‭13.

09‬

‭ bjectiu:‬‭descriure‬‭la‬‭geometria‬‭de‬‭les‬‭formacions‬‭que‬‭veiem‬‭i‬‭intentar‬‭relacionar-la‬‭amb‬‭la‬‭dinàmica‬
O
‭de tectònica de plaques.‬

‭diapo 2‬

E‭ lements‬‭estructurals‬‭lligats‬‭a‬‭la‬‭tectonica‬‭de‬‭plaques,‬‭moviments‬‭del‬‭mantell.Els‬‭materials‬‭litosferics‬
‭es‬‭troben‬‭en‬‭condicions‬‭d’esforços‬‭que‬‭produeixen‬‭la‬‭deformacio.‬‭Una‬‭de‬‭les‬‭consequencies‬‭es‬‭q‬‭les‬
‭roques‬ ‭es‬ ‭deformen,‬ ‭es‬ ‭pleguen,‬ ‭falles,‬ ‭orientacions‬ ‭preferents,‬ ‭zones‬ ‭de‬ ‭cisalla,‬ ‭etc.‬ ‭que‬ ‭a‬ ‭nivell‬
‭d’escala‬ ‭major‬ ‭es‬ ‭poden‬ ‭formar‬ ‭serralades‬ ‭(pirineus,‬‭atles,‬‭etc.),‬‭en‬‭general‬‭totes‬‭les‬‭serralades‬‭de‬
‭muntanyes‬ ‭estan‬ ‭lligades‬ ‭a‬ ‭processos‬ ‭deformatius.‬ ‭Dpres‬ ‭tb‬ ‭tenim‬ ‭la‬ ‭formacio‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭conques‬
‭sedimentaries, solen estar lligades a processos extensionals.‬

‭diapo 3‬

‭La geologia estructural intenta caracteritzar tots aquests elements estructurals i deformatius.‬

I‭mplicacion‬‭sa‬‭nivells‬‭socials:‬‭terratremol‬‭marroc‬‭x‬‭exemple,‬‭un‬‭terratremol‬‭esta‬‭lligat‬‭a‬‭la‬‭reactivacio‬
‭duna estructura com una falla. La part estructural dun terratremol s’inclou en la geologia estructural.‬

‭ irectes:‬ ‭estabilitat‬ ‭talus,‬ ‭cimentacio‬ ‭i‬ ‭estabilitat‬ ‭d’endvassament,‬ ‭subsidencia‬ ‭lligada‬ ‭a‬ ‭canvis‬ ‭d‬
d
‭densitat, etc.‬

‭indirectes: explotacio a nivell subterrani d reservoris, etc.‬

‭diapo 4‬

‭ iferencies‬‭entre‬‭geologia‬‭estructural‬‭i‬‭tectonica:‬‭la‬‭geologia‬‭estructural‬‭basicament‬‭ens‬‭interessa‬‭fer‬
d
‭la‬ ‭descripcio‬ ‭geometrica‬ ‭i‬ ‭interpretar‬ ‭quins‬ ‭son‬ ‭els‬ ‭mecanismes‬ ‭que‬ ‭l’han‬ ‭produit.‬ ‭La‬ ‭integracio‬
‭d’aquests mecanismes a una escala major (orogen) ja seria tectonica.‬

‭La geologia estructural va d’escala de microscopi a escala d’aflorament i escala regional.‬

‭diapo 5‬

‭Estructures: farem sobretot les d caracter fragil com falles i diaclasis.‬

‭diapo 7‬

‭ etode‬ ‭cientific:‬ ‭1er‬ ‭observacions‬ ‭+‬ ‭descripcions‬‭(esquema,‬‭dibuixar‬‭què‬‭veiem,‬‭fer‬‭descripcio‬‭del‬

m
‭que veiem), 2on interpretació (què estem veient).‬

‭ ‬ ‭diferents‬ ‭escales‬ ‭no‬ ‭sempre‬ ‭es‬ ‭veu‬ ‭el‬ ‭mateix.‬ ‭En‬ ‭petita‬ ‭escala‬ ‭ens‬ ‭poden‬ ‭semblar‬ ‭estructures‬
A
‭dúctils però quan saltem a la gran escala podem trobar-nos que en realitat son estrucctures fragils.‬

‭diapo 8‬

‭2 tipus d’experiments que podem fer per entedre el que veiem al camp:‬

-‭ ‬ ‭ eals (laboratori): agafar 2 roques i en una prensa aplicar esforços per veure què passa.‬
R
‭-‬ ‭Analegs: agafar materials que no son exactament la roca i intentem reproduir escales.‬
‭diapo 9‬

‭ rimer‬ ‭de‬ ‭tot‬ ‭fer‬ ‭la‬ ‭descripcio‬ ‭geometrica‬ ‭dels‬ ‭elements‬ ‭estructurals,‬ ‭despres‬ ‭plantejar‬ ‭com‬ ‭s’ha‬
p
‭mogut‬‭tot‬‭aixo‬‭(cinetica)‬‭i‬‭llavors‬‭ja‬‭entrem‬‭a‬‭plantejarnos‬‭quin‬‭es‬‭el‬‭comportament‬‭mecanic‬‭que‬‭ha‬
‭provocat aixo.‬

‭diapo 10‬

‭tenim aquests 3 ambits. Fem el que fem sempre estem fent un model.‬

‭DEFORMACIÓ I ESFORÇ‬

‭diapo 7‬

l‭a‬ ‭relació‬ ‭entre‬ ‭esforç‬ ‭és‬ ‭la‬ ‭que‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭entre‬ ‭la‬ ‭força‬ ‭que‬ ‭s’aplica‬ ‭a‬ ‭un‬ ‭material‬ ‭respecte‬ ‭l’àrea‬
‭d’aplicació.‬

‭L’esforç el podem descomposar en una serie de components:‬

-‭ ‬ s‭ igma normal: perpendicular al pla‬

‭-‬ ‭sigma s: paral·leles al pla‬

‭ sicament‬ ‭quan‬ ‭tenim‬ ‭una‬ ‭força‬ ‭(vector)‬ ‭que‬ ‭s’aplica‬ ‭sobre‬ ‭una‬ ‭area‬ ‭(caracteritzada‬ ‭per‬ ‭la‬
fi
‭perpendicular‬‭d’aquest‬‭pla)‬‭la‬‭resultatn‬‭fisica‬‭que‬‭se’ns‬‭produeix‬‭es‬‭l’esforç,‬‭que‬‭ve‬‭caracteritzat‬‭per‬
‭la‬‭component‬‭perpendicular‬‭al‬‭pla‬‭i‬‭dues‬‭més‬‭que‬‭son‬‭paral$leles.‬‭a‬‭la‬‭normal‬‭l’anomenarem‬‭esforç‬
‭normal i a les paral·leles esforç de cisalla.‬

v‭ ector‬ ‭escalar:‬ ‭magnitud‬ ‭fisica‬‭independent‬‭dels‬‭sistemes‬‭de‬‭mesura.‬‭L’esforç‬‭no‬‭es‬‭exactament‬‭un‬

