Circuits i Sistemes Lineals – Examen Final

15 de juny de 2021 de 08:00h a 11:00h

Notes provisionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 de juny
— Departament de TSC — Període d’al·legacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22-23 de juny
Notes definitives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 de juny

Professors: A. Aguasca, N. Duffo, O. Mas Durada: 3h Consultes sobre l’examen: 22-23 de juny

Important
• Entregueu cada problema en fulls separats.

P1. (4 punts) El circuit de la figura 1 presenta dues freqüències de tall a 10 Hz i 10 kHz i una amplificació màxima
de 50.
𝑅2

𝐶2
𝑅4
𝑅1
− 𝐶3 𝑅3
+
− 𝑣𝑜 (𝑡)
𝑣𝑖 (𝑡) +
− +

Figura 1: Circuit a estudiar

Es demana:
a) Raoneu sobre el circuit quin tipus de filtre és d’acord amb el seu comportament a 𝑓 → 0 i 𝑓 → ∞.
𝑉𝑜 (𝑠)
b) Trobeu la funció de xarxa definida com 𝐻 (𝑠) = 𝑉𝑖 (𝑠)
.

c) Si 𝑅3 = 10 kΩ i 𝐶3 = 1,59 µF, assigneu valors a la resta d’elements per tal de verificar les especificacions del
filtre.
d) Indiqueu els paràmetres 𝜔𝑜 i 𝜁 d’aquest filtre, i dibuixeu el diagrama de pols i zeros de la seva funció de xarxa.
e) Traceu el diagrama de Bode de guany del circuit, indicant clarament quina o quines són les freqüències de
colze en Hz i la correcció que s’aplica en elles. Podeu usar la graella adjunta.
f) Dibuixeu l’espectre d’amplitud del senyal de sortida resultant d’aplicar a l’entrada del filtre una excitació
𝑣𝑖 (𝑡) = 0,2 cos (2π ⋅ 10 𝑡) + 0,2 cos (2π ⋅ 100 𝑡) + 0,2 cos (2π ⋅ 50.000 𝑡).
Solució:
a) Per 𝑓 → 0 els capacitors es comporten com circuits oberts. Això fa que el capacitor 𝐶3 provoqui la desconnexió
entre l’entrada i la sortida del circuit, fent que l’ampificació a freqüències baixes sigui zero: 𝐻 (0) = 0.
Per altra banda, per 𝑓 → ∞ els capacitors es comporten com a curtcircuits. En aquest cas 𝐶2 força a que la
tensió de sortida del primer A.O. sigui igual a la tensió present a l’entrada inversora d’aquest operacional, la
qual, a causa del curtcircuit virtual, és zero. Per tant, l’amplificació del circuit a freqüències altes també és
nul·la: 𝐻 (∞) = 0.
Així doncs podem concloure que la resposta freqüencial de l’amplificació d’aquest circuit és compatible amb la
d’un filtre passabanda.
b) Una inspecció ràpida del circuit ens permet apreciar que està format per dues etapes de tipus inversor connec-
tades en cascada, per la qual cosa podem expressar la funció de xarxa global com a producte de les funcions de
xarxa de cada etapa:
𝑅2
𝑅2 || 𝑠𝐶1 𝑠𝐶2 𝑅
1
𝑅2 𝐶2
𝐻1 (𝑠) = − 2
=− =− 2 ⋅ (1)
𝑅1 𝑅1 ⋅ (𝑅2 + 1
) 𝑅 1 (𝑠 + 1 )
𝑠𝐶2 𝑅𝐶 2 2
𝑅4 𝑅 𝑠
𝐻2 (𝑠) = − =− 4 ⋅ (2)
1
𝑅3 + 𝑠𝐶 𝑅 3 (𝑠 + 1 )
3 𝑅𝐶 3 3
1 ⋅𝑠 1 ⋅𝑠
𝑅 𝑅 𝑅2 𝐶2 𝑅2 𝑅4 𝑅2 𝐶2
𝐻𝑇 (𝑠) = 𝐻1 (𝑠) ⋅ 𝐻2 (𝑠) = 2 4 ⋅ = ⋅ (3)
𝑅1 𝑅3 (𝑠 + 1 ⋅ 𝑠 + 1
) 𝑅1 𝑅3 𝑠 2 + ( 𝑅 1𝐶 + 𝑅 1𝐶 ) ⋅ 𝑠 + 1
𝑅2 𝐶2 ) ( 𝑅3 𝐶3 2 2 3 3 𝑅2 𝑅3 𝐶2 𝐶3

