FP Iea m02 Material Paper

Electricitat i electrònica
Instal·lacions elèctriques
interiors
CFGM.IEA.M02/0.11
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l’Institut Obert de Catalunya.
Coordinació de continguts
Jesús Martin Lledó
Redacció de continguts
Xavier Cuerpo Martínez
Santiago Cocera Gracia
Jesús Martín Lledó
Juan Manuel Borromeo Macareno
Pere Morist Arnella
Agraïments
HT Instruments, SL
Fluke Ibérica, SL
General Cable SA
Simon, SA
Orbis Tecnologia Elèctrica, SA
Philips Ibérica, SA
Legrand, SA
Tecnojar, SA
Schneider Electric, SA
UNEX Aparellaje Eléctrico, SL
Primera edició: febrer de 2010

© Departament d’Ensenyament
Dipòsit legal: DL B 17000-2018
Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA. (Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya).
Podeu veure el text legal complet a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques 5 Instal·lacions elèctriques interiors
Introducció
Tot tècnic elèctric especialista en instal·lacions elèctriques d’interior ha de conèi-

xer tots els principis bàsics d’electricitat, els materials i les eines que intervenen en
la realització de les instal·lacions i la tipologia dels circuits bàsics per poder així
dur a terme totes les tasques pròpies de disseny, connexió, manteniment i detecció
d’avaries en instal·lacions elèctriques d’interior de caire domèstic, així com de
locals, oficines i indústries.
El tema objecte d’aquest recull didàctic ha experimentat una adaptació significati-
va des del 2002 amb la publicació del nou Reglament electrotècnic de baixa tensió
(REBT) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC).
Al llarg d’aquest mòdul es fa una referència obligada a la consulta permanent de
catàlegs tècnics dels diversos fabricants del sector i es fa una atenció especial a
les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció mediambiental.
El mòdul esta estructurat, seguint el disseny curricular LOE, en cinc unitats
formatives. La unitat formativa “Equips, dispositius, materials i eines”, integrada
per la unitat del mateix nom, és d’iniciació i s’hi estudien els diferents dispositius
i materials que intervenen en les instal·lacions elèctriques d’interior. Necessària-
ment l’estudi passa per la identificació de tots aquests materials (conductors, tubs,
canalitzacions) i les eines d’us comú per part del tècnic elèctric.
La unitat formativa “Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges”
està integrada per tres unitats. La unitat “Normatives i circuits elèctrics bàsics
d’instal·lacions” fa un repàs de tota la normativa que regula aquestes instal·lacions,
el REBT, i de totes les normes de prevenció de riscos laborals i protecció
mediambiental, de la simbologia específica de components en l’edició d’esquemes
elèctrics i de totes les lleis i teoremes bàsics per calcular els circuits elèctrics
elementals.
La unitat “Elements de protecció i sistemes d’instal·lacions en edificis d’habi-
tatges” descriu els principals elements i sistemes que intervenen en la protecció
d’habitatges, amb el seu principi de funcionament, així com la seva simbologia i
el seu circuit elèctric.
En la unitat “Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un edifici
d’habitatges” es fa, des d’un punt de vista pràctic, el sistema de dimensionament
d’una instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges, per concretar posteriorment
el dimensionament de l’interior d’un habitatge i els protocols de manteniment i
posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge.
La unitat formativa “Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indús-
tries” està integrada per dues unitats. La unitat “Seguretat i manteniment en les
instal·lacions interiors de locals, oficines i indústries” introdueix especialment el
tema de les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental en el
muntatge i el manteniment d’aquest tipus d’instal·lacions. També s’hi descriuen
tots aquells elements específics de protecció elèctrica en aquestes instal·lacions en
comparació dels clàssics que intervenen en instal·lacions d’edificis d’habitatges.

Així mateix, s’hi fa un estudi detallat de les instal·lacions en locals de pública
concurrència amb les seves particularitats.
En la unitat “Dimensionament i verificació de les instal·lacions elèctriques d’inte-
rior de locals, oficines i indústries” es fa tot el disseny i el dimensionament d’una
instal·lació elèctrica d’interior en locals i oficines, diferenciant les característiques
singulars que les diferencien dels altres tipus d’instal·lacions elèctriques en
indústries. També s’hi descriuen els protocols específics del manteniment de les
instal·lacions elèctriques de locals, oficines i industries.
En la unitat formativa “Documentació tècnica de les instal·lacions elèctriques
interiors”, integrada per la unitat del mateix nom, es treballa la recopilació de
tota la documentació oficial, amb l’especificació dels corresponents impresos
autonòmics. S’aprèn la manera com s’han d’elaborar informes tècnics i com s’ha
de redactar la memòria de disseny tècnic i l’estructura que tenen. Tot això es
fa sempre consultant els models oficials actualitzats i permet donar a conèixer
aquesta part, no menys important, de la tasca d’un tècnic elèctric.
En la unitat formativa “Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació
gràfica d’instal·lacions elèctriques”, integrada per la unitat del mateix nom, es
treballen totes les eines amb suport informàtic que fan possible l’edició d’esque-
mes elèctrics i la simulació de funcionament. D’altra banda, s’hi treballa amb
eines d’edició informàtiques per crear fulls de càlcul per al dimensionament, la
valoració i la facturació d’instal·lacions. Finalment, s’hi estudien tots els recursos
informàtics per emplenar impresos normalitzats d’instal·lacions BT. Aquesta
unitat, doncs, aporta tota la documentació annexa al projecte de memòria tècnica
de la instal·lació elèctrica d’habitatge o de local, oficina o petita indústria. Tot això
es fa amb els models oficials i permet donar a conèixer aquesta part tan important
de la tasca d’un tècnic elèctric com és l’elaboració de la documentació amb l’ajuda
dels programaris de suport professionals.
Es recomana fer sempre totes les activitats i els exercicis d’autoavaluació, així com
llegir els annexos de què es disposa a l’aula virtual per optimitzar l’aprofitament
de l’estudi d’aquest material.
Aquest mòdul formatiu es pot considerar dins del cicle d’un mòdul d’especialitza-
ció. Per seguir amb aprofitament aquest mòdul és aconsellable tenir coneixements
previs d’electrotècnia i electrònica, matèries que es cursen en mòduls específics
d’aquest mateix cicle formatiu.
Finalment, per la singularitat específica d’aquest mòdul i que detalla el nou
currículum LOE, concretament pel que fa als resultats d’aprenentatge, cal com-
plementar l’activitat a l’aula virtual amb una sèrie de pràctiques sobre muntatge,
manteniment i detecció d’avaries. Concretament, es faran activitats durant el
primer bloc del mòdul en concepte de pràctiques en instal·lacions elèctriques
interiors en edificis d’habitatges, així com pràctiques durant el segon bloc del
mòdul en instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries. Totes
són de caràcter obligatori per a l’alumnat.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquest mòdul l’alumne/a:

Equips, dispositius, materials i eines
1. Reconeix equips, dispositius i materials utilitzats en instal·lacions elèctri-

ques interiors de baixa tensió descrivint-ne les característiques i relacionant-
los amb la seva funció dins la instal·lació.
2. Munta canalitzacions, suports i caixes en una instal·lació elèctrica de baixa

tensió interior aplicant les tècniques de muntatge corresponents i descrivint
el procediment
3. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambi-

ental en el muntatge de canalitzacions elèctriques, identificant els riscos
associats, les mesures i equips per prevenir-los.
Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges
1. Munta circuits elèctrics bàsics interpretant documentació tècnica.
2. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació

bàsica aplicant el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).
3. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesura-

ments elèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.
4. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant

la metodologia especificada en el REBT
5. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció am-

biental en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors
d’habitatges, identificant els riscos associats, les mesures i equips per
prevenir-los.
Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges
1. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació

bàsica aplicant el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).
2. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesura-

ments elèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.
3. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant

la metodologia especificada en el REBT
4. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció am-

biental en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors
d’habitatges, identificant els riscos associats, les mesures i equips per
prevenir-los.
Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries
1. Munta la instal·lació elèctrica d’un local de pública concurrència, aplicant

la normativa i justificant cada element en el seu conjunt.
2. Munta la instal·lació elèctrica d’un local destinat a ús industrial, atenent el

REBT.
3. Manté instal·lacions interiors de locals, oficines, i indústries aplicant tècni-

ques de mesuraments elèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que
la produeix
4. Verifica la posada en servei d’una instal·lació de locals, oficines o indústries,

aplicant la metodologia especificada en el REBT.

ental en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors de
locals, oficines i indústries, identificant els riscos associats, les mesures i
equips per prevenir-los.
Documentació tècnica de les instal·lacions elèctriques interiors
1. Redacta la memòria tècnica de disseny d’una instal·lació d’habitatge amb

grau d’electrificació elevada i d’una oficina, local comercial o indústria
atenent el REBT.
Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació gràfica d’ins-

tal·lacions elèctriques
1. Calcula i representa gràficament instal·lacions elèctriques utilitzant eines

informàtiques.
Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries


REBT.

la produeix


equips per prevenir-los.
Continguts
Unitat 1
1. Reconeixement de dispositius i materials en instal·lacions
2. Materials elèctrics: conductors, tubs i canalitzacions
Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges
Unitat 2
Normatives i circuits elèctrics bàsics d’instal·lacions
1. Normativa, prevenció de riscos i protecció ambiental
2. Circuits elèctrics bàsics
Unitat 3
Elements de protecció i sistemes d’instal·lacions en edificis d’habitatges
1. Elements de protecció a habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)
2. Sistemes d’instal·lacions a habitatges (ITC-BT-19, 20 26)
Unitat 4
Dimensionament, manteniment i posada en servei d’un edifici d’habitatges
1. Dimensionament d’instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges
2. Dimensionament interior d’un habitatge
3. Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge
Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis

d’habitatges
Unitat 5
1. Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges

Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries
Unitat 6
Seguretat i manteniment en les instal·lacions interiors de locals, oficines i indús-
tries
1. Normes de prevenció de riscos laborals
2. Sistemes i elements de protecció elèctrica en instal·lacions interiors de

locals, oficines i industries
3. Instal·lacions de concurrència pública. ITC-BT-28
Unitat 7
Dimensionament i verificació de les instal·lacions elèctriques d’interior de locals,
oficines i indústries
1. Il·luminació d’interiors. Càlcul lumínic.
2. Instal·lacions elèctriques d’interior en locals comercials, d’oficines i indús-

tries
3. Disseny d’instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i indústries
Unitat 8
1. Instal·lacions noves. Tramitació de la documentació tècnica per a la posada

en servei de la instal·lació
2. Manteniment
3. Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació
Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació gràfica

d’instal·lacions elèctriques
Unitat 9
Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació gràfica d’instal·lacions
elèctriques
1. Programari per a esquemes elèctrics
2. Fulls de càlcul per al dimensionament, valoració i facturació d’instal·lació
3. Exemple de memòria tècnica de disseny amb recursos informàtics

Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i

indústries
Unitat 10
1. Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústri-

es
Equips, dispositius, materials i
eines
Xavier Cuerpo Martinez, Carles Revert Boix
Instal·lacions elèctriques interiors

Instal·lacions elèctriques interiors Equips, dispositius, materials i eines
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Reconeixement de dispositius i materials en instal·lacions 11

1.1 Dispositius elèctrics bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.1 Estructura d’una instal·lació encastada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.2 Mecanismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.3 Receptors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.1.4 Conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.1.5 Caixes de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.1.6 Automàtics d’escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.1.7 Regletes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2 Materials d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.1 Tubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.2 Canals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.2.3 Safates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.2.4 Embolcalls i quadres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.3 Eines i seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.3.1 Eines bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.3.2 Eines de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.3.3 Instruments de mesura elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.3.4 Característiques dels instruments de mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.3.5 Prevenció de riscos laborals en instal·lacions elèctriques d’interior . . . . . . . . . . . 35
2 Materials elèctrics: conductors, tubs i canalitzacions 37

2.1 El cable elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.1.1 La resistència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.2 Càlcul de la resistència d’un conductor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.1.3 Escalfament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.1.4 Aïllant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.1.5 El pes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
2.1.6 Secció i identificació de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.1.7 Característiques generals dels cables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.1.8 Nomenclatura de cables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.9 Cables d’alta seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.1.10 Guia per escollir un cable segons la normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.2 Tubs i canalitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.2.1 Tipus de tubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.2.2 Tipus d’instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.2.3 Característiques i diàmetres dels tubs en funció del tipus d’instal·lació . . . . . . . . . 58
2.2.4 Instal·lació i col·locació dels tubs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.2.5 Canals protectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Instal·lacions elèctriques interiors Equips, dispositius, materials i eines
2.3 Caixes universals, de derivació i de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

Instal·lacions elèctriques interiors 5 Equips, dispositius, materials i eines
Introducció
Les instal·lacions elèctriques interiors són imprescindibles en qualsevol edifici

d’avui dia. En aquesta unitat formativa veurem els materials elèctrics bàsics per a
una instal·lació d’interior i les característiques dels sistemes d’instal·lació generals,
no pas les especials com locals amb risc d’incendis, presència d’olis, temperatures
altes o baixes o locals de concurrència pública. Aquestes necessiten uns materials
i condicions especials.
A més de la instal·lació, s’ha de tenir en compte la seguretat, que la instal·lació

no pugui causar danys a persones ni a béns materials, com ara per un incendi.
Tanmateix, i no menys important, és la fiabilitat, és a dir, la certesa que la
instal·lació no ens fallarà, i que estarà en funcionament sempre que la necessitem.
Per aconseguir aquesta fiabilitat i seguretat, és necessari conèixer bé els materials

i dispositius de què consta la instal·lació. Conèixer-los és saber com funcionen i
en quines lleis físiques i matemàtiques ens basem per entendre’n el funcionament.
Per fer una instal·lació elèctrica d’interior segura i de qualitat, ens cal conèixer els
materials que formaran part de la instal·lació, els diferents tipus i característiques
de les instal·lacions i els diferents sistemes d’instal·lació.
Qualsevol instal·lació elèctrica bàsica deriva de la normativa recollida al Regla-

ment electrotècnic per a baixa tensió, que és de compliment obligat.
A l’apartat “Reconeixement de dispositius i material en instal·lacions” es fa una

identificació dels dispositius elèctrics bàsics per a una instal·lació interior i el
material i els instruments que s’utilitzen en la instal·lació. És imprescindible
conèixer a la perfecció aquests dispositius, la seva funcionalitat i la manera
d’instal·lar-los per poder accedir a la resta d’unitats i a la normativa per aplicar.
Per exemple, si s’ha de fer la instal·lació elèctrica amb una finalitat concreta primer
s’han de conèixer quins dispositius hi ha al mercat i quines diferències hi ha entre
aquests, per poder escollir el més adient per a la instal·lació. També s’expliquen
quines eines, quines mesures de seguretat i de prevenció de riscos s’han de tenir
en compte per fer una instal·lació correcta d’aquests materials.
L’apartat “Materials elèctrics, conductors, tubs i canalitzacions” tracta dels dife-

rents tipus de conductors i les diferents maneres d’instal·lar-los. S’han de conèixer
els diferents tipus de conductors, ja que en funció de la seva ubicació, intensitat,
longitud, etc., serà necessari un tipus de conductor o un altre. I és molt important
conèixer quina és la denominació, per poder identificar un conductor ja existent o
per poder fer la llista de material necessari per a una instal·lació. En aquesta unitat
també es tracten, un cop escollit el conductor, les diferents maneres d’instal·lar-
lo. Per exemple, una indústria necessita que sigui fàcil fer el manteniment de la
instal·lació i que sigui fàcilment modificable, per la qual cosa les instal·lacions
poden ser superficials, mentre que en un habitatge no han de ser modificables o de
fàcil manteniment, però sí que han de ser tan estètiques i dissimulades tant com
sigui possible; per això, en aquest cas, utilitzarem un tipus d’instal·lació encastada.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat didàctica, és convenient anar fent les
activitats i els exercicis d’autoavaluació, llegir els annexos i consultar les adreces
web d’interès.
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Reconeix equips, dispositius i materials utilitzats en instal·lacions elèctriques

interiors de baixa tensió descrivint les seves característiques i relacionant-los amb
la seva funció dins de la instal·lació.
• Identifica la funció d’equips, dispositius i materials d’una instal·lació elèc-

trica interior de baixa tensió.
• Identifica dispositius utilitzats en instal·lacions de baixa tensió (interruptors,

commutadors, polsadors, interruptors automàtics, interruptors diferencials,
protectors de sobretensions, entre d’altres), descrivint les seves característi-
ques.
• Identifica materials diversos utilitzats en instal·lacions de baixa tensió

(quadres, armaris, caixes de registre i de derivació, caixetins, safates, canals
protectores, motllures, canaletes, tubs, entre d’altres) descrivint les seves
característiques.
• Reconeix accessoris de suport de safates i canals protectores prefabricades

o de construcció en obra (escaires, tipus omega i balancí, entre d’altres),
de tubs (tacs, cargols, grapes, abraçadores i brides, entre d’altres) i d’unió
entre canalitzacions, suport de caixes i llums, entre d’altres, relacionant-los
amb la seva funció.
• Classifica els conductors elèctrics de baixa tensió utilitzats en instal·lacions

interiors, descrivint les seves característiques i relacionant-los amb el tipus
d’instal·lació on s’utilitzen.
• Identifica conductors elèctrics de baixa tensió interpretant les dades es-

tampades sobre la seva coberta i/o sobre els embolcalls amb els que es
comercialitzen.
• Identifica diferents tipus de llums: encastades o de superfície, equipades o

no amb equips auxiliars i els seus accessoris, segons el tipus d’instal·lació.
• Reconeix bases de preses de corrent i clavilles, domèstiques i industrials,

descrivint les seves característiques.
2. Munta canalitzacions, suports i caixes en una instal·lació elèctrica de baixa

tensió interior aplicant les tècniques de muntatge corresponents i descrivint el
procediment.
• Identifica eines i equips utilitzats en operacions de muntatge i manteniment

d’una instal·lació relacionant-los amb la seva funció.
• Prepara el material, eines i equips necessaris per al muntatge de canalitza-

cions, tubs i suports en instal·lacions elèctriques de baixa tensió en edificis,
seguint les indicacions donades.
• Col·labora en el traçat d’instal·lacions.
• Col·loca caixes de registre o derivació i caixes per a mecanismes seguint les

indicacions donades.
• Instal·la, doblega, adapta, i fixa els tubs seguint les indicacions donades
• Construeix suports per a les canalitzacions (perfils, angles, varetes roscades,

entre d’altres), seguint les indicacions donades.
• Instal·la, manipula i adapta safates, canals protectores, canaletes i motllures,

seguint les indicacions donades.
• Identifica i estén cables en safates o dintre de tubs i els etiqueta i prepara

per a la seva connexió, seguint les indicacions donades.
• Utilitza les eines adequades, segons el tipus d’intervenció.
• Respecta els criteris de qualitat establerts.
• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambien-

tal.
• Participa activament en el grup de treball, contribuint al bon desenvolupa-

ment de les relacions personals y professionals.
• Manté hàbits d’ordre, puntualitat, responsabilitat i pulcritud en el desenvo-

lupament de tota l’activitat.
3. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental

en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors, identificant els
riscos associats, les mesures i equips per prevenir-los.
• Identifica els riscos laborals en les tasques de muntatge i manteniment d’ins-

tal·lacions elèctriques interiors (manipulació de materials, equips, eines,
utensilis, màquines, realització de proves i verificacions d’instal·lacions,
reparació i substitució d’elements, treballs en altura, entre d’altres).
• Determina les mesures de seguretat i de protecció personal que s’han

d’adoptar en cada cas.
• Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental.
• Valora l’ordre i la netedat d’instal·lacions i equips com a primer factor de

prevenció de riscos.
1. Reconeixement de dispositius i materials en instal·lacions
Gran part de la feina d’un tècnic d’instal·lacions elèctriques domèstiques consis-

teix, bàsicament, a fer instal·lacions elèctriques i connectar i configurar els equips
que componen aquestes instal·lacions.
El cablatge incorrecte, una mala connexió o la utilització d’eines no apropiades

poden representar una font de problemes en la instal·lació. Aquests problemes, de
vegades difícils de localitzar, determinen un mal funcionament i un focus d’avaries
que redunden en un increment dels costos de manteniment i reparació, que serien
fàcilment evitables si es complissin les normes bàsiques de treball i ens adaptéssim
a les normatives específiques.
Inicialment en aquesta unitat es proposa la identificació de tots els cables, mate-

rials i dispositius bàsics per fer instal·lacions elèctriques bàsiques en habitatges i
petits locals comercials.
El tècnic elèctric d’instal·lacions domèstiques d’interior és l’encarregat de triar tot

l’equipament i la connexió de la instal·lació elèctrica. Però el tècnic elèctric no es
limita a les connexions elèctriques entre els diferents dispositius que componen la
instal·lació, sinó que ha de fer feines de mecanització dels equips en la instal·lació
elèctrica d’interior, com per exemple:
• Instal·lació de canaletes.
• Manipulació de tub de PVC.
• Fixació d’equipament sobre l’emplaçament d’acord amb la normativa espe-

cífica.
• Connexió de cables sobre regleta i amb soldadura.
1.1 Dispositius elèctrics bàsics
Cada circuit elèctric que forma part de la instal·lació elèctrica d’un habitatge ha
de tenir entitat pròpia. És a dir, tot circuit elèctric es pot dissenyar per separat,
i triar correctament els mecanismes elèctrics necessaris del circuit proposat i la
connexió concreta i correcta entre aquests mecanismes per aportar les diferents
solucions demanades.
Els dispositius elèctrics bàsics d’actuació són els diferents elements que permeten
aportar solucions a les propostes plantejades. En depèn el funcionament correcte
del circuit. S’han de trobar en llocs estratègics per facilitar-ne l’ús.
1.1.1 Estructura d’una instal·lació encastada
Per a polsadors, interruptors, commutadors, commutadors de creuament i preses

de corrent, l’estructura de muntatge encastada varia molt en funció del fabricant i
del model. De manera genèrica, consta de les parts següents:
• Bastidor.
• Marc.
• Tecla o tapa.
• Mecanisme (polsador, interruptor, commutador, commutador de creuament

o presa de corrent).
• Caixa universal.
Per a una instal·lació encastada, el primer que s’ha d’instal·lar és la caixa universal
Per tenir més informació
sobre les caixes per
i ubicar-la al forat a la pared. Les mesures més habituals són 75 × 65 × 41 mm,
encastar podeu consultar la
secció dels annexos, on hi
i normalment es poden unir pels costats per poder incloure més dispositius. Als
ha un catàleg de caixes, les laterals incorpora uns forats per on es poden introduir els diferents tubs que porten
seves especificacions i com
es poden instal·lar. els cables elèctrics (vegeu la figura 1.1).
F igu ra 1 .1 . Exemple de 3 caixes universals encastades
Els cables s’han de connectar al mecanisme (D) i aquest s’ha de col·locar al

bastidor metàl·lic (A), afegir-ne el marc (B), i finalment la tecla o tapa (C). Aquest
últim element és el que està a l’abast de l’usuari i és el que està al nivell de la
superfície. L’esquema complet de la instal·lació es pot veure a la figura 1.2.
F ig ura 1 . 2 . Estructura d’una instal·lació encastada

A la figura 1.3 es pot veure l’aspecte final de com quedaria una instal·lació
encastada, a nivell de superfície i de quines parts es composa si es treu el marc i
les tapes.
F igur a 1. 3. Aspecte final instal·lació encastada
1.1.2 Mecanismes
Dintre del bastidor estan ubicats els diferents mecanismes. En funció de la utilitat
que els vulguem donar poden ser:
• Polsadors.
• Interruptors.
• Commutadors.
• Commutadors d’encreuament.
• Preses de corrent.
Polsador
El polsador és l’element bàsic d’accionament de dos terminals, té un estat en repòs

que pot ser normalment obert (NO, en estat de repòs no deixa circular el corrent
elèctric), o normalment tancat (NC, en estat de repòs deixa circular el corrent
elèctric). Per a l’ús en circuit elèctrics d’habitatges generalment s’utilitzen els
polsadors NO. Quan hi actuem deixa el seu estat de repòs i permet la circulació
del corrent pel circuit; quan hi deixem d’actuar, torna automàticament al seu estat
de repòs (vegeu la figura 1.4).
F ig ura 1 . 4 . Polsador amb indicador llumi-

nós
La utilització més habitual dels polsadors acostuma a ser per accionar els timbres
o brunzidors d’accés als domicilis o per accionar les llums d’una escala.
Segons el model del fabricant poden incorporar un indicador lluminós, que facilita
veure’l en la foscor.
Interruptor
L’interruptor és l’element bàsic d’accionament de dos terminals amb enclavament,

Fixeu-vos que els
interruptors tenen en el seu és a dir, té un estat de posició oberta, el qual no permet la circulació d’intensitat,
mecanisme 2 cargols, un
per connectar l’entrada i i un estat de posició tancada, el qual permet la circulació d’intensitat. Per passar
l’altre per connectar la
sortida. d’una posició a una altra l’usuari hi ha d’actuar canviant-ne l’estat. És el més
utilitzat i el més senzill per poder encendre o apagar el llum d’una habitació.
D’igual manera que el polsador, pot incorporar un petit llum de senyalització que
en facilita l’accionament (vegeu la figura 1.5).
F igu ra 1 .5 . Mecanisme d’un interruptor
Per tenir més informació

dels diferents
mecanismes que hi ha al
mercat consulteu els
annexos d’aquesta unitat,
on trobareu un catàleg de
mecanismes amb les
seves especificacions
tècniques.
Commutador
Un commutador és un mecanisme elèctric amb tres terminals; un d’aquests és Els commutadors de posició
tenen en el seu mecanisme
comú per als altres dos, de manera que entre el comú amb un dels terminals 3 cargols, una entrada i
dues sortides o a l’inrevés.
estarà en posició oberta i amb l’altre terminal en posició tancada. Si actuem
sobre el commutador, es permuten les posicions i passen a tancat els terminals
que es trobaven en posició oberta i a obert els terminals que es trobaven en posició
tancada. La finalitat d’aquest element és la de deixar circular el corrent elèctric
des de dos punts diferents (vegeu la figura 1.6).
F ig ur a 1. 6. Mecanisme d’un commutador
L’aspecte exterior del commutador és idèntic al de l’interruptor, perquè la tecla

o tapa és la mateixa, i només es veu la diferència en el seu funcionament i en el
nombre de terminals (3) que té el mecanisme.
Per a un instal·lador és molt important identificar quin dels 3 terminals és

el terminal comú perquè la instal·lació funcioni correctament. En funció del
fabricant i model del commutador poden estar identificats pel color (negre i
vermell), per la posició, etc. De totes maneres, sempre es poden identificar amb
una prova de continuïtat amb un comprovador.
Commutador d’encreuament
Els commutadors
El commutador d’encreuament és un mecanisme elèctric de quatre terminals, dos d’encreuament tenen en el
seu mecanisme 4 cargols,
d’entrada i dos de sortida, de manera que una entrada està connectada a una sortida. tenen dues entrades i dues
Quan actuem sobre l’accionament, les sortides s’intercanvien i connecten l’altra sortides o a l’inrevés
entrada (vegeu la figura 1.7).
L’aspecte exterior és idèntic a l’interruptor i l’única manera d’identificar-lo és pels

4 terminals. En funció del fabricant i model es poden diferenciar per la posició
del terminals, colors, etc.
F igu ra 1 .7 . Mecanisme d’un commutador d’encreuament
Preses de corrent
Un altre mecanisme que es pot incorporar al bastidor és una presa de corrent. Les
preses consten de 2 elements:
F i g ura 1 . 8 . Base de presa de corrent
• Base de la presa: és la part que va encastada, i on es connecten els

conductors (fase i neutre). També incorpora la connexió del conductor de
protecció (terra). En funció de la intensitat que consumeixi l’element que
es connectarà s’utilitzaran unes bases o altres. Per exemple, poden ser de 16
A per a les d’ús general i de 25 A per al forn (vegeu la figura 1.8 i la figura
1.9).
• Tapa: és la part accessible i visible des de l’exterior. És on apareixen els 2

forats per connectar els diferent aparells. El filferro dels costats acostuma a
ser el contacte del conductor de protecció (terra).
F ig ur a 1. 9. Diferents tapes de presa de corrent
1.1.3 Receptors
Qualsevol element que transforma l’energia elèctrica en qualsevol altre tipus

d’energia rep el nom de receptor elèctric o també de càrrega elèctrica.
En el nostre cas d’instal·lacions en habitatges, pràcticament la totalitat de les

càrregues dels circuits seran lumíniques, en qualsevol de les seves variants,
encara que poden ser acústiques. L’instal·lador sempre ha de tenir present que
els receptors elèctrics s’han d’ubicar en el punt que puguin generar el màxim
rendiment.
Entre les lumíniques, podem destacar la làmpada i el tub fluorescent, i entre les
acústiques trobem el brunzidor, les tèrmiques, etc.
Làmpada incandescent
La làmpada és un tipus de receptor que transforma l’electricitat elèctrica en

electricitat lumínica. Dins dels circuits elèctrics és un dels components més
utilitzats, ja sigui del tipus incandescent, halogen, de baix consum, etc.
Làmpada de descarrega
Un altre tipus de receptor que transforma l’electricitat elèctrica en electricitat

lumínica són les làmpades de descarrega, com per exemple el tub fluorescent.
Cal destacar que, a diferència de les làmpades incandescents, els tubs fluorescents
tenen associats altres elements necessaris per funcionar correctament que s’hauran
de tenir en compte i reflectir en la instal·lació. L’esquema de connexió i els
elements necessaris es poden veure a la figura 1.10, figura 1.11, figura 1.12 i figura
1.13.
F igu ra 1 .1 0 . Reactància convencional
F igu ra 1 .1 1 . Reactància electrònica
F ig ura 1 . 1 2 . Ence-
bador
F igu ra 1 .1 3 . Esquema de connexió
Les fonts de llum luminescent són aquelles en què la llum produïda s’obté per exci-
tació d’un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes. El principi
de funcionament per aconseguir llum mitjançant luminescència s’aconsegueix en
establir un corrent elèctric entre dos elèctrodes, situats a l’interior d’un tub ple de
gas o vapor ionitzat.
Prenent com a exemple el fluorescent, perquè funcioni correctament calen els

elements següents:
• Tub fluorescent: és de vidre i a l’interior del tub hi ha vapor de mercuri. Als

extrems van connectades unes “patilles” metàl·liques.
• Reactància: està composta per un enrotllament o bobina de fil de coure

esmaltat sobre un nucli de xapes magnètiques. De reactàncies n’hi ha de
dos tipus:
– Convencionals (en aquest cas, i per al funcionament del fluorescent,

necessitarà un encebador, vegeu l’apartat següent).
– Electrònica (no és necessari l’encebador).
• Encebador: consta d’unes làmines bimetàl·liques que es posen en contacte

o no en funció de la calor de l’atmosfera que les envolta. Aquestes làmines
bimetàl·liques estan a l’interior d’una ampolla de vidre amb gas neó. Fa les
funcions de polsador automàtic.
La diferència de potencial queda aplicada per mitjà de la reactància i en sèrie amb

els filaments del tub. L’encebador va connectat en paral·lel amb el tub. A l’interior
de l’encebador, el gas neó es comença a escalfar perquè el gas s’ionitza. Com
que l’atmosfera de l’encebador s’escalfa, les làmines bimetàl·liques es corben i
s’arriben a tocar. Quan l’encebador té les làmines en contacte, té el circuit tancat
i fa que el corrent circuli pels filaments del tub, fet que provoca l’emissió dels
electrons, que en xocar amb els àtoms de gas que conté el tub, desplacen de
les seves òrbites els electrons del gas ionitzat i absorbeixen energia. Passats uns
instants, els electrons desplaçats tornen a la seva posició inicial i alliberen l’energia
presa amb anterioritat, en forma de radiacions, principalment ultraviolades.
Timbre i brunzidor
El timbre o brunzidor és un element que transforma l’energia elèctrica en energia

acústica. S’utilitza bàsicament com a element de senyalització o avís (vegeu la
figura 1.14).
Figu r a 1 . 14 . Timbre
El timbre consta d’un electroimant, una peça mòbil anomenada martell i una
campana. Quan s’aplica una diferència de potencial als borns, circula un corrent
per la bobina que atrau el martell per tocar la campana. En el cas del brunzidor, no
té ni martell ni campana, i consta d’una placa, que quan se li subministra corrent
altern vibra i copeja la caixa del mecanisme.
1.1.4 Conductors
Els cables són materials conductors que transporten l’energia elèctrica als recep-
tors quan els diversos mecanismes elèctrics de control ho permeten. És la part de
la instal·lació que ha de ser més inaccessible a l’usuari, generalment oculta. Al
mercat hi ha diferents tipus de conductors en funció de la instal·lació elèctrica en
què s’empraran.
Cable flexible
Segons el seu aïllament es poden trobar:
• Conductors nus: quan el conductor no disposa de cap recobriment ni cap

tipus d’aïllant.
• Conductors aïllats: quan el conductor és recobert per un material aïllant.

S’utilitzen on està recomanat utilitzar-los per raons de seguretat de les
persones. Hi pot haver conductors unipolars (una conducció elèctrica) o
multipolars (amb diferents fases i conductors), coneguts popularment com
a mànegues.
Segons la seva forma poden ser:
• Cables flexibles: estan constituïts per molts conductors sense aïllar, de

diàmetre molt petit i en espiral.
Cable rígid
• Cables rígids: estan constituïts per un únic conductor més gruixut.
La gran majoria de les instal·lacions elèctriques d’habitatges avui dia està encas-
tada, i per poder treballar amb els cables, aquests circulen sota tubs, malgrat que
hi ha d’altres sistemes d’instal·lacions, com fixats directament sobre les parets o
subterranis.
1.1.5 Caixes de connexió
Les connexions entre els diferents cables que transportaran l’energia elèctrica als
receptors i els mecanismes es fan a les caixes de connexions mitjançant regletes
de connexió. Les caixes de connexions podem dir que són l’únic punt de la
instal·lació en què es pot tenir accés al cablatge, i per això són tan importants.
Poden ser superficials o encastades, en funció del tipus d’instal·lació (vegeu figura
1.15).
Fi gura 1 .15 . Caixa de connexió
1.1.6 Automàtics d’escala
El circuit automàtic d’escala és una configuració destinada a donar servei

d’il·luminació a un espai en què la connexió es farà mitjançant l’acció voluntària
del sol·licitant i la desconnexió es farà de manera automàtica, la qual es produirà
transcorregut un cert temps. Aquest temps de retard des de l’activació del circuit
fins a la desconnexió s’ha de calcular com el temps màxim que es necessita per
fer el recorregut més llarg, i tenint present sempre la possibilitat que el recorregut
l’hagin de fer persones de mobilitat reduïda (vegeu la figura 1.16). Automàtic d’escala
Fig ur a 1 . 1 6. Automàtic d’escala que a la part lateral

incorpora l’esquema de connexió
Per dur a terme la temporització d’aquests tipus de circuits, al mercat hi ha una

gran diversitat de mecanismes elèctrics, especialment destinats a fer aquesta tasca,
que reben el nom d’automàtics d’escala. Com succeeix en la gran majoria dels
problemes que ens plantegem resoldre, mai no hi ha una solució única. Hi ha
la configuració de 3 fils (es distribueixen 3 fils) i la configuració de 4 fils (es
distribueixen 4 fils). En qualsevol cas, l’aparell mateix incorpora un esquema de
connexió. A més de l’automàtic d’escala, per funcionar la instal·lació s’empren
polsadors i els diferents punts de llum.
1.1.7 Regletes
Les anomenades regletes de connexió permeten unir i fer derivacions entre

conductors d’una manera estable i fiable.
Es comercialitzen en diferents formes i mides en funció de l’aplicació en la qual

s’utilitzaran i el diàmetre de conductor que allotjaran.
Tenen un orifici d’entrada i un de sortida, que garanteixen la continuïtat elèctrica,

envoltats de material aïllant, que sol ser de plàstic, però també n’hi ha de tipus
ceràmic o de baquelita (vegeu figura 1.17).
Entre borns contigus hi ha un orifici que permet allotjar-hi un cargol per si cal
fixar-lo. Aquestes regletes s’utilitzen de manera massiva per a fer connexions en
caixes de registre en instal·lacions domèstiques.
F ig ura 1 .1 7 . Regletes de connexió
1.2 Materials d’instal·lació
Segons l’REBT s’entén com a canalització elèctrica el conjunt constituït per un o

diversos conductors elèctrics i els elements que n’asseguren la fixació, i en el seu
cas, la protecció mecànica.
1.2.1 Tubs
Per a la protecció mecànica i elèctrica s’utilitzen tubs protectors, que segons la

ITC-BT-21 poden ser:
• Metàl·lics.
• No metàl·lics.
• Compostos (metàl·lics i no metàl·lics).
Els tubs es classifiquen en els tipus següents:
• Tubs rígids: requereixen tècniques especials per fer les diferents corbes en
un traçat (vegeu la figura 1.18).
Fig ur a 1 . 1 8. Tub rígid
• Tubs corbables: es poden corbar fàcilment amb les mans (sense la necessitat
d’eines específiques). Els més utilitzats són els tubs de PVC, coneguts com
a corrugats (vegeu la figura 1.19).
Fig ur a 1 . 19 . Tub corbable
• Tubs flexibles: estan dissenyats per suportar, al llarg de la seva vida útil, un
nombre limitat d’operacions de flexió. La diferència entre un tub flexible i
un corbable està en el nombre de vegades que es pot corbar. El corbable és
el que està dissenyat per corbar-se puntualment. El flexible és el que està
dissenyat per corbar-se moltes vegades.
• Tubs soterrats: estan dissenyats per suportar pressions i impactes conside-

rables.
En funció del tipus d’instal·lació s’utilitzarà un tub o un altre. En instal·lacions

sota tub és necessari la utilització de guies passafils. Si el tram de tub és curt,
es dobleguen els tubs i simplement s’introdueixen dintre del tub fins a arribar a
l’altre extrem. Però si el tram és llarg, o simplement la introducció dels cables
directament falla, serà necessària la utilització de guies passafils.
Les guies tenen 2 puntes clarament diferenciades. Per una banda està acabada en
una punta rodona o bola per facilitar-ne la penetració dintre del tub, i per l’altra
en una anella, on es fixen els conductors. Simplement s’haurà d’introduir la punta
rodona de la guia per un extrem del tub, i anar estirant la guia fins que arribi a l’altre
extrem del tub. En aquest punt s’introduirà el conductor subjectat a l’altre extrem
de la guia, i s’haurà d’estirar de la guia fins que tot el conductor hagi travessat tot
el tub. Al mercat hi ha guies de diferents materials; les més utilitzades són les de
niló i les d’acer.
1.2.2 Canals
La canal protectora és un material d’instal·lació constituït per un perfil de parets

perforades o no, destinades a allotjar conductors o cables i que està tancat per una
tapa desmuntable.
El material de fabricació acostuma a ser de PVC, i el reglament a la ITC-BT-21

les classifica en grups:
• Canals protectores amb protecció IP4X o superior o “canals amb tapa

d’accés que només es poden obrir amb eines”.
El codi IP F igu ra 1 .2 0 . Canal

Aquest codi indica el grau de
protecció d’un element envers la
penetració de cossos sòlids i
líquids. Per al cas d’un element
amb protecció IP4Xm, indica
que no pot penetrar un cos sòlid
de diàmetre superior a 1 mm.
• Canals protectores amb protecció inferior a IP4X o “canals amb tapa d’accés
que es pot obrir sense eines”.
Al mercat hi ha molts tipus de canals, i en alguns casos poden incorporar

mecanismes amb els seus propis accessoris. D’aquesta manera la instal·lació
queda protegida (cables i mecanismes), i es pot fer la connexió dels cables i
mecanismes al seu interior.
1.2.3 Safates
Les safates portacables són un sistema de suport rígid continu dissenyat per
al suport i distribució de cables elèctrics, per a cablatge estructurat, xarxes de
computació, telefonia, etc. Poden suportar línies de potència d’alta tensió, cables
de distribució de potència de baixa tensió, cables de control i diferents tipus de
Consulteu l’apartat
cables per a telecomunicacions (vegeu la figura 1.21). L’objecte de les safates és “Materials elèctrics,
conductors, tubs i
el suport i la conducció dels conductors. Només es pot emprar sota conductor canalitzacions” d’aquest
aïllat sota coberta amb tensió assignada 0.6/1 Kv mateix mòdul per a més
informació.
Fi g ura 1 .21 . Safata
Al moment de dissenyar i planificar un sistema de canalització mitjançant safates

portacables, hem de considerar els diferents tipus que n’hi ha al mercat: de fons
perforat, de tipus escala, reixes,etc.
També s’ha de tenir en compte el material, de PVC o metàl·liques, i els elements

de fixació a les parets. Les safates metàl·liques s’hauran de connectar a la xarxa
de terra.
La utilització més habitual és en industries, magatzems, centres de producció, etc.
1.2.4 Embolcalls i quadres
Segons el REBT-BT-01 es defineix com a embolcall tot element que assegura

la protecció dels materials contra certes influències externes i la protecció, en
qualsevol direcció, davant contactes directes (vegeu la figura 1.22).
Fig ur a 1 . 2 2 . Embolcall d’un quadre elèctric
En la pràctica, s’entén com a embolcall tot element que envolta el material elèctric
i les seves connexions. El cas més habitual quan es parla d’embolcall és fer
referència al quadre elèctric. S’entén com a quadre elèctric l’element fonamental
per a la distribució elèctrica que en el seu interior té la subdivisió de la instal·lació
en circuits, i allotja els mecanismes de protecció, i en el cas de comandament, de
les línies elèctriques que alimenten.
Els quadres elèctrics tenen com a missió tant la protecció dels materials elèctrics
davant de contactes directes, com allotjar els diferents mecanismes de protecció
i comandament dels diferents circuits d’una instal·lació. Acostumen a portar a
l’interior una guia DIN per poder allotjar els diferents elements de protecció i
seccionament.
Al mercat n’hi ha de diferents tipus: amb porta opaca, amb porta transparent,
de diferents mides, de destinats a indústries, a habitatges, etc. En general són
modulables, i es pot escollir entre un quadre d’instal·lació a superfície o que sigui
encastable.
1.3 Eines i seguretat
Per poder connectar i desconnectar tot aquest material calen unes eines que
permetin fer les connexions adequades i, a més a més, amb seguretat per a les
persones i per als elements que formen la instal·lació.
D’eines n’hi ha de molts tipus al mercat, però les més emprades són les que es
detallen aquí. A l’hora d’escollir una eina, a part de la seva funcionalitat, s’ha de
tenir en compte si està correctament aïllada per evitar un contacte elèctric amb
una part activa de la instal·lació.
A banda de les eines, un cop s’ha instal·lat el mecanisme, l’instal·lador ha de fer

diferents mesures per assegurar-se que s’ha instal·lat correctament.
1.3.1 Eines bàsiques
Les eines bàsiques formen part indispensable de les instal·lacions elèctriques.
Les principals eines elèctriques són el tornavís, les alicates, les tisores, el pelafils
i la guia passafils.
El tornavís
El tornavís és una eina que s’utilitza per estrènyer cargols que generalment són de
diàmetre petit. A la figura 1.23 es mostra un tornavís de punta estrella.
Fig ur a 1 . 23 . Tornavís
El tornavís està constituït per tres parts:
• Mànec: element per on se subjecta de material aïllant.
• Cos: barra de metall que uneix el mànec i la punta. El diàmetre i longitud

varia en funció del tipus de tornavís.
• Punta: part que s’introdueix al cargol. En funció del tipus de cargol s’ha
d’usar un tipus de punta.
Fi gu ra 1 . 2 4 . Puntes intercanviables per a tornavís
Les puntes dels tornavisos poden ser molt variades: poden ser plana o de
ranura, d’estrella (tipus Phillips), d’estrella (tipus Pozidriv), d’asterisc (tipus
Torx), hexagonal (tipus Allen) i quadrada (tipus Robertson). La punta del tornavís Formes de les puntes intercanviables
per a tornavís
pot ser fixa, cas en què es canvia de tornavís en funció del tipus de cargol, o
intercanviable, cas en què el mateix mànec serveix per a totes les puntes. A la
figura es poden veure diferents tipus de puntes intercanviables.
Un altre tornavís que s’utilitza a les instal·lacions elèctriques és el tornavís

Tornavís cercapols
cercacapols, que té un mànec transparent amb una làmpada de neó connectada
al cos metàl·lic i a la part posterior del mànec. El tornavís cercapols s’utilitza per
localitzar la fase d’un circuit col·locant la punta del cercapols al punt que s’ha de
comprovar i amb un dit de la mà se subjecta la part posterior del mànec. Si la
làmpada s’il·lumina és que hi ha una fase del circuit.
El tornavís s’ha d’usar correctament i amb seguretat. Els tornavisos tenen diverses
grandàries, i s’ha de triar la que millor s’adapti al cargol. Per a circuits elèctrics,
els tornavisos han de tenir aïllat el cos metàl·lic i el mànec.
Les alicates
F ig ura 1 .2 5 . Alicates universals
Les alicates són unes eines amb molts usos, de moltes grandàries i formes segons
la funció que hem de realitzar. Les alicates que s’utilitzen per a electricitat han
de dur protegida tota la zona metàl·lica amb material aïllant per evitar accidents
elèctrics.
Les alicates més utilitzades a les instal·lacions elèctriques són:
• Alicates universals: tenen diferents aplicacions: subjectar, doblegar i tallar

(vegeu la figura 1.25).
• Alicates de tall: S’utilitzen per tallar els fils i els cables. Hi ha alicates de
tall frontal i alicates de tall diagonal.
Alicates de tall
• Alicates de punta cònica: s’utilitzen per donar la forma rodona als terminals
dels conductors que s’han de fixar amb cargols (vegeu la figura 1.26).
Fig ur a 1 . 2 6. Alicates de punta cònica
• Alicates de punta plana: s’utilitzen per realitzar treballs de precisió. Tenen

superfícies de contacte planes i hi ha alicates de punta plana l’extrem de les
quals és de forma arrodonida per poder realitzar treballs de precisió (figura
1.27).
Fig ur a 1 . 2 7. Alicates de punta plana
• Alicates de punta cigonya: s’utilitzen per subjectar cargols i poder cargolar-

los en llocs de difícil accés. Estan formades per dues puntes en forma de
bec de cigonya, on l’extrem es troba doblegat (vegeu la figura 1.28).
Fig ur a 1 . 28 . Alicates de punta de cigo-

nya
Les tisores
Les tisores són una eina de tall que consta de dues fulles metàl·liques, afilades pel
costat interior, acabades en un buit per introduir-hi els dits, i articulades en un eix
pels seus extrems (palanca de primer ordre doble).
Les tisores d’electricista s’utilitzen per tallar i pelar conductors petits. Són més
curtes i tenen les fulles més amples que altres tisores. Les tisores d’electricista
han d’estar protegides. En la figura 1.29 es mostren unes tisores d’electricista.
F ig ura 1 .2 9 . Tisores d’electricista
El pelafils
Per veure com es Fi g ura 1 . 3 0 . Pelafils

fabriquen les diferents
eines per a electricistes
consulta la secció dels
annexos on hi trobaràs un
video on t’ho explica.
El pelafils és una eina de l’electricista que permet tallar i pelar els cables petits
Permet l’ajustament de la longitud i profunditat de la pelada.
La guia passafils
Canvis de direcció als tubs La guia passafils s’utilitza per passar els cables per l’interior dels tubs o canals de
protectors
Les guies passafils serveixen per protecció. La guia passafils és molt útil per passar els cables per un tub llarg o que
introduir els cables a dins dels
tubs protectors i permeten salvar tingui canvis de direcció. La guia passafils té un extrem amb un moll acabat en
els canvis de direccions dels tubs.
Però si el tub és molt llarg d’una
una punta arrodonida i a l’altre extrem un forat per lligar els cables.
caixa de derivació a una altra i hi
ha canvis de direcció molt
tancats, pot haver-hi dificultats
La manera d’utilitzar-lo consisteix a passar primer la guia passafils des d’una caixa
per poder passar el cable. És per
aquesta raó que les corbes dels
de derivació o de mecanisme per un tub fins a l’altra caixa de derivació o de
tubs de proteccions han de ser mecanismes, de forma que a cada extrem del tub hi hagi guia passafils. Amb
tan obertes com sigui possible.
un dels extrems de la guia lligats als cables es poden passar els cables pel tub.
Els cables s’uneixen a l’extrem de la guia passafils de manera esgraonada i amb

cinta aïllant per facilitar la introducció dels cables al tub.
1.3.2 Eines de seguretat
Les instal·lacions elèctriques es posen i es mantenen en algunes ocasions sense la

desconnexió de la tensió, amb la qual cosa és necessari utilitzar eines de seguretat
per evitar accidents.
Les eines més importants són:
• Els guants de seguretat: són guants amb un aïllant que varia en funció de la
tensió de treball.
• Pantalla protectora: s’utilitza quan es treballa en alta tensió per protegir el

cap en cas d’arc elèctric.
• Altres eines de seguretat: les parts conductores de l’electricitat de qualsevol

eina que s’utilitzi a les instal·lacions elèctriques han d’estar aïllades.
1.3.3 Instruments de mesura elèctrica
El muntatge de les instal·lacions requereix unes comprovacions de funcionament i

després un manteniment amb la localització i la reparació de les possibles avaries.
Les comprovacions del funcionament i la localització d’avaries es realitzen

amb els instruments de mesura elèctrica.
Fig ur a 1 . 31 . Multímetre
Els instruments de mesura elèctrica es poden classificar segons:

• El tipus de senyal que s’ha de mesurar: pot ser corrent altern (el corrent
varia la seva magnitud i polaritat periòdicament) o continu (el corrent no
varia la seva amplitud ni polaritat periòdicament).
• El tipus d’indicació: poden ser analògics (una agulla indica la mesura) o

digitals (una pantalla mostra la mesura amb números).
• La magnitud que s’ha de mesurar: pot ser voltímetres, amperímetres,

ohmímetres, vatímetres o multímetres (vegeu figura) en funció de si es vol
mesurar en volts, amperes, ohms, vats o diverses mesures que es poden
seleccionar.
• El tipus de precisió.
1.3.4 Característiques dels instruments de mesura
Les mesures amb instruments elèctrics es realitzen segons unes característiques

que afecten les mesures i que, per tant, s’han de conèixer.
Les característiques més importants dels instruments de mesura són:
• Escala: Els instruments amb diferents escales permeten fer mesures entre
zero i el fons d’escala, que és el valor màxim d’aquesta escala. L’escala es
pot seleccionar i la mesura sempre s’ha de referir a l’escala escollida. La
selecció de l’escala s’ha de fer amb l’escala més petita sense que se superi
amb l’objectiu de tenir la màxima precisió.
• Exactitud: és la capacitat d’un instrument de mesurar un valor proper al

valor de la magnitud real. Un instrument és més exacte com més s’assemblin
el valor mesurat i el valor real.
• Precisió: és la capacitat d’un instrument de realitzar mesures similars.

Un instrument és exacte i precís amb mesures totes properes entre si i
alhora properes al valor desitjat. Un instrument exacte és precís però no
necessàriament al contrari.
• Sensibilitat: és la relació que hi ha entre la variació de la magnitud que es

mesura i la variació a l’instrument. És a dir, la sensibilitat és el valor mínim
que es pot mesurar i que produeix un canvi a l’instrument.
• Temps de mesura: és el temps necessari perquè la mesura s’estabilitzi en el

seu valor final.
• Error de mesura: és la diferència entre el valor real i el valor mesurat.
Les causes dels errors són múltiples i impliquen una incertesa. Quan es realitzen
les mesures, els errors poden provenir d’errors sistemàtics i accidentals.
Els errors accidentals són aleatoris i, per tant, de difícil solució.

Els errors sistemàtics són causats pel mateix instrument de mesura o pel mètode
d’utilització de l’instrument per part del tècnic. Els errors sistemàtics més
habituals són:
• Error ambiental: és un error degut a les condicions de l’entorn. Per aquesta

raó és important conèixer els marges ambientals d’ús de l’instrument.
• Error de l’instrument: amb el temps els instruments van perdent la seva

capacitat d’exactitud i s’han de calibrar.
• Error metodològic: és un error degut a un ús incorrecte de l’instrument

quan es fa la mesura. Aquest tipus d’error es pot minimitzar coneixent l’ús
correcte de l’instrument.
Errors deguts a les
condicions ambientals
Els errors són sempre presents a les mesures i es fa necessari avaluar-los, cosa que
Els errors deguts a condicions
donarà informació de la precisió dels instruments de mesura. Aquesta avaluació ambientals poden ser importants
si es treballa amb l’instrument
es pot fer mitjançant l’error absolut i l’error relatiu. fora dels marges que indica el
fabricant, com són la
temperatura, la humitat, la
pressió, els camps
1. Error absolut: és la diferència entre el valor mesurat i el valor real. electromagnètics...
Mesures del valor real i del

εabs = V alormesurat − V alorreal valor mesurat
El valor mesurat és l’únic que es
Per exemple, per trobar l’error absolut d’una mesura de tensió amb un pot conèixer amb l’instrument de
mesura. El valor real es pot
voltímetre amb les següents dades: obtenir amb un instrument d’alta
precisió o instrument patró.
• Tensió mesurada: 234 V.

• Tensió real: 230 V.
S’ha de calcular la diferència entre el valor mesurat i el valor real:
εabs = V alormesurat − V alorreal = 234 − 230 = 4V
2. Error relatiu: és l’error comès per unitat de mesura i es calcula amb el

quocient entre l’error absolut i el valor real. L’error relatiu s’expressa en
percentatge.
εabs V alormesurat − V alorreal

εrelatiu = · 100 = · 100
V alorreal V alorreal
Així, per trobar l’error relatiu d’una mesura de tensió amb un voltímetre
amb les següents dades:
• Tensió mesurada: 234 V.

• Tensió real: 230 V.
S’ha de calcular amb el quocient entre l’error absolut i el valor real: Error absolut i relatiu
L’error absolut dóna informació
εabs V alormesurat − V alorreal de la desviació entre el valor
εrelatiu = · 100 = · 100 = mesurat i el valor real. L’error
V alorreal V alorreal
relatiu dóna més informació, ja
234 − 230 que compara la desviació entre el
· 100 = 1, 74% valor mesurat i el valor real amb
230 el valor real.
Existeix un altre tipus d’error relatiu: l’error relatiu al final d’escala. L’error
relatiu al final d’escala relaciona l’error absolut amb el final (o fons) d’escala i
permet establir la classe de precisió de l’instrument de mesura:
εabs V alormesurat − V alorreal

εrelatiuF E = · 100 = · 100
V alorf onsd0 escala V alorreal
La classe de precisió d’un instrument es determina a partir de l’error absolut
màxim de diferents mesures (vegeu taula 1.1).
En la taula 1.1 es mostren les classes de precisió dels instruments de mesura.

Taul a 1. 1. Classe de precisió dels instruments de mesura
Classe Aplicacions
0,1 i 0,2 Instruments de gran precisió per a investigació
0,5 Instruments de precisió per a laboratoris
1 Instruments de mesura de corrent continu portàtil per

al servei tècnic
1,5 Instruments de mesura de corrent altern portàtil per

al servei tècnic
2,5 i 5 Instruments de mesura indicadors per a quadres

elèctrics
Exemple de determinació de la classe de precisió d’un instrument
Volem trobar la classe de precisió d’un voltímetre que utilitza un fons d’escala de 400 V i
que realitza les mesures de la taula 1.2.
Tau la 1 . 2 . Taula de mesures

Voltímetre de mesura Voltímetre patró
Mesura 1 123 V 110 V
Mesura 4 51 V 50 V
Haurem de trobar l’error absolut màxim:
εabs1 = V alormesurat1 − V alorreal1 = 123 V − 110 V = 13 V
εabs2 = V alormesurat2 − V alorreal2 = 224 V − 230 V = −6 V
εabs3 = V alormesurat3 − V alorreal3 = 325 V − 330 V = −5 V
L’error absolut màxim s’obté amb la mesura 5, que dóna 19 V:
εabsmaxim = εabs5 = 19 V
L’error relatiu al fons d’escala és:

εabs 19 V
εrelatiuF E = · 100 = · 100 = 4, 75%
V alorf onsd0 escala 400 V
La classe de precisió s’ajusta per damunt; per tant, l’instrument de mesura és de classe de
precisió 5.
1.3.5 Prevenció de riscos laborals en instal·lacions elèctriques

d’interior
En l’ofici de l’electricista, per evitar o minimitzar els riscos associats als locals i
equips de treball o les seves conseqüències, es poden aplicar una sèrie de mesures
de prevenció i protecció. A més a més, també s’ha de tenir en compte la utilització
d’escales, i per tant, l’ús de mesures específiques.
Algunes de les mesures són:
• Risc de caigudes a diferent nivell:
– Instal·lar baranes, passamans i rodapeus en totes les plataformes

elevades.
– Garantir el bon estat de conservació de les escales.
– Muntar i utilitzar adequadament les escales.
– Evitar l’ús d’elements inestables (tamborets, caixes, cadires) per a
l’accés a llocs elevats.
– Utilitzar sempre equips de protecció individual davant del risc de
caigudes verticals (cinturons de seguretats o arnesos).
– Comprovar que la coberta suporta el pes del cos i de l’equip, quan s’ha
de treballar a sobre.
• Risc de relliscades i caigudes al mateix nivell.
– Utilitzar calçat antilliscant.

– Mantenir l’ordre i la neteja (terra net, sense cables, etc.).
– Estar atent als desnivells, les irregularitats o els desperfectes del terra.
• Risc de talls, abrasions i cops.
– Utilitzar l’eina adient per a cada tasca.

– Mantenir les eines en bon estat i transportar-les adequadament.
– Utilitzar màquines segures, amb la marca CE.
– Utilitzar les màquines de manera correcta, segons les instruccions del
fabricant.
– Desar les eines tallants en fundes.
• Risc amb escales: les escales de mà han de tenir la resistència i els elements
de suport i subjecció necessaris perquè utilitzar-les en les condicions
requerides no representi un risc de caiguda, per ruptura o desplaçament d’a-
questes. Abans d’utilitzar una escala de mà, cal assegurar-se de l’estabilitat
que té. La base de l’escala ha de quedar sòlidament assentada. Les escales
de mà es revisaran periòdicament.
• Risc relacionat amb l’actitud del treballador: per prevenir accidents s’ha de
promoure l’acceptació de les mesures de seguretat, i formar el treballador
sobre les situacions de risc que es pot trobar en cada tasca. S’ha de promoure
la responsabilitat per la seguretat dels companys de feina i informar sobre
les possibles conseqüències de la no-utilització dels equips de protecció.
2. Materials elèctrics: conductors, tubs i canalitzacions
Són molts els materials que es necessiten per fer una instal·lació elèctrica, a més
són molt cars i el preu segueix pujant, sobretot el preu del coure, que als últims
anys s’ha triplicat. Per això es fa necessari estalviar i optimitzar les instal·lacions.
Per aconseguir aquesta optimització, cal fer un bon ús dels materials. Emprar el
que cal, ni més ni menys.
L’element més importat és el cable elèctric, pel qual passen els electrons que
porten l’energia elèctrica, i sense el qual seria impossible l’execució d’una
instal·lació elèctrica. Però a més del cable són necessaris altres elements que
fan la instal·lació més segura i fiable. I això és el que pretén la reglamentació,
en concret, el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i la normativa
UNE (una norma espanyola), fer les instal·lacions més segures i fiables.
Els elements, a més del cable, són els tubs i les canalitzacions que protegeixen
els conductors enfront de deterioraments que puguin vindre de l’exterior (aigua,
cops...).
Tant el conductor com els altres elements, cal que tinguin unes dimensions i
característiques suficients, i això només és possible gràcies a les reglamentacions
(REBT) i a les normalitzacions (UNE).
Hi ha, a més, una part molt important per portar a terme la instal·lació: les caixes
de derivació i les connexions. És a dir, no es permet fer qualsevol connexió,
en qualsevol lloc, un costum molt generalitzat en el món no professional de
l’electricitat. Una mala connexió en un mal lloc és font de moltes avaries i en
el pitjor dels casos de greus accidents i incendis.
2.1 El cable elèctric
L’element per on som capaços d’enviar l’energia o el corrent elèctric, des d’allà
on es disposa fins on es consumeix, és el cable elèctric.
El cable elèctric, com qualsevol altre objecte de la tècnica o de la ciència, cal

estudiar-lo per veure com funciona. D’aquesta manera aprofitem al màxim els
avantatges, i reduïm al mínim els possibles inconvenients. El cable, doncs,
divideix en dues parts o components físics: el conductor i l’aïllant. El conjunt
conductor i aïllant és el que normalment anomenem cable elèctric.
El REBT entén per cable elèctric el conjunt constituït per un o més

conductors aïllats, el seu revestiment individual, l’eventual protecció del
conjunt, i els eventuals revestiments de protecció que es disposin. Pot tenir,
a més, un o més conductors no aïllats.
Per a l’estudi del conductor elèctric ens aprofitem dels avenços de la física i la
matemàtica en aquest camp. El que es tracta és d’associar els fenòmens físics
a les fórmules matemàtiques que ens interessen per després poder conèixer i
dimensionar una instal·lació elèctrica.
El fenomen més important associat al conductor elèctric és la resistència que

El cable elèctric té a dins un gran
nombre de fils caragolats aquest ofereix al pas dels electrons.
La resistència és un element molt important, ja que en funció d’aquest el conduc-

tor s’escalfarà més o menys. Que un conductor s’escalfi és poc desitjable perquè
els conductors porten uns aïllants plàstics que no suporten altes temperatures, es
fonen. Aquesta escalfor també pot ser el començament d’un incendi. Aquest
fenomen d’escalfament és també conegut com a efecte Joule, en honor al seu
descobridor.
Els conductors no poden tenir qualsevol diàmetre, ni tampoc poden ser del color
que més ens agradi per motius estètics. El conductor, per seguretat, fiabilitat i per
reduir costos són d’uns diàmetres fixos i d’uns colors que varien depenent de la
funció que desenvolupen dins de la instal·lació.
Pel que fa als aïllants, són de materials polimèrics. N’hi ha principalment de dos
tipus: els termoplàstics, que aguanten només fins als 70 ºC de temperatura, però
que són barats; i els termoestables, que aguanten fins a 90 ºC de temperatura i
que són més cars. A més a més, hi altres tipus per a aplicacions especials, com
ara que siguin elàstics o que no facin fum en cremar-se. A més, els aïllants tenen
diferents colors que ens vénen imposats per les reglamentacions i normalitzacions
per distingir les diferents funcions que tenen dins la instal·lació. I no per qüestions
estètiques, o imposicions dels fabricants.
Pel que fa al nom que el cable elèctric pren en el món professional de l’electricitat
és molt divers. S’utilitzen altres paraules, a més de cable elèctric, per diferenciar
tipus o agrupacions de conductors elèctrics i aïllaments. A continuació us
El fil elèctric consta d’aïllant (part presentem tot un seguit de termes específics per parlar de material elèctric amb
propietat:
externa) i conductor (part interna). El
conductor només té un fil.
• Fil: conductor cilíndric unipolar i amb un únic fil de coure o alumini.
• Cable o cable unipolar: conductor elèctric format per diversos fils enrotllats
amb espiral.
• Mànega o cable multipolar: conjunt de fils o cables aïllats amb una coberta
exterior comuna a tots aquests.
• Pletina: conductor de secció rectangular. Emprat en quadres elèctrics i

Mànega o cable multipolar
bobinatges de motors i transformadors de potència elevada.
2.1.1 La resistència
Quan parlem d’un circuit elèctric ràpidament ens ve al cap una imatge com la de
la figura 2.1.
Fig ur a 2 . 1. Circuit elèctric
En aquest, i per poc que coneguem la simbologia, veiem una font de tensió i una
làmpada que consumeix tot el corrent. I tots dos estan units per un conductor
que suposem ideal, és a dir, un conductor que transmet tota l’energia elèctrica que
genera la font fins al consumidor, la làmpada, i no tenim cap tipus de pèrdua. En
la situació real això no és veritat, hi ha pèrdues, però aquestes pèrdues de vegades
són tan petites que no es tenen en compte. En el cas dels circuits elèctrics sí que
cal tenir-les en compte, ja que poden arribar a ser importants i en alguns casos
perilloses.
Les pèrdues del conductor són degudes al fet que tot conductor s’oposa, ofereix
una resistència al pas del corrent elèctric. Un dels camps de la
tecnologia més avançada és
la recerca de materials que
Aleshores si volem apropar-nos més a la realitat, és a dir, que el circuit elèctric ofereixin la mínima
resistència al pas del
ideal s’apropi més al que realment passa, hem de representar en l’esquema del corrent elèctric: els
superconductors.
circuit l’efecte que la resistència té.
Com fem per fer el circuit més fidel a la realitat?
Hem de posar una resistència R (figura 2.2) en la qual suposem concentrada tota
la resistència que ofereix el conductor al pas del corrent:
Fig ur a 2 . 2. Circuit elèctric amb resistència

En realitat aquesta resistència no és un element independent o extern com passa

als circuits electrònics. En l’electrònica les resistències sí que són uns elements
físics independents que s’utilitzen per limitar el pas del corrent o provocar una
caiguda de tensió.
Els conductors dels circuits electrònics, com ara els cables elèctrics o les unions
soldades entre components, també tenen una resistència, però aquesta no la tenim
normalment en compte per dues raons: la primera és que els corrents són mínims,
a l’entorn de mA, i la segona és que les resistències són molt curtes, a l’entorn
de cm. Però a les instal·lacions elèctriques els corrents són molt més elevats, a
l’entorn de desenes o centenars d’amperes, i les distàncies fàcilment són centenars
de metres. Així doncs, quan posem en marxa una instal·lació elèctrica cal tenir en
compte la resistència que el cable elèctric té, tant a efectes de caiguda de tensió
com a efectes d’escalfament.
Així doncs, quan posem en marxa una instal·lació elèctrica cal tenir en compte la
resistència que el cable elèctric té, tant a efectes de caiguda de tensió com a efectes
d’escalfament.
2.1.2 Càlcul de la resistència d’un conductor
Quan parlem de resistència ens referim a la resistència que ofereixen els electrons
al pas del corrent elèctric. Aquest fenomen físic és molt clar, però no ens val
conèixerlo i prou, sinó que hem de ser capaços de quantificar-lo; és a dir, de
mesurar-lo, de calcular-lo i de posar-li unitats. I per això és imprescindible l’ús de
les matemàtiques, matemàtiques molt senzilles però necessàries, i que tot aquell
que vulgui conèixer el funcionament d’una instal·lació elèctrica caldria que sabés,
fins i tot de memòria...
Quins són els factors que afecten la resistivitat d’un conductor?
Podem pensar en el corrent elèctric com un flux d’electrons, com una canonada
per on passa aigua i que, tot passant-hi, va perdent forçao millor dit, pressió.
Si en comptes d’aigua, pensem en electrons, en comptes de canonada, en cable
elèctric, i en comptes de pressió, tensió o voltatge, veiem més clarament quin és
el funcionament de cada un dels elements. Així, per exemple, com més ampla és
la canonada l’aigua perd menys pressió, en electricitat com més gran és la secció
del conductor menys pèrdua de voltatge tenim. També hi influirà que la canonada
sigui més o menys llarga i que sigui de metall o de plàstic, antiga o nova.
Secció
Els factors que intervenen en la resistència del conductor elèctric al pas del corrent
La secció d’un conductor no és
el diàmetre d’aquest. Recordem són:
que la secció d’una
circumferència és
• s: secció del conductor, que cal expressar-la en mm2 . Com més secció més

d2
S=π·
4
facilitat de pas tindran els electrons; així doncs, tenim que són inversament
on d és el diàmetre (mm), s la
secció (mm2 ) i π = 3,1416.
proporcionals: com més secció menys resistència.
• l: longitud del conductor, que cal expressar en metres. Lògicament, com

més longitud els electrons aniran perdent “força”, és a dir, la resistència serà
directament proporcional a la longitud. Com més longitud més resistència.
Resistivitat i condictivitat
• %: resistivitat. És una constant que depèn del material, i el material més La resistivitat (%) i la
conductivitat (σ ) són inverses; és
utilitzat per als conductors elèctrics són el coure ( = 1/56 Ωmm2 /m) i a dir, un conductor com més
resistivitat (%) menys
l’alumini ( = 1/35 Ωmm2 /m). Com més resistivitat, més resistència presenta conductivitat (σ ).
el conductor; així doncs, és directament proporcional. El coure és més bon Matemàticament %= 1/σ . Les
unitats també són inverses:
conductor que l’alumini (té menys resistivitat), però té dos inconvenients:
%=Ω mm2 /m
un és que el coure pesa molt més que l’alumini; l’altre és l’elevat preu del
σ =m/Ω mm2
coure, que cada vegada és més elevat que el de l’alumini.
Aquests tres factors són els que intervenen en la resistència del conductor i
ara només cal posar-los a la mateixa fórmula: els directament proporcionals
multiplicant i els inversament proporcionals dividint.
La resistència d’un conductor en en funció de les propietats físiques és:

l
R=%·
s
Ohm
Mestre de matemàtiques alemany
Exemple de càlcul de resistència (1789-1854), Ohm va fer molt
per posar fórmules matemàtiques
als fenòmens físics fent els seus
Calculeu la resistència d’un conductor de coure de 25 m de longitud, i d’1,5 mm2 de secció.
experiments al taller de l’escola.
Fins aleshores, les matemàtiques
Solució: i la física eren independents. Va
tenir grans lluites amb els físics
de l’època per posar fórmules
% és la resistivitat que per ser coure és 1/56 mm2 /m matemàtiques als fenòmens
físics. La coneguda llei d’Ohm
l és la longitud en aquest cas 25 m és potser la fórmula més
coneguda descoberta per Ohm.
s és la secció del conductor, en aquest cas 1,5 mm2
Posant els valors a la fórmula:

l
R=%·
s
1 25
R= · = 0, 30 Ω
56 1, 5
Una de les conseqüències de la resistència d’un conductor és la diferència entre la

tensió inicial i la tensió final, que es coneix amb el nom de caiguda de tensió.
La caiguda de tensió és la responsable que a una instal·lació no hi arribin els 230

V que en un principi surten del transformador. És a dir, en surten 230 V, però com
que el cable no és perfecte i té una resistència, ens arriben, per exemple, només
225 V. Això vol dir que la caiguda de tensió ha estat de 5 V.
2.1.3 Escalfament
Una altra de les característiques que cal tenir en compte en l’elecció del conductor
és l’escalfament al qual estarà sotmès. Per què un conductor s’escalfa?
És el corrent que passa pel conductor el que fa que aquest s’escalfi, per dir-ho així.
La resistència o el fregament dels electrons al seu pas pel conductor fan que aquest
s’escalfi. Els elements que intervenen en aquest escalfament són el corrent que hi
passi, la resistència (R) i el temps (t) que estigui passant. Tot plegat ho podem
resumir en la següent fórmula
Energia Calorif ica = I 2 · R · t
on:
• R = resistència
• I = intensitat que passa pel circuit
• t = temps que està en marxa
Les estufes elèctriques es Per tant, hem de tenir en compte la quantitat de corrent que passa per un conductor
basen en l’escalfament
d’una resistència. per tal que no s’escalfi excessivament, ja que si ho fa es pot fondre l’aïllant,
provocar un curtcircuit amb altres conductors i produir un incendi.
James Prescott Joule I a més, és una pèrdua d’energia el fet que el cable no tingui la suficient secció i
El descobridor de l’escalfament
d’un conductor d’un corrent va s’escalfi. Un cable que no té prou secció s’escalfa segons
ser l’anglès James Prescott Joule
(per això també s’anomena efecte
Joule); i la unitat internacional Energia Calorif ica = I 2 · R · t
d’energia és el joule.
i aquest escalfament, aquesta energia calorífica, són directament pèrdues que es
paguen a la companyia elèctrica i que no s’aprofiten. Com es pot veure en la
fórmula de l’energia calorífica, la quantitat d’energia que es perd és més gran
quan tenim més corrent (I2 ) i quan el conductor té més resistència (R), és a dir,
menys secció. I finalment, també hi influeix el temps que estigui en marxa, per la
qual cosa si una càrrega té molta potència, i està funcionant durant molt de temps,
és molt important que tingui un cable de bona secció per no tenir unes elevades
pèrdues d’energia (diners).
2.1.4 Aïllant
El cable elèctric no només té un element metàl·lic (coure o alumini) capaç de

fer de suport perquè els electrons puguin circular lliurement. És necessari que
entre diferents conductors no hi hagi contacte. Si entre diferents conductors
que normalment estan a diferent tensió o voltatge hi ha contacte es produeix
un curtcircuit; i les seves conseqüències són, en el millor dels casos, que les
proteccions es disparen; fins i tot es pot produir un incendi per curtcircuit.
Perquè els conductors mantinguin la tensió aïllada d’altres conductors, és neces-

sari que tinguin un aïllant.
Dielèctric vol dir ‘no

conductor de l’electricitat’.
L’aïllant és la peça de material dielèctric que suporta la tensió assignada als
conductors i impedeix el contacte elèctric amb l’exterior.
Els materials emprats per als aïllaments són els materials polimèrics i els elastò- Per veure com es
fabriquen els cables i les
mers. El principal problema que presenten aquests materials és la poca resistència diferents capes consulta
la secció d’annexos on
a les altes temperatures. És a dir, els materials només aconsegueixen suportar, com trobaràs un video on
a màxim, uns 90 ºC. A més temperatura es fonen i deixen de fer la seva funció. t’explica el procés de
fabricació.
Aleshores els conductors perden l’aïllament i poden entrar en contacte amb altres
conductors o materials a diferent tensió i es produeix un curtcircuit, tan conegut
pel fet de ser el responsable de tants incendis.
Els tipus d’aïllants que s’utilitzen normalment a les instal·lacions electrotècniques

interiors són:
• PVC (policlorur de vinil). És un termoplàstic molt econòmic i no suporta

temperatures superiors a 70 ºC. És el més utilitzat a les instal·lacions
interiors domèstiques.
• EPR (etilè propilè). És un elastòmer derivat del cautxú i la seva principal

característica és la flexibilitat.
• PE (polietilè) i XPLE(polietilè reticulat). És un termostable resistent a les

altes temperatures de fins a 90 ºC, per la qual cosa permeten fer instal·lacions
més segures.
A més, cal mencionar una última exigència que ha entrat al món dels aïllants,
sobretot els que s’utilitzen als locals de molta concurrència. Quan cremen no han
de fer fum i no han de ser propagadors de la flama. Evidentment això fa augmentar-
ne el cost, però és necessari que s’apliqui en instal·lacions en què hi ha d’haver
un seriós compromís de seguretat, sobretot en locals d’una concurrència pública.
Aquests tenen una composició de poliolefina per la seva baixa emissió de fums.
2.1.5 El pes
Al contrari del que pugui semblar, pesar les bobines de cables és molt útil per
mesurar la quantitat de cable que hi queda.
La forma de procedir és la següent; primerament és pesa la bobina de cable de

la qual sabem la longitud. Un cop utilitzat el cable necessari per a la instal·lació,
tornem a pesar el que queda de cable i amb una senzilla regla de tres podem saber
el cable que ens queda a la bobina.
Exemple de càlcul de cable restant
Una bobina de cable de 16 mm2 de 100 m pesa 6,6 kg. Si després d’utilitzar-lo en una
instal·lació pesa 2 kg, quant cable ens queda a la bobina?
Solució:
2 · 100
L= = 30, 30 m
6, 6
En els catàlegs dels fabricants el pes és una dada que sol aparèixer. En la taula 2.1
podem veure alguns pesos significatius del cable H05VV-K i a la taula 2.2 alguns
pesos signifiatius del cable H07V-K:
Taul a 2. 1. Pes del cable H05VV-K, mànega de coure amb aïllament PVC
Secció (mm2 ) Pes (kg/km)
2x4 333
3x4 264
2 x 2,5 134
3 x 2,5 170
Taul a 2. 2. Pes del cable H07V-K, cable unipolar de coure amb aïllament PVC
Secció (mm2 ) Pes (kg/km)
1x4 45
1x6 64
Per veure les dades que

els fabricants de cables
El pes també té la seva importància a les grans instal·lacions, on per una safata
donen als seus catàlegs
consulteu la secció
o per un tub passen una gran quantitat de cables. El pes d’aquests pot fer que el
“Annexos” que trobareu al tub es doblegui i que a llarg termini es trenqui. A les grans instal·lacions cal fer
web d’aquest mòdul.
càlculs del pes dels conductors i de la resistència dels tubs o safates.
2.1.6 Secció i identificació de conductors
Les seccions dels conductors elèctrics també estan normalitzades, la qual cosa fa
que només determinades seccions siguin utilitzades. Aquestes seccions normalit-
zades es poden trobar en l’RBT-ITC-19, en les UNE o fins i tot als catàlegs dels
fabricants (vegeu taula 2.3).
Taul a 2. 3. Seccions normalitzades (mm2)
1,5 2,5 4 6 10 16 25 35
50 70 95 120 150 185 240 300
Cal recordar que aquestes seccions no són ni el diàmetre del cable, ni la secció
total del cable (aïllant més conductor), sinó que són la secció del conductor sol.
Per saber la secció total del cable, és a dir, la secció del conductor més l’aïllant,
cal anar una vegada més als catàlegs dels fabricantsde cables elèctrics.
Un dels aspectes més importats a les instal·lacions elèctriques són les identifica-
cions dels cables. Seguint la normativa (EN-UNE) i reglamentació (REBT), els
cables s’identificaran mitjançant un codi de colors que mostra la seva funció dins
la instal·lació, que és el que podeu veure en la taula 2.4.
Taul a 2. 4. Codi de colors i funció
Normes harmonitzades Color del cable Funció
Perquè a tot el territori europeu

hi hagi lliure comerç es va Negre, Gris, Marró Fases
acordar (1983) que totes les
normatives dels diversos estats Blau Conductor neutre
es basarien en les normes
europees (EN), i només serien Verd-i-groc, Groc Conductor de protecció
traduïdes a les diverses llengües
per les entitats normatives
estatals (UNE).
No seguir aquest codi de colors pot suposar una falta greu en una instal·lació amb
les consegüents sancions. Si més no, també pot suposar un greu accident, si per
exemple, un conductor de protecció s’utilitza com a fase, i el que treballa no ho
sap, pot haver-hi un greu accident.
2.1.7 Característiques generals dels cables
De conductors n’hi ha de molts tipus; algunes de les característiques que cal tenir
en compte són:
Tensió assignada
La tensió assignada d’un cable és la tensió de referència per a la qual s’ha dissenyat
el cable, i que serveix per a definir els assajos elèctrics. La tensió assignada
s’indica mitjançant la combinació de dos valors U0 / U, expressats en volts, així:
• U0 és el valor eficaç entre qualsevol conductor aïllat i el terra (revestiment

metàl·lic del cable o medi circumdant)
• U és el valor eficaç entre dos conductors de fase qualssevol d’un cable

multipolar o d’un sistema de cables unipolars
En un sistema de corrent altern, la tensió assignada d’un cable ha de ser almenys

i com a mínim igual que la tensió nominal del sistema per al qual està previst.
Aquesta condició s’aplica tant per al valor Uo com per al valor U.
De manera general es pot entendre que la tensió assignada és similar a la tensió

d’aïllament, és a dir, el valor màxim de tensió que pot suportar un cable sense que
l’aïllament perdi les seves propietats dielèctriques. D’aquesta manera un cable de
tensió assignada 450/750 V podria suportar fins a 450 V entre fase i terra i 750 V
entre fase i fase.
Composició
De cables elèctrics n’hi ha una gran quantitat de tipus, en funció de la tensió

nominal, la instal·lació, i l’ambient on funcionarà. De manera genèrica un cable
unipolar pot constar de les parts següents (vegeu la figura 2.3):
• Conductors (1): els conductors poden ser de coure o d’alumini i tenen com
a missió conduir el corrent. A part del material, també es podrien classificar
en funció de si el conductor és extraflexible, flexible o rígid. En el cas dels
rígid poden estar formats d’un sol filferro o diversos filferros.
• Capa semiconductora del conductor (2): el conductor es pot recobrir per

una capa semiconductora, que té una missió doble: per una part impedir la
ionització de l’aire, que es produiria entre el conductor i el material aïllant,

i per una altra millorar la distribució del camp elèctric a la superfície del
conductor.
• Aïllant (3): cada conductor porta un embolcall aïllant, de diferents caracte-

rístiques segons el tipus de cable. Els més emprats són:
– Policlorur de vinil (PVC): el PVC és un polímer termoplàstic sintètic

obtingut per polimerització del clorur de vinil com a únic monòmer.
El policlorur o el clorur de vinil són una font de greus impactes
ambientals, tant en la fabricació (emissions de clorur de vinil i
generació de residus especials), com en el processament (ús de metalls
pesants i altres substàncies químiques problemàtiques) i la incineració
(emissions d’àcid clorhídric i organoclorats). Fins que va aparèixer el
polietilè reticulat com a aïllant, el PVC ha estat un destacat aïllant per
a cables de baixa tensió.
– Polietilè reticulat (XLPE o PER): l’XLPE és com es coneix l’aïllament

amb polietilè reticulat. Entre les seves característiques tenim una gran
estabilitat tèrmica, baixes pèrdues dielèctriques i una fàcil instal·lació
per fer connexions i empalmaments.
– EPR: l’EPR és com es coneix l’aïllament amb goma etilè-propilè. Les

seves característiques inclouen els avantatges de l’XLPE, i a més té
un molt bona resistència a la temperatura (gran estabilitat tèrmica) i a
la ionització (efecte corona). A part d’aquestes n’hi ha moltes altres
combinacions: goma d’etilè-propilè, goma de silicona, etc.
• Cinta semiconductora de l’aïllant (4).
• Pantalla (5): s’aplica una pantalla sobre cadascun dels conductors amb
la finalitat de mantenir el camp elèctric a l’interior del cable i limitar la
influència de cables propers. Normalment està constituïda per coure.
• Coberta exterior (6): són les capes o embolcalls externs que actuen com a
protecció de cables elèctrics, com per exemple suportar els efectes mecànics
produïts durant la vida útil: estesa del cable, fregament, pressions, etc.
També hi ha cables multipolars. Els més habituals són els tripolars (3 fases)
i els tetrapolars (3 fases més neutre). Aquests cables també es coneixen com
a cables multiconductors o mànegues.
F igur a 2. 3. Estructura cable unipolar
De manera general, els cables multiconductors tenen les mateixes parts, però
s’inclouen a més a més les següents (vegeu la figura 2.4):
• Farciment (7): té com a missió donar forma cilíndrica al conjunt de

conductors.
• Armadura (8): va col·locada sobre el farciment i és un embolcall constituït

per cintes, platines o filferros metàl·lics, que té com a missió evitar les
pèrdues per inducció.
• Coberta (9): recobriment exterior del cable.
F ig ur a 2. 4. Estructura cable multiconductor
2.1.8 Nomenclatura de cables
Perquè tots els fabricants i usuaris de cables elèctrics utilitzin la mateixa nomen-
clatura, cal que estigui normalitzada per un organisme oficial. Altrament, cada
fabricant posaria el nom comercial al seu producte i després hi hauria moltes
confusions. Per exemple, podem parlar de sumihplex, pireghrol, retatenax... però
aquests noms no ens diuen res. Són de coure o d’alumini? Quin tipus d’aïllant?
Unipolars o multipolars? Totes aquestes preguntes hem de poder contestar-les
Cables multipolars o
només veient el nom del cable.
mànegues
Diversos conductors sota la En el cas dels cables elèctrics fins a 450/750 V, la normativa que utilitzem és
mateixa coberta:
l’UNE 20434, que està harmonitzada amb les normatives europees més importats.
• Un conductor cable
Això fa que s’anomeni un cable d’igual manera a tot el territori europeu.
unipolar
• Dos conductors cable

La designació normativa dels conductors està formada per les següents parts:
bipolar
• Tres conductors cable

tripolar
• Correspondència amb altres normatives:
• Quatre conductors
cable tetrapolar
– H: cable conforme a les normes harmonitzades
– A: cable nacional reconegut i autoritzat
– N: cable nacional no reconegut
• Tensió nominal:
– 03:300/300 V
– 05:300/500 V
– 07: 450/750 V
• Tipus de material aïllant + coberta:
– E: polietilè
– V:policlorur de vinil
– V5:mescla de policlorur de vinil resistent a l’oli
– R:goma natural o goma estirè/butadiè
– Z1:compost termoplàstic de poliolefina (baixa emissió de fums)
– Z:mescla reticulada de poliolefina (baixa emissió de fums)
– X:polietilè reticulat
– N:policloroprens(neoprens) només per a cobertes
• Formació del conductor després de guió:
– F:flexible per servei mòbil (classe-5 UNE 21022)

Les classes de l’UNE-21022
– H:extraflexible per servei mòbil (classe-6)
Defineixen la quantitat de fils
amb els quals compta el – K:flexible per a instal·lació fixa
conductor. Com més fils més
flexible i classe més alta:
Classe-1: un fil (rígid) Classe-2:
– R: rígid, secció circular, diversos fils (classe-2 UNE 21022)
fins a 61 fils Classe-5: fins a
1.768 fils Classe-6: fins a 2.350 – U:rígid, secció circular, de només un fil (classe-1)
fils Depèn del diàmetre del
conductor.
• Nombre i secció nomi nal dels conductors:
– Nombre de conductors aïllats

– x: signe de multiplicació (que serà substituït per una G en el cas que
sigui el conductor de protecció verd-i-groc)
– Secció nominal del conductor en mm2
Exemples de nomenclatures de cable i el seu significat
H05VV-F 4 G 6:
• H: cable de tipus harmonitzat 05: tensió nominal d’aïllament 300/500 V VV:aïllament i coberta
de PVC
• F: cable flexible per a serveis mòbils (classe 5) 4 G: quatre conductors, un dels quals verd-i-
groc 6: secció de 6 mm2
A07Z1-K 1 x 16:
• A: cable tipus nacional 07: tensió nominal d’aïllament 450/750 V Z1: compost termoplàstic de
poliolefina (baixa emissió de fums)
• K: flexible per a instal·lació fixa 1 x: 1 conductor 16: secció de 16 mm2
H07Z-R 1 x 240:
• H: cable tipus harmonitzat 07: tensió nominal d’aïllament 450/750 V Z: mescla reticulada de
poliolefina (baixa emissió de fums)
• R: rígid, secció circular, diversos fils (classe-2) 1 x: 1 conductor 240: secció de 240 mm2
Per al cas de cables de tensió assignada 0,6/1 kV s’utilitza la norma UNE 21-123,
en què la designació dels cables es fa mitjançant 3 parts, segons apareix a la taula
2.5.
Taul a 2 .5. Parts en la designació de conductors 0,6/1 kV
Part Descripció
1 Tipus constructiu (aïllament, coberta de separació,

proteccions metàl·liques i coberta exterior)
2 Tensió nominal del cable, expressada en kV
3 Indicacions relatives als conductors
Tipus constructiu
Es defineix el tipus constructiu d’un conductor 0,6/1 kV definint-ne l’aïllament

(taula 2.6), la coberta de separació (taula 2.7), les proteccions metàl·liques o
armadura (taula 2.8) i el material de la coberta exterior (taula 2.9).
Taul a 2. 6. Aïllament
Codi aïllament Descripció
V Policlorur de vinil
E Polietilè
R Polietilè reticulat
D Etilè propilè
Taul a 2. 7. Coberta de separació
Codi coberta de separació Descripció
E Polietilè
N Policloroprè
I Polietilè clorosulfonat
Taul a 2. 8. Proteccions metàl·liques o armadura
Codi proteccions metàl·liques Descripció
O Pantalla sobre el conjunt de cables aïllats cablats
F Armadura de fleixos d’acer
FA Armadura de fleixos d’alumini o d’aliatge d’alumini
M Armadura de filferros d’acer
MA Armadura de filferros d’alumini o d’aliatge d’alumini
Q Armadures de platines d’acer
QA Armadures de platines d’alumini o d’aliatge d’alumini
P tub continu de plom
PA tub llis d’alumini
AW tub corrugat d’alumini
Taul a 2. 9. Coberta exterior
Codi coberta exterior Descripció
E Polietilè
N Policloroprè
I Polietilè clorosulfonat
Tensió nominal
S’expressarà en kV i designarà els valors Uo i U de la forma Uo/U.
Indicacions relatives als conductors
Per definir els conductors s’utilitzen les dades de la taula 2.10. La xifra, la secció
i la naturalesa són obligatoris, i la resta opcionals.
Taul a 2. 10 . Definició conductors

Codi Descripció
Xifra Correspon al nombre de conductors seguit del signe

x
Secció Nominal dels conductors seguit de mm2 . Primer dels

conductors de fase i després del neutre, separats pel
signe /
Tau l a 2.1 0 (continuació)
Codi Descripció
K Forma del conductor, circular compacta (opcional)
S Forma del conductor, circular sectorial (opcional)
Naturalesa del conductor Si és de coure no indicarà res, i es designarà amb Al

si és alumini
Pantalla Si es requereix un tipus de pantalla metàl·lica d’una

secció
determinada, s’indicaran les dues dades en la
designació del
cable a continuació de la naturalesa del material del
conductor i separats d’aquesta pel signe + (opcional)
Exemples de nomenclatures de cable i el seu significat
R V F V 0,6/1 kV 3 x 120/70
• Aïllament de polietilè reticulat
• Separació de policlorur de vinil
• Protecció metàl·lica de fleixos d’acer
• Coberta exterior de policlorur de vinil
• Tensió nominal de 0,6 kV entre fase i terra i 1 kV entre fases
• 3 cables de coure de 120 mm2 cadascun i un de 70 mm2 , que és el neutre
2.1.9 Cables d’alta seguretat
En cas d’un incendi, la seguretat dels conductors depèn dels paràmetres següents:
Comportament davant la propagació de l’incendi
No propagador de la flama
Els cables no propagadors de la flama són aquells que, instal·lats individualment,
no propaguen el foc al llarg de la instal·lació, ja que s’autoextingeixen quan la
flama que els afecta es retira o s’apaga. Norma UNE-EN-50265 (es denominen S)
No propagador de l’incendi
Els cables no propagadors de la flama són aquells que no propaguen l’incendi
al llarg de la instal·lació, fins i tot quan té un gran nombre de cables, ja que
s’autoextingeixen quan la flama que els afecta es retira o s’apaga. Norma UNE-EN
50266 (es denominen AS)
Resistents al foc
Consulteu la secció Són els cables que, a més de no propagar ni el foc ni la flama al llarg de tota una
d’annexos, on trobareu un
document amb un cable instal·lació, mantenen el servei durant un incendi prolongat i després, fins i tot si
concret del mercat, la
seva denominació i les durant el foc es destrueixen els materials orgànics del cable a la zona afectada. En
seves especificacions
tècniques. particular, s’acostumen a emprar en serveis essencials com circuits d’emergència
o circuits de ventilació en aparcaments i garatges.
La resistència al foc està determinada per la norma UNE-EN 50200. Aquests

cables es denominen amb les sigles AS+.
En la figura 2.5 i la figura 2.6 podem veure exemples de les proves de resistència
al foc d’un cable:
Fig ur a 2 . 5 . Prova de resistència al foc d’un cable
Fig ura 2 . 6 . Prova de resistència al foc d’un cable
Emissió de gasos àcids, tòxics i corrosius
En el cas d’un incendi elèctric és molt important la composició dels gasos que
s’emeten i el tipus de fum que s’origina. Si es té en compte la evacuació de les
persones i la seva salut, s’hauràn d’instal·lar uns conductors amb baixa emissió de
fums i amb gasos no tòxics. Les dos proves que es fan en aquests cables d’altat
seguretat son els de lliure d’halògens i baixa opacitat de fums.
Lliure d’halògens
És un assaig en què s’analitzen els gasos que es desprenen durant la combustió dels
materials procedents dels cables en cas d’incendi. S’ha demostrat que la inhalació
de gasos tòxics i corrosius és la principal causa de mortaldat en els incendis.
En un incendi d’un cable convencional es generen una gran quantitat de fums

amb un alt contingut de monòxid de carboni, diòxid de carboni i d’àcid clorhídric,
aproximadament un 30%. En canvi, un conductor lliure d’halògens genera en la
combustió menys del 0,5%.
En la figura 2.7 i la figura 2.8 es pot veure la difèrència en l’emisió de gasos tòxics
entre un cable lliure d’halògens i un de convencional.
Fi gu ra 2 . 7 . Emissió de gasos
LH: lliure d’halògens, emissió del 0,5%. PVC1, PVC2: cables més habituals, amb
percentatge d’emissió entre un 20% i un 30%
Fig ur a 2 . 8 . Emissió de gasos
Diferents estudis confirmen que els 3-4 minuts inicials són crucials per evitar
les víctimes ocasionades en els incendis. En els conductors lliures d’halògens
l’evolució del monòxid de carboni és molt lenta i reduïda.
Baixa opacitats de fums. Densitat de fums
Un cable convencional en cas d’incendi desprèn una gran quantitat de fum negre
i espès (transmitància lumínica inferior al 10% als 15 minuts d’un assaig en una
cabina, segons la norma UNE-EN 50268). En canvi, un cable lliure d’halògens
amb una baixa opacitat de fums desprèn un fum gairebé transparent (transmitància
lumínica superior al 60% després de l’assaig en cabina segons la norma UNE-EN
50268).
En cas d’incendi, és de vital importància facilitar la sortida de les persones, que

amb gran quantitat de fum de color negre és gairebé impossible. Per tant, en
determinats casos, l’elecció d’un conductor amb baixa opacitat de fums és l’opció
més segura.
En la figura 2.9 podem veure un exemple d’assajos d’opacitat de fums en diferents

cables.
Figu ra 2. 9. Assaig d’opacitat de fums
2.1.10 Guia per escollir un cable segons la normativa
Per veure el cable

Per a cada part d’una instal·lació elèctrica el reglament determina unes caracte- específic a cada part
d’una instal·lació i en
rístiques específiques per als conductors. En funció de la part de la instal·lació funció del tipus de local
onsulta la secció
(interior, derivació individual, distribució, etc.) i del tipus de local ( habitatge, d’annexos on trobaràs dos
lloc amb risc d’incendi, lloc humit, etc.) es recomana un tipus de cable o un altre. taules amb tota la
informació del Reglament
resumida.
De forma general, els tipus de cable més emprats són els H07-VK , VV-K, RV-K,
RZ1-K(AS) i ESO7V-K (AS).
2.2 Tubs i canalitzacions
Podem distingir diversos tubs per a l’execució d’instal·lacions elèctriques en

funció del material de què estan fets i de la forma en què són tractats a l’hora
de fer la instal·lació. Per classificar els diversos tubs i en quin tipus d’instal·lació
han de fer-se servir, utilitzarem la ITC-BT-21 de l’RBT. Aquesta ITC ens marca:
• El tipus d’instal·lació marca el tipus de tub a utilitzar.
• Les característiques tècniques que han de complir els tubs.
• La quantitat de conductors que poden anar dins de cada tub.

2.2.1 Tipus de tubs
Podem distingir els següents tipus de tubs en funció de les seves propietats
físiques:
Tubs rígids
Són aquells que necessiten una eina o procés especial per fer-ne les corbes. I poden
ser:
• Corbament en calent, són normalment de PVC o PE i per fer la corba cal

escalfar-los.
• Corbament amb màquina especial. Són d’acer galvanitzat i presenten una

elevada resistència als cops.
Tub rígid
Pel que fa als diàmetres dels tubs rígids, n’hi ha diversos d’estàndard (vegeu taula
2.11).
Taul a 2. 11 . Diàmetre interior-exterior dels tubs rígids
Diàmetre exterior (mm) Diàmetre interior (mm)
16 10,5
20 14
25 18
32 24,5
40 31,5
50 40,5
63 52
Tubs corbables
Són aquells que es poden corbar amb la mà, i poden ser de PVC o metàl·lics. Estan
pensats per utilitzar-se en instal·lacions fixes; per tant, encara que siguin corbables
a mà tenen un cert grau de flexibilitat que cal no sobrepassar.
Tubs flexibles
Estan dissenyats i s’utilitzen per suportar al llarg de la seva vida útil una gran
quantitat de flexions. S’utilitzen en maquinària mòbil.
Tub flexible
Pel que fa als diàmetres dels tubs flexibles, n’hi ha diversos d’estàndard (vegeu
taula 2.12).
Taul a 2. 12 . Diàmetre interior i exterior de tubs flexibles

Diàmetre exterior (mm) Diàmetre interior (mm)
16 10,7
20 13,4
25 18,5
32 24,3
40 31,2
50 39,6
Tubs soterrats
La característica més important d’aquests tubs i que els diferencia dels altres és la
seva elevada resistència a la compressió.
Les resistències a la compressió, l’impacte i les temperatures mínima i màxima

d’instal·lació i servei defineixen les característiques bàsiques més rellevants dels
tubs, que se solen representar mitjançant un codi de 4 xifres. El primer dígit
fa referència a la resistència a la compressió (vegeu la taula 2.13), el segon a la
resistència a l’impacte (vegeu la taula 2.14), i els dos següents són les temperatures
mínima i màxima d’instal·lació i servei.
Taul a 2. 13 . Resistència a la compressió
Classificació Tubs Força de compressió (N)
2 Lleuger 320
3 Mitjà 750
4 Fort 1250
5 Molt fort 4000
Taul a 2. 14 . Resistència a l’impacte
Classificació Tubs Força de compressió (N)
1 Molt lleuger 0,5
2 Lleuger 1
3 Mitjà 2
4 Fort 6
5 Molt fort 20
Per al cas de tubs en canalitzacions superficials ordinàries fixes, la codificació

mínima per a les 4 característiques bàsiques correspon a 4321. Aquest codi,
juntament amb la característica de “no propagador de la flama”, defineix el
producte per instal·lar. Significaria que té una resistència forta a la compressió
(4), una resistència mitjana a l’impacte (3) i una temperatura mínima d’instal·lació
i servei de –5 graus (2) i màxima de 60 graus (1) (no s’adjunta taula perquè
normalment s’utilitzen sempre aquests dos números).
2.2.2 Tipus d’instal·lacions
Cada un dels tubs s’utilitza preferentment en una o altra instal·lació. Per això és
important fer una classificació de les diferents instal·lacions i el tub que cal emprar:
• Canalització fixa en superfície: els tubs han de ser preferentment rígids i en

casos especials es poden emprar tubs corbables.
• Canalitzacions encastades: els tubs protectors han de ser rígids, corbables

o flexibles i amb unes propietats mecàniques mínimes per suportar els
possibles fregaments i escalfaments. Hi distingim 3 tipus:
– Tubs en canalitzacions encastades en parets tèrmiques aïllants.

– Tubs en canalitzacions en buits de la construcció o en falsos sòls o
falsos sostres.
– Tubs en canalitzacions encastades en parets d’obra (figura 2.10).
• Canalització aèria o amb tubs a l’aire: són destinades a alimentar a màquines

o elements de mobilitat restringida i els tubs han de ser flexibles.
• Canalitzacions soterrades: per a aquest tipus d’instal·lacions cal fer servir

tubs especialment fabricats per al soterrament amb molt bona resistència a
la compressió.
F igu ra 2 .1 0 . Exemple instal·lació encastada en parets d’obra
2.2.3 Característiques i diàmetres dels tubs en funció del tipus

d’instal·lació
En funció del tipus d’instal·lació tenim unes característiques de tubs i de quantitat

de cables que poden allotjar que estan clarament especificades en la ITC-BT-21.
1) Tubs en canalitzacions fixes en superfície: a les canalitzacions superficials,

els tubs han de ser preferentment rígids i en casos especials corbables. Un exemple
d’aquests casos especials seria quan la instal·lació s’ha realitzat amb tub rígid
de muntatge superficial, i posteriorment s’han instal·lat els llums; l’ús de tubs
corbables pot compensar les possibles desviacions. Aquests tubs han de complir
unes característiques, com per exemple, resistència a l’impacte, temperatura
màxima i mínima de servei, resistència a la flama. Per assegurar-nos que els
tubs compleixen aquestes característiques, cal fer els assajos que ens indiquen les
normes UNE-EN 50086-2-1 per als rígids i la 50086-2-2 per als corbables. Com
ens recorda la ITC-BT-21, els tubs han de tenir un diàmetre que permeti un fàcil
allotjament i extracció dels cables o conductors aïllats. En la taula 2.15 figuren
els diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del nombre i la secció dels
conductors o cables per conduir.
Taul a 2. 15 . Diàmetres exteriors mínims dels tubs en canalitzacions fixes en superfície
Secció Nombre de conductors

Nominal
dels
conductors
unipolars
(mm2 )
1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 16
2,5 12 12 16 16 20
4 12 16 20 20 20
6 12 16 20 20 25
10 16 20 25 32 32
16 16 25 32 32 32
25 20 32 32 40 40
35 25 32 40 40 40
50 25 40 50 50 50
70 32 40 50 63 63
95 32 50 63 63 75
120 40 50 63 75 75
150 40 63 75 75 –
185 50 63 75 – –
240 50 75 – – –
Per a més de 5 conductors per tub o per a conductors aïllats o cables de seccions
diferents que cal instal·lar al mateix tub, la seva secció interior ha de ser com a
mínim igual a 2,5 vegades la secció que ocupen els conductors.
2) Tubs en canalitzacions encastades: a les canalitzacions encastades, els tubs

protectors poden ser rígids, corbables o flexibles i les seves característiques
mínimes són donades per la ITC-BT-21 i les normes UNE-EN 50086 per a
cadascun dels tipus de tubs. Els tubs han de tenir un diàmetre que permeti un fàcil
allotjament i extracció dels cables o conductors aïllats. En la taula 2.16 figuren
els diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del nombre i la secció dels
conductors o cables per conduir.
Taul a 2. 16 . Diàmetres exteriors mínims dels tubs en canalitzacions encastades

Nominal
dels
conductors
unipolars
(mm2 )
1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 20
2,5 12 16 20 20 20
4 12 16 20 20 25
6 12 16 25 25 25
10 16 25 25 32 32
16 20 25 32 32 40
25 25 32 40 40 50
35 25 40 40 50 50
50 32 40 50 50 63
70 32 50 63 63 63
95 40 50 63 75 75
120 40 63 75 75 –
150 50 63 75 – –
185 50 75 – – –
240 63 75 – – –
mínim igual a 3 vegades la secció que ocupen els conductors.
Es pot comprovar que fa falta més diàmetre als tubs encastats que als superficials.
Les instal·lacions encastades tenen més corbes i això fa que el pas dels cables
sigui més difícil, aleshores cal utilitzar tubs d’un diàmetre més gran que a les
instal·lacions superficials. A més a més, els tubs encastats es reescalfen més i
convé que el tub sigui ample per evitar justament aquests escalfaments.
3) Canalitzacions aèries o amb tubs a l’aire: en les canalitzacions a l’aire

destinades a alimentar màquines o elements de mobilitat restringida, els tubs han
de ser flexibles i les seves característiques mínimes les estableix la norma UNE-
EN 50086.
Els tubs han de tenir un diàmetre que permeti un fàcil allotjament i extracció dels
cables o conductors aïllats. En la taula 2.17 figuren els diàmetres exteriors mínims
dels tubs en funció del nombre i la secció dels conductors o cables per conduir.
Taul a 2. 17 . Diàmetres exteriors mínims dels tubs en canalitzacions aèries o tubs a l’aire

Nominal
dels
conductors
unipolars
(mm2 )
1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 20
2,5 12 16 20 20 20
4 12 16 20 20 25
6 12 16 25 25 25
10 16 25 25 32 32
16 20 25 32 32 40
mínim igual a 4 vegades la secció que ocupen els conductors.
4) Tubs en canalitzacions soterrades: per a les canalitzacions soterrades s’uti-

litzen tubs fabricats a propòsit. I les seves característiques mínimes han de ser
suficients per passar els assajos de la norma UNE-EN 50086.
En la taula 2.18 figuren els diàmetres exteriors mínims dels tubs en funció del
nombre i la secció dels conductors o cables per conduir.
Taul a 2. 18 . Diàmetres exteriors mínims dels tubs en canalitzacions soterrades

Nominal
dels
conductors
unipolars
(mm2 )
≤6 7 8 9 10
1,5 25 32 32 32 32
2,5 32 32 40 40 40
4 40 40 40 40 50
6 50 50 50 63 63
10 63 63 63 75 75
16 63 75 75 75 90
25 90 90 90 110 110
35 90 110 110 110 125
50 110 110 125 125 140
70 125 125 140 160 160
95 140 140 160 160 180
120 160 160 180 180 200
150 180 180 200 200 225
185 180 200 225 225 250
240 225 225 250 250 –

Per a més de 10 conductors per tub o per a conductors o cables de seccions diferents
per instal·lar al mateix tub, la seva secció interior ha de ser com a mínim igual a 4
vegades la secció que ocupen els conductors.
Quan la quantitat de cables és superior al valor que apareix en les taules cal
multiplicar, depenent del tipus d’instal·lació, per 2,5 o per 3 o per 4 la secció
ocupada pels cables, però com sabem la secció ocupada pels cables?
Per calcular la secció que ocupen els conductors, és necessari saber el tipus
de cable que anirà dins del tub, dada que als catàlegs dels fabricants de cables
normalment apareix, la secció total ocupada pel cable, és a dir, no tan sols la del
conductor, sinó la del conductor més l’aïllant o aïllants que puguin portar. En la
taula 2.19 podem veure diferents seccions totals de diferents cables.
Taul a 2. 19 . Seccions totals, conductor més aïllant
Cable Conductors X secció del Diàmetre Exterior (mm)

conductor (mm2 )
H07v-K 1 x 1,5 3,4
1 x 2,5 4,1
1x4 4,8
1x6 5,3
H07V-U 1 x 1,5 3,2
1 x 2,5 4,1
1x4 4,4
H07V-R 1x6 5,2
H05VV-F 2 x 1,5 7,5
3 x 1,5 8,3
2 x 2,5 9,4
3 x 2,5 10,1
2x4 10,5
3x4 11,7
4x4 13,2
Exemple de càlcul del diàmetre del tub que cal emprar menys de 5 conductors
(instal·lació encastada)
Quin serà el diàmetre exterior del tub (en mm) a una canalització encastada si han d’anar
3 condcutors de 2,5 mm2 de secció?
Solució
Segons la taula 2.16, el diàmetre exterior del tub serà de 20mm
Exemple càlcul del diàmetre del tub que cal emprar més de 5 conductors (instal·lació
encastada)
Si hem de posar 8 cables H07V-K de 2,5 mm2 , quin diàmetre de tub ens farà falta per a un
tub en instal·lació encastada?
Solució
Cada cable té un diàmetre exterior de 4,1 mm segons la taula 2.19; així doncs, cada cable
ocuparà la següent secció:
s = π · r2
d2 4, 12
s=π· =π· = 13, 20 mm2
4 4
13,2 · 8 = 105 mm2 és el que ocupen els 8 cables; però que ha de ser 3 vegades més gran
que l’ocupat pels cables segons la ITC-21.
105 · 3 = 316 mm2
Amb 316 mm2 desecció exterior es calcula el radi exterior:

r r
s 316
R= = = 10, 02 mm
π π
Si el radi exterior és de 10,02 mm, el diàmetre serà 2·radi, és a dir, 2·10,02=20,04 mm
Per una instal·lació encastada, el diàmetre exterior dels conductors que s’ha calculat
prèviament correspon al diàmetre interior del tub que es necessita, i per cercar el tub a
utilitzar consultarem la taula 2.12, en la qual veiem que per un diàmetre interior de 20,04
mm necessitem un tub de diàmetre exterior de 32 mm.
Una altra forma de fer el mateix (més ràpida) es la següent:
1. Si tenim 8 de 2,5 mm2 , la secció total seria 8·2,5= 20 mm2
2. Com que per a la instal·lació encastada es requereix tres vagades la secció ocupada pels
conductors, 20 mm2 ·3=60 mm2 .
3. Sería com un únic conductor de 60 mm2 , el superior normalitzat és de 70 mm2 .
4. A la taula d’instal·lacions encastades, entrem amb 1 conductor de 70 mm2 i el diàmetre del

tub que li correspon és de 32 mm. El mateix.
2.2.4 Instal·lació i col·locació dels tubs
Com podem comprovar, la ITC-BT-21 ens dóna unes clares indicacions de com
cal fer la instal·lació i col·locació dels tubs que reproduïm a continuació:
• El traçat de les canalitzacions s’ha de fer seguint línies verticals i horitzon-

tals paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la
instal·lació.
• Els tubs s’han d’unir entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe
que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.
• Com podem veure en la figura 2.11, en la instal·lació d’aquest tub hem seguit
les línies de les arestes de la paret i hem utilitzat l’accessori adequat per
assegurar la continuïtat de la protecció.
• Els tubs fixos en superfície es fixen per mitjà de brides o abraçadores

protegides contra la corrosió i subjectes sòlidament. La distància entre
aquestes ha de ser com a màxim de 0,5 metres. S’han de col·locar fixacions
a una part i a l’altra dels canvis de direcció, dels empalmaments i a la
proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells.
A la figura 2.11 podem veure l’ús d’una abraçadora. Per a una instal·lació perfecta
i, d’acord amb el que diu el Reglament, en aquesta instal·lació del tub de la figura
2.11 falta una altra abraçadora a l’altre costat perquè és un empalmament. És de
sentit comú que en un empalmament el tub té menys consistència i per això es fa
necessari col·locar fixacions a una part i l’altra. En aquest cas només l’han posat
en una part.
F i g ura 2 . 1 1 . Accessoris per a tubs. Ús d’un accessori

perquè la protecció del tub sigui efectiva.
També hi han abraçadores de doble pota com la de la figura 2.12, que proporcionen
millor subjecció.
• Amb els tubs fixos encastats cal tenir en compte que les regates no posin
en perill la seguretat de les parets o sostres on es facin. Les dimensions
de les regates han de ser prou espaioses perquè els tubs quedin coberts per
una capa d’un centímetre d’espessor, com a mínim. Als angles, el gruix
d’aquesta capa es pot reduir a 0,5 centímetres.
• Els tubs fixos encastats destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes

inferiors no s’han d’instal·lar entre forjat i revestiment.
Fig u ra 2 . 1 2 . Abraçadora de doble pota

• En cas que s’utilitzin tubs encastats en parets, és convenient col·locar els

recorreguts horitzontals (no en diagonal), a 50 centímetres, com a màxim,
de terra i sostres, i a les verticals, a una distància dels angles de les
cantonades no superiors a 20 centímetres.
2.2.5 Canals protectores
La canal protectora és un material d’instal·lació constituït per un perfil tant

de parets perforades com no perforades destinat a allotjar conductors o cables
i tancat per una tapa desmuntable, d’acord amb el que indica la ITC-BT-01
(Terminologia).
Les canals han de tenir les característiques que disposen les normes de la sèrie
UNE-EN 50085 i es classifiquen d’acord amb el que s’hi estableix:
• En les canals protectores classificades com a “canals amb tapa d’accés que
només es pot obrir amb eines”, d’acord amb la norma UNE-EN 50085-1 es
Exemple de canals protectores
pot:
– Utilitzar conductor aïllat, de tensió assignada 450/750 V.

– Col·locar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, disposi-
tius de comandament i control, etc., d’acord amb les instruccions dels
fabricants.
– Realitzar empalmaments de conductors a l’interior i connexions als
mecanismes.
• En les canals classificades com a canals amb tapa d’accés que es pot obrir
sense eines només es pot utilitzar conductor aïllat sota coberta estanca, de
tensió mínima de 300/500 V.
El nombre màxim de conductors que poden estar allotjats a l’interior d’una

canal ha de ser compatible amb la fàcil instal·lació d’aquests i considerant la
incorporació d’accessoris a la mateixa canal.
Per a la instal·lació tenim en compte el mateix que per als tubs de muntatge en
superfície.
2.3 Caixes universals, de derivació i de protecció
Els empalmaments o derivacions es faran sempre a les caixes i mitjançant regletes En l’apartat “Reconeixement
de dispositius i materials en
de connexió (de la grandària adient al cable) i mai retorcent els conductors entre instal·lacions” podeu
consultar fotos de caixes
ells. universals, de derivació i de
protecció.
Podem fer una classificació de les caixes segons l’ús que se’n faci:
• Caixes universals: destinades a allotjar els mecanismes com ara interruptors

o bases de corrent. Poden ser encastades o de superfície; per norma general
les mesures són 75 65 41 mm.
• Caixes de derivació o empalmament: destinades a allotjar les connexions

entre conductors, poden ser quadrades o circulars, i hi ha de diverses mides
i també encastades o de superfície, aquestes últimes normalment estanques.
• Caixes de protecció: destinades a allotjar els elements de comandament i

protecció (magnetotèrmics i diferencials). La seva mida depèn del nombre
de mòduls a posar (8, 12, 24, 28, 48) amb ICP a part o no. A la figura 2.13 es
pot veure un quadre de protecció d’un habitatge amb electrificació elevada
amb l’ICP separat de la resta d’elements de comandament i protecció.
F igu ra 2 .1 3 . Caixa de protecció amb electrificació elevada

Normatives i circuits elèctrics
bàsics d'instal·lacions
Santiago Cocera Gracia, David Alvarez Garcia

Normatives i circuits elèctrics bàsics
Instal·lacions elèctriques interiors d'instal·lacions
Índex
Introducció 5
1 Normativa, prevenció de riscos i protecció ambiental 9

1.1 Normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.2 Reglament electrotècnic per a baixa tensió: els articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.3 Reglament electrotècnic per a baixa tensió: les instruccions tècniques complementàries . . . . 15
1.3.1 ITC genèriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.4 Altres normes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4.1 Normativa per a l’aplicació del REBT a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.4.2 Normes de les companyies elèctriques, normes tecnològiques d’edificació i normes UNE 22
1.5 Normativa de prevenció de riscos laborals i de seguretat enfront el risc elèctric . . . . . . . . 23
1.5.1 L’accident elèctric. Efectes de l’electricitat en el cos humà . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.5.2 Factors que influeixen en el risc elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.5.3 Efectes del corrent i del temps de contacte elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.5.4 Trajectòria del corrent elèctric a través del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.5.5 Resistència del cos humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.5.6 Mesures de seguretat elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.5.7 Equips de protecció individual (EPI) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.6 Protecció ambiental en les operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques
interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.6.1 Fonts de contaminació de l’entorn ambiental de l’electricista . . . . . . . . . . . . . . 37
1.6.2 Classificació dels residus generats per a la retirada selectiva . . . . . . . . . . . . . . 38
2 Circuits elèctrics bàsics 41

2.1 Simbologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.2 Esquemes de circuits elèctrics. El plànol elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2.1 Esquema funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2.2 Esquema multifilar, circuital o de circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.2.3 Esquema unifilar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.2.4 Plànol elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.3 Circuits bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.3.1 Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.3.2 Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor i amb base d’endoll . . . . . . . . . . . 56
2.3.3 Instal·lació de dos llums en paral·lel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.3.4 Instal·lació d’un punt de llum amb dos commutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.3.5 Instal·lació d’un punt de llum amb tres commutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.3.6 Dos punts de llum des de quatre punts d’actuació amb teleruptor . . . . . . . . . . . . 61
2.3.7 Instal·lació d’un timbre amb polsador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.3.8 Instal·lació d’un fluorescent amb interruptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.3.9 Automàtic d’escala . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2.4 Mesures als circuits elèctrics bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Instal·lacions elèctriques interiors d'instal·lacions
2.4.1 Magnituds elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

2.4.2 Llei d’Ohm . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.4.3 Energia elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
2.4.4 Potència elèctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
2.4.5 Associació de resistències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
2.4.6 Realitzar mesures elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
2.5 Instal·lacions comunes en habitatges i edificis (serveis comuns) . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Instal·lacions elèctriques interiors 5 d'instal·lacions
Introducció
Per començar la unitat formativa “Normatives i circuits elèctrics bàsics d’ins-

tal·lacions”, ja heu de conèixer els diferents dispositius i materials que formen
part d’una instal·lació elèctrica, i també les eines amb les quals ha de treballar un
instal·lador elèctric.
En aquesta unitat es començarà estudiant les diferents normes que ha de conèixer

un electricista referents a la seva feina com a instal·lador. Com ja sabeu, el
principal reglament d’un electricista és el Reglament electrotècnic de baixa tensió,
REBT, però com a bons professionals haureu de conèixer altres normatives i
recomanacions per tenir en compte i no menys importants que el REBT respecte
a seguretat elèctrica i normatives ambientals.
Un cop vistes les normes principals amb les quals heu de treballar i que heu de tenir
present durant tot el curs començareu a estudiar les normes per a la representació
e interpretació correctes d’esquemes elèctrics. Conèixer la simbologia norma-
litzada de cada element d’una instal·lació serà bàsic per dibuixar un esquema
elèctric fàcil d’entendre per qualsevol professional elèctric a tot el món. Després
s’estudiarà el funcionament i la representació dels circuits elèctrics més comuns
en les instal·lacions elèctriques d’habitatges o fins i tot en les d’oficines, locals
industrials o als de concurrència pública.
En l’apartat “Normativa, prevenció de riscos i protecció ambiental” s’estudiaran

totes les normes que ha de tenir en compte un electricista respecte a temes
elèctrics, de seguretat elèctrica, prevenció de riscos i els relacionats amb la
gestió dels residus generats. Un electricista no solament ha de conèixer les
normatives elèctriques com el Reglament electrotècnic de baixa tensió o les
normes particulars de la companyia elèctrica, sinó també les referents a com cal
desenvolupar la seva feina amb total seguretat, és a dir, coneixent els riscos de les
tasques desenvolupades i adoptant les mesures preventives per tal d’evitar-los. Cal
recordar que sempre serà millor una actitud preventiva enfront els riscos que una
de correctiva enfront l’accident laboral. A més, també s’ha de tenir consciència
que la feina que es desenvolupa té unes repercussions al medi ambient i hem de
treballar amb la màxima qualitat per tal de garantir el benestar social i ambiental,
sempre respectant les normes vigents. Els materials emprats en les instal·lacions
i els residus que es generen s’han de reutilitzar al màxim per cuidar el nostre
planeta. Els instal·ladors seran molt importants en el cicle de vida dels materials
i la gestió dels residus generats, ja que faran d’intermediaris entre els fabricants i
els consumidors. El principal objectiu serà procurar que cada material de rebuig
acabi al contenidor apropiat fent servir el sistema de recollida selectiva i coneixent
les normes existents respecte a aquest tema.
En l’apartat “Circuits elèctrics bàsics”, estudiareu les normes referents a la

representació normalitzada d’esquemes elèctrics, i s’aniran analitzant i explicant
els principals circuits elèctrics que podem trobar en una instal·lació elèctrica,
com una instal·lació senzilla amb un endoll i un punt de llum o una instal·lació
amb un fluorescent controlat amb interruptor, fins a arribar a d’altres una mica
més complicades com una instal·lació d’un automàtic d’escala, un teleruptor o
una amb commutadors d’encreuament. També es farà un resum de conceptes
d’electrotècnia que heu de conèixer per poder aplicar-los a l’anàlisi dels circuits
elèctrics estudiats. Haureu de conèixer el corrent elèctric que circula pels
cables abans de mesurar-lo amb un amperímetre, o la quantitat d’energia que
indicarà el comptador, o bé la potència consumida o la tensió que requereix una
làmpada per tal que dissipi la potència que volem. La llei d’Ohm, tan coneguda
pels professionals elèctrics, aquí us serà molt útil, i també saber connectar un
comprovador per mesurar magnituds elèctriques en els circuits de la instal·lació
d’una casa.
web d’interès.
1. Munta circuits elèctrics bàsics interpretant documentació tècnica.
• Interpreta els esquemes elèctrics analitzant el seu funcionament.
• Utilitza les eines adequades per a cada instal·lació.
• Comprova el funcionament de les instal·lacions.
• Descriu els principis de funcionament dels mecanismes i els receptors.
• Calcula les magnituds elèctriques de la instal·lació.
• Mesura les magnituds fonamentals.
• Munta adequadament els diferents receptors.
• Munta els diferents mecanismes relacionant-los amb la seva utilització.
• Realitza les connexions d’acord a la norma.
• Respecta els criteris de qualitat.
• Elabora la llista de materials i eines utilitzades seguint el procediment

establert.
• Demostra coneixement suficient de l’articulat del REBT i de les ITC-BT-01,

02 i 03.
2. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació bàsica

aplicant el Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT).
• Realitza el pla de muntatge de la instal·lació.
• Realitza la previsió dels mecanismes i elements necessaris.
• Identifica cada un dels elements dins del conjunt de la instal·lació i en

catàlegs comercials.
• Comprova el funcionament de la instal·lació (proteccions, presa de terra,

entre d’altres).
• Utilitza les eines adequades per a cada un dels elements.
• Aplica el REBT.
• Respecta els temps estipulats.

• Comprova la correcta instal·lació de les canalitzacions permetent la ins-

tal·lació dels conductors.
• Elabora un procediment de muntatge d’acord a criteris de qualitat.
• Elabora la llista de materials i el pressupost de la instal·lació elèctrica d’un

habitatge seguint el procediment establert.
• Realitza l’esquema de la instal·lació seguint el procediment establert.
• Actua amb responsabilitat.
• Resol satisfactòriament els problemes que es presenten.
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a les ins-

tal·lacions elèctriques interiors d’habitatges.

en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors d’habitatges,
identificant els riscos associats, les mesures i equips per prevenir-los.
• Identifica els riscos laborals en les tasques de muntatge i manteniment

d’instal·lacions elèctriques interiors d’habitatges (manipulació de materials,
equips, eines, utensilis, màquines, entre d’altres).

d’adoptar.
• Realitza les operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctri-

ques interiors d’habitatges respectant les normes de seguretat i les mesures
de prevenció de riscos.
• Classifica els residus generats per a la seva retirada selectiva.

1. Normativa, prevenció de riscos i protecció ambiental
Les normes i recomanacions importants que ha de tenir en compte un instal·lador

elèctric es poden classificar en tres grups:
• Normes estatals i autonòmiques referents a temes tècnics d’instal·lacions

elèctriques.
• Normes i recomanacions de seguretat en treballs elèctrics per prevenir els

accidents laborals.
• Aspectes legislatius importants referents a la gestió dels residus generats a la

feina i també a recomanacions per a la millora i protecció del medi ambient.
1.1 Normativa
Les instal·lacions elèctriques necessiten unes normes comunes i conegudes amb

la finalitat de preservar la seguretat de les persones i dels béns i per assegurar-ne
un funcionament correcte.
S’entén per instal·lació elèctrica tot el conjunt d’aparells i de circuits

associats amb una finalitat determinada.
Reglament electrotècnic per a baixa
tensió
Per a les instal·lacions elèctriques de baixa tensió hi ha unes normes que procedei-
xen de diferents estaments públics i privats:
Per consultar el REBT
amb la guia tècnica
• Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT): Ministeri de Ciència d’aplicació dirigiu-vos a la
secció “Annexos”, que
i Tecnologia. Recull la majories de les normes que han de complir les trobareu al web d’aquest
crèdit. A la secció
instal·lacions elèctriques i que són de compliment obligat a tot l’Estat “Adreces d’interès” hi ha
l’enllaç web per baixar el
espanyol. REBT.
• Normes tecnològiques d’edificació (NTE): Ministeri de Foment.
• Normes establertes per l’Associació Espanyola de Normalització i Certifi-

cació (AENOR).
• Normativa a Catalunya: Departament de Treball i Indústria.
• Normes pròpies de cada companyia elèctrica: Són normes particulars que

han de ser aprovades pels òrgans competents de les comunitats autònomes,
en cas que es limitin al seu àmbit territorial, o pel centre directiu competent
en matèria de seguretat industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia, en
cas d’aplicar-se en més d’una comunitat autònoma. En aquest últim cas,
les normes de la companyia subministradora aprovades s’han de publicar al

Butlletí Oficial.
El Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) estableix les

condicions tècniques i les garanties que han de complir les instal·lacions
elèctriques connectades a una font de subministrament de baixa tensió.
L’REBT: normes que
s’actualitzen
Les finalitats del REBT són:
El REBT actual va ser aprovat
per reial decret l’any 2002.
L’anterior REBT era de l’any
1973, i per l’evolució del cabal
tècnic, de les condicions legals i
• Preservar la seguretat de les persones i dels béns.
del Tractat d’adhesió d’Espanya
a la Comunitat Europea, va ser
necessària una actualització
• Assegurar un funcionament normal de les instal·lacions elèctriques.
l’any 2002.
• Prevenir les pertorbacions en altres instal·lacions i serveis.
• Contribuir a fer que les instal·lacions elèctriques siguin tècnicament fiables

i econòmicament eficaces.
El REBT s’aplica a les instal·lacions que distribueixen l’energia elèctrica, a les

generadores d’electricitat per a consum propi i a les receptores, amb els límits de
1.000 V per a corrent altern i 1.500 V per a corrent continu.
El REBT s’aplica a les noves instal·lacions, a les seves modificacions i ampliacions.

També s’aplica l’actual REBT a les instal·lacions existents abans de l’entrada en
vigor que siguin objecte de modificacions i reparacions d’importància, i a les
Tots els elements elèctrics i
la interconnexió d’una
ampliacions.
instal·lació elèctrica d’un
habitatge es fa segons el
REBT. El REBT consta de dues parts:
• Els 29 articles.
• Les 51 instruccions tècniques complementàries (ITC).
1.2 Reglament electrotècnic per a baixa tensió: els articles
El REBT conté 29 articles, que recullen les normes de caràcter general del
Reglament i en descriuen l’objectiu, el camp d’aplicació i les característiques
fonamentals.
És interessant veure de què tracta cada un dels articles del REBT, de manera que
Cada comunitat autònoma
ha de verificar el els passem a comentar a continuació:
compliment de les
exigències tècniques dels
materials i equips. Aquesta Article 1. Indica l’objecte del REBT, i mostra les finalitats del Reglament.
verificació es fa per
mostreig.
Article 2. N’indica el camp d’aplicació. Detalla els límits de tensió i en quines
instal·lacions s’ha d’aplicar el Reglament i quines estan excloses.
Article 3. Defineix què s’entén per instal·lació elèctrica.
Article 4. Fa una classificació de les tensions i freqüències de les xarxes de les

instal·lacions elèctriques (vegeu la taula 1.1).
La tensió alterna emprada haurà de ser de 50 Hz de freqüència.
Les tensions nominals usualment utilitzades són:
• 230 V entre fases per a xarxes trifàsiques de tres conductors.
• 230 V entre fase i neutre (tensió simple), 400 V entre fase (tensió composta)
per a xarxes trifàsiques de 4 conductors.
• Es poden utilitzar altres tensions amb autorització prèvia de l’organisme

competent de l’Administració pública sempre que estigui justificat i no es
redueixi la seguretat a les persones i als béns.
Taul a 1. 1. Classificació de les instal·lacions en funció de la tensió nominal assignada
Corrent altern (CA) Corrent continu (CC)

(valor eficaç de tensió) (valor mitjà de tensió)
Molt baixa tensió tensions menors o iguals a 50 V tensions menors o iguals a 75 V
Tensió usual tensions superiors a 50 V però tensions superiors a 75 V però

inferiors o iguals a 500 V inferiors o iguals a 750 V
Tensió especial tensions superiors a 500 V però tensions superiors a 750 V però
inferiors o iguals a 1000 V inferiors o iguals a 1500 V
Article 5. Indica les proteccions que han de tenir les instal·lacions elèctriques que
podrien produir pertorbacions sobre altres instal·lacions.
Article 6. Indica que els materials i els equips utilitzats en les instal·lacions s’han
d’usar en la forma i per a la finalitat per a la qual van ser fabricats.
Article 7. Determina que si en una instal·lació elèctrica hi ha elements amb

tensions superiors als límits del REBT, s’aplicaran els reglaments que regulen
aquestes tensions.
Article 8. Regula com es defineixen les tensions i els corrents de les xarxes de
distribució.
Article 9. Defineix una instal·lació d’enllumenat exterior com aquella instal·lació

que té com a finalitat la il·luminació de les vies de comunicació o circulació i les
dels espais compresos entre edificacions que han de romandre il·luminats.
Article 10. Classifica els tipus de subministrament entre normals i complementa-

ris o de seguretat.
Article 11. Determina que s’han d’establir prescripcions especials als locals
i emplaçaments mullats o en els quals hi ha atmosfera humida, gasos o pols
de matèries no inflamables, temperatures molt altes o baixes respecte a les
temperatures normals i, en general, en tots aquells on sigui necessari mantenir
instal·lacions elèctriques en circumstàncies diferents de les considerades com de
risc normal, per a la utilització de l’energia elèctrica en baixa tensió.
Article 12. Indica que s’ha d’establir una previsió de càrregues i consums que
s’han de facilitar a totes les empreses subministradores, a fi de poder adequar el
creixement de les seves xarxes i centres de transformació.
Article 13. Fa referència a les característiques que s’han de seguir pel que fa a la
Tipus de subministraments
reserva de local.
Subministraments normals: són
els efectuats a cada abonat per Article 14. Indica que les empreses subministradores poden proposar especifi-
una sola empresa distribuïdora
amb un sol punt de lliurament de cacions sobre la construcció i muntatge de connexions de servei, línies generals
l’energia. Subministraments
complementaris o de seguretat: d’alimentació, instal·lacions de comptadors i derivacions individuals. En qualse-
inclouen els que puguin realitzar
dues empreses de vol cas, aquestes especificacions s’han d’ajustar al REBT.
subministrament diferents o la
mateixa empresa, però amb
mitjans de transport i distribució Article 15. Defineix què és una connexió de servei i una instal·lació d’enllaç.
independents, o el mateix usuari
a través de mitjans de producció S’anomena connexió de servei la part de la instal·lació de la xarxa de distribució
propis.
que alimenta la caixa general de protecció. Són instal·lacions d’enllaç les que
uneixen la caixa general de protecció, aquesta inclosa, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari.
Les companyies subministradores han de facilitar els valors màxims previsibles

de les potències o dels corrents de curtcircuit de les seves xarxes de distribució, a
La connexió de servei és fi que el projectista tingui en compte aquesta dada en els seus càlculs.
responsabilitat de l’empresa
subministradora, que
n’assumeix la inspecció i
verificació final.
Article 16. Defineix les instal·lacions interiors.
Les instal·lacions interiors s’han de realitzar amb les càrregues equilibrades

subdividides en circuits. A més, els sistemes de protecció per a les instal·lacions
interiors han d’impedir els efectes de sobretensions i sobreintensitats i protegir
dels contactes directes i indirectes.
Les instal·lacions interiors o receptores són les que, alimentades per una
xarxa de distribució o per una font d’energia pròpia, tenen com a finalitat la
utilització de l’energia elèctrica.
Article 17. Indica que la instal·lació de receptors i el sistema de protecció per

connexió de terra han de respectar les instruccions tècniques complementàries.
Article 18. L’article 18 indica que únicament podran realitzar les instal·lacions
elèctriques els instal·ladors autoritzats. També estableix que la posada en servei i
utilització de les instal·lacions elèctriques ha de seguir el següent procediment:
1. Elaboració d’una documentació tècnica que defineixi les característiques de

la instal·lació, prèviament a l’execució.
2. Permís per fer la connexió. L’empresa subministradora no podrà connectar

la instal·lació receptora a la xarxa de distribució si no li és lliurada la còpia
corresponent del certificat d’instal·lació degudament diligenciat.
3. Verificació de la instal·lació per part de l’instal·lador.

1. En funció del tipus d’instal·lació és possible que sigui necessari una inspec-
ció inicial per un organisme de control.
2. En acabar la instal·lació l’instal·lador autoritzat emetrà un certificat d’ins-

tal·lació, en el qual es farà constar que aquesta instal·lació s’ha realitzat de
conformitat amb el que estableix el REBT i les seves instruccions tècniques
complementàries i d’acord amb la documentació tècnica.
3. El certificat, juntament amb la documentació tècnica, s’ha de dipositar

davant l’òrgan competent de la comunitat autònoma, a fi d’enregistrar la
instal·lació esmentada, i rebre les còpies necessàries de cada interessat i la
sol·licitud de subministrament d’energia.
Article 19. Explica que l’empresa instal·ladora ha de confeccionar unes instrucci-

ons per al correcte ús i manteniment de la instal·lació elèctrica. Tota instal·lació
elèctrica haurà d’anar acompanyada d’unes instruccions generals d’ús i del seu
manteniment, i dels documents propis de la instal·lació, com són l’esquema
unifilar (vegeu figura 1.1) i el plànol de traçat de les canalitzacions, de les xarxes
de terra i ubicació dels materials utilitzats. Instal·lacions que s’han de
revisar
F igur a 1 . 1 . Esquema unifilar d’una instal·lació elèctrica Hi ha instal·lacions elèctriques
que s’han d’inspeccionar
periòdicament (per exemple
l’enllumenat d’emergència). És
molt important garantir-ne l’estat
de funcionament mitjançant un
manteniment adequat; per tant,
s’hauria de contractar el
manteniment a un instal·lador
autoritzat.
Les autoritzacions
concedides per les
comunitats autònomes als
instal·ladors tindran àmbit
Article 20. Indica que els titulars de les instal·lacions han de mantenir en bon estatal.
estat de funcionament les seves instal·lacions, i fer-les servir d’acord amb les seves
característiques i abstenint-se d’intervenir-hi per modificar-les.
Article 21. Assenyala que l’Administració pública competent pot fer les inspecci-
ons i controls que estimi necessaris. Llista de totes les normes
de referència
Article 22. Indica que les instal·lacions elèctriques de baixa tensió les han En la instrucció tècnica
complementària ITC-BT-02 s’ha
d’executar instal·ladors autoritzats en baixa tensió, autoritzats per a l’exercici de de recollir la llista de totes les
normes, identificades pels títols,
l’activitat. la numeració, i ha d’incloure
també l’any d’edició.
Article 23. Estableix que les prescripcions del REBT tenen la condició de mínim
obligatori, de manera que les instal·lacions realitzades de conformitat amb el
REBT proporcionen les condicions de seguretat a fi de preservar les persones i
els béns, quan s’utilitzen d’acord amb la seva finalitat.
Article 24. Indica que pot haver-hi excepcions si prèviament hi ha la corresponent

sol·licitud, on s’han d’exposar els motius i les mesures de seguretat alternatives,
les quals no poden rebaixar, en cap cas, els nivells de protecció del REBT.
Article 25. Indica que l’Administració pública ha d’acceptar els certificats emesos
per organismes dels altres estats membres de la Unió Europea o de l’Espai
Econòmic Europeu.
Article 26. Assenyala quines són les normes de referència. Les instruccions
tècniques complementàries poden establir l’aplicació de normes UNE o d’altres
de reconegudes internacionalment a fi de facilitar l’adaptació a l’Estat.
Article 27. Indica que quan es produeixi un accident que ocasioni danys o
víctimes, la companyia subministradora ha de redactar un informe per tal de poder
determinar-ne les causes, a efectes estadístics, així com disposar les correccions
Per veure tots els en el REBT.
certificats i models
proposats per la
Generalitat de Catalunya Article 28. Fa referència a les infraccions i sancions. Les infraccions es classifi-
haureu d’accedir a la
secció “Adreces d’interès”, quen en molt greus, greus i lleus. Són infraccions molt greus les tipificades com
on hi ha l’enllaç web a
l’organisme de gestió a greus, quan d’aquestes resulti un dany o perill molt greu per a les persones, la
empresarial encarregat
d’aquests tràmits. flora, la fauna, les coses o el medi ambient.
Són infraccions greus, entre d’altres:
• L’ocultació, modificació de les dades o l’expedició de certificats no concor-

des amb la realitat dels fets.
• La fabricació, importació, venda, transport, instal·lació o utilització de pro-

ductes o aparells sense complir les normes reglamentàries, quan comporti
un dany o perill greu per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi
ambient.
• La posada en funcionament de les instal·lacions sense tenir l’autorització.
• L’incompliment de les especificacions en matèria de seguretat.
• La inadequada conservació i manteniment de les instal·lacions.
Són infraccions lleus:
• L’incompliment de qualsevol altra prescripció reglamentària no esmentada

anteriorment.
• La falta de col·laboració amb les administracions en l’exercici de les seves

La quantia de les sancions funcions.
Per a les quanties de les sancions
es tindrà en compte la
importància del dany, el grau de
participació, la capacitat Article 29. Indica que el centre directiu competent en matèria de seguretat
econòmica de l’infractor, la
intencionalitat i la reincidència. industrial del Ministeri de Ciència i Tecnologia ha d’elaborar i mantenir ac-
tualitzada una guia tècnica per a l’aplicació pràctica del REBT i les seves
instruccions tècniques complementàries. Aquesta guia d’aplicació del REBT
ens ajudarà a aclarir conceptes de cada ITC-BT o dels articles i sobretot ens donarà
unes recomanacions pel que fa a nivells recomanats d’equipament actuals de les
instal·lacions en un habitatge. Per tant, aquesta guia no és de compliment obligat,
però sí que és aconsellable l’ús pràctic.
1.3 Reglament electrotècnic per a baixa tensió: les instruccions

tècniques complementàries
Les instruccions tècniques complementàries (ITC) són normes tècniques

de caràcter concret que desenvolupen els 29 articles del REBT i que
s’agrupen en 51 instruccions.
De les dues parts que formen el REBT, els articles i les ITC, els instal·ladors de
categoria bàsica han de conèixer moltes de les instruccions que fan referència a les
instal·lacions més usuals en edificis, locals o indústries. En canvi, un instal·lador
de categoria especialista haurà de conèixer, o millor dit, saber posar en pràctica,
totes les ITC, tant d’instal·lacions usuals com les instal·lacions especials (vegeu la
taula 1.2).
Taul a 1. 2. Agrupació orientativa de les ITC
ITC Descripció
ITC-BT-01 Terminologia
ITC-BT-02 Normes de referència al REBT (UNE, UNE-EN, EN i

CEI)
ITC-BT-03 a ITC-BT-05 Tramitacions
ITC-BT-06 a ITC-BT-08 Xarxes de distribució
ITC-BT-09 Enllumenat exterior
ITC-BT-10 Previsió de càrregues
ITC-BT-11 Xarxes de distribució: embrancaments
ITC-BT-12 a ITC-BT-17 Instal·lacions d’enllaç
ITC-BT-18 Instal·lacions de posada a terra
ITC-BT-19 a ITC-BT-24 Instal·lacions interiors o receptores
ITC-BT-25 a ITC-BT-27 Instal·lacions interiors en habitatges
ITC-BT-28 Instal·lacions en locals de concurrència pública
ITC-BT-29 a ITC-BT-42 Instal·lacions especials
ITC-BT-43 a ITC-BT-48 Instal·lació de receptors
ITC-BT-49 a ITC-BT-51 Altres instal·lacions
1.3.1 ITC genèriques

En els “Annexos”
d’aquesta unitat trobareu
la ITC-BT-01 i 02 amb les
En les ITC genèriques hi ha les definicions usades en el REBT i en les ITC, així definicions i normes UNE
que haureu de consultar
com les normes de referència al REBT. També es determinen les característiques durant l’estudi de les
diferents ITC del REBT.
per ser instal·lador en baixa tensió, la documentació tècnica necessària i les
comprovacions que s’han de fer a les instal·lacions elèctriques. Per als termes no definits en
la ITC-BT-01 ni en les ITC
particulars s’aplica la norma
1) ITC-BT-01: es troben les definicions generals més usades al REBT. Les UNE 21302.
definicions específiques dels termes utilitzats en les ITC particulars poden trobar-
se en el text de les ITC. En la ITC-BT-01 es troben les definicions dels diferents
tipus d’aïllament, aparells, cables, canals, circuit, conductors, contactes directes i
indirectes, instal·lacions, interruptors, materials elèctrics, magnituds elèctriques,
xarxes, etc.
2) ITC-BT-02: indica les normes de referència al REBT. La informació consta

del nom de la norma UNE amb la data i una descripció de la norma.
3) ITC-BT-03: desenvolupa l’article 22 del REBT i estableix les condicions i

requisits dels instal·ladors en baixa tensió.
Un instal·lador autoritzat en baixa tensió és la persona que realitza, manté o

repara les instal·lacions elèctriques en l’àmbit del REBT i les seves ITC havent
estat autoritzat amb el que prescriu aquesta instrucció. Els instal·ladors autoritzats
en baixa tensió es classifiquen en les següents categories:
Exemple de mesura de tensió d’una
instal·lació elèctrica que realitza un
instal·lador autoritzat.
1. Categoria bàsica: instal·ladors que poden realitzar, mantenir i reparar
les instal·lacions elèctriques per a baixa tensió en edificis, indústries i
infraestructures.
2. Categoria especialista: els instal·ladors i empreses instal·ladores de la

categoria especialista poden realitzar, mantenir i reparar les instal·lacions
de la categoria bàsica i a més les corresponents, entre d’altres, a:
• Sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat.