‭vector‬‭escalar,‬‭sino‬‭que‬‭és‬‭un‬‭tensor‬‭(magnitud‬‭que‬‭les‬‭seves‬‭components‬‭depenent‬‭de‬‭l’orientacio‬
‭que‬‭estem‬‭veient,‬‭i‬‭que‬‭existeix‬‭més‬‭d’una‬‭component).‬‭En‬‭el‬‭cas‬‭del‬‭tensor‬‭d’esforç‬‭o‬‭deformacio‬‭hi‬
‭ha 2 tipus de components: la normal i les de cisalla.‬

‭El tensor doncs ve definit pel component normal i el de cisalla.‬

‭l’esforç de cisalla tb es pot representar amb l’altra lletra grega que hi ha a la diapo.‬

‭diapo 8‬

L‭ es‬‭unitats‬‭d’esforços‬‭poden‬‭representarse‬‭amb‬‭Pa‬‭amb‬‭el‬‭Sistema‬‭Internacional.‬‭A‬‭nivell‬‭de‬‭goelogia‬
‭normalment treballarem amb megapascals (10‬‭6‬‭Pa).‬

‭diapo 9 i 10‬

c‭ ilindre‬ ‭al‬ ‭que‬ ‭se‬ ‭li‬ ‭aplica‬‭un‬‭esforç‬‭vertical.‬‭Volem‬‭saber-ne‬‭les‬‭components:‬‭quan‬‭la‬‭força‬‭s’aplica‬

‭paralela‬‭a‬‭la‬‭normal,‬‭la‬‭força‬‭normal‬‭es‬‭maxima.‬‭a‬‭mesura‬‭que‬‭el‬‭pla‬‭va‬‭canviant‬‭fins‬‭que‬‭es‬‭paralela‬
‭la força normal va disminuint.‬

‭ uan‬ ‭l’aplicacio‬ ‭de‬ ‭l’esforç‬ ‭normal‬ ‭es‬ ‭perpendicular‬ ‭al‬ ‭pla,‬ ‭aquest‬ ‭és‬ ‭màxim.‬ ‭a‬ ‭mesura‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭va‬
q
‭orientant i arribem a la situacio de paralel l’esforç va disminuint fins que a 90º és 0.‬

‭L’esforç i la força normal varien semblant. Màxim quan es perpendicular al pla i 0 quan és paral·lela.‬
‭ omponent‬ ‭de‬ ‭cisalla.‬ ‭quan‬ ‭la‬ ‭força‬ ‭es‬ ‭totalment‬ ‭paralela‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭perpendicular‬ ‭del‬ ‭pla‬ ‭la‬ ‭força‬ ‭de‬
C
‭cissala‬ ‭es‬ ‭0‬ ‭,‬ ‭i‬ ‭quan‬ ‭es‬ ‭paral3la‬ ‭llavors‬ ‭és‬ ‭maxima.‬ ‭Quan‬ ‭és‬ ‭0‬ ‭no‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭component‬ ‭paral·lela,‬ ‭va‬
‭augmentant a mesura que augmenta l’angle.‬

e‭ n‬ ‭canvi‬ ‭a‬ ‭l’esforç‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭comença‬ ‭tenint‬ ‭la‬ ‭mateixa‬ ‭tendencia‬ ‭pero‬ ‭a‬‭mesura‬‭que‬‭augmentem‬
‭langle,‬ ‭tenim‬ ‭un‬ ‭maxim‬ ‭pero‬ ‭dpres‬ ‭d’aquest‬ ‭comença‬ ‭a‬ ‭disminuir‬ ‭fins‬ ‭arribar‬ ‭a‬ ‭0.‬ ‭No‬ ‭segueix‬ ‭la‬
‭mateixa‬ ‭tendencia‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭força‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭i‬ ‭per‬ ‭tant‬ ‭no‬ ‭pot‬ ‭ser‬ ‭un‬ ‭vector,‬ ‭ha‬‭de‬‭ser‬‭una‬‭magnitud‬
‭fisica.‬

‭l’esforç normal té valor maxim i minim a angles de 90º‬

‭(a les grafiques de la diapo 10 s’enten com evoluciona la força i l’esforç segons l’angle que té)‬

‭ n‬ ‭tensor‬ ‭ve‬ ‭caracteritzat‬ ‭pq‬ ‭te‬ ‭unes‬ ‭orientacions‬ ‭en‬ ‭q‬ ‭les‬ ‭components‬ ‭normals‬ ‭son‬ ‭maximes‬ ‭i‬
u
‭minimes,‬‭i‬‭quan‬‭ho‬‭son‬‭els‬‭esforços‬‭de‬‭cisalla‬‭sempre‬‭son‬‭0.‬‭Quan‬‭l’esforç‬‭normal‬‭es‬‭maxim‬‭o‬‭minim‬
‭l’esforç de cisalla es 0. A aquestes orientacions les anomenem orientacions d’esforços principals.‬

‭A 45º de les orientacions principals tenim la orientacio d’esforç de cisalla maxim.‬

‭Fem la orientacio per 0º:‬

‭-‬ ‭esforç normal: maxim‬
‭-‬ ‭esforç de cisalla: 0‬

‭orientacio de l’esforç normal és minim. esforç de cisalla = 0.‬

‭ rientacio‬‭d’esforç‬‭de‬‭cisalla‬‭maxim‬‭(45º).‬‭esforç‬‭de‬‭cisalla‬‭=‬‭meitat‬‭de‬‭la‬‭diferencia‬‭entre‬‭els‬‭esforços‬
o
‭normals maxims i minim. esforç normal: també és la meitat.‬

e‭ sforç‬‭de‬‭cisalla‬‭→‬‭vertical‬ ‭esforç‬‭normal‬‭→‬‭horitzontal‬ ‭=>‬‭quan‬‭ho‬‭representem‬‭ens‬‭surt‬‭un‬

‭cercle, el CERCLE DE MOHR‬

‭diapo 18 i 19‬

‭equacions del cercle de mohr‬

‭orientacio esforç normal maxim = sigma 1 (Esforços compressius maxima)‬

‭orientacio esforç normal minim = sigma 3 (esforços compressius minims)‬

‭ xemnos‬‭en‬‭els‬‭angles:‬‭si‬‭definim‬‭el‬‭centre‬‭del‬‭cercle‬‭(sigma‬‭C),‬‭un‬‭angle‬‭que‬‭en‬‭la‬‭realitat‬‭es‬‭trobi‬‭a‬
fi
‭45º en el cercle de 1 formara un angle de 90º amb sigma 1 (angle doble).‬

E‭ ls‬‭angles‬‭de‬‭la‬‭realitat‬‭en‬‭el‬‭cercle‬‭de‬‭mohr‬‭son‬‭dobles!!‬‭Sigma‬‭1‬‭i‬‭3‬‭sempre‬‭son‬‭90º‬‭per‬‭tant‬‭en‬‭el‬
‭cercle de mohr fan 180º‬

l‭’esforç‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭maxim‬ ‭respecte‬ ‭el‬ ‭cercle‬ ‭representa‬ ‭el‬ ‭radi.‬ ‭El‬ ‭radi‬ ‭del‬ ‭cercle‬ ‭de‬ ‭mohr‬ ‭es‬ ‭com‬
‭l’esforç de cisalla maxim.‬

