradora o per una entitat
autoritzada per l’empresa subministradora.
La realització constructiva de cada una de les instal·lacions d’enllaç ha d’estar

determinada pel tipus de subministrament que s’ha d’instal·lar. Les instal·lacions
s’han d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE).
Les instal·lacions d’enllaç han de començar al final de l’embrancament i han d’acabar als
dispositius generals de comandament i protecció.
Les instal·lacions sempre s’han de situar i passar per llocs d’ús comú. Han de quedar en
propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de conservar-les i mantenir-les.
A les instal·lacions d’enllaç ha de quedar garantida la seguretat de les persones i dels béns.
Les característiques generals que han de tenir les instal·lacions d’enllaç són les
següents:
• Tensió nominal de la instal·lació 230 V en monofàsic i 400/230 V en trifàsic.
• Factor de potència 1 per a subministraments monofàsics i trifàsics (a efectes

de càlcul).
• Valor màxim previst del corrent de curtcircuit de la xarxa de baixa tensió

10 kA.
Podeu aprofundir en
aquest tema a la unitat 4, L’embrancament o connexió de servei. L’embrancament s’ha de fer d’acord
en el punt 2.1.1. Tipus de
connexions de servei o amb el REBT vigent i la Norma tècnica particular de l’empresa subministradora,
embrancaments per exemple, la NTP-IEBT de Fecsa-Endesa.
La taula 1.1 recull els diferents tipus d’embrancaments que hi ha, segons el traçat
que tinguin, el sistema d’instal·lació que facin servir i les característiques de la
xarxa.
Taul a 1. 1. Tipus d’embrancament segons el sistema d’instal·lació
Tipus Sistemes
d’instal·lació
Aeris Posada sobre façana

Tensat sobre pals
Subterranis Amb entrada i sortida

En derivació
Mixtos Aeriosubterranis
La caixa general de protecció. Una de les parts que constitueixen la instal·lació

d’enllaç, la caixa general de protecció (CGP), s’ha d’instal·lar en el límit de la
propietat, sobre la façana de l’edifici o encastada a la tanca o en el mateix recinte
en què s’instal·li el conjunt de mesura, però separada de la centralització de
comptadors. En tots els casos han de ser llocs d’accés lliure i permanent. El
tipus de la CGP, i el calibre dels fusibles, els indica l’ITIE. CM o CPM
Quan del conjunt de mesura no
formi part la CGP en direm
Conjunt de protecció i mesura (CPM). Tant el CPM com el CM han d’estar només conjunt de mesura, o CM.
situats a fora de l’edifici, a la tanca, encastats a la façana. S’han d’ubicar a dins En canvi, quan la caixa general
de protecció en formi part,
de recintes destinats únicament a aquesta finalitat, en llocs amb accés lliure i parlarem de conjunt de protecció
i mesura o CPM.
permanent des del carrer.
La part inferior del CPM ha d’estar situada una alçada de 0,5 m respecte del nivell
del terra si s’ha instal·lat en tanques, i a 1,50 m d’alçada respecte del terra en els
edificis. L’alçada dels dispositius de lectura dels equips de mesura no ha de ser
superior a 1,80 m.
Línia general d’alimentació (LGA). Quan els subministraments estan destinats

a un sol usuari, la caiguda de tensió màxima entre la CGP i el CM no ha de ser
superior a l’1%. El traçat de la línia general d’alimentació (LGA) ha de ser tan
curt i rectilini com sigui possible, i ha de passar per zones d’ús comú.
En el cas de subministraments destinats a més d’un usuari, la caiguda de tensió

màxima permesa en aquesta part de la instal·lació és la següent:
• en el cas de línies generals d’alimentació (LGA) destinades a comptadors

totalment centralitzats, no ha de ser més gran del 0,5%;
• en el cas de línies generals d’alimentació (LGA) destinades a centralitzaci-

ons parcials de comptadors, no ha de ser més gran de l’1%.
Centralització de comptadors (CC). Ha d’estar formada per un conjunt de

mòduls o plafons, els quals s’han de situar a l’interior d’un local, o bé en un
armari dedicat únicament a aquesta fi, que ha de disposar d’un pany normalitzat
per l’empresa subministradora.
En edificis de fins a 12 plantes, els comptadors s’han de col·locar a la planta

baixa, l’entresòl o el primer soterrani. En edificis de més de 12 plantes,
el conjunt de comptadors es pot concentrar per plantes intermèdies, i cada
concentració pot incloure els comptadors de 6 plantes o més.
Derivació individual (DI). Ha d’estar constituïda per conductors aïllats a l’inte-

rior de tubs encastats, enterrats o en muntatge superficial, canals protectores les
tapes de les quals només es puguin obrir amb una eina adequada.
Les derivacions individuals han de passar per dins de canaletes practicades a l’ull
de l’escala. Aquest ull ha de ser practicable mitjançant registre a cada replà.
Cada derivació individual ha de tenir un conductor neutre i un conductor de

protecció, la secció dels quals ha de ser la mateixa que la secció de les fases. A
més, ha d’incloure els fils de comandament per possibilitar l’aplicació de diferents
tarifes.
Quadre general de comandament i protecció (QGCP). L’interruptor general

automàtic, l’interruptor diferencial general, els dispositius de protecció de cadas-
cun dels circuits interiors i els dispositius de protecció contra sobretensions són
dispositius generals de comandament i protecció (DGCP) que s’han de posar en
vertical i en un lloc tan pròxim com sigui possible al punt d’entrada de la derivació
individual en el local o l’habitatge de l’usuari.
En aquest mateix quadre (figura 1.1) s’han de disposar els borns o les platines
per a la connexió dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la
derivació de la línia principal de terra.
F i g ura 1 . 1 . Quadre general de comandament i protecció
L’alçada a què s’ha de situar el QGCP, mesurada des del nivell del paviment,
ha d’estar compresa entre 1,4 i 2 m, en el cas dels habitatges. En locals
comercials, l’alçada mínima ha de ser d’1 m, mesurada des del nivell del
paviment.
L’instal·lador ha de fixar de manera permanent sobre el QGCP una placa, impresa

amb caràcters indelebles, en la qual es faci constar el nom o la marca comercial i
la data d’instal·lació.
Al costat del QGCP, immediatament al davant, s’ha de col·locar una caixa o mòdul
per a la instal·lació de l’interruptor de control de potència (ICP). Aquesta caixa o
mòdul pot estar integrada al mateix QGCP i formar un compartiment independent
separat físicament i precintable.
L’interruptor de control de potència (ICP). La potència que s’ha de contractar

és la que determina l’ICP-M que s’ha d’instal·lar, que ha de disposar de la
verificació corresponent.
Les posades a terra. Les posades a terra s’estableixen principalment per tal de
limitar la tensió que, respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les
masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir
el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats.
Cal preveure sobre el conductor de terra i en lloc accessible, un dispositiu que

permeti mesurar la resistència de la presa de terra.
Observacions
L’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE) queda sense efecte quan hi ha modificacions
al REBT vigent que afecten aquestes instruccions per a l’instal·lador, com també un cop
transcorreguts tres mesos de la data d’emissió.
1.3 Caixes generals de protecció (ITC-BT-13)
Cal una caixa general de protecció (figura 1.2) per a cada línia general d’alimen-
tació i per cada 160 kW de demanda per edifici, ja que no és admissible que una
mateixa protecció (fusibles) serveixi per a més d’una línia general d’alimentació.
Figu r a 1 . 2 . Caixa general de pro-

tecció o CGP
L’instal·lador electricista autoritzat només té accés i pot actuar sobre

les connexions de la caixa general de protecció amb la línia general
d’alimentació, sempre que prèviament ho comuniqui a l’empresa
subministradora.
Pel que fa als detalls constructius cal tenir en compte el següent:
• Les especificacions tècniques de l’empresa subministradora d’energia elèc-

trica.
• El material aïllant ha de ser de classe tèrmica A, com a mínim, s/UNE

21305.
• L’índex de protecció contra sòlids i líquids: IP43 s/UNE 20324. Classe II

(doble aïllament o aïllament reforçat).
• L’índex de protecció a l’impacte: IK08 s/UNE-EN 50102.
• Hi ha d’haver bases portafusibles unipolars tancades amb dispositiu extintor

d’arc (BUC).
• El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible.
• Ha de disposar d’un born de connexió per a la posada a terra, si cal.
• La intensitat del fusible de la CGP ha de ser inferior a la intensitat màxima

admissible de la línia general d’alimentació.
• Hi ha d’haver una tapa amb cargol de cap triangular d’11 mm. L’empresa
subministradora d’energia elèctrica la pot precintar.
• A les CGP o unitats funcionals equivalents, les connexions d’entrada i

sortida s’han de fer amb terminals de pala.
• A la part exterior de la tapa, hi ha d’haver una placa identificadora amb el

nom del fabricant, tipus de connexió, tensió nominal en volts i intensitat
nominal en amperes.
• Es fabriquen per a tensions nominals de 400 V, amb les variants de 160, 250,
400 i 630 A.
• Les dimensions màximes exteriors han de ser 700 mm d’alçada, 250 mm

de profunditat i 600 mm d’amplada.
A les adreces d’interès del Com es llegeixen els codis IP i IK

web de la unitat 5, a
l’Annex 1 de la GUIA-BT En un IP43, per exemple, la primera xifra indica que, en una escala que va del 0 (sense
(sep03R1) del Ministeri
protecció) al 6 (totalment estanc a la pols), 4 és una protecció contra cossos sòlids d’un
Espanyol de Ciència i
Tecnologia hi trobareu una diàmetre més gran d’1 mm. El 3, la segona xifra, indica el grau de protecció contra la
explicació extensa del penetració de líquids i significa, en una escala del 0 (no protegit) al 8 (protegit contra la
codis IP i IK,
acompanyada de les immersió prolongada), que està protegida, en aquest cas, contra la pluja fina.
taules d’equivalència dels
dos codis.
El codi IK assenyala el grau de protecció contra els impactes mecànics en una escala que
va del 0 al 10 (20 joules o 5kg des d’una altura de 400 mm). Un grau IK8 significa que
l’envolupant pot resistir, en els punts més febles, un impacte equivalent a una peça d’acer
d’un pes de 1,7 kg llançada des d’una altura de 295 mm.
1.3.1 Tipus de muntatge
Les caixes generals de protecció s’han de muntar preferentment sobre les façanes
exteriors dels edificis. La ubicació l’han de fixar de comú acord la propietat i
l’empresa subministradora.
Hi ha dos tipus d’embrancament de les caixes generals de protecció amb la xarxa

de distribució de la companyia subministradora:
• Caixa general de protecció amb embrancament aeri posat sobre façana
• Caixa general de protecció amb embrancament subterrani
Caixa general de protecció amb embrancament aeri posat sobre façana. Les
CGP han de poder ser instal·lades en muntatge superficial o en poselles. Les caixes
Connexió CGP
han de ser instal·lades en el límit de la propietat, a les façanes exteriors dels edificis
(figura 1.3).
F igur a 1. 3. CGP amb un embrancament aeri i situada en nínxol

practicat a la façana exterior de l’edifici
Una posella és una cavitat a

la paret per posar-hi alguna
cosa.
Quan la façana no limiti amb la via pública, la CGP s’ha de situar en el límit entre
les propietats públiques i privades o bé a la tanca, si n’hi ha, o en una posella amb
aquesta finalitat.
Quan l’embrancament sigui aeri es poden instal·lar en muntatge superficial a una

alçada sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en què
s’hagi previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la CGP s’ha d’instal·lar
com si fos un embrancament subterrani.
En els trams en què l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior o
igual a 2,5 m del nivell del terra, cal protegir-lo amb un tub aïllant rígid M40 IK08.
Pel que fa als detalls constructius cal tenir presents que s’han d’emprar els
elements següents (figura 1.3):
1. Ganxo espiral galvanitzat a la paret.
2. Tub de protecció aïllant rígid M40 IK08 per a cable de coure (Cu) de 50
mm2 .
3. Caixa general de protecció CGP-7 BUC. Embrancaments connectats a

xarxes aèries amb entrada i sortida de cables per la part inferior (figura 1.4).
4. Armari amb porta metàl·lica de 2 mm de gruix com a mínim, i un grau

de protecció IK10 segons UNE-EN 50102. El dispositiu de tancament ha
d’estar compost per un pany homologat JIS (referència CFE).
5. Premsaestopes aïllat o con elàstic.
Fi g ura 1 . 4. L’esquema
CGP-7 s’aplica en embranca-
ments connectats a xarxes aè-
ries
La connexió de servei s’ha de fer entovada directament des del ganxo de subjecció
d’aquesta. Al llarg del recorregut per la façana, el tub s’ha de grapar cada 35 cm a 2,5
m del terra i s’ha d’encastar fins que accedeixi al nínxol que conté la CGP.
Caixa general de protecció amb embrancament subterrani. Quan l’embran-

cament sigui subterrani, la CGP s’ha d’instal·lar sempre en una posella a la paret,
que s’ha de tancar amb una porta preferentment metàl·lica, revestida exteriorment
d’acord amb les característiques de l’entorn i protegida contra la corrosió. Ha
de disposar d’un pany o cadenat normalitzat per la companyia subministradora
d’energia elèctrica.
La part inferior de la porta s’ha d’aixecar un mínim de 0,30 m del paviment.

A la posella es deixaran previstos dos tubs de polietilè d’un diàmetre ø 160 mm,
necessaris per a l’entrada dels embrancaments subterranis de la xarxa general, tal
com s’indica a la secció de la (figura 1.5).
No s’han d’allotjar més de dues CGP a dins de la mateixa posella, i hi ha d’haver

una CGP per a cada línia general d’alimentació. La part inferior de la CGP ha
d’estar a una alçada mínima de 0,90 m sobre el nivell del terreny.
Fi g ura 1.5. CGP amb embrancament subterrani, nínxol en paret o tanca per CS i CGP
La instal·lació ha de disposar d’un sistema de ventilació que impedeixi que hi

entri aigua de pluja i les frontisses no han de ser accessibles des de l’exterior.
Els detalls constructius que cal tenir en compte del tipus de muntatge amb
embrancament subterrani són aquests:
• Nínxol en paret (mides aproximades 600 × 300 × 1.500 mm).
• 2 tubs de protecció de polietilè d’un diàmetre de ø 160 mm.
• Caixa general de protecció CGP-9 BUC. Embrancaments connectats a

xarxes subterrànies amb entrada de cables per la part inferior i sortida per
la part superior (figura 1.6).
• Armari amb porta metàl·lica i un gruix de 2 mm com a mínim, amb un grau

de protecció IK10 segons UNE-EN 50102.
• El dispositiu de tancament ha d’estar compost per un pany homologat JIS

(referència CFE).
• Els conductors fins a arribar a l’accés de la caixa de seccionament (CS) han

de quedar sempre protegits mitjançant una canal (ref.: 6703826) o conducte
d’obra de fàbrica.
Fi g ura 1 . 6. L’esquema
CGP-9 s’aplica en el cas d’ins-
tal·lacions de CGP amb em-
brancament subterrani
Connexió de les CGP a la xarxa de distribució
A l’hora de fer la connexió de servei a la CGP i a la xarxa de distribució de la companyia

subministradora, cal seguir el procediment següent:
• Connectar la connexió de servei a la CGP de l’usuari i després a la xarxa de distribució.

Aquesta operació ha de seguir aquest mètode per tal d’evitar possibles accidents, ja que, la
majoria de vegades, la connexió a la xarxa de distribució es fa sota tensió.
• L’ordre de connexió dels conductors actius, fases i neutre, s’ha de fer començant pel conductor
neutre i, a continuació, s’han de connectar les fases. En la desconnexió l’ordre és l’invers.
1.3.2 Designació de les CGP
Les caixes generals de protecció (CGP) es designen de la manera que indica la

taula 1.2, la qual recull també el significat de les sigles de la designació CGP-(1)-
(2)BUC:
Taul a 1. 2. Designació de les CGP
Designació Significat de les sigles
Caixa General de Protecció (1) Esquema 7 o 9
Caixa General de Protecció (2) Corrent màxim (A) del fusible que s’ha de col·locar
BUC Bases portafusibles tancades
Exemple de designació de CGP
Una CGP-7-160 BUC és la manera de referir-se a una caixa general de protecció,

d’esquema 7, equipada amb un joc de bases de tallacircuits tancades de mida 00 i de
corrent màxim assignat del fusible de 160 A.
Caixes generals de protecció seleccionades. La taula 1.3 conté la designació de

les caixes generals de protecció (CGP) seleccionades, com també el nombre i la
mida de les bases portafusibles que han de portar, el corrent màxim, expressat en
amperes, els fusibles que s’hi han de col·locar i la connexió dels conductors (vegeu
també la figura 1.7).
Tau l a 1 .3 . Tipus de CGP seleccionades
Designació Nombre de bases mida de la base Corrent màxim Connexió

de la CGP Portafusibles portafusible del fusible (A) conductors
CGP-7-160 BUC 3 00 160 Cargol M10
CGP-7-250 BUC 3 1 250 Cargol M10
CGP-7-400 3 2 400 Cargol M10

BUC(1)
CGP-9-160 BUC 3 00 160 Cargol M10
CGP-9-250 BUC 3 1 250 Cargol M10
CGP-9-400 3 2 400 Cargol M10

BUC(1)
CGP-9-630 (1)(2) 3 3 630 2 Cargols M10 en

fases i neutre
(1) Exclusivament per a subministraments individuals. (2) Caixa general de protecció amb bases tallacircuits "obertes".
Fig ur a 1. 7. Borns CGP car-

gols M10
A la taula 1.4, hi ha la llista dels fabricants de CGP acceptats.

Taul a 1. 4. Fabricants de CGP acceptats
CGP Esquema 9 CGP Esquema 7
Fabricants Referències In (A) Referència Referències In (A)

de fabricants canal protec.
cables
CAHORS 445.204-EN 160 901.360 445.201-EN 160
446.335-EN 250 901.360 446.334-EN 250
446.122-EN 400 901.360 446.113-EN 400
448.000-EN 630 901.255 – –

CGP Esquema 9 CGP Esquema 7
CRADY GL-160 E.9 160 CR-CP3900 GL-160 E.7 160
GL-250 E.9 250 CR-CP3900 GL-250 E.7 250
GL-400 E.9 400 CR-CP3900 GL-400 E.7 400
GL-630 E.9 630 – – –
HIMEL CGPH-160/9- 160 – CGPH-100/7- 160

EN EN
CGPH-250/9- 250 – CGPH-250/7- 250

EN EN
CGPH-400/9- 400 – CGPH-400/7- 400

EN EN
CGPH-630/9- 630 – – –
EN
CLAVED CGPC 160/9C 160 CA-250-400 CGPC 160/7C 160
CGPC 250/9C 250 CA-250-400 CGPC 250/7C 250
CGPC 400/9C 400 CA-250-400 CGPC 400/7C 400
CGPC 630/9C 630 CA-630 – –
BOXTAR, SL CGPB-160/9 160 – CGPB-160/7 160
CGPB-250/9 250 – CGPB-250/7 250
CGPB-400/9 400 – CGPB-400/7 400
CGPB-630/9 630 – – –
CAYDETEL CGP- 160 – CGP- 160

160/9CYD 160/7CYD
CGP- 250 - CGP- 250

250/9CYD 250/7CYD
CGP- 400 - CGP- 400

400/9CYD 400/7CYD
HAZEMEYER CGP-160/9 160 – CGP-160/7 160
CGP-250/9 250 – CGP -250/7 250
CGP-400/9 400 – CGP-400/7 400
CGP-630/9 630 – – –
URIARTE GLE-160A-9 160 – GLE-160A-7 160
GLE-250A-9 250 – GLE-250A-7 250
GLE-400A-9 400 – GLE-400A-7 400
GLE-630A-9 630 – – –
Condicions Preferent Només amb autorització

d’ús prèvia de Fecsa-Endesa
Exemple 1: CGP de 160A
Correspon a una caixa general de protecció que conté tres bases portafusibles tancades,
de mida de la base 00, amb la possibilitat d’inserir cartutxos de 63, 80, 100, 125 i 160 A,
amb el neutre seccionable. Destinades principalment a subministraments individuals.
Exemple 2: CGP de 250A
El cas d’una CGP de 250A correspon a una caixa general de protecció que conté tres
bases portafusibles tancades, de mida de la base 1, amb la possibilitat d’inserir cartutxos
de 100, 125, 160, 200 i 250 A, amb el neutre seccionable. Destinades principalment a
subministraments a edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o destinats a una o més
indústries.
1.4 Caixes de protecció i mesura (ITC-BT-13)
La caixa de protecció i mesura (CPM) és el conjunt d’aparellatge utilitzat

en el cas de subministraments a un únic usuari o dos usuaris alimentats des
d’una mateixa xarxa de distribució en baixa tensió aèria o subterrània.
En el cas de subministraments d’energia elèctrica per a un únic usuari, com que

no existeix línia general d’alimentació, es pot simplificar la instal·lació col·locant
en un únic conjunt la CGP i l’equip de mesura. Aquest conjunt es denomina caixa
de protecció i mesura (CPM). Les CPM es classifiquen en els tipus següents en
funció dels usos:
• CPM subministraments individuals
– Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW.

