MP01 UF2 Apunts

MP01.
SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES
UF02. MUNTATGE DE SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES
Institut Santa Eulàlia

Curs 2021/2022
Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

ÍNDEX DE CONTINGUTS
CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM ............................................................................. 3

1 MUNTATGE DE SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES .............................................. 5
1.1 Muntatge i posada en servei de subestacions elèctriques. Procediment
d’execució. ................................................................................................................ 5
1.1.1 Muntatge i execució de l’obra .................................................................. 6
1.2 Processos de muntatge d’instal·lacions elèctriques ........................................ 7
1.2.1 Cimentació .............................................................................................. 7
1.2.2 Canalitzacions ....................................................................................... 10
1.2.3 Cablejat ................................................................................................. 11
1.2.4 Instal·lació de mecanismes.................................................................... 12
1.2.5 Instal·lació de proteccions ..................................................................... 13
1.2.6 Verificacions i proves ............................................................................. 14
1.3 Muntatge i posada en servei de subestacions. ............................................. 14
1.3.1 Muntatge i execució de l’obra ............................................................... 14
1.3.2 Proves i verificacions ............................................................................. 18
1.3.3 Recepció de la instal·lació ..................................................................... 20
1.3.4 Posada en servei de la instal·lació......................................................... 21
1.3.5 Cronograma de la instal·lació ................................................................ 22
1.4 Planificació de projectes ............................................................................... 23
1.4.1 PERT ..................................................................................................... 23
1.4.1 Camí crític (CPM) .................................................................................. 26
1.4.2 Diagrama de Gantt ................................................................................ 27
ACTIVITAT PROPOSADA: Diagrama de Gantt....................................................... 28

CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM
UF1 Interpretació de projectes de
22
subestacions elèctriques
UF2 Muntatge de subestacions

66
elèctriques
MP1 Subestacions elèctriques 132
UF3 Manteniment de subestacions
33
elèctriques
UF4 Operacions locals en subestacions

11
elèctriques
UF2 Muntatge de subestacions elèctriques (66 hores)
Continguts
1. Planificació de processos de muntatge en subestacions:

1.1 El projecte tècnic aplicat al muntatge.
1.2 Planificació del muntatge de subestacions elèctriques.
1.3 Normativa aplicable al muntatge de subestacions elèctriques.
1.4 Fases del pla de muntatge en subestacions.
1.5 Tècniques de muntatge. Tesat, acoblament, anivellament, ancoratge, connexions.
1.6 Recursos humans per al muntatge de subestacions elèctriques.
1.7 Pla de seguretat i de salut laboral.
2. Programació de plans de muntatge:

2.1 Pla d’aprovisionament. Control logístic.
2.2 Pla de demanda, aprovisionament, emmagatzematge i posada en obra d’equips
propis a les subestacions elèctriques.
2.3 Coordinació d’equips i d’eines per al muntatge.
2.4 Pla de qualitat en el muntatge de subestacions elèctriques.
2.5 Pla de seguretat en el muntatge de subestacions elèctriques.
2.6 Programari informàtic de planificació assistida.
2.7 Visualització i interpretació de gràfics digitalitzats.
2.8 Operacions bàsiques amb arxius informàtics.
3. Planificació de la supervisió i control del muntatge i posada en servei de les

instal·lacions de subestacions:
3.1 Muntatge dels elements principals d’una subestació.
3.2 Procediments de muntatge de línies d’alta tensió.
3.3 Tasques de muntatge i de connexió de transformadors. Transformadors de
potència, de mesura i auxiliars.
3.4 Procés de muntatge d’embarrat, connexions i confecció de xarxa de terra. Càlcul
mecànic i elèctric.
3.5 Operacions de muntatge dels equips de regulació i de control.
3.6 Simulació de muntatge d’una subestació.
4. Replantejament de l’obra civil en el muntatge de subestacions:

4.1 Configuracions i tipus d’obres en subestacions.
4.2 Ubicació dels principals equips de les subestacions.
4.3 Obra civil.