‭Un cop tenim aixo ho portem a equacions:‬

‭esforç normal = C + r · cos2theta‬ ‭esforç cisalla = r · sin2theta‬

‭C = centre del cercle de mohr = sigma1 + sigma3 / 2‬

‭r = radi = sigma1 - sigma3 / 2‬

‭l’angle theta es l’angle que forma entre sigma1 i la perpendicular del pla.‬

‭sigma3 esforç normal minim‬ ‭sigma 1 esforç normal maxim‬

‭ uan‬ ‭mesurem‬ ‭en‬‭sentit‬‭antihorari‬‭els‬‭angles‬‭sempre‬‭son‬‭positius.‬‭Quan‬‭mesurem‬‭en‬‭sentit‬‭horari‬

Q
‭els angles sempre son negatius.‬

‭esforços de cisalla dextres o horaris → signe negatiu‬

‭esforços compressius → positius‬ ‭esforços dilatacionals o extencionals → negatius‬

‭ er‬‭saber‬‭si‬‭una‬‭falla‬‭es‬‭dextra‬‭o‬‭senestra‬‭es‬‭agafar‬‭les‬‭fletxes‬‭de‬‭quan‬‭les‬‭representems‬‭i‬‭“acabar‬‭el‬
p
‭cercle” per veure si giren en sentit horari o antihorari.‬

‭20.09‬

‭FALTEN PRIMERS 30MIN‬

‭diapo: el tensor esfuerzo (1)‬

‭ ondicio‬ ‭dequilibri:‬ ‭les‬ ‭components‬ ‭de‬ ‭lesforç‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭han‬ ‭d‬‭ser‬‭d‬‭magnitud‬‭igual‬‭pero‬‭de‬‭signe‬
C
‭canviat. A nivell de matriu, de les 9 components que tenim 6 són independents.‬

‭La suma de 2 esforços normals sempre ha de quedar en l’eix dels esforços normals.‬

‭esfuerzo medio y esfuerzo desviatorio‬

‭Esforç mitja: es la mitja dels tres esforços principals‬

s‭ egons‬‭quant‬‭valgui‬‭lesforç‬‭mitja‬‭la‬‭força‬‭que‬‭hem‬‭d‬‭fer‬‭augmenta‬‭proporcionalment‬‭a‬‭la‬‭friccio‬‭que‬
‭te‬ ‭el‬ ‭material.‬ ‭Hi‬‭ha‬‭altres‬‭materials‬‭pero‬‭que‬‭la‬‭forma‬‭en‬‭q‬‭es‬‭deforma‬‭no‬‭depen‬‭de‬‭lesforç‬‭mitja,‬
‭sino de lamplada del radi (esforç de cisalla maxim).‬

E‭ sforç‬ ‭desviatori:‬ ‭quan‬ ‭li‬ ‭treiem‬ ‭la‬ ‭component‬ ‭d’esforç‬ ‭mitjà.‬ ‭És‬ ‭la‬ ‭diferencia‬ ‭entre‬ ‭l’esforç‬‭mitja‬‭i‬
‭cadascun‬ ‭dels‬ ‭esforços‬‭principals.‬‭Li‬‭treiem‬‭l’esforç‬‭mitja‬‭a‬‭cadascuna‬‭de‬‭les‬‭components‬‭del‬‭cercle‬
‭(sigma1,‬ ‭sigma2,‬ ‭sigma3).‬ ‭A‬ ‭nivell‬ ‭de‬ ‭cercle‬ ‭de‬ ‭mohr‬ ‭representa‬ ‭centrarlo‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭sistema‬ ‭de‬
‭coordenades. Esforç desviatori = esforç real - esforç mitjà.‬

‭esforços positius i negatius‬

‭compressius → positius‬

‭extensionals o cisalla dextrals → negatius‬

‭estats d’esforços en 3D‬

‭Ssegons la relacio destats d’esforços principal podem tenir:‬

 -‭ ‬ e‭ stat d’esforços triaxials: sigma 1 2 i 3 son diferents a 0, valguin el que valguin.‬
‭-‬ ‭estat‬ ‭d’esforços‬ ‭biaxials:‬ ‭pot‬ ‭ser‬ ‭que‬ ‭un‬ ‭dels‬ ‭components‬ ‭sigui‬ ‭0,‬ ‭parlem‬ ‭d’estat‬ ‭pla.‬ ‭Si‬‭el‬
‭sigma q es 0 es el sigma2 se li pot dir cisalla plana.‬
‭-‬ ‭estat‬ ‭d’esforços‬‭uniaxials:‬‭dos‬‭sigmes‬‭son‬‭0,‬‭o‬‭uniaxial‬‭compressiu‬‭(sigma1‬‭mes‬‭gran‬‭que‬‭0,‬
‭sigma 2 i 3 valen 0) o uniaxial tensor (sigma1 i 2 0, sigma 3 negatiu).‬

‭components de la deformació‬

‭3 components basic:‬

-‭ ‬ ‭ istorsio. canvis de forma, comencem un quadrat i acabem un rectangle.‬

d
‭-‬ ‭rotacio‬
‭-‬ ‭translacio. si els dos blocs de la falla no es deformen tindriem una translacio.‬

‭strain‬

t‭ ots‬ ‭els‬ ‭canvis‬ ‭de‬ ‭forma‬ ‭(canvis‬ ‭de‬ ‭longitud‬ ‭i‬ ‭canvis‬ ‭d’angle).‬ ‭Components‬ ‭de‬ ‭rotacio‬ ‭rigida‬ ‭i‬ ‭de‬
‭translacio no entren dins la component d’strain, és estrictament la components de distorsio.‬

‭FALLES‬

‭discontinuitat planar que implica desplaçament en els dos blocs.‬

‭ iferencia‬ ‭entre‬ ‭falla‬ ‭inversa‬ ‭i‬ ‭encabalcament:‬ ‭angle‬ ‭baix‬‭encabalcament,‬‭angles‬‭mes‬‭elevats‬‭falles‬

d
‭inverses. l’encabalcament tendeix a ser paral·lel a l’estraatificació.‬

‭com mesurarles en el camp:‬

-‭ ‬ ‭ rientacio de la falla‬
o
‭-‬ ‭mesurar en les zones on hi ha canvi dorientacio‬
‭-‬ ‭estries‬ ‭de‬ ‭falla‬ ‭→‬ ‭amb‬ ‭bruixola,‬ ‭no‬ ‭es‬ ‭mesura‬ ‭directament‬ ‭la‬ ‭orientacio‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭linia‬ ‭sino‬
‭mesurar‬ ‭un‬ ‭angle‬ ‭respecte‬ ‭el‬ ‭pla‬ ‭de‬ ‭falla‬ ‭(angle‬‭de‬‭pitch).‬‭Sempre‬‭la‬‭mesurem‬‭respecte‬‭la‬
‭nostra dreta, i hem destar en el bloc superior de la falla.‬

f‭ alles‬ ‭conjugades:‬ ‭falles‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭troben‬ ‭associades‬ ‭pero‬ ‭tenen‬ ‭sentits‬ ‭de‬ ‭desplaçament‬ ‭diferents.‬
‭Responen al mateix camp desforços pero tenen sentits diferents.‬

c‭ amp‬ ‭ddesforços‬ ‭ve‬ ‭definit‬ ‭per:‬ ‭sigma1‬ ‭vertical,‬ ‭sigma3‬ ‭horitzontal,‬ ‭sigma2‬ ‭paral·lel‬ ‭al‬‭sistema‬‭de‬
‭falles.‬

