Mòdul 4

Mòdul 4.
Potencial elèctric
Física / Fonaments Físics de l’Enginyeria
Autor: Joaquim Pla Brunet

Revisió : Laura Dempere Marco
Mòdul 4. Potencial elèctric
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquests apunts, ni el tractament informàtic, ni la

transmissió per cap forma o per qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o
altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.
DRETS RESERVATS Ó 2003

UNIVERSITAT DE VIC
Sagrada Família, 7
08500 Vic (Barcelona)
Ó Autor mòdul: Joaquim Pla Brunet
Universitat de Vic-UCC
Revisió: Laura Dempere Marco (2021)
2
Sumari del mòdul
Introducció 4
Objectius 5
4.1. Treball i energia 6
4.2. Energia potencial electrostàtica 8
4.3. Diferència de potencial i potencial elèctric 11
4.4. Potencial elèctric creat per distribucions de càrrega 14
4.5. Camp elèctric en funció del potencial: gradient 21
4.6. Superfícies equipotencials 22
Resum del mòdul 25
Glossari 26
3
Introducció
Una de les magnituds més fonamentals de la física és l’energia. En l’estudi de

la mecànica s’estableixen relacions entre les forces, el treball i l’energia, i es
posa de manifest la utilitat dels mètodes basats en l’energia per analitzar
processos físics i per resoldre problemes.
El principal avantatge d’estudiar els sistemes físics des del punt de vista de
l’energia radica en el fet que l’energia és una magnitud escalar, i sempre és
més còmode de treballar amb magnituds escalars que no pas amb magnituds
vectorials. A més, en el cas de forces conservatives, sempre es pot establir una
relació directa entre la força i l’energia potencial.
En un sistema de partícules carregades, les partícules estan sotmeses a forces

d’interacció elèctrica, i si el sistema no està en equilibri electrostàtic, aquestes
forces originen desplaçaments de les partícules, fan treball i, consegüentment,
comporten variacions d’energia. De manera semblant, si es vol modificar la
configuració d’un sistema de partícules carregades en equilibri electrostàtic, cal
que algun agent extern al sistema exerceixi força per desplaçar les partícules,
de manera que l’agent fa treball sobre el sistema. En cadascun d’aquests casos
es poden establir relacions entre forces i variacions d’energia del sistema.
L’energia d’un sistema de partícules sempre es pot reduir a energia cinètica i

energia potencial. En electrostàtica, precisament pel caràcter estàtic, l’energia
d’un sistema de partícules carregades correspon únicament a l’energia
potencial associada a la força d’interacció elèctrica.
! !
Amb el concepte de potencial elèctric, el camp vectorial E (r ) , associat al
concepte de força per unitat de càrrega, es complementarà amb el camp
!
escalar V (r ) , associat al concepte d’energia potencial per unitat de càrrega.
Així, doncs, en aquest tema, sota el nom de potencial elèctric, s’estudiaran els
conceptes i les relacions formals que relacionen les forces d’interacció
electrostàtica amb l’energia potencial. Relacions que permeten un enfocament
alternatiu i complementari al tractament propiciat pel camp elèctric en el
plantejament i la resolució de problemes.
4
Objectius
1. Conèixer la diferència entre força conservativa i força no conservativa.

2. Comprendre el concepte d’energia potencial electrostàtica i la seva relació
amb la força d’interacció elèctrica.
3. Saber operar amb les relacions que permeten determinar el camp elèctric a
partir del potencial elèctric, i viceversa.
4. Reconèixer el procediment inicial més adequat, el del camp o bé el del
! ! !
potencial, per determinar el camp E (r ) i el potencial V (r ) associats a una
distribució de càrrega.
5. Conèixer el concepte de superfície equipotencial i la seva relació amb el
camp elèctric.
6. Entendre la relació entre superfície equipotencial i conductor en equilibri
electrostàtic.
5
4.1. Treball i energia
Abans d’aplicar els conceptes de treball i d’energia a sistemes electrostàtics, és

convenient de recordar les definicions i les idees bàsiques relacionades amb
aquestes magnituds.
!
q Definició general de treball: el treball d’una força F aplicada a una partícula
que es desplaça des d’un punt inicial A a un punt final B, s’expressa per
!
W AB (F ) i es defineix com:
! B ! !
!
WAB (F ) =
ò A
F × dr , (4.1)
essent dr un desplaçament elemental de la partícula en el camí que recorre

per desplaçar-se de A a B.
Comentaris:
• De la definició, se’n desprèn que el treball és una magnitud escalar. En el

SI, la unitat de treball és el joule, de símbol (J).
• La integral que defineix el treball és un tipus d’integral que s’anomena
integral curvilínia, integral de línia, o bé integral de camí, ja que representa
! ! !
la suma dels treballs elementals dW = F × dr fets per la força F al llarg de la
línia o camí recorregut per la partícula en el desplaçament de A a B.
• De la definició de treball es dedueix que, en general, el treball depèn de la
!
força F i del camí recorregut en el desplaçament de la partícula des de A a
B.
A j
j
•B
6
Forces conservatives i energia potencial
Com ja ha estat dit, en general, el treball fet per una força en un desplaçament
depèn del camí recorregut per la partícula sobre la qual actua la força.
Tanmateix, en la naturalesa existeixen determinades forces per a les quals el
treball és independent del camí recorregut i només depèn de les posicions
inicial i final de la partícula. Aquestes forces singulars s’anomenen forces
conservatives. La força de la gravetat és un exemple típic de força
conservativa. Veurem que la força d’interacció electrostàtica també és
conservativa. En canvi, les forces de fricció mai no són conservatives.
q Definició: una força és conservativa si el treball fet sobre una partícula en un

desplaçament des d’un punt inicial A a un punt final B és independent del
camí recorregut. Per a una força conservativa, el treball només depèn de les
posicions inicial i final de la partícula.
Propietat de les forces conservatives: el treball fet per una força conservativa
en desplaçar una partícula des d’una posició inicial A a una posició final B, es
!
pot expressar com la diferència de valors que pren una funció escalar U (r )
avaluada en el punt A i en el punt B, d’acord amb la següent relació formal:
B ! !
W AB =
ò A
F × dr = U ( A) - U (B ) = -DU. (4.2)
!
q Energia potencial: La funció escalar U (r ) associada a una força
!
conservativa F s’anomena energia potencial.
En el cas particular d’una trajectòria tancada, la posició inicial A coincideix amb

