IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

TEMA 2: “DINÀMICA (I): FORCES I EQUILIBRI”

1.- INTRODUCCIÓ:

En el tema anterior hem estudiat el moviment considerant les magnituds cinemàtiques

espai, temps, velocitat... però aquesta descripció està incompleta ja que no considera les raons
per les que els cossos es mouen.

La dinàmica és aquella part de la física que investiga les causes que originen el
moviment.

Sabem per la nostra experiència quotidiana que el moviment d’un cos és el resultat de
les interaccions d’aquest amb el seu entorn. En general, les interaccions entre dos o més
cossos poden ser analitzades introduint el concepte de força.

Una força és tota causa capaç de produir en un cos una deformació i/o un canvi
en el seu estat de repòs o de moviment.

Quan un cos canvia el seu estat de repòs o de moviment, varia la seva velocitat i, per
tant, podem dir que les forces produeixen acceleracions. Newton va sistematitzar aquestes
idees amb les tres lleis que porten el seu nom i que constitueixen tres principis bàsics a la
natura (les estudiarem al tema 3). La dinàmica o mecànica clàssica es fonament en aquestes
lleis i en la llei de la Gravitació Universal. Es va desenvolupar durant els segles XVIII i XIX i va fer
possible l’estudi de molts fenòmens. A finals del segle XIX, van aparèixer nous fets que no es
podien explicar mitjançant la mecànica clàssica i es van haver d’introduir noves teories. Durant
la primera meitat del segle XX es van posar les bases de la física moderna amb la teoria de la
Relativitat d’Einstein i amb l’establiment de la mecànica quàntica (matèria de cursos
posteriors).

La mecànica clàssica continua sent una aproximació molt vàlida per la majoria de
fenòmens que tenen lloc a escala macroscòpica i, donada la seva senzillesa, es continua
estudiant.

33
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

2.- REPRESENTACIÓ DE LES FORCES: COMPOSICIÓ I DESCOMPOSICIÓ:

Les forces són magnituds vectorials i es representen gràficament mitjançant vectors

(segments orientats). Les forces es simbolitzen com i en el SI es mesuren en Newtons, N.

Com qualsevol magnitud vectorial, les forces es caracteritzen per:

- Mòdul o intensitat de la força: es representa per o simplement F, i representa el

valor de la força expressat en Newtons.
- Direcció: és la recta sobre la que dibuixem el vector.
- Sentit: indica l’orientació de la força. Cada direcció pot tenir dos sentits.
- Punt d’aplicació: és el punt des d’on surt el vector i que coincideix amb el centre de
gravetat del cos (centre geomètric si és regular).

(veure la fig.1 de la pàg.2)

Al tema anterior hem tractat les magnituds cinemàtiques vectorials en mòdul perquè
treballàvem en una dimensió però ara haurem de saber operar amb vectors ja que les forces
estan en el pla (dos dimensions).

La manera d’operar per sumar magnituds escalars i vectorial és totalment diferent. Per
exemple, si tenim dues masses (magnituds escalars) de valors 2 i 5 kg, la massa total serà la
suma de les dues masses, és a dir, mt=2+5=7 kg. Per sumar forces (magnituds vectorials) hem
de procedir de manera diferent ja que hem de considerar els seus mòduls, direccions, sentits i
punts d’aplicació. L’operació de sumar forces s’anomena composició de forces i al resultat
d’aquesta suma l’anomenen resultant, .

Aprendrem a sumar forces diferenciant entre forces concurrents (tenen el mateix punt
d’aplicació) i forces no concurrents (diferents punts d’aplicació).

2.1.- Forces concurrents

Considerarem els quatre casos que s’indiquen a l’esquema següent i ho aplicarem a la

suma de dues forces, , tot i que el procediment es pot aplicar a més forces. Calcularem la
resultant, , gràfica i analíticament i per sumar les forces que actuen sobre el mateix cos
(forces concurrents) les desplaçarem paral·lelament a elles mateixes de manera que els punts
d’aplicació coincideixin.

a) Mateix sentit
Paral·leles
b) Sentit contrari
Forces concurrents
c) Perpendiculars
No paral·leles
d) Qualsevol angle,α

34
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

a) Suma de forces concurrents paral·leles i del mateix sentit:

Considerem dos vectors, i , de mòduls F1 i F2 , respectivament. Per calcular gràficament el

vector resultant, , posarem un vector a continuació de l’altre i el vector resultant anirà des
del punt d’aplicació del primer fins l’altre extrem del segon:

F1

F2

El vector resultant es caracteritza per:

- Mòdul: La suma dels mòduls dels vectors inicials (resultat analític).