• Sistemes de supervisió, control i adquisició de dades.
• Control de procés.
• Línies aèries o subterrànies per a la distribució de l’energia elèctrica.
• Locals amb risc d’incendi o explosió.
• Quiròfans i sales d’intervenció.
• Rètols lluminosos.
• Instal·lacions generadores de baixa tensió.
El certificat de qualificació
individual en baixa tensió té
El certificat de qualificació individual en baixa tensió és el document mitjançant
validesa a tot l’Estat
espanyol.
el qual es reconeix al seu titular la capacitat per desenvolupar les activitats en
funció de la seva categoria. Per obtenir el certificat de qualificació individual en
baixa tensió, s’ha d’acreditar davant la comunitat autònoma una sèrie de requisits
com són tenir l’edat legal laboral i coneixements teoricopràctics d’electricitat.
El certificat d’instal·lador
autoritzat té una validesa de Per obtenir l’autorització d’instal·lador en baixa tensió, s’ha d’acreditar davant la
5 anys i es renova per un
període de duració igual. comunitat autònoma que es compta, entre altres, amb els mitjans tècnics (equips
elèctrics i un local) i humans (almenys una persona amb el certificat de qualificació
individual en baixa tensió), s’ha de tenir una assegurança de responsabilitat
civil i s’ha d’estar donat d’alta a l’impost d’activitats econòmiques i al règim
corresponent de la Seguretat Social.
Totes les instal·lacions
elèctriques s’han d’executar
sobre la base d’una 4) ITC-BT-04: desenvolupa l’article 18 del REBT i determina la documentació
documentació tècnica: el
projecte i la memòria tècnica que han de tenir les instal·lacions elèctriques per ser legalment posades en
tècnica de disseny.
servei i la tramitació d’aquesta documentació tècnica.
Fi gura 1 .2. Croquis del traçat d’una instal·lació elèctrica
1. Projecte. Les noves instal·lacions necessiten l’elaboració d’un projecte, que

ha de redactar i signar un tècnic titulat. En la memòria del projecte ha de
constar:
• Les dades del propietari.

• L’emplaçament, característiques i ús al qual es destina.
• Característiques i seccions dels conductors que s’han d’utilitzar.
• Característiques i diàmetres dels tubs per a canalitzacions.
• La potència prevista dels receptors i els dispositius de seguretat
adoptats.
• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques.
• Croquis del traçat de la instal·lació (vegeu figura 1.2).
• Càlculs justificatius del disseny.
2. Memòria tècnica de disseny. S’ha de redactar sobre impresos, segons

model determinat, amb l’objectiu de proporcionar les principals dades i
característiques de disseny de les instal·lacions.
En la memòria tècnica de disseny s’han d’incloure les dades següents:
• Les dades del propietari.

• Identificació de la persona que signa la memòria i justificació de la
seva competència.
• L’emplaçament i ús al qual es destina.
• La potència prevista dels receptors.
• Càlculs justificatius de les característiques de la línia general d’alimen-
tació, derivacions individuals i els elements de protecció.
• Memòria descriptiva.
• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques.

• Croquis del seu traçat.
L’organisme de gestió
empresarial és qui
s’encarrega de qualsevol
tràmit a Catalunya. Totes les instal·lacions elèctriques han de ser efectuades pels instal·ladors auto-
ritzats en baixa tensió. En acabar la instal·lació, l’instal·lador autoritzat ha de
A la secció “Adreces
d’interès” trobareu l’enllaç realitzar les verificacions oportunes segons la ITC-BT-05.
a l’organisme de gestió
empresarial per fer tràmits
i documentació A continuació l’instal·lador autoritzat ha d’emetre un certificat d’instal·lació, que
d’electricitat.
ha d’incloure:
• Les dades principals de la instal·lació.
• La potència prevista.
• La identificació de l’instal·lador autoritzat.
El titular de la instal·lació ha de sol·licitar el subministrament d’energia a l’empre-

sa subministradora mitjançant el certificat d’instal·lació.
5) ITC-BT-05: desenvolupa els articles 18 i 19 del REBT i determina les

verificacions prèvies a la posada en servei i inspeccions de les instal·lacions
elèctriques. Les inspeccions poden ser inicials i periòdiques. S’haurà de realitzar
una inspecció inicial en les següents instal·lacions elèctriques:
• Instal·lacions industrials amb potència elevada.
• Locals de concurrència pública.
• Locals amb risc d’incendi.
• Locals mullats amb potència elevada.
• Piscines amb potència elevada.
• Quiròfans i sales d’intervencions.
• Instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència elevada.

S’hauran de realitzar
inspeccions periòdiques a
les instal·lacions que van El resultat de la inspecció pot ser:
requerir una inspecció
inicial.
• Favorable: quan no es determini l’existència de cap defecte molt greu o

greu.
• Condicionada: quan es detecti almenys un defecte greu o defecte lleu d’una

altra inspecció anterior que no s’hagi corregit. S’hauran de corregir les
Un cable mal posat en un mecanisme deficiències per obtenir la qualificació de favorable.
• Negativa: quan es detecti almenys un defecte molt greu. S’hauran de

corregir les deficiències per obtenir la qualificació de favorable.
Els defectes de les instal·lacions es classifiquen en defecte molt greu, defecte greu
i defecte lleu.
• Defecte molt greu: constitueix un perill immediat per a la seguretat de les

persones o els béns; per exemple, un contacte directe, en qualsevol tipus
d’instal·lació.
• Defecte greu: és el que no suposa un perill immediat per a la seguretat de

les persones o dels béns, però pot ser-ho en originar-se una errada en la
instal·lació. Són defectes greus:
– Inexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indi-

rectes.
– Manca d’aïllament de la instal·lació.
– Manca de protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrregues als

conductors.
– Valors elevats de resistència de terra.
– Defectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses.
– Secció insuficient als conductors.
– Manca d’identificació dels conductors “neutre” i “de protecció”.
– Manca del nombre de circuits mínims estipulats.
– Reiteració o acumulació de defectes lleus.
• Defecte lleu: qualsevol defecte que no suposa perill per a les persones o els
béns i no pertorba el funcionament de la instal·lació.
1.4 Altres normes
Les instal·lacions elèctriques necessiten, a més del REBT, altres normes que han
de ser prescrites per altres estaments públics i privats.
Les comunitats autònomes amb competència sobre indústria poden introduir

requisits addicionals sobre el REBT quan es tracti d’instal·lacions elèctriques del
seu territori.
Amb aquesta possibilitat, s’han d’incloure les normatives i instruccions publicades

en el territori competència de la Generalitat de Catalunya: Decret 363/2004.
1.4.1 Normativa per a l’aplicació del REBT a Catalunya
La normativa que regula el procediment administratiu per a l’aplicació del REBT

és el Decret 363/2004 del Departament de Treball i Indústria.
El Decret 363/2004 conté la classificació de les instal·lacions elèctriques de

baixa tensió en relació amb els tràmits administratius que requereixen per a
la seva execució, les verificacions i els controls, les noves figures d’empresa
instal·ladora i d’instal·lador autoritzat de baixa tensió, les funcions de les
entitats d’inspecció i control.
El Decret 363/2004 consta de 17 articles, els quals descrivim breument a continu-

ació:
Article 1. Descripció de l’objecte del Decret.
Article 2. Estableix l’àmbit d’aplicació a l’execució, inspecció i manteniment

de les instal·lacions elèctriques distribuïdores, receptores i generadores per a l’ús
propi, en baixa tensió, així com l’actuació de les empreses instal·ladores.
Article 3. Classifica les instal·lacions segons la seva importància i risc d’accident,

en les dues classes següents:
• Instal·lacions amb projecte: instal·lacions complexes o d’alt risc. També

necessiten certificació de direcció i acabament d’obra.
• Instal·lacions amb memòria tècnica de disseny: instal·lacions senzilles.

Les instal·lacions
elèctriques noves s’agrupen
segons el tipus d’instal·lació,
el local, la tensió i la Article 4. Descriu el procediment administratiu per realitzar les instal·lacions
potència.
elèctriques.
Article 5. Descriu en quines condicions es pot presentar el butlletí de reconeixe-

ment d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals.
Verificacions de les
instal·lacions
Abans de la posada en Article 6. Determina les verificacions, inspeccions i controls a les instal·lacions
funcionament, les instal·lacions elèctriques. El Departament de Treball i Indústria és l’encarregat d’efectuar les
elèctriques de baixa tensió han
de ser verificades per les
empreses instal·ladores que les
possibles inspeccions i controls.
realitzin.
Article 7. Determina quines instal·lacions han de tenir la inspecció inicial abans
de la posada en servei.
Article 8. Indica que s’han d’inspeccionar periòdicament, cada cinc anys, totes
les instal·lacions elèctriques de baixa tensió que van requerir inspecció inicial i
les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència elevada. Cada deu anys, les
comunes en edificis d’habitatges de potència elevada.
Article 9. Determina que els titulars d’instal·lacions elèctriques que necessitin

inspeccions periòdiques contractaran el seu manteniment amb una empresa ins-
tal·ladora, i hauran de disposar d’un llibre de manteniment que contindrà com a
mínim el registre i el resultat de les revisions i inspeccions.
Articles 10 i 11. Determinen les funcions de les entitats d’inspecció i control i

quin és el procediment d’inspecció.
Article 12. Indica que la instal·lació, l’ampliació, la modificació, el manteniment

i la reparació de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió seran realitzats per
empreses inscrites al Registre d’Empreses Instal·ladores de Baixa Tensió. Les

empreses instal·ladores de baixa tensió es classifiquen en:
• Categoria bàsica (EIBTB). Les empreses instal·ladores d’aquesta categoria

podran realitzar, mantenir i reparar les instal·lacions elèctriques per a
baixa tensió en edificis, indústries, infraestructures i, en general, totes les
establertes en l’àmbit del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, que
no es reserven a la categoria especialista (EIBTE).
• Categoria especialista (EIBTE). Les empreses instal·ladores de categoria

especialista podran realitzar, mantenir i reparar les instal·lacions de la
categoria bàsica i, a més, les corresponents a:
– Sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per

a habitatges i edificis.
– Sistemes de control distribuït.
– Sistemes de supervisió, control i adquisició de dades.
– Control de processos.
– Línies aèries o subterrànies per a la distribució d’energia.
– Locals amb risc d’incendi o explosió.
• Làmpades de descàrrega en alta tensió, rètols lluminosos i similars.
• Instal·lacions generadores de baixa tensió.
Inspeccions periòdiques
Article 13. Indica els requisits per obtenir el certificat de qualificació individual. Les inspeccions periòdiques de
les instal·lacions elèctriques han
de ser efectuades per una entitat
Article 14. Determina que cada entitat d’inspecció i control ha d’elaborar un arxiu d’inspecció i control (EIC)
concessionària de la Generalitat
de les instal·lacions realitzades per les empreses instal·ladores amb les quals tingui de Catalunya.
signats contractes de control, i de les quals hagi rebut la documentació tècnica

• ICICT, SA.
corresponent.
• ECA, Entitat
Article 15. Indica que les empreses instal·ladores han de confeccionar unes Col·laboradora de
l’Administració, SA.
instruccions per a la correcta utilització i manteniment de les instal·lacions que
s’han d’annexar al certificat de la instal·lació que es lliuri als titulars de qualsevol
instal·lació elèctrica.
Article 16. Determina que les companyies elèctriques han de trametre al Departa-
ment de Treball i Indústria la informació relativa als accidents que ocasionin danys
o víctimes.
Article 17. Fa referència a les sancions per incompliment del Decret 363/ 2004.
El Decret 363/2004 té una sèrie de normatives addicionals que fan referència al

registre d’empreses instal·ladores elèctriques, les tarifes o les entitats de formació
autoritzades en baixa tensió.
L’annex del Decret 363/2004 indica quins són els documents que s’han de presen-
tar, segons la classe d’instal·lació (instal·lacions amb projecte o instal·lacions amb
memòria tècnica de disseny).
A més del Decret 363/2004, hi ha les següents instruccions publicades en el

territori competència de la Generalitat:
• Instrucció 9/2004. Determina les condicions de seguretat en instal·lacions

elèctriques de baixa tensió d’habitatges.
• Instrucció 5/2005. Indica les característiques de les instal·lacions elèctri-

ques de firaires ambulants.
1.4.2 Normes de les companyies elèctriques, normes tecnològiques

d’edificació i normes UNE
En els annexos trobareu
les Normes particulars de
la companyia
Fecsa-Endesa a
Les instal·lacions elèctriques necessiten, a més del REBT i de la normativa pròpia
Catalunya, també de cada comunitat autònoma, altres normes que han de ser prescrites per altres
conegudes com a
vademècum. estaments públics i privats, com per exemple l’altura del tub de protecció per a la
connexió de servei aèria.
Origen de les normes UNE
Les normes UNE tenen el seu
origen en altres normes Les companyies elèctriques tenen competència en les prescripcions en la conne-
d’organismes internacionals de
normalització electrotècnica com xió de servei, línies repartidores, caixes per a comptadors que són obligatòries per
són la Comissió Electrotècnica
Internacional (CEI) o les normes
poder connectar la instal·lació interior a la xarxa de distribució. Aquestes normes,
del Comitè Europeu de conegudes per l’instal·lador com a normes particulars de la companyia, són
Normalització Electrotècnica
(CENELEC). de compliment obligat. Les companyies elèctriques escriuen les seves normes
particulars no solament complint el REBT, sinó fent-lo més estricte pel que fa a
seguretat, sobredimensionament de seccions de cables, etc...
Les normes tecnològiques d’edificació (NTE) són promulgades pel Ministeri

de Foment. No anul·len el REBT, sinó que el complementen i també és d’o-
bligatori compliment. Aquí trobarem, per exemple, normes referides a nivells
d’il·luminació mínims en vies d’evacuació o quadres elèctrics en locals de
concurrència pública, les condicions de protecció contra incendis NBE-CPI-96,
etc...
En la instrucció tècnica complementària del REBT ITC-BT-02 es recullen les

normes UNE que afecten les instal·lacions elèctriques per a baixa tensió. Les
normes UNE les estableixen l’Associació Espanyola de Normalització i Certifica-
ció (AENOR).
1.5 Normativa de prevenció de riscos laborals i de seguretat enfront

el risc elèctric
Exemples de riscos
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un factor que altera la salut • Pujar una escala: risc
d’un individu és l’ambient de treball. de caiguda
• Manipulació d’un
L’ambient de treball és el conjunt total de condicions que envolten la persona al element elèctric amb
tensió: risc
seu lloc de treball, que pot ser: d’electrocució
• Netejar una màquina

amb dissolvents: risc
• Ambient mecànic: és lo que envolta el treballador, els objectes metàl·lics, d’exposició a
contaminants químics
de fusta, d’obra...
• Utilització d’eines
portàtils elèctriques:
• Ambient físic: sorolls, temperatura, radiacions, il·luminació. risc d’exposició al
soroll
• Ambient químic: són els contaminants químics com fums, pols, aerosols,
gasos, vapors...
• Ambient biològic: contacte amb paràsits i bacteris.
• Ambient psicològic: treball inferior a les seves possibilitats, salari inferior

al treball fet, treball monòton o repetitiu...
• Ambient social: relacions amb altres persones com el superior, proveïdors,

clients...
Exemple de situacions de
perill:
L’ambient de treball influirà en el risc professional.
• Muntatge d’una
instal·lació elèctrica no
connectada a la xarxa i
sense possibilitat que es
Els riscos professionals són el conjunt de situacions laborals que poden connecti: no hi ha perill
d’electrocució.
originar danys a la salut del treballador. El risc és la combinació de la
probabilitat i de la gravetat d’una possible lesió o dany per a la salut en una • Reparació d’una
instal·lació elèctrica on
situació perillosa. s’ha tret la tensió amb
possibilitat que algú
faci la connexió: sí que
hi ha perill
En funció de la diferent intensitat de cadascun dels paràmetres, podrem valorar el d’electrocució.
risc com a molt lleu, lleu, moderat, greu o molt greu.
El perill és la font de possible lesió o dany per a la salut; no té valoració:

n’hi ha o no.
Si fem treballs en una instal·lació elèctrica en la qual hi ha perill d’electrocució,

el nivell de risc dependrà:
Classificació de riscos
El mètode William T. Fine
permet avaluar els riscos en un
• De les condicions en què es fa: amb tensió o sense tensió. lloc de treball si tenim en compte
la probabilitat del risc i la
gravetat de les conseqüències.
• De les mesures preventives que s’adoptin: si hem desconnectat la tensió o Un cop feta la classificació dels
si utilitzem eines aïllants. riscos valorats de l’1 (molt lleu)
al 5 (molt greu) el mètode ens
dóna dades per fer accions
• De l’efectivitat de les mesures preventives: possibilitat que algú connecti la correctores d’aquells riscos
potencials si tenim el compte el
tensió. cost per l’empresa.
La prevenció és el conjunt d’activitats i mesures necessàries en totes les

fases de l’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos
derivats del treball.
Hem de tenir en compte que si no utilitzem les tècniques de prevenció de riscos

laborals aquests riscos derivaran en danys professionals.
Hi ha tres tipus de danys professionals:
1. Accident laboral: és tot fet anormal, no esperat ni desitjat, que interromp

el desenvolupament normal d’un procés productiu i que, a més a més,
comporta un risc de lesions per a les persones (una caiguda d’una escala,
etc.).
2. Malaltia professional: són degudes a les condicions de treball. La malaltia

professional comporta concessions econòmiques i està regulada legalment:
Decret del Ministeri de Treball del 13 d’abril de 1961, actualitzat en l’RD
1995/1978. N’hi ha dos tipus: malalties comunes (un refredat, etc.) i
malalties professionals (una sordesa que apareix en passar anys de treballar
amb molt de soroll, etc.).
3. Altres danys: són els danys provocats sobre l’equilibri mental i social de les
persones (fatiga, estrès, la insatisfacció laboral, etc.).
La prevenció de riscos laborals està dividida en cinc especialitats:
1. Seguretat en el treball: elimina o disminueix el risc de produir els accidents

de treball.
2. Higiene industrial: preveu l’aparició de malalties professionals.
3. Ergonomia: adequa la persona al treball.
4. Psicosociologia: factors psicosocials que poden repercutir en la salut.
5. Medicina del treball: promociona la salut, la curació de malalties i la

rehabilitació.
la Guia tècnica per a
l’avaluació i prevenció del
risc elèctric de l’Institut Tota la legislació preventiva procedeix de la Unió Europea, que ha fixat directives
Nacional de Seguretat i
Higiene al Treball. o normes, i cada país ha de transposar aquestes normatives a la seva legislació
pròpia. Aquesta política de seguretat i salut de la UE es pot dividir en dos grans
aspectes:
1. La seguretat dels béns d’equip o dels productes: les empreses fabricants

o importadores establertes a la UE han d’emplenar una declaració de
conformitat, on afirmen que el producte compleix amb les exigències
mínimes de seguretat i salut que prescriu la directiva que l’afecta, i si és el
cas, ha estat confirmat per un organisme acreditat que ho certifica, com AE-
NOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació), CENELEC
(Comitè Europeu de Normalització Electrotècnia) o CEN (Comitè Europeu

de Normalització). Una mostra d’aquesta normativa la podem veure sobre
el producte amb el marcatge obligatori CE.
2. La política social: la Unió Europea ha publicat directives que regulen

l’organització de la prevenció, les condicions de treball o les característiques
dels locals i llocs de treball. Un exemple seria la senyalització normalitzada
a la feina amb el codi de colors que s’ha de conèixer (vegeu la figura 1.3).
Fig ur a 1 . 3. Senyalització i marca de producte CE
A Espanya, han anat

sorgint reformes i millores
de la llei LPRL, i tots
Els danys que es produeixen en la salut de les persones a causa del treball aquests documents els
podeu trobar a la web de
representen un autèntic problema social i tenen conseqüències físiques, morals l’Institut Nacional de
i ètiques, a més de conseqüències econòmiques per al país. Per tant, tot i què Seguretat e Higiene en el
Treball, que trobareu a les
sembli mentida, és rentable invertir en la prevenció i la seguretat a la feina. adreces d’interès.

un anunci de la
Generalitat de Catalunya
A Espanya l’adaptació de la directiva europea es va fonamentar en la Llei advertint sobre la
importància de la
31/1995 de prevenció de riscos laborals. prevenció de riscos a
l’empresa.
L’LPRL defensa el dret dels treballadors i obliga les empreses a adoptar les
mesures necessàries per aconseguir reduir o eliminar els riscos laborals. Per fer-ho
s’ha de fer una gestió de la prevenció dels riscos a l’empresa, en què tothom és
responsable, des de l’operari fins al directiu. El mètode consisteix en el següent:
1. Identificació i avaluació dels riscos per importància.
2. Mesures correctores per eliminar o reduir els riscos: aquesta etapa comporta
la planificació de l’activitat preventiva referent a la informació i formació
en matèria preventiva per als treballadors, les mesures d’emergència i la
vigilància de la salut dels treballadors.
3. Assignació de responsabilitats al personal de l’empresa.
4. Pla de formació teòrica i pràctica: es fa en funció de les responsabilitats del

personal.
5. Avaluació del pla de prevenció: la llei obliga a fer auditories cada 5 anys,
en què s’avalua l’efectivitat i fiabilitat del sistema de gestió de la prevenció
de l’empresa.
1.5.1 L’accident elèctric. Efectes de l’electricitat en el cos humà
Per poder evitar els accidents deguts a corrent elèctric, és necessari adoptar les
mesures adequades per a prevenir i protegir dels possibles riscs que poden
presentar-se.
Els riscos derivats de l’energia elèctrica són:
* Xoc elèctric per pas del corrent a través del cos humà: Per exemple, una persona
toca un conductor i li travessa un corrent.
• Risc d’incendi per sobrecàrrega dels conductors o per curtcircuit: Per

exemple, per un endoll que pot suportar només 1 A posen un lladre i a
aquest connecten molts aparells que superen l’amper. L’endoll s’escalfa
molt i acaba cremant-se.
Són molts els efectes que l’electricitat té sobre el cos humà. De fet, els nervis
funcionen amb petites descàrregues elèctriques; i si aquestes s’alteren pel pas
d’un corrent elèctric exterior, provocat per un contacte amb un conductor de la
instal·lació elèctrica, pot provocar greus accidents.
L’accident elèctric es produeix pel contacte d’una part del cos humà amb
qualsevol equip o element d’una instal·lació que tingui tensió, de tal manera
que hi ha un corrent elèctric que travessa el cos.
Els nervis i els músculs
funcionen amb petites
descàrregues elèctriques.
F igu r a 1. 4 . Cicle cardíac enfront de fibril·lació ventricular
Segons la quantitat d’intensitat del corrent que travessa el cos, i per damunt de
tot, segons el trajecte que fa pel cos humà aquesta intensitat, trobem els següents
efectes dels accidents elèctrics:
• Parada cardíaca: es produeix quan el cor rep el pas del corrent elèctric, té
repercussions irreversibles o fins i tot la mort.
• Fibril·lació ventricular: aquesta és la causa principal de mort per accident

elèctric. Cal entendre que el cor rep per part dels nervis uns impulsos
elèctrics per fer el seu batec normal. Si en comptes d’aquests impulsos
rep el corrent elèctric de 50 Hz, o el que és el mateix 50 pulsacions per
segon, el cor augmenta considerablement la seva velocitat i fa un bombeig
de sang superficial i irregular. El pitjor és que quan apareix la fibril·lació
ventricular el cor no torna a l’estat normal per ell mateix i cal fer reanimació
(abans dels 3 minuts) per no sofrir lesions irreversibles al cervell o parada
cardíaca (vegeu figura 1.4).
• Contracció muscular: ja fa molts anys (1791) que es coneix l’experiment

de Galvani, que va descobrir que en passar el corrent elèctric per una anca de
granota aquesta es contreia. Doncs el mateix li passa al múscul de qualsevol
animal, el fet de passar-hi un corrent elèctric fa que aquest es contragui
de forma involuntària. El pitjor que ens pot passar en cas de contracció
muscular involuntària és que ens quedem enganxats als conductors; és a dir,
que en lloc de deixar anar els conductors, els músculs de la mà responguin
contraient-se i agafant amb més força els conductors. Si això passés, prenent
les mesures necessàries per no quedar-nos-hi nosaltres també enganxats, cal
treure’n l’afectat o tancar el subministrament elèctric.
• Asfíxia: en aquest cas els músculs que es veuen afectats són els que
permeten la respiració, i això provoca que la persona respiri amb dificultat
i en casos de grans corrents la parada respiratòria i la mort.
• Cremades: poden ser de dos tipus, internes o externes, és a dir, per dins del
cos o per la pell. Són originades pel conegut efecte Joule i com ja sabem
l’efecte calorífic depèn del quadrat de la intensitat.
1.5.2 Factors que influeixen en el risc elèctric
Entenem per risc elèctric el risc originat pel corrent elèctric. Però aquest pot ser
molt greu o a penes perceptible. No tota l’electricitat és causa de mort, però sí
que ho pot ser de cremades. Per això cal saber en quin moment és més perillosa
l’electricitat i quins són els factors que en fan augmentar la perillositat. Convé
tenir en compte dos fets:
1. Tot tipus de contacte elèctric tindrà una durada i importància que dependrà
de les característiques de la xarxa, del valor de la tensió en el moment de
produir-se el contacte, i de la resistència òhmica de l’organisme.
2. El grau de perillositat del corrent depèn de la seva forma d’ona i, per tant,
de la seva freqüència en el cas de CA (corrent altern).
Els factors que estan relacionats amb el risc elèctric són:
• Valor de la intensitat.
Senyal de risc elèctric
• Valor de la tensió.
• Temps de pas del corrent elèctric.
• Impedància elèctrica del cos humà: la resistència interna del cos o externa
de la pell en el moment del xoc elèctric determinaran el valor del corrent
elèctric que circularà.
• Trajectòria del corrent elèctric a través del cos: si el corrent travessa la zona
on es troba el cor les conseqüències seran pitjors.
• Freqüència del corrent (en altern): en corrent altern (CA) com més freqüèn-
cia, menors són els efectes. No obstant això, en superar els 100.000 Hz
es produeix un escalfament dels teixits. En corrent continu, amb valors
d’intensitat iguals, resulta menys perillós que el CA. No obstant això, si el
CC passa durant força temps, es pot produir una embòlia gasosa.
• Capacitat de reacció de la persona: Els efectes del corrent elèctric també

depenen de la persona (l’estat físic i psicològic, el grau d’alcohol, nervio-
sisme o excitació, problemes cardíacs, edat, sexe, fatiga, raça, estar dormit
o despert, etc.).
Els dos factors més importats dels quals depèn la gravetat d’un accident
elèctric són el corrent que passi pel cos humà i la durada.
La quantitat de corrent que passi pel cos humà és donada per les resistències de
contacte i la del cos mateix, que varia molt en condicions humides. Cal, per això,
més protecció als llocs més humits, com ara cambres de bany, dutxes..., que no
pas als llocs secs. El Reglament electrotècnic de baixa tensió REBT fixa com a
tensions de seguretat els valors següents:
• 24 V per a locals o emplaçaments humits.
• 50 V en la resta dels casos.
En l’apartat de definicions del REBT (RBT-ITC-01) es defineix el corrent

de contacte com el corrent a través del cos humà o el d’un animal quan està
sotmès a una tensió elèctrica.
1.5.3 Efectes del corrent i del temps de contacte elèctric
Tot el món de l’electricitat està normalitzat i estudiat; així doncs, tenim unes fer-
mes bases per estudiar-la i comprendre-la. A més de les normes UNE (Una Norma
Espanyola), tenim les CEI, generades pel Comitè Electrotècnic Internacional, molt
utilitzades al món i que és d’on surten la majoria de les normes de tots els països.
Moltes vegades les UNE són una simple traducció de les CEI.
La norma CEI 60479-1 ens diu els efectes que una quantitat de corrent/ temps té
sobre el cos humà. Per fer-ho més fàcil s’ha dibuixat una gràfica que podem veure
en la figura 1.5 i un resum a la taula 1.3.
Fig u ra 1. 5. Zones temps-corrent
Zona 1: limitada pels 0,5 mA. És el llindar de percepció. No s’hi produeix

habitualment cap tipus de percepció.
Zona 2: situada entre el llindar de percepció i el llindar de no deixar anar, en

aquesta zona es percep el corrent elèctric però no hi ha cap efecte perillós per al
cos humà.
Zona 3: comença amb el llindar de no deixar anar; és a dir, la contracció muscular

que fa que si tenim agafat un conductor amb la mà no el puguem deixar anar
voluntàriament perquè el corrent elèctric contrau el múscul. Aquesta comença a
partir dels 10 mA per a qualsevol temps d’exposició. Cal tenir en compte que
depenent del corrent i de la durada ja poden aparèixer la fibril·lació ventricular i la
dificultat respiratòria, per la qual cosa poden produir-se efectes que són reversibles, A un electrocutat se l’ha de
tractar com un ofegat,
però necessiten primers auxilis com ara reanimació respiratòria i cardíaca. practicant-li la respiració
artificial.
Zona 4: en aquesta zona és segura la fibril·lació ventricular, i la parada cardíaca i

respiratòria, i greus cremades.
Si ens hi fixem, al voltant dels 10 mA és quan comença el perill per al cos humà en
qualsevol temps d’exposició al contacte elèctric. Però si el temps de contacte dura
menys d’un segon (1.000 ms), podem aguantar fins als 30 mA. Aquests 30 mA són
una dada molt importat que cal recordar, ja que és la que utilitzen els dispositius
La intensitat que passa pel de seguretat per interrompre el corrent elèctric.
cos és la que pot causar un
accident mortal.
Els dispositius de seguretat (diferencials) són com un vigilant continu que, quan
detecta que hi ha un corrent de 30 mA que s’escapa del circuit, desconnecta la
instal·lació elèctrica en menys d’un segon per tal que, si hi ha una persona que
està rebent el corrent, no resulti danyada.
Taul a 1. 3. Efectes sobre el cos del corrent elèctric
Intensitat Durada contacte elèctric Efectes sobre el cos
0-1 mA (0,001 A) Qualsevol temps Cap efecte. Ni tan sols es nota el

pas del corrent elèctric.
1-10 mA (0,01 A) Qualsevol temps Notem les rampades del corrent

elèctric i els músculs poden
començar a contraure’s.
10-30 mA Segons Es produeixen irregularitats al

ritme cardíac, augmenta la
pressió de la sang, els músculs es
contrauen.
10-30 mA Minuts Apareix la fibril·lació ventricular.
30-200 mA Menys d’un cicle cardíac La contracció muscular és forta.

No es produeix fibril·lació
ventricular.
30-200 mA Més d’un cicle cardíac Hi ha fibril·lació ventricular.

Inconsciència i marques visibles,
cremades.
1.5.4 Trajectòria del corrent elèctric a través del cos

El pas del corrent pel cor i
pulmons fa que
l’electrocució pugui tenir
greus efectes. El corrent elèctric, com l’aigua, segueix el camí que menys resistència ofereix.
Els elements més delicats i on pitjors conseqüències té el pas del corrent elèctric
són el cap, el cor i els pulmons.
Si no passa per aquests òrgans fonamentals, i depenent de la intensitat del corrent,

produirà cremades internes, externes o contraccions musculars, més o menys
greus. Però el pas del corrent pel cor i els pulmons pot ser mortal en funció de la
intensitat i del temps.
El corrent pot passar pel cor i els pulmons en cas, per exemple, que agafem els
conductors amb diferents mans. Aquesta és la pitjor situació en la qual ens podem
trobar. Si agafem o toquem un cable amb una mà i l’altre amb l’altra, aleshores
el corrent passa d’una mà a l’altra passant pel cor i pulmons (vegeu la figura 1.6).
Per evitar aquesta possibilitat, la gent amb experiència i que treballa amb tensió té
el costum de treballar amb una sola mà, mentre que l’altra pot estar a la butxaca,
encara que estèticament i funcionalment és un inconvenient, però hi ha la completa
seguretat que no es té un contacte mà-mà, que és molt perillós.
F igur a 1. 6. Contacte d’una mà a l’altra
L’altra possibilitat, que sol ser la més habitual, és que hi hagi contacte d’una mà
amb un cable o part amb tensió, i que el corrent passi a través del peu a terra, que
és potencial zero (figura 1.7).
F ig ur a 1. 7. Contacte d’una mà als peus
1.5.5 Resistència del cos humà
És el corrent elèctric el que és perillós per al cos humà. De què depèn el corrent
elèctric?
Com ja és habitual, recorrerem a la llei d’Ohm:

V
I=
R
La intensitat que ens passarà pel cos és la divisió entre la tensió aplicada i la
resistència del contacte més la del nostre cos. Com més tensió més intensitat (per
això les altes tensions són més perilloses que les baixes tensions) i com menys
La humitat fa que qualsevol resistència, més intensitat.
contacte tingui poca
resistència, perquè l’aigua
és conductora. La resistència del contacte i del cos humà són molt variables; i un factor
determinant d’aquesta variabilitat és la humitat, l’aigua. En cas de contacte, un
cos humit té molta menys resistència que un cos sec. Una mà o un peu que està
banyat i descalç té una resistència molt baixa i, per tant, hi passa un gran corrent
i com ja sabem un gran corrent és la causa d’un greu accident elèctric.
Fig u ra 1 . 8 . Resistència del cos humà en funció de la tensió
Vegem, en la figura 1.8, com varia la resistència del cos humà en funció de la
tensió i el resum d’aquesta en la taula 1.4.
Taul a 1. 4. Resistència del cos humà
Tensió de Pell seca (Ω) Pell humida (Ω) Pell banyada (Ω) Pell submergida
contacte (V) (Ω)
24 4.200 2.100 1.000 700
50 4.000 2.000 900 500
250 1.500 1.000 650 325
De la figura 1.8 i la taula 1.4 podem treure la següent conclusió: que la resistència
no és sempre la mateixa, depèn de la humitat i de la tensió que hi apliquem. Si hi
apliquem 50 V tenim una resistència i si hi apliquem 250 V en tenim una altra.
I el pitjor és que el cos té menys resistència a les tensions elevades; per això són
també més perilloses. I quan està mullat també té menys resistència.
Una cosa curiosa és que quan la tensió passa de 250 V és indiferent que el cos
estigui més o menys mullat, perquè totes les línies del gràfic convergeixen cap als
800 Ω.
1.5.6 Mesures de seguretat elèctrica
L’objectiu de qualsevol mètode de prevenció és l’eliminació total o la reducció

important de les causes que donen lloc a accidents elèctrics o d’altres tipus
d’accidents propis de l’electricista (caigudes a diferent nivell, relliscades, cops,
talls,etc.). El coneixement dels riscos
elèctrics, la precaució i el
sentit comú seran
Els mètodes més usats són: primordials per evitar els
accidents de treball.
• Informatius (formació en prevenció de riscos, senyalització, etc.).
• Asseguraments de la qualitat de les instal·lacions i dels aparells.
• Protecció de materials i persones amb l’ús d’aïllaments, equips de protecció

individual (EPI), barreres,etc.
A l’apartat “Elements de
protecció en habitatges”
d’aquesta unitat formativa,
A la taula 1.5 i taula 1.6 es poden veure diferents mesures de prevenció i protecció trobareu informació sobre
les mesures de protecció
que permeten tenir més seguretat en les instal·lacions elèctriques. dels contactes directes e
indirectes.
Taul a 1. 5. Proteccions del material elèctric.
Secció i aïllament Aïllament dels Proteccions contra Proteccions contra Embolcalls

adequat dels receptors sobretensions sobreintensitats
conductors degudes a
curtcircuits o
sobrecàrregues
Taul a 1. 6. Proteccions de les persones.
Contactes directes i indirectes Contactes directes Contactes indirectes
Amb molt baixa tensió de Amb embolcalls, aïllaments, Tall automàtic de l’alimentació
seguretat MBTS (ITC-BT-36) obstacles, allunyament i (protecció activa) o bé fent servir
complementant amb dispositius sistemes de protecció passiva
de corrent diferencial residual com separació elèctrica, equips
de classe II, connexions
equipotencials i locals no
conductors
Els sistemes de protecció elèctrica que ens trobem en una instal·lació es basen en
Obligacions de l’empresari
el següent:
Haurà d’estudiar les possibilitats
d’adoptar mètodes, mesures o
procediments d’organització del
• Dispositius de protecció. treball o implantar mètodes de
protecció col·lectiva, per evitar
riscos o limitar-los suficientment,
• La posada o connexió a terra. o alleugerir-ne els efectes sobre
els treballadors.
• La classificació dels receptors. Per als llocs de treball on s’hagi
de recórrer a la protecció
individual, caldrà precisar els
riscos per cobrir, les parts del
cos per protegir i els tipus d’EPI
necessaris que s’han d’utilitzar,
comparant-los posteriorment
amb les característiques dels
1.5.7 Equips de protecció individual (EPI) equips disponibles en el mercat.
Els EPI se subministraran

Un EPI és qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador, perquè el gratuïtament als treballadors,
seran d’ús personal i es vetllarà
protegeixi d’un o diversos riscos que en puguin amenaçar la seguretat o la salut, per l’ús i manteniment correctes.
i també qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat. Queden

Obligacions i drets dels
exclosos de la definició, entre d’altres, els equips següents:
treballadors
Per la seva part els treballadors o
els seus representants, a més a • Roba de treball i uniformes no destinats a protegir la salut.
més de rebre la informació i la
formació, de ser consultats i de
participar, rebran instruccions i • Equips dels serveis de socors i salvament.
ensinistrament per a la utilització
correcta dels EPI i sobre els
riscos que cobreixen. • EPI dels militars i forces de seguretat.
És obligació dels treballadors
utilitzar els EPI correctament. A • EPI dels mitjans de transport per carretera.
més, tenen l’obligació
d’informar immediatament sobre
qualsevol defecte, anomalia o • Material d’esport, autodefensa o de dissuasió.
dany sofert per l’equip que pugui
originar una pèrdua de la seva
eficàcia protectora. • Aparells portàtils de detecció i senyalització de riscos.
Classificació dels EPI
Els EPI es classifiquen en alguna de les 3 categories següents:
1. Categoria 1: EPI de disseny senzill, de protecció contra riscos mínims.

Pertanyen a aquesta categoria els guants de jardineria, didals, guants de
protecció contra solucions detergents, davantals d’ús professional.
2. Categoria 2: EPI que no reuneix les condicions de les categories I i III, de

protecció contra riscos greus.
3. Categoria 3: EPI de disseny complex, de protecció contra riscos molt greus

i irreversibles o mortals. Com a exemple pertanyen a aquesta categoria els
EPI següents:
• Els equips de protecció respiratòria filtrants que protegeixin contra els

aerosols sòlids i líquids o contra els gasos irritants, perillosos, tòxics
o radiotòxics.
• Els EPI destinats a protegir contra les caigudes verticals.
• Els EPI destinats a protegir contra els riscos elèctrics, per als treballs
fets sota tensions perilloses o els que s’utilitzin com a aïllants d’alta
tensió.
El projectista o fabricant, abans de comercialitzar un model d’EPI, haurà de

reunir la documentació tècnica indicada, elaborarà la declaració de conformitat
corresponent i posarà en cada EPI o, per defecte, a l’embalatge, la marca CE.
Calçat per evitar el risc elèctric
1.6 Protecció ambiental en les operacions de muntatge i

manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors
Com ja és sabut des de fa anys, la societat actual està degradant de manera

accelerada el planeta.
Com a professionals elèctrics i ciutadans hem de modificar els nostres hàbits amb
petites accions individuals i col·lectives, de manera que es redueixin els efectes
ambientals al nostre planeta.
La utilització massiva d’aparells elèctrics i electrònics no solament genera residus

contaminants per al planeta i les persones sinó que fabricar-los també consumeix
enormes quantitats d’energia no renovable i emissió de gasos d’efecte d’hiverna-
cle, nocius per a la salut i causants del canvi climàtic.
El 4% de les deixalles generades a Europa són d’aparells elèctrics i electrònics, i

eliminar-les és un problema seriós.
Europa, conscient del problema ambiental i compromesa amb el desenvolupament

sostenible, va crear la Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del
Consell en relació amb els aparells elèctrics i electrònics.
Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell: llei europea

que té com a finalitat implicar productors, distribuïdors, instal·ladors i
consumidors perquè s’articulin i aconsegueixin reduir la quantitat dels seus
residus, la perillositat dels seus components i fomentin el reciclatge per tal
de reutilitzar els components dels equips i, per tant, reduir l’energia i els
recursos naturals per a la fabricació de nous aparells elèctrics i electrònics.
A les adreces d’interès
trobareu els enllaços a
Espanya va traslladar aquesta directiva europea, adaptant-la al nostre país, mitjan- l’Agència de Gestió de
Residus de Catalunya, i
çant el Reial decret 208/2005, del 25 de febrer, RD RAEE (residus d’aparells també a l’Organisme de
Medi Ambient de
elèctrics i electrònics). Catalunya.
RD RAEE (208/2005): normativa d’àmbit estatal de compliment obligat

que pretén millorar el comportament de tots els agents que intervenen en
el cicle de vida dels aparells elèctric i electrònics. Afecta especialment als
professionals que generen residus derivats d’aquests aparells.
L’RD RAEE fa la classificació següent dels diferents aparells elèctrics i electrò-

nics:
• Grans electrodomèstics.
• Petits electrodomèstics.
• Equips d’informàtica i telecomunicacions.
• Aparells electrònics de consum.
• Aparells d’il·luminació.
• Eines elèctriques i electròniques.
• Joguines i equips esportius o de temps lliure.
• Materials mèdics (excepte productes implantats).

• Instruments de comandament i control.
• Màquines expenedores.
Aquesta normativa dóna molta responsabilitat als productors, els quals han de
crear sistemes de recollida d’aparells elèctrics, per als professionals i usuaris, que
garanteixin el tractament dels residus que s’han recollit. A més d’aquesta gestió
de residus per al reciclatge, han de fer un marcatge d’aquests aparells.
Un sistema integrat de gestió (SIG) de residus és una agrupació de

A Espanya cada comunitat productors d’aparells elèctrics i electrònics que té la finalitat de complir amb
autònoma té competències
ambientals i ha d’autoritzar l’obligació de recollir i reciclar les parts que componen l’aparell.
un SIG de RAEE que hi
vulgui operar.
Els productors es veuen implicats en la necessitat de dissenyar els productes amb
el mínim cost i amb el mínim impacte ambiental, utilitzant materials que es puguin
reutilitzar i recuperant els aparells que han acabat la seva vida útil.
La logística inversa es refereix a la totalitat d’operacions que fa un SIG

de RAEE en el seu procés de reciclatge d’aparells. Es basa en la gestió
del moviment de residus des del consumidor cap al fabricant i, com a
activitats d’aquest procés podem citar: activitats de recollida i transport,
de desmuntatge, tractament i reaprofitament de materials o de parts del
ECOLUM o AMBILAMP són
dos SIG que, sense ànim de producte.
lucre, s’encarregen de la
gestió de residus de
làmpades a Catalunya. Aquesta normativa és molt important tenir-la present en tot moment com a
instal·ladors elèctrics professionals, ja que com a professionals estareu en contacte
la Guia per a la recollida amb molts residus elèctrics i electrònics que es generen en oficines, centres
selectiva de residus de
lluminàries d’Ecolum. comercials, edificis d’habitatges, hospitals, escoles, a més d’altres com cartró,
vidre, etc.
La nostra tasca s’acabarà quan tots aquests residus acabin al seu lloc de recollida
selectiu, com contenidors apropiats o punts verds, de manera que no acabin en
abocadors d’escombraries i es trenqui la cadena de reciclatge.
Els SIG estan al servei del ciutadà i dels instal·ladors professionals o grans
distribuïdors de material elèctric o d’aparells elèctrics i electrònics sense cap cost,
ja que un SIG és una associació sense ànim de lucre.
En el moment de la compra d’aparells elèctrics o electrònics, inclosos en l’RD

RAEE, s’haurà de pagar un petit import anomenat cost de gestió establert per
l’RAEE. Aquesta aportació estarà destinada a les despeses que es generen de totes
Contenidor per a la recollida selectiva
d’Ambilamp les activitats que fa un SIG (punts de recollida selectius, transport de residus,
tractament de materials amb tecnologies específiques, instal·lacions de plantes de
reciclatge, etc.).
Recordem que tenim obligacions ambientals regularitzades per llei, a més de

socials i ètiques i, per tant, hi ha grans sancions que també hem de tenir en compte.
1.6.1 Fonts de contaminació de l’entorn ambiental de l’electricista
L’electricista o instal·lador elèctric ha de conèixer molt bé els materials amb els

quals treballarà cada dia i l’impacte ambiental que poden produir els seus residus
i el seu comportament si és irresponsable. A més, la seva activitat diària ha
d’estar enfocada no solament a reduir costos econòmics sinó també a cuidar el
medi ambient i el benestar social.
Residus de l’instal·lador elèctric
Les principals fonts de contaminació es poden classificar de la manera següent:
• Residus urbans: paper, cartró, envasos de plàstic, vidre o metall, restes

orgàniques, roba i draps bruts.
• Restes de demolicions i obres.
• Residus industrials inerts: restes de plàstic, material elèctric substituït, com PVC
El PVC és un polímer
tubs de plom, cables o eines velles. termoplàstic sintètic obtingut per
polimerització del clorur de vinil
com a únic monòmer. El
• Residus perillosos: detectors radioactius, parallamps, mecanismes que policlorur i el clorur de vinil són
contenen mercuri, fluorescents, aerosols, piles, bateries, etc. una font de greus impactes
ambientals, tant en la fabricació
(emissions de clorur de vinil i
• Emissions a l’atmosfera: soroll acústic, pols, fums i gasos tòxics. generació de residus especials),
com en el processament (ús de
metalls pesants i altres
substàncies químiques
Com a exemples de bones conductes ambientals d’un electricista podrien enume- problemàtiques) i la incineració
(emissions d’àcid clorhídric i
rar les següents: organoclorats).
• Minimitzar la producció de residus i emissions de gasos nocius.
• Seleccionar i separar els residus en diferents caixes per la recollida selectiva

posterior adequada.
• Planificar bé els materials necessaris per reduir els sobrants de la instal·lació, Contenidor per a la recollida selectiva
d’Ambilamp
com per exemple l’excés típic de conductors i canalitzacions.
• Promoure la reutilització dels cables, tubs i canals de la mida i secció

adequada.
• Estalviar aigua i energia i recursos naturals exhauribles en general.
• Complir amb les normatives ambientals vigents i les normes del municipi
on es treballa.
• Escollir preferentment eines i materials que compleixin les normatives

ambientals durant la fabricació, que siguin reciclables i envasats amb
materials reutilitzables. Normalment aquests materials incorporen marques
o símbols ambientals que hem de conèixer.
• Intentar evitar l’ús de productes químics amb components agressius per al

medi ambient com dissolvents aquosos, detergents biodegradables, etc.
• Escollir lluminàries de baix consum energètic, alta eficiència lluminosa i

llarga vida útil, i descartar les d’incandescència.
• Evitar l’excés de soroll de màquines elèctriques.
• Promoure l’ús d’energies renovables i l’educació ambiental.
1.6.2 Classificació dels residus generats per a la retirada selectiva
Un dels punts més importants de les tasques de l’instal·lador serà la de finalitzar

la feina amb una gestió correcta dels residus generats durant les activitats. La
seva tasca acabarà quan cada material o residu quedi dipositat al seu contenidor
municipal en les condicions apropiades per a la retirada i el tractament posterior
per al reciclatge.
La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents

fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-los reciclar. La
recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part
de l’energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries
primeres verges.
Cada municipi disposa de diferents mecanismes o sistemes de recollida selectiva,

dels quals ens haurem d’informar per tal de complir la normativa municipal de
la Guia de les bones
gestió de residus.
pràctiques ambientals de
l’instal·lador electricista.
Hi ha diferents sistemes de recollida en funció dels diferents tipus de residus
existents, com ara:
• Residus municipals o urbans: normalment es tracta del sistema de recollida

típic, en què trobem contenidors de colors als carrers per al vidre (contenidor
verd), paper i cartró (contenidor blau), envasos (contenidor groc) i matèria
orgànica i restes (contenidor marró). Aquesta separació dels residus es diu
en fraccions, i podem trobar contenidors municipals a les voreres, soterrats,
pneumàtics o fins i tot sistemes de recollida a domicili a una determinada
hora (porta a porta).
• Restes de demolicions i obres: es consideren residus de la construcció,

d’acord amb la normativa, aquells residus que es generen en una obra
de construcció o demolició. Hi ha punts verds o deixalleries municipals
(mòbils o fixes) on ens podrem desfer de les runes complint la normativa.
Una altra manera és comprant sacs de runes i pagar una taxa municipal per
la recollida específica d’aquests materials.
• Residus industrials i residus perillosos: durant les feines l’electricista haurà

de separar en caixes cada tipus de residu en funció de les possibilitats
de reutilització. Per exemple, hi pot haver residus de làmpades, residus
d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), piles i acumuladors, fluorescents,
metalls, etc. Per a la recollida selectiva poden sol·licitar ajuda gratuïta de
recollida i transport a un SIG, o bé, fer servir contenidors específics que es
poden trobar en centres comercials, distribuïdors de material elèctric, etc.

Una altra solució podria ser fer servir les deixalleries mòbils o el punt verd
més proper.
A la figura 1.9 es pot observar el model logístic d’Ambilamp per accedir a la

recollida i transport de les làmpades des de l’usuari domèstic fins al mercat
professional, per acabar en una planta de tractament. Les làmpades es
depositaran als contenidors
sense l’embalatge de cartró
Fi g ura 1 .9. Model logístic d’Ambilamp o plàstic, i és molt important
que no es trenquin, ja que el
mercuri entraria en contacte
amb el medi ambient abans
d’arribar a la planta de
reciclatge.
És important saber que les làmpades estan fetes de vidre, plàstic i metall, materials
que es poden reciclar i reutilitzar, però també tenen mercuri, que en ser tan
contaminant per al medi ambient s’ha de recuperar completament. Hem de saber
que només en la RAEE apareixen les làmpades que contenen mercuri; la resta, com
les bombetes incandescents o els halògens, no s’han de depositar als contenidors
dels fluorescents, les bombetes d’estalvi o les de descàrrega (vegeu la figura 1.10
i la figura 1.11).
F ig ur a 1. 10 . Làmpades no incloses en la RAEE

F igu ra 1 .1 1 . Làmpades incloses en la RAEE

2. Circuits elèctrics bàsics
La instal·lació elèctrica d’un habitatge, comerç o indústria s’ha de realitzar

mitjançant circuits elèctrics que donin resposta a les diferents necessitats i segons
les prescripcions de la normativa. Els circuits es representen mitjançant diferents
tipus d’esquemes. Aquests esquemes es componen de símbols gràfics que han de
ser coneguts i normalitzats.
Els símbols que s’utilitzen en la representació gràfica d’instal·lacions elèctriques

es realitzen segons la norma UNE-EN-60617.
2.1 Simbologia
A la secció “Annexos”
trobareu un manual de
Per representar en esquemes els diferents elements reals en una instal·lació l’electricista molt útil,
gràcies a PLCMadrid,
s’utilitzen símbols normalitzats. D’aquesta manera es simplifica la representació amb la simbologia més
important per a
i interpretació. l’instal·lador elèctric.
La simbologia té per objectiu la representació senzilla i esquemàtica de

qualsevol element de fabricació normalitzada.
El fet de treballar amb símbols fa que realitzar esquemes sigui simple i ràpid. La
grandària dels símbols no és proporcional a la grandària de l’element real; els
símbols tenen tots una grandària més o menys igual, proporcional a l’esquema on
es col·loquen.
La simbologia està normalitzada segons la norma UNE-EN-60617. Aquesta

norma es divideix en apartats en funció dels tipus de símbols. En la taula 2.1
es descriuen cadascun d’aquests apartats.
Taul a 2. 1. Apartats de la norma UNE-EN-60617
Apartat Descripció
UNE-EN 60617-2 Elements de símbols, símbols distintius i altres

símbols d’aplicació general
UNE-EN 60617-3 Conductors i dispositius de connexió
UNE-EN 60617-4 Components passius bàsics
UNE-EN 60617-5 Semiconductors i tubs electrònics
UNE-EN 60617-6 Producció, transformació i conversió de l’energia

elèctrica
UNE-EN 60617-7 Dispositius de control i protecció
UNE-EN 60617-8 Instruments de mesura, làmpades i dispositius de

senyalització
Tau la 2 . 1 (continuació)
Apartat Descripció
UNE-EN 60617-9 Telecomunicacions: commutació i equips perifèrics
UNE-EN 60617-10 Telecomunicacions: transmissió
UNE-EN 60617-11 Esquemes i plànols d’instal·lació, arquitectònics i

topogràfics
UNE-EN 60617-12 Operadors lògics binaris
UNE-EN 60617-12 Operadors analògics
Els símbols sovint es troben dins d’una malla de 2,5 mm. Aquesta malla de
disseny de fons permet determinar les proporcions del símbol. A més dels símbols
generals (taula 2.2), hi ha altres símbols molt utilitzats, com poden ser els símbols
de receptors i càrregues com són les làmpades i fluorescents (taula 2.3), els
símbols de connexions com són les preses de corrent i les regletes de connexions
(taula 2.4), els símbols d’elements de comandament com són els interruptors i
els commutadors (taula 2.5), els símbols d’elements de protecció com són els
fusibles i els interruptors automàtics diferencial i magnetotèrmic (taula 2.6), o
altres símbols com són els transformadors i motors (taula 2.7).
Taul a 2. 2. Símbols generals
Símbol Significat
Corrent continu
Corrent altern
Efecte tèrmic
Efecte inductiu
Pila, acumulador, bateries de piles o acumuladors
Terra
Massa
Equipotencialitat
Conductor
Conductors en representació unifilar. Forma 1
Conductors en representació unifilar. Forma 2
+ Polaritat positiva
- Polaritat negativa
Taul a 2. 3. Símbols de receptors i càrregues
Símbol Significat
Làmpada. Símbol general i multifilar
Làmpada. Símbol unifilar
Tub fluorescent. Símbol multifilar
Equip fluorescent. Símbol unifilar
Encebador
Timbre
Resistència
Resistència variable
Condensador
Condensador polaritzat
Bobina. Reactància
Bobina amb nucli magnètic
Bobina amb entreferro al nucli magnètic
Taula 2. 4 . Símbols de connexions
Símbol Significat
Presa de corrent. Símbol multifilar
Presa de corrent. Símbol unifilar

Símbol Significat
Connexió elèctrica
Derivació. Punt de bifurcació equipotencial. Forma 1
Derivació. Punt de bifurcació equipotencial. Forma 2
Unió doble de conductors. Punt de doble bifurcació

equipotencial. Forma 1
Unió doble de conductors. Punt de doble bifurcació

equipotencial. Forma 1
Born de connexió
Regleta de connexió
Connector femella
Connector mascle
Taul a 2. 5. Símbols d’elements de comandament
Símbol Significat
Contacte normalment obert. Símbol multifilar
Contacte normalment tancat. Símbol multifilar
Interruptor normalment obert. Símbol multifilar
Interruptor. Símbol unifilar

Tau l a 2.5 (continuació)
Símbol Significat
Contacte commutat. Símbol multifilar
Commutador. Símbol multifilar
Commutador. Símbol unifilar
Commutador d’encreuament. Símbol multifilar
Commutador d’encreuament. Símbol unifilar
Polsador normalment obert. Símbol multifilar
Polsador. Símbol unifilar
Interruptor doble. Símbol multifilar
Interruptor doble. Símbol unifilar
Automàtic d’escala. Símbol multifilar
Automàtic d’escala. Símbol unifilar
Teleruptor. Símbol multifilar
Teleruptor. Símbol unifilar

Símbol Significat
Taul a 2. 6. Símbols d’elements de protecció
Símbol Significat
Fusible
Fusible interruptor
Interruptor automàtic magnetotèrmic F+N. Símbol

multifilar
Interruptor automàtic magnetotèrmic bipolar. Símbol

multifilar
Interruptor automàtic magnetotèrmic trifàsic. Símbol

multifilar
Símbol Significat
Interruptor automàtic magnetotèrmic. Símbol unifilar
Interruptor automàtic diferencial bipolar. Símbol

multifilar
Interruptor automàtic diferencial. Símbol unifilar
Taula 2. 7 . Altres símbols
Símbol Significat
Transformador. Forma 1
Símbol Significat
Transformador. Forma 2
Transformador trifàsic estrella-triangle. Forma 1
Transformador trifàsic estrella-triangle. Forma 2
Escalfador d’aigua
Ventilador
Motor de corrent continu
Motor pas a pas
Motor de col·lector sèrie monofàsic
Motor sèrie trifàsic
Motor síncron monofàsic

Símbol Significat
Motor d’inducció trifàsic
Motor d’inducció trifàsic amb rotor bobinat
Motor d’inducció trifàsic amb estator en estrella
2.2 Esquemes de circuits elèctrics. El plànol elèctric
Un esquema és una representació de tipus gràfic en la qual es mostren com es

connecten entre si els elements que formen part del circuit. Els esquemes poden
ser:
• Funcionals.
• Multifilars.
• Unifilars.
2.2.1 Esquema funcional
L’esquema funcional té per finalitat comprendre el principi de

funcionament del circuit que es representa.
L’esquema funcional representa tots els elements de la instal·lació amb totes les
connexions. S’ha de realitzar de manera senzilla i esquemàtica per a una fàcil
comprensió del funcionament del circuit.
A tall d’exemple, en la figura 2.1 es mostra l’esquema funcional d’un punt de

llum amb interruptor. Qualsevol de les dues representacions és correcta. Les
dues línies L1 i N representen la fase i el neutre. Es pot observar com un circuit
comença a la fase i acaba al neutre. Entre la fase i el neutre hi ha els mecanismes
com l’interruptor i les càrregues com la làmpada.
Hem de tenir en compte que les càrregues sempre aniran connectades entre fase i
neutre, mentre que els mecanismes d’interrupció del corrent elèctric (interruptors,
commutadors, etc.) hauran d’estar connectats tallant la fase.
Fig u ra 2 . 1 . Esquema funcional d’un punt de llum amb interruptor
2.2.2 Esquema multifilar, circuital o de circuit
L’esquema multifilar descriu com es realitzen les connexions dels elements

i el nombre de conductors que formen part del circuit.
En l’esquema multifilar es representen tots els elements i conductors amb les

connexions i la situació semblant a la dels elements reals. Cada conductor es
representa amb una sola línia i cada connexió es correspon amb la realitat.
F igu ra 2 .2 . Esquema multifilar d’un punt de llum amb interruptor

Com observem en la figura 2.2, on hi ha representat l’esquema multifilar d’un punt

de llum amb interruptor, hi ha la caixa de derivació amb la regleta de connexions
a l’interior. Els conductors són agrupats i s’ha d’indicar el nombre de conductors
amb línies perpendiculars i transversals, juntament amb el nombre de conductors
agrupats. Cada mecanisme com l’interruptor s’ha de representar dins d’una única
caixa.
2.2.3 Esquema unifilar
L’esquema unifilar simplifica els esquemes funcionals i multifilar i redueix

el nombre de conductors i els símbols dels elements utilitzats.
En un esquema unifilar els
símbols utilitzats estan
El cablatge es representa amb una sola línia amb unes línies transversals, que normalitzats sense
contactes.
indiquen el nombre de conductors que hi ha agrupats, generalment amb un tub
de protecció.
Si el nombre de cables és igual o inferior a tres, s’indica amb unes línies

transversals. Si el nombre de cables és superior a tres, s’indica amb una línia
transversal amb una xifra numèrica, que indica el nombre de cables.
La figura 2.3 és un esquema unifilar d’un punt de llum amb interruptor on hi ha dos
cables per a la làmpada, dos d’entrada al circuit (230 V) i dos per al mecanisme
interruptor.
F ig ur a 2. 3. Esquema unifilar d’un punt de llum amb interruptor

2.2.4 Plànol elèctric
El plànol elèctric és una representació dels circuits, normalment en planta,

on hi ha d’haver un caixetí normalitzat amb la informació necessària per
interpretar el dibuix, com l’escala, el nom del plànol, de l’instal·lador, la
ubicació de l’edifici, etc. En vista en planta s’utilitza la representació
de l’esquema amb simbologia unifilar i permet situar els elements i les
canalitzacions indicant el número de conductor amb línies transversals.
A vegades la vista en planta només s’utilitza per situar en l’espai
els mecanismes i els receptors fent una unió entre aquests amb línia,
normalment, discontínua.
F igu r a 2. 4 . Plànol de la instal·lació elèctrica d’un habitatge
Com a exemple, la figura 2.4 és el plànol de la instal·lació elèctrica d’un habitatge

on s’observa l’ús de la simbologia unifilar però només mostra la distribució i la
relació entre els mecanismes, els punts de llum i les preses de corrent.
La figura 2.5 mostra una vista en planta d’una part d’un habitatge on s’observa
l’esquema unifilar amb el nombre de conductors amb les línies transversals.
En concret, es tracta d’una instal·lació de dos punts de llum en paral·lel amb
interruptor i brunzidor activat amb polsador.
Fi gura 2 .5. Esquema unifilar vista en planta
Altres variants de plànols elèctrics són l’alçat i la perspectiva isomètrica, cavallera

o amb un punt de fuga. Gràcies a la vista en perspectiva de l’habitació o l’habitatge
l’instal·lador elèctric també pot traçar les canalitzacions amb tubs o canals indicant
les mides dels tubs requerits per trams i respectant les alçades i distàncies que
marca el reglament (vegeu la figura 2.6).
Fi g ura 2 .6. Perspectiva amb punt de fuga de la instal·lació elèctrica d’una habitació
La figura 2.7 mostra una instal·lació de tubs amb perspectiva isomètrica, o sigui,
amb eixos xyz a 120 graus.
Fig u ra 2 . 7 . Instal·lació de tubs en perspectiva isomètrica
2.3 Circuits bàsics
Els circuits bàsics són una sèrie d’esquemes elèctrics amb els diferents
elements que es poden trobar en un habitatge, local comercial, industrial
o qualsevol altre amb finalitats anàlogues.
A partir dels circuits bàsics es poden fer variants i combinacions per fer circuits
més complexos.
El circuit més senzill és un interruptor amb una làmpada o una base d’endoll.
Si calen més làmpades s’ha de fer en paral·lel. Una altra possibilitat també és
controlar el llum des de dos o tres llocs diferents; aleshores és necessari utilitzar
commutadors en comptes d’un interruptor. Altres tipus de circuits bàsics són el
polsador amb timbre i l’ús de fluorescents.
Els conductors de la instal·lació han d’estar fàcilment identificats, especialment

pel que fa als conductors neutre i de protecció. Aquesta identificació s’ha de fer
pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan hi hagi un conductor neutre
a la instal·lació s’ha d’identificar pel color blau clar. El conductor de protecció
s’ha d’identificar pel doble color verd-i-groc. Tots els conductors de fase o, si
escau, aquells per als qual no es prevegi el seu pas posterior a neutre, s’han
d’identificar pels color marró o negre. Quan es consideri necessari identificar
tres fases diferents, es pot utilitzar el color gris.
A la taula 2.8 podeu veure el codi de colors que hem de respectar en els circuits
que formen les instal·lacions (ITC-BT-26).
Taul a 2. 8. Colors dels cables en instal·lacions d’interior

Conductor Color
Neutre Blau
Protecció Verd-i-groc
Fase Marró, Negre o Gris
2.3.1 Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor
El control d’una làmpada des d’un únic punt es fa mitjançant un interruptor. Quan
l’interruptor és obert no hi ha circulació de corrent i la làmpada no s’encén. Quan
es tanca l’interruptor hi ha circulació de corrent i la làmpada s’encén (vegeu figura
2.8).
Fig ur a 2 . 8. Esquema funcional d’un punt de llum amb

interruptor
Segons la ITC-BT-26 s’han d’instal·lar conductors de protecció per acompanyar

els conductors actius en tots els circuits de l’habitatge fins als punts d’utilització.
En la figura 2.9 trobareu un exemple de com s’instal·laria un punt de llum amb
conductor de protecció juntament amb la fase i el neutre. En aquesta imatge hi ha
dos tipus d’esquema: un esquema multifilar, en què es veu perfectament el cable de
protecció PE (verd i groc) i podem comprovar que la làmpada té connexió directa,
i un altre esquema unifilar, en què podem veure que hi ha tres fils que retornen des
de la làmpada (fase, neutre i cable de protecció).
A tots els receptors hem de fer arribar la fase (negra, marró o grisa), el neutre
(blau) i el cable de protecció (verd i groc), independentment que la làmpada o
el receptor tingui parts metàl·liques o no. La instal·lació s’ha de fer amb els tres
conductors, ja que mai no sabrem si l’usuari canviarà el receptor per un que tingui
parts metàl·liques, i per tant, el conductor de protecció ha d’estar disponible per
connectar-lo a les masses.
A la figura 2.10 es poden observar dos tipus de magnetotèrmics de tall omnipolar

que trobareu al mercat, però amb una diferència molt important. Si us fixeu en la
simbologia veureu que en el model bipolar el circuit de detecció està duplicat, i

per tant és indiferent on connecteu el neutre. En el model unipolar el neutre no
tindrà circuit de detecció magnètic i tèrmic i s’obrirà arrossegat per la detecció
a la fase un instant després. Si connectem el neutre on no correspon, en obrir-se
aquest abans que la fase, es produirà una sobretensió permanent per tall del neutre,
amb un perill per als equips o les persones a causa d’aquesta sobretensió.
Fig u ra 2 . 9 . Exemple de conductor de protecció en el circuit d’il·luminació
A l’apartat “Elements de
protecció en habitatges”
trobareu informació Fig ura 2 . 1 0 . Dos magnetotèrmics de tall omni-
referent a proteccions
polar
contra sobretensions
permanents, i també
l’explicació detallada del
funcionament d’un
magnetotèrmic i d’un
diferencial.
2.3.2 Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor i amb base

d’endoll
La instal·lació d’una base d’endoll es fa sempre en paral·lel entre la línia de fase i

neutre.
La figura 2.11 és l’esquema funcional d’un punt de llum amb interruptor i base
d’endoll. La base d’endoll és en paral·lel. Hi ha una nova línia anomenada TT o
PE, que és la presa de terra.
Figu r a 2 . 11 . Esquema funcional d’un punt de llum amb

interruptor i base d’endoll
F igur a 2 . 1 2. Punt de llum amb presa de corrent
Bases bipolars 1016 A i de 25A per a

cuina
L’esquema de la figura 2.12 serveix com a circuit bàsic però mai es trobarà en una
instal·lació real, ja que la normativa especifica que la instal·lació elèctrica per als
llums ha de ser un circuit diferent de la instal·lació elèctrica per a les preses de
corrent (base d’endoll).
2.3.3 Instal·lació de dos llums en paral·lel
La connexió de les làmpades es fa en paral·lel, és a dir, comparteixen les mateixes

connexions a l’interruptor, per una banda, i al neutre, per l’altra. En la figura 2.13
es mostra l’esquema funcional de dos llums en paral·lel amb un interruptor.
Diferents models de làmpades F ig ura 2 . 1 3 . Esquema funcional de dos

llums amb interruptor
A les adreces d’interès

trobareu enllaços a webs
amb esquemes elèctrics
interessants.
F ig ur a 2 . 1 4. Esquema funcional de dos fluores-

cents amb interruptors
Com a exemple podem observar a la figura 2.14 l’esquema multifilar de dos

fluorescents en paral·lel, circuit àmpliament utilitzat a les cuines de les cases
2.3.4 Instal·lació d’un punt de llum amb dos commutats
El commutador és un element que permet seleccionar una de les dues connexions

que té el commutador. La connexió commutada permet encendre una làmpada
des d’un commutador i apagar des de l’altre commutador, a l’inrevés i des del
commutador des d’on s’ha encès. En la figura 2.15 es mostra l’esquema funcional
d’una làmpada controlada des de dos commutadors.
Figu r a 2. 15 . Esquema funcional

d’un punt de llum controlat des de dos
commutadors
Fig ur a 2 . 16 . Punt de llum commutat des

de dos punts d’actuació
El funcionament del commutador simple consisteix en el següent: quan un dels

dos commutadors canvia de posició, la làmpada s’encén, en cas que estigui
apagada, o s’apaga, en cas que estigui encesa. En canviar qualsevol dels dos
commutadors tornarà a funcionar.
Els commutadors són molt útils en passadissos o estances amb més d’una porta i
en habitacions. Així, per exemple, un commutador en una habitació pot fer que
un llum s’encengui des de la porta d’accés i s’apagui des del llit (vegeu la figura
Una alternativa al
2.16).
commutador
El teleruptor és un interruptor
electromagnètic governat amb un
o més polsadors. Consta d’un
electroimant que, en rebre un
impuls del polsador, fa que els
contactes canviïn de posició
(obert per exemple) i així
2.3.5 Instal·lació d’un punt de llum amb tres commutats
continua fins a rebre un altre
impuls (tancat per exemple).
La instal·lació amb tres Fi gu ra 2 .1 7 . Punt de llum des de tres punts

commutadors és típica de d’actuació amb encreuament
passadissos llargs, on hi ha
3 o més punts de control de
llum al final, al principi i al
mig del passadís.
Quan en una sala hi ha més de dos punts de llum que s’encenen i s’apaguen
des d’ubicacions diferents, en el moment de la instal·lació ha estat necessari
instal·lar més de dos commutadors. En aquests casos s’han d’intercalar entre els
commutadors simples els commutadors d’encreuament, que són commutadors que
porten quatre terminals, dues d’entrada i dues de sortida. En la figura 2.18 es
mostra l’esquema funcional d’una làmpada controlada des de tres commutadors,

que correspon a l’esquema de la figura 2.17. Si es vol augmentar el
nombre de commutadors
hauran de ser
Fi gu ra 2. 1 8 . Esquema funcional d’un punt de llum controlat des d’encreuament i cal ficar-los
de tres commutadors entre els commutats
simples. Aquesta solució és
més cara que la solució
amb polsadors i teleruptor.
2.3.6 Dos punts de llum des de quatre punts d’actuació amb

teleruptor
Hi ha espais que, per les seves característiques, necessiten un nombre elevat de

punts des dels quals és necessari donar servei d’il·luminació.
Fi gu ra 2 . 1 9. Dos punts de llum des de quatre punts d’actuació

amb teleruptor
Per no fer ús de dos commutadors i la resta de posicions amb encreuaments existeix

el teleruptor, que és un mecanisme elèctric que permet la connexió-desconnexió
d’un circuit elèctric des de tots els punts que sigui necessari, utilitzant per a això
un nombre molt reduït de cables, ja que l’accionament es fa mitjançant polsadors.

Una configuració com la de dos punts de llum des de quatre punts d’actuació amb
El teleruptor es pot instal·lar teleruptor la podeu veure en la figura 2.19.
dintre d’una caixa de
derivació o bé al quadre de
comandament i control.
2.3.7 Instal·lació d’un timbre amb polsador
F i g ura 2 . 2 0. Brunzidor des de tres punts d’activació
Diferents tipus de timbres
Com és el cas dels timbres, hi ha circuits que no han d’activar o desactivar

permanentment una càrrega (figura 2.21). El polsador permet activar un timbre o
làmpada i després torna a un estat de repòs desactivat.
Fig ur a 2. 21 . Esquema funcional d’un timbre amb polsa-

dor
Encara que la majoria dels circuits acostumen a ser un punt d’actuació sobre un
receptor o un grup de receptors en paral·lel, generalment lumínics, hi ha certes
situacions en què la solució passa per obtenir la configuració contrària. És a dir,
seran un grup d’actuadors en paral·lel els que hauran d’activar un únic receptor
com pot ser un senyal acústic. El circuit de la figura 2.20 ens mostra un brunzidor
que es pot activar des de tres punts diferents.
2.3.8 Instal·lació d’un fluorescent amb interruptor
Una alternativa a les làmpades incandescents són els fluorescents, que tenen un
elevat rendiment lluminós però que són més cars i tenen una instal·lació més
complexa.
Els elements d’un equip fluorescent són:
• El tub fluorescent. És una font de descàrrega elèctrica en una atmosfera de

vapor de mercuri a baixa pressió. La llum es genera per fluorescència.
• El balast o reactància. Quan la tensió de la xarxa és diferent de la tensió

d’encebament, s’utilitza un balast o reactància amb autotransformador. Elements d’un equip fluorescent: tub
fluorescent, encebador i reactància
• L’encebador. Consta de dos elèctrodes separats que es dobleguen i s’uneixen

per acció de la calor. Aquest dos elèctrodes es troben a dins d’una ampolla
amb gas neó a baixa pressió.
Funcions de la reactància
Una altra funció del balast o
• El condensador. Permet corregir el factor de potència, ja que normalment reactància és regular el corrent.
el factor de potència d’un equip fluorescent sense condensador és d’aproxi- L’augment de la ionització del
gas es tradueix en la disminució
madament cos = 0,5. de la resistència i per tant
augmenta el corrent. Aquest
augment del corrent fa
augmentar també la ionització i
així successivament, la qual cosa
En la figura 2.22 es mostra l’exemple d’un equip amb fluorescent (sense el provocaria la destrucció del tub
fluorescent si no fos per la
condensador) amb la reactància, l’encebador i el tub fluorescent. regulació del balast o reactància.
F i g ura 2 . 22 . Esquema funcional d’un fluorescent amb

interruptor
Quan es tanca l’interruptor entre els extrems dels elèctrodes de l’encebador, queda
aplicada la tensió que produeix una descàrrega a través del gas neó. Aquest
escalfa els elèctrodes i provoca una curvatura que uneix els elèctrodes; i quan
els elèctrodes s’uneixen, el corrent circula pels elèctrodes del tub fluorescent.
El corrent pels elèctrodes del tub fluorescent provoca la incandescència i l’emissió

d’electrons. Quan es produeix l’emissió d’electrons, els elèctrodes de l’encebador
es refreden, se separen i obren el circuit. En aquest moment el balast o reactància
produeix un pic de tensió que provoca la ionització del gas del tub fluorescent.
Al tub fluorescent hi ha elèctrodes que realitzen la funció d’ànode i càtode

alternativament, és a dir, elèctrodes a través dels quals no passa el corrent; i
gràcies a ells, amb el gas ionitzat dins del tub es genera un corrent altern. Els
electrons que es dirigeixen de càtode a ànode xoquen amb els àtoms de mercuri
que hi ha a l’interior del tub fluorescent, i es produeix energia en forma de radiació
A l’apartat “Potència ultraviolada, radiació lumínica no visible.
elèctrica” d’aquesta unitat
trobareu el significat de la
potència reactiva i el Quan aquesta radiació incideix sobre la substància fluorescent que hi ha a l’interior
factor de potència d’una
instal·lació. del tub, es transforma en radiació lumínica visible.
F i g ura 2 . 2 3 . Tipus d’encebadors
A la figura 2.23 podeu observar els diferents tipus d’encebadors que es troben
al mercat. Els single s’utilitzaran per a un únic fluorescent, i els series quan
la lluminària incorpori dos fluorescents en sèrie. A més, haureu de tenir en

compte les dades tècniques de potència i el rang de tensions de funcionament de
l’encebador.
La reactància del fluorescent produeix energia reactiva que provoca una disminu-
ció del factor de potència. Per corregir el factor de potència a la lluminària mateixa
es col·loca un condensador en paral·lel o sèrie al fluorescent, segons l’esquema que
proporciona el fabricant de la reactància. A la figura 2.24 teniu un exemple en què
el condensador ha de ser de valor 3,7 µF.
Fig ur a 2 . 24 . Esquema elèctric a una reactància
2.3.9 Automàtic d’escala
El circuit automàtic d’escala què es pot veure en la figura 2.25 és una configuració
destinada a donar servei d’il·luminació a un espai on la connexió es farà mitjançant
l’acció voluntària del sol·licitant i la desconnexió es farà de manera automàtica,
la qual es produirà transcorregut un cert temps. Aquest temps de retard des de
l’activació del circuit fins a la seva desconnexió s’ha de calcular com el temps
màxim que es necessita per fer el recorregut més llarg, i tenint present sempre
la possibilitat que el recorregut l’hagin de fer persones de mobilitat reduïda. Per
dur a terme la temporització d’aquests tipus de circuits, hi ha al mercat una gran
diversitat de mecanismes elèctrics, especialment destinats a fer aquesta tasca, i
que reben el nom d’automàtics d’escala.
Com succeeix en la gran majoria dels problemes que se’ns planteja resoldre, mai
no hi ha una solució única. De totes les possibilitats que hi ha, la que proposem
aquí com a exemple d’aquest tipus de circuits rep el nom d’automàtic d’escala a
tres fils, ja que el nombre de cables que s’han de portar als polsadors i làmpades
són tres, com el seu nom indica.
És interessant remarcar què ateses les característiques d’ús d’aquests tipus de

circuit, no hi ha una solució única. Aquesta solució dependrà del tipus de
necessitats i de la gran varietat d’espais on es requereixen.
Fig ur a 2 . 2 5 . Automàtic d’escala
A tall d’exemple, podríem citar la possibilitats de fer un automàtic d’escala per

plantes, en què el circuit proposat aniria en cadascuna de les plantes i anirien
tant circuits com plantes tingués l’edifici més el vestíbul. Encara que complica
el circuit i augmenta el cost, en edificis molt grans, amb moltes plantes i molts
recorreguts, pot ser un gran estalvi d’energia elèctrica.
2.4 Mesures als circuits elèctrics bàsics
A les instal·lacions elèctriques és necessari realitzar mesures per comprovar que

funcionin correctament. En el cas que hi hagi anomalies, les mesures permeten
certificar la causa mitjançant la comparació amb el que s’hauria d’obtenir en cas
Eines homologades
que funcionés correctament.
Les eines elèctriques han d’estar
homologades. L’homologació Les mesures a les instal·lacions elèctriques es realitzen amb eines que, a més, han
s’obté després de superar tota
una sèrie de proves mecàniques i de protegir d’accidents l’instal·lador.
de seguretat. Una eina
homologada porta inscrita les
característiques de Les eines i els instruments de mesura han de ser segurs, però l’instal·lador n’ha de
l’homologació.
realitzar el manteniment bàsic i un ús correcte.
Mesurar és assignar un nombre a una propietat física mitjançant una

comparació amb una altra de similar presa com a patró.
Les mesures elèctriques es fan segons unes magnituds elèctriques i unes relacions
entre aquestes magnituds, conegudes com a llei d’Ohm, potència o energia.
A les instal·lacions elèctriques és necessari mesurar algunes magnituds del circuit

elèctric com són la intensitat de corrent, la tensió, la resistència, la potència o
l’energia elèctrica. Exemples d’unitats amb
prefixos i els seus símbols
Les unitats que s’utilitzen per fer les mesures a vegades són molt grans o molt 0,2 V = 200·10-3 V = 200 mV
0,000005 A = 5·10-6 A = 5 µA
petites i per expressar-les s’utilitzen prefixos amb múltiples i sub-múltiples per tal 132.000 V = 132·103 V = 132 kV
de simplificar-ne la comunicació. En la taula 2.9 s’exposen els principals prefixos
que s’utilitzen en electricitat i electrònica
Tau l a 2. 9 . Prefixos d’unitats Prefix Símbol Factor
Tera T 1012
Giga G 109
Mega M 106
quilo k 103
mil·li m 10-3
micro µ 10-6
nano n 10-9
pico p 10-12
femto f 10-15
El sistema internacional
d’unitats
2.4.1 Magnituds elèctriques
El sistema internacional
d’unitats es basa en dos tipus de
magnituds físiques, les
fonamentals com longitud,
temps, massa, intensitat de
corrent elèctric o temperatura, i
Una magnitud física és una propietat que es pot mesurar i que s’expressa les derivades, que són
combinacions de les
amb un nombre i amb una unitat de mesura. fonamentals.
Les magnituds elèctriques són un tipus de magnitud física i les més importants són
la força electromotriu, la diferència de potencial o tensió, la intensitat de corrent i
la resistència.
Força electromotriu i tensió elèctrica
La força electromotriu (fem) és la causa que provoca una diferència de

potencial (ddp) entre dos punts d’un circuit elèctric. La diferència de
potencial també es coneix com a tensió o voltatge.
La unitat de la tensió (V ) és el volt (V) i es mesura amb el voltímetre; així, per

exemple, V = 12 V.
Intensitat de corrent elèctric
La intensitat de corrent (I) és la càrrega elèctrica (Q) que travessa un

conductor per unitat de temps (t).
L’expressió que relaciona la càrrega elèctrica amb el temps és la següent; i les

Càrrega elèctrica
unitats de mesura de cada símbol és la que es mostra en la taula 2.10:
La càrrega elèctrica (Q) fa Q
referència a la càrrega dels I=
electrons. Com que la càrrega t
d’un electró és un valor molt
petit s’utilitza el coulomb (C). 1
C = 6,25·1018 e- Taul a 2. 10 . Símbols i unitats de mesura
Símbol Concepte Unitat de mesura
I Intensitat de corrent elèctric amperes (A)
Q Càrrega elèctrica coulombs (C)
t Temps segons (s)
La unitat de la intensitat de corrent elèctric es mesura amb l’amperímetre. Un

exemple d’intensitat de corrent seria I = 3 A.
Resistència
Origen de la resistència
L’oposició que troba el corrent
elèctric és deguda a la força
d’atracció que fan els nuclis
atòmics del material sobre els La resistència és l’oposició que troba el corrent elèctric en travessar un
electrons que recorren el
material.
material.
La resistència es representa amb la lletra R i la seva unitat és l’Ohm, que es

representa amb la lletra grega omega (Ω). Per exemple, R = 120 Ω. La resistència
es mesura amb l’òhmmetre. Segons quina sigui la magnitud d’aquesta oposició,
La superconductivitat
els materials es classifiquen en conductors, aïllants i semiconductors.
En alguns materials, en
determinades condicions de Cada material té una resistència característica que es coneix per resistivitat. Es
temperatura molt baixes, apareix
la superconductivitat, en la qual representa amb la lletra grega rho (%) i és la resistència d’un material d’1 mm2
el valor de la resistència és
pràcticament nul. de secció i 1 m de longitud. La resistivitat es mesura en Ω·mm2 /m. Per exemple:
% (Coure)= 0,0172 Ω·mm2 /m. En la taula 2.11 es mostren la resistivitat d’alguns
materials.
Taul a 2. 11 . Resistivitat d’alguns materials que s’utilitzen a les instal·lacions elèctriques i electròniques
Material Resistivitat (Ω·mm2 /m)
Coure 0,0172
Plata 0,016
Alumini 0,028
Estany 0,13
Mercuri 0,95
Ferro 0,12
La resistència d’un material és la que es mostra continuació i les unitats de mesura

per a cada un dels conceptes, les que es mostren en la taula 2.12.
l
R=ρ·
S
Taul a 2. 12 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul de la resistència
R Resistència del material ohm (Ω)
% Resistivitat del material ohms mil·límetres quadrats/metre

(Ω·mm2 /m)
l Longitud del material metres (m)
S Secció mil·límetres quadrats (mm2 )
Exemple de com trobar una resistència
Trobeu la resistència d’un conductor de coure de 20 m de longitud i d’1,5 mm2 de secció.

Dada: %(Coure) = 0,0172 Ω·mm2 /m.
Solució:
l 20
R=ρ· = 0, 0172 · = 0, 229 Ω
S 1, 5
2.4.2 Llei d’Ohm
La llei d’Ohm relaciona les tres magnituds elèctriques de manera que en un

circuit elèctric la intensitat de corrent és directament proporcional a la tensió
aplicada entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del
circuit.
L’expressió de la llei d’Ohm és la següent:

V
I=
R
Les unitats de mesura per a cada un dels conceptes són les que es mostren en la
taula 2.13.
Taul a 2. 13 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul de la llei d’Ohm
I Intensitat de corrent elèctric amperes (A)

Llei d’Ohm
Q Resistència del material ohms (Ω)
El físic i matemàtic Georg
Simon Ohm (1789-1854),
V Tensió volts (V) mentre experimentava amb
materials conductors, va arribar
a determinar que la relació entre
voltatge i corrent era constant i
va anomenar aquesta constant
resistència. Aquesta llei va ser
De la llei d’Ohm es poden obtenir el valor de la tensió o de la resistència: formulada el 1827, en l’obra Die
galvanische Kette, mathematisch
bearbeitet(‘Treballs matemàtics
V =R·I sobre els circuits elèctrics’).
V
R=
I
Exemples de càlculs aplicant la llei d’Ohm
1) Trobeu la intensitat de corrent d’un circuit si hi ha una tensió de 24 V i la resistència total

del circuit és de 120 Ω.
Solució:
V 24
I= = = 0, 2 A = 200 mA
R 120
2) Trobeu la diferència de potencial d’un circuit amb una resistència de 680 Ω, per
assegurar un corrent de 500 mA.
Solució:
V = R · I = 680 · 0, 5 = 340 V
3) Trobeu la resistència elèctrica d’un circuit connectat a una tensió de 12 V amb un corrent
de 120 µA.
Solució:
V 12
R= = = 100.000Ω = 100 kΩ
I 120 · 10−6
2.4.3 Energia elèctrica
Energia és la capacitat de realitzar un treball; o el que és el mateix, el treball

provoca una variació d’energia.
L’energia elèctrica que proporciona un generador al circuit elèctric depèn de la

càrrega que circula i del potencial elèctric (tensió). L’energia elèctrica es defineix
amb la fórmula que es presenta a continuació:
E =Q·V
Breu història de l’energia
El físic anglès James Prescott
Joule (1818-1889) és conegut
sobretot per la seva investigació
taula 2.14.
en electricitat i termodinàmica.
Joule va estudiar la naturalesa de Taul a 2. 14 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul de l’energia elèctrica
la calor, i va descobrir la seva
relació amb el treball mecànic. Símbol Concepte Unitat de mesura
Aquesta és la teoria de la
conservació de l’energia
(primera llei de la E Energia elèctrica Joules (J)
termodinàmica). La unitat
internacional d’energia i treball, Q Càrrega elèctrica Coulombs (C)
el joule, va ser batejada en honor
seu. També va trobar la relació V Tensió Volts (V)
entre el corrent elèctric que
travessa una resistència i la calor
dissipada (llei de Joule).
2.4.4 Potència elèctrica
La potència és la quantitat de treball o energia efectuat per unitat de temps,

és a dir, és la velocitat a la qual es consumeix energia.
L’expressió de la potència és la següent:

E
P =
t
taula 2.15.
Taul a 2. 15 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul de potència elèctrica
P Potència Watts (W)
E Energia o treball Joules (J)
t Temps Segons (s)
L’energia elèctrica és el producte de la càrrega i la tensió, i el corrent elèctric és

el quocient entre la càrrega i el temps. Per tant:
E =Q·V
Q
I=
t
P =V ·I
taula 2.16.
Taul a 2. 16 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul de potència elèctrica
V Tensió Volts (V)
I Intensitat de corrent Amperes (A)
La potència elèctrica es pot expressar com el producte de la tensió i el

corrent elèctric.
Substituint la tensió o el corrent (llei d’Ohm), es poden obtenir altres expressions

de la potència elèctrica:
V2
P = V · I = R · I2 =
R
Exemple de càlculs amb la potència elèctrica
Trobeu la potència que consumeix una resistència d’1 KΩ quan circula un corrent de 150
mA.
P = R · I 2 = 1000 · (150 · 10−3 )2 = 22, 5 W
L’energia elèctrica es pot expressar en funció de la potència elèctrica:
E = P · t => Watts · segons = Joules
taula 2.17.
Taul a 2. 17 . Símbols i unitats de mesura en el càlcul d’energia elèctrica
E Energia o treball Joules (J) o Quilowatts hora (kWh)
t temps Segons (s), Hores (h)
Per mesurar l’energia elèctrica a les instal·lacions elèctriques s’utilitza el comp-

tador d’energia i es pot implementar amb un wattímetre (mesurador de potència
activa) i un cronòmetre (mesurador de temps).
Exemple de càlcul d’energia elèctrica
Trobeu l’energia que consumeix durant un mes una làmpada de 100 W que funciona 4
hores diàries.
Solució:
E = P · t = 0, 1 kW · (30 dies · 4 h) = 12 kWh
Tipus de potència
En la mesura de potència s’ha de distingir entre potència amb corrent continu i

corrent altern.
Longitud d’ona (λ) i desfasament (ϕ)
entre dues ones sinusoïdals.
Desfasament entre dues • Amb corrent continu els receptors són resistències pures i l’expressió P =
ones
El desfasament entre dues ones
V · I determina la potència en watts (W).
és la diferència entre les seves
dues fases. La diferència de fases
es mesura en un mateix instant • Amb corrent altern (com ja sabeu, a Espanya s’utilitza un corrent tipus
per a les dues ones. El
desfasament es mesura com un sinusoïdal de freqüència 50 Hz) els receptors introdueixen efectes capacita-
angle (radians o graus), en temps
(segons) o en distància (metres). tius i inductius, cosa que es tradueix en un desfasament entre la tensió i el
Aquest desfasament dependrà del
tipus de receptor inductiu corrent. Aquest desfasament es mesura pel factor de potència o cosinus de
(bobinatges del motors) o l’angle entre tensió i corrent. En aquest cas la potència dependrà del factor
capacitiu (condensadors).
de potència de la instal·lació.
P = V · I · cos ϕ
Aquest desfasament entre tensió i corrent fa que hi hagi tres tipus de potències en
alterna:
1) Potència activa (P): és la potència que produeix un treball útil. O sigui, part
de l’energia elèctrica es transforma en un altre tipus d’energia útil (calorífica,
mecànica, etc.). És deguda als efectes resistius. Es mesura en watts (W).
P = V · I · cos ϕ
2) Potència reactiva (Q): aquesta potència no produeix un treball útil. Aquesta

energia no es converteix en cap energia útil sinó que fluctúa per la xarxa elèctrica
escalfant els cables. Es deguda als efectes capacitatius i inductius dels receptors.
Sobretot a les bobines que tenen els motors de les màquines o electrodomèstics
i làmpades de descàrrega. Aquest escalfament indesitjat fa que s’hagin de sobre-
dimensionar les seccions dels cables i augmentar costos, cosa que no interessa a
les companyies les quals limiten el factor de potència a aproximadament 0,9 com
a mínim. L’usuari si produeix molta reactiva a la seva instal·lació es pot veure
obligat a reduir-la instal·lant condensadors individuals a cada equip, com el cas
del condensador dels fluorescents, o bé, instal·lar una bateria de condensadors
centralitzada connectada en paral·lel al començament de la instal·lació de l’usuari.
Per tant, els condensadors generen una reactiva oposada a la reactiva de les bobines
i d’aquesta manera es millora el factor de potència apropant-lo a la unitat. Es
mesura en voltamperes reactius (VAr).
P = V · I · sin ϕ
3) Potència aparent (S): és la suma vectorial de les potències activa i reactiva. Es

mesura en voltamperes (VA).
S =V ·I
2.4.5 Associació de resistències
Les resistències es poden associar o connectar en sèrie, en paral·lel o una

combinació mixta.
Connexió en sèrie
Resistències en sèrie
iguals
Una connexió en sèrie entre diverses resistències permet que el corrent que circula En el cas de tenir n resistències
per totes les resistències sigui el mateix. d’igual valor en sèrie la
resistència equivalent és:
En la figura 2.26 hi ha un circuit amb tres resistències en sèrie. La resistència total Rt = n·R
equivalent és la suma de les tres resistències:

Fig ur a 2 . 2 6 . Circuit amb resistències en sèrie
Rt = R1 + R2 + R3
El corrent I és el mateix a totes les resistències:
I = I1 = I2 = I3
La tensió a cada resistència segons la llei d’Ohm és:
V1 = R1 · I
V2 = R2 · I
V3 = R3 · I
La tensió total, és a dir, la tensió Vg , és la suma de les tensions de cada resistència:
Vg = V1 + V2 + V3
Dues resistències en
paral·lel
La resistència equivalent per a Exemple de cálcul amb resistències en sèrie
dues resistències en paral·lel es
pot expressar de la següent Fig ur a 2 . 2 7 . Circuit amb resistències en sèrie
manera:
R1 · R2
Rt =
R1 + R2
Tinguem en compte el circuit de resistències en sèrie de la figura 2.27 i calculem el següent:
1. La resistència total equivalent.
2. El corrent total I.
3. Els corrents a cada resistència I1 , I2 i I3 .
4. La tensió a cada resistència V1 , V2 i V3 .
Solució
Podem fer-ho de la següent manera:
1) La resistència total equivalent és la suma de les tres resistències:
Rt = R1 + R2 + R3 = 100 + 220 + 150 = 470Ω
2) El corrent total I segons la llei d’Ohm:
Vg 10
I= = = 21, 28 mA
Rt 470
3) Els corrents a cada resistència:
I1 = I2 = I3 = I = 21, 28 mA
ja que les resistències estan en sèrie.
4) La tensió a cada resistència segons la llei d’Ohm és:
V1 = R1 · I = 100 · 21, 28 mA = 2, 13 V
V2 = R2 · I = 220 · 21, 28 mA = 4, 68 V
V3 = R3 · I = 150 · 21, 28 mA = 3, 19 V
Es pot comprovar com la suma de les tensions parcials de cada resistència dóna Vg :
Vg = 2, 13 + 4, 68 + 3, 19 = 10 V
Connexió en paral·lel
Resistències iguals en
paral·lel
Una connexió en paral·lel entre diverses resistències permet que la tensió caiguda En el cas de tenir n resistències
d’igual valor en paral·lel, la
a les resistències sigui la mateixa. resistència equivalent és:
Rt = R/n
Prenem com a referència la figura 2.28, on hi ha un circuit amb tres resistències
en paral·lel.
En aquest cas la resistència total equivalent és:
Fi gu ra 2 . 2 8 . Circuit amb resistències en paral·lel
1
Rt =
1 1 1
+ +
R1 R2 R3
La tensió Vg és la mateixa a totes les resistències i igual a la tensió V1 , V2 i V3 .
Vg = V1 = V2 = V3
El corrent a cada resistència segons la llei d’Ohm és:

V
I1 =
R1
V
I2 =
R2
V
I3 =
R3
El corrent total I és la suma dels tres corrents que circulen per cada resistència:
I = I1 + I2 + I3
Exemple de càlcul amb resistències en paral·lel
Prenem com a referència el circuit amb resistències en paral·lel de la figura 2.29 i calculem:
1. La resistència total equivalent.
2. La tensió a cada resistència.
3. Els corrents a cada resistència I1 ,I2 i I3 .
4. El corrent total I.
Fig ur a 2 . 2 9 . Exemple 1: circuit amb resistències en paral·lel
Solució Podem fer-ho de la següent manera:
1) La resistència total equivalent és:
1 1
Rt = 1 1 1
= 1 1 1
= 47, 14 Ω
R1
+ R2
+ R3 100
+ 220
+ 150
2) La tensió Vg és la mateixa a totes les resistències i igual a la tensió de 10 V.
3) El corrent a cada resistència segons la llei d’Ohm és:
V 10
I1 = = = 0, 1 A = 100 mA
R1 100
V 10
I2 = = = 45, 45 mA
R2 220
V 10
I3 = = = 66, 66 mA
R3 150
4) El corrent total I es pot calcular de dues maneres:
• Càlcul del corrent I a partir de la llei d’Ohm:
Vg 10
I= = = 212, 12 mA
R 47, 14
• Càlcul del corrent I a partir de la suma dels tres corrents que circulen per cada resistència:
I = 100 + 45, 45 + 66, 67 = 212, 12 mA
Combinació mixta
Un circuit amb combinació mixta està format per associacions de resistències

connectades en sèrie i en paral·lel.
El càlcul de les magnituds elèctriques d’un circuit amb combinació mixta suposa
fer associacions elementals en sèrie o paral·lel.
Exemple de càlcul amb circuits mixtos
Al circuit amb resistències amb combinació mixta de la figura 2.30 volem trobar:
• La resistència total equivalent Rt.
• El corrent total I.
Fi gu ra 2 . 3 0 . Circuit amb resistències amb combinació mixta
Solució
S’haurà de fer de la següent manera:
1) La resistència total equivalent es calcula fent primer l’associació en paral·lel entre R2 i

R3 , de la qual s’obté una resistència equivalent R23 :
R2 · R3 R2 · R3 220 · 150
R23 = = = = 89, 19 Ω
R2 + R3 R2 + R3 220 + 150
El nou circuit equivalent a l’associació feta es mostra en la figura 2.31.
A continuació es pot fer una nova associació, aquest cop en sèrie, entre R1 i R23 :
Rt = R1 + R23 = 100 + 89, 19 = 189, 19 Ω

Fig ur a 2 . 3 1. Circuit equivalent amb l’associació en paral·lel

entre R2 i R3
2) El corrent total I es pot calcular amb la llei d’Ohm:
10
I= = 52, 86 mA
189, 19
2.4.6 Realitzar mesures elèctriques
Les mesures elèctriques es poden realitzar amb l’instrument específic per a

la magnitud que s’ha de mesurar, cosa que es coneix com el mètode directe.
Un exemple de mesura mitjançant el mètode directe és mesurar la tensió amb un

voltímetre.
Les mesures elèctriques també es poden realitzar a partir d’altres mesures

i calcular la magnitud objectiu i es coneix com el mètode indirecte.
Un exemple de mesura mitjançant el mètode indirecte és calcular la resistència

mitjançant un voltímetre, que obté la tensió entre els extrems, i un amperímetre,
que obté el corrent que circula i després aplicar la llei d’Ohm per calcular la
resistència.
Mesura de tensió
La mesura de tensió es realitza amb el voltímetre. Amb el voltímetre s’han de tenir

Mesura de tensió en les consideracions següents:
circuits trifàsics
La mesura de tensió en sistemes
trifàsics s’ha de fer de les
diferents línies entre elles i entre
• El voltímetre es col·loca en paral·lel amb la resistència o amb els punts del
les línies i la línia del neutre. Si
es vol visualitzar la tensió en un
circuit que s’han de mesurar. En la figura 2.32 es mostra com mesurar la
quadre elèctric per a un sistema tensió a una resistència en corrent continu.
trifàsic (tres línies més neutre)
significaria posar 6 voltímetres,
però normalment s’utilitza un • El circuit ha d’estar connectat a la font d’alimentació o la xarxa elèctrica.
únic voltímetre amb commutador
que permet seleccionar la
mesura. • La lectura més propera al fons d’escala dóna la major precisió.
• En un multímetre digital normalment el terminal negre (-) del multímetre

es col·loca en COM i el terminal vermell (+) en V.
L’instrument indica sempre el valor real, ja que l’escala està ajustada al valor
d’entrada del transformador.
Amb l’objectiu que el voltímetre no modifiqui el funcionament del circuit, aquest

ha de tenir una resistència molt elevada, de manera que el corrent que circuli pel
voltímetre sigui menyspreable en comparació amb els corrents del mateix node
del circuit.
F igu r a 2 . 3 2 . Mesura de tensió a la resistència
R1 en corrent continu
Mesura de corrent
La mesura de corrent es realitza amb l’amperímetre. Amb l’amperímetre s’han de

tenir les consideracions següents:
• L’amperímetre es col·loca en sèrie amb la resistència o amb els punts del

circuit que s’ha de mesurar. En la figura 2.33 es mostra com mesurar el
corrent que circula per una resistència en corrent continu.
• El circuit ha d’estar connectat a la font d’alimentació o la xarxa elèctrica.
• La lectura més propera al fons d’escala dóna la major precisió.

es col·loca en COM i el terminal vermell (+) en mA per a corrents petits o
en A per a corrents elevats.
Fig ur a 2 .3 3 . Mesura del corrent que circula per la resistència

R1 en corrent continu
Amb l’objectiu que l’amperímetre no modifiqui el funcionament del circuit,

l’amperímetre ha de tenir una resistència molt petita, de manera que la tensió
caiguda a l’amperímetre sigui menyspreable en comparació amb les tensions de
la mateixa malla del circuit.
Si s’han de fer mesures de tensió i corrent simultàniament, el voltímetre s’ha de

situar per davant de l’amperímetre perquè aquest mesuri el corrent consumit pel
circuit i no el corrent que consumeix el voltímetre.
Mesura de tensió amb polímetre.
Mesura de resistència
La mesura de la resistència es realitza amb l’òhmmetre. Amb l’òhmmetres’han

de fer les consideracions següents:
• La resistència que s’ha de mesurar ha d’estar desconnectada de qualsevol

tensió.
• La lectura més propera al fons d’escala dóna la major precisió.
• L’òhmmetre es col·loca en els extrems dels terminals. En la figura 2.34 es

mostra com mesurar dues resistències en sèrie.

es col·loca en COM i el terminal vermell (+) V.
En la figura 2.34 i figura 2.35 es mostra com es mesuren dues resistències en sèrie
i en paral·lel respectivament.
F igu r a 2 . 3 4 . Mesura de dues resistències en

sèrie
F igu r a 2 . 3 5 . Mesura de dues resistències en

paral·lel
L’òhmmetre està format internament per una font d’alimentació i una resistència
que varia en canviar l’escala.
L’òhmmetre s’utilitza també per comprovar curtcircuits i circuits oberts. Si la

resistència mesurada és de 0 a l’escala més petita és que hi ha curtcircuit entre
els dos punts mesurats. Si la resistència mesurada surt d’escala a l’escala més
gran (resistència infinita o molt gran), és que hi ha circuit obert entre els dos punts
mesurats.
El multímetre
La mesura de la tensió, el corrent, la resistència i altres funcionalitats electròniques

es poden realitzar amb el multímetre o polímetre.
Un multímetre o polímetre és un instrument de mesura portàtil que pot

mesurar la tensió, el corrent i la resistència.
La selecció dels diferents instruments es realitza amb un selector i canviant les

pinces de lloc.
El selector normalment és rotatiu i permet canviar també d’escala i del tipus de

mesura contínua o alterna.
Pinça amperimètrica
Circuits trifàsics
La pinça amperimètrica es pot
utilitzar també per mesurar
desequilibris en circuits trifàsics
introduint les tres línies dins de
la pinça amperimètrica. Si La pinça amperimètrica és un instrument de mesura portàtil que pot fer
l’instrument indica un valor de
corrent diferent de zero, el mesures de corrent sense col·locar l’instrument en sèrie i, per tant, no és
circuit està en desequilibri. necessari interrompre el corrent elèctric.
També hi ha pinces amperimètriques que mesuren la tensió i la resistència.
La pinça amperimètrica és molt útil per realitzar mesures ràpides i segures. En la

figura 2.36 se’n mostra una.
Fig ur a 2 . 3 6 . Pinça amperimètrica
Circuits monofàsics
En circuits monofàsics es pot
comprovar si hi ha fugues a terra,
si s’introdueixen la fase i el La pinça amperimètrica basa el funcionament en el camp magnètic que crea el
neutre i la lectura dóna diferent
de zero. corrent en circular per un conductor. La pinça amperimètrica disposa d’una pinça
abatible formada per un nucli magnètic en forma de toroide (anell) amb una bobina.
Quan el corrent que circula pel conductor és variable, la bobina genera una força
electromotriu i apareix un corrent induït que serà la mesura.
També hi ha pinces amperimètriques que mesuren corrents continus.

Mesura de potència
Tant la mesura de potència en circuits de corrent continu com la mesura de

potència activa en circuits de corrent altern es realitza amb el wattímetre. Un
wattímetre està format per un voltímetre i un amperímetre i, per tant, la connexió
es realitza amb tres fils.
La mesura de potència reactiva en circuits de corrent altern es realitza amb el

varímetre. La connexió del varímetre també es realitza a tres fils.
Mesura del desfasament
El desfasament entre la tensió i el corrent en circuits amb corrent altern es realitza

amb el fasímetre.
Normalment el fasímetre no mesura l’angle de desfasament ϕ, sinó el factor de

potència (cosϕ).
Mesura de freqüència
La freqüència és el nombre de vegades que es repeteix un cicle cada segon. Es

mesura en hertzs (Hz) o cicles per segon.
L’instrument que mesura la freqüència és el freqüencímetre. Es connecta en

paral·lel.
Mesura d’energia
L’energia elèctrica consumida per una càrrega és la potència que va demanant la

càrrega durant un temps.
L’instrument que mesura l’energia és el comptador d’energia. Està format per

un wattímetre i un comptador de temps (cronòmetre). En la figura 2.37 es mostren
comptadors d’energia.
El comptador d’energia és l’utilitzat per la companyia subministradora d’energia

per computar el consum d’energia i facturar-lo.
F i g ura 2 . 3 7. Comptadors d’energia
Mesures de resistències d’aïllament
Els aïllants han de mantenir una resistència molt elevada al pas del corrent elèctric
Aïllants i conductors per seguretat.
Idealment els conductors són
materials que no ofereixen cap Per comprovar que un aïllant s’ajusta a la normativa, s’ha d’utilitzar un mesurador
resistència al corrent elèctric i
els aïllants són materials que de resistència d’aïllament o mesurador Megger.
impedeixen el corrent elèctric.
Realment els conductors tenen
una resistència petita i els El mesurador de resistència d’aïllament aplica unes tensions i mesura els corrents,
aïllants condueixen molt poc.
Però en condicions de tensions de manera que obté el valor de la resistència de l’aïllant.
elevades, els aïllants es
converteixen en conductors.
El mesurador de rigidesa dielèctrica determina la tensió amb la qual l’aïllant es
converteix en conductor; és a dir, perfora l’aïllant.
Mesura de la resistència de terra
La connexió de les instal·lacions a terra és un sistema de seguretat que permet que

els corrents de defecte es derivin cap a un conductor enterrat al terra.
Per aconseguir que tot el corrent de defecte es derivi cap al terra és necessari que
la resistència a terra sigui mínima. La ITC-BT-18 del REBT indica les condicions
de les preses de terra.
L’instrument que mesura la resistència de terra és el tel·luròmetre.
2.5 Instal·lacions comunes en habitatges i edificis (serveis comuns)
Les instal·lacions comunes d’un edifici es refereixen als circuits elèctrics que
alimenten l’enllumenat de l’edifici, la derivació per l’ascensor, o altres serveis de
zones comunes de l’edifici. Aquestes instal·lacions comunes requereixen d’una
derivació individual pròpia amb un comptador d’energia i un quadre amb els
magnetotèrmics de protecció i ubicats normalment a la sala de comptadors.
La instal·lació d’enllaç és aquella que uneixen la caixa general de protecció

amb les instal·lacions interiors o receptores de l’usuari.
Les parts que constitueixen les instal·lacions d’enllaç són:
• La caixa general de protecció (CGP).
• La línia general d’alimentació (LGA).
• Els elements per a la ubicació de comptadors (CC).
• La derivació individual (DI).
• La caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP).
• Els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP o DGMP).
La connexió de servei és la part de la instal·lació de la xarxa de distribució que

alimenta la caixa o caixes generals de protecció.
A la ITC-BT-12 es parla dels diferents esquemes d’enllaç que podem trobar-nos a

un edifici de vivendes i les seves parts:
F igur a 2. 38 . Instal·lació d’enllaç i d’interior d’un edifici de vivendes
Imatge: catàleg d’Unex
• Un sol usuari o habitatge: En aquest cas no hi ha serveis comuns ni linia

general d’alimentació o LGA.
• Més d’un usuari o habitatge:
– Esquema per col·locació de dos comptadors per a dos habitatges a un

mateix lloc.
– Esquema per a una única centralització de comptadors a un edifici.
– Esquema quan hi ha diverses centralitzacions de comptadors a un
edifici.
La caixa general de protecció (CGP) és la caixa que allotja els elements de

protecció de les línies generals d’alimentació.
La línia general d’alimentació (LGA) és aquella que enllaça la CGP amb la

centralització de comptadors.
La derivació individual (DI) és la part de la instal·lació que, partint de l’LGA,

subministra electricitat a l’usuari final.
El comptador mesura el consum d’energia elèctrica d’un usuari d’un habitatge o

bé dels serveis comuns de l’edifici.
Els dispositius generals de comandament i protecció (DGCP) s’han de situar

tan a prop com sigui possible del punt d’entrada de la derivació individual al local o
habitatge. L’interruptor de control de potència (ICP) és un dispositiu per controlar
que la potència realment demanada pel consumidor no excedeixi la contractada.
Els DGCP han de tenir, com a mínim, un interruptor general automàtic (IGA), un
interruptor diferencial (ID) general, els dispositius de tall omnipolar i el dispositiu
de protecció contra sobretensions.
Fig u ra 2 . 3 9. Esquemes d’instal·lacions d’interior a edificis amb les màximes caigudes

de tensió per trams
Elements de protecció i
sistemes d'instal·lacions en
edificis d'habitatges
Santiago Cocera Gracia, Carles Revert Boix

Elements de protecció i sistemes d'instal·lacions en
Instal·lacions elèctriques interiors edificis d'habitatges
Índex
Introducció 5
1 Elements de protecció en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26) 9

1.1 Contacte directe i contacte indirecte (ITC-BT-24) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.1 Contacte directe. Càlcul del corrent de contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.2 Protecció contra els contactes directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.3 Contacte indirecte. Càlcul del corrent de contacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.4 Protecció contra els contactes indirectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2 El diferencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.3 El magnetotèrmic (ITC-BT-22) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.3.1 Element tèrmic del magnetotèrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.3.2 Element magnètic del magnetotèrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.3.3 Corbes de disparament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.3.4 El tipus de corba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.3.5 Selectivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.4 L’ICP o Interruptor de control de potència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.5 Proteccions contra sobretensions (ITC-BT-23). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.6 Presa de terra (ITC-BT-18) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.6.1 Resistivitat del terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.6.2 Mètodes de mesura de la resistivitat del terreny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.6.3 Càlcul de la resistència màxima de la connexió de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.6.4 Tipus d’elèctrodes de connexió de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.6.5 Càlcul de la quantitat d’elèctrodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.6.6 Borns de connexió de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
1.6.7 Conductors de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.6.8 Mesura de les preses de terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.6.9 Prescripcions generals d’instal·lació a instal·lacions interiors en habitatges (ITC-BT-26) 40
2 Sistemes d’instal·lacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26) 47

2.1 Tipus d’instal·lacions interiors en general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.1 Conductors aïllats sota tubs protectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.2 Conductors aïllats fixats directament sobre les parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.1.3 Conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.1.4 Conductors aïllats sota canals protectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.1.5 Conductors aïllats sota motllures i sòcols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.1.6 Conductors aïllats en safata o suport de safates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.1.7 Canalitzacions elèctriques prefabricades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.2 Criteris d’elecció del tipus d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.2.1 Condicions externes. Grau IP i IK . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.2.2 Elecció de l’instal·lació segons el REBT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.3 Característiques dels cables en funció del tipus d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Instal·lacions elèctriques interiors edificis d'habitatges
2.3.1 Conductors aïllats sota tubs protectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

2.3.2 Conductors aïllats fixats directament sobre les parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
2.3.3 Conductors aïllats directament encastats en estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.3.4 Conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.3.5 Conductors aïllats sota canals protectores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2.3.6 Conductors aïllats sota motllures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.3.7 Conductors aïllats en safata o suport de safates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.4 Instal·lacions interiors en habitatges. Prescripcions generals (ITC-BT-26). . . . . . . . . . . . 67
2.4.1 Tensions d’utilització i esquema de connexió TT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
2.4.2 Quadre general de distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
2.4.3 Conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.4.4 Connexions (ITC-BT-19, 26) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
2.4.5 Sistema d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
2.4.6 Condicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Instal·lacions elèctriques interiors 5 edificis d'habitatges
Introducció
Per evitar riscos innecessaris la instal·lació interior d’un habitatge ha de complir

unes determinades ITC del Reglament electrotècnic de baixa tensió.
En aquesta unitat continuareu estudiant algunes de les ITC del REBT referents als
dispositius de protecció que es posen en un habitatge per protegir-nos de contactes
directes i indirectes o bé per limitar la potència admissible de la instal·lació o la
potència contractada. Després aprofundireu en els diferents tipus d’instal·lació
que es poden fer en un habitatge i quins aspectes del muntatge s’han de tenir clars
per complir els requisits mínims que especifica el Reglament de baixa tensió.
És important que us acostumeu a utilitzar el Reglament de baixa tensió com una

eina de treball i consulta contínua per aclarir qualsevol dubte durant la vostra vida
laboral. Estar atents a les actualitzacions del reglament o de les guies tècniques
d’aplicació també és molt important per treballar amb la màxima eficàcia i qualitat.
En l’apartat “Elements de protecció en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)”,

començareu a estudiar com es materialitza la seguretat elèctrica en un habitatge
d’un edifici fent servir els diferents dispositius i elements de protecció. Entendre
el funcionament dels elements de protecció i saber escollir-los complint amb el
Reglament de baixa tensió serà fonamental per evitar riscos per xoc elèctric a les
persones o animals, o evitar un escalfament de la instal·lació, que pot acabar en
risc d’incendi.
En l’apartat “Sistemes d’instal·lacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)”, s’estu-

dien exhaustivament els diferents sistemes d’instal·lació existents posant especial
atenció en aquells que són adequats per a un habitatge. Per exemple, haurem de
tenir clar si la instal·lació la podem fer superficialment, encastada o sobre safata
perforada i amb quin tipus de conductors, tubs i canalitzacions. A més, haurem
de tenir en compte algunes prescripcions generals sobre el muntatge d’alguns dels
elements de la instal·lació com la presa de terra de l’edifici i les seccions mínimes
dels conductors de protecció.
web d’interès.



entre d’altres).
• Aplica el REBT.

tal·lació dels conductors.
• Elabora la llista de materials i el pressupost de la instal·lació elèctrica d’un

habitatge seguint el procediment establert.

1. Elements de protecció en habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)
L’electricitat té molts avantatges i avui en dia és difícil pensar en un món sense

electricitat. L’electricitat és capaç de portar-nos a casa l’energia generada per
milers de tones d’aigua que cauen per la paret d’un embassament o l’energia
produïda per milers de tones de carbó cremant en una central tèrmica. Però tota
aquesta energia és perillosa, i quan hi ha molta energia, hem de controlar-la.
Nosaltres tenim l’energia de les grans centrals elèctriques a qualsevol endoll de

casa. És a dir, quan hi ha un accident elèctric, tota aquesta energia tendeix a
concentrar-se en l’accident.
L’electricitat, com l’aigua, va per on li és més fàcil moure’s, allà on troba menys
resistència. Si on troba menys resistència és al nostre cos, senzillament ens el pot
destrossar de la mateixa manera que ho faria si ens caigués un llamp al damunt.
Tota l’energia de les centrals elèctriques tendeix a passar pel nostre cos. I si en
realitat això no passa és per la gran quantitat de dispositius de seguretat que es
posen al llarg de la xarxa elèctrica, des del seu origen a les centrals elèctriques
fins a l’últim endoll de l’última casa o indústria.
Pel que fa a nosaltres, ens toca l’última part de la instal·lació: tot i que ja aplega
una quantitat petita d’energia, n’hi ha suficient per sofrir un accident mortal.
Els efectes de l’electricitat sobre el cos humà són nombrosos i depenen principal-
ment del temps de contacte i de la intensitat que ens passi pel cos. També és molt
important el recorregut dels electrons pel cos humà, sobretot si passen pel cor o
no. Així doncs, caldrà posar les mesures oportunes perquè no hi hagi contacte
entre les parts actives de la instal·lació i el cos humà.
Els efectes d’electricitat no només són molt devastadors per al cos humà, sinó
també per als materials. I les paraules clau per entendre’ls són escalfor i incendi.
Com ja sabem, l’escalfor ve donada per intensitats elevades; així doncs, caldrà
limitar els corrents amb dispositius de seguretat, els magnetotèrmics.
La presa de terra és un element molt importat per a la seguretat de les persones i

dels béns perquè desvia a terra corrents de defecte. Aquests corrents de defecte
podrien ser perjudicials per a instal·lacions i persones. A més a més, també ens
protegeixen de les descàrregues atmosfèriques (llamps).
La presa de terra s’estableix principalment per limitar la tensió respecte a terra

i així assegura l’actuació de les proteccions (interruptor diferencial) i elimina o
disminueix el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats (aïlla-
ments). És com si diguéssim que la presa de terra més l’interruptor diferencial
s’encarreguen de detectar i desviar cap a terra les possibles fugues d’electricitat.
Cal també controlar i mesurar que la presa de terra i l’aïllament en general de la

instal·lació són correctes. Per a això es fan una sèrie de mesures que en el moment
de la posada en marxa de la instal·lació són obligatòries i després se’n realitzen

comprovacions periòdicament.
1.1 Contacte directe i contacte indirecte (ITC-BT-24)
Per contacte directe entenem aquell en què el cos humà toca directament una
part activa, mentre que el contacte indirecte es produeix quan, per defecte d’un
equip electrodomèstic o aparell, les seves parts metàl·liques (carcassa) estan en
tensió accidentalment. És a dir, quan hi ha contacte indirecte fem contacte amb
un element que està en tensió, però no és un conductor de la instal·lació sinó un
objecte metàl·lic que està en contacte amb el conductor per un defecte d’aïllament.
Parts actives Per ser més exactes, el REBT els defineix així en la ITC-BT-01:
Considerem parts actives els
conductors i elements que estan
en tensió en servei normal i per
un defecte d’aïllament. Contacte directe: contacte de persones o animals amb parts actives dels
materials i equips.
Contacte indirecte: contacte de persones o animals domèstics amb parts
que s’han posat sota tensió com a resultat d’una fallada d’aïllament.
1.1.1 Contacte directe. Càlcul del corrent de contacte
Quan es produeix un contacte directe passa un corrent elèctric pel cos de la

persona. Si hem de calcular el corrent que passa pel cos, hem de conèixer-ne
la resistència total. Cal tenir en compte, a més de la resistència del cos, la que hi
ha entre, per exemple, la mà i el conductor que es toca. En total cal preveure les
Considerem un terra aïllant
quan té una resistència més
següents resistències:
gran que 50.000Ω.
• Resistència de contacte (RC ): és la resistència entre el punt de contacte,

normalment la mà, i la part activa, normalment un conductor.
• Resistència del cos (RH ): és la resistència del cos al pas de corrent.
• Resistència de retorn (RR ): resistència entre el punt del cos i per on torna
el corrent. Normalment el peu.
• Resistència del terra (RS ): resistència elèctrica del terra on ha tingut lloc
el contacte.
• Resistència de la presa de terra del neutre del transformador (RTN ): és

la resistència de la presa de terra del neutre del secundari del transformador
Cal no confondre el terra o que origina la tensió de la instal·lació.
sòl per on trepitgem amb la
presa de terra, que és
l’elèctrode on es connecta
la instal·lacio al terreny.
En la figura 1.1 podem veure representades les resistències i el corrent de contacte.
Podem apreciar que totes les resistències estan en sèrie i això fa que tot el corrent
sigui el mateix al llarg del circuit, circuit del qual forma part el cos humà. Hi
tenim 5 resistències en sèrie, la qual cosa vol dir que se sumen. El corrent de
contacte directe serà, aplicant una vegada més la llei d’Ohm, la que es determina
a continuació:
V V
IH = =
R RC + RH + RR + RS + RT N
Exemple de càlcul de corrent en cas de contacte directe
Si tenim en compte que la resistència d’una persona és 1.500 Ω, la resistència del terra és
5.000 Ω, la resistència de contacte amb la mà és de 500 Ω , la resistència de contacte amb
el peu és de 5.000 Ω, i la resistència de la presa de terra és de 20 Ω.
Quin corrent travessarà el cos en cas d’un contacte directe amb la fase de 230 V de tensió?
Solució:
V V 230
IH = = = =
R RC + RH + RR + RS + RT N 500 + 1500 + 5000 + 5000 + 20
230
= = 0, 019 A = 19 mA
12.020
Aquest corrent ja és important, encara que no arribaria a produir fibril·lació ventricular.
Fi gu ra 1 . 1 . Resistències implicades en un contacte directe
1.1.2 Protecció contra els contactes directes
La protecció contra els contactes directes consisteix a prendre les mesures desti-
nades a protegir les persones contra els perills que poden derivar d’un contacte
amb les parts actives dels materials elèctrics. Aquestes proteccions, que trobem
descrites al RBT-ITC-24, són habitualment els següents:
• Protecció per aïllament de les parts actives.
• Protecció per mitjà de barreres i embolcalls.
• Protecció per mitjà d’obstacles.
• Protecció per posada fora de l’abast per allunyament.
• Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual.
Com podem veure, la forma més comuna de protegir-se dels contactes directes és
evitar o posar els mitjans necessaris per evitar el contacte d’una part activa amb
el cos.
A més d’aquests tipus, podem utilitzar la protecció mitjancant dispositius de cor-

rent diferencial residual, però aquesta protecció, com clarament diu el Reglament,
és complementària; és a dir, la utilització d’aquests dispositius no constitueix per
si mateixa una mesura de protecció completa i requereix l’ús de qualsevol dels
tipus de protecció anteriors.
1.1.3 Contacte indirecte. Càlcul del corrent de contacte
El contacte indirecte es dóna quan una massa queda accidentalment en tensió i és

tocada per una persona, i aleshores la persona també rep la tensió, encara que de
forma indirecta, a través de la massa.
Fig ur a 1 . 2 . Contacte indirecte
El càlcul del corrent que travessa el cos al contacte indirecte és més complex
perquè no és un circuit en sèrie, sinó que és un circuit en paral·lel format pel
corrent que travessa el cos humà i el corrent que es desvia per la massa a la presa
de terra, com es pot veure en la figura 1.2.
Per entendre’n millor el càlcul, podem fer-nos l’esquema que es presenta en la

figura 1.3.
Fi gu ra 1 . 3 . Esquema del contacte indirecte
En la figura 1.2 figura 1.3 veiem que les resistències que cal tenir en compte són les
mateixes que les del contacte directe més la resistència de defecte i la resistència
de la presa a terra de les masses:
• Resistència de defecte d’aïllament(RD ): resistència entre les parts actives

de la instal·lació i la massa que està accidentalment en tensió.
• Resistència de la presa de terra de les masses (RTM ): la resistència entre

la massa i la presa de terra de la instal·lació. Cal no confondre-la amb la
resistència de la presa de terra del transformador (RTN ).
En la figura 1.2 figura 1.3 també hi ha dos conceptes més:
• Tensió de defecte (VD ): tensió que apareix a causa d’un defecte d’aïllament,
entre dues masses, entre una massa i un element conductor, o entre una
massa i una presa de terra de referència, és a dir, un punt en el qual el
potencial no es modifica en restar la massa en tensió.
• Tensió de contacte (VC ): tensió que apareix entre parts accessibles simul-
tàniament, quan hi ha una fallada d’aïllament. Per conveni aquest terme
només s’utilitza amb relació a la protecció contra contactes indirectes. En
molts casos el valor de la tensió de contacte resulta influït notablement per
la resistència que presenta la persona en contacte amb aquestes parts.
Ara descriurem el procediment més ràpid per calcular la IH (corrent que travessa
el cos humà), encara que, com en qualsevol circuit elèctric, es pot calcular de
diverses formes:
1) El primer seria calcular el corrent total; és a dir ID . Per calcular-lo apliquem la

llei d’Ohm a través del recorregut fase-massa-terra:
V
ID =
RD + RT M
2) La tensió de defecte serà:
VD = ID · RT M
3) Quan es produeix un contacte indirecte, el recorregut del corrent pel cos serà
mà-cos-peu-terra i la resistència de pas serà la suma de les resistències de contacte
(figura 1.3): cos, retorn i terra (i no la presa de terra). Així doncs, el corrent IH
que travessa el cos humà serà:
VD
IH =
RC + RH + RR + RS
4) La tensió de contacte serà:
VC = IH · RH
Exemple de càlcul en cas de contacte indirecte
Calculeu el corrent que travessa una persona, les tensions de contacte i defecte quan una
persona toca accidentalment una massa, com per exemple la carcassa d’una rentadora,
que està en tensió de fase de 230 V, en el cas que les resistències siguin les següents:
La resistència de la persona són 1.000 Ω , la resistència del terra són 50 kΩ, la resistència
de contacte amb la mà són 500 Ω, la resistència de contacte amb el peu descalç i mullat
és de 20 Ω , la resistència de defecte entre la massa i la fase és de 40 Ω, i la resistència
de la presa de terra és de 20 Ω.
Solució
Primer calcularem el corrent fase-massa-terra, o corrent de defecte:
V 230
ID = = = 3, 83 A
RD + RT M 40 + 20
Així doncs, la tensió de defecte serà:
VD = ID · RT M = 3, 83 · 20 = 76, 6 V
Quan es produeix un contacte indirecte el recorregut del corrent serà en aquest cas mà-
cos-peu-terra (no s’ha de confondre el terra amb la presa de terra). Caldrà sumar totes
aquestes resistències:
VD 76, 6
IH = = =
RC + RH + RR + RS 500 + 1000 + 20 + 50000
76, 6
= = 0, 00147 A = 1, 47 mA
51.520
I podem acabar dient que la tensió de contacte és:
VC = IH · RH = 0, 00147 · 1.000 = 1, 47 V
1.1.4 Protecció contra els contactes indirectes
Recordem que un contacte indirecte és el contacte de persones o animals domèstics

amb parts que s’han posat sota tensió com a resultat d’una fallada d’aïllament.
Així que les proteccions per als contactes indirectes estan basades en la detecció
de la fallada d’aïllament, que consisteix en el fet que no produeixi aquesta fallada

i, per acabar, si es produeix una fallada d’aïllament i una persona té contacte amb
una massa en tensió, que el corrent que pugui passar per la persona sigui el mínim
possible, tant en quantitat com en durada. I per això són diverses les formes de
protecció contra els contactes indirectes que descriu la ITC-BT-24:
• Protecció per tall automàtic de l’alimentació.
• Protecció per ús d’equips de la classe II o per aïllant equivalent.
• Protecció als locals o emplaçaments no conductors.
• Protecció mitjançant connexions equipotencials locals no connectades a

terra.
• Protecció per separació elèctrica.
Com es pot veure, són diversos els sistemes, però tots tenen en comú el mateix fet:
que el corrent de defecte sigui el mínim possible. I això s’aconsegueix augmentat Diferencial vol dir la
diferència entre el corrent
la resistència o disminuint la tensió. Com sempre, ens remetrem a la llei d’Ohm, que entra i el que surt.
que ens diu que per disminuir la intensitat sempre cal augmentar la resistència o
Suposem que una
baixar la tensió. resistència de 50 kΩ és ja
un no conductor.
A continuació comentem en què consisteixen les proteccions contra els contactes
indirectes:
1. Protecció per tall automàtic de l’alimentació. Consisteix a detectar un

possible defecte d’un element o equip de la instal·lació en la massa del qual
queda en tensió per un defecte d’aïllament i, si es dóna aquest cas, que es talli
l’alimentació. La forma més comuna és utilitzar un dispositiu de corrent
diferencial residual.
2. Protecció mitjançant l’ús d’equips de la classe II. Consisteix a utilitzar

equips que tinguin un doble aïllament i la carcassa també sigui aïllant, i
aleshores és impossible el contacte amb una massa amb tensió perquè no és
una massa conductora. Evidentment, aquests equips han d’estar comprovats
i seguir la normativa per ser classificats com a equips de classe II.
3. Protecció als locals o emplaçaments no conductors. És a dir, amb una

resistència del terra més gran que 50 kΩ. D’aquesta manera, encara que
toquem una massa accidentalment en tensió, ni hi ha retorn per terra, ni el
corrent passa pel nostre cos.
4. Connexions equipotencials no connectades a terra o per separació

elèctrica. Del que es tracta és que no hi hagi una diferència de potencial
entre el terra que trepitgem i les possibles masses.
1.2 El diferencial
El tall automàtic de corrent d’alimentació per corrent diferencial residual és una

de les formes per protegir-nos dels contactes directes, i sobretot dels indirectes.
El dispositiu que és capaç de detectar un corrent diferencial residual és l’anomenat

generalment diferencial. Veiem què és exactament el corrent diferencial residual.
El corrent diferencial residual és la suma algebraica dels valors instantanis

dels corrents que circulen a través de tots els conductors actius d’un circuit
en un punt d’una instal·lació elèctrica.
És a dir, tot el corrent que entra pels conductors ha de sortir pels conductors. Si
hi ha un corrent que no surt pels conductors és que surt per una altra banda, com
per exemple un defecte d’aïllament i un corrent que torna al transformador per les
preses de terra. Quan això passi, l’interruptor diferencial ha de tallar l’alimentació
a la part d’instal·lació afectada. Així, podem definir l’interruptor diferencial de la
Els interruptors diferencials tenen un següent manera:
polsador amb la lletra T (test) i s’han
d’escollir per la seva sensibilitat i
corrent nominal. Fig ur a 1 .4 . Interruptor diferencial. Sense corrent diferencial
residual
Interruptor diferencial és l’aparell electromecànic o associació d’aparells

destinats a provocar l’obertura dels contactes quan el corrent diferencial
arriba a un valor determinat.
Per entendre millor tots aquests conceptes cal entendre com funciona l’interruptor
diferencial, a través de quin mecanisme és capaç de detectar un corrent diferencial
residual, com és capaç de fer una suma de corrents...
Per comprendre el funcionament del diferencial cal comprendre el d’un transfor-

mador. El diferencial té un transformador toroïdal, on van enrotllats la bobina de
la fase i la bobina del neutre amb el mateix nombre d’espires.
Si mirem la figura 1.4 veurem que el corrent que passa per la fase (IF ) crea un flux
de fase (ΦF ). Al mateix temps, el corrent que passa pel neutre (IN ) crea un flux de
neutre (ΦN ). El corrent que entra és el mateix que el que surt (IF = IN ), però en
sentit contrari: l’un entra i l’altre surt. Com que els corrents són els mateixos, els
fluxos també són els mateixos però en sentit contrari (ΦF = ΦN ). En ser els fluxos
de sentit contrari s’anul·len, així que no entra en funcionament el tercer bobinatge,
el bobinatge de detecció. Aquest bobinatge és el que acciona l’interruptor, però
ha de passar un flux per dins de la bobina, i com que no n’hi ha perquè s’anul·la,
l’interruptor no entra en funcionament.
Vegem ara com entra en funcionament i es dispara deixant sense alimentació la

instal·lació (figura 1.5).
Quan tenim un defecte a terra -és a dir, hi ha un corrent que torna al transformador
per terra (Id )-, tot el corrent que entra surt per dos llocs, pel neutre i pel terra.
Tenim que IF 6= IN perquè IF = IN + Id . Aleshores IF crea un flux ΦF que és
diferent al flux ΦN , perquè com hem dit IF és diferent de IN . Apareix així un flux
dins del tor magnètic, aquest flux Φd = ΦF – ΦN fa que per la bobina de detecció
es creï una diferència de potencial que actua sobre l’electroimant i obri el circuit
d’alimentació.
Fi gu ra 1. 5 . Interruptor diferencial amb corrent diferencial residu-
al
Una altra possibilitat de fer disparar l’interruptor diferencial és mitjançant un

polsador de prova que tots incorporen (polsador de TEST). Per veure’n el fun-
En la secció “Annexos” cionament de prova vegeu la figura 1.6.
del web hi ha una
animació per veure les
diferències internes de El principi de funcionament és el mateix, però aquesta vegada en comptes d’un
l’interruptor diferencial,
amb derivació i sense, i corrent que surt per terra és un corrent que passa per fora de l’anell. És a dir, el
amb polsador de prova.
corrent de defecte (Id ) passa pel polsador de prova i fa que el corrent de fase i de
neutre no siguin iguals (IN 6= IF ). Això provoca que, com en el cas anterior, els
fluxos al tor no siguin iguals i de sentit oposat, aleshores hi ha un flux que fa anar
la bobina de detecció i obre l’interruptor que talla l’alimentació de la instal·lació.
Fig ur a 1 . 6 . Interruptor diferencial. Polsador de prova
1.3 El magnetotèrmic (ITC-BT-22)
El magnetotèrmic, que com indica el nom està compost per un element tèrmic i un
element magnètic, també s’anomena PIA (petit interruptor automàtic), i és definit
per l’ITC-BT-01 de la següent manera:
Interruptor de control de potència i magnetotèrmic: aparell de connexió

que integra tots els dispositius necessaris per assegurar de forma coordinada
el comandament, la protecció contra sobrecàrregues i la protecció contra
curtcircuits.
Com es veu en la definició del Reglament, no solament defineix magnetotèrmic,

sinó que també defineix interruptor de control de potència, ja que tots dos
dispositius són molt semblants, tot i que cadascun compleix una funció diferent.
L’interruptor de control de potència (ICP) és un dispositiu que té el mateix

funcionament que el magnetotèrmic. És a dir, que es basa en el mateix principi de
funcionament. La diferència és que, mentre el magnetotèrmic és un element de
seguretat per a la instal·lació, l’interruptor de control de potència (ICP) no és un
dispositiu de seguretat, sinó un dispositiu que les companyies de subministrament
elèctric obliguen a posar als seus contractats perquè no es passin de la potència
contractada.
A efectes pràctics, un ICP és com un magnetotèrmic però que dispara molt ràpida-
ment quan se sobrepassa la potència contractada a la companyia subministradora.
Tots dos dispositius tenen el mateix principi de funcionament: limiten el corrent

que passa per la instal·lació; el magnetotèrmic per qüestions de seguretat i l’ICP
per qüestions de potència màxima contractada.
En la definició també es parla de curtcircuit i de sobrecàrrega. Moltes vegades al

principi la diferència entre un fenomen i l’altre és poc clara, però saber distingir
l’un de l’altre és fonamental. Un endoll amb molts
electrodomèstics d’elevat
consum és un cas típic de
sobrecàrrega.
Curtcircuit: es produeix per la connexió accidental entre conductors actius

(fase-fase o fase-neutre), que originen una elevada intensitat en un període
molt curt de temps que destrossa els circuits, que no poden suportar una
intensitat tan alta.
Sobrecàrrega: es produeix quan per un circuit circula un corrent elèctric
més elevat que el nominal perquè hem connectat més receptors dels que
aguanta la instal·lació. En un principi no hi ha cap defecte d’aïllament, però
sí que es produeix un escalfament excessiu i provoca el deteriorament dels
aïllants i en redueix la vida útil.
La desconnexió del magnetotèrmic és automàtica quan hi ha una sobrecàrrega o

un curtcircuit. Però també pot ser manual si s’acciona la maneta de maniobra.
La connexió o la reconnexió després d’una desconnexió del magnetotèrmic és
sempre manual, i això vol dir que després d’una desconnexió la reconnexió ha
de realitzar-la manualment una persona. Si el defecte, tant sobrecàrrega com
curtcircuit, segueix present a la instal·lació la maneta manual no reconnectarà el
magnetotèrmic. I a més a més, en el cas de sobrecàrrega, encara que aquesta ja no
hi sigui present al circuit, cal esperar una mica fins que el magnetotèrmic es refredi
perquè l’escalfament i el refredament és un procés que necessita el seu temps.
1.3.1 Element tèrmic del magnetotèrmic
L’element tèrmic del magnetotèrmic pot ser un bimetall. Aquest bimetall té forma
de làmina i a través d’ella passa el corrent, de manera que com més corrent passi,
més s’escalfa.
S’observa com el bimetall es doblega

per efecte Joule.
És conegut el fenomen de dilatació que ofereixen els metalls quan s’escalfen, i

és aquest fenomen físic el que s’utilitza com a principi per al funcionament de
l’element tèrmic del magnetotèrmic.
Com que els dos metalls són diferents tenen diferents coeficients de dilatació, la
qual cosa fa que en estar tots dos junts es dobleguin i accionin així els contactes
de l’interruptor.
L’element tèrmic del magnetotèrmic actua en cas de sobrecàrrega, però no en cas

de curtcircuit. L’element tèrmic té el principi de funcionament en l’escalfament,
i el que produeix aquest escalfament és una sobrecàrrega. L’escalfament i la
dilatació dels metalls és un procés molt lent i un curtcircuit és tan ràpid que no
dóna temps que produeixi la dilatació dels metalls. Així es fa necessari un altre
El circuit de detecció tèrmic element que sigui capaç de detectar els grans i instantanis corrents d’un curtcircuit.
és més lent que el circuit de
detecció magnètic
L’element tèrmic del magnetotèrmic només actua en cas de sobrecàrrega.
1.3.2 Element magnètic del magnetotèrmic
L’element magnètic del magnetotèrmic està dissenyat per actuar quan es produeix
un curtcircuit, un corrent molt elevat per un període de temps molt curt.
Per detectar aquest corrent s’utilitza la bobina amb un nucli mòbil. El principi de
funcionament és com el de qualsevol relé.
Una bobina, és a dir, un conductor enrotllat amb forma d’espiral dins de la qual
hi ha un nucli de ferro mòbil, quan passa un corrent pel conductor de la bobina
es crea un camp magnètic que fa que el nucli de ferro mòbil es bellugui, aquest
Element magnètic del magnetotèrmic. moviment dispara el dispositiu, fa que s’obrin els contactes ràpidament i es talla
així l’alimentació a la instal·lació de manera que evita possibles accidents més
greus.
Una vegada més cal recordar que el sistema magnètic està previst perquè funcioni
quan n’hi hagi prou amb un corrent i faci que el nucli de ferro es bellugui. I això
no passa per una sobrecàrrega ja que aquesta no és un corrent prou fort, cal que
sigui el corrent fort d’un curtcircuit. Així doncs, cal que ens quedi ben clar el
següent:
L’element magnètic del magnetotèrmic només entra en funcionament amb

un curtcircuit.
Intensitat màxima de
curtcircuit
Hi ha una intensitat màxima de Vegem ara la disposició aproximada de cadascun dels elements dins de l’interrup-
curtcircuit que el magnetotèrmic
pot interrompre sense sofrir cap tor magnetotèrmic (figura 1.7).
deteriorament. Els valors
nominals d’intensitat màxima de
curtcircuit són 3, 6, 10 i 15 kA, Com es pot veure en la figura 1.7, el magnetotèrmic té la bobina magnètica que
dels quals el de 6 kA és el més
utilitzat a les cases. actua en cas de curtcircuit i el bimetall que actua quan hi ha un escalfament lent
però constant, és a dir, una sobrecàrrega. I per mitjà de palanques i molls s’obren
els contactes que accionen el circuit d’alimentació de la instal·lació. Com que
normalment les instal·lacions estan alimentant diferents càrregues, pels contactes
passa un corrent que no pot ser interromput bruscament sense que es creï un arc
elèctric. Perquè aquest arc elèctric sigui tan curt com sigui possible a dins del
magnetotèrmic hi ha l’anomenada cambra d’extinció (vegeu la figura 1.7).
F igu r a 1 . 7 . Disposició interna del magnetotèrmic
Per veure com es

produeix l’espurna que fa
separar els contactes del
La qualitat i la grandària dels contactes i de la cambra d’extinció faran que el magnetotèrmic, consulteu
la secció “Annexos” que
magnetotèrmic duri més o menys anys, i que sigui capaç d’obrir el circuit encara trobareu al web.
que els corrents que passin en aquest moment siguin molt grans. Aquests corrents
són molt grans perquè hem de tenir en compte que el magnetotèrmic ha d’obrir
el circuit quan tinguem un curtcircuit, i els corrents de curtcircuit poden ser molt
alts, per exemple 3.000 A.
1.3.3 Corbes de disparament
Les corbes de disparament són uns gràfics on podem veure i estudiar el comporta-
ment o funcionament del magnetotèrmic en funció del corrent elèctric que volem
limitar (figura 1.8). Són les corbes límit on veiem si el magnetotèrmic entrarà en
funcionament, és a dir, si desconnectarà el circuit d’alimentació de la instal·lació.
La gràfica consisteix -com la majoria dels gràfics en dos eixos- en un eix x, on

indiquem la intensitat que passa pel magnetotèrmic, i un eix y, on indiquem durant
quant de temps ha de passar aquesta intensitat fins que el magnetotèrmic es dispari.
Si un motor consumeix 27 A, li posarem un magnetotèrmic de 32 A.
El temps (eix y) és donat normalment als catàlegs dels fabricants en ms

(mil·lisegons) i la intensitat és donada en un tant per cent de la nominal. La
nominal és la intensitat per la qual està dissenyat el magnetotèrmic. Les intensitats
nominals dels PIA o magnetotèrmic són: 10, 16, 20, 25, 32, 40, 50 i 63 A. És a
dir, difícilment trobarem un magnetotèrmic de 27 A, caldrà posar-lo de 32 A.
Per al mateix principi de funcionament hi ha dues parts ben diferenciades, per una
banda, la part tèrmica i per l’altra, la part magnètica, ja que a les corbes hi ha dues
parts: la part tèrmica i la part magnetotèrmica.
Fig ur a 1 . 8 . Corbes de disparament dels magnetotèrmics
1.3.4 El tipus de corba
El magnetotèrmic cobreix o ens dóna protecció enfront de curtcircuits i sobrecàrre-

gues a la instal·lació, però no totes les instal·lacions són iguals. Hi ha instal·lacions
generals, com les d’un habitatge, que donen corrent a elements de molts diversos
tipus, però de poca intensitat. Tanmateix, hi ha instal·lacions industrials que
alimenten només motors o transformadors que tenen grans intensitats, sobretot en
el moment d’engegar-los. Sembla clar que no es pot utilitzar un mateix tipus de
En un transformador de
soldadura per arc posarem magnetotèrmic per a l’habitatge i per a la indústria amb motors de gran potència.
un magnetotèrmic tipus D.
Com es veu en la figura 1.9, hi ha principalment 3 tipus de magnetotèrmics, pel

En un habitatge posarem un
magnetotèrmic de tipus C. que fa al tipus de corbes.
• Tipus de corba B: aquí els magnetotèrmics tenen una desconnexió tèrmica

o magnètica entre 3 i 5 vegades la nominal. És a dir, si el magnetotèrmic
té un corrent nominal de 32 A, dispararà entre 96 A i 160 A. Aquests
magnetotèrmics s’utilitzen principalment per a generadors i cables de gran
longitud on no hi ha pics importants de corrent.
• Tipus de corba C: aquí els magnetotèrmics tenen una desconnexió tèrmica

o magnètica entre 5 i 10 vegades la nominal i són els més utilitzats per
a circuits d’enllumenat i preses de corrent generals com per exemple als
habitatges.
• Tipus de corba D: aquí els magnetotèrmics, que tenen un disparament entre

10 i 20 vegades el corrent nominal, s’utilitzen en llocs o instal·lacions on hi
ha connectats receptors que tenen un fort corrent d’engegada, com ara els
transformadors per soldadura per arc, o els motors de gran potència.
Fi gu ra 1 . 9 . Diferents corbes de disparament dels magnetotèr-

mics
A la indústria un cas molt típic és un transformador per soldadura per arc elèctric
que en el moment d’engegar-lo el magnetotèrmic es dispara. La solució típica però
equivocada és posar un magnetotèrmic d’una intensitat nominal molt superior a
la que consumeix el transformador, però d’aquesta manera no estem protegint-
lo enfront de sobrecàrregues. La solució correcta és posar un magnetotèrmic
de corba tipus D i intensitat nominal lleugerament superior a la nominal del
transformador. En ser tipus D no es dispararia en l’engegada i el transformador
quedaria protegit per sobrecàrrega.
1.3.5 Selectivitat
La selectivitat tracta de fer que es desconnecti aquell magnetotèrmic que està més
a prop del defecte (curtcircuit o sobrecàrrega) i no el general. Si el quadre té
diversos circuits protegits per magnetotèrmics locals i un magnetotèrmic general,
la selectivitat tracta que es dispari només el que protegeix un circuit i no el general.
En cas que es desconnecti el magnetotèrmic general, quedarà tota la instal·lació
sense corrent, mentre que si ho fa només un circuit, en aquest cas, el circuit on
hi ha el curtcircuit o la sobrecàrrega, aquest queda desconnectat i la resta, que no Selectivitat. En aquest cas haurà de
disparar el circuit 1 (C1) i no el
tenen cap problema, poden seguir funcionant. general (G)
Si per exemple tenim 3 circuits de 20 A, i posem en cadascun dels circuits un

magnetotèrmic de 20 A, i també posem un magnetotèrmic general de 50 A, la cosa
normal és que enfront d’una sobrecàrrega de 45 A es dispari el magnetotèrmic del
circuit afectat però no el general. Però enfront d’un curtcircuit de corrent elevat,
la selectivitat no s’aconsegueix si no és amb aparells molt especials.
Com podem veure en la figura 1.10 (les corbes de dos magnetotèrmics, el

magnetotèrmic A i el B) enfront d’una petita sobrecàrrega l’interruptor B obrirà
el circuit i el A no, perquè el B està més a l’esquerra, en les intensitats més petites.
Però enfront d’un curtcircuit el disparament ja no és selectiu. Les dues corbes dels
magnetotèrmics s’ajunten i això vol dir que tots dos es dispararan a la vegada.
Fig ur a 1 . 1 0 . Selectivitat
1.4 L’ICP o Interruptor de control de potència

A la ITC-BT-17 trobareu
informació sobre la situació
de l’ICP i les
característiques principals. L’ICP (interruptor de control de potència) és l’element que limita el consum
Recordeu que és l’últim
dispositiu que pertany a la d’acord amb els kilowatts que tenim contractats amb la companyia de subminis-
instal·lació d’enllaç. trament.
L’ICP el posarà la
companyia subministradora El limitador o ICP només desconnecta la instal·lació quan la potència dels aparells
en funció de la potència
demandada pel client i la connectats simultàniament és més gran que la potència contractada.
potència màxima admissible
per la instal·lació.
L’ICP se situa sempre a l’esquerra en el quadre general a l’entrada de l’edifici i a
L’ IGA el posarà l’instal·lador dintre d’una caixa precintable segons la figura 1.11.
en funció de la potència
màxima admissible de la
instal·lació. Per tant, l’ICP En essència, l’ICP és un magnetotèrmic però amb una corba lleugerament diferent.
sempre haurà de ser més
petit o igual que l’IGA Així doncs, té el mateix funcionament. De fet, el REBT de la ITC-BT-01 defineix
conjuntament l’interruptor de control de potència (ICP) i el magnetotèrmic.
Hi ha dues tipologies bàsiques de funcionament i d’ICP:
• ICP-M. Una vegada sobrepassada la potència contractada es dispara auto-

màticament, i s’ha de tornar a connectar el circuit manualment. Cal posar
els ICP manuals dins del local o habitatge perquè l’usuari pugui restablir el
servei.
• ICP-A. És tot automàtic, tant el disparament com la reconnexió, encara que

la reconnexió no es produeix fins passats uns segons. Quan es tracta d’ICP
de reconnexió automàtica pot estar fora del local.
Fi gu ra 1 . 1 1 . ICP al quadre general de distribució
1.5 Proteccions contra sobretensions (ITC-BT-23).
Les instal·lacions elèctriques han d’estar protegides contra pujades de tensions

incontrolades, normalment d’origen atmosfèric, ja que poden afectar la seguretat
de la instal·lació, els equips o fins i tot posar en perill la vida de les persones o
animals. A més, també es pot veure afectada la continuïtat del servei i podria
provocar una situació de risc per a les persones, especialment en hospitals o locals
de concurrència pública.
Hi ha dos tipus de sobretensions:
Figu r a 1.1 2 .
Bobina de
protecció MSU
amb magnetotèrmic
C60N de Merlin Gerin
Limitador de sobretensions. Part de

l’esquema multifilar amb el limitador
de sobretensions.
• Sobretensions permanents: són sobretensions per sobre del 10% del

valor nominal de tensió i es mantenen durant un temps superior a diversos
cicles de l’ona alterna sinusoïdal, o sigui, de manera permanent. El motiu
principal d’aquestes sobretensions es deu a talls del neutre abans de tallar
les fases, o bé a defectes de connexió. Per protegir els habitatges d’aquestes
sobretensions permanents els fabricants han desenvolupat una bobina de
protecció que controla la tensió de la instal·lació i va associada als contactes
de l’IGA. Si la tensió sobrepassa de manera permanent una tensió llindar
d’uns 253 V, (depèn del model de dispositiu), llavors aquesta bobina actua
com un electroimant i desconnecta l’interruptor general automàtic o IGA

trobareu un tríptic sobre
protecció contra
sobretensions de la firma
Merlin-Gerin. • Sobretensions transitòries: la ITC-BT-23 tracta de la protecció d’aquestes
sobretensions, que es transmeten per les xarxes de distribució i que s’origi-
nen, principalment, per tres motius:
– Descàrregues atmosfèriques.
– Commutacions de xarxes.
– Defectes a les xarxes.
Fi g ura 1 .1 3 . Li-
mitador de sobretensi-
ons transitòries PF de
Merlin Gerin
Les sobretensions transitòries són, a diferència de les permanents, de microsegons

de durada, però de valor eficaç de tensió molt elevat (milers de volts). Per protegir
els efectes d’aquestes sobretensions hi ha els descarregadors o limitadors de
sobretensions que, connectats al cable de protecció verd i groc, protegeixen els
receptors (vegeu la figura 1.13).
F i g ura 1 . 1 4. Esquema amb limitadors de Merlin Gerin

per a sobretensions permanents i transitòries
Segons la ITC-BT-23 aquest limitador de sobretensió, per garantir la continuïtat

del servei, ha d’anar protegit amb el seu propi interruptor automàtic i s’haurà de
connectar en paral·lel a la instal·lació, aigües amunt de l’interruptor diferencial
Figu r a 1 . 1 5. Limi-
tador de Merlin Gerin
QuickPF
Els fabricants de dispositius de protecció han desenvolupat diferents solucions

per tal de reduir l’espai dels components al quadre de comandament i protecció.
Una solució compacta, per exemple, són els limitadors de sobretensions amb
interruptor de connexió monofàsic incorporat en dos mòduls per carril normalitzat,
com el que es mostra a la figura 1.15 i figura 1.16.
Fig ur a 1 . 1 6. Esquema amb limitadors de Merlin Gerin

per a sobretensions permanents i transitòries amb sistema
QuickPF
Cal dir que la ITC-BT23 no recull la normativa referent a les sobretensions directes
del llamp (NTE:parallamps) sinó de les sobretensions causades per la influència
de la descàrrega llunyana del llamp, commutacions de la xarxa, defectes de xarxa,

efectes inductius, capacitius, etc.
Es poden presentar dues situacions diferents:
• Situació natural: quan no cal la protecció contra sobretensions transitòries

(instal·lacions amb baix risc, ja que estan alimentades per xarxes subterrà-
nies i la resistència dels equips a les sobretensions es considera suficient).
• Situació controlada: quan cal la protecció contra sobretensions transitòries

(instal·lacions amb risc de sobretensions transitòries per la zona geogràfica
o bé per l’alimentació aèria amb conductor nus o bé perquè es considera
convenient augmentar la seguretat –continuïtat del servei, valor econòmic
dels equips, etc.).
A la ITC-BT-23 es defineixen unes categories de les sobretensions que indiquen

els valors de tensió suportada en l’ona de xoc de sobretensió que han de tenir
els equips com a màxim. Els diferents dispositius han de permetre limitar la
tensió d’entrada a un valor inferior (Up) al valor màxim de tensió residual de cada
categoria. Per aconseguir un nivell de tensió residual no perillós per als equips
i una capacitat de derivació d’energia que prolongui la vida i l’efectivitat dels
dispositius de protecció s’utilitza una estratègia de protecció en cascada de tres
nivells de protecció: basta (tipus 1), mitjana (tipus 2) i fina (tipus 3):
• Categoria I: equips i aparells molt sensibles a sobretensions que necessiten

una protecció fina que deixi una tensió residual molt petita. Com a exemples
tenim ordinadors, equips electrònics, etc.
• Categoria II: equips i aparells destinats a connectar-se a la instal·lació

elèctrica que requereixen una protecció mitjana. Serien electrodomèstics,
eines portàtils i equips similars.
• Categoria III: equips i materials que formen part de la instal·lació fixa i

requereixen protecció basta. En són exemples els armaris de distribució,
embarrats, aparellatge (seccionadors, preses de corrents...), canalitzacions i
els seus components, motors industrials, etc.
• Categoria IV: equips connectats a l’escomesa general de BT, és a dir, a

l’origen de la instal·lació de l’edifici. Necessiten una protecció basta i
podrien ser els comptadors d’energia, els aparells de telemesura, els equips
principals de protecció contra sobreintensitats, etc.
Taul a 1. 1. Tensió màxima transitòria per a cada categoria.
Tensió nominal de la Tensió suportada a impulsos en kV

instal·lació en V
Trifàsic Monofàsic Categoria IV Categoria III Categoria II Categoria I
230/400 230 6 4 2,5 1,5
400/690/1.000 - 8 6 4 2,5
1.6 Presa de terra (ITC-BT-18)
La posada o la connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles

ni cap protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora que
no pertany a aquest circuit mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o
grups d’elèctrodes soterrats.
En la figura 1.17 teniu la imatge d’un tipus d’elèctrodes que es poden soterrar.
F ig ur a 1 . 1 7. Imatge d’elèctrodes
Mitjançant la instal·lació de connexió de terra s’ha d’aconseguir que en el conjunt

d’instal·lacions, edificis i superfície pròxima del terreny no apareguin diferències
de potencial perilloses i que, alhora, permeti el pas a terra dels corrents de defecte
o els de descàrrega d’origen atmosfèric. El Reglament electrotècnic
per a baixa tensió dedica la
instrucció tècnica ITC-BT-18
a la connexió de terra de les
instal·lacions.
La presa de terra és un elèctrode o conjunt d’elèctrodes amb contacte amb
el terra que n’assegura la connexió elèctrica.
Així doncs, la presa de terra són els elèctrodes, i quan parlem de terra, sense referir-
nos a la presa de terra ens estem referim a determinats punts de la instal·lació.
El terra és la massa conductora de la terra en la qual el potencial elèctric en

cada punt es pren, convencionalment, igual a zero.
1.6.1 Resistivitat del terreny
La connexió de terra consisteix a posar uns elèctrodes al terreny de manera que

el terra que trepitgem i la instal·lació elèctrica quedin elèctricament units. Ens
serveix així de potencial zero. Quan ens diguin que una fase té una tensió de 230
V vol dir que tenim 230 V respecte del terra que és el potencial zero.
Però sempre hi ha una resistència, és a dir, no hi ha un contacte perfecte entre

elèctrodes i terreny. La resistència total dependrà del terreny i de la quantitat
d’elèctrodes. En terrenys més aïllants faran falta un nombre més gran d’elèctrodes.
Vegem ara la resistivitat del terreny, i com podem calcular-la o mesurar-la.
La resistivitat del terreny és la resistència que presenta al pas del corrent

un cub de terreny d’1 m d’aresta. La seva unitat és el m i cal representar-la
amb la lletra grega %.
La resistivitat del terreny depèn de la seva naturalesa (pedregós, sorra, argila...).