4.4 Situació i funcions específiques dels components bàsics d’una subestació elèctrica.
4.5 Tecnologia SIG. Fonaments i aplicacions.
4.6 Esquemes de subestacions elèctriques.
(tema 6 – la part de muntatge)

1 MUNTATGE DE SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES
En el muntatge de subestacions elèctriques hi ha una sèrie de procediments

establerts. Es pretén que l’alumnat interpreti algunes de les diferents operacions que
es realitzen en matèria de muntatge de subestacions elèctriques.
1.1 Muntatge i posada en servei de subestacions elèctriques. Procediment

d’execució.
https://www.youtube.com/watch?v=M45_DkHyv3Q
https://www.youtube.com/watch?v=zQ18OQ4-uk0
En aquest apartat s’analitzen els diferents elements necessaris per al muntatge i per la
posterior posada en servei d’una subestació elèctrica.
A l’hora de realitzar el muntatge i la posada en servei d’una subestació elèctrica és

quan cal tenir en compte les especificacions particulars que tenen publicades les
principals companyies elèctriques.
El procés d’execució de la instal·lació es descriu a la següent figura, i en posteriors

apartats s’amplia la informació sobre algunes parts que componen el procés
d’execució.

1.1.1 Muntatge i execució de l’obra
Abans de l’inici de l’obra es farà una reunió on hauran d’assistir:
- El promotor  és qui impulsa el projecte. Pot ser una persona o una empresa
que planifica i financia una obra. Per fer-ho ha de tenir drets sobre el terreny o
bé n’ha de ser el propietari.
- El contractista  és la persona o empresa que és contractada per una altra
organització o per un particular per a la construcció d’un edifici, d’una carretera,
d’una instal·lació.
El contractista és el responsable de proporcionar tots els materials, equips i
eines necessaris, així com la mà d’obra per construir un projecte.
Si hi ha altres contractistes contractats per ell, s’anomenen subcontractistes.
- Un tècnic que representi l’empresa elèctrica.

Aquesta reunió serveix de llançament. És necessari que:
- S’hi porti a terme el replantejament de l’obra civil i de l’obra elèctrica.

- També es farà una planificació dels treballs, on es recullin les principals
activitats que cal fer i les determinades dates aproximades d’execució.
- També queden definits els punts d’inspecció i control al llarg de l’execució de
l’obra, i que han de ser realitzats per el supervisor assignat per l’empresa
elèctrica, en presència del promotor.
- D’aquesta reunió en constarà una acta que serà firmada per les 3 parts.
1.2 Processos de muntatge d’instal·lacions elèctriques
Abans d’entrar en matèria en els passos i etapes per al muntatge de subestacions

elèctriques, és interessant que l’alumnat vegi primer de manera global els processos
de muntatge d’instal·lacions elèctriques en general. Vegem-ho.
Una empresa instal·ladora pot desenvolupar molts tipus d’instal·lacions tal com hem
vist als primers apartats d’aquest tema.
En la majoria d’aquestes instal·lacions hi podem trobar les següents tasques comunes:
 Cimentació.
 Canalitzacions.
 Cablejat.
 Instal·lació de mecanismes.
 Instal·lació de proteccions.
 Verificacions i proves.
1.2.1 Cimentació
En les instal·lacions electrotècniques és habitual utilitzar recolzaments per sostenir

línies aèries de distribució o per sostenir altres tipus d’elements com antenes.
Aquests suports o recolzaments cal que siguin cimentats en el terreny.
Per tant, la cimentació és una tasca prèvia a tota la resta de tasques.
Per exemple, un aerogenerador disposa d’un suport molt robust que va cimentat al
terreny. Primer cal cimentar el suport i posteriorment realitzar el muntatge de totes les
parts. Vegem les dues imatges següents.

La cimentació es pot subdividir en 3 tasques:
- Moviment de terres  excavar la fossa necessària per allotjar la sabata de

cimentació. Segons el tamany pot haver-se d’utilitzar màquines
retroexcavadores.

- Muntatge del recolzament  alguns suports o recolzaments necessiten ser
ensamblats per la seva col·locació. Per exemple, en un muntatge d’una torreta
que es faci per pivotació. Aquesta tasca es pot fer simultàniament o després
del moviment de terres.
- Cimentació  una vegada col·locat i anivellat adequadament el recolzament,

suport, torre, etc. es procedeix a l’abocament de formigó sobre aquest.
De cara a elaborar la planificació del muntatge d’aquesta instal·lació és imprescindible

tenir en compte que no es podran aplicar càrregues al recolzament o suport que s’ha
cimentat fins que no hagi transcorregut el temps de forjat (fraguado, en castellà) que
depèn de les condicions meteorològiques, de la compoisició de la mescla i de l’ús o no
de productes d’acceleració de forjat.
1.2.2 Canalitzacions
En la majoria d’instal·lacions elèctriques el cablejat discorre per una canalització