L’estructura d’aquestes funcions de xarxa ens permet veure que la primera etapa, 𝐻1 (𝑠), és un filtre passabaix
de primer ordre amb 𝑓𝑐1 = 2𝜋×𝑅1
𝐶
i |𝐻1 |màx = 𝑅𝑅2 , mentre que la segona etapa, 𝐻2 (𝑠), és un filtre passaalt de
2 2 1
1 𝑅4
primer ordre amb 𝑓𝑐2 = 2𝜋×𝑅3 𝐶3
i |𝐻2 |màx = 𝑅3
.
La connexió en cascada d’aquests 2 filtres produirà un filtre passabanda, com es pot apreciar intuïtivament a la
figura 2 i també per la forma de la funció 𝐻𝑇 (𝑠) de l’equació (3), que presenta un zero a l’origen i dos pols.

|H₂(j2π�)| |H₁(j2π�)| |HT (j2π�)|

k₂ k₁k₂
k₁
⨉ =

f f f
f�₂ f�₁ f�₂ f�₁
Figura 2

c) A partir de les consideracions anteriors, la manera més senzilla de resoldre l’assignació de valors és fer els
raonaments següents:
• Dels valors que dóna l’enunciat es dedueix que 2𝜋×𝑅 1 = 𝑓𝑐2 = 10 Hz. Aquesta és la freqüència de tall del
3 𝐶3
passaalt i també serà la freqüència de tall inferior del passabanda.
• La freqüència de tall superior del passabanda, 𝑓𝑐1 , ha de venir donada, doncs, per la freqüència de tall
del passabaix. Com que l’enunciat ens demana que aquesta freqüència sigui de 10 kHz, haurem d’escollir
valors per 𝑅2 i 𝐶2 tals que 2𝜋×𝑅1 = 𝑓𝑐1 = 10 kHz. Per tal de no agafar valors de resistències massa
2 𝐶2
extrems podem fer:
𝑅2 = 1 kΩ 𝐶2 = 15,9 nF
• Finalment hem de fer complir l’especificació d’amplificació. De l’equació (3) es dedueix que l’amplificació
màxima del passabanda és (aproximadament, després ho precisem) 𝑅𝑅2𝑅𝑅4 , i aquest valor ha de ser 50.
1 3
Substituint els valors de resistències que ja coneixem, queda:
1 kΩ ⋅ 𝑅4 𝑅4
= 50 ⟶ 0,1 ⋅ = 50 ⟶ 𝑅4 = 500 ⋅ 𝑅1
10 kΩ ⋅ 𝑅1 𝑅1
 Amb aquesta condició, uns valors raonables podrien ser:

𝑅4 = 50 kΩ 𝑅1 = 100 Ω

Nota:
Diem que el valor d’aquesta amplificació és aproximat perquè el passabaix i el passaalt assoleixen
les seves amplificacions màximes a 𝑓 = 0 i 𝑓 = ∞ respectivament. Per tant, a la zona intermèdia
de freqüències ambdós filtres tenen una amplificació lleugerament inferior a la màxima, però molt
proper perquè les respectives freqüències de tall estan bastant allunyades de la zona intermitja.
Una altra manera de veure-ho és notant que en aquest filtre 𝑅 1𝐶 ≫ 1
𝑅3 𝐶3
i, per tant, l’equació (3)
2 2
es pot aproximar per:
1 ⋅𝑠
𝑅2 𝑅4 𝑅2 𝐶2
𝐻𝑇 (𝑠) ≃ ⋅
𝑅1 𝑅3 𝑠 2 + ( 1 ) ⋅ 𝑠 + 1
𝑅𝐶 𝑅𝑅𝐶𝐶2 2 2 3 2 3

𝑅2 𝑅4
i en aquest cas 𝐻𝑇 (𝑠) queda expressada en una forma estàndard i que queda clar que |𝐻𝑇 |màx ≃ 𝑅1 𝑅3
.

