1.

Programes de simulació utilitzats

A continuació es realitza una breu introducció del que és el modelatge energètic i quins
programes es fan servir en aquest projecte per realitzar-lo.

1.1. Modelatge energètic

A partir dels anys 70, es començaren a crear programes d’ordinador per simular el consum
d’energia que tenia un edifici amb l’objectiu de reduir-lo [13]. En els anys 90, el Departament
d’Energia dels Estats Units (DOE) va desenvolupar un programa robust lliure al públic per
aquest propòsit. Aquest programa és el DOE2.

El problema principal que tenia aquest programa és que requeria molt de coneixement de
programació per poder-se fer servir degut a la complexitat de realitzar els models. Per
abordar aquest problema, més endavant es va desenvolupar una interfície gràfica
denominada eQUEST. Aquesta permetia als usuaris poder elaborar els models d’una
manera gràfica molt més intuïtiva que el DOE2. Avui en dia, eQUEST és el programa més
utilitzat per a la simulació energètica d’edificis. Tot i que és gratuït, aquest ja no rep
actualitzacions.

Avançada ja la dècada dels 90, el DOE va començar a desenvolupar la pròxima generació

de programes de simulació energètica. D’aquí va sorgir el programa denominat EnergyPlus,
el qual és el programa principal fet servir en l’elaboració d’aquest treball.

1.2. EnergyPlus

L’EnergyPlus és un programa de simulació energètica d’edificis complets que s’utilitza per

modelar el consum d’energia (calefacció, refrigeració, ventilació, il·luminació i càrregues
d’endolls i processos) i el consum d’aigua dels edificis [14]. En aquest projecte s’utilitza
només per modelar consum energètic.

Les capacitats principals amb les quals compta l’EnergyPlus són les següents:

· Solució integrada i simultània de les condicions de cada zona tèrmica i la

resposta del sistema HVAC que no suposa que aquest mateix pugui satisfer les
 càrregues de la zona, i que pugui simular espais insuficientment condicionats o
que directament no ho estiguin.

· Solució basada en balanços tèrmics d’efectes radiants i convectius que

produeixen temperatures superficials, càlculs de confort tèrmic i condensació.

· Marques de temps horàries, definibles per l’usuari, per a la interacció entre

les zones tèrmiques i l’entorn; amb marques de temps variades automàticament
per a les interaccions entre zones tèrmiques i sistemes HVAC. Aquestes
permeten a l’EnergyPlus modelar sistemes amb dinàmiques ràpides i, alhora,
sacrificar la velocitat de simulació per la precisió.

· Model combinat de transferència de massa i calor que té en compte el

moviment de l’aire entre les diferents zones.

· Models de fenestració avançats que inclouen persianes controlables, vidres

electrocròmics i balanços de calor capa per capa que calculen l'energia solar
absorbida pels vidres de les finestres.

· Càlculs d'il·luminació i enlluernament per informar del confort visual i els

controls d'il·luminació de conducció.

· Sistema HVAC basat en components que admet configuracions de sistema

estàndard i noves.

· Gran nombre d’estratègies de control d’il·luminació i HVAC integrades i un

sistema de seqüències de comandaments en temps d’execució extensible per a
un control definit per l’usuari.

· Importació i exportació d'interfície de maqueta funcional per a la co-simulació

amb altres motors.

· Resums estàndard i informes de sortida detallats, així com informes

definibles per l'usuari amb resolució temporal seleccionable des d'anual fins a
horària, tots amb multiplicadors de font d'energia.

Avui dia, EnergyPlus és el programa de simulació energètica més nou i estable. Aquest
utilitza models matemàtics molt complexos per dur a terme les seves capacitats i poder
calcular el consum energètic d’un edifici.

Així com passava amb DOE2, és un programa confús, orientat sobretot a la programació, i
per tant no és molt amigable amb l’usuari. DOE volia que el seu programa fos adoptat de
manera generalitzada, així que a finals de la primera dècada del 2000 varen començar a
desenvolupar una interfície d’usuari robusta i d’ús senzill. En conseqüència, varen
desenvolupar el programa denominat OpenStudio.

1.3. OpenStudio

L’OpenStudio és una interfície gràfica d’usuari molt intuïtiva que s’utilitza per crear entrades i
accedir al motor de modelatge de l’EnergyPlus [15]. Aquest és un projecte de codi obert que
té l’objectiu de facilitar el desenvolupament comunitari, l’extensió i l’adopció del sector privat.

Aquest programa permet crear de manera senzilla models 3D per fer referència als diferents
espais d’un edifici. A cada espai creat es poden col·locar portes i finestres, i es poden
assignar els següents paràmetres per realitzar el modelatge energètic:

· Nombre de persones.

· Instal·lació elèctrica.

· Equips electrònics.

· Tasses de ventilació.

· Horaris d’ocupació i ús.

· Materials de les construccions.

· Sistemes HVAC.

Quan s’acaba d’acoblar el model de l’edifici amb OpenStudio, aquest s’exporta a

EnergyPlus perquè processi les dades introduïdes i pugui aportar la informació de l’edifici
requerida. El resultat final mostra informació com el consum total i mensual d’energia, les
càrregues de la climatització, el consum màxim d’aigua o la ventilació.

Figura 7. Exemple de model d'OpenStudio (Font: Elaboració pròpia)

El principal problema que presenta l’OpenStudio es troba a l’hora d’haver de representar

edificis amb una geometria complexa, ja que no permet realitzar superfícies inclinades,
plantes amb diferents altures o espais circulars, entre altres coses. En aquests casos, com
és el de l’edifici Anselm Turmeda modelat en aquest projecte, s’utilitza el programa
SketchUp amb el plugin d’OpenStudio.
 1.4. SketchUp

SketchUp és una aplicació de modelatge 3D intuïtiva de primer nivell [16]. Aquesta fa

accessible a tots els usuaris tant el modelatge com el dibuix 3D oferint un conjunt d’eines
robustes per crear qualsevol tipus de composició. Per poder utilitzar aquest programa cal
adquirir-ne la llicencia.

El plugin OpenStudio de l’SketchUp és una extensió d’aquest que permet als usuaris crear
de manera senzilla les geometries necessàries per als càlculs de l’EnergyPlus [15]. En
aquest treball s’utilitza aquesta extensió del programa per dur a terme el modelatge de
l’edifici degut a la seva mida, varietat d’espais i altures, geometria i complexitat. La
complexitat d’aquest edifici s’observa en el model d’OpenStudio realitzat a través de
l’SketchUp mostrat a la Figura 8.