‭27.09.2023‬

‭FALLES NORMALS‬

‭ na‬‭falla‬‭vertical‬‭es‬‭un‬‭tipus‬‭de‬‭falla‬‭normal?‬‭(en‬‭una‬‭falla‬‭normal‬‭baixa‬‭el‬‭bloc‬‭superior)‬‭Si‬‭tenim‬‭una‬
U
‭falla vertical no podem identificar quin es el bloc superior ni l’inferior, per tant no és una falla normal.‬

‭Les falles normals tenen: sigma1 vertical (les inverses el tenen horitzontal)‬

L‭ es‬‭falles‬‭normals‬‭son‬‭falles‬‭planars?‬‭(una‬‭falla‬‭planar‬‭és‬‭una‬‭falla‬‭on‬‭el‬‭pla‬‭de‬‭falla‬‭és‬‭pla,‬‭ja‬‭que‬‭hi‬
‭ha altres falles on és inclinat). Una falla normal és planar.‬
L‭ es‬ ‭falles‬ ‭normals‬ ‭tenen‬ ‭un‬ ‭simga1‬ ‭vertical,‬ ‭sigma2‬‭i‬‭3‬‭horitzontal.‬‭Les‬‭falles‬‭normals‬‭generalment‬
‭tenen‬ ‭un‬ ‭angle‬ ‭alt‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭projeccio‬ ‭estereografica,‬ ‭es‬ ‭a‬ ‭dir,‬ ‭que‬ ‭son‬‭coses‬‭relativament‬‭properes‬‭al‬
‭centre;‬ ‭sempre‬ ‭que‬ ‭tenim‬ ‭un‬ ‭sigma‬ ‭orientat‬ ‭en‬ ‭qualsevol‬ ‭disposicio‬‭tenim‬‭falles‬‭conjugades.‬‭Falla‬
‭conjugada = mateix angle entre el sigma i el pla de falla.‬

‭plec d’arrosegament → associat al desplaçament de la falla‬‭.‬

T‭ b‬‭podem‬‭trobar‬‭falles‬‭normals‬‭en‬‭el‬‭gel.‬‭Totes‬‭les‬‭falles‬‭en‬‭glaceres‬‭son‬‭falles‬‭de‬‭tipus‬‭normal;‬‭sovint‬
‭acaben siguent d’obertura però totes son de tipus extensives.‬

S‭ i‬ ‭tenim‬ ‭un‬ ‭moviment‬ ‭de‬ ‭vessant,‬ ‭una‬ ‭esllavissada,‬ ‭el‬ ‭material‬ ‭que‬ ‭es‬‭desllitza‬‭cap‬‭avall‬‭pot‬‭tenir‬
‭sovint falles normals; quan arriba a baix trobariem falles compressives, és a dir, encabalcaments.‬

‭ iapo‬‭amb‬‭falles‬‭normals‬‭plegades‬‭.‬‭Primer‬‭es‬‭comencen‬‭a‬‭generar‬‭falles‬‭normals,a‬‭mesura‬‭que‬‭n’hi‬
D
‭ha‬ ‭mes‬ ‭aquestes‬‭van‬‭invertint‬‭el‬‭seu‬‭cabussament‬‭i‬‭poden‬‭semblar‬‭falles‬‭inverses,‬‭però‬‭en‬‭realitat‬
‭son falles normals plegades.‬

‭SEMPRE s’ha de tenir en compte que estem en un context extensiu.‬

L‭ es‬‭falles‬‭no‬‭sol‬‭un‬‭sol‬‭pla‬‭com‬‭sempre‬‭les‬‭dibuixem.‬‭Quan‬‭veiem‬‭la‬‭falla‬‭en‬‭un‬‭mapa‬‭sempre‬‭es‬‭una‬
‭sola‬ ‭linia‬ ‭que‬ ‭representa‬ ‭on‬ ‭esta‬ ‭el‬ ‭pla‬ ‭de‬ ‭falla,‬ ‭pero‬ ‭generalment‬ ‭en‬ ‭una‬ ‭zona‬ ‭de‬ ‭falla‬ ‭tenim‬
‭categories o subseccions:‬

‭-‬ ‭ rimer:‬‭zona‬‭de‬‭roca‬‭no‬‭afectada‬‭per‬‭la‬‭falla.on‬‭no‬‭trobem‬‭fracures.‬‭Tot‬‭el‬‭que‬‭hi‬‭hagi‬‭entre‬
P
‭les 2 zones de roca no afectada es la zona de falla.‬
‭-‬ ‭Zon‬‭de‬‭falla:‬‭a‬‭mesura‬‭que‬‭ens‬‭acostem‬‭al‬‭centre‬‭es‬‭quan‬‭tenim‬‭més‬‭deformació.‬‭Fractures‬
‭verticals i poc més.‬
‭-‬ ‭Zona‬ ‭de‬ ‭dany:‬ ‭zona‬ ‭amb‬ ‭mes‬ ‭deformacio.‬ ‭Fallaes‬ ‭+‬ ‭moltes‬ ‭fractures.‬ ‭Estructures‬
‭secundàries.‬
‭-‬ ‭Nucli de la falla: màxima deformació, fractura principal.‬

‭PRACTICA PREPARACIO SORTIDA:‬

-‭ ‬ E‭ lements planars mesurables: pla de falla, estratificació, fol·liació‬

‭-‬ ‭Elements‬ ‭lineals‬ ‭mesurables:‬ ‭estries,‬ ‭xarnera‬ ‭(eix‬ ‭del‬ ‭pla),‬ ‭ripples‬ ‭(direcció‬ ‭del‬ ‭flux,‬
‭perpendicular‬‭a‬‭la‬‭cresta‬‭dels‬‭ripples),‬‭elongacio‬‭mineralogica,‬‭marques‬‭de‬‭base,‬‭imbricación‬
‭de clastes, direccio flux a partir de ripples, direccio flux a partir de laminacions.‬

‭ esurar‬‭plans:‬‭es‬‭posa‬‭la‬‭tapa‬‭de‬‭la‬‭bruixola‬‭sobre‬‭el‬‭pla,‬‭aliniem‬‭les‬‭marques‬‭internes‬‭del‬‭nord‬‭amb‬
M
‭la‬ ‭fletxa‬ ‭del‬ ‭nrod,‬ ‭llegim‬‭cap‬‭a‬‭un‬‭cabussa‬‭(direccio‬‭maxim‬‭cabussament).‬‭Posem‬‭bruixola‬‭est‬‭oest,‬
‭direccio maxim cabussament, ens diu cap a on cabussa (?).‬

‭ esurar‬ ‭linies:‬ ‭posem‬‭la‬‭linia‬‭al‬‭llarg‬‭de‬‭la‬‭tapa‬‭i‬‭la‬‭posem‬‭a‬‭nivell,‬‭un‬‭cop‬‭nivellada‬‭rotem‬‭la‬‭placa‬