Aquesta és fixa, és a dir, es manté durant tot l’any. Però també depèn de la humitat,
temperatura i salinitat, és a dir, la resistivitat del terreny es veu afectada per les
variacions estacionals.
Taul a 1. 2. Valors orientatius de la resistivitat en funció del terreny
Naturalesa del terreny Resistivitat (Ω·m)
Terrenys pantanosos Fins a 30
Llim 20 a 100
Humus 10 a 150
Torba humida 5 a 100
Argila plàstica 50
Margues i argiles compactes 100 a 200
Margues del juràsic 30 a 40
Sorra argilenca 50 a 500
Sorra silícia 200 a 3.000
Terra pedregós cobert de gespa 300 a 500
Terra pedregós nu 1.500 a 3.000
Calcàries toves 100 a 300
Calcàries compactes 1.000 a 5.000
Calcàries clivellades 500 a 1.000
Pissarres 50 a 300
Roca de mica i quars 800
Granits i gres procedent d’alteració 1.500 a 10.000
Granit i gres molt alterat 100 a 600

Als terrenys més aïllants
(pedregosos) fa falta una
quantitat més gran
d’elèctrodes per aconseguir
potencial zero.
Com es pot veure en la taula 1.2, la resistivitat és més elevada si les partícules que
formen el terreny també són més grans; per exemple, la grava té més resistivitat
que la sorra i la sorra més resistivitat que l’argila. Per tant, podem utilitzar la taula
1.3, que és més resumida.
Taul a 1. 3. Valors mitjans aproximats de la resistivitat en funció del terreny
Naturalesa del terreny Valor mitjà de la resistivitat (Ω·m)
Terrenys cultivables i fèrtils, terraplens compactes i 50

humits
Naturalesa del terreny Valor mitjà de la resistivitat (Ω·m)
Terraplens cultivables poc fèrtils i altres terraplens 500
Terres pedregosos nus, sorres seques permeables 3.000
1.6.2 Mètodes de mesura de la resistivitat del terreny
Per calcular o per conèixer el valor de la resistivitat del terreny, cal en primera
instància fer un càlcul teòric suposant el tipus de terreny que tenim. Però si no
estem segurs del tipus de terreny (argila, sorra...) o volem saber de forma molt
exacta la resistivitat del terreny ens cal mesurar-lo.
En la mesura cal tenir en compte que la resistivitat depèn de la temperatura,

salinitat i sobretot de la humitat del terreny. Així, si mesurem el terreny en l’època
de pluges o immediatament després d’una gran ploguda pot donar-nos un valor de
resistivitat molt baix que no es mantindrà durant la resta de l’any. Cal fer, per
tant, la mesura en l’època més seca, o fer diverses mesures en diferents èpoques
de l’any, depenent de l’exactitud de la mesura que vulguem obtenir.
L’aparell que s’utilitza per mesurar la resistivitat del terreny és un aparell fabricat
expressament. L’aparell per mesurar la resistivitat del terreny consisteix en un
generador de corrent altern, un amperímetre i un voltímetre. Hi ha aparells antics
que només feien aquesta mesura i estaven fabricats expressament per a aquesta
mesura. Però des de la sortida l’any 2002 del nou reglament (REBT) i com que són
moltes les mesures que cal fer, s’utilitzen uns aparells multifunció, que realitzen
totes les mesures que ens calen a les instal·lacions elèctriques, i una d’aquestes és
la resistivitat del terreny.
La mesura de la resistivitat del terreny és molt important perquè ens permetrà

calcular el nombre d’elèctrodes que caldrà posar a la instal·lació de la presa de
terra perquè tingui una bona i segura connexió de terra.
Per a la mesura de la resistivitat del terreny necessitem quatre piquetes i un tipus

de connexió diferent que per a la mesura de la presa de terra, que es fa només amb
dues piquetes auxiliars.
Normalment cal seguir les instruccions de l’aparell que utilitzem, ja que depenent
del tipus i la marca caldrà fer alguna petita variació. Però la forma normal i típica
de mesurar la resistivitat del terreny és mitjançant el conegut mètode de les quatre
piquetes, que consisteix en l’esquema de la figura 1.18.
F igu ra 1 .1 8 . Mesura de la resistivitat del terreny
La resistivitat és donada per:

2·π·a·U
ρ=
I
De tota manera, aquest càlcul ja el realitzen els instruments de mesura digitals i
ens en donen directament la mesura. És a dir, el valor de %.
El principi de funcionament és el que es representa en la figura 1.18, mitjançant 4

piquetes que es claven al terreny on volem mesurar la resistivitat a una profunditat
màxima de a/20, on a és la distància entre piquetes.
1.6.3 Càlcul de la resistència màxima de la connexió de terra
La resistència de les preses de terra, és a dir, la quantitat d’elèctrodes que cal posar,
es dimensiona perquè en qualsevol circumstància previsible, qualsevol massa no
doni lloc a tensions de contacte superiors a:
• 24 V en local o emplaçament conductor (humit).
• 50 V en la resta dels casos.

La tensió de contacte és
baixa als terrenys humits
perquè són més perillosos.
El cos té menys resistència.
Aquesta tensió és limitada pel dispositiu diferencial que s’utilitzi en cada cas,
però que als habitatges es limita sempre mitjançant la sensibilitat de I ∆n = 30
mA. I per calcular la resistència del terra s’utilitza la fórmula que us presentem
a continuació, en què s’han de tenir en compte la tensió de contacte (VC ) i la
La fórmula per calcular la
tensió límit per al dispositiu
intensitat del diferencial o sensibilitat (I ∆n ):
diferencial apareix en la
ITC-BT-24. VC
R≤
I∆n
Així, per a locals no conductors (secs) i si utilitzem un interruptor diferencial de
I∆n = 30mA, és necessari que la resistència del terra sigui com a mínim de:
50
R≤ ≤ 1666 Ω
0, 03
I per a locals humits:
24
R≤ ≤ 800 Ω
0, 03
Per als habitatges sí que s’utilitzen sempre interruptors diferencials de 30 mA

per imposició del REBT, però per als altres usos (indústries, comerços...) poden
utilitzar-se diferencials de 10, 30, 300, 500 mA. Així doncs, la resistència màxima
dels terres s’han de calcular d’acord amb el diferencial que posem (taula 1.4).
Taul a 1. 4. Valors màxims de les preses de terra (en Ω)
Sensibilitat (mA)
Local 10 30 300 500
Sec Vc = 50V 5000 1666 166 100
Humit Vc = 24V 2400 800 80 48
Aquests valors dels terres normalment són molt més baixos. Moltes vegades
s’agafen aquests valors de les normes tecnològiques d’edificació NTE per a
qualsevol tipus d’instal·lació, ja que hi ha recomanacions dels valors de resistència
de presa de terra. També haurem de tenir en compte, com sempre, les normes
particulars de la companyia elèctrica, ja que aquestes sí que són obligatòries i més
restrictives que el REBT.
• Edificis destinats principalment a habitatges: 80Ω màxim.
• Edificis amb parallamps: 15Ω màxim.
• Instal·lacions de màxima seguretat: 2 a 5Ω màxim.
• Instal·lacions de sales d’ordinadors: 1-2Ω màxim.
1.6.4 Tipus d’elèctrodes de connexió de terra
Coneixent el valor màxim de la resistència de les preses de terra, ara el que ens
cal és calcular el nombre de piquetes que ens faran falta per aconseguir-lo. També
hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus d’elèctrodes i que cadascun ens
dóna un valor de resistència de terra, és a dir, tindrà una fórmula de càlcul diferent.
Segons la ITC-BT-18, per a la presa de terra es poden utilitzar elèctrodes formats

pel següent:
• Barres, tubs.
• Platines, conductors nus.
• Plaques.
• Anells o malles metàl·liques constituïts pels elements anteriors o les seves

combinacions.
• Armadures de formigó soterrades, a excepció de les armadures pretensades.
• Altres estructures soterrades que es demostri que són apropiades.

F i g ura 1 . 1 9. Piques
Antigament s’utilitzaven les

canalitzacions metàl·liques
d’altres serveis (aigua,
calefacció central, etc.) com
a preses de terra.
El tipus i la profunditat de soterrament de les preses de terra han d’impedir
Actualment això està que la possible pèrdua d’humitat del terra, la presència de gel o altres efectes
prohibit per raons de
seguretat. climatològics augmentin la resistència del terra per sobre del valor previst. La
profunditat mai no ha de ser més petita que 0,50 m.
Principalment hi ha tres tipus d’elèctrodes que s’utilitzen comunment: les piques,

les plaques i el cable nu soterrat.
1) Piques. Són elèctrodes allargats que s’introdueixen al terreny verticalment.
Es fabriquen normalment amb acer galvanitzat o amb barres de coure i la seva

longitud és com a mínim de 2 metres (vegeu figura 1.19).
El valor de la resistència que ofereixen aquests elèctrodes és directament proporci-

onal a la resistivitat del terreny i inversament proporcional a la longitud d’aquests:
ρ
R=
L
on:
• % és la resistivitat del terreny
• L és la longitud de la piqueta
2) Plaques. Són elèctrodes rectangulars que ofereixen una gran superfície de

contacte amb el terreny si la comparem amb el seu gruix.
Placa per una presa de terra. Les plaques, que poden ser de coure o d’acer galvanitzat, tenen 2 mm i 2,5 mm de
gruix mínim respectivament.
La resistència d’aquest elèctrode és directament proporcional a la resistivitat del

terreny i inversament al perímetre de la placa.

ρ
R = 0, 8 ·
P
on:
• P és el perímetre de la placa
3) Conductors nus soterrats horitzontalment. És un elèctrode que es col·loca

situant horitzontalment un cable nu en el terreny o en la cimentació dels edificis.
Per això s’utilitza un cable de coure massís en el terreny d’una secció mínima de
35 mm2 .
Fig ur a 1 . 20 . Cable soterrat
La resistència que ofereix el conductor soterrat (vegeu la figura 1.20) és direc-

tament proporcional a la resistivitat del terreny i inversament proporcional a la
longitud en metres de cable soterrat:
ρ
R=2·
L
on:
• L és la longitud del cable soterrat
La forma de col·locar-lo és en rases excavades prèviament, per això solen aprofitar-

se els fonaments dels edificis. Després es posen les rases en un traçat sinuós per
augmentar la longitud del cable i a una profunditat mínima de 0,5 metres, encara Diferents elements per realitzar la
que la norma tecnològica de l’edificació recomana 0,8 metres de profunditat.

soldadura aluminotèrmica.
I és molt importat que sigui tot el conductor sense empalmaments. En cas de ser
necessari fer un entroncament es realitzarà amb soldadura d’alt punt de fusió, com
ara la soldadura aluminotèrmica (vegeu la figura 1.21).
F i g ura 1 . 2 1. Exemple de soldadura aluminotèrmica.
No poden fer-se
empalmaments al cable
soterrat.
La millor forma d’instal·lar-lo és posar el cable pel perímetre de l’edifici i sota els
fonaments, i si no és suficient continuar la rasa per un dels laterals.
1.6.5 Càlcul de la quantitat d’elèctrodes
Les fórmules per estimar la resistència de terra en funció de la resistivitat del

terreny i les característiques de l’elèctrode són les que apareixen en la taula 1.5, a
on:
• % = resistivitat del terreny (Ω·m)
• P = perímetre de la placa (m)
• L = longitud de la pica o del conductor (m)
Taul a 1. 5. Fórmules per estimar la quantitat d’elèctrodes necessaris
Elèctrode Resistència de terra en Ω
Pica vertical ρ
R=
L
Placa soterrada ρ
R = 0, 8 ·
P
Conductor soterrat ρ
R=2·
L
Càlcul del nombre
d’elèctrodes
1. Calculem la resistivitat
del terreny
Exemples de càlcul de resistència
2. Calculem la resistència 1) Calculeu la resistència de terra aproximada d’una pica de longitud 2 m, en un terreny
que ha de tenir com a orgànic, de resistivitat 60 Ω·m.
màxim la connexió de
terra
Solució:
3. Calculem el nombre
d’elèctrodes La resistència de terra és:
ρ 60
R= = = 30 Ω
L 2
2) Calculeu la resistència que tenim amb 3 piques de 2 m de longitud connectades en

paral·lel amb un terreny orgànic de 60 Ω·m.
Solució:
Cada pica té una resistència de:
ρ 60
R= = = 30 Ω
L 2
Així doncs, les 3 piques ens donaran:
30
R= = 10 Ω
3
3) Hem d’aconseguir una resistència de terra de 10 Ω , per això utilitzarem com a elèctrode
cable de coure de 35 mm2 de diàmetre. El terreny és arenós amb una resistivitat de 50
Ω·m. Calculeu la longitud aproximada que ha de tenir el conductor.
Solució:
Com que es tracta d’un conductor soterrat:

ρ
R=2·
L
Substituïm els valors que coneixem:
50
R=2· = 10 Ω
L
Aïllant la L:
50
L=2· = 10 m
10
1.6.6 Borns de connexió de terra
Els elèctrodes de la presa a terra van tots units, mitjançant els anomenats
conductors de terra (figura 1.22).
Fi gu ra 1 . 2 2 . Punts d’unió a les preses de terra
Aquests conductors de terra tampoc no han de tenir empalmaments. Si se’n fa

algun haurà de ser amb soldadura aluminotèrmica. Després cal connectar-los al
que serà el circuit principal del terra, i per això es fa necessària la creació d’unes
arquetes registre que permetran la connexió i desconnexió per poder independitzar
el circuit de la connexió de terra del terra general de l’edifici i així poder mesurar-
la. Per a aquesta connexió i desconnexió s’utilitzarà un pont seccionador de terra

desmuntable per mitjà d’un estri.
Resumint, en tota instal·lació de connexió de terra s’ha de preveure un born

principal de terra, al qual s’han d’unir els conductors següents:
• Els conductors de terra.
• Els conductors de protecció.
• Els conductors d’unió equipotencial principal: Aquests conductors servei-

xen per connectar la canalització metàl·lica principal d’aigua a terra per
mitjà del born principal de terra.
• Els conductors de posada a terra funcional, si s’escau.
1.6.7 Conductors de protecció
Els conductors de protecció han d’unir les masses al conductor de terra. El

recorregut del conductor de protecció seria el següent: surt des del born de
connexió de terra, després va a l’embarrat dels comptadors i des d’aquests a
cadascun dels circuits de la instal·lació. Cal connectar totes les masses al cable de
protecció (verd-i-groc).
Vegem ara tot el conjunt de la connexió de terra en cadascun dels seus elements
(figura 1.23).
Fig ur a 1 . 2 3 . Parts d’una instal·lació de connexió de terra
Parts d’una connexió de

terra
• Preses de terra
• Conductors de terra
• Born de connexió de
terra
• Conductors de
protecció
1. Preses de terra o elèctrodes. Estan en contacte directe amb el terreny,
encara que tenen una resistència que depèn de la naturalesa del terreny i de
la quantitat d’elèctrodes.
2. Conductors de terra. Uneixen els elèctrodes entre ells.
3. Born de connexió de terra. S’encarrega d’unir els cables de terra amb els
conductors de protecció i s’ha de preveure en un lloc accessible un dispositiu
que permeti mesurar la resistència de la presa de terra corresponent, per la
qual cosa ha de ser desmuntable.
4. Conductors de protecció. Serveixen per unir elèctricament les masses de

la instal·lació. I després aquests han d’anar units als conductors de terra i
finalment a les preses de terra.
Els conductors de protecció han de tenir un diàmetre mínim que ens ve donat per
la ITC-BT-18 i són els que veiem en la taula 1.6.
Taul a 1. 6. Seccions mínimes dels conductors de protecció
Secció dels conductors de fase de la instal·lació Secció mínima dels conductors de protecció
S(mm2 ) Sp(mm2 )
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤ 35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
Si el conductor de fase és més petit que 16 mm2 el conductor de protecció cal que
tingui el mateix diàmetre que el de fase. Si el de fase és d’una secció entre 16 i 35
mm2 , el conductor de protecció ha de ser com a mínim de 16 mm2 , i si el de fase
és de 35 mm2 o més gran, cal que el de protecció sigui com a mínim la meitat que
el de la fase.
1.6.8 Mesura de les preses de terra
La instal·lació del terra té una gran importància des del punt de vista de la seguretat.
Per això cal que el director d’obra o l’instal·lador autoritzat la comprovi al principi,
en la posada en marxa de la instal·lació. Després de la posada en marxa cal fer
una revisió anual.
La resistència del terra és variable al llarg de tot l’any. Per això és millor mesurar-
la en les condicions més desfavorables, és a dir, quan el terreny està més sec.
Tel·luròmetre, aparell que mesura la
resistivitat del terra.
La presa de terra es mesura segons l’esquema de la figura 1.24: l’aparell de mesura
aplica una tensió alterna entre l’elèctrode que volem mesurar (P) i l’elèctrode
auxiliar (B), mesurant la intensitat que circula entre tots dos. També es mesura
la tensió (V ) entre l’elèctrode que estem mesurant i l’altra pica auxiliar (S), que
ha d’estar com a mínim a 6 m dels altres dos elèctrodes. La resistència de les
preses de terra es calcularà com sempre aplicant la llei d’ohm:
V
RT =
I
Fig ur a 1 . 2 4 . Mesura de les preses de terra
Per fer aquesta mesura hi ha aparells especials anomenats tel·luròmetres, que estan
equipats amb una font d’alimentació per crear la tensió alterna i amb unes piquetes
auxiliars per posar-les al terreny. Actualment s’utilitzen aparells digitals que no
sols mesuren el terra, sinó que tenen altres funcions.
1.6.9 Prescripcions generals d’instal·lació a instal·lacions interiors

en habitatges (ITC-BT-26)
Per a qualsevol edificació nova s’ha de fer una presa de terra segons el sistema o
mètode següents:
Instal·lant al fons de les rases de fonamentació dels edificis, i abans que la

fonamentació comenci, un cable rígid de coure nu d’una secció mínima segons
indica la ITC-BT-18, de manera que formi un anell tancat que integri tot el
perímetre de l’edifici. En aquest edifici s’han de connectar elèctrodes verticalment
clavats al terreny quan es prevegi la necessitat de disminuir la resistència de terra
que pugui presentar el conductor en anell. Quan es tracti de construccions que
comprenguin diversos edificis pròxims, s’ha de procurar unir entre ells els anells
que formen la presa de terra de cadascun d’aquells, per tal de formar una malla de
l’extensió més gran possible.
Els conductors de coure nus utilitzats com a elèctrodes han de ser de construcció i
resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21002 (conductor format
per diversos filferros rígids cablejats entre ells). Amb una secció de 35 mm2
segons l’NTE 1973 “connexió de terra”.
UNE i NTE La profunditat mínima de soterrament del conductor recomanada és de 0,8 m.

UNE: una norma espanyola,
NTE: norma tècnica d’edificació.
Les normes UNE s’han de Quan es vol millorar l’eficàcia de la connexió de terra de la conducció soterrada,
comprar, a diferència de les NTE,
que les podem trobar fàcilment a s’ha d’afegir el nombre de piques necessàries que es repartiran proporcionalment
Internet.
al llarg de l’anell soterrat, connectades a aquesta i separades una distància no
inferior a 2 vegades la seva longitud.
En la taula 1.7 es referencien les normes UNE que s’utilitzen segons la connexió
de terra.
Taul a 1. 7. Normes d’aplicació
Producte Norma d’aplicació
Piques de connexió de terra per a edificis UNE 20206
Conductor de coure nu (classe 2) UNE 21022
Mitjançant la taula 1.8 es pot determinar el nombre orientatiu d’elèctrodes

verticals en funció de les característiques del terreny, la longitud de l’anell i segons
la presència o no de parallamps a l’edifici. La taula 1.8 la trobareu
completa a la guia tècnica
d’aplicació del REBT-ITC-26.
La resistència a terra obtinguda amb l’aplicació dels valors d’aquesta taula 1.8
hauria de ser, a la pràctica, inferior a 15 per a edificis amb parallamps i de 37 per
a edificis sense parallamps.
A la figura 1.25 es mostra un exemple de com calcular la longitud en planta d’un

anell de connexió de terra.
Fi gu ra 1 . 2 5 . Exemple d’anell soterrat de connexió de terra
La longitud en planta de l’anell de la figura 1.25 és:
L = 3 · L1 + 3 · L2 + 3 · L3 + 3 · L4
:
Taul a 1. 8. Nombre d’elèctrodes en funció de les característiques del terreny i la longitud de l’anell
Terrenys orgànics, argiles i Sorres argiloses i graveres, roques Nombre de

margues sedimentàries i metamòrfiques piques de
longitud 2 m
Sense Amb parallamps Sense Amb parallamps

parallamps parallamps
25 34 28 67 0
Augmentar la 30 25 63 1
longitud dels
conductors
enterrats de l’anell
26 Augmentar la 59 2
longitud dels
conductors
Augmentar la 55 3
longitud dels
conductors
51 4
47 5
Terrenys orgànics, argiles i Sorres argiloses i graveres, roques Nombre de

margues sedimentàries i metamòrfiques piques de
longitud 2 m
43 6
39 7
35 8
Augmentar la 9
longitud dels
conductors
Determineu el nombre de piques necessari...
... per a un edifici amb parallamps, en terreny de sorra argilosa i amb una longitud en planta
de conducció soterrada de L = 33 m.
Per a un edifici amb aquestes característiques:
La longitud mínima de la conducció soterrada ha de ser de 35 m, per la qual cosa hem de

disposar, com a mínim, de 2 m més de conducció.
A més a més, per a 35 m de conducció soterrada necessitem col.locar 8 piquetes.
En rehabilitació o reforma d’edificis existents, la connexió de terra s’ha de poder

fer també situant en celoberts o jardins particulars de l’edifici un elèctrode o més
de característiques adequades.
En el conductor en anell, o bé en els elèctrodes, s’han de connectar, si escau,

l’estructura metàl·lica de l’edifici o, quan la seva fonamentació es faci amb sabates
de formigó armat, un cert nombre de ferros dels considerats principals i, com a
mínim, un per safata.
Soldadura aluminotèrmica. Exemples
de conductors units amb aquest tipus
de soldadura que també s’utilitza per
Aquestes connexions s’han d’establir de manera fiable i segura, mitjançant una
unir les vies del tren.
soldadura aluminotèrmica o autògena (vegeu la figura 1.26).
Fig ur a 1 . 2 6 . Soldadura aluminotèrmica d’un cable de terra.
Trobareu en la secció
“Annexes” del web, més
informació sobre la
soldadura aluminotèrmica. Les línies d’enllaç amb el terra s’han d’establir d’acord amb la situació i el
nombre previst de punts de connexió de terra. La naturalesa i la secció d’aquests
conductors han de ser conformes a la taula 1.9 i taula 1.10.
Taul a 1. 9. Seccions mínimes convencionals dels conductors de terra o línies d’enllaç amb l’elèctrode de
connexió de terra
Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament
Protegit contra la corrosió Segons la taula 1.10 16 mm2 Coure, 16 mm2 acer
galvanitzat
No protegit contra la corrosió 25 mm2 Coure, 50 mm2 Ferro
Taul a 1. 10 . Seccions mínimes protegides mecànicament
S(mm2 ) Sp(mm2 )
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
A la presa de terra establerta s’hi ha de connectar qualsevol massa metàl·lica

important, existent a la zona de la instal·lació, i les masses metàl·liques accessibles
dels aparells receptors, quan la seva classe d’aïllaments o condicions d’instal·lació
així ho exigeixin. Secció mínima de
conductors
En aquesta mateixa presa de terra s’han de connectar les parts metàl·liques Els conductors que no formen
part de la canalització
següents: d’alimentació han de ser de
coure amb una secció, com a
mínim, de:
• Dipòsits de gasoil.
• 2,5 mm2 , si els
conductors disposen de
• Instal·lacions de calefacció general. protecció mecànica.
• 4 mm2 , si els
• Instal·lacions de gas canalitzat. conductors de protecció
no disposen d’una
protecció mecànica.
• Antenes de ràdio i televisió.
• Instal·lacions d’aigua.
Quan aquestes parts conductores tinguin el seu origen a l’exterior de l’edifici,

s’hauran de connectar a terra tan a prop com sigui possible de l’entrada de l’edifici.
Els punts de connexió de terra són els cinc següents, que poden coexistir alhora,
però es considera born principal el número 2, és a dir, el situat al lloc de la
centralització de comptadors:
• Als celoberts destinats a cuines i cambres de banys, etc. en reformes o

rehabilitació d’edificis existents.
• Al local o lloc de la centralització de comptadors, si n’hi ha.
• A la base de les estructures metàl·liques dels ascensors o muntacàrregues,

si n’hi ha.
• En el punt d’ubicació de la caixa general de protecció.
• En qualsevol local on es prevegi la instal·lació d’elements destinats a serveis

generals o especials i que, per la seva classe d’aïllament o condicions
d’instal·lació, s’han de posar a terra. Aquest punt s’ha de situar al costat de

la mateixa caixa, amb la finalitat de ser utilitzada com a punt de mesurament,
o durant l’execució, manteniment o reparació de la xarxa de distribució.
Les línies principals i les seves derivacions s’han d’establir en les mateixes
canalitzacions que les línies generals d’alimentació i derivacions individuals de
l’edifici.
Per tenir més informació sobre les línies principals i les seves derivacions hem
de consultar la ITC-BT-18 per a conductors de protecció. Les línies principals es
troben connectades directament a un born de connexió de terra amb pont seccio-
nador, mentre que les derivacions individuals es connecten a terra mitjançant les
línies principals.
En edificis per a habitatges amb una única centralització de comptadors, la línia

principal de terra està formada pel conductor de protecció que va des del born
de posada fins a l’embarrat de protecció i borns de sortida de la centralització de
comptadors. Quan hi ha centralitzacions de comptadors en diverses ubicacions,
aquesta línia principal de terra discorre per la mateixa canalització que la LGA
fins a l’embarrat de protecció de cada canalització.
La derivació d’una línia principal de terra està formada pel conductor de protecció
que discorre des de l’embarrat de protecció de la centralització de comptadors fins
a l’origen de la instal·lació interior, per la mateixa canalització que les derivacions
individuals.
Presa de corrent de 16 A amb presa La secció dels conductors que constitueix les derivacions de la línia principal de
de terra
terra ha de ser la que assenyala la ITC-BT-19 per als conductors de protecció,
segons indica la taula 1.11.
Les línies de terra de la instal·lació interior es denominen, simplement, conductors

de protecció.
S’admet, únicament, l’entrada directa de les derivacions de la línia principal de

terra a cuines i cambres de bany quan, per la data de construcció de l’edifici,
no s’hagués previst la instal·lació de conductors de protecció. En aquest cas,
les masses dels aparells receptors, quan les seves condicions d’instal·lació ho
exigeixin, s’han de poder connectar a la línia principal de terra directament, o
bé mitjançant preses de corrent que disposin de contacte de connexió de terra.
Al punt o punts de connexió de terra indicats com a celoberts destinats a cuines i

cambres de bany en rehabilitació o reforma d’edificis existents s’han de connectar
les línies principals de terra. Aquestes línies es poden instal·lar pels celoberts o
per canalitzacions interiors, a fi d’establir l’altura de cada planta de l’edifici i la
seva derivació fins al born de connexió dels conductors de protecció de cada local
o habitatge.
Les línies principals de terra han de ser constituïdes per conductors de coure de la
mateixa secció que fixa per als conductors de protecció la instrucció ITC- BT-19,
amb un mínim de 16 mm2 , com s’exposa en la taula 1.11.
Taul a 1. 11 . Secció dels conductors de protecció
S(mm2 ) Sp(mm2 )
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
Les línies principals de terra poden ser formades per barres planes o rodones, per
conductors nus o aïllats, i han de disposar d’una protecció mecànica a la part en
què aquests conductors siguin accessibles, i també als passos de sostres, parets,
etc.
No es poden utilitzar com a conductors de terra les canonades d’aigua, gas,

calefacció, desguassos, conductes d’evacuació de fums o escombraries, ni les
cobertes metàl·liques dels cables, tant de la instal·lació elèctrica com de telèfons
o de qualsevol altre servei similar, ni les parts conductores dels sistemes de
conducció dels cables, tubs, canals i safates.
Cargol de collar
Les connexions als conductors de terra s’han de fer mitjançant dispositius, amb
cargols de collar o altres de similars, que garanteixin una connexió entre ells
contínua i perfecta.
Protecció contra contactes indirectes
La protecció contra contactes indirectes s’ha de fer mitjançant la connexió de terra

de les masses i l’ús de dispositius que descriu la ITC-BT-25.
Es podran utilitzar un o diversos interruptors diferencials, amb una intensitat

diferencial-residual màxima de 30 mA i una intensitat assignada superior o igual
que la de l’interruptor general.
Quan s’usin interruptors diferencials en sèrie, caldrà garantir que tots els circuits
queden protegits enfront d’intensitats diferencials-residuals de 30 mA com a
màxim, tot i que es poden instal·lar altres diferencials d’intensitat superior a 30
mA en sèrie, sempre que es compleixi el requisit anterior.
2. Sistemes d’instal·lacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)
No totes les instal·lacions estan sotmeses al mateix entorn si se’ls demana la

mateixa fiabilitat, flexibilitat, durada... No és el mateix una instal·lació en una
nau industrial, que en un comerç o un habitatge.
Diferents tipus d’instal·lació requereixen diferents tipus de tubs, cables, mecanis-

mes de connexió, etc. A la secció “Annexos”
trobareu una taula resum
de tubs i canals segons el
Els diferents tipus o sistemes d’instal·lació elèctrica d’interior han de complir el tipus d’instal·lació.
que marca el Reglament electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions
tècniques complementàries (ITC). Les ITC que ens indiquen el tipus d’ins-
tal·lacions i les condicions tècniques de cadascuna d’elles són, fonamentalment, la
ITC-BT-19, ITC-BT-20 i ITC-BT-21 per a les instal·lacions interiors o receptores
en general.
En el Reglament per a baixa tensió, més concretament en la ITC-BT-19, hi ha

unes prescripcions generals de les instal·lacions d’interior o receptores; en canvi,
les prescripcions generals de la ITC-BT-26 són complementàries a les exposades
en la ITC-BT-19 i són aplicables principalment a instal·lacions d’interior d’habi-
tatges, tot i que també, en la mesura que els afecti, a locals comercials, oficines o
qualsevol altre local destinat a finalitats anàlogues.
2.1 Tipus d’instal·lacions interiors en general

A la secció “Annexos” del
web trobareu diferents
catàlegs de canalitzacions
La gran quantitat i diversitat d’edificis i d’activitats que es desenvolupen a dins fan de la marca UNEX i una
guia de cables i
que les instal·lacions elèctriques que subministren el corrent elèctric siguin també conductors Pirelli i
de molts tipus. Prysmian.
Les instal·lacions elèctriques d’interior les classifiquem segons el lloc per on

col·loquem els cables, si van per dins de tubs o directament fixats a les parets,
si els tubs per on van els cables són superficials o encastats, o si al contrari, els
cables estan col·locats sota canals protectors, motllures, sòcols o canalitzacions
prefabricades.
2.1.1 Conductors aïllats sota tubs protectors
Les conduccions de tub poden ser de:
Diferents diàmetres de tub rígid.

• Superfície.
• Encastades.
• Situades en buits de la construcció.
El concepte d’una conducció amb tubs comporta els tubs i els seus accessoris
(unions, ràcords, taps de final de conducció, canvis de direcció). Els tubs i els seus
accessoris han de mantenir al llarg de la instal·lació les mateixes característiques,
El grau de protecció IP fa el mateix grau de protecció IP.
referència a la capacitat
dels elements envoltants de
la instal·lació per no
permetre el pas d’objectes
El material, la forma de col·locació dels tubs i la de les seves fixacions i proteccions
sòlids ni líquids. influeixen en la intensitat que són capaces de conduir. Els cables utilitzats han de
ser de tensió assignada no inferior a 450/750 V.
Els conductors en un tub seran d’un mateix circuit.
Si els conductors en un tub no són d’un mateix circuit s’haurà de complir el

següent:
• Tots els conductors seran del mateix aïllament, el del més gran.
• Tots els conductors derivaran d’una mateixa font i punt de seccionament.
• Cal respectar uns radis de curvatura dels conductors perquè no es deformin

les seves seccions.
Pel que fa a la instal·lació dels tubs cal tenir en compte les regles següents:
• El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals,

o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la
seva instal·lació.
• Els tubs s’uniran entre ells per mitjà de maneguins adequats a la seva classe
de protecció (IP i IK), que asseguren la continuïtat de la protecció que
proporcionen als conductors.
• Els tubs aïllants rígids que es corben en calent podran ser acoblats entre ells
en calent, i recobrint l’entroncament amb una cua especial quan en calgui
una unió estanca.
• Les corbes practicades en els tubs (taula 2.1) seran contínues i no originaran
reduccions de secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a
cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a la UNE-
EN-50.086-2-2.
Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides protegides contra la
corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre les brides serà, com a màxim,
de 0,50 metres. Es disposaran fixacions d’una part i l’altra en els canvis de
direcció, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en
caixes o aparells.
Taul a 2. 1. Radis mínims per corbar tubs
Diàmetre Metàl·lic rígid Metàl·lic rígid Aïllant flexible Metàl·lic Metàl·lic

nominal blindat normal normal flexible flexible
(mm2 ) Metàl·lic rígid normal blindat
blindat amb
aïllament
interior
Aïllant rígid
normal
9 90 85 54 48 53
11 110 95 66 58 65
13 120 105 75 65 71
16 135 120 86 75 79
21 170 - - - 100
23 - 165 115 100 -
29 200 200 140 125 130
36 250 225 174 150 165
48 300 235 220 190 210
Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-

se o usant els accessoris necessaris. En alineacions rectes, les desviacions de l’eix
del tub, respecte a la línia que uneix els punts extrems, no seran superiors al 2%.
És convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima
de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los d’eventuals danys mecànics.
En els encreuaments de tubs rígids amb juntes de dilatació d’un edifici, s’hauran
d’interrompre els tubs, de manera que quedaran els seus extrems separats entre
ells 5 centímetres aproximadament, i s’empalmaran posteriorment per mitjà de
maneguins lliscants que tinguin una longitud mínima de 20 centímetres .
Serà possible la introducció i retirada fàcil dels conductors en els tubs després de
col·locar-los, i un cop fixats aquests i els seus accessoris, i es disposaran per a això
els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats
entre ells més de 15 metres (figura 2.1). El nombre de corbes en angle, situades
entre dos registres consecutius, no serà superior a 3.
F igur a 2. 1. Distàncies màximes per a caixes de registre
Els conductors s’allotjaran normalment en els tubs després de col·locar-los.
Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada

dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com a caixes d’entroncament
o derivació.
Durant la instal·lació dels conductors, perquè el seu aïllament no pugui ser

danyat pel seu fregament amb les vores lliures dels tubs, els seus extrems, quan
siguin metàl·lics i penetrin en una caixa de connexió o aparell, estaran proveïts
d’embocadures amb vores arrodonides o dispositius equivalents, o bé les vores
estaran convenientment arrodonides.
En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindran en compte les possibilitats
que es produeixin condensacions d’aigua al seu interior, per a la qual cosa es
triarà convenientment el traçat de la seva instal·lació, se’n preveurà l’evacuació
i s’establirà una ventilació apropiada a l’interior dels tubs per mitjà del sistema
adequat.
Els tubs metàl·lics que siguin accessibles s’han de connectar a terra. La seva con-
tinuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d’utilitzar
tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dues connexions de
terra consecutives dels tubs no excedeixi els 10 metres. No es poden utilitzar els
tubs metàl·lics com a conductors de protecció o de neutre.
2.1.2 Conductors aïllats fixats directament sobre les parets
Per a l’execució de les conduccions es tindran en compte les prescripcions

següents:
• Es fixaran sobre les parets, per mitjà de brides, abraçadores o collars, de

manera que no en perjudiquin les cobertes.
Cal deixar 3 cm entre la superfície
exterior de la canalització no elèctrica
i la coberta dels cables elèctrics.
• A fi que els cables no siguin susceptibles de doblegar-se per efecte del seu
propi pes, els seus punts de fixació es trobaran prou pròxims (figura 2.2). La
distància entre dos punts de fixació successius no excedirà els 0,4 metres.
Fig ur a 2 . 2 . Distància mínima entre punts de fixació
Hi ha diferents tipus de cables amb

coberta que es poden utilitzar per a
instal·lació superficial.
• Quan els cables hagin de disposar de protecció mecànica, pel lloc i con-
dicions d’instal·lació en què s’efectuï, s’utilitzaran cables armats. En el
cas de no utilitzar aquests cables, s’hi establirà una protecció mecànica

complementària (figura 2.3).
Fi gu ra 2 . 3 . Protecció mecànica addicional per a cables
• S’evitarà corbar els cables amb un radi massa petit i, excepte prescripció en
contra fixada en la norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi
no serà inferior a 10 vegades el diàmetre exterior del cable.
• Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran

efectuar per la seva part anterior o posterior, deixant una distància mínima
de 3 cm entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta
dels cables, quan l’encreuament s’efectuï per la seva part anterior.
• Els punts de fixació dels cables seran prou pròxims per evitar que aquesta
distància pugui quedar disminuïda. Quan l’encreuament dels cables en
requereixi l’encastament, per respectar la separació mínima de 3 cm, se Caixa d’empalmaments. La unió amb
el tubs s’ha de fer assegurant la
seguirà el que es disposa per a les conduccions entubades. continuïtat de la protecció mecànica
establerta.
• Quan l’encreuament es faci sota motllures, se seguirà el que es disposa per

a conduccions en motllures i sòcols.
• Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals
o emplaçaments així ho exigeixin, i per a això s’utilitzaran caixes o altres
dispositius adequats. L’estanquitat podrà quedar assegurada amb l’ajuda de
premsaestopa.
• Els cables amb aïllament mineral, quan porten cobertes metàl·liques, no

s’hauran d’utilitzar en locals que puguin presentar un risc de corrosió per a
les cobertes metàl·liques d’aquests cables, llevat que aquesta coberta estigui
protegida adequadament contra la corrosió.
• Els entroncaments i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius

equivalents, proveïts de tapes desmuntables que assegurin, al mateix temps,
la continuïtat de la protecció mecànica establerta, l’aïllament de la inacces-
sibilitat de les connexions i permetin la seva verificació si escau.
2.1.3 Conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció
Per a la instal·lació de cables aïllats a l’interior de buits de la construcció tindrem

en compte les normes següents:
• Els cables col·locats a l’interior de buits de la construcció, segons la UNE

20.460-5-52, seran de tensió nominal no inferior a 450/750 V.
• Els cables amb coberta es podran instal·lar directament als buits de la

Distància màxima de fixadors en
buits de la construcció. La distància
màxima serà de 3m.
construcció amb la condició que siguin no propagadors de la flama.
• Els buits en la construcció admissibles per a aquestes canalitzacions es

podran disposar en murs, parets, bigues, forjats o sostres, i podran adoptar la
forma de conductes continus, o bé estaran compresos entre dues superfícies
paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres d’aire.
Instal·lació en fals sostre. Les
canalitzacions poden anar entre dues
superfícies paral·leles com en el cas
• En el cas de conductes continus, aquests no es podran destinar simultània-
de falsos sostres.
ment a una altra finalitat (ventilació, etc.).
• La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l’ocupada pels
cables o tubs i la seva dimensió més petita no serà inferior a dues vegades el
seu diàmetre exterior de secció més gran, amb un mínim de 20 mil·límetres.
• Les parets que separen un buit que contingui canalitzacions elèctriques

dels locals immediats tindran prou solidesa per protegir-les contra accions
previsibles.
• S’evitaran, en la mesura que sigui possible, les asprors a l’interior dels buits
i els canvis de la seva direcció en un nombre elevat o de radi de curvatura
petit.
• La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessà-

ria la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o els seus guarniments i
decoracions.
• Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, i es disposa-

ran per a ells les caixes de derivació adequades.
• Normalment, com que els cables només es podran fixar en punts prou
allunyats entre ells, es pot considerar que l’esforç resultant d’un recorregut
vertical lliure, no superior a 3 metres, quedi dins dels límits admissibles.
• S’evitarà que es puguin produir infiltracions, fuites o condensacions d’aigua

que puguin penetrar a l’interior del buit, i es prestarà una atenció especial
a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, i també a la proximitat de
canonades de conducció de líquids, penetració d’aigua en efectuar la neteja
de sòls, possibilitat d’acumulació d’aigua en parts baixes del buit, etc.
2.1.4 Conductors aïllats sota canals protectores
La canal protectora o canaleta (figura 2.4) és un material d’instal·lació constituït

per un perfil de parets perforades o no, destinat a contenir conductors o cables i
tancat per una tapa desmuntable.
Fig ur a 2 . 4. Canaleta
La instrucció tècnica complementària que regula la utilització dels canals és la

ITC-BT-21, la qual es desenvolupa a continuació.
Les canals seran conformes al que disposen les normes de la sèrie UNE EN-50.085
i es classifiquen segons el que estableix. Les característiques de protecció s’han
de mantenir en tot el sistema i per garantir-les, la instal·lació s’ha de fer seguint
les instruccions del fabricant.
En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a “canals amb
tapa d’accés que només es poden obrir amb ferramentes”, segons la norma UNE-
EN 50.085-1, es pot:
Diferents canals protectors de

• Utilitzar cable aïllat sense coberta, de tensió assignada 450/750 V. l’empresa UNEX.
• Col·locar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, dispositius

de comandament i control, etc. al seu interior, sempre que es fixin d’acord
amb les instruccions del fabricant.
• Fer entroncaments de conductors al seu interior i connexions als mecanis-

mes.
En les canals protectores de grau de protecció inferior a IP4X o classificats com a

“canals amb tapa d’accés que es poden obrir sense ferramentes”, segons la norma
UNE-EN 50.085-1, només es pot utilitzar cable aïllat sota coberta estanca, de
tensió assignada mínima 300/500 V.
2.1.5 Conductors aïllats sota motllures i sòcols
Aquestes canalitzacions (figura 2.5) són constituïdes per cables continguts en

ranures sota motllures. Es poden utilitzar únicament en locals o emplaçaments
classificats com a secs, temporalment humits o polsegosos. Els cables seran de
tensió assignada no inferior a 450/750 V.
La instal·lació pot ser efectuada per un sistema estilitzat de motllures o sòcols

en matèria plàstica o de fusta. El sistema comprèn un sòcol acanalat amb tapa i
els accessoris necessaris per permetre fer unions, derivacions, canvis de direcció,
cobertes de final de bucle, instal·lació d’aparellatge, la qual cosa n’assegura
una bona conducció, continuïtat, aïllament, i mantenir el grau de protecció IP
corresponent al llarg de la instal·lació (vegeu la figura 2.6).
Diferents tipus de sòcols i motllures
de la casa UNEX amb ranures i F i g ura 2 . 5 . Instal·lacions sota motllures i sòcols
sense.
Fig ura 2 . 6 . Sòcol tècnic UNEX
Quan no es puguin evitar encreuaments d’aquestes canalitzacions amb les des-

tinades a un altre ús (aigua, gas, etc.), s’utilitzarà una motllura especialment
concebuda per a aquests encreuaments o, preferentment, un tub rígid encastat
que sobresortirà per una part i l’altra de l’encreuament. La separació entre dues
canalitzacions que s’encreuen serà, com a mínim, d’1 cm, en el cas d’utilitzar
motllures especials per a l’encreuament, i de 3 cm, en el cas d’utilitzar tubs rígids
encastats.
El sòcol acanalat no s’ha d’ubicar en les motllures d’obra o de guix i la tapa del
sòcol ha de ser accessible al llarg de la instal·lació (vegeu la figura 2.7).
Si els sòcols o motllures són de fusta cal tenir en compte que:
• S’han d’instal·lar amb tapes finals per poder mantenir el grau de protecció
IP.
• S’admet l’execució de connexions a l’interior de les interlínies, en no ser Sòcol UNEX. Els cables elèctrics han
d’anar a la ranura més elevada del
terra.
conductora la fusta.
Fig ur a 2 . 7. Mesures de motllures
• Els conductors s’han de col·locar de forma folgada a les cel·les de les

canaletes.
• Les condicions de pas de més d’un circuit per una mateixa cel·la són:
– Tots els conductors disposen del mateix aïllament, corresponent al

circuit de màxima tensió.
– Tots els circuits són protegits de manera individual contra les sobrein-
tensitats.
– Tots els circuits s’alimenten d’una mateixa font o derivació.
2.1.6 Conductors aïllats en safata o suport de safates
En el cas de les safates (figura 2.8), només s’utilitzaran cables aïllats amb coberta
(inclosos cables armats o amb aïllament mineral), unipolars o multipolars segons
la norma UNE 20.460-5-52. Com que la safata no té funció de protegir el cable,
sinó només de fixació, convé que el cable tingui protecció addicional, és a dir,
coberta.
F igu r a 2. 8 . Instal·lació en safates
Cal que les safates siguin contínues i no interrompudes (figura 2.9) pel seu pas per
construccions. Sobretot cal tenir en compte que si la safata és metàl·lica ha d’anar
connectada al terra de l’edifici i que si la safata s’interromp caldrà connectar tots
dos extrems mitjançant un cable de terra.
Figu r a 2 . 9 . No interrompre les safates
2.1.7 Canalitzacions elèctriques prefabricades
El terme canalització elèctrica prefabricada (figura 2.10) designa els conjunts de

canalització i conductors perfectament definits. Aquests permeten desenvolupar
sistemes d’instal·lació, amb la finalitat d’eliminar problemes mecànics, elèctrics i
de contaminació electromagnètica, i reduir així els temps i riscos de projecte i els
de muntatge.
Figu r a 2 . 10 . Exemple d’instal·lació amb canalització elèctrica prefabricada

Dels dos sistemes de distribució, per cable (tradicional) o canalitzacions prefabri-

cades, el que representa un avenç tecnològic, avui en dia, són les canalitzacions
prefabricades:
• Els elements estan assajats i certificats des del seu origen.
• Les solucions per als problemes d’instal·lació estan preconcebudes, només

cal aplicar-les.
• Com que les solucions estan preconcebudes, els temps de muntatge i

instal·lació es redueixen moltíssim respecte als mètodes tradicionals.
• Pel que fa als costos de la instal·lació elèctrica prefabricada, cal tenir en

compte el següent:
– El cost de projecte serà més baix perquè triguen menys temps a

confeccionar-se.
– El cost de cobertura de riscos, assegurances i controls de qualitat serà

més baix perquè son productes certificats en origen.
– El cost de muntatge serà més baix perquè el temps de muntatge

serà inferior, ja que dependrà només de l’acoblament de solucions
prefabricades.
– El cost d’inversió en materials és una mica més gran.
• La possibilitat de modificacions i ampliacions és més flexible i menys cos-

tosa a les canalitzacions prefabricades que en el mètode tradicional. És un
element molt apreciat avui en dia en el moment de dissenyar instal·lacions
comercials i industrials de transformació, ja que els imperatius del mercat
obliguen a la substitució de productes o sistemes per haver finalitzat la seva
vida tecnològica o comercial.
• Facilitat de manteniment. Les canalitzacions

prefabricades
Aquestes canalitzacions no sols
serveixen per portar els cables,
• Una adaptació molt gran als requeriments de la CEM (compatibilitat elec- sinó que a més a més, permeten
incloure: quadres, preses de
tromagnètica). corrent, mecanismes,
accionaments i fins i tot
enllumenat directament acoblat
al canal i que en forma part.
La canalització prefabricada és un sistema de transport i distribució d’energia
elèctrica en baixa tensió que depenent del fabricant pot anar de 20 a 6.300 A.
Els canals prefabricats són formats per conductors coberts per un embolcall
metàl·lic, en trams rectes, colzes, en T, en creu i flexibles. Dotats de sistemes
de connexió de derivacions, repartits de manera equidistant, alimentacions i
subjeccions (fixes i mòbils).
El sistema és molt simple i en això rau la seva garantia funcional. Cal seguir només
les instruccions del fabricant.
2.2 Criteris d’elecció del tipus d’instal·lació
Els principals criteris d’elecció del tipus d’instal·lació que s’ha de dur a terme són:
• La inversió econòmica, en què cal tenir amb compte el material i la mà

d’obra de muntatge. Pel que fa a la mà d’obra, no hem d’oblidar les facilitats
o dificultats a l’hora del muntatge.
• La flexibilitat. Cal preveure les instal·lacions susceptibles a diferents

modificacions al llarg de la seva vida cal preveure-les. Les instal·lacions
domèstiques no sofreixen gaires canvis al llarg de la seva vida. Però les ins-
tal·lacions d’oficines i comerços sí que són moltes vegades modificades. En
aquests casos, és preferible la utilització de tubs superficials i canalitzacions
prefabricades en comptes de tubs encastats.
• Criteris estètics.Aquests criteris fan que les instal·lacions s’amaguin tant

com es pugui, per la qual cosa s’utilitzen els tubs encastats. Encara que
les últimes tendències en interiorisme utilitzen els tubs superficials de
les diferents instal·lacions com un element més de la decoració, les ins-
tal·lacions encastades continuen essent les més apreciades estèticament. Les
instal·lacions encastades tenen molta menys flexibilitat que les superficials, i
com que cada dia es demana més flexibilitat, les superficials guanyen terreny
a les encastades.
• Criteris normatius i de seguretat. Per damunt de qualsevol criteri hi ha el

criteri de seguretat de les persones i dels béns materials. Per això, a l’hora
de triar un sistema cal fer-ho seguint les normes que ens garanteixin la se-
guretat. El REBT ens indica sota quines circumstàncies podem fer un tipus
d’instal·lació o un altre; en concret la ITC-20 tracta de les instal·lacions
normals, mentre que la ITC-28 tracta de les instal·lacions per a locals de
concurrència pública i la ITC-29, de locals amb risc d’incendi o explosió.
Encara que no sigui un local amb risc d’incendi, sí que cal tenir precaucions
pel que fa a les condicions físiques del local com conduccions de fluids
calents, condensacions, inundacions... i utilitzar el tipus d’instal·lació més
adient per a aquests casos.
2.2.1 Condicions externes. Grau IP i IK
S’han de considerar les condicions de l’entorn de la instal·lació elèctrica per

a l’elecció del tipus d’instal·lació i dels materials elèctrics, en particular, els
índex de protecció i resistència mecànica de les canalitzacions i embolcalls dels
diferents elements.
La norma UNE 20.324 defineix un codi IP (protecció internacional) que carac-

teritza la protecció que pot proporcionar un embolcall enfront de les influències
externes (taula 2.2):
• Penetració dels cossos sòlids: indicada per la primera xifra del codi.
• Protecció contra els efectes nocius de líquids (aigua): segona xifra del codi.
Taul a 2. 2. Codi IP
Protecció contra els cossos sòlids Protecció contra els líquids
0 Sense protecció 0 Sense protecció
1 Protecció contra cossos 1 Protecció contra la

> 50 mm de Ø i l’accés caiguda vertical de
del dors de la mà gotes d’aigua
(condensació)
2 Protecció contra els 2 Protecció contra la

sòlids > 12 mm de Ø i caiguda de gotes
l’accés amb un dit d’aigua fins a 15° de la
vertical
3 Protecció contra els 3 Protecció contra l’aigua

sòlids > 2,5 mm de Ø i de pluja fins a 60° de la
l’accés amb una eina vertical
4 Protecció contra els 4 Protecció contra les

sòlids > 1 mm de Ø i projeccions d’aigua en
l’accés amb un fil totes direccions
5 Protecció contra la pols i 5 Protecció contra els

l’accés amb un fil rajos d’aigua en totes
les direccions
6 Estanc a la pols i a 6 Protecció contra les

l’accés amb un fil projeccions d’aigua
similars a un cop de mar
- - 7 Protecció contra
immersió
- - 8 Material contra immersió

prolongada
(submergible) - assaig
sobre acords particulars
Exemple de grau IP
Si tenim un embolcall on posa IP34, què vol dir això?
Solució:
IP3X = Protecció contra els sòlids > 2,5 mm de Ø i l’accés amb una eina. IPX4 = Protecció
contra les projeccions d’aigua en totes direccions
Així que un IP34 té totes dues proteccions contra sòlids i contra aigua. Una X en la situació d’una
xifra vol dir que la
característica corresponent
El Reglament ens marca, a les instal·lacions especials com per exemple una font no es té en consideració.
pública o una piscina, el grau de protecció IP que ens cal a la instal·lació en general,
no sols als voltants dels quadres i mecanismes. És a dir, no ens serveix de res tenir
un quadre d’IP56 si, després, quan hi posem el tub ens deixem un forat per on cap
el dit.
Segons la UNE-EN 50102 la protecció contra els impactes mecànics correspon

a la classificació de les sigles IK, un zero i una xifra. Aquesta correspon a la
capacitat de suportar un impacte d’una quantitat d’energia, que es mesura en
joules, sense variar les condicions d’aïllament i protecció pròpies, encara que pot
quedar algun abonyegament, i són les que es mostren en la taula 2.3.
Taul a 2. 3. Codi IK
Xifra Energia (Joules)
00 Sense protecció
01 Energia de xoc 0,15 J
06 Energia de xoc 1 J
2.2.2 Elecció de l’instal·lació segons el REBT
El REBT no ens deixa fer segons quines instal·lacions d’una manera o d’una altra.
Per exemple, no es pot fer una instal·lació amb cables nus sota tub, els cables nus
han d’anar sobre aïlladors. Les instal·lacions permeses i no permeses es poden
veure en la taula 2.4.
Tau la 2 . 4 . Sistemes d’instal·lació
Conductors Sense Fixació Tubs Canal i Conductes Safates Sota aï- Amb
i cables Fixació directa motllu- de lladors fiador
res secciço
no
circular
Conductors - - - - - - + -
nus
Conductors - - + * + - + -
aïllats
Cables amb coberta
Multipolars + + + + + + 0 +
Unipolars 0 + + + + + 0 +
Font:ITC-BT-20. +: admès. 0: no aplicable o no utilitzat en la pràctica. -: no admès. (*): s’admeten conductors aïllats si la tapa només
es pot obrir amb eina i el canal és IP4X.
Com podem veure en la taula 2.5, per exemple, els conductors aïllats però sense
coberta no poden anar sobre safates, ja que la safata només dóna suport, però no
protegeix com un tub. D’altra banda, els cables amb coberta permeten qualsevol
tipus d’instal·lació menys sota aïlladors, que no s’utilitza a la pràctica. En
aquesta taula podem trobar totes les instal·lacions i si es poden fer o no segons
el Reglament de baixa tensió.
Tau l a 2 .5 . Situacions per als sistemes d’instal·lació
SITUACIONSSense Fixació Tubs Canal i Conductes Safates Sota aï- Amb

Fixació directa motllu- de sec- lladors fiador
res cióno
circular
Buits en la construcció
Accesible + + + + + + 0
No acce- + 0 + 0 + 0
sible
Canal + + + + + +
d’obra
Soterrats + 0 + + 0
Encastats + + + + + 0
en
estruc-
tures
En mun- - + + + + + +
tatge
superfi-
cial
Aeri - * + + + +
Font:ITC-BT-20. +: admès. 0: no aplicable o no utilitzat en la pràctica. -: no admès. (*): s’admeten conductors aïllats si la tapa només
es pot obrir amb ferramenta i el canal és IP4X.
Un conductor (unifilar) és
sempre unipolar i comprèn
l’ànima conductora i la
coberta aïllant.
2.3 Característiques dels cables en funció del tipus d’instal·lació A la secció “Annexos”
trobareu una taula resum
de conductors i cables
segons el tipus
d’instal·lació.
En els apartats 2.2.1 a 2.2.9 de la ITC-BT 20 s’indiquen les prescripcions per als
diferents sistemes d’instal·lació. Per als cables elèctrics, aquestes prescripcions es
limiten en la majoria dels casos a definir-ne només la tensió assignada mínima.
Aquesta ITC-20 és d’àmbit general i, per tant, en cadascun dels apartats hi ha Un cable (multifilar) és
format per un conjunt
una àmplia gamma de possibles tipus de cable per instal·lar segons les condicions d’ànimes conductores sota
un revestiment aïllant.
particulars de la instal·lació. Per això, s’ha optat per incloure aquí la referència
als tipus bàsics de cable i d’instal·lació més comuna, sense tenir en compte les
possibles particularitats de la instal·lació (per exemple, presència d’oli, altes i
baixes temperatures, etc.).
El mateix RBT concreta més les característiques dels cables per instal·lar en les
diverses ITC-BT que desenvolupen aquesta que és d’àmbit general, per exemple,
en la ITC-BT 28 per a locals de concurrència pública.
És necessari destacar que l’article 2.2.2 de la ITC-BT 19 estableix: “En ins-

tal·lacions interiors, per tenir en compte els corrents harmònics deguts a les
càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la
secció del conductor neutre serà com a mínim igual que la de les fases”.
2.3.1 Conductors aïllats sota tubs protectors
Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.6)
i els tubs compliran el que estableix la ITC-BT-21.
Taul a 2. 6. Cables de tensió assignada 450/750 V
Tipus de cable Descripció
H07V-K Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

450/750 V, amb conductor de coure classe 5 (-K) i
aïllament de policlorur de vinil(V)
Cable ES07Z1-K Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

450/750 V, conductor de coure classe 5 (-K),
aïllament de compost termoplàstic a base de
poliolefina amb una emissió baixa de fums i gasos
corrosius (Z1)
Cables de tensió assignada 0,6/1 kV: Els cables de tensió nominal 0,6/1 kV (taula
2.7) no segueixen la mateixa norma que els de tensions inferiors. Els cables de
0,6/1 kV segueixen la UNE 21.123 i, per la qual cosa, els noms normalitzats són
una mica diferents. Les dues primeres lletres són l’aïllant principal i la coberta, i
la tercera separada per un guió, la flexibilitat:
H07V-K. Conductor classe 5 de PVC.

• Primera lletra aïllament:
1. V: policlorur de vinil (PVC)
2. R: polietilè reticulat (XLPE)
3. D: etilè propilè (EPR)
4. Z: poliolefina termoplàstica lliure d’halògens
Les classes de la • Segona lletra coberta exterior:

UNE-21.022
Defineixen la quantitat de fils
dels quals disposa el conductor 1. V: policlorur de vinil (PVC)
(com més fils més flexible i
classe més alta):
2. R: polietilè termoplàstic (PE)
• Classe-1: un fil (rígid)
3. N: policloroprè (neoprè) (PCP)
• Classe-2: fins a 61 fils
4. Z1: poliolefina termoplàstica lliure d’halògens
• Classe-5: fins a 1.768
fils
• Classe-6: fins a 2.350 • Tercera lletra forma i flexibilitat del conductor:

fils (Depèn del diàmetre
del conductor.)
1. F: flexible per a serveis mòbils (classe 5)
2. K: flexible per instal·lació fixa (classe 5)
3. R: rígid, secció circular, diversos fils cablejats (classe 2)
4. U: rígid, secció circular, només un fil (classe 1)

Taul a 2. 7. Cables de tensió assignada 0,6/1 kV
Cable VV-K Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor

de coure classe 5 (-K), aïllament i coberta de
policlorur de vinil (V)
Cable RV-K Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor

de coure classe 5 (-K), aïllament de polietilè reticulat
(R) i coberta policlorur de vinil (V)
Cable RZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1 kV, amb conductor

(R) i coberta de compost termoplàstic amb una
emissió baixa de fums i gasos corrosius (Z1)
2.3.2 Conductors aïllats fixats directament sobre les parets
Aquestes instal·lacions s’establiran amb cables de tensions assignades no inferiors

a 0,6/1 kV (taula 2.8) d’aïllament i coberta (s’hi inclouen cables armats o amb
aïllament mineral).
Els conductors aïllats fixats directament sobre les parets no estan permesos
a les instal·lacions d’habitatges.
La sèrie UNE 21123 defineix les característiques dels cables (unipolars i multi-
conductors) de tensió assignada 0,6/1 kV per a instal·lacions fixes.
Tots els tipus de cables d’aquesta sèrie UNE disposen d’aïllament i coberta, i
alguns disposen d’armadura (constituïda per fleixos o fils d’aram) destinada a
protegir el cable dels efectes mecànics externs. Els cables amb aïllament mineral
de tensió assignada 0,6/1 kV no estan normalitzats.
Cables amb coberta per a instal·lació
Taul a 2. 8. Codi de conductors aïllats fixats directament sobre les parets de tensió assignada 0,6/1 kV superficial



2.3.3 Conductors aïllats directament encastats en estructures
Per a aquestes canalitzacions són necessaris conductors aïllats amb coberta (inclo-
sos cables armats o amb aïllament mineral). La temperatura mínima i màxima
d’instal·lació i servei serà de -5 ºC i 90 ºC, respectivament (per exemple amb
polietilè reticulat o etilè-propilè) (vegeu la taula 2.9).
Fi g ura 2 . 1 1 . Cable RV-K 0,6-1kV
Taul a 2. 9. Codi de conductors aïllats directament encastats en estructures

2.3.4 Conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció
Aquestes canalitzacions són constituïdes per cables col·locats a l’interior de buits

de la construcció segons la UNE 20.460-5-52. Els cables utilitzats seran de tensió
assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.10) i caldrà que vagin sota tub, canal
protector, etc.
Taul a 2 . 1 0. Codi de conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció de tensió assignada 450/750
V


450/750 V, conductor de coure classe 5 (-K),
corrosius (Z1)
Els cables o tubs es podran instal·lar directament als buits de la construcció amb
la condició que siguin no propagadors de la flama.
Quan s’instal·len directament cables en buits de la construcció els cables han de

tenir aïllament i coberta i han de ser de tensió assignada 0,6/1 kV (taula 2.11).
Taul a 2. 11. Codi de conductors aïllats a l’interior de buits de la construcció de tensió assignada 0,6/1
kV



emissió baixa de fums i gasos corrosius (71)
Tots els cables normalitzats són del tipus no propagadors de la flama, ja que les
seves normes constructives inclouen l’assaig de la norma UNE-EN 50265 “Assaig
de resistència a la propagació vertical de la flama”.
2.3.5 Conductors aïllats sota canals protectores
En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a “canals amb
tapa d’accés que només es poden obrir amb ferramentes” segons la norma UNE-
EN 50.085-1, es podrà utilitzar conductor aïllat, de tensió assignada 450/750 V
(taula 2.12).
Fig ur a 2 . 12 . Cable classe 5 d’aïllament i coberta

blanca de PVC (H05VV-F)
Taul a 2. 12 . Codi de conductors aïllats sota canals protectores de tensió assignada 450/750 V
Cable H07V-K Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

aïllament de policlorur de vinil (V)

450/750 i conductor de coure classe 5 (-K), aïllament
de compost termoplàstic a base de poliolefina amb
una emissió baixa de fums i gasos corrosius (Z1)
En les canals protectores de grau de protecció inferior a IP4X o classificats com

a “canals amb tapa d’accés que es poden obrir sense ferramentes”, segons la
norma UNE EN 50085-1, només es podrà utilitzar un conductor aïllat sota coberta
estanca, de tensió assignada mínima 300/500 V (taula 2.13).
Taul a 2. 13 . Codi de conductors aïllats sota canals protectores de tensió assignada 300/500 V
Cable H05VV-F Cable de tensió assignada 300/500 V, amb conductor

de coure classe 5 apte per a serveis mòbils (-F),
aïllament de compost de PVC (V) i coberta de
compost de PVC (V) (vegeu la figura 2.12)
Cable H05Z1Z1-F Cable de tensió assignada 300/500 V, amb conductor

de coure classe 5 apte per a serveis mòbils (-F),
aïllament de compost termoplàstic lliure d’halògens
(Z1) i coberta de compost termoplàstic amb una
2.3.6 Conductors aïllats sota motllures
Els cables seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V (taula 2.14).

Taul a 2. 14 . Codi de conductors aïllats sota motllures de tensió assignada 450/750 V
Cable H07V-K Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

450/750 V i amb conductor de coure classe 5 (-K) i

450/750 V i conductor de coure classe 5 (-K),
corrosius (Z1)
2.3.7 Conductors aïllats en safata o suport de safates
Només s’utilitzaran conductors aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb
aïllament mineral), unipolars o multipolars segons la norma UNE 20.460-5-52.
La comesa de les safates és el suport i la conducció dels cables, per la qual cosa
no efectuen una funció de protecció. A banda, els cables han de ser de tensió
assignada 0,6/1 kV (taula 2.15).
Taul a 2. 15 . Codi de conductors aïllats en safata o suport de safates de tensió assignada 0,6/1 kV


(R) i coberta de policlorur de vinil (V)

2.4 Instal·lacions interiors en habitatges. Prescripcions generals

(ITC-BT-26).
Les prescripcions generals d’instal·lacions interiors en habitatges estan sotmeses

a la ITC-BT-26 del Reglament per a baixa tensió. S’entenen per prescripcions
generals aquells aspectes obligatoris que s’han de considerar, principalment en
instal·lacions elèctriques d’habitatges, sobre les tensions d’utilització, les preses
de terra, la protecció contra contactes indirectes, el quadre general de distribució,
els conductors i l’execució de les instal·lacions.
Totes aquestes parts que anomenem de la ITC-BT-26 tenen altres instruccions

tècniques associades més específiques. Per exemple, les connexions de terra tenen
associades la ITC-BT-18 per aprofundir sobre el tema.
2.4.1 Tensions d’utilització i esquema de connexió TT.
Les tensions que s’han d’utilitzar són 230 V en alimentació monofàsica i 230-400
V en alimentació trifàsica. 230-400 V ens indica que la
tensió entre fases és de 400
V i la tensió entre la fase i el
Per determinar les característiques de les mesures de protecció contra xocs neutre de 230 V.
elèctrics, en cas de defecte (contactes indirectes), i contra sobreintensitats, i també

les especificacions de l’aparellatge encarregat d’aquestes funcions, cal tenir en
compte l’esquema de distribució utilitzat.
Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions de terra de

la xarxa de distribució o de l’alimentació, per una banda, i de les masses de la
instal·lació receptora, per l’altra. Si voleu més informació
sobre les distribucions heu
de veure la ITC-BT-08.
La denominació es fa amb un codi de lletres amb el significat següent:
• Primera lletra: es refereix a la situació de l’alimentació respecte al terra.
T = connexió directa d’un punt d’alimentació al terra.
I = aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte al terra o connexió

d’un punt al terra mitjançant una impedància.
• Segona lletra: es refereix a la situació de les masses de la instal·lació

receptores respecte al terra.
T = masses connectades directament al terra, independentment de l’eventual

connexió de terra de l’alimentació.
N = masses connectades directament al punt de l’alimentació connectat al terra

(en altern, normalment aquest punt és neutre).
Les instal·lacions dels habitatges es considera que són alimentades per una xarxa
de distribució pública de baixa tensió segons l’esquema TT.
Intensitat de defecte
Aquesta és la intensitat que en el
cas d’un sol punt de defecte al L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador,
terra, es deriva per aquest punt
des del circuit avariat al terra o a connectat directament al terra. Les masses de la instal·lació receptora estan
parts connectades al terra.
connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació
En aquest esquema, les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir

valors inferiors als de curtcircuit, però poden ser suficients per provocar una
aparició de tensions perilloses.
Fig ur a 2 . 1 3 . Esquema de distribució tipus TT
2.4.2 Quadre general de distribució
El quadre general de distribució ha de ser conforme al que indica la ITC- BT-17.

En aquest mateix quadre s’ha de disposar dels borns i les platines per a la connexió
dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la derivació de la línia
La intensitat nominal és la principal de terra.
intensitat màxima que
suporten els aïllaments dels
conductors sense patir cap L’instal·lador ha de fixar de manera permanent sobre el quadre de distribució
deteriorament.
una placa, impresa amb caràcters indelebles, en què consti el seu nom o marca
comercial, data en què se’n va fer la instal·lació, i també la intensitat assignada

d’interruptor general automàtic d’acord amb el que assenyalen les instruccions
ITC-BT-10 i ITC-BT-25.
La instal·lació del quadre general de distribució en un habitatge s’ha de fer tal com
s’indica en la figura 2.14.
Fig ur a 2. 14 . Exemple d’instal·lació d’un quadre general

de comandament i protecció d’un habitatge
a) Limitador de potència; b) Terminal d’assemblatge; c) Distribució

fase-neutre; d) Interruptor automàtic; e) Interruptor diferencial; f) Presa de
terra; g) Born de presa de terra; h) Rail de fixació; i) Interruptor general
2.4.3 Conductors
Els conductors de la instal·lació han de ser identificables fàcilment, especialment

pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es
fa pels colors (taula 2.16) que presenten els seus aïllaments, és a dir la pel·lícula de
plàstic que recobreix el coure. Quan hi hagi conductor neutre a la instal·lació o es
prevegi per a un conductor de fase passar-lo posteriorment a conductor neutre,
aquests s’han d’identificar pel color blau clar. El conductor de protecció s’ha
identificar pel color verd-i-groc. Tots els conductors de fase s’han d’identificar de
color marró o negre. Quan es consideri necessari identificar tres fases diferents,
també s’ha d’utilitzar el color gris.
Taul a 2. 16 . Colors dels cables en instal·lacions d’interior

Conductor Coloració
Neutre (o previsió del fet que un conductor de fase Blau

passi posteriorment a neutre)
Protecció Verd-i-groc
Fase Marró, Negre ó Gris
A una instal·lació elèctrica d’interior d’habitatge els cables es poden dividir

de diferents maneres; en el nostre cas, ho farem segons la naturalesa, si són
conductors actius o bé de protecció.
Conductors actius
Els conductors actius han de ser de coure, aïllats i amb una tensió assignada de
450-750 V, com a mínim. Els circuits i seccions utilitzats han de ser els que indica
la ITC-BT-25.
Conductors de protecció
Els conductors de protecció han de ser de coure i han de presentar el mateix

aïllament que els conductors actius. S’han d’instal·lar per la mateixa canalització
que aquests i la seva secció habitual serà igual que la secció del conductor de fase,
ja que no se solen utilitzar seccions superior a 16 mm2 .
2.4.4 Connexions (ITC-BT-19, 26)
En cap cas no es permet la unió de conductors mitjançant connexions i/o deriva-

cions per simple retorciment o enrotllament entre ells, sinó que sempre s’ha de
dur a terme fent servir borns de connexió muntats individualment o interlínies de
connexió; així mateix, es pot permetre que s’hi facin servir brides de connexió.
Sempre s’han de dur a terme a l’interior de les caixes de connexió i/o derivació,
excepte en alguns casos que indica la ITC-BT-21 com a l’interior de canals
protectores grau IP4x o superior amb tapa d’accés que només es pot obrir amb
eines. Si es tracta de conductors de diversos fils cablats, les connexions s’han de
fer de manera que el corrent es reparteixi per tots els fils corresponents i, si el
sistema adoptat és de cargol de collar, entre una volandera metàl·lica sota el seu
cap i una superfície metàl·lica, els conductors de secció superior a 6 mm2 s’han
de connectar per mitjà de terminals adequats, de manera que les connexions no
Connexions accessibles
quedin sotmesos a esforços mecànics.
Per facilitar la verificació de les
connexions, assajos, S’admeten les connexions en paral·lel entre bases de presa de corrent quan
manteniment i substitucions, les
connexions hauran de ser aquestes estiguin juntes i disposin de borns de connexió previstos per a la connexió
accessibles. Per això es
recomana a l’instal·lador deixar de diversos conductors.
una longitud de cable suficient a
l’interior de les caixes de
derivació. En la taula 2.17 s’indiquen les normes UNE amb les quals es regulen les
connexions dels borns de connexions de les caixes d’empalmament i les bases
de preses de corrent per a ús domèstic.
Taul a 2. 17 . Normes UNE referides a connexions
Borns de connexió UNE-EN 60998
Caixes d’empalmament i/o derivació UNE 20451
Bases de preses de corrent per a ús domèstic o UNE 20315

anàleg
Les bases de corrent de 16 A, segons la norma UNE 20315 que s’indica en la taula
33, es preveuen per a la connexió de dos conductors per terminal, en canvi a les
bases de 25 A no s’exigeix normativament aquesta característica.
2.4.5 Sistema d’instal·lació
Les instal·lacions interiors en habitatges tenen en compte unes característiques

especials que recull la ITC-BT-26; entre d’altres, destaquem els sistemes d’ins-
tal·lació permesos, que són:
Un dels sistemes d’instal·lació és el

• Instal·lacions encastades: tub corrugat o tub flexible.
– Cables aïllats sota tub curvatiu.

– Cables aïllats sota tub flexible.
En la taula 2.18 trobem el nombre de conductors segons el diàmetre i la secció

nominal que hi ha en un sistema d’instal·lació encastat.
Taul a 2 .18 . Diàmetre exterior dels tubs (mm) segons el nombre de conductors i secció nominal
Seccions
nominals dels
conductors
unipolars Conductors
(mm2 ) 1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 20
2,5 12 16 20 20 20
4 12 16 20 20 25
6 12 16 25 25 25
Segons la ITC-BT-21, per a més de 5 conductors per tub o cables de diferents

seccions al mateix tub, la secció del tub haurà de ser com a mínim de 3 vegades
la suma de seccions dels conductors.
• Instal·lacions superficials:
– Cables aïllats sota tub curvatiu.

– Cables aïllats sota tub rígid.
– Cables aïllats sota canal protector.
– Canalitzacions prefabricades.
En la taula 2.19 trobem el nombre de conductors segons el diàmetre i la secció

nominal que hi ha en un sistema d’instal·lació superficial.
Un dels sistemes d’instal·lació és el
tub corrugat reforçat.
Taul a 2. 19 . Diàmetre exterior dels tubs (mm) segons el nombre de conductors i secció nominal
Seccions
nominals dels
conductors
unipolars Conductors
(mm2 ) 1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 16
2,5 12 12 16 20 20
4 12 16 20 20 20
6 12 16 25 20 25
Segons la ITC-BT-21, per a més de 5 conductors per tub o cables de diferents

seccions al mateix tub, la secció del tub haurà de ser com a mínim de 2,5 vegades
El conductor aïllat fixat la suma de seccions dels conductors.
directament sobre la paret
no està permès a les
instal·lacions interiors dels
edificis destinats a
Per aquests tipus d’instal·lació caldrà utilitzar conductors de coure, aïllats i amb
habitatges. una tensió assignada de 450/750 V com a mínim. Els tipus de cables que mostra
la taula 2.20 són els comunament utilitzats.
Taul a 2. 20 . Tipus de cables aïllats

H07V-U Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

450/750 V, conductor de coure classe 1 (-U) i
H07V-R Conductor unipolar aïllat de tensió assignada

450/750 V, conductor de coure classe 2 (-R) i
Les instal·lacions han de complir el que indiquen les ITC-BT-20 i ITC-BT-21.
Les característiques mínimes per als sistemes de conducció de cables són les que
indica la taula 2.21.
Taul a 2. 21 . Característiques mínimes
Producte Designació s/norma Norma d’aplicació
Tub rígid 4321 i no propagador de la flama UNE-EN 50086-2-1
Tub curvatiu 2221 i no propagador de la flama UNE-EN 50086-2-2
Tub flexible 4321 i no propagador de la flama UNE-EN 50086-2-3
Canal protectora No propagador de la flama UNE-EN 50085-1
Canal prefabricada UNE-EN 60439-1

2.4.6 Condicions generals
En l’execució de les instal·lacions interiors dels habitatges s’han de tenir en compte

els punts següents:
• No s’ha d’utilitzar un mateix conductor neutre per a diversos circuits.
• Qualsevol conductor s’ha de poder seccionar en qualsevol punt de la

instal·lació en què se’n faci una derivació, i s’utilitza un dispositiu apropiat,
com un born de connexió, de manera que permeti la separació completa de
cada part del circuit de la resta de la instal·lació.
• Les preses de corrent en una mateixa habitació han d’estar connectades a la

mateixa fase.
• Les cobertes, les tapes o els embolcalls, els comandaments i els botons de
maniobra d’aparells com ara mecanismes, interruptors, bases, reguladors,
etc., instal·lats en cuines, banys, assecadors i, en general, als locals humits
o mullats, i també en aquells on les parets i els terres siguin conductors, han
de ser de material aïllant.
• La instal·lació encastada d’aquests aparells s’ha de fer utilitzant caixes

especials per al seu encastament. Quan aquestes caixes siguin metàl·liques
han d’estar aïllades interiorment o connectades a terra.
• La instal·lació d’aquests aparells en marcs metàl·lics es pot fer sempre

que els aparells utilitzats estiguin concebuts de manera que no permetin
la possible posada sota tensió del marc metàl·lic, i es connecta al sistema de
terra.
• La utilització d’aquests aparells encastats, a bastidors o envans de fusta o

un altre material aïllant, ha de complir el que indica la ITC-BT-49.
Dimensionament,
manteniment i posada en
servei d'un edifici d'habitatges
Xavier Cuerpo, Yolanda Parejo Romero, Joseba Zubiaurre Luso

Dimensionament, manteniment i posada en servei d'un edifici
Instal·lacions elèctriques interiors d'habitatges
Índex
Introducció 5
1 Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges 9

1.1 Instal·lacions en edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Esquemes de muntatges, caixa general de protecció, línia general d’alimentació, comp-
tadors, derivació individual i circuits d’interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2 Càlcul de la secció de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.2.1 Càlcul de caigudes de tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.2.2 Límits reglamentaris de les caigudes de tensió a les instal·lacions d’enllaç . . . . . . . 25
1.2.3 Exemples de càlcul de la secció de conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.3 Càlcul de la potència elèctrica total d’un edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.3.1 Càrrega d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.3.2 Càrrega corresponent als serveis generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.3.3 Càrrega corresponent als locals comercials i oficines . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.3.4 Càrrega corresponent a garatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1.3.5 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines o destinats a una o més
indústries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2 Dimensionament interior d’un habitatge 35

2.1 Grau d’electrificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2.2 Circuits interiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.2.1 Circuits de protecció general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.2.2 Circuits interiors en derivacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2.2.3 Característiques elèctriques dels circuits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2.3 Punts d’utilització mínims de confort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
2.3.1 Electrificació de l’accés a l’habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.3.2 Electrificació del vestíbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.3.3 Electrificació de la sala d’estar o saló . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.3.4 Electrificació de la cuina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.3.5 Electrificació del bany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.3.6 Electrificació del dormitori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.3.7 Electrificació de la terrassa o jardí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.3.8 Electrificació del passadís . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.3.9 Electrificació del garatge unifamiliar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.4 Habitatges o locals amb banyera o dutxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.4.1 Classificació dels volums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.4.2 Protecció per garantir la seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.4.3 Mesura de la resistència d’aïllament de sòls i parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.4.4 Elecció i instal·lació de materials elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.4.5 Instal·lacions especials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.4.6 Figures de la classificació dels volums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Instal·lacions elèctriques interiors d'habitatges
3 Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge 67

3.1 Manteniment i posada en servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
3.1.1 Verificacions per examen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
3.1.2 Assajos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.2 Avaries a una instal·lació elèctrica a un edifici d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
3.2.1 Consideracions prèvies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
3.2.2 Manteniment sense tensió. 5 regles d’or . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
3.2.3 Procés de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
3.2.4 Errors o mal funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
3.3 Projecte i MTD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
3.3.1 Documentació de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.3.2 Verificacions i inspeccions de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . 90
Instal·lacions elèctriques interiors 5 d'habitatges
Introducció
En el moment en què ens plantegem adquirir un habitatge, valorem tots els

elements que pugui tenir a favor i tots els que pugui tenir en contra. Una vegada
traspassat el tema del barri i la ubicació i, evidentment, la distribució de les
habitacions, grandària, etc., apareix un nivell de concreció molt més detallat com
poden ser els acabats i els detalls. És evident que no seran aquests detalls els que
decantaran si aquell habitatge passarà a ser casa nostra, però una vegada comprat
i una vegada hi siguem dins, sempre ens donarà un punt de satisfacció o, potser
de decepció, adonar-nos de si la instal·lació elèctrica és bona, és a dir, si ens dóna
totes les prestacions que nosaltres li demanem, o la trobem dolenta, o dit d’una
altra manera, no té prou endolls, hi falten circuits que trobem necessaris, etc.
Atès que a l’hora de dissenyar una instal·lació elèctrica la perillositat d’un mal
disseny és evident, pràcticament la totalitat de les eleccions a l’hora de triar
materials, components i característiques està regulada i tipificada, i també el
nombre mínim de circuits per tal de garantir un mínim de confort elèctric a la
llar.
En el desenvolupament d’aquests circuits elèctrics és quan fa acte de presència

l’instal·lador elèctric, i la seva habilitat és imprescindible per poder dur a terme
aquests circuits amb plenes garanties de confecció i de seguretat.
Com que l’experiència es mesura segons el nombre d’instal·lacions fetes, i aquesta

és la gran aliada per donar destresa a l’instal·lador, aquesta unitat pretén aportar a
l’estudiant d’avui i instal·lador de demà les bases pràctiques de desenvolupament
de circuits que seran el punt de partida per al futur instal·lador expert.
La instal·lació elèctrica és l’eix principal del qual depèn la resta de serveis

d’un habitatge. La il·luminació, els electrodomèstics i la majoria d’objectes i
prestacions que ens donen confort en un habitatge estan subjectes a la instal·lació
elèctrica.
L’apartat “Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges”

tracta de les diferents parts de què consta la instal·lació elèctrica a un edifici
d’habitatges; s’hi donaran una sèrie de pautes i criteris per al càlcul de la
potència requerida per una instal·lació i el càlcul de secció corresponent segons el
Reglament per a baixa tensió.
A l’apartat “Dimensionament interior d’un habitatge” s’expliquen els graus d’e-

lectrificació que es poden trobar en un habitatge; els seus números i circuits
i, finalment, els punts d’utilització de cada línia. S’identifiquen els requisits
mínims segons la normativa, i els recomanats per a cada habitació, incloent-hi
les característiques singulars que tenen els lavabos o habitacions amb banyera o
dutxa. Cal destacar la importància que té aquest apartat pel perill i el risc elèctric
que presenta la proximitat de l’aigua en les instal·lacions elèctriques.
A l’apartat “Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge” es

donarà una visió de les mesures i assajos que s’han de fer abans de la posada
en servei de la instal·lació d’un edifici d’habitatges, i també la documentació
necessària per tramitar la instal·lació. Per acabar, també s’inclou un procediment
per identificar i resoldre les diferents avaries que poden aparèixer en un edifici
d’habitatges.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat didàctica és convenient anar fent les
activitats i els exercicis d’autoavaluació, i llegir els annexos.

• Identifica cada un dels elements dins del conjunt de la instal•lació i en


entre d’altres).
• Aplica el REBT.

tal•lació dels conductors.
• Compleix les normes de prevenció de riscos laborals (incloses les de

seguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.

2. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesuraments

elèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.
• Comprova els símptomes d’avaries a través de les mesures realitzades i

l’observació de la instal·lació.
• Proposa hipòtesis raonades de les possibles causes i la seva repercussió en

la instal·lació.
• Localitza l’avaria utilitzant un procediment tècnic d’intervenció.

• Opera amb autonomia en la resolució de l’avaria.
• Proposa mesures de manteniment que és precís realitzar en cada circuit o

element de la instal·lació.
• Comprova el correcte funcionament de les proteccions.
• Realitza comprovacions de les unions i dels elements de connexió.

seguretat enfront el risc elèctric) i de protecció ambiental.
3. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant la

metodologia especificada en el REBT.
• Verifica l’adequació de la instal·lació a les instruccions del REBT.
• Comprova els valors d’aïllament de la instal·lació. (Aïllament entre conduc-

tors i conductors i terra)
• Mesura la resistència de la presa de terra.
• Mesura i registra els valors dels paràmetres característics.
• Verifica la sensibilitat de disparament dels interruptors diferencials.
• Mesura la continuïtat dels circuits.
• Aplica la norma UNE 20460-6-61 en la verificació de la instal·lació.
• Utilitza els mitjans tècnics per a categoria bàsica relacionats al REBT.
• Opera amb autonomia en la verificació de la instal·lació.

seguretat enfront el risc elèctric).
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a la veri-

ficació de la posada en servei de les instal·lacions elèctriques interiors
d’habitatges.
1. Dimensionament d’una instal·lació elèctrica en un edifici

d’habitatges
La previsió de càrregues d’un edifici és el consum teòric que es creu que tindrà
amb els seus habitatges, locals i tallers. És necessari conèixer aquest consum per
poder dimensionar correctament la secció dels conductors i els diferents elements
de protecció.
Per fer un estudi de consum o una previsió de càrregues d’un edifici, és necessari
saber quina és la nomenclatura que s’utilitza per denominar cada una de les parts
que formen la instal·lació elèctrica d’un edifici (que es denomina instal·lació
d’enllaç) i les seves parts, que són les que s’enumeren a continuació:
• Caixa general de protecció (CGP).
• Línia general d’alimentació (LGA).
• Comptadors.
• Derivació individual (DI).
L’instal·lador electricista, a banda de conèixer la composició de les instal·lacions,

també ha de ser capaç de dimensionar components i de calcular la secció del cable
més adequat en cada cas. Per fer aquests càlculs és necessari saber la normativa
adequada per a cada part de la instal·lació.
1.1 Instal·lacions en edificis
L’energia elèctrica procedent de les centrals elèctriques es distribueix als centres

de transformació d’alta tensió a baixa tensió per mitjans de xarxes de distribució.
Els elements situats entre la distribució de la companyia elèctrica CGP i la
instal·lació d’interior rep el nom d’instal·lació d’enllaç.
Una instal·lació d’enllaç és la instal·lació que uneix les xarxes de distribució

Instal·lació d’enllaç: 1. Xarxa de
de baixa tensió de la companyia amb les instal·lacions interiors dels distribució; 2. Connexió de servei; 8.
Derivació individual; 9. Fusible de
consumidors. seguretat; 10. Comptador; 11. Caixa
per a l’ICP; 12. Dispositius de
comandament i protecció; 13.
Instal·lació interior.
La instal·lació d’enllaç sempre se situarà per llocs d’ús comú, és a dir, que són de
propietat de l’usuari i aquest serà el responsable de la seva conservació.
La instal·lació d’enllaç està composta per les següents parts:

• Caixa general de protecció (CGP).
• Línia general d’alimentació (LGA).
• Elements per a la ubicació de comptadors.
• Derivacions individuals (DI).
• Interruptor de control de potència i dispositius de comandament i protecció.
1.1.1 Esquemes de muntatges, caixa general de protecció, línia

general d’alimentació, comptadors, derivació individual i circuits
d’interiors
La instal·lació d’enllaç està composta de diferents elements: CGP, LGA, comp-

tadors, DI i caixa de protecció. Segons el càlcul de secció o línia que vulguem
calcular, la caiguda de tensió que es permet és diferent per a cada part de la
instal·lació.
Caixa general de protecció
L’interior de la caixa general de protecció conté els elements de protecció de les

línies generals de protecció.
S’han d’instal·lar preferentment sobre les façanes exteriors dels edificis, en llocs
d’accés lliure i permanent. La seva situació s’ha de fixar de comú acord entre la
propietat de l’edifici i l’empresa subministradora.
Quan la connexió de servei sigui aèria, es poden instal·lar en muntatge superficial

a una altura sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en què
estigui previst el pas de la xarxa aèria a subterrània, la caixa general de protecció
Per completar la
s’ha de situar com si es tractés d’una connexió de servei subterrània.
informació sobre la caixa
general de protecció
consulteu el REBT, que Segons indica la ITC-BT-06 i ITC-BT-07, en tots els casos s’ha de procurar que la
trobareu en la secció
“Annexos” del web
situació escollida estigui tan propera com sigui possible a la xarxa de distribució
d’aquest crèdit. pública i que quedi allunyada o, com a mínim, protegida adequadament d’altres
instal·lacions com ara les d’aigua, gas, telèfon, etc.
Línia general d’alimentació (LGA)
La línia general d’alimentació és la que enllaça la caixa general de protecció amb

la centralització de comptadors.
En la figura 1.1 podem observar com queda visualment la unió de la caixa general
de protecció amb els fusibles de protecció (1), els fusibles de protecció dels
habitatges de l’edifici (2) i la centralització de comptadors (3). D’una mateixa línia
general d’alimentació es poden fer derivacions per a diferents centralitzacions de
comptadors.
Fi gu ra 1 . 1 . Línia general d’alimentació, CGP i centralització de

comptadors
Les línies generals d’alimentació de manera general estaran compostes per tres
fases i neutre i han d’estar constituïdes pel següent: Les normes UNE que
afecten el sector
electrotècnic estan
recollides en la instrucció
• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats. ITC-02 de l’RBT, amb els
codis 20, 21, 50 i 60.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals

només es pot obrir amb l’ajut d’un estri.
A les secció d’annexos
pots consultar el
Reglament electrotècnic
de Baixa Tensió (REBT)
• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE- on podràs veure tots els
requisits normatius per a
EN 60439-2. les diferents parts d’una
instal·lació d’enllaç.
• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, pro-
jectats i construïts a aquest efecte.
XLPE
L’XLPE és com es coneix
Les canalitzacions han d’incloure en qualsevol cas el conductor de protecció. l’aïllament amb polietilè
reticulat. Entre les seves
característiques tenim una gran
El traçat de la línia general d’alimentació ha de ser tan curt i rectilini com sigui estabilitat tèrmica, baixes
pèrdues dielèctriques i una
possible, i ha de discórrer per zones d’ús comú. Quan s’instal·lin a l’interior de instal·lació fàcil per fer
connexions i empalmaments
tubs, el seu diàmetre ha de ser el que s’indica en la taula 1.1.
Taul a 1 .1. Seccions i diàmetre del tub per a l’LGA
Seccions (mm2 ) Diàmetre exterior dels tubs

(mm)
Fase Neutre
10(Cu) 10 75
16(Cu) 10 75
16(Al) 16 75
25 16 110
35 16 110
50 25 125
Seccions (mm2 ) Diàmetre exterior dels tubs

EPR (mm)
L’EPR és com es coneix
l’aïllament amb goma 70 35 140
etilè-propilè. Les seves
característiques inclouen els 95 50 140
avantatges de l’XLPE, i a més té
molt bona resistència a la 120 70 160
temperatura (gran estabilitat
tèrmica) i és resistent a la 150 70 160
ionització (efecte corona).
185 95 180
PVC 240 120 200

El PVC és un polímer
termoplàstic sintètic obtingut per
polimerització del clorur de vinil
com a únic monòmer. El poli
(clorur de vinil) és una font de El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els
greus impactes ambientals, tant
en la fabricació (emissions de conductors de fase, excepte quan es justifiqui que no hi pot haver desequilibris o
clorur de vinil i generació de
residus especials), com en el corrents harmònics a causa de càrregues no lineals. A partir de la secció 25 mm2
processament (ús de metalls
pesants i altres substàncies per a la fase i 16 mm2 per a neutre, el diàmetre exterior del tub no està condicionat
químiques problemàtiques) i la
incineració (emissions d’àcid pel tipus de material del conductor (coure o alumini).
clorhídric i organoclorats).
Els cables que cal fer servir, tres fases i un de neutre, han de ser de coure o alumini,
unipolars i aïllats, i la seva tensió assignada ha de ser de 0,6/1 kV. Els cables i
sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que no es redueixin
La norma europea les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat d’incendis. El cables
CENELEC i l’espanyola
UNE estableixen les regles han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
per descriure o designar els
cables.
Els tubs i canals de conducció de cables poden estar fabricats en PVC, o en altres
materials, sempre que compleixin la característica de no propagador de la flama
segons la norma que li correspongui.
Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció són els
referits en la taula 1.2.
Tau la 1.2 . Característiques dels cables i els sistemes de conducció segons la instal·lació
Superficial Encastat Soterrat Canal d’Obra Canalització

Prefabricada
Tub 4321 no Canal no Tub 4321 no Canal no Tub (propietats de - -

propagador de la propagadora de la propagador de la propagadora de la propagació de la
flama flama flama flama flama no
declarades)
Compressió: forta Impacte: mitjana, Compressió: Impacte: mitjana, Compressió: - UNE-EN 60439-2
(4) no propagador de lleugera (2) nho propagador 250/450N
Impacte: mitjana la flama Impacte: lleugera de la flama (formigó/sol
(3) Propietats (2) . Que només pot lleuger)
Propietats elèctriques: aïlla- UNE-EN 50086 obrir-se amb Impacte:lleugera
elèctriques: aïlla- ment/continuïtat 2-2 eines. IP2X mínim normal
ment/continuïtat elèctrica. Que UNE-EN 50085 UNE-EN 50086
elèctrica UNE-EN només pot 2-4
500862-1 obrir-se amb
eines. IP2X mínim
UNE-EN 50085
RZ1-K (AS) Dz1-K (AS) RZ1-K (AS) RZ1-K (AS) -

Cable de tensió assignada 0.6/1 kV Cable de tensió assignada 0.6/1 kV DZ1-K (AS) DZ1-K (AS)
amb conductor de coure classe 5 amb conductor de coure classe 5 tipus ja descrits tipus ja descrits
(-K) aïllament de polietilè reticulat (-K) aïllament d’etilè propilè (D)i
(R) i cobertura de compost cobertura de compost termoplàstic a
termoplàstic a base de poliolefina base de poliolefina (Z1) UNE
(Z1) UNE 21123-4 21123-5
Els cables amb conductors d’alumini, que habitualment s’utilitzen per a ins-
tal·lacions singulars, corresponen al tipus RZ1-Al (AS), segons la norma UNE
21123-4. En la secció “Annexos”
que trobareu al web
d’aquest mòdul hi ha la
Per al càlcul de la secció dels cables s’ha de tenir en compte tant la màxima caiguda informació necessària per
saber què vol dir cada
de tensió permesa com la intensitat màxima admissible. lletra i nombre de la
nomenclatura dels cables
La caiguda de tensió màxima permesa és del 0,5% per a línies generals

d’alimentació destinades a comptadors totalment centralitzats; i de l’l%
per a línies generals d’alimentació destinades a centralitzacions parcials de
comptadors.
En la taula 1.3 i taula 1.4 s’indica la intensitat màxima admissible (A) en el

conductor en funció de la secció del cable i del tipus d’instal·lació. Es basen en els
valors donats en la norma UNE 20460-5-523 i en la ITC-BT-14, a la Guia Tècnica
d’aquesta ITC (Taules A i B).
Taul a 1 .3. Intensitat màxima admissible (A) en el conductor de coure (cable unipolar RZ1-K) en funció
de la secció del cable i del tipus d’instal·lació
Secció nominal del conductor Tubs encastats en paret d’obra Tubs soterrats
(Cu) en mm2 Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
Conductes tancats d’obra de
fàbrica
10 60 77
16 80 100
25 106 128
35 131 152
50 159 184
70 202 224
95 245 268
120 284 304
150 338 340
185 386 384
240 455 440
Taul a 1.4 . Intensitat màxima admissible (A) en el conductor d’alumini (cable unipolar RZ1-Al) en funció
de la secció del cable i del tipus d’instal·lació
(Al) en mm2 Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
fàbrica
16 65 78
25 82 100
35 102 120
50 124 144
70 158 186
95 192 208
120 223 236

(Al) en mm2 Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
fàbrica
150 258 264
185 294 300
240 372 344
Els valors de la taula 1.3 i taula 1.4 es refereixen a tres conductors unipolars
carregats per a una temperatura del terreny a 25 ºC per a instal·lacions soterrades
i per a una temperatura ambient de 40 ºC per a la resta. Si escau, han d’aplicar-se
els factors de correcció per agrupament o per temperatura ambient donats en la
norma UNE 20460-5-523 i la ITC-BT-07.
Derivació individual (DI)
La derivació individual és la part de la instal·lació que, partint de la línia general

d’alimentació, subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari.
La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles

de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i
protecció.
Derivació Individual en tubs en
muntatge superficial Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per:
• Conductors aïllats a l’interior de tubs encastats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs soterrats.
• Conductors aïllats a l’interior de tubs en muntatge superficial.
• Conductors aïllats a l’interior de canals protectores la tapa de les quals

només es pugui obrir amb l’ajut d’un estri.
• Canalitzacions elèctriques prefabricades que han de complir la norma UNE-

EN 60439-2.
• Conductors aïllats a l’interior de conductes tancats d’obra de fàbrica, pro-

jectats i construïts a aquest efecte.
En funció del traçat de la línia general d’alimentació i de les característiques de

l’edifici, s’escollirà el sistema més adequat d’entre els esmentats. Quan s’utilitzin
cables multiconductors de tensió assignada 0,6/1 kV a l’interior de conductes
tancats d’obra no cal que aquests s’allotgin a l’interior de tubs o canals protectores,
encara que se’n recomana l’ús per minimitzar l’efecte dels fregaments, amb la
qual cosa s’augmenten les propietats mecàniques i la instal·lació, i per facilitar
la substitució i/o ampliació dels cables, principalment quan es disposen plaques
tallafoc.
Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti
ampliar la secció dels conductors instal·lats en un 100%. El nombre de conductors
el fixa el nombre de fases necessàries per a la utilització dels receptors de
la derivació corresponent i segons la seva potència, i cada línia porta el seu
corresponent conductor neutre, així com el conductor de protecció. A l’efecte
de considerar el nombre de fases que componguin la derivació individual, es té
en compte la potència, que en monofàsic està obligada a subministrar l’empresa
distribuïdora si l’usuari així ho desitja.
Els cables no han de presentar empalmaments i la seva secció ha de ser uniforme.
Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i normalment
unipolars, i la seva tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Cal seguir el codi de
colors que indica la ITC-BT-19. Part de la normativa
contra incendis, la trobem
a “Codis tècnics
Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals d’edificació (CTE)” vegeu
la secció “Annexos” del
a l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors ha de ser de tensió web d’aquest mòdul.
assignada de 0,6/1 kV.
Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que no

es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat contra
incendis. Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums
i opacitat reduïda.
Els tubs, canals i safates de conducció de cables poden estar fabricats en PVC o
altres materials, sempre que compleixin la característica de no propagador de la
flama segons la norma que li correspongui.
Les característiques mínimes per als cables i els sistemes de conducció de cables
són els indicats en la taula 1.5.
La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per a cables polars, neutre i protecció i d’1,5
mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell.
La secció dels conductors que s’utilitzarà s’establirà en funció de la previsió de

càrrega de la instal·lació, del sistema d’instal·lació escollit i la caiguda de tensió.
El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els conduc-
tors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui existir desequilibris o
corrents harmònics per càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptors
siguin trifàsics.
Per al càlcul de la secció dels conductors es té en compte la demanda prevista per

cada usuari, que ha de ser com a mínim la fixada per la ITC-BT- 10 i la intensitat de
la qual ha d’estar controlada pels dispositius privats de comandament i protecció
i també la caiguda de tensió màxima admissible.
Tau la 1.5 . Característiques dels cables per a derivacions individuals
Superficial Encastat Soterrat Canal d’obra
Tub 4321 no Canal no Tub 2221 no Canal no Tub tub 2221 no Canal no Safates i Cables
propagador propagadora propagador propagadora (propietats propagador propagadora safates instal·lats
de la flama de la flama de la flama de la flama de de la flama de la flama d’escala directament
propagació en el seu
de la flama interior
no
declarades)
Compressió: Impacte: Compressió: Impacte: Compressió: Compressió: Impacte: UNE-EN

forta (4) mitjana, no lleugera (2) mitjana, no 250/450N lleugera (2) mitjana, no 61537
Impacte: propagador Impacte: propagador (formigó/sol Impacte: propagador
mitjana (3) de la flama lleugera (2) de la flama lleuger) lleugera (2) de la flama
Propietats Propietats UNE-EN . Que només Impacte:lleugera UNE-EN Propietats
elèctriques: elèctriques: 50086 2-2 pot obrir-se normal 50086 2-2 elèctriques:
aïllament/- aïllament/- amb eines. UNE-EN aïllament/-
continuïtat continuïtat IP2X mínim 50086 2-4 continuïtat
elèctrica elèctrica. UNE-EN elèctrica.
UNE-EN Que només 50085 Que només
500862-1 pot obrir-se pot obrir-se
amb eines. amb eines.
IP2X mínim IP2X mínim
UNE-EN UNE-EN
50085 50086
ES07Z1-K (AS) Cable unipolar i tensió assignada RZ1-K (AS) ES07Z1-K (AS) RZ1-K (AS)
450/750V amb conductor de coure de classe 5 (-K) i Dz1-K (AS) RZ1-K (AS) Dz1-K (AS)
aïllament de compost termoplàstic a base de tipus ja Dz1-K (AS) Tipus ja descrits
poliolefina (Z1) UNE 21 1002 descrits Tipus ja descrits
RZ1-K (AS) Cable de tensió assignada 0.6/1 kV amb sempre multi-
conductor de coure classe 5 (-K) aïllament de polietilè conductors
reticulat (R) i cobertura de compost termoplàstic a
base de poliolefina (Z1) UNE 21123-4
Dz1-K (AS) Cable de tensió assignada 0.6/1 kV amb
conductor de coure classe 5 (-K) aïllament d’etilè
propilè (D) i cobertura de compost termoplàstic a
base de poliolefina (Z1) UNE 21123-5
La caiguda de tensió màxima admissible ha de ser:
• Per al cas de comptadors concentrats en més d’un lloc, del 0,5%.
• Per al cas de comptadors totalment concentrats, de l’1%.
• Per al cas de derivacions individuals en subministraments per a un únic

Les companyies
elèctriques poden establir usuari en els quals no hi ha línia general d’alimentació, de l’1,5%.
condicions més
restrictives que les que
marca el REBT. En funció
de la companyia que faci
el subministrament Així, per exemple, la secció del conductor depèn de la caiguda de tensió màxima
elèctric s’hauran de
consultar les condicions
admesa. Per a subministraments monofàsics varia segons si es tracta de:
particulars. En el cas de
FECSA-ENDESA s’edita
un vademècum amb
aquestes condicions. Per • Comptadors concentrats en més d’un lloc, màxim admès: 0,5% de 230 V =
al cas de les derivacions
individuals fixa la secció 1,65 V.
mínima per a cables
polars i neutre en 10 mm2 , • Comptadors totalment concentrats, màxim admès: 1% de 230 V = 2,3 V.
i un aïllament dels
mateixos XLPE o EPR.
• Habitatges unifamiliars on no hi ha LGA, 1,5% de 230 V = 3,45 V.
El procés de càlcul ha de preveure els aspectes següents:
• Calcular la intensitat en funció de la previsió de càrregues.
• Selecció del sistema de canalització.
• Càlcul inicial de la secció per caiguda de tensió i per intensitat admissible

del conductor.
• Determinació de les dimensions de la canalització.
Generalment la caiguda de tensió és el paràmetre crític per a l’elecció de la secció

dels conductors de la derivació individual.
En la taula 1.6, taula 1.7, taula 1.8, taula 1.9 i taula 1.10 s’indica per, a cadascun
dels tipus de cable, la intensitat màxima admissible en funció de la secció del cable
i del tipus d’instal·lació.
Les taules es basen en la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, tempera-

tura ambient 40 ºC per als tubs encastats i en la ITC-BT-07 3.1.3, temperatura del
terreny 25 ºC per als tubs soterrats.
Taul a 1 .6. Conductors unipolars ES07Z1-K (450/750 V) en tubs encastats i tubs en muntatge superficial segons la secció nominal del
conductor (Cu) en mm2
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
nomi-
nal
Sm 36 50 66 84 104 - - - - - - -
St 32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315

Sm= subministrament monofàsic; St= subministrament trifàsic
Taul a 1 .7. Cables unipolars RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs soterrats segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

nomi-
nal
Sm 36 50 66 84 104 - - - - - - -
St 32 44 59 77 96 117 149 180 208 236 268 315

Taul a 1 .8. Cables unipolars RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs encastats i tubs en muntatge superficials, canals protectores, conductes tancats
d’obra de fàbrica segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
nomi-
nal
Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -
St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Tau la 1.9 . Cables multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV) en tubs soterrats segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240

nomi-
nal
Sm 65 86 113 147 176 - - - - - - -
St 53 70 92 120 144 172 208 248 284 320 360 416

Tau la 1.1 0. Cables multiconductors RZ1-K (0,6/1 kV) en tubs encastats i tubs en muntatge superficial, canals protectores, conductes tancats
d’obra de fàbrica segons la secció nominal del conductor (Cu) en mm2
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
nomi-
nal
Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -
St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455

Comptadors
Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar
ubicats en:
• Mòduls (caixes amb tapes precintades).

Comptador Enregistrador Electrònic
• Plafons.
• Armaris. Els espais que continguin comptadors han de permetre la lectura

Comptador Enregistrador Electrònic
directa tant dels comptadors i interruptors horaris, com de la resta de
dispositius de mesura, quan sigui necessari. Les parts transparents que
permeten la lectura directa han de ser resistents als rajos ultraviolats.
Actualment s’estan renovant els comptadors d’inducció per nous comptadors

digitals que poden incloure fins i tot un mòdul de comunicacions per donar les
lectures dels consums directament a les companyies subministradores (telegestió).
Els cables han de ser d’una tensió assignada de 450/750 V i els conductors de
coure, de classe 2 segons la norma UNE 21022, amb aïllament sec, també han de
ser no propagadors de l’incendi amb emissió de fums i opacitat reduïda.
La instal·lació d’enllaç pot tenir diferents tipus de distribucions segons la dispo-

sició dels comptadors: hi ha la configuració d’un comptador per a un sol usuari,
la instal·lació de comptadors per a dos usuaris alimentats des del mateix lloc, la
col·locació de comptadors en forma centralitzada en un sol lloc i, finalment, la
instal·lació de col·locació de comptadors de forma centralitzada des de més d’un
lloc.
Circuits d’interiors
Es defineixen les instal·lacions d’interior com els diversos circuits que uneixen la
caixa de comandament i protecció amb els receptors.
La secció dels conductors que cal fer servir s’ha de determinar de

manera que la caiguda de tensió entre l’origen de la instal·lació interior i
qualsevol punt d’utilització sigui, llevat que ho prescriguin les instruccions
particulars, inferior al 3% de la tensió nominal per a qualsevol circuit interior
d’habitatges, i per a altres instal·lacions interiors o receptores, del 3% per
a enllumenat i del 5% per a la resta. Aquesta caiguda de tensió s’ha de
calcular considerant alimentats tots els aparells d’utilització susceptibles de
funcionar simultàniament.
El valor de la caiguda de tensió es pot compensar entre la de la instal·lació

d’interior i la de les derivacions individuals, de manera que la caiguda de tensió
total sigui inferior a la suma dels límits especificats per a ambdues, d’acord amb
el tipus d’esquema utilitzat.
En la figura 1.2 hi ha un resum dels tres esquemes amb les tres parts de les quals
estudiem les caigudes de tensió (LGA, DI i instal·lació d’interiors).
F ig ur a 1 . 2 . Diferents tipus d’instal·lació d’enllaç

La compensació de les caigudes de tensió entre la instal·lació interior i la derivació

individual es pot realitzar en ambdós sentits.
Si es necessita limitar la secció dels conductors a les instal·lacions d’interior

per evitar d’aquesta manera els problemes de connexió dels conductors amb els
mecanismes i aparells receptors, es recomana augmentar la caiguda de tensió en
el tram de la instal·lació interior i sobredimensionar la secció dels conductors de
la derivació individual.
Quan la caiguda de tensió als circuits de la instal·lació interior sigui inferior al

límit admissible, per exemple en habitatges petits, se’n podrà compensar el valor
amb la derivació individual.
En instal·lacions interiors, per tenir en compte els corrents harmònics deguts a

càrregues no lineals i possibles desequilibris, llevat que hi hagi justificació per
càlcul, la secció del conductor neutre ha de ser com a mínim igual a la de les
fases.
Les instal·lacions màximes admissibles es regeixen pel que indiquen la norma

UNE 20460-5-523 i el seu annex addicional.
En la taula 1.11 es recullen totes les seccions normalitzades dels conductors

disponibles al mercat.
Consulteu la taula 1 de l’apartat 2.2.23 de la ITC-19 del REBT que detalla la

intensitat màxima admissible per a una temperatura ambient de l’aire de 40 ºC i
per a diferents mètodes d’instal·lació, agrupaments i tipus de cables. Per a altres
temperatures, mètodes d’instal·lació, agrupaments, i tipus de cable, així com per
a conductors soterrats, consulteu la norma UNE 20460-5-523.
La taula 1 de la ITC-BT-19 correspon a l’apartat 11.2 de l’esmentada norma UNE

20460-5-523. Presenta de manera simplificada la resta de taules de la norma, de
manera que en determinats casos s’han agrupat en la mateixa columna diferents
tipus de cable i diferents tipus d’instal·lació amb valors d’intensitats admissibles
que són pràcticament iguals. Per tant, la columna esquerra, que correspon al “tipus
d’instal·lació” (de A fins a G), comprèn més sistemes que el croquis i la seva
explicació adjunta de la taula 11 de la ITC 19.
En la taula 1.12 i a la 1 de la ITC-BT-19, la referència a conductor aïllat s’ha

d’entendre com a conductor i aïllament, i la referència a cable com a conductor o
conductors aïllats amb coberta.
Taul a 1. 11 . Seccions normalitzades de conductors
1,5 2,5 4 6 10 16 25 35
50 70 95 120 150 185 240 300
En la taula 1.12 s’indiquen els tipus d’instal·lació a què s’apliquen les prescripci-
ons de la taula 1.1 de la ITC-BT-19.
Taul a 1. 12 . Tipus d’instal·lació
Tipus d’instal·lació Descripció
A Conductors unipolars aïllats en tubs encastats en

parets aïllants. Cables multiconductors encastats
directament en parets tèrmicament aïllants.
Conductors unipolars aïllats en motllures.
Conductors unipolars aïllats en conductes o cables
uniconductors o multiconductors dintre dels marcs de
les portes. Conductors unipolars aïllats en tubs o
cables uniconductors o multiconductors dins dels
marcs de les finestres.
A2 Cables multiconductors en tubs encastats en parets

tèrmicament aïllats.
B Conductors unipolars aïllats en tubs en muntatge

superficial o encastats en obra. Conductors unipolars
aïllats en sobre paret de fusta o separats a una
distància inferior a 0,3 vegades el diàmetre del tub.
Conductors unipolars aïllats en conductes de secció
no circular sobre paret de fusta. Conductors
unipolars aïllats en encastats en paret d’obra.
Conductors unipolars aïllats en conductes de secció

no circular en buits d’obra de fàbrica.
Conductors unipolars aïllats o cables unipolars en

canal protectora fixada a una paret de fusta o
encastats en el terra.
Cables uniconductors o multiconductors en sostres

falsos o cels rasos.
Conductors unipolars aïllats en canal protectora

aèria. Conductors unipolars aïllats en canals d’obra
ventilats. Cables unipolars aïllats en canals d’obra
ventilats. Conductors unipolars aïllats o cables
unipolars dins del sòcols acanalats.
Cables unipolars o multiconductors en buits d’obra de

fàbrica.
B2 Cables multiconductors en tubs de muntatge

superficial o encastats en obra. Cables
multiconductors en tubs sobre paret de fusta o
separats a una distància inferior a 0,3 vegades el
diàmetre del tub. Cables multiconductors en
conductes de secció no circular sobre paret de fusta.
Cables multiconductors dins de sòcols acanalats.
C Cables multiconductors directament sobre paret.

Cables unipolars o multiconductors sobre safates no
perforades. Cables unipolars o multiconductors fixats
en el sostre o paret de fusta o espaiats 0,3 vegades
el diàmetre del cable. Cables uniconductors o
multiconductors encastats directament en parets.
E Cables multiconductors a aire lliure. Distància a la

paret no inferior a 0,3 D. Cables unipolars o
multiconductors sobre safates perforades en
horitzontal o vertical. Cables unipolars o
multiconductors sobre suports. Cables unipolars o
multiconductors suspesos d’un cable fiador.
F Cables multiconductors o conducte mutu. Distància a

la paret no inferior a 0,3 D. Cables unipolars o
multiconductors sobre safates perforades en
horitzontal o vertical. Cables unipolars o
multiconductors sobre suports. Cables unipolars o
multiconductors suspesos d’un cable fiador.
G Cables unipolars separats mínim D. Conductors nus

o aïllats sobre aïlladors.
1.2 Càlcul de la secció de conductors

En els conductors, el color
blau correspon al neutre. El
color verd-i-groc, a la
protecció. Els colors marró, La determinació reglamentària de la secció d’un cable consisteix a calcular
negre o gris, a la fase.
la secció mínima normalitzada que satisfà simultàniament les tres condicions
següents:
• Criteri de la intensitat màxima admissible o d’escalfament: la temperatura

del conductor del cable, treballant a plena càrrega i en règim permanent,
no haurà de superar en cap moment la temperatura màxima admissible
assignada dels materials que s’utilitzen per a l’aïllament del cable. Aquesta
temperatura s’especifica en les normes particulars dels cables i sol ser de
70 °C per a cables amb aïllament termoplàstics i de 90 °C per a cables
d’aïllament termoestables.
• Criteri de caiguda de tensió: la circulació de corrent a través dels conductors

ocasiona una pèrdua de potència transportada pel cable i una caiguda de
tensió o diferència entre tensions en l’origen i l’extrem de la canalització.
Aquesta caiguda de tensió ha de ser més baixa que els límits marcats pel
Reglament per a baixa tensió en cada part de la instal·lació, amb l’objecte
de garantir el funcionament dels receptors alimentats pel cable. Aquest
criteri sol ser determinant quan les línies són de llarga longitud, com per
exemple en derivacions individuals quan alimentin els últims pisos en un
edifici d’una certa altura.
• Criteri de la intensitat de curtcircuit: la temperatura que pot aconseguir

el conductor del cable, com a conseqüència d’un curtcircuit o d’una
sobreintensitat de curta durada, no ha de sobrepassar la temperatura màxima
admissible de curta durada (per a menys de 5 segons) assignada als materials
utilitzats per a l’aïllament del cable. Aquesta temperatura s’especifica en les
normes particulars dels cables i sol ser de 160 °C per a cables amb aïllament
termoplàstic i de 250 °C per a cables amb aïllament termoestables.
Aquest criteri és determinant per a instal·lacions de mitjana i alta tensió, però

en el nostre cas per a instal·lacions de baixa tensió hi ha les proteccions de
sobreintensitat que limiten la durada del curtcircuit a temps molts breus i a més a
més les impedàncies dels cables fins al punt del curtcircuit limiten la intensitat de
curtcircuit.
Les seccions de conductors normalitzades són, per ordre de més petites a

més grans, les següents: 0,5, 0,75, 1, 1,5, 2,5, 4, 6, 10, 16, 25, 35, 50, 70, 95,
120, 150, 185 i 240.
1.2.1 Càlcul de caigudes de tensió
L’expressió que s’utilitza per al càlcul de la caiguda de tensió que es produeix

en una línia s’obté considerant el circuit equivalent d’una línia curta (inferior a
50 km), com el que es mostra en la figura 1.3, juntament amb el seu diagrama
vectorial (figura 1.4).
Fig ur a 1 . 3. Circuit equivalent d’una línia curta
Fig ur a 1 . 4. Diagrama Vectorial
AU = U1 − U2 ' AB + BC = R · I · cos ϕ + X · I · sin ϕ
A causa del petit valor de l’angle , que es correspon amb l’angle que hi ha entre
les tensions a l’origen i a l’extrem de la línia, es pot assumir sense cometre
pràcticament cap error que el vector Uu1 és igual a la seva projecció horitzontal, Diagrama Vectorial
i és, per tant, el valor de la caiguda de tensió.
Com que la potència transportada per la línia és, en trifàsic: Recordeu que:
sin φ
√ tan φ =
cos φ
P = 3 · Uu1 · I · cos ϕ
I en monofàsic:
P = Uu1 · I · cos ϕ
N’hi ha prou de substituir la intensitat calculada en funció de la potència en la

primera fórmula, i tenir en compte que en trifàsic la caiguda de tensió de línia serà
l’arrel de tres vegades la caiguda de tensió de fase calculada segons ella, i que en
monofàsic caldrà multiplicar-la per un factor de dos per tenir en compte tant el
conductor d’anada com de retorn.
Caiguda de tensió en trifàsic:

P
4UIII = (R + X · tan ϕ) ·
Uu1
Caiguda de tensió en monofàsic:

P
4UI = 2 · (R + X · tan ϕ) ·
Uu1
on:
• ∆UI = caiguda de tensió de línia en monofàsic en volts
• ∆UI = caiguda de tensió en trifàsic en volts
• R = resistència de la línia en Ω
• X = reactància de la línia en Ω
• tan ϕ = tangent de l’angle corresponent al factor de potència de la càrrega
• P = potència en watts transportada per la línia
• Uu1 = tensió de la línia, sigui trifàsica (400 V) o monofàsica (230 V)
La reactància X dels conductors varia amb el diàmetre i la separació entre els

conductors. En el cas de xarxes de distribució aèries trenades, la reactància és
sensiblement constant, ja que els conductors estan reunits en feix, essent de l’ordre
de X = 0,1 Ω/km, valor que es pot utilitzar per als càlculs sense error apreciable. En
el cas de xarxes de distribució subterrànies, encara que se solen obtenir valors del
mateix ordre, és possible el seu càlcul en funció de la separació entre conductors,
determinant el que es coneix com a separació mitjana geomètrica entre ells.
n = nR · nL
nR = 0, 75
a·b 28 · 12
K= = = 3, 90
h · (a + b) 2, 15 · (28 + 12)
Per a seccions més petites o iguals a 120 mm2 , com que és el més habitual tant en
instal·lacions d’enllaç com en instal·lacions interiors, la contribució a la caiguda
de tensió per efecte de la inductància és menyspreable enfront de l’efecte de la
resistència.
Així doncs, les fórmules de la caiguda de tensió anteriors es poden simplificar de

la següent manera:
Efecte pell
La presència de corrents
harmònics incrementa el valor R·P
quadràtic mitjà del corrent, la • Caiguda de tensió en trifàsic: 4UIII =
qual cosa provoca més pèrdues i Uu1
un sobreescalfament. A més, el
corrent altern tendeix a fluir cap
a la superfície externa del
conductor (“efecte pell”), i
provoca més pèrdues encara per R·P
escalfament. • Caiguda de tensió en monofàsic: 4UI = 2 ·
Uu1
Considerant l’efecte proximitat i l’efecte pell menyspreable per a instal·lacions

d’interior i d’enllaç, així com treballant amb l’invers de la resistivitat que es
denomina conductivitat (que es representa amb la lletra grega gamma γ , i en
unitats m/Ω* mm2 . A més a més se sol utilitzar la lletra e per designar la caiguda
Resistivitat
de tensió en volts i la lletra U per designar la tensió de línia (400 V o 230 V). Cada material té una estructura
Amb aquestes simplificacions s’obtenen les expressions següents per determinar atòmica distinta i, en
conseqüència, el grau de
la secció. dificultat al pas d’electricitat és
diferent. Aquesta característica
es coneix com a resistivitat.
Per a receptors trifàsics:
P ·L
S=
γ·e·U
Per a receptors monofàsics: Quant val la resistència d’un
conductor de coure de 200
m de longitud i 6 mm2 de
P ·L secció?
S =2· ρ·l
γ·e·U R=
S
= 0, 0172 Ω
On la conductivitat es pot prendre de la taula 1.13.

Taul a 1. 13 . Conductivitats (γ ) (en m/Ω·mm2 ) per al coure i l’alumini a diferents temperatures
Material 20 70 90
Coure 56 48 44
Alumini 35 30 28
Temperatura 20 70 90
1.2.2 Límits reglamentaris de les caigudes de tensió a les

instal·lacions d’enllaç
Els límits reglamentaris de tensió són detallats en les ITC-BT-14, ITC-BT- 15 i

ITC-BT-19, i són les que es veuen en la taula 1.14, taula 1.15 i taula 1.16.
Taul a 1. 14 . Límits de caigudes de tensió reglamentaria per la línia general d’alimentació
Per alimentar Caiguda de tensió en e=UIII (V) e=UII (V)

% de la tensió de
subministrament
Subministrament d’un No existeix LGA - -

únic usuari
Comptadors totalment 0.5% 2V -

concentrats
Centralitzacions parcials 1% 4V -
de comptadors
Taul a 1. 15 . Límits de caigudes de tensió reglamentaria per la derivació individual

% de la tensió de
subministrament
Subministrament d’un 1.5% 6V 3.45 V

únic usuari
Comptadors totalment 1% 4V 2.3 V

concentrats
Centralitzacions parcials 0.5% 2V 1.15 V

de comptadors
Tau la 1 . 1 6 . Límits de caigudes de tensió reglamentaria pels circuits interiors

% d ela tensió de
subministrament
Circuits interiors 3% 12 V 6.9 V

d’habitatges
Circuits d’enllumenats 3% 12 V 6.9 V

que no siguin habitatges
Circuits de força que no 5% 20 V 11.5 V

siguin habitatges
UIII= línia trifàsica; UII= Línia monofàsica
1.2.3 Exemples de càlcul de la secció de conductors
Per entendre com fer càlculs de secció de conductors ens centrarem en dos
exemples: el càlcul de la línia general d’alimentació i el càlcul d’una derivació
individual.
Càlcul de la línia general d’alimentació
Un edifici destinat a habitatges i locals comercials té una previsió de càrregues

de P = 145.500 W. Es projecta instal·lar una única centralització de comptadors,
i es tracta de calcular la secció del cable LGA que va des de la caixa general de
protecció ubicada a la façana de l’edifici fins a la centralització de comptadors,
ubicada a la planta baixa de l’edifici. L’edifici té unes zones comunes amb jardins
i piscina, i resulta una longitud d’LGA de 40 m. L’LGA discorre a l’interior d’un
Recordeu que el tub soterrat, ja que és necessari passar pel jardí de les zones comunes de l’edifici.
subministrament d’energia a
la línia general d’alimentació
sempre ha de ser trifàsic. Per calcular la línia general d’alimentació haurem de tenir en compte els següents
punts:
1) Elecció del tipus de cables: Segons la taula 1.19 extreta de la ITC 14, els cables
que cal utilitzar han de ser unipolars de tensió assignada 0,6/1 kV, no propagador
de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula
1.17.
Taul a 1. 17 .
Tipus de cable Descripció Norma d’aplicació
Cable tipus RZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1 UNE 21123-4

kV, amb conductor de coure de
classe 5 (K), aïllament de polietilè
reticulat (R) i coberta de compost
termoplàstic a base de poliolefina
(Z1)
Cable tipus DZ1-K Cable de tensió assignada 0,6 /1 UNE 21123-5

classe 5 ( K), aïllament de propilè
(D) i coberta de compost
(Z1)
En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màxima

admissible del conductor en servei continu serà de 90 ºC.
2) Càlcul de la secció
Per calcular la secció hem de seguir els següents passos:
• Es calcula la intensitat amb l’aplicació de la següent fórmula:

P 145.500
I=√ =√ = 247, 07 A
3 · Uu1 · cos ϕ 3 · 400 · 0, 85
on es pren cos 0,85 a falta de dades.
• Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bé

s’extreu de la taula 18. En aquest cas ens dóna el següent valor:
e = 0, 5% · 400 = 2 V
• Es calcula la secció del cable per a circuit trifàsic, que correspon a una
secció normalitzada superior de 185 mm2 :
P ·L 145.500 · 40
S= = = 165, 3 mm2
γ·e·U 44 · 2 · 400
3) Comprovació
Es comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar la

intensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació. Per això anem
a la taula 1.18 d’aquesta unitat i comprovem la intensitat màxima admissible.
Taul a 1 .18 . Intensitat màxima admissible (A) en el conductor de coure (cable unipolar RZ1-K) en funció
de la secció nominal del cable (Cu) en mm2 i del tipus d’instal·lació
Secció nominal Tubs encastats en paret d’obra Tubs soterrats
Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
fàbrica
10 60 77
16 80 100
25 106 128
Secció nominal Tubs encastats en paret d’obra Tubs soterrats

Tubs en muntatge superficial
Canal protectora
fàbrica
35 131 152
50 159 184
70 202 224
95 245 268
120 284 304
150 338 340
185 386 384
240 455 440
Per a 185 mm2 , té una intensitat màxima admissible per a tubs soterrats de 384 A;
per tant, aguanta perfectament els 247,07 A que ens donava en els càlculs; per tant,
la secció de 185 és la correcta per al disseny d’aquesta línia general d’alimentació.
La secció del neutre ha de ser 50% de la secció del conductor; per tant aquesta
secció serà de 95 mm2 .
Càlcul d’una derivació individual
Una derivació individual que alimenta un habitatge de 90 m2 amb un grau

d’electrificació bàsica, per tant, té assignada una potència prevista de 5.750 W,
una longitud de 25 m, des de la canalització de comptadors totalment centralitzats
fins al quadre de comandament i protecció. La canalització la fem en conductes
Recordeu que el tancats d’obra de fàbrica.
subministrament d’energia a
la derivació individual pot
ser trifàsic o monofàsic. Per calcular la derivació individual haurem de tenir en compte els següents punts:
Elecció del tipus de cables

Segons la taula de la ITC-BT-14, els cables de la derivació individual han de ser
no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda.
Per tant, s’han d’utilitzar cables normalitzats d’un dels tipus que veiem en la taula
1.19.
Taul a 1. 19 . Cables normalitzats
Cable tipus RZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1 UNE 21123-4

classe 5 (K), aïllament de polietilè
reticulat i coberta de compost
(Z1)
Cable tipus DZ1-K Cable de tensió assignada 0,6/1 UNE 21123-5

classe 5 (K), aïllament de propilè
(D) i coberta de compost
(Z1)
Cable tipus ES07Z1-K(AS) Cable unipolar de tensió UNE 21002

assignada 450/750 V amb
conductor de coure de classe 5
(K) i aïllament de compost
(Z1)
En ambdós casos, en tractar-se d’aïllaments termoestables, la temperatura màxima

admissible del conductor en servei continu serà de 70 ºC.
Càlcul de la secció
Es calcula la intensitat aplicant-ne la fórmula:
P 5.750
I= = = 29, 41 A
U u1 · cos ϕ 230 · 0.85
on es pren cosϕ = 0,85 a falta de dades.
Es calcula la caiguda de tensió reglamentària per a aquesta instal·lació o bé s’extreu

de la taula 1.15. En aquest cas ens dóna el següent valor:
e = 1% · 230 = 2, 3 V
Es calcula la secció del cable per a circuit monofàsic, que correspon a una secció
normalitzada superior de 16 mm2 :
2·P ·L 2 · 5.750 · 25
S= = = 13, 02 mm2
γ·e·U 48 · 2, 3 · 230
Comprovació
Es comprova que per a aquesta secció el conductor és capaç de suportar la
intensitat prevista en funció de les seves condicions d’instal·lació.
Per a això anem a la taula 1.20 que és una reproducció de la taula 1.8 d’aquesta
mateixa unitat, i comprovem la intensitat màxima admissible.
Tau l a 1.2 0. Cables unipolars (Cu), secció en mm2 , RZ1-K (0,6 / 1 kV) en tubs encastats i tubs en
muntatge superficials, canals protectores, conductes tancats d’obra de fàbrica
Secció 6 10 16 25 35 50 70 95 120 150 185 240
Sm 49 68 91 116 144 - - - - - - -
St 44 60 80 106 131 159 202 245 284 338 386 455
Per a 16 mm2 , té una intensitat màxima admissible per a conductes tancats d’obra
de fàbrica monofàsic de 91 A; per tant, suporta perfectament els 29 A que ens El wattímetre és l’aparell que mesura
donava en els càlculs i la secció de 16 és la correcta per al disseny de derivació la potència activa monofàsica en
corrent altern.
individual.
El conductor neutre haurà de ser, en general, de la mateixa secció que els con-
ductors de fase, exceptuant quan es justifiqui que no hi pugui haver desequilibris o
corrents harmònics per a càrregues no lineals. Per exemple, quan tots els receptors
siguin trifàsics.
1.3 Càlcul de la potència elèctrica total d’un edifici
Per als subministraments de baixa tensió, com és el cas d’un edifici, s’ha de garan-
tir la connexió i utilització segura dels receptors usats habitualment i que futurs
augments de la potència demanada pels usuaris no tingui com a conseqüència
immediata la necessitat de modificar la instal·lació. La previsió de càrregues
serveix també per dimensionar la capacitat de subministrament de les línies de
distribució de les companyies elèctriques, així com la potència que cal instal·lar
Centre de tansformació
al centre de transformació.
Espai on es troben els
transformadors necessaris per a Quan es calcula la potència d’un edifici, s’ha de tenir en compte quin serà l’espai
la transformació de tensió
mitjana a baixa. que serà utilitzat per a habitatges i quin per a locals comercial o petites indústries,
ja que no és el mateix subministrar per a un edifici de 5 habitatges més una botiga,
que per a un edifici de 20 habitatges més un taller mecànic als baixos. Es preveu
clarament que serà molt més alt el requeriment elèctric del segon edifici.
Les previsions de càrrega establertes són els valors teòrics mínims per considerar.
Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzar
aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.
La càrrega total d’un edifici(PT ) destinat principalment a habitatges resulta

de la suma de les potències corresponents al conjunt dels habitatges (Pv ), dels
serveis generals (Psg ), dels locals comercials i oficines (PL ) i dels garatges
(Pg ) que en formen part.
Per tant,
PT = Pv + Psg + PL + Pg
1.3.1 Càrrega d’habitatges
La càrrega d’habitatges és la càrrega corresponent a la mitjana aritmètica de les

potències màximes previstes a cada habitatge, pel coeficient de simultaneïtat de la
taula 1.21, segons el nombre d’habitatges.
Taul a 1. 21 . Coeficient de simultaneïtat, segons el nombre d’habitatges (n)
n Coeficient de n Coeficient de
simultaneïtat simultaneïtat
1 1 11 9,2
n Coeficient de n Coeficient de
simultaneïtat simultaneïtat
2 2 12 9,9
3 3 13 10,6
4 3,8 14 11,3
5 4,6 15 11,9
6 5,4 16 12,5
7 6,2 17 13,1
8 7 18 13,7
9 7,8 19 14,3
10 8,5 20 14,8
n ≥ 21 15,3 + (n - 21) · 0,5
Segons les dimensions i característiques dels habitatges, hi ha 2 tipus de grau

d’electrificació:
• Bàsica: amb una previsió de potència mínima de 5.750 W.
• Elevada: amb una previsió de potència mínima de 9.200 W.

