BIOFÍSICA

TEMA 1: MECÀNICA ARTICULAR

Forces i moviments d’accions que actuen sobre un sòlid rígid.

ATM: actua sobre dos punts (és més complexa)

Mecànica del cos rígid

1a llei: Un sòlid rígid està en equilibri. En absència d’accions externes, es manté l’estat de
!!! repòs.
2a llei: F = ma (com que estan estàtics, no ens servirà)

Hem de fer una reducció-descomposició d’un conjunt de forces en vectors (suma vectorial).

Sistema equivalent: en el cas de les articulacions pot semblar que no cal però, és molt útil per
aplicar a nivell dental.

Mecànica del cos rígid

Estat de repòs: posició i orientació fixes. No canvia les seves característiques.

Pot estar quiet o en moviment uniforme (utilitzarem més quiet que en m.u.)

En la Posició determinar un punt:

- Sòlid rígid → Centre de masses (c.m)

- Articulacio → punt a partir d’on es mou eix
- Dent → centre de resistència F1 -> desplaça i gira
F2 -> desplaça
Orientació: eix, eix de l’os o qualsevol. Línia que es mou amb el cos. F3 -> desplaça i gira

Un cos pot modificar la seva posició sense variar l’orientació o viceversa o les dues coses o cap.
Si no es fan accions externes: quiet. Les accions externes són les que modificaran la posició i la
orientació.

Accions externes sobre un cos rígid: modifiquen l’estat de repòs: posició i/o orientació

Força (té una direcció, un sentit i un valor)

➢ Línia d’acció: indica la direcció (α respecte el pla)

o Saber si passa pel centre de masses
➢ Intensitat: segons la magnitud (mòdul del vector)
o Segons una escala
o Es mesura en newtons (N)
➢ Sentit: hi ha dos possibles. Marca la direcció del desplaçament

Acció Força en el centre de masses → Translació (canvi de posició del c.m) Efecte

Aquesta força pot estar en qualsevol lloc de la línia d’acció. Això sí, la línia
d’acció ha de passar pel centre de masses, si passen produeixen la traslació.
L'eix NO canvia

La força V i direcció ens indiquen el desplaçament del centre de masses

ACCIÓ: EFECTE:

Força en el c.m. Translació= canvi de posició del c.m.

Moment Rotació: canvi d'orientació

Efecte de la F sobre c.m d’un cos lliure modifica la posició sense modificar l’orientació. Suceeix
perquè la força passa pel centre de mases.

El sentit marca la direcció del desplaçament. Es desplaça sobre la

línia d’acció.

Tot això, estem parlant d’una translació PURA (no hi ha res més): no
modifica orientació

El vector F és lliscant: és més important la línia d’acció que el lloc

d’inserció de la força.

Dues forces en un mateix sentit en llocs diferents amb la mateixa

línia d’acció donen el mateix moviment (perquè és un sòlid rígid): estires o empentes

Modificar la direcció

Rotació: acció que no afecta a la posició però, que sí afecta en la direcció. Canvi d’orientació.

L’acció es diu Moment (no força)

Perquè sigui així ha de ser PURA.

IMP: Qualsevol moviment que fagi un cos es podrà descomposar en translació i rotació.

Interessa on estava i on ha arribat (no interessa el recorregut). Amb la translació ha canviat la

posició (del c.m) i també hi ha hagut rotació.

Perquè sigui així es farà una força que la seva línia d’acció no passi pel centre de masses.
Efecte rotacional d’una força que no passa pel c.m i moment d’una força respecte d’un punt
M(F)0

Moment = Força x Distància M=Fxd ***d = la perpendicular al centre de mases

Sistema equivalent: Fcm + M(F)cm

Es fa una translació com si fos la força al centre de masses i una rotació que dóna un moment
que porta a l’orientació del cos inicial fins a la desitjada
Exemple força que no passa pel centre de masses

La força passa a una distància (d) al centre de masses. En el cas d’estirar o empentar la força
si tingués el mateix mòdul tindria la mateixa distància d i provocaria el mateix efecte.
De la F ens interessa la d

La força canviarà posició i orientació: podem buscar-hi translació + rotació

Efecte rotacional d’una força: com més allunyada estigui la força del centre de masses major
serà la rotació que provocarà (major amplitud en el canvi de rotació).