M
‭interior‬ ‭fins‬ ‭q‬ ‭el‬ ‭nord‬ ‭esta‬ ‭amb‬ ‭el‬ ‭nord,‬ ‭i‬ ‭ja‬ ‭tenim‬ ‭la‬ ‭direccio‬ ‭de‬ ‭cabussament.‬ ‭Per‬ ‭obtenir‬ ‭el‬
‭cabussament tornem a rotar i tenim el cabussament (?)‬

‭31.10‬

‭MATÍ (falten 30min)‬

‭fractures de cisalla:‬

‭-‬ i‭maginem‬ ‭que‬ ‭tenim‬ ‭una‬ ‭mostra‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭qual‬ ‭saplica‬ ‭una‬ ‭pressio‬ ‭confinant‬ ‭i‬ ‭un‬‭esforç‬‭axial‬
‭compressiu‬ ‭maxim.‬ ‭anem‬ ‭propagant‬ ‭i‬ ‭va‬ ‭augmentant‬‭l’esforç‬‭axial.‬‭La‬‭corba‬‭d’esforç‬‭aniria‬
‭augmentant.‬ ‭el‬ ‭material‬ ‭seria‬ ‭estable‬ ‭fins‬ ‭l’estadi‬ ‭3,‬ ‭que‬ ‭seria‬ ‭la‬ ‭resistència‬ ‭maxima‬ ‭de‬ ‭la‬
‭mostra‬ ‭[a‬ ‭partir‬ ‭daquest‬ ‭estat‬ ‭desforços‬ ‭la‬ ‭mostra‬ ‭es‬ ‭trenca‬ ‭i‬ ‭es‬ ‭comporta‬ ‭fragilment].‬
‭L’estadi 3 és el que ens dona més informació ja que són els estats d’esforços critics.‬

‭Criteris de fractura de coulomb I:‬

‭-‬ ‭ em‬ ‭de‬ ‭fer‬ ‭una‬ ‭serie‬ ‭dexperiments‬ ‭triaxials‬ ‭a‬ ‭pressions‬ ‭confinants‬ ‭diferents‬ ‭per‬ ‭buscar‬‭el‬
h
‭cercle‬ ‭de‬ ‭mohr‬ ‭que‬ ‭produeix‬ ‭la‬ ‭fractura.‬ ‭Hem‬ ‭anat‬ ‭augmentant‬ ‭el‬ ‭sigma1‬ ‭fins‬ ‭que‬ ‭hem‬
‭arribat‬‭a‬‭lestat‬‭de‬‭fragilitat.‬‭Despres‬‭podem‬‭intentar‬‭definir‬‭algun‬‭criteri‬‭que‬‭permeti‬‭predir‬
‭quan es trencara la mostra.‬
‭-‬ ‭per‬ ‭definir‬ ‭el‬ ‭criteri‬ ‭de‬ ‭fractura‬ ‭el‬ ‭més‬ ‭fàcil‬ ‭seria‬ ‭definir‬ ‭un‬ ‭criteri‬ ‭lineal‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭condició‬
‭[respecte‬ ‭els‬ ‭cercles]‬ ‭que‬ ‭sigui‬ ‭tangencials:‬ ‭el‬ ‭punt‬‭ems‬‭tangent‬‭dels‬‭tres‬‭cercles‬‭ens‬‭dona‬
‭lestat desforços critics.‬
‭-‬ ‭El‬‭criteri‬‭de‬‭coulomb‬‭es‬‭un‬‭criteri‬‭lineal‬‭i‬‭tangent‬‭als‬‭cercles‬‭de‬‭mohr.‬‭El‬‭criteri‬‭diu‬‭que‬‭quan‬
‭estem‬ ‭aplicant‬ ‭un‬‭esforç‬‭i‬‭l’anem‬‭augmentant,‬‭la‬‭fractura‬‭es‬‭produira‬‭quan‬‭lestat‬‭desforços‬
‭sigui tangent al criteri.‬
‭-‬ ‭Per caracteritzar el criteri: y = mx + b.‬
‭-‬ ‭y = esforç de cisalla → esforç de cisalla = m · esforç normal + b‬
‭-‬ ‭m = > coeficient de friccio = “mu” = pendent = tan[angle phi]‬
‭phi = angle de friccio‬
‭-‬ ‭b = quan tallem l’eix de les x. representa la cohesió del material.‬
‭-‬ ‭Per‬‭sota‬‭dels‬‭criteris‬‭de‬‭fractura‬‭→‬‭estabilitat.‬‭Quan‬‭arriba‬‭al‬‭criteri‬‭de‬‭fractura‬‭el‬‭material‬‭es‬
‭trenca.‬‭Punt‬‭entre‬‭tangent‬‭i‬‭criteri‬‭de‬‭fractura‬‭→‬‭expressa‬‭la‬‭orientacio‬‭de‬‭la‬‭fractura‬‭i‬‭quins‬
‭son els esforços de cisalla i normals.‬
‭-‬ ‭No‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭cap‬ ‭combinació‬ ‭on‬ ‭puguem‬ ‭aplicar‬ ‭esforços‬ ‭com‬ ‭el‬ ‭cas‬ ‭C‬ ‭[criteri‬ ‭de‬ ‭fractura‬ ‭de‬
‭coulomb‬‭II]‬‭[esforços‬‭secants].‬‭Abans‬‭de‬‭que‬‭es‬‭doni‬‭aquesta‬‭situació‬‭el‬‭material‬‭es‬‭trencaria‬
‭crec.‬
‭-‬ ‭angle‬‭sigma1:‬‭orientacio‬‭de‬‭la‬‭fractura‬‭respecte‬‭sigma1.‬‭Nomes‬‭depen‬‭del‬‭parametre‬‭d’angle‬
‭de‬‭fricció.‬ ‭→‬ ‭orientacio‬‭de‬‭les‬‭fractures‬‭de‬‭cisalla‬‭=‬‭45º‬‭+/-‬‭angle‬‭de‬‭friccio/2.‬‭Processos‬‭que‬
‭modifiquin‬‭langle‬‭de‬‭friccio‬‭tb‬‭modificaran‬‭la‬‭orientacio‬‭de‬‭la‬‭fractura.‬‭L’unic‬‭parametre‬‭que‬
‭controla en condicions fragils la orientacio de la fractura es langle de fricció.‬

‭Angle de fractura:‬

‭-‬ l‭a‬‭logica‬‭diria‬‭q‬‭la‬‭orientacio‬‭de‬‭les‬‭fractures‬‭hauria‬‭de‬‭sre‬‭paralela‬‭a‬‭lesforç‬‭maxim‬‭el‬‭q‬‭passa‬
‭es‬ ‭q‬ ‭quan‬ ‭mirem‬ ‭el‬ ‭valor‬ ‭que‬ ‭ens‬ ‭donaria‬ ‭aquest‬ ‭es‬ ‭molt‬ ‭alt‬ ‭i‬ ‭no‬‭seria‬‭efectiu‬‭a‬‭nivell‬‭de‬
‭treball.‬
‭-‬ ‭volem‬ ‭un‬ ‭esforç‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭proxim‬ ‭al‬ ‭maxim‬ ‭pero‬ ‭un‬ ‭esforç‬ ‭normal‬ ‭més‬ ‭reduit.‬ ‭a‬ ‭uns‬ ‭35º‬
‭desforç de cisalla es mes favorable. hem de reduir lesforç normal per a que pugui lliscar.‬

