Màquines elèctriques

Transformadors

1
 El Transformador

Un transformador és una màquina estàtica (no té elements mòbils) que:

• Està format per dos o més bobinats a voltant d’un nucli magnètic
• Bobinats excitats per senyals que varien amb el temps
• Funció: intercanvi de potència, modificant els valors de tensió i corrent.
Principi de funcionament: model lineal
La Llei de Faraday descriu el comportament
independentment de les magnituds
geomètriques dels bobinats:
𝑑𝜙
𝑣𝑏𝑜𝑏𝑖𝑛𝑎 =
𝑑𝑡

Expressem el flux magnètic en funció dels

paràmetres geomètrics:

𝜙1 = න 𝐵𝑑𝑆 = 𝐵𝑆𝑇𝑜𝑡𝑎𝑙 = 𝐵𝑁1 𝑆𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎

𝑁
𝐵=𝜇 𝑖
𝑙
𝑁1
𝜙1 = 𝜇 𝑖1 · 𝑁1 𝑆𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎 = 𝐿1 𝑖1
𝑙
𝑑𝜙1 𝑑𝑖1
𝑣1 = = 𝐿1
𝑑𝑡 𝑑𝑡

On 𝐿1 s’anomena coeficient d’autoinducció

Principi de funcionament: model lineal
Afegim una segona bobina, amb el
corresponent flux magnètic, i veiem l’efecte a
la primera bobina
𝑁2
𝜙21 = 𝑘𝐵2 · 𝑁1 𝑆𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎 = 𝑘𝜇 𝑖 ·𝑁 𝑆 = 𝑀𝑖2
𝑙 2 1 𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎
𝑀 = 𝑘 𝐿1 𝐿2 on 0 ≤ 𝑘 ≤ 1

On 𝑀 s’anomena coeficient d’inducció mútua i

𝑘 és la constant d’acoblament

𝑑𝜙1 𝑑𝜙21 𝑑𝑖1 𝑑𝑖2

𝑣1 = + = 𝐿1 +𝑀
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡
𝑑𝜙2 𝑑𝜙12 𝑑𝑖2 𝑑𝑖1
𝑣2 = + = 𝐿2 +𝑀
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡

Model lineal domini temporal

Principi de funcionament: model lineal

𝑑𝜙1 𝑑𝜙21 𝑑𝑖1 𝑑𝑖2

𝑣1 = + = 𝐿1 +𝑀
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡
𝑑𝜙2 𝑑𝜙12 𝑑𝑖2 𝑑𝑖1
𝑣2 = + = 𝐿2 +𝑀
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡

Model lineal domini temporal

𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝐿1 𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼2ҧ

𝑉ത2 = 𝑗𝜔𝐿2 𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼1ҧ

Model lineal AC
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:
No existeix pèrdues de potència al nucli
𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑅1𝑛𝑢𝑐𝑙𝑖 𝐿1 𝐿2 𝑅2𝑛𝑢𝑐𝑙𝑖 𝑉2

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1
𝐿1 𝐿2 𝑉2
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:

No existeix pèrdues de flux magnètic entre els bobinats (𝒌 = 𝟏)

𝑁1 𝑁2
𝐿1 = 𝜇 · 𝑁1 𝑆𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎 = 𝛼𝑁12 𝑀=𝜇 · 𝑁1 𝑆𝑒𝑠𝑝𝑖𝑟𝑎 = 𝛼𝑁1 𝑁2
𝑙 𝑙

𝐿2 = 𝛼𝑁22

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1
𝐿1 𝐿2 𝑉2
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:

No existeix pèrdues de flux magnètic entre els bobinats (𝒌 = 𝟏)

𝐿1 = 𝛼𝑁12 𝑉ത1 = (𝑅1 +𝑗𝜔𝛼𝑁12 )𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝑁2 𝐼2ҧ