d) Amb els valors calculats (i usant l’aproximació 1 ≫ 1 ), la funció de xarxa queda:

𝑅2 𝐶2 𝑅3 𝐶3

62893 ⋅ 𝑠 2𝜁 𝜔𝑜 ⋅ 𝑠
𝐻𝑇 (𝑠) = 50 ⋅ =𝑘⋅ 2
𝑠 2 + 62893 ⋅ 𝑠 + 3955540 𝑠 + 2𝜁 𝜔𝑜 ⋅ 𝑠 + 𝜔𝑜2

de la qual cosa es dedueix fàcilment que 𝜔𝑜 = 1988,8 rad/s (𝑓𝑜 ≃ 316 Hz) i 𝜁 = 15,81 . Com es veu, es tracta
d’un sistema fortament sobreesmorteït, amb 2 pols reals molt diferents entre sí.
La figura 3 esbossa el diagrama de zeros i pols de la funció de xarxa (la posició del pol a 10 Hz s’ha exagerat
una mica perquè quedava massa a prop del zero).
ℐ𝑚

ℛ𝑒
−2𝜋 × 10 kHz −2𝜋 × 10 Hz

Figura 3: Diagrama de zeros i pols del circuit

e) Per traçar el diagrama de Bode hem de partir de la funció de xarxa factoritzada i normalitzada:
50 ⋅ 2𝜋 ⋅ 10000 𝑠 5 𝑠
𝐻𝑇 (𝑠) = ⋅ = ⋅
2𝜋 ⋅ 10 ⋅ 2𝜋 ⋅ 10000 ( 𝑠 + 1) ⋅ ( 𝑠 2𝜋 𝑠 𝑠
2𝜋⋅10 2𝜋⋅10000 + 1) ( 2𝜋⋅10 + 1) ⋅ ( 2𝜋⋅10000 + 1)

Aquesta funció de xarxa presenta els següents termes:

• Recta de pendent +20 dB/dècada i que a 𝑓 = 10 Hz val:

5 ⋅ 2𝜋 ⋅ 10
20 log ( = 20 log(50) = 34 dB
2𝜋 )
• Pol real a 𝑓1 = 10 Hz
• Pol real a 𝑓2 = 10 kHz

Aquests 3 termes es troben dibuixats en color blau a la figura 4, on també s’hi mostra la suma de tots aquests
termes i la corba real, després d’aplicar les correccions de −3 dB en cadascuna de les freqüències de colze:

f) Per tal de poder pintar l’espectre del senyal de sortida abans cal calcular com es veurà afectat cada senyal
sinusoidal en passar a través del filtre. Això ho fem a la taula 1:
Amb les amplituds calculades, l’espectre d’amplitud de la sortida és immediat i es mostra a la figura 5.

[
 40
34
30 da
è ca
B /d (10 Hz, 31 dB) (10 kHz, 31 dB)
20d
20 +
Guany [dB]

Termes elementals (50 kHz, 20 dB) (apartat f)

10 Diagrama asimptòtic total
Corba real
0 −2 −2
0 dB 0 dB
/d /d
−10 èc è ca
ad da
a

−20
100 101 102 103 104 105
Freqüència [Hz]

Figura 4: Diagrama de Bode d’𝐻𝑇 (𝑠), amb els termes elementals desglossats

Taula 1: Càlcul del senyal de sortida (només amplituds)

Freqüència Amplitud d’entrada Amplificació del filtre Amplitud de sortida

10 Hz 0,2 V × 31 dB ≘ 50/√2 = 7,07 V

100 Hz 0,2 V × 34 dB ≘ 50 = 10 V
50.000 Hz 0,2 V × ≃ 20 dB ≘ 10 = 2V

12

10

8
Amplitud [V]

7,07
6

0
100 101 102 103 104 105
Freqüència [Hz]