‭TARDA‬

‭Criteri de fractura de tensió:‬

 ‭-‬ s‭ i‬‭sigma3‬‭es‬‭mes‬‭petit‬‭o‬‭igual‬‭que‬‭la‬‭resitencia‬‭tensional,‬‭és‬‭a‬‭dir,‬‭més‬‭petit‬‭de‬‭0,‬‭es‬‭produeix‬
‭la‬ ‭fractura.‬ ‭Suposem‬ ‭q‬ ‭la‬ ‭resistencia‬ ‭tensional‬ ‭sigui‬ ‭-10MPa,‬ ‭es‬ ‭produira‬‭laa‬‭fractura‬‭quan‬
‭sigma3 sigui igual o mes petit que la resistencia tensional.‬
‭-‬ ‭s’assumeix‬ ‭que‬ ‭els‬ ‭esforços‬ ‭normals‬ ‭de‬ ‭tipus‬ ‭tensionals‬ ‭son‬ ‭mes‬ ‭petits‬ ‭que‬ ‭zero‬‭.‬ ‭En‬
‭situacions tensionals es produeixen fractures de tipus tensio.‬
‭-‬ ‭en‬‭el‬‭diagrama:‬‭en‬‭negre‬‭tenim‬‭una‬‭linia‬‭vertical‬‭que‬‭representa‬‭el‬‭valor‬‭tensional;‬‭tot‬‭lu‬‭de‬
‭la‬‭dreta‬‭de‬‭color‬‭blanc‬‭son‬‭estats‬‭desforços‬‭estables‬‭que‬‭no‬‭produiran‬‭una‬‭fractura‬‭e‬‭tensio.‬
‭Encara‬‭q‬‭sigma3‬‭siugi‬‭mes‬‭petit‬‭de‬‭0,‬‭si‬‭encara‬‭no‬‭es‬‭mes‬‭petit‬‭que‬‭el‬‭criteri‬‭tensional,‬‭sera‬
‭encara un estat desforç estable.‬
-‭ ‬ ‭cas b: sigma3 es tensional, sigma1 (el maxim) es compressiu.‬
‭-‬ ‭cas e: uniaxial tensional, sigma1 val 0, sigma3 val la tensión.‬
‭-‬ ‭cas c: sigma3 es molt ems petit que la resistencia tensional esfoços no estables.‬
‭-‬ ‭nomes es produeixen fractures si sigma3 es igual o mes petit que la resistencia tensional.‬
‭-‬ ‭orientacio‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭fractura:‬ ‭el‬ ‭punt‬ ‭que‬‭es‬‭tangent‬‭entre‬‭el‬‭criteri‬‭tensional‬‭i‬‭lestat‬‭desforços‬
‭representant‬ ‭pel‬ ‭cercle‬ ‭de‬ ‭mohr‬ ‭ens‬ ‭indica‬ ‭la‬ ‭orientancio‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭fractura.‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭cas‬ ‭e‬ ‭la‬
‭perpendicular‬‭del‬‭pla‬‭de‬‭la‬‭fractura‬‭es‬‭paralela‬‭a‬‭sigma3:‬‭si‬‭ho‬‭representem‬‭en‬‭un‬‭grafic,‬‭d,‬
‭les fractures tensionals tenen la perpendicular paralela a sigma3.‬
‭-‬ ‭lo‬‭habitual‬‭es‬‭que‬‭la‬‭resistencia‬‭tensional‬‭es‬‭dongui‬‭en‬‭positiu,‬‭pero‬‭en‬‭le‬‭nostre‬‭conveni‬‭de‬
‭signe li hem invertir el signe i dir que es negatiu.‬

‭Exemple resistencia tensional roques [no depen Tª]‬

‭-‬ ‭Les‬ ‭columnes‬ ‭T‭B‬ ‬ ‭representen‬ ‭les‬ ‭resistencies‬ ‭tensionals‬ ‭a‬ ‭diferents‬ ‭temperatures.‬ ‭Amb‬ ‭les‬
‭dades que tenim diriem que la ressitencia tenisonal es bastant independent de la Tª.‬
‭-‬ ‭Roques‬‭que‬‭estan‬‭a‬‭Tª‬‭ambient‬‭o‬‭a‬‭200º,‬‭la‬‭resistencia‬‭tensional‬‭que‬‭tenen‬‭son‬‭molt‬‭iguals‬‭si‬
‭encara no hem passat de fragil a ductil.‬

‭Microdinamica fractura: teoria de griffith‬

‭-‬ ‭veiem‬ ‭q‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭un‬ ‭tram‬ ‭linial‬ ‭en‬ ‭al‬ ‭corba‬ ‭que‬ ‭correspon‬ ‭al‬‭comportament‬‭elastic,‬‭continua‬
‭augmentant‬ ‭i‬ ‭comença‬ ‭a‬ ‭acumular-se‬ ‭pendent‬ ‭de‬ ‭tipus‬ ‭plastic.‬ ‭quan‬ ‭la‬ ‭corba‬ ‭comença‬ ‭a‬
‭decreixer es produeix la fractura i lesforç disminueix a mesura que la deformaico augmenta.‬
‭-‬ ‭respecte‬‭la‬‭deformación‬‭volumètrica‬‭(com‬‭varia‬‭el‬‭volum‬‭respecte‬‭linicial):‬‭comença‬‭un‬‭tram‬
‭lineal‬‭mes‬‭o‬‭menys,‬‭tram‬‭elastic‬‭sense‬‭problemes,‬‭com‬‭que‬‭te‬‭una‬‭pendent‬‭positiva‬‭sens‬‭esta‬
‭comprimint‬‭la‬‭roca.‬ ‭a‬‭partir‬‭de‬‭cert‬‭moment‬‭la‬‭pendent‬‭canvia,‬‭quasi‬‭vertical,‬‭i‬‭despres‬‭daixo‬
‭sinverteix.‬ ‭aixo‬ ‭vol‬‭dir‬‭que‬‭el‬‭volum‬‭s’esta‬‭recuperant;‬‭fins‬‭ara‬‭haviem‬‭perdut‬‭volum‬‭pero‬‭a‬
‭partir‬ ‭de‬ ‭lultim‬ ‭punt‬ ‭el‬ ‭volum‬ ‭augmenta.‬ ‭Aquest‬ ‭augment‬ ‭de‬ ‭volum‬ ‭es‬ ‭produeix‬ ‭en‬
‭deformacions‬ ‭de‬ ‭tipus‬ ‭plastica.‬ ‭Quan‬ ‭ens‬ ‭aproximem‬ ‭al‬ ‭moment‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭fractura‬ ‭la‬ ‭roca‬
‭augmenta‬ ‭de‬ ‭volum,‬ ‭es‬ ‭a‬ ‭dir,‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭dilata‬‭.‬‭Totes‬‭les‬‭fractures‬‭es‬‭troben‬‭associades‬‭en‬‭el‬
‭qual‬ ‭augmenta‬ ‭el‬‭seu‬‭volum,‬‭es‬‭a‬‭dir,‬‭totes‬‭estan‬‭associades‬‭a‬‭una‬‭dilatacio‬‭del‬‭material‬‭.‬
‭Quan‬ ‭detectem‬ ‭un‬ ‭augment‬ ‭de‬ ‭volum‬ ‭del‬ ‭material‬ ‭vol‬ ‭dir‬ ‭que‬ ‭estem‬ ‭molt‬ ‭a‬ ‭prop‬ ‭de‬ ‭la‬
‭fractura‬ ‭macroscopica:‬ ‭internametn‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭material‬ ‭sestan‬ ‭produint‬ ‭petites‬ ‭fractures‬ ‭que‬
‭s’ajunten. La fracturacio sempre es dilatacional.‬
‭-‬ ‭Per‬‭una‬‭fractura‬‭de‬‭tipus‬‭tensionals,‬‭mode‬‭1‬‭de‬‭fractura,‬‭aixo‬‭ens‬‭genera‬‭problemes‬‭o‬‭no?‬‭en‬
‭les‬ ‭tensionals‬ ‭no.‬ ‭ara‬ ‭bé,‬ ‭en‬ ‭fractures‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭on‬ ‭lesforç‬ ‭normal‬‭és‬‭compressiu,‬‭aquesta‬
‭dilatacio no es tan obvia tot i que segueix allà.‬