Moment d’una força respecte un punt

M = F x d: és el producte del mòdul de la força per la distància de la seva recta respecte un

punt. Es mesura en N·m.

Rotació té dues orientacions:

- Agulles de rellotge → s’agafa com a -

- Contrari a les agulles de rellotge → s’agafa com a +

Caldrà sumar i restar, això és arbitrari i s’ha agafat segons com es sumen els angles.

Sistema equivalent

Un conjunt de forces sobre un cos es pot reduir a un sistema compost per una força R més un
moment M

Un PARELL DE FORCES anul.la el moviment de translació -> només fa rotació

Exemple de sistema equivalent

En un sistema equivalent el que volem és veure l’efecte resultant:

- Força resultant: canvi de posició

- Moment resultant: canvi d’orientació

Les forces tenen d1 i d2: tenen Efecte rotacional. Podria ser que s’anul·lessin, que
augmentessin o disminuïssin.

És el mateix tenir una F1 sobre un punt que tenir una F1 en el centre de masses + el moment
M1 sobre la recta.
F1 + M1 = |F1|

Al final la F dóna la translació i la M la rotació

Ara buscarem la F resultant i el M resultant

En les forces: es sumen les forces per vectors

En els moments: es sumen (M = M1 + M2)

Segons aquestes equacions ha d’haver-hi translació i rotació.

TEMA 2: COS LLIGAT PER UN PUNT

Recordatori

Vàries forces es poden reduir a una força resultant (per un procés de sumació). Podem buscar
l’equivalent a partir d’una suma vectorial.

No obstant, podem fer el procés invers → Descomposar forces

Passem de tenir una força resultant R a tenir-ne dues (normalment Fx i Fy)

Tenim infinites possibilitats, escollim la que més ens interessa:

- Habitual: 2 eixos ortogonals (x,y)

- Qualsevol altra sobre 2 eixos

En una dent a vegades escollim Eix longitudinal i Eix ortogonal.

S’ha de saber escollir la més convenient (segons les dades del problema).

3ª llei: Acció – Reacció

Cos lligat per un punt (articulació) perquè no es disloqui. Té un cert grau de llibertat

Força de lligadura: esforç que fa l’articulació per mantenir la posició

Cos lligat en un punt

Hi ha un element (color rosa) que manté el punt fix.

Si està fixat per un punt fa una força externa que li manté la
posició fixa.

Si s’ha de mantenir fix alguna cosa ha de portar la força

contrària a ell. Fa una força contra el sòlid = Força de
compressió (S)

La lligadura aporta la Força S necessària per equilibrar la força

resultant i mantenir el punt fix.
No obstant, no equilibra els moments de les forces.

La força resultant (R) queda anul·lada per S

*Si l’articulació es trenca no la té

Aquesta força no impedeix les rotacions: anul·la les translacions però, permet les rotacions.

En aquest sistema hi ha 3 forces exteriors: F1, F2 i S (articulació)

Si aquestes es compensessin no hi hauria rotació però, el moment no es compensa.

Equilibri de translació
En equilibri: (s’han de complir les dues)

Un sistema en equilibri ni es gira ni es mou.

PALANQUES

Tipus I

Dues forces amb un punt intermig. Una articulació que aguanta les dues forces.
Pot ser que siguin forces ortogonals o inclinades (convé descomposar-les)

Les palanques són sistemes que estan en equilibri:

Exemple de forces ortogonals.