Aquests subministraments disposen d’una sola connexió de servei,
aèria o subterrània, que alimenta directament la caixa de protecció
i mesura.
– Subministraments individuals de potència superior a 15 kW. Es
consideren en aquest grup els subministraments trifàsics que, tot i
ser de naturalesa individual, alimenten una sola indústria, comerç o
servei. Disposen d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània,
que alimentarà directament un sol conjunt de protecció i mesura, a
través d’una CGP.
• CPMST subministraments temporals. Es consideren subministraments

temporals els que són de naturalesa individual, i alimenten un subministra-
ment que tingui caràcter temporal i la duració del qual no excedeixi d’un
any.
1.4.1 CPM Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW
Les CPM, les caixes de protecció i mesura han de complir les característiques
de la norma GE NNL013 “Caixes de Protecció i Mesura” (Fecsa-Endesa), que
reuneix sota el mateix embolcall els fusibles generals de protecció, el comptador Les caixes de protecció i
mesura es designen de la
electrònic multifunció i els elements de connexió. manera següent: CPM-MF
2 i CPM-MF 4
Designació de les CPM. La caixa de protecció i mesura que s’utilitzi depèn de

les característiques del subministrament. S’estableixen dos tipus de caixes de
protecció i mesura (figura 1.8):
• CPM-MF 2. Caixa apta per instal·lar-hi a dins un comptador monofàsic

electrònic multifunció, una base tallacircuits seccionable en càrrega BUC
00, un dispositiu de neutre seccionable i elements de connexió d’entrada
aptes per a terminals tipus pala (la taula 1.5 recull els fabricants de les CPM-
MF 2 acceptats).
• CPM-MF 4. Caixa apta per instal·lar-hi a dins un comptador monofàsic o

trifàsic electrònic multifunció indistintament, tres bases tallacircuits secci-
onables en càrrega BUC 00, un dispositiu de neutre seccionable i elements
de connexió d’entrada aptes per a terminals tipus pala (la taula 1.6 recull els
fabricants de les CPM-MF 4 acceptats).
Figu r a 1. 8. Caixes de protecció i mesura
Les característiques elèctriques de les caixes de protecció i mesura són aquestes:
• la tensió assignada és de 500 V;
• la intensitat assignada ha de ser, expressada en amperes, de 63 A;
• la resistència d’aïllament entre les parts actives i massa no ha de ser

inferior a 1.000 Ω/V, referida a la tensió assignada del circuit amb respecte
a terra;
• el grau de protecció és IP43, s/UNE 20 324.
Taul a 1. 5. Fabricants de CPM-MF 2 acceptats
Fabricant Dimensions (mm) Referència
A B C
CLAVED 460 330 190 CPM1-MCR
HAZEMEYER 430 317 190 PPM1-1MD/C

Tau l a 1.5 (continuació)
HIMEL 455 310 185 PN34C/D2-CBL
CAHORS 431 317 191 256.825
CAYDETEL 431 317 191 C/0-CPM1-D2/C
URIARTE 460 330 190 CPM1D2M-C
PINAZO 428 312 190 PNZ-A/CPM1-D2

END
CRADY 450 320 145 GLM-1 1MRP CAT
Taul a 1. 6. Fabricants de CPM-MF 4 acceptats
A B C
CLAVED 536 520 230 CPM2-TCR
HAZEMEYER 532 515 234 PPM2-1TD/C
HIMEL 536 521 231 PN55C/D4-CBL
CAHORS 536 516 230 254.511
CAYDETEL 536 516 228 C/10-CPM2-D4/C
URIARTE 535 520 231 CPM2D4M-C
PINAZO 530 530 230 PNZ-A/CPM2-D4

END
CRADY 536 521 177 GLM-2 1TRP CAT

La tensió assignada
450/750 V
Aquesta tensió assignada és la
referida a l’aïllament dels
conductors. El primer voltatge
(450 V) és respecte de terra. El
El cablatge interior de les CPM. Les caixes de protecció i mesura han de ser segon voltatge (750 V) és entre
conductors actius: les fases i el
cablats d’origen d’acord amb les indicacions següents: neutre.
• Cablatge del circuit de potència. En el conjunt de mesura (CM) directa

per a totes les CPM, el conductor utilitzat per al cablatge de potència ha
de ser sempre de coure, de classe 2 d’acord amb la UNE-EN 60228, d’una
tensió assignada de 450/750 V d’acord amb la UNE 21031 i de 16 mm2
de secció. Per tal de distingir el neutre de les fases, i les fases entre si, els
aïllaments dels cables han de ser de color blau clar en el cas del conductor
neutre; i de color negre, marró i gris per als conductors de les fases.
• Cablatge dels circuits de comandament i control per al canvi de tarifa.

Per a totes les CPM, el cable ha de tenir les mateixes característiques que
les indicades en el cas del circuit de potència. El color de l’aïllament
d’aquest conductor ha de ser el vermell, i la secció, d’1,5 mm2 . Els extrems
dels cables han d’estar protegits per terminals de punta preaïllats, destinats
a la connexió de la caixa de borns del comptador. També han de disposar
de senyalitzacions que permetin identificar fàcilment el circuit.
1.4.2 Subministraments individuals de potència inferior a 15 kW
L’emplaçament de la instal·lació. Aquests subministraments disposen d’una

sola connexió de servei, aèria o subterrània, que alimenta directament la CPM.
La situació concreta la fixen de comú acord la propietat i la companyia subminis-

tradora, tot procurant, en cada cas, que la situació escollida sigui tan propera com
sigui possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o, si més
no, protegida adequadament d’altres instal·lacions com les de l’aigua, el gas, el
telèfon, etc.
Les CPM s’han d’instal·lar en els subministraments de naturalesa individual,

el mesurament elèctric dels quals no requereixi transformadors d’intensitat ni
comptadors d’energia reactiva (figura 1.9).
F i g ura 1 . 9. Esquema unifilar caixa de protecció i mesura
La instal·lació de la CPM. La caixa de protecció i mesura (CPM) ha d’estar

situada a l’exterior de l’edifici, a la tanca, encastat a la façana o en un nínxol, i
sempre en un lloc amb un accés lliure i permanent des del carrer.
Si la caixa de protecció i mesura és instal·lada a dins d’un nínxol, aquest nínxol

ha de disposar d’una porta metàl·lica de 2 mm de gruix com a mínim i un
grau de protecció IK10, ha d’estar protegida contra la corrosió i disposar d’un
pany normalitzat per l’empresa distribuïdora segons UNE-EN 50102 i revestida

exteriorment d’acord amb les característiques de l’entorn.
La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe Tècnic

d’instal·lació d’enllaç (ITIE), i en cada cas s’ha d’aplicar la solució tècnica
més adequada.
A l’hora de fer la instal·lació, però, cal tenir en compte aquestes indicacions:
• No s’admet el muntatge superficial.
• El nínxol a la paret ha de tenir unes mesures aproximades de 550 × 500 ×

200 mm.
• La part inferior de la CPM ha d’estar situada a una alçada de 0,5 m del terra
en el cas de les tanques, i a 1,50 m del nivell del sòl en els edificis.
• L’alçada en què es poden situar els equips de lectura ha d’oscil·lar entre 0,70
i 1,80 m.
• La tapa pot ser precintada respecte a l’embolcall.
També cal tenir en compte diversos casos que es poden presentar a l’hora de fer la
instal·lació:
• Quan els cables, en el seu pas des de l’estesa de la xarxa subterrània fins al
nivell de la CPM, hagin de travessar murs, cementacions, etc., han de ser
protegits mecànicament mitjançant tubs de polietilè interiorment llis, amb
un diàmetre exterior de ø 90 mm en el cas de cables de fins a 4 × 50 mm 2 .
• En el cas dels subministraments connectats a una xarxa aèria cal

instal·lar un suport de tub cilíndric adossat a la tanca (figura 10) d’acord
amb el que especifica la norma UNE 19043. La longitud del tub cilíndric
ha de ser de la mida següent:
– 5 m quan a l’embrancament no hi hagi encreuament de vial;
– 7 m quan a l’embrancament hi hagi encreuament de vial.
• A la part superior, a 10 cm de l’extrem hi ha d’haver un ganxo espiral obert

(figura 1.10) per amarrar l’embrancament. Al llarg del tub, i separades entre
si 35 cm comptats a partir de 5 cm de l’extrem superior, s’han d’instal·lar
brides d’acer inoxidable o d’acer galvanitzat per aguantar el tub de protecció
de l’embrancament.
Fi gu ra 1 .1 0 . CPM adossat a la
tanca
En la Guia Vademècum per a instal·lacions d’enllaç en Baixa Tensió de

Fecsa-Endesa (FDNGL002), apareixen una sèrie de detalls constructius que
convé tenir presents en el cas de la instal·lació d’una CPM amb connexió de
servei aèria i suport metàl·lic adossat o separat de la tanca.
Subministrament individual amb suport metàl·lic adossat a la tanca
• Suport de tub cilíndric
– Tub d’acer de 101,6 mm de Ø diàmetre exterior (4”) i espessor de paret

≥ 3,5 mm. Galvanitzat en calent, amb tapa de xapa a la part superior.
– L’alçada útil ha de ser més gran o igual a 4,1 m si no hi ha encreuament
de vial, més gran o igual a 6,1 m en el cas que hi hagi encreuament de
vial.
• Base de formigó
– Dosificació de formigó de 200 kg/m3 (mínim), de dimensions 500 ×

1.000 mm.
• Materials que complementen el conjunt (la numeració correspon a les

llegendes de la figura 1.10):
– (1) Cable trenat d’escomesa (l’instal·la la companyia subministrado-

ra).
– (2) Pinça d’ancoratge (l’instal·la la companyia subministradora).
– (3) Ganxo espiral obert galvanitzat en calent.
– (4) Cable RZ 0,6/1kV Al (vegeu la taula 1.7).
– (5) Tub de protecció, rígid corbable en calent, de M40 i IK08. S’uneix
a la CPM mitjançant premsaestopes o con elàstic.
– (6) Grapes de subjecció del tub (cada 35 cm) d’acer inoxidable o acer
galvanitzat.
– (7) CPM permanentment accessible.
– (8) Premsaestopes aïllat o amb un con elàstic.
Taul a 1 .7. Seccions dels conductors a connexions de servei aèries
Instal·lació Pot. màxima demandada (kW) Conductors
Monofàsica 0 > Wd < 14,49 2 × 16 mm2 Al
Trifàsica 0 < Wd < 15 4 × 25 mm2 Al
Subministrament individual amb suport metàl·lic separat de la tanca
• Detall constructiu
– Aquest tipus de connexió de servei (figura 1.11), tant monofàsica com

trifàsica, està limitada a un màxim de 20 m d’obertura.
• Detall A
– Suport metàl·lic de la connexió de servei amb la CPM.
• Detall B
– Connexió de servei amb xarxa de distribució trenada.
– Connexió de servei amb xarxa de distribució convencional.

F igu ra 1 .1 1 . CPM separat de la tanca
Subministrament individual amb façana sense encreuament de vial
– La connexió de servei en el seu recorregut per la façana (figura 1.12)

s’ha de protegir amb un tub aïllant rígid corbable en calent de Ø M40
i IK08, que ha de ser grapat cada 35 cm, a 2,5 m del terra i ha d’anar
encastat fins a la CPM, a la qual s’ha d’unir mitjançant premsaestopes
o amb un con elàstic.
• Detall A

F igur a 1. 12 . CPM façana en línia de carrer sense encreuament de vial
Subministrament individual amb façana amb encreuament de vial
– El punt més baix de l’encreuament del vial ha de ser com a mínim a 6

m sobre el nivell del terra.
– La connexió de servei en el seu recorregut per la façana (figura 1.13)

s’ha de protegir amb un tub aïllant rígid corbable en calent de Ø M40 i
IK08, que s’ha de grapar cada 35 cm, a 2,5 m del terra i encastar fins a
la CPM, a la qual s’ha d’unir mitjançant premsaestopes o amb un con
elàstic.
• Detall A
• Detall B
– Connexió de servei amb la CPM.

F igu ra 1 .1 3 . CPM façana en línia de carrer amb encreuament de vial
1.4.3 Cables que s’han de fer servir entre la pinça d’ancoratge i la

CPM
La taula 1.8 presenta les varietats de cables d’alumini unipolars trenats i aïllats
formant un feix, de diferents fabricants, que es poden utilitzar per cobrir la
distància entre la pinça d’ancoratge i la caixa de protecció i mesura (CPM).
Taul a 1. 8. Cables que s’han de fer servir en connexions de servei en façana en línia de carrer
Cables d’alumini unipolars trenats i aïllats formant un feix Designació: RZ 0,6/1kV
Fabricant Denominació Tensió
BICC GENERAL CABLE AEROPREX 0,6/1kV
PIRELLI POLIRRET 0,6/1kV
ECHEVARRIA C. N. TOR 0,6/1kV
SOLIDAL RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
CABELTE RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
LES CABLERIES DE LENS RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
QUINTAS I QUINTAS RZ 0,6/1kV 0,6/1kV
INCASA INTEPOR 0,6/1kV
El cable d’alumini unipolar trenat i aïllat presenta les característiques que mostra
la taula 1.9.
Taul a 1. 9. Característiques generals dels cables unipolars trenats
Tipus d’aïllament Polietilè reticulat XLPE
Material del conductor Alumini (Al)
Tipus de cable 2 × 16 Al (Ref.: 6700029)

4 × 25 Al (Ref.: 6700030)
Color de la coberta Negre
Identificació 1i2
1, 2 i 3 per a les fases, N per al neutre
1.4.4 Conjunt de Protecció i Mesura en armari
Els conjunts de protecció i mesura (CPM) en armari han de complir les

característiques de la Norma FDNNL002 (Fecsa-Endesa), la qual reuneix
sota el mateix conjunt de doble aïllament els fusibles generals de protecció,
els comptadors trifàsics multifunció, el dispositiu per a discriminació
horària, els transformadors de corrent i la regleta de comprovació.
Els conjunts de protecció i mesura presenten les característiques següents:
• Han d’estar constituïts per mòduls prefabricats, de material aïllant i formar

globalment un conjunt de doble aïllament.
• Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals, excepte
la unitat funcional de mesura, han d’estar proveïts de dispositius de
tancament precintables.
• El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible de platina de

coure, situada a l’esquerra de les fases, mirant a la CGP com si estigués
en posició de servei. La connexió i la desconnexió s’han de fer amb claus,
sense manipular els cables.
• S’han d’intercalar pantalles aïllants, entre tots els pols, de manera que, un
cop instal·lades entre els terminals, impossibilitin un curtcircuit entre fases
o entre fase i neutre. Les connexions d’entrada s’han d’efectuar mitjançant
terminals de pala i cargols de fixació; per això les bases de mides 0, 1, 2 i
3 han d’incorporar un element amb cargol inserit de M10, i les de mida 4,
dos cargols M12 en fases i neutre.
• Si els comptadors són multifunció, la unitat funcional de mesura ha

de disposar d’un accés registrable que faci practicable el dispositiu de
visualització de les diferents funcions de mesura. Un cop tancat, ha de
mantenir el grau de protecció assignat al conjunt.
• Les dimensions dels mòduls i armaris han de ser les adequades per al
tipus i el nombre de comptadors, i per a la resta de dispositius necessaris
per facturar l’energia.
Convé parar esment breument a les diferents unitats funcionals que poden
constituir els conjunts de protecció i mesura (CPM). Aquestes unitats funcionals
són les següents:
• La unitat funcional de la caixa general de protecció (CGP), la qual

pot formar part com a opció dels mòduls prefabricats del conjunt de
mesura. Està constituïda per les bases portafusibles, una platina seccionable
pel neutre i els dispositius de connexió de l’embrancament. Les bases
portafusibles han de ser de mida DIN 0-1-3-4 segons la solució constructiva.
• La unitat funcional de transformadors de mesura, la qual és la consti-

tuïda per un embarrat sobre el qual s’han de muntar els transformadors de
corrent, un per fase. La unitat funcional de transformadors de mesura ha
d’estar dissenyada de manera que permeti instal·lar fàcilment els transfor-
madors de barra i ajustar-se a la norma UNE-EN 60044-1.
• La unitat funcional de mesura és la unitat funcional que comprèn els dife-

rents comptadors i els dispositius de canvi de tarifa, quan sigui procedent.
• La unitat funcional d’interruptor de protecció i de corrent regulable és

la unitat que allotja l’interruptor de protecció i de corrent regulable. El
comandament de l’element ubicat a la unitat funcional d’interruptor de
protecció i d’intensitat regulable ha de ser exterior i susceptible de ser
bloquejat. L’acció de bloqueig, en posició connectat o desconnectat, ha de
ser executable a criteri del client o de l’usuari.
• La unitat funcional de dispositius de sortida. Comprèn els dispositius

de connexió als quals s’ha de connectar el pont que uneix el conjunt de
mesura (CM) amb l’interruptor general automàtic (IGA). Les connexions
de sortida s’han de fer mitjançant terminals de pala i fixació per cargols; per
això les platines han d’incorporar un element amb cargol inserit de M10 en
els TMF10 (80-160 A /200-400 A), i de M12, en els TMF10 de 500-630 A.
• La unitat funcional de comprovació comprèn els dispositius necessaris

per a la connexió d’aparells de mesura sobre els circuits secundaris, els
quals, al mateix temps i en les condicions de seguretat apropiades, permeten
substituir, verificar i comprovar comptadors sense interrompre el servei ni
la mesura.
La regleta de verificació. Una de les parts de la unitat funcional de compro-

vació és la regleta de verificació, la qual s’ha d’allotjar en un mòdul de doble
aïllament, amb tapa transparent i precintable, integrat en el conjunt de protecció i
mesura TMF10 corresponent (la taula 1.10 especifica els materials acceptats per
a les regletes de verificació).
Taul a 1. 10 . Materials acceptats en les regletes de verificació (ref. 6701095)
Nom Referència
ENTRELEC 010953720
UNIBLOC END 10E-6I-4T
WEIDMÜLLER W/ED/RV10E6I4T
CONTA-CLIP RCC 10 T
Els borns han de ser seccionables, amb capacitat per a la connexió de conductors
de coure fins a 10 mm2 i fixats de tal manera que no puguin girar o desplaçar-se
durant la intervenció de les regletes de comprovació.
El pas dels borns ha de ser com a mínim de 10 mm.
La regleta ha d’anar acompanyada del seu esquema de composició i de les

instruccions d’ús, i cal que tingui indicats clarament l’entrada de corrent, la sortida
de corrent i els borns de tensió segons la figura 1.14.
Els extrems per embornar els conductors d’unió entre elements de mesura han de
ser identificats de manera indeleble amb la nomenclatura i la codificació següents:
• Entrada de corrent: R, S, T
• Sortida de corrent: RR, SS, TT
• Tensions: 1, 2, 3, N.
F ig ur a 1. 14 . La formació de la regleta
Els conductors utilitzats han de complir els requeriments següents:
• La unió dels secundaris dels transformadors de corrent amb els comptadors

s’ha de fer mitjançant conductors de coure unipolars i semiflexibles (de
classe 5), amb una coberta de material termostable o termoplàstic, no
propagador de la flama ni d’incendi, de baixa emissió de fums i lliure
d’halògens.
• La connexió s’ha de fer amb terminals preaïllats; els que vagin destinats
tant a la connexió de la caixa de borns del comptador com a la regleta de
verificació han de ser de punta deformable cilíndrica.
• La tensió d’aïllament dels conductors ha de ser de 450/750 V.
• Els colors dels cables han de ser els següents:

– Negre: fase R (L1)

– Marró: fase S (L2)
– Gris: fase T (L3)
– Blau clar: neutre (N)
– Groc-verd: terra (PE)
– Vermell: circuits auxiliars
• La secció dels conductors ha de ser la següent:
– de 4 mm2 (circuits de corrent);

– d’1,5 mm2 (circuits de tensió i circuits auxiliars).
Tots els cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i
opacitat reduïda.
F igu ra 1 .1 5 . Conjunt de protecció i mesura fins a 630 A TMF 1
El cablatge interior en conjunts de protecció i mesura directa (baixa potència).