Figura 5: Espectre d’amplitud del senyal de sortida

P2. (3 punts) La làmpada de neó del circuit de la figura 6a té el comportament següent: En l’estat 1 («OFF») el neó
es comporta com un circuit obert i es manté en aquest estat fins que la tensió entre els seus terminals, 𝑣(𝑡), arriba
a una tensió llindar 𝑉𝑇 = 65 V. Quan això passa el neó commuta a l’estat 2 («ON») en el qual es comporta com
un resistor de valor 1 kΩ i deixa passar un corrent 𝑖(𝑡) al seu través, descarregant el capacitor i emetent llum.
La descàrrega continua mentre el corrent a través de la làmpada, 𝑖(𝑡), sigui superior a un valor mínim 𝐼mín = 9 mA
necessari per sostenir la descàrrega (fins i tot si la tensió 𝑣(𝑡) cau per sota de 𝑉𝑇 ). Tan bon punt 𝑖(𝑡) cau per dessota
𝐼mín el neó passa altra vegada a l’estat 1 i torna a ser un circuit obert (figura 6b).
𝑅 =1 MΩ
+ 𝑖(𝑡)
+ Estat 1 𝑣(𝑡) ≥ 𝑉𝑇 Estat 2
93 V 𝐶 =10 µF 𝑣(𝑡) Neó «OFF» «ON»
− 𝑖(𝑡) ≤ 𝐼mín
(a) Circuit amb làmpada de neó (b) Estats del neó i transicions entre ells

Figura 6
Es demana:

a) Dibuixeu els circuits equivalents de Thévenin que «veu» el capacitor en cadascun dels 2 estats del neó.

b) Sabent que en 𝑡 = 0 el circuit es troba en l’estat 1 amb 𝑖(0) = 0 A i 𝑣(0) = 0 V, calculeu i dibuixeu amb detall les
variables 𝑣(𝑡) i 𝑖(𝑡) durant el primer cicle de càrrega del capacitor just fins instant 𝑡1 en què el neó commuta a
l’estat «ON». Indiqueu clarament el valor de 𝑡1 .

c) Basant-vos en els resultats dels apartats a) i b) calculeu i dibuixeu amb detall les variables 𝑣(𝑡) i 𝑖(𝑡) durant el
temps en què el neó està en l’estat «ON» i fins l’instant 𝑡2 que torna a commutar a l’estat «OFF». Justifiqueu
adequadament els valors inicials i finals de les variables en el tram i indiqueu el valor de 𝑡2 .

d) Calculeu i dibuixeu les variables anteriors durant un segon cicle complet «OFF» + «ON» del neó, indicant
clarament els nous instants 𝑡3 i 𝑡4 de commutació del neó. Tenen aquests dos cicles la mateixa durada que els
dos primers? Per què?

e) Doneu una estimació justificada de la freqüència d’il·luminació de la làmpada de neó suposant que deixem el
circuit alimentat durant un temps llarg.

Solució:
a) En l’estat 1 («OFF») el neó es comporta com un circuit obert i l’equivalent de Thévenin de la part resistiva és
trivial: Una font 𝑉𝑡ℎ1 = 93 V en sèrie amb un resistor 𝑅𝑡ℎ1 = 1 MΩ.
En l’estat 2 («ON») les coses són una mica més complexes perquè apareix un resistor de 1 kΩ en paral·lel amb el
capacitor. Si intercanviem la posició del neó i el capacitor, cosa que podem fer perquè estan en paral·lel,
calcular l’equivalent de Thévenin de la part resistiva resulta gairebé immediat:

1 kΩ 1
𝑉𝑡ℎ2 =  + 1 MΩ ⋅ 93 V ≃ 1000 ⋅ 93 V ⟶ 𝑉𝑡ℎ2 ≃ 93 mV
1 kΩ

106 ⋅ 103
𝑅𝑡ℎ2 = 1 MΩ||1 kΩ = Ω ⟶ 𝑅𝑡ℎ2 ≃ 1 kΩ.
103
106 + 

𝑅𝑡ℎ1 = 1 MΩ 𝑅𝑡ℎ2 = 1 kΩ

+ +
𝑉𝑡ℎ1 = 93 V 𝑉𝑡ℎ2 = 93 mV

(a) Equivalent de Thévenin a l’estat 1 (b) Equivalent de Thévenin a l’estat 2

Figura 7
b) Durant el primer cicle de càrrega el neó es troba en l’estat 1 i per tant el circuit es pot modelar com un capacitor
𝐶 = 10 µF connectat a l’equivalent de Thévenin de la figura 7a. Això forma un circuit RC de primer ordre,
estable, excitat amb una tensió contínua (figura 8), que es pot resoldre directament aplicant la coneguda fórmula
𝑣𝑐 (𝑡) = 𝑣(𝑡) = [𝑣(∞) + (𝑣(0− ) − 𝑣(∞)) ⋅ e−𝑡/𝜏 ] ⋅ u(𝑡). (4)