𝐿2 = 𝛼𝑁22
𝑀 = 𝛼𝑁1 𝑁2 𝑉ത2 = (𝑅2 +𝑗𝜔𝛼𝑁22 )𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝑁2 𝐼1ҧ

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:

No existeix pèrdues de flux magnètic entre els bobinats (𝒌 = 𝟏)

𝑅1
𝑉ത1 = 𝑁1 + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁2 𝐼2ҧ
𝑁1

𝑅2
𝑉ത2 = 𝑁2 + 𝑗𝜔𝛼𝑁2 𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝐼1ҧ
𝑁2

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:

El flux magnètic enllaçat és infinitament gran

𝑅1
𝑁1 → ∞; 𝑁1 → ∞ 𝑉ത1 = 𝑁1 + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁2 𝐼2ҧ
𝑁1
𝑁1 𝑅2
= 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡 𝑉ത2 = 𝑁2 + 𝑗𝜔𝛼𝑁2 𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝛼𝑁1 𝐼1ҧ
𝑁2 𝑁2

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2
 Model ideal

El model ideal és un model funcional el qual descriu la relació elemental entre corrents i
tensions i el bescanvi de potència entre el primari i el secundari.
Les simplificacions que es realitzen són les següents:

El flux magnètic enllaçat és infinitament gran

𝑁1 → ∞; 𝑁1 → ∞ 𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝛼𝑁1 (𝑁1 𝐼1ҧ +𝑁2 𝐼2ҧ )

𝑁1 𝑉ത2 = 𝑗𝜔𝛼𝑁2 (𝑁1 𝐼1ҧ +𝑁2 𝐼2ҧ )

= 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡𝑎𝑛𝑡
𝑁2

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2
 Model ideal

Fem la relació entre les tensions:

ഥ 𝟏 𝑗𝜔𝛼𝑁1 (𝑁1 𝐼1ҧ +𝑁2 𝐼2ҧ )

𝑽 𝑵𝟏
= =
ഥ 𝟐 𝑗𝜔𝛼𝑁2 (𝑁1 𝐼1ҧ +𝑁2 𝐼2ҧ ) 𝑵𝟐
𝑽

Calculem les intensitats amb la condició de que no hi ha pèrdua de potència:

ത𝑰𝟏 𝑵𝟐
𝑉ത1 𝐼ഥ1∗ + 𝑉ത2 𝐼ഥ2∗ =0 ത𝑰𝟐
=−
𝑵𝟏

𝐼1 𝐼2

𝑅1 𝑅2
𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2
 Convenció de signes: punts
Configuració no inversora Configuració inversora
Induccions
mútues tenen
sentit oposat a
les
autoinduccions

𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝐿1 𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼2ҧ 𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝐿1 𝐼1ҧ − 𝑗𝜔𝑀𝐼2ҧ

Model lineal AC
𝑉ത2 = 𝑗𝜔𝐿2 𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼1ҧ 𝑉ത2 = 𝑗𝜔𝐿2 𝐼2ҧ − 𝑗𝜔𝑀𝐼1ҧ

𝑉ത1 𝑁1 𝐼1ҧ 𝑁2 Model ideal 𝑉ത1 𝑁1 𝐼1ҧ 𝑁2

= =− =− =
𝑉ത2 𝑁2 𝐼2ҧ 𝑁1 𝑉ത2 𝑁2 𝐼2ҧ 𝑁1
 Convenció de signes: corrents

Interpretació
del secundari
com a font de
tensió:
Canviem de
sentit i signe 𝐼2ҧ

𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝐿1 𝐼1ҧ − 𝑗𝜔𝑀𝐼2ҧ 𝑉ത1 = 𝑗𝜔𝐿1 𝐼1ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼2ҧ