Els conductors en el cablatge del circuit de potència en els CPM directa ha de
ser de coure i de classe 2 d’acord amb el que estableix la UNE-EN 60228, ha de
tenir una secció de 16 mm2 i una tensió assignada de 450/750 V (figura 1.15). Per
distingir les fases respecte al neutre i les fases entre si, els aïllaments dels cables
han de ser de colors diferents:
• blau clar per al conductor neutre;
• negre, marró i gris, per als conductors de les fases.
F ig ur a 1. 16 . Conjunt de protecció i mesura TMF 10 500-630A
El cablatge interior en conjunts de protecció i mesura indirecta (gran potèn-

cia). El cablatge del circuit de potència s’ha de fer per mitjà de platines de coure,
suportades amb suports aïllants i identificades pels colors blau clar (neutre), negre,
marró i gris (fases). Els conductors dels circuits secundaris han de ser de coure,
de classe 5 d’acord amb la UNE-EN 60228 i han de tenir una tensió assignada de
450/750 V (figura 1.16). La secció dels circuits de corrent ha de ser de 4 mm2 , i la
dels de tensió, d’1,5 mm2 . Els colors d’identificació s’han de correspondre amb
els del circuit de potència.
El cablatge dels circuits de comandament i control per al canvi de tarifa. Per a

tots els CPM, el cable ha de tenir les mateixes característiques que les esmentades
en el cas del circuit de potència. El color de l’aïllament d’aquest conductor és el
vermell i ha de tenir una secció d’1,5 mm2 .
Els extrems del conductor han d’estar protegits per terminals preaïllats, han de
ser de punta deformable cilíndrica, destinats tant a la connexió de la regleta de
verificació com a la caixa de borns del comptador, la qual s’ha de protegir mit-
jançant cobrefils precintable. També hi ha d’haver senyalitzacions que permetin
identificar fàcilment el circuit.
La taula 1.11 recull els fabricants de conjunts prefabricats de doble aïllament fins
a 630 A acceptats.
Taul a 1. 11 . Fabricants de CPM acceptats i referències fins a 630 A
TMF10 TMF10 TMF10

Fabricant TMF1 80-160 A 200-400 A 500-630 A
CAHORS 235.610 235.611 235.612 235.613
CAYDETEL SI-TMF1-CYD SI-TMF10 SI-TMF10 SI-TMF10

80/160-CYD 200/400-CYD 500/630-CDY
CLAVED CL-SI-TMF1 CL-SI-TMF10- CL-SI-TMF10- CL-SI-TMF10-

80/160 200/400 500/630
HAZEMEYER TMF1-SI/H TMF10-SI/160/H TMF10-SI/400/H TMF10-SI/630/H
HIMEL SIH-TMF1 SIH-TMF10/160A SIH-TMF10/400A SIH-TMF10/630A
PINAZO PNZ-TMF1 PNZ-TMF10 PNZ-TMF10 PNZ-TMF10

(80-160 A) (200-400 A) (500-630 A)
URIARTE UR-TMF1 UR-TMF10-160A UR-TMF10-400A UR-TMF10-630A
1.4.5 Subministraments individuals de potència superior a 15 kW
En el grup de subministraments individuals de potència superior a 15 kW es

consideren els subministraments trifàsics que són de naturalesa individual, i
alimenten una sola indústria, comerç o servei, independentment del fet que
estiguin ubicats de manera aïllada o estiguin integrats en un edifici destinat
simultàniament a altres usos.
Els conjunts de protecció i mesura (CPM) per a subministraments superiors a 15

kW de potència han d’estar constituïts per unitats funcionals.
Quan la caixa general de protecció (CGP) no formi part del conjunt de mesura
es denominarà CM (figura 1.17), seguida del tipus, que indica els elements que
allotja, tal com mostra la (taula 1.12). Quan, en canvi, la CGP formi part del
conjunt de mesura es denomina conjunt de protecció i mesura (CPM).
Taul a 1. 12 . Tipus de conjunts de mesura (CM)
Tipus Contingut
CM-T2 1 Comptador trifàsic d’energia activa directa

1 Comptador trifàsic d’energia reactiva directa
1 Rellotge de canvi de tarifa
CM-TMF1 1 Comptador multifunció trifàsic directe
CM-TMF10 1 Comptador multifunció trifàsic indirecte

3 Transformadors de corrent
1 Bloc de dispositius de comprovació
Fi gura 1 .17 . Esquema unifilar conjunt de mesura
L’emplaçament i la instal·lació. La caixa general de protecció (CGP) s’ha

d’instal·lar separada del conjunt de mesura (CM), en el límit de la propietat, sobre
la façana de l‘edifici o a una tanca, a l’interior d’una posella o en el mateix recinte
en què s’instal·li el conjunt de mesura (CM). En tots els casos han de ser llocs
d’accés lliure i permanent. La seva situació l’han de fixar de comú acord la
propietat i l’empresa subministradora.
El conjunt de mesura (CM) s’ha d’instal·lar a l’exterior i només pot ser instal·lat a
dins recintes que estiguin dedicats únicament a aquesta fi, en llocs amb accés lliure
i permanent des del carrer. La situació concreta l’han de fixar de comú acord la
propietat i l’empresa subministradora.
Per determinar les dimensions del recinte (figura 1.18) on s’instal·li el conjunt de
mesura (CM), cal tenir en compte la superfície ocupada per les unitats funcionals,
i s’ha de deixar una separació entre les parets laterals i el sostre respecte als
envoltants de 0,2 m com a mínim. La distància respecte al terra ha de ser com
a mínim de 0,5 m, la profunditat del recinte ha de ser com a mínim de 0,4 m i
l’espai lliure davant del conjunt de mesura (CM), un cop facilitat l’accés, no pot
ser de menys d’1,10 m.
F ig ura 1 .1 8 . Armari del conjunt de pro-

tecció i mesura (CPM)
El recinte s’ha de tancar amb una porta de doble fulla, preferentment metàl·lica,
amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50102, revestida exteriorment
d’acord amb les característiques de l’entorn. La porta ha d’estar protegida
contra la corrosió i ha de disposar d’un pany o cadenat normalitzat per l’empresa
subministradora.
Les pastilles de connexions de comprovació i els dispositius de lectura de l’equip

de mesura un cop instal·lat el conjunt de mesura (CM), han de quedar situats a una
paredó m. constr. Paret alçada del terra entre 1,20 m i 1,80 m.
prima. Envà.
La paret a la qual es fixi el conjunt de mesura (CM) no pot estar exposada a

vibracions, per tant ha de tenir una resistència no inferior a la del paredó. No
pot instal·lar-se a prop dels comptadors del gas, aixetes o sortides d’aigua.
Les dimensions del conjunt i la disposició de les unitats funcionals, s’han d’ajustar
als dissenys definits per l’empresa subministradora.
A la part de la instal·lació d’enllaç compresa entre la caixa general de protecció

(CGP) i el conjunt de mesura (CM), els circuits s’han de protegir amb tubs o canals
protectores aïllants.
La connexió de servei subterrània s’ha d’efectuar amb entrada i sortida de la línia

de distribució i derivació la caixa general de protecció (CGP) o unitat funcional
equivalent, en aquest cas, i per tal d’assolir la fi assenyalada, s’ha d’instal·lar una
caixa de seccionament (CS) concebuda amb aquesta finalitat. La caixa general
de protecció (CGP) ha de respondre al tipus “Esquema 9” i s’ha de col·locar
conjuntament amb la caixa de seccionament (CS) al nínxol que es prescriu a la
(figura 1.19).
Fi gura 1.1 9 . Emplaçament del conjunt de protecció i mesura (CPM) en tanca o en

paret de la via pública amb connexió de servei subterrània
1. Canal protectora. 2. Caixa de seccionament CS. 3. Caixa general de protecció (CGP Esquema 9). 4. Conjunt
de protecció i mesura TMF1 o TMF10. 5. Tubs aïllants rígids de polietilè amb diàmetre exterior 160 mm. 6.
Separació opcional.
La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’instal·lació

d’enllaç, i en cada cas cal establir la solució tècnica més adequada.
1.4.6 Conjunt de protecció i mesura per a subministraments

temporals
Els conjunts de protecció i mesura per a subministraments temporals (CPMST)

estan constituïts per diversos mòduls de material aïllant, les característiques
generals dels quals s’adapten a les que caracteritzen els conjunts de protecció i
mesura (CPM) i compleixen tot allò que estableix la norma UNE EN 60439-4
sobre aquests conjunts.
La instal·lació del CPMST s’ha de fer de manera obligatòria a l’interior d’un

armari que protegeixi el conjunt de contactes directes, dels impactes, la pols, la
pluja o del vandalisme. Un cop instal·lat, s’ha de mantenir el grau de protecció
exigit al conjunt.
Armari de fusta CPMST
Per a subministraments de fins a 15 kW, els CPMST (figura 1.20) han de constar
de les unitats funcionals següents:
• unitat funcional de CGP;
• unitat funcional de mesura;
• unitat funcional d’interruptor de control de potència (ICP-M);

• unitat funcional de dispositius de sortida.
Fig u ra 1 . 2 0 . Conjunt de protecció i mesura fins a 315 A per a subministraments

temporals (esquerra) i esquema unifilar (dreta)
CPMST trifàsica Cahors
Les unitats funcionals d’interruptor de control de potència de fins a 63A s’han

d’instal·lar a dins de la unitat funcional de mesura.
El comandament de l’ICP-M ha de ser exterior i bloquejable. L’acció de bloqueig,

en posició connectat o desconnectat, ha de ser executable a criteri del client o
usuari.
Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals han d’estar
proveïts de dispositius de tancament precintables.
El cablatge intern del CPMST ha de ser de coure, de 16 mm2 , de classe 2 segons

la Norma UNE-EN 60228, aïllat per a una tensió de 450/750 V. Els conductors
s’han d’identificar amb els colors negre, marró i gris per a les fases, i blau clar per
al neutre.
Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissions de fums i opacitat
reduïdes. Els cables amb característiques equivalents a la norma UNE 21027-9 (mescles
termostables) o a la norma UNE 211002 (mescles termoplàstiques), compleixen aquesta
prescripció.
Els dispositius generals de protecció i la unitat de preses de corrent, en cap cas

han de formar part del CPMST, ni tan sols quan hi estiguin adossats.
Quan la potència del CPMST sigui superior a 15 kW s’han d’aplicar els criteris de
muntatge descrits en el cas dels conjunts de protecció i mesura (CPM), utilitzant
com a CGP la del CPMST.
F ig ur a 1. 21 . Subministrament temporal connexió de servei aèria
1. Tauló o suport de fusta (en el cas d’encreuament de vial, l’alçada ha de ser de 6 m com a
mínim). 2. Armari per a la protecció del CPMST (detall orientatiu). 3. CPMST segons
potència. 4. Tub aïllant rígid, corbable en calent, de M40 i IK08 fixat al tauló o suport. 5. Tub
aïllant rígid, corbable en calent, de M25 i IK08 protector del cable de coure de 50 mm2
(posada a terra). 6. Abraçadores per a la subjecció del cable “mànega”. 7. Ganxo espiral
galvanitzat (en el cas d’encreuament de carrer s’ha d’instal·lar a 6 m d’altura com a mínim). 8.
Pinça de subjecció i protecció del cable “mànega” o RZ segons el cas. 9. Cable “mànega” de
1.000 V d’aïllament, de classe 2 o cable tipus RZ. (secció segons informe tècnic; cal deixar
prou longitud de cable perquè la companyia subministradora pugui fer la connexió a la seva
xarxa de distribució aèria). 10. Pany JIS referència CFE.
Subministrament temporal amb connexió de servei aèria. Es consideren

subministraments temporals (figura 1.21) els que són de naturalesa individual i

alimenten un subministrament que tingui caràcter temporal i amb una duració
inferior a un any.
En general, el subministrament temporal ha de ser un subministrament aïllat

i independent de qualsevol altre que hi pugui haver en el mateix edifici o
obra, i ha de ser accessible en tot moment al personal de la companyia
subministradora en les millors condicions de treball i seguretat.
Pel que fa a l’emplaçament i a la instal·lació ha de tenir les característiques

següents:
• Cal disposar d’una sola connexió de servei, aèria o subterrània, la qual

alimenta directament un sol CPMST.
• La connexió de servei s’ha d’efectuar d’acord amb el REBT i les correspo-

nents (NTP-IEBT) de les companyies subministradores.
• La part de la connexió de servei que passi a una alçada inferior de 2,5 m del
terra o de superfície practicable, s’ha de protegir amb un tub rígid aïllant.
• Cal prendre mesures adequades per tal d’evitar que s’emmagatzemi aigua
en aquests tubs de protecció.
• S’ha de procurar per tots els mitjans que la ubicació del CPMST es faci de
tal manera que, en cas de ser retirada l’eventual tanca que limita l’obra sense
haver-lo desmuntat, això no dificulti la lliure circulació, com sí que passaria
si quedés enmig d’una vorera, a la via pública, etc.
• És desitjable que els quadrants de lectura dels comptadors es trobin a 1,70

m per sobre del terra. Això no obstant, aquesta alçada es pot reduir a 1,15
m o augmentar a 1,80 m si s’escau i està justificat.
• Entre el CPMST i una paret lateral hi ha d’haver un espai lliure de 0,10 m,

com a mínim, i un espai lliure mínim d’1,10 m per davant.
• El CPMST no es pot instal·lar a prop de comptadors de gas, sortides

d’aigua o aixetes; tampoc és acceptable un emplaçament a prop de tremuges,
baixades d’escales o aparells en moviment.
• La instal·lació de posada a terra s’ha de fer d’acord amb tot allò que
assenyala la ITC-BT-18 del REBT. Cal preveure, sobre el conductor de terra
i en un lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de
la pressa de terra.
• El cable de connexió a terra ha d’estar protegit amb un tub aïllant des de

l’origen fins al punt de connexió a l’elèctrode de posada a terra.
• La instal·lació s’ha d’ajustar a les indicacions de l’Informe tècnic d’ins-

tal·lació d’enllaç, i s’ha d’aplicar en cada cas la solució tècnica més
adequada.
A la taula 1.13 es detallen els fabricants acceptats de conjunts prefabricats de doble

aïllament i les referències de CPMST.
Taul a 1. 13 . Fabricants acceptats i referències de CPMST
Fabricant Models
CPMST-M CPMST-T TMF1-ST TMF10 TMF10

80-160A 200-315 A
CAHORS 235.620 235.621 235.630 235.631 235.632
CAYDETEL ST1-CPM-M- ST1-CPM-T- ST1-TMF1- ST2-TMF10 ST2-TMF10

CYD CYD CYD 80/160- CYD 200/315-CYD
CLAVED CL-CPMST-M CL-CPMST-T CL-ST-TMF1- CL-ST-TMF10- CL-ST-TMF10-

ST
80/160 200/315
HAZMEYER CPMST-M/H CPMST-T/H TMF1-ST/H TMF10- TMF10-ST

ST/160/H /315/H
HIMEL STH- STH-CPMST/T STH-TMF1 STH- STH-TMF10

CPMST/M TMF10/160A /315A
PINAZO PNZ-ST-M PNZ-ST-T PNZ-ST-TMF1 PNZ-ST- PNZ-ST-

TMF10 TMF10
80/160 A 200/315 A
URIARTE UR-CPMST-M UR-CPMST-T UR-TMF1-ST UR-TMF10-ST- UR-TMF10-ST-
160A 315A
1.5 Línia general d’alimentació (ITC-BT-14)
La línia general d’alimentació (LGA) és la línia que enllaça la CGP amb la

concentració de comptadors.
En el cas de subministraments per a un únic usuari, no hi ha LGA perquè la CGP

enllaça directament amb l’equip de mesura de l’usuari.
La LGA ha d’enllaçar la CGP amb l’interruptor general de maniobra (IGM),

que connecta amb el mòdul d’embarrat general i els fusibles de seguretat de la
concentració de comptadors.
Les LGA compleixen una sèrie de característiques que convé tenir presents:
• S’ha d’instal·lar una sola línia general d’alimentació per cada caixa general
de protecció, una per cada 160 kW de potència.
• D’una mateixa LGA poden fer-se derivacions per a diferents centralitza-

cions de comptadors, sempre que la suma dels corrents de totes elles no
superi els 250 A. Aquestes derivacions han de sortir de caixes de derivació,
precintables, i han de complir les especificacions que expressa la (NTP-
IEBT) de Fecsa-Endesa.
• No es permet l’acoblament de línies generals d’alimentació a través de

l’embarrat dels esmentats conjunts.
1.5.1 El càlcul de la LGA
La Norma tècnica particular per a instal·lacions d’enllaç en baixa tensió afirma

que la línia general d’alimentació es determina segons els criteris següents:
• la càrrega total de l’edifici (la qual es calcula d’acord amb el que estableix
la ITC-BT-10 en l’apartat 3);
• el tipus de cable i muntatge;
• la intensitat màxima admissible dels conductors;
• la caiguda de tensió màxima admissible, que és del 0,5% en el cas dels

comptadors concentrats, i de l’1% en el cas dels comptadors concentrats
parcialment.
1.5.2 Característiques de les canals i els tubs protectors de la LGA
En la instal·lació de les línies generals d’alimentació intervenen les canals i els

tubs protectors.
Una canal protectora és un material d’instal·lació constituït per un perfil de parets

perforades o no, que ha de contenir conductors i altres components elèctrics i que
està tancat per una tapa desmuntable. Les canals utilitzades estaran d’acord amb
la norma UNE-EN 50085-1, amb tapa d’accés que només es pot obrir amb eines
Els tubs protectors poden ser tubs i accessoris metàl·lics, no metàl·lics o compos-
tos. La superfície interior dels tubs no ha de tenir cap punt d’arestes, aspreses o
fissures susceptibles de fer malbé els conductors o cables. Pel que fa a la resistència
als efectes del foc han de ser, com les canals, no propagadors de la flama.
Els tubs es classifiquen tal com es disposa en les normes següents:
• EN 50086-2-1: Sistemes de tubs rígids
• EN 50086-2-4: Sistemes de tubs enterrats
• EN 50086-2-2: Sistemes de tubs corbables
• EN 50086-2-3: Sistemes de tubs flexibles
Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de
complir les característiques que assenyala la ITC-BT-21.
Cal tenir present que les canals i els tubs protectors s’han de dimensionar segons la
secció del cable que s’ha d’instal·lar, i han de permetre una ampliació d’un 100%
dels conductors inicialment instal·lats.
Instal·lació de les canals i els tubs protectors de la LGA. El traçat de la canal o

tub protector ha de passar per zones d’ús comunitari, ha de ser tan curt com sigui
possible i ha de seguir preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a
les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la instal·lació.
Quan la instal·lació de LGA és vertical, columna muntant, ha de discórrer per

l’interior d’un conducte tancat d’obra de fàbrica encastat o adossat al forat de
l’escala per llocs d’ús comú.
Les canals amb conductivitat elèctrica cal connectar-les a la xarxa de terra; la

seva continuïtat elèctrica ha de quedar convenientment assegurada i la tapa de les
canals sempre ha de ser accessible.
Aquesta canal protectora ha de ser, com a mínim, registrable i precintable a cada

planta; cal establir plaques tallafocs cada tres plantes, i les seves parets han de tenir
una resistència al foc de RF 120, segons la Norma NBE-CPI-96 (figura 1.22). Les
dimensions mínimes de la canal protectora han de ser 30 × 30 cm. Les tapes de
registre i les plaques tallafocs han de tenir una resistència al foc RF 30, com a
mínim.
Fi g ura 1 .2 2. Exemple orientatiu de la instal·lació de la LGA utilitzant canal o tub i
conducte tancat d’obra de fàbrica
1.5.3 Característiques dels conductors de la LGA
Les línies generals d’alimentació (LGA) han d’estar constituïdes per

conductors aïllats que poden anar col·locats a dins de tubs encastats,
enterrats, en muntatge superficial o bé dins de canals protectores i
canalitzacions elèctriques prefabricades.
Els conductors que es faran servir –un de neutre i tres de fase (3F+1N)– han de
ser de coure, unipolars i aïllats, amb una tensió assignada més gran o igual a 0,6/1
kV. A més, els cables han de dur un aïllament de polietilè reticulat (XLPE) o etilè-
propilè (EPR), amb coberta de poliolefina, i han de ser no propagadors de l’incendi
i amb emissió de fums i opacitat reduïda; també han de tenir una secció uniforme
al llarg de tot el recorregut que, com a mínim, ha de ser de secció mínima més gran
o igual a 16 mm2 i sense empalmaments. La taula 1.14 recull la secció mínima
que pot tenir el conductor neutre de coure depenent del conductor de fase segons
l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç” (NTP-IEBT) de Fecsa-Endesa.
Taul a 1. 14 . Secció mínima del conductor neutre segons la secció del conductor de fase
Secció (mm2 )
Fase 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240 300
Neutre 16 25 16 25 35 50 70 95 95 150 240
La taula 1.15 recull la potència màxima admissible (Pmax en kW) depenent de la

secció del cable conductor segons també la NTP-IEBT de Fecsa-Endesa.
Taul a 1. 15 . Seccions de la línia general d’alimentació (LGA)
Secció conductors (mm2 ) Pmax (kW)
16 25
25 33
50 50
95 76
150 102
240 182
1.5.4 Col·locació dels conductors aïllats de la LGA
Les línies generals d’alimentació (LGA) estan constituïdes per conductors aïllats
col·locats a l’interior de tubs protectors que poden anar encastats, enterrats o ser
presentats en muntatge superficial.
Els tubs protectors i la seva instal·lació han de complir el que assenyala la