(el punt del centre del cap indica el centre de masses)

Al ser ortogonals només s’han de sumar i restar per poder

trobar la força de compressió que, evidentment serà també
ortogonal a la recta.

Exemple de forces inclinades

Les distàncies que abans dèiem d: d ≠ b

M0(B=) passa pel punt 0, per tant = 0

Primera condició

Bt · b = Pt · a (la t significa perpendicular)

Han de ser iguals perquè estigui en equilibri: mateix mòdul però, sentit contrari.

Segona condició

El mòdul el determinen P i B.

La direcció però, necessita sempre un angle (sentit).

Cal dir sempre la direcció, no n’hi ha prou en dir només el mòdul

Mòdul

Direcció

Es determinen els arc sin, arc cos o arc tan. Sempre s’ha de donar l’angle.

α = arc sin St / S
α = arc cos S= / S
α = arc tan St / S=
Segons un triangle rectangle on S es la hipotenusa, S= el costat contigu a α i St el costat
contrari.

Anar en compte amb l’ambigüitat de la calculadora: hem d’anar al problema perquè existeixen
2 valors negatius i 2 positius segons els angles.

Hem de distingir i identificar a quin quadrant pertanyen.

Altres tipus de palanques (sempre en equilibri)

Nota: sempre millor començar a calcular pels moments (si no coneixem S)

Tipus II

Tipus III

Articulació amb resistència (ex: zona molar de la masticació): Articulació amb dos punts de
recolzament.

Segons la mandíbula

• Pla sagital: simetria

• Altres plans: asimetria
TEMA 3: MECÀNICA DE L’ORTODÒNCIA

Ortodòncia

Aspectes mecànics que donen lloc al moviment

Reacció del teixit per causes mecàniques

Accions = Força + Moments (resultants)

Primer de tot, s’han identificar i després conèixer l’acció que faran.

Crear zones de tensió i compressió

Si es realitzen accions molt concretes: surten tensions i compressions homogènies

S’han de veure les respostes tissulars a les tensions així com també les regeneracions òssies.

Mecànica de l’ortodòncia

Charles Burstone vol sistematitzar l’estudi i proposa:

1. Bases de les Forces i els Moments, sistema equivalent, resultants i components

a. Ortodòncia: saber sistema equivalent segons vagi bé
2. Condicions de l’equilibri estàtic
3. Més avançats Relació entre Moment i Força: preveure el tipus de moviment
a. Important per al planning. D’una posició inicial (conjunt de F i M) es pot
preveure una posició final desitjada.
b. El sistema de forces és essencial

Necessiten una visió objectiva de l’ortodoncista. (els punts següents de la diapo estan fora del
nostre abast).

Acció de Forces i Moments

En ortodòncia s’utilitza com a mesura de força els grams (gm)

1gm = 1 centèsim de N 100gm = 1N

Força en sentit mesiodistal (alçada de la corona)

- Zona de compressió hi ha absorció òssia

- Zona de tensió hi ha reformació òssia

En vermell es representa la pressió (compressió)

En verd es representa la tensió

La força provocaria un canvi en la inclinació.

Rota segons un punt de rotació = Centre de rotació d’un

moviment (rodona vermella)

La x blava representa la zona de resistència de la dent.

Força i Moviment

Dent 2

En la primera dent només hi havia força. Si apliquem un moment

canvia.

Relació entre dent/força → valor Relació moment/força

En el cas 2 Relació moment/força = 11 mm

La dent llavors no es mou igual.

Hi ha un canvi d’inclinació (també hi ha translació).

Efecte rotacional: depèn del moment. S’ha de sumar el moment (en

ortodòncia faríem una torsió especial de l’alambre9

Dent 3

Relació moment/força = 14 mm

El moment és més gran: predomini segons el que fa la força

Rota en sentit antihorari (abans era horari): veure el resultat final

El centre de rotació (boleta vermella) es troba en la zona incisal

Dent 4

Relació moment/força = 16 mm

Resposta diferent del teixit: s’ha de conèixer el límit del teixit

Fa una rotació més important

Conclusions

Tots els càlculs es fan per preveure el moviment d’aquesta dent.