𝑅𝑡ℎ
+
+
𝑉𝑡ℎ 𝑣(𝑡) 𝐶
−

Figura 8: Circuit equivalent per al càlcul de la tensió 𝑣(𝑡). Servirà per a tots els casos
canviant simplement els valors de 𝑉𝑡ℎ , 𝑅𝑡ℎ i les condicions inicials i finals al capacitor.
Notem que la tensió 𝑣(𝑡) és la mateixa que cau al neó, encara que al circuit equivalent
aquest no hi és dibuixat.

En el nostre cas podem fer ús de la tècnica del circuit asimptòtic i de les condicions inicials que ens dóna
l’enunciat per tal de determinar que 𝑣(0− ) = 0 V, 𝑣(∞) = 𝑉𝑡ℎ1 = 93 V i 𝜏 = 𝑅𝑡ℎ1 𝐶 = 1 MΩ × 10 µF = 10 s. Per tant,

𝑣(𝑡) = 93 (1 − e−𝑡/10 ) ⋅ u(𝑡) [V]. (5)

és a dir, una funció de tipus exponencial que parteix de zero i s’acosta a un valor asimptòtic de 93 V amb una
constant de temps de 10 segons.
Tanmateix, aquesta solució no és vàlida per qualsevol 𝑡, sinó que només serà aplicable mentre la tensió que cau
al capacitor (que és la mateixa que cau al neó) sigui inferior a la tensió a la qual la làmpada de neó commuta a
l’estat 2, o sigui 65 V. L’instant 𝑡1 en el qual això s’esdevé es pot trobar resolent l’equació
65 = 93 (1 − e−𝑡1/10 ) [V]
65
e−𝑡1/10 = 1 − 93
𝑡 65
− 1 = ln (1 − )
10 93
65
𝑡1 = −10 ⋅ ln (1 − ) = 12 s. (6)
93

Pel que fa al corrent 𝑖 (𝑡) que travessa el neó, és obvi que si aquest es comporta com un circuit obert no
circularà corrent a través seu mentre estigui en aquest estat: 𝑖(𝑡) = 0.
c) Quan el neó commuta a l’estat 2 el capacitor «veurà» ara l’equivalent de Thévenin de la figura 7b. Aquest
circuit torna a tenir l’estructura de la figura 8 i es pot resoldre usant la mateixa fórmula (4), però amb uns
paràmetres diferents. En aquest cas:
• El valor inicial de la tensió al capacitor serà el valor de tensió que hi queia just abans de commutar d’estat:
𝑣(0− ) = 65 V.
• Per 𝑡 → ∞ la tensió al capacitor tendirà a la tensió de Thévenin: 𝑉𝑡ℎ2 = 93 mV. Tanmateix, aquest valor és
molt petit i podem aproximar-lo per zero sense problemes: 𝑣(∞) = 0 V.
• La constant de temps del circuit és 𝑅𝑡ℎ2 𝐶 (notem que 𝑅𝑡ℎ ha canviat): 𝜏 = 1 kΩ × 10 µF, o sigui: 𝜏 = 10 ms.
Aleshores,
𝑣(𝑡) = 65 ⋅ e−100 𝑡 ⋅ u(𝑡) [V]. (7)

Observem que la tensió que cau al capacitor és la mateixa que la que cau al neó perquè estan en paral·lel.
En l’estat 2 sí que circula corrent a través del neó, però una vegada coneguda la tensió que hi cau aquest
corrent és trivial de calcular emprant la llei d’Ohm, ja que el neó es comporta com un simple resistor d’1 kΩ:

𝑣(𝑡)
𝑖(𝑡) = = 65 ⋅ e−100 𝑡 ⋅ u(𝑡) [mA]. (8)
1000
 IMPORTANT:
Cal remarcar que aquestes expressions les hem d’entendre agafant com a nou origen de temps l’instant
de commutació «OFF» → «ON» (= 𝑡1 ).