ITC-BT-21 i les normes EN-50086 2.1-2.4.
En les unions, canvis de
direcció, canvis de nivells i
acabats, les canals han de
tenir instal·lats dels
El diàmetre dels tubs s’ha de calcular segons la secció del cable que es vol instal·lar
accessoris adequats. i ha de ser com a mínim el que assenyala la taula 1.16.
Taul a 1. 16 . Diàmetre exterior dels tubs segons la secció del cable de coure
Secció de les fases (mm2 )
10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Diàmetre exterior (ø mm)
75 75 110 110 125 140 140 160 160 180 200

Per altra banda, les canals protectores han de disposar de tapes que només es
puguin obrir amb l’ajuda d’una eina adequada tal com estableix la Norma UNE-
EN 50085-1.
Les canals amb conductivitat elèctrica han d’anar connectades a la xarxa de

terra i les canalitzacions elèctriques prefabricades han de complir la Norma
UNE-EN 60439-2.
1.6 Centralització de comptadors (ITC-BT-16)
Segons la NTP-IEBT, la centralització de comptadors s’utilitza per agrupar, de

manera concentrada i en un mateix local o espai dedicat a aquesta finalitat, els
dispositius de mesura de cadascun dels usuaris i dels serveis generals de l’edifici.
Pel que fa a les agrupacions, cal distingir tres tipus d’edificis:
• destinats a habitatges i locals comercials;
• comercials;
• que acullen una concentració d’indústries, d’oficines o comerços.
La centralització de comptadors s’aplica en el cas d’agrupacions de

subministraments monofàsics o trifàsics en què el corrent de cadascun no
superi els 63 A.
Podeu consultar en
aquesta unitat l’apartat
Per tenir en compte! dedicat a les caixes i
conjunts de protecció i
Els subministraments trifàsics superiors a 63 A s’han de disposar en conjunts de caixes de mesura.
protecció i mesura (CPM) independents amb característiques pròpies.
Així mateix, es podran connectar formant conjunt amb una centralització; en

aquest cas la potència total de la centralització més la del CPM no ha de superar
els 150 kW.
Les centralitzacions de comptadors poden estar formades pel següent:
• mòduls (caixes amb tapes precintables);
• plafons.
Elèctricament, però, les centralitzacions han d’estar formades per les unitats
funcionals següents (figura 1.23):
• unitat funcional d’interruptor general de maniobra (IGM);
• unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat;

• unitat funcional de mesura;
• unitat funcional de comandament (opcional);
• unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida;
• unitat funcional de telecomunicacions (opcional).
La centralització ha d’estar formada per columnes de mòduls aïllants que han

d’allotjar de manera d’envoltant aquestes unitats funcionals.
F igu ra 1 . 2 3. Esquema unifilar de centralització de comptadors amb

descripció de les unitats funcionals instal·lades
1.6.1 Centralització de comptadors amb mòduls aïllants
Una de les característiques de les centralitzacions de comptadors és que poden ser

una centralització de mòduls aïllants (figura 1.24), la qual allotja, com si fos una
envoltant, les unitats funcionals que formen la centralització de comptadors.
Les centralitzacions amb mòduls aïllats són aptes per a comptadors amb
aïllament de classe II i classe IIA.
Fig ur a 1 . 24 . Centralització amb mòduls aïllants
Quan, per les característiques dels subministraments calgui la instal·lació de la

discriminació horària o la mesura de l’energia reactiva, els comptadors cal que
siguin preferentment multifunció.
Si els comptadors són multifunció, la unitat funcional de mesura ha de disposar d’un accés
registrable que faci practicable el dispositiu de visualització de les diferents funcions de
mesura.
La taula 1.17 recull els fabricants de centralització amb mòduls.

Taul a 1. 17 . Fabricants acceptats centralització amb mòduls
Fabricants acceptats Sistema
CAHORS ESPAÑOLA S.A. UNINTER-S55
HAZEMEYER ESPAÑOLA S.A. PROMECO
CLAVED S.A. CC
URIARTE AMC-ATC-ALC
HIMEL S-30
CRADY COMBIESTER
CAYDETEL CE
CAHORS ESPAÑOLA UNINTER-S33
PINAZO PNZ-Modular
1.6.2 Centralització de comptadors en plafons
La instal·lació de la centralització de comptadors en plafons (figura 1.25) s’ha

d’ajustar a les indicacions del corresponent Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç
(ITIE).
La centralització en plafons està formada per les unitats funcionals que

formen la centralització elèctrica de comptadors, i en els plafons d’aquest
tipus de centralització només hi han d’anar comptadors amb aïllament de
classe IIA.
F i g ura 1 . 2 5. Concentració de comptadors en plafons
La centralització en plafons, apreciable en el centre de la imatge, està

dissenyada exclusivament per ser instal·lada a dins de locals o en armaris
de comptadors.
Com en el cas de les centralitzacions amb mòduls aïllants, quan per les caracte-
rístiques dels subministraments calgui la instal·lació de la discriminació horària o
la mesura de l’energia reactiva, els comptadors que s’han de fer servir han de ser
preferentment multifunció.
La taula 1.18 recull els noms dels fabricants acceptats de plafons i els sistemes
que fabriquen.
Taul a 1. 18 . Fabricants acceptats centralització amb plafons
CAHORS ESPAÑOLA S.A. PANELINTER
MICOLA S.A. PANEL DA IIB

CLAVED S.A. P.A.
R. Q. PANEL DA IIB
URIARTE PANEL
HIMEL PS-30
HAZMEYER ESPAÑOLA SA PROMECO-PANEL
CAYDETEL PANEL CC-CE
PINAZO PNZ-Panel
1.6.3 Centralització de comptadors en espais interiors
Les centralitzacions de comptadors han d’estar dissenyades exclusivament

perquè siguin instal·lades dins de locals o d’armaris dedicats expressament
a aquesta finalitat.
Les centralitzacions varien segons si es tracta d’instal·lacions de fins a 16 que es

poden fer en armaris o de més de 16 comptadors que s’han de fer en locals.
Centralització de fins a 16 comptadors en armaris. Aquest tipus d’armaris,

dedicats exclusivament a aquesta fi, poden, a més, contenir un equip de comu-
nicació i d’adquisició de dades que satisfaci les necessitats de la companyia
subministradora i serveixi per gestionar els subministraments que surtin de la
centralització.
Perquè un armari sigui adequat per a la instal·lació centralitzada de comptadors

ha de complir els requisits següents:
• Ha d’estar situat a la planta baixa (excepte quan les concentracions siguin

per plantes), encastat o adossat a un parament de la zona comuna de
l’entrada, tan a prop com sigui possible de l’entrada i de la canalització
de les derivacions individuals. Amb l’acord previ amb la companyia
subministradora i segons unes condicions determinades, es pot instal·lar a
l’entresòl o al primer soterrani sempre que quedi garantit l’accés lliure al
local.
• No ha de tenir bastiments intermedis que dificultin la instal·lació o lectura

dels comptadors i d’altres dispositius.
• A efectes d’espai es considera un comptador trifàsic com dos de monofàsics.
• Els fusibles de seguretat, els comptadors i els borns de sortida han d’estar
identificats segons la derivació individual a la qual pertanyen.
• Des de la part més exterior de l’armari fins a la paret oposada s’ha de

respectar un passadís d’1,5 m com a mínim.
• Els armaris han de tenir una característica PF30 de resistència mínima al

foc.
• L’interior dels armaris s’ha d’enguixar i pintar de color blanc, les portes de
tancament han de tenir un pany normalitzat per la companyia subministra-
dora (JIS referència: CFE).
• Cal que hi hagi prou ventilació i enllumenat i la propietat de l’edifici

s’ha d’encarregar d’instal·lar a prop un extintor portàtil i de mantenir-lo.
Igualment, cal posar una base d’endoll (presa de corrent) amb presa de terra
de 16 A per a serveis de manteniment.
Local per a centralitzacions superiors a 16 comptadors. Aquest local, dedicat

exclusivament a aquesta fi, pot, a més a més, contenir un equip de comunicació i
d’adquisició de dades que satisfaci les necessitats de la companyia subministrado-
ra i serveixi per gestionar els subministraments que surtin de la centralització.
També s’hi pot instal·lar el quadre general de comandament i protecció dels ser-
veis generals de l’edifici, respectant sempre, però, les dimensions reglamentàries.
El local per poder centralitzar més de 16 comptadors ha de tenir certes dimensions

(vegeu la taula 1.19 i la figura 1.26) i complir les condicions següents:
• Ha d’estar situat a la planta baixa, excepte quan hi hagi concentracions per

plantes, en un lloc tan pròxim com sigui possible de l’entrada de l’edifici i
de la canalització de les derivacions individuals.
• Ha de ser d’accés fàcil i lliure (com ho és, per exemple, l’entrada o el recinte
d’una porteria).
• En el local la centralització de comptadors no pot coincidir mai amb el

d’altres serveis, com la sala de calderes, la concentració de comptadors
d’aigua, gas, les telecomunicacions, la maquinària d’ascensors o altres, com
el magatzem, traster, etc.
• No ha de servir mai de pas ni d’accés per a altres locals.
• El recinte ha de tenir unes dimensions determinades (com les reflectides a

la taula 1.19 i la figura 1.26)
• L’interior de les cambres s’ha d’enguixar i pintar de color blanc.
• Les parets on s’ha de fixar la concentració de comptadors han de tenir una

resistència no inferior a la del paredó de mig peu de maó foradat.
• La porta d’accés s’ha d’obrir cap a l’exterior, ha de tenir una dimensió

mínima de 0,70 x 2 m, i ha d’estar equipada amb el pany normalitzat per la
companyia subministradora (JIS referència: CFE).
• La col·locació de la concentració de comptadors s’ha de fer de tal manera

que des de la part inferior fins al paviment hi hagi com a mínim una alçada
de 0,50 m, i que el quadrant de lectura de l’aparell de mesura situat més alt
no superi els 1,80 m.
• A efectes d’espai es considera un comptador trifàsic com dos de monofàsics.
Taul a 1. 19 . Dimensions d’un local dedicat a la centralització de més de 16 comptadors
Nombre de De 17 a 24 De 25 a 35 De 36 a 48
comptadors
monofàsics
Amplada lliure de la 1,75 m 2,75 m 3,50 m

paret
Altura lliure (mínima) 2,30 m en tots els casos
Profunditat lliure 1,50 m en tots els casos

(mínima)
Fi gura 1 .26 . Local per a centralitzacions superiors a 16 comptadors
1.6.4 Comptadors: esquemes de connexió directa i amb

transformadors d’intensitat
El comptador elèctric és l’aparell que mesura i registra l’energia elèctrica

que l’usuari consumeix.
Els comptadors que s’utilitzen per mesurar l’energia elèctrica de corrent altern es
poden classificar tal com mostra la taula 1.20.
Tau l a 1 .2 0. Classificació dels comptadors de mesura d’energia elèctrica
Energia que mesuren Nombre de fases Tarifa elèctrica Sistema de

funcionament
Energia activa (kWh) (1) Monofàsics Tarifa senzilla Inducció

Fase i neutre
Energia reactiva (kVArh) Trifàsics Tarifa doble Electrònic

(2) 3 fases i 1 neutre Tarifa triple
(1) Mesuren l’energia que es consumeix. (2) Mesuren l’energia que oscil·la per la instal·lació en forma de camps magnètics i elèctrics
Comptadors d’energia activa d’inducció. Són els comptadors que mesuren i

registren el consum de l’energia elèctrica que es consumeix en kWh (figura 1.27).
El sistema de mesura es basa en el principi d’inducció electromagnètica, i depèn

del voltatge (V), del corrent elèctric (A) i del cosϕ.
P = U · I · cos ϕ
a on:
• P és la potència activa –que produeix un treball útil–, del subministrament

elèctric, expressada en watts (W)
• U és el voltatge expressat en volts (V)
• I és la intensitat del corrent expressada en amperes (A)
Fi g ura 1 . 2 7 . Comptador
d’inducció
Els comptadors d’inducció, que només s’utilitzen per al corrent altern, poden
disposar de complements per a la discriminació horària (doble o triple tarifa) que
diferencien el consum en els diferents períodes horaris o estacionals, i a més poden
tenir un rellotge que indiqui al comptador quan ha de comptar en un integrador o
en l’altre.
Segons el subministrament, els comptadors poden ser monofàsics o trifàsics.
Comptador monofàsic d’energia activa. S’utilitza per mesurar la potència

activa (P) del subministrament elèctric. Els elements fonamentals d’un comptador
monofàsic d’energia activa són els següents (figura 1.28):
• circuit magnètic de voltatge (bobina voltimètrica);
• circuit magnètic de corrent (bobina amperimètrica);
• disc giratori d’alumini;
• dispositiu de frenat (imant permanent);
• dispositiu de comptador numèric, integrador o totalitzador.

F igur a 1. 2 8 . Parts internes d’un comptador d’energia activa i connexió

d’aquest
El disc d’alumini està unit a un eix. El moviment del disc es produeix pels corrents
de Foucault generats en el disc. La part fixa la constitueixen dos electroimants
recorreguts pel corrent que es mesura.
La bobina voltimètrica es connecta en paral·lel, i la bobina amperimètrica, en sèrie

amb el circuit que es vol mesurar.
Comptador trifàsic d’energia activa. Està constituït per tres sistemes mono-
fàsics, és a dir, per tres bobines voltimètriques i tres bobines amperimètriques
connectades en estrella.
Comptadors de doble tarifa d’energia activa. Són comptadors monofàsics o

trifàsics que tenen dos totalitzadors numèrics a altures diferents, per registrar dos
consums.
Dins del comptador hi ha un mecanisme electromagnètic accionat per un sistema

de rellotgeria, que actua sobre els integradors, i que els connecta o els desconnecta
segons l’hora programada en el rellotge.
Comptadors de triple tarifa d’energia activa. Són comptadors monofàsics o

trifàsics que registren tres consums mitjançant tres totalitzadors numèrics a altures
diferents (normal, punta i vall).
Comptadors d’energia reactiva d’inducció. Són els comptadors que mesuren i

registren la potència reactiva (Q) que es consumeix en kVArh en les instal·lacions
elèctriques en què hi ha receptors de caràcter inductiu (llums de descàrrega,
motors, transformadors, etc.).
Potència reactiva i potència aparent

La potència reactiva apareix en tots els circuits amb bobines i condensadors com a
conseqüència del desfasament que hi ha entre el voltatge (V) i el corrent (A), i no produeix
cap treball útil; per tant, interessa eliminar-la. Aquesta potència es representa amb la lletra
Q i es mesura en voltamperes reactius (VAr).
La potència aparent és el resultat de la suma vectorial de la potència activa (P) i de la

potència reactiva (Q). De la potència aparent depèn el valor del corrent que circula per
la xarxa elèctrica. Aquesta potència és representada per la lletra S i té com a unitat el
voltampere (VA).
El comptador d’energia reactiva s’utilitza per mesurar i registrar el factor de

potència mitjà de la instal·lació. El seu funcionament depèn del voltatge (V), del
corrent elèctric (A) i del sinϕ.
El principi de funcionament d’aquest comptador d’energia reactiva és similar al

d’energia activa, si bé la bobina amperimètrica i la bobina voltimètrica estan
desfasades diversos graus, depenent de l’esquema de connexió, per poder mesurar
la component vertical de la potència aparent (S).
Comptadors electrònics. Són comptadors que mesuren i registren l’energia

elèctrica mitjançant circuits electrònics sense peces mòbils. Aquests aparells
destaquen per una gran precisió, un consum d’energia mínim, una gran previsió i
pel fet que poden detectar petits corrents (figura 1.29).
Fi g ura 1 . 2 9 . Comptador
electrònic
El comptador electrònic té com a principi de funcionament l’elaboració de senyals

elèctrics que són proporcionals al producte instantani del voltatge i de la intensitat
(V × I).
Connexió directa de comptador monofàsic. És el comptador utilitzat en

instal·lacions d’ús domèstic. S’alimenta per una fase i el neutre (figura 1.30).
F igu ra 1 .3 0 . Esquema de connexió directa d’un comptador monofàsic

Connexió directa de comptador trifàsic de quatre fils. És el comptador utilitzat

en instal·lacions d’ús comercial i industrial (figura 1.31). S’alimenta per tres fases
i un neutre (3F+1N).
Fi gura 1 .31 . Esquema de connexió directa d’un comptador trifàsic (3F+1N)
Transformadors d’intensitat. A partir d’una intensitat de 63 A per fase, la

mesura no es fa directament en el comptador, ja que s’haurien de construir grans
aparells de mesura i les connexions serien molt complicades. Per solucionar aquest
problema, es fan servir transformadors d’intensitat, que són uns transformadors en
què tota la intensitat del circuit circula pel primer i, que a la vegada, produeix una
petita intensitat en el secundari, proporcional a la del primari, fàcilment mesurable Transformadors d’intensitat
pel comptador d’energia elèctrica (figura 1.32).
F igur a 1 . 32 . Esquema de connexió de transformadors d’intensitat

comptador trifàsic de quatre fils
Els transformadors d’intensitat es caracteritzen per la relació de transformació del

primari respecte del secundari, que s’expressa 150/5A, cosa que significa que la
intensitat que passa pel primari és de 150 A, i la que ho fa pel secundari, de 5 A.
Els transformadors normalitzats tenen una intensitat de secundari de 5 A i en el primari la

intensitat por variar: 75, 100, 150, 200, 300, 400, 500, 600, 750, 1000, 2000 i 3000 A.
Connexió indirecta a comptador trifàsic de quatre fils. Aquest comptador

s’utilitza en instal·lacions d’ús industrial, i està alimentat per tres fases i el neutre
(figura 1.33).
Fig u ra 1 . 3 3 . Esquema de connexió indirecta d’un comptador trifàsic a quatre fils
1.7 Derivacions individuals (ITC-BT-15)
La derivació individual (DI) és la línia que, sortint de la línia general d’alimen-

tació, subministra energia elèctrica a la instal·lació de l’usuari. Algunes de les
característiques de les DI són les següents:
• Cada DI ha de ser totalment independent de les derivacions corresponents

a altres usuaris
• El nombre de conductors de cada DI el fixa el nombre de fases necessàries

per alimentar els receptors propis del subministrament.
• Cada línia ha de portar un conductor de neutre i un conductor de protecció.