subterrània, encastada a la paret o a dins d’una canal protectora.
La instal·lació d’aquestes canalitzacions s’ha de realitzar una vegada hagin acabat les
tasques d’obra civil necessàries per al seu muntatge, i normalment o gairebé sempre
abans de l’estesa del cablejat.
La fase de les canalitzacions es pot dividir en diferents tasques:
 Quan sigui necessari en canalitzacions subterrànies, tornar a fer moviment de

terres o canals i regates.
 Muntatge de suports per les canalitzacions.
 Muntatge de la canalització.
 Col·locar arquetes i registres de pas.
 Enterrar o cobrir la canalització.
La tècnica de muntatge s’ha d’establir d’acord amb la norma UNE 20460-5-52, i tal
com indica la ITC-BT-20:

- UNE 204060-5-52  Instalaciones eléctricas en edificios. Parte 5: Selección e
instalación de los materiales eléctricos.
- ITC-BT-20  Sistemes d’instal·lació en instal·lacions interiors o receptores.
1.2.3 Cablejat
Un cop han acabat les tasques de les diferents canalitzacions es pot començar a
introduir en aquestes el cablejat necessari per a la instal·lació.
En alguns casos és necessari esperar un temps, sobretot en aquells casos on les

canalitzacions estan encastades i cal esperar al forjat (fraguado) dels materials.
Aquesta tasca de passar els cables es realitza amb l’ajuda de guies passa-cables fetes
de fil-ferro introduïts prèviament a la canalització.

1.2.4 Instal·lació de mecanismes
Un cop acabada la fase del cablejat, o almenys parcialment, es pot començar la fase
del muntatge de mecanismes elèctrics.

En aquesta fase és important verificar totes les connexions i el funcionament correcte
del mecanisme en cas d’interruptors o la continuïtat o presència de tensió en cas
d’endolls.
La col·locació posteriors dels embellidors també és una tasca important per a l’acabat
de la instal·lació, si bé és recomanable deixar per a la fase de finalització del projecte,
ja que pot ser necessari haver de fer comprovacions.
1.2.5 Instal·lació de proteccions
Aquesta fase pot ser realitzada al mateix temps que es munten els mecanismes. La
seva fase predecessora és haver estès el cablejat per les canalitzacions.
Es tracta de muntar tots els elements de protecció del quadre elèctric (interruptor
magnetotèrmics, interruptors diferencials, protectors de sobretensions, etc.).

1.2.6 Verificacions i proves
Un cop acabada la instal·lació, només faltarà verificar el correcte funcionament

d’aquesta i el compliment dels indicadors de qualitat necessaris. Aquesta fase es
tractarà en el tema de posada en servei de les instal·lacions.
1.3 Muntatge i posada en servei de subestacions.
1.3.1 Muntatge i execució de l’obra
El primer que indiquen els llibres sobre aquest apartat és que cal que es reuneixin els
3 personatges principals d’una obra de subestacions elèctriques:
- El promotor
- El contractista que executa els treballs
- Un tècnic que representa l’empresa elèctrica
En aquesta reunió es portarà a terme el plantejament de l’obra civil i elèctric, i una

planificació dels treballs en la que es recullin les principals activitats i les dates
d’execució aproximades.
Pel que fa a inspecció i control al llarg de l’execució e l’obra també quedarà assignat
un supervisor de l’empresa elèctrica.
S’aixecarà un acta d’aquesta reunió.
Finalment, distingim es dues parts en les que es pot subdividir el muntatge de

subestacions elèctriques:
- Obra civil
- Obra elèctrica

1.3.1.1 Obra civil

1.3.1.2 Obra elèctrica
Muntatge de transformadors de mesura

Llistat de possibles fallades tècniques que cal arreglar

1.3.2 Proves i verificacions
Una vegada finalitzat el muntatge, la instal·lació cal ser verificada amb els següents
assajos:

Vegem el següent vídeo sobre proves en subestacions elèctriques:
https://www.youtube.com/watch?v=4NbcXyXlv-U

1.3.3 Recepció de la instal·lació
La posada en servei de la instal·lació no s’iniciarà fins que finalitzi el procés de

recepció de l’obra.
La recepció es divideix en 2 fases:
- Enviament de la documentació per part del promotor (documentació legal,

administrativa i tècnica)
- Verificació tècnica i documental de la instal·lació per part de l’empresa
elèctrica.
1.3.3.1 Documentació legal i adminsitrativa

1.3.3.2 Documentació tècnica exigida
1.3.4 Posada en servei de la instal·lació

1.3.5 Cronograma de la instal·lació
Es mostra a continuació l’eina del cronograma. Es tracta d’una taula on es pot veure
de forma resumida la seqüència i duració de les tasques del procés de muntatge i la
posada en servei d’una subestació.