Si voleu conèixer què fa
Exemple de càrrega d’habitatges que un habitatge sigui
considerat d’electrificació
bàsica o d’electrificació
Edifici de tres plantes de pisos, amb quatre habitatges per planta de 100 m2 , cadascuna elevada podeu consultar
una planta àtic amb dos edificis de 200 m2 cadascun. l’apartat d’aquesta
mateixa unitat
“Dimensionament interior
Els dotze habitatges de 100 m2 no disposen d’aire condicionat, ni hi ha la previsió d’instal·lar d’un habitatge”.
el sistema de calefacció elèctrica ni receptors especials. Per tant, el grau d’electrificació és
bàsica i es pren una previsió de càrregues de 5.750 W per habitatge, ja que no es coneix Si voleu consultar la
previsió exacta de la demanda elèctrica. normativa ITE-ITA aneu a
la secció “Adreces
d’interès” que trobareu al
Per als dos habitatges de l’àtic, encara que no tenen previsió d’aire condicionat, ni previsió web d’aquest crèdit.
de sistemes de calefacció elèctrica, és una superfície superior a 160 m2 i, per tant, es
preveu una electrificació elevada de 9.200 W per habitatge, ja que no es coneix la previsió
exacta de demanda elèctrica.
La previsió de càrrega dels habitatges és:

12 · 5.750 + 2 · 9.200
Pv = 11, 3 · = 70.544 W
14
1.3.2 Càrrega corresponent als serveis generals
La càrrega corresponent als serveis generals és la suma de la potència prevista en

ascensors, aparells elevadors, centrals de calor i fred, grups de pressió, enllumenat
del portal, caixa d’escala i espais comuns i en tot el servei elèctric general
de l’edifici sense aplicar cap factor de reducció per simultaneïtat (factor de
simultaneïtat = 1).
En la taula 1.22 s’indiquen els valors típics de les potències dels elevadors segons
especifica la Norma tecnològica de l’edificació ITE-ITA.
Taul a 1. 22 . Càrrega corresponent a ascensor i muntacàrregues
Tipus d’aparell Càrrega (kg) Nombre de Velocitat (m/s) Potència (kW)

elevador persones
ITA-1 400 5 0,63 4,5
ITA-2 400 8 1,00 11,5
ITA-3 630 8 1,00 18,5
ITA-4 1.000 13 1,60 29,5
ITA-5 1.000 13 2,50 46,0
Per a l’enllumenat de portal i altres espais comuns es pot fer una estimació de
Mesura de la potència
consum en la taula 1.23.
Moltes vegades la potència Taul a 1. 23 . Potències de càlcul per a serveis generals
d’algunes màquines com els
ascensors no s’expressa en watts,
Tipus de circuit Característiques i potència
sinó en cavalls de vapor, que es
representen per CV. 1 CV = 736
W Enllumenat de zones Portal, escala Incandescència 15 W/m2
comunes i traster Fluorescència 8 W/m2
Potència prevista
Amb vista a la previsió de Enllumenat de zones Escala Incandescència 8 W/m2
potència d’un edifici es prenen comunes Fluorescència 4 W/m2
les valors de potències indicats,
però amb vista a dimensionar les Enllumenat del portal: Incandescència 20 W/m2
derivacions individuals i per Il·luminació ornamental Fluorescència 10 W/m2
tenir en compte les variacions en
Halògens 20 W/m2
el consum d’intensitat, la
potència de l’ascensor es
multiplicarà per 1,3 (ITC-BT-47) Calefacció Directa 40 W/m2
i les llums fluorescents per 1,8 Acumulació 80 W/m2
(ITC-BT-44).
Aire acondicionat Directa 10 W/m2
Depuradora de piscines Orientada 8 W/m2
1.3.3 Càrrega corresponent als locals comercials i oficines
La càrrega corresponent a locals comercials i oficines es calcula considerant un

mínim de 100 W per m2 i planta, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient
Exemple de càrrega
de simultaneïtat 1.
corresponent a garatges
Quina seria la càrrega d’un Exemple de càrrega de locals comercials i oficines
garatge de 400 m2 amb
ventilació forçada?P g = 400 · 20 Edifici amb dos locals comercials i dues oficines, en el qual es desconeix la previsió real de
= 8.000 W
la càrrega dels locals.
En la taula 1.24 trobeu uns exemples resolts de càrregues de locals comercials i oficines
segons el seu consum en potència.
Taul a 1. 24 . Exemple de previsió de càrregues en locals comercials i oficines
Superfície (m2 ) Previsió real de Previsió amb 100 Previsió de

càrrega (W) W/m2 càrrega (W)
Local 1 25 Desconeguda 2.500 3.450
Local 2 50 Desconeguda 5.000 5.000
Oficina 1 200 35.000 20.000 35.000
Oficina 2 150 12.500 15.000 15.000

Superfície (m2 ) Previsió real de Previsió amb 100 Previsió de

càrrega (W) W/m2 càrrega (W)
Càrrega total (coeficient = 1) 58.450
1.3.4 Càrrega corresponent a garatges
La càrrega corresponent a garatges es calcula considerant un mínim de 10 W per

m2 i planta per a garatges amb ventilació natural i de 20 W per als de ventilació
forçada, amb un mínim de 3.450 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.
Quan, en aplicació de l’NBE-CI-96, calgui un sistema de ventilació forçada per a

l’evacuació de fums d’incendi, s’ha d’estudiar de forma específica la previsió de
càrregues.
1.3.5 Càrrega total corresponent a edificis comercials, d’oficines o

destinats a una o més indústries
En general, la demanda de potència ha de determinar la càrrega que cal preveure

en aquests casos que no pot ser mai inferior als següents valors:
• Edificis comercials o oficines. Es calcula considerant un mínim de 100 W

per m2 i planta, amb un mínim per local de 3.450 W a 230 W i coeficient
de simultaneïtat 1.
• Edificis destinats a concentració d’indústries. Es calcula considerant un

mínim de 125 W per m2 i planta, amb un mínim per local de 10.350 W a
230 W i coeficient de simultaneïtat 1.
2. Dimensionament interior d’un habitatge
Segons les dimensions i característiques del nostre habitatge, hi ha dos tipus de

grau d’electrificació (bàsica o elevada). La diferència entre tots dos és el nombre
de circuits: l’electrificació bàsica conté només 5 circuits específics per a utilitats
de l’habitatge i l’electrificació elevada té aquests cinc circuits i fins a sis més. Cada
un d’aquests circuits té una secció mínima i uns punts d’utilització de confort
mínim segons l’habitacle de l’habitatge.
Les instal·lacions d’interior són els circuits que van des de la caixa de comanda-
ment i protecció de l’habitatge, taller o local fins als receptors (punts de llums,
base d’endolls, rentadora, assecadora...).
2.1 Grau d’electrificació
El consum d’un habitatge pot ser diferent segons la quantitat de gent que hi visqui
o els aparells electrònics que tinguin connectats a la vegada. Per exemple, no serà
el mateix consum diari d’una parella que tot el dia es troba fora de casa que no pas
el d’una família amb dos adolescents i una àvia. Quadre elèctric d’electrificació bàsic
Els graus d’electrificació d’un habitatge de nova construcció poden ser dos:
• Bàsic.
• Elevat. Quadre elèctric d’electrificació

elevada
1) El grau d’electrificació bàsic és el necessari per cobrir les possibles necessitats

d’utilització primàries sense que calguin obres posteriors; per tant, aquest grau
d’electrificació ha de permetre la utilització dels aparells elèctrics d’ús comú en
un habitatge.
2) El grau d’electrificació elevat és el que correspon a habitatges amb una

previsió d’ús dels aparells electrodomèstics superior a l’electrificació bàsica o
quan es compleixi alguna de les següents condicions:
• Superfície útil de l’habitatge superior a 160 m2 .
• Si està prevista la instal·lació d’aire condicionat.
• Si està prevista la instal·lació de calefacció elèctrica.
• Si està prevista la instal·lació de sistemes d’automatització.
• Si està prevista la instal·lació d’una assecadora.

• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent d’ús general és

superior a 20.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent dels banys i auxiliars

de cuina és superior a 6.
Segons el consum previst per a l’habitatge, hi ha diferents potències de subminis-

trament monofàsic, tal com es mostra en la taula 2.1.
Taul a 2. 1. Esglaons de potència prevista en subministraments monofàsics
Potència bàsica (W) Potència elevada (W)
5.750 7.360 9.200 11.500 14.490
2.2 Circuits interiors
Hi ha diferents tipus de circuits en un edifici; i quan parlem de circuits d’interior

ens referim als circuits que tenen com a missió el subministrament d’energia
elèctrica als receptors, tant en un habitatge com en una empresa. Un exemple
de circuit interior pot ser el destinat a les preses de corrent d’un menjador, però
també es considera un circuit interior el circuit que dóna servei a les llums d’un
jardí. Per tant, un circuit interior pot estar dintre d’un recinte tancat o pot ser
exterior. Diferenciem dos tipus de circuits interiors dintre d’un habitatge:
• Circuits de protecció general.
• Circuits interiors de derivacions.
Els circuits interiors engloben tant la part de protecció com les seves
derivacions corresponents segons si l’electrificació contractada és bàsica o
elevada.
2.2.1 Circuits de protecció general
Uns tipus de circuits que hi ha a l’interior de l’habitatge és el circuit de protecció

general.
Els circuits de protecció han de constar com a mínim dels següents components:
• Interruptor general automàtic (IGA).
• Interruptors diferencials.
• Dispositius de protecció contra sobretensions.

Interruptor general automàtic (IGA)
L’interruptor general automàtic té la funció de protegir de sobrecàrregues

o curtcircuits la instal.lació completa de l’habitatge. Evita que es cremi
la derivació individual de l’habitatge en cas d’haver-hi una sobrecàrrega
o curtcircuit. És l’element que s’ha d’utilitzar per desconnectar del
subministrament exterior l’habitatge en cas de reparacions, absències
llargues, etc.
L’interruptor general ha de ser independent de l’interruptor per al control de

potència (ICP) i no pot ser substituït per aquest. ICP
L’interruptor de control de
Els circuits de protecció han de tenir com a mínim un interruptor general automàtic potència (ICP) és un dispositiu
per controlar la potència
de tall omnipolar amb accionament manual, d’intensitat nominal mínima de 25 A realment demanada pel
consumidor i que aquesta no
que correspon als 5.750 W de potència mínima i dispositius de protecció contra excedeixi de la contractada. La
seva col·locació és potestativa de
sobrecàrregues i curtcircuits. la companyia.
P 5.750
I= = = 25 A
V 230
En funció de la previsió de càrrega la intensitat nominal de l’interruptor general
automàtic serà el que s’especifica en la taula 2.2.
Taul a 2. 2. Calibre IGA segons la potència de subministrament
Electrificació Potència (W) Calibre Interruptor General

Automàtic (IGA)
Bàsica 5.750 25
7360 32
Elevada 9.200 40
11.500 50
14.490 63
Interruptors diferencials
L’interruptor diferencial és l’element destinat a la protecció de persones. Aquest

interruptor desconnecta automàticament la instal.lació quan es produeix una
derivació a un aparell electrodomèstic o a un punt d’instal.lació. El diferencial
està vigilant contínuament el corrent de fase i la del neutre. Quan aquestes no són
iguals, el que passa és que la diferència entre l’un i l’altre s’està fugant per alguna
part de la instal·lació, generalment el terra. Quan el valor de la fuga és igual o
superior al valor de la intensitat de sensibilitat del diferencial, llavors es dispara i
desconnecta la instal·lació.
Quan el sistema detecta una avaria o una derivació a instal·lació, la desconnexió

de l’interruptor diferencial evita la possibilitat d’un accident elèctric. Si es
desconnecta es pot tornar a connectar manualment, però en cas que es tornés a
desconnectar seria perquè encara existeix l’avaria o derivació a instal·lació. En
aquest cas no hauríem de tornar a connectar fins que en trobem la causa i separar
llavors el receptor que ha produït el disparament.
El circuit de protecció ha de tenir un o més interruptors diferencials que han

de garantir la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits, amb una
intensitat diferencial residual màxima de 30 mA i intensitat assignada superior
o igual que la de l’interruptor general. Quan s’usin interruptors diferencials en
Interruptor diferencial
sèrie, s’ha de garantir que tots els circuits queden protegits davant intensitats dife-
rencials residuals de 30 mA com a màxim, i es poden instal·lar altres diferencials
d’intensitat superior a 30 mA en sèrie, sempre que es compleixi l’anterior.
La utilització d’un únic interruptor diferencial per a diversos circuits pot provocar
que la seva actuació desconnecti certs electrodomèstics de l’habitatge, com ara
frigorífics, congeladors o aparells informàtics, per la qual cosa s’ha d’evitar. Per
a aquests circuits és convenient preveure una protecció diferencial individual.
Dispositius de protecció contra sobretensions
Els dispositius de protecció contra sobretensions són elements de tall i

protecció omnipolar per a cada un dels circuits interiors.
Els petits interruptors automàtics (PIA) protegeixen cada circuit de sobrecàrregues

o curtcircuits, segons la capacitat de cada un. Serveixen, per tant, per evitar que es
cremin per l’escalfament de la instal·lació elèctrica o qualsevol aparell connectat
a aquest circuit. El nombre de PIA serà igual al nombre de circuits que hi hagi
PIA: petit interruptor automàtic dintre de l’habitatge i serveix com a element de tall de cada un dels circuits.
2.2.2 Circuits interiors en derivacions
Els circuits interiors de derivacions són els tipus de circuits independents C1,
C2, C3, C4 i C5. Cada un d’aquests circuits han d’estar protegits amb un
interruptor automàtic de tall omnipolar amb accionament manual i dispositius de
protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits amb una intensitat assignada segons
la seva aplicació: la intensitat assignada de cada circuit és determinada tenint en
compte elements com la intensitat prevista, el factor de simultaneïtat i el factor
d’utilització. La relació entre cada un d’aquests elements és determinada de la
següent manera:
I = n · Ia · Fs · Fu
on:
• Ia és la intensitat prevista per presa o receptor
• n és el nombre de preses o receptors
• Fs és el factor de simultaneïtat, és a dir, relació de receptors connectats

simultàniament sobre el total
• Fu és el factor d’utilització; el factor mitjà d’utilització de la potència

màxima del receptor.
Hi ha cinc circuits independents d’electrificació bàsica, que són els mateixos que
els d’electrificació elevada i que es troben obligatòriament als circuits d’electrifi-
cació elevada.
Cinc circuits independents d’electrificació bàsica
Aquests cinc circuits independents d’electrificació bàsica que formen part dels
circuits d’electrificació elevada són:
1) C1. Circuit de distribució interna destinat a alimentar els punts d’il·luminació.
Polsador i timbre
Una presa de corrent prevista per a la connexió d’aparells d’il·luminació que Malgrat que el C1 només és un
circuit d’il·luminació, el timbre
estigui comandada per un interruptor (per exemple, tauletes de nit o làmpada d’accés a l’habitatge es connecta
en aquest circuit.
de peu al menjador) es considera del C1.
2) C2. Circuit de distribució interna destinat a preses de corrent d’ús general i

frigorífic.
3) C3. Circuit de distribució interna destinat a alimentar el forn i la cuina.
4) C4. Circuit de distribució interna destinat a alimentar la rentadora, el rentaplats

i l’escalfador elèctric. Amb aquest circuit es recomana l’ús de dos o tres circuits
independents, sense que això suposi el pas a electrificació elevada ni la necessitat
de disposar d’un diferencial addicional. Recordem que el diferencial addicional
l’instal·làvem en cas de voler una protecció diferenciada per a segons quins
electrodomèstics. Encara que no estigui prevista la instal·lació d’un escalfador
elèctric, s’instal·larà la seva presa de corrent, que normalment utilitzarà aquesta
caldera del gas.
5) C5. Circuit de distribució interna destinat a alimentar preses de corrent de

banys, així com les bases auxiliars de la cuina. També es considera del circuit C5
la presa del forn microones i la presa d’una banyera d’hidromassatge. Les preses
de corrent auxiliars de la cuina es col·locaran fora del volum delimitat pels plànols
situats a 0,5 m de la pica i del taulell de la cuina.
Si hi ha més de 5 circuits dintre d’un habitatge amb electrificació bàsica, s’ha

d’instal·lar un interruptor diferencial addicional. Si no modifiquem l’interruptor
general no suposarà el pas a electrificació elevada.
En la figura 2.1 s’expliquen esquemàticament els circuits d’electrificació bàsica

amb els principals circuits que el formen i les característiques dels cables que els
componen i la seva utilitat dintre de l’habitatge.
Fig ur a 2 . 1 . Esquema unifilar d’electrificació bàsica
Es posible que en alguns casos sigui recomanable desdoblar els circuits, sense que
aixó suposi un canvi d’electrificació de l’habitatge. En la figura 2.2 s’expliquen es-
quemàticament un habitatge d’electrificació bàsica amb alguns circuits desdoblats
amb les característiques i utilitats dels seus circuits.
Fig ur a 2 . 2 . Esquema unifilar d’electrificació bàsica
Banyeres d’hidromassatge
Per instal·lar una banyera d’hidromassatge hem de complir la ITC-BT-27 del Reglament de
baixa tensió.
Hi ha la possibilitat del desplegament dels circuits C1, C2 i C4 quan no se supera el nombre

de punts d’utilització que s’indiquen en la taula 2.3.
Tau la 2 . 3 . Màxim nombre de punts d’utilització per circuit
Circuit d’utilització Punts d’utilització màxims
C1 Il·luminació 30
C2 Preses d’ús general 20
C3 Cuina i forn 2
C4 Rentadora, rentaplats i escalfadors elèctrics 3
C5 Bany i cuina 6
Al circuit 1 (C1) s’entén com a punt d’utilització o punt de llum tot el que s’encén a la
vegada. Llavors, en un passadís, si s’encenen 2 bombetes a la vegada, a l’efecte del punt
d’utilització compta com un únic punt. D’igual manera, si en un menjador hi ha una làmpada
amb 5 bombetes que s’encenen a la vegada, també compta com un únic punt. De totes
maneres si estem al voltant dels 30 punts es recomana afegir un circuit addicional de punts
de llum, com apareix a l’apartat següent.
Al circuit 2 (C2) cada presa de corrent compta com un punt d’utilització, excepte les
destinades a TV, vídeo, etc., que si es posen juntes compten com una.
Circuits independents d’electrificació elevada
L’electrificació elevada s’instal·la quan hi ha una previsió important d’aparells

electrodomèstics per la qual estigui obligat a instal·lar més d’un circuit C1, C2,
C3, C4 i C5, fins a superar els punts màxims d’utilització o bé es prevegi instal·lar
calefacció elèctrica, aire condicionat, automatització, gestió tècnica de l’energia i
seguretat o si hi ha una superfície útil dels habitatges superior a 160 m2 . Llavors,
en aquest cas, a més dels circuits corresponents a l’electrificació bàsica, s’han
d’instal·lar els 7 circuits d’electrificació elevada següents:
1) C6. Circuit addicional del tipus C1, per cada 30 punts de llum.
2) C7. Circuit addicional del tipus C2, per cada 20 preses de corrent d’ús general
o si la superfície útil de l’habitatge és més gran de 160 m2 .
3) C8. Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació de calefacció

elèctrica, quan hi ha la previsió d’instal·lar-la.
4) C9. Circuit de distribució intern, destinat a la instal·lació d’aire condicionat

quan hi ha previsió de fer-ho.
5) C10. Circuit de distribució interna, destinat a la instal·lació d’assecadora

independent.
6) C11. Circuit de distribució interna, destinat a l’alimentació del sistema

d’automatització, gestió tècnica de l’energia i de seguretat, quan hi ha previsió
d’aquest.
7) C12. Circuits addicionals de qualsevol dels tipus C3 o C4, quan es prevegin, o

circuit addicional del tipus C5, quan el nombre de preses de corrent passi de 6.
2.2.3 Característiques elèctriques dels circuits
Les característiques dels circuits depenen bàsicament de la intensitat que hi

circularà. Per aquest motiu, depenent de les seves utilitats s’utilitzaren unes
seccions o unes altres. També s’ha de comprovar l’ús que es farà d’aquest circuit
i la seva utilitat.
Base 16 A 2 p + T. Imatge MEC

En la taula 2.4 es detallen les característiques elèctriques dels circuits mínims
requerits pel Reglament de baixa tensió.
Tau la 2 . 4 . Característiques elèctriques de circuits considerant 230V entre fase i neutre
Circuit Potència Tipus de Màxim Conductors Tub o

d’utilització prevista per presa nombre de secció conducte
presa (W) punts mínima mm2 diàmetre mm2
C1 - 200 Punt de llum 30 1.5 16

Il·luminació (3)
C2 - Preses 3450 Base 16A 20 2.5 20

de Corrent (2p+T)
C3 - Forn i 5400 Base 25A 2 6 25

Cuina (2p+T)
C4 - 3.450 Base 16 A 3 4 (5) 20

Rentadora, Combinades
rentaplats i amb fusibles o
escalfadors interruptors
elèctrics automàtics de
16 A (4)
C5 - Bany i 3.450 Base 16 A 6 2.5 20

cuina (2p+T)
C8 - (1) * * 6 25
Calefacció
C9 - Aire (1) * * 6 25
condicionat
C10 - 3.450 Base 16 A (2 p 1 2.5 20

Assecadora + T)
C11 - (2) * * 1,5 15

Domòtica
(1) La potència màxima permissible per circuit es de 5.750 W. (2) La potència màxima permissible per circuit es de 2.300 W. (3) El
punt de llum inclou condcutor de protecció. (4) Els fusibles o interruptors automàtics nos son necessaris si es disposa de circuits
independents per a cada aparell, amb un PIA de 16 A per a cada aparell. El desdoblament d’aquest circuit no supondrà el pas a a
electrificació elevada. (5) En aquest circuit exclusivament, cada presa individual pot connectar-se amb un conductor de secció 2.5
mm2 que comenci en una caixa de derivació del circuit de 4 mm2 .
La secció mínima del cable indicada per circuit està calculada per als nombres
màxims de punts d’utilització. Si s’amplien aquests punts s’han d’instal·lar
circuits addicionals, com per exemple el C6 en el cas que s’ampliïn els punts de
llums del C1, que són 30 en aquest cas.
Cada element del circuit ha de tenir un corrent assignat, que no pot ser inferior
Base 20 (2 p + T) al corrent previst pel receptor on s’ha de connectar. El valor de la intensitat de
corrent prevista a cada circuit s’ha de calcular amb la següent fórmula
I = n · Ia · Fs · Fu
on:
• Ia és la intensitat prevista per presa o receptor
• n és el nombre de preses o receptors
• Fs és el factor de simultaneïtat, és a dir, relació de receptors connectats

simultàniament sobre el total
• Fu és el factor d’utilització; el factor mitjà d’utilització de la potència

màxima del receptor.
En la taula 2.5 trobem les característiques comunes dels circuits d’un habitatge.
No tots els punts d’il·luminació se solen utilitzar a la vegada i, per tant, hi ha un
factor de simultaneïtat i d’utilització per cada circuit: penseu que la rentadora no
sempre està encesa, però s’utilitza més que alguns endolls comuns del circuit 2.
Taul a 2 .5. Característiques de factors d’utilització i simultaneïtat dels circuits d’un habitatge
Circuit d’utilització Interruptor automàtic Factor simultaneïtat Factor utilització (Fu)

(A) (Fs)
C1 - Il·luminació 10 0,75 0,5
C2 - Preses d’ús 16 0,2 0,25

general
C3 - Cuina i forn 25 0,5 0,75
C4 - Rentadora, 20 0,66 0,75

rentaplats i
escalfadors elèctrics
C5 - Bany i cuina 20 0,4 0,5
C8 - Calefacció 25 * *
C9 - Aire condicionat 25 * *
C10 - Assecadora 20 1 0,75
C11 - Domòtica 16 * *
ITC-BT-19
La ITC-BT-19 explica les
Els dispositius automàtics de protecció tant per al valor de la intensitat assignada instal·lacions receptores o
interiors amb la secció dels
com per a la intensitat màxima de curtcircuit s’han de correspondre amb la conductors, intensitats màximes
admissibles, mesures de
intensitat admissible del circuit i la de curtcircuit. protecció, etc.
Els conductors han de ser de coure i la seva secció ha de ser com a mínim la
indicada en la taula 2.4 i, a més, ha d’estar condicionada al fet que la caiguda de
tensió sigui com a màxim el 3%. Càlcul de caigudes de
tensió
La caiguda de tensió es calcula per a una intensitat de funcionament del circuit Si voleu conèixer com es fa el
càlcul de caigudes de tensió per
igual a la intensitat nominal de l’interruptor automàtic del circuit esmentat i per a tal que no superi el 3%, vegeu la
unitat anterior.
una distància corresponent a la del punt d’utilització més allunyat de l’origen de
la instal·lació.
En la taula 2.6 es mostren els colors que s’han d’utilitzar obligatòriament per als
circuits d’una instal·lació d’interior.
Taul a 2. 6. Colors identificatius (de l’aïllant) utilitzats a les instal·lacions d’interior
Color Finalitat
Blau cel Neutre
Groc-i-verd Terra
Color Finalitat
Negre Fase
Gris
Marró
2.3 Punts d’utilització mínims de confort
Confort és tot allò que produeix benestar i comoditats. A la llar es pressuposa

el confort i la funcionalitat per als seus habitants, però en alguns casos no
es produeix. De què depèn la necessitat de confort?. Hi intervenen diversos
factors: aïllaments, climatització, mobiliari, matalassos i roba de llit apropiats,
il·luminació adequada per a cada estança i feina, armaris i contenidors per
distribuir l’ordre, electrodomèstics per facilitar les feines domèstiques i espais
íntims delimitats. És necessari, doncs, determinar els punts elèctrics d’utilització
mínims que ha de tenir una instal·lació d’un habitatge, des d’un punt de vista de
Punts de llum la seguretat i el confort.
El circuit 1 d’il·luminació pot
tenir com a màxim 30 punts de
llum. Si necessitem instal·lar-ne No obstant això, a l’hora de dissenyar la instal·lació es recomana que es tinguin
més, és necessari crear un nou
circuit (C6) i passem a
en compte les possibles necessitats particulars de l’usuari i les seves limitacions
electrificació elevada (a causa de l’edat, discapacitats, etc.), així com els seus futurs requeriments. Per
obligatòriament.
tant, es recomana seguir els quatre punts següents a l’hora de realitzar el projecte
de la instal·lació:
• Preveure futures ampliacions sense necessitat de fer obres, conductes buits

i reservar espai al quadre de distribució per a futurs dispositius.
• Preveure un nombre de preses de punts d’il·luminació, preses de corrent

d’usos generals o al bany i auxiliars de cuina, superior als indicats en la
taula 2.7; d’aquesta manera, a més de tenir una instal·lació d’acord amb
la necessitat de l’usuari, se’n millora la seguretat, ja que es redueix l’ús
de connectors multivia o prolongadors i s’evita la realització de futures
modificacions de la instal·lació per personal no qualificat.
Taula dels mecanismes
Quan es fa la electrificació d’un
habitatge s’ha de tenir en compte
la normativa, les caracterísitques
popies de cada estança de • No intentar un estalvi fictici esgotant al màxim les preses per circuit per
l’habitatge i els requisits de
comfort que demana el client. reduir el nombre de circuits. Incrementar els circuits i passar al grau
Per tant, i per tenir-ho ot al
mateix lloc, és molt útil fer-se d’electrificació elevat no té obligatòriament conseqüències pràctiques de
una taula on apareguin tots els
mecanismes a instal·lar. A la canvi de potència contractada a la companyia subministradora. Si es fa això
secció dels annexos trobaràs una
plantilla d’exemple molt útil on s’obté més confort, però no necessàriament un consum més gran.
apareix tant le nombre mínim per
reglament, com el nombre final
que podria ser superior. A més • En habitatges amb més d’una altura, per exemple unifamiliars o dúplexs,
també s’ha de tenir en compte el
nombre màxim d’elements a se situarà un quadre general de comandament i protecció a cada planta de
cada circuit per si cal afegir
qualsevol circuit adicional.
manera que els circuits de cada planta estiguin protegits al quadre ubicat a
la seva planta.
Les ubicacions dels punts d’utilització mínim de confort indicades en la taula 2.7
es consideren orientatives, ja que, per exemple, la rentadora pot estar instal·lada
en un safareig. El timbre no computa com a “punt d’utilització” al circuit C1.
Els commutadors, encreuaments, teleruptors i altres dispositius de característiques
similars es consideren englobats en el genèric “interruptor” indicat en la taula 2.7.
Tau l a 2 .7 . Punts mínims d’utilització a cada estança de l’habitatge
Estança Circuit Mecanisme Nombre Mínim Superfície /

Longitud
Accés C1 Polsador Timbre 1 -
Vestíbul C1 Punt de llum 1 -

Interruptor 10A 1 -
C2 Base 16A (2p + T) 1 -
Sala d’estar o saló C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Interruptor 10A 1 S>10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16A (2p + T) 3 (1) Un per cada 6 m2 ,

arrodonint a l’enter
superior
C8 Presa de 1 Fins a 10 m2 (2 si
calefacció S>10 m2 )
C9 Presa d’aire 1 Fins a 10 m2 (2 si

condicionat S>10 m2 )
Dormitoris C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16A (2p+T) 3 (1) Un per cada 6 m2 ,

arrodonint a l’enter
superior
C8 Presa de 1 -
calefacció
C9 Presa d’aire 1 -
condicionat
Banys C1 Punt de llum 1 -

Interruptor 10A 1 -
C5 Base 16A (2p + T) 1 -
C8 Presa de 1 -
Calefacció
Passadissos i C1 Punt de llum 1 Un per cada 5m

distribuïdors Interruptor- 1 de longitud
commutador Un en cada accés
10A
C2 Base 16A (2p + T) 1 Fins a 5m (2 si

L>5m)
C8 Presa de 1 -
Calefacció
Cuina C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16A (2p + T) 2 Extractor i

frogorífic
Tau l a 2. 7 (continuació)
Estança Circuit Mecanisme Nombre Mínim Superfície /

Longitud
C3 Base 25A (2p + T) 1 Cuina/forn
C4 Base 16A (2p + T) 3 Rentadora,

rentaplats i
escalfador
C5 Base 16A (2p + T) 3 (2) A sobre del plànol

de treball
C8 Presa de 1 -
calefacció
C10 Base 16A (2p + T) 1 assecadora
Terrasses i C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

vestidors Interruptor 10A 1 S>10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
Garatges C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

unifamiliars i altres Interruptor 10A 1 S>10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16A (2p + T) 1 Fins a 10 m2 (2 si

S>10 m2 )
(1) on es prevegi la instal·lació d’una presa per al receptor de televisió, la base corresponent s’haurà de considerar com una sola base
a l’efecte del nombre de punts d’utilització. (2) Es col·loquen fora d’un volum delimitat pels plans verticals situats a 0.5m de la pica i
dels fogons de cocció o cuina.
A cada una de les estances de l’habitatge hi ha dos tipus de prescripcions que

podem considerar:
• Prescripcions reglamentàries. Són aquelles obligades pel Reglament per a

baixa tensió, més concretament, allò que especifica la ITC-BT-25.
• Prescripcions de confort d’ús no obligatori.
Timbres per a habitatges
2.3.1 Electrificació de l’accés a l’habitatge
L’accés a l’habitatge és el replà que trobem just abans de la porta d’entrada. En els
accessos a l’habitatge només és reglamentari que hi hagi un polsador, però seria
convenient també, tant per confort com per comoditat, tenir-hi també un punt de
llum i fins i tot un videoporter.
Els elements mínims per a l’accés a l’habitatge són els que apareixen a la taula
Ja hi ha al mercat els 2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les
primers brunzidors MP3. Té
la seva pròpia IP (es corresponents a la taula 2.8.
connecta a la xarxa local).
Taul a 2. 8. Prescripcions de confort d’ús no obligatori de l’accés a l’habitatge
En la secció “Adreces
d’interès” del web Mecanisme Nombre aconsellat
d’aquest crèdit podeu
trobar enllaços on es fa
referència a domòtica Polsador per a timbre 1
amb videoporters.
Punt de llum (habitatge unifamiliar) 1
Videoporter (habitatge unifamiliar) 1

2.3.2 Electrificació del vestíbul

El videoporter
Segons les dimensions del vestíbul hi haurà més d’un punt de llum, que és el que Hi ha videoporters amb àudio
integrat dintre d’una xarxa de
marca el Reglament per a baixa tensió. telefonia i càmera integrada de
xarxa de televisió. El
videoporter està integrat com a
Els elements mínims per a l’electrificació del vestíbul són els que apareixen a la domoporter; la seva càmera es
pot veure des de qualsevol
taula 2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les televisor i l’àudio es pot sentir
des de qualsevol telèfon. No
corresponents a la taula 2.9. caldrà anar a la cuina o al
rebedor per atendre les trucades.
Tau l a 2 .9 . Prestacions de confort d’ús no obligatori del vestíbul
Mecanisme Superfície/Longitud Nombre Aconsellat
Punt de llum 1 fins 10m2 (2 si S>10m2) 1o2
Llum exterior (habitatge 1

unifamiliar)
Interruptor 10A Per punt de llum 1
Base 16A (2 p + T) 1 1
Brunzidor - 1
Presa de Calefacció elèctrica (1) - 1
Videoporter - 1
(1) quan es prevegi la instal·lació
En la figura 2.3 teniu les prescripcions obligatòries (reglamentàries), el plànol en

planta de l’accés de l’habitatge i el vestíbul.
Fi gu ra 2 . 3. Plànol de planta de l’accés de l’habitat-

ge i el vestíbul
2.3.3 Electrificació de la sala d’estar o saló
Per a cada punt de llum al saló pot haver-hi més d’un interruptor per encendre’l.
És el que anomenem commutador. Igual que al vestíbul, segons les dimensions
de la sala d’estar s’instal·laran més punts de llums i més bases de 16 A.
Malgrat que a les prestacions reglamentàries no hi ha presa de telèfon, se

n’aconsella la instal·lació (dues com a mínim). Una per al telèfon fix i l’altra
per a la connexió d’un ordinador si s’escau al saló.
Presa de calefacció elèctrica
En aquest món canviant de noves tecnologies cada vegada més ens imaginem un
saló amb un petit ordinador que ens permeti la connexió a Internet amb el nostre
televisor, o una televisió per cable, etc.
Els elements mínims per a la sala d’estar o saló són els que apareixen a la taula
2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les
corresponents a la taula 2.10.
Tau la 2 . 1 0 . Prestacions de confort d’ús no obligatori del saló o sala d’estar
Mecanisme Superfície/longitud Nombre aconsellat
Punt de llum 1 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2 ) 1o2
Interruptor 10 A Per punt de llum 1o2
Base 16 A (2 p + T) 1 per cada 6 m2 arrodonint al 3

nombre sencer superior
Presa de calefacció elèctrica(1) 1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2 ) 1o2
Presa aire condicionat 1 fins a 10 m2 (2 S> 10 m2 ) 1o2
Presa telefònica Telèfon 2
Base 16 A (2 p + T) Televisor/vídeo 1 múltiple
Base 16 A (2 p + T) Equip de música 1
(1) Quan se’n prevegi la instal·lació
En la figura 2.4 teniu un plànol amb la configuració d’una sala d’estar amb les
prescripcions mínimes reglamentàries.
F igu ra 2 .4 . Plànol de planta de la sala d’estar o saló

2.3.4 Electrificació de la cuina
La cuina és una de les estances amb més circuits de tota l’electrificació, per això
és molt important, dins d’un habitatge, tenir una bona instal·lació elèctrica a la
cuina.
A la cuina de l’habitatge es troben tots els circuits que són obligatoris a l’electrifi-
cació bàsica C1, C2, C3, C4 i C5.
Els elements mínims per a la cuina són els que apareixen a la taula 2.7. Les
prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponents
a la taula 2.11.
Tau l a 2 .1 1. Prestacions de confort d’ús no obligatori de la cuina
Punt de llum 2 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2 ) 1o2
Interruptor 10 A Per punt de llum 1
Base 16 A (2 p + T) Extractor i frigorífic 2
Base 25 A (2 p + T) Cuina/forn 1
Base 16 A (2 p + T) Rentadora, rentavaixelles i 3

escalfador
Base 16 A (2 p + T) A sobre del pla de treball 4
Presa calefacció elèctrica (1) 1 fins a 10 m2 (2 si S> 10 m2 ) 1
Base 16 A (2 p + T)(2) Assecadora 1
Base 16 A (2 p + T) Extractor i frigorífic 2
Base 16 A (2 p + T) Televisor 1
(1) Quan se’n prevegi la instal·lació. (2) S’han de col·locar fora d’un volum delimitat pels plans verticals situats a 0.5m de l’aigüera i de
la placa de cocció o cuina.
Exemple d’electrificació d’una cuina
Tenim una cuina de 20 m2 , la casa no té safareig i, per tant, tots els electrodomèstics
es troben en aquesta estança. Descriviu tots els circuits que hem d’instal.lar i què ha de
contenir cadascun d’ells.
C1 - 2 punts de llum
C2 - 1 presa de corrent d’ús general
C3 - 1 presa de corrent (cuina/forn)
C4 - 3 preses de corrent (rentadora, rentavaixelles i escalfador)
C5 - 4 preses de corrent a sobre del pla de treball
C8 - Calefacció elèctrica
C10 - Assecadora
En la figura 2.5 teniu el plànol en planta de la cuina amb els principals mecanismes
que són necessaris en una cuina.
F igu ra 2 .5 . Plànol de planta de la cuina
2.3.5 Electrificació del bany

Per consultar la normativa
per instal·lar banyeres i
dutxes en habitatge i
locals, aneu a la secció
Un habitatge pot tenir més d’un bany o un bany i un lavabo. El circuit C5 és el
“Annexos” que trobareu al que té les preses dels banys i ha d’estar repartit a tot l’habitatge, si és el cas.
web d’aquest mòdul.
Els elements mínims per al bany són els que apareixen a la taula 2.7. Les
Banyeres d’hidromassatge
En el cas que vulguem instal·lar prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponents
una banyera d’hidromassatge ens
haurem de referir a la ITC-BT-27
a la taula 2.12.
de l’RBT. En general qualsevol
equip elèctric, electrònic,
telefònic o de telecomunicació Les banyeres i dutxes han de seguir la normativa dictada per la ITC-27, que forma
incorporat a la banyera ha de
complir els requisits de la norma
part del REBT, per garantir la seguretat de les persones.!
UNE-EN 60335-2-60.
Tau la 2 . 1 2 . Prescripcions de confort d’ús no obligatori al bany o lavabo
Punt de llum * 2
Base 16 A (2 p + T) * 2
Presa de calefacció elèctrica (1) * 1
La secció mínima del cable 2.3.6 Electrificació del dormitori

per al circuit 1 d’il·luminació
és d’1,5 mm2 , i per al circuit
2 de preses de corrent d’ús
general és de 2,5 mm2 . No es diferencia entre el tipus de dormitori si és individual o doble, però sí que
es fa referència a m2 . Igual que en el cas del saló o sala d’estar, malgrat que a les
L’estàndard IEC 60529
prescripcions reglamentàries no es fa referència a cap presa d’antena per connectar
Descriu un sistema per
classificar els graus de protecció televisors o endolls per a telèfon, i atès que els habitatges són més petits, cada
aportats a l’equipament elèctric
per als contenidors que els vegada més les habitacions dobles es converteixen en petits despatxos.
protegeixen. Aquest estàndard
està dissenyat per qualificar de
manera numèrica un producte en Els elements mínims per al dormitori són els que apareixen a la taula 2.7. Les
el nivell de protecció que el seu
contenidor li proporciona. En prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponents
assignar diferents codis
numèrics, el grau de protecció a la taula 2.13.
del producte pot ser identificat
de manera ràpida i amb facilitat.
Tau l a 2 .1 3. Prestacions de confort d’ús no obligatori del dormitori
Mecanisme Superfície / Longitud Nombre Aconsellat
Punt de llum Habitacions individuals 2 (1)
Habitacions dobles 3 (1)
Interruptor 10 A Per punt de llum -
Base 16 A (2p + T) 1 per cada 6 m2 arrodonint 4

al nombre sencer superior
Presa de calefacció elèctrica (2) 1 fins a 10 m2 (2 si s>10 m2 ) 1
Presa d’aire condicionat (2) 1 fins a 10 m2 (2 si s>10 m2 ) 1
Base 16 A (2p + T) Televisor 1
Base 16 A (2p + T) Ordinador 1
Base 16 A (2p + T) Equip de música 1

(1) 2 en habitacions individuals, 1 en tauleta de nit i 1 en sostre, 3 en habitacions dobles, 2 en tauleta d enit i 1 en sostre. (2) Quan se’n
prevegi la instal·lació
En la figura 2.6 trobareu els princpals mecanismes que són necessaris en un

dormitori.
Fi gu ra 2 . 6 . Plànol de planta del dormitori
2.3.7 Electrificació de la terrassa o jardí
En el cas que un habitatge disposi de jardí, la instal·lació elèctrica d’aquest ha de

ser un circuit independent de la resta de l’habitatge. Les bases exteriors destinades
a alimentar aparells fixos o mòbils han d’estar protegides per un diferencial
independent del dels circuits interiors, de 30 mA.
Les bases, interruptors i llums instal·lats al jardí han de tenir un grau IP44.
Els elements mínims per a la terrassa o jardí són els que apareixen a la taula
2.7. Les prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les
corresponents a la taula 2.14.
Taul a 2. 14 . Prescripcions de confort d’ús no obligatori de la terrassa
Mecanisme Superfície / Longitud Nombre Aconsellat
Punt de llum Entrada 1
Una altra zona 1o2

1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2 )
Interrruptor 10A per punt de llum 1 (1)
Base 16 A (2p + T) - 1
2.3.8 Electrificació del passadís
No tots els habitatges tenen passadís, i moltes vegades el vestíbul distribuïdor

fa aquesta funció; per tant, no sempre haurem d’utilitzar aquestes regles i
recomanacions de confort.
Els elements mínims per al passadís són els que apareixen a la taula 2.7. Les
prescripcions de confort no obligatòries, però recomanades, són les corresponents
a la taula 2.15.
Tau la 2 . 1 5 . Prescripcions de confort d’ús no obligatori del passadís
Punt de llum 1 cada 5 m de longitud 2
Interruptor 10 A 1 en cada accés 2
Base 16 A (2 p + T) 1 fins a 5 m2 (2 si L> 5 m) 1o2
Presa de calefacció (1) * 1
La figura 2.7 ens permet veure els principals mecanismes d’un passadís.
Fig ur a 2 .7 . Plànol de planta del passadís

2.3.9 Electrificació del garatge unifamiliar
Els elements mínims per a un garatge unifamiliar, no per a un d’un edifici

d’habitatges, són els que apareixen a la taula 2.7. Les prescripcions de confort
no obligatòries, però recomanades, són les corresponents a la taula 2.16.
Tau l a 2 .1 6. Prescripcions de confort d’ús no obligatori del garatge unifamiliar
Punt de llum (1) 1 fins a 10 m2 (2 si S>10 m2 ) 1
Base 16 A (2 p + T) * 2
(1) es recomana dur a terme la instal·lació d’un circuit d’enllumenat d’emergència. La il·luminació mínima per a aques tipus d’estances
és de 150 LUX. Lux és la unitat derivada del
sistema internacional
d’il·luminació o nivell
Un garatge no és obligatori en un habitatge, però en cas que n’hi hagi hi ha una d’il·luminació.
prescripció obligatòria i de confort per a aquesta part de l’habitatge.
2.4 Habitatges o locals amb banyera o dutxa

Per a llocs que continguin
banys o dutxes per a
tractament mèdic o per a
La Instrucció tècnica complementària del Reglament per a baixa tensió número 27, discapacitats es poden
necessitar requisits
és a dir, la ITC-BT-27, és la que regula la normativa que s’ha d’aplicar a habitatges addicionals.
i locals que contenen una banyera o dutxa. Aquests espais, a causa de la proximitat
de l’aigua, presenten un risc important per a la seguretat de les persones i, per això,
es divideixen en volums, amb la finalitat de delimitar les zones de risc i establir els
equips i materials elèctrics que es poden instal·lar en cadascun d’aquests volums. Per a dutxes d’emergència
en zones industrials, són
aplicables les regles
Les prescripcions objecte d’aquesta instrucció, ITC-BT-27, són aplicables a les generals.
instal·lacions d’interior d’habitatges, i també, en la mesura que els pugui afectar,

a les de locals comercials, d’oficines i a les de qualsevol altre local destinat
a finalitats anàlogues que continguin una banyera o una dutxa o una dutxa
prefabricada o una banyera d’hidromassatge o aparell per a un ús anàleg.
Resulta molt important establir les normes necessàries per a l’execució correcta
i reglamentària d’una instal·lació elèctrica en locals o habitatges amb banyera o
dutxa, ja que són espais de possible risc elèctric.
Depenent de la proximitat o no a les zones de risc s’estableix una classificació

dels volums.
2.4.1 Classificació dels volums
Per a les instal·lacions elèctriques en locals o habitatges que tenen una

banyera o dutxa es tenen en compte quatre volums 0, 1, 2 i 3 ben delimitats
per les seves mesures.
Banyera en tres dimensions
En la figura 2.8 es pot observar la representació dels quatre volums en conjunt.
Fi gura 2 . 8 . Representació dels quatre volums en

conjunt
Cal tenir en compte i recordar que els falsos sostres i les mampares no es
consideren barreres als efectes de la separació de volums.
Volum 0
Les dimensions del volum 0 comprenen l’interior de la banyera o dutxa

(figura 2.9).
Fi gu ra 2 .9 . Representació del volum 0

En un lloc que contingui una dutxa sense plat, el volum 0 és delimitat pelterra i
per un pla horitzontal situat a 0,05 m per sobre del terra.
Quant al plànol vertical, es poden distingir dos casos depenent de si el difusor és

fix o si es pot desplaçar: Dutxa sense plat i amb difusor fix: el volum 0 és limitat
pel pla generatriu vertical situat a un radi de 0,6 m entorn del difusor.Dutxa sense
plat i amb difusor que es pot desplaçar durant l’ús: el volum 0 és limitat pel pla
generatriu vertical situat a un radi d’1,2 m entorn de la presa d’aigua de la paret o
el pla vertical que tanca l’àrea prevista perquè l’ocupi la persona que es dutxa.
Volum 1
El volum 1 és limitat pel pla horitzontal superior al volum 0 i el pla

horitzontal situat a 2,25 m per sobre del terra; i el pla vertical entorn de
la banyera o dutxa i que inclou l’espai per sota d’aquests, quan aquest espai
és accessible sense l’ús d’una eina (figura 2.10).
En una dutxa sense plat i depenent de si el difusor és fix o es pot desplaçar, se’n
poden distingir dos casos:
• Dutxa sense plat i amb difusor fix: el volum 1 és delimitat per la superfície
generatriu vertical situada a un radi de 0,6 m entorn del ruixador. *
Dutxa sense plat i amb difusor que es pot desplaçar durant l’ús: el
volum 1 és limitat pel pla generatriu vertical situat a un radi d’1,2 m des de
la presa d’aigua de la paret o el pla vertical que tanca l’àrea prevista perquè
l’ocupi la persona que es dutxa.
F igu r a 2 . 1 0 . Representació del volum 1
Volum 2
El volum 2 és limitat pel pla vertical exterior al volum 1 i el pla vertical

paral·lel situat a una distància de 0,6 m; i el terra i el pla horitzontal situats
a 2,25 m per sobre del terra (figura 2.11).
Fi gura 2 .1 1 . Representació del volum 2
A més, quan l’alçada del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del terra, l’espai
comprès entre el volum 1 i el sostre o fins a una alçada de 3 m persobre del terra,
sigui quin sigui el valor menor, es considera volum 2.
Protecció IPX5
Es tracta d’aquella que és capaç Volum 3
de protegir contra els rajos
d’aigua, és a dir, l’aigua
projectada amb l’ajuda d’un
broc, en totes les direccions,
sobre l’embolcall, no ha de tenir
efectes perjudicials.
El volum 3 és limitat pel pla vertical límit exterior del volum 2 i el pla vertical
paral·lel situat a una distància d’aquest de 2,4 m; i el terra i el pla horitzontal
situats a 2,25 m per sobre del terra (figura 2.12).
Fi gu ra 2 .1 2 . Representació del volum 3
Protecció IPX4
Es tracta d’aquella que és capaç
de protegir contra les projeccions
projectada en totes les
direccions, sobre l’embolcall, no
ha de tenir efectes perjudicials. A més, quan l’alçada del sostre excedeixi els 2,25 m per sobre del terra, l’espai
comprès entre el volum 2 i el sostre o fins a una alçada de 3 m per sobre del terra,
sigui quin sigui el valor menor, es considera volum 3.
El volum 3 comprèn qualsevol espai per sota de la banyera o dutxa que sigui
accessible només mitjançant l’ús d’una eina sempre que el tancament d’aquest
volum garanteixi una protecció com a mínim IPX4. Aquesta classificació no és
aplicable a l’espai situat per sota de les banyeres d’hidromassatge i cabines, ja que
aquests espais estan considerats amb un grau de protecció IPX5 mínim.
2.4.2 Protecció per garantir la seguretat

Protecció IP2X
Quan es fa servir MBTS (molt baixa tensió de seguretat), sigui quina sigui la tensió Es tracta d’aquella que és capaç
de protegir contra els cossos
assignada, la protecció contra contactes directes ha d’estar proporcionada per sòlids de més de 12 mm, és a dir,
cossos sòlids amb un diàmetre
dues possibilitats: superior a 12 mm que puguin
estar sota tensió.
Protecció IPXXB
• Barreres o embolcalls amb un grau de protecció mínim IP2X o IPXXB, Es tracta d’aquella que
d’acord amb la UNE 20.324. l’embolcall impedeix
l’accessibilitat a parts perilloses
amb els dits o objectes anàlegs
• Aïllament capaç de suportar una tensió d’assaig de 500 V en valor eficaç que no excedeixin una longitud
de 80 mm. Prova efectuada amb
en altern durant 1 minut. un dit de 12 mm de diàmetre i 80
mm de longitud.
Una connexió equipotencial (figura 2.13) local suplementària ha d’unir el con- Connexió equipotencial
Es tracta de la la connexió
ductor de protecció associat amb les parts conductores accessibles dels equips de elèctrica que posa al mateix
potencial, o a potencials
classe I als volums 1, 2 i 3, incloses les preses de corrent i les parts conductores pràcticament iguals, les parts
conductores accessibles i
externes següents dels volums 0, 1, 2 i 3: elements conductors.
Equips o receptors de
• Canalitzacions metàl·liques dels serveis de subministrament i desguassos classe I
Són aquells previstos de
(per exemple aigua, gas). connexió de terra i que s’han de
connectar a la presa de terra de
protecció, com a mesura de
• Canalitzacions metàl·liques de calefaccions centralitzades isistemes d’ai- seguretat.
re condicionat.
• Parts metàl·liques accessibles de l’estructura de l’edifici. Els marcs

metàl·lics de portes, finestres i similars no es consideren parts externes
accessibles, llevat que estiguin connectades a l’estructura metàl·lica de
l’edifici.
• Altres parts conductores externes, per exemple, parts que són susceptibles
de transferir tensions.
Fi gu ra 2 . 1 3 . Connexió equipotencial
Aquests requisits no s’apliquen al volum 3, a recintes en què hi hagi una cabina

de dutxa prefabricada amb els seus sistemes de drenatge, diferents d’un bany, per
exemple d’un dormitori.
Les banyeres i dutxes metàl·liques s’han de considerar parts conductores

externes susceptibles de transferir tensions, llevat que s’instal·lin de forma que
quedin aïllades de l’estructura i d’altres parts metàl·liques de l’edifici. Les

banyeres i dutxes metàl·liques es poden considerar aïllades de l’edifici, si la
resistència d’aïllament entre l’àrea dels banys i dutxes i l’estructura de l’edifici
és com a mínim de 100 KΩ.
2.4.3 Mesura de la resistència d’aïllament de sòls i parets
La resistència d’aïllament es fa amb un megaòhmmetre, que mesura la

resistència d’aïllament entre un elèctrode d’unes dimensions especificades
que es recolza sobre el sòl o la paret per mesurar i el conductor de protecció
de terra de la instal·lació.
Per obtenir un valor de la resistència d’aïllament fiable s’han de fer almenys tres
mesures al mateix local, una de les quals se situa a l’elèctrode, aproximadament
a 1 m d’un element conductor accessible al local. Les altres dues mesures s’han
d’efectuar a distàncies superiors. Aquesta sèrie de tres mesuraments s’ha de repetir
per a cada superfície important del local.
S’ha d’utilitzar per a les mesures un megaòhmmetre capaç de subministrar en buit

una tensió d’uns 500 volts de corrent continu (1.000 volts, si la tensió nominal de
la instal·lació és superior a 500 volts).
Es poden utilitzar dos elèctrodes de mesura (el tipus 1 o el tipus 2), encara que
Mesurador d’aïllament de sòls i
parets
és recomanable utilitzar-ne el tipus 1.
• L’elèctrode de mesura tipus 1 és constituït per una placa metàl·lica quadrada

de 250 mm de costat i un paper o tela hidròfila mullada i escorreguda d’uns
270 mm de costat que es col·loca entre la placa i la superfície per assajar.
Durant els mesuraments s’aplica a la placa una força de 750 N o 250 N,
segons es tracti de sòl o parets.
• L’elèctrode de mesura de tipus 2 és constituït per un triangle metàl·lic, en

què els punts de contacte amb el sòl o paret es col·loquen a prop dels vèrtexs
d’un triangle equilàter. Cadascuna de les peces de contacte que el sosté
està formada per una base flexible que garanteix, quan està sota l’esforç
indicat, un contacte íntim, amb la superfície per assajar, d’aproximadament
900 mm2 , presentant una resistència inferior a 5.000 . En aquest cas, abans
d’efectuar les mesures, la superfície per assajar es mulla o es cobreix amb
una tela humida. Durant el mesurament, s’aplica sobre el triangle metàl·lic
una força de 750 N o 250 N, segons es tracti de sòls o parets (figura 2.14).
Fi gura 2 .14 . Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls o parets
2.4.4 Elecció i instal·lació de materials elèctrics
A l’hora de fer la instal·lació elèctrica s’ha de tenir en compte l’equip que cal
instal·lar i la seva norma UNE corresponent (taula 2.17).
Taul a 2. 17 . Producte i la seva norma d’aplicació
Transformadors de separació de circuits i UNE-EN 60742

transformadors de seguretat
Transformadors i unitats d’alimentació per a UNE-EN 61558-2-5

C5. Protecció per a endolls de bany i
màquines d’afaitar cuina
Bases de presa de corrent (fixes i mòbils) per a ús UNE 20315

domèstic o anàleg
Interruptors per a instal·lacions elèctriques fixes UNE-EN 60669-1

domèstiques i anàlogues
Protecció IPX1
En el volum 3, la norma UNE 20460-7-701 estableix que el grau de protecció de protegir contra la caiguda
vertical de gotes d’aigua, és a dir,
mínim per a l’equip elèctric serà IPX1. la caiguda vertical de gotes
d’aigua no ha de tenir efectes
perjudicials.
En l’espai existent sota banyeres o dutxes que sigui accessible només mitjançant
l’ús d’una eina, el grau de protecció de l’equip elèctric serà IPX4. Protecció IPX4
Els blocs d’alimentació d’afaitadores d’acord amb la UNE-EN 60742 o UNE-EN de protegir contra les projeccions
61558-2-5 instal.lats en el volum 2 han de presentar un grau de protecció mínim projectada en totes les
direccions, sobre l’embolcall, no
IPX1 i, per tant, no se’ls aplica el requisit general d’IPX4. ha de tenir efectes perjudicials.
Les caixes de connexió s’hauran d’instal·lar fora dels volums 0, 1 i 2, d’acord amb
la norma UNE 20460-7-701 (taula 2.18).
Tau la 2.1 8. Característiques de cada volum
Grau de protecció Cablatge Mecanismes (2) Altres aparells fixos (3)
Volum 0 IPX7 Limitat al necessari per No està permesa la seva Aparells que únicament
alimentar els aparells instal·lació. poden ser instal·lats en el
elèctrics fixos situats en volum 0 i han de ser
aquest volum. adequats a les condicions
d’aquest volum.
Volum 1 IPX4 IPX2, per sobre del Limitat al necessari per No està permesa la seva Aparells alimentats a
nivell més alt d’un difusor alimentar els aparells instal·lació, amb l’excepció MBTS no superior a 12 V
fix. IPX5, en equip elèctric elèctrics fixos situats en els d’interruptors de circuits ca o 30 V cc Escalfadors
de banyeres volums 0 i 1. MBTS alimentats a una d’aigua, bombes de dutxa i
d’hidromassatge i als tensió nominal de 12 V de equip elèctric per a
banys comuns en els quals valor eficaç en altern o de banyeres d’hidromassatge
es puguin produir dolls 30 V en continu, en què la que compleixin la seva
d’aigua durant la seva font d’alimentació és norma aplicable, si la seva
neteja. (1) instal·lada fora dels volums alimentació és protegida
0, 1 i 2. addicionalment per un
dispositiu de protecció de
corrent diferencial de valor
no superior als 30 mA,
segons la norma UNE
20460-4-41.
Volum 2 IPX4 IPX2, per sobre del Limitat al necessari per No està permesa la seva Tots els permesos per al
nivell més alt d’un difusor alimentar els aparells instal·lació, amb l’excepció volum 1. Llums,
fix. IPX5, als banys elèctrics fixos situats en els d’interruptors o bases de ventiladors, calefactors i
comuns en els quals es volums 0, 1 i 2, i la part del circuits MBTS la font unitats mòbils per a
puguin produir dolls volum 3 situada per sota la d’alimentació dels quals és banyeres d’hidromassatge
d’aigua durant la seva banyera o dutxa. instal·lada fora dels volums que compleixin la seva
neteja. (1) 0, 1 i 2. Es permeten norma aplicable, si la seva
també la instal·lació de alimentació és protegida
blocs d’alimentació de addicionalment per un
màquines d’afaitar que dispositiu de protecció de
compleixin la UNE-EN corrent diferencial de valor
60472 o UNE-EN no superior als 30 mA,
61558-2-5. segons la norma UNE
20460-4-41.
Volum 3 IPX5, als banys comuns, Limitat al necessari per Es permeten les bases Es permeten els aparells
quan es puguin produir alimentar els aparells només si són protegides o només si són protegits o
dolls d’aigua durant la seva elèctrics fixos situats en els bé per un transformador bé per un transformador
neteja. volums 0, 1, 2 i 3. d’aïllament, o per MBTS, o d’aïllament, o per MBTS, o
per un interruptor per un dispositiu de
automàtic de l’alimentació protecció de corrent
amb un dispositiu de diferencial de valor no
protecció per corrent superior als 30 mA, tots
diferencial de valor no ells segons els requisits de
superior als 30 mA, tots la norma UNE 20460-4-41.
ells segons els requisits de
la norma UNE 20460-4-41.
(1) Els banys comuns comprenen els banys que es troben en escoles, fàbriques, centres esportius,etc. i inclouen tots els utilitzats pel públic en general. (2) Els cordons aïllants
d’interruptors de tirador son permesos en els volums 1 i 2, sempre que compleixinels requisits de la norma UNE-EN 60669-1. (3) Els calefactors de baix sòl es poden instal·lar sota
qualsevol volum sempre que sota aquests volums estiguin coberts per una malla metàl·lica connectada a terra o per una coberta metàl·lica connectada a una connexió equipotencial
local suplementària.
2.4.5 Instal·lacions especials
Hi ha uns requisits particulars per a instal·lacions especials, com banyeres

d’hidromassatge, cabines de dutxa amb circuits elèctrics i aparells anàlegs.
El fet que en aquests aparells coexisteixi, als espais compresos entre la banyera
i el terra i les parets i el sostre de les cabines i les parets i els sostres del local
on s’instal·len, equip elèctric tant de baixa tensió com de molt baixa tensió de
seguretat (MBTS) amb canonades o dipòsits d’aigua o altres líquids, fa necessari

que es requereixin condicions especials d’instal·lació.
En general, qualsevol equip elèctric, electrònic, telefònic o de telecomunicació

incorporat a la cabina o banyera, inclosos els alimentats en MBTS, han de complir
els requisits de la norma UNE-EN 60.335-2-60.
La connexió de les banyeres i cabines s’ha d’efectuar amb cable amb coberta de
característiques no menors que el de designació H05W-F o mitjançant cable sota
tub aïllant amb conductors aïllats de tensió assignada 450- 750 V. S’ha de garantir
que, una vegada instal·lat el cable o tub a la caixa de connexions de la banyera o
cabina, el grau de protecció mínim que s’obté sigui IPX5.
Els cables i conductors unipolars aïllats comunament utilitzats corresponen als

Cable amb coberta H05W-F
tipus de la taula 2.19.
Taul a 2. 19 . Característiques dels cables
Tipus de Cable Característiques Norma d’aplicació
H05VV-F Cable de tensió assignada UNE 21.031-5

300-500V, amb conductor de
coure classe 5 (-F) i amb
aïllament i coberta de policlorur
de vinil (VV)
H07V-O Conductor aïllat unipolar de UNE 21.031-3

tensiño assignada 450-750V, amb
(-U) i aïllament de policlorur de
vinil (V)
H07V-R Conductor aïllat unipolar de UNE 21.031-3

(-R) i aïllament de policlorur de
vinil (V)
H07V-K Conductor aïllat unipolar de UNE 21.031-3

(-K) i aïllament de policlorur de
vinil (V)
Segons la norma UNE 21.022, que especifica les característiques constructives i

elèctriques de les diferents classes de conductor:
• classe 1: conductor rígid d’un sol filferro (símbol -U)
• classe 2: conductor rígid de diversos filferros cablejats(símbol -R)
• classe 5: conductor flexible de diversos filferros fins
– no apte per a usos mòbils (símbol -K)

– apte per a usos mòbils (símbol -F)
Totes les caixes de connexió (com la de la figura 2.15) localitzades en parets i al

terra del local sota la banyera o el plat de dutxa, o a les parets o els sostres del local,
situades darrere de parets o sostres d’una cabina per on discorren tubs o dipòsits
d’aigua, vapor o altres líquids, han de garantir, juntament amb la seva unió als
cables o tubs de la instal·lació elèctrica, un grau de protecció mínim IPX5. Per
obrir-les cal que sigui necessari l’ús d’una eina.
Fig ur a 2 . 1 5 . Caixa de connexió
Grau de protecció IPX5

protegeix contra dolls
d’aigua en totes les
direccions. No s’admeten empalmaments als cables i les canalitzacions que discorrin pels
volums determinats per les superfícies esmentades excepte si es duen a terme amb
caixes que compleixin el requisit anterior.
2.4.6 Figures de la classificació dels volums
F ig ura 2 .1 6 . Volums d’una banyera

Es representen figures explicatives per classificar els volums (figura 2.16, figura
2.17, figura 2.18, figura 2.19, figura 2.20, figura 2.21 i figura 2.22), tenint en
compte la influència de les parets i del tipus de bany o dutxa. Els falsos sostres i
les mampares no es consideren barreres per a la separació de volums.
• Volum 1 si aquest espai és accessible sense l’ús d’una eina o el tancament

no garanteix una protecció mínima IPX4.
• Volum 3 si aquest espai és accessible només mitjançant una eina o el

tancament garanteix una protecció mínima IPX4.
• Volum 1 si aquest espai és accessible sense l’ús d’una eina o el tancament

no garanteix una protecció mínima IPX4.
• Volum 3 si aquest espai és accessible només mitjançant una eina o el

tancament garanteix una protecció mínima IPX4.
Fig ur a 2 . 17 . Volums d’una banyera amb paret fixa

F i g ura 2 . 1 8. Volums d’una dutxa
F i g ura 2 . 1 9 . Volums d’una dutxa amb paret fixa
F ig ura 2 .2 0 . Volums d’una dutxa sense plat

Fig u ra 2 . 21 . Volums d’una dutxa sense plat però

amb paret fixa i difusor fix
Fig u ra 2 . 22 . Volums d’una cabina de dutxa prefabri-

cada
3. Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge
Per posar en servei les instal·lacions, el titular de la instal·lació ha de sol·licitar el

subministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliurament
del corresponent exemplar del certificat de la instal·lació.
L’empresa subministradora pot realitzar, a càrrec seu, les verificacions que consi-
deri oportunes, pel que fa al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.
És feina de l’instal·lador fer les diferents verificacions i assajos que corresponguin

per tal d’assegurar tant el bon funcionament de la instal·lació com la seva seguretat.
També cal fer les feines que calguin per assegurar-ne el manteniment i el bon
funcionament.
3.1 Manteniment i posada en servei
Un cop feta una instal·lació elèctrica és de vital importància que tot funcioni
correctament abans de posar-la en marxa. Per tant, s’ha de fer una verificació que
implica una responsabilitat afegida al disseny i construcció de la instal·lació. De
caràcter obligatori, aquesta verificació es basa en la comprovació de la seguretat
elèctrica de la instal·lació mitjançant verificacions visuals, assajos i mesures amb
diferents instruments.
Per posar en servei les instal·lacions, el titular de la instal·lació ha de sol·licitar el

subministrament d’energia a l’empresa subministradora mitjançant el lliurament
de l’exemplar corresponent del certificat de la instal·lació.
L’empresa subministradora pot fer, a càrrec seu, les verificacions que consideri
oportunes, pel que fa al compliment de les prescripcions d’aquest Reglament.
Precisament en l’article 18 del REBT es recull que: “La instal·lació l’haurà de

verificar l’instal·lador, amb la supervisió del director d’obra, si s’escau, per tal de
Verificació i inspecció
comprovar-ne l’execució correcta i el funcionament segur”. La diferència entre verificació i
inspecció està principalment en
l’agent encarregat de fer-la. La
Segons el nou REBT, l’instal·lador és, a tots els efectes, el màxim responsable de verificació la fa l’empresa
l’execució i verificació de la instal·lació. A més, i segons la ITC-BT-05 p. 4.1., instal·ladora per a la posada en
marxa o per a la revisió anual
determinades instal·lacions seran objecte d’inspecció per part d’un “organisme d’una instal·lació. Mentre que la
inspecció la fa un organisme de
de control autoritzat” abans de ser documentades davant l’òrgan competent de la control o l’administració pública
de la comunitat autònoma.
comunitat autònoma i per tal d’assegurar, en la mesura del possible, el compliment
reglamentari d’aquestes instal·lacions. En la pràctica aquestes inspeccions estaran
basades, entre altres tasques, en una verificació semblant a la que ha de fer l’ins-
tal·lador autoritzat, i en funció del seu resultat i dels criteris per a la classificació
de defectes d’aquesta inspecció, l’organisme oficial emetrà un certificat.
Per tot això és important per a l’instal·lador autoritzat conèixer i dominar les proves
que s’han de dur a terme reglamentàriament per comprovar la conformitat de la
instal·lació.
De manera general, la verificació inicial de les instal·lacions elèctriques comprèn

dues fases diferents: una primera, anomenada verificacions per examen, que es
fa sense tensió a la instal·lació, i consisteix en una inspecció visual que es fa abans
dels assajos, i una segona, amb i sense tensió en la instal·lació, que es du a terme
mitjançant assajos i mesures, anomenada assajos.
3.1.1 Verificacions per examen
La finalitat d’aquesta “revisió” de la instal·lació és la de comprovar visualment

que el material elèctric instal lat compleix “les prescripcions de seguretat de les
normes aplicables, s’ha seleccionat i instal·lat correctament (segons la norma
UNE 20460 i les especificacions del fabricant) i, en general, no presenta cap dany
apreciable que pugui afectar la seguretat”.
L’aplicació afecta la totalitat de la instal·lació i, segons diu literalment la norma,

ha de comprendre en la mesura que sigui aplicable, almenys la verificació de les
condicions següents:
• L’existència de mesures de protecció contra els xocs elèctrics, incloent-hi

les mesures de distàncies, per exemple, pel que fa a la protecció de barreres
o envoltants, per obstacle o per allunyament.
• La presència de barreres tallafocs i altres disposicions que impedeixin la

propagació de foc i proteccions contra efectes tèrmics.
• La utilització de cables per a les intensitats màximes previstes i per a les

caigudes de tensió admissibles.
• L’existència i calibratge dels dispositius de protecció i senyalització.
• L’existència de dispositius adequats de seccionament i comandament con-

nectats correctament.
• La utilització de materials i mesures de protecció apropiats a les influències

externes.
• La identificació de conductors de neutre i protecció.
• L’existència i disponibilitat d’esquemes, advertències i informacions anàlo-

gues.
• La identificació de circuits, fusibles, interruptors, borns, etc.
• L’execució correcta de les connexions dels conductors.
• L’accessibilitat per comoditat de funcionament i manteniment.

3.1.2 Assajos
Un cop feta la verificació per examen es fan els assajos, i per a això s’empren els
instruments de mesura exigits a l’instal·lador autoritzat en la ITC-BT-03 del REBT
de 2002.
La norma UNE 20460 defineix una sèrie d’assajos, alguns dels quals no s’apliquen
a una instal·lació elèctrica d’un edifici d’habitatges. Els que sí que corresponen
són, amb l’ordre següent d’execució:
1. Continuïtat dels conductors de protecció i de les unions equipotencials

principals i suplementàries.
2. Resistència d’aïllament de la instal·lació elèctrica.
3. Protecció per separació de circuits MBTS (molt baixa tensió de seguretat) i

MBTP (molt baixa tensió de protecció) i en el cas de protecció per separació
elèctrica.
4. Mesura de la resistència de posada a terra (ITC-BT-18).
5. Assajos de polaritat.
6. Mesura de la resistència de bucle (ITC-BT-24).
7. Comprovació dels interruptors diferencials (ITC-BT-24).
8. Mesura de corrents de fuites (ITC-BT-19, ITC-BT-24).
9. Assajos funcionals.
Per fer cadascun d’aquests assajos hi ha diferents equips al mercat, i també hi ha

equips multifunció que en un sol aparell poden fer totes aquestes mesures. Aquest
ampli ventall de possibilitats fa que tant les connexions com els diferents passos
que cal seguir siguin molt grans, de manera que descriurem aquí una metodologia
genèrica, però que en funció de l’aparell que s’utilitzi pot variar.
Continuïtat
Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La finalitat de la prova
és garantir que no s’han produït desperfectes o talls en el cablatge durant la
instal·lació, ja sigui sobre els conductors actius o en els conductors de protecció.
Per a això es fa una mesura de continuïtat, utilitzant un instrument que disposi

d’una font interna de tensió de 4 V a 24 V en buit en CC o CA i amb una intensitat
mínima d’assaig de 200 mA.
Si bé comprovar la continuïtat d’un cable no instal·lat és una tasca sense cap

dificultat en tenir accessibles tots dos extrems del cable, en el cas del cable
instal·lat els extrems dels conductors fan que s’hagi de recórrer necessàriament
a l’assaig dels conductors units entre si (de dos en dos) i determinar, per exemple,
conjuntament la continuïtat del cable de neutre i fase en la mateixa mesura.
A la figura 3.1 es pot observar la mesura de continuïtat, des d’una presa de corrent,
dels conductors de neutre i fase en una mateixa mesura. Tenint en compte que la
longitud dels cables i el material amb què estan construïts són similars, el valor de
continuïtat resultant serà la meitat del valor mesurat sobre tots dos. La mesura es
pot efectuar des del quadre elèctric (curtcircuits en les preses de corrent) o des de
les preses de corrent (curtcircuit en el quadre elèctric).
Figu r a 3 . 1 . Mesura de continuïtat
A la secció dels annexos

trobareu un document
amb totes les
especificacions tècniques En el nou REBT no es defineixen, per a instal·lacions d’habitatges, valors
d’un equip multifunció del
mercat, i una presentació concrets mínims de continuïtat per als conductors actius, de protecció o d’unions
d’un altre equip amb la
manera d’operar per fer equipotencials. En general, és convenient conèixer la longitud del cable assajat,
cada mesura.
el material i la secció (tot declarat pel fabricant), perquè a partir d’aquestes
especificacions es pot determinar un valor adequat de la resistència que ha de
tenir una determinada longitud de cable. En general, la discontinuïtat d’un cable
implica valors de resistència elevats (superiors a 1 MΩ) mentre que petits valors
de resistències (1 Ω o 2 Ω) són indicatius d’una bona continuïtat.
Resistència d’aïllament
Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La mesura de la resistència
d’aïllament de la instal·lació elèctrica té com a finalitat comprovar la integritat
dels conductors i els seus aïllants.
La verificació ajuda a excloure la possibilitat d’un curtcircuit o d’una derivació

a terra que representi un perill mortal (per descàrrega elèctrica), o per a la
instal·lació mateixa (incendi d’origen elèctric).
Per mesurar-ho s’utilitzen mesuradors d’aïllament amb capacitat de proporcionar

una tensió d’assaig de fins a 1.000 V i un corrent d’1 mA. La mesura es fa un cop
instal·lats tots els conductors de la instal·lació (tant els actius com els de protecció)
i abans de connectar-los a la tensió d’alimentació, i es porta a terme aplicant a
aquests conductors una tensió contínua de prova, segons indica la taula 3.1:
Taul a 3. 1. Mesura de la resistència d’aïllament
Tensió nominal de la instal·lació Tensió d’assaig amb tensió Resistència d’aïllament (MΩ)
contínua
Molt baixa tensió de seguretat 250 ≥0,25

(MBTS)
Molt baixa tensió de protecció
(MBTP)
Inferior o igual a 500 V, excepte 500 ≥0,5

el cas anterior
Superior a 500 V 1.000 V ≥1,0
Per a instal·lacions amb MBTS i MBTP, caldrà tenir en compte, a més, les
prescripcions de la ITC-BT-36.
Es pot dur a terme de la manera següent:
• Entre conductors actius (units entre si) i el conductor de protecció: la

mesura es farà connectant al conductor de protecció el pol positiu del
mesurador d’aïllament i, d’altra banda, tots els conductors de fase i neutre
es connectaran entre si i al pol negatiu del mesurador d’aïllament. S’hauran
de deixar (si n’hi ha) els receptors connectats i els seus comandaments en
posició d’aturada, assegurant que no hi ha manca de continuïtat elèctrica
a la part de la instal·lació que es verifica. Al seu torn, els dispositius
d’interrupció intercalats (per exemple, diferencials), es posaran en posició
de tancat i els tallacircuits instal·lats (per exemple, fusibles) en situació
normal de servei.
• Entre conductors actius (figura 3.2): la mesura entre conductors actius

s’efectuarà successivament entre els conductors de fase i neutre presos de
dos en dos.
F ig ur a 3 . 2 . Mesura de la resistència d’aïllament entre conductors actius
El REBT, en la ITC-BT-19, defineix aquesta mesura d’aïllament per a ins-

tal·lacions en les quals el conjunt de les canalitzacions i qualsevol nombre de
conductors que la componen no excedeixin els 100 m. Quan aquesta longitud
excedeixi del valor citat anteriorment s’haurà de fraccionar la instal·lació en parts
d’aproximadament 100 m de longitud, ja sigui per seccionament, desconnexió,

retirada de fusibles o obertura d’interruptors. Cadascuna de les parts en què la
instal·lació hagi estat fraccionada haurà de presentar la resistència d’aïllament que
correspongui.
Quan no sigui possible efectuar el seccionament citat, s’admet que el valor de

la resistència d’aïllament de tota la instal·lació sigui, en relació amb el mínim
que li correspongui, inversament proporcional a la longitud total, en hectòmetres
de les canalitzacions. El valor mínim admissible serà l’indicat a la taula dividit
per la longitud total (expressada en hectòmetres) de les canalitzacions. Les
instal·lacions hauran de presentar una resistència d’aïllament almenys igual que
els valors indicats en la taula anterior. Per seguretat i conveniència en la mesura
és aconsellable que l’instrument de mesura disposi d’una funció de descàrrega
automàtica del circuit en acabar cada assaig.
Protecció per separació de circuits MBTS i MBTP i en el cas de protecció

per separació elèctrica
En aquest tipus de circuits s’utilitzen petites tensions d’alimentació quan es pretén

evitar el risc d’un xoc elèctric, originat tant per contacte directe amb l’alimentació
com per contacte indirecte. La condició perquè resulti eficaç aquest mètode
d’alimentació és que la instal·lació es trobi galvànicament separada de la xarxa
d’alimentació.
La prova consisteix en la verificació de la separació de circuits (típicament

mitjançant transformador separador o grup motogenerador), fent ús d’un mesu-
rador d’aïllament. Les tensions nominals d’assaig i els valors corresponents de
resistència d’aïllament estan definits a la taula 3 de la ITC-19.
Mesura de la resistència de posada a terra
Els circuits per assajar han d’estar lliures de tensió. La posada a terra d’una
instal·lació elèctrica és la connexió elèctrica directa a terra, sense fusibles ni cap
protecció, de totes les masses metàl·liques accessibles de la instal·lació: panells
metàl·lics dels electrodomèstics, aixetes, part metàl·lica dels llums, etc. Per això,
s’uneixen elèctricament aquestes masses a un elèctrode, o grups d’elèctrodes, que
s’enterren a terra. Una bona posada a terra ha de permetre el pas franc (sense cap
tipus de resistència) a terra dels corrents de defecte (deguts a errors d’aïllament
dels elements sota tensió, vegeu la figura 3.3) i de les descàrregues d’origen
atmosfèric. Precisament l’objectiu de la posada a terra és limitar la tensió que,
en cas de defecte, pugui aparèixer en aquelles masses conductores accessibles
de la instal·lació, i també assegurar l’actuació eficient de les proteccions davant
contactes indirectes per tall automàtic de l’alimentació. Aquesta tensió es coneix
com a tensió de contacte, i està limitada a 24 V en locals o emplaçaments
conductors i, en general, a 50 V en els altres casos.
Fi gu ra 3 . 3 . Risc de contacte indirecte per fallada d’aïllament
Mesurar la resistència
La mesura de la resistència de
La mesura de la resistència de terra es fa amb un tel·luròmetre. Els equips posada a terra és imprescindible
perquè, en el cas d’una fallada en
multifunció de mesures de verificacions d’instal·lacions acostumen a incloure l’aïllament d’un aparell o de la
descàrrega d’un llamp, es faci
aquesta funció. correctament la derivació al
terra. Aquesta revisió s’ha de fer
periòdicament, ja que hi ha
La mesura de resistència de terres és, amb aquests equips multifunció, totalment terrenys abrasius amb les
piquetes o elèctrodes. L’època de
automàtica i no requereix més que la selecció d’aquesta funció al menú. Aquests l’any ideal per fer la mesura és a
l’estiu, quan el terreny està més
tipus d’instruments injecten en la presa de terra de la instal·lació una intensitat de sec i, per tant, té més resistència.
corrent altern conegut, i mesura la tensió resultant en borns de l’elèctrode sota
prova. El quocient entre la tensió mesura i el corrent injectat proporciona el valor
de la resistència de posada a terra, RE.
Per dur a terme la mesura primer cal desconnectar provisionalment la presa de

terra de la instal·lació del born principal de terra. A continuació es claven en el
terreny les piques auxiliars del tel·luròmetre PA1 i PA2. Els tres elèctrodes han
de quedar alineats i separats entre si la distància que recomani el fabricant de
l’aparell (aproximadament uns 10 m). La posició dels dos elèctrodes auxiliars és
determinant per efectuar una mesura de resistència de presa de terra precisa.
És convenient fer 3 mesures, per assegurar que la pica auxiliar 2 de mesura de

tensió està fora de les zones d’influència dels altres dos elèctrodes (vegeu la
figura 3.4), aproximant i allunyant l’elèctrode auxiliar central de la seva posició
intermèdia, i verificant en cada desplaçament que el valor de resistència mesurat
no varia significativament. En cas contrari, s’ha d’augmentar la distància entre les
piques auxiliars i repetir la mesura.
Tal com expressa el REBT 2002 en la ITC-BT-18, el valor de resistència de terra

serà tal que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors
a 24 V i 50 V. Si les condicions de la instal·lació són tals que poden donar lloc a
tensions de contacte superiors als valors assenyalats anteriorment, caldrà eliminar
ràpidament la falta mitjançant dispositius de tall adequats al corrent de servei.
Tenint en compte que en la instal·lació elèctrica s’empra com a dispositiu de
tall un interruptor diferencial amb una sensibilitat nominal In = 30 mA, el valor
reglamentari màxim de la resistència de terra serà de 1.666 Ω per a tensions de
contacte de 50 V i de 800 Ω per a tensions de contacte de 24 V.
No obstant això, per facilitar la desconnexió ràpida de l’interruptor diferencial i

assegurar una baixa tensió de defecte a les masses abans que aquesta desconnexió
es produeixi, és convenient “deixar” el valor de la resistència de terra molt per sota
d’aquest valor. Cal saber que aquest valor pot ser variable en funció del temps, la
corrosió de les piques, la temperatura, humitat, etc., i tant les companyies com els
organismes oficials el solen limitar a valors molt més baixos, de vegades a 15 Ω i
37 Ω, depenent de si la instal·lació disposa de parallamps o no, respectivament.
Fig ur a 3 . 4 . Mesura de la resistència de posada a terra
A més, cal considerar altres prescripcions complementàries que s’hagin de complir

en la instal·lació que puguin afectar el valor d’aquesta resistència.
Assaig de polaritat
Quan les normes prohibeixin la instal·lació de dispositius de tall unipolars sobre

el conductor de neutre, s’ha de fer un assaig de polaritat per verificar que aquests
dispositius són instal·lats únicament en el conductor de fase.
L’assaig consisteix en la comprovació, per exemple amb un detector de tensió, que

els interruptors unipolars estan correctament connectats, és a dir, en el conductor
de fase. D’aquesta manera, pot garantir que estant l’interruptor obert no hi ha
potencial a les preses d’il·luminació o corrent sobre les quals actuï aquest element
de tall.
Per motius de seguretat és recomanable fer aquesta prova amb un detector de tensió
fet amb les parts accessibles amb materials no conductors.
Mesura de la resistència de bucle
La mesura d’impedància de bucle està estretament relacionada amb la verificació

de les proteccions davant els contactes indirectes en les instal·lacions elèctriques.
Els contactes indirectes són aquells que tenen lloc a través d’una massa conductora
accessible que, per exemple per un defecte d’aïllament, ha quedat sotmesa a tensió.
Els sistemes de protecció de la instal·lació han de separar automàticament de

l’alimentació el circuit o el material protegit davant els contactes indirectes. Es
tracta d’evitar que, després d’un defecte entre una part activa i massa en el circuit
o en el material, es mantingui una tensió de contacte superior als valors de les
tensions de contacte límit durant un temps suficient per provocar un xoc elèctric.
Segons el REBT, el valor límit convencional de la tensió de contacte suposada UL

en els sistemes de protecció per tall automàtic de l’alimentació és:
• De 24 V en local o emplaçament conductor.
• De 50 V en els altres casos (mentre no s’especifiqui un altre valor.; per

exemple, 12 V als volums 0 i 1 de les piscines, etc.).
El circuit elèctric definit pel bucle de protecció depèn del tipus de posada a terra
de la instal·lació, i poden ser a terra (sistemes TT i IT) o al neutre (sistemes TN-
C i TN-S). En el cas d’instal·lacions en habitatges i edificis acostumen a ser una
instal·lació TT. En aquest cas dels sistemes, la mesura de la impedància de bucle
és una alternativa còmoda i ràpida per a la mesura de la resistència de la presa de
terra.
Fi gu ra 3 .5. Esquema tipus TT
En aquests sistemes, el valor de la resistència del bucle de protecció (anomenat

llavors bucle de terra) és, tal com s’aprecia en la figura 3.5:
RB = Re + Rt + RS1 + RL1
a on:
• Re és la resistència de terra de la instal·lació.
• Rt és la resistència de terra del transformador (típicament, de 2-5 Ω).
• RS1 , és la resistència del debanat d’una fase del secundari del transformador.
• RL1 , és la resistència del conductor de fase L1 al llarg de tota la seva extensió,

des del secundari del transformador fins al receptor.
Com, generalment, Re és molt més gran que Rt + RS1 + RL1 , es pot utilitzar
l’aproximació RB ≈ Re . A més a més, com la resistència de terra Re és part de
la resistència de bucle RB , sempre es complirà que Re és menor que la resistència
de bucle. Per tant, considerant com a valor de resistència de terra el valor mesurat
de la resistència de bucle, és més estricte encara que si aquesta mesura es fes amb
un tel·luròmetre.
Aquest aspecte, i que a més es puguin connectar a qualsevol endoll de la instal·lació

(que tingui presa de terra), o al quadre principal, fa que sigui molt recomanable
utilitzar-ho quan no es pugui emprar el tel·luròmetre.
Cal tenir en compte que la mesura d’impedància de bucle requereix la circulació

d’un corrent de prova pel bucle de protecció. Aquest corrent de prova és, de fet,
un corrent de defecte, de manera que provocarà el disparament dels interruptors
diferencials. Només els mesuradors d’impedància de bucle moderns tenen la
tecnologia adequada per fer aquesta mesura amb precisió i sense provocar el
disparament dels interruptors diferencials. Segons el REBT, els valors òptims
de resistència de bucle de terra són similars als estipulats per a la resistència de
posada a terra.
Comprovació dels interruptors diferencials
A la ITC-BT-24 es prescriuen les condicions generals i particulars que han de

respectar les diferents instal·lacions en funció de la seva tipologia (TT, TN o IT).
Entre les particulars, es descriuran els dispositius de protecció contra contactes
directes i indirectes en una instal·lació de tipus TT. En aquest tipus d’instal·lacions,
els interruptors diferencials (d’ara endavant ID) són els dispositius ideals per a la
protecció contra els contactes indirectes. En aquestes instal·lacions, s’haurà de
verificar que:
RE × I_n ≥ UL
en què:
• RE : és la suma de les resistències de la presa de terra de la instal·lació i dels

conductors de protecció de masses
• I_n : és el corrent que assegura el funcionament automàtic de l’ID, és a dir,

la seva sensibilitat nominal o, més tècnicament, el seu corrent diferencial
residual assignat.
• UL : és la tensió de contacte límit convencional (50 V, 24 V, o altres, segons

els casos).
Per garantir la seguretat elèctrica de la instal·lació han de considerar, per tant, la

tensió de contacte (valors d’UL fixats al REBT) i el funcionament correcte dels
ID.
De manera general, es pot dir que els ID tenen la finalitat de protegir els béns
materials i, sobretot, humans enfront de les corrents de defecte que puguin arribar
a ser perilloses i, per consegüent, davant de les corresponents tensions de contacte.

La seva missió consisteix a monitorar diferències de corrents entre els conductors
de fase i neutre, perquè en cas que aquest corrent diferencial sigui superior al del
valor nominal de tall de l’interruptor diferencial, aquest sigui capaç d’interrompre
l’alimentació per eliminar el possible xoc elèctric en un temps determinat.
Els danys fisiològics que pot originar un corrent elèctric circulant pel cos humà
depenen del valor eficaç d’aquest corrent i del temps que estigui circulant per
l’organisme. L’interruptor diferencial ha de tenir una velocitat de resposta per a
cada valor de corrent de defecte prou ràpida per evitar, si més no, que el corrent
pugui provocar un xoc elèctric lesiu (per exemple, no es produeixen lesions en el
cos humà amb un corrent de 100 mA que circula durant 20 ms, però els efectes
d’aquest corrent poden ser mortals si persisteix durant 500 ms o més). Els corrents de fuga no són
el mateix que els corrents
de defecte. El corrent de
Per tant, no és suficient verificar mecànicament l’interruptor diferencial (mitjan- defecte apareix quan hi ha
un defecte d’aïllament.
çant el polsador T de prova), sinó que cal fer l’assaig preveient el factor temps. Per
això, per fer aquesta prova es requereix en el REBT un instrument amb la capacitat
de verificar la característica intensitat-temps de l’ID.
Per fer la prova, el comprovador multifunció es connecta a qualsevol base de

l’endoll aigües avall del diferencial en assaig, amb la instal·lació en servei. Quan
es dispari el diferencial, el comprovador ha de ser capaç de mesurar el temps que
va trigar a disparar des del moment en què es va injectar el corrent. A més, la prova
s’ha de fer amb corrents de defecte que comencen a la semiona positiva (prova a
0°), i amb corrents de defecte que comencen a la semiona negativa (prova a 180°).
Això és així perquè els interruptors diferencials responen amb diferent celeritat
depenent de la fase del corrent de defecte.
Així, per exemple, els passos que cal seguir per verificar els interruptors diferen-
cials del tipus AC i A amb sensibilitats iguals o superiors a 30 mA poden ser els
següents:
1. S’injecta una intensitat diferencial igual a la meitat del corrent nominal de tir
de l’interruptor diferencial (ID), amb un angle de fase de 0°. L’identificador
no ha de disparar.
2. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180°. L’identificador

no ha de disparar.
3. S’injecta una intensitat igual a la intensitat nominal de tret, amb un angle

de fase de 0°. L’identificador ha disparar en menys de 300 ms.
4. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180° i l’ID ha de

disparar en menys de 300 ms.
5. S’injecta una intensitat igual a cinc vegades la intensitat nominal de tir, amb
un angle de fase de 0°. L’identificador ha disparar en menys de 40 ms.
6. Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180°. L’ID ha disparar

en menys de 40 ms.
Els comprovadors actuals porten a terme aquests 6 passos de verificació de manera

automàtica, de manera que una vegada llançada la prova, l’usuari només ha d’anar
rearmant l’interruptor diferencial en els casos en què la prova el dispari, i el
comprovador detectarà el rearmament del diferencial i continuarà automàticament
amb el pas següent.
Mesura de corrents de fugues
Es defineix com a corrent de fuga el que, en absència d’errors, es transmet al

terra o als elements conductors del circuit. Els corrents de fuga són habituals
en molts receptors, sobretot els de tipus electrònic, que en condicions normals
de funcionament deriven una certa intensitat des dels conductors d’alimentació
cap al conductor de protecció. La suma dels corrents de fuga i de defecte és la
que provoca el disparament de les proteccions davant de contactes indirectes de
la instal·lació (interruptors diferencials, en el cas dels sistemes TT). Per això, es
pot donar el cas que, sense l’existència de defecte en la instal·lació, es produeixi
el disparament del seu interruptor diferencial per un excés de corrents de fuga.
Per tot això, és convenient efectuar, per a cada un dels circuits protegits amb
interruptors diferencials, la mesura de corrents de fuga en la tensió de servei de la
instal·lació i amb els receptors connectats.
Per a la mesura de corrent de fuga cal una pinça amperimètrica que sigui capaç
de mesurar amb precisió corrents molt petits (de mA), cosa que no és habitual en
una pinça amperimètrica convencional. Es coneixen com a pinces de fuites.
La mesura s’efectua abraçant amb la mordassa tots els conductors actius (de fase i
de neutre). Si la suma vectorial dels corrents d’aquests conductors no és nul·la, la
pinça mesurarà la intensitat de la diferència, que és, justament, el corrent de fuites
aigües avall del punt de mesura.
A la ITC-BT-19 es diu que el valor del corrent de fuites no ha de ser superior per
al conjunt de la instal·lació, o per a cada un dels circuits en què aquesta es pugui
dividir a l’efecte de la protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors
diferencials de la instal·lació, normalment 30 mA.
Assajos funcionals
Les connexions d’aparells, motors i els seus auxiliars, accionaments, bloquejos,

etc., s’han de sotmetre a un assaig funcional, per tal de verificar que s’han muntat
correctament, regulat i instal·lat segons les prescripcions de la norma UNE 20460.
Maletins amb les eines dels
instal·ladors de categoria bàsica i
especialista. Imatge de Kovan, grup
Al seu torn, els dispositius de protecció s’han de sotmetre a assajos funcionals, si
Temper
fos necessari, per tal de verificar que estan correctament instal·lats i regulats.
Important: quan un assaig no doni resultat positiu, cal corregir el problema i

repetir aquest assaig i tots els anteriors els resultats dels quals es puguin veure
influïts per l’assaig en qüestió.
3.2 Avaries a una instal·lació elèctrica a un edifici d’habitatges
Quan hi ha una avaria o alguna fallada a la instal·lació, hem de tenir present que
tant si és la primera vegada que es prova el circuit d’una instal·lació, com si és el
circuit d’una instal·lació que ha funcionat un cert temps i després ha deixat de fer-
ho, el punt de partida i raonament sempre serà el mateix: què podem fer i per on
comencem per tal d’optimitzar el temps de dedicació a trobar-hi l’error i reparar-lo
posteriorment.
Cal dir que serà, per una banda, l’experiència de l’instal·lador i, per l’altra, la
complexitat de l’error allò que determinarà el temps de dedicació a la solució
del problema. Com més hàbil sigui i més coneixements tingui l’instal·lador,
més ràpidament es resoldrà aquest problema ja que els errors estan pràcticament
tipificats i es poden delimitar al màxim.
3.2.1 Consideracions prèvies
Per una qüestió de seguretat, s’ha de tenir també present que quan es detecta
la fallada d’un component i aquest s’ha de substituir per un altre que funcioni
correctament, sempre, i reiterem la paraula “sempre”, s’haurà de tallar el corrent
en aquell circuit per tal de manipular els components. Dit d’una altra manera, mai
no es pot manipular cap part d’un circuit elèctric si aquesta es troba en tensió.
Hi ha un concepte del qual es parla en electricitat, concretament en les ins-

tal·lacions elèctriques i en els circuits elèctrics, que haurem de tenir present i
utilitzarem en aquest capítol: és el d”’aigua amunt” i “aigua avall”. Evidentment,
no fan referència a res que tingui a veure amb l’aigua, sinó a la idea que si ens
trobem en un punt qualsevol del circuit, des d’aquest punt si seguim el circuit cap
al quadre general de comandament i protecció parlem de seguir el circuit “aigua
amunt”, i si seguim el circuit cap a la càrrega (o punt final del circuit), parlem de
seguir el circuit “aigua avall”.
Tanmateix, si hem de numerar elements iguals dins d’un circuit elèctric, ho farem
seguint el circuit “aigua avall”, és a dir, el primer element serà el que ens trobem
seguint el circuit des del quadre general de comandament i protecció i l’últim serà
el que quedi més a prop de la càrrega.
La figura 3.6 ens mostra en un circuit d’exemple el concepte d’aigua amunt, aigua
avall i numeració dels components. Es pot veure com a partir d’un punt triat es
reflecteix el concepte d’aigua amunt i aigüa avall.
F igu ra 3 .6 . Aigua amunt, aigua avall
3.2.2 Manteniment sense tensió. 5 regles d’or
Com s’ha dit abans, sempre s’ha de fer la substitució de l’element o, en moltes
mesures, s’ha de fer sense tensió. El procediment per seguir es coneix amb el
nom de les 5 regles d’or, perquè s’han de fer servir aquestes 5 regles i sempre en
aquest ordre:
Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió
El circuit elèctric sobre el qual anem a treballar ha d’estar obert de manera visible.
Això només es pot aconseguir mitjançant els dispositius següents:
• Interruptors.
• Seccionadors.
• Fusibles.
La simple observació del dispositiu no és garantia suficient de l’obertura. Els

aparells que no disposin d’un sistema d’extinció de l’arc no proporcionaran un tall
visible. Amb això no és suficient, perquè una instal·lació es pot posar en tensió
per diverses causes:
• Caiguda de conductors.
• Fenòmens d’inducció.
• Descàrregues atmosfèriques. (figura 3.7)
• Tensió de retorn.
F igu r a 3 . 7 . Exemple de descàrregues atmosfèri-

ques
Fi gu ra 3 . 8 . Tensió de retorn
S’han d’obrir amb tall visible totes les fonts de tensió. Si només n’obrim una, és
possible que al lloc on treballem ens arribi tensió d’una altra font; això s’anomena
tensió de retorn. Els casos més freqüents de tensió de retorn són els motivats pel
doble subministrament, com apareix a la figura 3.8.
Enclavar o bloquejar si és possible els aparells de tall
Treballar amb tensió

En alguns casos puntuals no és S’ha d’impedir la maniobra de connexió, per una fallada elèctrica, un error humà
possible desconnectar la
instal·lació de la xarxa per o qualsevol causa imprevista. Aquest bloqueig pot ser:
reparar una avaria o substituir un
element. En aquests casos hi ha
diferents mètodes per treballar
amb tensió, com són el mètode
de potencial o el mètode a
distància. 1. Mitjans mecànics: un simple cadenat (figura 3.9)
2. Mitjans elèctrics: dispositius, telecomandaments, retirada de fusibles o

desconnexió de cables (figura 3.10).
3. Mitjans físics: col·locar un element aïllant entre les parts de l’aparell de tall
per impossibilitar físicament la unió dels contactes(figura 3.11).
Fig ur a 3 . 9 . Enclavament per mitjans mecànics
Fig ura 3 . 1 0 . Enclavament per mitjans elèctrics

Fi gu ra 3 . 1 1 . Enclavament per mitjans físics
A més, s’ha d’advertir dels treballs en el comandament del dispositiu de tall.
Comprovar l’absència de tensió
Si no s’ha comprovat l’absència de tensió en la instal·lació, s’ha de considerar que

aquesta es troba en tensió. De manera general es pot aplicar la llei: “tot conductor
està sota tensió mentre no es demostri el contrari”.
La comprovació d’absència de tensió es farà:
• Al punt d’obertura de totes les fonts de tensió.
• A lloc on es faran els treballs. D’aquesta manera ens assegurem de no tenir

cap tensió de retorn.
El procés de comprovació es farà amb el material adequat i verificat abans de

començar els treballs. La comprovació per a un edifici d’habitatges es farà
normalment amb un comprovador.
Sigui quin sigui l’aparell, se’n verificarà el funcionament correcte abans i després
de la mesura.
Posada a terra i en curtcircuit
Els elements conductors de la instal·lació es connectaran a terra i en curtcircuit

entre ells, per tal d’evacuar el corrent en cas de fallada d’aïllament, inducció o
fenòmens atmosfèrics.
Per seguretat és obligatori a que la posada a terra es faci abans i després d’on
s’efectuen els treballs de maniobres.
Senyalització de la zona de treball
La zona on s’estan fent els treballs se senyalitzarà mitjançant tanques, cons o

dispositius anàlegs. Si escau, també se senyalitzaran les zones segures per al
personal que no està treballant en la instal·lació (figura 3.12).
Fig ur a 3 . 1 2 . Senyalització de la zona de treball
3.2.3 Procés de treball
Quan en una instal·lació hi ha una avaria o un error en el funcionament d’un equip

s’ha de trobar quina és la font possible d’aquesta avaria o error.
A partir d’aquest moment arribem al punt de determinar quina serà l’anàlisi d’un
circuit que no té un funcionament correcte i com s’ha de fer el procés de treball per
trobar-ne la fallada. Podem determinar quatre punts bàsics, que seran els següents:
• Anàlisi del circuit i possible detecció del possible error.
• Desconnexió personal del corrent en el circuit que es manipularà i utilització

de les 5 regles d’or.
• Substitució o reparació del component que provoca la fallada.
• Restauració del corrent i comprovació del funcionament correcte del circuit.
En la figura 3.13 es mostra un diagrama de flux en què es veu amb claredat com
aplicar el procés de treball indicat.
F igur a 3. 13 . Procés de treball
3.2.4 Errors o mal funcionament
Quan un circuit no funciona correctament, bàsicament hi ha dues possibilitats

d’error: que arribi intensitat a la càrrega del circuit (recordeu que serà l’element
que transformarà l’energia elèctrica en un altre tipus d’energia), i que aquesta
intensitat no es pugui treure, per la qual cosa la càrrega sempre estarà funcionant,
o que no arribi intensitat a la càrrega del circuit, que de cap manera no s’hi pugui
fer arribar, i en conseqüència mai no estarà funcionant. En funció de si és un tipus
d’error o un altre, l’anàlisi serà diferent, però el procés de treball serà el mateix.
Sempre funciona
Si el problema és el primer cas, és a dir, que sempre arriba intensitat a la càrrega

i aquesta sempre està en funcionament, la detecció de l’error és molt senzilla, ja
que segur que el problema radica en l’element o elements que fan el control de tall
d’intensitat, com poden ser interruptors, commutadors, teleruptors, etc. Si només
hi ha un punt de control, la solució és evident, s’aplica el procés de treball per
substituir l’element i el circuit passarà a funcionar correctament. D’altra banda,
si hi ha més d’un element de control en el circuit, podrem determinar que, o tots
els elements funcionen malament (cas una mica irreal), o l’error es trobarà en la
connexió del cablejat dels components a l’hora de fer la instal·lació.
Mai no funciona
El cas més típic d’error en un muntatge tècnic, i aquell que ens omple enormement
de frustració, és fer un muntatge, provar-lo i que no funcioni. Quan ens trobem
en aquest cas en un circuit elèctric, i sabem que la càrrega funciona correctament,
la manera més fàcil i eficient per trobar l’error es utilitzar eines que ens indiquin
l’absència o presència de tensió com poden ser el polímetre o el buscapols. En
qualsevol cas penseu que el polímetre és sempre l’eina més eficaç i més adient.
El procés de detecció de l’error és sistemàtic i el plantejament és relativament
senzill: si no s’encén és que no circula intensitat, si no circula intensitat, existeix
un punt en el circuit que impedeix aquesta circulació. A partir d’aquí, tot passarà
per trobar aquest punt. La manera de fer-ho consisteix a anar a l’inici del circuit,
comprovar amb el polímetre la presència de tensió i a partir d’aquí anar aigua avall
fins a trobar el punt on deixem de tenir tensió. Una altra possibilitat consisteix a fer
el procés en sentit contrari, és a dir, mesurar la tensió en la càrrega per corroborar
que no hi ha tensió i a partir d’aquí anar aigua amunt fins a trobar el punt on sí que
hi ha tensió. És qüestió de cadascú determinar per quin dels dos punts es comença.
3.3 Projecte i MTD
L’àmbit d’aplicació del Reglament de baixa tensió s’aplica a les instal·lacions que
distribueixen energia elèctrica, a les generadores d’electricitat per a consum propi,
i a les receptores, en els següents límits de tensions nominals:
• Corrent altern: igual o inferior a 1.000 V.
• Corrent continu: igual o inferior a 1.500 V.
Cal especificar que aquest Reglament s’aplica a:
• Noves instal·lacions, a les seves modificacions i a les ampliacions.
• A les instal·lacions existents abans de la seva entrada en vigor que siguin

objecte de modificacions d’importància, reparacions d’importància i a les
seves aplicacions.
• A les instal·lacions existents abans de la seva entrada en vigor, pel que fa

al règim d’inspeccions, tot i que els criteris tècnics aplicables a aquestes
inspeccions són els corresponents a la reglamentació amb la qual es van
aprovar.
Les instal·lacions elèctriques en l’àmbit d’aplicació del Reglament de baixa tensió

s’han d’executar sobre la base d’una documentació tècnica que, en funció de la
seva importància, ha d’adoptar una de les modalitats de projecte o de memòria
3.3.1 Documentació de les instal·lacions elèctriques
En funció del tipus d’instal·lació. la documentació que es requerirà serà o un

Projecte o una Memòria Tècnica de Disseny.
Instal·lacions que necessiten projecte
No totes les instal·lacions necessiten projecte, però a continuació descrivim quines

són les instal·lacions que obligatòriament en necessiten. És necessari projecte per
als següents tres punts:
• Per a l’execució les noves instal·lacions necessiten elaborar un projecte

segons el que especifica la taula 3.2.
Taul a 3. 2.
Grup Tipus d’Instal·lació Límits
a Les corresponents a indústries, P

en general.
> 20 kW
b Les corresponents a: Locals P

humits, polsegosos o amb risc de
corrosió. Bombes d’extracció o > 10 kW
elevació d’aigua, siguin industrials
o no.
c Les corresponents a: Locals molls. P

Generadors i convertidors.
Conductors aïllats per a > 10 kW
escalfament, excloent els
habitatges.
d De caràcter temporal per a P

alimentació de maquinària d’obres
en construcció. De caràcter > 50 kW
temporal en locals o
emplaçaments oberts.
e Les d’edificis destinats P

principalment a habitatges, locals
comercials i oficines, que no > 100 kW per caixa general de
tinguin la consideració de locals protecció
de concurrència pública, en
edificació vertical o horitzontal.
f Les corresponents a habitatges P

unifamiliars.
> 50 kW
g Les de garatges que requereixen Qualsevol que sigui la seva

ventilació forçada. ocupació
h Les de garatges que requereixen De més de 5 places d’ocupació

ventilació natural.
i Les corresponents a locals de Sense límit

concurrència pública.
Grup Tipus d’Instal·lació Límits
j Les corresponents a: Línies de Sense límit de potència

baixa tensió amb suports comuns
amb les d’alta tensió. Màquines
d’elevació i transport. Les que
utilitzin tensions especials. Les
destinades a rètols lluminosos
llevat que es considerin
instal·lacions de baixa tensió
segons el que estableix la
ITC-BT-44. Tanques elèctriques
Xarxes aèries o subterrànies de
distribució.
k Instal·lacions d’enllumenat P
exterior.
> 5 kW
l Les corresponents a locals amb Sense límit

risc d’incendi o explosió, excepte
garatges.
m Les de quiròfans i sales Sense límit

d’intervenció.
n Les corresponents a piscines i P

fonts.
> 5 kW
o Totes aquelles que, no estant Segons correspongui

compreses als grups anteriors,
determini el Ministeri de Ciència i
Tecnologia, mitjançant l’oportuna
disposició.
• Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions següents:
– Les ampliacions de les instal·lacions dels tipus (b, c, g, i, j, l, m) i

modificacions d’importància de les instal·lacions assenyalades en la
taula 31.
– Les ampliacions de les instal·lacions que, essent del tipus que assenya-
la la taula 31, no arribin als límits de potència prevista establerts per a
aquestes, però que els superen en produir-se una ampliació.
– Les ampliacions d’instal·lacions que van requerir projecte original-
ment si en una o més ampliacions se supera el 50% de la potència
prevista en el projecte anterior.
• Si una instal·lació està compresa en més d’un grup dels especificats en la

taula 31, se li aplicarà el criteri més exigent dels establerts per als grups
esmentats.
Documentació per al projecte
Abans d’especificar què ha de tenir i què ha de preveure el projecte d’una ins-

tal·lació hem de dir que no totes les instal·lacions de nova construcció necessiten
un projecte, així com tampoc en necessiten totes les instal·lacions d’ampliació, ni
tampoc les modificacions. L’aplicació de fer un projecte està inscrit al Reglament
de baixa tensió, concretament a la ITC-BT-04. Quan calgui un projecte, aquest
l’ha de redactar i signar un tècnic titulat competent, que és el responsable directe

que el projecte s’adapti a les disposicions reglamentàries, o sigui, que compleixi
el Reglament de baixa tensió. El projecte d’una instal·lació es desenvolupa, o bé
com a part del projecte general de l’edifici, o bé en forma d’un o més projectes
específics. La memòria ha de constar obligatòriament de les següents dades o
apartats:
• Dades relatives al propietari.
• Emplaçament, característiques bàsiques i ús al qual es destina.
• Característiques i seccions dels conductors a utilitzar.
• Característiques i diàmetres dels tubs per a canalitzacions.
• Relació nominal dels receptors que es preveu instal·lar i la seva potència,

sistemes i dispositius de seguretat adoptats i tants detalls com calguin,
d’acord amb la importància de la instal·lació projectada i perquè es posi
de manifest el compliment de les prescripcions del Reglament i les seves
instruccions tècniques reglamentàries.
• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques dels dispositius de tall

i protecció adoptats, punts d’utilització i secció dels conductors.
• Càlculs justificatius del disseny.
Els plànols han de ser suficients en nombre i detall, tant per donar una idea clara
de les disposicions que es pretenen adoptar en les instal·lacions, com perquè
l’empresa instal·ladora disposi de totes les dades necessàries.
Instal·lacions que requereixen memòria tècnica de disseny
Requereixen memòria tècnica de disseny (MTD) totes les instal·lacions, ja siguin

noves, ampliacions o modificacions, no incloses en la taula 31.
Documentació per a la memòria tècnica de disseny:
La memòria tècnica de disseny (MTD) s’ha de redactar sobre impresos, segons

el model determinat per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, amb
l’objectiu de proporcionar les principals dades i característiques del disseny de
les instal·lacions. L’MTD ha d’incloure les dades següents:
• Les dades referents al propietari.
• Identificació de la persona que signa la memòria i justificació de la seva

competència. Per exemple en el cas de ser un enginyer ha de ser el número
de col·legiat.
• Emplaçament de la instal·lació.
• Ús al qual es designa.
• Relació nominal dels receptors que es prevegi instal·lar i la seva potència.
• Càlculs justificatius de les característiques de la línia general d’alimentació,

derivacions individuals i línies secundàries, els seus elements de protecció
i els seus punts d’utilització.
• Petita memòria descriptiva.
• Esquema unifilar de la instal·lació i característiques dels dispositius de tall

i protecció adoptats, punts d’utilització i secció dels conductors.
L’instal·lador autoritzat per a la categoria de la instal·lació corresponent o el tècnic

titulat competent que signi l’esmentada memòria serà directament responsable que
aquesta s’adapti a les exigències reglamentàries.
3.3.2 Verificacions i inspeccions de les instal·lacions elèctriques
Les instal·lacions elèctriques han de seguir unes verificacions i inspeccions

rigoroses que estan descrites en els articles 18 i 20 del Reglament de baixa tensió.
Les inspeccions poden ser:
• Inicial. Abans de la posada en servei.
• Periòdiques. Durant el seu funcionament. Seran objecte d’inspeccions

periòdiques, cada 5 anys, totes les instal·lacions elèctriques per baixa tensió
que van requerir inspecció inicial i cada 10 anys, les comunes a edificis
d’habitatges, la potència total instal·lada de les quals superi els 100 kW.
Durant el procés d’inspecció d’una instal·lació poden presentar-se una sèrie de

defectes que poden catalogar-se com a lleus, greus i molt greus:
• Defectes lleus. Són els que no suposen perill per a les persones o béns.
• Defectes greus. Són els que no suposen un perill immediat per a la seguretat
de les persones o dels béns, però poden ser-ho en originar-se una errada a
la instal·lació.
També s’inclouen en aquesta classificació el defecte que pugui reduir de manera

substancial la capacitat d’utilització de la instal·lació elèctrica.
Es consideren defectes greus els següents:
• Manca de connexions equipotencials, quan siguin requerides.

• Inexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indirectes.
• Manca d’aïllament de la instal·lació.
• Manca de protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrregues als con-

ductors, en funció de la seva intensitat màxima admissible, d’acord amb les
seves característiques i condicions de la instal·lació.
• Manca de continuïtat del conductor de protecció.
• Valors elevats de resistència a terra en relació amb les mesures de seguretat

adoptades.
• Defectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses, quan

aquestes connexions siguin preceptives; secció insuficient dels conductors
de protecció.
• Existència de parts o punts de la instal·lació l’execució defectuosa de la qual

pugui ser origen d’avaries o dany.
• Naturalesa o característiques no adequades dels conductors utilitzats.
• Manca de secció de conductors, en relació amb les caigudes de tensió

admissibles per les càrregues previstes.
• Manca d’identificació dels conductors neutre i de protecció.
• Ús de materials, aparells o receptors que no s’ajustin a les especificacions

vigents.
• Ampliacions o modificacions d’una instal·lació que no s’hagin tramitat

segons el que diu la ITC-BT-04.
• Mancança del nombre de circuits mínims estipulats.
• La reiteració o acumulació successiva de defectes lleus.
• Defectes molt greus. Són tots els que la raó o experiència determina que
constitueixen un perill immediat per a la seguretat de les persones o béns.
Es consideren com a tals els incompliments de les mesures de seguretat que poden
provocar el desencadenament dels perills que es pretenen evitar amb aquestes
mesures, en relació amb el següent:
• Contactes directes, en qualsevol tipus d’instal·lació.
• Locals amb risc d’incendi o explosió.
• Locals de característiques especials.
• Instal·lacions amb finalitats especials.

Pràctiques d'instal·lacions
elèctriques interiors en edificis
d'habitatges

Pràctiques d'instal·lacions elèctriques interiors
Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d'habitatges
Índex
Introducció 5
1 Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges 11

1.1 PR1: Identificació d’equips, materials i eines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2 PR2: Interpretació d’esquemes elèctrics bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.3 PR3: Mecanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4 PR4: Disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 PR5: Muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.6 PR6: Mesura i verificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.7 PR7: Interpretació i seguiment d’avaries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Instal·lacions elèctriques interiors 5 en edificis d'habitatges
Introducció
Aquesta unitat del mòdul d’“Instal·lacions elèctriques d’interior” és de caire

presencial i s’ubica al final del primer bloc. La finalitat que té és donar-vos
l’oportunitat de dur a terme de forma totalment pràctica instal·lacions elèctriques
d’interior en habitatges.
En el món laboral del sector elèctric, el tècnic ha de posseir unes habilitats

específiques associades a la professió i això només és possible amb l’adquisició,
per la via pràctica, de tots els procediments entorn d’aquestes instal·lacions
elèctriques d’interior en habitatges.
Les habilitats pràctiques i la destresa en la utilització d’eines, materials i equipa-

ment només es poden adquirir fent tasques de manipulació i, per aquest motiu,
és imprescindible conèixer els procediments i les habilitats associats a la tasca
duta a terme. Un cert grau d’experiència és totalment imprescindible per dur a
terme amb destresa i seguretat totes les funcions encomanades a un tècnic elèctric
especialista en instal·lacions elèctriques d’interior en habitatges.
El tècnic elèctric en instal·lacions elèctriques d’interior en habitatges ha de dur

a terme amb destresa tot un seguit d’operacions mecàniques i elèctriques en el
procés de realització d’una instal·lació domèstica de baixa tensió. La pulcritud, el
temps de confecció, el coneixement dels materials associats, les eines, les mesures
i el coneixement de la reglamentació són aspectes que cal valorar en la formació
final del tècnic.
Així doncs, en el món laboral del sector elèctric, el tècnic no solament ha de

conèixer els diferents equips i materials, sinó que, a més, ha de desenvolupar
una feina determinada d’una manera correcta, complint la normativa establerta
i amb uns nivells de qualitat i temps determinats de tal manera que respongui a les
exigències que s’espera de la feina feta i sigui satisfactòria per al client.
Es proposa, doncs, en aquesta unitat una formació pràctica per desenvolupar feines
afins en la realització d’instal·lacions elèctriques d’interior en habitatges.
En finalitzar amb aprofitament aquesta unitat, haureu adquirit les competències

professionals bàsiques que us permetran una integració laboral fàcil en empreses
relacionades amb el sector elèctric.
A fi de poder aprofitar tant com sigui possible aquestes hores de pràctiques

presencials, és molt recomanable el seguiment i l’elaboració de totes les activitats
proposades en els exercicis d’avaluació continuada de les unitats anteriors d’aquest
primer bloc del mòdul.
Finalment, cal destacar que totes les activitats descrites en aquesta unitat tindran
caràcter de realització obligatòria, tal com preveu el pla de treball de l’aula.

• Elabora el pla de muntatge de la instal·lació.
• Fa la previsió dels mecanismes i dels elements necessaris.


entre d’altres).
• Aplica el REBT.
• Comprova la instal·lació correcta de les canalitzacions, cosa que permet la

instal·lació dels conductors.
• Elabora un procediment de muntatge d’acord amb criteris de qualitat.
• Fa l’esquema de la instal·lació seguint el procediment establert.

seguretat enfront del risc elèctric) i de protecció ambiental.

2. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesuraments

elèctrics i relacionant la disfunció amb la causa que la produeix.
• Comprova els símptomes d’avaries a través de les mesures fetes i l’observa-

ció de la instal·lació.
• Proposa hipòtesis raonades de les possibles causes i la seva repercussió en

la instal·lació.

• Proposa mesures de manteniment que cal dur a terme en cada circuit o

element de la instal·lació.
• Comprova el funcionament correcte de les proteccions.
• Fa les comprovacions de les unions i dels elements de connexió.

seguretat enfront del risc elèctric) i de protecció ambiental.
3. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant la

metodologia especificada en el REBT.
• Comprova els valors d’aïllament de la instal·lació (aïllament entre conduc-

tors i conductors i terra).
• Mesura la resistència de la presa de terra.
• Utilitza els mitjans tècnics per a una categoria bàsica que recull el REBT.

seguretat enfront del risc elèctric).
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a la veri-

ficació de la posada en servei de les instal·lacions elèctriques interiors
d’habitatges.

en el muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques interiors d’habitatges,
identificant els riscos associats, les mesures i els equips per prevenir-los.

d’instal·lacions elèctriques interiors d’habitatges (manipulació de materials,
equips, eines, utensilis, màquines, entre d’altres).

d’adoptar.
• Duu a terme les operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions

elèctriques interiors d’habitatges respectant les normes de seguretat i les
mesures de prevenció de riscos.

1. Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis

d’habitatges
La part específica d’un tècnic d’instal·lacions elèctriques d’interior en edificis

i habitatges consisteix, bàsicament, a fer les instal·lacions elèctriques a partir
de l’elecció dels equips que en formaran part, la ubicació dels components i la
connexió final de tota la instal·lació, seguint sempre la normativa de referència,
el REBT, i atenent les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció
mediambiental.
Per aquest motiu, en aquesta unitat us plantegem tota una sèrie d’activitats
pràctiques per posar en pràctica tots els coneixement adquirits en les primeres
unitats d’aquest mòdul, de manera que us permetin adquirir tots els procediments
i les habilitats relacionats amb aquest entorn professional.
En els apartats següents d’aquesta unitat trobareu una introducció breu d’aquestes
diferents activitats pràctiques que heu de dur a terme com a complement de la
vostra formació.
Inicialment, es preveuen aquest seguit de pràctiques sobre instal·lacions elèctri-

ques d’interior en habitatges:
• PR1: Identificació d’equips, materials i eines
• PR2: Interpretació d’esquemes
• PR3: Mecanització
• PR4: Disseny
• PR5: Muntatge
• PR6: Mesura i verificació
• PR7: Manteniment i detecció d’avaries
Quan feu aquestes pràctiques al centre assignat, disposareu del manual específic
per a la realització puntual de cada activitat i tindreu ocasió de recollir totes
les informacions en forma d’esquemes d’instal·lacions, mesures dutes a terme i
protocols de manteniment i de detecció d’avaries.
Cal recordar que en les tasques que fareu sempre haureu d’identificar els riscos
i atendre les normes bàsiques de prevenció de riscos laborals. També caldrà que
presteu una atenció especial a aplicar de manera correcta les normes relatives a
protecció mediambiental en la realització de les operacions. Finalment, no podeu
oblidar que heu de dur a terme totes aquestes activitats d’acord amb el Reglament
electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementaries
(ITC), que regulen totes aquestes instal·lacions dins del sector elèctric.
1.1 PR1: Identificació d’equips, materials i eines
La primera operació que cal que feu en tot procediment de muntatge és identificar
els materials, els equips i les eines que intervindran en la instal·lació elèctrica
d’interior d’habitatge.
Posteriorment, cal que coneixeu les aplicacions de cada material, equip i eines
per tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà una consulta de les
especificacions del fabricant.
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de canalitzacions o

la utilització d’eines no apropiades poden significar una font de problemes en la
instal·lació elèctrica d’interior d’un habitatge.
Aquests problemes, de vegades difícils de localitzar, determinen un mal fun-

cionament i un focus d’avaries que redunden en un increment dels costos de
manteniment i reparació, que serien fàcilment evitables si es complissin les
normes bàsiques de treball i us adaptéssiu a les normatives específiques.
Inicialment, us proposem identificar tots aquells cables, materials i eines bàsiques

per fer instal·lacions elèctriques bàsiques en habitatges.
• Conductors elèctrics: tipus i seccions
• Tubs i canalitzacions
• Petit material elèctric
• Eines bàsiques d’electricista
• Equipament específic de protecció d’instal·lacions i persones
• Instrumentació bàsica
1.2 PR2: Interpretació d’esquemes elèctrics bàsics
La tasca habitual d’un tècnic instal·lador requereix la interpretació d’esquemes

elèctrics per fer possible la realització de les instal·lacions elèctriques interiors en
habitatges.
Per tant, prèviament, el tècnic instal·lador ha de conèixer la tipologia bàsica dels

circuits elèctrics en les diferents configuracions de sèrie, paral·lel i mixt.
En aquesta part de la pràctica us proposem identificar els diferents circuits que

intervenen en una instal·lació elèctrica d’un habitatge.
En aquesta fase, l’alumnat ha d’identificar els diferents esquemes unifilars, multifi-

lars i topogràfics d’una instal·lació elèctrica interior d’un habitatge i ha d’assignar
la seva aplicació a una part específica de la instal·lació.
La circuiteria bàsica que heu d’identificar i interpretar és la següent:
• Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor
• Instal·lació d’un punt de llum amb interruptor i amb base d’endoll
• Instal·lació de dos llums en paral·lel
• Instal·lació d’un punt de llum amb dos commutadors
• Instal·lació d’un punt de llum amb tres commutadors
• Instal·lació d’un timbre amb polsador
• Instal·lació d’un fluorescent amb interruptor
1.3 PR3: Mecanització
El tècnic elèctric d’instal·lacions elèctriques d’interior és l’encarregat de triar tot

l’equipament que intervé en la instal·lació, així com la connexió de la instal·lació
elèctrica.
Ara bé, el tècnic elèctric no es limita a les connexions elèctriques entre els diferents
dispositius que componen la instal·lació, sinó que ha de fer feines de mecanització
dels equips que interven en la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge.
Aquestes tasques de mecanització són prèvies a la connexió i tenen l’objectiu de

col·locar els elements de suport de la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge.
Això significa treballar amb els tubs i les canalitzacions per on passa el cablatge
elèctric.
D’altra banda, també comporta tasques d’arranjament de les instal·lacions com

la connexió del cablatge, no pels mètodes tradicionals de borns en caixa de
distribució o sobre els components de la instal·lació, la connexió de la presa
de terra general o algunes connexions singulars que incorporen tècniques de
soldadura de diferents modalitats.
En aquest punt, dureu a terme pràctiques del següent:
• Mecanització de canalització: tall i realització de perfils a 90º
• Mecanització de tub rígid (PVC): tall i realització de corbes a diferents

angles, embotició de tub
• Soldadures: estany i alumninotèrmica

cífica
• Connexió de cables sobre regleta i amb soldadura

1.4 PR4: Disseny
Una vegada dutes a terme totes les activitats prèvies descrites en aquesta unitat
de pràctiques (identificació física de materials amb la interpretació de caracte-
rístiques tècniques, coneixement de les tècniques de mecanització i les tasques
específiques de connexió de cablatge), cal que dissenyeu la instal·lació elèctrica
d’interior de l’habitatge abans de fer-ne pròpiament la instal·lació.
Lògicament, si es tracta d’una adaptació d’un habitatge, tot això ho trobareu en

la memòria tècnica de l’habitatge, però és responsabilitat del tècnic, que haurà de
certificar la instal·lació elèctrica, tenir el disseny elèctric i topogràfic d’aquesta
instal·lació i adaptar-ne la realització al que s’especifica en la documentació de la
memòria tècnica aprovada.
En aquesta fase de la pràctica es preveu que feu un treball d’oficina tècnica:

dissenyar la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge. Per a això disposareu
d’un programari específic a l’aula per dur a terme totes les operacions de disseny
de la instal·lació prèvies a implantar el muntatge en l’habitatge. D’aquesta
fase n’ha de sortir la documentació base de referència per fer posteriorment la
simulació física sobre panells de la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge.
En aquesta fase de la pràctica haureu de seguir els processos que es descriuen en

el programari de l’aula:
• Selecció d’elements, canalitzacions i cables per confeccionar la llista de

materials
• Distribució dels elements i de les canalitzacions per l’espai de l’habitatge
• Pas del cablatge sobre les canalitzacions
• Connexió del cablatge a les caixes i als diferents elements de la instal·lació
• Comprovació del funcionament correcte de la instal·lació
Acabada aquesta fase de les activitats, ja estareu en disposició de fer pròpiament

la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge sobre panells.
Excepcionalment, fareu aquesta activitat de disseny dins de l’aula perquè es

tracta d’una activitat telemàtica prevista en el pla de preball de l’aula. Tant
aquesta activitat com la resta d’activitats descrites en aquesta unitat s’han de fer
obligatòriament.
1.5 PR5: Muntatge
En aquest punt de la pràctica dureu a terme la mecanització i el cablatge posterior

dels diferents circuits bàsics que componen una instal·lació elèctrica d’interior:
Recordeu que tots els muntatges s’han de dur a terme atenent les normes bàsiques
de seguretat quant a les persones i les indicacions de respecte mediambiental i,
lògicament, han de complir la normativa prescrita en el Reglament electrotècnic
de baixa tensió.
1.6 PR6: Mesura i verificació
Una vegada finalitzat el muntatge de la instal·lació elèctrica d’interior, com en

qualsevol actuació tècnica, abans de posar-la en servei a l’usuari, l’instal·lador
ha de dur a terme tota una sèrie d’actuacions de mesura i verificació per tal de
garantir que la instal·lació funciona correctament i poder certificar aquesta posada
en servei. D’aquesta manera l’abonat, amb la certificació de l’industrial oficial
acreditat, podrà sol·licitar a l’empresa de subministrament la connexió de la seva
instal·lació a la xarxa pública d’energia.
En aquesta fase de la pràctica dureu a terme les operacions prescriptives següents

per tal de poder certificar aquesta instal·lació:
• Comprovació de la continuïtat dels circuits elèctrics amb òhmmetre.
• Mesura i verificació de la resistència de terra de la instal·lació.
• Valors d’aïllament de la instal·lació entre conductors i conductors i terra.
• Comprovació de funcionament del quadre general de protecció de l’abonat.
• Mesura amb tensió dels punts de servei de l’habitatge sense càrrega.
Totes aquestes operacions quedaran registrades en la documentació oficial que

acompanyarà la certificació de la instal·lació.
1.7 PR7: Interpretació i seguiment d’avaries
En arribar a la part final de les pràctiques, haureu de dur a terme tasques de

manteniment i detecció d’avaries sobre la instal·lació elèctrica d’interior muntada.
Aquesta és una feina bàsica associada al vostre perfil professional i que forma part
d’una de les actuacions habituals del tècnic elèctric: donar resposta amb destresa
i rapidesa i solucionar problemes derivats d’anomalies en el funcionament de les
instal·lacions elèctriques d’interior d’habitatges.
En aquesta part de la pràctica haureu de fer el següent:
• Tasques de manteniment preventiu sobre elements que configuren la ins-

tal·lació.
• Seguiment d’avaries d’acord amb les seves causes, interpretant l’esquema

de la instal·lació i/o identificant els elements sobre la instal·lació.
• Actuació sobre la causa de l’avaria amb l’ús de les eines i la instrumentació

adequades i atenent sempre les normes bàsiques de seguretat d’equips i
persones.
• Comprovació final amb el restabliment de la posada en marxa de la ins-

tal·lació i verificació del funcionament correcte de la instal·lació.
Seguretat i manteniment en
les instal·lacions interiors de
locals, oficines i indústries
Adaptació de continguts: Yolanda Parejo Romero i Joseba Zubiaurre Luso

Seguretat i manteniment en les instal·lacions interiors de locals, oficines
Instal·lacions elèctriques interiors i indústries
Índex
Introducció 5
1 Normes de prevenció de riscos laborals 11

1.1 Conceptes bàsics sobre seguretat i salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.2 Normativa legal espanyola relacionada amb la prevenció de riscos laborals . . . . . . . . . . . 12
1.3 Factors de risc laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.3.1 Factors de risc laborals ambientals d’origen físic, químic i biològic . . . . . . . . . . 13
1.3.2 Factors de risc laboral derivats de la càrrega de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.3.3 Factors de risc laboral derivats de l’organització del treball . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.4 Drets i deures del treballador en la protecció davant els riscos laborals . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 Riscos genèrics i mesures preventives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.5.1 Caiguda de persones a diferent nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.5.2 Caiguda de persones al mateix nivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5.3 Caiguda d’objectes per enderrocament o esfondrament . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.5.4 Caiguda d’objectes en manipulació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5.5 Projecció de fragments o partícules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.5.6 Atrapament o xafada per objectes o entre objectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.5.7 Atrapament o xafada per bolcada de màquines o vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.5.8 Sobresforços, càrrega física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.5.9 Exposició a temperatures ambientals extremes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.5.10 Contactes tèrmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5.11 Contactes elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.5.12 Exposició a substàncies nocives o tòxiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.5.13 Exposicions a radiacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.5.14 Atropellaments o cops amb vehicles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.6 Protecció col·lectiva i individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.7 Prevenció dels riscos elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.8 Cinc regles d’or . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.9 Receptors elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.10 Factors de risc en instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.11 Protecció de les instal·lacions contra efectes tèrmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.11.1 Materials elèctrics davant el foc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.12 Índex de protecció (IP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.13 Grau de protecció (IK) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
2 Sistemes i elements de protecció elèctrica en instal·lacions interiors de locals, oficines i indústries 31

2.1 Protecció contra xoc elèctric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.1.1 Protecció contra contactes directes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2.1.2 Protecció contra contactes indirectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2.1.3 Sistemes de protecció per tall automàtic de l’alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.2 Protecció de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Instal·lacions elèctriques interiors i indústries
2.2.1 Sobreintensitat per sobrecàrrega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

2.2.2 Sobreintensitat per curtcircuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.3 Elements de protecció contra sobreintensitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.3.1 Fusibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.3.2 Interruptor magnetotèrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.4 Elements de protecció contra sobretensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.4.1 Sobretensions permanents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.4.2 Sobretensions transitòries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.4.3 Protectors contra sobretensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3 Instal·lacions de concurrència pública. ITC-BT-28 61

3.1 Àmbit d’aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.1.1 Locals d’espectacles i activitats recreatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.1.2 Locals de reunió, treball i usos sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.1.3 Locals classificats segons la UNE 20460-3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.1.4 Altres locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.2 Càlcul de la capacitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.3 Serveis de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.3.1 Alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
3.3.2 Enllumenats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.4 Aparells d’enllumenat d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.4.1 Normes d’acompliment dels aparells d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.4.2 Marcatge dels aparells d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.4.3 Tipus de llums per a enllumenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
3.4.4 Instal·lació dels aparells d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
3.5 Conductors i conductes de l’enllumenat d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
3.6 Sectorització de les dependències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Instal·lacions elèctriques interiors 5 i indústries
Introducció
Les instal·lacions elèctriques tenen associat, en general, dos tipus de risc: un

d’electrocució de les persones o animals domèstics i l’altre d’incendi. Així doncs,
podem parlar de mesures de protecció cap a les persones i animals o de la protecció
de les instal·lacions. És possible reduir aquest risc si fem una instal·lació ben
dissenyada i si també hi fem revisions periòdicament.
El compliment del reglament electrotècnic per a baixa tensió garanteix la seguretat

en el disseny. Però és feina del bon instal·lador fer el manteniment de les
instal·lacions que ho requereixen.
En les instal·lacions de locals, oficines i indústries, s’ha de tenir més cura a l’hora
d’escollir les proteccions, ja que una mala protecció pot provocar danys molt
importants.
Les proteccions de les instal·lacions elèctriques són necessàries per poder evitar
el deteriorament dels conductors i, en conseqüència, accidents per incendi. És tan
important o més la protecció de les instal·lacions que la protecció contra el xoc
elèctric.
Un instal·lador que té coneixements amplis d’electricitat no acaba de ser un bon

professional si no té coneixements de com s’ha de protegir contra els perills que
es trobarà en l’entorn de treball.
En el sector industrial, sobretot, són múltiples els perills que un instal·lador pot
trobar, a part dels derivats dels mateixos perills elèctrics.
En el manteniment industrial és important que el tècnic electricista conegui quins

són els perills i els riscos que l’envolten. No només els perills derivats de la
seva activitat com a electricista, sinó també com a treballador que comparteix els
mateixos riscos que la resta del personal que treballa en la indústria. Per exemple:
un instal·lador que ha de fer el manteniment d’una instal·lació elèctrica d’una
indústria del sector químic ha de conèixer els perills que comporta conviure en
ambients perillosos per a la seva salut, i se n’ha de saber protegir adequadament.
És d’importància vital que el treballador conegui els factors de risc i la manera

com es poden prevenir, i també que conegui la senyalització referida als perills
que pot trobar en una indústria.
L’instal·lador ha de conèixer els tipus d’enllumenats auxiliars i les senyalitzacions

que han de tenir les instal·lacions d’un local de concurrència pública.
Aquesta unitat té com a funció dins del mòdul proporcionar coneixements a

l’alumne sobre els perills i els riscos. Proporcionar-li eines per poder evitar aquests
riscos amb les proteccions adequades, sempre pensant en el sector on es treballa:
sector industrial, comercial o d’oficines.
L’apartat “Normes de prevenció de riscos laborals” explica la normativa i la

nomenclatura que es fa servir en els riscos laborals, així com les senyalitzacions
associades als perills i la prevenció d’aquests riscos. En el reglament per a baixa
tensió es fa referència molt sovint al grau de protecció dels elements elèctrics que
s’han d’instal·lar respecte de l’entrada d’objectes sòlids o d’aigua. En aquesta
unitat veurem també la protecció dels elements elèctrics respecte de l’entrada
d’objectes sòlids o d’aigua i respecte d’impactes. És necessari conèixer aquests
graus de protecció per poder protegir una instal·lació contra aquests factors externs
i saber fer complir el reglament.
L’apartat “Sistemes i elements de protecció elèctrica en instal·lacions interiors de

locals, edificis i indústries” consta dels elements de protecció, sobretot orientats
a la protecció industrial, per a una protecció adequada contra sobreintensitats,
contra contactes indirectes i també contra sobretensions. Els elements de protecció
contra sobreintensitats i contra sobretensions són els encarregats de protegir les
instal·lacions, tant els conductors com també els receptors. És molt important
escollir correctament la protecció adequada per a cada cas.
L’apartat “Les instal·lacions de concurrència pública. ITC-BT-28” fa referència

als mitjans de protecció per a edificis de concurrència pública. En instal·lacions
qualificades de concurrència pública, en cas de fallada elèctrica, s’ha de preveure
la bona evacuació de les persones sense que pateixin cap accident. En aquesta
unitat veurem quines són les instal·lacions auxiliars i d’emergència necessàries
per a cada tipus d’edifici, i també veurem els tipus d’enllumenat necessaris per a
cada cas.

• Realitza l’esquema de la instal·lació atenent al REBT i les especifica-

cions del client.
• Identifica les característiques dels elements dins del conjunt de la
instal·lació i en catàlegs comercials.
• Comprova el correcte funcionament de l’enllumenat d’emergència
(seguretat, reemplaçament i abalisament, si procedeix)
• Instal·la la font d’alimentació secundària adequada al tipus de local.
• Comprova el funcionament de la commutació entre els subministra-
ments normal i complementari
• Comprova el correcte funcionament de tots els circuits.
• Realitza el quadre general de protecció atenent el tipus d’instal•lació i
el REBT.
• Instal·la els quadres de distribució secundaris necessaris.
• Utilitza les canalitzacions adequades atenent al seu ús i localització.
• Aplica les normes tecnològiques adequades al tipus de local.
• Elabora la llista de materials i el pressupost corresponent a la solució
adoptada amb suport informàtic.
• Demostra cconeixement suficient de la reglamentació aplicable a les
instal·lacions elèctriques en locals de pública concurrència.

REBT.
• Realitza l’esquema elèctric de la instal·lació a partir del REBT i

especificacions del client.
• Realitza els càlculs necessaris (potències, seccions, entre d’altres).
• Realitza el càlcul necessari per a la col·locació de llums.

• Instal·la l’enllumenat adequat depenent dels usos dels diferents espais.
• Instal·la les preses de corrent d’ús industrial depenent dels usos dels
diferents espais.
• Utilitza el tipus de canalització més adient a cada part de la instal•lació
tenint en compte el seu entorn i utilització.
• Utilitza l’eina adequada en cada moment.
• Te en compte els temps previstos atenent un procediment de qualitat
acordat.
• Comprova el correcte funcionament de tota la instal·lació.
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a les
instal·lacions elèctriques en locals industrials.

la produeix.
• Comprova els símptomes d’avaries a través de les mesures realitzades

i l’observació de la instal·lació.
• Formula hipòtesis raonades de les possibles causes i la seva repercus-
sió en la instal·lació.
• Proposa mesures de manteniment que és precís realitzar en cada circuit
o element de la instal·lació.
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable al man-
teniment d’instal·lacions elèctriques interiors.


• Comprova els valors d’aïllament de la instal·lació, d’acord amb el
procediment i valors establerts en l’ITC-BT-19.
• Mesura la resistència de la presa de terra i el corrent de fuga de la
instal•lació.

