RECORDATORI 1r Batxillerat DINÀMICA TEORIA DE CAMPS

Lleis de Newton:
FORMULARI FÍSICA
CINEMÀTICA CAMP GRAVITATORI
1a) Inèrcia: Si Σ𝐹 ⃗ = 0 aleshores el cos està SELECTIVITAT CATALUNYA
Relació diferencial entre magnituds 𝐺 = 6,67 · 10−
Nm
quiet o en MRU. kg Acadèmia CEUS
2a) Dinàmica:  Força gravitatòria
𝑑𝑝⃗ 𝑑 𝐹 ⃗ → = −𝐺
𝑚 𝑚 𝑚 𝑚 CAMP MAGNÈTIC
Σ𝐹 ⃗ = = (𝑚𝑣⃗) = 𝑚𝑎⃗ 𝑟
𝑢⃗ → = −𝐺
𝑟
𝑟⃗ →
N
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝜇 = 4𝜋 · 10−
3a) Acció-reacció:  Camp gravitatori A
𝑚 𝑚  Força magnètica sobre càrrega puntual
𝐹 ⃗ → = −𝐹 ⃗ → 𝑔 ⃗ = −𝐺 𝑢⃗ = −𝐺 𝑟⃗
𝑟 𝑟
TREBALL I ENERGIA  Relació Força-Camp
Moviments típics 𝐹⃗ = 𝑚 · 𝑔⃗ 𝐹 ⃗ = 𝑞 𝑣⃗ × 𝐵
Tipus d’energia:
 MRU 𝐹 = 𝑞 · 𝑣 · 𝐵 · sin 𝜃
 Cinètica (velocitat): 𝐸 = 𝑚𝑣  Potencial gravitatori
𝑟⃗ = 𝑟⃗ + 𝑣⃗∆𝑡 𝑚 (en mòdul)
 MRUA  Potencial gravitatòria (altura): 𝐸 = 𝑚𝑔ℎ 𝑉 = −𝐺 𝑣
𝑟 𝐹 =𝐹 = 𝑚𝑎 = 𝑚
1  Potencial elàstica (molles): 𝐸 = 𝑘(Δ𝑥)  Energia potencial gravitatòria 𝑅
𝑟⃗ = 𝑟⃗ + 𝑣⃗ ∆𝑡 + 𝑎⃗(∆𝑡)
2  Mecànica: 𝐸 = 𝐸 + 𝐸 + 𝐸 𝐸 = 𝑚 · Δ𝑉
𝑣⃗ = 𝑣⃗ + 𝑎⃗∆𝑡 (Si la càrrega és negativa (com un electró), la força va
Treball d’una força constant  Tercera Llei de Kepler en sentit contrari!)
𝑣⃗ = 𝑣⃗ + 2𝑎⃗∆𝑟⃗ 𝑊 = 𝐹 ⃗ · Δ𝑟⃗ = 𝐹 · Δ𝑟 · cos 𝜃 𝑇 4𝜋 (Truc: si 𝑣⃗ és paral·lela a 𝐵, la 𝐹 ⃗ = 0.)
= constant =
 MCU 𝑅 𝐺𝑚  Força magnètica sobre fil rectilini
𝜑 = 𝜑 + 𝜔∆𝑡 𝑚 → massa del cos entorn al qual el satèl·lit orbita.
𝐹 ⃗ = 𝐼(𝑙 ⃗ × 𝐵 )
 MCUA  Velocitat d’escapament (El vector 𝑙 ⃗ té la direcció i sentit del corrent I i per
1 2𝐺𝑚 mòdul, la longitud del segment de fil.)
𝜑 = 𝜑 + 𝜔 ∆𝑡 + 𝛼⃗(∆𝑡)  Força normal: 𝑊 = 0 𝑣 =
2 𝑅 (Truc: si 𝑙 ⃗ és paral·lel a 𝐵, la 𝐹 ⃗ = 0.)
 Fregament: 𝑊 = −𝜇𝑁Δ𝑟
𝜔 = 𝜔 + 𝛼⃗∆𝑡 𝑚 → massa del cos del qual es vol escapar.