El circuit es mantindrà en l’estat «ON» mentre el corrent que circula a través del neó sigui superior als 9 mA.
Determinarem l’instant final del tram, 𝑡2 , quan el neó commuta altra vegada a l’estat «OFF», aïllant-lo com es
mostra a continuació:

9 = 65 ⋅ e−100 𝑡2 [mA]
9
−100 𝑡2 = ln ( )
65
1 9
𝑡2 (relatiu a 𝑡1 ) = − ⋅ ln ( ) = 19,7 ms. (9)
100 65

S’aprecia que la durada del cicle de descàrrega (estat 2) és molt inferior a la del cicle de càrrega, cosa lògica
atès que la resistència equivalent de Thévenin és en aquest cas unes 1000 vegades inferior a la de l’estat 1.

d) Els càlculs del tercer i quart cicles són virtualment idèntics als que hem efectuat als apartats b) i c), per la qual
cosa no ens hi allargarem més. Simplement cal variar les condicions inicials de cada tram que són els valors
que hi havia al tram anterior just abans de l’instant de commutació.

Tram 3 (neó «OFF»): 𝑣(0− ) = 9 V, 𝑣(∞) = 93 V, 𝜏 = 10 s. Aquest tram tindrà una durada més curta que el
primer, ja que arrenca de 9 V i no de 0 V i per tant arribarà abans a 65 V.

𝑣(𝑡) = (93 − 84e−𝑡/10 ) ⋅ u(𝑡) [V] (10)

𝑖 (𝑡) = 0 A
93 − 65
𝑡3 (relatiu a 𝑡2 ) = −10 ⋅ ln ( ≃ 11 s. (11)
84 )

Tram4 (neó «ON»): 𝑣(0− ) = 65 V, 𝑣(∞) ≃ 0 V, 𝜏 = 10 ms. Noteu que aquest tram és idèntic al tram 2, atès
que el circuit i les condicions inicials són les mateixes.

𝑣(𝑡) = 65 ⋅ e−100 𝑡 ⋅ u(𝑡) [V] (12)

𝑣(𝑡)
𝑖 (𝑡) = = 65 ⋅ e−100 𝑡 ⋅ u(𝑡) [mA] (13)
1000
1 9
𝑡4 (relatiu a 𝑡3 ) = − ⋅ ln ( ) = 19,7 ms. (14)
100 65

A partir d’aquí els cicles es repeteixen de forma idèntica, és a dir, tots els cicles «ON» i tots els «OFF» són iguals
entre sí excepte el primer, que té unes condicions inicials diferents ja que parteix del capacitor completament
descarregat.
La figura 9 mostra les formes d’ona dels 4 trams que demana l’enunciat. Com que els trams de descàrrega (neó
«ON») són molt ràpids, es mostra una ampliació d’un d’aquests trams en la gràfica del corrent.

e) En els apartats anteriors hem justificat que a partir del segon tram el cicle «descàrrega» → «càrrega» →
«descàrrega» es repeteix contínuament. El període d’aquest cicle és bàsicament igual a la durada del cicle de
càrrega (11 s), ja que la descàrrega té una durada menyspreable en comparació. La làmpada de neó s’il·lumina
una vegada per cicle (durant la descàrrega), per la qual cosa la freqüència d’il·luminació val:

1 1
𝑓neó ≃ = ≃ 0,091 Hz. (15)
𝑇càrrega 11 s

[
 70
Tensió al neó [V] 60
50
40
30
20 ≃ 12 s ≃ 11 s
10
0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

60 60 Detall de la
Corrent al neó [mA]

zona requadrada

40
[mA]

40
20
20 9
0
11,99 12 12,01 12,02 12,03
0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24
Temps [s]

Figura 9: Tensió i corrent en el neó en funció del temps

P3. (3 punts) Una càrrega formada per la connexió en paral·lel d’una resistència de 200 Ω i un capacitor de 378 pF,
s’ha aconseguit adaptar a un generador d’impedància interna 𝑅𝑔 = 50 Ω a la freqüència d’1 MHz. El fet que la càrrega
tingui un component capacitiu s’ha pogut aprofitar com a part d’un dels elements del circuit d’adaptació (figura 10).