Si féssim només una torsió, només giraria, no hi hauria translació. En

els exemples hem fet les dues coses, hem fet una combinació de
translació i rotació..

Canvi d’inclinació és molt gran respecte la translació on hi ha més

canvi d’inclinació fa que la zona del centre de rotació s’apropi a la
zona de resistència de la dent (x blava).
Centre de rotació

Òrbites al voltant d’un punt: les òrbites de rotació giren al voltant d’aquest punt.

Són circumferències concèntriques al voltant del centre de rotació.

El centre de rotació pot estar en llocs diferents:

- Lluny: no hi ha rotació
o Entre les dues línies (inici-final) es troben en paral·lel: llavors es troben a
l’infinit i no hi ha centre de rotació

Exemple de si fem força

Força a l’extrem de la dent

Desplaça + canvi d’inclinació (component d’intrusió)

Hi ha un desplaçament dels punts

Força en un punt

Si la força passa per el centre de resistència

Desplaça paral·lelament sobre sí mateixa (no canvi inclinació)

Força en l’altre extrem

No hi ha canvi d’inclinació

Rotació al revés (component d’intrusió)

Conclusió

- Com més incisal → Més canvi de rotació

- Com més apical → Més canvi de rotació
o Contraris entre ells
- En el mig → Translació

Centre de resistència

• No existeix en un sòlid rígid

• Punt al voltant del qual gira l’os
• No es desplaça
o Ex: taula que frega sobre el terra

Línia d’acció de la força passa per ell → Translació pura (similar a la línia d’acció)

Diferències en la distribució de la tensió i la compressió en el lligament periodontal.

Les àrees de tensió i compressió es tornen més homogènies amb l’increment de la distància
entre el centre de resistència i el Crot. Al nivell del Crot no hi ha ni estrés ni pressió. En el cas
de la translació la pressió està uniformement distribuïda al llarg d’un lloc d ela dent.
Centre de resistència

➢ CR: punt que es desplaçarà

➢ Equival al centre de masses d’un sòlid rígid.
➢ És un punt concret: no propi de la dent (no és un
punt anatòmic)
➢ És un punt mecànic

Si la força per ell no hi ha moment, no hi ha rotació.

Quan una força no passa pel CR hi ha rotació: Serà
moment segons el centre de rotació

Passen a una distància d: M=F·d si d = 0 ; M = 0

Quan més gran sigui d més gran serà M

En la força importa el centre d’acció (no importa on

s’aplica)

Localització del CR

Depèn de l’altura de l’os → Distància de l’arrel

Si hi ha malaltia periodontal: el CR migra cap a la

zona apical
Si apliquem una força hi haurà més efecte rotacional

La dent segons la seva inclinació té el CR desplaçat més o menys cap a palatí.

El CR té una projecció en els 3 plans

Un conjunt de dents tenen un centre de resistència comú

Els tres punts que depenen de les forces externes

• Centre de gravetat: depèn de les masses (totes les parts)

• Centre de resistència: depèn del fragment amb el seu teixit de suport

Informació de les diapositives

El CR és la funció d'un cos en un sistema de

restriccions, els elements del qual estan
representats pels teixits de suport.

En ortodòncia es defineix com el punt pel qual les

forces provocaran un moviment paral·lel de totes
les puntes de les pues.

La variació respecte una malaltia periodontal

varia en un 40% en direcció a l’àpex.
La posició del CR s’estima que estigui localitzada a un 33% de la distància des de la cresta
alveolar cap als àpex (matemàticament).

En viu s’ha vist que era d’un 40% i per tant, la distància entre els brackets i el CR depenia de
l’anatomia de la dentadura, la PDL i el nivell i qualitat de l’os alveolar.