la posició final B, i el treball al llarg d’un camí tancat s’indica per mitjà d’un
! !
cercle en el símbol integral, és a dir: W A®A º ò F × dr . És immediat d’observar
que el treball fet per una força conservativa en una trajectòria tancada és zero.
!
Per tant, si una força F conservativa, aleshores es compleix que:
! !
ò F × dr = 0.
Aquesta propietat sovint es fa servir com a definició matemàtica equivalent de

força conservativa:
! ! !
Una força F és conservati va Û
ò F × dr = 0 .
Conclusió: a tota força conservativa se li pot associar una funció escalar

anomenada energia potencial.
7
Òbviament, l’energia potencial associada a la força de la gravetat s’anomena

energia potencial gravitatòria. De manera semblant, l’energia potencial
electrostàtica és l’energia potencial associada a la força conservativa
d’interacció electrostàtica.
4.2. Energia potencial electrostàtica
Caràcter conservatiu de la força electrostàtica
Es pot demostrar que la força d’interacció electrostàtica és una força

conservativa. I, consegüentment, se li pot associar una funció energia potencial
electrostàtica:
B ! !
W AB =
ò A
F × dr = U ( A) - U (B ) = -DU. (4.3)
Aquesta expressió, però, posa de manifest que l’única quantitat que es pot
mesurar físicament és la variació d’energia potencial DU, ja que hi ha infinits
valors distints de les energies potencials UA i UB que compleixen la relació UA -
UB = -DU. Per tant, per assignar un valor únic a l’energia potencial en una
situació A s’ha d’escollir un valor de referència, arbitrari, per a la quantitat
constant.
En electrostàtica, el fet que quan la distància r que separa les càrregues

tendeix a infinit la força d’interacció electrostàtica i, per tant, l’energia potencial
tendeixen a zero, és a dir, si quan r ® ¥ Þ U ® 0, suggereix d’escollir el valor
zero per a la constant arbitrària de l’energia potencial. Aquesta tria particular es
coneix amb el nom de condicions normals a l’infinit (c.n.¥). A vegades, però,
l’origen de referència zero per a l’energia potencial electrostàtica s’escull en
punts diferents de l’infinit, i quan és el cas, això s’indica explícitament.
L’expressió
1 q1q 2
U= (4.4)
4 pe 0 r
representa l’energia potencial associada al parell de càrregues q1 i q2 quan
estan separades una distància r i s’han escollit condicions normals a l’infinit
(c.n.¥), és a dir quan U(r ® ¥) º U(¥) = 0.
8
Notes:
• L’energia potencial sempre està associada a una interacció entre parelles

de partícules, interacció representada per una força conservativa.
• L’energia potencial és sempre una quantitat compartida entre parelles de
càrregues. Estrictament, no té sentit parlar de l’energia potencial d’una
partícula. La típica expressió: “l’energia potencial gravitatòria d’una partícula
de massa m a una altura h sobre la superfície de la Terra és mgh”,
implícitament diu: “l’energia potencial gravitatòria d’una partícula de massa
m a causa de la seva interacció amb la massa M de la Terra, a una altura h
sobre la superfície de la Terra és mgh”. De fet, la g és funció de la massa M
de la Terra.
Energia potencial electrostàtica d’un sistema discret de càrregues
Si en comptes de només dues càrregues el sistema és format per n càrregues

puntuals, q1, q2, …, qn, aleshores l’energia potencial electrostàtica total del
sistema, considerant (c.n.¥), s’expressa com:
qj
å å
1 qi q j 1 qi q j
U= = , (4.5)
rij 4pe 0 r ij 4pe 0 r ij
Totes les i< j
qi parelles ij
essent rij la distància entre la càrrega qi i la qj.
Energia potencial i camp elèctric
El càlcul del treball fet per la força d’interacció en un sistema de dues càrregues
puntuals q1 i q2 quan les càrregues es desplacen des d’una situació inicial A en
què estan separades una distància que indicarem per rA a una situació final B
en què la separació és rB (tal i com s’il·lustra en la següent figura)
Situació inicial A Situació final B
q2 q1
q1
O
O
q2
9
es pot expressar en funció del camp elèctric, de la manera següent:
B ! B ! B! !
ò ò ò
1 q1q 2 q2
W AB = rˆ12 × dr12 = q1 rˆ12 × dr12 = q1 Eq × dr12 = - DU,
4pe 0 A
2
r12 A
2
4pe 0 r12 A 2
! q2
On Eq2 = 2
rˆ12 és el camp elèctric creat per la càrrega q2 en la posició on
4pe 0 r12
es troba la càrrega q1.
La relació entre la variació d’energia potencial i la intensitat de camp elèctric es

pot generalitzar com:
B ! !
DU = U B - U A = -q
ò A
E × dr ,
i representa la variació de l’energia potencial electrostàtica associada a una

!
càrrega puntual q a causa de la interacció amb un camp elèctric E , quan la
!
càrrega es desplaça de A a B. On, evidentment, el camp elèctric E és degut a
altres càrregues. A més, si es consideren condicions normals a l’infinit (c.n.¥), i
es fa la identificació A = ¥ i B = P, de manera que U(A) = U(¥) = 0, i donant per
sobreentès que U(C) º UC, l’expressió esdevé:
P ! !
U (P ) - U (¥ ) = -q
ò ¥
E × dr ,
o bé,
P ! !
U q (P ) = -q
ò ¥
E × dr . (4.6)
!
I si és té en compte que qE és la força que el camp elèctric exerceix sobre la
càrrega q, l’expressió (4.6) permet interpretar que:
Una càrrega q situada en un punt P d’un camp elèctric, té una energia

potencial electrostàtica Uq(P) a causa de la interacció amb el camp, de valor
igual a menys el treball fet pel camp elèctric en desplaçar la càrrega q des
d’una posició inicial infinitament llunyana fins a la posició final en el punt P.
10
4.3. Diferència de potencial i potencial elèctric
q Definició:
!
La diferència de potencial antre dos punts A i B d’un camp elèctric E ,
expressada com DV = VB - VA, és menys el treball per unitat de càrrega fet
pel camp elèctric en desplaçar una càrrega de prova q0 des del punt A al
punt B.
Formalment:
B ! !
DU U B - U A
q0
ò E × dr B ! !
ò
A
DV A®B = VB - V A = = =- =- E × dr .
q0 q0 q0 A
Així, doncs,
B ! !
DV A®B = VB - V A = -
ò A
E × dr , (4.7)
és l’expressió general de la diferència de potencial entre dos punts d’un camp