50 Ω +
+
2V 𝑣𝑔 (𝑡) Xarxa Adaptadora 378 pF 𝑣𝐿 (𝑡) 200 Ω
1 MHz
−

Generador Càrrega

Figura 10: Adaptació amb càrrega capacitiva

a) Determineu la topologia de la xarxa d’adaptació que s’hauria d’inserir entre la càrrega i el generador.

b) Trobeu els valors dels components de la xarxa d’adaptació tot considerant que l’element capacitiu de la càrrega
es pot emprar com a part de la xarxa adaptadora.

c) Si la tensió de pic en circuit obert del generador és de 2 V, trobeu el valor de la potència que es dissipa en la
càrrega així com el valor eficaç de la tensió entre extrems de la càrrega, 𝑉𝐿𝑒𝑓 .

d) Quina potència s’està dissipant en la resistència interna del generador?

e) Calculeu la funció de xarxa 𝐻 (𝑠) = 𝑉𝐿 (𝑠)/𝑉𝑔 (𝑠) i indiqueu quin tipus de resposta freqüencial presenta.

Solució:
a) L’enunciat ens indica que, malgrat que la càrrega és capacitiva, el capacitor es pot considerar part de la xarxa
d’adaptació. Això converteix el problema en un problema d’adaptació simple entre impedàncies resistives
pures. Atenent als valors que proporciona l’enunciat es té que 𝑅𝐿 > 𝑅𝑔 per la qual cosa la topologia de xarxa
adaptadora que hem d’usar és (figura 11):

• Reactància en paral·lel amb 𝑅𝐿 per tal de rebaixar el seu valor

• Reactància en sèrie amb 𝑅𝑔 per tal d’ajustar a zero la part imaginària de la impedància que veu el
generador

50 Ω +
+ j𝑋𝑠
2V 𝑣𝑔 (𝑡) j𝑋𝑝 𝑣𝐿 (𝑡) 200 Ω
1 MHz
−

Generador Xarxa adaptadora Càrrega

Figura 11: Topologia de la xarxa adaptadora (𝑋𝑝 inclou el capacitor de la càrrega)

Notem que la reactància j𝑋𝑝 haurà d’incloure el capacitor de la càrrega.

b) Els valors de les reactàncies d’adaptació es poden trobar usant les fórmules estàndard:

𝑅𝑔 50
𝑋𝑝 = ±𝑅𝐿 ⋅ = 200 = ±115,47 Ω (16)
𝑅𝐿 − 𝑅𝑔 √ 150
√

𝑋𝑠 = ∓ 𝑅𝑔 ⋅ (𝑅𝐿 − 𝑅𝑔 ) = ∓86,6 Ω (17)

√
 Com que la reactància 𝑋𝑝 l’haurem de desdoblar, per tal de facilitar les coses l’agafarem capacitiva (signe −), i
𝑋𝑠 inductiva (signe +). Tot seguit calculem els valors que han de tenir la capacitat i la inductància per tal que
a 𝑓 = 1 MHz presentin les reactàncies que acabem de calcular:
−1 1
𝑋𝑝 = ⟶ 𝐶𝑝 = = 1,378 nF. (18)
2𝜋𝑓 × 𝐶𝑝 2𝜋 × 106 × 115,47
86,6
𝑋𝑠 = 2𝜋𝑓 × 𝐿𝑠 ⟶ 𝐿𝑠 = = 13,78 µH. (19)
2𝜋 × 106
Resta, però, un detall: Com que la càrrega ja té un component capacitiu paral·lel intrínsec, la capacitat 𝐶𝑝
calculada (1,378 nF) l’hem de desdoblar entre la que ja tenim (378 pF) i la que haurem d’afegir en paral·lel (que
anomenarem 𝐶𝑝′ ) per arribar al total:
𝐶𝑝 = 𝐶𝑝′ + 378 pF
𝐶𝑝′ = 1,378 nF − 0,378 nF = 1 nF. (20)

Així doncs, el circuit final amb la xarxa adaptadora calculada quedarà com es mostra a la figura 12.