A més, cada DI ha d’incloure els fils de comandament per facilitar l’aplica-

ció de les diferents tarifes.
• En el cas de subministraments individuals, el punt de connexió del conduc-

tor de protecció ha de ser al quadre de comandament i protecció.
• Els conductors han de ser de coure i preferentment amb aïllament termosta-

ble.
• La secció mínima ha de ser de 10 mm2 per als cables de fase, neutre i

protecció, i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color
vermell (NTP-IEBT).
• Els cables no poden tenir empalmaments en tot el recorregut i la seva

secció ha de ser uniforme, exceptuant en aquest cas les connexions fetes
a la ubicació dels comptadors i als dispositius de protecció.
• En el cas d’edificis destinats principalment a habitatges, i en edificis

comercials o d’oficines, les DI han de passar per llocs d’ús comú o, en cas
contrari, han d’haver quedat definides les seves servituds corresponents.
1.7.1 Dimensionar la derivació individual
El grau d’electrificació bàsica és de 5.750 W (25 A) a 230 V, i el grau d’electrifi-

cació elevada és de 9.200 W (40 A) a 230 V. Per calcular la secció dels cables cal
tenir presents tots aquests elements:
• La demanda de potència prevista per a cada usuari s’ha de correspondre,

com a mínim, al valor de la intensitat que determina l’interruptor general
automàtic (IGA).
• La tensió de subministrament. En els nous subministraments ha de ser de

230 V per als monofàsics, i de 230/400 V per als trifàsics.
• La intensitat màxima admissible segons els cables i el muntatge (de confor-

mitat amb la norma UNE 20460-5-523, segons el tipus d’aïllament, i els
factors de correcció corresponents a cada tipus de muntatge).
• La màxima caiguda de tensió permesa, que és de l’1% en el cas de comp-

tadors totalment concentrats en un lloc; del 0,5% en el cas de comptadors
concentrats a més d’un lloc, i de l’1,5% en el cas de subministraments per
a un únic usuari sense LGA.
• El corrent màxim admissible del conductor seleccionat ha de ser superior a

la intensitat corresponent a la potència prevista per al subministrament.
1.7.2 Característiques de les canals i dels tubs protectors de les DI
Les derivacions individuals (DI) han d’estar constituïdes per conductors aïllats
que poden estar col·locats a l’interior de tubs encastats, enterrats, presentats en un
muntatge superficial o bé que poden anar a dins de canals protectores amb tapes
que només es poden obrir amb les eines adequades.
Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de complir el
que assenyala el document normatiu Instal·lacions interiors o receptores. Tubs i
canals protectors (ITC-BT-21) del REBT, i el que estableix la (NTP-IEBT) de la
companyia subministradora.
Les canals i els tubs protectors han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la
secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
Tubs protectors. Els tubs protectors i els seus accessoris han de ser aïllants. Els
tubs es classifiquen tal com està indicat en les normes següents:
• UNE-EN 50086-2-1: Sistemes de tubs rígids
• UNE-EN 50086-2-2: Sistemes de tubs corbables
• UNE-EN 50086-2-3: Sistemes de tubs flexibles
• UNE-EN 50086-2-4: Sistemes de tubs enterrats
La superfície interior dels tubs no ha de tenir en cap punt arestes, aspreses o

fissures susceptibles de fer malbé els conductors o cables.
Pel que fa a la resistència als efectes del foc, els materials dels tubs han de ser no
propagadors de la flama.
Les canals protectores. La canal protectora (figura 1.34) és un material d’ins-

tal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a allotjar
conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable.
Fig ur a 1 . 3 4. Derivacions individuals a l’interior de canals

protectores
Les canals utilitzades han d’estar d’acord amb la norma UNE-EN 50085-1, amb
tapa d’accés que només es pot obrir amb eines.
Les característiques de protecció s’han de mantenir en tot el sistema; per garantir-

les, la instal·lació s’ha de fer seguint les instruccions del fabricant.
Les canals, en les unions, canvis de direcció, canvis de nivell, acabats, etc., han de
tenir instal·lat els accessoris adequats del fabricant i han de tenir una tapa sempre
accessible.
El traçat de la canalització s’ha de fer seguint preferentment línies verticals i

horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua
la instal·lació.
Les canals amb conductivitat elèctrica s’han de connectar a la xarxa de terra; la

seva continuïtat elèctrica ha de quedar convenientment assegurada.
1.7.3 Instal·lació dels tubs i dels canals protectors de la DI
Els tubs i les canals protectores, com la instal·lació que se’n faci, han de complir
el que indica la ITC-BT-21 i el que s’estableix i assenyala la NTP-IEBT. Entre
les característiques que han de tenir les instal·lacions elèctriques de derivacions
individuals en tubs i canals protectores cal assenyalar aquestes:
• Els Ø diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en DI han de ser de 32

mm.
• Hi ha d’haver un tub de reserva per a cada deu DI o fracció, des de les

concentracions de comptadors fins als habitatges o locals més allunyats, per
poder atendre fàcilment possibles ampliacions.
• En locals en què no s’hagi definit la partició, s’ha d’instal·lar com a mínim

un tub per cada 50 m2 de superfície.
• El diàmetre dels tubs es calcula segons el nombre de conductors i la secció

del cable que es vol instal·lar. Ha de complir el que assenyala la ITC-BT-21.
• Les unions dels tubs han de ser roscades o embotides, de manera que no
puguin separar-se els extrems.
• En instal·lacions de cables aïllats a l’interior de tubs enterrats, la DI ha de

complir el que especifica la NTP-IEBT.
• Els cables i els sistemes de conducció de cables s’han d’aïllar de manera que
no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat
contra incendis.
• Quan les DI passin verticalment, aniran a dins de tubs i s’allotjaran a dins

d’una canaleta d’obra de fàbrica preparada exclusivament per a aquesta
finalitat; no s’hi admet cap altra canalització.
• Aquesta canaleta ha d’estar encastada a l’ull de l’escala i ha de passar per

zones d’ús comú. S’han d’evitar les corbes i els canvis bruscos de direcció.
• Aquesta canaleta ha de ser registrable i precintable a cada planta i hi ha

d’haver tallafocs com a mínim cada tres plantes; les parets han de tenir una
resistència al foc de RF 120, segons NBE-CPI-96
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc RF 30, com a mínim.
L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i la seva amplada
ha de ser igual a la de la canaleta. La part superior ha de quedar instal·lada,
com a mínim, a 0,20 m del sostre (figura 1.35).
Figu r a 1. 35 . Exemple orientatiu de la instal·lació de les DI utilitzant canal o tub i

conducte tancat d’obra de fàbrica
1.7.4 Característiques dels conductors de la DI
Els conductors que es fan servir en instal·lacions de derivacions individuals són

de coure, unipolars i aïllats, amb una tensió assignada de 450/750V i han de
seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19. A més han de presentar les
característiques següents:
• Cada DI ha de tenir un conductor neutre i un conductor de protecció, la Cable Afumex Haz 750 V (AS)
secció dels quals ha de ser igual que la de les fases. A més, ha d’incloure
els fils de comandament per permetre aplicar tarifes diferents.
• Els conductors han de ser de coure, unipolars i aïllats, de tensió assignada

450/750V quan s’instal·lin a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• La secció es determina segons la potència, el nivell d’electrificació i la

longitud de la DI. La secció mínima ha de ser de 10 mm2 per als cables
Cable Afumex 1.000 V (AS)
de fase, neutre i conductor de protecció (s/NTP-IEBT)
• La secció del conductor de comandament ha de ser d’1,5 mm2 i de color

vermell.
• Per a fer la identificació, els colors de les cobertes han de ser negres, les
fases han de ser marrons i grises, el neutre ha de ser blau clar i el conductor
de protecció ha de ser bicolor verd-groc.
• En el cas dels cables instal·lats en tubs enterrats, l’aïllament dels conductors

ha de ser de 0,6/1 kV de tensió assignada.
• En el cas de cables instal·lats en canals protectores amb tapes que només

es poden obrir amb l’ajuda d’una eina (UNE-EN 50085-1), cal fer servir
exclusivament cables multipolars, amb un aïllament de 0,6/1 kV de tensió
assignada.
• L’aïllament dels cables ha de ser de polietilè reticulat (XLPE) o etilè-propilè

(EPR), amb coberta de poliolefina.
• Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i

opacitat reduïda.
• Si es fan servir canalitzacions elèctriques prefabricades, les seves carac-

terístiques han de ser equivalents a les dels cables classificats com a no
propagadors de la flama.
1.8 Operacions de diagnosi i manteniment
Les instal·lacions elèctriques d’enllaç corresponents a edificis destinats

preferentment a habitatges, comercials o d’oficines s’han de sotmetre
periòdicament a operacions de diagnosi i verificació que garanteixin que la
instal·lació compleix les prescripcions de seguretat del REBT.
Article 8.1. //Instrucció 10/2005//, (DOGC núm.4205)
“Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada cinc anys, totes les instal·lacions elèctriques
de baixa tensió que van requerir inspecció inicial, segons l’article anterior [art. 7.], com
també les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima admissible inferior o
igual a 5kW, i cada deu anys, les [instal·lacions] comunes a edificis d’habitatges de potència
màxima admissible superior a 100 kW”.
Així mateix i, segons la classificació dels llocs de consum, s’ha de fer un

manteniment preventiu de les diferents parts de la instal·lació d’enllaç propietat de
l’usuari, que s’ha de responsabilitzar de conservar-la i de fer-ne el manteniment.
1.8.1 Manteniment preventiu de les instal·lacions d’enllaç
El manteniment preventiu consisteix a fer diverses reparacions o a substituir

elements desgastats de la instal·lació d’enllaç de manera periòdica, per reduir la
probabilitat d’avaria. Sempre és una actuació planificada.
Hi ha una sèrie d’aspectes que cal tenir en compte en cada una de les parts que
formen les instal·lacions d’enllaç; per exemple:
• Caixa general de protecció (CGP):
– Ajustament de les connexions, comprovació dels terminals i estat dels

conductors.
– Comprovació de l’estat del pany.
– Comprovació de l’estanquitat.
• Línia general d’alimentació (LGA):
– Secció dels conductors i estat.

– Comprovar que la potència màxima admissible, la potència instal·lada
i la potència demanada pels usuaris a plena càrrega està d’acord amb
la previsió de càrregues feta inicialment en el projecte.
– Comprovació de la caiguda de tensió.
– Comprovació de l’aïllament dels conductors.
– Inspecció visual dels tubs de canalització, les subjeccions i la protecció
mecànica.
– Comprovació que per aquesta canalització no s’han introduït altres

instal·lacions no elèctriques, com per exemple senyals de TDT.
– Comprovació que els registres estan lliures, que són accessibles i que
estan precintats.
– Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions incontrolades.
– Revisió de les plaques tallafocs, en el cas que hi hagi canals protectores
verticals.
• Centralització de comptadors (CC):
– Comprovació que l’accés és lliure d’obstacles.

– Porta amb pany normalitzat, rètol exterior i obertura cap a l’exterior.
– Comprovació d’absència d’humitats, ventilació i condicions de des-
guàs perfectes.
– Inspecció de l’estat de neteja i que no sigui utilitzat com a traster de la
comunitat.
– Comprovació d’absència de conduccions no elèctriques.
– Inspecció dels fusibles de seguretat calibrats i revisió de les connexi-
ons i terminals (pressió, escalfament, etc.).
– Inspecció de l’estat de les tapes dels mòduls, facilitat de la lectura
(transparència de les tapes) dels equips de mesura.
– Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions descontrolades.
– Comprovació de precintes.
• Derivacions individuals (DI):
– Comprovació de l’estat de la canal protectora i de l’absència d’altres

conduccions no elèctriques.
– Inspecció de l’estat de les plaques tallafocs.
– Estat i accessibilitat dels registres.
– Estat i fixació dels tubs de les canalitzacions.
– Comprovació de la secció dels conductors, d’acord amb la potència
màxima demanada i la caiguda de tensió.
– L’estat de l’aïllament dels conductors i utilització dels colors regla-
mentaris.
– Revisió de les connexions terminals en els dos extrems.
– Inspecció de possibles derivacions a instal·lacions incontrolades.
• Sistema de posada a terra (PE):
– Inspecció de la instal·lació de presa de terra.

– Inspecció de la continuïtat i connexions dels circuits de terra.
– Comprovació de la unió a terra de la centralització de comptadors, de
la xarxa equipotencial de banys, dels ascensors, de la caixa general de
protecció, etc.
– Comprovació de la senyalització correcta dels conductors de protec-

ció.
– En el cas de descàrregues d’origen atmosfèric s’ha de mesurar i

comprovar la resistència de pas a terra en tots els punts de posada a
terra.
1.8.2 Operacions de diagnosi de les instal·lacions d’enllaç
Les operacions de diagnosi de les instal·lacions d’enllaç consisteixen en verificaci-

ons que comporten apreciacions visuals i la realització de mesures amb els mitjans
tècnics de l’instal·lador autoritzat.
Per saber l’estat de la instal·lació d’enllaç podem utilitzar la guia que es reflecteix
a la figura 1.36 per a la diagnosi d’aquests tipus d’instal·lacions.
Fig u ra 1 . 3 6 . Llistat d’operacions de diagnosi en instal·lacions d’enllaç

1.8.3 Localització i reparació d’avaries tipus en instal·lacions

d’enllaç
El manteniment correctiu és el manteniment que es fa quan l’avaria ja s’ha

produït per restituir la situació a condicions admissibles d’utilització (taula 1.21).
En el cas d’instal·lacions d’enllaç, les avaries són molt poc freqüents, tot i això,
ens en poden trobar algunes, com per exemple:
• els fusibles de les CGP o dels CPM;
• l’interruptor general de maniobra;
• els fusibles de seguretat dels comptadors del consum d’energia elèctrica;
• les degudes a l’estat dels conductors dels diferents trams de la instal·lació

d’enllaç;
• les degudes a les connexions defectuoses (pressió, escalfament, etc.); dels

conductors a l’aparellatge elèctric (CGP, CPM, IGM, comptadors, etc.);
• la resistència de terra de protecció prevista ≥ 37 Ω.
Taul a 1 .21 . Avaries tipus en el procés de manteniment correctiu
Símptoma Avaria Solució
En instal·lacions trifàsiques, Interrupció d’una fase per causa Necessitat de substituir el fusible
alguns punts d’utilització no d’un fusible de la CGP per un altre del mateix calibre
funcionen i d’altres sí
Interrupció d’una fase per la Substituir el terminal de connexió
corrosió galvànica (Al/Cu) en un per un connector bimetàl·lic
terminal dels cables
En instal·lacions monofàsiques, a Interrupció de la fase per causa Substituir el fusible per un altre
un usuari no li arriba el del fusible de seguretat del del mateix calibre
subministrament elèctric al quadre comptador de l’usuari
general de comandament i
protecció de casa seva Interrupció del conductor neutre Substituir la borna o el terminal de
connexió del neutre
Tots els abonats de l’edifici s’han L’interruptor-seccionador IGM ha Rearmar o substituir l’IGM
quedat sense subministrament deixat fora de servei el
subministrament elèctric de
l’edifici
Tot seguit us proposem una sèrie de tres casos perquè us exerciteu en la localitza-
ció d’avaries.
Avaria 1
Descripció: en un edifici comercial amb subministrament trifàsic i sense que s’hagi disparat
cap protecció dels diferents quadres de la instal·lació d’enllaç, alguns punts d’utilització no
funcionen i d’altres sí.
El procediment que cal seguir és el següent:
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la
LGA
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada de la CGP
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida dels fusibles de la CGP
· Pas 4. Interrupció d’una fase en la CGP
Conclusió: interrupció d’una fase per causa d’un fusible de la CGP o per la corrosió
galvànica (Al/Cu) en un terminal dels cables.
Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o substituir el terminal per altre
de bimetàl·lic.
Avaria 2
Descripció: a un usuari d’un edifici d’habitatges no li arriba el subministrament elèctric al

quadre general de comandament i protecció de casa seva
· Pas 1. Inspeccionar la CC, que són les caixes que allotgen l’embarrat general i els fusibles
de seguretat dels comptadors de mesura de l’energia elèctrica de cada usuari
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 4. Interrupció de la fase en el fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 5. Interrupció del conductor neutre
Conclusió: interrupció de la fase per culpa del fusible de seguretat del comptador de
l’usuari; o bé interrupció del conductor neutre pel deteriorament del born de connexió.
Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o bé substituir el born o el
terminal de connexió del neutre.
Avaria 3
Descripció: tots els usuaris d’un edifici d’oficines s’han quedat sense subministrament
elèctric i no és culpa de la companyia subministradora.
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la
LGA
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada de la CGP
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida dels fusibles de la CGP
· Pas 4. Mesurar el voltatge a l’entrada de l’IGM
· Pas 5. Mesurar el voltatge a la sortida de l’IGM i de l’embarrat general
· Pas 6. Interrupció del subministrament elèctric en l’IGM
Conclusió: l’interruptor-seccionador IGM ha deixat fora de servei el subministrament

elèctric de l’edifici d’oficines.
Solució: rearmar l’IGM o substituir-lo.

2. Normativa aplicable al muntatge i manteniment de les

instal·lacions elèctriques d’enllaç
En aquest apartat treballarem la normativa i la reglamentació vigents a les parts

relatives al muntatge i al manteniment de les instal·lacions elèctriques d’enllaç,
que són les següents:
• Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) amb les guies tècniques
d’aplicació
• Normes de referència al Reglament electrotècnic de baixa tensió
• Normes tècniques particulars de les instal·lacions d’enllaç en baixa tensió

de les companyies subministradores
• Normatives específiques publicades per la Direcció General d’Energia,

Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya
També ens aproparem a les operacions de verificació, inspecció i manteniment

aplicables a les instal·lacions elèctriques d’enllaç.
2.1 REBT amb les guies tècniques d’aplicació

En aplicació de l’article 29
del REBT, s’han publicat
El Reglament electrotècnic per a baixa tensió vigent, que va ser aprovat pel quatre capítols de la Guia
tècnica.
Reial decret 842/2002 de 18 d’agost (BOE núm. 224, del 18 de setembre de
2002), ha suposat un avenç considerable en matèria d’instruccions tècniques
complementàries (de la ITC-BT-01 a la ITC-BT-51), com també en la remissió
a normes (UNE i UNE EN), en la mesura en què siguin prescripcions de caràcter
eminentment tècnic i, especialment, característiques dels materials.
En definitiva, aquest REBT estableix les condicions tècniques i les garanties

que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una font de
subministrament en els límits de baixa tensió, amb la finalitat següent:
• preservar la seguretat de les persones i els béns;
• assegurar el funcionament normal d’aquestes instal·lacions i prevenir les

pertorbacions en altres instal·lacions i serveis;
• contribuir a la fiabilitat tècnica i a l’eficiència econòmica de les ins-

tal·lacions.
En darrer lloc, cal assenyalar també que el centre directiu competent en matèria de
seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia ha d’elaborar i
mantenir actualitzada una guia tècnica, de caràcter no vinculant, per a l’aplicació

pràctica de les previsions d’aquest REBT i les seves instruccions tècniques
complementàries. Aquesta guia pot donar peu a aclariments de conceptes de caire
Consulteu les adreces general que es troben en aquest REBT.
d’interès al web d’aquesta
unitat per saber on podeu
trobar a Internet la Guia
tècnica d’aplicació del
REBT actualitzada el
febrer de 2009.
2.1.1 Articles 14 i 15 del REBT
L’article 14 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió fa una sèrie d’espe-
cificacions particulars sobre les empreses subministradores.
Les empreses subministradores, diu aquest article, poden proposar especificacions

sobre la construcció i el muntatge de connexions de servei, línies generals
d’alimentació (LGA), instal·lacions de comptadors (CC) i derivacions individuals
(DI), i assenyalar-hi les condicions tècniques de caràcter concret que calguin
per aconseguir una homogeneïtat més gran a les xarxes de distribució i a les
instal·lacions dels abonats.
Aquestes especificacions s’han d’ajustar, en qualsevol cas, als preceptes del

Reglament, i han de ser aprovades pels òrgans competents de les comunitats
autònomes, en el cas que es limitin al seu àmbit territorial, o bé pel centre directiu
competent en matèria de seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència
i Tecnologia, si s’apliquen en més d’una comunitat autònoma, i es pot exigir el
dictamen d’una entitat competent en la matèria. Les normes particulars aprovades
d’aquesta manera s’han de publicar al butlletí oficial corresponent.
L’article 15 tracta de les “Connexions de servei i les instal·lacions d’enllaç”. En

primer lloc, defineix connexió de servei com la part de la instal·lació de la xarxa
de distribució que alimenta la caixa o les caixes generals de protecció o la unitat
funcional equivalent.
La connexió de servei és responsabilitat de l’empresa subministradora, que

n’assumeix la inspecció i la verificació final.
En segon lloc, es consideren instal·lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general
de protecció, o caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
Les instal·lacions d’enllaç es componen dels elements següents:
• Caixa general de protecció (CGP), que allotja els elements de protecció de

les línies generals d’alimentació i marca el punt en què les instal·lacions
comencen a ser propietat dels usuaris.
• Línia general d’alimentació (LGA), que és la part de la instal·lació que

enllaça una caixa general de protecció amb les derivacions individuals que
alimenta.
• Derivació individual (DI) d’un abonat; és la instal·lació que parteix de la

línia general d’alimentació i que comprèn els aparells de mesura, comanda-
ment i protecció.
• Caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP-M), que és l’aparell de

connexió que integra tots els dispositius necessaris per assegurar de manera
coordinada la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits i que serveix per
controlar que la potència realment demandada pel consumidor no excedeix
la contractada.
• Dispositius generals de comandament i protecció (DGCP).
En tercer lloc, les companyies subministradores han de facilitar els valors màxims
previsibles de les potències o corrents de curtcircuit de les seves xarxes de
distribució, a fi que el projectista tingui en compte aquesta dada a l’hora de fer
els càlculs.
2.2 Instruccions tècniques complementàries (ITC)
En aquest apartat trobareu un breu resum de cada instrucció tècnica comple-

mentària que us ajudarà a trobar les solucions tècniques que heu d’aplicar a les
instal·lacions elèctriques d’enllaç.
2.2.1 ITC-BT-12: instal·lacions d’enllaç. Esquemes La instrucció tècnica

complementària 12 tracta
dels esquemes de les
instal·lacions d’enllaç.
Les instal·lacions d’enllaç són les que uneixen la caixa general de protecció
o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari. Les instal·lacions d’enllaç comencen, per
tant, al final de la connexió de servei i acaben en els dispositius generals de
comandament i protecció.
Les instal·lacions d’enllaç s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús
comú, i han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de
conservar-les i mantenir-les.
La connexió de servei no forma part de les instal·lacions d’enllaç, i és responsabilitat de

l’empresa subministradora (vegeu ITC-BT-11).
Tant l’article 15 del REBT com la ITC-BT-12 estableixen que les parts que cons-
titueixen les instal·lacions d’enllaç són (figura 2.1) la caixa general de protecció
(CGP), la línia general d’alimentació (LGA), els elements per a la concentració
de comptadors (CC), la derivació individual (DI), la caixa per a l’interruptor de
control de potència (ICP-M) i els dispositius generals de comandament i protecció

L’ICP-M s’utilitza en (DGCP).
subministraments en baixa
tensió fins a una intensitat
de 63 A. Fig u ra 2. 1 . Esquema per a diversos usuaris amb comptadors en forma centralitzada
en un lloc
1. Xarxa de distribució. 2. Connexió de servei. 3. Caixa general de protecció. 4. Línia general d’alimentació. 5.
Interruptor general de maniobra. 6. Fusible de seguretat. 7. Emplaçament de comptadors. 8. Derivació
individual. 9. Comptador. 10. Caixa per a interruptor de control de potència. 11. Dispositius generals de
comandament i protecció. 12. Instal·lació interior.
F ig ura 2 . 2 . Instal·lació d’enllaç

per a un sol usuari segons la ITC-BT-
12
1. Xarxa de distribució. 2. Connexió de servei.