- Direcció: La mateixa que els vectors inicials.

- Sentit: El mateix que els vectors inicials.

b) Suma de forces concurrents paral·leles i amb sentits contraris:

Per calcular gràficament la força resultant dibuixarem el vector més gran i li col·locarem per
sobre el més petit. La part on els dos vectors coincideixen s’anul·larà i serà el vector que
queda:

F1

F2

El vector resultant es caracteritzarà per:

- Mòdul: El calcularem restant el mòduls dels vectors inicials posant el més gran menys
el més petit ja que el mòdul sempre és positiu:

- Direcció: la mateixa que els vectors inicials.

- Sentit: El del vector major.

c) Suma de forces concurrents perpendiculars:

Per calcular gràficament la força resultant de dos vectors concurrents no paral·lels aplicarem la
regla del paral·lelogram.

35
 IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Per aplicar la regla del paral·lelogram dibuixarem les dues forces, , de manera que siguin
concurrents i dibuixarem des de l’extrem de cadascun d’aquests vectors una línia paral·lela a l’altra
força (línia cursiva). El vector resultant tindrà el mateix punt d’aplicació que les forces inicials i
l’extrem serà el punt d’encreuament de les línies cursives.

Les característiques de la força resultant seran:

- Mòdul: Si els vectors inicials estan dibuixats a escala, podem mesurar gràficament la
longitud del vector resultant i convertir aquesta distància en Newtons. És més exacte
el resultat obtingut analíticament aplicant el teorema de Pitàgores:

- Direcció: Depèn dels valors dels mòduls de les forces inicials i es pot calcular utilitzant
trigonometria per calcular l’angle α.
- Sentit: El sentit es dedueix a partir del resultat anterior.

d) Suma de forces concurrents que formen qualsevol angle,α:

En aquest cas, per calcular la força resultant gràficament operarem com a l’apartat
anterior, és a dir, aplicarem la regla del paral·lelogram. La diferència radica en els càlculs
analítics per calcular el mòdul de la resultant.

Per poder calcular la resultant analíticament de dos forces concurrents en les que les
seves direccions formen un angle qualsevol, α, el primer pas serà calcular les components
cartesianes dels vectors inicials.

36
 IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Anomenem descomposició vectorial al procés pel que a partir d’un vector donat, , obtenim dos
vectors, perpendiculars entre ells, de manera que en sumar-los aplicant la regla del
paral·lelogram obtenim . Als mòduls d’aquests vectors, Fx i Fy, els anomenem components
cartesianes i els calculem aplicant trigonometria:

Podem veure que el procés de descomposició és justament el contrari que el de composició.

Una vegada tenim les components de tots els vectors que volem sumar podem calcular les
components Rx i Ry del vector resultant sumant les components calculades tenint la precaució
de posar el signe adient i després aplicar el teorema de Pitàgores per calcular el mòdul:

Exemple 1:

Dibuixeu i descomponeu en components els següents vectors:

a) Un vector de 5 N que forma un angle de 30 amb l’eix x.

b) Un vector de 6 N que forma un angle de 60 amb la part negativa de l’eix x.

Resolució:

El primer pas en els dos apartats és dibuixar els vectors i fer la descomposició gràfica i així
poder aplicar les expressions trigonomètriques a partir del gràfic.

a) y

Fy

30 Fx

37
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

b) y

Fy

60
Fx

(el signe – indica que Fx està orientat cap a la part

negativa de l’eix x)

Exemple 2:

Trobeu la resultant, gràfica i analíticament, de dos forces del mòduls 3 i 4 N si els vectors:
a) Són paral·lels i tenen el mateix sentit.
b) Són paral·lels i tenen sentits contraris.
c) Són perpendiculars.
d) Formen un angle de 60 .
Resolució:
Resoldrem cadascun dels apartats gràfica i analíticament i després donarem les
característiques del vector resultant.
a) F1=3 N
F2= 4 N
R=F1+F2=3+4= 7 N

El vector resultant es caracteritza per:

- Mòdul: R= 7 N
- Direcció: la mateixa que els vectors inicials.
- Sentit: el mateix que els vectors inicials.
b) F1
F2
R=F2-F1=4-3= 1 N

El vector resultant es caracteritza per:

- Mòdul: R= 1 N

38
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

- Direcció: la mateixa que els vectors inicials.