• Utilitza l’analitzador- registrador de potencia i energia per a corrent
alterna trifàsica amb capacitat de mesura de les següents magnituds:
potencia activa, tensió alterna, intensitat alterna i factor de potencia.
• Utilitza el luxímetre per mesurar l’enllumenat normal i d’emergència
• Demostra coneixement suficient de la reglamentació aplicable a la
verificació de la posada en servei d’instal·lacions en locals, oficines
i indústries.

equips per a prevenir-los.

d’instal·lacions elèctriques interiors de locals, oficines i indústries
(manipulació de materials, equips, eines, utensilis, màquines, entre
d’altres).
d’adoptar.
• Realitza les operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions
elèctriques interiors de locals, oficines i indústries de respectant les
normes de seguretat i les mesures de prevenció de riscos.
• Valora l’ordre i la netedat d’instal·lacions i equips com a primer factor
1. Normes de prevenció de riscos laborals
En el manteniment industrial és important que el tècnic electricista conegui els

perills i els riscos que l’envolten. No només els perills derivats de la seva
activitat com a electricista, sinó també com a treballador que comparteix els
mateixos riscos que la resta del personal que treballa en la indústria. Per aquest
motiu, és important tenir coneixement de quines són les senyalitzacions, els
equips de protecció individual i col·lectiu i els riscos derivats de l’activitat que es
desenvolupa en aquell entorn on es troba el tècnic desenvolupant la seva activitat
com a instal·lador elèctric. No és competència del tècnic electricista avaluar els
riscos, sinó conèixer-los de manera pràctica i aplicar aquest coneixement en la
feina del dia a dia.
1.1 Conceptes bàsics sobre seguretat i salut
És important conèixer quins són els conceptes bàsics i familiaritzar-se amb el

tecnicisme relacionat amb la prevenció de riscos laborals:
• Salut laboral: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com

l’“estat de benestar físic, mental i social complet”. És a dir, la salut en el
treball no sols es refereix a l’absència de danys o malaltia, sinó també a la
salut psicològica i mental del treballador en el seu lloc de treball.
• Perill: capacitat o propietat d’alguna cosa per ocasionar un dany.
• Risc laboral: possibilitat que un treballador pateixi un dany derivat de la

seva activitat laboral des d’una triple dimensió: física psíquica i social.
• Danys derivats del treball: malalties, patologies o lesions patides amb

motiu o en ocasió del treball. A l’efecte de la Llei general de Seguretat
Social es pot diferenciar entre:
– Accident de treball: lesió corporal que es pateix en ocasió o conse-

qüència de la feina, de forma imprevista, no desitjada i espontània;
s’inclouen en aquest epígraf els accidents ocorreguts initinere (en
desplaçar-se el treballador o treballadora al seu lloc de treball o en
tornar-ne).
– Malaltia professional: malaltia contreta com a conseqüència de la
feina. És el deteriorament lent i gradual de la salut del treballador o
treballadora produït per una exposició contínua a determinats factors
produïts per les condicions en què s’exerceix l’activitat laboral o la
seva organització.
• Incident o accident blanc: esdeveniment o fet no desitjat en què no es

produeixen lesions en el treballador o treballadora. És un accident amb
potencial lesiu que no arriba a produir un dany.
• Tècniques de prevenció: mesures encaminades a minimitzar, reduir i/o

eliminar els riscos que hi ha en tot lloc de treball, així com a estudiar i
corregir tots els factors que poden arribar a produir un accident laboral i
controlar-ne les conseqüències.
• Equip de protecció individual (EPI): qualsevol material o equipament

destinat a evitar o minimitzar un risc individual o més d’un de cada
treballador.
• Equip de treball: qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació

utilitzat en la feina.
• Llocs de treball: àrees del centre de treball, edificades o no, en què els
treballadors hagin de romandre o a què puguin accedir en la seva feina.
1.2 Normativa legal espanyola relacionada amb la prevenció de

riscos laborals
El nucli bàsic de la normativa de prevenció de riscos laborals està basat en la Llei

31/1995, de 8 de novembre (d’ara en avant Llei de PRL).
La Llei de PRL, comprèn set capítols:
• Capítol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
• Capítol II. Política en matèria de prevenció de riscos laborals
• Capítol III. Drets i obligacions
• Capítol IV. Serveis de prevenció
• Capítol V. Consulta i participació dels treballadors
• Capítol VI. Obligacions dels fabricants, importadors i subministradors
• Capítol VII. Responsabilitats i sancions
Per tal de desenvolupar d’una manera més detallada la Llei de PRL, posteriorment
es publica el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament
dels serveis de prevenció, així com la Llei 54/2003, de reforma de la Llei de PRL.
Així mateix, i d’acord amb el que estableix la Llei de PRL, s’han publicat diversos
reglaments tècnics, dels quals destaquen, entre altres, els següents:
• Sobre llocs de treball:
– Reial decret 485/1997, sobre senyalització de seguretat i salut en el

treball
– Reial decret 486/1997, sobre seguretat i salut en els llocs de treball
• Sobre equipament:
– Reial decret 773/1997, sobre equipaments de protecció individual
– Reial decret 1215/1997, sobre utilització d’equipaments de treball
• Sobre riscos ambientals:
– Reial decret 664/1977, sobre exposició a agents biològics
– Reial decret 374/2001, sobre exposició a agents químics
• Sobre operacions i riscos específics:
– Reial decret 487/1997, sobre manipulació de càrregues
– Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització de dades
1.3 Factors de risc laboral
Quan un treballador esta sotmès a un soroll molt fort, inhala un gas tòxic, carrega
molt de pes a l’esquena o és obligat a treballar a ritmes forçats, s’està sotmetent a
un risc laboral.
Els factors de risc es poden dividir en tres grups.
1.3.1 Factors de risc laborals ambientals d’origen físic, químic i

biològic
Els factors de risc ambientals d’origen físic, químic o biològic es refereixen

a l’exposició prolongada en un ambient perjudicial per a la salut.
L’origen del risc pot ser físic, com per exemple una vibració o un soroll molt fort.
També pot ser d’origen químic, com per exemple gasos tòxics, pols perjudicials
per a la salut i altres agents químics que poden perjudicar la salut de les persones.
Per últim, es pot parlar d’un risc biològic per exposició a un ambient contaminat
de microorganismes biològics perjudicials per a la salut, com poden ser bacteris,
fongs o virus.
1.3.2 Factors de risc laboral derivats de la càrrega de treball
Els factors derivats de la càrrega de treball es refereixen a les exigències

psicofísiques de la labor exercida.
Hi ha dos tipus de càrregues:
• Càrrega física
• Càrrega mental o psíquica
La conseqüència d’una càrrega excessiva de treball és la fatiga, entesa com la

disminució de la capacitat física i mental d’un treballador després d’haver realitzat
una activitat durant un període de temps.
1.3.3 Factors de risc laboral derivats de l’organització del treball
Es refereixen a factors d’organització del treball:
• Ritme de treball
• Estil de comandament
• Estatus social
• Característiques de la tasca per exercir (automatisme)
• Identificació amb la tasca
• Participació, informació i comunicació
Els seus efectes són els més difícils de quantificar, ja que poden manifestar-se com
a problemes d’estrès, fatiga i insatisfacció laboral.
1.4 Drets i deures del treballador en la protecció davant els riscos

laborals
Cada treballador ha de coneixer quins són els seus drets, deures i responsabilitats.
Es per això que a continuació enumerarem quins són els drets del treballador, per
que així poder reclamar quins són els seus drets debant d’una situació laboral.
També els treballadors han de coneixer els seus deures, per coneixer quines són
les actuacions que ha de realitzar en un lloc laboral. Finalment tot dret o deure
comporta una responsabilitat per part del treballador.
• Drets del treballador:
– Tenir protecció eficaç davant dels riscos.

– Ser informat dels riscos i de les mesures de protecció.
– Estar sotmès a un programa de vigilància de la salut.
– Utilitzar sistemes adequats i protegits.
– Utilitzar EPI adequats a la tasca.
– Interrompre el treball davant de riscos greus.
– Realitzar una activitat adequada a la seva condició psicofísica.
– Gaudir d’un sistema de prevenció a l’empresa.
• Deures del treballador:
– Vetllar per la seva seguretat i la dels altres.

– Usar correctament els mitjans i equips de protecció.
– Usar correctament l’equip de treball.
– Emprar correctament els dispositius de seguretat.
– Informar ràpidament sobre situacions que comportin risc.
– Complir les mesures de seguretat establertes.
– Cooperar per garantir condicions laborals segures.
– Rebre la formació pertinent.
• Responsabilitats del treballador:
– Derivades de l’incompliment laboral.

– Derivades d’actuacions culposes amb efectes en l’àmbit civil i/o penal.
1.5 Riscos genèrics i mesures preventives
Tot seguit es representen alguns dels riscos més comuns, les seves mesures
preventives i els símbols més utilitzats per representar alguns dels perills i alguns
dels equips de protecció individuals més utilitzats.
1.5.1 Caiguda de persones a diferent nivell
Un dels perills més habituals és la caiguda de persones des de llocs elevats. A

continuació s’especifiquen els perills associats i les possibles accions preventives.
• Perill: escales fixes i de mà, entresolats, plataformes, buits de muntacàrre-

gues, arbres, etc. (vegeu la figura 1.1).
• Prevenció: Baranes, senyalització, equipaments de treball adequats, EPIS,

etc.
F ig ur a 1 .1 . Perill de
caiguda a un altre nivell
1.5.2 Caiguda de persones al mateix nivell
Uns dels accidents més comuns i als quals menys importància donem són els
que es produeixen a un mateix nivell, ja que comporten pocs danys personals,
generalment. A continuació s’especifiquen els perills associats i les possibles
accions preventives.
• Perill: quan hi ha objectes abandonats als pisos (caixes, ines, materials,

draps, retalls...), cables i/o tubs creuant corredors o zones de pas, estores
o moquetes amb arrugues, paviments amb desnivells o irregulars, presència
d’aigua, oli, etc. (vegeu la figura 1.2).
• Prevenció: orde i neteja, sòls i/o soles de sabata antilliscants.
F igu r a 1. 2 . Perill de caiguda al mateix nivell, ús obligatori de calçat de

seguretat i perill de caigudes per lliscament
1.5.3 Caiguda d’objectes per enderrocament o esfondrament
En el cas de la construcció i en feines en què es manipulen grans càrregues amb

màquines elevadores o en llocs on hi ha càrregues pesants a gran alçària, s’ha
de prevenir una possible caiguda de la càrrega. Hi ha altres perills associats a la
caiguda d’objectes, i un seguit d’accions preventives que podem adoptar, tal com
s’especifica a continuació.
• Perill: estructures elevades, prestatgeries, piles de materials, barandats,

esfondrament de pisos per sobrecàrrega, rases, etc.(vegeu la figura 1.3).
• Prevenció: ordre i apilaments estables, col·locació de les prestatgeries amb

molta càrrega al costat de parets fortes.
F igu r a 1. 3 . Perill de caiguda de càrregues sus-

peses i obligatori l’ús de casc
1.5.4 Caiguda d’objectes en manipulació
La caiguda d’objectes en manipulació no comporta tants danys per a les persones

com la caiguda d’un objecte molt pesant, però no per això és menys important. A
més, cal destacar l’alta freqüència amb què es produeix, motiu pel qual se li dóna
importància en aquest apartat. A continuació s’especifiquen els perills associats i
les possibles accions preventives.
• Perill: la manipulació d’objectes i eines.
• Prevenció: netejar les eines i els objectes, fer servir guants(vegeu la figura
1.4).
F igu r a 1. 4. Perill de caiguda d’objectes i ús

obligatori de guants
1.5.5 Projecció de fragments o partícules
En algunes feines, l’especialista electricista ha de dur a terme les accions de tallar

o esmolar, casos en què apareix el perill. A continuació esmentem el perill i les
prevencions que s’han d’adoptar per evitar accidents per projecció de fragments o
partícules.
• Perill: pols present en els objectes que es manipulen, espurnes d’esmolar,

estelles, etc. (vegeu la figura 1.5).
• Prevenció: ús d’ulleres o pantalles.

Fi gura 1 .5 . Perill de projecció de partícules i

obligatori l’ús d’ulleres
1.5.6 Atrapament o xafada per objectes o entre objectes
Sovint, el tècnic electricista s’ha de bellugar entre màquines dins d’una indústria.
Ha de saber que apropar-se a una màquina pot ser perillós i, encara més, quan és
advertit del perill d’atrapament (vegeu la figura 1.6).
• Perill: engranatges, corrons, corretges de transmissió, arbres de transmissió,

rodes i turbines, transportadors, mecanismes en moviment, cadenes d’arros-
segament, premses, peces pesades, etc.
• Prevenció: els equipaments de treball han de tenir les mesures de seguretat

adequades, per tal d’assegurar un manteniment adequat.
F ig ura 1 .6 . Perill d’a-

trapament
1.5.7 Atrapament o xafada per bolcada de màquines o vehicles
Quan, normalment, una persona no treballa en una zona determinada ha de saber

quins perills hi ha. A continuació s’indiquen els perills i la possible prevenció
d’aquests.
• Perill: girs de carretons elevadors en rampes, excessos de velocitat, treballs

prop de rases o desnivells, etc. (vegeu la figura 1.7).
• Prevenció: no girar en rampes amb carretons elevadors, no circular pels

cantells de rases, respectar la velocitat, disposar de l’ancoratge adequat de
les grues, etc.
Figu r a 1. 7. Perill circu-

lació de carretons
1.5.8 Sobresforços, càrrega física
• Perill: maneig de càrregues a braç, escatat manual, treballs en cadena,

treball en postures inadequades i amb moviments repetitius, etc.
• Prevenció: utilitzar, si és possible, mitjans mecànics; alçar les càrregues

flexionant els genolls i mantenint la columna recta; establir pauses; obtenir
l’ajuda de tercers, etc.
1.5.9 Exposició a temperatures ambientals extremes
L’accés a zones on s’ha de fer un manteniment elèctric, i la temperatura ambient hi

és molt alta o molt baixa, requereix que l’instal·lador estigui preparat per treballar
en aquesta zona i conegui les indicacions necessàries per poder desenvolupar la
feina. A continuació s’especifiquen els perills i la prevenció d’aquests.
• Perill: forns, calderes, foses, túnels, cambres frigorífiques, etc. (vegeu la

figura 1.8).
• Prevenció: beure aigua amb isotònics, per tal d’evitar la deshidratació quan
es treballi a altes temperatures; utilitzar roba adequada en situacions de fred.
Adequar el temps d’exposició.
Fig u ra 1 .8 . Els senyals que estan per ordre: perill de molta baixa temperatura, perill de molt alta
temperatura, utilització d’indumentària especial i ús de protecció per altes temperatures.
1.5.10 Contactes tèrmics
El treball de reparació i instal·lació en indústries ens obliga a conèixer el perill

de treballar al costat de màquines i canonades a altes temperatures. Ara veurem
els perills que es pot trobar un instal·lador en una indústria i les maneres com pot
prevenir un accident.
• Perill: forns, estufes, calderes, canonades, fuites de vapor, líquids calents,

flames, bufadors, metalls en fusió, resistències elèctriques, gasos liquats
(nitrogen, extintors de diòxid de carboni, etc.), instal·lacions frigorífiques,
etc. (vegeu la figura 1.9).
• Prevenció: cobrir les parts calentes amb material aïllant; allunyar-se, si és

possible, dels punts calents; senyalitzar i utilitzar guants o roba adequada,
etc.
F ig ura 1 .9 . ús obliga-
tori de guants.
1.5.11 Contactes elèctrics
Els contactes elèctrics són un dels perills que es troba l’instal·lador, si bé no és el

més freqüent, però és el perill que coneix més bé i del qual està més protegit. A
continuació veurem els perills i les prevencions adoptades.
• Perill: parts actives dels materials i equipaments (cables, clavilles, bases

d’endolls en mal estat, etc.) o en contactar amb masses posades accidental-
ment en tensió (maquinària, eines d’accionament elèctric, etc.) (vegeu la
figura 1.10).
• Prevenció: comprovar el bon estat dels cables, endolls, connexions, etc.; no

efectuar reparacions provisionals, les reparacions les ha de fer un electricista
professional.
Figur a 1. 10 . Ús obligatori de botes aïllants, ús obligatori de guants aïllants

i perill d’electrocució
1.5.12 Exposició a substàncies nocives o tòxiques
En algunes zones és obligatori utilitzar proteccions per evitar la inhalació de

partícules perjudicials per a la salut. Per això, el desconeixement dels productes
químics emmagatzemats i de les reaccions químiques obliga a senyalitzar en la
zona l’obligatorietat de l’ús de mascareta. A continuació podeu veure els perills i
els mètodes de prevenció.
• Perill: ús o manipulació de productes químics, com ara pintures, dissolvents,

pols de sílice, amiant, vapors àcids, monòxid de carboni, clorur de vinil,
fluids frigorífics, formaldehid, fums de soldadura, fitosanitaris, etc. (vegeu
la figura 1.11).
• Prevenció: llegir les etiquetes i demanar les fitxes de seguretat dels

productes per manipular; no fer barreges incontrolades de productes quí-
mics(lleixiu, salfumant); fer ús de les mesures de protecció col·lectiva
(ventilació, etc.) i, si fa al cas, utilitzar l’EPI adequat (màscara de protecció,
etc.).
Fig ur a 1 . 11 . Matèries nocives, productes tòxics i ús obligatori de màscara
1.5.13 Exposicions a radiacions
Quan un instal·lador accedeix a una zona on hi pot haver radiacions ha de ser

conscient dels perills que comporta. A continuació s’esmenten els perills i la
prevenció necessària per evitar els accidents.
• Perill: instal·lacions i treballs on s’empren rajos X (sanitat, assajos no

destructius, etc.), rajos gamma, radiació ultraviolada (soldadura, túnels de
polimerització, cambres de selecció, etc.) (vegeu la figura 1.12).
• Prevenció: utilitzar les mesures de protecció col·lectives i individuals

adequades (apantallaments, màscara, ulleres, guants i roba de protecció).
Senyalitzar les instal·lacions.
F igu r a 1 .1 2 . Perill de radiacions electromagnètiques, perill de camps

magnètics elevats i perill de radiació laser
1.5.14 Atropellaments o cops amb vehicles
De la mateixa manera que una persona que circula pel carrer ha de conèixer els
perills que hi ha, un instal·lador que circula per un entorn industrial o una obra
civil ha de saber que hi ha el perill d’atropellament. Els senyals que ens indiquen
la presència i la circulació de certs vehicles ens informen dels perills (vegeu la
figura 1.13).
• Perill: maneig de tractors, carretons elevadors, carros de transport interior,

pales excavadores i vehicles en general.
• Prevenció: utilitzar roba molt visible; senyalitzar corredors per a vianants

i vehicles; evitar circular o treballar al voltant de maquinària en moviment;
disposar, en la maquinària mòbil, de miralls retrovisors que eviten els punts
morts i miralls convexos en zones de pas.
Fi gu ra 1 . 13 . Perill de circulació de camions,

perill de circulació de carretons
1.6 Protecció col·lectiva i individual
Per protegir un treballador d’un perill es pot fer de dues maneres:
• Equips de protecció individual (EPI): protecció només per a una persona.
• Protecció col·lectiva: protecció per a totes les persones que accedeixen a la

zona de perill.
Els equips de protecció individual sempre van lligats a l’ús del treballador. Si el
treballador no utilitza la protecció individual, queda desprotegit. Però si el que es
fa és protegir amb una protecció col·lectiva, el treballador queda protegit encara
que no adopti les mesures de protecció. Les proteccions individuals s’utilitzen en
treballs en què sigui obligatori utilitzar-les, com per exemple un guants aïllants
elèctricament en reparacions en tensió.
Els equips de protecció individuals són equips que porta l’operari per
protegir-se dels perills a què queda exposat en la seva feina.
Els equips més comuns en un instal·lador autoritzat són els següents:
• Casc de seguretat: per protegir el cap de caigudes d’objectes o cops amb

elements de la construcció.
• Taps: per protegir-se contra sorolls forts de l’entorn.
• Orelleres: per protegir-se contra sorolls molt alts continus i propers.
• Casc antisoroll: combinació de casc i orelleres.
• Ulleres: protecció per als ulls contra radiacions perilloses o contra partícu-
les.
• Pantalla per soldar: protecció imprescindible per a la protecció de la pell de

la cara i la visió, protegeix contra les radiacions UV i les guspires.
• Pantalla de protecció facial: per protegir la cara d’espurnes o petits objectes

que puguin sortir disparats durant la feina de l’operari.
• Equips filtrants de partícules: mascaretes especials destinades a filtrar un

determinat tipus de partícules que floten en l’atmosfera o que poden sortir
disparades en l’execució d’una determinada feina.
• Faixa: element indispensable per aixecar grans càrregues o manipular-les.
• Guants: protecció mecànica i també protecció elèctrica per a les mans.
• Calçat antielectricitat: protecció contra contactes directes o indirectes.
• Botes reforçades: protecció mecànica del peu contra l’esclafament o contra

punxades amb objectes punxants.
• Arnesos, cinturons de subjecció: protecció contra caigudes de grans alça-

des.
1.7 Prevenció dels riscos elèctrics
Els riscos elèctrics derivats del manteniment i l’ús de les instal·lacions elèctriques
d’interior en indústries, comerços i oficines són els mateixos que hi ha en una
altra instal·lació d’interior. Hi ha més perills en una instal·lació industrial que en

qualsevol instal·lació interior. Per evitar qualsevol accident l’instal·lador ha de
prendre algunes mesures de protecció; com l’ús d’equips de protecció individual
i el bon ús de la instal·lació. En les instal·lacions elèctriques els factors de
risc són majoritàriament per contactes elèctrics. És per això que la prevenció
sempre està destinada a evitar el contacte elèctric amb les parts metàl·liques de
la instal·lació susceptibles d’estar en tensió respecte de terra. En el manteniment
de les instal·lacions elèctriques és bàsic i imprescindible tenir coneixement de les
cinc regles d’or.
1.8 Cinc regles d’or
Les cinc regles d’or són accions que ha de fer un instal·lador autoritzat abans
de començar a fer una reparació elèctrica sense tensió.
En instal·lacions d’alta tensió són les regles més importants que s’han de seguir
en termes de seguretat. En instal·lacions interiors de baixa tensió moltes vegades
no podem complir totes les regles, però sempre s’ha d’intentar complir-les totes.
Un reparador d’instal·lacions elèctriques ha de conèixer les cinc regles d’or per
treballar sense tensió i també saber aplicar-les:
1. Obrir amb tall visible totes les fonts de tensió: en primer lloc, sempre
s’ha de tallar el circuit d’una manera que sigui visible. L’accionament de la
palanca d’un magnetotèrmic per desconnectar un circuit és un exemple de
com es pot obrir un circuit de manera visible.
2. Enclavar o bloquejar, si és possible, els aparells de tall: per evitar que una
altra persona torni a tancar el circuit mentre l’operari treballa amb la línia
seccionada, s’ha de bloquejar l’interruptor. Els interruptors magnetotèrmics
d’ús industrial permeten l’enclavament mecànic amb clau.
3. Reconèixer l’absència de tensió: aquest pas és necessari, ja que encara

que en seguir els dos passos anteriors semblaria que no hi hauria d’haver
tensió, pot ser que s’hagi desconnectat una altra línia per equivocació. Per
això és necessari comprovar amb el multímetre si tenim tensió o no.
4. Posar a terra i en curtcircuit totes les fonts de tensió: en cas que

siguin línies molt llargues o línies que alimenten condensadors, s’han de
descarregar cap a terra. El curtcircuit és una mesura més de protecció que fa
que en cas que aparegui accidentalment una tensió en la línia aquesta queda
en curtcircuit i fa saltar les proteccions. El curtcircuit s’ha de fer allunyat
de la zona de treball per evitar cremades provocades pel curtcircuit.
5. Senyalitzar i delimitar la zona: aquesta última mesura és necessària per

evitar l’accés d’altres persones a la zona on s’està fent la reparació. S’han
de posar barreres i cartells que indiquin que es fan reparacions elèctriques

a la zona.
1.9 Receptors elèctrics
Els receptors elèctrics estan classificats en funció de la seva protecció elèctrica en

quatre classes, començant des de la classe 0 fins a la classe 3 (vegeu la taula 1.1).
La classe 0 no té cap tipus de protecció, la protecció de classe 1 té una protecció
mitjançant un conductor de protecció. La classe 2 té una doble protecció i és
per això que no cal conductor de protecció (connexió a terra), ja que no hi ha cap
element metàl·lic que pugui estar en contacte amb les persones. Per últim, la classe
3 tampoc té connexió a terra i a més funciona amb molt baixa tensió de seguretat
(MBTS).
Taul a 1. 1. Classe de protecció dels receptors
Classe 0 Classe I Classe II Classe III
Característiques Sense mitjans de Mitjans de Aïllament Previstos per ser

principals dels protecció (la connexió a terra suplementari però alimentats amb
aparells protecció es basa previstos sense mitjans de tensió de
només en (mitjançant un protecció per seguretat (MBTS)
l’aïllament conductor de posada a terra
funcional) protecció)
Precaucions de Entorn aïllat de Connexió a la No és necessària Connexió a molt

seguretat terra presa de terra de cap protecció baixa tensió de
protecció seguretat
Símbol Classe 0 o sense

indicació
1.10 Factors de risc en instal·lacions elèctriques
En les instal·lacions elèctriques els factors de risc són majoritàriament per con-
tactes elèctrics. És per això que la prevenció sempre estarà destinada a evitar el
contacte elèctric amb les parts metàl·liques de la instal·lació susceptibles d’estar
en tensió respecte de terra. Hi ha altres factors de risc pròpiament elèctrics
que no deriven dels contactes elèctrics, com poden ser les exposicions a camps
electromagnètics intensos.
1.11 Protecció de les instal·lacions contra efectes tèrmics
La majoria de fallades en instal·lacions elèctriques causen incendis. Per evitar que

una instal·lació elèctrica produeixi un incendi és important que les connexions
estiguin ben fetes. També és important que els materials que es fan servir siguin
no propagadors de la flama. En instal·lacions industrials han de coexistir amb
altres instal·lacions no elèctriques. Quan la instal·lació elèctrica ha d’anar al costat
d’una canalització d’aigua calenta, vapor o altre fluid a temperatures altes, aquesta
instal·lació ha d’estar convenientment protegida contra les temperatures altes amb
els mètodes següents:
• Pantalla de protecció calorífuga.
• Allunyament suficient de les fonts de calor.
• Elecció de la canalització adequada que suporti els efectes nocius que es

puguin produir.
• Modificació del material aïllant que s’ha de fer servir.
Aquestes mesures són les que ens marca l’REBT a la ITC BT 21.
1.11.1 Materials elèctrics davant el foc
Amb el reglament electrotècnic de baixa tensió és obligatori l’ús de cables no

propagadors de la flama i de baixa opacitat. Les canalitzacions elèctriques també
han de ser no propagadores de la flama.
També és molt important que els conductors i canalitzacions no generin fums de

gran opacitat, ja que podrien fer que les sortides d’emergència no fossin visibles.
En instal·lacions en locals de concurrència pública i en instal·lacions industrials
on el projecte ho especifiqui s’ha de fer la instal·lació elèctrica amb conductors
lliures d’halògens, no propagadors de la flama i fums d’opacitat reduïda.
Cable de General Cable RZ1
1.12 Índex de protecció (IP)
L’índex de protecció és un sistema de codificació per indicar els graus de

protecció proporcionats per l’embolcall contra l’accés a les parts perilloses,
contra la penetració de cossos sòlids estranys, contra la penetració d’aigua i
per subministrar informació addicional unida a la protecció referida.
El codi IP està format per dos nombres d’una xifra cadascun, situats immediata-
ment després de les lletres “IP”, i independents l’un de l’altre. El nombre que
va en primer lloc, normalment denominat “primera xifra característica”, indica la
protecció de les persones contra l’accés a parts perilloses (típicament parts sota
tensió o peces en moviment que no siguin eixos rotatius i anàlegs), i limita o
impedeix la penetració d’una part del cos humà o d’un objecte agafat per una
persona, i garanteix simultàniament la protecció de l’equip contra la penetració
de cossos sòlids estranys. La primera xifra característica està graduada de 0 (zero)
a 6 (sis) i a mesura que va augmentant el valor d’aquesta xifra, indica que el cos
sòlid que l’embolcall deixa penetrar és menor (vegeu la taula 1.2).
Taul a 1. 2. Graus de protecció indicats per la primera xifra característica
Xifra Descripció abreviada Indicació breu sobre els

objectes que no poden penetrar
en l’embolcall
0 No protegida Sense protecció particular
1 Protegida contra cossos sòlids de Cossos sòlids amb un diàmetre

més de 50 mm superior a 50 mm

més de 12 mm superior a 12 mm

més de 2,5 mm superior a 2,5 mm

més d’1 mm superior a 1 mm
5 Protegida contra penetració de No s’impedeix totalment l’entrada

pols de pols, però la pols no hi entra
en quantitat suficient per arribar a
perjudicar el funcionament
satisfactori de l’equip.
6 Totalment estanc a la pols Cap entrada de pols
El nombre que va en segon lloc, normalment denominat “segona xifra caracterís-

tica” (vegeu la taula 1.3), indica la protecció de l’equip a l’interior de l’embolcall
contra els efectes perjudicials causats per la penetració d’aigua. La segona xifra
característica està graduada de manera similar a la primera, de 0 (zero) a 8 (vuit).
A mesura que en va augmentant el valor, la quantitat d’aigua que intenta penetrar
a l’interior de l’embolcall és més gran i també es projecta en més direccions (xifra
1 caiguda de gotes en vertical i xifra 4 projecció d’aigua en totes direccions).
Taul a 1. 3. Graus de protecció indicats per la segona xifra característica

en l’embolcall
0 No protegida Sense protecció particular
1 Protegida contra la caiguda La caiguda vertical de gotes

vertical de gotes d’aigua d’aigua no ha de tenir efectes
perjudicials.
2 Protegida contra la caiguda de La caiguda vertical de gotes

gotes d’aigua amb una inclinació d’aigua no ha de tenir efectes
màxima de 15º perjudicials quan l’embolcall està
inclinat fins a 15º respecte de la
posició normal.

en l’embolcall
3 Protegida contra la pluja fina L’aigua polvoritzada de pluja que

(polvoritzada) cau en una direcció que forma un
angle de fins a 60º amb la vertical
no ha de tenir efectes perjudicials.
4 Protegida contra dolls d’aigua L’aigua projectada en totes

direccions sobre l’embolcall no ha
de tenir efectes perjudicials.
5 Protegida contra dolls d’aigua L’aigua projectada amb l’ajuda

d’un broc, en totes les direccions,
sobre l’embolcall, no ha de tenir
efectes perjudicials.
6 Protegida contra forts dolls Sota els efectes de forts dolls

d’aigua o contra mar gruixuda d’aigua o amb mar gruixuda,
l’aigua no ha de penetrar en
l’embolcall en quantitats
perjudicials.
7 Protegida contra els efectes de la Quan se submergeix l’embolcall

immersió en aigua en unes condicions de
pressió i amb una duració
determinada, no ha de ser
possible la penetració d’aigua en
l’interior de l’embolcall en
quantitats perjudicials.
8 Protecció contra la immersió L’equip és adequat per a la

prolongada immersió prolongada en aigua
sota les condicions especificades
pel fabricant.
Addicionalment, de manera opcional i per tal de proporcionar informació suple-

mentària sobre el grau de protecció de les persones contra l’accés a parts perilloses,
pot complementar-se el codi IP amb una lletra col·locada immediatament després
de les dues xifres característiques. Aquestes lletres addicionals (A, B, C o D), a
diferència de la primera xifra característica que proporciona informació de com
l’embolcall prevé la penetració de cossos sòlids, proporcionen informació sobre
l’accessibilitat de determinats objectes o parts del cos a les parts perilloses a
l’interior de l’embolcall (vegeu la taula 1.4).
Taul a 1. 4. Descripció de la protecció proporcionada per les lletres addicionals
Lletra L’embolcall impedeix accedir a parts perilloses

amb:
A Una gran superfície del cos humà, com podria ser la

mà (però no impedeix la penetració deliberada).
Prova amb: esfera de 50 mm.
B Els dits o objectes anàlegs que no excedeixin una

longitud de 80 mm.
Prova amb: dit de 12 mm de diàmetre i 80 mm de
longitud.
C Eines, filferros, etc. amb diàmetre o espessor

superior a 2,5 mm.
Prova amb: vareta de 2,5 mm de diàmetre i 100 m de
longitud.
D Filferros o cintes amb una espessor superior a 1 mm.
Prova amb: vareta d’1 mm de diàmetre i 100 mm de

longitud.
En ocasions, alguns embolcalls no tenen especificada una xifra característica, bé

perquè no és necessària per a una aplicació concreta, bé perquè no han estat
assajats en aquest aspecte. En aquest cas, la xifra característica corresponent
se substitueix per una “X”, com per exemple, IP2X, que indica que l’embolcall
proporciona una determinada protecció contra la penetració de cossos sòlids, però
que no ha estat assajat referent a la protecció contra la penetració de l’aigua. Pot
donar-se el cas que un determinat embolcall proporcioni dos graus de protecció
diferents en funció de la posició de muntatge. Si aquest fos el cas, sempre
s’ha d’indicar aquest aspecte en les instruccions que subministri el fabricant. El
marcatge del grau de protecció IP en els embolcalls sol adoptar la forma de les
mateixes xifres, per exemple “IP 54”. No obstant això, en algunes ocasions les
xifres característiques poden substituir-se per símbols, com s’indica en la taula
1.5 següent.
Taul a 1. 5. Símbols utilitzats normalment per als graus de protecció
IP5X Malla sense requadre
IP6X Malla amb requadre
IPX1 Una gota
IPX3 Una gota dintre d’un requadre
IPX4 Una gota dintre d’un triangle
IPX5 Dues gotes, cadascuna dintre d’un triangle
IPX7 Dues gotes
IPX8 Dues gotes seguides d’una indicació de la profunditat

màxima d’immersió en metres
1.13 Grau de protecció (IK)
El grau de protecció és un sistema de codificació per indicar el grau de

protecció proporcionat per l’embolcall contra els impactes mecànics nocius,
de manera que salvaguarda els materials o equips que hi ha a l’interior.
El codi IK es designa amb un nombre graduat de zero (0) a deu (10); a mesura
que el nombre va augmentant indica que l’energia de l’impacte mecànic sobre
l’embolcall és més gran. Aquest nombre sempre es mostra format per dues xifres.
Per exemple, el grau de protecció IK 05 indica únicament que és el número 5.
Malgrat que aquest és un sistema que pot utilitzar-se per a la gran majoria dels tipus
d’equips elèctrics, no es pot suposar que tots els graus de protecció possibles siguin
aplicables a tots els equips elèctrics. Generalment, el grau de protecció s’aplica a
l’embolcall íntegrament. Si alguna part d’aquest embolcall té un grau de protecció
diferent, s’ha d’indicar per separat en les instruccions o documentació del fabricant
de l’embolcall. En la taula 1.6 s’indiquen els diferents graus de protecció *IK amb
l’energia de l’impacte associada a cadascun. També s’indica l’equivalència en pes
i altura de caiguda de la peça que colpeja sobre l’embolcall, de manera que, per
exemple, un grau de protecció IK 07 és aquell en el qual l’embolcall, en els punts

que es consideressin més febles, suportaria un impacte d’una peça de poliamida o
d’acer arrodonida, de 500 g de pes, que caigués des d’una altura de 400 mm.
Tau la 1.6 . Graus de protecció IK
Grau IK IK00 IK01 IK02 IK03 IK04 IK05 IK06 IK07 IK08 IK09 IK10
Energia – 0,15 0,2 0,35 0,5 0,7 1 2 5 10 20

(J)
Massa i – 0,2 kg 0,2 kg 0,2 kg 0,2 kg 0,2 kg 0,5 kg 0,5 kg 1,7 kg 5 kg 5 kg

alçada 70 mm 100 mm 175 mm 250 mm 350 mm 200 mm 400 mm 295 mm 200 mm 400 mm
de la
peça de
colpeig
2. Sistemes i elements de protecció elèctrica en instal·lacions

interiors de locals, oficines i indústries
Les instal·lacions elèctriques tenen associat, en general, dos tipus de risc: un

d’electrocució de les persones o animals domèstics i l’altre d’incendi. Així doncs,
podem parlar de mesures de protecció cap a les persones i animals o de la protecció
de les instal·lacions. És possible reduir aquest risc si fem una instal·lació ben
dissenyada i si hi fem revisions periòdicament. El compliment del reglament
electrotècnic per a baixa tensió garanteix la seguretat en el disseny. Però és feina
del bon instal·lador fer el manteniment de les instal·lacions que així ho requereixen.
En les instal·lacions de locals, oficines i indústries, s’ha de tenir més cura a
l’hora d’escollir les proteccions, ja que una mala protecció pot provocar danys
molt importants. La protecció contra el xoc elèctric és la manera de protegir les
persones i animals domèstics contra l’electrocució.
2.1 Protecció contra xoc elèctric
L’única manera que una persona pot patir un xoc elèctric és si dues parts del seu
cos estan sotmeses a diferents potencials elèctrics. Si evitem que es produeixi
aquesta diferència de potencial, protegim la persona contra un xoc elèctric. Quan
una persona entra en contacte amb una part de la instal·lació sotmesa a un potencial
elèctric, direm que ha efectuat un contacte elèctric. Els contactes elèctrics poden
ser de dos tipus:
• Contacte directe: contacte de persones o animals amb parts actives dels

materials i equips.
• Contacte indirecte: contacte de persones o animals domèstics amb parts que

s’han posat sota tensió com a resultat d’una fallada de l’aïllament.
2.1.1 Protecció contra contactes directes
Per poder protegir una persona contra l’electrocució derivada d’un contacte directe
hem d’impedir que la persona pugui tocar la part activa en qüestió de forma
accidental. Per aquest motiu podem evitar un contacte directe, segons l’REBT
ITC-BT-24, de les maneres següents:
• Protecció per aïllament de les parts actives.
• Protecció mitjançant barreres o embolcalls.

• Protecció mitjançant obstacles.
• Protecció per ubicació fora de l’abast per allunyament.
2.1.2 Protecció contra contactes indirectes
Un contacte indirecte es produeix en tocar una part de la instal·lació no activa i

que està sotmesa a una tensió o potencial respecte de terra, de manera accidental.
Aquest potencial s’anomena tensió de contacte (Uc). Entre els tipus de protecció
per evitar el contacte indirecte, tenim les anomenades proteccions per eliminació
del risc d’electrocució i els sistemes per tall automàtic de l’alimentació.
Sistemes de protecció per eliminació de risc d’electrocució
Consisteixen a eliminar el risc d’electrocució, de manera que és molt poc probable

que es produeixi un accident per contacte indirecte. Es pot eliminar el risc si tenim
la seguretat que no pot aparèixer mai una tensió de contacte perillosa.
La tensió de contacte (Uc) apareix entre parts accessibles simultàniament,

quan hi ha una fallada de l’aïllament.
a) Protecció per connexió equipotencial local no connectada a terra
Podem assegurar que no hi ha una diferència de potencial entre les masses i les
altres parts conductores de la instal·lació si totes les parts de la instal·lació tenen el
mateix potencial. Ho podem aconseguir mitjançant una connexió equipotencial.
La connexió equipotencial és una connexió elèctrica que posa al mateix

potencial, o a potencials pràcticament iguals, les parts conductores
accessibles i els elements conductors.
Aquest sistema de protecció consisteix a connectar totes les masses i tots el ele-
ments conductors que siguin simultàniament accessibles mitjançant un conductor
d’equipotencialitat.
La connexió equipotencial local feta d’aquesta manera no ha d’estar connectada a

terra, ni directament ni a través de masses o elements conductors.
S’han d’adoptar disposicions per assegurar l’accés de persones a l’emplaçament

considerat sense que estiguin exposades a una diferència de potencial perillosa.
La norma UNE 20460 4-41
enuncia el conjunt de b) Protecció per separació de circuits
prescripcions que ha de
garantir aquesta protecció.
En cas que el circuit separat només alimenti un aparell, les masses del circuit no
han d’estar connectades a un conductor de protecció. En el cas d’un circuit separat
que alimenti molts aparells, s’han de satisfer les prescripcions següents:
• Les masses del circuit separat s’han de connectar entre si mitjançant conduc-
tors d’equipotencialitat aïllats, no connectats a terra. Aquests conductors no
s’han de connectar ni a conductors de protecció ni a masses d’altres circuits
ni a elements conductors.
• Totes les bases de preses de corrent han d’estar proveïdes d’un contacte
de terra, que ha d’estar connectat al conductor d’equipotencialitat descrit a
l’apartat anterior.
• Tots els cables flexibles d’equips que no siguin de classe II han de tenir un
conductor de protecció utilitzat com a conductor d’equipotencialitat.
• En cas que hi hagi dos errors francs que afectin dues masses i que estiguin
alimentats per dos conductors de polaritat diferent, hi ha d’haver un dispo-
sitiu de protecció que garanteixi el tall del subministre en un temps com a
màxim igual al que indica la taula 2.1:
Taul a 2. 1. Temps màxim d’interrupció dels dispositius de protecció
Uo (V) Temps d’interrupció (s)
230 0,4
400 0,2
>400 0,1
c) Sistema de protecció per a l’ús d’equips de classe II o per a aïllament

equivalent
L’aïllament de classe II d’un material elèctric consisteix a protegir contra xocs

elèctrics mitjançant un doble aïllament o aïllament reforçat. Aquestes mesures no
suposen la utilització del sistema de posada a terra per a la protecció i no depenen
de les condicions de la instal·lació. S’assegura aquesta protecció per:
• Utilització d’equips amb un aïllament doble o reforçat (classe II).
• Conjunts d’aparellatge construïts en fàbrica i que tinguin aïllament equiva-

lent (doble o reforçat).
• Aïllaments suplementaris muntats en el curs de la instal·lació elèctrica que

aïllin equips elèctrics que tinguin únicament un aïllament principal.
El símbol que s’utilitza per

• Aïllaments reforçats muntats en el curs de la instal·lació elèctrica que aïllin expressar la presència d’un
doble aïllament és un
les parts actives descobertes, quan per construcció no sigui possible utilitzar quadrat dins d’un altre
quadrat.
un doble aïllament.
Un material elèctric de classe II no té cap connexió a terra, ja que el seu

doble aïllament no deixa accedir la persona a les parts metàl·liques del material,
susceptibles d’estar sotmeses a un potencial elèctric perillós.
2.1.3 Sistemes de protecció per tall automàtic de l’alimentació
Aquest tipus de protecció per si sol no té sentit, sinó que ha d’anar combinat
amb el sistema de connexió a terra de la instal·lació. Consisteix a tallar el
subministrament elèctric en el moment en què es produeix un contacte indirecte.
El dispositiu que s’encarregarà de tallar el subministrament dependrà de l’esquema
de distribució de l’energia elèctrica. Els esquemes de distribució es defineixen en
funció del següent:
• Connexions a terra del neutre de la xarxa d’alimentació.
• Connexió de les masses de la instal·lació receptora a terra.

En la ITC BT 08 es
defineixen aquest tipus de
sistemes de connexió del
neutre i de les masses en Els esquemes de distribució es denominen amb un codi de lletres, que tenen el
les xarxes de distribució
d’energia elèctrica. significat següent:
A la Norma UNE
20460-4-41:1998 La primera lletra: es refereix a la situació de l’alimentació respecte de terra.
s’especifica més sobre les
proteccions contra els xocs
elèctrics.
• T = Connexió directa d’un punt d’alimentació a terra.
• I = Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte de terra o

connexió d’un punt a terra mitjançant una impedància.
La segona lletra: es refereix a la situació de les masses de la instal·lació receptora

respecte de terra.
• T = Masses connectades directament a terra, independentment de l’eventual

posada a terra de l’alimentació.
• N = Masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a terra

(en corrent alterna, aquest punt és normalment el neutre).
Altres lletres (eventuals): es refereixen a la situació relativa del conductor neutre

i el conductor de protecció.
• S = Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors

separats.
• N = Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor

(conductor CPN).
a) Esquema TN
Els esquemes TN tenen el neutre connectat directament a terra i les masses de la

instal·lació receptores connectades en aquest mateix punt, mitjançant conductors
de protecció. Es distingeixen tres tipus d’esquemes TN segons la disposició
relativa del conductor neutre i del conductor de protecció:
Esquema TN-S: en què el conductor neutre i el de protecció són diferents en tot

l’esquema (figura 2.1).
F ig ur a 2 . 1 . Esquema TN-S
Esquema TN-C: en què el conductor neutre i el de protecció són un únic conductor

(CPN) (figura 2.2).
F ig ur a 2 . 2 . Esquema TN-C
En aquests tipus d’esquema

les derivacions són
curtcircuits.
La protecció s’assegura amb un curtcircuit quan apareix un defecte cap a la
massa del receptor. El tall es produeix quan es produeix un primer defecte. Les
proteccions i les seccions dels conductors s’han de dissenyar de manera que si es
produeix una fallada en qualsevol punt de la instal·lació, d’impedància molt baixa,
entre un conductor de fase i el conductor de protecció o una massa, el tall automàtic
s’efectuï en un temps igual, com a màxim, al valor especificat, i es compleixi la
condició següent:
Z s · I a = U0
On:
• Zs és la impedància del bucle de defecte.
• Ia és el corrent que assegura el funcionament del dispositiu de tall automàtic

en un temps com a màxim igual al definit en la taula 2.1. En cas de fer servir
un dispositiu de corrent diferencial-residual, Ia és el corrent diferencial
assignat.
• U0 és la tensió nominal entre fase i terra, valor eficaç en corrent altern.
La impedància de bucle de defecte (Zs) és la suma de les impedàncies que

es va trobant el corrent de defecte al seu pas.
En l’esquema TN poden utilitzar-se els dispositius de protecció següents:
• Fusibles o interruptors automàtics.
• Dispositius de protecció de corrent diferencial-residual. (Aquesta protecció

no es pot fer servir quan hi ha el conductor CPN.)
Esquema TN-C-S: en què el conductor neutre i el de protecció són un únic

conductor (CPN) i en un punt de la instal·lació se separen en dos conductors
separats.
b) Esquema TT
L’esquema TT té un punt de l’alimentació, generalment el neutre o compensador,

connectat directament a terra. Les masses de la instal·lació receptora estan
connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació
Figu r a 2 . 3 . Esquema TT
c) Esquema IT
Aquest tipus d’esquema té un neutre aïllat de terra o connectat mitjançant una

impedància de valor alt. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades
a terra. En cas que hi hagi un primer defecte, el corrent és molt petit i no
és necessari tallar-lo immediatament. Aquest corrent pot ser detectat per un
controlador d’aïllament que actuï sobre un senyal acústic o visual. D’aquesta
manera queda advertit l’usuari de la instal·lació que hi ha un defecte cap a terra.
Si un altre receptor pateix un defecte (segon defecte), llavors s’ha d’interrompre
l’alimentació. Les condicions de tall per al segon defecte depenen de la distribució
o no del neutre:
• Quan les masses estan posades a terra separadament, s’apliquen les regles
de l’esquema TT.
• Quan les masses estan interconnectades (conductor CPN), s’aplicaran les

mateixes regles que en l’esquema TN, amb protecció mitjançant un dis-
positiu contra sobreintensitats, de manera que compleixi les condicions
següents:
Z s · I a = U0
On:
• Zs és la impedància del bucle de defecte.
• Ia és el corrent que assegura el funcionament del dispositiu de tall automàtic

en un temps com a màxim igual al definit en la taula 2.1. En cas de fer servir
un dispositiu de corrent diferencial-residual, Ia és el corrent diferencial
assignat.
• U0 és la tensió nominal entre fase i terra, valor eficaç en corrent altern.
Aquest tipus d’esquema s’utilitza majoritàriament en indústries.
2.2 Protecció de les instal·lacions
Una de les finalitats de protegir una instal·lació és indirectament la protecció

de les persones i els animals domèstics. En el sector industrial s’han d’afegir
també les condicions adverses a què poden estar sotmeses les línies, com poden
ser temperatures molt altes o molt baixes, atmosferes amb gasos corrosius, etc.
La forma de fer la instal·lació i el tipus de canalització també influeixen en
l’escalfament dels circuits. Un escalfament excessiu d’un circuit pot provocar la
pèrdua d’aïllament i, per tant, provocar un curtcircuit. Aquest pot ser el detonant
d’un incendi. Aquí radica la importància d’un bon disseny de la instal·lació i
del dimensionament correcte de la instal·lació mateixa. I tot això per evitar un
sobreescalfament de les línies. És de vital importància prestar molta atenció al
dimensionament de les línies i el disseny de la instal·lació en general, per poder

evitar un sobreescalfament dels conductors.
Una sobreintensitat és un augment del corrent elèctric, que circula per un

conductor, i que se situa per sobre del valor normal de funcionament de la
línia.
Hi ha dues maneres de provocar una sobreintensitat:
• Sobreintensitat per sobrecàrrega.
• Sobreintensitat per curtcircuit.
2.2.1 Sobreintensitat per sobrecàrrega
La sobrecàrrega es produeix per una demanda de consum elèctric superior al que

normalment ofereix aquesta línia i que supera el 80% del valor de corrent màxim
admissible dels conductors.
El corrent màxim admissible és el corrent màxim que pot suportar

l’aïllament d’un conductor, a partir del qual l’aïllament comença a deteriorar-
Actualització se i perdre les seves qualitats.
Les taules de corrent màxim
admissible de l’REBT de l’any
2002 es van actualitzant en la Per determinar quin és el valor del corrent màxim admissible d’un conductor,
norma UNE 20.460-5-523. La
darrera actualització es va fer primer s’ha de tenir coneixement de la manera com s’ha d’instal·lar i del tipus de
l’any 2004.
canalització. A la norma UNE 20.460-5-523 s’especifiquen quins són els corrents
màxims admissibles per a cada tipus d’instal·lació i per a cada tipus de cable. Un
conductor tripolar instal·lat a l’aire lliure, soterrat dins d’un tub o encastat a la
paret dins d’una canalització no té en cap cas la mateixa capacitat de dissipació de
Corrents màxims
calor. Per tant, el seu valor de corrent màxim admissible serà diferent per a cada
admissibles cas.
A la ITC BT 06 trobareu els
corrents màxims admissibles per
a conductors instal·lats de Per saber si una línia està sobrecarregada podem calcular el factor de càrrega
manera aèria. A la ITC BT 07
trobareu les taules dels corrents (fc). És la relació que hi ha entre el corrent previst i el corrent màxim admissible.
màxims admissibles per a cables
soterrats. A la ITC BT 19 Aquest factor no ha de superar el valor de 0,8. Si en la fase de disseny trobem que
trobareu la taula dels corrents
màxims admissibles per a
una línia està sobrecarregada hem d’augmentar-ne la secció. D’aquesta manera
instal·lacions interiors. augmenta el corrent màxim admissible i, així, disminueix el factor de càrrega.
Exemple de càlcul de factor de càrrega d’un conductor
Per una línia que alimenta una màquina circula un corrent de 14,5 A. El conductor de la
línia és multiconductor tripolar d’aïllament de PVC i d’una secció de 2,5 mm2 . Està instal·lat
dins de tub en muntatge superficial, mètode d’instal·lació B2. Calculeu quin és el factor de
càrrega de la línia.
I
fc =
Imax
14, 5 A
fc = = 0, 83
17, 5 A
Això vol dir que la línia està carregada en un 83% del corrent màxim que pot suportar.
Aquesta línia està una mica sobrecarregada.
2.2.2 Sobreintensitat per curtcircuit
Una sobreintensitat generada per un curtcircuit pot provocar danys seriosos en la

instal·lació i pot ser el començament d’un incendi. Hi ha molts factors que poden
provocar un curtcircuit, però generalment són produïts per un deteriorament de
l’aïllament de les línies. En les instal·lacions interiors, el càlcul de corrent de
curtcircuit es calcula tenint en compte un defecte entre fase i terra, com a cas
més desfavorable, i es considera insignificant la inductància del cable. També
es considera que el començament de la instal·lació dels usuaris és 0,8 vegades
la tensió de subministrament. Amb aquestes consideracions tenim l’expressió
següent per calcular el corrent de curtcircuit:
0, 8 · U
Icc =
R
On:
• Icc és la intensitat de curtcircuit màxima en el punt considerat.
La comprovació d’una línia

per curtcircuit té molta
• U és la tensió d’alimentació entre fase i neutre (230 V). importància en circuits molt
curts, en què la resistència
és molt petita.
• R és la resistència del conductor de fase entre el punt considerat i l’alimen-

tació.
Exemple de càlcul de corrent de curtcircuit en un quadre de comandament i protecció

d’una indústria
Es desitja calcular el corrent de curtcircuit en un quadre de comandament i protecció d’una

indústria. Des del quadre de protecció i mesura fins al quadre de comandament i protecció
hi ha una longitud de 50 m i la secció de la línia és de 16 mm2 .
ρ·l
R=
s
Els analitzadors de xarxes
poden calcular el corrent de
0, 018 Ω · mm2 /m · 50 m curtcircuit previst en el punt
R= = 0, 056 Ω
16 mm2 de mesura.
0, 8 · 230 V
Icc = = 3286 A
0, 056 Ω
El corrent de curtcircuit sempre s’expressa en kiloamperes (kA). Són valors molt grans de
corrent, hem d’evitar que durin gaire temps i hem de poder tallar el circuit amb un aparell
que sigui capaç de suportar aquests corrents i extingir-los sense cap complicació.
2.3 Elements de protecció contra sobreintensitats
La finalitat dels dispositius de protecció contra sobreintensitats és protegir la

instal·lació. Les proteccions contra sobreintensitats poden ser només per protegir
contra una sobrecàrrega, només per protegir contra un curtcircuit o, fins i tot,
totes dues sobreintensitats. Podem utilitzar diferents tipus de protecció contra
sobreintensitats:
• Fusibles i interruptors fusibles.
• Interruptors magnetotèrmics.
2.3.1 Fusibles
El dispositiu de protecció més antic és el fusible. A la indústria és molt utilitzat

el fusible i els interruptors fusibles com els de la figura 2.4.
El fusible és un dispositiu de protecció que s’utilitza per protegir les instal·lacions

contra sobrecàrregues o un curtcircuit.
F i g ura 2 .4 . Fotografia de fusibles industrials de fulla (gG)
Components d’un fusible
Un fusible està compost dels elements següents:
• Cos del fusible: part externa del fusible que suporta els contactes i els
elements de fusió. Pot ser de vidre o de ceràmica.
• Material de rebliment: sorra de quars o silícica que té com a funcions

l’extinció de l’arc elèctric i la dissipació de la calor.
• Contactes del cartutx fusible: elements que connecten el filament amb la

base fusible.
• Element de fusió o element fusible: cinta de coure o plata, amb reduccions

de secció per afavorir la fusió en aquests punts. En el filament també hi
ha uns punts de soldadura que serveixen per assegurar la fusió en cas de

sobrecàrrega.
• Indicador de fusió i/o percussor: testimoni que el fusible s’ha fos. El color
de l’indicador està relacionat amb l’amperatge del fusible. El percussor
és un element que actua quan el filament s’ha fos i proporciona actuació
mecànica.
La base fusible
La base fusible està formada per un suport que conté els contactes per al cartutx
fusible i els borns per connectar l’element protector a la instal·lació mitjançant
cargols i terminals.
Funcionament del fusible
Un fusible està format per un filament d’un material conductor pel qual passa
el corrent de la línia. Quan apareix un corrent molt alt el filament s’escalfa
fins a arribar a la temperatura de fusió. Les seccions reduïdes del fusible fonen
simultàniament, i divideixen l’arc elèctric en petits arcs, amb la qual cosa es
garanteix l’extinció ràpida i eficaç. El filament queda dividit en petits fragments,
de manera que el circuit queda obert i sense continuïtat elèctrica. Un cop el
filament s’ha fos no es pot reparar el fusible i s’ha de canviar per un fusible nou.
Característiques del fusible
Les característiques electriques dels fusibles s’han de coneixer per poder escollir
el millor fusible per protegir la nostra instal·lació.
Les característiques elèctriques les donen els paràmetres següents:
• Tensió nominal (Un): tensió màxima de funcionament del fusible en valor

eficaç.
• Intensitat nominal (In): intensitat que pot suportar de manera indefinida en

condicions normals sense que es deteriori el filament. Correspon al calibre
del fusible.
• Intensitat de no-fusió (Inf): valor del corrent que el filament pot suportar
durant un temps determinat sense fondre.
• Intensitat de fusió (If): valor del corrent que provoca la fusió en un temps
convencional.
• Poder de tall (I1): intensitat que és capaç de tallar sota la tensió especificada
sense que es deteriori el cartutx. El valor d’aquest corrent és al voltant del
kA.
• Corba de fusió: corba característica del fusible en què els eixos són el temps
i la intensitat. En la figura 2.5 podem veure una corba característica amb
els valors més significatius.
F igu ra 2 .5 . Corba temps-intensitat d’un fusible
Tipus de fusibles
Els fusibles es poden classificar per la seva forma i per l’element que protegeixen.
Per la forma que tenen poden ser de tres tipus:
• Tipus de fulla (NH) d’alta capacitat de ruptura
• Tipus cilíndrics
• Tipus d’ampolla (D) o (DO)
Els tipus de fusibles també es poden classificar per l’element que protegeixen i
estan determinats per dues lletres. La primera lletra determina què fa el fusible
dins de la instal·lació. La segona lletra indica l’element que protegeix.
a) Primera lletra:
• g: fusibles d’ús general que protegeixen de sobrecàrrega i de curtcircuit.
• a: fusibles d’acompanyament que només protegeixen d’un curtcircuit.
b) Segona lletra:
• G: protecció de conductors.
• M: protecció de motors.
• B: protecció de línies molt llargues.
• D: protecció amb disjuntors.
• R: protecció de semiconductors (fusibles ràpids).

• C: protecció de condensadors.
• Tr: protecció de transformadors.
c) Exemples:
• gTr: fusible d’ús general per protegir transformadors.
• gG: els antics gL són fusibles d’ús general (protecció de conductors).
• gR: fusibles d’ús general ultra ràpids per protegir semiconductors.
Elecció d’un fusible
Per escollir un fusible és important conèixer el corrent màxim que pot suportar
l’aparell que ha de protegir i també quina serà la intensitat del corrent que
circularà amb normalitat per la línia que alimenta l’aparell per protegir (intensitat
de disseny). Per escollir el corrent nominal d’un fusible és necessari que el corrent
de disseny quedi per sota seu i que el corrent màxim que pot aguantar l’element
que s’ha de protegir sigui superior al corrent nominal.
Selectivitat en fusibles
Es parla de selectivitat entre fusibles quan queda assegurada la protecció d’un

circuit, en cas de sobreintensitat, i no afecta el circuit general. Quan s’instal·la un
fusible general i en les derivacions posteriors fem servir també fusibles per protegir
un circuit o una màquina, s’ha d’estar segur que són selectius. Si no són selectius
pot ser que el fusible general fongui el primer i deixi sense subministrament
elèctric la resta de circuits o derivacions. Per poder aconseguir la selectivitat entre
dos fusibles s’ha d’escollir mirant les corbes característiques I2 t. En aquestes
gràfiques podem saber quina quantitat d’energia deixarà passar el fusible i, per
tant, l’energia calorífica que dissiparà la línia que protegeix. Amb la gràfica de
la figura 2.6 podem saber quin és el valor de I2 t en el moment del prearc i en
quin valor de I2 t funciona el fusible. Per tant, dos fusibles són selectius si el valor
de I2 t de prearc del fusible de més calibre no coincideix amb el valor de I2 t de
funcionament del fusible aigües avall.
F igu r a 2. 6 . corba característica I2 t
F igu ra 2 .7 . Detall de la gràfica I2 t d’un fusible

Per tant, a la figura 2.7 es pot assegurar la selectivitat del fusible de 80 A amb
els fusibles de 40 A i els de calibre inferior, però no és selectiu amb el de 50 ni
tampoc amb el de 63 A.
2.3.2 Interruptor magnetotèrmic
L’interruptor magnetotèrmic és un dispositiu de tall que té la capacitat de detectar

una sobrecàrrega o un curtcircuit i poder tallar la continuïtat del circuit en un temps
extremadament curt. Després de tallar el circuit és pot tornar a restablir el pas del
corrent si rearmem l’interruptor. El rearmament pot ser manual o automàtic. Per
detectar una sobrecàrrega fa servir una làmina bimetall i per detectar un curtcircuit
té un electroimant. En els quadres de comandament i protecció sempre s’utilitza
un interruptor magnetotèrmic general, anomenat interruptor general automàtic
(IGA), és l’element protector de tot el quadre. Els interruptors magnetotèrmics
que s’utilitzen per protegir un receptor o un circuit de la instal·lació s’anomenen
petits interruptors automàtics (PIA). Tots dos són interruptors magnetotèrmics
amb finalitats totalment diferents.
Components d’un interruptor magnetotèrmic
L’interruptor magnetotèrmic està compost per les parts internes següents (vegeu
la figura 2.8):
• Carcassa: normalment de plàstic i formada per dues meitats. És la part que

suporta tots els elements que formen l’interruptor magnetotèrmic.
• Borns de connexió: per a cada pol hi ha dos borns de connexió, un d’entrada

i un de sortida. Al born d’entrada connectem l’alimentació i al born de
sortida, el circuit que s’ha de protegir.
• Palanca de rearmament: permet la connexió i desconnexió manual de

l’interruptor.
• Bobina magnètica: bobina de coure aïllat amb una secció molt gran i poques
espires. En el nucli hi ha un cilindre d’acer mòbil desplaçat gràcies a la força
d’una molla. Aquest cilindre és el percussor que acciona el mecanisme de
la palanca de rearmament i així queda obert el circuit.
• Làmina bimetall: element format per dues làmines unides de diferent tipus
de metall que presenten diferents coeficients de dilatació.
• Cambra d’extinció: zona formada per plaques metàl·liques separades elèc-

tricament, encarregades de separar un arc elèctric en petits arcs elèctrics
més fàcils d’extingir.
• Contactes: hi ha dos contactes, un de fix i un de mòbil. Els contactes són els

elements encarregats d’obrir i tancar el circuit elèctric. El contacte mòbil
està accionat per un mecanisme.
F igu ra 2 .8 . Parts d’un interruptor magnetotèrmic
Funcionament d’un interruptor magnetotèrmic
Quan es produeix un curtcircuit en un punt del circuit, apareix un corrent molt

alt. Aquest corrent travessa l’interruptor magnetotèrmic i passa per la bobina
magnètica. El corrent és tan gran que provoca un camp magnètic capaç d’atraure
la barra metàl·lica que està ubicada al centre de la bobina. Aquesta barra està
fixada a un enclavament mecànic que manté fixa la palanca de rearmament. Quan
la barra és atreta l’enclavament es desenclava i la palanca de rearmament es mou
i desconnecta el circuit. Tot aquest procés passa en mil·lèssimes de segon. Temps
suficientment curt perquè el corrent de curtcircuit no deteriori el circuit. El corrent
de curtcircuit també travessa la protecció tèrmica, però l’interruptor actua tan
ràpid que el bimetall no té temps de dilatar. Quan el corrent que circula pel
circuit és un corrent lleugerament per sobre del nominal, es pot parlar d’un corrent
de sobrecàrrega. Aquests corrents són perjudicials a llarg termini, per això és
convenient que no talli el circuit de manera instantània. La protecció tèrmica esta
constituïda per dues làmines metàl·liques de dos metalls de factor de dilatació
diferent. Les dues làmines estan soldades, de manera que formen una de sola.
Quan circula un corrent elèctric pel bimetall, aquest s’escalfa, i cada material es
prolonga de manera diferent. Però com que les làmines estan soldades, no tenen
més remei que flexionar. Aquest moviment de flexió s’aprofita per desenclavar la
palanca de rearmament i així poder desconnectar el circuit.
Tipus d’interruptors magnetotèrmics
Els interruptors magnetotèrmics es classifiquen principalment per la seva corba

característica. Cada magnetotèrmic té una corba diferent, destinada a protegir
un tipus de receptor o instal·lació concreta. Les corbes característiques de
desconnexió són les següents:
• Corba B: sector terciari i industrial per protegir grans longituds de cables.
• Corba C: instal·lacions domèstiques i protecció de circuits.

• Corba D: sector terciari i industrial per protegir línies amb puntes de corrent
elevades.
• Corba Z: protecció de circuits electrònics.
• Corba MA: protecció de motors industrials i del sector terciari.
• Corba ICP (Unesa): interruptor de control de potència.
Les corbes característiques dels magnetotèrmics tenen a l’eix de les ordenades

el temps en què es dispara en segons i a les abscisses, els múltiples del corrent
nominal del magnetotèrmic.
Vegeu en la figura 2.9 el símbol elèctric d’un magnetotèrmic trifàsic.
Fig ur a 2. 9. Símbol d’un interruptor magnetotèrmic tripo-

lar
Interruptor magnetotèrmic amb corba B
Aquests magnetotèrmics actuen entre 1,1 i 1,4 vegades el corrent nominal en la

zona tèrmica, i entre 3 i 5 vegades el corrent nominal en la zona magnètica.
F igu r a 2. 1 0 . Corba B d’un magnetotèrmic Merlin Gerin
S’utilitzen els magnetotèrmics amb corba B per protegir generadors i línies

llargues.
Si s’observa la figura 2.10 podem saber que, per exemple, un magnetotèrmic de

10 A d’intensitat nominal, pel qual passen 20 A , es pot disparar entre 20 s i 200
s per la part tèrmica de la corba. Però per a un corrent de 70 A el magnetotèrmic
salta a la corba magnètica entre 0,005 s i 0,015 s.
Interruptor magnetotèrmic amb corba C
Aquests magnetotèrmics actuen entre 1,1 i 1,4 vegades el corrent nominal a la

S’utilitzen els magnetotèrmics amb corba C per protegir circuits d’instal·lacions

interiors principalment.
Si observem la figura 2.11 es pot deduir que un magnetotèrmic de 10 A d’intensitat

nominal, pel qual passen 20 A, es pot disparar entre 10 s i 180 s per la part tèrmica
de la corba. Però si apareix un corrent de 200 A, el magnetotèrmic salta a la corba
magnètica entre 0,007 i 0,018 s.
Fig u ra 2. 11 . Corba C
Interruptor magnetotèrmic amb corba D

F igu r a 2. 1 2 . Corba D d’un magnetotèrmic Merlin Gerin C60L
S’utilitzen els magnetotèrmics amb corba D per protegir circuits d’instal·lacions

amb puntes de corrent altes, com poden ser circuits que alimenten motors elèctrics.
Si observem la figura 2.12 es pot deduir que un magnetotèrmic de 10 A d’intensitat
nominal, pel qual passen 70 A, pot disparar entre 2 ms i 15 ms per la part tèrmica
de la corba. Però si apareix un corrent de 200 A, el magnetotèrmic salta a la corba
magnètica entre 0,009 s i 0,02 s.
Interruptor magnetotèrmic amb corba Z
Aquests magnetotèrmics actuen entre 2,4 i 3,6 vegades el corrent nominal a

la zona tèrmica i s’utilitzen per protegir circuits electrònics. Tenen poca zona
tèrmica i la resta de la gràfica és protecció magnètica. Es tracta d’un interruptor
magnetotèrmic per actuar amb rapidesa (vegeu la figura 2.13).
Figu ra 2. 13 . Corba Z d’un magnetotèrmic Merlin Gerin C60N
Interruptor automàtic amb corba MA
Aquests magnetotèrmics actuen a partir de 12 vegades el corrent nominal a la zona

magnètica segons la norma EN 60947.2. No tenen protecció tèrmica, per tant no
es pot dir que sigui un interruptor magnetotèrmic.
Atès que no tenen protecció tèrmica, la corba és totalment vertical (figura 2.14).
En un interruptor automàtic de 10 A de corba MA, quan hi circula un corrent de
200 A, l’interruptor actua entre 0,008 s i 0,02 s.
En alguns casos és imprescindible, per motius de seguretat, que una sobrecàrrega

no desconnecti l’alimentació; com per exemple, una grua elevadora amb electroi-
mant o un sistema d’extinció d’incendis, entre d’altres.
F igu r a 2. 1 4 . Corba MA d’un magnetotèrmic NG125LMA de Merlin Gerin
Interruptor automàtic amb corba ICP

zona tèrmica, i entre 5 i 8 vegades el corrent nominal en la zona magnètica. Es
tracta d’un interruptor magnetotèrmic dissenyat per tallar el circuit elèctric quan
hi ha un excés de corrent lleugerament per sobre del corrent nominal (vegeu la
figura 2.15).
Figu ra 2. 15 . Corba de dispar ICP-M d’un magnetotèrmic de Merlin Gerin
Per a un interruptor magnetotèrmic amb corba ICP-M de 25 A, actua quan passin

50 A entre 2 s i 200 s.
Elecció d’un interruptor magnetotèrmic
Els dispositius de protecció han d’estar previstos per interrompre qualsevol

corrent de sobrecàrrega en els conductors del circuit abans que la sobrecàrrega
pugui provocar un escalfament perjudicial per a l’aïllament dels conductors. Per
seleccionar el magnetotèrmic correctament primer s’ha de conèixer l’element que
s’ha de protegir per poder determinar la corba de desconnexió. També s’han de
complir tres condicions marcades per la norma UNE 20460-4-43, que són les
següents:
a) El corrent de disseny de la instal·lació ha de ser inferior al corrent nominal

del magnetotèrmic, però també el corrent nominal del magnetotèrmic ha de ser
inferior al corrent màxim admissible del conductor.
Ib ≤ In ≤ Iz
On :
• Ib : és el corrent de disseny de la instal·lació.
• In : és el corrent nominal del magnetotèrmic.
• Iz : és el corrent màxim admissible del conductor.

El fabricant de
magnetotèrmics dóna unes
guies per escollir el
dispositiu de protecció en b) El corrent que produeix la desconnexió segura del magnetotèrmic (If) ha de
funció del corrent de
curtcircuit. Mireu els ser inferior al corrent màxim admissible del conductor o element per protegir,
catàlegs a l’apartat
“Annexos”. augmentat un 45%.
If ≤ 1, 45 · Iz
On:
• If és el corrent que garanteix el funcionament efectiu del dispositiu (corba

de la dreta).
• Iz és el corrent màxim admissible del conductor.
c) En el corrent de curtcircuit inferior a 0,1 s, el valor k2 ·S2 ha de ser superior a

El valor del coeficient k es l’energia que deixa passar el dispositiu de protecció I2 ·t donat pel fabricant.
pot trobar a la norma UNE
20460-4-43, a la taula 43A.
Taul a 2. 2. Taula de alguns valors k per un conductor actiu.
Aïllament del conductor
Material Conductor PVC (S≤300 mm2 ) PR/EPR
Coure 115 143
Alumini 76 94
On:
• k és el coeficient que té en compte la resistivitat, el coeficient de temperatura

i la capacitat d’escalfament del material conductor.
• S és la secció del conductor en mm2 .
També s’ha de tenir en compte l’efecte de la temperatura ambient sobre la

protecció tèrmica. Per tant, el calibre del magnetotèrmic pot quedar reduït pels
efectes de la temperatura ambient. Els fabricants de magnetotèrmics ens faciliten
les taules de decalatge del calibre en funció de la temperatura.
Exemple de selecció d’interruptor magnetotèrmic
Una xarxa representada pel dibuix adjunt. Cal escollir els interruptors automàtics apropiats.
Tot dos magnetotèrmics han de protegir una línia que alimenta màquines elèctriques
industrials. El sistema d’instal·lació és sobre safata horitzontal perforada. Els conductors
tenen aïllament EPR (vegeu la figura 2.16).
F igur a 2. 16 . Exemple de selecció de magnetotèrmic
Primer s’ha de saber que els magnetotèrmics per escollir han de ser de corba C, ja que
hem de protegir una línia industrial. Escollim el calibre dels magnetotèrmics en funció del
corrent de disseny de la línia:
• Magnetotèrmic 1 : Ib = 55A In= 63A
• Magnetotèrmic 2 : Ib = 160A In=160A
Pel conductor de 10 mm2 tenim un corrent màxim admissible de 76 A, segons la taula 1 de

l’ITC BT 19 de l’REBT, mètode d’instal·lació F, columna 10.
Pel conductor de 50 mm2 tenim un corrent màxim admissible de 188 , segons la taula 1 de
l’ITC BT 19 de l’REBT, mètode d’instal·lació F, columna 10.
Ib ≤ In ≤ Iz
• Magnetotèrmic 1 : 55A ≤ 63A ≤ 76A
• Magnetotèrmic 2 : 160A ≤ 160A ≤ 188A
El corrent que produeix la desconnexió segura del magnetotèrmic (If) ha de ser inferior al
corrent màxim admissible del conductor o element per protegir, augmentat un 45%.
If ≤ 1, 45 · Iz
En el cas del magnetotèrmic 1 es pot observar en la figura 2.17 que la desconnexió de

forma segura del magnetotèrmic es produeix a partir d’1,45 vegades el corrent nominal per
la corba tèrmica.
Per tant:
• Magnetotèrmic 1: 1,45·63 A ≤ 1,45·76 A
En el cas del magnetotèrmic 2, es pot observar que la desconnexió segura del

magnetotèrmic es produeix a partir d’1,45 vegades el corrent nominal.
Per tant:
• Magnetotèrmic 2 : 1,45·160 A ≤ 1,45·188 A
Figu r a 2 . 1 7 . Magnetotèrmic, corba C
Per comprovar el magnetotèrmic per corrent de curtcircuit s’ha de mirar a les taules que
proporciona el fabricant (figura 2.18):
Fig u ra 2 . 1 8 . Consulta a taula del fabricant

La secció del conductor és de 50 mm2 . Seguint la fila del 50 marcada en verd fins a la
longitud de la línia d’11 m.
El corrent de curtcircuit aigües amunt és de 28 kA, escollim per excés el corrent de

curtcircuit de 30 kA i seguim la fila del 30 fins als 19 kA, que coincideix amb la vertical
dels 11 m.
Per tant, el corrent de curtcircuit és de 19 kA.
Mirant el catàleg dels magnetotèrmics escollits es pot comprovar que el corrent de

curtcircuit és inferior al poder de tall.
• Magnetotèrmic 1: multi 9 NG125N calibre 63A (Poder de tall: 25 kA)
• Magnetotèrmic 2: Compact NS160N calibre 160A (Poder de tall: 36 kA)
Selectivitat entre interruptors magnetotèrmics
La selectivitat entre interruptors magnetotèrmics és una característica que han

de complir totes les proteccions que es troben en sèrie amb altres. Consisteix
a assegurar la desconnexió del circuit en el qual ha aparegut una sobreintensitat i
a assegurar que aquesta sobreintensitat no afecti proteccions més generals. Hi ha
tres tipus de selectivitat entre interruptors magnetotèrmics.
• Selectivitat amperimètrica: s’aconsegueix quan el corrent que fa descon-

nectar el magnetotèrmic més pròxim al curtcircuit no afecta el corrent de
desconnexió del magnetotèrmic aigües amunt. Això es pot aconseguir amb
l’elecció dels magnetotèrmics amb corbes diferents o amb magnetotèrmics
de la mateixa corba amb calibres diferents (selectivitat amperimètrica
parcial).
• Selectivitat cronomètrica: s’aconsegueix escollint magnetotèrmics amb

retard. Així, el temps de retard en magnetotèrmics regulables ha de ser
superior a mida que ens anem allunyant del receptor.
• Selectivitat lògica: es tracta d’una selectivitat electrònica que només es

pot aconseguir amb magnetotèrmics que es comuniquen entre ells. El
magnetotèrmic més a prop del curtcircuit avisa el magnetotèrmic aigües
amunt de la seva desconnexió perquè no actuï.
2.4 Elements de protecció contra sobretensions
És molt important la protecció contra sobretensions en el sector industrial i terciari.

Una sobretensió pot provocar grans pèrdues econòmiques o fins i tot accidents en
les indústries. Per aquest motiu la protecció sempre és necessària. Hi ha dos tipus
de sobretensions:
La sobretensió permanent és aquella que apareix durant un temps

indeterminat i té un valor augmentat de la tensió de centenes de volts.
Aquestes sobretensions apareixen quan la línia d’alimentació pateix la
desconnexió inesperada del conductor neutre. La sobretensió transitòria
és una sobretensió molt elevada, en termes de kV, i de molt curta durada
(µs); aquest tipus de sobretensió destrueix tots els receptors que troba per
allà on passa.
2.4.1 Sobretensions permanents
En alguns casos les xarxes elèctriques pateixen avaries que poden provocar
la desconnexió del neutre. Això provoca la descompensació de les fases en
un sistema trifàsic. La fase que tingui menys receptors connectats patirà una
sobretensió de centenars de volts per sobre de la tensió nominal de la línia.
Aquestes sobretensions també són provocades per una mala maniobra de reparació
de la xarxa.
2.4.2 Sobretensions transitòries
Són sobretensions produïdes principalment per caigudes de llamps en zones

properes o també per maniobres elèctriques en la xarxa. Tenen una durada molt
curta de temps i de potència en termes de kV. El reglament electrotècnic per a baixa
tensió, instrucció tècnica complementària número 23, separa les sobretensions en
quatre categories. Cada categoria suporta impulsos del tipus 1,2/50 de diferents
nivells de tensions:
• Categoria I: s’aplica als equips molt sensibles a les sobretensions i que estan
destinats a ser connectats a la instal·lació fixa; per exemple, ordinadors,
equips electrònics, etc.
• Categoria II: s’aplica als equips destinats a connectar-se a una instal·lació

elèctrica fixa; per exemple: electrodomèstics, eines portàtils i altres equips
similars.
• Categoria III: s’aplica als equips destinats a connectar-se a una instal·lació

elèctrica fixa i a altres equips per als quals es requereix un alt grau de
fiabilitat; per exemple, quadres de distribució, aparellatge, motors amb
instal·lació fixa, etc.
Els protectors de • Categoria IV: s’aplica als equips i materials que es connecten a l’origen
sobretensió transitòria s’han
d’instal·lar sempre abans de o molt pròxims a l’origen de la instal·lació, aigües amunt del quadre de
l’interruptor diferencial.
distribució.
Aquestes crestes de sobretensió evidentment creen una cresta de corrent, que és

la que hem de derivar cap a terra. Hi ha dues crestes de corrent que són més
conegudes, les ones característiques de corrent:
• Ona de corrent 10/350 µs: triga 10 µs a pujar el corrent transitori fins a

un 90% del màxim i 350 µs a baixar. És una ona de molta durada i molt
destructiva. És la ona que produeix un llamp en caure sobre una línia de
BT.
• Ona de corrent 8/20 µs: triga 8 µs a pujar el corrent transitori fins a un 90%
del màxim i 20 µs a baixar. És una cresta de corrent menys destructiva que
l’anterior, atesa la seva curta durada.
2.4.3 Protectors contra sobretensions
Són elements que protegeixen les instal·lacions contra sobretensions. El protector

contra sobretensions pot ser dels tipus següents:
• Protector contra sobretensions transitòries
• Protector contra sobretensions permanents
• Protector contra sobretensions combinat
El protector contra sobretensions transitòries protegeix contra la sobretensió

produïda per la caiguda d’un llamp en la línia. Per tant, a l’entrada de l’edifici
que s’ha de protegir s’ha d’instal·lar un element capaç de derivar grans corrents
transitoris.
Quan l’element que protegeix contra sobretensions transitòries s’instal·la al co-

mençament de la instal·lació i és capaç de derivar corrents 10/350 µs, s’anomena
de tipus 1. Aquests tipus de protectors no deriven tot el corrent, sinó que deixen
un corrent transitori residual que continua per la línia. Per aquest motiu aquest
tipus de protecció necessita el funcionament escalonat amb altres protectors contra
sobretensions.
Quan l’element que protegeix contra sobretensions transitòries s’instal·la en el

quadre de distribució i és capaç de derivar corrents 8/20 µs, s’anomena de tipus 2.
Aquests tipus de protectors no deriven tot el corrent, sinó que deixen un corrent
transitori residual que continua per la línia.
L’element que protegeix contra sobretensions transitòries s’instal·la al costat dels

equips sensibles i és capaç de derivar corrents 8/20 µs, és de tipus 3, i no deixen
un corrent transitori residual. Aquest tipus de protecció ha d’anar acompanyada
d’una protecció de tipus 2.
Les pautes per protegir una instal·lació contra sobretensions es mostren en la figura
2.19.
F igu ra 2 .1 9 . Pautes per protegir una instal·lació contra sobretensions
En la secció “Annexos”
trobareu més informació
sobre els protectors
contra sobretensions. Els protectors contra sobretensions permanents no deriven el corrent cap a
terra, sinó que fan actuar un dispositiu de tall. És imprescindible desconnectar
l’alimentació quan hi ha una sobretensió permanent. L’element de tall no ha de
ser necessàriament un magnetotèrmic, també pot ser un diferencial.
En alguns casos interessa que hi hagi una reconnexió immediata i per això alguns
tipus de protectors tenen la capacitat de reconnectar-se.
També hi ha protectors de sobretensions combinats, que protegeixen contra

sobretensions transitòries i, al mateix temps, permanents. Aquests protectors
s’instal·len just després d’un interruptor diferencial, i utilitzen aquest interruptor
com a element de tall quan es deriva un corrent transitori cap a terra.
3. Instal·lacions de concurrència pública. ITC-BT-28
El nou REBT, que es caracteritza per la insistència especial que fa en la seguretat

de persones, béns i equips, imposa una sèrie de característiques noves en les
instal·lacions d’enllumenat i força en els anomenats locals de concurrència
pública. Aquests canvis es recullen en la Instrucció tècnica ITC-BT-28, que regula
i desenvolupa l’execució de les instal·lacions d’enllumenat i força en aquest tipus
de locals, i posa un èmfasi especial en les qüestions referents a l’enllumenat, els
serveis de seguretat, els cablatges i els circuits.
En aquest tipus de locals on l’afluència i la densitat de persones és considerable,

el Reglament dedica un interès especial per evitar una catàstrofe o, si no n’hi ha,
minimitzar les seves conseqüències facilitant l’evacuació correcta de les persones
que hi hagi mitjançant receptors o dispositius que així ho facilitin.
3.1 Àmbit d’aplicació

Local de concurrència
pública
La qualificació de local de
concurrència pública es pot
Per determinar si un local és de concurrència pública s’ha de considerar aplicar tant a un únic local o
oficina, una agrupació de locals o
la possible presència de públic aliè, la capacitat d’ocupació del local i la oficines, un edifici complet com
a una part o parts d’un edifici.
facilitat d’evacuació en cas d’emergència.
Atesa la dificultat per establir una definició precisa de local de concurrència

pública, es pot definir una classificació del tipus:
• Locals d’espectacles i activitats recreatives.
• Locals de reunió, treball i usos sanitaris.
• Locals classificats segons UNE 20460-3.
• Altres locals.
3.1.1 Locals d’espectacles i activitats recreatives Quan un edifici o local és

considerat com de
concurrència pública, totes
les seves dependències
Es consideren locals de concurrència públicatots els locals d’espectacles i estaran considerades també
de concurrència pública.
activitats recreatives sigui quina sigui la seva capacitat d’ocupació, com per
exemple, cines, teatres, auditoris, estadis, pavellons esportius, places de toros,
hipòdroms, parcs d’atraccions i fires fixes, sales de festa, discoteques, sales de
jocs d’atzar.
3.1.2 Locals de reunió, treball i usos sanitaris
Dins del grup de locals de reunió, treball i usos sanitaris i, depenent de la seva
ocupació, es poden dividir en dos tipus:
• Sigui quina sigui la seva ocupació, com per exemple: temples, museus,
sales de conferències i congressos, casinos, hotels, hostals, bars, cafeteries,
restaurants o similars, zones comunes en agrupacions d’establiments comer-
cials, aeroports, estacions de viatgers, estacionaments tancats i coberts per
a més de cinc vehicles, hospitals, ambulatoris i sanatoris, asils i guarderies.
• Si l’ocupació prevista és de més de 50 persones, com per exemple: bibliote-

ques, centres d’ensenyament, consultoris mèdics, establiments comercials,
oficines amb presència de públic, residències d’estudiants, gimnasos, sales
d’exposicions, centres culturals, clubs socials i esportius.
3.1.3 Locals classificats segons la UNE 20460-3
Edificis i locals que es poden classificar, segons la UNE-20460-3, depenent de la

possibilitat d’evacuació com figura en la taula 3.1.
Taul a 3. 1. Classificació segons la UNE 20460-3
Classificació Ocupació Evacuació Exemples
BD2 Baixa Difícil Edificis de gran alçada
BD3 Alta Fàcil Locals oberts al públic

(teatres, cinemes, grans
magatzems, etc.)
BD4 Alta Difícil Edificis de gran alçada

oberts al públic (hotels,
hospitals, etc.)
3.1.4 Altres locals
En aquest grup s’inclouen tots els locals no previstos en els altres grups: locals
d’espectacles i activitats recreatives, locals de reunió, treball i usos sanitaris, i
locals classificats segons la UNE 20460-3, quan tinguin una capacitat d’ocupació
per a més de 100 persones.
En resum, es pot considerar local de concurrència pública el de lliure o fàcil accés

que és utilitzat com a lloc de residència, reunió, esplai, comerç, treball i ús sanitari,
i que entra dins d’aquesta categoria per la seva utilització, capacitat i dificultat
d’evacuació, en funció d’uns valors que s’haurien de determinar normativament
amb una concreció total, i inclouen tots els seus elements annexos: escales,
passadissos, vestíbuls, magatzems, vestuaris i habitacions de servei i instal·lacions.
En la taula 3.2 es pot observar un resum dels tipus de locals de concurrència
pública. Quan un local es pugui
considerar sota dos
epígrafs, un d’ells “sempre
Taul a 3. 2. Resum de tipus de locals de concurrència pública obligatori” i l’altre “depèn de
la seva ocupació”, es pren
Local Exemples Concurrència pública la condició de “sempre
obligatori”.
Espectacles i activitats recreatives Cinemes, teatres, auditoris, Sempre

estadis, pavellons d’esports,
places de toros, hipòdroms, parcs
d’atraccions, fires, sales de festa,
discoteques, sales de joc d’atzar
Locals de reunió, treball i ús Temples, sales de conferències i Sempre

sanitari congressos, bars, cafeteries,
restaurants, museus, casinos,
hotels, hostals, hospitals,
ambulatoris, sanatoris, zones
comunes de centres comercials,
aeroports, estacions de viatgers,
pàrquings tancats de més de cinc
vehicles, asils, guarderies
Locals de reunió, treball i ús Centres d’ensenyament, més de cinquanta persones

sanitari biblioteques, establiments
comercials, consultoris mèdics,
clíniques, oficines amb presència
de públic, residències
d’estudiants, gimnasos, sales
d’exposicions, centres culturals,
clubs socials i esportius
BD2: baixa densitat d’ocupació, Edificis de gran alçada, soterranis més de cent persones
condicions difícils d’evacuació
BD3: alta densitat d’ocupació, Locals oberts al públic: grans més de cent persones
condicions fàcils d’evacuació magatzems
BD4: alta densitat d’ocupació, Edificis de gran alçada oberts al més de cent persones
condicions difícils d’evacuació públic
3.2 Càlcul de la capacitat
El càlcul de la capacitat resulta imprescindible a l’hora de projectar les ins-

tal·lacions d’aquests locals.
El Reglament actual estableix el criteri d’una persona per cada 0,8 m2

de superfície útil, i queden exclosos els passadissos, repartidors, vestíbuls,
lavabos, habitacions de neteja, parament i serveis, que inicialment no es
consideren ocupats.
En els casos de locals de reunió, treball i ús sanitari on la capacitat sigui superior a

50 persones i locals que superin les 100 persones, no serà necessari aplicar aquesta
relació si se’n pot determinar amb precisió l’ocupació prevista.
Aquesta aplicació resulta senzilla en casos com el d’un cinema la capacitat del
qual es correspon amb el nombre de butaques incrementat amb els empleats que
hi treballen o el d’un col·legi amb el seu nombre d’alumnes més el personal docent
i de serveis.
Com que la densitat d’ocupació varia amb el tipus d’activitat, el criteri d’ocupa-
ció a raó d’una persona per cada 0,8 m2 de superfície útil s’haurà d’aplicar com
Capacitat d’un cinema
a supletori quan no sigui possible determinar l’ocupació real del local.
El CTE (codi tècnic de l’edificació) ens dóna un seguit de directrius més concretes
en funció de l’activitat del local i estableix un nombre de metres quadrats per
persona més reals que l’REBT (taula 3.3). Pel fet de tenir dos reglamentacions que
afecten la mateixa causa, sempre s’haurà de comprovar quin dels dos reglaments
és el més restrictiu.
Taul a 3. 3. Ràtios d’ocupació segons CTE-DB-SI3
Local m2 /Persona
Residències d’estudiants Habitacions 20
Salons 1
Oficines Despatxos 10
Sales d’espera, vestíbuls.. 2
Centres d’ensenyament Aules 1,5
Laboratoris, tallers ... 5
Consultoris mèdics Sales d’espera 10
Consulta, sala diagnòstic 10
Establiments comercials Sòtans o planta baixa 2
Altres plantes 3
Gimnàs Amb aparells 5
Sense aparells 1,5
Biblioteques 2
Sales d’exposicions 2
Clubs socials 2
3.3 Serveis de seguretat
Es consideren serveis de seguretat aquells essencials per mantenir la

seguretat de les persones.
Serveis com enllumenats d’emergència, sistemes contra incendis (sistemes de

detecció), bombes d’elevació, ascensors o altres serveis indispensables fixats
per les reglamentacions específiques de les diferents autoritats competents en
matèria de seguretat (com megafonia, sirenes d’evacuació, il·luminació antipànic,
il·luminació de senyalització per a l’evacuació, extractors i/o sistemes de venti-

lació, etc.); i també la línia d’alimentació des de l’inici de la font que alimenta
aquests serveis fins al receptor.
3.3.1 Alimentació
Una alimentació per a serveis de seguretat pot ser:
• No automàtica: quan la posada en servei de l’alimentació és duta a terme

per la intervenció d’un operador.
• Automàtica: quan la posada en servei de l’alimentació és independent d’un

operador.
La commutació no
automàtica es considera
commutació amb tall llarg.
Una alimentació automàtica es classifica, segons la durada de la commutació,
en les categories següents:
• Sense tall: alimentació automàtica que pot estar assegurada de manera

contínua.
• Amb tall molt breu: alimentació automàtica disponible en 0,15 segons

com a màxim.
• Amb tall breu: alimentació automàtica disponible en 0,5 segons com a

màxim.
• Amb tall mitjà: alimentació automàtica disponible en 15 segons com a

màxim.
• Amb tall llarg: alimentació automàtica disponible en més de 15 segons.
És possible aconseguir una alimentació automàtica sense tall quan es disposi

d’una UPS (uninterruptible power supply), o aparell autònom que ens proporciona
el consum elèctric requerit durant la commutació. Quan es pugui considerar
que un local requereix
subministrament de socors i
L’alimentació dels serveis de seguretat no implica necessàriament disposar d’un subministrament de reserva,
s’hi instal·larà
subministrament complementari o de seguretat com els definits en la ITC-BT-10 subministrament de reserva.
del REBT en tres tipus: socors, reserva i duplicat (vegeu la taula 3.4).
Taul a 3 .4. Subministraments complementaris i locals per utilitzar-los
Subministraments Potència mínima respecte al Tipus de locals

complementaris subministrament normal
Socors 15% Locals d’espectacles i activitats

recreatives
Locals de reunió, treball i usos
sanitaris de més de 300 persones
Subministraments Potència mínima respecte al Tipus de locals

complementaris subministrament normal
Reserva 25% Hospitals, clíniques, sanatoris,

ambulatoris i centres de salut
Estacions de viatgers i aeroports
Estacionaments subterranis per a
més de 100 vehicles
Establiments comercials o
agrupacions d’aquests de més de
2.000 m2 de superfície
Estadis i pavellons esportius
Duplicat 50% Sales d’operacions i UVI

Torres de control d’aeroports i
altres
Es poden utilitzar també com a alimentació dels serveis de seguretat altres sistemes
com bateries d’acumuladors i piles amb l’autonomia de funcionament requerida.
3.3.2 Enllumenats
F igu r a 3. 1 . Esquema resum d’enllumenat d’emergència
L’alimentació de
l’enllumenat d’emergència
serà sempre automàtica
amb tall breu.
Les instal·lacions destinades a enllumenat d’emergència tenen com a

finalitat assegurar, en el cas de fallada de l’alimentació a l’enllumenat
normal, la il·luminació als locals i accessos fins a les sortides, per a una
evacuació eventual del públic o il·luminar altres punts que s’assenyalin.
S’inclou dins de l’enllumenat d’emergència l’enllumenat de seguretat i l’enllume-

nat de reemplaçament (figura 3.1).
Enllumenat de seguretat
L’enllumenat de seguretat és l’enllumenat d’emergència previst per

garantir la seguretat de les persones que evacuïn una zona o que han d’acabar
un treball potencialment perillós abans d’abandonar la zona.
Ha d’estar previst per entrar en funcionament automàticament quan es produeixi

la fallada de l’enllumenat general o quan la seva tensió baixi a menys del 70%
del seu valor nominal.
F igur a 3. 2. Distribució de l’enllumenat de seguretat i de senyalització
No n’hi ha prou de distribuir l’enllumenat de seguretat (figura 3.2) de manera

que compleixi la lògica i una luminància en els eixos dels passadissos o vies
d’evacuació, sinó que cal situar els llums amb summa cura i calcular-ne les
il·luminacions màxima i mínima, i recol·locar posteriorment els punts de llum,
i també la relació entre elles per estar segurs del que s’està dissenyant. Es pot utilitzar el mateix
aparell d’enllumenat
d’emergència (vegeu la
La responsabilitat del tècnic, en cas d’incident, és enorme, tant en l’àmbit civil taula 3.5) per cobrir els
requisits de diversos tipus
com en el penal. d’enllumenat
simultàniament (enllumenat
d’evacuació i antipànic).
Taul a 3. 5. Luminància d’enllumenats d’emergència
Enllumenat de Evacuació Ambient o antipànic Zones d’alt risc

seguretat
Permet reconèixer i Permet la identificació i Permeten la interrupció

utilitzar les rutes accés a les rutes dels treballs perillosos
d’evacuació d’emergència (abans amb seguretat
anomenat enllumenat
d’emergència)
Luminància Mínima 1 lux en els passos, 5 0,5 lux fins a 1 m 5 luxs o 10% de la
luxs en els equips i d’alçada il·luminació normal (el
quadres més gran dels dos)
Relació entre màxima i < 40 < 40 < 10

mínima
Durada mínima 1 hora 1 hora La necessària per

abandonar l’activitat o
zona
Les zones on s’ha d’instal·lar enllumenat de seguretat són les següents:
1. En tots els recintes l’ocupació dels quals sigui superior a 100 persones, amb
una il·luminació mínima de 0,5 lux.
2. Als recorreguts generals d’evacuació de zones destinades a usos residencials

o hospitalaris i els de les zones destinades a qualsevol altre ús que estiguin
previstes per a l’evacuació de més de 100 persones, amb una il·luminació
mínima d’1 lux.
3. Als lavabos generals de planta en edificis d’accés públic, amb una

il·luminació mínima de 0,5 lux.
4. Als estacionaments tancats i coberts per a més de cinc vehicles, inclosos els
passadissos i les escales que condueixin des d’aquells fins a l’exterior o fins
a les zones generals de l’edifici, amb una il·luminació mínima d’1 lux.
5. Als locals que continguin equips generals de les instal·lacions de protecció,

amb una il·luminació mínima de 5 lux al nivell d’operació.
6. A les sortides d’emergència i als senyals de seguretat reglamentàries, amb

una il·luminació mínima d’1 lux.
7. En tot canvi de direcció de la ruta d’evacuació, amb una il·luminació mínima

d’1 lux.
8. En tota intersecció de passadissos amb les rutes d’evacuació, amb una

il·luminació mínima d’1 lux.
9. A l’exterior de l’edifici, al veïnatge immediat a la sortida, amb una

il·luminació mínima de 1 lux.
10. A una distància horitzontal inferior a 2 metres de les escales, de manera que
cada tram d’escales rebi una il·luminació directa.
11. A una distància horitzontal inferior a 2 metres de cada canvi de nivell, amb
una il·luminació mínima d’1 lux.
12. A una distància horitzontal inferior a 2 metres de cada lloc de primers

auxilis, amb una il·luminació mínima d’1 lux.
13. A una distància horitzontal inferior a 2 metres de cada equip manual destinat
a la prevenció i extinció d’incendis, amb una il·luminació mínima de 5 luxs
al nivell d’operació.
14. Sobre els quadres de distribució de la instal·lació d’enllumenat de les zones

indicades anteriorment, amb una il·luminació mínima de 5 lux al nivell
d’operació.
A més del que s’ha exposat i d’acord amb el nou reglament i amb l’apartat 2 de
la secció SI1 del codi tècnic de l’edificació (CTE), document bàsic de seguretat
en cas d’incendi (DB SI), als locals i zones considerades de risc especial,
caldrà dissenyar l’enllumenat d’evacuació, encara que no es tracti de locals de
S’ha de tenir en compte, a més, que en col·locar els llums a més de 2 m sobre
el nivell del sòl es compleixin els requisits dels enllumenats d’evacuació i
ambient en un sol equip, si s’obtenen els luxs necessaris.
L’enllumenat d’abalisament d’escales i rampes és aplicable a tots els locals

de concurrència pública, no solament als d’espectacles públics i activitats recre-
atives, sinó també als hospitals, hotels, edificis d’oficines, etc., tant a les noves
instal·lacions com a les modificacions de les ja existents.
Enllumenat d’evacuació
L’enllumenat d’evacuació s’ha de col·locar en totes les vies d’evacuació,

ja que han d’estar permanentment senyalitzades i il·luminades amb 1 lux
mínim a nivell del sòl. A més, es col·locarà també en tots els punts on hi
hagi un equip manual de protecció contra incendis (mànegues i extintors) i
també en els quadres de distribució de l’enllumenat amb 5 luxs.
El Codi tècnic d’edificació (CTE) considera que l’origen d’evacuació és tot punt
ocupable d’un edifici. S’exceptuen els casos següents, en els quals l’origen
d’evacuació es considera la porta de sortida:
• Habitatges.
• Recintes la densitat dels quals sigui = 0,1 pers./m2 i la superfície de la qual

sigui < 50 m2 (habitacions d’hotel, hospitals, residències, etc.).
• Recintes comunicats la suma de superfícies dels quals sigui < 50 m2 .
El recorregut o ruta d’evacuació és el que ha de seguir una persona per anar

des de qualsevol origen fins a una possible sortida. Aquest recorregut s’amida
per l’eix i no es consideren els ascensors, escales mecàniques ni recorreguts en

els quals hi hagi torns o altres obstacles que impedeixin el pas. Per establir el
recorregut d’evacuació, cal tenir en compte la posició del mobiliari de manera
que no sigui un obstacle en el recorregut: prestatgeries, armaris, taulells, etc.
La senyalització i il·luminació d’evacuació es pot fer amb l’enllumenat normal,

quan no es preveu que els locals puguin estar ocupats, quan no hi ha il·luminació
(per exemple: locals comercials en horari nocturn), o amb enllumenat d’emer-
Senyal de ruta d’evacuació
gència d’evacuació. No obstant això, sempre cal col·locar llums d’enllumenat
L’enllumenat normal com a
d’emergència no permanents per al cas de fallada de la tensió de xarxa.
enllumenat d’evacuació
Quan s’utilitzi l’enllumenat La funció de senyalització s’ha de fer mitjançant senyals amb símbols normalit-
normal com a enllumenat
d’evacuació, s’ha de tenir en zats (figura 3.3).
compte que la seva interrupció
no pot ser accessible al públic, i
només ha de poder ser manejat F igu ra 3 .3 . Senyalització d’evacuació
per personal adequat. Per això,
sempre que el públic pugui
apagar l’enllumenat normal,
s’han de col·locar llums
d’emergència combinats.
Segons el Codi tècnic d’edificació s’han d’assenyalar:
• Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal de sortida.

Excepte en edificis d’ús habitatge i amb altres usos, quan es tracti de
sortides de recintes la superfície dels quals no excedeixi de 50 m2 , siguin
Sortida d’emergència
fàcilment visibles des de tot punt d’aquests recintes i els ocupants estiguin
familiaritzats amb l’edifici.
• El senyal de sortida d’emergència s’ha d’utilitzar en tota sortida prevista

per a ús exclusiu en cas d’emergència.
• S’ha de disposar de senyals indicatius de direcció dels recorreguts,

visibles des de qualsevol origen d’evacuació des del qual no es percebin
directament les sortides o els seus senyals indicatius i, en particular, davant
de tota sortida d’un recinte amb una ocupació més gran que 100 persones
que accedeixi lateralment a un passadís.
• En els punts dels recorreguts d’evacuació en els quals hi hagi alternatives

que puguin induir a error, també es disposaran els senyals abans esmentats,
de manera que quedi indicada clarament l’alternativa correcta.
• En aquests recorreguts, les portes que no siguin sortida i que puguin induir
a error en l’evacuació, s’haurien de senyalitzar amb el senyal sense sortida
col.locat en un lloc fàcilment visible i pròxim a la porta.
• Els senyals es disposaran de manera coherent amb l’assignació d’ocupants

a cada sortida.
• Per indicar les sortides d’ús habitual o d’emergència, s’utilitzaran els

senyals definits en la norma UNE 23 034.
• S’han de senyalitzar els mitjans de protecció contra incendis d’utilit-

zació manual (extintors, boques d’incendi, polsadors manuals d’alarma
i els de tir de sistemes automàtics d’extinció), quan no siguin fàcilment
localitzables des d’algun punt de la zona protegida per aquest mitjà, de
manera que des d’aquest punt el senyal resulta fàcilment visible (figura 3.4).
Fi g ura 3 .4. Instal·lació d’enllumenat d’evacuació
Hi ha locals de concurrència pública en els quals l’enllumenat normal no és

suficient per il·luminar la ruta d’evacuació, o no és permanent. En aquests casos,
s’hi han d’instal·lar llums d’emergència combinats.
Garatge amb enllumenat normal
temporitzat
Exemples d’aquests casos poden ser:
• Garatges amb enllumenat normal temporitzat: quan l’enllumenat nor-

mal s’autoapaga, les rutes d’evacuació es fan invisibles amb un llum
d’emergència no permanent.
• Hotels i hospitals: l’enllumenat normal redueix la seva intensitat en

horari nocturn, de manera que impedeix el reconeixement clar de la ruta
d’evacuació.
• Zones destinades a ruta d’evacuació: com les escales de servei o d’in-

cendis que normalment no estan ocupades, però que és necessari il·luminar.
Els blocs combinats substitueixen l’enllumenat normal amb un consum més
petit.
Enllumenat d’ambient o antipànic
L’enllumenat d’ambient o antipànic ha de permetre una visibilitat suficient

en la totalitat del recinte i així poder localitzar la ruta d’evacuació i arribar-hi.
Requisit: donar 0,5 lux fins a 1 metre d’alçada en tot el recinte

Enllumenat d’ambient o antipànic
El mateix llum pot complir els requisits d’il·luminació d’enllumenat d’evacuació
i ambient, però per a això s’ha d’instal·lar almenys 2 metres per sobre del sòl,
excepte en casos especials com sales de projecció, cinemes i teatres.
Enllumenat de zones d’alt risc
L’enllumenat de zones d’alt risc és la part de l’enllumenat de seguretat

previst per garantir la seguretat de les persones ocupades en activitats
potencialment perilloses o que treballen en un entorn perillós. Permet la
interrupció de les feines amb seguretat per a l’operador i per als altres
ocupants del local.
L’enllumenat de les zones d’alt risc ha de proporcionar una il·luminació mínima

de 15 1uxs o el 10% de la il·luminació normal, prenent sempre el més alt dels
valors.
La relació entre la il·luminació màxima i la mínima en tot l’espai considerat

ha de ser més petita que 10.
L’enllumenat de les zones d’alt risc ha de poder funcionar, quan es produeixi la

fallada de l’alimentació normal, com a mínim, el temps necessariper abandonar
l’activitat o la zona d’alt risc.
El projecte de la instal·lació ha d’especificar clarament aquest tipus de zones per

garantir la prevenció de riscos laborals. Per exemple, es requerirà enllumenat de
zona d’alt risc per dur una màquina a una posició segura de repòs.
Enllumenat de reemplaçament
L’enllumenat de reemplaçament és la part de l’enllumenat d’emergència

que permet la continuïtat de les activitats normals.
Quan l’enllumenat de reemplaçament proporcioni una llum inferior a l’enllumenat

normal, s’usarà únicament per acabar el treball amb seguretat.
A les zones d’hospitalització, la il·luminació mínima prescrita s’entén horitzontal,

i s’ha d’amidar a nivell del sòl i en l’eix dels passos principals. La instal·lació
d’enllumenat d’emergència proporciona una il·luminació no inferior a 5 luxs i

durant 2 hores com a mínim.
Les sales d’intervenció, les destinades a tractament intensiu, les sales de cures, les
sales de part i les urgències disposaran d’un enllumenat de reemplaçament que
proporcionarà un nivell de llum igual al de l’enllumenat normal durant 2 hores
com a mínim.
Enllumenat d’abalisament
És la primera vegada que es recull en el Reglament l’obligació que elsgraons i

rampes estiguin senyalitzats i il·luminats amb il·luminació d’abalisament, per
tant, es poden col·locar pilots d’abalisament, autònoms o centralitzats, a raó d’un
per cada metre lineal o fracció (abans es recollia en el Reglament de la policia).
Exemple: escales d’un bar, teatre, cinema, etc.
3.4 Aparells d’enllumenat d’emergència
Els aparells d’enllumenat d’emergència han de complir unes normes específiques

i poden ser de diferents tipus, depenent del sistema d’instal·lació que s’hagi de
realitzar per a aquest determinat local.
3.4.1 Normes d’acompliment dels aparells d’emergència
Les normes que han de complir els aparells d’emergència es relacionen en la taula
3.6. Dispositiu de posada en
repòs
Taul a 3. 6. Producte i la seva norma
Les llums d’emergència han de
tenir un dispositiu de posada en
repòs integrat a distància amb
l’objectiu d’evitar la descàrrega
Llum per a enllumenat d’emergència UNE-EN 60598-2-22 de les bateries quan no sigui
necessària la il·luminació
d’emergència.
Aparells autònoms per a enllumenat d’emergència UNE 20392
amb làmpades de fluorescència
Aparells autònoms per a enllumenat d’emergència UNE 20062

amb làmpades d’incandescència
3.4.2 Marcatge dels aparells d’emergència
En funció de la construcció de la il·luminació, el marcatge que ha d’aparèixer

sobre l’aparell s’indica de la manera següent:
1a (un espai, ∗); 2a (un espai, ∗); 3a (quatre espais, ∗ ∗ ∗∗); 4a (tres espais,
∗ ∗ ∗)
• La 1a cel·la indica el tipus de llum
– X aparell autònom
Làmpada d’emergència – Z aparell alimentat per font central
• La 2a cel·la indica el mode de funcionament
– 0: no permanent
– 1: permanent
– 2: combinat no permanent
– 3: combinat permanent
– 4: compost no permanent
– 5: compost permanent
– 6: satèl·lit
• La 3a cel·la indica els dispositius
– A: dispositiu de verificació incorporat

– B: amb posada en estat de repòs a distància
– C: amb posada en estat de neutralització
– D: llum per a zones d’alt risc
• La 4a cel·la, només en aparells autònoms, indica la durada en minuts
– 60: 1 hora (valor mínim segons RBT)

– 120: 2 hores
– 180: 3 hores
Exemple de marcatge
X3 ∗ B ∗ ∗120
Aquest marcatge indica que es tracta d’un aparell autònom (X), combinat permanent (3),
amb posada en estat de repòs a distància (∗B∗∗) i 120 minuts de durada (120).
3.4.3 Tipus de llums per a enllumenat
Els llums per a enllumenat d’emergència poden ser de diferents tipus:
• Permanent: Les làmpades per a enllumenat d’emergència són alimentades

permanentment, tant si es requereix l’enllumenat normal com el d’emergèn-
cia. Vegeu a la figura 3.5 aquest tipus de llum amb tensió de xarxa, i a la
figura 3.6 amb fallada de xarxa.
Fi gu ra 3 . 5 . Llum permanent anb tensió de xarxa
Fi gu ra 3 . 6 . Llum permanent amb fallada de xarxa
• No permanent: Les làmpades per a enllumenat d’emergència són en funci-

onament només quan falla l’alimentació de l’enllumenat normal. Vegeu a
la figura 3.7 aquest tipus de llum amb tensió de xarxa, i a la figura 3.8 amb
fallada de xarxa.
Fi gu ra 3 . 7. Llum no permanent anb tensió de

xarxa
Fi gu ra 3. 8 . Llum no permanent amb fallada de

xarxa
• Combinat (Permanent): Conté dues làmpades o més, de les quals almenys

una és alimentada a partir de l’alimentació d’enllumenat d’emergència i les
altres a partir de l’alimentació d’enllumenat normal. Vegeu a la figura 3.9
aquest tipus de llum amb tensió de xarxa, i a la figura 3.10 amb fallada de
xarxa.
F ig ur a 3 . 9. Llum combinat permanent anb tensió

de xarxa
F ig ur a 3 .1 0 . Llum combinat permanent amb falla-

da de xarxa
• Combinat (No permanent): Conté dues làmpades o més, de les quals

almenys una és alimentada a partir de l’alimentació d’enllumenat d’emer-
gència i les altres a partir de l’alimentació d’enllumenat normal. Vegeu a la
figura 3.11 aquest tipus de llum amb tensió de xarxa, i a la figura 3.12 amb
fallada de xarxa.
F ig ur a 3 .1 1 . Llum combinat no permanent anb

tensió de xarxa
F ig ur a 3 .1 2 . Llum combinat no permanent amb

fallada de xarxa
3.4.4 Instal·lació dels aparells d’emergència
Les instal·lacions als locals de concurrència pública han de complir la normativa

requerida (taula 3.7) i les condicions de caràcter general que s’assenyalen a
continuació:
• Cal instal·lar un interruptor automàtic magnetotèrmic en el quadre general

Porta tallafoc
de distribució, del qual han de sortir les línies que alimentin els aparells
receptors.
Taul a 3. 7. Producte i la seva norma d’aplicació
Embolcall quadre general (ús domèstic o anàleg) UNE 20451
Embolcall quadre general i conjunts d’aparellatge (ús UNE-EN 50298

industrial)
Interruptors automàtics (ús domèstic o anàleg) UNE-EN 60898
Interruptors automàtics (ús industrial) UNE-EN 60947-2
Interruptors temporitzats (minuters) (ús domèstic o UNE-EN 60669-2-3

anàleg)
Interruptors seccionadors (ús domèstic o anàleg) UNE-EN 60669-2-4
Interruptors seccionadors (ús industrial) UNE-EN 60947-3
Interruptors diferencials (ús domèstic o anàleg) UNE-EN 61008
Interruptors diferencials amb dispositiu incorporat de UNE-EN 61009

protecció contra sobreintensitats (ús domèstic o
anàleg)
Interruptors diferencials (ús industrial) UNE-EN 60947-2
Fusibles UNE-EN 60269-3
Borns de connexió UNE-EN 60998
• El quadre general de distribució i els quadres secundaris (si n’hi ha), s’han
d’instal·lar lluny del públic i estar separats dels locals on hi hagi perill
d’incendi per mitjà d’elements contra incendis i portes no propagadores del
foc.
• En el quadre general de distribució o en els secundaris s’han de disposar dis-

positius de comandament i protecció per a cada línia general de distribució
i d’alimentació directa a receptors amb una placa indicadora del circuit al
qual pertanyen.
• En instal·lacions d’enllumenat de locals o zones on es reuneixi públic, el

nombre de línies secundàries i la seva disposició amb relació al total de
llums que cal alimentar haurà de ser tal que el tall de corrent en qualsevol
d’elles no afecti més de la tercera part del total de llums instal·lats en
aquests locals i cada línia estarà protegida a l’origen contra sobrecàrregues,
curtcircuits i, si escau, contra contactes indirectes. Atès que als locals on

es reuneix públic és obligatori repartir l’enllumenat del local entre les tres
línies, les emergències situades en cada zona han d’estar connectades a la
fase que alimenta la línia d’enllumenat normal d’aquesta zona. A més, els
aparells autònoms poden estar connectats al circuit de l’enllumenat normal
• Les canalitzacions s’han de fer segons el que es disposa en les ITC-BT- 19

i ITC-BT-20 i són constituïdes per:
– Conductors aïllats, de tensió no inferior a 450-750 V, sota tubs o canals

protectors, preferentment encastats especialment en zones accessibles
al públic.
– Conductors aïllats, de tensió no inferior a 450-750 V, amb coberta
de protecció, col·locats en buits de la construcció totalment construïts
amb materials incombustibles de resistència al foc RF-120, com a
mínim.
– Conductors rígids aïllats, de tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV,
armats, col·locats directament sobre les parets.
• Els cables i sistemes de conducció de cables s’han d’instal·lar de manera que

no es redueixin les característiques de seguretat contra incendis de l’edifici.
Han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat
reduïda.
• Les fonts pròpies d’energia de corrent altern a 50 Hz no poden donar tensió

de retorn a la connexió o les connexions de servei de la xarxa de baixa tensió
pública que alimentin el local de concurrència pública.
F igu ra 3. 1 3 . Connexió de l’enllumenat d’emergència a la mateixa fase

de l’enllumenat normal
3.5 Conductors i conductes de l’enllumenat d’emergència
Tots els conductors elèctrics que s’utilitzin han de ser de baixa emissió de fums,
lliures d’halògens, i complir una llarga sèrie de normes UNE (a títol d’exemple
se n’enumeren algunes en la taula 3.8). Els conductors han de ser marcats
preceptivament pel fabricant amb les lletres AS (alta seguretat). Tot conductor no
marcat amb aquest símbol no és vàlid per ser instal·lat en un local de concurrència
pública.
Símbol de baixa opacitat de fums
Els llums alimentats per una font central són normalment els pilots d’abalisament
de les escales i rampes. El nou Reglament estableix que els conductors han de
ser conformes a la norma UNE 21123, parts 4 o 5, resistents al foc i marcats
amb el símbol AS+ (alta seguretat augmentada). Les seves línies d’alimentació
han de discórrer independentment de les altres i preferiblement sota tub encastat.
Resumint el que s’ha dit, aquests són els tipus de conductors que s’han d’utilitzar
i el seu marcatge.
Símbol de lliure d’halògens
Taul a 3. 8. Característiques dels cables i sistemes de conducció
Tipus de Marcatge Designació Característiques Tipus UNE

cable d’instal·lació
Instal·lacions AS (alta ES07Z1-K Conductor Sota tub 211002

generals seguretat) unipolar aïllat
(alimentació de tensió
d’enllumenat i assignada 450-
força) No 750 V amb
propagadors conductor de
de l’incendi i coure classe 5
amb emissió (-K) i aïllament
de fums i compost
opacitat termoplàstic a
reduïda base de
poliolefina
termoplàstica
ignífuga, lliure
d’halògens
(Z1)
Instal·lacions AS (alta ES05Z1-K Conductor A l’interior de 211002

generals seguretat) unipolar aïllat quadres
(alimentació de tensió elèctrics
d’enllumenat i assignada 300-
força) No 500 V amb
propagadors conductor de
de l’incendi i coure classe 5
amb emissió (-K) i aïllament
de fums i compost
opacitat termoplàstic a
reduïda base de
poliolefina
termoplàstica
ignífuga, lliure
d’halògens
(Z1)
Tipus de Marcatge Designació Característiques Tipus UNE

cable d’instal·lació
Instal·lacions AS (alta RZ1-K Cable de En safates o 21123-4

generals seguretat) tensió buits
(alimentació assignada
d’enllumenat i 0,6/1 kV amb
força) No conductor de
propagadors coure classe 5
de l’incendi i (-K), aïllament
amb emissió de polietilè
de fums i reticulat (R) i
opacitat coberta de
reduïda compost
termoplàstic a
base de
poliolefina
termoplàstica
ignífuga, lliure
d’halògens
(Z1)
Instal·lacions AS (alta D7Z1-K Cable de En safates o 21123-5

generals seguretat) tensió buits
(alimentació assignada
d’enllumenat i 0,6/1kV amb
força) No conductor de
propagadors coure classe 5
de l’incendi i (-K), aïllament
amb emissió d’etilè propilè
de fums i (D) i coberta
opacitat de compost
reduïda termoplàstic a
base de
poliolefina
termoplàstica
ignífuga, lliure
d’halògens
(Z1)
Serveis de AS+(alta Resistents al Cable de 21123-4

seguretat seguretat foc i amb tensió 21123-5
augmentada) subministra assignada de 50200
ment durant i 300-500 V per
després de a sistema
l’incendi durant detecció,
un temps incendi,
megafonia i de
0,6/1 kV per a
la resta
El marcatge d’aquest tipus de conductors és molt complex, per això és necessari

simplificarlo. Es proposa utilitzar solament les sigles AS i AS+, que han d’estar
indefectiblement gravades sobre els cables. Els cables han de complir també la
norma UNE 20432-3 i ser no propagadors de l’incendi.
Els tubs han de ser no propagadors de la flama (taula 3.9). És a dir, en retirar
el foc del tub, si no s’ha cremat o s’ha carbonitzat en la seva totalitat, aquest s’ha
Símbol de cable resistent al foc
d’autoextingir en un període màxim de 30 segons. Aquest assaig és similar a
l’efectuat per als cables, d’acord amb la norma UNE 20432-1. Malgrat que els
tubs, igual que els cables, es col·loquen en malles, no apareix en cap norma un
assaig de no-propagació de l’incendi similar al que s’utilitza per als cables en la
norma UNE 20432- 3. Resulta estranya tanta rigidesa normativa en la regulació
dels cables i tanta laxitud per als tubs i canals que els han de contenir. Aquesta
situació mereix qualificar-se, com a mínim, de contrasentit no solament legal sinó
també tècnic.
Taul a 3. 9. Característiques mínimes per als sistemes de conducció de cables
Producte Designació segons norma Norma d’aplicació
Tub rígid 4321 i no propagador de la flama UNE-EN 50 086-2-1
Tub curvatiu 2221 i no propagador de la flama UNE-EN 50 086-2-2
Tub flexible 4321 i no propagador de la flama UNE-EN 50 086-2-3

Símbol de no propagadors de flama
Canal protectora No propagador de la flama UNE-EN 50 085-1
Safates i safates d’escala No propagador de la flama UNE-EN 61537
Els tubs haurien d’estar preferentment encastats, ja que encara que siguin de
PVC, tenen solament una superfície lliure en contacte amb l’atmosfera i és més
difícil que cremin i produeixin fums tòxics. Aquests tubs la paret exterior dels
quals és recoberta per guix o morter, certament, cremen molt pitjor en tenir una
única superfície lliure en contacte amb l’atmosfera, però els que queden col·locats
en buits de la construcció o no estan massissats amb morter o guix sí que cremen
bé, i en canvi no estan prohibits, per tant caldrà tenir-ho en compte a l’hora de fer
una instal·lació.
Fi g ura 3 .14 . Segellat RF (resistència al foc) d’un pas de safates de cables
Es proposa que els conductors que discorrin pels buits de la construcció es disposin
en safata metàl·lica, de qualsevol dels múltiples tipus existents al mercat (figura
3.14). S’haurien d’utilitzar conductors formats per mànega aïllada, de 750 V o
1 kV amb coberta de protecció, de baixa emissió de fums, lliures d’halògens
i no propagadores de l’incendi. Aquests conductors haurien d’anar marcats
amb les lletres AS. D’aquesta manera, en cas d’incendi, la quantitat de PVC de
la instal·lació elèctrica seria nul·la o molt escassa i evitaria el risc d’asfíxia per als
ocupants del local.
D’acord amb les formes de muntatge esmentades, es proposen com a vàlids

els sistemes d’instal·lació descrits en la norma UNE 20460-5-52, taula 52H,
normalitzats amb els nombres de referència 5, 5A (tubs encastats), 12, 13 (safates
Tub no propagador de flama

metàl·liques), 21 (cable en buit de la construcció) i 25 (cable en buit de fals sòl o

sostre), entre d’altres. El cable haurà de ser conforme a la norma UNE 21123-4
(amb coberta) i haurien d’estar marcats, en tots els casos, amb les lletres AS.
Aquestes prescripcions haurien de ser aplicables a les instal·lacions que discorrin

pel buit d’escala de tot tipus d’edificacions, inclosos els edificis d’habitatges, ja
que el normal és que siguin la seva única via d’evacuació, ja que pocs disposen
d’escala d’incendis. No obstant això, el Reglament només estableix la seva
Mànega de seguretat AS
obligatorietat per a les derivacions individuals i no per a tots els tubs i cables
instal·lats a l’escala. Si es tracta d’un edifici en el qual el recorregut d’evacuació
queda inclòs dintre de les categories de protegit o especialment protegit, caldrà
considerar el recorregut d’evacuació com un local de concurrència pública en la
seva totalitat, d’acord amb el que ja s’ha assenyalat.
Actualment, hi ha al mercat tubs que alguns fabricants denominen de baix

contingut en halògens. Són tubs de PVC, de contingut en halògens indeterminat,
amb més o menys càrrega inerta o que, fins i tot, poden estar additivats per complir
Escala d’incendis
l’especificació M1 amb retardants de flama organohalogenats tipus PBDE (èter
difenílic polibromat), actualment en fase de prohibició a la CEE i molt perillosos
per a les persones en cas d’incendi. Per tant, els tubs i canals és millor que no
siguin de PVC. S’ha de buscar un material alternatiu de baixa emissió de fums
i lliure d’halògens o canals i safates metàl·liquesamb connexió de terra, que són
incombustibles.
3.6 Sectorització de les dependències
La Guia tècnica d’aplicació del reglament esmenta una sèrie de prescripcions

complementàries per als locals d’espectacles i de treball-reunió que amplia,
lleugerament, la sectorització de les diferents dependències amb alimentació i
tall omnipolar des del quadre general.
En la taula 3.10 i taula 3.11 es detallen dos exemples d’aplicació de l’enllumenat

de seguretat a locals d’aquest tipus.
Taul a 3 . 10 . Exemple d’aplicació de l’enllumenat de seguretat en un teatre
Espai Enllumenat d’evacuació
Teatre Enllumenat ambient Origen Final
Sala d’actes Tota la sala Extrems de les fileres Sortida exterior

de butaques
Lavabos del públic Tot l’espai A l’interior, a sobre de Sortida exterior

la porta de sortida
Tots els recorreguts, Tot l’espai Inici del recorregut Sortida exterior
passadissos, canvis de
nivell i direcció
Camerinos i recintes Tot l’espai A l’interior, a sobre de Sortida exterior

d’ús dels empleats, la porta de sortida
magatzems
Taul a 3. 10 (continuació)
Vestíbuls Tot l’espai A l’interior, a sobre de Sortida exterior

la porta de sortida
Quadres de distribució Sobre el punt indicat (5

d’enllumenat, equips lux)
manuals de prevenció i
extinció d’incendis
Local amb equip Tot l’espai

general de la
instal·lació de protecció
Bar Tota la sala A l’interior, a sobre de Sortida exterior

la porta de sortida
Aparcament Tot l’espai Cada plaça Sortida exterior

d’aparcament
Tau la 3 .11 . Exemple d’aplicació de l’enllumenat de seguretat en un hotel o hospital
Hotel-Hospital Enllumenat ambient Origen Final
Habitacions Tot l’espai Exterior de la porta de Sortida exterior

l’habitació
Tots els recorreguts, Tot l’espai Inici del recorregut Sortida exterior
passadissos, canvis de
nivell i direcció
Recintes d’ús dels Tot l’espai A l’interior, a sobre de Sortida exterior

empleats la porta de sortida
Dimensionament i verificació
de les instal·lacions
elèctriques d'interior de locals,
oficines i indústries
Adaptació de continguts: Yolanda Parejo Romero, Joseba Zubiaurre Luso

Dimensionament i verificació de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions elèctriques interiors d'interior de locals, oficines i indústries
Índex
Introducció 5
1 Il·luminació d’interiors. Càlcul lumínic 11

1.1 La llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.1 Transmissió de la llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.2 Producció de la llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2 Magnituds lluminoses fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2.1 Flux lluminós o potència lluminosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2.2 Rendiment lluminós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2.3 Energia lluminosa o quantitat de llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2.4 Intensitat lluminosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2.5 Il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.2.6 Luminància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.2.7 Reflexió, transmissió i absorció de la llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.3 Lluminàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
1.3.1 Classificació de les lluminàries segons el funcionament de la làmpada . . . . . . . . . 23
1.3.2 Classificació de les lluminàries segons la seva distribució . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.4 Càlcul d’enllumenat interior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.4.1 Il·luminació mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.4.2 Rendiment de la il·luminació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.4.3 Factor de conservació de la instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
1.4.4 Nombre de punts de llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.4.5 Exemple de càlcul d’enllumenat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
2 Instal·lacions elèctriques interiors en locals comercials, d’oficines i indústries 33

2.1 Sistemes d’instal·lacions elèctriques en locals, oficines i indústries . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.1.1 Instal·lació elèctrica amb tub . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.1.2 Instal·lació fixa de tubs en superfície . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.1.3 Instal·lació fixa de tubs encastats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
2.1.4 Instal·lació elèctrica amb safata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2.1.5 Instal·lacions elèctriques amb canal protectora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.1.6 Instal·lació elèctrica amb canal motllura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.1.7 Instal·lació elèctrica amb sòcol tècnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.1.8 Instal·lació elèctrica amb canalitzacions prefabricades . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.1.9 Manual d’estil de muntatge de canals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
2.2 Conductors elèctrics per a instal·lacions de locals, oficines i indústries . . . . . . . . . . . . . 48
2.2.1 Secció dels conductors. Caigudes de tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2.2 Intensitats màximes admissibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.3 Conductors de protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.4 Elements i mecanismes en les instal·lacions interiors d’oficines i locals comercials . . . . . . 52
2.4.1 Preses de corrent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Instal·lacions elèctriques interiors d'interior de locals, oficines i indústries
2.5 Quadres primaris i secundaris de comandament i protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

2.5.1 Quadre general de comandament i protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.5.2 Quadres secundaris de comandament i protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.6 Elements d’instal·lacions comunes en edificis d’oficines i comercials . . . . . . . . . . . . . . 55
2.6.1 Automàtic d’escala en instal·lacions comunes en edificis d’oficines i comercials . . . . 56
2.6.2 Relé teleruptor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.6.3 Detector de moviment i presència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.6.4 Interruptor crepuscular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
2.6.5 Rellotge horari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3 Disseny d’instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i indústries 61

3.1 Dades inicials i especificació del client . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.2 Dades del client . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.3 Planejament de la instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.4 Previsió de càrregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.5 Càlculs de les línies elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.5.1 Càlcul de la intensitat de disseny de cada circuit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.5.2 Secció mínima del conductor per caiguda màxima de tensió . . . . . . . . . . . . . . 65
3.5.3 Intensitat màxima admissible del conductor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
3.6 Dimensionament de les proteccions de la línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
3.7 Caiguda de tensió de la línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3.8 Exemple de disseny d’una indústria del sector metal·lúrgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
3.8.1 Planejament de la instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
3.8.2 Previsió de càrregues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.8.3 Càlcul de les línies elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.9 Verificació de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
3.9.1 Verificació per examen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
3.9.2 Verificacions mitjançant mesuraments o assajos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
3.10 Manteniment de les instal·lacions elèctriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
3.10.1 Inspeccions de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.10.2 Revisions de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Instal·lacions elèctriques interiors 5 d'interior de locals, oficines i indústries
Introducció
Les instal·lacions d’oficines, comerços i indústries no són iguals a les destinades

a habitatges; per aquest motiu, l’instal·lador ha de conèixer aquests tipus d’ins-
tal·lacions. Hi ha molts mètodes d’instal·lació que es poden aplicar en indústries
i oficines. És important que l’instal·lador conegui els mètodes més comuns per
poder dissenyar més bé una instal·lació futura.
Els mètodes d’instal·lació i la reglamentació oportuna a l’hora d’executar-la han

de ser ben coneguts per tot bon instal·lador.
En el disseny d’una instal·lació industrial o d’oficines, els càlculs de línies i

l’elecció de les proteccions adients és un feina molt important, ja que un error de
càlcul pot provocar un accident greu. Molts instal·ladors, a partir de l’experiència
que tenen, poden escollir les proteccions i les seccions dels conductors sense
fer cap comprovació, però cada instal·lació d’aquest tipus és diferent i sempre
apareix una línia que alimenta un receptor que pot fer dubtar fins i tot l’instal·lador
més experimentat. En aquesta unitat, les eines que es donen serveixen per poder
escollir les seccions i les proteccions d’una manera exacta.
En aquesta unitat s’ensenyarà a dissenyar una instal·lació industrial, d’oficines i

comercial. L’objectiu és poder donar les eines necessàries per poder instal·lar,
mantenir i donar d’alta una instal·lació d’oficines o una indústria.
En l’apartat “Il·luminació d’interiors. Càlcul lumínic”, s’expliquen els efectes de

la llum, les magnituds lluminoses, els tipus de lluminàries i el càlcul lumínic. És
imprescindible saber la potència que es necessita en un enllumenat mitjançant un
estudi luminotècnic.
En l’apartat “Instal·lacions elèctriques en locals comercials d’oficines i indústries”,

es veuran les maneres més comunes d’instal·lar en oficines, indústries i comerços.
Es relacionen els sistemes d’instal·lació amb la normativa i la reglamentació
vigent. També es veuran els elements més habituals que s’instal·len en aquest
tipus d’instal·lació.
En l’apartat “Disseny d’instal·lacions elèctriques d’interiors en locals, oficines i

indústries”, es veuran els passos que cal seguir per poder dissenyar una instal·lació
industrial i d’oficines. Primerament s’han de recollir les dades relatives a la
instal·lació i conèixer exactament les dades del client. Una fitxa ens ajudarà a
recollir la informació necessària per posteriorment tramitar la instal·lació. També
s’ha d’elaborar una memòria tècnica que l’instal·lador ha de lliurar a l’entitat
certificadora. Per poder emplenar la memòria tècnica, l’instal·lador ha de fer uns
càlculs el resultat dels quals s’ha de reflectir en una taula que ha de lliurar.
En primer lloc l’alumne ha d’aprendre a fer un estudi luminotècnic per determinar

el nombre d’elements necessaris d’enllumenat. També ha de conèixer els sistemes
i els elements per poder dissenyar una instal·lació d’oficines, comercial o industrial
i fer els càlculs necessaris per poder determinar les seccions dels conductors i
saber escollir les proteccions adients. Tot, amb l’ajuda dels coneixements previs
de les unitats anteriors del mòdul. Al final d’aquesta activitat hi ha un exemple
d’instal·lació d’una nau industrial del sector metal·lúrgic sense acabar de resoldre
perquè l’alumne el completi.


cions del client.
• Realitza el quadre general de protecció atenent el tipus d’instal·lació i
el REBT.
• Demostra cconeixement suficient de la reglamentació aplicable a les

REBT.


diferents espais.
• Utilitza el tipus de canalització més adient a cada part de la instal·lació
acordat.

la produeix.



instal·lació.

i indústries.


d’altres).
d’adoptar.
1. Il·luminació d’interiors. Càlcul lumínic
Un apartat fonamental a les instal·lacions elèctriques d’interior és el que fa

referència a la il·luminació dels diferents espais. Quins sistemes existeixen per
il·luminar, quines són les seves característiques i com les podem utilitzar de la
millor manera, quins són els sistemes de llum més freqüents, etc.?
La luminotècnica és la ciència que estudia les principals formes de

producció de llum, així com el seu control i les seves aplicacions.
La luminotècnica té com a objecte d’estudi els principals conceptes de la llum,

les magnituds i les característiques principals dels receptors d’ús més freqüents,
i les principals formes de produir llum que s’utilitza en aquest moment per a
instal·lacions d’interior.
Una correcta elecció del tipus de lluminària que s’utilitzarà en una instal·lació
pot contribuir i molt significativament a reduir els costos de la il·luminació d’una
indústria, oficina o comerç.
Les instal·lacions d’enllumenat tenen una gran importància tant des d’un punt
de vista tècnic com de confort. Una bona il·luminació a l’estança on es treballa
disminueix la fatiga i augmenta el rendiment laboral.
El càlcul lumínic depèn de dos factors fonamentals: el tipus d’activitat

que es desenvoluparà i les dimensions i característiques físiques del local
o l’estança que s’ha d’il·luminar.
1.1 La llum
La llum es pot considerar com una manifestació de l’energia a través de radiacions

electromagnètiques de determinades longituds d’ona, perceptibles per l’ull humà.
La llum és una de les múltiples formes que té l’energia de manifestar-se

i la podem definir com l’energia produïda per una gamma de radiacions
electromagnètiques que la fan perceptible a l’ull humà.
La transmissió d’energia a través de l’espai es denomina radiació; i la llum està

formada per un conjunt de radiacions electromagnètiques de diferents colors, però
la percebem com si fos blanca.
De forma experimental, si observem un raig de llum blanca creuar un prisma

triangular de vidre transparent veurem que es descompon en una banda contínua
de colors que són: vermell, blau...
La longitud d’ona és la distància que separa els punts inicial i final d’un
període.
En la figura 1.1 observem les longituds d’ona visibles a l’ull humà i els colors cor-
responents a aquesta longitud, també es veuen les radiacions electromagnètiques
classificades segons les seves longituds d’ona. Si observem la imatge, veurem que
els rajos de llum es troben entre els rajos ultraviolats i la radiació tèrmica.
La longitud d’ona és la distància
entre pics i valls consecutius d’ones
periòdiques Fig u ra 1 . 1 . Espectre electromagnètic
1.1.1 Transmissió de la llum
La llum es transmet a distància a través de l’espai, per mitjà d’ones similars a

les formades a l’aigua quan cau un objecte en un dipòsit d’aigua. Són el que
anomenen ones concèntriques i es propaguen en forma circular a la pedra que
cau, formant crestes i valls i esmorteint el seu recorregut fins a desaparèixer (vegeu
figura 1.2).
Fig u ra 1 . 2 . Ones concèntriques de llum

propagant-se per l’espai
Com a conseqüència d’aquestes valls i crestes es pot veure clarament a una

distància apreciable l’inici o font de producció d’aquesta energia.
Les ones d’aigua i les de llum tenen com a característica que els seus efectes poden
veure’s a distància. Les ones de llum no necessiten cap medi material per propagar-
se, és a dir, es poden propagar al buit, però pel que a nosaltres respecta, el seu medi
de propagació és l’aire; per tant, les ones de llum es transmeten en tres dimensions
(llarg, ample i alt). Així, les ones de llum que rebem del sol ens arriben travessant
l’espai buit que existeix entre els planetes i, a l’hora d’entrar a l’atmosfera, entre
els gasos que té aquesta. Fibra òptica
La fibra òptica és capaç de
Les característiques físiques fonamentals de la radiació lluminosa són la longitud dirigir la llum al llarg de la seva
longitud utilitzant la reflexió
d’ona i la velocitat de propagació del llum (300.000 km per segon). La unitat de total interna. Normalment la
llum és emesa per un làser o led.
longitud d’ona que s’utilitza dins la luminotècnica és el nanòmetre.
1.1.2 Producció de la llum
Sempre s’ha conegut la curiositat de l’ésser humà per cercar elements que
produïssin llum artificial, amb la idea de poder seguir fent activitats després que
el sol es pongués.
La llum es pot produir de diverses formes. Hi ha quatre tipus de làmpades que

utilitzen les formes de producció de llum més representatives, que veurem a
continuació.
Làmpades incandescents
Es basen en l’escalfament de cossos sòlids fins a arribar a un determinat grau

d’incandescència.
Làmpada incandescent amb el seu
filament encès
A les làmpades incandescents la llum es genera per escalfament fins

a arribar a la incandescència d’un filament que actua com a resistència
elèctrica.
El principi de funcionament està basat en l’emissió de radiacions visibles a l’ull

humà, a causa de l’augment de temperatura que experimenta un fil conductor molt
prim i resistència elevada, quan és travessat per un corrent elèctric. Transformador
Un transformador és un aparell
La incandescència és el tipus de font de llum més habitual, però el que presenta elèctric que converteix el corrent
d’alta tensió i baixa intensitat en
és un rendiment baix. un altre de baixa tensió i alta
intensitat o a l’inrevés.
Generalment es connecta directament a la xarxa elèctrica de subministrament,

excepte les de baix voltatge, que requereixen transformador de tensió. Solament
en aquest cas hi ha un consum addicional atribuïble a l’equip d’interconnexió, a
més d’introduir un petit component d’energia reactiva.
Hi ha diferents tipus d’incandescència en funció de la seva eficàcia lluminosa:
• Incandescència estàndard. L’eficàcia lluminosa d’incandescència estàn-

dard oscil·la sobre els 15 lm/W.
• Incandescència halògena. La seva eficàcia lluminosa té un rendiment

mitjà d’un 70% i oscil·la entre els 26 lm/W. S’ha observat un increment
considerable en l’ús d’aquest tipus de làmpades per al sector domèstic.
En la figura 1.3, es descriuen les parts d’una làmpada incandescent.
F i g ura 1 . 3 . Parts d’una làmpada d’incandescència
Làmpades de descàrrega
Aquest tipus de làmpada funciona provocant una descàrrega elèctrica entre dues
plaques o elèctrodes situats al sinus d’un gas o un vapor metàl·lic. En la figura 1.4
trobem les parts d’una làmpada de descàrrega.
F i g ura 1 . 4 . Parts d’una làmpada de descàrrega de

mercuri
A les làmpades de descàrrega la llum es produeix per la circulació d’un

corrent elèctric, que s’estableix entre dos elèctrodes, a través d’un gas o d’un
metall vaporitzat.
La utilització bàsica i la seva aplicació principal és a la indústria, però també

s’utilitza per a l’enllumenat públic, instal·lacions esportives i enllumenat exterior
en jardins i patis d’habitatges unifamiliars.
Algunes de les làmpades de descàrrega són de vapor de mercuri i halogenurs

metàl·lics de forma compacta.
Fluorescent
La llum es produeix a través d’una substància dipositada a les parets de la làmpada,

que és excitada per un efecte luminiscent provocat per una descàrrega sobre el
vapor de mercuri. El principi físic per generar el flux lluminós té el seu origen en
un fenomen de descàrrega. Les necessitats de l’equipament s’ajusten molt a les
indicades a les làmpades de descàrrega.
El fluorescent està compost per a reactàncies, encebadors, balastos i inhibidors.

Làmpada fluorescent
En el sector domèstic s’utilitzen molt més que no pas les de descàrrega. Tenen un
rendiment de vida de 5 a 7 vegades més gran que les d’incandescència.
En la figura 1.5 es veuen les parts d’un fluorescent. Fluorescent compacte

Substitueixen la incandescència
Fig u ra 1. 5. Parts d’un fluorescent aprofitant el mateix
portalàmpades; per tant, incloent
els mateixos elements
d’interconnexió a la mateixa
estructura de la làmpada.
Làmpades d’inducció
La llum a les làmpades d’inducció es produeix per luminiscència, però

el corrent elèctric que es genera en el sinus del gas es produeix per un
fenomen d’inducció, que és un camp electromagnètic induït per un corrent Làmpada d’inducció per a enllumenat
públic
d’alta freqüència que circula per una bobina i que és generada per un circuit
electrònic alimentat des de la xarxa elèctrica.
Com a avantatges que té sobre les altres tres formes de produir llum és la seva
llarga vida, pel fet que no disposen d’elèctrodes que puguin deteriorar al llarg
del temps el seu funcionament. La seva eficàcia lluminosa és comparable a les
làmpades fluorescents. Un dels sectors on més s’utilitza és en el de l’enllumenat

públic de zones residencials i en el sector de serveis.
1.2 Magnituds lluminoses fonamentals
Si parlem de les magnituds lluminoses fonamentals hem de parlar de dos compo-

nents bàsics:
• La font de la llum.
• L’objecte o estança que s’ha d’il·luminar.
Per exemple, no és el mateix il·luminar una estança que utilitzarem per treballar a
casa, que no pas una cuina o un safareig. El temps que dediquem a cada lloc de
l’habitatge és diferent, igual que els seus usos.
En la luminotècnia hi ha unes magnituds i unitats de mesura fonamentals

per entendre després un càlcul correcte d’il·luminació en un habitatge o taller.
Aquestes magnituds són les següents:
• Flux lluminós o potència lluminosa.
• Rendiment lluminós.
• Quantitat de llum.
• Intensitat lluminosa.
• Il·luminació.
• Luminància.
1.2.1 Flux lluminós o potència lluminosa
El flux lluminós és la magnitud més important per fer càlculs lumínics.
El flux lluminós és l’energia radiant d’una font de llum que afecta la

sensibilitat de l’ull durant un segon de temps.
El flux lluminós es representa per la lletra grega fi (Φ), i la seva unitat de mesura
és el lumen (lm), que com a unitat de potència correspon a 1/680 W emesos per
una longitud d’ona de 555 nm.
Tota la potència elèctrica que produeix una làmpada no es transforma totalment en

flux lluminós ja que hi ha unes pèrdues que s’han de tenir en compte que són: calor
i flux no lluminós. Tenint en compte aquestes dades, podem donar uns exemples
de flux lluminós en la taula 1.1. El watt és la unitat de
potència del sistema
internacional d’unitats. El
Taul a 1. 1. Flux lluminós d’algunes làmpades seu símbol és W, i és
equivalent a 1 joule per
Tipus de làmpades Flux lluminós (lm) segon.
Bicicleta 18
Incandescent estàndard de 100 W 1.380
Fluorescent de 40 W 3.200
Halogenurs metàl·lics de 400 W 28.000
Làmpada de sodi a baixa pressió Na 180 W 31.500
1.2.2 Rendiment lluminós
El rendiment lluminós és una característica dintre de la luminotècnia que ens

indica quina quantitat de potència elèctrica és transformada en flux lluminós.
El rendiment lluminós indica el flux que emet una font de llum per cada
unitat de potència elèctrica que consumeix per a la seva obtenció.
El rendiment lluminós es representa amb la lletra grega eta (η ), i la seva unitat és

el lumen per watt (lm/W).
Fig ur a 1 . 6. Rendiment lluminós
En la figura 1.6 podem veure gràficament el rendiment lluminós, que podem

determinar numèricament a través de la fórmula següent:
φ
η=
P
on:
• Φ = flux lluminós en lúmens.
• P = potència elèctrica en watts.

Exemple
Exemple de càlcul de rendiment lluminós d’una làmpada incandescent: Una làmpada

incandescent estàndard de 100 W que emet un flux lluminós de 1.380 lúmens; si apliquem
la fórmula ens dóna un rendiment lluminós de:
φ 1380 lm
η= = = 13, 8l m/W
P 100 W
La quantitat d’energia elèctrica transformada en flux lluminós és molt variable

segons la font productora. La resta es perd en forma de calor o un altre flux no
visible.
En la taula 1.2 indiquem uns exemples de rendiment lluminós d’algunes làmpades.