8. Derivació individual. 9. Fusible de seguretat.
10. Comptador. 11. Caixa per a interruptor de
control de potència. 12. Dispositius generals
de comandament i protecció. 13. Instal·lació
interior.
El conjunt de derivació individual i la instal·lació interior constitueix la

instal·lació privada.
Instal·lació d’enllaç per a un sol usuari. En aquest cas es poden simplificar

les instal·lacions d’enllaç, ja que coincideixen al mateix lloc la caixa general
de protecció (CGP) i l’equip de mesura, i no hi ha, per tant, línia general
d’alimentació (LGA). En conseqüència, el fusible de seguretat (el número 9 de
la figura 2.2) coincideix amb el fusible de la CGP. La caixa general de protecció
(CGP), que inclou el comptador, els seus fusibles de protecció i, si escau, un
rellotge per a la discriminació horària, rep el nom de caixa de protecció i mesura
(CPM).
Instal·lació d’enllaç per a més d’un usuari. La instal·lació d’enllaç es pot

generalitzar per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc.
Aquest tipus d’esquema és típic de xalets, de manera que s’instal·len dues caixes
de protecció i mesura (CPM) encastades en el mateix nínxol, o bé una caixa doble
que agrupa els comptadors i els fusibles de protecció dels dos usuaris.
Col·locació de comptadors en forma centralitzada en un lloc. Aquest sistema

és el que s’ha d’utilitzar normalment en conjunts d’edificació vertical o horitzontal,
principalment d’habitatges o bé adreçats a usos comercials, oficines o a una
concentració d’indústries.
En la concentració de comptadors s’inclou l’interruptor general de maniobra

(IGM), obligatori per a concentracions de més de dos comptadors. Aquest
interruptor seccionador té com a missió deixar fora de servei, per exemple en cas
d’incendi, la instal·lació elèctrica de l’edifici.
Col·locació de comptadors en forma centralitzada en més d’un lloc. Aquest

sistema és el que s’ha d’utilitzar en edificis d’habitatges, edificis comercials i
d’oficines o bé adreçats a acollir una concentració d’indústries; és a dir, edificis
en els quals la previsió de càrregues faci aconsellable centralitzar comptadors en
més d’un lloc o planta.
Aquest sistema s’ha d’utilitzar també en el cas de la ubicació de diverses centralit-

zacions en una mateixa planta en edificis comercials o industrials, sempre que la
superfície de la planta i la previsió de càrregues ho aconsellin. També és aplicable
en les agrupacions d’habitatges en distribució horitzontal dins d’un recinte privat.
2.2.2 ITC-BT-13: instal·lacions d’enllaç. Caixes generals de protecció
Les caixes generals de protecció (CGP) allotgen els elements de protecció de les
línies generals d’alimentació (LGA) i assenyalen el començament de la propietat
de les instal·lacions dels usuaris.
Pel que fa a l’emplaçament i instal·lació, s’han d’instal·lar de manera preferent

sobre les façanes exteriors dels edificis en llocs d’accés lliure i permanent, i la
situació l’han de fixar de comú acord la propietat i l’empresa subministradora. A

més, han de complir una sèrie de requeriments:
• Quan la connexió de servei és aèria, les caixes generals de protecció (CGP)

es poden instal·lar en muntatge superficial a una altura sobre el terra que pot
oscil·lar entre els 3 m i els 4 m.
• Quan la connexió de servei és subterrània, s’ha d’instal·lar sempre en un nín-

xol en una paret que s’ha de tancar amb una porta, preferentment metàl·lica,
amb un grau de protecció IK 10 (d’acord amb la norma UNE-EN 50.102.)
i ha de disposar d’un pany normalitzat per l’empresa subministradora.
• La part inferior de la porta s’ha de situar com a mínim a 30 cm del terra.
• Hi ha d’haver una caixa general de protecció per cada línia general d’ali-
mentació.
Els tipus de caixes generals de protecció que es poden utilitzar corresponen a un

dels tipus recollits en les NTP-IEBT de l’empresa subministradora que han estat
aprovades per la Generalitat de Catalunya.
Les caixes de protecció i mesura (CPM). En el cas de subministrament per a

un únic usuari o per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc, com que no hi
ha línia general d’alimentació (LGA), la instal·lació es pot simplificar col·locant
en un únic element la caixa general de protecció (CGP) i l’equip de mesura; un
element que rep el nom de caixa de protecció i mesura (figura 2.3). Les caixes
generals de protecció i mesura que es poden utilitzar corresponen a un dels tipus
que recullen les NTP-IEBT de l’empresa subministradora que han estat aprovades
per la Generalitat de Catalunya.
F ig ura 2 .3 . Cablatge CPM
En la caixa de protecció i mesura, els dispositius de lectura dels equips de

mesura han d’estar instal·lats a una alçada compresa entre 70 cm i 1,80 m.
2.2.3 ITC-BT-14: instal·lacions d’enllaç. Línia general d’alimentació
La línia general d’alimentació enllaça la caixa general de protecció amb la

centralització de comptadors.
Les canalitzacions han
d’incloure en qualsevol cas
D’una mateixa línia general d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents el conductor de protecció.
centralitzacions de comptadors (figura 2.4). Les línies generals d’alimentació han

d’estar constituïdes pel següent:
• conductors aïllats a l’interior de tubs encastats;
• conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats;
• conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial;
• conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals s’obre

amb l’ajut d’un útil;
• canalitzacions elèctriques prefabricades que satisfacin la norma UNE-EN

60.439-2;
• conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, projec-

tats i construïts a l’efecte.
Fi g ura 2 .4. Detall de la connexió de la LGA a la CGP
La instal·lació de la línia general d’alimentació. El traçat de la LGA ha de ser

tan curt i rectilini com sigui possible, i ha de discórrer per zones d’ús comú. Cal
que compleixi una sèrie de condicions:
• Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han de permetre ampliar la

secció dels conductors en un 100%.
• En instal·lacions de cables aïllats i conductors de protecció a l’interior de

tubs soterrats, s’ha de complir el que especifica la ITC-BT-07.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que
no puguin separar-se els extrems.
• Quan s’instal·lin a dins de tubs, aquests han de tenir un diàmetre que

dependrà de la secció del cable, diàmetre que s’indica a la taula 1 de la
ITC-BT-14.
• Quan la LGA discorri verticalment, ho ha de fer per dins d’una canaleta

o un conducte d’obra de fàbrica encastat o adossat al buit de l’escala per
llocs d’ús comú. Aquest conducte ha de ser registrable i precintable en cada
planta i s’han d’establir tallafocs cada tres plantes, com a mínim.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
• Les dimensions mínimes del conducte han de ser de 30 × 30 cm i s’ha

de destinar únicament i exclusivament a allotjar la LGA i el conductor de
protecció.
Cal recordar que els conductors que cal fer servir –tres de fase i un de neutre– han
de ser de coure (NTP-IEBT), unipolars i aïllats, i han de tenir una tensió assignada
de 0,6/1 kV.
Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat
reduïda.
La secció dels cables ha de ser uniforme en tot el recorregut i sense empalmaments,

i la secció mínima ha de ser de 16 mm2 (NTP-IEBT).
Per calcular la secció dels cables s’ha de tenir en compte la intensitat

màxima admissible i la caiguda de tensió màxima permesa, la qual és del
0,5% en el cas de les línies generals d’alimentació (LGA) per a comptadors
totalment centralitzats, i de l’1% en el cas de les línies generals d’alimentació
(LGA) en centralitzacions parcials de comptadors.
2.2.4 ITC-BT-16: instal·lacions d’enllaç. Comptadors
Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar
ubicats en mòduls (caixes amb tapes precintables), plafons o armaris, i el grau
de protecció mínim que han de complir aquests conjunts, ha de ser el següent:
• IP40 i IK 09 per a instal·lacions de tipus interior;

• IP43 i IK 09 per a instal·lacions de tipus exterior.
Cada derivació individual ha de portar associada a l’origen la seva pròpia

protecció composta per fusibles de seguretat, els quals s’han d’instal·lar abans
del comptador i s’han de col·locar en cadascun dels fils de fase o polars que van
al comptador.
Els fusibles de seguretat han de tenir la capacitat adequada de tall segons la

màxima intensitat de curtcircuit que es pugui presentar en aquest punt, i han d’estar
precintats per l’empresa distribuïdora.
La secció del cablatge intern ha de ser com a mínim de 10 mm2 en subminis-

traments monofàsics, i de 16 mm2 de secció en subministraments trifàsics (NTP-
IEBT), i l’aïllament ha de ser per a una tensió de 450/750 V.
El cablatge intern de la centralització ha de ser de coure. Els colors dels conductors

seran negre, marró i gris per a les fases, i blau clar per al neutre. Els cables han
de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
Així mateix, cal disposar del cablatge necessari per als circuits de comandament
i de control per al canvi de tarifa. El cable, de les mateixes característiques que
l’altre cablatge, ha de tenir com a color d’identificació el vermell i una secció d’1,5
mm2 .
Hi ha diversos sistemes d’instal·lar i col·locar els comptadors. Tot seguit us

apropem les principals.
Instal·lació dels comptadors en forma individual. Aquesta disposició només

s’ha d’utilitzar quan és un subministrament a un únic usuari independent o a dos
usuaris alimentats des d’un mateix lloc.
Cal fer servir les caixes de protecció i mesura dels tipus i característiques que
assenyala la ITC-BT-13. La CPM s’ha d’emplaçar d’acord amb les indicacions de
la ITC-BT-13.
Instal·lació en forma concentrada. Aquest sistema es fa servir de manera

preferent en el cas dels edificis destinats a habitatges i a locals comercials, en
els edificis comercials i en els edificis destinats a una concentració d’indústries.
Els comptadors i altres dispositius de mesura de l’energia elèctrica de cada un dels

usuaris i dels serveis generals de l’edifici es poden concentrar en un lloc o més,
per a cadascun dels quals cal preveure a l’edifici un armari o espai adequat a tal fi,
on s’han de col·locar els elements necessaris per a la instal·lació.
Quan hi ha més de 16 comptadors per instal·lar, és obligatori col·locar-los en un

local. Segons la naturalesa, el nombre de comptadors i les plantes que tingui
l’edifici en qüestió, la concentració dels comptadors s’ha de situar de la manera
següent:
• En edificis de fins a 12 plantes, els comptadors s’han de col·locar a la planta

baixa, a l’entresòl o al primer soterrani.
• En edificis de més de 12 plantes, els comptadors es poden concentrar per

plantes intermèdies, i cada concentració comprèn els comptadors de sis
plantes o més.
• Si el nombre de comptadors a cadascuna de les concentracions és més de

16, els comptadors es poden instal·lar les concentracions per plantes.
Instal·lació de comptadors en un local. El local on es preveu instal·lar els

comptadors, que ha d’estar dedicat exclusivament a aquesta fi, pot allotjar, però,
per necessitats de la companyia elèctrica, a fi de facilitar la gestió dels subminis-
traments que surten de la centralització, més un equip de comunicació i adquisició
de dades, que ha d’instal·lar la companyia elèctrica mateix, i també el quadre
general de comandament i protecció dels serveis comuns de l’edifici, sempre que
compleixi les dimensions reglamentàries.
Les dimensions que s’han de donar perquè un local pugui acollir la centralització
de comptadors són les següents:
• El local ha de tenir una alçada mínima de 2,30 m i una amplada mínima en

parets ocupades per comptadors d’1,50 m.
• La distància des de la paret on s’instal·li la concentració de comptadors fins

al primer obstacle que tingui al davant ha de ser d’1,10 m.
• La distància entre els laterals d’aquesta concentració i les seves parets

limítrofes ha de ser de 20 cm.
• La porta d’accés ha d’obrir cap enfora i ha de tenir una dimensió mínima de

0,70 × 2 m.
El local ha de disposar de prou ventilació i il·luminació per comprovar que tots els
components de la concentració funcionen bé.
Dins del local, i just a l’entrada, s’ha d’instal·lar un equip autònom

d’enllumenat d’emergència, d’autonomia no inferior a una hora i que
proporcioni un nivell mínim d’il·luminació de 5 lux.
A més, el local en què s’instal·li la concentració de comptadors mai ha de servir

de pas o ser una via d’accés a altres locals.
Instal·lació de comptadors en armari. Si el nombre de comptadors que s’ha

de centralitzar és igual o inferior a 16, a més de poder instal·lar-los en un local,
la concentració es pot instal·lar en un armari (figura 2.5) destinat únicament i
exclusivament a aquesta finalitat.
F igur a 2. 5. Centralització de fins a 16 comptadors en armari
Concentració de comptadors. Les concentracions de comptadors han d’estar

concebudes per allotjar els aparells de mesura, comandament, i control i protecció
(aliè a l’ICP) de totes i cadascuna de les derivacions individuals que s’alimenten
des de la concentració mateixa.
La concentració de comptadors s’ha de col·locar de tal manera que des de

la part inferior de la concentració de comptadors al terra hi hagi com a mínim
una alçada de 0,25 m i el quadrant de lectura de l’aparell de mesura, que
es troba situat més amunt, no superi els 1,80 m.
Les concentracions han d’estar formades elèctricament per les unitats funcionals
següents:
• Unitat funcional d’interruptor general de maniobra
• Unitat funcional d’embarrat general i fusibles de seguretat
• Unitat funcional de mesura
• Unitat funcional de comandament (opcional)
• Unitat funcional d’embarrat de protecció i borns de sortida
• Unitat funcional de telecomunicacions (opcional)
Pel que fa al sistema d’instal·lació, l’empresa subministradora, de comú acord amb

la propietat i amb la finalitat d’homogeneïtzar aquestes instal·lacions, ha d’escollir
entre les solucions proposades la que s’ajusti millor al subministrament sol·licitat.
2.2.5 ITC-BT-15: instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals
La derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la

línia general d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació
d’usuari. D’altra banda cada derivació individual ha de ser totalment
independent de les derivacions corresponents a altres usuaris.
La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles

de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i
protecció. La derivació individual inclou l’equip de mesura d’energia elèctrica i
els seus fusibles de protecció.
Les canalitzacions elèctriques prefabricades han de complir la norma UNE-EN 60.439-2.
Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per conductors aïllats

col·locats a l’interior de tubs que poden estar encastats, soterrats o en muntatge
superficial. Així mateix, els conductors aïllats poden anar dins de conductes
tancats d’obra de fàbrica, projectats i construïts a l’efecte. També poden anar a
dins de canals protectores la tapa de les quals s’obre amb l’ajut d’un útil.
Les canalitzacions han d’incloure en qualsevol cas el conductor de protecció.
Instal·lació de les derivacions individuals. A l’hora d’instal·lar les derivacions

individuals (figura 2.6) cal tenir en compte una sèrie de condicions i requeriments
pel que fa als materials, per exemple:
• Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti
ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
• Els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs en derivacions individu-

als han de ser de 32 mm en les condicions d’instal·lació esmentades.
• En qualsevol cas cal disposar d’un tub de reserva per cada deu derivacions
individuals o fracció.
• En locals en què no s’hagi definit la seva partició s’ha d’instal·lar com a

mínim un tub per cada 50 m2 de superfície.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que
no es puguin separar els extrems.
• En el cas d’edificis principalment d’habitatges, en edificis comercials,

d’oficines o que concentrin indústries, les derivacions individuals han de
discórrer per llocs d’ús comú, o, en cas contrari, quedar determinades les
seves servituds corresponents.
• Quan les derivacions individuals discorrin verticalment, ho han de fer per

l’interior d’una canaleta o un conducte d’obra encastat o adossat al buit de
l’escala per llocs d’ús comú.
• Aquest conducte ha de ser registrable i precintable en cada planta, i s’han

d’establir tallafocs cada tres plantes, com a mínim.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
• Les dimensions mínimes de la canaleta o del conducte d’obra s’han d’ajustar

a les indicacions de la taula “Dimensions mínimes de la canal o conducte
d’obra de fàbrica” de la ITC-BT-15.
• L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i l’amplada

ha de ser igual a la de la canaleta. La part superior de la tapa ha de quedar
instal·lada, com a mínim, a 0,20 m del sostre.
• Per tal de facilitar la instal·lació, cada 15 m es poden col·locar caixes de

registre precintables, comunes a tots els tubs de derivació individual, en les
quals no s’han de fer empalmaments de conductors.
Fig u ra 2 . 6 . Detall d’ins-

tal·lació de les derivacions in-
dividuals
Els cables. Els conductors que cal fer servir han de ser de coure (NTP-IEBT),
aïllats i normalment unipolars, i la tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Els
cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat
reduïda.
El nombre de conductors el fixa el nombre de fases necessàries per a la

utilització dels receptors de la derivació corresponent i segons la potència
i, d’altra banda, cada línia porta un conductor neutre i un conductor de
protecció. No s’admet l’ús de conductor neutre comú ni de conductor de
protecció comú per a diferents subministraments. A més, cada derivació
individual ha d’incloure el fil de comandament per possibilitar l’aplicació
de tarifes diferents.
Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19, segons el qual el blau es
reserva per al neutre; el bicolor verd-groc per a protecció i el marró, el negre i el
Secció mínima
gris per a les fases (taula 2.1).
Segons la NTP-IEBT, la secció
mínima ha de ser 10 mm2 per als Taul a 2. 1. Identificació de conductors
cables polars, el neutre i el de
Conductor Codi de color
protecció, i d’1,5 mm2 per al fil
de comandament, que ha de ser
de color vermell. Neutre (o previsió que blau
un conductor de fase
passi posteriorment a
ser neutre)
Protecció verd-groc
Fase marró negre gris
En el cas de cables multiconductors o de derivacions individuals a l’interior

de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser d’una tensió assignada de
0,6/1 kV.
Per al càlcul de la secció dels conductors cal tenir en compte aquestes variables:
• La demanda prevista per cada usuari, que ha de ser com a mínim la que
fixa la ITC-BT-010, i que ha de tenir la intensitat controlada pels dispositius
privats de comandament i protecció.
• A efectes de les intensitats admissibles per cada secció es té en compte el

que assenyala la ITC-BT-19; i en el cas de cables aïllats a l’interior de tubs
soterrats, el que disposa la ITC-BT-07.
La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser la següent:
• del 0,5 % en el cas de comptadors concentrats en més d’un lloc;
• de l’1,5 % en el cas de derivacions individuals en subministraments per a

un únic usuari en les quals no hi ha línia general d’alimentació (LGA).
2.2.6 ITC-BT-17: Dispositius de comandament i protecció. Interruptor

de control de potència
Pel que fa a la situació, els dispositius generals de comandament i protecció

(DGCP), han d’anar tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la
derivació individual al local o l’habitatge de l’usuari.
En habitatges i en locals comercials i industrials en què sigui procedent, s’ha

de col·locar una caixa per a l’interruptor de control de potència immediatament
abans de la resta de dispositius, en compartiment independent i precintable. La
caixa es pot col·locar en el mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals
de comandament i protecció (DGCP).
En els habitatges, s’ha de preveure la situació dels dispositius generals de

comandament i protecció (DGCP) al costat de la porta d’entrada, i no es poden
col·locar en dormitoris, banys, lavabos, etc. En els locals dedicats a la
indústria o el comerç i els
habitatges, els DGCP s’han
L’alçada a la qual s’han de situar els dispositius generals i individuals de de situar tan a prop com
sigui possible d’una porta
comandament i protecció dels circuits, mesurada des del nivell del terra, és entre d’entrada.
1,4 i 2 m, en el cas d’habitatges; en locals comercials, l’alçada mínima ha de ser

d’1 m, mesurada també des del nivell del terra.
Composició i característiques dels quadres. Els dispositius generals i individu-

als de comandament i protecció, la posició de servei dels quals ha de ser vertical,
s’han d’ubicar a dins d’un quadre de distribució o més dels quals han de partir els
circuits interiors.
Els embolcalls per a l’interruptor de control de potència (ICP) han de ser precin-
tables, i han de tenir unes dimensions d’acord amb el tipus de subministrament i
amb la tarifa que cal aplicar.
Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció han de ser,

com a mínim, els següents:
• Un interruptor general automàtic de tall omnipolar (IGA), que ha de ser

independent de l’interruptor de control de potència (ICP).
• Un interruptor diferencial general (ID) per a la protecció contra contactes

indirectes de tots els circuits interiors de l’habitatge o local.
• Dispositius de tall omnipolar (PIAS) per a la protecció contra sobrecàrre-

gues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors de l’habitatge o local.
• Dispositiu de protecció contra sobretensions, si escau, que compleixi el

que estableix la ITC-BT-23.
Pel que fa a les característiques principals dels dispositius de protecció, cal tenir
present el següent:
• L’interruptor general automàtic de tall omnipolar ha de tenir prou poder de

tall per a la intensitat de curtcircuit que es pugui produir en el punt de la
seva instal·lació, i com a mínim ha de ser de 4.500 A.
Els altres interruptors automàtics i diferencials han de resistir els corrents de curt-
circuit que es puguin presentar en el punt de la seva instal·lació i una sensibilitat,
en el cas dels interruptors diferencials (en habitatges 30 mA), conforme a les
indicacions que estableix la instrucció ITC-BT-24.
2.3 Manteniment de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió
Determinades instal·lacions elèctriques s’han de fer revisar i inspeccionar.