𝑅 → radi del cos del qual es vol escapar. Selector de velocitats
𝜔 = 𝜔 + 2𝛼⃗∆𝜑 Forces conservatives
Dispositiu on hi ha un camp electromagnètic on
Si una força és conservativa (gravetat i molles): CAMP ELECTROESTÀTIC
 Moviment Parabòlic es vol que la velocitat d’una càrrega que el
𝑊 = −Δ𝐸 = 𝐸 −𝐸 1 Nm
(MRU en 𝑥 i MRUA en 𝑦) 𝐾= = 9 · 10 travessi es mantingui constant (si no, descriu un
4𝜋𝜀 C
Teorema i conservació de l’Energia moviment parabòlic):
 Força electroestàtica
𝑣 = 𝑣 cos 𝜃 Δ𝐸 =𝑊 = Σ𝑊 + Σ𝑊 𝑞 𝑞 𝑞 𝑞 Σ𝐹 ⃗ = 𝑚𝑎⃗ = 0
𝐹⃗ → = 𝐾 𝑢⃗ → = 𝐾 𝑟⃗ →
𝑣 = 𝑣 sin 𝜃 Δ𝐸 = Σ𝑊 𝑟 𝑟 𝐸
𝐹 − 𝐹 = 0 ⇒ 𝑞𝑣𝐵 − 𝑞𝐸 = 0 ⇒ 𝑣 =
(En la majoria de casos, la força no conservativa és la  Camp elèctric/electroestàtic 𝐵
𝑞 𝑞
força de fregament.) 𝐸⃗ = 𝐾 𝑢⃗ = 𝐾 𝑟⃗
𝑟 𝑟
Si Σ𝑊 = 0 (conservació de l’energia):  Relació Força-Camp
Abast 𝑥 : 𝐸 =𝐸 𝐹 ⃗ = 𝑞 · 𝐸⃗
𝑔  Potencial elèctric/electroestàtic
𝑦 = 0 = 𝑦 +𝑣 𝑡− 𝑡 ⇒ 𝑡 ⇒ 𝑥 Energia cinètica d’un Sòlid Rígid
2 𝑞
𝐸 =𝐸 +𝐸 𝑉 =𝐾
Altura màxima 𝑦 : 𝑟  Camp magnètic d’ un fil infinit
1 1
𝑣 = 0 = 𝑣 − 𝑔𝑡 ⇒ 𝑡 ⇒ 𝑦 𝐸 = 𝑚𝑣 + 𝐼 𝜔  Energia potencial electroestàtica 𝜇 𝐼
2 2 𝐵=
(El punt # de l’energia cinètica, només pot ser: o bé 𝐸 = 𝑞 · Δ𝑉 2𝜋𝑟
Components intrínseques acceleració 𝑟 → distància entre el fil i el punt on es vol trobar B.
un punt fix, o bé el Centre de Masses.)  Relació Camp-Potencial
𝑎⃗ = 𝑎⃗ + 𝑎⃗ 𝑑𝑉  Camp magnètic al d’una espira circular
 Moment inèrcia anell: 𝐼 = 𝑚𝑅 𝐸⃗ = − 𝑢⃗
𝑑𝑟 𝜇 𝐼
𝑎 =
𝑣
= 𝜔 𝑅 (apunta al centre de curvatura)  Moment inèrcia disc: 𝐼 = 𝑚𝑅 𝐵=
𝑅 Si el camp és uniforme, aleshores: 2𝑅
 Moment inèrcia esfera massissa: 𝐼 = 𝑚𝑅 Δ𝑉  Camp magnètic d’una bobina recta
𝑑𝑣
 Moment inèrcia esfera buida: 𝐼 = 𝑚𝑅 𝐸⃗ = − 𝑢⃗ 𝜇 𝑁𝐼
𝑎 = = 𝛼 · 𝑅 (és perpendicular a 𝑎⃗ ) Δ𝑟 𝐵=
𝑑𝑡 𝐿
INDUCCIÓ MAGNÈTICA TRANSFORMADORS MOVIMENT ONDULATORI MECÀNICA QUÀNTICA
 Flux magnètic Modificant la relació entre el nombre d’espires de EQUACIÓ DEL MOVIMENT kg · m
ℎ = 6,626 · 10−
Φ = 𝐵 · 𝑆 ⃗ = 𝐵 · 𝑆 · cos 𝜃 [Wb] les dues bobines/debanats, es pot modificar la 𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴 · sin(𝜔𝑡 − 𝑘𝑥 + 𝜑 ) s
 Llei de Faraday-Lenz (f.e.m. induïda) intensitat de corrent del primari al secundari. 𝜔 2𝜋 𝜆 EFECTE FOTOELÈCTRIC
𝑘= = 𝑣 = = 𝜆·𝜈
𝑣 𝜆 𝑇 𝐸 = ℎ·𝜈 = 𝑊 +𝐸
Només s’indueix f.e.m si el flux varia en el
𝑘 → nombre d’ona [m− ]. 1
temps. Pot variar de tres maneres: 𝜆 → longitud d’ona [m].