Taul a 1. 2. Rendiment lluminós d’algunes làmpades
Tipus de làmpades Potència nominal Rendiment lluminós lm/w
Incandescent estàndard de 40 W 40 11
Fluorescent de 40 W 40 80
Halogenurs metàl·lics de 400 W 360 78
Làmpada de sodi a baixa pressió 180 175

Na 180 W
1.2.3 Energia lluminosa o quantitat de llum

Exemple de càlcul
d’energia lluminosa
Quina quantitat de llum emetrà És una de les característiques lumíniques que, de la mateixa manera que l’energia
una làmpada el flux lluminós de
la qual és de 1.380 lúmens si elèctrica, es determina per la potència elèctrica per unitat de temps. La quantitat
funciona durant 12 dies a raó de
4 hores diàries? t = 12 dies · 4 de llum es determina per la potència lluminosa (flux lluminós) emesa per unitat
h/dia · 3.600 s/h = 172.800
segons. Q = 238.464.000 lm·s de temps.
La quantitat de llum es representa per la lletra Q, i la seva unitat és el lumen per

segon (lm·s).
La seva fórmula és la següent:
Q=Φ·t
on:
• t = temps en segons
1.2.4 Intensitat lluminosa
La intensitat lluminosa és una de les característiques més importants, juntament

amb el flux lluminós, per fer un càlcul correcte d’il·luminació.
Una bona elecció de làmpada amb una intensitat lluminosa correcta per desenvolu-
par la nostra tasca en aquella estança ens provocarà una bona sensació de confort.
La intensitat lluminosa és la quantitat de flux lluminós emès per una font

lluminosa per unitat d’angle sòlid en una direcció concreta.
Angle sòlid
La intensitat lluminosa es representa per la lletra I, i la seva unitat és la candela L’angle sòlid o cònic que un
objecte contempla, vist des d’un
(cd). punt donat, mesura com és de
gran aquest objecte segons
l’observador. Dit d’una altra
La fórmula que expressa la intensitat lluminosa és la següent: manera més simple, és: “el tros
de cel” que ocupa l’objecte.
Φ
I=
ω
on:
• ω = valor de l’angle sòlid en estereoradians.
La candela, la unitat d’intensitat lluminosa, es defineix com a 1/60 de la intensitat

lluminosa per cm2 del feix lluminós patró (cos negre) a la temperatura de fusió
del platí (2.046 K). Un cos negre és capaç
d’emetre i absorbir totes les
radiacions de l’espectre
Les fonts de llum utilitzades a la pràctica tenen una superfície lluminosa més o visible.
menys gran i diferent segons la direcció de la llum. Segons la seva construcció i el

material amb què estan fabricades ofereixen diferent intensitat de llum en funció
de la direcció de la llum. Per aquesta raó s’han creat el que es denominen corbes
fotomètriques o de distribució lluminosa d’intensitat. La temperatura en Kelvin es
calcula mitjançant
K = °C + 273
Les corbes fotomètriques són la representació gràfica de les mesures

d’intensitats lluminoses efectuades segons les diferents direccions que
parteixen del centre de la làmpada.
Normalment les corbes fotomètriques es refereixen a una font de llum que

reparteix 1.000 lúmens; per tant, per conèixer com seran les corbes fotomètriques
sempre ens han d’indicar per a quanta potència lluminosa s’ha fet l’estudi de la
làmpada. Distribució lluminosa
Es pot fer una classificació de les
Per exemple, si un tub fluorescent té un flux lluminós de 3.200 lúmens, hauríem lluminàries segons la seva
distribució lluminosa:
de multiplicar els valors que ens aporta la gràfica de 1.000 lúmens per 3,2.
• Difusores.
En la figura 1.7 es mostra un exemple de corba fotomètrica de làmpada incandes-
cent i fluorescent. • Reflectores.
• Refractàries.
F igu r a 1. 7 . Corbes fotomètriques de làmpada incandescent i làmpada fluorescent
Exemple de càlcul d’intensitat lluminosa
Quin valor té la intensitat lluminosa d’un focus si emet un flux lluminós, segons la taula, de
31.500 lúmens en un angle de 5 srad (estereoradians)?
Solució:
31500 lm
I= = 6300 cd
5 srad
1.2.5 Il·luminació
Una altra característica de la luminotècnica és la il·luminació.
La il·luminació mesura la llum que arriba a una determinada superfície.
La il·luminació es representa per la lletra E, i la seva unitat és el lux.
La fórmula que expressa la il·luminació és:

Φ
E=
S
on:
• S = superfície en m2
El lux, unitat d’il·luminació es defineix com la il·luminació d’una superfície d’1

m2 que rep un lumen de flux lluminós uniformement repartit.
L’aparell que ens permet mesurar la il·luminació es denomina luxòmetre. És

l’anàleg al sonòmetre en el cas que fossin senyals sonors.
En la taula 1.3 hi ha valors aproximats d’il·luminació mesurats amb luxòmetre.

Taul a 1. 3. Valors d’il·luminació en funció del context
Luxòmetre
Context Il·luminació (lux)
Migdia d’estiu amb cel descobert 100.000
Migdia d’estiu amb cel cobert 20.000
Lloc de treball interior ben il·luminat 1.000
Bon enllumenat públic 20 a 40
Nit de lluna plena 0,25
1.2.6 Luminància
IRC
L’índex de rendiment de color
La luminància és una característica molt important quan parlem de llum en (IRC) d’una font lluminosa és la
capacitat que té de permetre
referència als aparells de televisió, és el que entenem per claredat. Per tant, la apreciar els colors en un objecte
major o menor claredat amb què veiem els objectes depèn de la seva luminància. il·luminat; per tant, com més
completa i uniforme sigui la
composició espectral de la seva
radiació, millor queden
reproduïts els colors.
La luminància és el factor que produeix en l’òrgan visual la sensació de
claredat.
La luminància es representa per la lletra L, i la seva unitat és la candela per metre

quadrat (cd/m2 ), que es diu nit (nt).
La fórmula que expressa la luminància és:

I
L=
S · cos α
on:
• I = intensitat lluminosa en candeles.
• S = superfície en m2 .
• α = angle incident de la radiació lluminosa .
Per mesurar la luminància utilitzem un aparell denominat luminanciòmetre, que

és molt similar al luxòmetre.
Exemple de càlcul de luminància
Un focus que té una intensitat lluminosa de 525 candeles està orientat cap a una paret de
20 m2 amb un angle de 60°. Quant val la luminància?
I 525 cd
L= = = 52, 5 cd/m2
S · cos α 20 m2 · cos 60◦
1.2.7 Reflexió, transmissió i absorció de la llum
Una característica bastant intuïtiva de la il·luminació és que no tots els cossos

tenen les mateixes característiques per absorbir la llum. Per exemple, quan estem
en una estança de color viu es veu la sala més petita que no pas si és blanca.
A l’hora d’il·luminar un cos, una part de la llum que arriba es reflecteix per una
superfície, una altra es transmet travessantla i una tercera part queda absorbida pel
material que el compon (fusta, plàstic, vidre, etc.).
Finalment, el flux incident o total es reparteix de la manera següent:
Φi = Φr + Φt + Φa
on:
• Φi = flux lluminós incident
• Φr = flux lluminós reflectit
• Φt = flux lluminós transmès
• Φa = flux lluminós absorbit
El factor de reflexió, designat per la lletra grega ro(ρ), defineix la relació

que hi ha entre el flux lluminós reflectit i el flux incident:
Φr
ρ= .
Φi
El factor d’absorció, designat per la lletra grega alfa (α), defineix la relació
que hi ha entre el flux lluminós absorbit i el flux incident:
Φa
α= .
Φi
El factor de transmissió, designat per la lletra grega tau (τ ), defineix la

relació que hi ha entre el flux lluminós transmès i el flux lluminós incident:
Φt
τ= .
Φi
El flux incident sempre és més gran que els factors d’absorció, transmissió
i reflexió, que són sempre més petits que la unitat.
Un factor de reflexió de 0,4 vol dir que la llum incident es reflecteix una part
equivalent a 0,4, o també que el factor de reflexió té un valor del 40%.
En la taula 1.4 hi ha factors de reflexió, transmissió i absorció d’alguns materials

que utilitzarem per fer càlculs lumínics.
Taul a 1. 4. Factors de reflexió, transmissió i absorció de materials
Materials Factor de reflexió (ρ) Factor d’absorció (α) Factor de transmissió

(τ )
Superfície pintada
Vermell 0,1-0,35 0,9-0,65 0
Verd 0,1-0,6 0,9-0,4 0
Blau 0,05-0,5 0,95-0,5 0
Gris 0,2-0,6 0,8-0,4 0
Negre 0,04-0,08 0,96-0,92 0
Vidres
Opac negre 0,5 0,95 0
Opac blanc 0,75-0,80 0,25-0,2 0
Transparent blanc 0,08 0,9 0,02
Paper blanc 0,60-0,80 0,30-0,10 0,10-0,20
Paper apergaminat 0,5 0,20 0,30
Pergamí 0,48 0,42 0,10
1.3 Lluminàries
Les lluminàries són els aparells que distribueixen, filtren o transmeten la llum
emesa per una o diverses làmpades que contenen tots els accessoris que són
necessaris per fixar-les i connectar-les a la xarxa d’alimentació en aquest cas 230
V monofàsic.
Podem classificar-los segons diversos criteris:
• Classificació segons el funcionament o construcció de la làmpada.
• Classificació segons la simetria de distribució del flux lluminós.
1.3.1 Classificació de les lluminàries segons el funcionament de la

làmpada Rendiment lluminós
El rendiment lluminós d’una
làmpada incandescent de 40 W
és 11 lm/W. El rendiment
El primer criteri no és ben bé una classificació de lluminàries, sinó de la fabricació lluminós d’una làmpada
de làmpades que s’utilitzen en un habitatge, que descrivim a continuació. fluorescent de 40 W és 80 lm/W.
Fonts de llum incandescent
Les fonts de llum incandescent són aquelles que produeixen llum a partir de la
incandescència de cossos sòlids, en ser travessats per un corrent elèctric.
El principi de funcionament es basa en l’emissió de radiacions visibles a l’ull

humà, a causa de l’augment de temperatura que experimenta un fil conductor molt
prim i de resistència elevada, quan és travessat per un corrent elèctric. Per exemple
Làmpades halògenes les bombetes per a enllumenat domèstic.
Hi ha dos tipus de làmpades
halògenes: les làmpades de
casquets ceràmics i les de doble Les principals fonts de llum que funcionen mitjançant el procediment d’incandes-
embolcall. Aquestes últimes
també disposen de casquet i per
cència són les làmpades d’incandescència i les làmpades halògenes.
tant es poden adaptar als
portalàmpades convencionals.
La característica bàsica de les làmpades d’incandescència és que l’energia con-
sumida es transforma majoritàriament en calor, per la qual cosa el seu rendiment
lluminós és molt baix. Però malgrat aquest desavantatge, s’ha de destacar l’enorme
qualitat que tenen aquestes bombetes a l’hora d’emetre un espectre continu, tenen
una reproducció cromàtica boníssima.
Els llums halògens són làmpades incandescents amb filament, generalment de

wolframi, que a l’interior contenen una atmosfera gasosa formada, a més de gas
inert, per un halogen o un halogenur metàl·lic com el iode, el clor o el brom.
L’halogen permet reparar automàticament la pèrdua de partícules del wolframi
i aconsegueix minimitzar els efectes del seu despreniment. D’aquesta manera
s’aconsegueix temperatures més elevades amb dimensions més petites, augmentar
l’eficàcia lluminosa i prolongar la vida mitjana de la làmpada.
Fonts de llum luminiscent o làmpades de descàrrega
Les fonts de llum luminiscent són aquelles en què la llum produïda s’obté per
excitació d’un gas sotmès a descàrregues elèctriques entre dos elèctrodes.
El principi de funcionament per aconseguir llum mitjançant luminiscència s’acon-

segueix en establir un corrent elèctric entre dos elèctrodes, situats a l’interior d’un
tub ple de gas o vapor ionitzat.
Làmpades de descàrrega La diferència de potencial entre els dos elèctrodes provoca un flux d’electrons a
l’interior del tub, que en xocar amb els àtoms de gas que conté el tub o ampolla,
desplacen de les seves òrbites els electrons del gas ionitzat absorbint energia.
Passats uns instants, els electrons desplaçats tornen a la seva posició inicial i
alliberen l’energia presa amb anterioritat, en forma de radiacions, principalment
ultraviolades.
Segons el gas utilitzat i la pressió de l’ampolla, tindrem diferents tipus de

làmpades, cadascun amb les seves pròpies característiques lluminoses. Atenent
aquests dos criteris, es poden classificar les làmpades de la següent manera:
làmpades de vapor de mercuri (làmpades fluorescents, làmpades de vapor de
mercuri i halogenurs metàl·lics) i làmpades de vapor de sodi.
1.3.2 Classificació de les lluminàries segons la seva distribució
Quan parlem de lluminària no fem referència únicament a la làmpada, sinó també

a tot el que l’envolta, és a dir, tots els elements que la fan funcionar i també els
objectes decoratius que conté, per exemple un plafó de vidre.
A la instal·lació de qualsevol sistema d’il·luminació les làmpades s’han d’instal·lar

dins d’un embolcall que tenen diverses funcions, com són sostenir el llum i
connectar-lo al corrent, funció estètica i orientar i distribuir el flux lluminós.
En relació amb aquesta última funció podem identificar diferents tipus de llumi-
nàries: difusores, reflectores i refractàries. Lluminària completa
• Difusores. Permeten augmentar la superfície de la font de llum i distribuir

uniformement el flux lluminós en totes les direccions. A més a més,
serveixen per evitar l’efecte d’enlluernament.
• Reflectores. Amb aquestes podem regular l’angle de radiació lluminosa,

concentrant o obrint el flux lluminós.
• Refractàries. Estan dissenyades per orientar els rajos lluminosos en les

direccions que es requereixi.
1.4 Càlcul d’enllumenat interior
A l’hora de fer el càlcul d’un enllumenat interior s’han de tenir en compte dos
factors importants, que estan relacionats amb:
• L’activitat que es farà a l’estança seleccionada.
• Les dimensions i característiques del lloc que s’ha d’il·luminar.
Una vegada coneguts aquests factors, es pot fixar una il·luminació mitjana neces-
sària per obtenir una qualitat d’enllumenat adequat per realitzar les tasques que
es faran a dintre del local. Per exemple, no és el mateix il·luminar una aula Sistemes d’enllumenat
d’estudi que un menjador d’un habitatge. Per això, s’ha d’escollir el sistema Hi ha tres tipus d’enllumenat
d’interiors:
d’enllumenat més idoni i la distribució més convenient en funció de l’espai que
s’hagi d’il·luminar. • Enllumenat general.
• Enllumenat general
S’efectuen els càlculs corresponents per obtenir el flux lluminós necessari i fixar, localitzat.
respecte a la potència de les làmpades, el nombre de punts de llum i la distribució
• Enllumenat localitzat.
de les lluminàries.
El flux lluminós total necessari es calcula tenint en compte factors com la

il·luminació mitjana, la superfície que s’ha d’il·luminar, el rendiment de la
il·luminació i el factor de conservació de la instal·lació. El càlcul del flux lluminós
es fa aplicant la següent fórmula:
Em · S
Φ=
η · fc
on:
• Φ = flux lluminós total necessari en lúmens
• Em = il·luminació mitjana (lux)
• S = superfície que s’ha d’il·luminar en m2
• η = rendiment de la il·luminació
• fc = factor de conservació de la instal·lació
Per fer el càlcul d’una instal·lació d’enllumenat interior s’han de seguir els
següents passos:
• Il·luminació mitjana de l’estança.
• Sistema d’enllumenat.
• Flux lluminós necessari.
• Nombre de punts.
1.4.1 Il·luminació mitjana

Lluminària
Entenem per lluminàries tots els
aparells d’il·luminació destinats
La il·luminació mesura la llum que arriba a una determinada superfície; per tant,
a servir de suport a les làmpades la il·luminació mitjana fixa, d’acord amb les activitats que es faran en aquella
d’incandescència, als tubs
fluorescents i a distribuir la llum estança, uns requeriments de luxs.
produïda a la corresponent
habitació, local o dependència.
La taula 1.5 ens indica les il·luminàncies mitjanes que s’han acordat segons uns
estudis al camp de la visió i qualitat a l’hora de realitzar les tasques assignades.
Taul a 1. 5. Il·luminàncies recomanades per a enllumenats d’interior
Tipus d’estança Il·luminàncies recomanades
Habitatges Enllumenat local en sales d’estar 500-1.000
Enllumenat general en sales d’estar 50-100
Cuines 100-300
Dormitoris i banys 150-300
Passadissos, escales, garatges i rebedors 50-100
Escoles Aules 250-1.000
Aules de dibuix 400-800

Tipus d’estança Il·luminàncies recomanades
Oficines 400-800
Locals d’oficina amb feina de treball normal, 150-300

ordinadors, etc. Locals de treball com a arxiu i sales
d’espera
Botigues Espais normals de venda 250-500
Aparadors grans 1.000-2.000
Aparadors petits 500-1.000
Indústria 2.500-5.000
Treball de gran precisió 400-800
Treball ordinari 100-300
1.4.2 Rendiment de la il·luminació
El rendiment de la il·luminació en un local o estança depèn de dos factors:
• Rendiment de la lluminària.
• Rendiment del local.
Entre aquests dos factors hi ha aquesta relació:
η = ηL · ηR
on:
• η = rendiment de la il·luminació
• ηR = rendiment del local
• ηL = rendiment de la lluminària
El rendiment de la lluminària depèn de les característiques de construcció

d’aquesta i també de la temperatura a la qual treballa. No és el mateix la vida
d’una làmpada que es troba en un forn de pa, on la temperatura és elevada,
que l’habitatge.
El rendiment de la lluminària, així com la corba fotomètrica d’aquesta, depèn

directament del fabricant. Segons les característiques del local on instal·larem
aquestes lluminàries, el rendiment d’aquest serà ben diferent.
El rendiment del local depèn de diversos factors:

• Dimensions del local.
• Factors de reflexió del sostre, parets i terra.
• Fórmula de distribució del llum per la lluminària (corba fotomètrica).
El rendiment del local depèn de les dimensions d’aquest i dels factors de reflexió
del sostre, terra i parets. Aquests factors de reflexió depenen al seu torn del color
i del material. En la taula 1.6 trobem els factors de reflexió de colors per a llum
blanca i en la taula 1.7 veiem els factors de reflexió per a diferents materials també
per a llum blanca.
Taul a 1. 6. Factors de reflexió de colors per a llum blanca
Color Factor de reflexió
Blanc 0,70-0,85
Gris clar 0,40-0,50
Gris fosc 0,10-0,20
Negre 0,03-0,07
Crema o groc clar 0,50-0,75
Marró claret 0,30-0,40
Marró fosc 0,10-0,20
Rosa 0,45-0,55
Vermell 0,30-0,50
Verd claret 0,45-0,55
Verd fosc 0,10-0,20
Blau claret 0,40-0,55
Blau fosc 0,05-0,15
Taul a 1. 7. Factors de reflexió de materials per a llum blanca
Material Factor de reflexió
Morter clar 0,35-0,55
Morter fosc 0,20-0,30
Formigó clar 0,30-0,50
Formigó fosc 0,15-0,25
Maó 0,20-0,40
Marbre blanc 0,60-0,70
Fusta clara 0,30-0,50
Fusta fosca 0,10-0,25
Alumini mat 0,55-0,60
Hi ha tres formes d’il·luminació fonamentals:
• Directa. S’obté col·locant el focus lluminós dins d’un reflector opac obert
per la seva part inferior.
• Indirecta. En la il·luminació indirecta es fa incidir el fluix lluminós sobre

una superfície determinada, des d’on és reflectida cap a la zona que es vol
il·luminar.
• Difosa. Consisteix a filtrar la llum emesa per la font lluminosa corresponent,

mitjançant uns elements anomenats difusors, que solen ser vidres, paper,
tela o material plàstic.
La influència de les dimensions del local o estança sobre la lluminària és donada

per un índex que les relaciona; és el denominat índex del local K. Aquest índex es
calcula segons les fórmules que es presenten a continuació i que són lleugerament
diferents per a lluminària de tipus directe i lluminàries de tipus indirecte.
Lluminària directa:
a·b
K=
h · (a + b)
Lluminària indirecta:
3·a·b
K=
2 · h0 · (a + b)
on:
• a i b = dimensions de la superfície rectangular del recinte
• h = distància entre el pla de treball (0,85 m sobre el terra) i les lluminàries
• h’ = distància entre el plànol de treball (0,85 m sobre el terra) i el sostre

A l’annex hi ha una taula
del rendiment del local
segons l’índex del local
En la taula de l’annex hi ha tres tipus de lluminàries: intensiva, semiintensiva i que hem trobat per mitjà
de les dimensions del
extensiva. Segons el dibuix podem entendre el tipus de distribució al seu entorn. local i dels índexs de
reflexió del local.
Estan relacionades amb les corbes fotomètriques.
Les lluminàries sempre ens indiquen si és intensiva, semiintensiva i extensiva.
Exemple de rendiment de la il·luminació
Calculeu el rendiment total d’una lluminària, sabent que és un tipus de lluminària

semiintensiva, en un local de les dimensions següents:
• Llargada = 16 m
• Amplàda = 4 m
• Alçada = 3 m
El color de les parets, del sostre i del terra és crema, blanc i marró clar, respectivament.
El rendiment total de la il·luminació és determinat per la fórmula següent:
η = ηL · ηR
El rendiment de la lluminària és donat pel fabricant, que en aquest cas és 0,86.
Per obtenir el rendiment del local, hem de seguir els passos següents:
1. Calculem la distància entre el pla de treball i el sostre. Com que no ens diuen res,
suposem que treballem a 0,85 cm del terra. Per tant:
h = 3 m - 0,85 m = 2,15 m
a·b 16 m · 4 m
K= = = 1, 49
h · (a + b) 2, 15 m · (16 m + 4 m)
Si observem en les taules 6 i 7 els factors de reflexió de colors per a la llum blanca o els
factors de reflexió de materials per a la llum blanca, en aquest cas, com que ens diuen els
colors, comprovem els índexs de reflexió (sostre 1, paret 2, terra 3):
• Blanc: 0,70-0,85
• Crema o groc clar: 0,50-0,75
• Marró clar: 0,30-0,40
Agafem:
• Sostre: 1 = 0,8
• Paret: 2 = 0,5
• Terra: 3 = 0,3
Per trobar el rendiment del local anem a la taula que trobarem en l’annex d’aquesta unitat i
agafem la línia semiintensiva A.1.2, i trobem L.
La K és 1,49. Com que el que més s’hi apropa és 1,50, agafem aquesta fila. Per tant, el
rendiment del local és 0,83.
η = ηL · ηR = 0, 86 · 0, 83 = 0, 71
1.4.3 Factor de conservació de la instal·lació
El factor de conservació de la instal·lació (fc ) és determinant a l’hora de fer els

càlculs de les lluminàries i queda determinat per la pèrdua de flux lluminós de
les làmpades a causa tant del seu envelliment natural, com de la pols i brutícia
que hi hagi a l’estança. Per exemple, no és el mateix instal·lar la lluminària d’un
dormitori que d’una cuina, o millor encara, és molt diferent instal·lar la lluminària
en un taller mecànic que en un despatx d’advocats.
A causa d’aquesta brutícia hi ha pèrdues de reflexió i transmissió de la lluminària.
Els valors del factor de conservació van des de 0,50 a 0,80. El valor de 0,80
correspon a llocs nets, amb lluminàries tancades, que es netegen sovint i on es fa
un manteniment del local correcte. D’altra banda, el 0,50 correspon a un local
amb poc o gens manteniment, brut i amb lluminàries obertes.
1.4.4 Nombre de punts de llum
Qualsevol estança pot estar il·luminada amb un nombre diferent de punts de llum;
segons la nostra necessitat i la utilitat de l’habitatge o l’habitacle en posarem una
quantitat o una altra.
El nombre de punts de llum es calcula dividint el flux total que necessitem per a
aquella estança i el flux nominal de la làmpada escollida per instal·lar-la.
ΦT
N=
ΦL
on:
• N = nombre de punts de llum o lluminàries.
• ΦT = flux lluminós total (lm).
• ΦL = flux lluminós nominal de la làmpada (lm).
Exemple de càlcul del nombre de punts de llum:
Quants punts de llums seran necessaris si necessitem un flux total de 400.000 lm i cada
lluminària proporciona 23.000 lm?
400.000 lm
N = = 17, 39
23.000 lm
És a dir, 18 punts de llum.
Per tant, si tenim una lluminària que ofereix més flux que no pas una altra de semblant,
necessitarem menys punts de llum per il·luminar correctament aquella estança.
1.4.5 Exemple de càlcul d’enllumenat
Per poder entendre d’una manera més clara el càlcul d’enllumenat interior, veurem
un exemple d’il·luminació d’una nau industrial.
Les dades del local són les següents:
• Local de 16 m x 40,4 m
• Factor de reflexió del sostre = 0,5
• Factor de reflexió de les parets = 0,3
• Factor de reflexió del terra = 0,1
• El factor de conservació, atès que és una estança en un habitatge net, és 0,8.
• Superfície del local = 646,4 m
• Pla de treball = 0,8 m

• Alçària del local = 5,8 m
• Local industrial amb necessitat lumínica de 500 lux
Les dades de la lluminària són les següents:
• Vsap-400 W /E-E-40
• Rendiment de la lluminària = 0,85
• Flux de la lluminària = 54.000 lm
• Longitud de la lluminària = 0,57 m

El rendiment del local es
pot consultar en la taula
facilitada en l’annex. Els
coeficients de reflexió es Calculem primer l’alçada útil del local industrial:
treballen en les taules 6 i
7 del subapartat
“Rendiment de la h = 5,8 m -0,57 m – 0,8 m = 4,43 m
il·luminació” d’aquest nucli
d’activitat.
Hem restat a l’alçada total de la nau industrial l’alçada del pla de treball, de 0,8
m, i la distància del sostre fins a la lluminària, que està en suspensió.
Índex K del local:

40, 4 m · 16 m
K= = 2, 6
4, 43 m · (40, 4 m + 16 m)
Si observem les taules de l’annex, tenim una lluminària semiintensiva i si ens
fixem en la fila de K = 2,5, tenim 0,83. Si interpolem, tenim que a 2,6, el rendiment
del local és 0,84.
Calculem el rendiment total:
η = 0, 84 · 0, 85 = 0, 71
Apliquem la fórmula del flux necessari total i tenim:
500 lux · 646, 4 m2

Φ= = 569.014, 1 lm
0, 71 · 0, 8
El nombre total de làmpades és el següent:
569.014, 1 lm
N= = 11 lluminaries
54.000 lm
2. Instal·lacions elèctriques interiors en locals comercials, d’oficines

i indústries
Les condicions de les instal·lacions interiors en locals comercials i d’oficines tenen

com a referència el que estableix l’REBT en la ITC BT 19 basada en la norma UNE
20.460-3.
Els circuits de les instal·lacions interiors de locals comercials i d’oficines han

d’estar protegits contra sobreintensitats a l’origen de la instal·lació. Normalment,
aquestes instal·lacions són alimentades per un sistema trifàsic més neutre.
Els locals amb característiques especials i els de finalitats especials no són objecte
d’aquesta unitat, com tampoc no ho són els locals amb afluència de públic
classificats com a concurrència pública.
2.1 Sistemes d’instal·lacions elèctriques en locals, oficines i

indústries
En els locals i oficines, el sistema d’instal·lació més utilitzat són les canalitzacions
amb tub i en fals sostre. Aquest tipus d’instal·lació sempre s’ha d’executar abans
que els muntadors del sostre el col·loquin.
Uns dels sistemes més emprats és sota tub rígid que es pugui corbar en calent amb
muntatge superficial i amb canal protectora. Cada lloc requereix un sistema o un
altre segons les necessitats i l’activitat que es duu a terme.
Un altre sistema d’instal·lació que també s’utilitza molt, i que cada vegada
s’implanta més, són les canalitzacions prefabricades.
Els sistemes d’instal·lacions no són únics i poden conviure diferents sistemes en la

mateixa instal·lació, sempre d’acord amb el que indica l’REBT a l’hora d’instal·lar
cada sistema.
2.1.1 Instal·lació elèctrica amb tub
La instal·lació amb tub es pot fer encastada a la paret o en superfície amb tubs
metàl·lics i no metàl·lics. Els conductors aïllats utilitzats han de tenir una tensió
assignada no inferior a 450/750 V i els tubs han de complir el que estableix la ITC
BT 21.
Les característiques de protecció de la unió entre el tub i els accessoris correspo-

nents no han de ser inferiors a les declarades per al sistema de tubs. La superfície
interior dels tubs no ha de tenir en cap punt arestes, aspreses o fissures susceptibles
de fer malbé els conductors o cables armats o de causar ferides a instal·ladors o
usuaris.
Les dimensions dels tubs no enterrats i amb unió roscada utilitzats en les ins-
tal·lacions elèctriques són les que prescriu la UNE- EN 60.423. Per als tubs
enterrats, les dimensions es corresponen amb el que indica la norma UNE- EN
Classificació dels tubs
50.086 -2 -4.
Els tubs es classifiquen segons el
que es disposa en les normes Les corbes dels tubs han de ser contínues i no poden originar reduccions de secció
següents: UNE- EN 50.086 -2 -1:
sistemes de tubs rígids. UNE- inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub són els que
EN 50.086 -2-2: sistemes de
tubs que es poden corbar. UNE- especifica el fabricant d’acord amb la UNE-EN 50.086 -2·2.
EN 50.086 -2-3: sistemes de
tubs flexibles. UNE- EN 50.086
-2-4: sistemes de tubs enterrats. Ha de ser possible introduir i retirar fàcilment els conductors en els tubs després
Recordeu que la de col·locar-los i que estiguin fixats i els accessoris corresponents.
denominació del tub depèn
del diàmetre exterior.
Cal col·locar els registres que es consideri convenient, que en trams rectes no
poden estar separats entre si més de quinze metres. El nombre de corbes en angle
situades entre dos registres consecutius no ha de ser superior a tres.
Els conductors s’allotgen normalment als tubs després d’haver-los col·locat.
Els registres poden estar destinats únicament a facilitar la introducció i la retirada

dels conductors als tubs o servir alhora com a caixes d’empalmament o derivació.
Les connexions entre conductors s’han de fer a l’interior de caixes apropiades

de material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques han d’estar
protegides contra la corrosió. Les dimensions d’aquestes caixes han de permetre
allotjar-hi amb comoditat tots els conductors que hagin de contenir. La seva
profunditat ha de ser almenys igual al diàmetre del tub més gran més un 50%
d’aquest, amb un mínim de 40 mm. El diàmetre o costat interior mínim ha de ser
de 60 mm. Quan es vulguin fer estanques les entrades dels tubs a les caixes de
connexió, cal emprar premsaestopa o ràcords adequats.
A l’hora d’instal·lar els tubs, s’han de tenir en compte les consideracions següents:
• Les corbes dels tubs han de ser contínues i no poden originar reduccions de
secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub
són els que especifica el fabricant d’acord amb la UNE-EN 50.086 -2·2.
• Ha de ser possible introduir i retirar fàcilment els conductors en els tubs

després de col·locar-los i que estiguin fixats i els accessoris corresponents.
I, per a això, cal col·locar els registres que es consideri convenient, que,
en trams rectes, no poden estar separats entre si més de quinze metres. El
nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius no ha de
ser superior a tres. Els conductors s’allotgen normalment als tubs després
d’haver-los col·locat.
• Els registres poden estar destinats únicament a facilitar la introducció i la re-

tirada dels conductors als tubs o servir alhora com a caixes d’empalmament
o derivació.
• Les connexions entre conductors s’han de fer a l’interior de caixes apropi-

ades de material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques
han d’estar protegides contra la corrosió. Les dimensions d’aquestes caixes
han de permetre allotjar-hi amb comoditat tots els conductors que hagin de
contenir. La seva profunditat ha de ser almenys igual al diàmetre del tub
més gran més un 50% d’aquest, amb un mínim de 40 mm. El diàmetre o
costat interior mínim ha de ser de 60 mm. Quan es vulguin fer estanques
les entrades dels tubs a les caixes de connexió, cal emprar premsaestopa o
ràcords adequats.
• En cap cas no es permet unir conductors com a empalmaments o derivacions

per simple retorciment o enrotllament entre si dels conductors, sinó que s’ha
de dur a terme sempre fent servir borns de connexió muntats individualment
o constituint blocs o interlínies de connexió; així mateix, es pot permetre
que s’hi facin servir brides de connexió. El retorciment o enrotllament de
conductors no es refereix als casos en què es faci servir qualsevol dispositiu
connector que asseguri una unió correcta entre els conductors, encara que
se’n produeixi el retorciment parcial i amb la possibilitat que es puguin
desmuntar fàcilment. Els borns de connexió per a ús domèstic o anàleg
han de ser conformes amb el que estableix la part corresponent de la norma
UNE-EN 60.998.
• Durant la instal·lació dels conductors, perquè l’aïllament d’aquests no pugui

ser danyat per la fricció amb les vores lliures dels tubs, els extrems dels tubs,
quan siguin metàl·lics i penetrin en una caixa de connexió o aparell, han
d’estar proveïts de brocs amb vores arrodonides o dispositius equivalents, o
bé, les vores han d’estar arrodonides convenientment.
• En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, s’han de tenir en compte

les possibilitats que es produeixin condensacions d’aigua a l’interior; per
aquest motiu, s’ha d’escollir convenientment el traçat de la instal·lació dels
tubs, preveure l’evacuació i establir una ventilació apropiada a l’interior dels
tubs mitjançant el sistema adequat, com, per exemple, l’ús d’una «T» un dels
braços de la qual no s’empra.
• Els tubs metàl·lics que siguin accessibles s’han de connectar a terra; la

continuïtat elèctrica ha de quedar assegurada convenientment. En el cas
que es facin servir tubs metàl·lics flexibles, cal que la distància entre dues
connexions a terra consecutives dels tubs no passi de deu metres.
• No es poden fer servir els tubs metàl·lics com a conductors de protecció o

de neutre.
• Per col·locar els conductors s’ha de seguir el que assenyala la ITC-BT -20.
• A fi d’evitar els efectes de la calor emesa per fonts externes (distribucions

d’aigua calenta, aparells i llums, processos de fabricació, absorció de la
calor del medi circumdant, etc.) les canalitzacions s’han de protegir fent
servir els mètodes eficaços següents:
• Pantalles de protecció calorífuga.

• Allunyament suficient de les fonts de calor.
• Elecció de la canalització adequada que suporti els efectes nocius que es

puguin produir.
• Modificació del material aïllant que s’ha d’emprar.
Aquestes prescripcions són per a qualsevol tipus d’instal·lació amb tubs protectors.
2.1.2 Instal·lació fixa de tubs en superfície
En instal·lacions comercials dintre de naus industrials i en algunes oficines és

molt comú trobar-se amb instal·lacions fixes de tubs en superfície combinades
amb instal·lació sobre safata.
Quan es fa una instal·lació amb tub vist, sempre s’han de tenir en compte unes
condicions particulars que regula la ITC BT 21. Aquestes prescripcions són les
següents:
• Els tubs es fixen a les parets o els sostres per mitjà de brides o abraçadores
protegides contra la corrosió i subjectes sòlidament. La distància entre
aquestes ha de ser, com a màxim, de 0,50 m. S’han de col·locar fixacions
d’una part i de l’altra en els canvis de direcció, als empalmaments i a la
proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells.
• Els tubs s’han de col·locar adaptant-se a la superfície sobre la qual s’ins-

tal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris.
• En alineacions rectes, les desviacions de l’eix del tub respecte a la línia que
uneix els punts extrems no poden ser superiors al 2%.
• És convenient situar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima
de 2,50 m sobre el terra, per tal de protegir-los de danys mecànics eventuals.
• En els encreuaments de tubs rígids amb juntes de dilatació d’un edifici,

s’han d’interrompre els tubs, i els extrems del tub s’han de separar entre si 5
cm, aproximadament, i empalmar-los posteriorment mitjançant maneguins
lliscants que tinguin una longitud mínima de 20 cm.
A l’hora d’escollir el diàmetre del tub s’ha de consultar la taula 2 de l’REBT, ITC
BT 21, on es recullen els diàmetres exteriors en funció del nombre de conductors
que allotja i la secció d’aquests. En la taula 2.1 es reprodueix la taula 2 de l’REBT,
ITC BT 21.
Quan hem d’instal·lar més de cinc conductors a dintre d’un tub o conductors
amb seccions diferents, s’ha d’escollir un diàmetre interior que pugui allotjar tres
vegades la secció que ocupen els conductors a l’interior del tub.
Taul a 2 .1. Diàmetres exteriors mínims dels tubs segons el nombre i la secció dels conductors unipolars
Secció
nominal Nombre de conductors
(mm2 ) 1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 16
2,5 12 12 16 16 20
4 12 16 20 20 20
6 12 16 20 20 25
10 16 20 25 32 32
16 16 25 32 32 32
25 20 32 32 40 40
35 25 32 40 40 50
50 25 40 50 50 50
70 32 40 50 63 63
95 32 50 63 63 75
120 40 50 63 75 75
150 40 63 75 75 –
185 50 63 75 – –
240 50 75 – – –
2.1.3 Instal·lació fixa de tubs encastats
Quan es fa una instal·lació amb tub encastat a la paret, sempre cal tenir en compte
unes condicions que regula la ITC BT 21 en l’apartat 2.3. Aquestes condicions
són les següents:
• En la instal·lació dels tubs a l’interior dels elements de la construcció, les

regates no han de posar en perill la seguretat de les parets o sostres on es
practiquin. Les dimensions de les regates han de ser suficients perquè els
tubs quedin recoberts per una capa d’1 cm de gruix, com a mínim. En els
angles, el gruix d’aquesta capa es pot reduir a 0,5 cm.
• No s’han d’instal·lar entre el forjat i el revestiment tubs destinats a la Tub corrugat encastat a la paret.
instal·lació elèctrica de les plantes inferiors.
• Per a la instal·lació corresponent a la mateixa planta, es poden instal·lar

únicament, entre el forjat i el revestiment, tubs que han de quedar recoberts
per una capa de formigó o morter d’1 cm de gruix, com a mínim, a més del
revestiment.
• En els canvis de direcció, els tubs han d’estar corbats o bé proveïts

convenientment de colzes o «T» apropiats, però en aquest últim cas només
s’admeten els proveïts de tapes de registre.
• Les tapes dels registres i de les caixes de connexió han de quedar accessibles
i desmuntables una vegada finalitzada l’obra. Els registres i les caixes han
de quedar enrasats amb la superfície exterior del revestiment de la paret o el

sostre quan no s’instal·lin a l’interior d’un allotjament tancat i practicable.
• En el cas que es facin servir tubs encastats en parets, és convenient col·locar

els recorreguts horitzontals a 50 cm, com a màxim, del terra o els sostres, i
els verticals, a una distància dels angles de cantonades no superior a 20 cm.
A l’hora d’escollir el diàmetre del tub s’ha de consultar la taula 5 de l’REBT, ITC
BT 21, on es recullen els diàmetres exteriors en funció del nombre de conductors
que allotja i la secció d’aquests. En la taula 2.2 es reprodueix la taula 5 de l’REBT,
ITC BT 21.
Taul a 2. 2. Diàmetres exteriors mínims dels tubs segons el nombre i la secció dels conductors unipolars
Secció
nominal Nombre de conductors
(mm2 ) 1 2 3 4 5
1,5 12 12 16 16 20
2,5 12 16 20 20 20
4 12 16 20 20 25
6 12 16 25 25 25
10 16 25 25 32 32
16 20 25 32 32 40
25 25 32 40 40 50
35 25 40 40 50 50
50 32 40 50 50 63
70 32 50 63 63 63
95 40 50 63 75 75
..
120 40 63 75 75
.. ..
150 50 63 75
.. .. ..
185 50 75
.. .. ..
240 63 75
2.1.4 Instal·lació elèctrica amb safata
Aquest tipus d’instal·lació normalment va acompanyada d’altres sistemes; per

exemple, de tubs o canals. Les safates són les portadores de les línies principals i
les derivacions normalment es fan amb un altre sistema d’instal·lació. Les safates
es poden classificar segons la conductivitat elèctrica que tenen:
• Safates aïllants
Safates metàl·liques perforades amb
enllumenat adossat a la part inferior
de la safata • Safates metàl·liques
Dintre d’aquesta classificació trobem: amb tapa o sense tapa, perforades o

enreixades.
L’REBT, en la ITC BT 20, apartat 2.2.9 i en la guia tècnica de la mateixa

instrucció tècnica complementària inclou les prescripcions que han de complir
les instal·lacions amb safata.
La norma aplicable a les safates i safates d’escala és la norma UNE- EN 61537,

“Sistemes de safates i safates d’escala per a conducció de cables”.
La guia tècnica d’aquesta ITC aconsella la utilització de cable de tensió assignada

0,6/1 kV. També dóna la possibilitat de fixar caixes de connexions o derivació
sobre la mateixa safata.
El traçat de les canalitzacions es fa seguint preferentment línies verticals i

horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua
la instal·lació.
2.1.5 Instal·lacions elèctriques amb canal protectora
La canal protectora és un conducte d’instal·lació elèctrica constituït per un

perfil, de parets plenes o perforades, destinat a contenir conductors i altres
elements elèctrics.
Les canals protectores poden ser metàl·liques o de materials plàstics no propa-

gadors de la flama. Depenent del lloc on es trobi, s’han de tenir en compte
les condicions atmosfèriques per escollir el tipus de canal més adient. El
nombre màxim de conductors que pot allotjar la canal dependrà de la secció dels Les canals han de ser
conformes a les normes de
conductors i de la condició de la canal d’allotjar també mecanismes. la sèrie UNE -EN 50085.
En les canals de grau de protecció IP4X o superior i classificades com a “canals

amb tapa d’accés que només es pot obrir amb eines” d’acord amb la norma UNE
–EN 50085, és possible:
• Fer servir aïllant, de tensió assignada 450/750 V.
• Col·locar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, dispositius

de comandament i control, etc., a l’interior, sempre que es fixin segons les
instruccions del fabricant.
• Dur a terme empalmaments de conductors a l’interior i connexions als

mecanismes.
En les canals de grau de protecció inferior a IP4X o classificades com a “canals

amb tapa d’accés que es pot obrir sense eines” d’acord amb la norma UNE –EN
50085, només es pot fer servir conductor aïllat sota coberta estanca, de tensió
assignada mínima 300/500V.
Instal·lació i col·locació de les canals
En les instal·lacions amb canal, és molt important tenir cura a l’hora d’escollir les
trajectòries. És una instal·lació vista i, per tant, l’estètica és molt important, com
també ho són els acabaments i els canvis de sentit.
En trams rectes, les canals s’uneixen perfectament si no es fa coincidir el final de la

canal amb el final de la tapa. La tapa i la base de la canal han d’anar intercalades.
Cada 0,5 m, s’ha de col·locar un pont a la canal per millorar la resistència de la

canal i per evitar el despreniment dels conductors quan s’obre la canal en trams
llargs. Aquest pont queda amagat un cop es tanca la canal.
La instal·lació i posada en obra de les canals protectores ha de complir el que

indiquen la norma UNE 20.460 -5-52 i les instruccions ITC-BT-19 i ITC-BT-20.
El traçat de les canalitzacions s’ha de fer seguint preferentment línies verticals i

horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten al local on s’efectua
la instal·lació.
Les canals amb conductivitat elèctrica s’han de connectar a la xarxa de terra,

i la continuïtat elèctrica n’ha de quedar assegurada convenientment. S’han de
Pont canal. Exemple de la col·locació
d’un pont en canal.
connectar els diferents trams de canal amb un conductor de protecció que faci de
pont entre les canals. També es pot passar sobre la canal un cable nu de coure i
connectar-lo un cop a cada tram a la canal amb una connexió especial.
No es poden fer servir les canals com a conductors de protecció o de neutre, llevat
del que disposa la instrucció ITC-BT-18 per a canalitzacions prefabricades.
La tapa de les canals ha de quedar sempre accessible.
2.1.6 Instal·lació elèctrica amb canal motllura
La canal motllura és un conducte d’instal·lació elèctrica constituït per un

perfil, de petites dimensions, destinat a allotjar conductors al seu interior.
Mecanismes adossats a una motllura.
És una manera d’instal·lar que, normalment, va acompanyada d’un altre tipus

de canalització com a instal·lació principal. No és un sistema aconsellat per a
instal·lacions noves, sinó que més aviat està pensat per a modificacions de traçats
de la instal·lació. Tanmateix, podem trobar una instal·lació feta en gran part per
motllures, com es pot veure en la figura 2.1.
En les motllures, no podem incorporar al seu interior ni mecanismes ni connexions.

Per tant, s’han d’instal·lar també caixes de connexions de superfície i caixetins de
Mecanismes i aparells de protecció
adossats a una motllura. superfície per a mecanismes.
F igur a 2. 1. Instal·lació elèctrica amb canal motllura
Muntatge de canal sobre paret
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre muntatges de canal sobre paret.
Muntatge de canaleta amb tub interior:
https://www.youtube.com/embed/nnRDDnZJxoQ?controls=1
Instal·lació de la canaleta amb possibilitat de muntar mecanismes:
https://www.youtube.com/embed/KLWdAhzeo3w?controls=1
https://www.youtube.com/embed/JVLLexexqos?controls=1
Fixació i conducció de tubs en instal·lacions de climatització amb aparells de tipus

split:
https://www.youtube.com/embed/8q_W0cMKeIc?controls=1
Muntatge de canal en safata
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre muntatges de canal en safata.

Muntatge de girs de 90º en instal·lacions de safata:
https://www.youtube.com/embed/rH4yXmLI71c?controls=1
Derivacions en T :
https://www.youtube.com/embed/nx--7shHmdE?controls=1
https://www.youtube.com/embed/s0OsNLM1ZKM?controls=1
Muntatge de safates sobre suports verticals:
https://www.youtube.com/embed/tExEvdFUnpQ?controls=1
Muntatge de safates sobre suports horitzontals:
https://www.youtube.com/embed/uatzU6dfs5g?controls=1
Muntatge de tapes
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre muntatges de tapes en diferents canals.
Tapa final en safata amb tapa:
https://www.youtube.com/embed/qS7c-I85S2I?controls=1
Tapa final en safates aïllants:
https://www.youtube.com/embed/70zdkeC4_aI?controls=1
Tapa de safata aïllant:
https://www.youtube.com/embed/hVRtIBQTAYU?controls=1
Tapa de corbes de safates aïllants:
https://www.youtube.com/embed/kgWhppZkV0s?controls=1
Tapa de derivació en T en safata aïllant:
https://www.youtube.com/embed/Ibsfn2FOoS8?controls=1
Tapa de derivació en T amb canvi de pla vertical:
https://www.youtube.com/embed/62htz9FRe1s?controls=1
Cobrejuntes
Veieu el següent video sobre el muntatge d’un cobrejuntes en safata aïllant:
https://www.youtube.com/embed/XuJg1JaV-vE?controls=1
Unions entre trams
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre unions entre trams de diferents canals.
Unió mecànica de dos trams de safata:
https://www.youtube.com/embed/qxZHiA86qfc?controls=1
Frontissa horitzontal per a la unió de trams de safata aïllant (canvis d’angle):
https://www.youtube.com/embed/Tcr6KIKJHhI?controls=1
Separadors interiors a les canaletes
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre envans separadors en safates. Envà
separador en safata:
https://www.youtube.com/embed/FmDLMdZsVcY?controls=1
Envà separador reforçat, per separar circuits a dintre de la canaleta. Es fa servir

per a cables molt gruixuts i/o pesants:
https://www.youtube.com/embed/JI7IQue9vcM?controls=1
Instal·lacions en sostre
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre instal·lacions de sostre.

Com instal·lar suports L per a càrregues petites:
https://www.youtube.com/embed/PbYisRSDZMo?controls=1
Com instal·lar safates amb perfils U per a càrregues mitjanes:
https://www.youtube.com/embed/POhLAQmlVzU?controls=1
Com instal·lar safates amb perfils Omega, per a càrregues grans:
https://www.youtube.com/embed/uPLPmkhPW6Q?controls=1
Canvis de nivell
Veieu els següents vídeos d’UNEX sobre muntatge de canvis de nivell en diferents
tipus de canals. Canvi de nivell amb frontissa vertical:
https://www.youtube.com/embed/spogzAPP5EA?controls=1
Corba i canvi de nivell amb frontisses d’angle variable:
https://www.youtube.com/embed/yOZUNt4W0FI?controls=1
Baixada a 45º en safates:
https://www.youtube.com/embed/d65a7I0UZQ0?controls=1
Pujada a 45º en safates:
https://www.youtube.com/embed/L_aknMvZAnw?controls=1
Canvi de nivell complet en safates:
https://www.youtube.com/embed/ycCSgamy0I8?controls=1
Instal·lacions en terrats
Veieu el següent vídeo que descriu una instal·lació completa de safates en un

terrat:
https://www.youtube.com/embed/Nh1xJx5Xbfg?controls=1
2.1.7 Instal·lació elèctrica amb sòcol tècnic
El sòcol tècnic és un conducte d’instal·lació elèctrica constituït per un perfil,

de dimensions idèntiques a un sòcol, destinat a allotjar conductors al seu
interior.
Exemple d’instal·lació d’un sòcol

Allà on no poden passar els conductors per dintre de la paret hem de fer servir
canal o tub. Si mirem que la instal·lació tingui una bona estètica, la millor solució
tècnic de la marca UNEX.
és un sòcol tècnic (vegeu la figura 2.2).

Fi gura 2 .2. Sòcol tècnic amb els espais reservats per a cada tipus d’instal·lació.
(1) Espai reservat per a la instal·lació elèctrica. (2) Espai reservat per a la instal·lació de telecomunicacions. (3)
Espai reservat per a la instal·lació de televisió. (4) Espai reservat per a la instal·lació de telefonia i ADSL.
Aquesta és una alternativa força interessant si volem dissimular el traçat de la

instal·lació.
Per a què la instal·lació sigui conforme a l’REBT (ITC-BT-20, Rodapiés ranu-

rados), no s’han d’instal·lar cables elèctrics en el compartiment inferior. Es
garanteix així la distància de seguretat respecte al sòl (1,5 cm).
2.1.8 Instal·lació elèctrica amb canalitzacions prefabricades
Les canalitzacions prefabricades són conductes d’instal·lacions

elèctriques constituïdes per un perfil rectangular en què els conductors
elèctrics ja vénen incorporats de fàbrica. Tenen punts de connexió al llarg
de tota la seva longitud per connectar altres canalitzacions o receptors.
S’utilitzen en instal·lacions comercials i industrials on és necessària una seguretat

addicional a les canalitzacions, que només pot oferir el fabricant de la mateixa
canal. També és interessant conèixer aquest mètode d’instal·lar pel fet que estalvia
molt temps d’execució.
En la figura 2.3 es pot veure un exemple d’instal·lació d’un taller de mecanització

amb canal prefabricada. La instal·lació d’il·luminació i la instal·lació d’alimenta-
ció dels torns industrials són canals prefabricades.
Fig u ra 2 . 3 . Imatge d’exemple d’instal·lació amb canal prefabricada del grup Schneider
Electric
En la figura 2.4 es representa un detall de la canal de distribució d’il·luminació.

Aquesta canal també serveix com a suport per penjar els conjunts fluorescents.
Fig u ra 2 . 4. Imatge d’exemple d’instal·lació amb canal de distribució d’il·luminació

prefabricada del grup Schneider Electric
2.1.9 Manual d’estil de muntatge de canals
En general, cada marca proposa el seu propi manual d’estil a l’hora de realitzar
instal·lacions amb canaletes.
En el següent vídeo podeu veure les normes d’estil que proposa l’empresa UNEX:
https://www.youtube.com/embed/ALN94enuFqE?controls=1
2.2 Conductors elèctrics per a instal·lacions de locals, oficines i

indústries
Els conductors elèctrics en instal·lacions elèctriques de locals i oficines s’han

d’escollir segons les condicions atmosfèriques, el tipus d’instal·lació i les cana-
Els conductors no litzacions que allotgen aquests conductors. El material que es pot fer servir és el
propagadors de la flama i
opacitat reduïda de fums ja coure, segons el que estableix la ITC BT 26. Els conductors han d’estar aïllats.
s’instal·len en tots els locals
i les oficines, encara que no
tinguin la qualificació de El tipus d’aïllament dependrà del lloc on s’instal·li i de les influències externes.
En locals on tingui la categoria de concurrència pública, segons la ITC BT 28, els

conductors han de ser no propagadors de la flama i de baixa opacitat de fums.
Els conductors actius de cada circuit o línia han de ser identificats per la secció o
pel traçat en la instal·lació. La identificació de les tres fases es fa amb els colors
negre, marró i gris, respectivament per a L1, L2 i L3. El conductor neutre serà de
color blau clar.
2.2.1 Secció dels conductors. Caigudes de tensió
Les seccions dels conductors en instal·lacions de locals i oficines depenen del

consum del receptor i de la longitud de la línia. Per tant, podem trobar una secció
de 2,5 mm2 en un circuit d’enllumenat.
Els conductors de la instal·lació, en alguns casos han de travessar llocs diversos i

allotjar-se en canalitzacions diferents.
La secció dels conductors s’ha de determinar per a cada circuit de manera

que la caiguda de tensió entre el quadre de comandament i protecció i el
final del circuit no superi el 3% per a l’enllumenat i el 5% per a la resta de
circuits.
En el cas d’una indústria que s’alimenti directament en alta tensió mitjançant un

transformador de distribució propi, la caiguda de tensió des del transformador fins
al receptor no ha de superar el 4,5% per a un circuit d’enllumenat i el 6,5% per als
altres circuits. Per calcular la caiguda de tensió d’una línia fem servir l’expressió
següent:
2·P ·L
• e= : per a circuits monofàsics.
γt · s · U
P ·L
• e= : per a circuits trifàsics.
γt · s · U
on:
• e: caiguda de tensió en volts (V).
• P: potència en watts (W).
• U: tensió nominal en volts (230 V en monofàsic i 400 V en trifàsic).
• L: longitud de la línia en metres.
• γt : Conductivitat elèctrica del material conductor.
A la taula 2.3 podeu consultar l’evolució de la conductivitat del coure amb la

temperatura.
Taul a 2. 3. Conductivitats per al coure a temperatures diferents
Coure γ20◦ γ70◦ γ90◦
m/(Ω·mm2 56 48 44
Exemple de càlcul de caiguda de tensió:
Un circuit d’enllumenat d’unes oficines té connectats deu equips fluorescents d’alt

rendiment de 4 x 32 W. Calculeu la caiguda de tensió de la línia si sabem que entre el
quadre de comandament i protecció i el punt de llum més allunyat hi ha 20 m. Primer de
tot, calculem la potència:
P = 10 · 4 · 32 W = 1.280 W
Després calculem la caiguda de tensió, considerant que és un circuit d’enllumenat i té una

secció mínima d’1,5 mm2 :
2·P ·L 2 · 1.280 W · 20 m
e= = = 2, 65 V
γt · s · U γ20 · 1, 5 mm2 · 230 V
Hem de calcular quin tant per cent representen els 2,65 V sobre els 230 V:
e 2, 65 V
e(%) = · 100 = · 100 = 1, 15%
U 230 V
Per tant, aquest circuit té una caiguda de tensió de l’1,15%, que és inferior al màxim permès
(3% per a l’enllumenat d’oficines).
2.2.2 Intensitats màximes admissibles
Les intensitats màximes admissibles es regeixen pel que indiquen la norma UNE
En la taula de l’annex, en
l’apartat web podem 20.460-5-523 i l’annex nacional corresponent.
trobar un document que
ens indica els tipus
d’instal·lacions de El mètode d’instal·lació que ens indica la taula de l’annex es designa amb una
conductors no soterrats
segons la norma UNE lletra, que agrupa diversos tipus d’instal·lació. Per exemple, una instal·lació
20.460-5-523:2004. elèctrica sobre safata perforada horitzontal és de tipus E. Aquesta lletra ens ajudarà
a buscar el corrent màxim admissible en la taula de corrent màxim admissible,
En l’apartat d’annex
d’aquesta unitat trobareu extreta de la norma UNE 20.460-5-523:2004.
la taula de les intensitats
màximes admissibles
segons la taula A.52-1bis La manera d’interpretar la taula de corrent màxim admissible és la següent:
de la norma UNE
20.460-5-523:2004.
• Primerament s’ha de saber quin mètode d’instal·lació es farà servir en la

instal·lació que estem dissenyant.
• Després s’ha d’escollir l’aïllant i el nombre de pols, que poden ser:
– 2 x PVC: línia monofàsica (fase i neutre) d’aïllant de policlorur de

vinil (també vàlid per a conductors amb aïllant termoplàstic fet de
poliolefina de tipus Z1).
– 3 x PVC: línia trifàsica d’aïllant de policlorur de vinil (també vàlid per
a conductors amb aïllant termoplàstic fet de poliolefina de tipus Z1).
– 2 x XLPE: línia monofàsica (fase i neutre) d’aïllament de polietilè
reticulat, etilè propilè i equivalents.
– 3 x XLPE: línia trifàsica d’aïllament de polietilè reticulat, etilè propilè

i equivalents.
• Seguidament, baixem per la columna corresponent i obtindrem el número

de columna que hem de consultar.
• Per acabar, mirem la secció de la línia en la primera columna i, seguint la

fila de la secció escollida, busquem el corrent màxim admissible per a la
columna resultant de l’apartat anterior.
Exemple d’aplicació de la taula de corrent màxim admissible
Unes oficines en què tota la instal·lació és feta sota sòcol tècnic, tenen una línia monofàsica
que alimenta sis ordinadors, dues impressores i una fotocopiadora. Aquesta línia està
dissenyada perquè hi passi un corrent de 16 A, com a màxim. Els conductors són unipolars
de 2,5 mm2 de secció i aïllament de PVC. Comproveu que el conductor escollit és el
correcte per corrent màxim admissible.
De primer busquem en la taula 4 el mètode d’instal·lació per assignar-li una lletra. En aquest
cas, tenim una instal·lació amb sòcol tècnic; per tant, és el mètode B1. Els conductors són
unipolars.
Un cop tenim el mètode d’instal·lació identificat, busquem en la primera columna de la taula

5 la lletra del mètode. En aquest cas, B1. Si seguim la fila B1 cap a la dreta ens trobem els
diversos tipus d’aïllament. En el cas que ens ocupa és el 2 x PVC, línia monofàsica (fase i
neutre) d’aïllant de policlorur de vinil.
Si baixem per la columna corresponent trobem que és la columna 6.
Ara mirem la secció de 2,5 mm2 en la primera columna i seguim la fila cap a la dreta
fins a trobar el valor del corrent màxim admissible de la columna 6. En aquest cas, el
corrent màxim admissible és de 21 A. Això vol dir que el conductor de 2,5 mm2 de PVC en
instal·lació a dintre de sòcol tècnic suporta una intensitat del corrent elèctric de 21 A, com
a màxim. El corrent que s’ha previst que circuli i per al qual s’ha dissenyat la instal·lació és
de 16 A, inferior als 21 A que suporta la línia.
La secció escollida és la correcta per intensitat màxima admissible.
2.3 Conductors de protecció
Els conductors de protecció, com qualsevol instal·lació, tenen la funció de conduir

el corrent residual produït per una fallada. En les instal·lacions d’oficines i
comerços tenim la mateixa instal·lació de terra que en un habitatge. El conductor
de protecció s’identifica pels colors groc i verd al llarg de la seva longitud. Quan en
una instal·lació tenim diverses línies amb tensions nominals diferents, cadascuna
ha de portar el conductor de protecció corresponent. Per a altres condicions
s’aplica la norma UNE
20.460 -5 -54, apartat 543.
Es recomana que en cada canalització on se situï algun conductor actiu, també
es passi el conductor de protecció, encara que la destinació de la canalització ja
tingui un conductor de protecció. No és una pràctica obligada, però sí recomanada.
En cas de passar un conductor de protecció dins d’una canalització, ha de ser de
la mateixa secció del conductor actiu de més secció que passa per dintre de la
canalització. Les seccions mínimes dels conductors de protecció es mostren en la
taula 2.4.
Taul a 2. 4. Secció del conductor de protecció en funció del conductor de fase
Secció dels conductors de fase o Secció mínima del conductor

polars de la instal·lació (en mm2 ) de protecció (en mm2 )
S ≤ 16 S(*)
16 < S ≤ 35 16
S > 35 S/2
(*) Amb un mínim de:

· 2,5 mm2 , si els conductors de protecció no formen part de la canalització d’alimentació
i tenen una protecció mecànica.
· 4 mm2 , si els conductors de protecció no formen part de la canalització d’alimentació
i no tenen una protecció mecànica.
Quan en una instal·lació elèctrica es tria una canalització metàl·lica, aquesta ha

d’estar connectada a terra i ha d’assegurar la continuïtat en tot el recorregut.
2.4 Elements i mecanismes en les instal·lacions interiors d’oficines i

locals comercials
Les instal·lacions comercials, d’oficines i industrials tenen un gran nombre de

circuits, ja que la separació de circuits és una prioritat. D’aquesta manera, en
cas d’avaria, es pot desconnectar un circuit sense afectar el funcionament de
l’empresa.
Una altra particularitat és la subdivisió de circuits amb subquadres de comanda-

ment i protecció. L’objectiu és comandar per zones i poder identificar més bé una
avaria.
En el món industrial tenim com a particularitat l’alimentació d’una màquina per

un únic circuit. Per tant, ens podem trobar un receptor alimentat amb una línia
única. També tenim les proteccions de la màquina, a peu de màquina.
Els mecanismes elèctrics per al comandament de la instal·lació normalment se

situen a l’interior del quadre de comandament. Són molts els avantatges de
centralitzar el control en un quadre elèctric:
• Localització més ràpida d’avaries.
• Manipulació indeguda pel personal que treballa a l’empresa.
• Més bon control de les instal·lacions.
En alguns casos no és pràctica la centralització dels mecanismes a dintre del

quadres elèctrics, per exemple, en una aula de formació o un despatx, i és
convenient instal·lar els mecanismes a les parets o als marcs de les portes si les
divisions entre estances es fa mitjançant fusteria d’alumini amb vidres.
2.4.1 Preses de corrent
En les oficines, podem trobar les preses de corrent a les taules dels despatxos, en
torretes i en columnes (figura 2.5). També les podem trobar al terra i a les parets.
Fi g ura 2 .5. Exemples d’instal·lació de preses de corrent en oficines
També hi podem trobar preses de corrent al terra instal·lat amb paviment tècnic.
En el sector industrial, les preses de corrent són també especials i la majoria són
amb mètode d’instal·lació amb tub rígid en superfície.
Les preses de corrent en el sector industrial tenen una codificació de colors

depenent de la tensió nominal de treball, tal com s’indica en la taula 2.5.
Taul a 2 .5. Codificació de colors de les preses de corrent industrial en funció de la tensió nominal de
treball en V
Tensió nominal de treball (V) Colors
de 20 a 25 Violat
de 40 a 50 Blanc
de 100 a 130 Groc Endoll trifàsic industrial muntat en

superfície.
de 200 a 250 Blau
de 380 a 480 Vermell
de 500 a 690 Negre
La posició horària (h) es determina amb la base vista de front, observant la posició
de contacte de terra respecte al punt de referència principal posicionat sempre a
l’hora 6.
Cada posició horària i color simbolitza un rang de tensió i l’ús; per exemple, en
corrent continu es fan servir l’hora 3 o l’hora 8.
2.5 Quadres primaris i secundaris de comandament i protecció
Les proteccions elèctriques són imprescindibles en qualsevol instal·lació. En els

comerços, oficines i indústries hi pot haver més d’un quadre i se subdivideix una
instal·lació en diversos subquadres repartits per les diferents zones.
Els quadres de comandament i protecció d’un comerç, oficines o indústries han

d’estar ben tancats i no poden ser manipulats per persones no qualificades.
Tots els dispositius han d’estar identificats en el quadre amb una etiqueta, indicant
el circuit que protegeix.
Els quadres de comandament i protecció poden ser grans i amb un nombre elevat
de dispositius de protecció i de comandament.
2.5.1 Quadre general de comandament i protecció
El quadre general de comandament i protecció és el quadre que allotja

al seu interior els dispositius generals de comandament i protecció de la
instal·lació elèctrica.
El quadre general de comandament i protecció s’ha de situar tan a prop com sigui
Els quadres han de tenir un
grau de protecció IP30 i
possible de la derivació individual i de l’entrada del comerç o oficines.
protecció contra impactes
IK07, segons la norma UNE
50.102.
Els dispositius generals de comandament i protecció són els següents:
• Un interruptor general automàtic (IGA) de tall omnipolar d’accionament

manual i que protegeixi contra sobrecàrregues i curtcircuits.
• Un interruptor diferencial general, destinat a protegir contra contactes

indirectes, tret que la protecció es faci per altres dispositius segons la ITC
BT 24.
• Un dispositiu de protecció contra sobretensions, segons la ITC BT 23. És

obligat per la companyia elèctrica.
Es pot prescindir de l’interruptor diferencial si assegurem que tots els circuits estan
protegits amb un interruptor diferencial propi.
L’alçada mínima a la qual ha d’estar el quadre és 1 m.
A la tapa del quadre és obligat enganxar una etiqueta amb les dades de l’empresa
instal·ladora. Els dispositius de comandament i protecció es poden instal·lar en
posició vertical i horitzontal. En cada cas s’han de seguir sempre les instruccions
del fabricant de l’element.
2.5.2 Quadres secundaris de comandament i protecció
Els quadres secundaris s’alimenten d’un altre quadre principal o secundari.

Els quadres secundaris estan destinats a protegir una part de la instal·lació concreta
i se situa dintre de la zona de la instal·lació que s’ha de protegir.
El quadre secundari ha de tenir:
• Un interruptor general automàtic (IGA) de tall omnipolar d’accionament

manual i que protegeixi contra sobrecàrregues i curtcircuits.
• Un interruptor diferencial general, destinat a protegir contra contactes Proteccions amb preses de corrent a
peu de màquina en una indústria.
indirectes, llevat que la protecció es faci per altres dispositius segons la ITC
BT 24. (Es pot prescindir de l’interruptor diferencial si assegurem que tots
els circuits estan protegits amb un interruptor diferencial propi.)
La línia d’alimentació del quadre secundari ha d’estar protegida amb un dispositiu

de comandament i protecció que protegeixi contra sobrecàrrega i curtcircuit.
Els quadres secundaris poden estar en qualsevol lloc de la instal·lació sempre que
es mantinguin tancats dintre d’un armari i no siguin accessibles per les persones
no autoritzades a manipular-los.
2.6 Elements d’instal·lacions comunes en edificis d’oficines i

comercials
Les instal·lacions comunes en edificis d’oficines i comercials són les referides a

les instal·lacions d’enllumenat de l’edifici, ascensor, lavabos, muntacàrregues i
enllumenat exterior.
Les instal·lacions comunes s’han de gestionar sempre que sigui possible, ja que la
reducció de consum energètic és imprescindible.
Dintre de l’apartat II del Codi tècnic de l’edificació (CTE), el document bàsic DB-
HE detalla els objectes i les aplicacions relacionats amb l’estalvi energètic. En el
subapartat HE3 (“Control i regulació d’il·luminació”) es defineixen les solucions
per a la instal·lació en zones d’ús esporàdic i per a l’aprofitament de la llum natural
en zones d’activitat diferenciada.
El document bàsic HE3 exigeix als edificis que tinguin instal·lacions

d’il·luminació adequades a les necessitats dels usuaris i eficaces energèticament,
mitjançant sistemes de control que permetin ajustar la connexió de les lluminàries
a l’ocupació de l’estança i per a zones amb unes condicions d’activitat
determinades, sistemes de regulació que optimitzin l’aprofitament de la llum
natural exterior.
2.6.1 Automàtic d’escala en instal·lacions comunes en edificis

d’oficines i comercials
Els elements que s’utilitzen per a les instal·lacions comunes tenen a veure amb el
tipus d’ús que es fa de les instal·lacions.
L’automàtic d’escala és un temporitzador per a la desconnexió que té la

regulació de temps en minuts.
En un edifici amb molta afluència de personal o de públic és convenient sectoritzar

tant com sigui possible l’enllumenat d’escala. L’automàtic d’escala es connecta
de dues maneres:
• Instal·lació de minuter d’escala a tres fils
• Instal·lació de minuter d’escala a quatre fils
Automàtic d’escala amb instal·lació a tres fils
Els tres fils són: el conductor que es connecta a les làmpades, el conductor que
es connecta amb els polsadors i el conductor neutre. Aquests tres conductors han
És convenient llegir bé les
instruccions de l’automàtic
d’aparèixer a cada caixa de connexions.
d’escala per saber si cal
moure algun interruptor per
a la connexió a tres fils.
L’esquema d’un automàtic d’escala a tres fils és representat en la figura 2.6.
Fig ur a 2 . 6 . Connexió d’un automàtic d’escala a tres fils
En aquests tipus de connexió no disposem en cap moment de la fase a cap caixa de

connexions dels serveis generals. Això pot ser un inconvenient si volem instal·lar
qualsevol element de control en l’escala.
Automàtic d’escala amb instal·lació a quatre fils
Aquesta manera de connectar l’automàtic d’escala permet tenir sempre una fase
i un neutre a cada una de les caixes de connexions. Això permet disposar d’una
fase i d’un neutre per poder connectar algun element de control o de regulació.
L’esquema d’un automàtic d’escala a tres fils es representa en la figura 2.7.
F ig ur a 2. 7. Connexió d’un automàtic d’escala a quatre fils
2.6.2 Relé teleruptor
El relé teleruptor és un mecanisme electromecànic de maniobra comandat

a distància, que canvia l’estat dels seus contactes interns cada vegada que
rep un impuls a la bobina.
Depenent de l’aplicació que es vol maniobrar s’ha d’escollir un tipus de teleruptor

o un altre.
El relé teleruptor té moltes aplicacions en el món industrial i terciari. És un

dispositiu molt utilitzat per al control d’enllumenat centralitzat en un quadre
elèctric. Relé teleruptor de la marca Shneider.
El comandament dels relés teleruptors es duu a terme mitjançant polsadors o

aparells que poden generar un impuls (rellotge horari digital).
La característica elèctrica més important del relé teleruptor és el corrent nominal

dels seus contactes.
2.6.3 Detector de moviment i presència
Els detectors de moviment i presència es fan servir per connectar la il·luminació

d’una zona determinada quan només hi ha persones treballant en aquesta zona. Per
a zones d’activitat diferenciada farem servir els detectors de presència. Per a les
zones d’ús esporàdic o zones de pas, el millor és fer servir detectors de moviment.
Els detectors de moviment electrònic per a exterior o interior tenen angles de
vigilància de 70º, 110º, 220º, 300º i 360º (vegeu la figura 2.8), per instal·lar en
façanes, passadissos, escales i zones d’accés.
F ig ura 2 .8 . Diagrama de camp d’acció
del detector de moviment de 70º de Schneider
Electric
Detector de moviment a 300º.
2.6.4 Interruptor crepuscular
L’interruptor crepuscular és un mecanisme automàtic que acciona un contacte

intern en funció de la lluminositat rebuda.
El seu funcionament es basa en una resistència variable per la llum (LDR)

associada a un comparador. Aquest compara contínuament el senyal rebut de la
LDR i el valor prefixat per l’usuari. Un relé de sortida tanca o bé obre el seu
contacte en funció de l’entrada de llum a la LDR. L’estanquitat d’aquests elements
és molt important, ja que normalment s’instal·len a l’exterior.
Interruptor crepuscular.
2.6.5 Rellotge horari
Un rellotge horari és un rellotge que té un contacte elèctric o diversos

contactes, que actuen quan el rellotge arriba a l’hora programada.
Hi ha dos tipus de rellotges:
• Rellotges analògics
• Rellotges digitals
El rellotge analògic és format per un motor síncron que gira una volta per cada
24 hores. Unes pestanyes al voltant del rellotge fan accionar un petit final de
cursa que és l’encarregat de donar el senyal de posada en funcionament. La
programació s’aconsegueix aixecant les pestanyes de les hores que volem que
funcioni el contacte.
El rellotge digital és format per un circuit integrat amb un rellotge. Es pot

programar amb l’ajuda d’una interfície amb botons a la part frontal. També
disposen d’una pantalla de cristall líquid que indica l’estat del programador i la
programació introduïda. Cada fabricant i model tenen opcions que poden ser útils
per a unes aplicacions concretes.
3. Disseny d’instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i

indústries
En les instal·lacions elèctriques, el disseny és una part molt important i encara

més rellevant en les instal·lacions que serveixen per donar un servei a llocs on es
realitza una activitat econòmica. Un bon disseny de la instal·lació pot representar
una millora en el confort de les persones que treballen cada dia en un local, oficina
o indústria. També representa un gran estalvi econòmic per a les empreses que han
apostat per un disseny basat en l’eficiència energètica elèctrica.
3.1 Dades inicials i especificació del client
En primer lloc s’ha de conèixer la necessitat de realitzar un projecte o de fer una

memòria tècnica de disseny, en el cas que aquesta darrera sigui possible. S’ha
d’escoltar el client i anotar les especificacions que ens indica. La recollida de
dades ens permetrà dissenyar la ubicació dels elements i la quantitat de lluminàries
necessàries per assolir el nivell d’il·luminació que cal per a l’activitat que es
duu a terme. L’estudi de cada zona determina el tipus d’enllumenat, el sistema
d’instal·lació i el nombre de preses de corrent que es necessiten. L’objecte de la
instal·lació és una dada important per després poder incloure aquesta informació
a la memòria tècnica de disseny.
3.2 Dades del client
És important recollir la informació referida al client i a la instal·lació. Aquestes

dades són necessàries per poder tramitar posteriorment la posada en servei de la
instal·lació. També cal demanar una fotocòpia del DNI al titular de la instal·lació,
per poder presentar la documentació necessària per donar-la d’alta.
A la taula 3.1 es mostra una fitxa de recollida de dades per a l’elaboració de la

memòria tècnica.
Taul a 3. 1. Fitxa de recollida de dades per a l’elaboració de la memòria tècnica
Dades per a la memòria tècnica
Dades del titular
Titular:
NIF:
Adreça:
Població:
Província:
CP:
Telèfon:
Representat i adreça per a notificacions
Representant:
Adreça:
Població:
Província:
CP:
Telèfon:
DNI:
DATA:
Emplaçament de la instal·lació
Adreça:
Població:
Terme municipal:
CP:
Província:
Característiques de la instal·lació
Ús a què es destina:
Superfície: ___ m2
INSTAL·LACIÓ NOVA AMPLIACIÓ REFORMA Canvi de nom
Empresa instal·ladora
Nom:
Núm. registre:
Adreça:
Població:
Telèfon:
NIF:
Categoria (Poseu una “x” en el lloc on correspongui):
Bàsica
Especialista
Instal·lador
Nom:
Núm. carnet:
DNI:
Manteniment (conservador inicial) (Només quan calgui)
Nom:
Núm. registre:
Entitat d’inspecció i control (Poseu una “x” en el lloc on correspongui)
ICICT, SA
ECA, SA
3.3 Planejament de la instal·lació

Dintre del segon apartat del
Codi tècnic de l’edificació
(CTE), el document bàsic
Un cop recollida tota la informació del client, es comença a planejar la ubicació DB-HE detalla els objectes i
les aplicacions relacionades
dels quadres generals i secundaris. També s’han d’identificar els volums tenint en amb l’estalvi energètic.
compte les condicions externes de cada zona.
Els sistemes d’instal·lació en cada zona determinen el tipus de material que s’ha
d’utilitzar, per exemple, s’empraran materials diferents segons si la instal·lació és
En la instrucció tècnica
sobre safata o si és amb tub rígid corbable en calent sobre paret. complementària vint (ITC
BT 20) es determinen els
tipus d’instal·lacions
La trajectòria de les canalitzacions elèctriques pot interferir en les trajectòries d’al- permesos i els que no ho
estan, segons la
tres instal·lacions no elèctriques. Les separacions mínimes entre canalitzacions canalització que s’hagi
paral·leles i encreuaments s’han de fer complir. d’utilitzar.
Un estudi luminotècnic determinarà el nombre de punts de llum necessaris

depenent de l’activitat que es duu a terme en cada zona. Els sistemes automatitzats
han d’estar presents en els planejaments per aconseguir una eficiència energètica i
un confort més grans. El planejament sempre s’ha de fer complint les normatives
particulars de la companyia elèctrica i la reglamentació vigent.
3.4 Previsió de càrregues
La informació que s’obté a partir de l’estudi luminotècnic pot determinar la

potència elèctrica necessària per a cada circuit d’enllumenat. També cal preveure
la potència dels altres circuits que no són d’enllumenat.
En els circuits d’endolls s’ha de preveure la potència tenint en compte el coeficient

de simultaneïtat i el coeficient d’utilització.
El coeficient de simultaneïtat és la relació que hi ha entre els punts

d’utilització que poden funcionar simultàniament i el total d’aquests punts.
El coeficient d’utilització és el coeficient que hi ha entre la quantitat de

corrent que absorbeix la càrrega elèctrica prevista en cada punt d’utilització
i la quantitat màxima que pot suportar el punt de connexió.
En els circuits d’alimentació de màquines, la potència prevista és la que té

assignada la mateixa màquina a la placa de característiques.
Al final es confecciona una llista de circuits i la potència prevista per a cada un.
La suma de totes les potències serà la prevista per a tota la instal·lació, amb un
coeficient de simultaneïtat del 100%, ja que en una indústria, un comerç o unes
oficines tots els circuits poden funcionar alhora.
3.5 Càlculs de les línies elèctriques
El càlcul de cada línia s’efectua de manera diferent depenent de la classe d’ins-

tal·lació, del tipus de canalització, del nombre de circuits que comparteixen la
mateixa canalització i del tipus d’aïllant del conductor. En cada línia o circuit
s’ha de calcular:
• La intensitat de disseny del circuit.
• La secció mínima del conductor per caiguda màxima de tensió.
• La intensitat màxima admissible del conductor.
• La caiguda de tensió del circuit.
3.5.1 Càlcul de la intensitat de disseny de cada circuit
La intensitat de disseny és la intensitat que es preveu que passarà per cada circuit
i amb la qual es fan els càlculs. Cada circuit alimenta un tipus de receptor
determinat. La potència prevista s’obté de l’equació:
P ·k
Id =
C1 · UL · cos ϕ
on:
√
• C1 : 3 per a un sistema trifàsic, 1 per a un sistema monofàsic
• UL : tensió de línia (400 V en sistemes trifàsics i 230 V en sistemes

monofàsics)
• cos ϕ: factor de potència
• P: potència prevista per a cada circuit
• k: factor de correcció segons el tipus de receptor (vegeu la taula 3.2)
• Id : intensitat de disseny
En la intensitat de disseny és tenen en compte factors com les intensitats d’enge-

gada i els harmònics. En la taula 3.2 es recullen aquests factors (k).
Taul a 3. 2. Factor (k) per aplicar al càlcul de la intensitat de disseny segons el tipus de receptor
Tipus de receptor Factor de correcció (k )
Làmpades incandescents 1
Làmpades de descàrrega 1,8
Motors 1,25
Motors elevadors 1,3
Condensadors 1,8
3.5.2 Secció mínima del conductor per caiguda màxima de tensió
La secció del conductor de fase de cada circuit es pot calcular per caiguda màxima
de tensió mitjançant l’equació:
C2 · P · L · k
s=
γ · e · UL
on:
• C2 : 2 per a sistemes monofàsics, 1 per a sistemes trifàsics
• P: potència prevista per a cada circuit (W)
• k: factor de correcció segons el tipus de receptor
• L: longitud del circuit (m)
• γ : conductivitat elèctrica (en m/Ω x mm2 ) (vegeu la taula 3.3)
• e: caiguda de tensió màxima permesa (V) (vegeu la taula 3.4)

monofàsics).
• s: secció del conductor (mm2 ).
Taul a 3 .3. Conductivitats, γ , (en m/Ω x mm2 ) per al coure i l’alumini a temperatures diferents
Material γ 20º γ 70º γ 90º
Coure 56 48 44
Alumini 35 30 28
Temperatura 20ºC 70ºC 90ºC
Taul a 3. 4. Límits de caigudes de tensió reglamentaris (e)
Part de la instal·lació Caiguda de tensió en e=∆UIII e=∆UI

per alimentar % de la tensió de
subministrament
LGA (línia general d’alimentació)
Subministrament d’un No hi ha LGA - -

únic usuari
Comptadors totalment 0,5% 2V -

concentrats
Centralitzacions 1,0% 4V -
parcials de comptadors
DI (derivació individual)
Subministrament d’un 1,5% 6V 3,45 V

únic usuari
Comptadors totalment 1,0% 4V 2,3 V

concentrats
Centralitzacions 0,5% 2V 1,15 V

parcials de comptadors
Circuits interiors
Circuits interiors 3% 12 V 6,9 V

d’habitatges
Circuits d’enllumenats 3% 12 V 6,9 V

que no siguin
habitatges
Circuits de força que no 5% 20 V 11,5 V

siguin habitatges
Circuits interiors d’indústries alimentats amb CT propi
Circuits d’enllumenats 4,5% 18 V 10,35 V
Circuits de força 6,5% 26 V 14,95 V
3.5.3 Intensitat màxima admissible del conductor
La intensitat màxima admissible d’un conductor és la intensitat màxima

que aguanta de manera permanent sense afectar les característiques de
l’aïllant.
La intensitat màxima admissible es calcula per taules. Segons el tipus d’ins-

tal·lació, s’ha d’escollir la taula corresponent. Quan els conductors de la ins-
Les intensitats màximes
admissibles es regeixen pel tal·lació interior estan soterrats s’ha de consultar l’apartat 3 de la ITC-BT-07.
que indiquen la norma UNE
20.460-5-523 i l’annex
addicional. Per a conductors en altres sistemes d’instal·lació, cal consultar l’apartat 2.2.3 de
la ITC-BT-19, com en el cas d’una línia que comunica dues zones exteriors d’una
indústria. Les intensitats màximes admissibles de les taules que es consulten tenen
unes condicions externes determinades. Per ajustar més bé el valor de la intensitat
màxima admissible s’han d’aplicar uns factors de correcció que acompanyen la
taula de les intensitats màximes admissibles consultades.
Intensitat màxima admissible del conductor en línies soterrades
Els conductors soterrats s’han de consultar en la taula 5 de la ITC-BT-07.

Els factors de correcció que s’han d’aplicar per a una temperatura del terreny
diferent de 25 ºC es mostren en la taula 3.5.
Taul a 3.5 . Factors de correcció segons la temperatura del terreny, per a les intensitats màximes
admissibles dels conductors en canalitzacions soterrades
Temp. Temperatura del terreny, θt (ºC)

de
servei,
θs (ºC)
10 15 20 25 30 35 40 45 50
EPR i 1,11 1,07 1,04 1,00 0,96 0,92 0,88 0,83 0,78
XLPE
PVC i 1,15 1,10 1,05 1,00 0,94 0,88 0,81 0,74 0,66
PE
En la taula 3.6 es poden consultar els valors dels factors de correcció per al corrent
màxim admissible segons la resistivitat tèrmica del terreny.
La resistivitat tèrmica és la capacitat que té un material d’oferir resistència

al pas de l’energia calorífica en una unitat de temps i en un metre quadrat i
d’espessor la unitat quan entre les dues cares paral·leles del material apareix
un grau centígrad de diferència.
Taul a 3.6 . Factor de correcció segons la resistivitat tèrmica del terreny, per a les intensitats màximes
admissibles del conductors soterrats
Resistivitat 80 100 120 150 200 250
tèrmica
del
terreny
(ºC·cm/W)
Factor de Unipolars 1,09 1 0,93 0,85 0,75 0,68

correcció
Factor de Tripolars 1,07 1 0,94 0,87 0,78 0,71

correcció
Un altre factor de correcció és per la proximitat d’altres conductors pels quals

circula un corrent. Aquests conductors desprenen una quantitat de calor que pot
afectar la temperatura dels altres conductors que hi ha soterrats al seu costat. En
la taula 3.7 es mostren els valors de factors de correcció que cal aplicar sobre
la intensitat màxima admissible (a la figura 3.1 es pot esbrinar el significat de la
separació d).
Taul a 3. 7. Factor de correcció per a agrupacions de cables trifàsics o ternes de cables unipolars
Separació Nombre de cables o ternes de la rasa

entre
cables o
ternes
1 2 3 4 5 6 7 8
d=0 0,80 0,70 0,64 0,60 0,56 0,53 0,50 0,47
d = 0,07 0,85 0,75 0,68 0,64 0,6 0,56 0,53 0,50

m
d = 0,10 0,85 0,76 0,69 0,65 0,62 0,58 0,55 0,53

m
d = 0,15 0,87 0,77 0,72 0,68 0,66 0,62 0,59 0,57

m
d = 0,20 0,88 0,79 0,74 0,70 0,68 0,64 0,62 0,60

m
d = 0,25 0,89 0,80 0,76 0,72 0,70 0,66 0,64 0,62

m
F ig ura 3 .1 . Separació entre cables o

ternes soterrats
Un altre factor de correcció és la profunditat del conductor en instal·lació soterrada.

Els conductors poden anar soterrats directament en el terreny o dintre d’un tub. En
cas d’anar dintre d’un tub s’ha d’aplicar un factor de correcció addicional de 0,8.
En la taula 3.8 es pot consultar el factor de correcció per a diferents profunditats.
Taul a 3. 8. Factor de correcció per a diferents profunditats d’instal·lació
Prof. 40 50 60 70 80 90 100 120 150 200

d’ins-
tal·lació
(cm)
Factors 1,03 1,02 1,01 1 0,99 0,98 0,97 0,95 0,93 0,91
de
cor-
recció
Intensitat màxima admissible del conductor en línies no soterrades
En la taula de l’annex d’aquesta unitat podem trobar els tipus d’instal·lacions de

En l’apartat d’annexos
conductors no soterrats segons la norma UNE 20.460-5-523:2004.
d’aquesta unitat es
mostren les taules de
corrent màxim admissible
Primerament cal escollir la taula que s’ha de consultar segons el tipus d’instal·lació
i la taula del mètode
d’instal·lació.
i després cal comprovar que la secció calculada és inferior a la de la taula.
Depenent del mètode d’instal·lació i del tipus de cable s’escollirà el corrent màxim
admissible, que sempre serà superior al valor del corrent de disseny.
3.6 Dimensionament de les proteccions de la línia
Cada circuit a l’origen ha d’estar protegit per un dispositiu de tall omnipolar

que protegeixi la línia contra sobreintensitats.
S’ha de comprovar sempre que la secció escollida tingui un corrent màxim

admissible superior al corrent de disseny calculat, però també que entre els dos
valors de corrent entri el valor de corrent nominal de la protecció de la línia.
Id ≤ In ≤ Imax
En el cas que entre els dos valors d’intensitat no entri una intensitat nominal de la
protecció, s’ha d’escollir una secció del conductor superior. Això fa que el corrent
màxim admissible sigui superior i podrem escollir una protecció amb intensitat
nominal entre els valors d’intensitat de disseny i la intensitat màxima admissible.
3.7 Caiguda de tensió de la línia
La caiguda de tensió de la línia és la diferència de potencial que hi ha entre

l’origen de la instal·lació i el final de cada circuit.
Aquesta caiguda de tensió no pot superar els valors de la taula 3.4, segons el cas.
El resultat de càlcul de la caiguda de tensió interessa que sigui donat en tant per
cent, per poder-ho comparar amb els valors màxims de la taula 3.4.
C2 · P · L · k · 100
e=
γ · s · UL2
on:
• C2 : 2 per a sistemes monofàsics, 1 per a sistemes trifàsics.
• P: potència prevista per a cada circuit (W).
• k: factor de correcció segons el tipus de receptor (vegeu la taula 3.2).
• L: longitud del circuit (m).
• γ : conductivitat elèctrica (en m/Ω x mm2 ) (vegeu la taula 3.3).
• e: caiguda de tensió màxima permesa (en tant per cent) (vegeu la taula 3.4).

monofàsics).
• s: secció del conductor (mm2 ).
En circuits que alimenten quadres secundaris, s’ha de preveure una caiguda de

tensió tal que sumada a la caiguda de tensió de cada un dels circuits no superi el
valor de la taula 3.4.
Una bona pràctica és imposar un valor màxim de caiguda de tensió de l’1% per
a les línies que alimenten els quadres secundaris i rebaixar el valor màxim de la
taula 3.4 una unitat per a cada cas.
3.8 Exemple de disseny d’una indústria del sector metal·lúrgic
Per poder entendre més bé la confecció d’una memòria tècnica de disseny,

presentem un exemple de càlcul d’una indústria del sector metal·lúrgic. Els
plànols de la nau industrial es mostren en la figura 3.2, figura 3.3 i figura 3.4.
F i g ura 3 . 2 . Secció d’una nau industrial
F i g ura 3 . 3 . Plànol en planta d’una nau industrial
F i g ura 3 . 4 . Plànol de la primera planta d’oficines
3.8.1 Planejament de la instal·lació
A la planta baixa entra la línia de la connexió de servei pel costat de la porta

principal amb una canalització soterrada a una profunditat de 70 cm. La connexió
de servei està feta a una caixa de seccionament (CS). D’aquesta caixa de seccio-
nament surt l’alimentació de la caixa general de protecció (CGP), la caixa general
de protecció dintre d’un nínxol amb porta metàl·lica.
La derivació individual (DI) va des del quadre de mesura TMF10, situat a la façana
exterior dintre d’un nínxol amb tapa metàl·lica, fins al quadre general de coman-
dament i protecció, ubicat al despatx 1. Del quadre general de comandament i
Lluminària per a làmpada de vapor

de sodi d’alta pressió.
protecció surt una línia que alimenta el quadre secundari de la planta primera i
una altra línia que dóna subministrament al quadre secundari de taller. Aquestes
línies van dintre d’un tub rígid corbable en calent amb muntatge en superfície i
són cables multiconductors de baixa opacitat de fums i no propagadors de la flama
d’aïllament de polietilè reticulat (XLPE).
Els conductors que discorren pel taller van sobre safata perforada i surten de la
safata dintre d’un tub rígid corbable en calent fins al receptor. Aquests conductors
són cables multiconductors de baixa opacitat de fums i no propagadors de la flama
d’aïllament de polietilè reticulat (XLPE).
Els conductors que van pel vestuari, pel magatzem i per les escales són dintre d’un
tub rígid corbable en calent amb muntatge en superfície.
Els conductors del despatx 1 i de recepció discorren per sobre el fals sostre dintre
d’un tub flexible corrugat de doble capa.
Les línies de la planta primera van totes pel fals sostre dintre d’un tub flexible
corrugat de doble capa.
Tots els altres conductors són d’aïllament de poliolefina ignifugada, lliure d’halò-
gens i amb baixa emissió de fums i gasos corrosius en cas d’incendi.
L’enllumenat del taller es fa amb làmpades de sodi d’alta pressió de 400 W.
L’enllumenat del vestuari i del magatzem de la planta baixa, com també

l’enllumenat de l’escala i de la planta de dalt el lavabo, són lluminàries estanques
de superfície amb un fluorescent de 32 W cadascuna. L’enllumenat dels despatxos
són làmpades fluorescents de quatre tubs de 16 W encastades en fals sostre.
Làmpada fluorescent estanca.
3.8.2 Previsió de càrregues
S’ha realitzat una taula de previsió de càrregues de la nau industrial que podeu Les potències de cada un
consultar en les activitats web. dels receptors
d’enllumenat s’expressen
en la taula de les activitat
Tingueu a la vista les taules de previsió de càrrega per poder seguir l’exercici. web.
3.8.3 Càlcul de les línies elèctriques
A manera d’exemples, es calculen dos línies:
• Càlcul de la línia que alimenta el quadre de taller (L 1).
• Càlcul de la línia d’enllumenat de taller (L 1.1)

Càlcul de la intensitat de disseny de la línia 1
La línia 1 és la que alimenta el quadre secundari de taller amb una potència prevista
de 39.790 W. La longitud de la línia es de 20 m. En primer lloc, calculem la
intensitat de disseny. Per fer-ho, sumem les potències de totes les línies que surten
del quadre secundari i apliquem els coeficients per a cada tipus de càrrega. Els
coeficients que es fan servir són 1,8 per a l’enllumenat de descàrrega i 1,25 per
als motors. Aquest darrer només s’aplica a un motor i és el de més potència. En
aquest cas n’hi ha dos de més potència, però només s’aplica a un.
P ·k
Id =
C1 · UL · cos ϕ
8.400 W·1,8+6.000 W·1,25+6.000√W+4.000 W+3.416 W+10.974,8 W+1.000 W
Id = 3·400 V·0,85
48.010, 8 W
Id = √ = 81, 52 A
3 · 400 V · 0, 85
La intensitat de la línia que alimenta el quadre secundari de taller és de 81,52 A.
Secció mínima del conductor per caiguda màxima de tensió de la línia 1
S’ha de calcular quina secció és capaç de transportar aquest corrent elèctric sense
experimentar una caiguda de tensió superior a la permesa. La caiguda de tensió
màxima és de l’1%. Aquesta caiguda de tensió ha estat escollida per poder
compensar-ho amb les altres línies i assegurar després la caiguda de tensió total
del 3% per a l’enllumenat i el 5% per a altres usos.
La conductivitat del coure a 90 ºC és la màxima que aguanta el conductor que

s’instal·larà: RZ1-K (AS) d’aïllament de polietilè reticulat (XLPE).::note: En els
sectors industrial i terciari es recomana efectuar els càlculs de la secció amb la
conductivitat a la temperatura màxima que suporta l’aïllament. :::
C2 · P · L · k
s=
γ · e · UL
1 · 48.010, 8 W · 20 m · 1
s= = 13, 6 mm2
44 m/Ω · mm2 · 4 V · 400 V
La secció normalitzada superior a la calculada és 16 mm2 .
Intensitat màxima admissible del conductor de la línia 1
S’ha de comprovar si la secció calculada també compleix el criteri d’intensitat

màxima admissible. Segons el sistema d’instal·lació, hem de consultar la taula
que correspongui. En el cas de l’exercici, aquesta línia és transportada dintre d’un
tub rígid corbable en calent muntat en superfície (mètode d’instal·lació B2). S’ha
de consultar la taula A.52-1bis de la norma UNE 20.460-5-523:2004. En la taula
3.9 i taula 3.10 tenim un fragment de la taula A.52-1bis de la norma, que indica
els valors que cal consultar.
Taul a 3 .9. Fragment de la taula de corrent màxim admissible de la taula A.52-1bis de la norma UNE
20.460-5-523:2004
Mètode Nombre de pols i tipus d’aïllament
d’ins-
tal·lació
A1 3x 2x 3x 2x
PVC PVC XLPE XLPE
A2 3x 2x 3x 2x
PVC PVC XLPE XLPE
B1 3x 2x 3x 2x
PVC PVC XLPE XLPE
B2 3x 2x 3x 2x
PVC PVC XLPE XLPE
C 3x 2x 3x 2x
PVC PVC XLPE XLPE
E 3x 2x 3x
PVC PVC XLPE
F 3x 2x 3x
PVC PVC XLPE
Taul a 3 .10 . Fragment de la taula de corrent màxim admissible de la taula A.52-1bis de la norma UNE
20.460-5-523:2004
Secció
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
mm2
COURE
1,5 11 11,5 13 13,5 15 16 16,5 19 20 21
2,5 15 16 17,5 18,5 21 22 23 26 26,5 29
4 20 21 23 24 27 30 31 34 36 38
6 25 27 30 32 36 37 40 44 46 49
10 34 37 40 44 50 52 54 60 65 68
16 45 49 54 59 66 70 73 81 87 91
25 59 64 70 77 84 88 95 103 110 116
35 – 77 86 96 104 110 119 127 137 144
50 – 94 103 117 125 133 145 155 167 175
Escollim de primer el mètode B2 en la taula i ens movem cap a la dreta fins a topar
amb el nombre de pols i el tipus d’aïllament. Els conductors lliures d’halògens del
tipus Z1 es consideren d’aïllament polietilè reticulat (XLPE). Baixem per 3xXPLE
(columna 7) fins que ens trobem amb un valor de corrent superior al de disseny
(88 A) i, després, en la mateixa fila, seguim cap a l’esquerra fins a trobar la secció
de 25 mm2 . Veiem que compleix els dos requisits:
• La secció calculada és inferior a la de la taula de corrent màxim admissible.
• El corrent de disseny calculat és inferior al màxim admissible de la taula.
Dimensionament de les proteccions de la línia 1
Cal comprovar si hi ha algun interruptor magnetotèrmic amb intensitat nominal

entre 81,5 A i 88 A.
Id ≤ In ≤ Imax
81, 5 A ≤ In ≤ 88 A
No hi ha cap interruptor magnetotèrmic entre aquests dos valors. Per poder escollir
una protecció s’ha d’augmentar la secció del conductor de 25 mm2 a 35 mm2 ,
que té un corrent màxim admissible de 110 A. D’aquesta manera es pot triar un
interruptor magnetotèrmic tetrapolar de corba C i 100 A d’intensitat nominal.
81, 5 A ≤ In = 100 A ≤ 110 A
Caiguda de tensió de la línia 1
Calculem la caiguda de tensió a partir de l’expressió següent:

C2 · P · L · k · 100
e(%) =
γ · s · UL2
1 · 40.010, 8 W · 20 m · 1 · 100
e(%) = = 0, 23%
44 m/Ω · mm2 · 35 mm2 · (400 V)2
La caiguda de tensió és molt inferior a l’1% que es marca com a límit per a les
línies que alimenten els quadres secundaris.
Càlcul de la intensitat de disseny de la línia 1.1
Aquesta línia és la d’enllumenat de la planta baixa. L’enllumenat està repartit entre

les tres fases i la línia està protegida amb un interruptor magnetotèrmic tetrapolar
de tall omnipolar. Surt del quadre del taller i per safata metàl·lica perforada,
després passa per dintre d’un tub amb muntatge en superfície fins al baixant del
receptor d’enllumenat que està en suspensió de l’estructura metàl·lica de la nau.
La línia mesura 38 m. Es compta des del quadre secundari de taller fins al punt de
Es tria un factor de potència llum més lluny possible d’aquest. En primer lloc calculem la intensitat de disseny
de 0,9 per a l’enllumenat de
descàrrega, ja que és el sumant totes les potències de l’enllumenat de la nau.
valor mínim que deixa el
reglament per a aquest P ·k
tipus de receptors. Id =
C1 · UL · cos ϕ
8.400 W · 1, 8
Id = √ = 24, 2 A
3 · 400 V · 0, 9
Secció mínima del conductor per caiguda màxima de tensió de la línia 1.1
S’ha de calcular quina secció pot transportar aquest corrent elèctric sense experi-
mentar una caiguda de tensió superior a la permesa. La caiguda de tensió màxima
serà del 2%, ja que la línia 1 que alimenta el quadre secundari d’on parteix aquesta
mateixa línia té un límit de l’1%.
C2 · P · L · k
s=
γ · e · UL
1 · 8.400 W · 38 m · 1, 8
s= = 4, 08 mm2
44 m/Ω · mm2 · 8 V · 400 V
La secció normalitzada per sobre del valor calculat és 6 mm2 .
Intensitat màxima admissible del conductor de la línia 1.1
S’ha de comprovar si la secció calculada també compleix el criteri d’intensitat

màxima admissible.
Segons el sistema d’instal·lació, hem de consultar la taula que correspongui. En el

cas de l’exercici, aquesta línia és transportada sobre safata perforada. Si consultem
la taula 8, el mètode d’instal·lació és l’E, ja que la secció calculada no supera els
25 mm2 .
En primer lloc escollim el mètode E en la taula 9 i ens movem cap a la dreta fins a
trobar el nombre de pols i el tipus d’aïllament. Els conductors del tipus Z1(AS) es
consideren d’aïllament polietilè reticulat (XLPE). Baixem per 3xXPLE (columna
10) fins que trobem un valor de corrent superior al de disseny (46 A) i també que
coincideixi amb la fila de 6 mm2 .
Veiem que compleix els dos requisits:
• La secció calculada és inferior a la de la taula de corrent màxim admissible.
• El corrent de disseny calculat és inferior al màxim admissible de la taula.
Per al valor de corrent màxim admissible hem d’aplicar un factor de correcció, ja

que les safates transporten més d’un circuit i estan en contacte mutu. Per aplicar
el factor de correcció corresponent hem de consultar la taula 3.4 de la ITC-BT-06.
Aquest factor gairebé sempre serà 0,75.
Id = 46 A · 0, 75 = 34, 5 A
Realment, aquests conductors en safata perforada només permetran el pas de

corrent de 34,5 A.
Dimensionament de les proteccions de la línia 1.1
S’ha de comprovar si hi ha cap interruptor magnetotèrmic que tingui una intensitat

nominal entre 24,2 A i 34,5 A.
Id ≤ In ≤ Imax
24, 2 A ≤ In ≤ 34, 5 A
Entre aquests dos valors d’intensitats podem instal·lar un interruptor magnetotèr-

mic de corba C, de 32 A, tretapolar i de tall omnipolar.
Caiguda de tensió de la línia 1.1
Calculem la caiguda de tensió a partir de l’expressió següent:

C2 · P · L · k · 100
e(%) =
γ · s · UL2
1 · 8400 W · 38 m · 1, 8 · 100
e(%) = = 0, 23%
44 m/Ω · mm2 · 6 mm2 · (400 V)2
3.9 Verificació de les instal·lacions elèctriques
A continuació es resumeixen els tipus de verificacions que han d’efectuar els

instal·ladors autoritzats.
La verificació de les instal·lacions elèctriques, abans de la posada en servei

d’aquestes, comprèn dues fases: la primera, anomenada verificació per examen,
no requereix cap mesurament; la segona sí que requereix la utilització d’equips de
mesurament per als assajos.
L’abast d’aquesta verificació es detalla en la ITC-BT-19 i en la norma UNE 20460,

part 6-61, i comprèn tant la verificació per examen com la verificació mitjançant
mesuraments elèctrics. Addicionalment, la ITC-BT-18 estableix les verificacions
que s’han de dur a terme en les posades a terra.
3.9.1 Verificació per examen
Ha de precedir els assajos i els mesuraments, i normalment s’ha de fer per al

conjunt de la instal·lació quan aquesta no té tensió. Està destinada a comprovar:
• Si el material elèctric instal·lat permanentment és conforme amb les pres-

cripcions establertes en el projecte o la memòria tècnica de disseny.
• Si el material ha estat escollit i instal·lat correctament d’acord amb les

prescripcions del reglament i del fabricant del material.
• Que el material no presenta cap dany visible que pugui afectar la seguretat.
En concret, aquest tipus de verificació ha de tenir en compte els aspectes qualitatius

següents:
• L’existència de mesures de protecció contra els xocs elèctrics per contacte

de parts sota tensió o contactes directes, com ara: l’aïllament de les parts
actives, l’ús d’envoltants, barreres, obstacles o allunyament de les parts en
tensió.
• L’existència de mesures de protecció contra xocs elèctrics derivats de la

fallada d’aïllament de les parts actives de la instal·lació, és a dir, contactes
indirectes. Aquestes mesures poden consistir en l’ús de dispositius de tall
automàtic de l’alimentació com ara interruptors de corrent màxim, fusibles

o diferencials, la utilització d’equips i materials de classe II, la disposició
de parets i sostres aïllants o alternativament de connexions equipotencials
en locals que no utilitzin conductor de protecció, etc.
• L’existència i el calibratge dels dispositius de protecció i senyalització.
• La presència de barreres tallafocs i altres dispositius que impedeixin la

propagació del foc, com també proteccions contra efectes tèrmics.
• La utilització de materials i mesures de protecció adequats a les influències

externes.
• L’existència i la disponibilitat d’esquemes, advertiments i informacions

similars.
• L’execució correcta de les connexions dels conductors.
• L’accessibilitat pel que fa al funcionament i el manteniment.
3.9.2 Verificacions mitjançant mesuraments o assajos
Les verificacions descrites en la ITC-BT-19 i en la ITC-BT-18 són les següents:
• Mesurament de continuïtat dels conductors de protecció.
• Mesurament de la resistència de posada a terra.
• Mesurament de la resistència d’aïllament dels conductors.
• Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls i parets, quan s’utilitzi

aquest sistema de protecció.
• Mesurament de la rigidesa dielèctrica.
Addicionalment, cal considerar altres mesuraments i comprovacions que són

necessaris per garantir que s’han adoptat convenientment els requisits de protecció
contra xocs elèctrics:
• Mesurament dels corrents de fuga.
• Mesurament de la impedància de bucle.
• Comprovació de la intensitat de tret dels diferencials.
• Comprovació de la seqüència de fases.

Mesurament de la continuïtat dels conductors de protecció i de les unions

equipotencials principals i suplementàries
Aquest mesurament s’efectua mitjançant un ohmímetre que aplica una intensitat

contínua de l’ordre de 200 mA amb canvi de polaritat, i equitat amb una font
de tensió contínua capaç de generar de 4 a 24 volts de tensió contínua en buit.
Els circuits provats han d’estar lliures de tensió. Si el mesurament s’efectua
a dos fils, cal descomptar la resistència dels cables de connexió del valor de
resistència mesurat. En la figura 3.5 s’il·lustra el mesurament del valor de la
resistència òhmica del conductor de protecció que uneix dues bases d’endoll,
mitjançant un comprovador de baixa tensió multifunció, vàlid per a altres tipus
de comprovacions, tot i que un simple ohmímetre amb mesurament de resistència
a dos fils seria suficient per a aquesta verificació.
Fig u ra 3 . 5 . Mesurament de la resistència d’un conductor de protecció
A partir de la lectura de l’ohmímetre i de la longitud dels conductors, es pot deduir

la secció.
Mesurament de la resistència de posada a terra
Les condicions de mesurament i la periodicitat d’aquest s’indiquen en la ITC-BT-

18.
Per la importància que ofereix, des del punt de vista de la seguretat, qualsevol
instal·lació de presa de terra ha de ser obligatòriament comprovada pel director
de l’obra o per l’instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació
per a la posada en marxa o en funcionament. Personal tècnicament competent ha
d’efectuar la comprovació de la instal·lació de posada a terra, com a mínim un
cop l’any, en l’època en què el terreny està més sec. Per a això, es mesurarà la
resistència de terra i es repararan amb caràcter urgent els defectes que es trobin.
En els llocs en què el terreny no sigui favorable per a la bona conservació dels
elèctrodes, aquests i els conductors d’enllaç entre ells fins al punt de posada a
terra s’han de posar al descobert per examinar-los, almenys una vegada cada cinc
anys.
Aquests mesuraments s’efectuen mitjançant un tel·luròmetre, que injecta una

intensitat de corrent altern coneguda, a una freqüència superior als 50 Hz, i mesura
la caiguda de tensió, de manera que el quocient entre la tensió mesurada i el corrent

injectat ens dóna el valor de la resistència de posada a terra.
La connexió es fa a tres terminals, tal com s’indica en la figura 3.6, de manera que
la intensitat s’injecta entre E i H, i la tensió es mesura entre S i ES. L’elèctrode
de posada a terra està representat per RE, mentre que els altres dos elèctrodes
clavats en el terreny són dues piques auxiliars d’uns 30 cm de longitud que se
subministren amb el mateix tel·luròmetre. Els tres elèctrodes s’han de situar en
línia recta. Durant el mesurament, l’elèctrode de posada a terra o resistència a
terra (RE) que es vol mesurar ha d’estar desconnectat dels conductors de posada
a terra. La distància entre la sonda (S) i l’elèctrode de posada a terra (E/ES),
igual que la distància entre (S) i la pica auxiliar (H) ha de ser com a mínim de
20 m. Els cables no s’han d’encreuar entre si per evitar errors de mesurament
per acoblaments capacitius. La mesura obtinguda es pot considerar correcta si,
quan es desplaça la pica auxiliar (S) del lloc on està clavada un parell de metres
cap a l’esquerra i la dreta en la línia recta que formen els tres elèctrodes, el valor
de resistència mesurat no experimenta variació. En cas contrari, cal ampliar la
distància entre els tres elèctrodes de mesura fins que es compleixi el que acabem
d’explicar.
Fi g ura 3 .6. Mesurament de la resistència de terra
Mitjançant un tel·luròmetre que permet una connexió a quatre terminals, es pot

mesurar també la resistivitat del terreny.
Mesurament de la resistència d’aïllament de la instal·lació
Les instal·lacions han de presentar una resistència d’aïllament equivalent als valors
indicats en la taula 3.11.
Taul a 3. 11 . Resistències d’aïllament
Tensió nominal de la instal·lació Tensió d’assaig en cc (V) Resistència d’aïllament (M)
Molt baixa tensió de seguretat 250 0,25

(MBTS); molt baixa tensió de
protecció (MBTP)
Inferior o igual a 500 V, excepte el 500 0,5

cas anterior
Tensió nominal de la instal·lació Tensió d’assaig en cc (V) Resistència d’aïllament (M)
Superior a 500 V 1.000 1,0
Aquest aïllament s’entén per a una instal·lació en què la longitud del conjunt de
canalitzacions, i independentment del nombre de conductors que les componen,
no excedeixi de 100 m. Quan aquesta longitud excedeixi aquest valor i pugui frac-
cionar la instal·lació en parts d’uns 100 m de longitud, tant per seccionament, per
desconnexió, per retirada de fusibles com per obertura d’interruptors, cadascuna
de les parts en què ha estat fraccionada la instal·lació ha presentat la resistència
d’aïllament que correspon segons la taula anterior.
Quan no sigui possible efectuar el fraccionament esmentat en trams de 100 m,

el valor de la resistència d’aïllament mínim admissible serà l’indicat en la taula 1
dividit per la longitud total de la canalització, expressada aquesta darrera en unitats
d’hectòmetres.
Si les masses dels aparells receptors estan unides al conductor neutre (xarxes TN),
aquestes connexions se suprimeixen durant el mesurament, i es restableixen un
cop s’ha acabat.
Quan la instal·lació tingui circuits amb dispositius electrònics, en aquests circuits

els conductors de fase i el neutre estaran units entre si durant els mesuraments.
L’aïllament es mesurarà de dues maneres diferents: en primer lloc, entre tots els
conductors del circuit d’alimentació (fases i neutre) units entre si pel que fa a
terra (aïllament en relació amb el terra) i, després, entre cada parell de conductors
actius. El mesurament s’ha d’efectuar mitjançant un megaòhmmetre, que és un
generador de corrent continu, capaç de subministrar les tensions d’assaig que
especifica la taula anterior amb un corrent d’1 mA per a una càrrega igual a la
mínima resistència d’aïllament especificada per a cada tensió.
Durant el primer mesurament, els conductors, incloent-hi el conductor neutre

o compensador, han d’estar aïllats de terra, i també de la font d’alimentació
d’energia a la qual estan units habitualment. És important recordar que aquests
mesuraments s’efectuen per tant en circuits sense tensió, o més ben dit, descon-
nectats de la font d’alimentació habitual, ja que, si no fos així, es podria avariar
el comprovador de baixa tensió o megaòhmmetre. La tensió de prova és la tensió
contínua generada pel mateix megaòhmmetre.
El mesurament d’aïllament amb relació a terra, s’efectuarà unint a aquesta el pol

positiu del megaòhmmetre i deixant, en principi, tots els receptors connectats
i els comandaments en posició d’“aturada”, assegurant que no hi ha manca de
continuïtat elèctrica a la part de la instal·lació que es verifica. Els dispositius
d’interrupció intercalats en la part d’instal·lació que es verifica es posaran en
posició de “tancat” i els curtcircuits fusibles, instal·lats com en servei normal
per tal de garantir la continuïtat elèctrica de l’aïllament. Tots els conductors es
connectaran entre si, incloent-hi el conductor neutre o compensador, en l’origen
de la instal·lació que es verifica ja que aquest punt es connectarà al pol negatiu del
megaòhmmetre.
Quan la resistència d’aïllament obtinguda sigui inferior al valor mínim que li cor-
respon, s’admetrà que la instal·lació és correcta, si es compleixen les condicions
següents:
• Cada aparell receptor presenta una resistència d’aïllament almenys igual al

valor assenyalat per la norma particular del producte corresponent o, si no,
0,5 M.
• Amb els aparells receptors desconnectats, la resistència d’aïllament de la

instal·lació és superior al que s’ha indicat anteriorment.
El segon mesurament que s’ha de dur a terme correspon a la resistència d’aïllament

entre conductors polars, s’efectua després d’haver desconnectat tots els receptors,
i els interruptors i els tallacircuits fusibles queden en la mateixa posició que
l’assenyalada anteriorment per al mesurament de l’aïllament amb relació a terra.
El mesurament de la resistència d’aïllament s’efectuarà successivament entre els
conductors presos de dos en dos, i comprèn el conductor neutre o compensador.
Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls i parets
Un dels sistemes que s’utilitza per a la protecció contra contactes indirectes en

determinats locals i emplaçaments no conductors es basa en el fet que, en cas de
defecte d’aïllament bàsic o principal de les parts actives, es previngui el contacte
simultani amb parts que puguin estar a tensions diferents, utilitzant per a això sòls
i parets aïllants amb una resistència d’aïllament no inferior a:
• 50 k, si la tensió nominal de la instal·lació no és superior a 500 V.
• 100 k, si la tensió nominal de la instal·lació és superior a 500 V.
Aquests mesuraments de resistència d’aïllament tenen una aplicació singular en

les ITC-BT-27 i 38. Segons la ITC-BT-27, les banyeres i dutxes metàl·liques
s’han de considerar parts conductores externes susceptibles de transferir tensions
i, per tant, s’han de connectar equipotencialment al conductor de protecció, al
qual es connectaran també la posada a terra de les bases de corrent, les parts
conductores accessibles dels equips de classe 1 que estiguin instal·lats en els
volums de protecció 1, 2 i 3, i també qualsevol altra canalització metàl·lica que
hi hagi a l’interior d’aquests volums. Aquesta prescripció per banyeres i dutxes
metàl·liques no és aplicable si es demostra que aquestes parts estan aïllades de
l’estructura i d’altres parts de l’edifici; per a això, la resistència d’aïllament entre
la superfície metàl·lica de banys i dutxes i l’estructura de l’edifici ha de ser com a
mínim de 100 kΩ.
La resistència d’aïllament s’ha de mesurar amb un megaòhmmetre entre un

elèctrode d’unes dimensions especificades que es recolza sobre el terra o la paret
que s’ha de mesurar i el conductor de protecció de terra de la instal·lació.
Per comprovar els valors anteriors, s’han de fer almenys tres mesuraments en el
mateix local, en un dels quals hi ha situat l’elèctrode, aproximadament a 1 m d’un
element conductor accessible al local. Els altres dos mesuraments s’efectuaran a

distàncies superiors. Aquesta sèrie de tres mesuraments s’ha de repetir per a cada
superfície important del local.
Per als mesuraments, s’ha d’utilitzar un megaòhmmetre capaç de subministrar en

buit una tensió d’uns 500 V de corrent continu, (1.000 V, si la tensió nominal de
la instal·lació és superior a 500 V).
Es poden utilitzar dos elèctrodes de mesurament (el de tipus 1 o el de tipus 2),

encara que és recomanable utilitzar el de tipus 1.
L’elèctrode de mesurament de tipus 1 està constituït per una placa metàl·lica

quadrada de 250 mm de costat i un paper o tela hidròfila mullada i escorreguda
d’uns 270 mm de costat que es col·loca entre la placa i la superfície que es vol
assajar (Mireu figura 3.7). Durant els mesuraments s’aplica a la placa una força
de 750 N o 250 N, segons que es tracti de sòl o parets.
F igu r a 3. 7 . Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls o parets
L’elèctrode de mesurament del tipus 2 està constituït per un triangle metàl·lic, on

els punts de contacte amb el terra estan col·locats a prop dels vèrtexs d’un triangle
equilàter. Cadascuna de les peces de contacte que el sosté està formada per una
base flexible que garanteix, quan està sota l’esforç indicat, un contacte estret amb
la superfície que es vol assajar de 900 mm2 , aproximadament, que presenta una
resistència inferior a 5.000 Ω. En aquest cas, abans d’efectuar els mesuraments, la
superfície que es vol assajar es mulla o es cobreix amb una tela humida. Durant
el mesurament, s’aplica sobre el triangle metàl·lic una força de 750 N o 250 N,
segons que es tracti de sòls o parets.
Assaig dielèctric de la instal·lació
Pel que fa a la rigidesa dielèctrica d’una instal·lació, ha de ser tal que desconnectats
els aparells d’utilització (receptors), resisteixi durant un minut una prova de tensió
de 2 U + 1.000 V a una freqüència industrial (50 Hz); O és la tensió màxima de
servei expressada en volts i amb un mínim de 1.500 V. Aquest assaig es realitzarà
per a cada un dels conductors, incloent-hi el neutre o compensador, amb relació a
terra i entre conductors, excepte per als materials en què es justifiqui que l’assaig
ha estat efectuat prèviament pel fabricant.
Aquest assaig es duu a terme mitjançant un generador de corrent altern de 50 Hz

capaç de subministrar la tensió d’assaig requerida.
Durant aquest assaig, els dispositius d’interrupció s’han de col·locar en la posició

de “tancat” i els tallacircuits fusibles, instal·lats com en servei normal per tal de
garantir la continuïtat del circuit elèctric que es vol provar.
Aquest assaig no es realitzarà en instal·lacions de locals que presentin risc

d’incendi o explosió.
Durant aquest assaig, el corrent subministrat pel generador, que és el que es fuga a
terra a través de l’aïllament, no serà superior per al conjunt de la instal·lació, o per
a cada un dels circuits en què es pugui dividir la instal·lació a l’efecte de la seva
protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors diferencials instal·lats com
a protecció contra els contactes indirectes.
Mesurament de corrents de fuga
A més de la prova de corrent de fuga de l’apartat anterior, per a cada un dels circuits
protegits amb interruptors diferencials convé efectuar el mesurament de corrents
de fuga, a la tensió de servei de la instal·lació i amb els receptors connectats.
Els valors mesurats han de ser igualment inferiors a la meitat de la sensibilitat
dels interruptors diferencials instal·lats per protecció de cada un dels circuits.
Mitjançant aquest mètode és possible detectar un circuit o receptor que presenti un
defecte d’aïllament o que tingui un corrent de fuites superior al de la sensibilitat
dels interruptors diferencials de la instal·lació, que en casos extrems arriba a
disparar els diferencials de protecció. En aquest cas, caldrien ponts per poder
localitzar el circuit o receptor avariat.
El mesurament s’efectua mitjançant una tenalla amperimètrica de sensibilitat

mínima d’1 mA, que es posa abraçant els conductors actius (de fase i el neutre),
de manera que la tenalla mesura la suma vectorial dels corrents que passen pels
conductors que abraça; si la suma no és zero, la instal·lació té una intensitat de fuga
que circularà pels conductors de posada a terra dels receptors instal·lats aigües
avall del punt de mesurament. Aquest tipus de pinces solen portar un filtre que
ens permet fer el mesurament a la freqüència de xarxa (50 Hz) o per a intensitats
d’alta freqüència. Corrent de defecte i corrent
de fuga
Cal no confondre el corrent de
defecte amb el corrent de fuga, ja
Mesurament de la impedància de bucle que aquest darrer es dóna en més
o menys mesura en tota classe de
receptors en condicions normals
de funcionament, sobretot en
El mesurament del valor de la impedància de bucle és necessari per comprovar el receptors que portin filtres per
funcionament correcte dels sistemes de protecció basats en la utilització de fusi- combatre interferències, com les
formades per condensadors
bles o interruptors automàtics en sistemes de distribució TN, i IT principalment. connectats a terra. En són un
exemple els balasts electrònics
d’alta freqüència associats als
Aquests sistemes de protecció requereixen determinar la intensitat de curtcircuit tubs fluorescents.
prevista per a fase i terra, per comprovar que per a aquest valor d’intensitat de
curtcircuit el temps d’actuació del dispositiu de protecció de màxima intensitat és
inferior a un temps especificat. Aquest temps és funció de l’esquema de distribució
utilitzat i de la tensió nominal entre fase i terra, U0, de la instal·lació, tal com
s’especifica en la ITC-BT-24.
Zs és la impedància del bucle de defecte, incloent-hi la de la font, la del conductor

actiu fins al punt de defecte i la del conductor de protecció, des del punt de defecte
fins a la font.
Els mesuradors d’impedància de bucle són instruments que mesuren directament

el valor d’aquesta impedància i que calculen mitjançant un processador el valor
de la intensitat de curtcircuit prevista.
En aquest tipus de mesurament, cal establir un pont provisional en qualsevol inter-

ruptor diferencial instal·lat aigües amunt del punt de prova. Aquest mesurament
s’ha d’efectuar amb la instal·lació en tensió. Com que aquests mesuraments es fan
a dos fils, cal descomptar la resistència dels cables de connexió del mesurament.
A més del mesurament de la impedància de bucle entre fase i terra (L-PE),

mitjançant aquests instruments també és possible determinar la impedància de
bucle entre qualsevol fase i el conductor neutre (LN), així com entre dues fases
qualssevol per a instal·lacions trifàsiques.
El principi de funcionament d’un mesurador d’impedància de bucle consisteix a

carregar el circuit en el punt de prova mitjançant una resistència calibrada que es
connecta durant un temps molt breu, de l’ordre dels mil·lisegons, de manera que
hi circula una intensitat coneguda.
L’instrument mesura la tensió tant abans com durant el temps de circular el corrent,
i la diferència entre totes dues, la caiguda de tensió en el circuit assajat. Finalment,
el quocient entre la caiguda de tensió i el valor de la intensitat de càrrega ens dóna
el valor de la impedància de bucle.
Mesurament de la tensió de contacte i comprovació dels interruptors

diferencials
Quan el sistema de protecció contra els xocs elèctrics està confiat a interruptors
diferencials, com és habitual quan es fan servir sistemes de distribució del tipus
TT, s’ha de complir la condició següent:
RA · Ia ≥ U
on:
• RA és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de

protecció de masses
• Ia és el corrent diferencial - residual assignat del diferencial
• U és la tensió de contacte límit convencional (50 V, 24 V o altres, segons

els casos)
Per garantir la seguretat de la instal·lació, s’han de complir dues condicions: la

tensió de contacte que s’ha de poder presentar en la instal·lació en funció dels
diferencials instal·lats ha de ser inferior al valor límit convencional (50 V o 24 V)

i els diferencials han de funcionar correctament.
1. Mesurament de la tensió de contacte
En la pràctica, els mesuradors d’impedància de bucle que serveixen també per

mesurar el valor de la tensió de contacte no solen ser capaços de mesurar
únicament el valor de la resistència RA, sinó que mesuren el valor de la impedància
de tot el bucle indicat en la figura anterior, incloent-hi la resistència de terra del
centre de transformació (RB), de manera que s’obté un valor superior al valor
buscat de RA.
Finalment, el mesurador multiplica aquest valor per la intensitat assignada de

l’interruptor diferencial que nosaltres hem seleccionat per obtenir així la tensió
de contacte:
U c = Zs · Ia
on
• Uc és la tensió de contacte calculada pel mesurador
• Zs és la impedància de bucle de defecte (més gran que la resistència de

posada a terra RA)
• Ia és la intensitat diferencial assignada que hem programat en el mesurador.
Com que la impedància de bucle és sempre més gran que la de posada a terra, el
valor de la tensió de contacte mesurada sempre serà més gran que el valor real,
cosa que afavorirà la seguretat.
Òbviament, la instal·lació és segura si la tensió de contacte mesurada és inferior a

la tensió de contacte límit convencional.
2. Comprovació dels interruptors diferencials
La comprovació de diferencials requereix un aparell capaç d’injectar a través del

diferencial sota prova un corrent de fuites especificat i conegut que, segons el
seu valor, ha de fer disparar el diferencial. Per fer la prova, el comprovador es
connecta a qualsevol base d’endoll aigües avall del diferencial en assaig, mentre
la instal·lació està en servei. A més, quan dispari el diferencial, el comprovador
ha de ser capaç de mesurar el temps que ha trigat a disparar des de l’instant en què
s’ha injectat la intensitat de fuites.
Normalment, aquests equips injecten un corrent sinusoïdal, però, per comprovar

alguns diferencials especials, de vegades també cal que siguin capaços d’injectar
corrent altern rectificat de mitja ona o un corrent continu.
Les proves habituals per comprovar el funcionament d’un diferencial del tipus
general són les següents:
• S’injecta una intensitat que sigui la meitat de la intensitat diferencial residual

assignada, amb un angle de fase de corrent respecte de l’ona de tensió de 0º,

i el diferencial no ha de disparar.
• Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180º i el diferencial

no ha de disparar.
• S’injecta una intensitat igual a la intensitat diferencial residual assignada,

amb un angle de fase de corrent respecte de l’ona de tensió de 0º, i el
diferencial ha de disparar en menys de 200 ms.

ha de disparar en menys de 200 ms.
• S’injecta una intensitat igual al doble de la intensitat diferencial residual

i el diferencial ha de disparar en menys de 150 ms.

• S’injecta una intensitat igual a cinc vegades la intensitat diferencial residual

i el diferencial ha de disparar en menys de 40 ms.

Per als diferencials selectius del tipus S les proves tenen altres límits d’acceptació.
3. Comprovació de la seqüència de fases
Aquesta comprovació s’efectua mitjançant un equip específic o utilitzant un

comprovador multifunció de baixa tensió que tingui aquesta capacitat. Aquest
mesurament és necessari, per exemple, si es vol connectar motors trifàsics, de
manera que s’asseguri que la seqüència de fases és directa abans de connectar el
motor.
3.10 Manteniment de les instal·lacions elèctriques
Determinades instal·lacions elèctriques s’han de fer revisar i inspeccionar. Depe-

nent del tipus de local, els titulars han de contractar el manteniment amb empreses
instal·ladores autoritzades i la inspecció periòdica amb entitats d’inspecció i
control.
3.10.1 Inspeccions de les instal·lacions
Han de ser objecte d’inspecció inicial, un cop fetes les instal·lacions, i també les
seves ampliacions o modificacions importants, i abans de la posada en servei, les
instal·lacions següents:
• Instal·lacions industrials que requereixen un projecte, amb una potència

màxima admissible superior a 100 kW.
• Locals amb risc d’incendi o explosió, de classe I, excepte garatges de menys

de 25 places.
• Locals mullats amb una potència màxima admissible superior a 25 kW.
• Piscines amb una potència màxima admissible superior a 10 kW.
• Fonts accessibles a persones no autoritzades amb una potència màxima

admissible superior a 10 kW.
• Instal·lacions d’enllumenat exterior amb una potència màxima admissible

superior a 5 kW.
Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada cinc anys, totes les instal·lacions elèc-
triques de baixa tensió que van requerir inspecció inicial, i també les instal·lacions
d’enllumenat exterior amb una potència màxima admissible inferior o igual a 5
kW; també ho són, cada deu anys, les comunes a edificis d’habitatges de potència
màxima admissible superior a 100 kW.
3.10.2 Revisions de les instal·lacions
Els titulars d’instal·lacions elèctriques subjectes a inspeccions periòdiques han

de contractar-ne el manteniment amb una empresa instal·ladora de la categoria
que correspongui i que estigui inscrita degudament, i han de disposar d’un llibre
de manteniment que ha de contenir, com a mínim, el registre i el resultat de les
revisions i les inspeccions corresponents.
L’empresa instal·ladora ha d’efectuar una revisió de la instal·lació quan se signi el

contracte. També ha d’estendre un dictamen de reconeixement, signat per una per-
sona amb carnet individual identificador d’instal·lador autoritzat de l’empresa, on
s’ha d’assenyalar la conformitat de la instal·lació amb el reglament electrotècnic
per a baixa tensió que hi sigui aplicable, o bé les modificacions que cal fer quan
–a parer seu– no ofereix les garanties de seguretat adients.
Les revisions següents i l’emissió del dictamen de reconeixement s’han de fer un

cop l’any, com a mínim.
Documentació tècnica de les
instal·lacions elèctriques
interiors
Pere Morist Arnella

Índex
Introducció 5
1 Instal·lacions noves. Tramitació de la documentació tècnica per a la posada en servei de la

instal·lació 9
1.1 Documentació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Casos en què cal redactar una MTD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.1.2 Casos en què cal redactar un projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.3 Previsió de potències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.4 Elaboració de l’informe tècnic de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.2 Execució i certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.2.1 Riscos laborals i prevenció durant l’execució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2.2 Verificacions, inspeccions i controls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.3 Inspecció inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.3.1 Classificació de defectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
1.3.2 Resultat inspecció: Qualificació de la instal·lació i procediment administratiu . . . . . 26
1.4 Sol·licitud de connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.5 Excepcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.5.1 Degudes al tipus d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.5.2 Degudes a urgències en el requeriment del subministre . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.6 Informació a l’ usuari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2 Manteniment 33
2.1 Inspeccions periòdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
2.2 Classificació de defectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2.3 Resultat inspecció: qualificació de la instal·lació i procediment administratiu . . . . . . . . . 34
2.4 Normativa i procediment administratiu de les inspeccions periòdiques . . . . . . . . . . . . . 35
2.5 Tractament de les instal·lacions antigues pel que fa al manteniment i règim d’inspeccions
periòdiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.6 Contracte de manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
2.7 Procediments d’inspecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
2.8 Funcions de les EIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2.9 Empreses instal·ladores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
2.10 Justificació del bon estat de manteniment i de seguretat en instal·lacions elèctriques de BT
d’habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.10.1 Justificació de condicions per augment de potència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.10.2 Justificació de condicions després d’un període superior a 1 any . . . . . . . . . . . . 46
2.10.3 Criteris de les inspeccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.10.4 Documentació mínima necessària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
2.10.5 Control administratiu i arxiu d’instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.11 Reciclat de materials substituïts per raons de manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.12 Vocabulari normatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
2.13 Mesures de prevenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

2.14 Lliurament de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
3 Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació 55

3.1 Ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
3.1.1 Documentació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
3.1.2 Previsió de càrregues per a subministraments en BT . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
3.1.3 Previsió de la potència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.2 Modificacions de tipus rehabilitació sobre instal·lacions existents . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3.3 Instal·lacions provisionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3.3.1 Instal·lacions temporals en fires, exposicions i similars . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.3.2 Instal·lacions elèctriques de firaires ambulants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
3.4 Posada en servei de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.5 Verificacions i assajos finals d’instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
3.6 Desmuntatge i reciclatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
3.7 Arxivament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Instal·lacions elèctriques interiors 5
Introducció
Les instal·lacions elèctriques interiors, també anomenades receptores, són totes

aquelles on s’utilitza l’electricitat per a algun tipus d’aplicació. De la mateixa
manera que les de la resta de serveis, com l’aigua, el gas i les telecomunicacions,
formen part d’una xarxa més àmplia, que és la que proporciona la companyia
subministradora. A través d’aquesta xarxa més àmplia, els arriba, en aquest cas,
l’energia elèctrica que utilitzen. Formar part d’aquesta xarxa obliga a seguir
determinats criteris de compatibilitat.
D’altra banda, la seva existència fa possible aprofitar els immobles per a les
diferents activitats per a les quals es consumeix electricitat. També genera
determinats riscos per als béns i les persones. Tot plegat fa que l’Administració
autonòmica hi estigui involucrada com a responsable de l’ordenament jurídic en
aquests aspectes.
Per aconseguir la coordinació necessària, s’ha desenvolupat una reglamentació

que ens obliga a seguir una determinada tramitació en totes les fases de l’explota-
ció d’una instal·lació d’aquesta mena, és a dir, tant en el moment de dissenyar-la,
com després amb la seva realització i connexió a la xarxa, i també pel que fa al seu
manteniment i/o modificacions, si cal. Finalment, a l’hora de desmuntar aquestes
instal·lacions, cada materials es regeix per una normativa particular que en regula
el reciclatge.
A continuació veureu els passos que s’han de seguir en la realització de les nostres
tasques com a tècnics en electricitat. Per no oblidar-nos–en cap, hem consultat la
reglamentació vigent i hem tractat de refondre’n els diferents aspecte per exposar-
la de manera que quedi clar què afecta cada fase de l’activitat.
S’ha intentat seguir un ordre lògic en l’exposició d’aquesta normativa. L’esquema

escollit ha estat el de l’evolució de la majoria d’instal·lacions; és a dir, primer es
construeix de nou, després, en qualsevol cas, cal fer-ne el manteniment. També,
en molts casos, i durant la vida útil de la instal·lació, cal modificar-la o ampliar-la.
Finalment, en acabar la seva vida útil, cal desmuntar la instal·lació i cal procedir
a reciclar-ne els materials. Addicionalment, de vegades cal fer-ne la rehabilitació
total o parcial.
S’ha dedicat estructurar en un apartat cadascuna d’aquestes etapes. A l’apartat

“Instal·lacions noves. Tramitació de la documentació tècnica per a la posada en
servei de la instal”lació” es descriu tota la tramitació relacionada amb el disseny,
l’aprovació i la posada en marxa de qualsevol instal·lació, que anomenem obra
nova.
L’apartat “Manteniment” l’hem dedicat a les tasques, força variades, de mante-

niment ordinari dels diferents tipus d’instal·lacions, i s’hi parla de les revisions
periòdiques, de quan s’han de fer, de qui les ha de fer, de les legalitzacions
d’instal·lacions ja existents, etc.
L’apartat “Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació” parla de com es

poden tramitar ampliacions i rehabilitacions, que són un tipus d’actuació molt
divers, amb una casuística força variada, que s’intenta abordar.
En els annexos hi ha la part que s’ha considerat més important de la normativa

relacionada amb cadascun dels temes, citada literalment. No obstant això, s’ha
sintetitzat respecte dels originals en força casos, per tal de facilitar-ne la consulta
quan sigui necessari.
1. Realitza la memòria tècnica de disseny d’una instal·lació d’habitatge amb

grau d’electrificació elevada i d’una oficina, local comercial o indústria atenent
el REBT.
• Identifica les característiques de la instal·lació atenent la seva utilització i

potència.
• Confecciona una petita memòria justificativa.
• Dibuixa els esquemes unifilars dels circuits atenent la normalització.
• Calcula els dispositius de tall i protecció de l’habitatge, oficina, local

comercial o indústria.
• Realitza el croquis i/o plànols de l’habitatge, oficina, local comercial o

indústria reflectint la ubicació dels diferents elements i el traçat de la
instal·lació, amb suport informàtic.
• Utilitza catàlegs i documentació tècnica per justificar les decisions adopta-

des.
• Confecciona la documentació adequada atenent les instruccions del REBT

i les disposicions autonòmiques vigents.
• Elabora les instruccions generals pel correcte ús i manteniment de les

instal•lacions elèctriques d’interiors.
• Utilitza les disposicions vigents publicades per l’òrgan competent de la

Generalitat de Catalunya aplicables a les instal·lacions elèctriques interiors.
• Realitza càlculs de les seccions dels conductors actius i de protecció a partir

de les normatives i reglamentacions vigents.
• Emplena els impresos normalitzats (certificat de la instal·lació, esquemes i

memòria entre d’altres).
• Demostra coneixement suficient de la normativa aplicable a la documenta-

ció tècnica d’instal·lacions elèctriques interiors.
1. Instal·lacions noves. Tramitació de la documentació tècnica per a

la posada en servei de la instal·lació
A partir de l’encàrrec rebut, caldrà elaborar una documentació que descrigui com
serà la instal·lació que s’ha de fer i les etapes per fer-la. L’extensió i el format
d’aquest document ens determinarà, com ja es veurà, el tipus de treball que s’ha
de realitzar.
Simultàniament o posteriorment a la realització del projecte cal presentar aquesta

documentaci perquè sigui aprovada a l’Administració corresponent. Per acabar,
hi ha la fase de verificacions finals de la instal·lació per part del tècnic i, en
determinats casos, la normativa obliga a revalidar-la mitjançant una inspecció
externa. Acabats tots aquests passos, es pot sol·licitar la connexió i, tot seguit,
la instal·lació entra en servei.
A continuació vegem-ho pas a pas. Cal tenir en compte que la mateixa normativa
no obliga per igual tots els tipus d’instal·lacions, sinó que determina a més o menys
actuacions en funció de la tipologia.
1.1 Documentació prèvia
En primer lloc, cal determinar si la documentació que s’ha d’elaborar ha de tenir

el format de projecte o bé si n’hi ha prou amb una MTD. Vegem cada cas:
1.1.1 Casos en què cal redactar una MTD
En principi, aquest és el cas de la majoria d’instal·lacions senzilles i sense riscos

especials per tenir en compte. Aleshores l’MTD ens serveix per proporcionar les
dades i característiques principals de disseny de les instal·lacions que permetin
constatar el compliment de la reglamentació de seguretat vigent en els aspectes
essencials i bàsics.
Si us correspon redactar una MTD, aquesta ha d’incloure la informació següent:
• Impresos de característiques (model ELEC-1, vegeu figura 1.1)
• Memòria tècnica i càlculs justificatius
• Esquema unifilar
• Croquis de l’emplaçament i del traçat de la instal·lació

• Certificat d’instal·lació emès per una empresa instal·ladora autoritzada
• Fotocòpia del DNI o NIF del titular
• Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti

d’ampliació i/o modificació.
• Addicionalment, i només en cas que calgui incloure algun aparell amb

alguna reglamentació específica, cal afegir-hi el model ELEC-5 (vegeu
figura 1.2).
F igu r a 1. 1 . Model ELEC1

Figu ra 1. 2. Imprès ELEC5
1.1.2 Casos en què cal redactar un projecte
Cal redactar un projecte en els tipus d’instal·lacions següents:
• Grup A) Les corresponents a indústries, en general, i una P > 20 kW.
• Grup B) Les corresponents a locals humits, amb pols o amb risc de corrosió,
bombes d’extracció o elevació d’aigua, ja siguin industrials o no, i una P >
10 kW.
• Grup C) Les corresponents a locals mullats, generadors i convertidors,

conductors aïllats per a cablejat, amb exclusió dels habitatges, i una P >
10 kW.
• Grup D) Les de caràcter temporal per alimentació de maquinària d’obres de

construcció o les de caràcter temporal en locals i emplaçament oberts, i una
P > 50 kW.
• Grup E) Les d’edificis destinats principalment a habitatges, locals comer-

cials i oficines que no tinguin la consideració de locals de concurrència
pública, en edificació vertical o horitzontal i una P > 100 kW per caixa
general de protecció.
• Grup F) Les corresponents a habitatges unifamiliars i una P > 50 kW.
• Grup G) Les de garatges que requereixin ventilació forçada, qualsevol que

sigui la seva ocupació.
• Grup H) Les de garatges amb ventilació natural, amb més de cinc places
d’estacionament.
• Grup I) Les corresponents a locals de concurrència pública, sense límit de

potència.
• Grup J) Les Línies de BT amb suports comuns amb les d’AT, màquines
d’elevació i transport, les que utilitzin tensions especials, les destinades a
rètols lluminosos tret que es considerin instal·lacions de BT, segons el que
estableix la ITC-BT-44, tanques elèctriques i xarxes aèries o subterrànies
de distribució, sense límit de potència.
• Grup K) Les instal·lacions d’enllumenat exterior i una P > 5 kW.
• Grup L) Les corresponents a locals amb risc d’incendi o explosió, exceptu-

ant els garatges, sense límit de potència.
• Grup M) Les de quiròfans i sales d’intervenció, sense límit de potència.
• Grup N) Les corresponents a piscines o fonts i una P > 5 kW.
• Grup O) Totes aquelles que, encara que no constin en cap dels grups anteri-
ors, determini el Departament de Treball i Indústria, segons correspongui.
En tots els grups anteriors P significa potència prevista en la instal·lació, d’acord

amb el que s’estipula en la ITC-BT-10. És la potència màxima admissible de la
instal·lació.
Aleshores la informació que s’ha d’incloure serà la següent:
• Impresos de característiques (model ELEC-1).
• Projecte visat pel col·legi professional que correspongui.
• Certificat de direcció i acabament d’obra visat pel col·legi professional

corresponent.
• Certificat d’inspecció de la instal·lació, amb qualificació favorable, emès

per un organisme de control autoritzat, quan procedeixi (article 7).
• Certificat d’instal·lació emès per una empresa instal·ladora autoritzada.