Segons el tipus del local, els titulars han de contractar el manteniment amb
empreses instal·ladores autoritzades i la inspecció periòdica amb entitats
d’inspecció i control (EIC).
Els titulars d’instal·lacions elèctriques han de contractar el manteniment amb una

empresa instal·ladora de la categoria que correspongui i que estigui degudament
inscrita, i han de disposar d’un llibre de manteniment, el qual ha de contenir, com
L’empresa instal·ladora ha
d’efectuar una revisió de la a mínim, el registre i el resultat de les revisions i inspeccions corresponents.
instal·lació quan se signi el
contracte.
També ha d’estendre un dictamen de reconeixement, signat per una persona amb
carnet individual identificador d’instal·lador autoritzat de l’empresa, en què s’ha
d’assenyalar la conformitat de la instal·lació amb el Reglament electrotècnic per a
baixa tensió (REBT) que sigui aplicable, o bé les modificacions que cal fer quan
–segons el seu criteri– no ofereix les garanties de seguretat degudes.
Les revisions successives i l’emissió del dictamen de reconeixement s’han de fer,

com a mínim, amb una periodicitat anual.
2.3.1 Empreses instal·ladores autoritzades
Les empreses instal·ladores autoritzades són les que estan capacitades

per fer instal·lacions, ampliacions, modificacions i reparacions de les
instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
Les empreses instal·ladores, que, amb la justificació prèvia de complir els re-
queriments necessaris, estan inscrites en el Registre d’empreses instal·ladores
d’electricitat, es classifiquen en dues grans categories: la bàsica (IBTB) i la
d’especialista (IBTE), i a cadascuna d’aquestes categories li corresponen unes
competències específiques.
2.4 Normes de referència en el Reglament Electrotècnic de Baixa

Tensió
La ITC-BT-02 conté el llistat
de totes les normes de
referència al REBT.
El Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) remet constantment els
usuaris a les normes UNE i UNE-EN.
El contingut tècnic del REBT es troba a les Normes, i les Instruccions

tècniques complementàries (ITC) estableixen l’extensió de l’aplicació
d’aquestes normes, de manera total o parcial.
Una norma tècnica (NT) és un document escrit de referència, accessible al

públic i editat per un organisme de normalització (taula 2.2), que ha estat elaborat
per consens amb la finalitat de servir de base d’acord per solucionar problemes
repetitius.
L’aplicació d’aquestes normes de referència augmenta la qualitat i la

seguretat de les instal·lacions elèctriques d’enllaç.
Quan una norma es “reedita”, ha de ser objecte d’una actualització, mitjançant

resolució del centre directiu competent en matèria de seguretat industrial del
Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia.
Taul a 2. 2. Organismes de normalització
Espai Àmbit general Àmbit electrotècnic
Estatal AENOR AENOR
Europeu CEN CENELEC
Internacional ISO CEI-IEC
Exemple de norma UNE
UNE 20460-6-61:1994 (S’aplica en: ITC-BT-05_Verificacions i inspeccions)
Norma UNE: Especificació tècnica d’aplicació aprovada per AENOR
Títol de la norma: Instal·lacions elèctriques en edificis
Part 6: Verificació inicial
Capítol 61: Verificació inicial (prèvia a la posada en servei)
Edició: Any 1994

Per saber-ne més,
consulteu, a les adreces
Exemple de norma UNE-EN d’aquesta unitat, la pàgina
d’Internet d’AENOR.
UNE-EN 50102/A1: 1999 (S’aplica en: ITC-BT-13_Instal·lacions d’enllaç)
Norma UNE: Que adopta una norma europea EN. Versió oficial en castellà de la Norma
Europea EN 50102/A1
Títol de la norma: Graus de protecció proporcionats pels embolcalls de materials elèctrics

contra els impactes mecànics externs (Codi IK)
2.4.1 Normes UNE i UNE-EN sobre instal·lacions elèctriques d’enllaç

en el REBT
Estructura desenvolupada
en una norma tècnica
· Títol. Data d’edició
Tot seguit us proposem algunes normes de referència relacionades amb les
instal·lacions d’enllaç:
· Validesa publicació
· Introducció, antecedents
• UNE-EN 50085-1/A1:1999 Sistemes per a canals, cables i sistemes de con-
· Objecte i camp d’aplicació
ductes tancats de secció no circular per a cables en instal·lacions elèctriques.
· Índex
Part 1: Requisits generals.
· Desenvolupament de la norma
· Normes per a consulta

• UNE-EN 50086-2-1/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctri-
ques. Part 2.1: requisits particulars per a sistemes de tubs rígids.
· Annexos
Consulteu als recursos del • UNE-EN 50086-2-2/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctri-
web l’adreça www.ffii.es,
dedicada a les normes ques. Part 2.2: requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.
UNE que estan en
conformitat amb el REBT.
ques. Part 2.3: requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.

ques. Part 2-4: requisits particulars per a sistemes de tubs soterrats.
• UNE-EN 50102/A1:1999 Graus de protecció proporcionats pels embolcalls

de materials elèctrics contra els impactes mecànics externs (Codi IK).
• UNE-EN 60423:1999 Tubs de protecció de conductors. Diàmetres exteri-

ors dels tubs per a instal·lacions elèctriques i rosques per a tubs i accessoris.
• UNE-EN 60439-1:2001 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 1:

requisits per als conjunts derivats de sèrie.
• UNE-EN 60439-2:2001 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 2:

requisits particulars per a les canalitzacions prefabricades.
• UNE-EN 60439-3/A1:1997 Conjunts d’aparellatge de baixa tensió. Part 3:

requisits particulars per als conjunts d‘aparellatge de baixa tensió destinats
a estar instal·lats en llocs accessibles al personal no qualificat durant la seva
utilització.
• UNE-EN 60947-2/A1:1999 Aparellatge en baixa tensió. Part 2: interrup-

tors automàtics.
• UNE 19043: Tubs de rosca d’acer i d’ús general. Mesures i masses. Sèrie
extralleugera.
• UNE 20317: Interruptors automàtics magnetotèrmics, per a control de

potència, d’1,5 a 63 A.
• UNE 20324/1M:2000 Graus de protecció proporcionats pels embolcalls

(Codi IP).
• UNE 20460-5-523:1994 Instal·lacions elèctriques d’edificis. Part 5: selec-

ció i instal·lació de materials elèctrics. Secció 523: corrents admissibles en
sistemes de conducció de cables.
• UNE 20460-6-61:2003 Instal·lacions elèctriques d’edificis. Part 6: verifi-

cació inicial. Capítol 61: verificació inicial.
• UNE 21027-1:2003 Cables de tensió assignada inferior o igual a 450/750

V amb aïllament reticulat. Part 1: requisits generals.
• UNE 21027-9:2003 Cables aïllats amb goma de tensions nominals Uo/U

inferiors o iguals a 450/750 V. Part 9: cables unipolars sense coberta per a
instal·lacions fixes, amb baixa emissió de fums i gasos corrosius.
• UNE 21030-0:2003 Conductors aïllats, cablatges en feix, de tensió assig-

nada 0,6/1 kV, per a línies de distribució, escomeses i usos anàlegs. Part 0:
índex.

conductors d’alumini.

conductors de coure.
• UNE 211002:2000 Cables de tensió assignada fins a 450/750 V amb aïlla-

ment de compost termoplàstic de baixa emissió de fums i gasos corrosius.
Cables unipolars sense coberta per a instal·lacions fixes.
• UNE 201003:2000 Embolcalls i compartiments d’enmbolcall per a la

instal·lació de l’interruptor de control de potència (ICP-M).
• UNE 21123-4:2004 Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assig-

nada 0,6/1 kV. Part 4: cables amb aïllament de polietilè reticulat i coberta
de poliolefina.
• UNE 21123-5:2005 Cables elèctrics d’utilització industrial de tensió assig-

nada 0,6/1 kV. Part 5: cables amb aïllament d’etilè-propilè i coberta de
poliolefina.
2.5 Les NTP-IEBT de les companyies subministradores
L’article 14 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (RD 842/2002)

indica la possibilitat que les empreses subministradores d’energia poden proposar
l’aprovació de les seves especificacions particulars sobre les instal·lacions d’enllaç
en edificis i instal·lacions receptores individuals.
En virtut del que estableix l’article 14 del REBT, l’empresa Endesa Distribución
Eléctrica, en l’àmbit territorial de Catalunya, on distribueix sota la marca Fecsa-
Endesa, edita la Norma tècnica particular per a embrancaments i instal·lacions
d’enllaç en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió (NTP-IEBT),

en la qual s’ajusta als preceptes que estableix el Reglament i assenyala les condici-
ons tècniques de caire concret descrites en les seves instruccions complementàries
Podeu aprofundir en corresponents.
aquestes NTP consultant
la pàgina d’Endesa a les
adreces d’interès del web Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual s’aproven a Fecsa-
d’aquesta unitat.
Endesa les Normes tècniques particulars relatives a les instal·lacions de xarxa i a
les instal·lacions d’enllaç (exp.EE-104/01).
Aquesta norma tècnica particular té per objecte definir les característiques

que han de complir les instal·lacions necessàries per unir la xarxa de distribució
d’energia elèctrica en baixa tensió de Fecsa-Endesa amb les instal·lacions interiors
dels clients.
Es basa en les ITC-BT-06, ITC-BT-07, ITC-BT-10, ITC-BT-11, ITC-BT-12, ITC-

BT-13, ITC-BT-14, ITC-BT-15, ITC-BT-16 i ITC-BT-17 del REBT.
2.5.1 Normes de referència en les NTP-IEBT
Relació de les normes del grup Endesa incloses en les NTP de Fecsa-Endesa
d’octubre de 2006:
• NBE-CPI: Condicions de protecció contra incendis en edificis.
• DIN 43857: Embolcall de material aïllant per a comptador elèctric de

connexió directa, trifàsic fins a 60 A.
• FD NNL002: Caixes de protecció i mesura.
• GE NNL010: Caixes generals de protecció fins a 630 A amb bases sense

dispositiu extintor d’arc
• GE BNL001: Conductors d’alumini aïllats cablats en feix per a línies aèries

0,6/1kV
• GE NNL004: Comptadors estàtics multifunció.
• GE NNL010: Caixes generals de protecció fins a 630 A amb bases sense

dispositius extintor d’arc.
• GE NNZ035: Piques cilíndriques per a posada a terra.
• FD NNL002: Caixes de protecció i mesura.
Normes tècniques particulars dels criteris d’interpretació de Fecsa-Endesa (NTP-

CIFE):
• NTP-FI-01_Full d’interpretació núm. 01: intensitat de l’interruptor

general automàtic.
• NTP-FI-02_Full d’interpretació núm. 02: secció línia general d’alimen-

tació.
• NTP-FI-03_Full d’interpretació núm. 03: caixes de protecció i mesura.
• NTP-FI-04_Full d’interpretació núm. 04: caixes generals de protecció.
2.6 Normatives específiques de la Direcció General d’Energia, Mines

i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya
Els reglaments de seguretat industrial són aprovats pel Govern de l’Estat espanyol,
sense perjudici que el Govern de Catalunya, amb competència legislativa en ma-
tèria d’Indústria, pugui introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries
quan es tracti d’instal·lacions que són al seu territori.
2.6.1 Decrets, instruccions i resolucions de la Generalitat de

Catalunya
Per saber-ne més,
consulteu a les adreces
La Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria, estableix el nou marc jurídic en el d’aquesta unitat la pàgina
de l’Entitat Autònoma de
qual desplega la reglamentació sobre seguretat industrial. L’apartat 5 de l’article publicacions de la
Generalitat de Catalunya
12 assenyala que els reglaments de seguretat industrial d’àmbit estatal els ha (EADOP).
d’aprovar el Govern estatal, sense perjudici que les comunitats autònomes, amb
competència legislativa sobre indústria, puguin introduir requisits addicionals
sobre les mateixes matèries, quan es tracti d’instal·lacions radicades al seu
territori.
Amb aquesta possibilitat s’han inclòs en aquest apartat les normatives i les
instruccions publicades al territori competència de la Generalitat de Catalunya:
• Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament

electrotècnic per a baixa tensió (BOE 224, de 18 de setembre de 2002).
• Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment admi-

nistratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió
(DOGC 4205, de 26 d’agost de 2004).
• Decret 74/2007, de 27 de març, pel qual es modifica l’article 13.1 del Decret
363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per
a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 4852,
de 29 de març de 2007).
Annex del Decret 363/2004
Els documents que cal presentar segons la classe de la instal·lació elèctrica en baixa tensió
són els següents:
1. Instal·lacions amb projecte
· Impresos de característiques (model ELEC-1)
· Projecte visat pel col·legi professional que correspongui
· Certificat de direcció i acabament d’obra visat pel corresponent col·legi professional
· Certificat d’inspecció de la instal·lació, amb qualificació favorable, emès per un organisme

de control autoritzat (EIC), quan sigui procedent (article 7)
· Certificat d’instal·lació emès per l’instal·lador autoritzat
· Fotocòpia del DNI o NIF del titular
· Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti d’ampliació i/o
modificació
· Contracte de manteniment quan escaigui (article 9)
· Imprès model ELEC 5 (només si hi ha algun aparell o instal·lació sotmès a una

reglamentació específica)
2. Instal·lacions amb memòria tècnica de disseny (MTD)
· Impresos de característiques (model ELEC-1)
· Memòria tècnica i càlculs justificatius
· Esquema unifilar
· Croquis de l’emplaçament i del traçat de la instal·lació
· Certificat d’instal·lació emès per l’instal·lador autoritzat
· Fotocòpia del DNI o NIF del titular
· Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti d’ampliació i/o
modificació
· Imprès model ELEC 5 (només si hi ha algun aparell o instal·lació sotmès a una

reglamentació específica)
• Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, de la Direcció General d’Energia

i Mines, per la qual es fixa un termini provisional per a la inscripció
d’instal·lacions d’energia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al
règim d’inspecció periòdica.
• Instrucció 3/2010, de 9 de setembre, de la Direcció General d’Energia i

Mines, per la qual es prorroguen els terminis que estableix la Instrucció
10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció d’instal·lacions d’e-
nergia elèctrica de baixa tensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció
periòdica.
• Resolució del 16 de desembre de 2005 per la qual s’aprova el model

del certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió i el model del butlletí
de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de
locals.
2.6.2 Criteris sobre l’aplicació del REBT

A l’annex 3 de l’apartat
“Fases de muntatge d’una
Criteris sobre l’aplicació de diferents aspectes del Reglament electrotècnic per a instal·lació elèctrica
d’enllaç” del web
baixa tensió (REBT) aprovat pel Reial decret 842/2002 de 2 d’agost, com també d’aquesta unitat hi
trobareu les consultes i els
del Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu criteris sobre l’aplicació
del REBT d’àmbit general
per a l’aplicació del REBT a l’àmbit territorial de Catalunya. (00) i de les derivacions
individuals (15-01).
Cada criteri està numerat amb dos dígits que corresponen a la ITC principal
a què fa referència la consulta, separats per un guió de dos dígits més que
comencen pel 01 (taula 2.3).
En el cas de criteris d’àmbit general, els dos dígits inicials són 00.
Taul a 2. 3. Criteris sobre l’aplicació de diferents aspectes del REBT
00 Criteris d’àmbit general. Consulta (00-02)
ITC-BT-15 Instal·lacions d’enllaç. Derivacions individuals.

Consulta (15-01)
Pràctiques d'instal·lacions de
distribució
Jesús Martín Lledó
Instal·lacions de distribució Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Índex
Introducció 5
1 Pràctiques d’instal·lacions de distribució 13

1.1 PR1: Centres de transformació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2 PR2: Xarxes aèries de distribució en baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3 PR3: Xarxes subterrànies en distribució en baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.4 PR4: Instal·lacions d’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Instal·lacions de distribució 5 Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Introducció
Aquesta unitat és de caire presencial i s’ubica al final del mòdul. La finalitat que té
és donar-vos l’oportunitat de dur a terme de forma totalment pràctica muntatges,
manteniment i diagnosi d’avaries en instal·lacions de distribució.
En el món laboral del sector elèctric, el tècnic ha de posseir unes habilitats

específiques associades a la professió i això només és possible amb l’adquisició,
per la via pràctica, de tots els procediments entorn d’aquestes instal·lacions de
distribució.
Les habilitats pràctiques i la destresa en la utilització d’eines, materials i equipa-

ment només es poden adquirir fent tasques de manipulació i, per aquest motiu,
és imprescindible conèixer els procediments i les habilitats associats a la tasca
duta a terme. Un cert grau d’experiència és totalment imprescindible per dur a
terme amb destresa i seguretat totes les funcions encomanades a un tècnic elèctric
especialista en instal·lacions de distribució.
El tècnic elèctric en instal·lacions elèctriques de distribució ha de dur a terme

amb destresa tot un seguit d’operacions mecàniques i elèctriques en el procés de
realització d’una instal·lació elèctrica de distribució de baixa tensió. La pulcritud,
el temps de confecció, el coneixement dels materials associats, les eines, les
mesures i el coneixement de la reglamentació són aspectes que cal valorar en la
formació final del tècnic.
Així doncs, en el món laboral del sector elèctric, el tècnic no solament ha de

conèixer els diferents equips i materials, sinó que, a més, ha de desenvolupar
una feina determinada d’una manera correcta, complint la normativa establerta
i amb uns nivells de qualitat i temps determinats de tal manera que respongui a les
exigències que s’espera de la feina feta i sigui satisfactòria per al client.
Es proposa, doncs, en aquesta unitat una formació pràctica per desenvolupar feines
afins en la realització d’instal·lacions elèctriques de distribució.
En finalitzar amb aprofitament aquesta unitat, haureu adquirit les competències

professionals bàsiques que us permetran una integració laboral fàcil en empreses
relacionades amb el sector elèctric.
A fi de poder aprofitar tant com sigui possible aquestes hores de pràctiques

presencials, és molt recomanable el seguiment i l’elaboració de totes les activitats
proposades en els exercicis d’avaluació continuada de les unitats anteriors d’aquest
mòdul.
Finalment, cal destacar que totes les activitats descrites en aquesta unitat tindran
caràcter de realització obligatòria, tal com preveu el pla de treball de l’aula.