𝑊 = ℎ·𝜈 ; 𝐸 = 𝑚𝑣 =𝑞·𝑉
2
o Camp variable en el temps 𝑊 i 𝜈 → treball d’extracció i freqüència llindar.
LLEI D’SNELL: REFRACCIÓ
o Superfície variable (barra que llisca) 𝑉 → potencial de frenada.
𝑛 sin 𝜃 = 𝑛 sin 𝜃
o Angle variable (espira que gira 𝜃 = 𝜔𝑡) 𝑛 𝑣 Relació de De Broglie:
𝑑Φ ΔΦ |𝜀 | = ℎ ℎ 𝐸 𝐸
𝜀 =− ≈− ⇒ 𝐼 = 𝑛 𝑣 𝜆= = ; 𝑝= =
𝑑𝑡 Δ𝑡 𝑅 𝑛 𝑚·𝑣 𝑝 𝑐 3 · 10
El sentit de 𝐼 depèn del de 𝐵 (regla de la 𝜃 = arcsin
𝑛 Principi d’incertesa de De Broglie
mà dreta) que calgui: 𝑛 → índex de refracció del medi.
Δ𝑝 · Δ𝑥 =
ℎ
o Si Φ ↓: 𝐵 va en el mateix sentit que 𝐵 Relacions Primari – Secundari: 𝜃 → angle incident. 2𝜋
𝜃 → angle refractat. Δ𝑝 = 𝑚 · Δ𝑣
o Si Φ ↑: 𝐵 va en sentit contrari a 𝐵 Φ =Φ
𝜃 → angle límit (produeix 𝜃 = 90°)
𝑃𝑜𝑡 = 𝑃𝑜𝑡 MECÀNICA RELATIVISTA
C. CONTINU I C. ALTERN 𝜀
=
𝑁
=
𝐼
ONES SONORES: ACÚSTICA 𝐸 = 𝑚𝑐
𝜀 𝑁 𝐼 1 𝑚
LLEIS FONAMENTALS 𝑃𝑜𝑡 W 𝛾= ; 𝑚= =𝑚 𝛾
𝐼=
Llei d’Ohm: MOV. HARMÒNIC SIMPLE 4𝜋𝑟 m 1 − (𝑣𝑐) 1 − (𝑣𝑐)
𝑉 =𝐼 ·𝑅 𝐼 𝐴 𝐴
= = 𝑣 𝑙
Lleis de Kirchhoff 𝐼 𝐴 𝐴 𝑙=𝑙 1−
𝑐
=
𝛾
𝐼
1a) Llei dels Nusos (KCL): 𝛽 = 10 log [dB]
Σ𝐼 = Σ𝐼
𝐼
FÍSICA DE PARTÍCULES X
𝑘 1 𝐼 = 10− W/m → llindar d’audició.
1a) Llei de les Malles (KVL): 𝜔= 𝜔 = 2𝜋𝜈 𝜈= ENERGIA I DEFECTE DE MASSA
𝑚 𝑇
Σ𝑉 =0
𝜔 → freqüència angular o pulsació [rad/s].