‭Importancia de les fractures en la concentracio dels esforços:‬

 ‭-‬ ‭ riffin‬ ‭proposa‬ ‭que‬ ‭dins‬ ‭dels‬ ‭materials‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭una‬ ‭serie‬ ‭dimperfeccions‬ ‭que‬ ‭solen‬ ‭tenir‬
G
‭tendencia‬‭eliptica‬‭que‬‭concentra‬‭esforços.‬‭quan‬‭superen‬‭la‬‭resistencia‬‭tensional‬‭les‬‭fractures‬
‭se’ns propaguen.‬
‭-‬ ‭medi‬‭ple‬‭de‬‭imperfeccions‬‭[imperfeccions‬‭de‬‭greffith].‬‭les‬‭fractures‬‭que‬‭tinguin‬‭uns‬‭esforços‬
‭mes alts son els que es propagaran i ens ajudaran a explica rles fractures macroscopiques.‬

‭segons com sigui la relacio eliptiac:‬

‭-‬ ‭com‬‭mes‬‭eliptica‬‭sigui‬‭una‬‭imperfeccio‬‭major‬‭sera‬‭lesforç‬‭diferencial.‬‭Les‬‭zones‬‭associades‬‭a‬
‭les‬ ‭imperfeccions‬ ‭amb‬ ‭una‬ ‭relacio‬ ‭axial‬ ‭mes‬ ‭eliptica‬ ‭es‬ ‭produeix‬ ‭una‬ ‭concentracio‬ ‭dels‬
‭esforços: esforços molt mes elevats que en una zona mes circular que eliptica.‬

‭Teoria de griffith‬

‭-‬ ‭ :‬‭situacio‬‭optima‬‭per‬‭la‬‭propagación‬‭dels‬‭esforços.‬‭es‬‭propagaran‬‭sempre‬‭perpendiculars‬‭a‬
1
‭sigma3 [en aquest diaagrama paralel a sigma1].‬
‭-‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭cas‬ ‭duna‬ ‭obliqua:‬ ‭tindriem‬ ‭una‬ ‭fractura‬ ‭de‬ ‭cisalla.‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭zona‬ ‭axial‬ ‭se‬‭li‬‭acumulen‬‭els‬
‭esforços‬ ‭i‬‭superen‬‭la‬‭resistencia‬‭tensional;‬‭es‬‭propaguen‬‭perpendiculars‬‭a‬‭sigma3,‬‭com‬‭una‬
‭fractura‬ ‭de‬ ‭tipus‬ ‭tensional.‬ ‭quan‬ ‭les‬ ‭propagacions‬ ‭sajuntin‬ ‭entre‬ ‭si‬ ‭donaran‬ ‭lloc‬ ‭a‬ ‭una‬
‭fractura‬ ‭de‬ ‭cisalla,‬ ‭pero‬ ‭les‬ ‭microfractures‬ ‭que‬ ‭sacumulen‬ ‭per‬ ‭donar‬ ‭lloc‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭fractura‬
‭macroscopica es propaguen com a fractures tensionals.‬
‭-‬ ‭Totes les fractures es propaguen tensionalment.‬

‭Microdinamica fractura: teoria de griffith‬

‭-‬ s‭ egons‬‭com‬‭esitguin‬‭roeintades‬‭en‬‭general‬‭totes‬‭tendiran‬‭a‬‭tancarse.‬‭a‬‭mesura‬‭que‬‭tanquem‬
‭els‬ ‭esforços‬ ‭les‬ ‭que‬ ‭millor‬ ‭estiguin‬ ‭orientades‬ ‭respecte‬ ‭el‬ ‭camp‬ ‭desforços‬ ‭tendiran‬ ‭a‬
‭propagarse‬ ‭com‬ ‭una‬ ‭fractura‬ ‭de‬ ‭tensio.‬‭a‬‭mesura‬‭que‬‭es‬‭propaguen‬‭comencne‬‭a‬‭ajuntarse‬
‭(IV) i es quan comença la dilatacio.‬

‭criteri de griffith:‬
‭-‬ ‭es‬‭no‬‭lineal,‬‭es‬‭una‬‭parabola.‬‭lesforç‬‭de‬‭cisalla‬‭mes‬‭4‬‭vegades‬‭lesforç‬‭normal‬‭*‬‭la‬‭resistencia‬
‭tensional -4 vegades la resistencia tenisonal al quadrat es igual a 0.‬
‭-‬ ‭el criteri de griffith ens queda com una parabola.‬
‭-‬ ‭langle de fricción‬‭no ho he pillat‬
‭-‬ ‭la cohesión es dues vegades la resistencia tensional‬

‭pressio de fluid dins la roca:‬

‭-‬ ‭si augmentem la pressio de fluid els esforços normals es redueixen.‬
‭-‬ ‭estat‬ ‭desforços‬ ‭en‬ ‭q‬ ‭l‬‭esforç‬ ‭diferencial‬ ‭no‬ ‭es‬ ‭gaire‬ ‭gran‬ ‭[esforç‬ ‭diferencial‬ ‭petit‬ ‭com‬ ‭a‬
‭condicio],‬‭el‬‭tipus‬‭de‬‭fractura‬‭q‬‭es‬‭produira‬‭quan‬‭augmenti‬‭la‬‭pressio‬‭de‬‭fluid‬‭sens‬‭produiran‬
‭fractures de tensio.‬
‭-‬ ‭estat‬‭desforç‬‭inicial‬‭te‬‭esforç‬‭diferencial‬‭molt‬‭elevat,‬‭quan‬‭injectem‬‭el‬‭fluid‬‭no‬‭tocara‬‭el‬‭criteri‬
‭en‬‭la‬‭zona‬‭tensional‬‭sino‬‭en‬‭la‬‭zona‬‭de‬‭fractura‬‭per‬‭cisalla.‬‭trencarem‬‭la‬‭roca‬‭en‬‭una‬‭fractura‬
‭de cisalla, lenergia que sallibera es molt mes gran pq el cercle tb es molt gran.‬