Model lineal AC
𝑉ത2 = −𝑗𝜔𝐿2 𝐼2ҧ + 𝑗𝜔𝑀𝐼1ҧ 𝑉ത2 = −𝑗𝜔𝐿2 𝐼2ҧ − 𝑗𝜔𝑀𝐼1ҧ

𝑉ത1 𝑁1 𝐼1ҧ 𝑁2 Model ideal 𝑉ത1 𝑁1 𝐼1ҧ 𝑁2

= = =− =−
𝑉ത2 𝑁2 𝐼2ҧ 𝑁1 𝑉ത2 𝑁2 𝐼2ҧ 𝑁1
 Convenció de signes: punts
Model Lineal:

• 𝒊𝟏 entra pel punt (𝑣1 positiva al punt) ⇒ 𝑣′2 induïda és positiva

al punt.
• Si 𝒊𝟐 també entra pel punt, 𝑣2 i 𝑣′2 tenen el mateix sentit

• Si 𝒊𝟏 i 𝒊𝟐 entren (o surten) pels punts ⇒ termes de les

caigudes de tensió per autoinducció i inducció mútua tenen
el mateix signe.

Model ideal:

𝐼ҧ 𝑁
• 𝒊𝟏 i 𝒊𝟐 entren (o surten) pels punts ⇒ 𝐼1ҧ = − 𝑁2
2 1

ഥ
𝑉 𝑁
• 𝒗𝟏 i 𝒗𝟐 són positves (o negatives) als punts ⇒ 𝑉ഥ1 = 𝑁1
2 2
 Transformació d’impedàncies
Una impedància connectada al secundari es veu modificada quan avaluem la
impedancia que es veu des del primari.
𝐼1 𝐼2 𝐼2
𝐼1

𝑉1 𝑁1 𝑁2 𝑉2 𝑉1 𝑁2 𝑉2
𝑁1

𝟐
𝑉ത𝑝𝑟𝑜𝑣𝑎 𝑉ത1 𝑉ത2 (𝑁1 /𝑁2 ) 𝑵𝟏
𝒁𝑰𝑵 = = = = 𝒁𝑳
ҧ
𝐼𝑝𝑟𝑜𝑣𝑎 𝐼1ҧ 𝐼2ҧ (𝑁2 /𝑁1 ) 𝑵𝟐

MTP: es poden sintetitzar impedàncies apropiades per a que 𝒁𝑳 = 𝒁∗𝑻𝒉

 Assaig a buit

A W

Vs V1 V2

Ens permet trobar l’autoinducció i les pèrdues al ferro del transformador real
(corrents Foucault).
Per fer-ho, hem d’aplicar la Vs suficient per a que V1 = V1𝑁
• Lectura amperímetre: corrent de buit I0
• Lectura wattímetre: potència activa en buit P0
• Podem calcular:
𝑃 𝑉1
• cos 𝜃0 = 𝑜 𝑅𝐹𝑒 =
𝑉1 ·𝐼0 𝐼0 cos 𝜃0
𝑉1
• 𝑚= 𝑉1
𝑉2
𝑋𝐹𝑒 =
• 𝐼ഥ0 = 𝐼0 ∠ 𝜃0 = 𝐼0 cos 𝜃0 + 𝑗𝐼0 sin 𝜃0 𝐼0 sin 𝜃0
 Assaig en curtcircuit