elèctric.
Comentaris:
• L’expressió de la definició de diferència de potencial indica que, de forma

equivalent, la diferència de potencial també es pot definir com la variació
d’energia potencial per unitat de càrrega.
• La diferència de potencial també es coneix amb el nom de voltatge o tensió
elèctrica. Evidentment, és una magnitud escalar, que en el SI la seva unitat
és el joule (J) per coulomb (C), unitat anomenada volt. És a dir:
1 joule 1J
1 volt = Û 1V = .
1 coulomb 1C
• Com que el camp electrostàtic és un camp conservatiu —parlar de camp

conservatiu és equivalent a parlar de força conservativa—, la diferència de
potencial DV = VB - VA entre dos punts d’un camp electrostàtic és
B ! !
independent del camí a través del qual s’avalua la integral -
ò A
E × dr .
• Sovint, per simplificar, s’escriu: DV = VB - VA º VBA, i es llegeix com: “el

potencial del punt B respecte al punt A”.
• Tenint present les darreres expressions, és fàcil d’escriure la relació:
W A®B = q(VA - VB ),
11
la qual es pot llegir com el treball fet pel camp elèctric en desplaçar una
càrrega q des d’una posició inicial A a una de final B.
• Electronvolt (eV). És una unitat d’energia, definida com l’energia que
adquireix una càrrega elemental igual a la de l’electró en traslladar-se entre
dos punts d’un camp elèctric amb una diferència de potencial de 1 volt. La
relació entre electronvolt (eV) i joule (J) és:
1 eV = (1,602´10-19 C)(1V) = 1,602´10-19 J.
El camp elèctric s’orienta cap a potencials decreixents

Anem a analitzar aquesta afirmació, que es compleix per a qualsevol camp
elèctric, considerant el cas particular d’un camp elèctric uniforme. Considereu el
següent esquema en què es mostra un camp uniforme.
d
•B
j
A•
L’expressió general (4.7) esdevé:
B ! ! ! B ! ! ! ! ! !
DV A®B = VB - V A = -
ò A
E × dr = -E ×
ò
A
dr = -E × (rB - r A ) = -E × r AB .
essent d la distància entre dos plans perpendiculars al camp elèctric que

passen per A i B. Tenint present que E és positiu, per ser el mòdul del camp, i
que d també és positiva, per ser una distància, llavors VB - VA = -Ed < 0 i, per
tant, implica que VB < VA. Llavors, d’acord amb l’orientació del camp elèctric, es
pot concloure, tal i com havíem anticipat que el camp elèctric s’orienta cap a
potencials decreixents.
(a) En valors absoluts, i fent la identificació V º VB - V A es pot escriure

una relació particular, només vàlida per a camps elèctrics
uniformes:
12
V
E= .
d
(b) Aquesta relació particular justifica que, en el SI, la unitat d’intensitat
de camp elèctric tingui dues expressions equivalents:
newton (N) volt (V)
= .
coulomb (C) metre (m)
Potencial elèctric
S’ha vist que si s’escull un origen de referència per a l’energia potencial, llavors
té sentit de parlar d’energia potencial en un punt d’un camp elèctric. Per
extensió natural, doncs, es pot definir el potencial elèctric V(P) en un punt P
d’un camp elèctric com:
l’energia potencial electrostàtica per unitat de càrrega elèctrica en el

punt considerat
Formalment, considerant (c.n.¥):
P ! !
U q0 (P )
-
ò q 0 E × dr P ! !
ò
¥
V (P ) = = =- E × dr .
q0 q0 ¥
Per tant,
P ! !
V (P ) = -
ò ¥
E × dr , (4.8)
!
és l’expressió general del potencial elèctric en un punt P d’un camp elèctric E
quan com a origen de potencial s’ha escollit V(¥) = 0, és a dir, condicions
normals a l’infinit (c.n.¥). Aquest expressió es pot interpretar com:
el potencial elèctric V(P) en un punt d’un camp elèctric és igual a menys el

treball per unitat de càrrega fet pel camp elèctric en desplaçar una càrrega
de prova q0 des d’una posició inicial infinitament llunyana fins a la posició
final en el punt considerat.
En teoria de circuits, per a escollir un origen de potencial, en comptes de fer

servir el criteri de condicions normals a l’infinit, V(¥) = 0, l’origen de potencial
V(P) = 0 es fixa en un punt arbitrari del circuit, anomenat terra (o massa),
indicat pel símbol .
13
4.4. Potencial elèctric creat per distribucions de càrrega
En els punts anteriors, l’objectiu principal ha estat d’obtenir expressions

generals de les noves magnituds introduïdes: com ara l’expressió de l’energia
potencial electrostàtica, la diferència de potencial entre dos punts d’un camp
elèctric i el potencial elèctric. Ara, doncs, convé de relacionar aquestes
magnituds amb les distribucions de càrregues, com el cas que ja s’ha
presentat, de l’energia potencial electrostàtica total associada a un sistema
discret de n càrregues puntuals, la relació (4.5) obtinguda anteriorment i
expressada com:
å å
1 qi q j 1 qi q j
U= = .
4pe 0 r ij 4pe 0 r ij
Totes les i< j
parelles ij
Potencial elèctric associat a una càrrega puntual
Per determinar l’expressió del potencial elèctric en un punt P degut a una