‭fractura hibrida: component de cisalla i component de obertura.‬

‭unaixial compressiu: fractures de cisalla.‬

‭uniaxial tensional: fractures tensionals.‬

s‭ i‬ ‭mirem‬ ‭els‬ ‭cercles‬ ‭veiem‬ ‭q‬ ‭es‬ ‭mes‬‭facil‬‭trencar‬‭un‬‭material‬‭en‬‭estat‬‭desforços‬‭tensionals‬‭[durant‬

‭una‬ ‭extensio].‬ ‭es‬ ‭mes‬ ‭facil‬ ‭sempre‬ ‭trencar‬ ‭en‬ ‭estadis‬ ‭extensionals‬ ‭o‬ ‭per‬ ‭tensio‬ ‭que‬ ‭per‬ ‭una‬
‭compressio.‬

e‭ l‬‭tipus‬‭de‬‭fractura‬‭varias‬‭egons‬‭la‬‭porositat‬‭dle‬‭material.‬‭fins‬‭ara‬‭assumiem‬‭que‬‭la‬‭porositat‬‭era‬‭molt‬
‭baixa.‬
‭-‬ ‭m’he distret‬
‭-‬ ‭bandes de compactacio → redueixen la porositat.‬

‭ ecanismes‬ ‭de‬ ‭deformacio‬ ‭associades‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭bandes‬ ‭poroses‬ ‭[coses‬ ‭que‬ ‭passen‬ ‭en‬ ‭roques‬ ‭molt‬
m
‭poroses]:‬
‭-‬ ‭proces de disgregacio del material.‬
‭-‬ ‭processos‬ ‭de‬ ‭reaccio‬ ‭que‬‭generen‬‭filosilicats.‬‭es‬‭produeix‬‭una‬‭orientacio‬‭daquests‬‭minerals‬
‭paralela a la fractura.‬
‭-‬ ‭fraagmentacio dels grans [reduccio de la mida de gra]‬
‭-‬ ‭si‬‭hi‬‭ha‬‭fluids‬‭aquests‬‭poden‬‭reaccionar‬‭amb‬‭la‬‭roca.‬‭si‬‭sarriba‬‭a‬‭la‬‭condicio‬‭de‬‭disolución‬‭es‬
‭dissoldran elements, si sarriba a la de solidifcacio precipitaran ciments.‬

‭Reactivación de fractures: experiments de byerlee [i]:‬

‭-‬ ‭es‬ ‭facil‬ ‭reactivar‬ ‭fractures‬ ‭previes.‬ ‭com‬ ‭sexplica‬ ‭aixo?‬ ‭criteri‬ ‭de‬ ‭byerlee.‬ ‭reactivar‬ ‭una‬
‭fractura‬‭es‬‭independent‬‭de‬‭la‬‭litologia‬‭[si‬‭tens‬‭una‬‭fractura‬‭previa‬‭en‬‭general‬‭la‬‭relacio‬‭entre‬
‭esforç‬‭de‬‭cisalla‬‭i‬‭esforç‬‭normal‬‭es‬‭molt‬‭similar];‬‭com‬‭que‬‭eren‬‭fractures‬‭induides‬‭la‬‭cohesión‬
‭era‬ ‭molt‬ ‭petita‬ ‭o‬ ‭zero.‬ ‭va‬ ‭proposar‬ ‭una‬ ‭relacio‬ ‭entre‬ ‭lesforç‬ ‭normal‬ ‭i‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭per‬
‭discontinuitats‬‭previes‬‭[coeficient‬‭de‬‭friccio‬‭0.85?].‬‭estats‬‭desforços‬‭poc‬‭compressius‬‭lesforç‬
‭de cisalla per reactivar una fractura pervia es 1 i el coeficientet de fricción 0.85.‬
‭-‬ ‭quan‬‭anem‬‭augmentant‬‭els‬‭esforços‬‭normals‬‭sobserva‬‭que‬‭a‬‭partir‬‭de‬‭cert‬‭moment‬‭si‬‭hi‬‭ha‬
‭cohesión dins la fractura i el coeficient de friccio si que varia.‬

r‭ oca‬ ‭amb‬ ‭fractures‬ ‭previes‬ ‭poden‬ ‭passar‬ ‭2‬ ‭coses:‬ ‭fractura‬ ‭nova‬ ‭o‬ ‭reactivacio‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭previa.‬ ‭ens‬
‭haurem‬ ‭de‬ ‭plantejar‬ ‭en‬ ‭quines‬ ‭orientacions‬ ‭sens‬ ‭reactiva‬‭una‬‭previa‬‭i‬‭en‬‭quines‬‭orientacions‬‭sens‬
‭forma una nova.‬
‭-‬ ‭sigma1‬ ‭perpendicular‬ ‭a‬ ‭fractura‬ ‭previa:‬ ‭sera‬ ‭complicat‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭reactivi‬‭pq‬‭lesforç‬‭de‬‭cisalla‬
‭seria‬ ‭0.‬ ‭pq‬ ‭es‬ ‭reactivi‬ ‭una‬ ‭fractura‬ ‭necessitem‬ ‭un‬ ‭esforç‬ ‭de‬ ‭cisalla‬ ‭de‬ ‭minim‬ ‭0.85‬ ‭o‬ ‭als‬
‭voltants.‬

‭ ue‬ ‭passa‬ ‭quan‬ ‭augmentem‬ ‭molt‬ ‭lesforç‬ ‭normal:‬ ‭en‬ ‭condicions‬ ‭tensionals‬ ‭hem‬ ‭vist‬ ‭que‬ ‭hi‬ ‭ha‬ ‭el‬
q
‭criteri‬ ‭de‬ ‭fractura‬ ‭de‬ ‭tensio;‬ ‭per‬ ‭condicions‬ ‭intermedies‬ ‭el‬ ‭de‬ ‭mohr‬ ‭coulomb;‬ ‭la‬ ‭transicio‬ ‭entre‬
‭tensional‬ ‭i‬ ‭coulomb‬ ‭les‬‭fractures‬‭hibirides‬‭i‬‭criteri‬‭de‬‭griffith;‬‭a‬‭mesura‬‭que‬‭augmentem‬‭mes‬‭lesfoç‬
‭normal‬‭tenim‬‭una‬‭transicio‬‭a‬‭comportament‬‭ductil;‬‭quan‬‭aixo‬‭passa‬‭la‬‭orientacio‬‭de‬‭les‬‭inestabilitats‬
‭varia‬ ‭i‬ ‭les‬ ‭zones‬‭de‬‭cisalla‬‭[ja‬‭no‬‭ho‬‭anomenem‬‭fractura]‬‭tenen‬‭una‬‭orientacio‬‭paralela‬‭a‬‭lesforç‬‭de‬
‭cisalla maxim.‬