- Sentit: Cap a l’esquerra com el vector més gran.
c) Apliquem la regla del paral·lelogram per calcular la resultant gràficament.

F1

F2

Per calcular la resultant analíticament apliquem el teorema de Pitàgores:

d) Apliquem la regla del paral·lelogram per calcular la resultant gràficament i després

haurem de fer la descomposició dels vectors per fer-ho analíticament.

F1

F2

Fx (N) Fy (N)
F1 3·cos60=1,5 3·sen60=2,598
F2 4 0
R 1,5+4=5,5 2,598

Exercicis proposats:

1.- Dos gossos, col·locats l’un darrere de l’altre, arrosseguen un trineu. Si el primer exerceix
una força de 20 N i l’altre de 30 N, quina és la força resultant?

2.- Dos grups de persones estiren des dels extrems d’una corda. El grup de l’esquerra amb una
força de 300 N i el de la dreta 350 N, quant val la força resultant? Cap on es mou la corda?

3.- Si tenim dues forces concurrents de 60 i 80 N. Calculeu la resultant gràfica i analíticament

si:
a) Les forces són paral·leles i tenen el mateix sentit.
b) Són paral·leles i en sentit contrari.
c) Són perpendiculars.
d) Formen un angle de 30 .

39
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

4.- Trobeu la resultant, gràfica i analíticament, de dues forces de mòduls 50 i 80 N si formen

angles de:
a) 0 b) 45 c) 90 d) 120 e) 180

5.- Calculeu la resultant gràfica i analíticament dels següents sistemes de forces:

a)

F2=15 N

F3=30 N F1=20 N

b)

F4=5 N F3=2 N F2=3,5 N

30 45
F1=1 N

c)

F3=4 N F2=4 N

45 30 F1=3 N

30

F4=2 N

d)

30 F2=1,5 N

F3=2 N 30

F1=3 N

40
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

e)

Els tres angles marcats són iguals i les

tres forces també i de mòdul 2 N.

2.2.- Forces no concurrents

Ara estudiarem el cas de forces paral·leles no concurrents. Per calcular el mòdul, la

direcció i el sentit de la força resultant operem igual que en el cas de forces concurrents. La
diferència fonamental radica en el càlcul del punt d’aplicació de la força resultant. Estudiarem
dos casos diferents, tot i que, els dos es basaran en la llei de la palanca.

a) Suma de forces no concurrents paral·leles i del mateix sentit:

Considerem dues forces, , paral·leles i del mateix sentit separades per una barra de
longitud d tal com es veu a la fig.1.

Fig.1: Representació de dues forces paral·leles

no concurrents del mateix sentit.
La força resultant, , es caracteritzarà per:
- Mòdul:
- Direcció: La mateixa que les forces inicials.
- Sentit: El mateix que les inicials.
- Punt d’aplicació: Per saber la posició del punt P, punt d’aplicació de la força resultant,
que està col·locat per sobre de la recta d que uneix les forces (Fig.2) aplicarem la llei de
la palanca.
x P d-x

Fig.2: Representació de i del punt d’aplicació, P.

41
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

A partir de les dades de la representació de la Fig.2 i aplicant la llei de la palanca:

X: distància que separa del punt d’aplicació P.

d-x: distància que separa del punt d’aplicació P.

Exemple 3:

Determineu el mòdul i el punt d’aplicació de la resultant de dues forces paral·leles i del mateix
sentit, de valors 10 i 15 N, separades una distància de 5 m. Feu un dibuix de totes les
magnituds implicades al procés.