càrrega puntual q situada a una distància r de P, designat com Vq(P), només
cal aplicar la definició.
És a dir, calcular el treball fet pel camp elèctric per unitat de càrrega en
desplaçar una càrrega de prova q0 des d’una posició inicial infinitament
llunyana fins a la posició final en el punt considerat. Per tant, s’ha d’avaluar
!
l’expressió (4.8), considerant que el camp elèctric E és el camp creat per la
càrrega puntual q. Aleshores, amb condicions normals a l’infinit, V(¥) = 0:
P ! !
U q0 ( P )
-
ò q 0 E q × dr P
rˆ ! P æ 1 1ö
ò ò
¥ q q dr q
Vq (P ) = = =- × dr = - = çç - ÷÷.
q0 q0 4pe 0 ¥ r 2 4pe 0 ¥ r 2 4pe 0 è rP r ¥ ø
1
Tenint present que = 0 , i identificant rP amb la distància r que separa la
r¥
càrrega q del punt P, és a dir, rP º r, s’obté que el potencial elèctric en un punt
P degut a una càrrega puntual q situada a una distància r de P és:
r 1 q
q P Vq (P ) = . (4.9)
4pe 0 r
14
Potencial elèctric degut a un sistema de càrregues puntuals
D’acord amb l’expressió (4.9) del potencial degut a una càrrega puntual i amb
el principi de superposició, el potencial elèctric originat en un punt P per un
sistema discret de n càrregues puntuals q1, q2, …, qn és la suma escalar dels
potencials elèctrics individuals creats per cadascuna de les n càrregues. És a
dir:
n
år ,
1 qi
V (P ) = Vq1 (P ) + Vq2 (P ) + ! + Vq n (P ) = (4.10)
4pe 0 i
i =1
essent ri la distància entre el punt P i la càrrega qi.
Observacions:
• Cal distingir V(P) de Vq(P). El primer és el potencial elèctric total originat en

el punt P per una certa distribució de càrrega elèctrica. Mentre que Vq(P)
representa el potencial elèctric originat en P per una càrrega q situada a una
certa distància de P.
• De la definició de potencial elèctric expressada com energia potencial per
unitat de càrrega, es dedueix que una càrrega q situada en un punt P en
què el potencial elèctric és V(P) tindrà una energia potencial electrostàtica
de valor:
Uq(P) = qV(P)
• Aquesta expressió representa l’energia potencial electrostàtica associada a
la càrrega q a causa de la seva interacció amb d’altres càrregues. I V(P) és
el potencial elèctric que les altres càrregues originen en el punt P.
• Tenint present que qiV(Pi) és l’energia potencial electrostàtica associada a
la càrrega qi, situada en el punt Pi, a causa de la interacció amb d’altres
càrregues, i que V(Pi) º Vi és el potencial elèctric en Pi originat per la resta
de càrregues (totes menys la qi), llavors es compleix la relació:
n
å åq V .
1 qi q j 1
U= = i i
4pe 0 r ij 2
Totes les i =1
parelles ij
El següent exemple, d’una gran simplicitat, té per objectiu de clarificar els

conceptes i les expressions que s’han presentat fins ara.
15
Exemple 4.2.
Un sistema de tres càrregues elèctriques puntuals té la configuració següent:
q1 = -10 µC es troba en el punt P1(0, -2, 1) m;
q2 = 4 µC es troba en el punt P2(4, 5, -3) m;
q3 = 12 µC es troba en el punt P3(1, 2, 3) m,
(a) Calcularem l’energia potencial electrostàtica total U.
å
1 qi q j 1 æ q1q 2 q1q 3 q 2 q 3 ö
U= = ç + + ÷÷,
4pe 0 r ij 4pe 0 çè r12 r13 r 23 ø
i< j
i substituint valors numèrics,
é ( -10)( 4) ´ 10 -12 ( -10)(12) ´ 10 -12 ( 4)(12) ´ 10 -12 ù

U = 9 ´ 10 9 ê + + ú=
ëê ( 4, 7, - 4) (1, 4, 2) ( -3, - 3, 6) ûú
æ 40 120 48 ö
= 9 ´ 10 -3 çç - - + ÷÷ = -0,2169 J.
è 81 21 54 ø
Per tant, U = -0,2169 J.
(b) Calcularem V(P1), V(P2), V(P3), és a dir, els potencials elèctrics en les posicions on
es troben les càrregues, creats per la resta de càrregues.
L’expressió general és:
år ,
1 qi
V (P ) = Vq1 (P ) + Vq2 (P ) + ! + Vq n (P ) =
4pe 0 i
i =1
per tant,
1 æ q2 q3 ö
V (P1 ) º V1 = Vq2 (P1 ) + Vq3 (P1 ) = çç + ÷÷,
4pe 0 è r 21 r31 ø
1 æ q1 q 3 ö
V (P2 ) º V2 = Vq1 (P2 ) + Vq3 (P2 ) = çç + ÷÷,
4pe 0è r12 r32 ø
1 æ q1 q 2 ö
V (P3 ) º V3 = Vq1 (P3 ) + Vq2 (P3 ) = ç + ÷.
4pe 0 çè r13 r 23 ÷ø
Substituint valors numèrics,

é ( 4 ´ 10 -6 ) (12 ´ 10 -6 ) ù
V (P1 ) º V1 = 9 ´ 10 9 ê + 4
ú = 2,757 ´ 10 V,
êë 81 21 úû
é ( -10 ´ 10 -6 ) (12 ´ 10 -6 ) ù
V (P2 ) º V2 = 9 ´ 10 9 ê + 3
ú = 4,697 ´ 10 V,
ëê 81 54 ûú
é ( -10 ´ 10 -6 ) ( 4 ´ 10 -6 ) ù
V (P3 ) º V3 = 9 ´ 10 9 ê + 4
ú = -1,474 ´ 10 V.
êë 21 54 úû
16
(c) Comprovarem la relació:

n
å åq V .
1 qi q j 1
U= = i i
4pe 0 r ij 2
Totes les i =1
parelles ij
n
1
2 åq V
i =1
i i =
1
2
(q1V1 + q 2V2 + q3V3 ) = ! = -0,2169 J.
(d) Comprovarem que