En el caní superior al tenir l’arrel més llarga el CR està localitzat a 12.15mm del bracket.
La posició del CR sempre s’ha d’avaluar segons les 3 dimensions i els 3 plans de l’espai.

Tan la morfologia com el nombre d’arrels determinen la posició del CR que, en una visió
oclusal està posicionat corresponent en l’arrel palatal del molar superiors. En el molar inferior
el CR està posicionat en el centre de la corona.

Si analitzem les 3 dimensions del CR s’han de tenir en

compte els factors geomètrics. Depèn de les inclinacions i
aquesta posició influenciarà a les forces dels brackets.

Si la dentadura està consolidada per un filferro rígid es

pot prendre com una dent amb un sol CR. Aquest es
trobarà segons diferents estudis.

Predicció del moviment necessita el coneixement de la

relació entre la força total del sistema (que actua en la
dent) i el seu centre de reistència. Es fa a partir de
combinar les diferents forces que actuen i deixar-ho en
una de resultant a partir de les diferents direccions que tenen.
TEMA 4

Accions sobre un sòlid rígid

En l’estat de repòs un cos manté fix la posició del seu c.m. i la seva orientació: Per canviar la
posició del c.m. d’un cos cal l’acció d’una força.

En l’estat de repòs un cos manté fix la posició del seu CR i la seva orientació: Per canviar la
posició del CR d’un cos cal l’acció d’una força. El desplaçament del CR depèn de la intensitat i
de la direcció de la força F.

Sòlid lligat → Punt fix

Sòlid parcialment lligat → Punt mòbil

Una dent no pot ser un sòlid lligat, sinó seria com si estigués en un bloc de guix, en un sistema
rígid. Una dent és un sistema parcialment lligat, no és com una articulació.

Al fer-se una F externa:

1. La força passa pel centre de resistència (línia d’acció)

- Apareixen forces de fregament

- Mouria a una velocitat uniforme
- Sense modificar la inclinació (moviment en massa)

Es produeix un moviment de translació pura. Sempre que hi hagi

una F resultant (que les forces no s’anul·lin).
Translació pura perquè passa pel centre de resistència.

La força la podem descomposar (com vagi bé, depenent de les dades).

Dues forces són equivalents a l’original, produeixen el
mateix efecte.

2. La força no passa pel centre de resistència

- Fneta (resultant) → Translació

- Fno passa pel CR → Rotació (canvi d’inclinació)
o Distància ≠ 0 (de la F al CR)

Com més gran sigui la distància, capacitat més gran de produir rotació (dóna un Moment, que
relaciona la F i la distància).
Una distància més gran → Moment més gran

Si hi ha moment: hi ha canvi en la inclinació

Si tenim coneixement de la posició inicial i de la final, existeixen camins infinits per arribar
d’una a l’altra però, es poden descomposar en una translació i una rotació.

El canvi d’orientació del cos depèn de la intensitat de F i de la distancia d al C.R.

El moment MCR(F) d’una força F respecte d’un punt C.R.
MCR(F) = F x d ; Mesura l’efecte rotacional de la força.
Moment complex = Translació pura + Rotació pura

Translació pura: necessitem una força que passi pel CR.

Una mateixa força, que passa pel CR o no, produeix el mateix desplaçament.

Moment: M = F · d

Avantatge del sistema equivalent: la translació depèn de la F i la rotació del M.

Rotació pura – Parell de forces

Ha de ser una acció (o conjunt d’accions) tal que la resultant de les forces sigui 0 → Parell de
forces.

Les forces han de ser iguals (mateix mòdul/intensitat), paral·leles (mateixa direcció) i de sentit
contrari.
Llavors, el CR no es mourà.