Resolució:

Començarem fent la representació de les magnituds implicades i aplicant la llei de la palanca

calcularem el punt d’aplicació de la força resultant:
x 5-x

F1 F2

F1=15 N

F2=10 N

d=5 m

Les característiques del vector resultant són:

- Mòdul: R= 25 N
- Direcció: vertical ( paral·lela a les forces inicials)
- Sentit: cap avall igual que les forces inicials.
- Punt d’aplicació: a 2 m a la dreta de F1 i a 3 m a l’esquerra de F2.

b) Suma de forces no concurrents, paral·leles i amb sentits contraris:

Considerem dues forces, , paral·leles i amb sentits contraris separades per una barra de
longitud d tal com es veu a la fig.3. En aquest cas, el punt d’aplicació estarà fora de la barra
que les uneix i més proper de la força més gran. Si anomenem “x” a la distància entre el punt

42
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

d’aplicació de la força resultant, P, i la força major, , la distància entre P i l’altra força serà “d-
x”, l’esquema de les magnituds implicades serà:
x d
P

Fig.3: Representació de dues forces no concurrents i amb sentits contraris.

La força resultant, , es caracteritzarà per:

- Mòdul: Sempre restarem la més petita a la més gran per obtenir un

resultat positiu.
- Direcció: Paral·lela als vectors inicials.
- Sentit: El de la força major.
- Punt d’aplicació: Per saber la posició del punt P (fig.3) aplicarem la llei de la palanca
tenint en compte que aquest punt estarà fora de la línia que uneix les dues forces
inicials i més prop de la força major.
A partir de les dades de la fig.3:

X: distància que separa del punt d’aplicació P.

d+x: distància que separa del punt d’aplicació P.

Exemple 4:

Repeteix l’exemple 3 si les forces inicials tenen sentits contraris.

Resolució:
Operarem com a l’exemple 3, és a dir, farem un dibuix explicatiu i aplicarem la llei de la
palanca per calcular la posició del punt d’aplicació de la força resultant i, posteriorment,
calcularem el mòdul de la força resultant per indicar totes les característiques d’aquesta força.

P x d=5 m F2=10 N

F1=15 N

43
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Les característiques de la força resultant:

- Mòdul: R= 5 N.
- Direcció: paral·lela als vectors inicials.
- Sentit: cap avall, igual que la força major.
- Punt d’aplicació: a 5ma l’esquerra de F1 i 10 m a l’esquerra de F2.

Exercicis proposats:

6.- Determineu les característiques de la força resultant de sumar dues forces paral·leles de
mòduls 2 i 4 N separades una distància de 2 m si:
a) Tenen el mateix sentit.
b) Tenen sentits contraris.

7.- Considerem dues forces paral·leles, del mateix sentit i separades una distància d. Si el
mòdul de la força resultant és de 30 N i el seu punt d’aplicació està a 1 m de la força major,
calculeu:
a) La distància, d, que separa els punts d’aplicació de les forces inicials.
b) El valor de l’altra força si una d’elles té un mòdul de 20 N.

8.- El mòdul de la força resultant de sumar dues forces no concurrents i amb sentits contraris
separades una distància d és de 15 N. Si la força resultant té un punt d’aplicació situat a 0,75
m de la força major que té un mòdul de 40 N, calculeu:
a) El valor de l’altra força.
b) La distància, d.
Feu un dibuix explicatiu on estiguin les magnituds implicades en la suma.

3.- EQUILIBRI DE FORCES:

Podem diferenciar dos tipus d’equilibri, equilibri de translació i equilibri de rotació.

3.1.-Equilibri de translació:

Quan subjectem i estirem un cos utilitzant dues cordes en sentits contraris, si les dues
forces són iguals, el cos no es mourà, diem que el cos està en equilibri de translació.

44
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Un cos està en equilibri de translació quan la resultant de les forces que actuen sobre ell
és zero. Aquesta definició la podem expressar matemàticament:

Un cos que està en equilibri de translació no té necessàriament que estar aturat.

Diferenciarem dos tipus d’equilibri de translació:
a) Equilibri de translació estàtic: si el cos està aturat.
b) Equilibri de translació dinàmic: si es mou amb mru. Aquest tipus d’equilibri es pot
entendre pensant que si la resultant de les forces que actua sobre el cos és zero, el cos
no varia el seu estat de repòs o de moviment i, per tant, la seva velocitat no varia i si
s’estava movent, continuarà fent-ho amb mru.

Donat un sistema de forces que actuen sobre un cos on la seva força resultant no sigui
nul·la, podem calcular les característiques d’una força que les equilibri, . Aquesta força tindrà
el mateix mòdul que la força resultant , la mateixa direcció però sentit contrari, de manera
que en sumar , el resultat serà zero i el cos estarà en equilibri de translació.

