Professional Documents
Culture Documents
SUBESTACIONS ELÈCTRIQUES
Continguts
https://www.youtube.com/watch?v=M45_DkHyv3Q
https://www.youtube.com/watch?v=zQ18OQ4-uk0
En aquest apartat s’analitzen els diferents elements necessaris per al muntatge i per la
posterior posada en servei d’una subestació elèctrica.
- El promotor és qui impulsa el projecte. Pot ser una persona o una empresa
que planifica i financia una obra. Per fer-ho ha de tenir drets sobre el terreny o
bé n’ha de ser el propietari.
- El contractista és la persona o empresa que és contractada per una altra
organització o per un particular per a la construcció d’un edifici, d’una carretera,
d’una instal·lació.
El contractista és el responsable de proporcionar tots els materials, equips i
eines necessaris, així com la mà d’obra per construir un projecte.
Si hi ha altres contractistes contractats per ell, s’anomenen subcontractistes.
- Un tècnic que representi l’empresa elèctrica.
Una empresa instal·ladora pot desenvolupar molts tipus d’instal·lacions tal com hem
vist als primers apartats d’aquest tema.
Cimentació.
Canalitzacions.
Cablejat.
Instal·lació de mecanismes.
Instal·lació de proteccions.
Verificacions i proves.
1.2.1 Cimentació
Per exemple, un aerogenerador disposa d’un suport molt robust que va cimentat al
terreny. Primer cal cimentar el suport i posteriorment realitzar el muntatge de totes les
parts. Vegem les dues imatges següents.
1.2.2 Canalitzacions
La instal·lació d’aquestes canalitzacions s’ha de realitzar una vegada hagin acabat les
tasques d’obra civil necessàries per al seu muntatge, i normalment o gairebé sempre
abans de l’estesa del cablejat.
Muntatge de la canalització.
La tècnica de muntatge s’ha d’establir d’acord amb la norma UNE 20460-5-52, i tal
com indica la ITC-BT-20:
1.2.3 Cablejat
Un cop han acabat les tasques de les diferents canalitzacions es pot començar a
introduir en aquestes el cablejat necessari per a la instal·lació.
Aquesta tasca de passar els cables es realitza amb l’ajuda de guies passa-cables fetes
de fil-ferro introduïts prèviament a la canalització.
Un cop acabada la fase del cablejat, o almenys parcialment, es pot començar la fase
del muntatge de mecanismes elèctrics.
La col·locació posteriors dels embellidors també és una tasca important per a l’acabat
de la instal·lació, si bé és recomanable deixar per a la fase de finalització del projecte,
ja que pot ser necessari haver de fer comprovacions.
Aquesta fase pot ser realitzada al mateix temps que es munten els mecanismes. La
seva fase predecessora és haver estès el cablejat per les canalitzacions.
Es tracta de muntar tots els elements de protecció del quadre elèctric (interruptor
magnetotèrmics, interruptors diferencials, protectors de sobretensions, etc.).
El primer que indiquen els llibres sobre aquest apartat és que cal que es reuneixin els
3 personatges principals d’una obra de subestacions elèctriques:
- El promotor
- El contractista que executa els treballs
- Un tècnic que representa l’empresa elèctrica
Pel que fa a inspecció i control al llarg de l’execució e l’obra també quedarà assignat
un supervisor de l’empresa elèctrica.
- Obra civil
- Obra elèctrica
Una vegada finalitzat el muntatge, la instal·lació cal ser verificada amb els següents
assajos:
https://www.youtube.com/watch?v=4NbcXyXlv-U
Es mostra a continuació l’eina del cronograma. Es tracta d’una taula on es pot veure
de forma resumida la seqüència i duració de les tasques del procés de muntatge i la
posada en servei d’una subestació.
Pot semblar que la planificació d’una instal·lació elèctrica sigui senzilla, però com més
gran és la instal·lació generalment més es pot complicar i més variables intervenen en
l’execució d’aquesta. Si ens focalitzem en el camp de les subestacions elèctriques
tenim el muntatge de grans equips de potència, la necessitat de maquinària (grues,
elevadors...) etc, i per tant la planificació de projectes és de gran importància.
PERT són les sigles de Project Evaluation and Review Techniques, un model de gestió
nascut a la Marina dels Estats Unitats a finals dels anys 1950.
Un diagrama PERT ben organitzat permet que els gerents d’un projecte programin i
coordinin de forma eficient les tasques dins d’un projecte per calcular el temps
necessari per completar-lo.
- Principi de únic node inicial i únic el final només pot existir un sol node
inicial i un sol node final corresponent amb l’inici del projecte i el final del
projecte.
- Principi de designació unívoca no poden existir dos fletxes que tinguin els
mateixos nodes d’origen i destí.
Exemple:
Quan dos cercles estan units per una fletxa continua, això indica que per fer la
tasca del segon és imprescindible haver acabat la primera.
El mètode del camí crític (critical path method) va sorgir també a Estats Units, poc
abans del mètode PERT. Es diferencia del mètode PERT, entre altres coses, en que
els temps utilitzats aquí són reals i no estadístics.
Per aplicar aquest mètode en primer lloc és necessari realitzar una taula en la qual es
mostrin les diferents tasques, la seva duració i la identificació de les tasques
predecessores, és a dir, aquelles que cal que hagin acabat per iniciar la tasca. Vegem-
ho.
La seva representació gràfica és similar a la del PERT, però aquí cada node està
aocmpanyat de diverses dades de temps.
IC: temps d’inici més proper, és a dir, tant abans com pugui començar la tasca.
TC: temps d’acabament més proper. Serà igual a la suma de IC més la duració de la
tasca.
Així doncs, es pot determinar un paràmetre anomenat folgança (holgura), que indica
quant de temps es pot retardar l’inici d’una tasca sense que això impliqui un retard a la
finalització del projecte.
Folgança = TL – TC = IL – IC
No totes les tasques dispodran de folgança, i serà precisament aquelles que no tinguin
folgança les que composen la anomenada ruta o camí crític.
Si qualsevol de les tasques recorregudes per la ruta crítica pateix un retad, això
suposarà inevitablement el retard en la data de finalització del projecte.
Amb els mètodes anteriors hem observat la relació entre les tasques, així com la
duració. Es considera que un dels defectes dels gràfics PERT i CPM és que no podem
visualitzar gràficament l’evolució de les tasques al llarg del temps.
Els diagrames de Gantt, popularitzats a principi del segle XX, ofereixen una
visualització senzilla el temps necessari per cadascuna de les tasques que componen
el projecte.
A l’eix vertical es distribueixen les diferents tasques amb barres. I a l’eix horitzontal es
representa el temps, normalment dividit en dies.
El diagrama de Gantt és un cronograma, que es pot fer una vegada s’ha descomposat
el projecte en tasques i s’ha realitzat una mínima planificació.