INTERFERÈNCIA D’ONES 𝐸 = Δ𝑚 · 𝑐
Σ𝜀 = Σ𝑅𝐼 𝐸
𝑚 → massa del cos/bloc que oscil·la [kg]. DIFRACCIÓ 𝐸 =
nº nuclis
Potència dissipada (efecte Joule) 𝑘 → constant elàstica de la molla [N/m]. La difracció es tracta d’una interferència entre Δ𝑚 = (𝐴 − 𝑍)𝑚 + 𝑍 · 𝑚 − 𝑚( X) > 0
 En Corrent Continu: 𝜈 → freqüència [Hz]. ones que tenen diferents focus. DESINTEGRACIONS
𝑃 =𝑅·𝐼 𝑇 → període: temps en una oscil·lació completa [s].
Matèria + Antimatèria = Energia
 En Corrent Altern: EQUACIONS DEL MOVIMENT 𝑒+ + 𝑒− = 2𝛾
1 1 𝑥(𝑡) = 𝐴 · sin(𝜔𝑡 + 𝜑 ) → 𝑥 =𝐴  Alfa, α: X → −
𝑃 = 𝑅·𝐼 = 𝑅·𝐼 − X+ α
2 2 𝑣(𝑡) = 𝐴𝜔 · sin(𝜔𝑡 + 𝜑 ) → 𝑣 = 𝐴𝜔
 Beta +, β+ : X → − X + 𝑒+ + 𝜈
Potència mitjana i màxima 𝑎(𝑡) = −𝐴𝜔 · sin(𝜔𝑡 + 𝜑 ) → 𝑣 = 𝐴𝜔
 Beta –, β− : X → + X + 𝑒− + 𝜈̅
 Potència mitjana: Casos particulars:
 Interferència constructiva: 𝑥 − 𝑥 = 𝑛 · 𝜆  Gamma, γ: X∗ → X + 𝛾
𝑃 =𝑉 ·𝐼  En 𝑥 = ±𝐴 ⇒ 𝑎 i𝑣=0
𝑃  Interferència destructiva: 𝑥 − 𝑥 = (2𝑛 + 1)𝜆 Llei de desintegració nuclear
 Potència màxima: 𝑃 =  En 𝑥 = 0 ⇒ 𝑎 = 0 i 𝑣
2 𝑁 (𝑡) = 𝑁 · 𝑒− ; 𝑚(𝑡) = 𝑚 · 𝑒−
𝑃 =𝑉 ·𝐼 ENERGIA MHS ONES ESTACIONÀRIES
Activitat: 𝐴𝑐𝑡(𝑡) = −𝜆 · 𝑁 (𝑡)
Relacions CC – CA 𝐸 = 𝐸 + 𝐸 = constant Suma de dues ones. Equació de l’ona resultant:
Vida mitjana: 𝜏 = 1/𝜆
 Intensitats de corrent: 1 1 1 1 𝑦(𝑥, 𝑡) = 𝐴[2 sin(𝑘𝑥) cos(𝜔𝑡)]
𝐼
𝑘𝐴 = 𝑚𝑣 = 𝑚𝑣 + 𝑘𝑥 Període de semidesintegració: 𝑇 / = ln 2 /𝜆
𝐼 =√
2 2 2 2  Nodes: sin(𝑘𝑥) = 0 ⇒ 𝑥 =
2 Tipus de partícules
PÈNDOL SIMPLE  Ventres: sin(𝑘𝑥) = 1 ⇒ 𝑥 = ( + )
 Voltatges: 𝑔  Hadrons:
𝜀 𝜔= 1r harmònic: 𝜆 = 2𝐿 - Barions: formats per 3 quarks (q q q)
𝜀 =√ 𝑙 2𝐿 𝑛
2 2n harmònic: 𝜆 = 𝐿 𝜆 = ; 𝜈 =𝑣 - Mesons: formats per quark i antiquark (q q̅)
𝑔 → gravetat. 𝑛 2𝐿
𝑙 → longitud de la corda del pèndol. 3r harmònic: 𝜆 =  Leptons: 𝑒− /𝑒+ , μ, τ.