• Fotocòpia del DNI o NIF del titular.
• Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti

d’ampliació i/o modificació.
• Contracte de manteniment quan s’escaigui.
Cal tenir en compte que la redacció d’un projecte s’ha d’encarregar a un professi-
onal titulat.
1.1.3 Previsió de potències
En l’apartat anterior es feia referència a la potència prevista de la instal·lació, i

en funció d’aquest paràmetre es determinava el tipus de documentació que cal
elaborar. Però, per quin procediment es calcula i per a què serveix? Vegem-ho
breument a continuació:
En primer lloc, reprenem la consideració inicial segons la qual, quan dissenyem

i posem en marxa una instal·lació elèctrica, donem per suposat que la podrem
connectar a la xarxa i demanar tanta potència com necessitem. Això requereix que
nosaltres, com a projectistes, valorem, ja d’entrada, la potència aproximada que
consumirà la nostra instal·lació i ho comuniquem a la companyia subministradora
mitjançant la tramitació corresponent. Aquesta dada li servirà per dimensionar
l’escomesa des de la xarxa fins a l’immoble on es troba la nostra instal·lació.
També ens serà necessària a nosaltres per dimensionar la nostra part de la
Per detallar més aquesta
instal·lació. fase de treball, podeu
veure, en la secció
“Annexos” d’aquesta
El procediment per preveure-la el millor possible ens el determina, de manera unitat, el text complet de
la ITC-BT-10, dedicada
reglamentària, la ITC-BT-10 de l’REBT. En general, es tracta de calcular les específicament al càlcul
de previsió de potències.
dimensions de les superfícies cobertes pel projecte que s’ha d’electrificar i
determinar l’aprofitament de cada part. Cada tipus d’aprofitament o activitat té
assignada una potència per instal·lar per unitat de superfície. D’aquesta manera, i
sense haver entrat en absolut en cap consideració de disseny, tindrem una estimació
de la potència que s’ha d’instal·lar. Finalment, mitjançant la utilització dels
coeficients de simultaneïtat necessaris, cal determinar la que serà la potència
màxima que demanarem a la xarxa, o potència prevista.
1.1.4 Elaboració de l’informe tècnic de connexió
Per procedir a la connexió a la xarxa de la nostra instal·lació, calen un conjunt de

mitjans, que es componen de cables, mesures de protecció i comptadors, als quals
ens referim conjuntament com a “instal·lació d’enllaç”. És a dir, uns recursos que
ens proporcionen l’enllaç entre la nostra instal·lació privada i la xarxa pública o
de companyia.
Si la nostra instal·lació forma part d’un immoble on hi ha altres habitatges o

locals, aquest tema ja el resoldrà el promotor de l’edifici en el seu moment.
Això comporta que ja aquesta instal·lació d’enllaç ja estigui feta, la qual cosa
ens presenta la connexió a la xarxa a través d’uns cables que anomenem DI
(derivació individual). I és a partir d’aquest punt on ja podem connectar-hi la
nostra instal·lació, de manera que en aquest cas no cal redactar cap mena d’informe
que s’ocupi de l’aspecte de connexió a la xarxa.
En cas que això no sigui aixi, és perquè ens estem referint a un habitatge o
local aïllat, al qual cal, primerament, fer arribar la xarxa pública mitjançant la
corresponent instal·lació d’enllaç. Per decidir com ha de ser aquesta instal·lació
prèviament cal elaborar un informe o petit projecte de la instal·lació, tasca que és
a càrrec d’ un inspector de la companyia subministradora.
D’entrada, cal sol·licitar-ho i proporcionar una dada molt important, la potència

que volem contractar. A continuació, en fer l’informe, s’ha de fer servir una
plantilla com la que adjuntem.
1.2 Execució i certificació
Totes les instal·lacions de l’àmbit d’aplicació de l’REBT les han de fer instal·ladors
autoritzats en BT. En el cas de les que requereixen projecte, han de ser, a més,
dirigides per un professional titulat.
Si durant l’execució l’instal·lador considera que el projecte o MTD no s’ajusta al

que estableix l’REBT, ho ha de comunicar per escrit al propietari i a l’autor del
projecte. En cas que no hi hagi acord entre les parts cal sotmetre la qüestió a
l’òrgan competent de la CA, perquè ho aclareix en el termini de temps més curt
Vegeu en la secció possible.
“Annexos” d’aquesta unitat
tots els requisits
necessaris per donar-se Pel que fa a la certificació d’obra, també ha d’anar signada per un professional
d’alta com a instal·lador,
així com la tramitació dels titulat, que serà directament responsable que s’adapti a la normativa. Aquest
certificats de qualificació
que la normativa exigeix certificat i també el projecte els ha de segellar el col·legi professional corresponent.
per fer-ho.
Finalitzades les obres i realitzades les verificacions i la inspecció inicial, l’ins-
tal·lador autoritzat ha d’emetre un certificat d’instal·lació, segons el model esta-
blert per l’Administració, que ha d’incloure almenys el següent:
• Dades referents a les característiques principals de la instal·lació.
• Potència prevista de la instal·lació.
• Si escau, referència del certificat de l’organisme de control que hagi realitzat,

amb qualificació de resultat favorable, la inspecció inicial.
• Identificació de l’instal·lador autoritzat responsable de la instal·lació.
• Declaració expressa que la instal·lació ha estat executada d’acord amb les

prescripcions de l’REBT i, si escau, d’acord amb les especificacions parti-
culars aprovades per la companyia elèctrica, així com, segons correspongui,

d’acord amb el projecte o l’MTD.
1.2.1 Riscos laborals i prevenció durant l’execució
En qualsevol moment la instal·lació pot ser objecte d’una inspecció sobre les
condicions de seguretat, directament per part del Departament de Treball o bé
d’alguna de les seves entitats concessionàries.
1.2.2 Verificacions, inspeccions i controls
Abans de la posada en servei, qualsevol instal·lació elèctrica de BT haurà de

ser verificada per la pròpia empresa instal·ladora que la realitza, seguint la
metodologia de la norma UNE 20460-6-61, que s’ exposa a l’ apartat 1.5.1. segons
figura a l’ Annex 4 del REBT.
A continuació es resumeixen els diferents tipus de verificacions que han d’efectuar

els instal·ladors autoritzats.
La verificació de les instal·lacions elèctriques prèvia a la seva posada en servei

comprèn dues fases: una primera fase que no requereix efectuar mesures i que es
denomina verificació per examen i una segona fase que requereix la utilització d’
equips de mesura per als assajos.
L’abast d’aquesta verificació es detalla a la ITC-BT-19 i a la norma UNE 20460

part 6-61 i comprèn tant la verificació per examen com la verificació mitjançant
mesures elèctriques. Addicionalment la ITC-BT-18 estableix les verificacions per
a realitzar en les posades a terra.
Verificacions per examen
Ha de precedir als assajos i mesures, i normalment s’ha d’ efectuar per al conjunt

de la instal·lació estant aquesta sense tensió.
Està destinada a comprovar:
• Si el material elèctric instal·lat permanentment és conforme amb les pres-

cripcions establertes en el projecte o memòria tècnica de disseny.
• Si el material ha estat escollit i instal-lat correctament con forme a les

prescripcions del Reglament i del fabricant del material.
• Que el material no presenta cap dany visible que pugui afectar la seguretat.
En concret els aspectes qualitatius que aquest tipus de verificació ha de tenir en

compte són els següents:
• L’existència de mesures de protecció contra els xocs elèctrics per contacte

de parts sota tensió o contactes directes, com per exemple: l’aïllament de
les parts actives, l’ocupació d’embolcalls, barreres, obstacles o allunyament
de les parts en tensió.
• L’existència de mesures de protecció contra xocs elèctrics derivats de la

fallada d’aïllament de les parts actives de la instal·lació, és a dir, contactes
indirectes. Aquestes mesures poden ser l’ús de dispositius d’estil automàtic
de l’alimentació com ara interruptors de màxima corrent, fusibles o dife-
rencials, la utilització d’equips i materials de classe li, disposició de parets
i sostres aïllants o alternativament de connexions equipotencials en locals
que no utilitzin conductor de protecció, etc.
• L’existència i calibratge dels dispositius de protecció i senyalització.
• La presència de barreres tallafocs i altres disposicions que impedeixin la

propagació del foc, així com proteccions contra efectes tèrmics.
• La utilització de materials i mesures de protecció apropiades a les influèn-

cies externes.
• L’existència i disponibilitat d’esquemes, advertències i informacions simi-

lars.
• La correcta execució de les connexions dels conductors.
• L’accessibilitat per a comoditat de funcionament i manteniment.
Verificacions mitjançant mesures o assajos
Les verificacions descrites a la ITC-BT-19 i ITC-BT-18 són les següents:
Mesurament de la continuïtat deis conductors de protecció i de les unions

equipotencials principals i suplementàries
Aquest mesurament s’efectua mitjançant un òhmmetre que aplica una intensitat
continua de l’ordre de 200 mA amb canvi de polaritat, i equipat amb una font de
tensió contínua capaç de generar de 4 a 24 volts de tensió contínua en buit.
Els circuits provats han d’estar lliures de tensió. Si la mesura s’efectua a dos fils és
necessari descomptar la resistència deis cables de connexió del valor de resistència
mesurat.
A la figura s’il·lustra la mesura del valor de la resistència òhmica del conductor

de protecció que uneix dues bases d’endoll, mitjançant un comprovador de baixa
tensió multifunció, vàlid per a altres tipus de comprovacions, no obstant això, un
simple òhmmetre amb mesura de resistència a dos fils seria suficient per a aquesta
verificació. Amb la lectura de l’ òhmmetre , i suposadament coneguda la longitud

dels conductors,se’ n pot deduir la secció.
La ITC-BT-38, aplicable a quiròfans i sales d’intervenció, requereix uns límits

especials per als valors de resistència dels conductors de protecció i deis con-
ductors utilitzats per a les unions d’equipotencialitat. En concret la impedància
entre l’embarrat comú de posada a terra de cada quiròfan o sala d’intervenció i
les connexions a massa, o els contactes de terra de les bases de presa de corrent,
no ha d’excedir 0,2 ohms. A més a més totes les parts metàl·liques accessibles
han d’estar unides a l’embarrat d’equipotencialitat mitjançant conductors de coure
aïllats i independents amb una impedància entre aquestes parts i l’embarrat
d’equipotencialitat que no ha d’excedir 0,1 ohms.
Mesurament de la resistència de posada a terra

Les condicions de mesura i la seva periodicitat s’indiquen a la ITC-BT-18.
Per la importància que ofereix, des del punt de vista de la seguretat qualsevol
instal·lació de presa de terra, haurà de ser obligatòriament comprovada pel director
de l’obra o instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per
a la seva posada en marxa o en funcionament.
Personal tècnicament competent efectuarà la comprovació de la instal·lació de

posada a terra, almenys anualment, en l’època en la qual el terreny estigui més
sec. Per a això, s’ha de mesurar la resistència de terra, i s’han de reparar amb
caràcter urgent els defectes que es trobin. Als llocs en que el terreny no sigui
favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i els conductors d’enllaç
entre ells, fins al punt de posada a terra, s’han de posar al descobert per al seu
examen, almenys un cop cada cinc anys.
Aquestes mesures s’efectuen mitjançant un tel·luròmetre, que injecta una intensitat

de corrent altern coneguda, a una freqüència superior als 50 Hz, i mesura la
caiguda de tensió, de manera que el quocient entre la tensió mesurada i el corrent
injectat ens dóna el valor de la resistència de posada a terra.
La connexió s’efectua a tres terminals, de manera que la intensitat s’injecta entre E

i H, i la tensió es mesura entre S i ES. L’elèctrode de posada a terra està representat
per RE, mentre que els altres dos elèctrodes clavats al terreny són dues piques
auxiliars d’uns 30 cm de longitud que se subministren amb el propi tel·luròmetre.
Els tres elèctrodes s’han de situar en línia recta.
Durant el mesurament, l’elèctrode de posada a terra la resistència de la qual a

terra (RE) es vol mesurar ha d’estar desconnectat deis conductors de posada a
terra. La distància entre la sonda (S) i l’elèctrode de posada a terra (E/ES), igual
que la distància entre (S) i la pica auxiliar (H) ha de ser almenys de 20 metres. Els
cables no s’han de creuar entre si per evitar errors de mesurament per acoblaments
capacitius.
La mesura efectuada es pot considerar com a correcta si quan es desplaça la pica

auxiliar (S) del seu lloc de clavat un parell de metres a esquerra i dreta a la línia
recta formada pels tres elèctrodes el valor de resistència mesurat no experimenta
variació. En cas contrari és necessari ampliar la distància entre els tres elèctrodes
de mesurament fins que es compleixi l’anterior.
Mitjançant tel·luròmetres que permeten una connexió a quatre terminals es pot

mesurar també la resistivitat del terreny.
Mesurament de la resistència d’aïllament de la ínstal·lació

Aquest aïllament s’entén per a una instal·lació en la qual la longitud del conjunt
de canalitzacions, sigui quin sigui el nombre de conductors que les componen, no
excedeixi de 100 metres. Quan aquesta longitud excedeixi del valor anteriorment
citat i pugui fraccionar-se la instal·lació en parts d’aproximadament 100 metres
de longitud, bé per seccionament, desconnexió, retirada de fusibles o obertura
d’interruptors, cadascuna de les parts en que la instal·lació ha estat fraccionada ha
de presentar la resistència d’aïllament que correspongui segons la taula anterior.
Quan no sigui possible efectuar el fraccionament citat en trams de 100 metres,

el valor de la resistència d’aïllament mínim admissible serà l’indicat a la taula 1
dividit per la longitud total de la canalització, expressada aquesta última en unitats
d’hectòmetres.
Si les masses deis aparells receptors estan unides al conductor neutre (xarxes T-N),
s’han de suprimir aquestes connexions durant el mesurament, restablint-se un cop
acabat aquest.
Quan la instal·lació tingui circuits amb dispositius electrònics, en aquests circuits

els conductors de fase i el neutre han d’estar units entre si durant els mesuraments.
L’aïllament es mesurarà de dues formes diferents: en primer lloc entre tots els
conductors del circuit d’alimentació (fases i neutre) units entre si respecte a terra
(aïllament amb relació a terra), i a continuació entre cada parella de conductors
actius, El mesurament s’efectuarà mitjançant un megòhmetre, que no és més
que un generador de corrent continu, capaç de subministrar les tensions d’assaig
especificades a la taula anterior amb un corrent d’1 mA per a una càrreqa igual a
la mínima resistència d’aïllament especificada per a cada tensió.
Durant el primer mesurament, els conductors, inclòs el conductor neutre o com-

pensador, han d’estar aïllats de terra, així com de la font d’alimentació d’energia
a la qual estan units habitualment. És important recordar que aquestes mesures
s’efectuen per tant en circuits sense tensió o millor dit desconnectats de la seva font
d’alimentació habitual, ja que en cas contrari es podria avariar el comprovador de
baixa tensió o megòhmetre. La tensió de prova és la tensió continua generada pel
propi megòhmetre.
El mesurament d’aïllament amb relació a terra, s’ha d’efectuar unint a aquesta el

pol positiu del megòhmetre i deixant, en principi, tots els receptors connectats i
els seus comandaments en posició “d’aturada”, assegurant-se que no hi ha falta de
continuïtat elèctrica en la part de la instal·lació que es verifica; els dispositius
d’interrupció intercalats a la part d’instal·lació que es verifica s’han de posar
en posició de “tancat” i els tallacircuits fusibles instal·lats en servei normal a
fi de garantir la continuïtat elèctrica de l’aïllament, Tots els conductors s’han
de connectar entre si incloent el conductor neutre o compensador, a l’origen de

la instal·lació que es verifica i a aquest punt es connectarà el pol negatiu del
megòhmetre.
Quan la resistència d’aïllament obtinguda resultés inferior al valor mínim que

li correspongui, s’admetrà que la instal·lació és, no obstant això correcta, si es
compleixen les condicions següents:
• Cada aparell receptor presenta una resistència d’aïllament almenys igual al

valor assenyalat per la norma particular del producte que li concerneixi o,
si no n’hi ha, 0,5 MG.
• Desconnectats els aparells receptors, la resistència d’aïllament de la ins-

tal·lació és superior al que s’ha indicat anteriorment.
• El segon mesurament per a realitzar correspon a la resistència d’aïllament

entre conductors polars, s’efectua després d’haver desconnectat tots els
receptors, quedant els interruptors i tallacircuits fusibles en la mateixa
posició que l’assenyalada anteriorment per al mesurament de l’aïllament
amb relació a terra, El mesurament de la resistència d’aïllament s’ha d’efec-
tuar successivament entre els conductors presos dos a dos, i compresos el
conductor neutre o compensador.
Per a les instal·lacions que emprin molt baixa tensió de protecció (MBTP) o de
seguretat (MBTS) s’han de comprovar els valors de la resistència d’aïllament per
a la separació d’aquests circuits amb les parts actives d’altres circuits, i també
amb terra si es tracta de MBTS, aplicant en ambdós casos els mínims de la taula
1 anterior.
Mesurament de la resistència d’aïllament de sòls i parets

Un dels sistemes que s’utilitza per a la protecció contra contactes indirectes en
determinats locals i emplaçaments no conductors es basa en que, en cas de defecte
d’aïllament bàsic o principal de les parts actives, es previngui el contacte simultani
amb parts que puguin estar a tensions diferents, utilitzant per a això sòls i parets
aïllants amb una resistència d’aïllament no inferior a:
• 50 kΩ, si la tensió nominal de la instal·lació no és superior a 500 V; i 100

kΩ, si la tensió nominal de la instal·lació és superior a 500 V.
• Aquests mesuraments de resistència d’aïllament tenen una aplicació singu-

lar a les ITC-BT-27.
Segons la ITC-BT-27 les banyeres i dutxes metàl·liques han de considerar-se

parts conductores externes susceptibles de transferir tensions, i per tant han de
connectar-se equipotencialment al conductor de protecció a que es connectaran
també la posada a terra de les bases de corrent, les parts conductores accessibles
deis equips de classe 1 que estiguin instal·lats en els volums de protecció 1, 2 i 3,
així com qualsevol altra canalització metàl·lica que estigui a l’interior d’aquests
volums. Aquesta prescripció per a banyeres i dutxes metàl·liques no és aplicable

si es demostra que aquestes parts estan aïllades de l’estructura i d’altres parts de
l’edifici, per a la qual cosa la resistència d’aïllament entre la superfície metàl·lica
de banys i dutxes i l’estructura de l’edifici ha de ser com mínim de 100 kΩ.
Un altre cas particular és la ITC-BT-38 sobre instal·lacions elèctriques en qui-

ròfans i sales d’intervenció que estableix que els seus sòls han de ser del tipus
antielectrostàtic i la seva resistència d’aïllament no ha d’excedir 1 MΩ, tret que
s’asseguri que un valor superior, però sempre inferior a 100 MΩ, no afavoreixi
l’acumulació de càrregues electrostàtiques perilloses.
La resistència d’aïllament s’ha de mesurar amb un megòhmetre entre un elèctrode

d’unes dimensions especificades que es recolza sobre el sòl o la paret per mesurar
i el conductor de protecció de terra de la instal·lació.
Per comprovar els valors anteriors ha de fer-se almenys tres mesuraments en el

mateix local, un d’aquests mesuraments estant situat l’elèctrode, aproximadament
a 1 m d’un element conductor accessible al local. Els altres dos mesuraments
s’han d’efectuar a distàncies superiors. Aquesta sèrie de tres mesuraments ha de
repetir-se per a cada superfície important del local.
S’ha d’utilitzar per als mesuraments un megòhmetre capaç de subministrar en buit

una tensió d’uns 500 volts de corrent continu (1000 volts, si la tensió nominal de
la instal·lació és superior a 500 volts).
Es poden utilitzar dos elèctrodes de mesurament (el tipus 1 o el tipus 2), encara
que és recomanable utilitzar el tipus 1.
L’elèctrode de mesurament tipus 1 està constituït per una placa metàl·lica quadrada
de 250 mm de costat i un paper o tela hidròfila mullada i escorreguda d’uns 270
mm de costat que es col·loca entre la placa i la superfície per assajar, Durant els
mesuraments s’aplica a la placa una força de 750 N o 250 N, segons es tracti de
solo parets.
L’elèctrode de mesurament tipus 2 està constituït per un triangle metàl·lic, on els

punts de contacte amb el sòl o paret estan col·locats pròxims als vèrtexs d’un
triangle equilàter. Cadascuna de les peces de contacte que el sosté, està formada
per una base flexible que garanteix, quan està sota l’esforç indicat, un contacte
íntim amb la superfície per assajar d’aproximadament 900 mm2, presentant una
resistència inferior a 5000 Ω. En aquest cas abans d’efectuar els mesuraments,
la superfície per assajar es mulla o es cobreix amb una tela humida. Durant el
mesurament, s’aplica sobre el triangle metàl·lic una força de 750 N o 250 N, segons
es tracti de sòls o parets.
Assaig dielèctric de la instal·lació

Pel que fa a la rigidesa dielèctrica d’una instal·lació, aquesta ha de permetre que,
desconnectats els aparells d’utilització (receptors), resisteixi durant 1 minut una
prova de tensió de 2U + 1000 volts a freqüència industrial (50 Hz), sent U la tensió
màxima de servei expressada en volts i amb un mínim de 1.500 volts. Aquest
assaig es realitzarà per a cadascun deis conductors inclòs el neutre o compensador,
amb relació a terra i entre conductors, excepte per a aquells materials en què es
justifiqui que hagi estat realitzat aquest assaig prèviament pel fabricant. Aquest
assaig s’ha d’efectuar mitjançant un generador de corrent altern de 50 Hz capaç
de subministrar la tensió d’assaig requerida.
Durant aquest assaig els dispositius d’interrupció s’han de posar en la posició de

“tancat” i els tallacircuits fusibles instal·lats en servei normal, a fi de garantir la
continuïtat del circuit elèctric per provar.
Aquest assaig no s’ha de realitzar en instal·lacions corresponents a locals que

presentin risc d’incendi o explosió.
Durant aquest assaig, el corrent subministrat pel generador,que és el que s’escapa

a terra a través de l’aïllament, no ha de ser superior, per al conjunt de la instal·lació
o per a cadascun deis circuits en què aquesta pugui dividir-se, als efectes de la seva
protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors diferencials instal·lats com
a protecció contra els contactes indirectes.
Mesurament de corrents de fuga

A més de la prova de corrent de fuga de l’apartat anterior és convenient efectuar
per a cadascun dels circuits protegits amb interruptors diferencials el mesurament
de corrents de fuga, a la tensió de servei de la instal·lació i amb els receptors
connectats. Els valors mesurats han de ser igualment inferiors a la meitat de la
sensibilitat deis interruptors diferencials instal·lats per a protecció de cadascun
deis circuits. Mitjançant aquest mètode és possible detectar un circuit o receptor
que presenti un defecte d’aïllament o que tingui un corrent de fugues superior al
de la sensibilitat deis interruptors diferencials de la instal·lació, arribant en casos
extrems a disparar el o els diferencials de protecció. En aquest cas seria necessari
establir un pont per poder localitzar el circuit o receptor avariat.
El mesurament s’ha d’efectuar mitjançant unes tenalles amperimètriques de

sensibilitat mínima d’1 mA, que es col·loca abraçant els conductors actius (de
fase i el neutre), de manera que les tenalles mesuren la suma vectorial dels corrents
que passen pels conductors que abraça, si la suma no és zero, la instal·lació té una
intensitat de fuga que circularà pels conductors de posada a terra deis receptors
instal·lats aigües avall del punt de mesurament. Aquest tipus de pinces solen portar
un filtre que ens permet fer el mesurament a la freqüència de xarxa (50 Hz) o per
a intensitats d’alta freqüència.
No cal confondre el corrent de defecte amb el corrent de fuga,ja que aquest últim es
dóna en major o menor mesura en tot tipus de receptors en condicions normals de
funcionament, sobretot en receptors que portin filtres per combatre interferències,
com els formats per condensadors connectats a terra. Un exemple són els balastos
electrònics d’alta freqüència associats als tubs fluorescents.
Mesurament de la impedància de bucle

Mesurar del valor de la impedància de bucle és necessari per comprovar el funci-
onament correcte dels sistemes de protecció basats en la utilització de fusibles o
interruptors automàtics en sistemes de distribució TN i IT principalment.
Aquests sistemes de protecció requereixen determinar la intensitat de curtcircuit

prevista fase terra, per comprovar que per a aquest valor d’intensitat de curtcircuit
el temps d’actuació del dispositiu de protecció de màxima intensitat és menor que
un temps especificat. Aquest temps depèn de l’esquema de distribució utilitzat i
de la tensió nominal entre fase i terra, UO, de la instal·lació, tal com s’especifica
a la ITC-BT-24.
Els paràmetres que intervenen en aquestes comprovacions són els següents:
Zs és la impedància del bucle de defecte, incloent la de la font, la del conductor

actiu fins al punt de defecte i la del conductor de protecció, des del punt de defecte
fins a la font.
Per a l’esquema TN de la següent figura s’obté que:
Zs = (R1 + R2) + j · (XL1 + XL2)
Uo és la tensió nominal entre fase i terra, valor eficaç en corrent altern Icc és el
corrent previst de curtcircuit aterra (Icc = Uo/Zs) Ia és el corrent d’actuació del
dispositiu de protecció per màxima intensitat.
S’ha de complir que: Ia ≤ Icc a més la característica temps-corrent de l’interruptor

ha de garantir la seva actuació en temps inferiors als establerts a les taules.
Els mesuradors d’impedància de bucle són instruments que mesuren directament

el valor d’aquesta impedància i que calculen mitjançant un processador el valor de
la intensitat de curtcircuit prevista. Durant aquest tipus de mesures és necessari
establir provisionalment un pont a qualsevol interruptor diferencial instal·lat
aigües amunt del punt de prova. Aquest mesurament s’ha d’efectuar amb la
instal·lació en tensió. Com que aquests mesuraments s’efectuen a dos fils és
necessari descomptar la resistència deis cables de connexió de la mesura.
A més del mesurament de la impedància de bucle entre fase i terra (L-PE),

també és possible mitjançant aquests instruments determinar la impedància de
bucle entre qualsevol fase i el conductor neutre (L-N), així com entre dues fases
qualsevol per a instal·lacions trifàsiques.
El principi de funcionament d’un mesurador d’impedància de bucle consisteix a

carregar el circuit en el punt de prova mitjançant una resistència calibrada que
es connecta durant un temps molt breu de l’ordre de mil·lisegons, de manera que
circula una intensitat coneguda. L’instrument mesura la tensió tant abans com
durant el temps que circula el corrent, essent la diferència entre ambdós, la caiguda
de tensió al circuit assajat, finalment el quocient entre la caiguda de tensió i el valor
de la intensitat de càrrega ens dóna el valor de la impedància de bucle.
Mesurament de la tensió de contacte i comprovació dels interruptors diferen-

cials
Quan el sistema de protecció contra els xocs elèctrics està confiat a interruptors
diferencials, com és habitual quan s’empren sistemes de distribució del tipus T-T
s’ha de complir la condició següent:
Ra · Ia ≤ U
Ra és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció

de masses.
U és la tensió de contacte límit convencional (50 V, 24 V o altres, segons els casos).
Per garantir la seguretat de la instal·lació s’han de donar dues condicions, la

primera que la tensió de contacte que es pugui presentar a la instal·lació en funció
deis diferencials instal·lats, sigui menor que el valor límit convencional (50 V o
24 V), i la segona, que els diferencials funcionin correctament.
Mesurament de la tensió de contacte

A la pràctica els mesuradors d’impedància de bucle que serveixen també per
mesurar el valor de la tensió de contacte no solen ser capaces de mesurar
únicament el valor de la resistència RA sinó que mesuren el valor de la impedància
de tot el bucle indicat a la figura anterior, incloent la resistència de terra del centre
de transformació (Re)’ de manera que s’obté un valor superior al valor cercat de
RA. Finalment el mesurador multiplica aquest valor per la intensitat assignada de
l’interruptor diferencial que nosaltres hàgim seleccionat per obtenir així la tensió
de contacte:
Uc = Zs · Ia
On:
Uc tensió de contacte calculada pel mesurador
Zs impedància de bucle de defecte (major que la resistència de posada a terra Ra )
la intensitat diferencial assignada que hem programat en el mesurador.
Com que la impedància de bucle és sempre major que la de posada a terra, el valor
de la tensió de contacte mesurada sempre serà major que el valor real i estarem del
costat de la seguretat. Òbviament la instal·lació és segura si la tensió de contacte
mesurada és menor que la tensió de contacte límit convencional.
Comprovació dels interruptors diferencials

La comprovació de diferencials requereix d’un aparell capaç d’injectar a través
del diferencial sota prova un corrent de fugues especificat i conegut que segons
el seu valor ha de fer disparar el diferencial. Per fer la prova el comprovador es
connecta a qualsevol base d’endoll aigües avall del diferencial en assaig, estant la
instal·lació en servei. A més quan es dispari el diferencial, el comprovador ha de
ser capaç de mesurar el temps que va tardar a disparar-se des de l’instant en que
es va injectar la intensitat de fugues.
Normalment aquests equips injecten un corrent sinusoïdal, però per comprovar

alguns diferencials especials de vegades és necessari també que siguin capaces
d’injectar corrent altern rectificat de mitja ona o un corrent continu és el corrent
diferencial-residual assignat del diferencial.
Les proves habituals per comprovar el funcionament d’un diferencial del tipus
general són les següents:
• S’injecta una intensitat de la meitat de la intensitat diferencial residual

assignada, amb un angle de fase de corrent respecte de l’ona de tensió de
0°, i el diferencial no s’ha de disparar.
• Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180° i el diferencial

no s’ha de disparar.
• S’injecta una intensitat igual a la intensitat diferencial residual assignada,

amb un angle de fase de corrent respecte de l’ona de tensió de 0°, i el
diferencial s’ha de disparar en menys de 200 ms.

s’ha de disparar en menys de 200 ms.
• S’injecta una intensitat igual al doble de la intensitat diferencial residual

0°, i el diferencial s’ha de disparar en menys de 150 ms.

• S’injecta una intensitat igual a cinc vegades la intensitat diferencial residual

0°, i el diferencial s’ha de disparar en menys de 40 ms.
• Es repeteix la prova anterior amb un angle de fase de 180° i el diferencial

Per als diferencials selectius del tipus S, les proves tenen altres límits d’acceptació.
Comprovació de la seqüència de fases

Aquesta comprovació s’efectua mitjançant un equip específic o utilitzant un
comprovador multifunció de baixa tensió que tingui aquesta capacitat. Aquest
mesurament és necessari per exemple si es volen connectar motors trifàsics, de
manera que s’asseguri que la seqüència de fases és directa abans de connectar el
motor.
1.3 Inspecció inicial
Determinades instal·lacions han de ser objecte, a més d’una inspecció inicial, un

cop realitzades les instal·lacions, aixi com les seves ampliacions o modificacions
d’importància, i abans de la seva posada en servei. En aquests casos, la inspecció
ha de ser realitzada per una EIC. Succeeix quelcom semblant amb les periòdiques,
Obra nova (imatge: nur a la qual cosa queda explicada en l’ apartat corresponent a manteniment. Són les
http://goo.gl/hCd4K)
següents:
• Instal·lacions industrials que requereixen projecte , amb una potència ins-

tal·lada superior a 100 kW.
• Locals de pública concurrència.

de 25 places.
• Locals mullats amb potència instal·lada superior a 25 kW.
• Piscines amb potència instal·lada superior a 10 kW.
• Instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència instal·lada superior a 5

kW.
A més de les de
realització de les
inspeccions inicials, les
EIC tenen altres funcions
que podeu consultar a
l’annex “Funcions de les
EIC” d’aquesta unitat.
1.3.1 Classificació de defectes
Els defectes es poden classificar en lleus, greus o molt greus, segons les caracte-
rístiques següents.
• Lleus: Qualsevol defecte que no suposi perill per a les persones o els
béns, no pertorba el funcionament de la instal·lació i en el que la desviació
respecte del que està reglamentat no té valor significatiu per a l’ús efectiu o
el funcionament de la instal·lació.
• Greus: És aquell que no suposa un perill immediat per a la seguretat de

les persones o els béns , però pot ser-ho en originar-se una errada en la
instal·lació. També s’inclou dins d’aquesta classificació, el defecte que
pugui reduir de manera substancial la capacitat d’utilització de l’ instal·lació
elèctrica. Dins d’aquest grup, i amb caràcter exhaustiu, es consideren els
defectes greus següents:
– Manca de connexions equipotencials, quan aquestes siguin requerides;

– Inexistència de mesures adequades de seguretat contra contactes indi-
rectes;
– Manca d’aïllament de l’instal·lació;
– Manca de protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrregues als
conductors, en funció de la seva intensitat màxima admissible, d’acord
amb les seves característiques i condicions d’instal·lació;
– Manca de continuïtat dels conductors de protecció;
– Valors elevats de resistència de terra en relació amb les mesures de
seguretat adoptades;
– Defectes en la connexió dels conductors de protecció a les masses,
quan aquestes connexions siguin preceptives. Secció insuficient dels
conductors de protecció;
– Existència de parts o punts de l’instal·lació l’execució defectuosa de

la qual pugui ser origen d’avaries o danys;
– Naturalesa o característiques no adequades dels conductors utilitzats;
– Manca de secció dels conductors, en relació amb les caigudes de tensió
admissibles per a les càrregues previstes;
– Manca d’identificació dels conductors “neutre” i de “protecció”;
– Ús de materials, aparells o receptors que no s’ajustin a les especifica-
cions vigents;
– Ampliacions o modificacions d’una instal·lació que no s’hagin tramitat
segons el que estableix la ITC-BT-04;
– Mancança del nombre de circuits mínims estipulats;
– La reiteració o acumulació successiva de defectes lleus.
• Molt greus: Qualsevol defecte que la raó o l’experiència determinen que

constitueix un perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns.
Es consideren com a tals els incompliments de les mesures de seguretat que
poden provocar el desencadenament dels perills que es pretenen evitar amb
aquestes mesures, en relació amb:
– Contactes directes, en qualsevol tipus d’instal·lació.

– Locals de concurrència pública.
– Locals amb risc d’incendi o explosió.
– Locals de característiques especials.
– Instal·lacions amb finalitats especials.
– Quiròfans i sales d’intervenció.
1.3.2 Resultat inspecció: Qualificació de la instal·lació i procediment

administratiu
Com a resultat de la inspecció s’ emet un certificat d’ inspecció, en el qual ha de

figurar la possible relació de defectes, amb la seva classificació,podent ser lleus
o greus o molt greus, segons el criteri següent vist a continuació. Per a que la
instal·lació pugui entrar en servei, al qualificació ha de ser favorable. Hi pot
haver, però, d’altres resultats. Que són:
• Condicionada: Quan es detecti l’existència d’almenys, un defecte greu o

defecte lleu procedent d’una altra inspecció anterior que no s’hagi corregit.
En aquest cas no pot ser subministrada d’energia elèctrica mentre no s’hagin
corregit els defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable.
• Negativa: Quan s’observi, almenys, un defecte molt greu. En aquest cas: les
noves instal·lacions no poden entrar en servei, mentre no s’hagin corregit els
defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable:
– Quan es tracti dínstal.lacions sotmeses a inspecció inicial no es

podran posar en servei si la inspecció no ha estat favorable.
– En el cas dínspeccions inicials i periòdiques, si línspector o la
inspectora que executi la inspecció observa defectes que no li permetin
emetre el certificat dínspecció amb la qualificació de resultat favora-
ble, estendrà un informe que especificarà la relació de defectes.
– En els casos dínstal.lacions noves, ampliacions i modificacions no
sotmeses a inspecció inicial i que só objecte de control estadístic, es
procedirà de la forma següent:
– En el supòsit que es tracti de defectes qualificats greus, línspector
o inspectora ha déspecificar a lácta que séstengui el termini de que
disposarà el titular de la instal.lació per procedir-ne a la correcció, amb
un màxim dún mes.
– Abans que transcorri un mes des de la finalització del termini de
correcció fixat a lápartat anterior, el titular de la instal.lació haurà de
trametre a léntitat dínspecció i control un certificat signat per tècnic
titulat o tècnica titulada competent o per persona dotada de carnet in-
dividual identificatiu dínstal.lador autoritzat en el cas dínstal.lacions
amb memòria tècnica de disseny, que acrediti que s´han executat les
esmenes ordenades.
– Si no es rep aquest certificat en el termini indicat, léntitat dínspecció
i control advertirà al titular per escrit, amb justificant de recepció,
dáquesta mancança, i li recordarà la necessitat de trametre´l i de la
responsabilitat civil i penal que pot adquirir si no esmena el defecte,
sense perjudici de la sanció administrativa que se li pot imposar.
– Així mateix, en aquest advertiment que léntitat dínspecció i control
ha de trametre als titulars de les instal.lacions elèctriques que no
han corregit els defectes en el termini fixat, léntitat concessionària
haurà de fer constar que, dácord amb la ITC-BT-05 i el Reial Decret
1955/2000, d´1 de desembre, la manca de correcció dels defectes pot
comportar la suspensió del subministrament.
– Transcorregut un mes des de la data de recepció de la comunicació
dádvertiment, sense resposta del titular, lÉIC elaborarà un llistat de
totes les instal.lacions amb defectes que, una vegada transcorregut el
període ce correcció establert no han comunicat lésmena dels defectes
i el trametrà a lémpresa elèctrica que presta el subministrament
elèctric, en aplicació del que preveuen la ITC-BT-05 i lárticle 87 del
Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, previ avís a lábonat, amb
acusament de rebuda i amb una antelació mínima de 12 dies hàbils.
– En el supòsit que la suspensió del subministrament elèctric pugui
afectar serveis declarats com a essencials, lémpresa elèctrica haurà de
procedir a notificar-lo a l´òrgan competent de lÁdministració pública
a fi efecte dádoptar les mesures adients.
– El supòsit que es constati léxistència de defectes molt greus en
les inspeccions que, dácord amb les funcions assignades en aquest
Decret, facin les entitats dínspecció i control a les instal.lacions en
servei, línspector inspectora acreditat procedirà al tall i precintatge

total o parcial del subministrament. La instal.lació no es podrà posar
de nou en funcionament sense que el personal tècnic acreditat de
léntitat dínspecció i control comprovi que el risc ha desaparegut.
1.4 Sol·licitud de connexió
Abans de la posada en servei de la instal·lació, la tramitació prèvia consisteix en

la presentació, davant l’ òrgan competent de la CA, els següents documents:
• Certificat d’instal·lació ( x5).
• Annex d’informació a l’ usuari.
• MTD.
• Certificat de direcció d’obra, signat per professional titulat.
• Certificat d’ inspecció inicial, amb resultat favorable.
L’òrgan de la CA ha de diligenciar les còpies del certificat d’instal·lació i ,

si s’escau, del certificat d’inspecció inicial, i tornar-ne quatre a l’ instal·lador
autoritzat, dues per a ell i les altres dues per a la propietat, a fi de que aquesta
pugui quedar-se amb una còpia i lliurar l’ altre a la companyia elèctrica, requisit
sense el qual aquesta no pot subministrar energia a la instal·lació, tret dels casos
indicats a 1.9.1.
Abans de la posada en servei d’aquelles instal·lacions que requereixen projecte,

cal presentar davant de l’EIC, la documentació detallada en la relació_docs_pro.
Per a procedir a la connexió a xarxa de la nova instal·lació, caldrà entregar-li una

còpia del certificat d’instal·lació, degudament diligenciada per l’ òrgan competent
de la CA a l’ empresa subministradora.
Per a les instal·lacions que hagin requerit projecte, el certificat d’instal·lació a

presentar a la Companyia elèctrica haurà estat segellat prèviament per l’ oficina
receptora de la documentació.
Lémpresa subministradora pot realitzar, al seu càrrec, les verificacions que

consideri oportunes, en el que fa referència al compliment de les prescripcions
dáquest Reglament.
Quan els valors obtinguts en lésmentada verificació siguin inferiors o superiors

als assenyalats respectivament per a láïllament i corrents de fuga a la ITC-BT-
19, les empreses subministradores no poden connectar a les seves xarxes les
instal.lacions receptores.
En aquests casos, han de fer una acta, en la qual consti el resultat de les
comprovacions, la qual ha déstar signada igualment pel titular de la instal.lació,
donant-seń per assebentat. Aquesta acta, en el termini més breu possible, s´ha de
posar en coneixement de l´òrgan competent de la CA, que ha de determinar el que
procedeixi.
1.5 Excepcions
La normativa fins ara exposada permet, però , algunes excepcions que permeten
modificar part del procediment administratiu quan es donen determinades circums-
tàncies. Vegeu-ho:
1.5.1 Degudes al tipus d’instal·lació
Per a instal·lacions amb MTD, la documentació que s’especifica a RELA-

CIÓ_DOCS_MTD es presentarà també davant d’una EIC, concessionària de la
GC la qual, un cop acceptada la documentació, segellarà el certificat d’ instal·lació
emès per l’empresa instal·ladora autoritzada en BT. Quan es tracti d’instal·lacions
receptores situades en edificis destinats preferentment a habitatges, comercials o d’
oficines i que requereixen MTD , la documentació es podrà presentar directament
a l’empresa subministradora.
L’empresa subministradora la trametrà a l’EIC concessionària de la GC a la que

correspongui el control al que fa referència l’art.10 del D363/2004,. Aquesta, una
vegada comprovada la seva correcció formal, la segellarà i remetrà l’ exemplar
corresponent al titular i a l’empresa subministradora.
1.5.2 Degudes a urgències en el requeriment del subministre
Malgrat tot allò exposat fins aquí, es poden donar circumstàncies objectives
per les quals sigui precís disposar d’energia elèctrica abans de completar la
tramitació administrativa de les instal·lacions. En aquests casos, l’administració
pot autoritzar el subministrament amb caràcter provisional, sempre i quan aquestes
circumstàncies quedin degudament justificades. També es vetllarà per el manteni-
ment de la seguretat de les persones i béns i la no pertorbació d’altres instal·lacions
o d’altres equips.
1.6 Informació a l’ usuari
Al lliurar el certificat d’instal·lació al titular, caldrà adjuntar-hi les instruccions

per al seu correcte ús i manteniment. Aquestes, com a mínim han de constar dels
documents següents:
• Instruccions generals d’us i manteniment.
• Esquema unifilar de la instal·lació amb característiques tècniques fonamen-

tals dels equips i materials elèctrics instal·lats,
• Croquis del traçat de les canalitzacions, de les xarxes de terra i ubicació dels
materials instal.lats (dispositius de protecció, interruptors, bases de presa de
corrent, punts de llum, aparells d’enllumenat d’emergència, etc.)
• Qualsevol modificació o ampliació requereixen l’elaboració d’un comple-

ment abans esmentat, en la mesura que sigui necessari.
Com a mínim, se li farà entrega del següent conjunt d’instruccions, que recull el
propi REBT.
Consells per a una millor utilització de la instal·lació:
• Abans d’efectuar la seva pòlissa dábonament (contracte) amb la companyia

subministradora assessoreu-vos amb línstal.lador electricista autoritzat, la
pròpia companyia o professional competent per tal déscollir la tarifa i
potència més convenient.
• No ultrapasseu simultàniament la potència contractada amb la companyia

subministradora dénergia, ja que l’ICP (interruptor de control de potència)
es dispararà, i us deixarà sense servei en tot l´habitatge o local. Descon-
necteu qualsevol aparell (els de més potència) i torneu a accionar l’ICP. Si
fins i tot així es dispara, aviseu la seva companyia subministradora perquè
lávaria està a l’ICP.
• Si es dispara l’IAD ( interruptor automàtic diferencial) en el quadre general

de comandament i protecció, actueu de la forma següent:
– Desconnecteu tots els PIA ( petit interruptor automàtic) I connecteu

l’IAD.
– Connecteu un a un tots els PIA i el circuit que dispari novament l’IAD
é son existeix lávaria. En aquest cas, desconnecteu els aparells i llums
dáquest circuit i torneu a accionar el PIA. Si no es dispara, lávaria
és dels aparells. Si es dispara novament aquest circuit té lávaria, per
la qual cosa haureu dávisar el vostre instal·lador autoritzat.
• Si es dispara un PIA en el quadre general de comandament i protecció, pot

ser a causa dún d’aquests motius.
– Que el circuit que protegeix aquest PIA està sobrecarregat, en aquest

cas haureu dánar desconnectant aparells o llums, fins a aconseguir
reposar novament aquest PIA.
– Que en el circuit o en els aparells i llums connectats a ell, s´hagi
produït un curtcircuit. Procediu com en el cas anterior per veure
si lávaria és d’algun dels aparells o és de la instal·lació. Deixeu
desconnectat aquest PIA i feu servir la resta de la instal.lació.
• Comproveu amb periodicitat( un cop a lány almenys) i per mitjà del vostre
instal·lador autoritzat la xarxa de terra del vostre habitatge o local.
• Comproveu amb periodicitat( un cop al mes almenys) el vostre IAD. Polseu

el Botó de prova i si no es dispara és que està avariat, per tant, no esteu
protegits contra derivacions. Aviseu el vostre instal·lador autoritzat.
• Manipuleu tots els aparells elèctrics, fins i tot el telèfon, SEMPRE amb les
mans seques i eviteu estar descalç o amb els peus humits.
• I MAI els manipuleu quan estigueu al bany o sota la dutxa. Láigua és

conductora de l’electricitat! Si hi ha una fallada elèctrica a la instal.lació
o en láparell utilitzat, correu el risc délectrocutar-vos. Compte amb els
aparells de ràdio, assecadors de cabell, aparells de calor a prop de la banyera:
poden caure a l’aigua i electrocutar-vos.
• Comproveu les canalitzacions elèctriques encastades abans de foradar una

paret o el sostre.Podeu electrocutar-vos en travessar una canalització amb el
trepant.
• En cas de manipular un aparell elèctric, desconnecteu prèviament lÍAD del

quadre general i comproveu SEMPRE que no hi hagi tensió.
• No useu mai aparells elèctrics amb cables pelats, clavilles i endolls trencats,
etc.
• No connecteu diversos aparells en el mateix endoll( no utilitzeu lladres o

clavilles múltiples.
• No deixeu aparells elèctrics connectats a lábast dels nens I procureu tapar

els endolls als quals hi tinguin accés.
• Abstenir-vos díntervenir a la vostra instal·lació per modificar-la. Si són

necessàries modificacions, aquestes hauran de ser efectuades per un ins-
tal·lador autoritzat.
• Quan un receptor( electrodomèstic, maquinària, etc.) us doni rampa es

perquè hi ha una derivació de corrent dels fils conductors o en algun ele-
ment metàl·lic de lélectrodomèstic. Normalment es dispara el diferencial.
Caldrà localitzar láparell o part de la instal·lació on es produeix i aïllar
degudament el contacte amb la part metàl·lica. Per això haureu de cridar
línstal·lador autoritzat perquè localitzi la fuita.
• En desconnectar els aparells no estireu del cordó o fil, sinó de la clavilla.

• No es pot endollar qualsevol aparell en qualsevol presa de corrent. Cada

aparell té la seva potència. Igual que cada presa de corrent en té la seva.
Vegeu lápartat “instal·lació interior del vostre habitatge o local” dáquesta
guia i adeqüeu els aparells que voleu enrotllar amb les preses. Si la potència
de l’aparell és superior als amperes que permet enrotllar la presa de corrent,
pot cremar-se la base de l’endoll, la clavilla i fins i tot la instal·lació.
2. Manteniment
A partir del moment de la seva posada en funcionament cal atendre’s a allò que
s’exposa en la guia d’ús i dur a terme un procés reglamentat de manteniment amb
possibles revisions periòdiques.
Els titulars de les instal·lacions les han de mantenir en bon estat de funcionament,
com ens indica l’REBT, i fer-les servir d’acord amb les seves característiques.
Així mateix, s’han d’abstenir d’intervenir-hi per modificar-les. Si cal fer-hi
modificacions, les ha d’efectuar un instal·lador autoritzat. En el cas de les
instal·lacions elèctriques, anàlogament al que succeeix amb altres xarxes, cal
entendre la paraula manteniment en un sentit ampli: és a dir, d’una banda comprèn
totes aquelles actuacions que permetin donar continuïtat a les funcions inicials de
la instal·lació.
D’una altra banda, atès que cal anar adaptant la instal·lació als nous requeriments
de les activitats que es realitzin en els espais que equipa, comprèn també totes
les modificacions que calgui de la instal·lació. Finalment, com que també cal
mantenir-la actualitzada segons la normativa a mesura que aquesta evoluciona,
caldrà fer-hi noves intervencions que també queden incloses en el concepte de
manteniment.
Però anem a veure quines són les obligacions legals pel que fa al manteniment de
les instal·lacions elèctriques:
• En el cas dels habitatges, se suposa que la instal·lació no es trobarà sotmesa

a gaires canvis ni ampliacions, i el seu ús serà en principi bastant continu.
Només cal seguir el que ens indica l’REBT en les instruccions generals
d’ús i manteniment, que s’han adjuntat com a documentació per entregar a
l’usuari en l’apartat anterior.
• Si tenim el cas d’un altre tipus d’instal·lació, poden donar-se dues situacions:
que la llei l’obligui a inspeccions periòdiques o no. En el segon cas podrem
subscriure o no un contracte de manteniment amb un instal·lador autoritzat,
segons la conveniència del titular. A continuació veurem què succeeix en el
primer cas.
2.1 Inspeccions periòdiques
Cal procedir a la realització d’inspeccions periòdiques cada cinc anys en totes

aquelles instal·lacions que van requerir inspecció inicial. Són les següents:
• Instal·lacions industrials que requereixen projecte, amb una potència ins-

tal·lada superior a 100 Kw.

de 25 places.
• Locals mullats amb potència instal·lada superior a 25 Kw.
• Piscines amb potència instal·lada superior a 10 Kw.
• Instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència instal·lada superior a 5

Kw.
També cal procedir a fer inspeccions periòdiques, en aquest cop cada deu anys, en
el cas de les instal·lacions comunes d’edificis de potència total instal·lada superior
a 100 Kw. Les ha de fer una EIC. La inspecció s’ha de fer sobre la base de les
prescripcions que estableixi el Reglament d’aplicació i, en el seu cas, del que
Local de pública concurrència s’especifiqui en la documentació tècnica. Un cop finalitzada la inspecció, sigui
(imatge: Bóboli a http://goo.gl/0iGhO)
inicial o periòdica, només s’emet el certificat d’inspecció quan la qualificació sigui
favorable. Això vol dir que no es determina l’existència de cap defecte molt greu
o greu. En aquest cas, els possibles defectes lleus s’han d’anotar perquè el titular
en tingui constància, amb la indicació que ha de posar els mitjans per reparar-
los abans de la inspecció següent. Així mateix, poden servir de base a efectes
estadístics i de control de la qualitat de les empreses instal·ladores.
S’hi ha d’adherir una etiqueta d’inspecció periòdica en què s’indiqui el nom de

l’entitat que ha efectuat la inspecció, l’adreça i el telèfon i la seva vigència, i s’hi
ha d’assenyalar el mes i l’any.
2.2 Classificació de defectes
La classificació de defectes que s’empra en les inspeccions periòdiques és la

mateixa que en les inicials (i que hem descrit en l’apartat 1 d’aquesta unitat).
2.3 Resultat inspecció: qualificació de la instal·lació i procediment

administratiu
Com a resultat de la inspecció s’emet un certificat d’inspecció, en el qual ha de

figurar la possible relació de defectes, amb la seva classificació,podent ser lleus
o greus o molt greus, segons el criteri següent vist a continuació. Per a que la
instal·lació pugui entrar en servei, al qualificació ha de ser favorable. Hi pot
haver, però, d’altres resultats. Que són:
• Condicionada: Quan es detecti l’existència d’almenys, un defecte greu o

defecte lleu procedent d’una altra inspecció anterior que no s’hagi corregit.
En aquest cas no pot ser subministrada d’energia elèctrica mentre no s’hagin
corregit els defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable.
• Negativa: Quan s’observi, almenys, un defecte molt greu. En aquest cas: les
noves instal·lacions no poden entrar en servei, mentre no s’hagin corregit els
defectes indicats i puguin obtenir la qualificació de favorable.
Però, ara que ja tenim una idea bastant bona de què va aquest tema, vegem què en
diu exactament la normativa.
2.4 Normativa i procediment administratiu de les inspeccions

periòdiques
Seran objecte d’inspeccions periòdiques,cada cinc anys,totes les instal·lacions

elèctriques de baixa tensió que van requerir inspecció inicial, segons l’article
anterior, així com les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima
admissible superior a 5 kW, i cada deu anys, les comunes a edificis d’habitatges
de potència màxima admissible superior a 100 kw.
Les inspeccions periòdiques seran efectuades per una entitat d’ inspecció i control,
concessionària de l’ Administració de la Generalitat de Catalunya, d’ acord amb
la possibilitat establerta més amunt.
Els titulars de les instal·lacions elèctriques abans esmentades resten obligats

a obtenir, amb les periodicitats indicades, un certificat d’inspecció de la seva
instal·lació, amb qualificació favorable.
En les inspeccions periòdiques de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió,

una vegada s’hagi comprovat les condicions de seguretat i el manteniment i ús
correctes de forma i que permeti emetre el certificat d’inspecció amb qualificació
favorable, s’haurà d’adherir, en una part visible del quadre general de distribució i
protecció, una etiqueta d’inspecció periòdica on s’indiqui: el nom de l’entitat que
ha efectuat la inspecció, adreça i telèfon, aixi com l’especificació d’instal·lació
receptora d’energia elèctrica -inspecció periòdica- i la seva vigència, assenyalant
mes i any.
La inspecció haurà de ser efectuada sobre la base de les prescripcions que

estableixi el Reglament d’aplicació i, en el seu cas, del que s’especifiqui en la
documentació tècnica. Un cop finalitzada la inspecció, sigui inicial o periòdica,
només s’emetrà el certificat d’inspecció quan la qualificació de la insal·lació sigui
favorable.
Tot allò que hem vist fins ara ho tindrem en compte en les noves instal·lacions,
però, què succeeix amb les que ja existien? Vegeu-ho a l’apartat següent.
2.5 Tractament de les instal·lacions antigues pel que fa al

manteniment i règim d’inspeccions periòdiques
La justificació de la legalització d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió és una

documentació de què el titular ha de disposar en tot moment, i a partir d’aquesta
justificació té l’obligació, quan s’escaigui d’acord amb la reglamentació vigent, de
contractar-ne el manteniment a una empresa instal·ladora autoritzada i d’obtenir
cada cinc anys un certificat d’inspecció de la seva instal·lació, amb qualificació
favorable, emès per una entitat d’inspecció i control (EIC).
Malgrat això, sovint succeeix que titulars de determinades instal·lacions elèctri-

ques (edificis d’habitatges de potència màxima admissible superior a 100 KW,
enllumenats exteriors...), per motius diferents, no poden justificar la legalització
esmentada, si bé resten obligats a acomplir el que s’ha indicat en el punt anterior.
En les instal·lacions que són objecte d’inspecció periòdica per part d’una EIC
i malgrat això no se’ls pot emetre el certificat d’inspecció amb qualificació de
resultat favorable perquè en manca la justificació de la legalització o inscripció,
cal estendre un informe on consti aquesta deficiència. Malgrat que les seves
condicions de seguretat són acceptables, es pot procedir provisionalment de la
manera indicada a l’annex 2 d’aquest mateix apartat, presentant la documentació
que s’hi indica.
2.6 Contracte de manteniment
Els titulars d’instal·lacions elèctriques subjectes a inspeccions periòdiques han

de contractar-ne el manteniment a una empresa instal·ladora de la categoria que
correspongui degudament inscrita, i han de disposar d’un llibre de manteniment
que ha de contenir com a mínim el registre i el resultat de les revisions i inspeccions
corresponents.
L’empresa instal·ladora ha d’efectuar una revisió de la instal·lació a la signatura

del contracte i ha d’estendre un dictamen de reconeixement signat per una persona
dotada de carnet individual identificatiu d’instal·lador autoritzat de l’empresa; així
mateix, hi ha d’assenyalar la conformitat de la instal·lació amb el REBT que li sigui
d’aplicació i les seves ITC corresponents, o bé les modificacions que cal fer quan,
a criteri seu, no ofereixi les garanties de seguretat que calgui.
Les revisions successives i l’emissió del dictamen de reconeixement s’han de fer,

com a mínim, anualment.
Les entitats titulars d’instal·lacions elèctriques de les característiques abans esmen-

tades, amb capacitat suficient de manteniment de les seves instal·lacions, queden
exemptes de contractar el manteniment externament. Es considera que hi ha prou
suficiència sempre que l’entitat compti almenys amb un instal·lador electricista
amb carnet individual identificatiu d’instal·lador autoritzat per a treballs exclusius

de manteniment en la categoria que requereix la instal·lació per mantenir. Aquesta
capacitat suficient de manteniment per part del mateix titular no l’eximeix de
l’obligació de fer les revisions i el dictamen de reconeixement.
Exemple de contracte de manteniment
CONTRACTE DE MANTENIMENT D’INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ
D’una part, ............................................................................., amb NIF

................................... amb domicili social ........................................ CP ..................
carrer ......................................................... núm. ........... en el seu nom i representació
.............................................. DNI ........................ titular de la instal·lació elèctrica de baixa
tensió del local destinat a ............................................., situat a .........................................
CP ............... núm. ..................................
D’una altra part, ..................................................................., amb NIF

....................................... amb domicili social a ...................................... CP ....................
carrer ............................................... núm. .................. telèfon ............................. en el seu
nom i representació D. ............................................................. DNI ................................
empresa inscrita al registre d’empreses instal·ladores de baixa tensió, amb DQE vigent
núm. ......................., que reuneix tots els requisits exigits a l’article 11 de l’Ordre de
14 de maig de 1987 del Departament d’Indústria i Energia, amb carnet d’instal·lador
núm. ..........................., núm. de registre industrial .................................. i pòlissa de
responsabilitat civil. núm. .......................................................
D’acord amb el que disposa el vigent Reglament electrotècnic de baixa tensió a la Instrucció
MI·BT 042, l’Ordre de 14 de maig de 1987 del Departament d’Indústria i Energia, i la
Circular 11/88 de 21 de juny de 1988 de la Direcció General de Seguretat i Qualitat
Industrial, la instal·lació de baixa tensió assenyalada correspon a un local o establiment que,
en tenir instal·lacions elèctriques de baixa tensió de classe C, està subjecte a l’obligació
imposada de contractar el seu manteniment a una empresa instal·ladora inscrita d’acord
l’article 11 de l’esmentada Ordre del 14 de maig de 1987 del Departament d’Indústria i
Energia.
SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC
Potència contractada............... kW. Tensió.................... V.
Número d’expedient de baixa tensió (si se’n disposa)

....................................................................
Empresa subministradora d’energia elèctrica.................................................................................
EIC amb la qual l’empresa de manteniment té contracte de

control...............................................
Dades addicionals ...........................................................................................................................
Ambdues parts accepten totes i cadascuna de les condicions establertes de comú acord.
... de ... de 20..
El titular de la instal·lació / Per l’empresa instal·ladora
Segell / Segell
Signatura / Signatura
Aquest contracte finalitza el ......... de ..................... de 20..
Condicions del contracte
El contracte present fa referència únicament i exclusiva a la instal·lació elèctrica de baixa

tensió. En cas que per les característiques del local es precisin altres contractes de
manteniment obligatoris per a altres reglamentacions o normatives diferents, s’establiran

contractes amb independència d’aquest.
L’empresa instal·ladora signant, a més de les reparacions d’avaries, com a mínim ha de fer
una revisió anual que inclogui inspeccions oculars, proves i amidaments que garanteixin el
bon estat i funcionament de totes les parts actives i passives de les instal·lacions elèctriques
en baixa tensió, i ha d’estendre un butlletí de reconeixement de l’esmentada revisió en
què s’hi ha de recollir la conformitat de les instal·lacions als preceptes del Reglament
electrotècnic per a baixa tensió i les instruccions complementàries en la legislació aplicable
de 1999 de la Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Indústria, Comerç i
Turisme, i/o les modificacions que s’hagin de realitzar quan, a criteri seu, la instal·lació no
ofereixi les garanties de seguretat degudes per a persones i instal·lacions.
Els conceptes que cal tenir en compte per a la realització de les revisions reglamentàries
són els següents:
• Intensitats màximes admeses.
• Estat de les connexions equipotencials.
• Adequades proteccions contra sobretensions i contra contactes directes i indirectes.
• Selectivitat en magnetotèrmics i diferencials.
• Nivell d’aïllament de les línies.
• Temps de desconnexió dels diferencials.
• Mesura de les preses de terra.
• Acompliment de les ITC específiques aplicables al tipus de local de què es tracti.
Els butlletins de reconeixements estesos com a resultat de la revisió efectuada s’han de

lliurar al titular de la instal·lació.
En els casos en què s’observi un perill imminent per a persones o coses, l’empresa
instal·ladora ha d’interrompre el subministrament a la instal·lació. Aquesta interrupció s’ha
de comunicar immediatament a l’òrgan competent del DICT, amb exposició explicativa de
les causes que aconsellen la mesura.
Aquest contracte es realitza per un període d’un any sense que es pugui considerar
tàcitament prorrogat. Per a això serà necessària la renovació anyal del mateix, sense
aquest requisit la instal·lació queda sota la responsabilitat del titular. Així mateix, l’empresa
de manteniment pot donar per finalitzat el contracte, per a la qual cosa ha de comunicar-ne
amb un mes d’antelació la data i els motius per escrit al titular de la instal·lació i a l’entitat
d’inspecció i control (EIC).
El titular de la instal·lació es compromet a no manipular, ni ell ni cap instal·lador electricista

no autoritzat, cap de les parts de les instal·lacions de què es contracta el manteniment.
Tampoc pot intervenir cap altre instal·lador, encara que sigui autoritzat, a no ser que el
titular o persona autoritzada notifiqui amb anterioritat a l’empresa instal·ladora responsable
del manteniment, mitjançant un escrit, la rescissió del contracte, i a la vegada ho comuniqui
d’igual manera a l’EIC.
Ambdues parts acorden, si ho consideren oportú, establir i acceptar els pressupostos que
originin els treballs que de qualsevol manera es puguin realitzar, així com els sistemes
econòmics que pels serveis de revisions es pactin i que s’establiran en contracte a part,
que obligatòriament s’haurà d’adjuntar al present.
L’empresa instal·ladora comunicarà al titular de la instal·lació amb antelació suficient la

data en què li correspon realitzar la inspecció periòdica que resta obligat a encarregar cada
quatre anys a una entitat d’inspecció i control per tal de comprovar-ne les condicions de
seguretat i el manteniment i l’ús correctes, menys en aquells casos en què s’hagi detectat
l’existència de defectes en la instal·lació, en què la periodicitat de les inspeccions serà de
dos anys, amb una antelació mínima d’un mes respecte de la data establerta per efectuar-
la.
La tarifa i les taxes de l’EIC les ha d’abonar directament el titular de la instal·lació.
Aquest contracte no ha de ser impediment perquè el titular de la instal·lació introdueixi

millores en la seguretat de les seves instal·lacions a mesura que s’efectuïn modificacions o
ampliacions, que estaran subjectes als requisits reglamentaris i legals segons sigui la seva
classificació, i que entraran en les futures revisions reglamentàries.
El contracte de manteniment no exonera el titular de la instal·lació de la responsabilitat d’ús,

conservació i manteniment de la instal·lació.
.... de .... de 20..
El titular de la instal·lació / Per l’empresa instal·ladora
Segell / Segell
Signatura / Signatura
2.7 Procediments d’inspecció
Si com a resultat de la inspecció es constata léxistència de defectes en les

instal.lacions elèctriques, línspector o inspectora que l’ executi ha de procedir a la
qualificació dáquests defectes dácord amb la classificació de defectes establerta
a lápartat 6 de la ITC- BT- 05 del REBT.
Si l’inspector observa defectes que no li permeten emetre el certificat d’ inspecció

amb qualificació de resultat favorable, estendrà un informe que especificarà la
relació de defectes.
Si n’existeix un de greu com a mínim, l’ informe serà condicionat, cas en el qual

caldrà procedir a la correcció del defecte dintre d’un termini. Si és molt greu, la
qualificació serà negativa. Com a conseqüència la instal·lació no podrà entrar en
funcionament o bé, si es tracta d’ una instal·lació en servei, caldrà clausurar-la cas
de no subsanar el defecte trobat.
En el cas dínspeccions inicials i periòdiques, si línspector o la inspectora que

executi la inspecció observa defectes que no li permetin emetre el certificat
dínspecció amb la qualificació de resultat favorable, estendrà un informe que
especificarà la relació de defectes. Això, no eximeix lóbligació esmentada en
lárticle 8.3 referent als titulars de els instal.lacions.
En el supòsit que es tracti de defectes qualificats greus, línspector o inspectora

ha déspecificar a lácta que séstengui el termini de que disposarà el titular de la
instal.lació per procedir-ne a la correcció , amb un màxim dún mes.
Abans que transcorri un mes des de la finalització del termini de correcció

fixat a lápartat anterior, el titular de la instal.lació haurà de trametre a léntitat
dínspecció i control un certificat signat per tècnic titulat o tècnica titulada
competent o per persona dotada de carnet individual identificatiu dínstal.lador
autoritzat en el cas dínstal.lacions amb memòria tècnica de disseny, que acrediti

que s´han executat les esmenes ordenades.
Si no es rep aquest certificat en el termini indicat, léntitat dínspecció i control

advertirà al titular per escrit, amb justificant de recepció, dáquesta mancança, i
li recordarà la necessitat de trametre´l i de la responsabilitat civil i penal que pot
adquirir si no esmena el defecte, sense perjudici de la sanció administrativa que
se li pot imposar.
Així mateix, en aquest advertiment que léntitat dínspecció i control ha de

trametre als titulars de les instal.lacions elèctriques que no han corregit els defectes
en el termini fixat, léntitat concessionària haurà de fer constar que, dácord amb
la ITC-BT-05 i el Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, la manca de correcció
dels defectes pot comportar la suspensió del subministrament.
Transcorregut un mes des de la data de recepció de la comunicació dádvertiment,

sense resposta del titular, lÉntitat dÍnspecció i Control elaborarà un llistat de
totes les instal.lacions amb defectes que, una vegada transcorregut el període
ce correcció establert no han comunicat lésmena dels defectes i el trametrà a
lémpresa elèctrica que presta el subministrament elèctric, en aplicació del que
preveuen la ITC-BT-05 i lárticle 87 del Reial decret 1955/2000, de 1 de desembre,
previ avís a lábonat, amb acusament de rebuda i amb una antelació mínima de 12
dies hàbils.
En el supòsit que la suspensió del subministrament elèctric pugui afectar serveis

declarats com a essencials, lémpresa elèctrica haurà de procedir a notificar-lo a
l´òrgan competent de lÁdministració pública a fi efecte dádoptar les mesures
adients.
El supòsit que es constati léxistència de defectes molt greus en les inspeccions

que, dácord amb les funcions assignades en aquest Decret, facin les entitats
dínspecció i control a les instal.lacions en servei, línspector inspectora acreditat
procedirà al tall i precintatge total o parcial del subministrament. La instal.lació
no es podrà posar de nou en funcionament sense que el personal tècnic acreditat
de léntitat dínspecció i control comprovi que el risc ha desaparegut.
2.8 Funcions de les EIC
Sens perjudici de les responsabilitats administratives que contreguin els fabricants,

importadors, instal·ladors, titulars i les persones usuàries de les instal·lacions i
tècnics projectistes i directors o directores de les obres d’instal·lacions elèctriques,
les EIC concessionàries de la GC en matèria de seguretat industrial, sota la
supervisió del Departament de Treball i Indústria i dels seus interventors tècnics,
exerciran les funcions següents:
• El control d’actuació de les empreses instal·ladores, dels projectistes i del

director o directora d’obra en relació amb el compliment del REBT, de
les seves ITC i de les instruccions d’ aquest Departament pel que fa a

l’ execució de noves instal·lacions elèctriques que es troben dins el camp
d’aplicació d’aquest Decret i de l’ ampliació o modificació de les existents,
que estadísticament determini el Departament de Treball i Indústria.
• El control del manteniment i la realització de les inspeccions periòdiques

de les instal·lacions elèctriques que hi són sotmeses.
• La inspecció de les instal·lacions que ordeni directament l’òrgan territorial-

ment competent del Departament de Treball i Indústria.
• L’emissió dels corresponents documents relatius a les actuacions abans

descrites i la tramesa, quan s’escaigui, al’ òrgan competent del Departament
de Treball i Indústria.
L’òrgan competent del Departament de Treball i Indústria actualitzarà periòdica-

ment els protocols d’actuació de les EIC i fixarà els objectius específics i directius
que orientaran les tasques a desenvolupar pels interventors tècnics en l’exercici de
les seves funcions (art. 10.1-10.2-D363/200).
2.9 Empreses instal·ladores
La instal.lació, lámpliació, la modificació el manteniment i la reparació de les

instal.lacions elèctriques de baixa tensió objecte d’aquest Decret seran realitzats
per empreses inscrites al Registre d’Empreses Instal·ladores de baixa tensió.Les
empreses instal·ladores de baixa tensió es classifiquen en les següents categories:
• Categoria bàsica (EIBTB): les empreses instal·ladores d’aquesta categoria

podran realitzar, mantenir i reparar les instal·lacions elèctriques per a
baixa tensió en edificis, indústries, infraestructures i en general, totes les
contemplades en l’àmbit del Reglament electrotècnic per a eaixa tensió, que
no es reserven a la categoria especialista (EIBTE).
• Categoria especialista (EIBTE): les empreses instal·ladores de categoria

especialista podran realitzar, mantenir reparar les instal·lacions de la cate-
goria bàsica, a més, les corresponents a:
– sistemes d’automatització, gestió tècnica de l’energia i seguretat per a

habitatges i edificis,
– sistemes de control distribuït,
– sistemes de supervisió, control i adquisició de dades,
– control de processos,
– línies aèries o subterrànies per a distribució d’energia,
– locals amb risc d’incendi o explosió,
– quiròfans i sales d’intervenció,
– làmpades de descàrrega en alta tensió,

– rètols lluminosos i similars,
– instal·lacions generadores de baixa tensió, que estiguin contingudes en
l’àmbit del REBT i les seves ITC.
Requisits necessaris per a inscriure’s al Registre i poder exercir com a empreses

instal·ladores d’electricitat són els següents:
• Disposar en plantilla, amb dedicació completa, com a mínim d’una persona

dotada de Certificat de Qualificació Individual en baixa tensió de categoria
igual a la de l’empresa i d’operaris electricistes qualificats, en nombre
màxim de 10 per cada persona dotada d’aquest certificat.
• Disposar dels mitjans tècnics adequats a la seva activitat com a mínim per
a la categoria bàsica:
– Local: 25 m2 .
– Equips:
∗ 1 tel·luròmetre,
∗ 1 mesurador d’aïllament, segons ITC-BT-19,
∗ 1 multímetre (figura 2.1), per a les magnituds següents:
· tensió alterna i contínua fins a 500 V,
· intensitat alterna i continua fins a 20 A,
· resistència, mesurador de corrents de fuga, amb resolució
millor o igual a 1 mA.
∗ Detector de tensió.
∗ Analitzador-registrador de potència i energia per a corrent altern
trifàsic, amb capacitat de mesura de les magnituds següents:
potència activa; tensió altern; intensitat altern; factor de potèn-
cia,equip verificador de la sensibilitat de disparament dels inter-
ruptors diferencials, capaç de verificar la característica intensitat-
temps,
∗ Equip verificador de continuïtat de conductors, mesurador d’im-
pedància de bucle, amb sistema de medició independent o amb
compensació del valor de la resistència deis cables de prova i amb
una resolució millor o igual que 0,1 ohm,
– Eines comunes i equip auxiliar, luxòmetre amb rang de mesura ade-
quat per a enllumenat d’emergència. Per a la categoria especialista:
A més de comptar amb els mitjans anteriors, caldrà que també comptin
amb els següents :
∗ Analitzador de xarxes, d’harmònics i de pertorbacions de xarxa.
∗ Elèctrodes per a la mesura d’aïllament dels sols.
∗ Aparell comprovador del dispositiu de vigilància del nivell d’aï-
llament dels quiròfans.
– Eines, equips i mitjans de protecció individual.Estaran d’acord amb la
normativa vigent i les necessitats de la instal·lació.
– Tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi

els riscs que es poden derivar de les actuacions, mitjançant pòlissa
per una quantitat mínima de 600.000 euros per a la categoria bàsica i
de 900.000 euros per a la categoria especialista. Aquesta quantitat
s’actualitzarà anualment, segons la variació de l’índex de preu al
consum certificada per l’Institut Nacional d’Estadística.
– Estar donats d’alta en el corresponent règim de la Seguretat Social,
– En el cas de persones jurídiques, copia de l’escriptura de constitució

de la societat
– Inscriure’s en el Registre d’Establiments d’Industrials
Fig ur a 2 . 1. Multímetre digital
Imatge: Wikimedia Commons
L’òrgan territorial competent del Departament de Treball i Indústria, en cas que

l’empresa compleixi els requisits indicats en el punt anterior, estendrà el certificat
de la inscripció de l’empresa, en el qual constarà la cateqoria o categories que
comprengui.
El certificat d’inscripció de l’empresa instal·ladora tindrà validesa per un període

de 5 anys, sempre que es mantinguin les condicions que en van permetre la
concessió.
Abans que finalitzi la vigència l’empresa instal·ladora ha de demanar a l’òrgan

territorial competent la seva renovació, per la qual cosa haurà d’acreditar el
manteniment de les condicions que van permetre l’anterior certificació.
A l’àmbit territorial de Catalunya, el certificat d’inscripció al Registre d’Empreses

Instal·ladores de baixa tensió és equivalent al certificat d’instal·lador autoritzat en
baixa tensió que s’indica en el punt5.2 de la ITC-BT-03.
Qualsevol variació de les condicions i requisits per a la concessió del certificat

ha de ser comunicada a l’òrgan territorial competent en el termini d’un mes,
sino afecta la validesa del certificat Suposant que l’esmentada variació impliqui
que deixa de complir els requisits necessaris per a la concessió del certificat,
la comunicació s’ha de fer en el termini de 15 dies posteriors, immediats a
produir-se la incidencia, a fi que l’organ territorial competent un cop vistes les
circumstàncies,pugui determinar la seva cancel·lació, la suspensió o pròrroga
condicionada de l’activitat, mentre es restableixen els requisits esmentats.
Així mateix, el certificat d’inscripció en el registre d’empreses instal·ladores de

baixa tensió pot quedar anul·lat, l’expedient previ corresponent, en el cas que
es facilitin, cedeixin o alienin certificats d’instal·lació d’obres no realitzades per
l’empresa o instal·ladors que en depenen.
Per poder exercir en l’àmbit territorial de Catalunya, l’empresa instal·ladora de

baixa tensió, sigui persona física o jurídica, haurà de tenir contractat el control
de la seva activitat instal·ladora almenys amb una EIC concessionària de la
Generalitat. El contracte haurà de definir específicament la seva durada. En el
cas de tenir contracte amb més d’una EIC,els contractes definiran a priori i sense
ambigüitat possible la seva aplicació a cada instal·lació, mitjançant la classificació
d’aquesta per emplaçament, per tipus o per qualsevol altre mitjà.
Cada cinc anys, i prèviament a la renovació de la inscripció en el registre

d’empresa instal·ladora de baixa tensió, I’EIC elaborarà un informe sobre les seves
actuacions i del seu personal autoritzat, subjectes al seu control, pel que fa al
compliment de la Reglamentació vigent en les instal·lacions que hagi realitzat o
modificat. Aquest informe, és un requisit que caldrà acreditar en la sol·licitud de
renovació de la inscripció al Registre d’Empreses Instal·ladores de baixa tensió.
Les persones titulars del certificat de qualificació individual en baixa tensió

que pertanyin a la plantilla d’una empresa inscrita al Registre d’Empreses Ins-
tal·ladores de baixa tensió, s’identificaran mitjançant el carnet individual identifi-
catiu d’instal·lador autoritzat amb la categoria que correspongui.
Aquest document l’emetrà l’òrgan territorial competent del Departament de

Treball i Indústria, al moment de fer la inscripció d’una nova empresa instal·ladora,
de la seva modificació o de la seva renovació.
A la persona titular del certificat de qualificació individual en baixa tensió

que desenvolupi les tasques específiques de manteniment de les instal·lacions
elèctriques de la mateixa empresa on treballa, se li atorgarà el carnet individual
identificatiu d’instal·lador autoritzat per a treballs exclusius de manteniment
sempre que es justifiqui que l’empresa disposa dels equips adequats per a la
categoria que requereix la instal·lació a mantenir.
2.10 Justificació del bon estat de manteniment i de seguretat en

instal·lacions elèctriques de BT d’habitatges
Una vegada l’habitatge o bloc d’habitatges s’ha construït i posat en marxa, i es

tracta de mantenir-lo, ens podem trobar amb una gran varietat de situacions, entre
les quals hi ha les següents:
• Que es mantingui permanentment ocupat i en bon estat, sense modificacions

i sense canvi de titular.
• Que es mantingui ocupat i en bon estat, però amb canvis de titular.
• Que es mantingui permanentment ocupat i en bon estat, però amb modifica-

cions i ampliació de potència.
• Que es desocupi un temps (lloguer) amb baixa de subministrament i després

torni a ocupar-se.
• Que es desocupi un temps i després torni a ocupar-se, però amb una

rehabilitació necessària prèvia.
En cadascuna d’aquestes situacions cal realitzar actuacions tècniques i/o adminis-

tratives, sempre sota allò que les normatives especifiquin per tal de garantir uns
mínims d’adequació i seguretat de la instal·lació. En la majoria d’aquests casos,
on no tenim obra nova i es tracta d’assumir totalment o parcialment una instal·lació
que ja existia, el document més utilitzat és l’anomenat butlletí de reconeixements,
com a instrument que avala unes condicions mínimes de seguretat d’aquestes
instal·lacions, en els supòsits en els quals es pot emetre.
2.10.1 Justificació de condicions per augment de potència
Les condicions mínimes de seguretat d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió

d’un habitatge es podran justificar mitjançant el butlletí de reconeixement d’ins-
tal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals, degudament complimen-
tats als efectes següents:
Modificacions de les condicions del contracte de subministrament elèctric, per

augment de potència, quan s’acompleixin els requisits següents:
• Que la potència màxima admissible després de la modificació sigui inferior

o igual a 20 kW.
• Que la tensió nominal entre fases no superi els 400 volts en corrent altern
trifàsic.
• Que la potència final resultant no superi en més d’un 50% la potència

màxima admissible inicial de la instal·lació.
Modificacions de contracte, pel que fa a canvis de titularitat i/o disminucions de

potència per instal·lacions amb una antiguitat superior a 20 anys i la potència
màxima admissible és inferior o igual a 20 kW.
Sol·licituds de contracte de subministrament elèctric, en els supòsits que el termini

de temps entre la baixa del subministrament elèctric de (‘anterior titular del
contracte i aquesta sol·licitud no sigui superior a un any i s’acompleixin els
requisits establerts.
Sol·licitud de renovació de la cèdula d’habitabilitat.
2.10.2 Justificació de condicions després d’un període superior a 1

any
Les condicions mínimes de seguretat d’una instal·lació elèctrica de baixa tensió

d’un habitatge que es trobi sense subministrament elèctric durant un període
superior a un any i que es vulgui posar novament en marxa, es podran justificar de
la següent manera:
• Fent l’adaptació total de les instal·lacions a les prescripcions del REBT, i

tramitant-ne el certificat d’instal·lació.
• Mitjançant la realització d’una inspecció de certificació de condicions de

seguretat, per part d’una EIC concessionària de la Generalitat de Catalunya,
amb qualificació favorable. En aquesta inspecció les tarifes a aplicar per les
EIC seran les G1 i G2 vigents.
2.10.3 Criteris de les inspeccions
Els criteris tècnics aplicables en aquestes inspeccions seran els següents:
• Els corresponents al REBT, quan la data de construcció de l’edifici es trobi

en el període comprès entre la data d’entrada en vigor d’aquella disposició
i el 18 de setembre de 2003, data d’entrada en vigor de l’actual reglament.
-
• Quan es tracti d’habitatges construïts abans de l’entrada en vigor del

reglament aprovat pel Decret 2413/1973 de 20 de setembre, es considerara
el següent:
– Existència de mesures de seguretat contra contactes directes (inclou

interruptor, presa de corrent i aparells d’il·luminació en els volums
classificats en la cambra de bany o dutxa).
– Existència de mesures adequades de seguretat contra contactes indi-
rectes.
– Aïllament de la instal·lació.
– Protecció adequada contra curtcircuits i sobrecàrreques en els conduc-

tors, d’acord amb les seves característiques i condicions d’instal·lació.
– Existència de punts o parts de la instal·lació,la defectuosa execució

deis quals pugui ser origen d’avaries o danys.
– Interrupció o valors excessius de la resistència de terra, quan s’utilitzi

aquest sistema de protecció.
– Adequació de la naturalesa o característiques dels conductors utilitzats

en la instal·lació.
En el certificat, amb resultat favorable emès per l’EIC, es farà constar necessària-
ment la potència màxima admissible de la instal·lació.
2.10.4 Documentació mínima necessària
Les empreses de subministrament d’energia elèctrica als efectes de contractació

requeriran la següent documentació com a garantia que la instal·lació interior deis
habitatges acompleix amb les condicions de seguretat mínimes exigibles:
• El butlletí de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de re-

habilitació de locals (figura 2.2 i figura 2.3), pel que fa a les situacions
esmentades en el punt 2.10.1, sense que calgui el seu segellament ni cap
altra tramitació davant deis órgans tècnics competents del Departament de
Treball i Indústria o en les seves Entitats d’inspecció i Control.
• El certificat d’instal·lació, pel que fa les situacions esmentades en el punt

2.10.2. (primer cas).
• El certificat de condicions de seguretat de la instal·lació emès per una EIC,

pel que fa les situacions esmentades en el punt 2.10.2. (segon cas).
Quan es tracti de rehabilitacions generals d’un edifici, la totalitat de les ins-

tal·lacions elèctriques s’hauran d’adaptar al REBT en la seva versió vigent.
F igu r a 2. 2 . Butlletí de reconeixement

Figu ra 2. 3. Butlletí de reconeixement (revers)
2.10.5 Control administratiu i arxiu d’instal·lacions
A efectes de mantenir actualitzat lárxiu dínstal.lacions, lémpresa instal.ladora

autoritzada que realitzi el manteniment dálguna de les instal.lacions amb inspec-
cions periòdiques, haurà de comunicar a l´ EIC corresponent la data en que es
fa càrrec dáquest manteniment així com la data en que acabi la seva intervenció.
També haurà de notificar-li qualsevol accident que es produeixi i els supòsits en
que la instal.lació es deixi fora de servei per motius de seguretat o per baixa
temporal o definitiva.
Arxiu d’ instal·lacions
Cada EIC ha délaborar un arxiu de les instal.lacions realitzades per les empreses
instal.ladores amb les quals tingui signats contractes de control, i de les quals
hagi recepcionat la documentació tècnica corresponent. Aquest arxiu s´haurà de
fer en suport informàtic compatible amb el sistema informàtic del Departament
de Treball i Indústria. També caldrà trametre la informació telemàtica a a la
Direcció General dÉnergia, Mines i Seguretat Industrial o als òrgans Territorials
competents, segons correspongui, dels expedients dínstal.lacions noves. El
Departament de Treball i Indústria establirà, a les seves instruccions, les dades
que cal registrar, les quals, com a mínim, seran les següents:
• Número déxpedient o registre de la instal.lació.
• Dades bàsiques de lémpresa instal.ladora.
• Data de posada en servei.
• Característiques tècniques bàsiques de la instal.lació.
• Accidents i causes de suspensió del servei.
• A més si séscau, cal anotar:
• Empresa instal.ladora que té encarregat el manteniment.
• Data de la darrera inspecció periòdica, resultat i data de la propera inspecció.
2.11 Reciclat de materials substituïts per raons de manteniment
El reciclat dels materials que han arribat al final de la seva vida útil i han hagut
de ser substituïts, planteja de vegades algunes dificultats. Vegem que ens indica
la normativa sobre aquest tema i aixi sabrem clarament quines són les nostres
obligacions en aquest aspecte:
2.12 Vocabulari normatiu
Aparells elèctrics i electrònics: els aparells que per funcionar necessiten corrent
elèctric o camps electromagnètics, destinats a ser utilitzats amb una tensió nominal
no superior a 1.000 V en corrent altern i 1.500 V en corrent continu, i els aparells
necessaris per generar, transmetre i mesurar aquests corrents i camps.
Residus d’aparells elèctrics i electrònics: els aparells elèctrics i electrònics,

els materials, components, consumibles i subconjunts que els componen, proce-
dents tant de llars particulars com d’usos professionals, a partir del moment en
que passen a ser residus. S’entén per residus d’aparells elèctrics i electrònics
procedents de llars particulars els procedents de domicilis particulars i de fonts

comercials, industrials, institucionals i d’un altre tipus que, per la seva naturalesa
i quantitat, són similars als procedents de llars particulars. Aquests residus tenen
la consideració de residus urbans, segons la definició de l’article 3.b) de la Llei
10/1998, de 21 d’abril.
Productors d’aparells elèctrics i electrònics: les persones físiques o jurídiques

que, amb independència de la tècnica de venda utilitzada, incloses la venda a
distància o l’electrònica, fabriquin i venguin aparells elèctrics i electrònics amb
marques pròpies, posin al mercat amb marques pròpies els aparells fabricats
per tercers i els que importin de països tercers o els que hi exportin. No es
considera productor el distribuïdor si la marca del productor figura en l’aparell,
quan el propietari d’aquesta marca estigui registrat en el Registre d’establiments
industrials d’àmbit estatal a que es refereix la disposició addicional primera. No
té la condició de productor la persona física o jurídica que exclusivament financïi
operacions de posada al mercat, llevat que actuï com a productor d’acord amb
algun deis casos que preveu el paràgraf anterior.
Distribuïdor o venedor: qualsevol persona que subministri aparells elèctrics i

electrònics, en condicions comercials, a una altra persona o entitat que sigui usuari
final del producte esmentat.
Tractament: qualsevol activitat posterior al lliurament dels residus d’aparells

elèctrics i electrònics a una instal·lació per a la seva descontaminació, desmuntat-
ge,trituració, valorització o preparació per eliminar-los i qualsevol altra operació
que s’efectuï amb fins de valorització i/o eliminació dels residus d’aparells
elèctrics i electrònics.
Substància o preparat perillosos: qualsevol substància o preparació que s’iden-

tifica com a «perillosa» en el Reglament sobre notificació de substancies noves i
classificació, envasament i etiquetatge de substancies perilloses, aprovat pel Reial
decret 363/1995, de 10 de marc, o en el Reglament sobre classificació, envasament
i etiquetatge de preparats perillosos, aprovat pel Reial decret 255/2003, de 28 de
febrer.
2.13 Mesures de prevenció
Els productors d’aparells elèctrics i electrònics, dels seus materials i deis seus
components:
• Han de dissenyar tots els aparells i les bombetes i llumeneres de llars

particulars, de manera que no continguin plom, mercuri, camni, crom
hexavalent, bifenils polibromats o difenileters polibrornats, llevat de les
excepcions i amb les condicions que estableix l’annex 11. Aquesta mesura
no afecta els aparells inclosos en les categories 8 i 9 de l’annex 1. Així
mateix, i amb les excepcions que estableix l’esmentat annex 1, en la
reparació o reutilització d’aparells elèctrics i electrònics no es poden fer
servir peces i components fabricats amb les substàncies que estableix el

paràgraf anterior.
• Han de dissenyar i produir els aparells de manera que se’n faciliti el

desmuntatge, la reparació i, en particular,la reutilització i el reciclatge.
A aquest efecte, no s’adopten característiques especifiques de disseny o
processos de fabricació d’aquests aparells que n’impedeixin la reutilització,
llevat que les característiques esmentades presentin grans avantatges per al
medi ambient o la seguretat de l’aparell,
• Han de proporcionar als gestors de residus d’aparells elèctrics i electrònics,

en la mesura que aquests ho sol·licitin, l’oportuna informació per al des-
muntatge que permeti la identificació deis diferents components i materials
susceptibles de reutili1zació i reciclatge, com també la localització de
les substancies i preparats perillosos i la forma d’assolir en cada aparell
els corresponents objectius de reutilització, reciclatge i valori1zació que
exigeix l’article 9. la informació esmentada s’ha de facilitar, en el suport
que en cada cas es consideri convenient, en el termini màxim d’un any a
partir de la posada al mercat de cada tipus d’aparell.
• Han d’informar els usuaris sobre els criteris par a una correcta gestió
ambiental dels residus d’aparells elèctrics i electrònics procedents de llars
particulars, els sistemes de devolució i la seva gratuïtat i la seva recollida
selectiva. També han d’informar sobre el significat del símbol de l’annex V
en les instruccions d’ús, garantia o documentació que acompanyin l’aparell,
així com els possibles efectes sobre el medi ambient o la salut humana de
les substancies perilloses que pugui contenir.
2.14 Lliurament de residus
S’efectuarà tenint en compte el procediment següent:
• Els usuaris d’aparells elèctrics i electrònics utilitzats en les seves llars els
han de lliurar, quan se’n desfacin, per tal de ser gestionats correctament. El
lliurament ha de ser, almenys, sense cost per a l’últim posseïdor,
• Amb aquesta finalitat, quan l’usuari adquireixi un nou producte, que sigui
de tipus equivalent o realitzi les mateixes funcions que I’aparell que es
rebutja, pot lliurar-Io en I’acte de la compra al dlstribuïdor, que I’ha de
rebre temporalment, sempre que contingui els components essencials i no
inclogui altres residus no pertanyents a I’aparell. Amb aquesta finalitat, els
productors i distribuïdors poden pactar la forma i les condicions en que
aquesta recepció temporal s’ha de dur a terme, així com la recollida que
es faci segons l’apartat 7.
• Les entitats locals de més de 5.000 habitants han d’assegurar a través deis
seus sistemes municipals, en el marc de les seves competències en materia
de gestió de residus urbans, la recollida selectiva deis residus d’aparells

elèctrics i electrònics procedents de les lIars. Als municipis de 5.000
habitants o menys, o les seves agrupacions, s’ha de dur a terme en els termes
que estableixi la normativa de la seva respectiva comunitat autónoma. En
tot cas, han de disposar d’un nombre suficient d’instal·lacions distríbuïdes
d’acord amb criteris, entre d’altres, d’accessibilitat,disponibilitat i densitat
de població.
• Els productors han d’establir sistemes per a la reooll\da selectiva deis

residus d’aparells elèctrics i electrònics que no procedeixin de les llars
particulars i perque siguin transportats als centres de tractament autoritzats.
El productor és el responsable de la gestió dels seus residus.
• Mitjançant acords voluntaris, les entitats locals o les seves agrupacions

poden rebre els residus d’aparells electrics i electrónics no procedents de
lIars particulars,sense cost per a aquestes. La recepció s’ha de fer de manera
diferenciada de la resta de residus urbans i en la forma que estableixin les
corresponents ordenances municipals.
• Quan la recollida deis residus que preveuen els apartats 2, 3 i 4 impliqui

un risc sanitari o de seguretat per a la salut de les persones, pel fet d’estar
contaminats, se’n pot rebutjar la devolució. En aquests casos, I’últim
posseïdor deIs residus és el responsable que es gestionin correctament i se’ls
ha d’aplicar la normativa que correspongui.
• Els productors, des dels distribuïdors o des de les instal·lacions municipals,

tenen I’obligació de recollir els residus deis seus productes amb la periodi-
citat necessària i traslladar-los a instal·lacions autorítzades perque siguin
tractats. En aquestes instal·lacions s’han de dur a terme els mostreigs i
triatges que permetin caracteritzar i classificar els residus, i s’ha d’aplicar
a cada fracció resultant la legislació específica que li correspongui.Poden
dur a terme la gestió esmentada de forma individual, garantint que es
compleixen els objectius de gestió que estableix aquest Reial decret o
participant en un sistema integrat de gestió
3. Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació
Un cop la instal·lació ja està en marxa, poden sorgir noves necessitats que

en requereixin l’ampliació en extensió, en potència, en el seu traçat o bé en
alguna combinació dels aspectes anteriors. A continuació veurem com cal tractar
administrativament aquests casos, que poden donar lloc a diferents processos
administratius:
La normativa vigent classifica totes les possibles situacions amb què ens podem
trobar en demanar l’alta de connexió d’una instal·lació elèctrica en quatre possibi-
litats principals, que són les següents:
• Canvi de nom: és la més corrent i pot ser un tràmit purament administratiu

en què el tècnic no té res a fer si es compleixen determinades condicions; per
exemple, que l’anterior titular no s’hagi donat de baixa o, si ho va fer, no hagi
passat més d’un any. A més, cal que es compleixi la condició que no canviï
l’activitat de què forma part la instal·lació. Si no es dóna qualsevol d’aquests
supòsits, aleshores cal que un tècnic emeti un butlletí de reconeixement.
• Nova instal·lació: és el cas d’interpretació més clara de la normativa, atès

que no dóna lloc a diferents interpretacions. Cal presentar la documentació
demanada, que serà projecte o bé MTD en funció del tipus d’instal·lació,
aplicant el criteri que ens indica clarament la mateixa normativa.
En el primer apartat i en el segon s’ha vist com mantenir-les una vegada en servei.
En aquest apartat, veurem els dos casos següents:
• Ampliació: en principi és la continuació d’una instal·lació nova o ve donada

per la necessitat d’engrandiment que, en qualsevol cas, ha de complir
suficientment la normativa vigent. En qualsevol altre cas, trobem una
actuació de rehabilitació.
• Modificació o reforma: són els casos en què cal alterar el traçat, la potència,
els circuits o diverses d’aquestes característiques alhora. Cal tenir present
el que cal fer en cada cas i com s’ha de presentar en la seva tramitació per
no introduir retards indesitjats en l’entrada en servei de la instal·lació.
3.1 Ampliació
Caldrà adjuntar la documentació necessària, que en el cas de les ampliacions o

modificacions veurem que difereix bastant de la requerida per a obra nova.
3.1.1 Documentació prèvia
Requeriran l’elaboració de projecte les ampliacions o modificacions de les ins-

tal·lacions següents:
• Les ampliacions i modificacions de les instal·lacions dels grups B, C, G,

I, J, L, M que han requerit projecte . També caldrà presentar-ne per a
les modificacions d’ importància de qualsevol altra apartat si afecta a més
del 50% de la potència admissible. Igualment es considerarà modificació
d’importància la que afecti a línies completes de processos productius amb
nous circuits i quadres, encara que es tracti de reducció de potència. Els
grups que requereixen projecte, vistos a l’apartat anterior, són els següents:
– Grup A) Les corresponents a indústries, en general, i una P > 20 Kw

– Grup B) Les corresponents a : locals humits, amb pols o amb risc de
corrosió, bombes d’ extracció o elevació d’aigua, siguin industrials o
no, i una P > 10 Kw.
– Grup C) Les corresponents a : locals mullats, generadors i con-
vertidors, conductors aïllats per a cablejament, amb exclusió dels
habitatges, i una P > 50 Kw.
– Grup D) Les de caràcter temporal per alimentació de maquinària d’o-
bres de construcció o les de caràcter temporal en locals i emplaçament
oberts, i una P > 50 Kw.
– Grup E) Les d’edificis destinats principalment a habitatges , locals
comercials i oficines , que no tinguin la consideració de locals de
pública concurrència, en edificació vertical u horitzontal, i una P >
100Kw per caixa general de protecció.
– Grup F) Les corresponents a habitatges unifamiliars i una P > 50Kw.
– Grup G) Les de garatges que requereixin ventilació forçada, qualsevol
que sigui la seva ocupació.
– Grup H) Les de garatges amb ventilació natural, amb més de 5 places
d’ estacionament.
– Grup I) Les corresponents a locals de pública concurrència, sense límit
de potència.
– Grup J) Les Línies de BT amb suports comuns amb les d’ AT, mà-
quines d’ elevació i transport, les que utilitzin tensions especials, les
destinades a rètols lluminosos salvat que es considerin instal·lacions
de BT, segons el que estableix la ITC-BT-44 , tanques elèctriques i
xarxes aèries o subterrànies de distribució, sense límit de potència.
– Grup K) Les instal·lacions d’enllumenat exterior , i una P > 5 Kw.
– Grup L) Les corresponents a locals amb risc d’incendi o explosió,
exceptuant els garatges, sense límit de potència.
– Grup M) Les de quiròfans i sales d’intervenció, sense límit de potèn-
cia.
– Grup N) Les corresponents a piscines o fonts, i una P > 5 Kw.

– Grup O) Totes aquelles que, encara que no constin en cap dels grups
anteriors, determini el Departament de Treball i Indústria, segons
correspongui.
• Les ampliacions d’ instal·lacions que, essent del tipus de les que requereixen
projecte, no arribessin als límits establerts de potència prevista, però que els
superessin en produir-se l’ ampliació.
• Les ampliacions d’ instal·lacions que originàriament van requerir projecte,

si en una o diverses ampliacions es supera el 50% de la potència màxima
prevista en el projecte anterior o l’ ampliació supera els límits de potència
assenyalats en cada cas.
En tots els grups anteriors, P significa P= Potència prevista en la instal·lació,

considerant el que s’ estipula en la ITC-BT-10. Es la potència màxima admissible
de la instal·lació.
Si una instal·lació sencera o part d’ ella està compresa en més d’ un grup dels
especificats, se li aplicarà el criteri més exigent dels establerts en els grups
esmentats. Per determinar si cal projecte en una instal·lació se n´haurà d’ avaluar
la potència total prevista quan es consideri tota la instal·lació i, quan es consideri
la part de la instal·lació corresponent a l’ altre grup s’ avaluarà la potència prevista
de la part corresponent.
3.1.2 Previsió de càrregues per a subministraments en BT
En primer lloc, reprenem la consideració inicial segons la qual, quan dissenyem

i posem en marxa una instal·lació elèctrica, donem per suposat que la podrem
connectar a la xarxa i demanar tanta potència com necessitem. Això requereix
que nosaltres, com a projectistes, ens molestem en valorar, ja d’entrada, la potència
aproximada que consumirà la nostra instal·lació i ho comuniquem a la companyia
subministradora mitjançant la tramitació corresponent. Aquesta dada li servirà
per dimensionar l’escomesa des de la xarxa fins a l’immoble on es troba la nostra
instal·lació. També ens serà necessària a nosaltres per dimensionar la nostra part
de la instal·lació.
El procediment per preveure-la de la millor manera possible ens el determina, de

manera reglamentària, la ITC-BT-10 de l’REBT. En general, es tracta de calcular
les dimensions de les superfícies cobertes pel projecte en electrificar i determinar
l’aprofitament de cada part. Cada tipus d’aprofitament o activitat té assignada
una potència per instal·lar per unitat de superfície. D’aquesta manera, i sense
haver entrat en absolut en cap consideració de disseny, tindrem una estimació de la
potència que s’ha d’instal·lar. Finalment, mitjançant la utilització dels coeficients
de simultaneïtat necessaris, cal determinar la que serà la potència màxima que
demanarem a la xarxa o potència prevista.
Vegem-ho amb una mica més de detall, segons el que es descriu en l’REBT.
Anem a establir la previsió de càrregues per als subministraments de baixa tensió,
de manera que es garanteixi la connexió i utilització segura dels receptors usats
habitualment i que futurs augments de la potència demandada pels usuaris no
tinguin com a conseqüència immediata la necessitat de modificar la instal·lació.
La previsió de càrregues serveix també per dimensionar la capacitat de submi-
nistrament de les línies de distribució de les companyies elèctriques, així com la
potència que cal instal·lar als centres de transformació.
Les previsions de càrregues establertes són els valors teòrics mínims per conside-
rar. Per tant, en cas de conèixer la demanda real dels usuaris, és necessari utilitzar
aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.
Classificació dels llocs de consum
S’estableix la classificació dels llocs de consum següent:
• Edificis destinats principalment a habitatges.
• Edificis comercials o d’oficines.
• Edificis destinats a una indústria específica.
• Edificis destinats a una concentració d’indústries.
Grau d’electrificació i previsió de la potència en els habitatges
La càrrega màxima per habitatge depèn del grau d’utilització que es desitgi assolir.
S’estableixen els graus d’electrificació següents:
• Electrificació bàsica: és la necessària per a la cobertura de les possibles

necessitats d’utilització primàries sense necessitat d’obres posteriors d’ade-
quació. Ha de permetre la utilització dels electrodomèstics d’ús més comú.
• Electrificació elevada: és la corresponent a habitatges amb una previsió

d’ús d’aparells electrodomèstics superior a l’electrificació bàsica o amb
previsió d’ús de sistemes de calefacció elèctrica o de condicionament d’aire,
o amb superfícies útils de l’habitatge superiors a 160 m2 , o amb qualsevol
combinació dels casos anteriors.
El grau d’electrificació d’un habitatge és “electrificació elevada” quan es compleix

alguna de les condicions següents:
• Superfície útil de l’habitatge superior a 160 m2 .
• Si està prevista la instal·lació d’aire condicionat.
• Si està prevista la instal·lació de calefacció elèctrica.
• Si està prevista la instal·lació de sistemes d’automatització.

• Si està prevista la instal·lació d’una assecadora.
• Si el nombre de punts d’utilització d’enllumenat és superior a 30.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent d’ús general és

superior a 20.
• Si el nombre de punts d’utilització de preses de corrent dels banys i auxiliars

de cuina és superior a 6.
• En altres condicions indicades a la ITC-BT-25.
3.1.3 Previsió de la potència
El promotor, propietari o usuari de l’edifici fixara d’acord amb l’empresa submi-

nistradora la potencia a preveure, la qual,per a noves construccions, no ha de ser
inferior a 5750 W a 230 V, en cada habitatge, independentment de la poténcia que
contracti cada usuari, que depén de l’ús que aquest faci de la instal·lació eléctrica.
Als habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potencia a preveure no ha

de ser inferior a 9200 W. En tots els casos, la potencia que cal preveure s’ha de
correspondre amb la capacitat màxima de la instal·lació, definida per la intensitat
assignada de l’interruptor general automàtic, segons indica la ITC-BT-25 Les
potencies indicades anteriorment corresponen a les potències mínimes que cal
preveure per a cadascun dels graus d’electrificació.
La potencia que cal preveure ha de ser major quan es conegui la previsió de càrrega
de l’habitatge i aquesta sigui superior als mínims anteriorment citats. Vegeu en la secció
“Annexos” com al
ITC-BT-10 ens detalla el
En conseqüència, teòricament la previsió de càrrega en un grau d’electrificació procés per a determinar la
càrrega total d’un edifici
bàsic compren el rang 5.750 Wa 9.199 W; encara que en la practica en estar d’habitatges o d’un local.
condicionada aquesta previsió al calibre de l’interruptor general automàtic, els

dos valors possibles són 5.750 W (per a un calibre de 25 A) i 7.360 W (per a un
calibre de 32 A).
En ambdós casos la potencia que s’ha de contractar per cada usuari dependrà de
la utilització que aquest faci de la instal·lació elèctrica i podré ser inferior o igual
a la potencia prevista.
3.2 Modificacions de tipus rehabilitació sobre instal·lacions

existents
Excepcionalment, per modificar les condicions de la pòlissa de subministrament

d’una instal·lació existent, quan aquesta estigui inclosa en la classe que requereix
MTD i la potència màxima admissible després de la modificació és inferior o
igual a 20kw es podrà substituir el certificat d’ instal·lació esmentat, pel butlletí de
reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabilitació de locals, que

serà aprovat per Resolució de la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat
Industrial, mentre es compleixen en la modificació els requisists següents:
• Que no s’ alteri l´ús o activitat que es duia a terme en el local.
• Que la tensió nominal entre fases no superi els 400 volts en corrent altern
trifàsic.
• Que la potència final resultant no superi en més d’ un 50% la càrrega mínima

regulada, segons el tipus de local considerat.
En aquests supòsits no caldrà cap tramitació en el Departament de Treball i

Indústria ni davant les EIC , pel que fa al camp elèctric, ni tan sols el segellament
del butlletí.
Tampoc no caldrà cap tràmit administratiu, ni l’aportació del butlletí de reco-

neixement esmentat ni del certificat d’instal·lació, per les variacions de potència
contractada, sempre que es compleixin les condicions següents:
• No es superi la potència màxima admissible registrada en el seu dia.
• No es modifiqui la instal·lació existent, ni per als canvis de nom del titular,

mentre aquest canvi no comporti la modificació de l’ ‘ús o de l’ activitat que
es realitzarà en el local ni alteri essencialment les característiques tècniques
i elèctriques de la instal·lació.
• No faci referència a instal·lacions amb una antiguitat superior a 20 anys,

d’acord amb el que preveu l’ article 40 del Decret 329/2001, de 4 de
desembre, pel qual s’ aprova el Reglament del subministrament elèctric.
Si, amb motiu del canvi de nom, es procedeix a una rehabilitació del local, caldrà
atenir-se al que regula el primer apartat d’aquest article.
Els butlletins de reconeixement d’instal·lacions elèctriques a efectes de rehabi-

litació de locals també es podran utilitzar en les sol·licituds de contracte de
subministrament elèctric en els supòsits en que el termini de temps entre la baixa
del subministrament elèctric de l’anterior titular del contracte, i la sol·licitud de
contracte de nou subministrament del nou titular no sigui superior a un any.
Els titulars d’activitats que han de figurar preceptivament en un Registre del

Departament de Treball i Indústria, abans de sol·licitar un canvi de nom de
contracte de subministrament davant la companyia elèctrica, ho comunicaran a
l’ òrgan competent en la forma que estableixen les disposicions vigents.
L’exempció de tràmits administratius específics davant de l’ administració no exi-

mirà l’ administrat del compliment de les normes de procediment que determinin
altres reglaments o disposicions que puguin afectar el local o l’activitat, ni del com-
pliment de les condicions de seguretat establertes en els respectius reglaments. En
tot cas, caldrà que la instal·lació disposi d’interruptors magnetotèrmics adequats
i de la protecció contra contactes indirectes amb elements de tensió.
Tot plegat ens dóna diverses possibilitats de tramitació, que resumirem en la taula
3.1.
Taul a 3. 1. Procediments de Tramitació
Ús > 20 anys P Document
0 0 0 Cap
0 0 1 PT < IGA BR
IGA < PT < 20 kW BR
20 < PT < 100 kW MTD
PT > 100 kW PRO
0 1 0 BR
0 1 1 PT < IGA BR
IGA < PT < 20 kW BR
20 < PT < 100 kW MTD
PT > 100 kW PRO
1 0 0 MTD
1 0 1 PT < IGA BR
IGA < PT < 20 kW BR
20 < PT < 100 kW MTD
PT > 100 kW PRO
1 1 0 MTD
1 1 1 PT < IGA BR
IGA < PT < 20 kW BR
20 < PT < 100 kW MTD
PT > 100 kW PRO
Per interpretar la taula 3.1, cal tenir en compte que 1 = Sí i que 0 = No. Així,
cada línia de la taula és un cas diferent segons les condicions que es compleixen,
cosa que ens ve indicada pels 1 i 0. En funció de les condicions i interpretant la
normativa, ens quedarà determinat el tipus de documentació que s’ha de tramitar,
que es concreten en un BR = butlletí de reconeixement o en una MTD.
3.3 Instal·lacions provisionals
Aquest podria ser el cas de congressos i exposicions, fires amb diferents estands,
fires ambulants, festes, revetlles, etc. Es pot admetre que la tramitació de les
diferents instal·lacions parcials es realitzi de manera conjunta. De la mateixa
manera, es pot acceptar que se substitueixi la documentació tècnica per una
declaració, diligenciada la primera vegada per l’Administració, en el supòsit
d’instal·lacions realitzades sistemàticament de manera repetitiva.
3.3.1 Instal·lacions temporals en fires, exposicions i similars
Quan en aquesta mena d’esdeveniments hi hagi per a tota la instal·lació de la fira o

exposició una direcció d’obra comuna, es poden agrupar totes les documentacions
de les instal·lacions parcials d’alimentació als diferents estands o elements de
la fira, exposició, etc. i presentar-les d’un sol cop davant l’òrgan competent de
la comunitat autònoma, amb una certificació d’instal·lació global signada pel
responsable tècnic de la direcció esmentada.
Quan es tracti de muntatges repetits idèntics, es pot prescindir de la documentació

de disseny, després del registre de la primera instal·lació, fent constar en el
certificat d’instal·lació aquesta circumstància, que és vàlida durant un any, sempre
que no es produeixin modificacions significatives, entenent com a tals les que
afectin la potència prevista, les tensions de servei i utilització, i els elements
de protecció contra contactes directes i indirectes, i contra sobreintensitats i
sobretensions.
3.3.2 Instal·lacions elèctriques de firaires ambulants
La instrucció tècnica complementaria ITC-BT-04 del Reglament electrotècnic per

a baixa tensió, en l’apartat 5.6, indica la documentació tècnica necessària per a la
posada en marxa de les instal·lacions temporals en fires, exposicions i similars.
La presentació prèvia a una EIC del Certificat d’lnstal·lació elèctrica de baixa

Fires i exposicions (imatge: tensió que avala les condicions de seguretat d’una instal·lació a la seva ubicació
corresponent, pot dificultar el desenvolupament de les activitats del sector, atesa
Landahlauts a http://goo.gl/4xNyx)
la impossibilitat d’atenció de les entitats receptores de la documentació en dies no

laborables.
Per tal d’harmonitzar aquests aspectes, i ateses les aportacions de diferents agents
implicats en aquest camp, es dicta aquesta instrucció.
Quan es tracti de muntatges repetitius idèntics, es regirà la primera instal·lació

en el període d’un any aportant la documentació tècnica necessària segons
correspongui (projecte o memòria tècnica de disseny) a una entitat d’inspecció
i control concessionària de la Generalitat de Catalunya.
El certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió a presentar par a aquest

enregistrament serà l’específic per a atraccions de fira ambulants amb instal·lació
eléctrica pròpia, segons el model que s’especifica a l’annex 1, on s’indicarà la
situació del primer muntatge que es faci en el període d’un any esmentat.
En cada emplaçament on es munti la instal·lació elèctrica de baixa tensió, caldrà

que una empresa istal·ladora inscrita al Registre d’empreses instal·ladores de baixa
tensió, una vegada hagi revisat, comprovat i verificat la instal·lació amb resultat
favorable, complimenti la certificació dels revers del certificat d’instal·lació eléc-
trica de baixa tensió per a atraccions de fira ambulants amb instal·lació elèctrica
pròpia que s’haurà registrat prèviament d’acord amb el punt 1.
Aquesta certificació serà imprescindible en cada emplaçament per a garantir les

condicions de seguretat de la instal·lació elèctrica de baixa tensió i per tant poder
posar la instal·lació en marxa. Serà un requisit previ per a contractar el subministra-
ment elèctric amb l’empresa distribuïdora.
Aquest procediment serà vàlid durant el termini d’un any des de l’enregistrament
de la documentació tècnica, sempre que no es produeixin modificacions significa-
tives que afectin a la potència prevista, tensions de servei i utilització i als elements
de protecció contra contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats i
sobretensions.
Al finalitzar el període esmentat, caldrà registrar novament la documentació

3.4 Posada en servei de les instal·lacions
El titular de la instal.lació ha de sol.licitar el subministrament d’energia a l’em-

presa subministradora mitjançant el lliurament del corresponent exemplar del
certificat d’instal.lació.
Lémpresa subministradora pot realitzar, al seu càrrec, les verificacions que

consideri oportunes, en el que fa referència al compliment de les prescripcions
d’aquest Reglament.
Quan els valors obtinguts en lésmentada verificació siguin inferiors o superiors

als assenyalats respectivament per a láïllament i corrents de fuga a la ITC-BT-
19, les empreses subministradores no poden connectar a les seves xarxes les
instal.lacions receptores.
En aquests casos, han de fer una acta, en la qual consti el resultat de les
comprovacions, la qual ha déstar signada igualment pel titular de la instal.lació,
donant-seń per assabentat. Aquesta acta, en el termini més breu possible, s´ha de
posar en coneixement de l´òrgan competent de la Comunitat Autònoma, que ha de
determinar el que procedeixi.
3.5 Verificacions i assajos finals d’instal·lació
Les proves possibles les tenim resumides a la taula 3.2.

Taul a 3. 2. Assajos en les instal·lacions de baixa tensió
Verificació o assaig Comprovació o tasca per

realitzar
Visual Accessibilitat de quadres i caixes Comprovació visual

de registre
Visual Circuits i fusibles identificats Comprovació visual i comparació

amb esquemes
Assaig Resistències d’aïllament Entre conductors i respecte de

terra, mesura amb Megger
Assaig Mesura de la R. de la presa de Mesura amb tel·luròmetre

terra
Assaig Mesura de la intensitat de Es comprova el diferencial

disparament
Assaig Mesura de la continuïtat dels Per descartar interrupcions en els

circuits conductors
Assaig Mesura de la polaritat Comprovació que no hi ha tensió

entre neutre i terra, però sí entre
fase i terra
Assaig Mesura de la resistència de bucle Verificació contra els contactes

indirectes
Assaig Mesura del corrent de fuga Mesura dels corrents que poden
originar-se a través del conductor
de protecció
Assaig Mesura de l’enllumenat Mesura del nivell d’il·luminació

d’emergència
3.6 Desmuntatge i reciclatge
Si es tracta d’una instal·lació de les que requereix inspeccions periòdiques i té

subscrit un contracte de manteniment amb un instal·lador autoritzat, aquest ha de
comunicar la baixa a l’EIC corresponent, ja sigui per motius de seguretat o per
baixa temporal o definitiva.
Pel que fa a la destinació dels materials utilitzats, l’instal·lador els ha de reciclar

convenientment, concretament els cables, els plàstics i les làmpades d’incandes-
cència. En el cas de les làmpades de descàrrega, en totes les seves varietats,
s’han de dipositar en els contenidors de qualsevol SIG (sistema integrat de
gestió de residus, organitzacions sense ànim de lucre que s’encarreguen de tenir
els contenidors a punt i gestionar-ne la retirada i el reciclatge del contingut)
corresponent a la zona on es realitzi el treball. Vegeu localitzacions a internet
a l’annex 1.
Cal consultar la normativa en detall per veure quins materials afecta exactament i
quina nomenclatura utilitza.
Als efectes d’aquest Reial decret, els termes següents tenen la significació que es
concreta en l’apartat 2.12, que cal llegir abans per entendre’l bé. En l’apartat 2.13
trobarem les mesures de prevenció i en l’apartat 2.14 tot allò necessari per saber
on i com podem lliurar aquesta mena de residus.
3.7 Arxivament
Cada EIC ha d’elaborar un arxiu de les instal.lacions realitzades per les empreses
instal.ladores amb les quals tingui signats contractes de control, i de les quals
hagi recepcionat la documentació tècnica corresponent. Aquest arxiu s´haurà de
fer en suport informàtic compatible amb el sistema informàtic del Departament
de Treball i Indústria. També caldrà trametre la informació telemàtica a a la
Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial o als òrgans Territorials
competents, segons correspongui, dels expedients d’ampliacions i reformes, així
com de les inspeccions periòdiques. El Departament de Treball i Indústria
establirà, a les seves instruccions, les dades que cal registrar, les quals, com a
mínim, seran les següents:
• Número déxpedient o registre de la instal.lació.
• Dades bàsiques de lémpresa instal.ladora.
• Data de posada en servei.
• Característiques tècniques bàsiques de la instal.lació.
• Accidents i causes de suspensió del servei.
• A més si séscau, cal anotar:
• Empresa instal.ladora que té encarregat el manteniment.
• Data de la darrera inspecció periòdica, resultat i data de la propera inspecció.
A efectes de mantenir actualitzat l’arxiu d’instal·lacions, lémpresa instal·ladora

autoritzada que realitzi el manteniment d’instal·lacions que requereixen inspecci-
ons periòdiques, haurà de comunicar a l’EIC corresponent la data en que es fa
càrrec d’aquest manteniment així com la data en que acabi la seva intervenció.
També haurà de notificar-li qualsevol accident que es produeixi.
Informàtica bàsica aplicada al
càlcul i a la representació
gràfica d'instal·lacions
elèctriques
Santiago Cocera Gracia, Xavier Cuerpo Martínez

Informàtica bàsica aplicada al càlcul i a la representació
Instal·lacions elèctriques interiors gràfica d'instal·lacions elèctriques
Índex
Introducció 5
1 Programari per a esquemes elèctrics 9

1.1 Normes bàsiques de dibuix tècnic per a la presentació d’esquemes i plànols . . . . . . . . . . 11
1.1.1 Escales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.1.2 Formats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.3 Caixetí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.4 Marges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.1.5 Plegat de plànols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.1.6 Codi de lletres en els esquemes elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1.2 Introducció al programa See Elec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.2.1 Instal·lació del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.3 L’ àrea de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.4 Plantilles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.4.1 Plantilles de projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.4.2 Plantilles de pàgina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.4.3 Creació de la plantilla de pàgina amb caixetí propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
1.5 Símbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
1.5.1 Creació de símbols nous . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
1.6 Representació de circuits elèctrics bàsics amb See Elec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.6.1 Elaboració d’un esquema multifilar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
1.6.2 Elaboració d’un esquema unifilar en planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2 Fulls de càlcul per al dimensionament d’instal·lacions, valoració i facturació 47

2.1 Dades bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.2 Gestió de les cel·les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
2.3 Creació d’una taula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
2.4 Ús de fórmules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.4.1 Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.4.2 Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.4.3 Relació entre diferents fulls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.5 Fulls de càlcul per dimensionar una instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.6 Creació d’un pressupost d’un projecte. Amidaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.6.1 Memòria descriptiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2.6.2 Estructura pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
2.6.3 Estructura de cada partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
2.6.4 Full de càlcul total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3 Exemple de memòria tècnica de disseny amb recursos informàtics 71

3.1 Documentació tècnica a Catalunya. Elaboració d’una MTD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
3.2 Elaboració del dimensionament d’una instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
3.3 Elaboració dels plànols amb See Elec . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Instal·lacions elèctriques interiors gràfica d'instal·lacions elèctriques
3.3.1 Croquis del traçat de la instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

3.3.2 Croquis de l’emplaçament de la instal·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
3.3.3 Esquema unifilar (model ELEC-2) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.3.4 Layout d’armari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
3.4 Elaboració d’impresos normalitzats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
3.4.1 Impresos ELEC-2 i ELEC-3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
3.4.2 Impresos ELEC-1 i ELEC-5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
3.4.3 Certificat d’instal·lació per a baixa tensió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
3.5 Elaboració del pressupost . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
3.5.1 Dispositius generals de comandament i protecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
3.5.2 Accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
3.5.3 Rebedor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
3.5.4 Passadís . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
3.5.5 Saló-menjador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
3.5.6 Cuina-safareig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
3.5.7 Despatx . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
3.5.8 Dormitori 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
3.5.9 Dormitori 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
3.5.10 Bany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
3.5.11 Terrassa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
3.5.12 Pressupost total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Instal·lacions elèctriques interiors 5 gràfica d'instal·lacions elèctriques
Introducció
En aquesta unitat, “Informàtica bàsica aplicada al càlcul i a la representació gràfica

d’instal·lacions elèctriques”, estudiareu les principals eines informàtiques que ha
de conèixer un instal·lador elèctric per ser un bon professional i desenvolupar la
seva feina amb la millor qualitat i en el mínim temps possible d’execució.
Les eines bàsiques són un processador de textos, un full de càlcul i un programa

de dibuix o representació gràfica. Però també hi ha més programes orientats a
l’instal·lador electricista desenvolupats per empreses privades o fins i tot fabricants
de material elèctric. L’objectiu d’aquesta unitat és treballar els programes bàsics
que us ajudaran a generar la documentació tècnica que heu d’elaborar en una
instal·lació. També es donarà una visió general d’altres programes més específics
i adquirireu coneixements per poder aprofundir, pel vostre compte, en el software
que hi ha en el mercat i anar aprenent de manera autodidacta, un cop adquirits els
coneixements bàsics.
En l’apartat “Programari per a esquemes elèctrics”, s’estudiaran les regles bàsi-

ques del dibuix tècnic i després s’aprofundirà en el programa CAD See Electrical
(versió professional adaptada a estudiants) per representar un esquema multifilar i
unifilar respectant les normes ISO de presentació de plànols i esquemes elèctrics.
Com ja sabeu, és imprescindible tenir planificats i dissenyats els circuit elèctrics
que formaran una instal·lació elèctrica. La representació d’un circuit elèctric
mostra no sols com seran els circuits que s’hauran de configurar en la instal·lació,
sinó que també indica quins seran i quines característiques tindran els components
que s’utilitzaran en els circuits. Per representar qualsevol circuit elèctric, hi ha
diverses possibilitats, cadascuna de les quals és necessària, atès que cada una
aporta una informació o una altra. Amb el programa per esquemes elèctrics
que treballareu, adquirireu els coneixements bàsics dels conceptes i procediments
típics d’aquests tipus de programes. Us servirà de base per poder treballar amb els
programes que aniran sortint i s’aniran millorant al llarg de la vostra vida laboral.
En l’apartat “Fulls de càlcul per a dimensionament d’instal·lacions, valoració i

facturació”, estudiareu les característiques pròpies d’un full de càlcul basat en
el gestor Calc del paquet lliure Openoffice. Treballareu de manera resumida
les característiques de les cel·les, l’edició de taules i de fórmules, i veureu més
detalladament com s’utilitzen aquests fulls per confeccionar un pressupost o fer
el dimensionament d’una instal·lació. L’avantatge principal d’aquest programa és
que és totalment gratuït i compatible amb el famós Microsoft Excel.
En l’apartat ”Exemple de memòria tècnica de disseny amb recursos informàtics”,

posareu en pràctica els coneixements adquirits en els apartats anteriors amb
l’elaboració de la documentació tècnica que ha d’incloure una MTD amb el
impresos normalitzats per a Catalunya. A més, si editeu aquesta documentació
ampliareu els vostres coneixements sobre els programes i veureu les possibilitats
que tenen aquests tipus de programes per facilitar la feina de l’instal·lador elèctric.
web d’interès. Evidentment, és necessari que us descarregueu els programes
informàtics per treballar les activitats de cada apartat.
1. Calcula i representa gràficament instal·lacions elèctriques utilitzant eines

informàtiques:
• Utilitza programari comercialitzat per al dibuix de plànols i esquemes

elèctrics amb la simbologia normalitzada.
• Utilitza fulls de càlcul per al dimensionament d’instal·lacions elèctriques.
• Utilitza fulls de càlcul per a la valoració i facturació d’instal·lacions elèctri-

ques.
• Utilitza processador de textos per a l’elaboració de la documentació tècnica.
• Utilitza recursos informàtics per a l’emplenament d’impresos normalitzats

de les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
• Imprimeix i emmagatzema el treball desenvolupat.