Exemple 5:

Trobeu la resultant, gràfica i analíticament, del sistema de forces de la figura següent i

dibuixeu i indiqueu les característiques de la força que proporcioni equilibri de translació al
sistema.

F2=4 N F1=6 N

60 30

45 F4=3 N

F3=4 N

45
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Resolució:

Començarem amb la resolució analítica, per tant, farem la descomposició vectorial de tots els
vectors implicats:

Fx (N) Fy (N)
F1 6·cos30=+5,196 6·sen30=3
F2 4·sen60=-3,464 4·cos30=+2
F3 0 -4
F4 3·sen45=+2,121 3·cos45=-2,121
R 3,853 -1,121

F2

F1

F3 F4

3.2.- Equilibri de rotació:

Si agafem el volant d’un cotxe de diàmetre d i li apliquem dues forces igual però en
sentit contrari (parell de forces)en dos punts oposats en la perifèria del volant (forces no
concurrents, paral·leles i amb sentits contraris), aquest tindrà equilibri de translació ja que la
resultant de les dues forces és zero però no estarà en equilibri de rotació ja que girarà.

Un cos està en equilibri de rotació quan no pot girar.

Per entendre l’equilibri de rotació hem d’introduir una nova magnitud anomenada
moment d’una força o moment de torsió, .El moment d’una força és una magnitud vectorial
que estudiarem més profundament en cursos posteriors i que podem definir:

46
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

El moment d’una força es defineix com la capacitat d’una força per fer girar un cos al voltant
d’un eix anomenat eix de rotació. És una magnitud vectorial que es simbolitza per i que, en
unitats del SI, es mesura en N·m. Tot i que és una magnitud vectorial en aquest curs,
prescindirem de la notació vectorial per simplificar. Matemàticament la posem calcular
mitjançant l’expressió matemàtica següent:

Si sobre el cos actuen varies forces, el moment resultant serà la suma vectorial dels moments
de cadascuna de les forces.

En el cas del volant del que hem parlat abans podem calcular el moment total
considerant les magnituds indicades a la representació següent:

Per tant, si d és el diàmetre del volant o distància entre els punts d’aplicació del parell de
forces i F és el valor de cada força, el moment es pot calcular matemàticament:

Un cos està en equilibri de rotació quan no pot girar, és a dir, quan

el moment resultant de totes les forces és zero.

Exemple 6:

Sobre la perifèria del volant d’un cotxe apliquem un parell de forces de 3 N. Calculeu el
moment del parell de forces si el radi del volant és de 20 cm.

Resolució:

F1=F2=F=3 N

R=20 cm=0,2 m→d=2·0,2=0,4 m M=d·F=0,4·3=1,2 N·m

47
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Exercicis proposats:

9.- Dues forces de valors 5 i 10 N són perpendiculars entre sí. Determineu, gràfica i
analíticament, una tercera força que les equilibra.

10.- Apliquem dues forces de 2 N a la perifèria d’un volant. Si el moment resultant és 5N·m,
quin és el radi del volant?

11.-El moment del parell de forces aplicat sobre el manillar d’una bicicleta val 5 N·m. Si el
manillar té una longitud de 50 cm, calculeu:
a) Les forces exercides per les mans del ciclista.
b) El moment de les forces si apliquem les mans a 15 cm del centre del manillar. Quines
conclusions podeu obtenir amb aquest resultat?
12.- Trobeu la resultant de cadascun dels sistemes de forces següents i dibuixeu i determineu
la força que les equilibra.
a) b)
F2=4 N F3=3 N F2=4 N

30

F1=4 N 60 45

F3=2 N 30 F4=1 N 60 F1=2 N

4.- LA FORÇA PES:

Sabem que tots els objectes que estan prop de la superfície de la Terra cauen en
deixar-los anar (caiguda lliure). Aquest fet es degut a que la Terra atreu els cossos que hi ha al
seu voltant.