U q1 + U q2 + U q3 = q1V1 + q1V2 + q 3V3 = 2U.
q1V1 + q1V2 + q 3V3 = ! = -0,4338 J = 2( -0,2169 ) J = 2U.
(e) Calcularem el treball que faria el camp elèctric associat a les càrregues q1 i q3 en
traslladar la càrrega q2 des d’una posició inicial en un punt A(-6, 0, 2) a una posició
final en un punt B(1, 2, -3).
Aquest treball es pot calcular amb l’expressió:
W AB = q 2 (VA - VB ),
essent VA i VB els potencials creats en A i en B per q1 i per q3. Així, doncs,
1 æ q1 q 2 ö é ( -10 ´ 10 -6 ) (12 ´ 10 -6 ) ù
VA = çç + ÷÷ = 9 ´ 109 ê + ú = 641,3 V,
4pe 0 è r1A r 2 A ø ëê 41 54 ûú
1 æ q1 q 2 ö é ( -10 ´ 10 -6 ) (12 ´ 10 -6 ) ù
VB = çç + ÷÷ = 9 ´ 109 ê + ú = 2333 V,
4pe 0 è r1B r 2B ø ëê 33 36 ûú
de manera que
W AB = q 2 (V A - VB ) = ( 4 ´ 10 -6 )(C)(641,3 - 2333 )( V ) = -6,77 ´ 10 -3 J.
Potencial elèctric degut a una distribució contínua de càrrega
q Expressió general del potencial elèctric creat en un punt P per una

distribució contínua de càrrega elèctrica Q:
òr
1 dq
V (P ) = . (4.11)
4pe 0
En aquesta expressió general, dq representa un element genèric de la càrrega
elèctrica que forma la distribució Q, i r és la distància entre l’element dq i el punt
P. És a dir, a cada element de càrrega dq se li associa un potencial elèctric
elemental dV :
1 dq
dq Þ dV = .
4pe 0 r
17
Si es compara l’expressió (4.10) del potencial elèctric degut a una distribució de

càrrega discreta amb l’expressió (4.11) del potencial elèctric degut a una
distribució contínua, es pot observar la transformació d’una suma discreta en
una suma contínua, representada per la funció integral.
år
qi
òr.
1 1 dq
Sistema discret Þ V(P) = ® Sistema continu Þ V (P ) =
4pe 0 i 4pe 0
i =1
En el cas d’una distribució contínua de càrrega, el procediment per calcular el

potencial elèctric és anàleg al procediment utilitzat per calcular el camp elèctric
d’una distribució d’aquesta mena. Però el fet que el potencial elèctric sigui un
escalar simplifica el procés de càlcul.
Ara, però, cal adonar-se que es disposa de diverses expressions per calcular el
potencial elèctric degut a distribucions contínues de càrrega. I és important de
saber quan es requereix l’aplicació de l’una o de l’altra.
Observacions:
B ! !
• L’expressió (4.7), VB - V A = -
ò A
E × dr , és de validesa general, i és adequada
P ! !
si es coneix el camp elèctric en funció de la posició. V (P ) = -
ò¥
E × dr , n’és
un cas particular, quan es consideren (c.n.¥), és a dir, quan V(¥) = 0.
òr
1 dq
• L’expressió (4.11), V (P ) = , implica conèixer la geometria de la
4pe 0
distribució de càrrega. Aquesta expressió, però, no es pot aplicar quan la
distribució de càrrega és infinita, perquè, aleshores, la integral és divergent.
Exemple 4.3.
Càlcul del potencial elèctric creat per una càrrega elèctrica Q distribuïda uniformement
sobre una superfície esfèrica de radi R. (Capa esfèrica).
Resolució:
ò
1 dq
Per obtenir aquest potencial, tant es pot fer servir l’expressió (4.11), V (P ) =
4pe 0 r
P ! !
, com la (4.8), V (P ) = -
ò ¥
E × dr , però avaluar la primera integral requereix una certa
tècnica i presenta certa complexitat. En canvi, com que el camp elèctric creat per
18
aquesta distribució de càrrega ja ha estat calculat anteriorment i, per tant, en coneixem

l’expressió, és més pràctic d’utilitzar la segona relació.
En primer lloc, calcularem el potencial en un punt exterior de la distribució esfèrica,

recordant que el camp elèctric és:
! 1 Q
E (r > R ) = rˆ,
4pe 0 r 2
! !
E(r < R ) = 0.
Llavors,
!r ! r ! r
ò ò ò
Q 1 Q dr
V (r ³ R ) = - E ( r > R ) × dr = - rˆ × dr = - =
¥ 4pe 0 ¥r
2 4pe 0 ¥ r2
r
Q é - 1ù Q æ1 1 ö 1 Q
=- ê r ú = 4pe çç - ÷÷ = .
4pe 0 ë û¥ 0 è r r¥ ø 4pe 0 r
Resultat que coincideix amb el potencial que crearia una càrrega puntual de valor Q
situada en el centre de la distribució.
Per determinar el potencial a l’interior de l’esfera s’han de considerar dos trams: des
de l’infinit fins a la superfície de l’esfera, i des de la superfície fins al punt interior
considerat, ja que el potencial és sempre una funció contínua. Per tant:
R ! ! ! r ! R ! r ! !
ò ò ò ò
Q 1
V (r £ R ) = - E ( r > R ) × dr - E ( r < R ) × dr = - rˆ × dr - 0 × dr =
¥ R 4pe 0 ¥ r2 R
R R
Q é - 1ù æ1 1ö
ò
Q dr Q 1 Q
=- -0 =- ê ú = çç - ÷÷ = .
4pe 0 ¥ r 2 4pe 0 ë r û ¥ 4pe 0 è R r ¥ ø 4pe 0 R
D’aquest resultat, cal remarcar que el potencial a l’interior de l’esfera és constant.
Conclusió:
1 Q 1 Q
V (r ³ R ) = , V (r £ R ) = = const.
4pe 0 r 4pe 0 R
La continuïtat del potencial elèctric es pot comprovar calculant el límit:

æ 1 Qö 1 Q
l im [V (r ³ R )] = l im çç ÷÷ = = V (r £ R ).
r ®R + r ®R + è 4pe 0 r ø 4pe 0 R
19
Exemple 4.4.
Una esfera massissa no conductora de radi R té una càrrega elèctrica repartida en tot
el seu volum de manera no uniforme, amb una densitat volumètrica que varia amb la
distància r al centre de l’esfera segons la relació r = Ar, essent A una constant.
Determinarem el potencial elèctric degut a aquesta distribució aprofitant que ja
coneixem el camp elèctric que origina, calculat en l’exercici del mòdul anterior
El camp elèctric creat per la distribució de càrrega és:
! 1 AR 4
E (r ³ R ) = ( pAR 4 )rˆ = rˆ.
4pe 0 r 2 4e 0 r 2
! 1 Ar 2
E (r £ R ) = ( pAr 4 )rˆ = rˆ.
4pe 0 r 2 4e 0
Resolució:
A l’exterior de la distribució
r ! ! AR 4 r ! AR 4 r
ò ò ò
1 dr
V (r ³ R ) = - E ( r > R ) × dr = - ˆ × dr = -
r =
¥ 4e 0 ¥r
2 4e 0 ¥ r2
r
AR 4 é - 1ù AR 4 æ 1 1 ö AR 4
=- ç - ÷÷ = .
4e 0 êë r úû ¥ 4e 0 çè r r¥ ø 4e 0 r
Per determinar el potencial a l’interior de l’esfera s’han de considerar dos trams: des
de l’infinit fins a la superfície de l’esfera, i des de la superfície fins al punt interior
considerat, ja que el potencial és sempre una funció contínua. Per tant:
R ! ! !
r ! AR 4 r !
ò ò ò
A
V (r £ R ) = - E ( r > R ) × dr - E ( r < R ) × dr = - r 2 rˆ × dr =
¥ R 4e 0 R 4e 0 R
r
AR 3 r
AR 3 ér 3 ù AR 3 æ r 3 R· 3 ö
ò
A A A ç ÷=
= - r 2 dr = - ê ú = - -
4e 0 4e 0 R 4e 0 4e 0 êë 3 úû R 4e 0 4e 0 ç 3 3 ÷
è ø
A æ 3 ·3 ö
= ç R 3 - r + R ÷ = A ( 4R 3 - r 3 ).
4e 0 ç 3 3 ÷ 12e 0
è ø
Conclusió:
AR 4 A
V (r ³ R ) = , V (r £ R ) = ( 4R 3 - r 3 ).
4e 0 r 12e 0
La continuïtat del potencial elèctric es pot comprovar calculant el límit:

AR 3
lim V (r ³ R ) = lim V (r £ R ) = .
r ®R + r ®R - 4e 0
20
4.5. Camp elèctric en funció del potencial: gradient
Sabem que hi ha una estreta relació entre la intensitat de camp elèctric i el

potencial elèctric, determinada per l’expressió fonamental
B ! !
DV A®B = VB - V A = -
ò A
E × dr ,
de la qual l’expressió
P ! !
V (P ) = -
ò ¥
E × dr ,
n’és un cas particular, quan s’ha identificat el punt P amb el B i s’ha escollit com
a origen de potencial V(¥) = 0, condicions normals a l’infinit (c.n.¥).
Així, doncs, si en una regió de l’espai es coneix la intensitat de camp elèctric en

!
funció de la posició, E( x, y, z) , sempre és possible de calcular la diferència de
potencial entre dos punts de la regió. O bé, es pot determinar el potencial
elèctric en funció de la posició si s’escull un origen de referència adequat. Per
tant, hom es pot preguntar si existeix una propietat recíproca. És a dir, si quan
es coneix el potencial elèctric en una regió de l’espai com una funció escalar de
la posició, V(x, y, z), es pot determinar la intensitat de camp elèctric en la regió.
Per contestar positivament aquesta qüestió es poden donar arguments més o
menys intuïtius. Tanmateix, optarem per una presentació formal, amb la
intenció d’anar de dret al gra i de no dir mitges veritats. Després de tot, només
amb la pràctica constant s’aconsegueix de copsar les idees bàsiques de la
física. Idees que sovint estan encloses en expressions matemàtiques que fan
una certa impressió, però que quan se’ls hi troba el sentit resulten d’una
simplicitat i d’una elegància extraordinàries. Som-hi, doncs.
Gradient d’una funció escalar
En càlcul superior es demostra que per a qualsevol camp vectorial conservatiu

!
arbitrari E , és a dir un camp per al qual sempre es compleixen les relacions
equivalents
! ! ! ! !
ò E × dr = 0 Û Ñ ´ E = 0,
sempre existeix una funció escalar de la posició V tal que

! !
E = -ÑV .
Aquesta és la relació fonamental que permet d’obtenir la intensitat de camp

elèctric quan es coneix el potencial elèctric en funció de la posició en una regió
de l’espai. Ara, doncs, caldrà desgranar aquesta críptica relació per fer-la
entenedora amb una notació més habitual, per aprendre a utilitzar-la i per
comprendre les idees físiques bàsiques que enclou.
21
!
El símbol Ñ representa un operador vectorial diferencial, anomenat operador
nabla. En coordenades cartesianes, aquest operador s’expressa com:
! ¶ ˆ ¶ ˆ ¶ ˆ
Ñº i + j+ k.
¶x ¶y ¶z
Tot i que dins del programa d’aquest curs aquest operador pràcticament només
s’utilitzarà en l’operació gradient, és convenient de conèixer les seves
aplicacions formals més bàsiques.
Camps centrals
En la deducció del camp elèctric a partir del potencial, un cas particular

important és quan el potencial elèctric només depèn de la distància r a un punt
fix, com és el cas de les distribucions de càrrega que tenen simetria esfèrica, i
en les quals tant el camp com el potencial tenen simetria radial. Els camps que
tenen aquesta propietat s’anomenen camps de forces centrals, i el punt fix
s’anomena centre de força del camp. Per exemple, el camp gravitatori i els
camps elèctrics que tenen simetria radial són camps de forces centrals. En
aquest cas, l’expressió del gradient del potencial elèctric pren les següents
formes particulars equivalents:
dV ! dV
Er = - Û E=- rˆ. (4.12)
dr dr
En aquestes expressions les derivades no són parcials, ja que el potencial

depèn d’una sola, la distància r al centre de forces.
4.6 Superfícies equipotencials
Les corbes de nivell d’un mapa topogràfic són un sistema d’informació útil per
conèixer la situació de punts geogràfics que tenen una mateixa altura i,
consegüentment, representen el lloc geomètric de punts en què el potencial
gravitatori té un mateix valor constant. Com veurem tot seguit, les superfícies
equipotencials són una bona analogia de les corbes de nivell.
q Definició: una superfície equipotencial és el lloc geomètric format per un

conjunt de punts en què el potencial elèctric té un mateix valor constant.
És a dir, l’equació V(x, y, z) = const. determina una superfície equipotencial.
22
Per exemple, les superfícies equipotencials associades a una càrrega elèctrica