1. Programari per a esquemes elèctrics
Els instal·ladors disposen d’eines informàtiques que han de conèixer per poder
fer amb professionalitat la seva tasca i amb el mínim de temps possible. Entre
aquestes eines bàsiques l’instal·lador ha de saber fer servir, com a mínim, un
processador de textos, un full de càlcul i un programa de dibuix o representació
gràfica. A més, actualment hi ha programes més específics que integren un conjunt
d’aplicacions orientades a la tasca pròpia d’un instal·lador electricista.
No oblidem que l’instal·lador també disposa de programes fets per fabricants de

material elèctric que ens poden ajudar a dimensionar i elegir el material propi
del fabricant del programa. Tal és el cas de 1-2-3 Esquema del fabricant Hager,
programa en línia d’Unex per escollir la canalització adient, My Ecodial L 3.4
de Schneider Group, PrysmiTool del fabricant de cables Prysmian, i molts més
d’altres fabricants. L’avantatge principal d’aquest tipus de programes és que
normalment són gratuïts i descarregables des d’internet o bé ens permeten treballar
en línia des de la pàgina web del fabricant. L’inconvenient principal d’aquests
programes és que estan dissenyats amb llibreries del material propi del fabricant i
no en podem afegir d’altres fabricants.
A vegades els fabricants principals o interessats es posen d’acord i fan un programa

que és compatible amb les diferents marques de material i així faciliten la feina
al client, a la vegada que promocionen l’ús dels seus productes. Tal és el cas de
programes com Dialux per al càlcul lumínic amb diferents lluminàries de diferents
fabricants.
La representació d’un dibuix tècnic, com ja sabem, es pot fer en paper o sobre
pantalla. Les eines que s’utilitzen són regles, compassos, llapis, esquadres,
cartabons, tiralínies, o bé equips informàtics més sofisticats i que ens donaran una
millor qualitat i una millor presentació amb la impressió final sobre paper. Per
tant, haurem de tenir un equip informàtic (hardware o maquinari) i uns programes
instal·lats (software o programari).
Un programari de dibuix tècnic és una aplicació informàtica que

representa sobre una superfície plana tot tipus d’objectes, amb l’objectiu de
proporcionar la informació necessària per a la seva construcció o instal·lació.
Extensió de fitxer DXF
El disseny assistit per ordinador (CAD) és l’ús d’eines informàtiques per fer els Format estàndard d’intercanvi de
dades de dibuixos vectorials. Es
plànols i esquemes de qualsevol tipus. Els usos d’aquestes eines varien, des tracta de coordenades de
representacions geomètriques
d’aplicacions basades en vectors i sistemes de dibuix en dues dimensions (2D) simples. Qualsevol lògica
associada a les entitats que
fins a modelitzadors en tres dimensions (3D). Consisteix en una base de dades formen el dibuix es perd amb
aquest format.
d’entitats geomètriques (punts i línies), amb la qual es pot operar mitjançant una
interfície gràfica. Aquests tipus de programes de dibuix es diu que són programes
de dibuix vectorial.
Entre les eines informàtiques per fer esquemes elèctrics útils per a un instal·lador
elèctric, hi ha una gran varietat per escollir. Entre les eines més conegudes en el
sector elèctric, tant de fabricants privats com de programari lliure, podem destacar
AutoCAD d’Autodesk, See Elec d’Ige-Xao Group, Microsoft Visio i el programa
de lliure distribució Dia. A més, hi ha programes com Cypelec de Cype Ingenieros
i CIEBT o VIVI del fabricant dmElect, especialitzats en programes de realització
de plànols i esquemes elèctrics, que permeten generar ràpidament els documents
de la memòria tècnica de disseny per a diferents comunitats autònomes i complir-
ne la normativa vigent.
AutoCAD és un programa de disseny assistit per ordinador (CAD) per a dibuix

en 2D i 3D de l’empresa Autodesk. El programa disposa d’una interfície gràfica
d’usuari (GUI) que processa imatges de tipus vectorial, encara que admet incor-
porar mapes de bits, en què es dibuixen figures bàsiques o primitives (línies, arcs,
rectangles, textos), i mitjançant eines d’edició es creen gràfics més complexos.
El programa permet organitzar els objectes per mitjà de capes o estrats, i ordenar
el dibuix en parts independents amb diferents colors i grafismes. L’ús de blocs
permet la definició i modificació única de múltiples objectes repetits. Part del
programa AutoCAD s’orienta a la producció de plànols, i per a això fa servir els
recursos tradicionals del grafisme en el dibuix, com el color i gruix de les línies.
L’extensió de l’arxiu d’AutoCAD és DWG, però permet exportar en altres formats,

com DXF, que permet compartir dibuixos amb altres plataformes de dibuix CAD.
Altres productes similars a l’AutoCAD són CATIA, QCAD, Microstation, Archi-

CAD, Architectural DeskTop ADT i Mechanical DeskTop MDT.
Visio és un programari de dibuix vectorial de l’empresa Microsoft. Les eines de

Visio permeten fer plànols d’oficines, diagrames de bases de dades, diagrames de
flux de programes i UML. L’extensió de Visio és VSD.
Inicialment, Visio era una aplicació per a dibuix tècnic per a l’enginyeria i
l’arquitectura i amb eines per desenvolupar diagrames de negocis, en possible
competència amb els programaris de CAD. Avui dia, Visio s’orienta més a
A la secció “Més desenvolupar diagrames i esquemes.
informació” d’aquesta
unitat trobareu els
enllaços a les pàgines Dia és un programari de dibuix vectorial desenvolupat com a part del projecte
web de diferents
fabricants importants de GNOME (entorn d’escriptori per a sistemes operatius de tipus Unix). Està
software elèctric.
concebut de manera modular, amb diferents paquets o biblioteques de formes.
Dia és l’alternativa lliure del programari comercial Visio. Es pot utilitzar per
dibuixar diferents tipus de diagrames i disposa de biblioteques per elaborar
diagrames UML, diagrames de flux, diagrames de xarxes i diagrames de circuits
elèctrics i electrònics.
S’hi poden afegir nous objectes, dibuixar-los amb un subconjunt de SVG i

incloure’ls en un arxiu XML. El format per llegir i emmagatzemar gràfics és XML.
El programa See Elec v3.82 d’Ige-Xao Group permet realitzar qualsevol tipus
de representació gràfica de diferents àrees tècniques, com automatismes elèctrics,
instal·lacions d’interior, d’enllaç, pneumàtica, telecomunicacions, plànols d’edifi-

cis, etc. És un programa molt flexible que estalvia feina a l’instal·lador elèctric,
ja que permet importar plànols d’Autocad per posteriorment afegir la instal·lació
elèctrica d’una manera senzilla i intuïtiva. Als annexos de la unitat
trobareu enllaços a la
descàrrega del programa,
La versió See Electrical Building és un programa d’Ige-Xao Group desenvolupat així com a diferents
tutorials en formats
únicament per a instal·lacions elèctriques en què es generen els esquemes unifilars diversos.
i les llistes de dades a partir de la vista en planta amb els mecanismes elèctrics.
VIVI de Dmelect S.L. permet calcular instal·lacions elèctriques de BT en edificis

d’habitatges mitjançant el disseny gràfic amb esquema unifilar.
CIEBT de Dmelect S.L. permet dissenyar i calcular qualsevol instal·lació elèctrica

de BT, de la mateixa manera que el programa BTWIN del fabricant Procedimien-
tos Uno o el programa Cypelec de Cype Ingenieros S.A.
1.1 Normes bàsiques de dibuix tècnic per a la presentació

d’esquemes i plànols
Sempre que es fa un dibuix tècnic, tant en paper com a l’ordinador, hem de tenir
en compte unes normes bàsiques per facilitar la interpretació del dibuix per part
de qualsevol professional.
Les normes més utilitzades i recomanades són les internacionals ISO (Internati-
onal Standard Organization) i les alemanyes DIN (Deutsche Industrie Normen),
tot i que també són molt utilitzades les normes UNE-EN (Una Norma Espanyola-
Norma Europea), que s’adapten contínuament a les directives de la Comunitat
Europea.
1.1.1 Escales
L’escala d’un dibuix és la relació que hi ha entre una mesura del dibuix i la seva
mesura en la realitat.
Dibuix
Escala =
Realitat
Normalment, al caixetí d’un plànol, trobarem l’escala indicada de la manera
següent:
Escala = Dibuix : Realitat
En funció del valor de l’escala podem fer una classificació de tres tipus d’escales
Un esquema elèctric no és
diferents: escala de reducció, escala d’ampliació o escala unitària. un dibuix a escala, ja que
conté símbols que no
corresponen a la forma real
A la taula 1.1 es mostren diferents tipus d’escales normalitzades segons UNE- dels components.
1026.
Taul a 1. 1. Tipus d’escala
Escales de reducció Escala natural o unitària Escales d’ampliació
1: 2 1:1 2:1
1: 5 5:1
1: 10 10 : 1
1: 20 20 : 1
1: 50 50 : 1
1: 100
1: 200
1: 500
1: 1000
1: 2000
1: 5000
1: 10000
Per a la representació de la distribució en planta d’un habitatge o local se solen

utilitzar escales de reducció en funció de la mida del suport paper i en funció de la
dimensió de la vista en planta. Per tant, serà molt important, abans de començar
a fer un plànol a escala, tenir en compte quin format de paper és l’adequat per
dibuixar a una escala concreta, de manera que s’aprofiti tota l’àrea de dibuix i es
Quan s’imprimeix un dibuix
fet a escala amb ordinador visualitzi correctament qualsevol detall important.
ho hem de fer sense aplicar
una altra escala d’impressió,
ja que si no les mides Les escales d’ampliació no són específiques per dibuixar instal·lacions elèctriques.
impreses no seran les reals.
Normalment s’utilitzen per dibuixar peces mecàniques petites o ampliar detalls
importants dels dibuixos.
Regla de relació entre els 1.1.2 Formats

costats d’un format: el
costat més llarg és igual a
l’arrel de dos vegades el
costat menor. Els formats de paper que es poden fer servir estan normalitzats per facilitar l’ar-
xivament dels plànols segons la norma DIN 823, UNE 1026-2 o la internacional
ISO 5457.
Tenim el format principal o Sèrie A i formats auxiliars com el B i C. A més, també

hi ha formats especials o allargats per representar dibuixos que no queden bé en
un format rectangular.
√
y = 2·x
A la figura 1.1 es pot veure la relació entre els formats de la ISO-Sèrie A.
F i g ura 1 . 1 . Relació entre els formats
Regla de formació de
formats per a talls
transversals: qualsevol
format s’obté dividint per
dos la dimensió més gran
del format superior.
La formació dels formats segueix la regla dels talls transversals, com indica la
figura 1.2.
Fig ur a 1 . 2. Formació dels formats
A la taula 1.2 es mostren les mesures normalitzades per la ISO-Sèrie A.
Taul a 1. 2. Mesures del format Sèrie A ISO

Designació Mesures en mm (X x Y)
A0 841 x 1189
A1 594 x 841
A2 420 x 594
A3 297 x 420
A4 210 x 297
La majoria de plànols per dibuixar un habitatge en planta solen ser format DIN-A3
horitzontal amb escala de reducció 1:50 o 1:100. Si es tracta d’un local comercial
o industrial molt gran se sol fer servir un format DIN-A2 o o DIN-A1 amb escales
1:500 o 1:1000.
1.1.3 Caixetí
El caixetí de retolació serveix per proporcionar informació important del plànol,

de manera que el puguem localitzar i interpretar ràpidament.
S’ha de col·locar sempre a la part inferior dreta de qualsevol format de paper, tant
vertical com horitzontal, com es mostra a la figura 1.3. D’aquesta manera, si el
plànol està plegat quedarà com un format DIN-A4 i el caixetí quedarà a la part
inferior i no caldrà desplegar-lo per saber de quin plànol es tracta.
A vegades interessa col·locar el dibuix en una altra disposició que no coincideix

amb la lectura del caixetí, se’n diu disposició forçada. Per exemple, per problemes
de plegat i lectura del caixetí, interessa utilitzar aquesta disposició per al format
A3 en vertical, com indica la figura 1.4.
Fig u ra 1 . 3 . Situació del caixetí als diferents formats
F igu ra 1 .4 . Disposició forçada del caixetí
La norma UNE 1035 proposa alguns models de caixetins, tot i que es poden
adaptar a les necessitats de l’empresa.
Els caixetins han de contenir una informació obligatòria per identificar el plànol
(títol del plànol, propietari, data, número de registre, etc.) i d’altra informació
complementària (escala, logo de l’empresa, segell, nom del projecte, etc.).
Un caixetí per a instal·lacions elèctriques d’interior podria incorporar les dades

següents:
• Títol del plànol
• Nom del client o titular
• Emplaçament de l’edifici o adreça
• Nom de l’instal·lador autoritzat
• Segell de l’empresa autoritzada
• Data i signatura de l’instal·lador
• Nom i número del projecte

• Número de plànol
• Escala
• Empresa distribuïdora
• Tensió de connexió del servei
A la figura 1.5 podem veure un model proposat de caixetí d’instal·lacions d’inte-

rior.
F igur a 1. 5. Caixetí proposat per a l’instal·lador elèctric (180x60 mm)
1.1.4 Marges
Els marges dels formats permeten saber quina és l’amplada i l’alçada màxima per
presentar el dibuix.
Les normes UNE 1011 o DIN 823 defineixen els marges superior, inferior i dret
en funció del format de paper, tal com indica la taula 1.3.
Taul a 1. 3. Marges
Formats Marges superior, inferior i dret
A0 -A1 20 mm
A2-A3-A4 10 mm
A5 5 mm
El marge esquerra es diu marge de l’arxiu i ha de ser de 20 mm com a mínim per

poder enquadernar correctament el plànol (vegeu la figura 1.6).
Fig ur a 1 . 6 . Marges d’un plànol

1.1.5 Plegat de plànols
Les regles de plegat de plànols serveixen perquè tots els formats, un cop plegats,
quedin de la mida d’un DIN-A4 vertical (210 x 297). Això permet que es puguin
afegir i enquadernar amb la memòria descriptiva d’un projecte elèctric o MTD
(memòria tècnica de disseny).
El caixetí de retolació ha de quedar sempre a la part inferior dreta del format, de

manera que un cop plegat el caixetí sigui perfectament llegible, tal com es mostra
a la figura 1.7.
F ig ur a 1. 7 . Plegat del format A3
Fig ura 1 . 8 . Regles de plegat per un DIN-A2

El plànol s’ha de plegar fent zig-zag per facilitar-ne la maniobra d’extensió i

replegament.
S’aconsella no plegar formats més grans de DIN-A1, en aquests casos és més

pràctic utilitzar tubs porta-plànols.
A la figura 1.8 es pot observar que sempre s’ha de complir per a les distàncies que
D + a = 210 mm. Normalment, D = 190 mm i a = 20 mm.
1.1.6 Codi de lletres en els esquemes elèctrics
En una representació multifilar (figura 1.9), es mostren tots els components que
hi ha en un circuit, i se n’indiquen també les característiques. Mostra la connexió
que hi ha entre ells i indica tots els cables que s’hi utilitzen. Té com a principal
intenció mostrar, tan clarament com sigui possible, la configuració de l’esquema
per poder entendre perfectament el seu comportament. Com a contrapunt, aquest
tipus de representació no s’encarrega de mostrar la ubicació ni la distribució real
del circuit.
Fig ur a 1 . 9. Exemple de representació multifilar
Com podeu observar a la figura 1.9, cada símbol que representa un component
elèctric té associat un nom o codi de lletra normalitzat segons la classificació EN-
IEC 61346-2, la qual substitueix l’anterior IEC-750.
Per exemple, a la taula 1.4 podem veure un resum dels codis de lletres més
utilitzats per a conductors, terminals i components en instal·lacions d’interior o
automatismes elèctrics.
Taul a 1. 4. Codi de lletres
DESCRIPCIÓ O PROPÒSIT DE L’OBJECTE CODI DE LLETRA
Línia de fase 1 L1
Línia de fase 2 L2
Línia de fase 3 L3
Conductor neutre N
Conductor positiu DC L+
Conductor negatiu DC L-
Conductor de protecció a terra PE
Proporcionar energia radiant o tèrmica (fluorescents, E

làmpades, etc.)
Protecció automàtica d’un corrent d’energia, senyals, F

personal o equip per a condicions perilloses o no
desitjades.
S’inclouen equips i sistemes amb propòsits de
protecció.
(ICP,IGA,PIA, etc.)
Processar senyals o informació, i excloure aquells K

amb propòsits de protecció.
(contactors, etc.)
Subministrar energia mecànica. M

(Motors, etc.)
Presentar informació. P
(pilots senyalitzadors, etc.)
Convertir una operació manual en un senyal per a un S

processament posterior.
(interruptors, polsadors, commutadors, etc.)
Guiar o transportar energia, senyal, material d’un lloc W

a un altre.
(canalitzacions, mànegues de cable, cable
multiconductor, etc.)
Connectar objectes. X
(borners, regletes, etc.)
1.2 Introducció al programa See Elec
Per a la realització d’esquemes es pot fer servir el programa de CAD elèctric See
Elec d’Ige-Xao Group versió 3.82, per la seva facilitat d’ús i adequació dins el
sector elèctric (vegeu la figura 1.10).
El programa See Elec v3.82 es comercialitza amb tres nivells de prestacions:

Basic, Economy i Professional. La versió educativa amb què treballarem serà
la professional.
Aquesta versió del programa permet realitzar qualsevol tipus de representació

gràfica de diferents àrees tècniques, com automatismes elèctrics, instal·lacions
d’interior, d’enllaç, pneumàtica, telecomunicacions, plànols d’edificis, etc. És
un programa molt flexible que estalvia feina a l’instal·lador elèctric, ja que permet
importar plànols d’Autocad per posteriorment afegir la instal·lació elèctrica d’una
manera senzilla i intuïtiva.
Fig ur a 1 . 10 . Programa See Elec d’IGE-XAo Group
versió per estudiants
Plantilla
És un dibuix o projecte definit
Les característiques més importants d’aquest programa CAD són les següents: com un model inicial que pot ser
obert per See Elec i a partir del
qual podem modificar-lo fins a
aconseguir el dibuix o projecte
• Compatible amb Windows 32 bits. definitiu.
• Incorporació de dos mòduls addicionals específics:
– See Elec instal·lació domèstica: mòdul orientat a la realització d’es-

quemes electrotècnics, unifilars, plànols amb murs, finestres, portes,
etc. propis de la feina diària de l’instal·lador electricista.
– See Elec layout d’armari: eina professional per al disseny i la fabrica-
ció d’armaris elèctrics.
• Múltiples llibreries de símbols amb l’estàndard Elec IEC.
• Creació de símbols nous i organització per carpetes.
• Possibilitat de treballar amb diferents projectes alhora. Arxiu OLE

És un mode de transferir i
• Plantilles de projectes, de caixetins i de pàgines integrada amb la possibilitat compartir informació entre
aplicacions. Podrem importar
de crear-ne i guardar-ne de noves. arxius fets amb un altre
programa del nostre ordinador i
enganxar-los a un document de
• Compatibilitat amb la tecnologia Microsoft ActiveX. See Elec.
• Importació/exportació al format DWG i DXF.
• Importació d’imatges en format JPG, BMP i PCX.
• Inserció d’objectes OLE als documents del projecte, com un arxiu de vídeo,
un pdf, un document de text, etc.
• Possibilitat de treballar amb un màxim de 512 capes.
• Numeració dels cables amb elecció del format.
• Numeració automàtica del contactes de les bobines i components amb

contactes auxiliars.
• Funció d’acotació.
• Editor de base de dades de materials per a la creació de llistes automàtiques.
• Creació de taules de dades compatibles amb Microsoft Excel.
L’empresa Ige-Xao Group

ha proporcionat una
versió amb llicència per a
estudiants que podreu
descarregar-vos de la
secció “Annexos”
d’aquesta unitat.
1.2.1 Instal·lació del programa
Un cop descarregat l’arxiu Programari_See_Electrical IOC.zip haureu de

descomprimir-lo abans d’executar la instal·lació. Per fer aquesta tasca es recomana
fer servir un programa de lliure distribució com ara 7-zip (que trobareu a la
pàgina web http://www.7-zip.org/ o a la pàgina general de software de lliure
distribució http://www.sourceforge.net/) o IzArc (que trobareu a la pàgina
web http://www.izarc.org/).
El procés d’instal·lació es basa a seguir els passos següents:
1. Executar l’arxiu Setup.exe que hi ha dins de la carpeta on heu descomprimit

el programa. Es recomana no tenir cap programa obert abans d’executar la
diferents PDF i vídeos de
l’empresa Ige-Xao Group
instal·lació.
que us ajudaran a fer
servir el programa.
2. Seguir els passos de l’assistent d’instal·lació.
3. Reiniciar l’ordinador si és necessari.
Un cop feta la instal·lació podreu executar el programa fent doble clic a l’accés
directe See Elec per obrir la finestra del programa.
El programa està habilitat amb una llicència per a estudiants de l’Institut Obert de
Catalunya i, per tant, no és una versió d’avaluació ni té cap limitació. Per observar
la llicència podem anar a Archivo - Parámetros del Sistema i a la pestanya Registro
veurem els diferents mòduls activats amb llicència SCHOOL en color verd. Els
mòduls corresponen a esquemes de circuit, instal·lació domèstica i layout d’armari
amb el nivell d’activació PROFESSIONAL, tal com podem observar a la figura
1.11.
Fi gura 1 .11 . Llicència del programa
1.3 L’ àrea de treball
L’àrea de treball és la zona del programa que permet treballar amb un

projecte o amb projectes diferents alhora.
Figu ra 1. 12 . Zones del programa SeeElec
L’àrea de treball del programa See Elec està dividida en diferents zones que ens
facilitaran la tasca, tal com es pot veure a la figura 1.12:
• Barres de menús: amb els diferents menús podrem accedir a totes les
característiques que ens proporciona el programa See Elec. Hem de tenir
en compte que apareixeran diferents menús amb diferents opcions en funció
del tipus de dibuix que estem fent (esquema de circuit, instal·lació domèstica
o layout d’armari).
• Barres d’eines: aquestes barres estan formades per diferents icones per
executar diferents accions d’una manera més ràpida que accedint-hi a través
dels menús. Les barres d’eines s’habilitaran en funció dels diferents tipus
de dibuixos que podem fer amb See Elec.
Tant si dibuixem un esquema elèctric com un dibuix al mòdul instal·lació domèsti-

ca o un armari apareixeran un conjunt de barres d’eines comunes als tres mòduls,
tal com es mostra a la figura 1.13:
Fig u ra 1 . 1 3 . Barres d’eines comunes
Només en el cas dels esquemes elèctrics apareix una barra d’eines elèctrica com
la que mostra la figura 1.14.
Fig ur a 1 .1 4 . Barra especial pel

mòdul Esquemes elèctrics
Si estem treballant en un dibuix d’instal·lació domèstica tindrem una barra d’eines

per fer murs i una altra per editar les portes i finestres, tal com es veu a la figura
1.15:
Fi g ura 1 . 1 5 . Barres espe-
cials pel mòdul instal·lacions
domèstiques
El mòdul per dibuixar armaris també incorpora una barra d’eines pròpia per fer el
panell, els rails o les canaletes (vegeu figura 1.16).
F igu r a 1 . 1 6. Barra
especial del mòdul Layout
d’armari
• Zona de projectes: aquí hi ha l’organitzador principal dels documents o

pàgines que formen el projecte. A més, serveix per accedir a la pestanya de
símbols on trobarem les diferents llibreries de símbols unifilars, multifilars
i d’altres.
• Àrea de dibuix: l’àrea de dibuix és on podrem dibuixar l’esquema elèctric,

la vista en planta o qualsevol tipus de gràfic en les diferents pàgines que
hàgim creat del projecte. A més, aquí s’obriran els documents o arxius que
conformen el nostre projecte com un document de Microsoft Word o les
llistes de components que requereix la instal·lació per a la seva execució.
• Zona de comandes: aquesta zona és a la part inferior i permet executar

comandes per teclat. Si escrivim ‘help’ en aquesta zona obtindrem una llista
de les comandes del programa. De tota manera, es recomana tancar aquesta
zona per tenir una àrea de dibuix més àmplia i treballar amb els menús i
barres d’eines.
• Zona d’estat: a la part esquerra d’aquesta zona obtindrem informació útil

a mida que col·loquem el punter del ratolí sobre les diferents icones de les
barres d’eines o sobre les opcions dels menús del programa.
A la part dreta obtindrem informació de les coordenades X,Y en què hi ha el punter

quan dibuixem, per exemple, una línia o un cercle. Hem de tenir en compte que les
unitats de les coordenades seran en mil·límetres i el valor dependrà de l’escala amb
què estigui configurada la pàgina amb què treballem. L’origen de la quadrícula per
defecte coincideix amb la cantonada esquerra inferior de la pàgina, on X = 0 i Y
= 0, com indica la figura 1.17.
Fig ur a 1 . 1 7. Origen (X,Y) de la pàgina
Els treballs que podem fer amb See Elec per a instal·lacions d’interior poden
contenir diferents parts o mòduls, que es veuran a la zona de projectes.
Esquemes de circuit
En aquest apartat es dibuixaran els esquemes més importants de la instal·lació que

ha d’incorporar obligatòriament una MTD o un projecte elèctric. Normalment són
esquemes unifilars amb els dispositius dels quadres de comandament i protecció
on han d’aparèixer tots els circuits que ha d’incorporar l’habitatge o la instal·lació
del local, com es veu a l’exemple de la figura 1.18. A vegades es dibuixaran
diferents esquemes elèctrics que facilitaran a l’instal·lador el cablatge i el muntatge
de la instal·lació. Es tractarà d’afegir, si és necessari, esquemes multifilars de parts
de la instal·lació, o bé dibuixos en perspectiva de les habitacions que poden aclarir
qüestions de muntatge de les canalitzacions.
F igu r a 1. 1 8 . Esquema unifilar amb SeeElec d’IGE-XAO
Instal·lacions domèstiques
Aquí es dibuixarà un plànol en planta del local o habitatge on es realitzarà la

instal·lació elèctrica. Poden dibuixar-se diferents tipus de plànols unifilars en
planta, com plànols de situació i relació de mecanismes, plànols de canalitzacions
entre mecanismes, etc.
Una característica molt important d’aquests tipus de programes CAD és que

permeten treballar amb capes. Cada capa contindrà diferents parts del dibuix i així
podrem activar-les o no per pantalla o per imprimir. Per exemple, podem definir
una capa on dibuixarem només el mobiliari, una altra per als murs, finestres i
portes, una capa on dibuixarem les canalitzacions, una altra per als cables o línies
que relacionen els mecanismes, una altra només per als mecanismes elèctrics com
ara endolls, interruptors, punts de llum, etc. D’aquesta manera podrem visualitzar
totes les capes o només aquelles que interessen veure o imprimir.
Molts intal·ladors acostumen a afegir en un mateix plànol del programa diferents

capes per a diferents instal·lacions. Per exemple, una o diverses capes per a
la instal·lació elèctrica, d’altres per a la instal·lació de gas, una altra per a la

instal·lació d’aigua, una altra per a la instal·lació contra incendis o d’emergència,
etc. L’avantatge de treballar amb capes és que en un mateix dibuix tenim tota la
informació necessària i podrem activar les capes que ens interessin.
Layout d’armaris
Els dibuixos dels armaris i quadres elèctrics ens donaran informació de mides i
ubicació exacta dels dispositius de mesura, comandament o protecció. No serà
sempre necessari, però ajudaran a mecanitzar i muntar l’armari.
A la figura 1.19 es mostra un exemple d’un armari d’automatismes amb els

contactors, regletes, botonera a la porta, etc.
Fig u ra 1. 19 . Exemple d’armari amb porta d’IGE-XAO
Altres documents
L’àrea de treball es guarda
dins d’un únic arxiu compost
de Windows, de manera
El programa See Elec permet incorporar al nostre projecte documents o arxius fets que en un únic arxiu del
projecte See ELec tindrem
amb un altre programa que sigui compatible amb la tecnologia Microsoft ActiveX. diferents arxius fets amb
diferents programes.
Per exemple, podríem afegir una pàgina nova al projecte amb un document de
text fet amb Microsoft Word, on hi haurà la descripció de la memòria tècnica de
disseny; un full de càlcul fet amb Microsoft Excel, on hi haurà el pressupost; un
dibuix d’Autocad amb el plànol acotat, i una imatge del local feta amb CorelDraw.
A la figura 1.20 podeu veure un model de projecte amb un full de càlcul d’Excel.
F igu r a 1. 2 0 . Exemple de projecte amb altres documents d’Excel o Word
Llistes gràfiques / Taules de dades
El programa permet generar diferents llistes, com ara la llista de materials, de

components, de connexions, de senyals, etc. i presentar-les com un full més del
projecte.
Les taules de dades contenen informació en files amb diferents camps o columnes,
de manera que podem aplicar filtres per obtenir la informació desitjada. Es tracta
de manipular la informació com faríem amb un programa de gestió de bases de
dades com Microsoft Access. A més, a partir d’aquestes taules de dades del See
Elec podem seleccionar tota la taula i copiar-la a un de full de càlcul i treballar
amb les dades.
Les plantilles es guarden a

la carpeta
C:\...\SeeElec\Templates i
l’extensió de l’arxiu és TDW.
Per canviar la ubicació
d’aquests arxius s’ha d’anar
a Arxiu - Paràmetres del 1.4 Plantilles
sistema i seleccionar la
pestanya Carpeta.
Les plantilles permeten guardar arxius que poden ser útils com a base per
començar un dibuix. El programa See Elec permet guardar plantilles de pàgines i
plantilles d’un projecte amb diferents pàgines o amb una estructura definida.
La figura 1.21 ens mostra una plantilla definida per l’usuari amb un caixetí propi
i uns marges normalitzats per a un format DIN-A3 horitzontal. Aquesta pàgina,
un cop dibuixada, es guarda com a plantilla de pàgina i ens servirà com a model
inicial per fer esquemes elèctrics unifilars o multifilars, plànols d’habitatges amb
el mòdul d’instal·lació doméstica o fins i tot per representar un quadre elèctric amb
el mòdul layout d’armari.
F igur a 1. 21 . Plantilla creada amb format A3 horitzontal
1.4.1 Plantilles de projecte Quan volem seleccionar

més d’un element hem de
mantenir polsada la tecla
Majúscules.
Les plantilles de projecte ens permetran definir una estructura amb un nombre de
pàgines predefinides i amb unes característiques pròpies, de manera que només
s’haurà de fer un cop i ens estalviarà feina.
Per començar farem un exemple de plantilla de projecte com el que es mostra a la

figura 1.22:
Fig ur a 1. 22 . Exemple d’estructura d’una

plantilla de projecte
Els arxius de projecte tenen

extensió CPJ.
Els passos que s’han de seguir per crear una plantilla de projecte són els següents:
• Primer crearem un nou projecte a Archivo - Nuevo proyecto i posarem un

nom a l’arxiu del projecte.
• Seguidament apareixerà una finestra amb els models de plantilles de projec-

te que incorpora el programa per defecte i on es guardaran les plantilles que
definirem. Si no hem definit cap plantilla, seleccionarem 382 Electrico per
començar (vegeu la figura 1.23).
F ig ura 1 .2 3 . Plantilla de projecte per

defecte
• El pas següent serà omplir la finestra amb els camps que contenen la
informació del projecte, com mostra la figura 1.24.
F i g ura 1 . 2 4. Informació del projecte
Per configurar la pàgina

hem de clicar el botó dret
del ratolí Información de
página i Propiedades de
página, o bé les icones • A continuació haurem de crear pàgines en cada mòdul del projecte. Per fer
corresponents a la barra
d’eines de projecte. això hi ha diferents opcions, com ara prémer el botó dret del ratolí sobre
el tipus de mòdul (esquema de circuit, instal·lació o layout) i seleccionar
Nueva Página Alt+N, o bé clicar sobre el menú desplegable de la figura an-
terior i després fer clic al botó Crear página. Les pàgines tenen informació
associada, com ara el número de pàgina o el nom, a més, podem definir les
seves propietats com a format DIN-A4, A3, amb escala 1:1, 1:50, 1:100 o
bé es pot fer servir una plantilla de pàgina per defecte o definida per l’usuari
prèviament.
• Un cop hem creat diverses pàgines i tenim la plantilla del projecte definida
al nostre gust, l’haurem de guardar. Per fer això seleccionem Archivo -
Guardar como - Plantilla de proyecto al menú.
1.4.2 Plantilles de pàgina
Una plantilla de pàgina és molt útil i ens permetrà reutilitzar una pàgina amb unes
característiques definides prèviament, com ara les dimensions, l’escala, el tipus
de caixetí, els marges del dibuix, el logo de l’empresa, etc. Les plantilles s’han de
guardar amb Archivo -
Guardar como - Plantilla de
Una pàgina conté unes propietats que podrem configurar al nostre gust quan, un página i obrir amb Archivo -
Abrir - Plantilla de página.
cop seleccionada la pàgina, cliquem el botó dret i seleccionem Propiedades, o bé
la icona corresponent a la barra de projectes. La mida X-Y de la reixeta es
pot modificar amb el
desplegable de la barra
Les característiques comunes a tots els fulls que podrem configurar seran les d’eines d’estil. Aquestes
mides es veuran afectades
següents: per l’escala del dibuix.
• X - Extensió del dibuix: definirem en mil·límetres les mides horitzontals

del format del dibuix. Si es DIN-A3 posarem 420 mm.
• Y - Extensió del dibuix: definirem en mil·límetres les mides verticals del

format del dibuix. Si es DIN-A3 posarem 297 mm.
• Mida de la reixeta X: definirem en mil·límetres les mides horitzontals de

punt a punt de la reixeta.
• Mida de la reixeta Y: definirem en mil·límetres les mides verticals de punt

a punt de la reixeta.
• Escala: per exemple, si val 2 indicarà que l’escala és de reducció 1:2, i si

val 0,5 indicarà que és d’ampliació 2:1. Aquest valor és molt important,
ja que quan es dibuixa sempre es posen les mides reals en mil·límetres i
és el programa qui aplica el factor d’escala corresponent. Per exemple, si
treballem amb la reixeta configurada a 1 mm entre punt i punt i l’escala està
a 1:50, llavors la distància entre punt i punt de la reixeta serà de 50 mm reals.
Si la reixeta està a 5 mm la distància entre punt i punt de la reixeta serà de
250 mm reals, o sigui 5 x 50.
• Escala dels símbols: quan s’insereix un símbol en el dibuix de les llibreries

de símbols, el programa aplica al símbol una altra escala a partir de la mida
en què es va crear. Per exemple, si l’escala de símbols val 2 en inserir
un símbol aquest apareix reduït a la meitat, i si volem ampliar-lo al doble
haurem de posar escala 0,5.
• Origen X i Y de la reixeta: normalment l’origen 0,0 de la reixeta interessa

que correspongui a la cantonada inferior esquerra del full.
• Imprimir en apaïsat: si aquesta casella està marcada el format del plànol

serà horitzontal.
Hem de tenir en compte que les propietats d’una pàgina són diferents en funció del
tipus de pàgina que estiguem configurant. Per exemple, si es tracta d’un esquema
elèctric podrem definir el nombre de columnes del dibuix, els marges de les línies
dels potencials elèctrics, tant superior, inferior com dret i esquerre. En canvi, en
una pàgina per fer un plànol en planta d’un habitatge podrem configurar l’amplada
del mur, la distància del símbol al mur o bé l’alçada del cable i del símbol respecte
del sòl.
A la figura 1.25, figura 1.26 i figura 1.27 podeu veure com ha quedat configurada
una plantilla amb un caixetí d’instal·lador per fer esquemes elèctrics, d’instal·lació
domèstica o bé un dibuix d’un armari. Podeu comprovar com en el dibuix d’una
instal·lació domèstica s’utilitza una escala de reducció 1:50 i en canvi, en un
esquema elèctric l’escala és 1:1, ja que aquí no es dibuixa a escala cap objecte
real.
F i g ura 1 . 2 5 . Propietats d’una pàgina d’un esquema
elèctric
Fig ura 1 .2 6 . Propietats d’una pàgina d’armari

F igu r a 1 . 2 7 . Propietats d’una pàgina d’ins-

tal·lació domèstica
1.4.3 Creació de la plantilla de pàgina amb caixetí propi
Les diferents plantilles de See Elec contenen diferents models de caixetí que poden
ser útils per fer esquemes elèctrics d’automatismes o d’altres en format A4 o A3.
En aquest cas, crearem una plantilla amb caixetí propi en format A3 horitzontal,
que s’haurà de fer amb les eines de dibuix de See Elec i guardar-ho com a plantilla
de pàgina.
Els passos que s’han de seguir són els següents:
Primer crearem una pàgina d’esquema elèctric configurada amb les propietats que
mostra la figura 1.25. És important que l’escala sigui 1, ja que les mides de les
línies que introduirem seran reals i en mil·límetres.
A continuació seleccionarem, amb un requadre fet amb el punter i el botó esquerre

del ratolí, tots els elements del dibuix que apareixen per defecte i els eliminarem A vegades és útil partir d’un
amb la tecla Suprimir del teclat. Per seleccionar-ho tot també ho podem fer amb el dibuix ja fet per See Elec,
modificar-lo d’acord amb les
menú Edición - Seleccionar todo o prement les tecles CTRL+A i després Suprimir. nostres necessitats i
després guardar-lo com una
plantilla nova.
A partir d’ara la pàgina està buida i preparada per dibuixar els marges del dibuix
a 20 mm per l’esquerra i 10 mm per la part superior, inferior i dreta. Escollirem
l’opció Dibujar - Línea o MAY+L, clicarem la icona corresponent per començar
a dibuixar la línia. El punt inicial de la línia ha de ser a les coordenades X = 20
mm i 10 mm del full DIN-A3. Per fer això polsarem la tecla CTRL i posarem a la
finestra que mostra la figura 1.28 el punt origen de la línia.
Fi g ura 1 .2 8 . Introducció
de coordenades del punt ori-
gen de la línia
El punt final de la línia estarà definit per la longitud de la línia i el seu angle, que
introduirem tornant a polsar la tecla CTRL i omplint amb les dades de la figura
1.29.
Fi g ura 1 .2 9 . Introducció
de l’angle i longitud d’una línia
Per continuar el dibuix cal continuar polsant CTRL i introduir l’angle 90 graus
i longitud 277 mm (297 mm - 10 mm - 10mm) per dibuixar la línia vertical del
marge esquerre. Després, CTRL, i l’angle serà 180 graus i longitud 390 per la
línia horitzontal superior. I per tancar les línies dels marges ho farem d’una altra
manera. En aquest cas seleccionem la icona Diseño On/off o polsarem la tecla F
i a continuació aproparem el punter al punt final de línia desitjat, on veurem un
petit quadradet que ens indica un punt final de línia (vegeu la figura 1.30). Només
caldrà clicar amb el botó esquerre del ratolí per dibuixar la línia al punt seleccionat;
per sortir de la comanda de línia podem polsar ESC o clicar el botó dret del ratolí.
Fi g ura 1 . 3 0 . Indicació del

punt final de línia
Un cop hem dibuixat els marges començarem a dibuixar les línies del caixetí amb
les cotes o dimensions que s’indiquen a la figura 1.31:
Figu ra 1. 31 . Mides del caixetí proposat
El pas següent serà introduir el text al caixetí, de manera que s’ompli automàtica-
ment amb els camps de la informació de la pàgina o la informació del projecte.
Per fer això crearem un text nou amb la icona corresponent o fent clic al menú
Texto - Nuevo o CTRL+T, i omplirem la finestra emergent amb les dades, d’acord
amb la figura 1.32. Després col·locarem el text a la zona del caixetí indicada.
Fig u ra 1 . 3 2. Nou text
Per posar el text ‘JORDI SEGURA’ al caixetí heu de crear un text nou però
seleccionant com Atributo del text, ‘Cliente’, enlloc de ‘texto normal’ (vegeu la
figura 1.33). D’aquesta manera si es modifica el nom del client a les propietats del
projecte, automàticament es modificarà el caixetí.
Fig u ra 1 . 33 . Atributs del

text
Un cop heu posat el text al caixetí podeu fer-hi doble clic amb el ratolí i s’obriran les
propietats de l’element seleccionat per poder-hi canviar el camp Color de pluma
a blau.
Els atributs del text són molt variats i útils i es refereixen a característiques del
projecte, de la pàgina o dels components i connexions, o bé, si no té cap atribut,
indicarem que es tracta d’un text normal.
Per omplir la resta del caixetí haureu de fer el mateix, però variant els atributs de
Es pot fer servir CTRL+C cada text en funció del significat del camp.
(copiar) i CTRL+V
(enganxar) per copiar el text
al caixetí i després
modificar-lo amb Texto -
A la taula 1.5 podeu veure un exemple dels atributs definits per a cada camp del
Edición o CTRL+R. caixetí.
Taul a 1. 5. Atribut del camp
Camp: Atribut del camp:

(sense atribut o text normal)
Client: Proyecto - Cliente
Emplaçament: Proyecto - Dirección1
Proyecto - Código Postal
Ciutat: Proyecto - Ciudad
Instal·lador autoritzat: Contenido - Creado por
Projecte: Proyecto - Nombre del proyecto

Proyecto - Número del proyecto
Títol: Contenido - Primer título de hoja

Contenido - Segundo título de hoja
Notes: Contenido - Tercer título de hoja
Escala: Contenido - Escala
Pàgina: Contenido - Página
Total Pàg.: Contenido - Total páginas
Per inserir el logo d’empresa o qualsevol altra imatge heu d’anar al menú
Si voleu que l’arxiu del
projecte no ocupi molt desplegable Edición - Insertar imagen i amb el ratolí fer un requadre a la casella
d’espai és recomanable
importar el logo com a gràfic del caixetí on s’ubicarà. Després seleccioneu la imatge, que ha d’estar en format
vectorial. Això es pot fer
amb Autocad (DXF o DWG).
JPG, BMP o PCX, i accepteu.
Un cop heu acabat d’editar tot el caixetí hem d’aprendre a guardar-lo com a
caixetí, perquè el programa detecti que té camps de text amb atributs. Haureu de
seleccionar tots els element que conformen el caixetí i després clicar el botó dret
del ratolí i seleccionar l’opció Agrupar selección. Automàticament s’obrirà una
finestra on haureu de seleccionar Cajetín i acceptar. D’aquesta manera ja tenim
guardat el caixetí sencer com un bloc independent. Podeu comprovar-ho si feu
doble clic sobre el caixetí; s’obriran les propietats del bloc del caixetí, on podreu
La plantilla de pàgina es
editar els seus camps tal com indica la figura 1.34.
guarda amb extensió TDW a
la carpeta Templates.
En cas que hàgiu de modificar el caixetí haureu de seleccionar Desagrupar caixetí,
modificar-lo i tornar a agrupar-lo.
L’últim pas serà guardar la pàgina com una plantilla de pàgina per a un ús futur.
Simplement aneu a Archivo - Guardar como - Plantilla de página i li doneu un
nom significatiu, com A3horitz_caixetiIOC.tdw.
Ara ja teniu la plantilla per sempre i la podreu obrir fent Archivo - Abrir - Plantilla
de página des de qualsevol dels mòduls del programa. També podeu guardar tres
plantilles amb la configuració de les propietats desitjades per a cada mòdul.
F igur a 1. 34 . Propietats del caixetí creat
1.5 Símbols
El programa incorpora unes llibreries amb la simbologia normalitzada, segons

les normes EN-60617 i EN-61346-2, que es guarden a les carpetes indicades a
Parámetros del sistema, per defecte es trobaran a \See Elec\Symbols\. Els símbols es guarden en
una base de dades amb
format Microsoft Access i
Per accedir a les llibreries que contenen els símbols ho farem a través de la pestanya amb l’extensió d’arxiu CPS.
Símbolos de l’administrador de símbols, tal com es mostra a la figura 1.35. Com

podeu veure apareixerà una imatge i una descripció del símbol seleccionat.
Fig ur a 1 . 3 5. Administrador de la simbo-

logia
Podeu observar la quantitat de símbols que inclou el programa ordenats per carpe-
tes, cosa que ens facilitarà accedir-hi ràpidament. Hi ha carpetes per esquemes
d’automatismes, neumàtica, instal·lacions d’interior, layout d’armari, etc. A
més, els símbols estan ordenats per directoris dins de cada categoria, com ara
interruptors, actuadors, preses de corrent, cablejat, interruptors magnetotèrmics,
etc.
A la figura 1.36 podeu veure una manera fàcil de trobar un símbol fent una
cerca gràfica. Simplement haureu de seleccionar la carpeta de què voleu veure
el contingut, clicar el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Vista gráfica. Amb
els botons Adelante i Atrás podeu anar veient la resta de símbols de la carpeta en
qüestió.
F i g ura 1 . 3 6. Vista gràfica de la simbologia
Els símbols de See Elec

estan creats amb reixeta de
5 mm per facilitar la
connexió dels cables entre
els components.
Per inserir un símbol només l’heu de seleccionar amb el botó esquerre del ratolí i
el podreu col·locar a l’àrea de dibuix. Fixeu-vos que el símbol apareixerà amb una
escala reduïda o ampliada, segons estigui configurat el camp Escala de símbolo
en les propietats de la pàgina. Recordeu que l’escala del símbol s’aplica respecte
de l’escala del dibuix del símbol original.
Per veure les propietats del símbol podem fer doble clic damunt seu o bé a través
del menú Texto - Editar componente.
1.5.1 Creació de símbols nous
Tot i que tenim molts símbols a les llibreries de See Elec, ens interessarà saber
crear-ne de nous, organitzar-los correctament i saber editar-los posteriorment per
fer alguna modificació.
És important tenir en compte que els símbols nous s’han de guardar a la llibreria
En la secció “Annexos” Mis símbolos, ja que és l´únic arxiu on no es perdran i els tindrem localitzats.
un vídeo de com es crea Podem crear subcarpetes per tenir-los correctament organitzats fent clic amb el
un símbol nou. botó dret i seleccionant Crear nuevo directorio.
Els elements dels símbols s’han de definir i agrupar per tal que el símbol funcioni
correctament. Es pot començar a partir d’un símbol ja existent o bé el podem crear
completament nou amb les eines de dibuix.
Els passos que s’han de seguir per definir un símbol nou són els següents:
• Fem el dibuix del símbol fent servir línies, cercles, etc. Es recomana tenir
l’opció Escala del símbolo a 1 i la reixeta a 5 mm o 1 mm per tenir més
precisió en dibuixar.
• Després s’insereix el text del símbol, principalment el nom o codi de lletra

segons la norma internacional IEC-61346. L’atribut del text haurà de ser
Componente - Nombre.
• Després s’insereixen les connexions del símbol fent coincidir el punt de

connexió amb el punt del gràfic. Per facilitar el cablatge posterior entre
els components d’un esquema és important fer coincidir aquests punts de
connexió en els punts de la reixeta a 5 mm. A més, es pot afegir un text a la
connexió posant l’atribut Conexión - Texto de conexión.
• Per finalitzar s’agrupen els elements del símbol amb Agrupar selección.
• S’arrossega el símbol a la subcarpeta creada dins de Mis símbolos.

Les parts d’un esquema de
circuit que s’utilitzen més es
poden guardar con un grup
Per practicar la creació d’un símbol ho farem partint d’un de ja existent, el a la llibreria de símbols.
modificarem i el guardarem com un símbol nou:
• Obre el símbol Magnetotérmico general que trobaràs a la carpeta Símbolos

unifilar - Magnetotérmicos (vegeu la figura 1.37), en una pàgina d’esquema
elèctric amb escala de pàgina i escala del símbol igual a 1. Practicarem
fent un símbol multifilar, en concret un interruptor magnetotèrmic de tall
omnipolar Fase+Neutre.
Figu r a 1 . 3 7. Símbol ’Interruptor

magnetotèrmic general’
• Primerament seleccionem el símbol i el desagrupem en elements gràfics

mitjançant el botó dret Desagrupar selección.
• Ara ja podem modificar-lo gràficament, hi afegim una línia que simbolitzi

un altre interruptor per al cable de Neutre a una distància de 5 mm, tal com
es mostra a la figura 1.38. Feu servir les opcions de dibuix seleccionant
les parts del dibuix que hàgiu de copiar (CTRL+C) i enganxar (CTRL+V).
Recordeu que podeu fer servir la tecla Majúscules per seleccionar més d’un
element gràfic.
F ig ur a 1. 3 8 . Nou símbol creat
• Un cop fetes les línies gràfiques que defineixen el símbol hem de posar el
text del nom del component que representa (F). Per fer això heu de crear un
nou text (CTRL+T) amb l’atribut de text Componente - Nom.
Símbols multifilars
A la carpeta de simbologia
EN-61346-ES trobareu els • Després afegireu el text a les connexions del component, que han de
símbols multifilars ordenats en
subcarpetes. Observeu que tots coincidir amb el punt gràfic de connexió. Observeu que les lletres de les
estan fets sobre reixeta de 5 mm,
de manera que les connexions connexions estan inclinades 90 graus. L’atribut del text en aquest cas serà
entre els components sigui més
senzilla fent servir la barra Conexión - Texto de conexión.
d’eines elèctrica.
• Addicionalment aquest component tindrà més informació, com el corrent
nominal del magnototèrmic ‘40A’ i el nombre de pols ‘2’ separats per un
text normal amb la lletra de multiplicar ‘x’. També posarem un text amb
atribut Componente - funcionamiento, on indicarem que es tracta d’una PIA.
• Després haureu de seleccionar tots els elements del símbol i amb el botó dret
seleccionar Agrupar selección. Llavors indicareu a la finestra emergent el
tipus de component seleccionant Componente normal i acceptareu.
• Per comprovar el funcionament correcte del símbol podeu fer-hi doble clic
per editar els camps creats, com es mostra a la figura 1.39.
F igu ra 1 .3 9 . Propietats del símbol creat

• Finalment podeu crear unes subcarpetes a Mis símbolos, on arrossegareu el

símbol creat i hi posareu el nom desitjat. En aquest cas el nom podria ser
‘interruptor magnetotèrmic bipolar F+N’.
Cada cop que afegiu aquest símbol a l’àrea de dibuix s’incrementarà el nom (F1,F2,
etc.) i podreu editar-ne les propietats fent-hi doble clic.
Podeu crear-vos una bona base de dades de símbols propis i ordenats a partir de
símbols existents, com es mostra a la figura 1.40.
Fig ur a 1. 4 0 . Exemple d’organització dels símbols creats
1.6 Representació de circuits elèctrics bàsics amb See Elec
Per representar qualsevol circuit elèctric, hi ha diverses possibilitats, però n’hi

ha dues d’imprescindibles per poder tenir clares totes les característiques de la
instal·lació real, l’esquema multifilar i l’unifilar.
Si la instal·lació és senzilla, l’instal·lador elèctric només farà servir l’esquema

unifilar, però si l’esquema elèctric és més complicat, l’esquema multifilar ens serà
molt útil per no equivocar-nos en la realització de la instal·lació.
Per començar posant en pràctica la realització d’aquests esquemes amb el progra-

ma See Elec, és millor fer-ho primer amb un circuit bàsic d’un habitatge, com és
la instal·lació d’un punt de llum.
Fent servir els símbols de la
carpeta Grupos es pot fer
El punt de llum és el circuit més senzill i bàsic, i consisteix a donar il·luminació un esquema més
ràpidament. Observeu el
a un habitatge des d’un punt d’actuació. Es troba a la majoria d’entrades vídeo que teniu als
“Annexos” d’aquesta unitat.
d’habitacions petites d’una casa.
1.6.1 Elaboració d’un esquema multifilar
Primerament haureu de treballar sobre una pàgina d’esquema de circuit fent servir
una plantilla configurada amb les dimensions i propietats desitjades. Normalment
utilitzareu una pàgina en format A3 horitzontal amb el caixetí i marges desitjats.
El pas següent és configurar la reixeta a 5 mm, de manera que haurem de col·locar

els símbols sobre aquesta reixeta per facilitar les connexions entre ells i que tot
quedi correctament alineat, tal com mostra la figura 1.41.
Barra elèctrica: aquests botons ens
permetran dibuixar els potencials
Fase, Neutre i Protecció i unir els
F ig ura 1 .4 1 .Col·locació dels símbols
components amb connexions dels components amb reixeta 5 mm
elèctriques.
A la barra d’eines elèctrica trobareu la icona Potencial en posición libre, que

ens servirà per començar a dibuixar les tres línies de fase, neutre i terra, que
anomenarem L1, N i PE, haureu de fer clic amb el botó dret del ratolí per acabar
Mida dels símbols
de dibuixar la línia.
Per fer els símbols més grans o
més petits hem de tenir en
compte l’opció Escalado de A continuació anirem a buscar els símbols multifilars a les llibreries de símbols
símbolo en les propietats de
pàgina. També ho podrem multifilars, com EN-61346-ES, o a Mis símbolos, i els arrossegarem a la pantalla.
redimensionar amb el botó
Escalar selección. Si no tenim algun símbol en concret sempre podrem treure’n un que s’hi assembli,
crear un símbol nou a partir d’aquest i guardar-lo a Mis símbolos per a la propera
vegada.
Un cop tinguem els components a la pantalla haurem de fer doble clic sobre
cadascun d’ells per configurar-ne el nom i les propietats, sempre fent servir el
codi de lletra normalitzat, tal com es mostra a la figura.
El pas següent serà connectar els components entre ells fent servir el botó Dibujar
conexión unifilar o prement CTRL+1. Per fer això és important tenir activada
l’opció Diseño on/off, que detecta el punt final de línia, de manera que ens
assegurem que el cable connecta realment els dos símbols.
Per acabar, podem enumerar els cables fent servir l’opció Funciones - Hilos -
Numeración de hilos i fent clic al botó Renumerar. Observareu com el programa
numera automàticament tots els fils en funció del potencial elèctric i si algun no
s’ha numerat indicarà que no s’ha connectat correctament. El resultat final de
l’esquema elèctric es mostra a la figura 1.42.
Fig ur a 1. 4 2 . Representació de l’esque-

ma multifilar amb reixeta 5 mm
1.6.2 Elaboració d’un esquema unifilar en planta
La representació unifilar (figura 1.43) és un tipus de representació que s’encarrega

de mostrar, bàsicament, la ubicació dels diferents elements que s’utilitzaran en els
circuits elèctrics. És el tipus de representació en què, per exemple, es pot fer una
valoració de la quantitat de cable que requereix cada circuit.
F igu ra 1 . 43 . Exemple de representació unifilar desenvolupat d’un punt

de llum a una habitació
Per poder treballar l’esquema unifilar, heu de fer-ho en una pàgina del mòdul
d’instal·lació domèstica, per tal de poder veure les opcions de menú Edificio i
Cable, i les dues barres d’eines per a murs, portes i finestres. No us oblideu
de configurar les Propiedades de página, com l’amplada de murs, la separació
del símbol al mur, l’espai entre símbols, l’alçada del símbol i l’alçada dels
cables. És important escollir l’escala correcta en funció de la mida de l’habitatge
(normalment 1:50) i la reixeta adequada (normalment 1 mm).
Podem diferenciar dos tipus d’esquemes unifilars relacionats amb dues formes de
treballar amb See Elec:
• Unifilar simplificat: ens indica la situació dels punts d’utilització i el circuit

a què corresponen. Els punts d’enllumenat i els mecanismes d’accionament
s’han d’unir amb corbes, normalment discontínues. El programa See Elec
disposa de l’opció per traçar els cables accedint al menú Cable-Curva
Spline.
• Unifilar desenvolupat: aquí s’indica amb més detall la instal·lació del

recorregut dels diferents circuits amb les caixes de connexió i el nombre de
conductors emprats. Amb aquesta opció el programa See Elec ens permet
definir l’alçada de cada línia i l’alçada dels mecanismes, de manera que
el programa calcula automàticament la longitud de cable necessari. S’hi
accedeix a través del menú Cable - Línea.
Normalment es treballa amb
capes de diferents colors i
estils de línia com MURS, Per realitzar aquests esquemes hem de seguir el següent procediment:
PORTES, FINESTRES, etc.
• Dibuixarem els murs amb el gruix desitjat i amb la forma geomètrica

aproximada fent Edificios - Muros - Crear. Després ho podem ajustar amb
la icona Edificios - Muros - Mover. Una altra manera de treballar és prement

la barra d’espai quan creem cada mur i posant la longitud i l’angle desitjat,
tal com indica la figura 1.44.
F ig ur a 1. 44 . Creació de murs
• A continuació, sobre els murs crearem les portes i les finestres amb les
opcions Edificio - Puerta - Crear i Edificio - Ventana - Crear. Amb la
barra d’espai anirem girant les portes a la posició desitjada. L’amplada de
la porta l’hem fet a 800 mm i la finestra centrada, amb 900 mm d’amplada,
tal com mostra la figura 1.45.
Fig ur a 1 . 45 . Murs amb finestra i porta
Amb el dibuix fet podem modificar les dimensions en temps real amb les icones
Mover i Dimensión i clicant sobre l’element de què volem modificar la longitud.
• El pas següent consistirà a col·locar els símbols dels mecanismes sobre la

reixeta. Per fer això anirem a la carpeta de llibreries que es diu Instal·lació
domèstica i buscarem el símbol desitjat. En aquest cas els símbols són Caja,
Interruptor unipolar i Lámpara. Observeu com en apropar el símbol al mur
aquest es gira de manera automàtica a la posició adequada i es respecten les
distàncies definides a Propiedades de página.
Podeu visualitzar el punt de connexió del símbol activant al menú Ver - Punto de
enganche. A més, fent doble clic sobre cada símbol podeu posar-hi el nom amb
el codi de lletra corresponent (E1, S1 i la caixa X1) i, opcionalment, modificar
l’alçada a què es troba el mecanisme.
• Ara només quedarà connectar els mecanismes per fer l’esquema unifilar
desenvolupat. Farem clic a Cable - Línea i clic a cadascun dels mecanismes
que hi van connectats. Automàticament es crearà la connexió i dibuixarem
el cable fent horitzontals i verticals. Per finalitzar l’edició clicarem amb el
botó dret del ratolí. Fent doble clic posarem el nom als cables multiconduc-
tors W1 i W2.
Les línies transversals que indiquen el nombre de conductors les podem fer amb
l’opció d’edició de línia, tal com indica la figura 1.46.
F igu ra 1 .4 6 . Esquema unifilar amb See Elec
Un avantatge de dibuixar amb ordinador és que podem fer més fàcilment el càlcul
dels metres de cable o de canalització necessaris, o bé podem determinar de
manera més àgil el punt d’utilització més llunyà del quadre per a cada circuit.
Si cliqueu sobre un cable, per exemple W1, veureu la longitud total d’aquest cable
multiconductor entre els dos components, es tenen en compte les alçades definides
a Propiedades de pàgina, com l’alçada del cable i l’alçada del símbol sobre el terra
Fi gura 1 .47 . Càlcul de la longitud dels cables
Prement la tecla CTRL i fent doble clic amb el ratolí sobre el cable W1 podem
definir la quantitat de conductors unipolars que incorpora, amb la seva secció,
color i tipus de cable (L1, N, PE) (vegeu la figura 1.48). Tot i que no és necessari,
si es defineix aquesta informació per a cada cable, el programa elabora llistes i
taules de dades de multiconductors i senyals, etc.
Fi g ura 1 .48 . Definició dels conductors del cable multiconductor W1
• Si es vol fer l’esquema unifilar simplificat hem de fer clic a Cable - Curvas
Spline i connectar els dos símbols, làmpada i interruptor, fent una corba, tal
com mostra la figura 1.49. Li podem donar el nom W1 i, si volem, també
podem definir els senyals o conductors que incorpora.
F igu ra 1 .4 9 . Esquema unifilar simplificat

2. Fulls de càlcul per al dimensionament d’instal·lacions, valoració i

facturació
LibreOffice és un paquet ofimàtic lliure amb el qual podem crear documents

dinàmics, analitzar dades, dissenyar agradables presentacions, produir dibuixos
espectaculars i moltes altres coses. Està disponible en català i moltes altres
llengües per a Windows, Linux i Mac. És compatible amb molts formats ofimàtics,
entre els quals hi ha els del Microsoft Office i és utilitzat normalment tant en
entorns domèstics com en entorns acadèmics i empresarials.
LibreOffice inclou els mòduls següents:
• Writer, el processador de textos, és una potent eina per crear documents

professionals, informes, butlletins de notícies i prospectes.
• Calc, el gestor de fulls de càlcul, és un gestor complet de fulls de càlcul amb

una presentació agradable de les dades. Calcula, analitza i visualitza les
vostres dades d’una manera ràpida i fàcil. En aquesta unitat s’explicarà com
es pot emprar aquest software per generar el pressupost, el dimensionament
i la valoració d’una instal·lació elèctrica.
• Impress, per a presentacions, és el camí més ràpid i potent per crear

presentacions multimèdia efectives.
• Draw, el programa de dibuix, permet realitzar tota mena de gràfics, des de

diagrames senzills fins a dibuixos en 3D i efectes especials.
• Base, un mòdul de base de dades, és capaç de crear aplicacions de bases de

dades.
• Math permet treballar amb fórmules matemàtiques que podem inserir en la

resta de programes del paquet (com el Writer o l’Impress).
• Correcció de català, la versió de Windows de LibreOffice.org duu de sèrie

un corrector ortogràfic de català disponible en tots els programes del paquet.
Per a la versió de Mac, heu d’instal·lar el corrector de català, ja que no està
inclòs de sèrie.
Com s’ha comentat, en aquesta unitat utilitzarem únicament el programa Calc. Per
aconseguir-lo s’ha de baixar tot el paquet LibreOffice (de distribució lliure) sencer
des de la pàgina web http://es.libreoffice.org/.
F i g ura 2 . 1 . Lloc web de LibreOffice
Un cop a la pàgina web citada, i tal com apareix a la figura 2.1, s’ha de fer clic a
Descargar LibreOffice, i després heu de seleccionar el sistema operatiu que teniu al
vostre ordinador (Windows, Linux o Mac) i a continuació podreu triar-ne l’idioma.
F i g ura 2 . 2 . Anomena i desa LibreOffice
En funció de la versió i del sistema operatiu que tingueu i del navegador que esteu
utilitzant, us sortirà una pantalla similar a la de la figura 2.2. Feu clic a Desa. Un
cop el tingueu baixat al vostre ordinador, aneu a la carpeta on l’heu desat, i feu-hi
doble clic.
Es descomprimeix el fitxer, i us dóna la benvinguda a l’auxiliar de la instal·lació,

figura 2.3. S’ha de fer clic a Següent, i instal·lar.
F i g ura 2 . 3 . Auxiliar instal·lació LibreOffice
Icona de l’executable de LibreOffice

Un cop hagi acabat tota la instal·lació, en el nostre llistat de programes per utilitzar
ens apareix una carpeta amb el nom de l’Open i a dins el programa que utilitzarem:
Calc.
Totes les imatges que han aparegut i les que apareixeran en aquesta unitat són de
la versió 3.5; per tant, poden variar en funció de la versió que empreu.
2.1 Dades bàsiques
Un cop dins del programa l’aspecte general de Calc és com el que es mostra a la
figura 2.4.
Fi g ura 2 .4. Finestra de CALC
Elements que s’utilitzen dins de Calc:
• Llibre: l’arxiu que Open Office crea. Té l’extensió *. ods.
• Full de càlcul: cada un dels fulls que componen un llibre. A la foto hi ha

tres fulls de càlcul. Dins d’un llibre es poden afegir o treure fulls de càlcul.
• Cel·la: intersecció entre una columna i una fila. Un full de càlcul està format
per cel·les, que es defineixen per la fila i columna. Així, la cel·la B3 és a la
columna B i fila 3.
• Cel·la activa: cel·la on està posicionat el cursor.
• Rang: conjunt de cel·les que s’utilitzen per fer una determinada funció.
• Valors constants: dades que s’introdueixen directament en una cel·la. Pot

ser un nombre, una data o una hora, o un text, i sempre valen el mateix.
• Fórmules: seqüència formada per valors constants, referències a altres

cel·les, noms, funcions o operadors.
Cada cel·la conté una fórmula de càlcul, un text (de qualsevol mida) o un valor
constant.
En la vora inferior de la finestra del full de càlcul hi ha els elements de control

amb els quals es pot canviar d’un full a un altre. El primer que veureu en un nou
full de càlcul seran tres fulls, cadascun d’ells amb el nom FullX (X va de l’1 al 3).
Per tant, hipodeu inserir altres fulls:
• Seleccioneu en el menú principal l’opció Inserir i Full de càlcul, apareixerà

Dintre d’un llibre de Càlcul hi ha
diversos fulls de càlcul
un diàleg en el qual podreu escriure el nom per al nou full o fulls.
• Definiu les propietats del full i cliqueu D’acord.
• Una altra forma per inserir és fer clic amb el botó dret sobre el nom d’un full
i després seleccionar l’opció Inserir. Allà podreu seleccionar la ubicació del
nou full o fulls.
De la manera següent canviareu el nom d’un full:
• Feu clic amb el botó dret sobre el nom del full que voleu canviar, per exemple
Full 1.
• Trieu l’opció Canviar nom, i apareixerà un diàleg en el qual podreu escriure

el nom nou.
• Escriviu el nom nou del full i cliqueu D’acord.
Tingueu en compte que el nom d’un full no depèn del nom del document que
es dóna el primer cop que es guarda el document com a arxiu. El document
pot contenir fins a 256 fulls, cadascun d’ells amb diferent nom. No tingueu la
temptació de guardar tots els fulls en un sol document: com més fulls hi hagi, més
augmentarà el temps de càrrega i, per tant, la gestió de fulls en arxius individuals
és sovint molt més fàcil.
Per obrir un full de càlcul que estigui en l’espai de treball de l’usuari, heu d’anar
al menú Fitxer - Obrir, o bé des del botó Obrir arxiu de la barra d’eines, o heu
d’utilitzar la combinació de tecles CTRL + O. Amb això s’obre el quadre de diàleg
Obre.
Per desar un full de càlcul a què se li han fet modificacions, heu de seleccionar
Desa a la barra d’eines o des del menú Arxiu. Per utilitzar un nom o ubicació
diferent, heu de seleccionar l’opció Anomena i desa.
Per defecte, OpenOffice Calc ajusta l’alçada de la fila al contingut de la fila mateixa.
En canvi, l’amplada de la columna es manté fixa, i si el contingut no cap en la
cel·la, envairà la cel·la contigua sempre que estigui buida; en cas contrari, les
dades quedaran ocultes.
Per canviar la mida d’una fila o columna, s’ha d’acostar el cursor fins al marge
dret, a la zona en què apareix la numeració de les files, o bé al marge superior,
on apareixen les lletres que designen les columnes, per canviar l’amplada d’una
columna. A continuació situeu el cursor en la unió de dues files o dues columnes
fins que canviï d’aparença, per adoptar la d’una fletxa doble. Després premeu
sense deixar anar el botó del ratolí i arrossegueu-lo fins a l’alçada de fila o amplada
de columna que vulgueu.
Si coneixeu el valor exacte de l’alçada de la fila o l’amplada de la columna, en el

menú Format, seleccioneu l’opció Fila o columna com apareix a la figura 2.5, i en
el següent menú desplegable Alçada ... o Amplada ... Després d’això apareixerà
un quadre de diàleg que demana el valor de l’alçada de la fila o l’amplada de la
columna, segons correspongui.
Fig ur a 2 . 5. Modificar alçada o amplada
Una forma eficaç de tenir totes les files i columnes a l’amplada adequada és
escriure el contingut que calgui en cadascuna. Un cop la informació està dins
de les cel·les se seleccionen totes les cel·les fent clic a l’espai que hi ha entre la
columna A i la fila 1 (l’inici de la graella). Totes les cel·les estan seleccionades
i per tant queden en color blau clar. Després s’ha d’anar al menú Format - Fila -
Alçada òptima, o a Columna - Amplada òptima, i de forma automàtica es modifica
l’alçada o amplada de la fila o columna en el text que s’ha escrit a dins (per defecte
deixa un marge de 0,2 cm que es pot modificar).
2.2 Gestió de les cel·les
Cada cel·la de la taula pot contenir text, nombres, dates o fórmules. Els continguts
d’una cel·la es poden determinar o modificar de manera senzilla, i també es poden
tornar a calcular constantment les fórmules amb dades actuals.
Per modificar el contingut d’una cel·la, és possible fer alguna de les operacions
següents:
• Seleccionar la cel·la amb el ratolí i simplement escriure.
• Seleccionar la cel·la i fer doble clic de ratolí.
• Seleccionar la cel·la i a continuació prémer la tecla F2.
En fer alguna d’aquestes operacions, és possible editar el contingut de la cel·la.

Amb les tecles de direcció us podeu desplaçar pel contingut de la cel·la o bé situar-
vos en qualsevol lloc amb un clic de ratolí. Una vegada fetes les correccions,
premeu la tecla Enter. El contingut de la cel·la quedarà modificat.
Per eliminar el contingut complet d’una cel·la o més d’una, un cop seleccionada,
premeu la tecla Supr o Delete, després d’això s’eliminarà el contingut de la cel·la.
Es pot seleccionar el tipus de contingut d’una cel·la. Se selecciona una cel·la

amb el ratolí, i amb el botó dret se selecciona Formata les cel·les. A la primera
pestanya es tria el tipus de contingut de la cel·la: un nombre (es pot triar el nombre
de decimals), una data, un percentatge, text, etc. En les pestanyes següents es pot
seleccionar el tipus de lletra, els efectes, l’alineació, les vores i les fonts (vegeu la
Desplegable que apareix quan es
figura 2.6).
clica amb el botó dret en tenir
seleccionada una cel·la
F igu ra 2 .6 . Menú format a les cel·les
En els programes d’edició de text (programes tipus Word o Writer) ve per defecte
una configuració d’una pàgina (normalment tipus A4), amb què, en el cas de voler
imprimir-la, és visualment molt fàcil de veure el resultat final. Els programes
basats en fulls de càlcul no incorporen aquesta definició inicial, ja que molts
fulls de càlcul no tenen com a objectiu final la impressió, sinó el càlcul de
diferents partides. Així doncs, en el cas de voler imprimir una taula feta amb
Calc, cal definir inicialment l’àrea d’impressió, és a dir, quines cel·les volem
imprimir. Les cel·les del full que no formen part de l’àrea d’impressió definida
no s’imprimiran ni s’exportaran. Els fulls que no tinguin una àrea d’impressió

definida no s’imprimiran ni s’exportaran.
Aquesta definició es fa de la manera següent: l’àrea d’impressió es defineix com

un rectangle on s’han de marcar dues cantonades oposades. Feu clic amb el botó
dret del ratolí en una cel·la i, sense aixecar el dit, moveu el ratolí fins a la cantonada
oposada del que voleu imprimir, i deixeu de seleccionar. Podeu observar que les
cel·les seleccionades es marquen amb color blau. En el menú Format - Àrees
d’Impressió, seleccioneu Defineix. En aquest moment, ja teniu seleccionada la
zona que voleu imprimir. Per comprovar-ho, aneu a Fitxer - Previsualització
de la pàgina, i observeu que només apareixen les cel·les que hi ha dins l’àrea
seleccionada.
Fig ur a 2 . 7. Definició de l’area d’impresió
De la mateixa manera com es veu a la figura 2.7, es pot suprimir l’àrea d’impressió
o editar-la.
Dins de la configuració del full de càlcul, i un cop definida l’àrea d’impressió, és

possible que quan anem a veure la previsualització apareguin més pàgines d’am-
Botó Formata la pàgina a la
plada i/o alçada de les que desitgem. Per aconseguir tenir en el full imprès totes les previsualització de la pàgina
cel·les que volem, ho podem fer ajustant l’alçada/amplada de les cel·les (files i/o
columnes) o bé per mijtà de l’opció Formatar la pàgina que hi ha a visualització
prèvia. En aquesta pantalla apareixen diverses opcions de configuració del full
(marges, capçaleres, peus de pàgines, etc.). I en l’última pestanya anomenada
Full, com apareix a la figura 2.8, ens demana que especifiquem el nombre de fulls
que volem imprimir, hi diem, per exemple, “1” , i en el desplegable Ajust de l’àrea
d’impressió al nombre de pàgines es modifica la grandària de l’àrea d’impressió

perquè càpiga en un full.
F igu ra 2 .8 . Estil de la pàgina
F igu ra 2 .9 . Aliniar la taula al centre de la pàgina
Ja per acabar de configurar la impressió d’una taula, en el mateix quadre de

diàleg (Fitxer - Previsualització de la pàgina - Formatar la pàgina) i en la segona
pestanya Pàgina apareix l’opció d’alinear la taula horitzontalment i verticalment,
perquè d’aquesta manera surti la taula centrada en el full imprès. S’han de clicar
les opcions que apareixen a la figura 2.9.
2.3 Creació d’una taula
La millor manera d’aprendre a emprar un programa informàtic és utilitzant-lo. Per

això mateix, a continuació es farà la taula de la figura 2.10:
Fig ur a 2 . 1 0. Taula d’exemple
Primer s’ha d’obrir el Calc, i sobre un full de càlcul s’han d’escriure els encapçala-
ments de cada columna, i sota l’encapçalament, els valors que volem escriure. A
l’última fila escrivim ‘TOTAL M2 ’, però no escrivim el total de metres quadrats.
L’aspecte general que hauria de tenir seria el de la figura 2.11.
Fig ur a 2 . 11 . Aspecte inicial de la taula a

Calc
La informació que tenim ara al full de càlcul és correcte, però li hem de donar el
format adequat per poder-la imprimir i fer-ne una visualització correcta, i faltaria
calcular el total de metres quadrats.
Fig ur a 2 . 1 2. Aspecte general de la taula
Format: La cel·la Total M2 , com que és un resum i no aplica la planta on està ha

d’ocupar dues columnes; per tant, es pot seleccionar aquesta cel·la i la següent,
anar a Format - Fusiona cel·les i ja tenim una única cel·la. També es podria fer
clic a la icona de la barra d’eines Fusiona cel·les.
Botó Fusiona cel·les
L’aspecte general de com seria la taula és el de la figura 2.12.
Com s’ha comentat, per introduir un text en una cel·la s’ha de seleccionar la
cel·la amb el punter, fer clic i després afegir el text o els nombres que s’hagin
d’introduir. Però, a més, a les cel·les es pot introduir una fórmula, de manera que
la visualització en el full de càlcul sigui el resultat de la fórmula. A l’exemple, per
calcular el total de metres quadrats s’hauria de sumar 15 + 25 + 10 + 10. Però en
comptes de sumar a part i introduir a la cel·la el resultat, es pot introduir què vull
sumar, de manera que aparegui el resultat (en aquest cas 60). Consulteu la secció
“Annexos” del web del
mòdul, on hi ha diversos
Per introduir una fórmula en un full de càlcul s’ha de seleccionar la cel·la i materials d’ajuda sobre
l’OpenOffice i pàgines
començar a escriure amb un ’=’. Cada cop que en una cel·la comenci un text web de suport per
resoldre petits dubtes.
amb un ’=’ el programa interpreta que és una fórmula. Així doncs, seleccionem
la cel·la i escrivim ’=’, i després fem clic a la cel·la que volem sumar, a continuació
’+’, tot seguit a l’altra que volem sumar i després ’+’, i així successivament fins
que tinguem totes les cel·les que volem sumar. En acabar premem la tecla Enter
i apareix el resultat de la suma de les cel·les que volíem sumar. El resultat seria
similar al de la figura 2.13, en funció d’on estiguin les cel·les pot variar el D3 +
D4 + D5 + D6.
F ig ura 2 .1 3 . Treball amb fórmules
Com s’ha vist cada cel·la s’identifica amb la lletra de la columna i amb el número
de fila. D’aquesta manera, no s’ha sumat 10 + 10 + 25 + 15, sinó el contingut de
la cel·la dels metres quadrats del bany, de la cuina, del menjador i del dormitori.
Si ara es modifiquen els metres quadrats de cada habitació, també es modificarà
el total.
Ara la taula ha de tenir un aspecte similar al de la figura 2.14.
F ig u ra 2. 1 4 . Aspecte de la taula un cop

modificades les fórmules
Ja tenim la taula amb tota la informació que volíem. El que resta únicament és
donar-li format. Se selecciona la primera fila (l’encapçalament) i amb el botó
dret del ratolí es fa clic a Formata les cel·les, i després a la pestanya Fons. A
continuació se selecciona el color del fons que es vol. Al mateix quadre de diàleg
es pot escollir la pestanya Efectes de lletra i seleccionar el color del text (en aquest
cas seria de color blanc). Se segueixen els mateixos passos per canviar el color de
les quatre files del mig, i l’última fila es deixa com està. L’aspecte general de com
quedaria seria el de la figura 2.15.
F ig ura 2 .1 5 . Taula amb cel·les redecora-

des
S’ha d’alinear el text de cada cel·la al centre, per tal que tots els nombres i lletres
estiguin centrats, tant horitzontalment com verticalment. Per tant, se selecciona
tota la taula i es fa clic amb el botó dret, se selecciona l’opció Formata les cel·les i
a la pestanya Alineació se selecciona l’alineació centrada, tant en vertical com en
horitzontal, tal com mostra la figura 2.16.
F igur a 2. 16 . Menú d’aliniació
D’aquesta manera tots els textos i els nombres quedaran centrats (vegeu la figura
2.17).
Fig ur a 2 . 1 7. Cel·les amb l’aliniació modi-

ficada
L’única cosa que resta per acabar de donar format a la taula és afegir les vores de
les cel·les, per delimitar cada cel·la i cada fila i columna dins de la taula. Es torna
a seleccionar la taula, s’ha de fer clic amb el botó dret, seleccionar Formata les
cel·les i fer clic a la pestanya Vores.
Fi gu ra 2 . 1 8 . Menú de vores
En aquest quadre de diàleg es pot seleccionar el gruix de la línia, el color, etc. A

l’esquerra hi una icona, on hi ha l’arranjament de les línies, la icona diu Posa la
vora exterior i totes les vores interiors. Activant aquesta opció que es mostra a la
figura 2.18 la taula quedaria amb l’aspecte final de la figura 2.19.
F ig ura 2 .1 9 . Aspecte final de la taula
Amb la barra d’eines també es poden

posar vores.
Si el que es vol és imprimir la taula, s’ha de seleccionar la taula i anar a Format -

Àrees d’Impressió - Defineix. Per veure com quedaria la taula es pot anar a Fitxer
- Previsualització de la pàgina.
Fig u ra 2 . 2 0 . Vista prèvia d’impressió
Si no apareix la taula centrada o en una única pàgina, es pot anar a Formata

la pàgina i en la pestanya Pàgina activar les caselles d’alineació de la taula
horitzontal i vertical, i a la pestanya Full s’ha de seleccionar Redueix/Amplia la
còpia impresa.
L’objectiu és que quedi un full amb la taula de la figura 2.19. Podem veure una
vista prèvia d’impressió a la figura 2.20
EL programa Calc inclou una opció d’autoformat. Això significa que un cop tenim
la taula amb totes les dades, els nombres i les fórmules, la seleccionem, anem al
menú Format - Formatació automàtica, seleccionem el model que més ens agradi
i acceptem (vegeu la figura 2.21).
Fig ur a 2 . 2 1 . Accés al menú de formata-

ció automàtica
Sobre el resultat, sempre es poden fer canvis per acabar d’ajustar el format. Un
exemple de formatació automàtica per defecte es pot veure a la figura 2.22.
Fig ur a 2 . 2 2 . Mostra de format per defec-

te
2.4 Ús de fórmules
L’avantatge del Calc és la utilització de fórmules i que, a partir d’unes dades, es

calculen uns totals. A més, si un cop calculats, es modifica una dada inicial, el
Calc recalcula totes les altres dades.
Per introduir una fórmula, com ja s’ha comentat, s’ha de seleccionar una cel·la
i escriure ’=’ i, després, seleccionar la cel·la que es vol operar amb els signes
matemàtics que es volen emprar:
• Suma: +
• Resta: -
• Multiplicació: *
• Divisió: /
2.4.1 Funcions
A més de fórmules, es poden aplicar funcions més complicades. La forma

d’accedir-hi és seleccionar una cel·la i anar al menú Insereix funció. Una altra
forma és prémer el botó Auxiliar de funcions situat a sobre de la zona de treball.
D’aquesta manera ens apareix una finestra de diàleg amb les funcions disponibles
ordenades per temàtica: matemàtiques financeres, estadístiques, etc.
Botó auxiliar de funcions Com a exemple de l’ús d’una funció utilitzarem la taula de la figura 2.23.
F ig ura 2 .2 3 . Taula d’exemple
Es calcularà el total a la cel·la C6, amb la funció SUMA. Es selecciona la cel·la C6

i es fa clic a l’auxiliar de funcions. Se selecciona la funció SUMA del desplegable,
com es mostra a la figura 2.24.
F igu ra 2 .2 4 . Auxiliar de funcions amb la funció SUMA seleccionada

Es fa clic a Següent i en el quadre de diàleg Fórmula apareixen dos parèntesis.

Amb el ratolí s’ha de seleccionar el rang de cel·les que volem sumar. En aquest
cas, segons es pot veure a la figura 2.25, són les cel·les que van de la C2 a la C5.
Per seleccionar aquest rang de cel·les fem clic a la primera, i sense aixecar el dit
del botó del ratolí baixem el punter fins a l’última.
Fig u ra 2. 25 . Selecció de cel·les
Calc identifica que volem sumar quatre files i una columna, i ho marca com C2:C5.
Fem clic a D’acord i a continuació ja apareix el valor total desitjat. S’ha de
remarcar que no suma 15 + 25 + 10 + 10, sinó que suma el que hi hagi dins
de la cel·la C1 fins a la cel·la C5. Aquesta funció SUMA és molt útil per fer un
pressupost, ja que es pot calcular el total de les diverses partides, i si un cop fet es
modifica l’import d’una partida, la cel·la del total també modifica el total.
Per aplicar aquesta fórmula també es pot fer de la manera següent:
• Anant al símbol de sumatori de la barra d’eines i seleccionant després el

rang de cel·les que volem sumar. Símbol sumatori de la barra d’eines
• Escriure a la cel·la on volem que aparegui el total ’=suma’(i després

seleccionar el rang de cel·les que volem sumar i tancar el parèntesi).
2.4.2 Percentatges
Quan es fa un pressupost, s’ha de tenir en compte el percentatge que s’ha d’afegir

d’IVA. Per fer-ho amb el Calc, s’ha de seleccionar la cel·la on volem marcar el
percentatge d’IVA per aplicar, fer clic amb el botó dret, formatar les cel·les i a
la primera pestanya seleccionar Categoria - Percentatge. Ara si s’introdueix un
18, apareix que és un 18%. Per calcular el 18% de l’import total, només s’ha de
multiplicar la casella del total per la casella de l’IVA.
Fig ur a 2 . 2 6. Exemple càlcul IVA

Com es pot veure a la figura 2.26, la cel·la B7 s’ha definit del tipus percentatge.
La casella C7 és la multiplicació de l’import total (C6) pel percentatge que s’ha
d’aplicar (B7). Ara ja està calculat el percentatge de l’import. Si ara es modifica
qualsevol valor de la taula, Calc torna a recalcular el valor del percentatge.
Per conèixer el valor total més l’IVA s’haurien de sumar les cel·les C6 i C7.
2.4.3 Relació entre diferents fulls
Un llibre de Calc consta de diversos fulls de càlcul. Per canviar de full de càlcul a
la pantalla només s’ha de clicar en el full que es vol veure, a la part inferior de la
pantalla.
Visualització dels diversos fulls d’un

Si en un full de càlcul es vol incloure l’import calculat en un altre full de càlcul,
llibre
s’ha d’operar de la manera següent:
• Seleccionar la cel·la on es vol incloure la dada.
• Escriure ’=’, que indica que comença una fórmula.
• Moure el ratolí i seleccionar el full de càlcul on hi ha la dada que es vol

recuperar, seleccionar-la i fer clic a Intro.
• La fórmula que apareix dins la cel·la mostra el full i la cel·la d’on ve el valor,
com s’explica a continuació i es mostra en la figura 2.27.
Per exemple, a la cel·la B2 del full 2 es vol que aparegui l’import de la cel·la C6
del full 1. S’escriu ’=’ a la cel·la B2 del full 2, es fa clic per veure el full 1 i
se selecciona la cel·la C6. Un cop seleccionada es fa clic a Intro i ja tenim la
informació al full 2 (figura 2.27). Novament, si es fa qualsevol modificació a la
taula original, i es modifica el valor de la cel·la C6 del full 1, també es modificarà
el valor de la cel·la B2 del full 2.
F ig ura 2 . 2 7 . Exemple relació entre dife-
rents fulls
2.5 Fulls de càlcul per dimensionar una instal·lació
A la ITC-BT-25 apareix un llistat de requisits mínims per a l’electrificació dels

diferents espais dins d’un habitatge, en funció dels metres quadrats, del grau de
confort, etc. Per poder fer un pressupost sencer d’una instal·lació i del seguiment
del projecte, s’ha de portar el control del total d’elements que s’instal·laran.
Per poder fer-ho és recomanable tenir en una graella tots els elements que
s’instal·laran.
A partir dels plànols d’un habitatge, es pot emplenar la graella de la figura 2.28.
Fig u ra 2. 28 . Graella dimensionament instal·lació
En aquesta graella apareixen els circuits d’un habitatge relacionats amb els
diferents espais. Les cel·les s’han d’emplenar amb el mínim d’elements que
diu la ITC-BT-25 a cada estança, i al costat s’han d’escriure els elements que
s’instal·laran per confort.
Per exemple, en un menjador de 8 m2 , segons l’REBT, al circuit 1 hi ha d’anar un

punt de llum i un interruptor. Però, per confort, i segons el plànol, es podria posar
un punt de llum que es pugui encendre i apagar des de dos llocs (commutadors),
llavors el final seria un punt de llum i dos accionadors. Respecte dels elements del
circuit 2, segons la normativa, el mínim de preses de corrent són tres, però si per
confort o per distribució del menjador es considera convenient instal·lar-ne quatre,
es marcarà amb aquest nombre la cel·la final a la columna del circuit 2 (C2). El
resultat final es pot veure a la figura 2.29.
F igu r a 2. 2 9 . Exemple dimensionament menjador
A mode d’exemple explicatiu, en un bany de 10 m2 al circuit 1 hi haurà d’anar

un punt de llum i un interruptor, i al circuit 5, una presa de corrent. Si d’acord
amb la distribució del bany s’entén que és millor posar dos punts de llum amb un
interruptor cadascun, s’haurà d’incrementar fins a aquest valor la columna final.
El resultat final es pot veure a la figura 2.30.
F igu r a 2. 3 0 . Exemple dimensionament bany
Gràcies a aquesta graella es pot calcular el nombre total d’elements de cada circuit,
i controlar si s’han de repartir en més d’un circuit. Per exemple, si el nombre de
punts de llum de tot l’habitatge és superior a trenta, s’haurà d’afegir un altre circuit
de les mateixes característiques que el C1. Per tant, les cel·les que figuren a la fila
Total han d’incloure la suma de tota la columna.
Si l’habitatge té electrificació elevada, al full de càlcul Calc s’hauran d’afegir les

columnes que facin falta (C6, C7, C8, etc.) per tenir en compte tots els circuits de
l’habitatge.
2.6 Creació d’un pressupost d’un projecte. Amidaments
Un cop fets els plànols amb els esquemes elèctrics i el càlcul de tots els elements
finals que s’instal·laran a l’habitatge, s’haurà de fer un pressupost de tota la
instal·lació.
La manera de fer un pressupost varia molt en funció de si es tracta d’un habitatge

unifamiliar, d’un edifici plurifamiliar o si és un garatge o local d’oficines. De
manera general ha d’incloure:
• Memòria descriptiva de quins treballs inclou, qualitat dels materials, execu-

ció dels treballs i normativa que compleix. Aquest apartat descriptiu pot ser
més o menys extens, en funció de la complexitat de la instal·lació. De fet,
està més destinat a vendre la instal·lació al client i a resoldre els dubtes que
pugui tenir de si una partida concreta o treball s’inclou en el pressupost o
no.
• Amidaments i pressupost: càlcul dels materials que s’utilitzaran i de la

quantitat de cadascun que caldrà, tot plegat pressupostat amb un import final
del projecte.
2.6.1 Memòria descriptiva
A mode d’exemple, la descripció del pressupost d’electrificació d’un habitatge

d’electrificació bàsica podria ser el següent:
Característiques tècniques Aquesta memòria

descriptiva és a mode
d’exemple. N’hi ha diversos
models, i en funció del
Subministrament i instal·lació de xarxa elèctrica completa de distribució interior projecte per realitzar i del
client, haurà de ser més o
d’un habitatge d’edifici plurifamiliar amb grau d’electrificació bàsica, amb les menys detallada.
estances següents: vestíbul, passadís de 5 m, menjador de 25 m2 , dormitori doble

de 10 m2 , un dormitori senzill de 8 m2 , bany i cuina de 12 m2 . La instal·lació es
compon dels elements següents:
• Quadre general de comandament i protecció: format per una caixa en-

castable de material aïllant amb porta opaca, per allotjar-hi l’interruptor
de control de potència (ICP) (no inclòs en aquest preu) en compartiment
independent i precintable, i els dispositius següents: un interruptor general
automàtic (IGA) de tall omnipolar (2P), un interruptor diferencial, un
interruptor automàtic de 10 A (C1), un interruptor automàtic de 16 A (C2),
un interruptor automàtic de 25 A (C3), un interruptor automàtic de 20 A
(C4), un interruptor automàtic de 16 A (C5)
• Circuits interiors: C1, il·luminació, H07V-K 1,5 mm2 ; C2, preses de corrent
d’ús general i frigorífic, H07V-K 2, 5 mm2 ; C3, cuina i forn, H07V-K 6
mm2 ; C4, rentadora, rentaplats i termo elèctric H07V-K 4 mm2 ; C5, preses
de corrent dels banys i de la cuina, H07V-K 2,5 mm2
• Mecanismes: gamma bàsica amb tecla o tapa i marc de color blanc i

embellidor de color blanc. Inclou protecció mitjançant tub de PVC flexible,
corrugat, per a canalització encastada, estesa de cables a l’interior, caixes de
derivació amb tapes i regletes de connexió, caixes d’encastar amb cargols
de fixació i tots els accessoris que siguin necessaris per la seva instal·lació
correcta. Totalment muntada, connexionada i provada.
Normativa d’aplicació
REBT. Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
ITC-BT-17 i GUIA-BT-17. Instal·lacions d’enllaç. Dispositius generals i indivi-

duals de comandament i protecció. Interruptor de control de potència.
ITC-BT-25 i GUIA-BT-25. Instal·lacions interiors en habitatges. Nombre de

circuits i característiques.
Normes de la companyia subministradora.
Criteri d’amidament en projecte
Unitat projectada, segons la documentació gràfica del projecte. Per fer els amida-
ments, s’utilitzaran com a base els plànols i la documentació tècnica específica
de l’habitatge. En els plànols han d’aparèixer l’escala i totes les estances de
l’habitatge.
Condicions prèvies que s’han de complir abans de l’execució de les unitats

d’obra
a) Del suport: es comprovarà que la seva situació i recorregut es corresponen amb

el projecte, i que hi ha espai suficient per a la instal·lació. Es comprovaran les
separacions mínimes de les conduccions amb altres instal·lacions.
b) Del contractista: les instal·lacions elèctriques de baixa tensió les executaran

instal·ladors autoritzats en baixa tensió, autoritzats per a l’exercici de l’activitat.
Fases d’execució
Replanteig i traçat de conductes. Col·locació de la caixa per al quadre. Muntatge

dels components. Col·locació i fixació dels tubs. Col·locació de caixes de
derivació i d’encastar. Estesa i connexió de cables. Col·locació de mecanismes.
Condicions de terminació
Un cop finalitzada la instal·lació, s’ha de poder revisar que tots els elements
instal·lats coincideixen amb els descrits en la memòria, tant els accionadors com
els conductors, els dispositius de protecció, etc. La instal·lació es pot revisar amb
facilitat.
Conservació i manteniment
Es protegirà de la humitat i del contacte amb materials agressius.
Es facilitarà a l’usuari/propietari un manual per a l’ús i manteniment correctes de

la instal·lació, inclòs un esquema unifilar de les característiques de la instal·lació
i un croquis del traçat.
Comprovació en obra dels amidaments efectuats en el projecte i abonament
Per poder comprovar el desviament original dels amidaments inicials, s’ha de

fer un control de la quantitat emprada de cada partida; és a dir, metres lineals
de conductors, unitats de caixes, etc. Es mesurarà el nombre d’unitats realment
executades, d’acord amb les especificacions del projecte.
2.6.2 Estructura pressupost

Consulteu la secció
“Annexos”, hi trobareu
recursos per trobar preus
El pressupost d’una instal·lació ha d’estar dividit en diferents apartats. En funció actualitzats de diferent tipus
de material elèctric i les
de la complexitat del projecte hi poden haver més o menys apartats. De manera descripcions adequades per
general ha d’incloure les següents: a la realització d’un bon
pressupost
• Pressupost d’execució del material: inclou, separat per cada estança de

l’habitatge, el material per utilitzar, i afegeix el cost de mà d’obra per
instal·lar-lo.
• Sobre aquest import s’ha d’afegir una partida d’imprevistos. Sempre

apareixen imprevistos en un projecte: s’utilitza més material del que s’ha
pressupostat o s’inverteix més temps del que s’ha planificat. De manera
general es pot quantificar en un 10% del pressupost d’execució del material.
A més dels imprevistos, s’ha d’afegir el benefici industrial. El benefici
industrial és el percentatge que es destina l’empresari com a benefici, i
pot incloure a més una sèrie de despeses generals de l’empresa (oficina,
administratius, material auxiliar, etc.). Varia molt en funció de l’empresa
i del sector. De manera general pot estar entre un 6% i un 15%. La suma
del pressupost d’execució de material, els imprevistos i el benefici industrial
s’anomena pressupost de contractació.
• Sobre el total del pressupost de contractació s’ha d’afegir l’IVA. La suma

del pressupost de contractació i l’IVA és el total pressupostat, és a dir, el
que hauria de pagar el client.
Per poder portar aquests càlculs i per fer les modificacions necessàries i que es
recalculin de manera automàtica tots els subtotals i percentatges, és necessari l’ús
d’un llibre de càlcul.
Aquest llibre de càlcul ha d’estar estructurat de manera que es puguin diferenciar

les diferents partides dins del pressupost. Per al cas d’un habitatge amb un
dormitori doble, un dormitori petit, una cuina, un bany, un saló-menjador, un
vestíbul i un passadís, el llibre de càlcul tindria els fulls de càlcul següents:
• Descripció: es fa la memòria descriptiva sobre què inclou el pressupost i la

normativa que compleix.
• DGCP: s’especifiquen els dispositius del quadre general de comandament i

protecció (PIA, diferencials, etc.).
• Dormitori doble: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Dormitori petit: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Cuina: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Bany: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Saló–menjador: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Vestíbul: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Passadís: material que s’instal·larà en aquesta estança.
• Total: en aquest full de càlcul apareixerà un quadre resum de les diferents

partides, dels imprevistos, de l’IVA i altres, fins arribar a l’import final
2.6.3 Estructura de cada partida
Dins de cada partida s’ha d’especificar el material que s’utilitzarà en la instal·lació.

Per fer un pressupost correcte s’ha de fer un amidament apropiat per conèixer
l’import que significa. Les columnes per incloure dins de la partida són les
següents:
• Descripció: s’ha de descriure el material per instal·lar. No és suficient

escriure ‘cable’, ja que n’hi ha de molts tipus, amb preus diferents. Així,
s’ha de marcar la secció del cable, l’aïllament, la tensió assignada, etc. És
com una memòria de qualitats de cada material. Si s’ha d’instal·lar una PIA
se n’ha d’especificar la intensitat nominal, poder de tall, tipus de corba, etc.
• Unitat: en aquest camp s’ha d’incloure com es farà l’amidament del material.
Per exemple, si parlem de cable, es farà en metres. Si parlem d’una PIA es
farà en unitats.
• Quantitat: es marca la quantitat de material per utilitzar. Si es parla de cable,

quants metres s’utilitzaran. Si és PIA, quantes unitats es necessiten.
• Preu unitari: s’ha d’omplir amb el preu de cada unitat o metre del material.
• Preu final: és la multiplicació del preu unitari per la quantitat que es

necessita.
• S’ha d’incloure al final una casella amb la suma de tots els preus finals
La millor manera de fer-ho és amb el calc i emprant fórmules i funcions. Per exem-
ple, en la partida d’un dormitori doble de 10 m2 hauran d’aparèixer l’interruptor
o commutadors, les preses de corrent, els cables, els tubs, les caixes d’encastar i
les caixes de derivació. Tots aquests elements correctament especificats. Per fer
aquest full de càlcul al Calc, només s’ha de tenir en compte que les columnes Preu
unitari i Preu final i la casella Total han de portar el format de moneda. La casella
de l’import total ha d’incloure la funció SUMA de tota la columna de preu final.
A mode d’exemple orientatiu, el format del full de càlcul de la partida d’un

dormitori doble seria el de la figura 2.31.
Fig u ra 2. 31 . Exemple càlcul dormitori doble
2.6.4 Full de càlcul total
Hi ha d’haver el full de càlcul amb l’import de cadascuna de les partides (cada

estança i els dispositius de comandament i protecció). Per poder tenir el llibre
totalment actualitzat, de manera que si, per exemple, s’incrementa el cost d’una
partida, surti actualitzat a l’import final, és imprescindible que l’import de cada
partida sigui una fórmula al full de càlcul al qual fa referència. És a dir, si la casella
de l’import de la partida del dormitori doble és al full 3 i correspon a la casella
G15, al full de càlcul total, on hagi d’aparèixer l’import de la partida del dormitori
doble, no es posarà l’import, sinó:
=full3!G15
I així a cada partida, per tal que si es produeix qualsevol modificació el total estigui
sempre actualitzat. El pressupost final ha d’incloure la mà d’obra per fer tota la
instal·lació. En aquest cas, l’amidament es fa en hores. La suma de totes les
partides i la mà d’obra és l’import d’execució de material. És a dir, la casella
de l’import d’execució de material serà la suma de totes les partides més la mà
d’obra.
A la quantitat de l’import d’execució de material, s’hi han d’afegir els imprevistos

i el benefici industrial. La suma d’aquests tres elements s’anomena total de la
contractació.
Si al total de la contractació hi afegim l’IVA, tenim el total del pressupost.
Un exemple d’aquest full final per a un habitatge seria el de la figura 2.32.

F igu r a 2. 3 2 . Exemple full final pressupost
Per crear aquest full de càlcul les consideracions que ens hem de fer són les
següents:
• L’import de cada partida ha de fer referència al full on està situada.
• L’import de la mà d’obra correspon a la multiplicació de la quantitat d’hores

pel preu per hora.
• L’import del total del pressupost d’execució de material serà la suma de

totes les partides i de tota la mà d’obra.
• L’import dels imprevistos i el benefici industrial tindrà format de percentat-

ge i serà el percentatge corresponent al pressupost d’execució de material.
• La casella del total de contractació serà la suma del pressupost d’execució

+ imprevistos + benefici industrial.
• La casella de l’IVA tindrà format de percentatge i serà el percentatge

corresponent al total de contractació.
• La casella del total del pressupost serà la suma del total de contractació i
l’IVA.
3. Exemple de memòria tècnica de disseny amb recursos informàtics
Cada comunitat autònoma proposa uns models o impresos normalitzats que ha

d’omplir l’instal·lador, que també ha de generar la documentació tècnica necessà-
ria que ha d’incloure la memòria tècnica de disseny. Això vol dir que una MTD
d’una instal·lació a Madrid requereix uns impresos o models d’MTD diferents
dels impresos d’Andalusia o Catalunya, o qualsevol altra comunitat autònoma.
A vegades, això genera una despesa de temps innecessari en la generació de la
documentació de l’MTD per a moltes empreses instal·ladores que treballen en
diferents comunitats autònomes.
La finalitat dels programes informàtics és simplificar i millorar el procés de

generació i arxivament d’aquesta documentació i fer-lo més àgil, flexible i amb
resultats més professionals. A més, gràcies a l’ajuda d’internet les possibilitats
augmenten. Per exemple, podrem actualitzar automàticament els programes,
informar el fabricant dels errors detectats en el programa, comprar biblioteques
de símbols, tenir actualitzats els models de cada comunitat autònoma, etc.
3.1 Documentació tècnica a Catalunya. Elaboració d’una MTD
La documentació tècnica que s’ha d’incorporar a Catalunya és la següent:
• Per a tot tipus de tràmit:
– Impresos model ELEC-1.

– Impresos model ELEC-5.
– Certificat d’instal·lació elèctrica de baixa tensió.
– Fotocòpia del DNI o NIF del titular.
• Per a instal·lacions amb memòria tècnica de disseny s’hi ha d’afegir:
– Esquema unifilar i memòria tècnica models ELEC-2 i ELEC-3.

– Croquis de l’emplaçament.
– Croquis del traçat de la instal·lació.
• Per a instal·lacions amb projecte s’hi ha d’afegir:
– Projecte.
– Certificat de direcció i acabament d’obra.
– Contracte de manteniment, quan escaigui.
– Certificat d’inspecció inicial, quan escaigui, amb qualificació favora-
ble.
• En el cas d’ampliació o reforma s’hi ha d’afegir:
– Fotocòpia d’inscripció de la instal·lació existent.
Per tal d’elaborar una memòria tècnica de disseny (MTD) es necessita generar
una sèrie d’informació i emplenar uns impresos normalitzats. La documentació
tècnica necessària la podeu veure a la taula 3.1.
Taul a 3. 1. Documentació tècnica amb programari informàtic
Documentació tècnica Programa informàtic proposat

per a una MTD
Dimensionament de la instal·lació (opcional) Calc
Model ELEC-1 Calc i Writer

Esquema unifilar model ELEC-2
Memòria tècnica model ELEC-3
Model ELEC-5
Croquis del traçat de la instal·lació See Elec

Croquis de l’emplaçament
Pressupost Calc
del web d’aquesta unitat
trobareu un fitxer amb el
plànol per poder veure bé
les mesures i els detalls
El procés lògic d’elaboració de l’MTD és el següent:
del pis.
• Elaborar el dimensionament de la instal·lació. Quins circuits i elements hi

haurà, segons l’REBT i segons el nivell de confort.
• Elaborar els plànols corresponents i croquis necessaris.
• Emplenar els impresos normalitzats segons la normativa.
• Elaborar el pressupost de la instal·lació.
En aquesta unitat se seguiran aquests passos per fer l’MTD del pis de la figura 3.1.
Fig u ra 3 . 1 . Plànol del pis

S’agafaran com a mesures les acotacions, que estan en mil·límetres. Es planteja

fer l’MTD del pis, sabent que tindrà un grau d’electrificació bàsic.
3.2 Elaboració del dimensionament d’una instal·lació
Per fer el dimensionament de la instal·lació, s’han de tenir en compte en tot

moment els mínims que determina l’REBT (a la ITC-BT-25). Partint dels mínims
exigibles, els elements definitius per instal·lar es poden incrementar per donar més
confort a l’habitatge.
La millor forma de dimensionar una instal·lació tenint en compte els diferents

circuits és amb una taula on quedi tot reflectit, com la de la figura 3.2.
Fig u ra 3. 2. Full de Càlcul per dimensionar una instal·lació
Per elaborar aquest full es proposa fer-ho amb el programa Calc, que està integrat
en l’OpenOffice. Per saber com es pot
configurar el full de càlcul,
les cel·les, les fórmules i
Un cop es té clara l’estructura del full de càlcul, s’ha d’emplenar amb les diferents la pàgina d’impressió
podeu consultar l’apartat
estances de l’habitatge. En aquest cas tenim: “Fulls de càlcul per al
dimensionament
d’instal·lacions, valoració i
facturació”.
• Accés
• Rebedor
• Passadís
• Saló-menjador
• Cuina-safareig
• Despatx
• Dormitori 1
• Dormitori 2
• Bany
• Terrassa
Exemple de càlcul d’àrees no rectangulars
Imaginem una sala com la de la figura següent:
F igu ra 3 .3 . Exemple d’àrea no rectangular
Per calcular l’àrea d’una estança com la de la figura es pot subdividir en dos rectangles.
• L’àrea d’un serà 110·30 = 3.300 m2
• L’àrea de l’altre serà 40·70 = 2.800 m2
Per tant, l’àrea total de l’estança serà 3.300+2.800 = 6.100 m2
Amb les acotacions del plànol es poden saber les dimensions de cada estança. La
superfície de cada estança es pot assimilar a un rectangle, on la superfície és costat
per costat. A mode d’exemple, calculem la superfície de la cuina-safareig de la
manera següent:
• Cuina: 2,905·(1,695+1,387) = 8,953 m2
• Safareig: 2,827·1,387 = 3,921 m2
El total de la cuina i safareig (de cara al REBT és una única estança) serà
8,953+3,921 = 12,874 m2 .
Per calcular el passadís, l’amplada és 1,014 m i la llargada, 1,394 + 2,101 + (2,554

- 1,872)= 4,177 m. Per tant la superfície del passadís (malgrat que en aquest cas
el reglament només fa referència a la llargada) serà 1,014·4,177 = 4,235 m2 .
D’aquesta forma es poden trobar les dimensions de cada estança de tot l’habitatge.
En funció d’aquestes dimensions -els metres quadrats- s’han de determinar els

elements mínims segons la ITC-BT-25. Els punts mínims d’utilització en cada
estança són els que es detallen en la taula 3.2.
Tau l a 3 .2 . Punts mínims d’utilització en cada estança de l’habitatge
Estança Circuit Mecanisme Nombre mínim Superfície /

Longitud
Accés C1 Polsador timbre 1 -
Vestíbul C1 Punt de llum 1 -

Interruptor 10 A 1 -
C2 Base 16 A (2p + T) 1 -
Sala d’estar o saló C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Interruptor 10 A 1 S > 10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16 A (2p + T) 3 (1) Un per a cada 6

m2 , arrodonint a
l’enter superior
C8 Presa de 1 -
calefacció
condicionat
Dormitoris C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16 A (2p+T) 3 (1) Un per a cada 6

m2 , arrodonint a
l’enter superior
C8 Presa de 1 -
calefacció
condicionat
Banys C1 Punt de llum 1 -

Interruptor 10 A 1 -
C5 Base 16 A (2p + T) 1 -
C8 Presa de 1 -
calefacció
Passadissos i C1 Punt de llum 1 Un per a cada 5 m

distribuïdors Interruptor- 1 de longitud
Commutador 10 Un en cada accés
A
C2 Base 16 A (2p + T) 1 Fins a 5 m (2 si L >

5 m)
C8 Presa de 1 -
calefacció
Cuina C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16 A (2p + T) 2 Extractor i frigorífic
C3 Base 25 A (2p + T) 1 Cuina/forn

Tau l a 3. 2 (continuació)
Estança Circuit Mecanisme Nombre mínim Superfície /

Longitud
C4 Base 16 A (2p + T) 3 Rentadora,

rentaplats i
escalfador
C5 Base 16 A (2p + T) 3 (2) A sobre del plànol

de treball
C8 Presa de 1 -
calefacció
C10 Base 16 A (2p + T) 1 Assecadora
Terrasses i C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

vestidors Interruptor 10 A 1 S > 10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
Garatges C1 Punt de llum 1 Fins a 10 m2 (2 si

unifamiliars i altres Interruptor 10 A 1 S > 10 m2 )
Un per a cada
punt de llum
C2 Base 16 A (2p + T) 1 Fins a 10 m2 (2 si

S > 10 m2 )
(1) On es prevegi la instal·lació d’una presa per al receptor de televisió, la base corresponent s’haurà de considerar com una sola base
a l’efecte del nombre de punts d’utilització. (2) Es col·loquen fora d’un volum delimitat pels plans verticals situats a 0,5 m de la pica i
dels fogons de cocció o cuina.
El dimensionament de cada estança quedarà de la forma següent:
• Accés: un punt de llum (timbre) i un accionador (polsador).
• Rebedor: un punt de llum, un interruptor i una presa de corrent.
• Passadís: com que la llargària és de 4,177 m, i per tant no arriba als 5 m,

amb un punt de llum n’hi ha prou. Respecte dels accionadors, el reglament
especifica un en cada accés al passadís. En aquest cas, i segons el plànol,
al passadís es pot accedir des del rebedor, menjador, despatx, dormitori 1,
cuina i dormitori 2. En total són sis accessos. Com que sis accionadors seria
excessiu per a un passadís que no arriba als 5 m de llarg, el que s’acostuma
a fer és compartir accionadors. Per tant, es proposa un accionador per a
l’accés del rebedor i dormitori 2, un per al menjador, un altre per al despatx
i dormitori 1 i un altre per al bany. En total serien 4 accionadors.
• Saló-menjador: dos punts de llum, i s’incrementa el nombre d’accionadors

a quatre per tal de poder encendre i apagar cada punt de llum des de dos
llocs.
• Cuina: es mantenen els mínims que diu el reglament per a cada circuit.
• Despatx: de cara al reglament es pot assimilar a un dormitori, amb un punt

de llum i tres preses de corrent.
• Dormitori 1: segons el reglament serien dos punts de llum i dos accionadors,

però com que es vol donar la possibilitat d’encendre i apagar un dels punts
de llum des dels dos costats del llit, surten un total de quatre accionadors.
• Dormitori 2: s’incrementa un accionador respecte del mínim per tal de

poder encendre i apagar el llum des del llit.
• Bany: es mantenen els mínims que diu el reglament per a cada circuit.
• Terrassa: s’incorpora una presa de corrent al circuit 2 per tal de poder

connectar qualsevol receptor a la Terrassa.
La taula de dimensionament amb el Calc quedaria com la de la figura 3.4.
Fig u ra 3. 4. Taula Dimensionament
3.3 Elaboració dels plànols amb See Elec
En aquest exemple fem una importació d’un plànol DXF fet amb Autocad versió
2000 per facilitar la compatibilitat amb el programa See Elec. Aquest procediment
és molt típic quan l’arquitecte ha fet el plànol amb Autocad i l’instal·lador vol
reaprofitar la feina feta i només afegir la instal·lació elèctrica.
En l’apartat “Programari
El primer pas serà crear un projecte See Elec amb el nom Habitat- per a esquemes elèctrics”
d’aquesta unitat, i en la
ge_MTD_grau_bàsic.cpj i omplir la informació del projecte segons la figura 3.5. respectiva secció
“Activitats”, trobareu
explicat com es fa una
Després crearem les pàgines que mostra la figura 3.6 partint de plantilla de projecte i de
pàgina amb caixetí amb la
les plantilles de pàgina formatDINA3horitz_IOC_esquemes.tdw, configuració necessària
per a aquest exemple
formatDINA3horitz_IOC_instal.tdw i formatDINA3horitz_IOC_armari.tdw d’MTD.
que ja heu de tenir creades i amb les seves propietats configurades en el primer
apartat “Programari per a esquemes elèctrics” d’aquesta unitat. També podeu
afegir altres documents per fer el pressupost amb Excel o la portada amb
Microsoft Word, tot i què això és opcional, ja que en aquest curs treballarem amb
OpenOffice i aquest programa no és compatible.
Fig ur a 3 . 5 . Informació del projecte
F ig ura 3 .6 . Estructura de la plantilla del

projecte.
El fitxer DXF creat amb

Autocad del pis el trobareu
en la secció “Annexos” del
web d’aquesta unitat, amb Per importar el plànol haurem d’obrir el full Distribució en planta en el
el nom
VivendaMTD_autocad2000 mòdul d’instal·lació domèstica i obrir la plantilla amb caixetí ‘formatDI-
.zip.
NA3horitz_IOC_instal.tdw’. Després haurem de seleccionar del menú Archivo
- Abrir - Autocad DXF/DWG l’arxiu que volem importar i configurar la finestra
segons la figura 3.7.
Fi gura 3 .7. Importar arxiu DXF-DWG
El resultat després de la importació ha de quedar segons mostra la figura 3.8.
Fig u ra 3. 8. Plànol en planta de la vivenda amb mobiliari
Per fer servir totes les

prestacions d’edició del
programa See Elec es
Un cop feta la importació el pas següent serà crear un conjunt de capes que ens poden dibuixar els murs,
finestres i portes a sobre del
permetrà tenir el dibuix totalment controlat i ens facilitarà l’edició, la visualització plànol importat d’Autocad.
i la impressió de les capes desitjades.
Per accedir a les capes, podem clicar la icona Capa de la barra d’estil i s’obrirà
una finestra amb les capes importades que haurem d’editar segons la figura 3.9.
Observeu que podem configurar les propietats de cada capa, com el color de la
línia i l’amplada. A més podrem activar si volem mostrar la capa a la pantalla o
no. Per fer-ho, la casella Actualizar la información de capa en grupos ha d’estar
activada.
L’estructura de capes bàsica desitjada podria ser la que es mostra a la figura 3.9,
però podrem crear, més endavant, les capes necessàries fins a les 512 que permet
el programa.
F igu r a 3. 9 . Propietats de les capes.
Per seleccionar més d’un

element del dibuix podem
fer un requadre amb el ratolí
o bé anar-los seleccionant
un a un amb la tecla
El pas següent serà col·locar cada element del dibuix a la capa corresponent de la
Majúscules premuda. nova estructura de capes creada. Per tant, hem d’anar seleccionant cada element
del dibuix i assignar-hi la capa que hi correspongui. Per exemple, si seleccionem
el caixetí fent un quadre amb el ratolí sobre seu i amb el botó dret fem Propiedades
de selección s’obrirà una finestra com la de la figura 3.10, on haurem de posar en el
camp Capa un 2, ja que és el número de la capa del caixetí. Activem el requadre de
la dreta de la columna Mostrar i acceptem. Observareu que el caixetí ara pertany
a la capa 2, fent doble clic sobre seu amb el botó esquerre del ratolí. Ara, si anem a
les propietats de les capes i desactivem la casella Mostrar de la capa 2 i acceptem,
veureu com a la pantalla no es visualitza el caixetí. Aquesta és una manera de
comprovar si l’element pertany a la capa desitjada.
A la figura 3.10 podeu veure com s’ha seleccionat tot el mobiliari del plànol i es
col·loca a la capa 3 anomenada MOBILIARI.
F igu r a 3. 1 0 . Propietas de selecció de la capa per al mobiliari

Farem el mateix posant a la capa COTES totes les cotes del dibuix. A la capa
MURS_FINESTRES posarem els murs, finestres i portes seleccionades del plànol.
A la capa LINIES_AUX podem posar línies del dibuix, com les línies dels marges.
Els colors de cada capa s’han d’elegir de manera que es faciliti la visualització dels
elements que volem destacar del dibuix. Una opció podria ser la que es mostra a la
figura 3.11, on hem desactivat la capa LINIES_AUX per no visualitzar les línies
dels marges.
Fig u ra 3. 11 . Plànol importat amb capa 1 LINIES_AUX desactivada
3.3.1 Croquis del traçat de la instal·lació
Un cop tenim el plànol de la vista en planta de l’habitatge és el moment de

començar a editar la instal·lació elèctrica. Ho farem a les capes creades per als
mecanismes, per al circuit C1, C2, C3, C4 i C5.
Primer activarem la capa actual MECANISMES (8) per col·locar interruptors,

commutadors, punts de llum, preses de corrent i d’altres mecanismes i receptors Creació d’un símbol nou
que conformaran la instal·lació elèctrica de l’habitatge segons el nivell de confort La majoria dels símbols unifilars
els trobareu a la llibreria
desitjat i el grau d’electrificació bàsic. Instalación doméstica, però si no
hi ha el que volem haurem de
crear un símbol nou a partir d’un
Per treballar és molt útil mostrar per pantalla només aquelles capes que ens que s’hi assembli. L’escala del
símbol la podeu configurar a
interessin per dibuixar correctament. Per exemple, la capa COTES la podem Propiedades de página,
normalment a 1 o 2.
desactivar, en canvi el mobiliari ens interessa veure’l, perquè podrem col·locar
els mecanismes al costat dels armaris, dels electrodomèstics i ens llocs clau per Realització de les
connexions
facilitar-ne l’ús. És millor fer les connexions en el
punt de connexió del component
Col·locarem els interruptors unifilars en el plànol traient-los de la llibreria Ins- activant al menú Ver - Punto de
enganche i utilitzar una reixeta
talación doméstica - Interruptores - Interruptor unifilar. Farem doble clic per apropiada a la mida del dibuix,
normalment 1 mm o 0,10 si
posar-hi el nom corresponent amb el codi de lletra S (S1, S2, S3, S4, S5, S6, S7, volem molta precisió.
S8). Seguidament, col·locarem els interruptors d’encreuament amb els noms S9,
S10 i S11, i després els commutadors simples amb els noms S12, S13, S14, S15,
S16, S17, S18, S19, S20 i S21.
Amb el símbol seleccionat podrem rotar-lo a la posició desitjada, fent clic a la

icona Rotar selección de la barra d’eines d’edició.
Després col·locarem els punts de llum amb el codi de lletra E (E1, E2, E3, E4,
E5, E6, E7, E8, E9, E10, E11, E12, E13). A continuació, faltarà el timbre amb el
polsador d’entrada i el quadre de distribució o de comandament i protecció (QCP)
amb cinc circuits.
El pas següent serà col·locar les preses de corrent de 16 A i de 25 A amb presa de

terra que completaran el circuit C2, C3, C4 i C5 de la instal·lació de l’habitatge.
Si calculeu les preses són vint-i-cinc de 16 A i una de 25 A, repartides per cada
estança de l’habitatge.
Hem de tenir en compte que a la cuina-safareig s’han de col·locar les preses de

corrent en la ubicació on se suposa que aniran els electrodomèstics, el forn, el
rentavaixelles, la rentadora, el termo, el frigorífic i l’extractor. Recordeu que el
circuit C3 per a cuina i forn porta una base d’endoll de 25 A amb terra i el símbol
és diferent del de 16 A. El codi de lletra ha de ser X (X1, X2, etc.).
La llegenda del plànol amb la indicació de la simbologia utilitzada ajudarà

qualsevol persona a localitzar i entendre els símbols. No oblideu de crear el text
a la capa TEXT i els símbols a la capa MECANISMES. Una altra opció és crear
una capa nova que es digui LLEGENDA i incloure text i símbols en aquesta capa.
D’aquesta manera, podreu escollir si imprimiu la llegenda o no activant la casella
Mostrar de la capa.
La figura 3.12 ens mostra com hauria de quedar la ubicació dels mecanismes amb
la llegenda. Observeu la mida dels símbols, de manera que no hagin quedat ni
molt grans ni molt petits, tenint en compte que és un format DIN-A3.
F igu r a 3. 1 2 . Ubicació dels mecanismes
El pas següent serà començar a editar els diferents circuits de cada capa.
Molts instal·ladors acostumen a estalviar-se l’esquema unifilar desenvolupat, ja

que l’esquema unifilar simplificat ja proporciona suficient informació per fer la
instal·lació en la majoria dels casos.
Circuit 1. Comencem fent l’esquema unifilar simplificat del C1 d’il·luminació

fent servir l’opció del menú Cable - Curva Spline i treballant amb la capa actual
C1 (9). Aquest esquema ens permetrà identificar quins interruptors actuen sobre
quins punts de llum. A més, com que cada circuit està en una capa d’un color
diferent es pot saber a quin circuit pertanyen els mecanismes.
Heu de configurar l’estil i el color de capa per a cada circuit, segons mostra la
figura 3.13.
Fig ur a 3 . 13 . Configuració de color i línia de circuits
Per treballar el circuit 1 heu de posar la capa actual C1 i començar a fer les corbes
Spline des de cada mecanisme fins al receptor que controla, tal com mostra la
figura 3.14. Si activeu Ver - Punto de enganche comprovareu com el cable Spline
quedarà connectat a aquest punt en fer clic amb el ratolí sobre el símbol.
Fig u ra 3. 14 . Unifilar simplificat C1
Circuit 2. El circuit 2 està format per les preses de corrent de 16 A repartides per
cada estança, tal com mostra la figura 3.15. Recordeu canviar de la capa actual a
la C2 i procediu com en el circuit 1.
Normalment, per simplificar el plànol, en els circuits de força com C2, C3, C4 i
C5 només es posa un text al costat de cada presa de corrent que indiqui el circuit
a què pertany. A més, si s’imprimeix en blanc i negre no hi haurà problema per
entendre el plànol.
F igu r a 3. 1 5 . Unifilar simplificat C2
Circuit 3. Es mostra a la figura 3.16.
F igu r a 3. 1 6 . Unifilar simplificat C3
Està format per les preses de corrent del forn i cuina. En aquest cas hem optat per
indicar amb text a la capa C3 que aquesta base de 25 A pertany al circuit 3.
Circuit 4. El circuit 4 el formen les preses de corrent de 16 A per al rentavaixelles,

rentadora i termo que es troben a la cuina-safareig, com indica la figura 3.17.
Fig u ra 3. 17 . Unifilar simplificat C4
Circuit 5. Finalment tenim el circuit 5, format per tres preses de corrent de 16 A

a la cuina i una al bany, com indica la figura 3.18.
Fig ura 3. 1 8 . Unifilar simplificat C5
Un cop hem realitzat tota la instal·lació podem imprimir un plànol amb les capes
que ens interessi visualitzar. Una possible solució seria la que es mostra a la figura
3.19, on s’ha desactivat la capa del mobiliari i les cotes. No us oblideu d’indicar
en el plànol el color de cada circuit amb una taula.
F igu r a 3. 1 9 . Plànol del traçat de la instal·lació
3.3.2 Croquis de l’emplaçament de la instal·lació
Aquest plànol consisteix en un mapa on es mostra la ubicació del domicili de la

instal·lació per fer amb les dades de l’habitatge, com carrer, número, pis, porta,
ciutat i codi postal.
Una manera molt senzilla de fer aquest document és crear una pàgina que es
digui Emplaçament, on aparegui una imatge, per exemple del Google Maps amb
l’adreça de l’habitatge, tal com es mostra a la figura 3.20.
F igu r a 3. 2 0 . Croquis de l’emplaçament de la instal·lació

Per obtenir la imatge del Google Maps, gràcies a internet, podem capturar la
imatge amb la tecla Imprimir pantalla del nostre teclat i enganxar-la al programa
Paint. Un cop retallada la imatge desitjada la guardarem amb el format JPG o
BMP. Després, a la pàgina Emplaçament anem al menú Edición - Insertar imagen
o Edición - Insertar archivo OLE i fem un requadre amb el ratolí de la mida de la
imatge que volem inserir. S’obrirà una finestra on haurem de buscar l’arxiu JPG o
BMP de la imatge de l’emplaçament i acceptar perquè ens aparegui a la pantalla.
Si inserim la imatge com a arxiu OLE tindrem l’avantatge que la imatge estarà
vinculada a l’arxiu original i qualsevol canvi que fem en aquest arxiu es modificarà
en la pàgina Emplaçament. També podrem fer doble clic sobre la imatge i s’obrirà
el programa amb què es va guardar la imatge, en aquest cas el Paint, per fer
qualsevol modificació.
Per inserir el text de l’adreça activarem com a capa actual la capa TEXT. Després
clicarem la icona Crear Text nou o farem la combinació de tecles CRTL+T, i
seleccionarem l’atribut text normal i la font desitjada del text per afegir.
Per inserir la fletxa i el requadre del text activarem com a capa actual la capa
LINIES_AUX. Després amb les eines de la barra de dibuix crearem les línies i el
rectangle.
3.3.3 Esquema unifilar (model ELEC-2)
Aquest esquema elèctric (vegeu les figures 101 i 102) el podrem fer a la pàgina
del projecte Esquema unifilar vivenda i equival al model ELEC-2, però dibuixat
amb el programa See Elec. Fixeu-vos que incorpora la mateixa informació que el
model ELEC-2 (vegeu la figura 3.21).
Fig u ra 3. 21 . Plànol de l’esquema unifilar ELEC2

Per fer aquest esquema, primer heu d’ubicar els símbols en la reixeta de 5 mm,
que trobareu a la carpeta de simbologia Símbolos UNIFILAR. Agafeu els símbols
Diferencial General 30mA, Magnetotérmico Genérico i Tabla Circuito, on posareu
la informació després de fer els càlculs pertinents (vegeu la figura 3.22).
F igu r a 3. 2 2 . Esquema unifilar ELEC2 amb SeeElec
F i g ura 3 .2 3 . Configuració propietats d’un magnetotèr-

mic
F i g ura 3 . 2 4 . Configuració propietats d’un diferencial

Configureu les propietats dels símbols com indiquen la figura 3.23 i figura
3.24, fent doble clic sobre cadascun dels símbols. Després s’hauran d’unir els
components amb la icona Dibujar conexión unifilar.
Afegiu el text que falta al caixetí, el conductor de protecció i les línies transversals
de cada circuit dibuixant línies.
3.3.4 Layout d’armari
Tot i que aquest plànol és opcional, a vegades, sobretot en instal·lacions grans, es

fa un dibuix del quadre elèctric on es veu la ubicació dels dispositius de protecció
i comandament de la instal·lació, el nom del circuit al qual protegeixen i fins i tot
el cablejat del quadre.
Les llibreries amb els dibuixos les teniu a la carpeta Layout, juntament amb molts
tipus de dispositius a la vostra disposició. També podeu modificar-ne algun i
guardar-lo com un símbol nou a Mis símbolos - Mis layout.
A la figura 3.25 podeu veure com quedaria la pàgina Quadre QCP amb el quadre
d’aquesta instal·lació d’exemple d’MTD amb grau d’electrificacó bàsic.
Fig u ra 3. 25 . Quadre de Comandament i Protecció
3.4 Elaboració d’impresos normalitzats
Juntament amb els esquemes unifilars i amb els croquis d’emplaçament s’han
d’emplenar uns impresos normalitzats. Aquests impresos es poden trobar a l’adre-
ça web http://www.gencat.cat/oge/documents/tensio/. En aquesta plana

web trobareu els impresos normalitzats per poder presentar l’MTD a Catalunya.
Si es vol presentar l’MTD en una altra comunitat autònoma s’hauran d’emplenar
els impresos que corresponguin i que demani l’administració competent.
En la secció “Annexos” Els que corresponen per a baixa tensió (l’exemple de l’habitatge) són els següents:
del web del mòdul hi
trobareu els impresos
normalitzats necessaris
per fer una MTD. • Certificat d’instal·lació elèctrica en baixa tensió: full que es pot obrir amb
l’OpenOffice i que conté les dades generals de la instal·lació i un resum dels
dispositius més importants.
• ELEC-1: full que es pot obrir amb l’OpenOffice i que conté els detalls de
la instal·lació elèctrica.
• ELEC-2: pdf amb l’esquema unifilar de la instal·lació per circuits.
• ELEC-3: taula amb els detalls de cada circuit, caigudes de tensió, etc.
• ELEC-5: relació d’equips de climatització, calderes o similars amb regla-

ment específic de seguretat industrial.
• ELEC-4: només s’ha d’emplenar quan sigui necessari per als dispositius
instal·lats.
3.4.1 Impresos ELEC-2 i ELEC-3
Per emplenar els impresos ELEC-2 i ELEC-3 i generar de manera fàcil i ràpida els
esquemes i detalls que ens demanen, es pot emprar un fitxer de Calc que facilita
la feina. Consisteix a introduir les dades de la nostra instal·lació i el fitxer ens
generarà els impressos ELEC-2 i ELEC-3 amb les dades correctes.
Figu r a 3. 26 . Enunciat fitxer càlcul
del web del mòdul hi
trobareu el fitxer per poder
fer els càlculs i emplenar
els impresos ELEC-2 i
Un cop s’obre el fitxer amb el Calc, s’ha de visualitzar el primer full de càlcul, el
ELEC-3. de la pestanya Enunciado (vegeu la figura 3.26). En aquest full s’han d’emplenar
les cel·les que hi ha en color groc. Hi ha una casella en color vermell, és per posar
la potència màxima instal·lada. Al mateix full, a la part de sota, en color carn hi
ha les potències normalitzades. A la banda dreta, s’ha d’escriure una ‘X’ en els
circuits que s’han instal·lat. Per defecte vénen els cinc mínims de tota instal·lació
d’electrificació bàsica, i s’ha d’incloure la longitud màxima del circuit. La resta
de cel·les del full no s’han de modificar.
Pel que fa a les dades de l’habitatge de què s’està fent l’MTD, aquest full s’emplena
amb les dades següents:
• Carrer Balmes, 34, 2n 3a
• Els metres quadras del total de l’habitatge, que s’han calculat prèviament
en el full de dimensionament, 94,47 m2
• 08032 Barcelona
• Comptadors totalment centralitzats
• 15 m de derivació individual
• Potència màxima instal·lada: 6.900 W
• Per calcular la caiguda de tensió en cada circuit s’ha d’incloure la longitud

màxima des del quadre general de protecció fins al receptor. Segons el
plànol, i els esquemes unifilars, les distàncies màximes són aproximadament
les que apareixen a la taula 3.3.
Taul a 3 .3. Longitud màxima de cada circuit interior en un habitatge
Circuit C1 C2 C3 C4 C5
Longitud 25 25 12 17 20
màxima
Amb aquestes dades es pot emplenar el primer full del fitxer (vegeu la figura 3.27).
Fi g ura 3 .27 . Full de càlcul amb totes les dades
Si a la instal·lació hi ha més circuits s’haurà d’incloure una ‘X’ en el circuit

corresponent, i s’ha de tenir en compte que la potència instal·lada s’haurà de
modificar, ja que passa d’electrificació bàsica a elevada.
En el segon full de càlcul del fitxer hi ha l’imprès ELEC-3 ja emplenat. En funció

de les distàncies de cada circuit i de les potències dels receptors, s’han calculat les
caigudes de tensió i les seccions corresponents.
F igu r a 3. 2 8 . Imprès ELEC-3
En el tercer full de càlcul del fitxer es pot trobar l’esquema unifilar de la instal·lació,
que correspon a l’imprès ELEC-2 (vegeu la figura 3.29). Hi apareixen els diferents
circuits de l’habitatge, amb els corresponents PIA. També especifica el diferencial,
l’IGA i la secció de la derivació individual. De la mateixa forma, incorpora les
seccions dels conductors de cada circuit. És molt important revisar totes les dades
que hi apareixen per tal que l’esquema coincideixi exactament amb la instal·lació
realitzada i amb els requisits del reglament. Per poder veure l’esquema amb més
claredat es pot fer una visualització prèvia.
F igu r a 3. 2 9 . Imprès ELEC-2

El següent full de càlcul del fitxer correspon els càlculs que s’han de fer per
determinar les caigudes de tensió de cada línia i seccions. Aquest full no s’ha
d’imprimir ni entregar amb l’MTD, és un full intern de càlculs (vegeu la figura
3.30).
Fig u ra 3. 30 . Càlculs interns
Un cop es tenen els impresos ELEC-2 i ELEC-3 emplenats, s’han d’emplenar els
impresos ELEC-1, ELEC-5 i el certificat d’instal·lació per a baixa tensió.
3.4.2 Impresos ELEC-1 i ELEC-5
El fitxer de l’ELEC-1 es pot obrir amb el programa Writer, inclòs en el paquet de

l’OpenOffice. De fet, el fitxer és una plantilla d’un processador de textos. Això
vol dir que tot el format ja està fet, i només s’ha d’escriure en els apartats de color
gris. El fitxer està protegit i només deixa escriure en les caselles per emplenar.
Per poder emplenar aquest imprès i el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa

tensió, les dades de la instal·lació són les següents:
• Dades del titular de la instal·lació: s’ha de completar amb les dades del
titular de la instal·lació. En aquest cas les dades són:
– Jordi Segura Ramos

– 44186598-P
– 654321321
– C/Balmes 34, 2n 3a
– 08032
– Barcelona
• Representant i adreça per a notificacions: la mateixa que el titular.
• Emplaçament de la instal·lació: la mateixa que el titular.
• Característiques de la instal·lació: s’han d’incloure les dades que hi ha a

l’ELEC-2 i l’ELEC-3. A més, inclou l’ús de la instal·lació (habitatge) i
la resistència de la presa de terra de l’edifici (en aquest cas 10 Ω). S’ha
d’incloure la màxima potència de la instal·lació (en aquest cas 6.900 W,
IGA de 30 A) i la potència que es contracta (en aquest cas 5.750 W, ICP de
25 A). La resistència d’aïllament és de 20.000 kΩ.
• Empresa instal·ladora: instal·lacions IOC, amb número de registre REIE-

123456, situada a l’avinguda del Paral·lel, 71-73, de Barcelona, 93
339 12 34. L’instal·lador autoritzat és Santiago Cocera Gracia, amb
NIF 12345678A i carnet individual identificatiu d’instal·lador autoritzat
111111X.
• És una nova instal·lació i s’està fent una memòria tècnica de disseny (MTD).
Amb aquesta informació es pot emplenar l’imprès ELEC-1. L’aspecte de com

quedaria es pot veure en la figura 3.31.
F igu r a 3. 3 1 . Imprès ELEC-1 ja emplenat
Les caselles en gris són les que s’han d’emplenar

En el cas de tenir més d’un interruptor diferencial s’hauria de detallar quins circuits
es connecten des de cada diferencial. Un equip que podria
aparèixer a l’imprès ELEC-5
seria per exemple un equip
L’imprès ELEC-5 és per detallar els aparells subjectes a reglaments específics de de caldera de gas.
seguretat. En aquest cas no n’hi ha i, per tant, aquest fitxer s’haurà de deixar en
blanc (vegeu la figura 3.32).
Fig u ra 3. 32
3.4.3 Certificat d’instal·lació per a baixa tensió
Aquest certificat és el resum de tots els impresos que s’han fet. Incorpora a la part
de sota la certificació conforme la inspecció inicial ha estat favorable. És a dir,
si no és favorable no s’arriba a emetre aquest certificat, o s’emet sense emplenar
aquesta banda.
Amb les dades de la instal·lació que s’han subministrat es pot emplenar l’imprès.
L’aspecte quedaria com el de la figura 3.33.
F igu r a 3. 3 3 . Certificat d’instal·lació per a baixa tensió
La figura 3.34 mostra el revers del certificat d’instal·lació, on consten les instrucci-
ons que s’han de seguir per emplenar el certificat d’instal·lació elèctrica de baixa
tensió.
Figu ra 3. 34 . Certificat d’instal·lació per a baixa tensió (continuació)
3.5 Elaboració del pressupost
Partirem de les dades inicials que tenim, que queden reflectides a la figura 3.35.
F ig ura 3. 3 5 . Full de càlcul amb les dades inicials de la instal·lació
Consulteu l’apartat “Fulls

de càlcul per al
dimensionament
d’instal·lacions, valoració i
facturació” per conèixer
com s’ha d’instal·lar el
programa Calc i com es
pot construir la taula del
pressupost.
Un cop s’ha dissenyat tota la instal·lació i s’han omplert els impresos correspo-
nents, falta confeccionar el pressupost. En el pressupost s’han de fer constar tots
els materials que s’instal·laran i les seves característiques.
El model del quadre per a cada estança és el de la figura 3.36.
Fig ur a 3 . 3 6. Model de quadre per a una estança
Full de càlcul aplicat als

pressupostos
Es recomana fer sevir un A diferència de les memòries tècniques de disseny, que totes són iguals i vénen
programari informàtic basat en
un full de càlcul, d’aquesta marcades pels impresos de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos es poden
manera si hi ha qualsevol
modificació el programa confeccionar de diverses maneres. El model que aquí s’explicarà correspon al
recalcula els subtotals de manera
automàtica. Aquí s’emprarà un més detallat, ja que permet fer el pressupost per estança de l’habitatge, i el
full de càlcul basat en el
programari Calc de l’OpenOffice.
més descriptiu, que incorpora la memòria de qualitat dels components instal·lats.
D’aquesta manera el client pot veure exactament quin material li serà instal·lat, de
quina qualitat i quant costarà cada cosa que s’afegeixi o es retiri del disseny. Si ens
basem en els càlculs fets i reflectits a la taula del dimensionament, es pot elaborar
un full de càlcul com el que s’ha mostrat per a cada estança.
3.5.1 Dispositius generals de comandament i protecció
Figu r a 3. 37 . Pressupost de dispositius generals de comandament i protecció
Tots els preus que

apareixen en el pressupost
són preus aproximats i hi
poden haver moltes
variacions en funció dels
anys, de la qualitat, de la El pressupost del dispositius generals de comandament i protecció (figura 3.37)
marca, del fabricant, etc.
inclou l’IGA, que segons l’MTD és per a 6.900 W, els cinc PIA i l’interruptor
diferencial. No s’inclou l’interruptor de control de potència, perquè aquest

dispositiu l’instal·la directament la companyia elèctrica i va lligat a la potència
per contractar.
3.5.2 Accés
Dins de l’accés (figura 3.38) s’inclou un polsador i un brunzidor. A més s’ha

d’incloure el conductor per connectar-los, el tub corrugat on anirà el conductor
i la caixa per encastar on s’allotja el polsador. Aquestes caixes per encastar són
universals, i s’utilitzen tant per a polsadors com per a interruptors, commutadors, Tres caixes per encastar Universals
etc.
Fi gu ra 3 .38 . Pressupost de l’accés
3.5.3 Rebedor
Dins del rebedor (figura 3.39) s’inclou el material que s’especifica en la taula del
dimensionament. Cal remarcar que no s’inclou el cost del punt de llum, perquè
des del punt de vista elèctric l’instal·lador deixa els cables fora i cada propietari
ja escull i compra la lluminària que més li convé al seu habitatge.
Caixa de derivació
Com que s’instal·laran per encastar un interruptor i una presa de corrent, faran
falta un total de dues caixes d’encastar universals.
Per poder fer totes les connexions s’ha pressupostat una caixa de derivació.
Fig ur a 3 . 3 9. Pressupost del rebedor
3.5.4 Passadís
Fig ur a 3 . 4 0. Pressupost del passadís

En el pressupost del passadís (figura 3.40) hi havia dimensionats quatre acciona-

dors. Per tal que es pugui obrir i tancar el llum des de qualsevol dels quatre punts fa
que siguin necessaris dos commutadors simples i dos commutadors de creuament.
Respecte de les caixes per encastar, se’n necessitaran quatre per als accionadors i
una altra per a la presa de corrent, en total cinc.
Respecte del càlcul dels conductors, s’ha de tenir en compte que hi passaran els
conductors de secció 1,5 mm2 del circuit 1 i conductors de 2,5 mm2 del circuit 2.
S’ha emprat tub més gruixut, de 20 mm de diàmetre perquè pel passadís també hi
aniran els conductors cap als dormitoris i el bany.
3.5.5 Saló-menjador
Respecte del circuit 1, si hi ha dos punts de llum, es planifica que cada punt de
llum es pugui encendre i apagar des de dos punts indistintament. Per tant, faran
falta un total de quatre commutadors simples. Si, a més, s’han d’instal·lar quatre
preses de corrent, fan un total de vuit les caixes per encastar.
La quantitat de cable i tub per emprar és una aproximació, tenint en compte

que s’ha d’arribar fins al menjador des del quadre dels dispositius generals de
comandament i protecció (figura 3.41).
Fi gu ra 3 .41 . Pressupost del saló-menjador

3.5.6 Cuina-safareig
Aquesta estança és la que té més circuits de tot l’habitatge (figura 3.42). Per
aquest motiu s’inclou el tub corrugat més gruixut, de 25 mm de diàmetre, i en una
longitud aproximada per tal que puguin arribar tots els circuits des de l’entrada
fins als punts d’utilització.
Cal remarcar que en els conductors s’inclouen també les seccions de 4 mm2 i 6
mm2 corresponents als circuits C4 i C3, respectivament.
En el pressupost apareixen un total de vuit preses de corrent de 16 A que

corresponen a les dues del C2, tres del circuit C4 i tres del C5, ja que tots els
endolls són iguals. En el pressupost apareix l’endoll del C3 específic de 25 A, i
s’inclou una caixa per encastar específica per a cuines i forn.
Figu r a 3. 42 . Pressupost de la cuina-safareig

3.5.7 Despatx
L’estança del despatx no sempre és en un habitatge i, en el cas que hi sigui,

s’acostuma a tractar com una habitació dormitori. Per tant, faran falta tots els
elements que apareixen en la taula 2 de la ITC-25 dins l’apartat del dormitori
(figura 3.43).
Fi gu ra 3 .43 . Pressupost del despatx
3.5.8 Dormitori 1
En el dormitori 1 apareixen dos punts de llum i quatre accionadors (figura 3.44).

S’ha pressupostat que un punt de llum s’encén amb un interruptor i que l’altre
punt de llum es pot encendre i apagar indistintament des de tres punts. Per tant,
s’ha de pressupostar un interruptor, dos commutadors simples i un commutador
d’encreuament.
Fig ur a 3 . 4 4. Pressupost del dormitori 1
3.5.9 Dormitori 2
Fig ur a 3 . 4 5. Pressupost del dormitori 2

En aquest dormitori s’han de tenir en compte, principalment, els tres endolls

del circuit 2 i dos endolls commutats simples per controlar el punt de llum de
l’habitació del circuit 1 (figura 3.45).
3.5.10 Bany
En el pressupost del bany cal tenir present que la presa de corrent és del circuit
C5, malgrat que el conductor per connectar sigui de 2,5 mm2 , com el del circuit
C2 (figura 3.46).
Fi gu ra 3 .46 . Pressupost del bany
El codi IP consta de dues

xifres. La primera fa
referència a la penetració de
cossos sòlids i la segona,
de cossos líquids.
3.5.11 Terrassa
A la terrassa s’han previst dos punts de llum independents, cadascun amb el seu
interruptor, per tal que es pugui il·luminar una part de la terrassa, però no una altra
(figura 3.47).
La presa de corrent que s’ha pressupostat és una d’específica per a exteriors, amb
una IP 55, ja que aquest endoll està exposat al vent i la pluja, i ha de tenir les
connexions més protegides.
Fig ur a 3 . 4 7. Pressupost de la terrassa
3.5.12 Pressupost total

podeu trobar el fitxer del
pressupost en format
electrònic per consultar.
Per conèixer el total del pressupost cal sumar l’import de totes les partides i afegir-
hi la mà d’obra (figura 3.48).
Fig ur a 3 . 4 8. Pressupost total
S’ha de fer un càlcul aproximat del temps que es trigarà a fer tota la instal·lació
elèctrica. Aquest import rep el nom de pressupost total d’execució material.
Sobre aquest últim import s’han de tenir en compte els imprevistos (utilitzar més
conductor del pressupostat, més hores, etc.) i el benefici per a l’empresa. Si
sumem els imports es té el total de la contractació. Si s’hi afegeix l’IVA vigent en

el moment es tindrà el pressupost total.
Pràctiques d'instal·lacions
elèctriques interiors en locals,
oficines i industries

Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i industries
Índex
Introducció 5
1 Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i industries 11

1.1 PR1: Identificació d’equips, materials i eines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2 PR2: Interpretació d’esquemes elèctrics bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.3 PR3: Mecanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.4 PR4: Disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.5 PR5: Muntatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.6 PR6: Mesura i verificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.7 PR7: Interpretació i seguiment d’avaries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Instal·lacions elèctriques interiors 5 en locals, oficines i industries
Introducció
Aquesta unitat del mòdul d’“Instal·lacions elèctriques d’interior” és de caire

presencial i s’ubica al final del segon bloc. La finalitat que té és donar-vos
l’oportunitat de dur a terme de forma totalment pràctica instal·lacions elèctriques
d’interior en locals, oficines i industries.
En el món laboral del sector elèctric, el tècnic ha de posseir unes habilitats

específiques associades a la professió i això només és possible amb l’adquisició,
per la via pràctica, de tots els procediments entorn d’aquestes instal·lacions
elèctriques d’interior en locals, oficines i industries.
Les habilitats pràctiques i la destresa en la utilització d’eines, materials i equipa-

ment només es poden adquirir fent tasques de manipulació i, per aquest motiu,
és imprescindible conèixer els procediments i les habilitats associats a la tasca
duta a terme. Un cert grau d’experiència és totalment imprescindible per dur a
terme amb destresa i seguretat totes les funcions encomanades a un tècnic elèctric
especialista en instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i industries.
El tècnic elèctric en instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i

industries ha de dur a terme amb destresa tot un seguit d’operacions mecàniques
i elèctriques en el procés de realització d’una instal·lació elèctrica en locals,
oficines i industries de baixa tensió. La pulcritud, el temps de confecció, el
coneixement dels materials associats, les eines, les mesures i el coneixement de
la reglamentació són aspectes que cal valorar en la formació final del tècnic.
Així doncs, en el món laboral del sector elèctric, el tècnic no solament ha de

conèixer els diferents equips i materials, sinó que, a més, ha de desenvolupar
una feina determinada d’una manera correcta, complint la normativa establerta
i amb uns nivells de qualitat i temps determinats de tal manera que respongui a les
exigències que s’espera de la feina feta i sigui satisfactòria per al client.
Es proposa, doncs, en aquesta unitat una formació pràctica per desenvolupar feines
afins en la realització d’instal·lacions elèctriques d’interior en en locals, oficines i
industries.
En finalitzar amb aprofitament aquesta unitat, haureu adquirit les competències

professionals bàsiques que us permetran una integració laboral fàcil en empreses
relacionades amb el sector elèctric.
A fi de poder aprofitar tant com sigui possible aquestes hores de pràctiques

presencials, és molt recomanable el seguiment i l’elaboració de totes les activitats
proposades en els exercicis d’avaluació continuada de les unitats anteriors d’aquest
segon bloc del mòdul.
Finalment, cal destacar que totes les activitats descrites en aquesta unitat tindran
caràcter de realització obligatòria, tal com preveu el pla de treball de l’aula.


cions del client.
• Realitza el quadre general de protecció atenent el tipus d’instal·lació i
el REBT.

REBT.


diferents espais.
• Utilitza el tipus de canalització més adient a cada part de la instal·lació
acordat.

la produeix



instal·lació.

i indústries.


d’altres).
d’adoptar.
1. Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines

i industries
La part específica d’un tècnic d’instal·lacions elèctriques d’interior en locals,

oficines i industries consisteix, bàsicament, a fer les instal·lacions elèctriques a
partir de l’elecció dels equips que en formaran part, la ubicació dels components i
la connexió final de tota la instal·lació, seguint sempre la normativa de referència,
el REBT, i atenent les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció
mediambiental.
Per aquest motiu, en aquesta unitat us plantegem tota una sèrie d’activitats
pràctiques per posar en pràctica tots els coneixement adquirits en les darreres
unitats d’aquesta part del mòdul, de manera que us permetin adquirir tots els
procediments i les habilitats relacionats amb aquest entorn professional.
En els apartats següents d’aquesta unitat trobareu una introducció breu d’aquestes
diferents activitats pràctiques que heu de dur a terme com a complement de la
vostra formació.
Inicialment, es preveuen un seguit de pràctiques comunes a les de qualsevol

instal·lació elèctrica d’interior d’un habitatge, per seguir amb la realització espe-
cífica d’activitats pròpies i diferenciades de les instal·lacions elèctriques en locals,
oficines i industries. Malgrat tot, el seguiment i metodologia de les activitats
requerirà un procés molt semblant a les de qualsevol tècnic d’instal·lacions
elèctriques d’interior d’un habitatge
• PR1: Identificació d’equips, materials i eines
• PR2: Interpretació d’esquemes
• PR3: Mecanització
• PR4: Disseny
• PR5: Muntatge
• PR6: Mesura i verificació
• PR7: Manteniment i detecció d’avaries
Quan feu aquestes pràctiques al centre assignat, disposareu del manual específic
per a la realització puntual de cada activitat i tindreu ocasió de recollir totes
les informacions en forma d’esquemes d’instal·lacions, mesures dutes a terme i
protocols de manteniment i de detecció d’avaries.
Cal recordar que en les tasques que fareu sempre haureu d’identificar els riscos
i atendre les normes bàsiques de prevenció de riscos laborals. També caldrà que
presteu una atenció especial a aplicar de manera correcta les normes relatives a
protecció mediambiental en la realització de les operacions. Finalment, no podeu

oblidar que heu de dur a terme totes aquestes activitats d’acord amb el Reglament
electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementaries
(ITC), que regulen totes aquestes instal·lacions dins del sector elèctric.
1.1 PR1: Identificació d’equips, materials i eines
La primera operació que cal que feu en tot procediment de muntatge és identificar
els materials, els equips i les eines que intervindran en la instal·lació elèctrica d’un
local, oficina o industria.
Posteriorment, cal que coneixeu les aplicacions de cada material, equip i eines
per tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà una consulta de les
especificacions del fabricant.
Un cablatge incorrecte, una mala connexió, un ús no adequat de canalitzacions o

la utilització d’eines no apropiades poden significar una font de problemes en la
instal·lació elèctrica d’interior d’un habitatge.
Aquests problemes, de vegades difícils de localitzar, determinen un mal fun-

cionament i un focus d’avaries que redunden en un increment dels costos de
manteniment i reparació, que serien fàcilment evitables si es complissin les
normes bàsiques de treball i us adaptéssiu a les normatives específiques.
Inicialment, us proposem identificar tots aquells cables, materials i eines bàsiques

per fer instal·lacions elèctriques bàsiques en habitatges.
• Tubs i canalitzacions
• Petit material elèctric
• Eines bàsiques d’electricista
• Equipament específic de protecció d’instal·lacions i persones
• Instrumentació bàsica
1.2 PR2: Interpretació d’esquemes elèctrics bàsics
La tasca habitual d’un tècnic instal·lador requereix la interpretació d’esquemes

elèctrics per fer possible la realització de les instal·lacions elèctriques interiors en
locals, oficines i industries.
Per tant, prèviament, el tècnic instal·lador ha de conèixer la tipologia bàsica dels

circuits elèctrics en les diferents configuracions.
En aquesta part de la pràctica us proposem identificar els diferents circuits que

intervenen en una instal·lació elèctrica interior en un local, oficina i industria.
En aquesta fase, l’alumnat ha d’identificar els diferents esquemes unifilars, multifi-

lars i topogràfics d’una instal·lació elèctrica interior en un local, oficina i industria
i ha d’assignar la seva aplicació a una part específica de la instal·lació.
La circuiteria bàsica que heu d’identificar i interpretar és la següent:
• Instal·lació elèctrica amb tub
• Instal·lació fixa de tubs en superfície
• Instal·lació fixa de tubs encastats
• Instal·lació elèctrica amb safata
• Instal·lacions elèctriques amb canal protectora
• Instal·lació elèctrica amb canal motllura
• Instal·lació elèctrica amb sòcol tècnic
• Instal·lació elèctrica amb canalitzacions prefabricades
• Preses de corrent
• Quadres primaris i secundaris de comandament i protecció
• Automàtic d’escala
• Rele teleruptor
• Detector de moviment i presència
• Interruptor crepuscular
• Rellotge horari
1.3 PR3: Mecanització
El tècnic elèctric d’instal·lacions elèctriques d’interior és l’encarregat de triar tot

l’equipament que intervé en la instal·lació, així com la connexió de la instal·lació
elèctrica.
Ara bé, el tècnic elèctric no es limita a les connexions elèctriques entre els diferents
dispositius que componen la instal·lació, sinó que ha de fer feines de mecanització
dels equips que interven en la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge.
Aquestes tasques de mecanització són prèvies a la connexió i tenen l’objectiu de

col·locar els elements de suport de la instal·lació elèctrica d’interior de l’habitatge.
Això significa treballar amb els tubs i les canalitzacions per on passa el cablatge
elèctric.
D’altra banda, també comporta tasques d’arranjament de les instal·lacions com

la connexió del cablatge, no pels mètodes tradicionals de borns en caixa de
distribució o sobre els components de la instal·lació, la connexió de la presa
de terra general o algunes connexions singulars que incorporen tècniques de
soldadura de diferents modalitats.
En aquest punt, dureu a terme pràctiques de mecanitzat prèvies a qualsevol tipus

d’instal·lació:
• Mecanització de canalització: tall i realització de perfils a 90º
• Mecanització de tub rígid (PVC): tall i realització de corbes a diferents

angles, embotició de tub
• Soldadures: estany i alumninotèrmica

cífica
• Connexió de cables sobre regleta i amb soldadura
Les practiques específiques d’instal·lacions seran les requerides en funció del tipus
d’instal·lació:
• Instal·lació elèctrica amb tubs en superfície.
• Instal·lació elèctrica amb tubs encastats.
• Instal·lació elèctrica amb safata
• Instal·lació elèctrica amb canal protectora
• Instal·lació elèctrica amb canal motllura
• Instal·lació elèctrica amb sòcol tècnic
• Instal·lació elèctrica amb canalitzacions prefabricades
1.4 PR4: Disseny
Una vegada dutes a terme totes les activitats prèvies descrites en aquesta unitat
de pràctiques (identificació física de materials amb la interpretació de caracte-
rístiques tècniques, coneixement de les tècniques de mecanització i les tasques
específiques de connexió de cablatge), cal passar al disseny propi de la instal·lació
elèctrica d’interior d’un local, oficina o industria abans de fer-ne pròpiament la

instal·lació.
Lògicament, si es tracta d’una adaptació d’un local, oficina o industria, tot això
ho trobareu en la memòria tècnica de l’habitatge, però és responsabilitat del
tècnic, que haurà de certificar la instal·lació elèctrica, tenir el disseny elèctric i
topogràfic d’aquesta instal·lació i adaptar-ne la realització al que s’especifica en
la documentació de la memòria tècnica aprovada.
En aquesta fase de la pràctica es preveu que feu un treball d’oficina tècnica:

dissenyar la instal·lació elèctrica d’interior del local, oficina o industria. Per
a això disposareu d’un programari específic a l’aula per dur a terme totes les
operacions de disseny de la instal·lació prèvies a implantar el muntatge en
l’habitatge. D’aquesta fase n’ha de sortir la documentació base de referència
per fer posteriorment la simulació física sobre panells de la instal·lació elèctrica
d’interior de l’habitatge.
En aquesta fase de la pràctica haureu de seguir els processos que es descriuen en

el programari de l’aula:
• Selecció d’elements, canalitzacions i cables per confeccionar la llista de

materials
• Distribució dels elements i de les canalitzacions per l’espai de l’habitatge
• Pas del cablatge sobre les canalitzacions
• Connexió del cablatge a les caixes i als diferents elements de la instal·lació
• Comprovació del funcionament correcte de la instal·lació
Acabada aquesta fase de les activitats, ja estareu en disposició de fer pròpiament la

instal·lació elèctrica d’interior d’un local, oficina o industria sobre una simulació
en panells o sobre una estructura que reprodueixi una situació real d’instal·lació.
Excepcionalment, fareu aquesta activitat de disseny dins de l’aula perquè es

tracta d’una activitat telemàtica prevista en el pla de preball de l’aula. Tant
aquesta activitat com la resta d’activitats descrites en aquesta unitat s’han de fer
obligatòriament.
1.5 PR5: Muntatge
En aquest punt dureu a terme la mecanització i el cablatge posterior dels diferents

circuits bàsics que componen una instal·lació elèctrica d’interior d’un local,
oficina o industria. Inicialment, molts d’aquests circuits, seran comuns en quan
a tipologia al de qualsevol instal·lació elèctrica d’interior d’un habitatge però el
seu dimensionat i proteccions elèctriques diferirà sensiblement per adaptar-se a la
potència i requeriments que precisa qualsevol instal·lació elèctrica d’interior d’un
local, oficina o industria.
Així doncs està previst desenvolupar-se activitats ja realitzades com són:
A continuació caldrà realitzar totes aquells circuits elèctrics específics d’una

instal·lació elèctrica d’interior d’un local, oficina o industria. Tindreu ocasió
de realitzar per exemple instal·lacions típiques de concurrència pública, com per
exemple:
• Instal·lació de circuits de seguretat d’alimentació
• Instal·lació de circuits de seguretat d’enllumenat
• Instal·lació de circuits d’enllumenat d’emergència
• Instal·lació de circuits sectoritzats per dependències
• Instal·lació de circuits de lluminàries
Recordeu que per la seva aplicació de de concurrència pública, tots els muntatges
s’han d’extremar el compliment de les normes bàsiques de seguretat quant a les
persones i les indicacions de respecte mediambiental i, lògicament, han de complir
la normativa prescrita en el Reglament electrotècnic de baixa tensió.
1.6 PR6: Mesura i verificació
Una vegada finalitzat el muntatge de la instal·lació elèctrica d’interior, com en

qualsevol actuació tècnica, abans de posar-la en servei a l’usuari, l’instal·lador
ha de dur a terme tota una sèrie d’actuacions de mesura i verificació per tal de
garantir que la instal·lació funciona correctament i poder certificar aquesta posada
en servei. D’aquesta manera l’abonat, amb la certificació de l’industrial oficial
acreditat, podrà sol·licitar a l’empresa de subministrament la connexió de la seva
instal·lació a la xarxa pública d’energia.
En aquesta fase de la pràctica dureu a terme les operacions prescriptives següents

per tal de poder certificar aquesta instal·lació:
• Comprovació de la continuïtat dels circuits elèctrics amb òhmmetre.
• Mesura i verificació de la resistència de terra de la instal·lació.
• Valors d’aïllament de la instal·lació entre conductors i conductors i terra.
• Comprovació de funcionament del quadre general de protecció de l’abonat.
• Mesura amb tensió dels punts de servei del local, oficina o industria sense
càrrega.
Totes aquestes operacions quedaran registrades en la documentació oficial que

acompanyarà la certificació de la instal·lació.
1.7 PR7: Interpretació i seguiment d’avaries
En arribar a la part final de les pràctiques, haureu de dur a terme tasques de man-
teniment i detecció d’avaries sobre la instal·lació elèctrica d’interior prèviament
muntada.
Aquesta és una feina bàsica associada al vostre perfil professional i que forma part
d’una de les actuacions habituals del tècnic elèctric: donar resposta amb destresa
i rapidesa i solucionar problemes derivats d’anomalies en el funcionament de les
instal·lacions elèctriques de locals, oficines i indústries.
En aquesta fase de les pràctiques s’hauran de fer les següents activitats:
• Tasques de manteniment preventiu sobre elements que configuren la ins-

tal·lació.
• Seguiment d’avaries d’acord amb les seves causes, interpretant l’esquema

de la instal·lació i/o identificant els elements sobre la instal·lació.
• Actuació sobre la causa de l’avaria amb l’ús de les eines i la instrumentació

adequades i atenent sempre les normes bàsiques de seguretat d’equips i
persones.
• Comprovació final amb el restabliment de la posada en marxa de la ins-

tal·lació i verificació del funcionament correcte de la instal·lació.

FP Iea m02 Material Paper

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FP Iea m02 Material Paper

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Electricitat i electrònica

CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques

Primera edició: febrer de 2010

Podeu veure el text legal complet a

Tot tècnic elèctric especialista en instal·lacions elèctriques d’interior ha de conèi-

comparació dels clàssics que intervenen en instal·lacions d’edificis d’habitatges.

En finalitzar aquest mòdul l’alumne/a:

1. Reconeix equips, dispositius i materials utilitzats en instal·lacions elèctri-

2. Munta canalitzacions, suports i caixes en una instal·lació elèctrica de baixa

3. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambi-

Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges

1. Munta circuits elèctrics bàsics interpretant documentació tècnica.

2. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació

3. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesura-

4. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant

5. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció am-

Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges

1. Munta la instal·lació elèctrica d’un habitatge amb grau d’electrificació

2. Manté instal·lacions interiors domèstiques aplicant tècniques de mesura-

3. Verifica la posada en servei d’una instal·lació interior d’habitatge aplicant

4. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció am-

Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries

1. Munta la instal·lació elèctrica d’un local de pública concurrència, aplicant

2. Munta la instal·lació elèctrica d’un local destinat a ús industrial, atenent el

3. Manté instal·lacions interiors de locals, oficines, i indústries aplicant tècni-

4. Verifica la posada en servei d’una instal·lació de locals, oficines o indústries,

5. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambi-

Documentació tècnica de les instal·lacions elèctriques interiors

1. Redacta la memòria tècnica de disseny d’una instal·lació d’habitatge amb

Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació gràfica d’ins-

1. Calcula i representa gràficament instal·lacions elèctriques utilitzant eines

Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries

1. Munta la instal·lació elèctrica d’un local de pública concurrència, aplicant

2. Munta la instal·lació elèctrica d’un local destinat a ús industrial, atenent el

3. Manté instal·lacions interiors de locals, oficines, i indústries aplicant tècni-

4. Verifica la posada en servei d’una instal·lació de locals, oficines o indústries,

5. Compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambi-

Equips, dispositius, materials i eines

1. Reconeixement de dispositius i materials en instal·lacions

2. Materials elèctrics: conductors, tubs i canalitzacions

Instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges

1. Normativa, prevenció de riscos i protecció ambiental

2. Circuits elèctrics bàsics

1. Elements de protecció a habitatges (ITC-BT-18, 22, 23, 24, 26)

2. Sistemes d’instal·lacions a habitatges (ITC-BT-19, 20 26)

1. Dimensionament d’instal·lació elèctrica en un edifici d’habitatges

2. Dimensionament interior d’un habitatge

3. Manteniment i posada en servei d’una instal·lació d’un habitatge

Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis

1. Pràctiques d’instal·lacions elèctriques interiors en edificis d’habitatges

Instal·lacions elèctriques interiors en locals, oficines i indústries

1. Normes de prevenció de riscos laborals

2. Sistemes i elements de protecció elèctrica en instal·lacions interiors de

3. Instal·lacions de concurrència pública. ITC-BT-28

1. Il·luminació d’interiors. Càlcul lumínic.

2. Instal·lacions elèctriques d’interior en locals comercials, d’oficines i indús-

3. Disseny d’instal·lacions elèctriques d’interior en locals, oficines i indústries

Documentació tècnica de les instal·lacions elèctriques interiors

1. Instal·lacions noves. Tramitació de la documentació tècnica per a la posada

3. Tràmits d’ampliació i/o modificació de la instal·lació

Informàtica bàsica aplicada al càlcul i la representació gràfica

1. Programari per a esquemes elèctrics

2. Fulls de càlcul per al dimensionament, valoració i facturació d’instal·lació