Exemple 1

• Una F (-F) està a una distància d del CR → Donarà

rotació en sentit horari
• Una F (F) també a la mateixa distància d del CR →
Donarà rotació en sentit horari

Els dos M van en el mateix sentit (els dos sentit horari)

Les dues forces donen una translació = 0, mantenen el CR fix

T ↔ Resultant = 0 → T = 0
R ↔ Moment resultant ≠ 0 → Rotació (en aquest cas, sentit horari, negatiu)

El resultat serà:

M (-F) = - |F · d/2|
M (F) = - |F · d/2|

M=-F·d

El resultat és aquest perquè la F també s’està dividint per 2, per això queda F.

La distància entre F i –F al CR és d/2

Exemple dos (no a les diapositives)

- Una Força passa pel CR

- Altra Força separada del CR

El resultat dels moments és:

M (-F) = 0 (passa pel CR)

M (F) = - |F · d|

M = -F · d

Sempre, sigui com sigui, donarà finalment F · d

Exemple tres

- Una força allunyada del CR

- Una altra força més allunyada del CR

El resultat dels moments és:

M (-F) = + |F · a|= +F · a
M (F) = - |F · (a+d)| = -F · d –F · a

M = -F · d

Els resultats de +F · a i –F · a s’anul·len

El moment sempre sortirà = F · d (el mòdul), llavors

caldrà veure el sentit.

Succeirà sigui quin sigui on s’aplica el moment sempre donarà una rotació pura al voltant del
CR.
Sempre, en un parell de forces on T=0 i M≠0

L’ortodoncista té un punt inicial i pensa en una situació final. Fa una relació de F-M

Du a terme sempre un sistema equivalent:

Un conjunt de forces sobre un cos es pot reduir a un sistema compost per una força R més un
moment M.

El sistema equivalent permet descriure qualsevol moviment amb una Força i un Moment.

Cada dent té un CR, en un conjunt de dents tenen un CR comú (promig de les dents)

Es calcula com si cada superfície radicular fos un pes:

- Altura promig: si és més o menys apical

- Mesiodistal segons el pes
A més, també depèn de l’os i de l’estat de les arreles de les dents.

Es mesura com si fos una dent.

Amb el sistema equivalent aconseguim passa de dues accions

(dues forces) a un sol tipus de moviment.

Si tenim dues forces: aquestes tenen una resultat que fan

canviar, moure el CR.

Llavors, tota la unitat canvia la direcció degut al Moment

resultant (si no hi ha moment resultant no hi ha canvi de
direcció).

Per trobar la Fresultant es troba una força sobre el CR. No tenim en compte els moments.
Primer miren com el CR es va movent segons R (Fresultant) donant una translació.

Llavors, falta tenir la rotació. S’ha de tenir la d: una distància geomètrica (perpendicular)

Si els dos moments tenen el mateix sentit → Suma de moments (M = M1 + M2)

La relació T-M diu l’amplitud que té l’una amb l’altra. La relació M/R:

- Gran: canvi de rotació ++

- Petita: canvi translació ++

El sistema equivalent també permet fer el procediment a la inversa: A partir de Fresultant i

Mresultant saber la Força inicial.

Saber quines accions hem de fer per acabar a una posició desitjada.

Importància del sistema equivalent

La reducció d’un conjunt d’accions a una F ↔ Translació + un M ↔ Rotació

Permet:

• Analitzar els moviments complexos

• Anular o modificar una de les components del moviment, ja sigui la Rotació o la
Translació
• Buscar accions equivalents a qualsevol punt, a partir de mantenir Rotació i Translació

Exemple de sistema equivalent

La línia d’acció passa pel CR: translació pura (en massa). S’utilitza
per tancar un espai, sense fer un canvi d’inclinació.
Si l’hem d’aplicar en un bracket, buscar el sistema equivalent en el bracket:

- Perquè hi hagi una translació: Ha d’haver-hi la mateixa Força

- En el bracket tindrà Moment: Rotació (no farà el mateix)
o Per ara, no és equivalent

El que s’ha de fer és APLICAR UN PARELL DE FORCES per treure aquest moment. Ha de ser un
parell de forces que no s’afegeixin a la força resultant i que treguin el moment.