50 Ω 13,78 µH +
+
2V 𝑣𝑔 (𝑡) 𝐶𝑝′ = 1 nF 378 pF 𝑣𝐿 (𝑡) 200 Ω
1 MHz
𝐶𝑝 −

Generador Xarxa adaptadora Càrrega

Figura 12: Xarxa adaptadora final

c) Com que hem aconseguit adaptació entre el generador i la càrrega, la potència dissipada a la càrrega serà la
màxima possible, que és la potència disponible al generador:

|𝑉𝑔 |2 4
𝑃𝐿 = 𝑃disp = = = 10 mW. (21)
8 × 𝑅𝑔 8 × 50

D’altra banda, si expressem la potència dissipada a la càrrega en funció de la tensió (eficaç) que hi cau podem
aïllar aquesta darrera amb facilitat:
|𝑉𝐿(ef ) |2
𝑃𝐿 = ⟶ |𝑉𝐿(ef ) | = √𝑃𝐿 × 𝑅𝐿 = √2 = 1,41 V. (22)
𝑅𝐿
Noteu que el valor de pic d’aquesta tensió és 𝑉𝐿(pic) = √2𝑉𝐿(ef ) = 2 V, que resulta ser la mateixa tensió
que subministra el generador, la qual cosa vol dir que a la freqüència d’adaptació el circuit té amplificació
unitària, com corroborarem més endavant.
d) Gràcies a la xarxa adaptadora, el generador «veu» una resistència de càrrega 𝑅𝐿′ igual a 𝑅𝑔 . Aquests 2 resistors
són travessats pel mateix corrent, per la qual cosa dissipen la mateixa potència. En conseqüència a la
resistència interna 𝑅𝑔 s’hi dissipen també 10 mW.
e) per tal de calcular la funció de xarxa usarem el circuit transformat de la figura 13 Agrupant adequadament les
𝑉 (𝑠)
impedàncies, la funció de xarxa 𝐻 (𝑠) = 𝑉𝐿(𝑠) la podem calcular fent ús del divisor de tensió:
𝑔

𝑅𝐿
𝑅𝐿 𝐶𝑠+1 𝑅𝐿
𝐻 (𝑠) = 𝑅𝐿
=
+ 𝐿𝑠 + 𝑅𝑔 𝑅𝐿 + (𝐿𝑠 + 𝑅𝑔 ) ⋅ (𝑅𝐿 𝐶𝑠 + 1)
𝑅𝐿 𝐶𝑠+1
𝑅𝐿
=
𝑅𝐿 𝐶𝐿𝑠 2 + (𝐿𝑠 + 𝑅𝑔 𝑅𝐿 𝐶) 𝑠 + 𝑅𝐿 + 𝑅𝑔
1
= 𝐶𝐿 (23)
𝑅𝑔 𝑅𝑔
𝑠 2 + ( 𝑅1𝐶 + 𝐿)
𝑠 + 1
𝐶𝐿
⋅ (1 + 𝑅𝐿 )
𝐿
 𝑅𝑔 𝑠𝐿
+
+
𝑉𝑔 (𝑠) 1 𝑅𝐿
𝑉𝐿 (𝑠)
𝑠𝐶
−

Figura 13: Circuit per calcular la funció de xarxa

que aplicant els valors dels elements resulta:

52,662⋅1012
𝐻 (𝑠) = . (24)
𝑠 2 + 7,257⋅106 𝑠+ 65,828⋅1012

La funció de xarxa de l’equació (24) té la forma d’un filtre passabaix de segon ordre, però no és de tipus
Butterworth atès que el seu factor d’esmorteïment val 𝜁 = 0,447, valor que és inferior a 1/√2. L’amplificació
presenta, per tant, un pic de ressonància que estarà ubicat precisament a la freqüència a la que es produeix
l’adaptació: 1 MHz.
Si pintem la corba d’amplificació (tot i que l’enunciat no ho demana) obtenim la figura 14:

0,8
Amplificació

0,6

0,4

0,2

0
104 105 106 107 108
Freqüència [Hz]

Figura 14: Corba d’amplificació en funció de la freqüència del circuit amb xarxa adaptadora
A la gràfica s’aprecia clarament que l’amplificació a 𝑓 = 1 MHz val la unitat, corroborant així el que havíem
deduït a l’apartat c).