1.4 Planificació de projectes
Pot semblar que la planificació d’una instal·lació elèctrica sigui senzilla, però com més
gran és la instal·lació generalment més es pot complicar i més variables intervenen en
l’execució d’aquesta. Si ens focalitzem en el camp de les subestacions elèctriques
tenim el muntatge de grans equips de potència, la necessitat de maquinària (grues,
elevadors...) etc, i per tant la planificació de projectes és de gran importància.
En grans instal·lacions coexisteixen diverses empreses dedicades a tasques diferents,

però relacionades entre elles, de manera que cal una coordinació per no augmentar
els terminis d’espera ni desaprofitar recursos.
Les diverses tècniques de gestió de projectes parteixen d’una base comuna:

- Descompondre en tasques
- Detectar la relació entre elles.
1.4.1 PERT
PERT són les sigles de Project Evaluation and Review Techniques, un model de gestió
nascut a la Marina dels Estats Unitats a finals dels anys 1950.
Es basa en analitzar les diferents tasques i treballs que componen un projecte, la

duració de cadascuna d’elles i com es relacionen entre elles. D’aquesta manera és
possible conèixer el temps mínim necessari per finalitzar el projecte complet.
Un diagrama PERT ben organitzat permet que els gerents d’un projecte programin i
coordinin de forma eficient les tasques dins d’un projecte per calcular el temps
necessari per completar-lo.
Existeixen dos mètodes per representar un gràfic PERT:
- El més utilitzat és un mètode en el qual cada tasca del projecte es representa

per un node i la relació entre les tasques es representa amb una fletxa. També
permet representar tasques fictícies amb línies discontínues per donar
continuïtat al flux de tasques.
- Un altre mètode vàlid representa diferents tasques mitjançant fletxes i els

nodes representen estats del projecte.

Cal respectar els següents principis:
- Principi de únic node inicial i únic el final  només pot existir un sol node
inicial i un sol node final corresponent amb l’inici del projecte i el final del
projecte.
- Principi de designació successiva  els nodes es nombren amb números

correlatius.
- Principi de designació unívoca  no poden existir dos fletxes que tinguin els
mateixos nodes d’origen i destí.

Si agafem d’exemple la figura anterior, cadascun dels cercles representa una tasca
i les lletres representen la duració.
Exemple:
0. Agrupació de materials. 1. Instal·lació de canalitzacions exteriors.

2. Instal·lació de canalitzacions interiors. 3. Etc.
Quan dos cercles estan units per una fletxa continua, això indica que per fer la
tasca del segon és imprescindible haver acabat la primera.
Les tasques es poden realitzar simultaniament si es separen en diferents

branques. Per exemple la tasca 1 i 2 pertanyen a branques diferents i seria
possible realitzar-les de manera simultània. Però no es poden fer la 2 i la 5 de
manera simultània, sinó que cal haver acabat la 2 per saltar a la tasca 5.
El mètode de PERT utiltiza tècniques de probabilitat per valorar la duració de cada

tasca. Es solen definir:
ta = duració més optmista.
tm = duració més probable d’acord amb l’experiència
tb = duració més pessimista
A partir d’aquestes, s’acostuma a expressar el temps esperat (te) segons la

següent expressió:

1.4.1 Camí crític (CPM)
El mètode del camí crític (critical path method) va sorgir també a Estats Units, poc
abans del mètode PERT. Es diferencia del mètode PERT, entre altres coses, en que
els temps utilitzats aquí són reals i no estadístics.
Per aplicar aquest mètode en primer lloc és necessari realitzar una taula en la qual es
mostrin les diferents tasques, la seva duració i la identificació de les tasques
predecessores, és a dir, aquelles que cal que hagin acabat per iniciar la tasca. Vegem-
ho.
La seva representació gràfica és similar a la del PERT, però aquí cada node està
aocmpanyat de diverses dades de temps.
IC: temps d’inici més proper, és a dir, tant abans com pugui començar la tasca.
IL: temps de inici més llunyà.
TC: temps d’acabament més proper. Serà igual a la suma de IC més la duració de la
tasca.
TL: temps de finalització més llunyà. Serà igual a IL més la duració.
Així doncs, es pot determinar un paràmetre anomenat folgança (holgura), que indica
quant de temps es pot retardar l’inici d’una tasca sense que això impliqui un retard a la
finalització del projecte.
Folgança = TL – TC = IL – IC
No totes les tasques dispodran de folgança, i serà precisament aquelles que no tinguin
folgança les que composen la anomenada ruta o camí crític.
Si qualsevol de les tasques recorregudes per la ruta crítica pateix un retad, això
suposarà inevitablement el retard en la data de finalització del projecte.