Parell de forces = Torque (afegir moments)

Si en un exercici no ens donen la d, aquesta es pot trobar segons:

Si s’augmenta el moment, la distància s’haurà de fer més gran.

TEMA 5: CENTRE DE ROTACIÓ

La posició del Centre de Rotació (Crot) depèn de la relació M/F

Un moviment complex es pot descomposar en una translació i un

moment.
Un moviment complex també es pot veure des d’un punt (Crot)
en que des de ell es dóna una rotació pura. Tot això, sabent la
posició inicial i la final.

El centre de rotació és un punt geomètric, descriu un arc de

circumferències en tots els punts entre la posició inicial i final.

Relació Moment (descriu rotació) / Força (descriu translació) està

relacionada amb la posició del centre de rotació.

Aquesta relació (M/F) dóna una distància (F·d/F)

Si augmenta la M i disminueix la F el Crot s’acosta al CR.

Si canvia el sentit de rotació canvia la posició axial-coronal del Crot.

La magnitud de la F i M: la força depèn del teixit, del nombre de dents...

Qualsevol posició inicial i final té un punt des del qual rota (tots els punts de la figura)

Per trobar el Centre de rotació:

1. Veure els dos CR i unir-los

2. Trobar la mediatriu i trassar una línia
perpendicular
3. Agafar dos punts més (normalment els màxims
axials)
4. Trobar la mediatriu i trassar una línia
perpendicular
5. El lloc d’unió entre les dues perpendiculars és el
centre de rotació
Si canvia la rotació canvi la posició del centre de rotació.

Si hi ha una rotació pura → El centre de resistència és igual al centre de rotació (CR = Crot): es
gira el voltant del centre de resistència.
Si hi ha una translació pura → El centre de rotació està a l’infinit (si fos negatiu seria -∞)

F i M donen sempre un centre de rotació:

- Si augmenta M: el Crot s’apropa al CR

- Si M sentit horari: Crot cap a la corona

Per trobar la magnitud del centre de rotació realitzem un eix de coordenades.

➢ Eix vertical: apical – incisiu

➢ Eix horitzontal: relació M/F
➢ En el primer quadrant es situa el M/F positiu i en el segon quadrant el negatiu

Surten corbes simètriques amb 2 asímptotes.

Si només hi hagués M es veu com aniria cap a l’infinit i si només hi hagués F seria 0.

Llavors, segons la mida de l’arrel (la sabem segons la dent: 12,15...mm) ens dóna uns valors
absoluts de M/F. Tot a partir d’un gràfic.
Pràctica de Ortodòncia

• Buscar la posició del centre de rotació

• Mesurem distància respecte el CR
o dCrot-CR = 24mm
o Mesura arrel = 15mm
• Mirar en la gràfica
o Relació M/F = 3mm
• Mirar la força més idònia: determinar
intensitat que es farà
o Si Fcr = 50g
o Mcr = 150g·mm

La relació M/F també ens diu una distància:

- És la distància a la qual la Força sola seria suficient:

o En que la força dóna el sistema equivalent
o En que la força sense passar pel CR faria el
moviment que volem (T i R)

Aquesta distància no és la distància entre CR i el Crot

En el cas, si la força la desplacem 3mm, no caldria fer una
rotació (un moment): s’aplica la Força sense que passi pel
CR i no caldrà fer un torque per fer el M.
El punt groc marca el Crot
(si està prop del CR hi ha molta rotació)

- Si la dent mesura 15mm la dCR-Crot → rel M/F = -17,8mm

- El moment és molt més gran que F
- El 17,8 és la distància en que F seria suficient. És negativa perquè és en sentit horari.
- Com que està lluny, posem un tensor.