• Reconeix la funció del centre de transformació i la seva situació a la

xarxa de generació, transport i distribució d’energia elèctrica.
• Classifica els centres de transformació.
• Identifica les parts fonamentals d’un centre de transformació.
• Descriu la funció, característiques i senyalitzacions dels diferents tipus
de cel•les.
• Interpreta esquemes elèctrics unifilars dels diferents tipus de centres
de transformació i de les diferents disposicions de cel•les.
• Identifica els aparells de maniobra i els elements de protecció de les
cel•les.
• Descriu les característiques dels transformadors de mesura i protecció,
relacionant-los amb la seva funció.
• Interpreta esquemes de connexió de transformadors de mesura i pro-
tecció.
• Descriu les característiques, funció i comandament dels aparells de
maniobra i dels elements de protecció.
• Identifica les característiques i connexions dels quadres de distribució
de baixa tensió.
• Descriu la instal•lació de posada a terra d’un centre de transformació.

• Descriu les fases i procediments de connexió del transformador.

• Descriu les fases i procediments de connexió de cel•les.
• Reconeix les instruccions generals per a la realització de maniobres
en un centre de transformació.
• Detalla les maniobres que es deuen realitzar a les cel•les, en l’ordre
correcte i sobre els elements adequats.
• Descriu les operacions de seguretat prèvies a la intervenció (tall de
fonts de tensió, enclavaments i bloquejos, detecció d’absència de
tensió, entre d’altres).
• Descriu els procediments per a la realització de mesures de paràmetres
característics.
• Descriu el procediment a seguir en un supòsit de manteniment correc-

tiu.

• Selecciona el tipus de xarxa i el sistema d’instal•lació adequat per a

un supòsit de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió.
• Classifica els tipus d’elements d’una xarxa aèria (suports, conductors,
accessoris de subjecció, entre d’altres) d’acord amb la seva funció i el
sistema d’instal•lació (cables aïllats posats o tensats i cables nus).
• Classifica els tipus d’elements d’una xarxa subterrània (conductors,
rases, registres, galeries, accessoris de senyalització, entre d’altres)
d’acord amb la seva funció.
• Identifica els tipus de conductors emprats en xarxes de distribució.
• Identifica els elements de la xarxa amb la seva representació simbòlica
en els plànols i esquemes que caracteritzen la instal•lació.
• Reconeix la normativa en el traçat de la xarxa i respecte a les distàncies
reglamentàries.
• Verifica el compliment de la normativa sobre encreuaments, proximi-
tats i paral•lelismes a les instal•lacions que afecten a la xarxa.
• Demostra coneixement suficient de la ITC-BT-08.

• Descriu les fases i procediments de muntatge dels suports.

• Descriu les fases i procediments d’estesa i tensat dels cables.
• Munta els accessoris (suports per a fixació de cables, abraçadores,
pinces, bressols, entre d’altres) i cables en una instal•lació a escala
sobre paret o façana.
• Realitza empalmaments utilitzant peces metàl•liques de connexió.
• Amarra un conductor sobre un aïllador.
• Realitza derivacions amb caixa d’empalmament i amb peces de con-
nexió.
• Diagnostica les causes d’avaries en una línia de xarxa trenada sobre
suports i façana interpretant els símptomes.
• Elabora un informe de les activitats realitzades i els resultats obtinguts.
seguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.

• Descriu les fases i procediments d’obertura i condicionat de rases.

• Descriu les fases i procediments de l’estesa dels cables directament
soterrats, sota tub i a l’aire, allotjats en galeries .
• Realitza un empalmament d’unió aèria -subterrània amb maniguet
preaïllat.
• Realitza derivacions amb connector a pressió recobert per cinta o
maniguet.
• Diagnostica les causes d’avaries en línies de xarxes subterrànies.


subterrànies de baixa tensió i instal•lacions d’enllaç (manipulació de
verificació d’instal•lacions, reparació i substitució d’elements, treballs
• Valora l’ordre i la netedat d’instal•lacions i equips com a primer factor
7. Configura instal•lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

seu emplaçament.
• Interpreta un projecte d’instal•lació d’enllaç identificant les caracte-

rístiques dels elements que la componen (caixa general de protecció,
conductors de la línia general d’alimentació i derivacions individuals,
entre d’altres) i condicions de muntatge.
• Interpreta l’esquema d’un projecte i el dimensionament de la ins-
tal•lació d’un doble subministrament.
• Identifica els elements de la instal•lació amb la seva representació
simbòlica en els esquemes i la seva ubicació en els plànols.
• Realitza la previsió de càrrega de la instal•lació d’acord amb les
prescripcions reglamentàries i els requeriments del client.
• Selecciona l’esquema de la instal•lació d’enllaç adequat a les carac-

terístiques de l’edifici (unifamiliar, edifici d’habitatges, concentració
d’indústries, entre d’altres).
• Realitza els càlculs necessaris per al dimensionament de la línia
general d’alimentació i les derivacions individuals.
• Selecciona, de catàlegs comercials, els materials, equips i dispositius
que configuren la instal•lació (caixa general de protecció, conductors
de la línia general d’alimentació i derivacions individuals, canalitzaci-
ons, conjunts de mesura, entre d’altres) a partir dels càlculs realitzats
i l’aplicació de la normativa i reglamentació vigent.
• Determina els sistemes d’instal•lació de línies i comptadors i la
ubicació d’aquests.
• Especifica les característiques de la instal•lació de posada a terra de
l’edifici.
• Elabora la memòria tècnica de disseny utilitzant eines informàtiques.
• Confecciona el pressupost de la instal•lació.
• Aplica el REBT, Normes particulars de les companyies subministra-
dores i disposicions vigents publicades per l’òrgan competent de la
Generalitat de Catalunya relatives a instal•lacions d’enllaç.
• Mostra autosuficiència i seguretat.

• Identifica els procediments de muntatge de les parts de la instal•lació

(caixa general de protecció, línia general d’alimentació, derivacions
individuals, entre d’altres)
• Munta una línia general d’alimentació constituïda per conductors
aïllats, sota tub, en muntatge superficial.
• Connecta la caixa general de protecció d’acord amb les instruccions
de muntatge i reglamentació vigent.
• Realitza el replanteig simulat d’una centralització de comptadors en un
lloc, a partir de la documentació tècnica, elaborant un croquis (planta
del local i alçat de les parets) amb la disposició dels seus elements i
comprovant el compliment de les dimensions reglamentàries.
• Connecta les unitats funcionals d’una centralització de comptadors
senzilla amb discriminació horària.
• Munta una derivació individual de conductors aïllats, sota tub, en
muntatge superficial i la caixa de l’interruptor de control de potència
(subministraments iguals o inferiors a 63 A).
• Diagnostica les causes d’avaries reals o simulades en una instal•lació
elèctrica d’enllaç.
• Efectua mesures de paràmetres característics.

• Demostra coneixement suficient de la normativa aplicable a les ins-
tal•lacions d’enllaç.
La part específica d’un tècnic d’instal·lacions de distribució consisteix, bàsica-

ment, a fer les instal·lacions elèctriques a partir de l’elecció dels equips que en
formaran part, la ubicació dels components i la connexió final de tota la instal·lació,
seguint sempre la normativa de referència, el REBT, i atenent les normes de
prevenció de riscos laborals i de protecció mediambiental.
Per aquest motiu, en aquesta unitat us plantegem tota una sèrie d’activitats
pràctiques per posar en pràctica tots els coneixements adquirits en les darreres
unitats d’aquesta part del mòdul, de manera que us permetin adquirir tots els
procediments i les habilitats relacionats amb aquest entorn professional.
En els apartats següents d’aquesta unitat trobareu una introducció breu d’aquestes
diferents activitats pràctiques que heu de dur a terme com a complement de la
vostra formació.
Aquests serien els temes objectes de relació de pràctiques seguint el procés final
de formació:
• PR1: Centres de transformació
• PR2: Xarxes aèries de distribució en baixa tensió
• PR3: Xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió
• PR4: Instal·lacions d’enllaç
Quan feu aquestes pràctiques al centre assignat, disposareu del manual específic
per a la realització puntual de cada activitat i tindreu ocasió de recollir totes
les informacions en forma d’esquemes d’instal·lacions, mesures dutes a terme i
protocols de manteniment i de detecció d’avaries.
Cal recordar que en les tasques que fareu sempre haureu d’identificar els riscos
i atendre les normes bàsiques de prevenció de riscos laborals. També caldrà que
presteu una atenció especial a aplicar de manera correcta les normes relatives a
protecció mediambiental en la realització de les operacions. Finalment, no podeu
oblidar que heu de dur a terme totes aquestes activitats d’acord amb el Reglament
electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementaries
(ITC), que regulen totes aquestes instal·lacions dins del sector elèctric.
1.1 PR1: Centres de transformació
La pràctica consistirà a configurar i estructurar de manera bàsica un centre

transformació.
Una de les operacions prèvies en tot procediment de muntatge és identificar els

materials, els equips i les eines que intervenen en la instal·lació d’un centre de
transformació.
Posteriorment, cal conèixer les aplicacions de cada material, equip i eines per
tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà una consulta de les
especificacions del fabricant.
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de canalitzacions o

la utilització d’eines no apropiades poden significar una font de problemes en la
instal·lació elèctrica del futur centre de transformació.
Aquests problemes, de vegades difícils de localitzar, determinen un mal fun-

cionament i un focus d’avaries que redunden en un increment dels costos de
manteniment i reparació, que serien fàcilment evitables si es complissin les
normes bàsiques de treball i us adaptéssiu a les normatives específiques.
En la fase prèvia d’estudi ja heu fet tasques d’identificació sobre centres de

transformació. Ara, però, us proposem identificar de forma totalment pràctica
tots aquells equips, materials i eines bàsics per fer la instal·lació elèctrica d’un
centre de transformació:
• Identificació de les parts fonamentals d’un centre de transformació
• Identificació dels aparells de maniobra i els elements de protecció de les

cel·les
• Identificació de les característiques i connexions dels quadres de distribució

de baixa tensió
Posteriorment, cal passar a definir quins seran el procediment i les fases d’implan-
tació per dur a terme la connexió i posada en servei del centre de transformació:
• Fases i procediments de connexió del transformador
• Fases i procediments de connexió de cel·les
Per efectuar actuacions de manteniment, caldrà incidir especialment a dur a terme

totes les operacions de seguretat prèvies a qualsevol intervenció (tall de fonts de
tensió, enclavaments i bloquejos, detecció d’absència de tensió, entre d’altres).
Finalment, es detallaran sobre els equips els procediments que cal seguir en la
realització de manteniment preventiu:
• Protocols i actuacions bàsics de manteniment preventiu
• Realització de mesures de paràmetres característics
1.2 PR2: Xarxes aèries de distribució en baixa tensió
La pràctica consistirà a configurar i estructurar de manera bàsica una xarxa aèria

de distribució de BT.
Una de les operacions prèvies en tot procediment de muntatge d’una xarxa aèria de
distribució de BT és seleccionar el tipus de xarxa i el sistema d’instal·lació adequat
per a un supòsit de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió en xarxa aèria.
Aquí caldrà identificar els materials, els equips i les eines que intervenen en la
instal·lació d’aquesta xarxa aèria.
En aquest punt és especialment important conèixer les aplicacions de cada

material, equip i eines per tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà
una consulta de les especificacions del fabricant i uns procediments ben detallats.
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de suports i fixacions

o la utilització d’eines no apropiades poden significar una font de problemes en la
instal·lació elèctrica de la futura xarxa aèria.

En la fase prèvia d’estudi ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en xarxes aèries. Ara, però, us proposem d’identificar de forma totalment pràctica
tots aquells equips, materials i eines bàsics per fer la futura xarxa aèria de BT.
• Identificació dels elements d’una xarxa aèria (suports, conductors, ac-

cessoris de subjecció, entre d’altres) d’acord amb la funció i el sistema
d’instal·lació (cables aïllats posats o tensats i cables nus).
• Reconeixement dels tipus de conductors utilitzats en línies aèries de distri-

bució en baixa tensió i les seves característiques.
Posteriorment, cal passar a definir quins seran el procediment i les fases d’implan-
tació per al muntatge i el manteniment d’una xarxa aèria de BT:
• Muntatge dels suports
• Estesa i tensatge dels cables
• Muntatge dels accessoris (suports per a fixació de cables, abraçadores,

pinces, bressols, entre d’altres) i cables en una instal·lació a escala sobre
paret o façana
• Empalmaments utilitzant peces metàl·liques de connexió
• Amarraments d’un conductor sobre un aïllador
• Derivacions amb caixa d’empalmament i amb peces de connexió

realització de manteniment preventiu:
• Diagnosi de causes d’avaries en una línia de xarxa trenada sobre suports i

façana interpretant els símptomes
1.3 PR3: Xarxes subterrànies en distribució en baixa tensió
La pràctica consistirà a configurar i estructurar de manera bàsica una xarxa

subterrània de distribució en baixa tensió (BT).
Una de les operacions prèvies en tot procediment de muntatge d’una xarxa

subterrània de distribució de BT és seleccionar el tipus de xarxa i el sistema
d’instal·lació adequat per a un supòsit de distribució d’energia elèctrica en baixa
tensió en xarxa subterrània.
instal·lació d’aquesta xarxa aèria.

material, equip i eines per tal de fer-ne un ús correcte. Això, sens dubte, implicarà
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de tubs, una mala

planificació d’una galeria, o la utilització d’eines no apropiades poden significar
una font de problemes en la instal·lació elèctrica de la futura xarxa subterrània.

Caldrà fer incidència en el coneixement específic de la ITC-BT-08.
En la fase prèvia d’estudi ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en xarxes subterrània. Ara, però, us proposem identificar de forma totalment
pràctica tots aquells equips, materials i eines bàsics per fer la futura xarxa
subterrània en BT.
• Identificació dels elements d’una xarxa subterrània (conductors, rases,

registres, galeries i accessoris de senyalització) d’acord amb la funció.
• Reconeixement dels tipus de conductors utilitzats en línies subterrànies de

distribució en baixa tensió i les seves característiques.
Posteriorment, cal passar a definir quin serà el procediment i les fases d’implanta-
ció per al muntatge i el manteniment d’una xarxa subterrània en BT:
• Obertura i condicionament de rases
• Estesa dels cables directament soterrats, sota tub i a l’aire, allotjats en

galeries
• Realització d’un empalmament d’unió aèria -subterrània amb maniguet

preaïllat
• Realització de derivacions amb connector a pressió recobert per cinta o

maniguet

tensió, enclavaments i bloquejos, o detecció d’absència de tensió, entre d’altres).
realització de manteniment preveniu:
• Diagnosi de causes d’avaries en una línia subterrània interpretant els símp-

tomes
1.4 PR4: Instal·lacions d’enllaç
La pràctica consistirà a configurar i estructurar de manera bàsica una instal·lació

d’enllaç en edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o industrials.
Una de les operacions prèvies a a realitzar en tot procediment de muntatge

d’una instal·lació d’enllaç en edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o
industrials és identificar prèviament els procediments de muntatge de totes les
parts que configuren la futura instal·lació d’enllaç.
instal·lació d’enllaç.

material, equip i eines per tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de les caixes de

protecció o la utilització d’eines no apropiades poden significar una font de
problemes en la instal·lació elèctrica de la futura instal·lació d’enllaç.

Caldrà fer incidència en el coneixement específic de les instruccions tècniques

complementàries: articles 12, 13, 14, 15. ITC’s-BT-04, 05, 10,12, 13, 14, 15, 16,
17, 18 i les normes de referència (normes UNE i UNE-EN).
En la fase prèvia d’estudi, ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en instal·lacions d’enllaç. Ara, però, us proposem identificar de forma totalment
pràctica tots aquells equips, materials i eines bàsiques per fer la futura instal·lació
d’enllaç en edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o industrials.
• Identifiqueu els elements de la instal·lació amb la representació simbòlica

corresponent en els esquemes i la ubicació en els plànols.
• Seleccioneu els elements i materials de la instal·lació (caixa general de

protecció, interruptor general de maniobra quan aquest sigui preceptiu,
comptadors, conductors, tubs, entre d’altres).
• Identifiqueu els procediments de muntatge de les parts de la instal·lació (cai-

xa general de protecció, línia general d’alimentació, derivacions individuals,
entre d’altres).
Posteriorment, cal passar a definir quin serà el procediment i les fases d’implanta-
ció per al muntatge i el manteniment de la instal·lació d’enllaç:
• Munteu una línia general d’alimentació constituïda per conductors aïllats,

sota tub, en muntatge superficial.
• Connecteu la caixa general de protecció d’acord amb les instruccions de

muntatge i reglamentació vigent.
• Connecteu les unitats funcionals d’una centralització de comptadors senzi-

lla amb discriminació horària.
• Munteu una derivació individual de conductors aïllats, sota tub, en muntatge

superficial i la caixa de l’interruptor de control de potència (subministra-
ments iguals o inferiors a 63 A).
Per efectuar actuacions de manteniment caldrà incidir especialment en dur a terme

realització de manteniment preveniu:
• Efectueu mesures de paràmetres característics utilitzant els mitjans tècnics

descrits a l’apèndix de la ITC-03 per a l’instal·lador autoritzat en baixa
tensió, categoria bàsica.
• Diagnostiqueu les causes d’avaries reals o simulades en una instal·lació

elèctrica d’enllaç interpretant els símptomes.

FP Iea m03 Instal Lacions de Distribució

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FP Iea m03 Instal Lacions de Distribució

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Electricitat i electrònica

CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques

Primera edició: setembre 2011

Podeu veure el text legal complet a

comença per la identificació i configuració d’una xarxa subterrània de distribució

En acabar aquest mòdul l’alumne/a:

1. Identifica la configuració i els tipus de centres de transformació, descrivint

2. Reconeix els procediments de manteniment dels centres de transformació

3. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

Unitat 2: Xarxes de distribució en baixa tensió

1. Identifica la configuració d’una xarxa de distribució en baixa tensió, reco-

2. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa aèria de baixa

3. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa subterrània de

4. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

Unitat 3: Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç

1. Configura instal·lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

Unitat 4: Operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques

1. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’instal•lacions d’enllaç en

Unitat 5: Pràctiques instal·lacions distribució

1. Identifica la configuració i els tipus de centres de transformació, descrivint

2. Reconeix els procediments de manteniment dels centres de transformació

3. Identifica la configuració d’una xarxa de distribució en baixa tensió, reco-

4. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa aèria de baixa

5. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’una xarxa subterrània de

6. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

7. Configura instal·lacions d’enllaç, en edificis d’habitatges, oficines i locals

8. Realitza operacions de muntatge i manteniment d’instal•lacions d’enllaç en

Centres de transformació i xarxes de distribució en baixa tensió

1. Configuració dels centres de transformació (CT)

2. Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i protecció ambi-

1. Configuració de xarxes aèries de distribució en baixa tensió

2. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes aèries de baixa tensió

3. Configuració de xarxes subterrànies de distribució en baixa tensió

4. Operacions de muntatge i manteniment de xarxes subterrànies de baixa

1. Pràctiques d’instal·lacions de distribució

1. Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç

2. Connexions de servei, reglamentació i normativa

3. Documentació tècnica d’instal·lacions d’enllaç

1. Fases de muntatge d’una instal·lació elèctrica d’enllaç

2. Normativa aplicable al muntatge i manteniment de les instal·lacions elèctri-

1. Pràctiques d’instal·lacions de distribució

1 Configuració dels centres de transformació (CT) 9

2 Operacions de manteniment, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental en centres de

2.4 Maniobres bàsiques segons el tipus de cel·la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Atesa la gran importància de l’energia elèctrica en la nostra civilització, l’estudi

En els primers dies de la distribució elèctrica, els generadors de corrent continu

La generació, la transmissió i la càrrega havia de ser de la mateixa tensió, perquè

Deixant de banda la producció elèctrica pròpiament dita i el transport amb alta

En l’apartat “Configuració dels centres de transformació (CT)” s’identifiquen les

L’apartat “Operacions de manteniment de centres de transformació i prevenció

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Identifica la configuració i els tipus de centres de transformació, descrivint

• Reconeix la funció del centre de transformació i la seva situació a la

2. Reconeix els procediments de manteniment dels centres de transformació

• Descriu les fases i procediments de connexió del transformador.

• Descriu el procediment a seguir en un supòsit de manteniment correc-

3. Aplica les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

• Identifica els riscos laborals en les tasques de manteniment de centres

1. Configuració dels centres de transformació (CT)

Un centre de transformació (CT) és una instal·lació proveïda d’un o més transfor-

1.1 Estructura del sistema elèctric

El sistema de subministrament elèctric sempre comprèn el conjunt de mitjans i

Així mateix, el sistema necessita una organització econòmica centralitzada per