A1 W

Vs V A2

Ens permet trobar l’autoinducció i les pèrdues al coure del transformador

real (resistència i pèrdues de camp magnètic).
Per fer-ho, hem d’aplicar la Vs suficient per a que I𝐴1 = I1𝑁
• Lectura voltímetre: tensió de CC al primari V1𝐶𝐶
• Lectura amperímetre 2: corrent de curtcircuit, que ha de ser I2𝑁
• Lectura wattímetre: potència activa en curtcircuit P𝐶𝐶
• Podem calcular:
𝑃𝐶𝐶 𝑉1𝐶𝐶 cos 𝜃𝑐𝑐
• cos 𝜃𝑐𝑐 = 𝑅𝐶𝐶 =
𝑉1CC ·𝐼𝐴1 𝐼1𝑁
𝐼2𝑁
• 𝑚= 𝑉1𝐶𝐶 sin 𝜃𝑐𝑐
𝐼1𝑁 𝑋𝐶𝐶 =
• 𝑉1𝐶𝐶 = 𝑉1𝐶𝐶 ∠ 𝜃𝑐𝑐 = 𝑉1𝐶𝐶 cos 𝜃𝑐𝑐 + 𝑗𝑉1𝐶𝐶 sin 𝜃𝑐𝑐 𝐼1𝑁
 Models linears
𝐼ഥ1 𝑀
𝑅𝐶𝐶_𝑝 𝑅𝐶𝐶_𝑠
𝑅𝐹𝑒_𝑝 𝐿1 𝐿2 𝑅𝐹𝑒_𝑠
𝑉ഥ1

Model reduït a primari

Impedàncies ja tenen en compte les dues bobines, el transformador passa a
ser ideal

𝐼ഥ1 𝑚
𝑅𝐶𝐶 𝑗𝑋𝐶𝐶
𝑉ഥ1 𝑅𝐹𝑒 𝑗𝑋𝐹𝑒 𝑍𝐿

𝑍′𝐿 = 𝑚2 𝑍𝐿
 Placa de característiques
Característiques que defineixen el possible ús d’un transformador

Magnitud Potència nominal Tensió bobina Tensió bobina Freqüència

primària secundària
Símbol 𝑆𝑁 𝑉1𝑁 𝑉2𝑁 𝑓
Unitats 𝑉𝐴 𝑉 𝑉 𝐻𝑧

En podrem derivar les següents característiques:

• Corrent nominal primari: 𝐼1𝑁 = 𝑆𝑁 /𝑉1𝑁

• Corrent nominal secundari: 𝐼2𝑁 = 𝑆𝑁 /𝑉2𝑁

• Relació de transformació: m = V1𝑁 /𝑉2𝑁

 Eficiència
Si tenim en compte les pèrdues al ferro i al coure, podem calcular l’eficiència
del transformador

𝑃𝑜𝑡è𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑎𝑙 𝑠𝑒𝑐𝑢𝑛𝑑𝑎𝑟𝑖 𝑃2 𝑃2
𝜂= = =
𝑃𝑜𝑡è𝑛𝑐𝑖𝑎 𝑎𝑙 𝑝𝑟𝑖𝑚𝑎𝑟𝑖 𝑃1 𝑃2 + 𝑃𝐹𝑒 + 𝑃𝐶𝑢
Per les condicions de plena càrrega (treball a potència nominal SN) amb una
càrrega de factor de potència cos 𝜃 :
𝑉2𝑁 𝐼2𝑁 cos 𝜃 𝑆𝑁 cos 𝜃
𝜂= =
𝑉2𝑁 𝐼2𝑁 cos 𝜃 + 𝑃0 + 𝑃𝐶𝐶 𝑆𝑁 cos 𝜃 + 𝑃0 + 𝑃𝐶𝐶
Per les condicions de càrrega treballant a 𝑐 · 𝑆𝑁 (on 0 < 𝑐 ≤ 1) :

𝑐 · 𝑆𝑁 cos 𝜃
𝜂=
𝑐 · 𝑆𝑁 cos 𝜃 + 𝑃0 + 𝑐 2 · 𝑃𝐶𝐶
 Transformadors trifàsics

Configuració Relació de
transformació
composta
(m=N1/N2)
Δ−Δ 𝑚𝑐 = 𝑚
𝑌−𝑌 𝑚𝑐 = 𝑚
Δ−𝑌 𝑚𝑐 = 𝑚ൗ
3
𝑌−Δ 𝑚𝑐 = 3 · 𝑚
Desfasament del secundari segons índex horari:

1: 𝜃𝑃−𝑆 = 30
2: 𝜃𝑃−𝑆 = 60°
.
.
.