1.4.2 Diagrama de Gantt
Amb els mètodes anteriors hem observat la relació entre les tasques, així com la
duració. Es considera que un dels defectes dels gràfics PERT i CPM és que no podem
visualitzar gràficament l’evolució de les tasques al llarg del temps.
Els diagrames de Gantt, popularitzats a principi del segle XX, ofereixen una
visualització senzilla el temps necessari per cadascuna de les tasques que componen
el projecte.
A l’eix vertical es distribueixen les diferents tasques amb barres. I a l’eix horitzontal es
representa el temps, normalment dividit en dies.
El diagrama de Gantt és un cronograma, que es pot fer una vegada s’ha descomposat
el projecte en tasques i s’ha realitzat una mínima planificació.
Eina online: https://www.ganttproject.biz/

ACTIVITAT PROPOSADA: Diagrama de Gantt
Elaboreu el següent diagrama de Gantt amb Excel i pengeu-lo al moodle.


MP01 UF2 Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MP01 UF2 Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MP01.

UF02. MUNTATGE DE SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES

Institut Santa Eulàlia

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM ............................................................................. 3

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

UF2 Muntatge de subestacions

UF4 Operacions locals en subestacions

UF2 Muntatge de subestacions elèctriques (66 hores)

1. Planificació de processos de muntatge en subestacions:

2. Programació de plans de muntatge:

3. Planificació de la supervisió i control del muntatge i posada en servei de les

4. Replantejament de l’obra civil en el muntatge de subestacions:

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

En el muntatge de subestacions elèctriques hi ha una sèrie de procediments

1.1 Muntatge i posada en servei de subestacions elèctriques. Procediment

A l’hora de realitzar el muntatge i la posada en servei d’una subestació elèctrica és

El procés d’execució de la instal·lació es descriu a la següent figura, i en posteriors

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Abans de l’inici de l’obra es farà una reunió on hauran d’assistir:

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

- S’hi porti a terme el replantejament de l’obra civil i de l’obra elèctrica.

1.2 Processos de muntatge d’instal·lacions elèctriques

Abans d’entrar en matèria en els passos i etapes per al muntatge de subestacions

En la majoria d’aquestes instal·lacions hi podem trobar les següents tasques comunes:

En les instal·lacions electrotècniques és habitual utilitzar recolzaments per sostenir

Aquests suports o recolzaments cal que siguin cimentats en el terreny.

Per tant, la cimentació és una tasca prèvia a tota la resta de tasques.

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

- Moviment de terres  excavar la fossa necessària per allotjar la sabata de

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

- Cimentació  una vegada col·locat i anivellat adequadament el recolzament,

De cara a elaborar la planificació del muntatge d’aquesta instal·lació és imprescindible

En la majoria d’instal·lacions elèctriques el cablejat discorre per una canalització

La fase de les canalitzacions es pot dividir en diferents tasques:

 Quan sigui necessari en canalitzacions subterrànies, tornar a fer moviment de

 Muntatge de suports per les canalitzacions.

 Col·locar arquetes i registres de pas.

 Enterrar o cobrir la canalització.

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

- ITC-BT-20  Sistemes d’instal·lació en instal·lacions interiors o receptores.

En alguns casos és necessari esperar un temps, sobretot en aquells casos on les

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

1.2.5 Instal·lació de proteccions

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Un cop acabada la instal·lació, només faltarà verificar el correcte funcionament

1.3 Muntatge i posada en servei de subestacions.

1.3.1 Muntatge i execució de l’obra

En aquesta reunió es portarà a terme el plantejament de l’obra civil i elèctric, i una

S’aixecarà un acta d’aquesta reunió.

Finalment, distingim es dues parts en les que es pot subdividir el muntatge de

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Muntatge de transformadors de mesura

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

Versió d’apunts actualitzada a data: 2/2/2022

La posada en servei de la instal·lació no s’iniciarà fins que finalitzi el procés de

La recepció es divideix en 2 fases:

- Enviament de la documentació per part del promotor (documentació legal,