puntual q són esferes concèntriques amb centre en la càrrega. Ja que si el
1 q
potencial elèctric degut a q és Vq (r ) = , llavors
4pe 0 r
Vq (r ) = const. Þ r = x 2 + y 2 + z 2 = const. Þ x 2 + y 2 + z 2 = r 2 = const. ,
que no és sinó l’equació d’una esfera de radi r amb centre en una càrrega
situada a l’origen de coordenades. Per a cada valor ri del radi r hi haurà una
superfície equipotencial de valor Vi. No cal dir, doncs, que el nombre de
superfícies equipotencials associades a una distribució de càrrega és infinit.
De manera semblant, les superfície equipotencials associades a un camp

elèctric uniforme són plans perpendiculars al camp.
Propietat de les superfícies equipotencials
Les línies de força del camp elèctric són sempre perpendiculars a les
superfícies equipotencials.
Aquesta propietat és immediata en camps elèctrics uniformes i en els camps

elèctrics deguts a distribucions esfèriques de càrrega amb simetria radial. Però
es pot justificar per a qualsevol superfície equipotencial. Vegem-ho.
Si A i B són dos punts arbitraris d’una superfície equipotencial d’un camp

electrostàtic, sempre es complirà que VA = VB, per tant:
B ! !
VB - V A = -
ò
A
E × dr = 0 .
I com que el camp electrostàtic és conservatiu, aquesta igualtat s’ha de complir

per a qualsevol camí arbitrari que vagi de A a B. En particular s’ha de complir
per a qualsevol camí sobre la superfície equipotencial, la qual cosa implica que
! !
el camp E ha de ser perpendicular a qualsevol desplaçament elemental dr que
!
tingui lloc sobre la superfície equipotencial. Així, doncs, el camp E és
perpendicular a la superfície equipotencial en qualsevol dels seus punts.
Consegüentment, les línies de força del camp elèctric són perpendiculars a les
superfícies equipotencials.
Una manera equivalent de demostrar aquesta propietat és demostrar la

següent propietat fonamental de la funció gradient:
!
Donada una funció escalar constant V(x, y, z) = c, el vector gradient ÑV és
perpendicular a la superfície en qualsevol dels seus punts.
23
Demostració:
!
Si r = x iˆ + y ˆj + z kˆ és el vector de posició d’un punt genèric P(x, y, z) de la
superfície determinada per l’equació V(x, y, z) = c, aleshores el vector
!
desplaçament elemental dr = dx iˆ + dy ˆj + dz kˆ està situat en el pla tangent a la
superfície en el punt P. Com que, per hipòtesi, la funció V és constant, el seu
diferencial és zero, dV = 0, i d’acord amb l’expressió matemàtica de la
diferencial d’una funció es té:
dV =
¶V
¶x
dx +
¶V
¶y
dy +
¶V
¶z
æ ¶V ˆ ¶V ˆ ¶V ˆ ö
dz = çç i + j+ ( ) ( )
! !
k ÷÷ × dx iˆ + dy ˆj + dz kˆ = ÑV × (dr ) = 0.
è ¶x ¶y ¶z ø
!
La qual cosa implica que el vector gradient ÑV és perpendicular al vector
!
desplaçament elemental dr contingut en el pla tangent a la superfície en el punt
!
P, i, per tant, el vector gradient ÑV és perpendicular a la superfície
equipotencial definida per V(x, y, z) = c.
Superfícies equipotencials i conductors en equilibri electrostàtic
Com ja ha estat vist, una de les propietats d’un conductor en equilibri

electrostàtic és que el camp elèctric just a fora de la seva superfície és
perpendicular a la superfície en qualsevol dels seus punts. Per tant si es
calcula la diferència de potencial
B ! !
VB - V A = -
ò
A
E × dr ,
entre dos punts arbitraris de la superfície d’un conductor en equilibri

electrostàtic, sempre es pot escollir un camí que vagi de A a B sobre la
superfície del conductor, ja que els camps electrostàtics són conservatius i, en
conseqüència, la diferència de potencial entre dos punts és independent del
!
camí. Per tant, sempre hi haurà un camí de A a B per al qual el camp E serà
!
perpendicular al desplaçament elemental dr en tots els punts del camí. De
! !
manera que E × dr = 0 , VB - V A = 0, i VB = V A . La qual cosa permet concloure
que la superfície d’un conductor en equilibri electrostàtic és una superfície
equipotencial.
24
Resum del mòdul

!
• Força conservativa i energia potencial. Si una força F és conservativa, el treball és
independent del camí i es pot expressar en funció de l’energia potencial U:
! B ! !
W (F ) A®B =
ò A
F × dr = U A - U B = -DU.
• Energia potencial electrostàtica total associada a un sistema de n càrregues puntuals

q1, q 2 ,!, q n a causa de la seva interacció:
n n
qi q j
å åq V .
1 1
U = = i i
4pe 0 i£j
ri j 2 i =1
• Energia potencial electrostàtica associada a una càrrega q, situada en un punt P, a causa

!
de la interacció amb un camp elèctric E , considerant (c.n.¥):
P ! ! P !
U q (P ) = -
ò ¥
Fq × dr = -q
ò ¥
E × dr .
!
• Diferència de potencial entre dos punts A i B d’un camp elèctric E :
B! ! B ! !
DU U B - U A
-
ò Fq0 × dr - q0
ò E × dr B ! !
ò
A A
DV A®B = VB - V A = = = = =- E × dr .
q0 q0 q0 q0 A
• Treball fet pel camp elèctric en desplaçar una càrrega q entre dos punts A i B del camp:
W A®B = q(VA - VB ).
!
• Potencial elèctric en un punt P d’un camp elèctric E , amb (c.n.¥), V(¥) = 0:
P ! !
U q 0 (P )
- q0
ò E × dr P ! !
ò
¥
V (P ) = = =- E × dr .
q0 q0 ¥
• Funció gradient. Expressió del camp elèctric a partir del potencial elèctric:
! ! ® æ ¶V ˆ ¶V ˆ ¶V ˆ ö
E = -ÑV = - grad V - çç i + j+ k ÷.
è ¶x ¶y ¶z ÷ø
• Diferència de potencial entre dos punts d’un camp elèctric uniforme de mòdul E separats
una distància d en la direcció del camp:
DV = Ed .
• Potencial elèctric en un punt P degut a un sistema discret de n càrregues puntuals
q1, q 2 ,!, q n .
n
år .
1 qi
V (P ) = Vq1 (P ) + Vq2 (P ) + ! + Vqn (P ) =
4pe0 i =1 i
• Potencial elèctric en un punt P degut a una distribució contínua de càrrega elèctrica Q:
1 dq
V (P ) =
4pe0 òQ r
.
25
Glossari
Condicions normals a l’infinit (c.n.¥). Rep aquest nom quan l’origen de referència del
potencial elèctric s’escull zero a l’infinit, és a dir quan V(¥) = 0. Això només és possible si la
distribució de càrrega és finita.
Electronvolt. Unitat d’energia. És l’energia que adquireix una càrrega elemental igual a la de
l’electró en traslladar-se entre dos punts d’un camp elèctric amb una diferència de potencial de
1 volt. La relació entre electronvolt (eV) i joule (J) és:
1 eV = (1,602´10-19 C)(1V) = 1,602´10-19 J.
Energia potencial. És l’energia emmagatzemada en un sistema i que es pot posar de manifest