Anomenem pes d’un cos de massa m,a la força amb que el centre de la Terra
atreu aquest cos

El pes, com qualsevol força, és una magnitud vectorial que es mesura en Newtons, N, i es
caracteritza per:

- Mòdul: Es calcula amb l’expressió:

m: massa del cos expressada en kg.
g: acceleració de la gravetat i que considerarem constant i de valor 9,8 m/s2.
- Direcció: perpendicular a la superfície de la Terra, és a dir, vertical.
- Sentit: Sempre cap al centre de la Terra, és a dir, cap avall.
- Punt d’aplicació: Estarà al centre de gravetat del cos que ja sabem que, si la forma del
cos és regular, coincidirà amb el centre geomètric.

48
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Exemple 7:

Dibuixa la força pes dels cossos següents i calcula els seus mòduls :

m= 3 kg m=200 g m=5 kg

Resolució:

P=m·g=3·9,8=29,4 N

P=0,2·9,8=1,96 N

P=5·9,8=49 N

Exemple 8:

Pengem un cos de 15 kg del sostre mitjançant unes cordes, tal com indica la figura. Calculeu el
valor de les forces, F1 i F2, que suporten les cordes per aconseguir que el cos estigui en
equilibri.

30 60

F1 F2

49
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Resolució:

Per resoldre aquest tipus d’exercicis hem de seguir les següents etapes:

a) Dibuixar totes les forces, inclòs el pes, P, i uns eixos de coordenades on l’origen sigui el
punt d’aplicació de les forces (forces concurrents).
b) Fer la descomposició vectorial de les forces .
c) Aplicar la condició d’equilibri. . Aquesta condició equival a
dir que :
Components cap a la dreta= Components cap a l’esquerra.
Components cap amunt= Components cap avall.

F1y, F2y

F1x

Fx(N) Fy(N)
F1 F1·cos30 F1·sen30
F2 F2·cos60 F2·sen30
P 0 m·g=15·9,8=147

Per últim, apliquem la condició d’equilibri i resolem el sistema:

F1x=F2x F1·cos30=F2·cos60 F1 =73,46 N

F1y+F2y=P F1·sen30 +F2·sen60 =147 F2 =127,306 N

50
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

Exercicis proposats:

13.- Calculeu els valors de les forces que suporten les cordes de les figures següents si la massa
que hi penja és de 4,5 kg.

30 70 45 60

14.- Trobeu el valor de la massa dels cossos i de la força que falta necessària per aconseguir
que els sistemes següents estiguin en equilibri.
30 60

F1=15 N

70

80

F1=15 N

15.- La figura següent representa dues esferes de masses 2 i 3 Kg unides per una barra d’un
metre de longitud:

a) Representeu el pes de cada esfera i calculeu-lo.

b) Determineu el vector pes resultant i la posició del punt d’aplicació.

51
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

16.- Representeu un gràfic P-m amb els valors de la taula següent:

Massa (kg) 2,5 3 3,5 4

Pes (N) 24,5 29,4 34,3 39,2
a) Són equivalents les magnituds massa i pes? Raoneu la resposta.
b) Expliqueu la forma del gràfic i deduïu la relació entre la massa i el pes.

5.- ACTIVITATS FINALS DE REPÀS:

1.- Considerem dues forces concurrents de valors 25 i 40 N. Calculeu la resultant, gràfica i

analíticament, si aquestes forces:
a) Són paral·leles i tenen el mateix sentit.
b) Són paral·leles i tenen sentits contraris.
c) Són perpendiculars.
d) Formen un angle de 225 .

2.- Dibuixeu en paper mil·limetrat els vectors corresponents als mòduls i angles següents i
calculeu els vectors força resultant i la força que equilibra cada sistema i els seus mòduls. Teniu
en compte que els angles són entre cada vector i la part positiva de l’eix x:
F (N) 5 3 4 2
α 0 60 120 240

F(N) 6 4 1 8
α 90 150 180 225

3.- Trobeu les característiques del vector resultant de la composició de dues forces no
concurrents paral·leles de 40 i 60 N que tenen línies d’acció distants 80 cm en els següents
casos:
a) Si són del mateix sentit.
b) Si tenen sentit contrari.

4.- Dos obrers sostenen, mitjançant una barra de 60 cm de llargària col·locada en les seves
espatlles, un pes total de 150 kp que està a 20 cm del que va davant. Quina força suporta cada
obrer? ( 1 kp=9,8 N)

5.- Calculeu el valor de les magnituds que falten per aconseguir que els sistemes següents
estiguin en equilibri.

45 20 40 70

F1=45 N

m=4 kg

52
IES RAMON CID FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO

53