transformant-se en un altre forma d’energia. L’energia potencial és una propietat col·lectiva
d’un sistema de partícules, sempre està associada a algun tipus d’interacció entre les partícules
que formen el sistema, i el seu valor només depèn de la posició relativa de les partícules.
Força conservativa. Una força s’anomena conservativa si el treball fet sobre una partícula en
un desplaçament des d’un punt inicial A a un punt final B és independent del camí recorregut.
Per a una força conservativa, el treball només depèn de les posicions inicial i final.
! ! !
Una força F és conservativa Û
ò F × dr = 0.
!
Gradient. El gradient Ñ f en un punt P és un vector que indica el ritme de variació de la funció
f respecte a la variació de la distància a P. El seu mòdul és igual al valor màxim de la derivada
direccional de la funció f en P i té la direcció en la qual la funció f varia més ràpidament.
Potencial elèctric. El potencial elèctric en un punt d’un camp elèctric és defineix com l’energia
potencial electrostàtica per unitat de càrrega elèctrica en el punt considerat
Superfície equipotencial. Una superfície equipotencial és el lloc geomètric format per un

conjunt de punts en què el potencial elèctric té un mateix valor constant.
Terra o massa. En teoria de circuits, per a escollir un origen de potencial, en comptes de fer
servir el criteri de condicions normals a l’infinit, V(¥) = 0, l’origen de potencial V(P) = 0 es fixa
en un punt arbitrari del circuit, anomenat terra (o massa), indicat pel símbol .
26

Mòdul 4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mòdul 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul 4.

Física / Fonaments Físics de l’Enginyeria

Autor: Joaquim Pla Brunet

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquests apunts, ni el tractament informàtic, ni la

DRETS RESERVATS Ó 2003

Sumari del mòdul

Mòdul 4. Potencial elèctric

4.1. Treball i energia 6

4.2. Energia potencial electrostàtica 8

4.3. Diferència de potencial i potencial elèctric 11

4.4. Potencial elèctric creat per distribucions de càrrega 14

4.5. Camp elèctric en funció del potencial: gradient 21

4.6. Superfícies equipotencials 22

Resum del mòdul 25

Una de les magnituds més fonamentals de la física és l’energia. En l’estudi de

En un sistema de partícules carregades, les partícules estan sotmeses a forces

L’energia d’un sistema de partícules sempre es pot reduir a energia cinètica i

1. Conèixer la diferència entre força conservativa i força no conservativa.

4.1. Treball i energia

Abans d’aplicar els conceptes de treball i d’energia a sistemes electrostàtics, és

essent dr un desplaçament elemental de la partícula en el camí que recorre

• De la definició, se’n desprèn que el treball és una magnitud escalar. En el

Forces conservatives i energia potencial

q Definició: una força és conservativa si el treball fet sobre una partícula en un

En el cas particular d’una trajectòria tancada, la posició inicial A coincideix amb

Aquesta propietat sovint es fa servir com a definició matemàtica equivalent de

Conclusió: a tota força conservativa se li pot associar una funció escalar

Òbviament, l’energia potencial associada a la força de la gravetat s’anomena

4.2. Energia potencial electrostàtica

Caràcter conservatiu de la força electrostàtica

Es pot demostrar que la força d’interacció electrostàtica és una força

En electrostàtica, el fet que quan la distància r que separa les càrregues

• L’energia potencial sempre està associada a una interacció entre parelles

Energia potencial electrostàtica d’un sistema discret de càrregues

Si en comptes de només dues càrregues el sistema és format per n càrregues

essent rij la distància entre la càrrega qi i la qj.

Energia potencial i camp elèctric

es pot expressar en funció del camp elèctric, de la manera següent:

La relació entre la variació d’energia potencial i la intensitat de camp elèctric es

i representa la variació de l’energia potencial electrostàtica associada a una

Una càrrega q situada en un punt P d’un camp elèctric, té una energia

4.3. Diferència de potencial i potencial elèctric

és l’expressió general de la diferència de potencial entre dos punts d’un camp

• L’expressió de la definició de diferència de potencial indica que, de forma

• Com que el camp electrostàtic és un camp conservatiu —parlar de camp

• Sovint, per simplificar, s’escriu: DV = VB - VA º VBA, i es llegeix com: “el

El camp elèctric s’orienta cap a potencials decreixents

L’expressió general (4.7) esdevé:

essent d la distància entre dos plans perpendiculars al camp elèctric que

(a) En valors absoluts, i fent la identificació V º VB - V A es pot escriure

l’energia potencial electrostàtica per unitat de càrrega elèctrica en el

Formalment, considerant (c.n.¥):

el potencial elèctric V(P) en un punt d’un camp elèctric és igual a menys el

En teoria de circuits, per a escollir un origen de potencial, en comptes de fer

4.4. Potencial elèctric creat per distribucions de càrrega

En els punts anteriors, l’objectiu principal ha estat d’obtenir expressions

Potencial elèctric associat a una càrrega puntual

Per determinar l’expressió del potencial elèctric en un punt P degut a una

Potencial elèctric degut a un sistema de càrregues puntuals

• Cal distingir V(P) de Vq(P). El primer és el potencial elèctric total originat en

El següent exemple, d’una gran simplicitat, té per objectiu de clarificar els

(a) Calcularem l’energia potencial electrostàtica total U.

é ( -10)( 4) ´ 10 -12 ( -10)(12) ´ 10 -12 ( 4)(12) ´ 10 -12 ù