Mòdul 3.

Llei de Gauss i la seva aplicació a

l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Física / Fonaments Físics de l’Enginyeria

Autor: Joaquim Pla Brunet

Revisió: Laura Dempere Marco
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquests apunts, ni el tractament informàtic, ni la transmissió

per cap forma o per qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o altres mètodes,
sense el permís previ i per escrit dels titulars del Copyright.

DRETS RESERVATS Ó 2003

UNIVERSITAT DE VIC
Sagrada Família, 7
08500 Vic (Barcelona)
Ó Autor mòdul: Joaquim Pla Brunet
Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya
Revisió: Laura Dempere Marco (2021)

2
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Sumari del mòdul

Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de

conductors en equilibri electrostàtic 3

3.1. Conductors en equilibri electrostàtic 4

3.2. Propietats d’un conductor en equilibri electrostàtic 4

3.3. Conductor amb una cavitat 8

Resum del mòdul 12

Glossari 13

Bibliografia 14

3
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

3.1. Conductors en equilibri electrostàtic

Concepte de conductor: una substància s’anomena conductora si conté

càrregues elèctriques que es puguin moure lliurement en el seu interior, i
s’anomena aïllant o dielèctrica si no té càrregues que tinguin llibertat per
desplaçar-se. Un conductor pot ser que tingui carrega neta o bé que sigui neutre,
però sempre té càrrega lliure. En un conductor, la càrrega neta, si en té, també
és càrrega lliure: la càrrega neta en un conductor es pot desplaçar lliurement.

Normalment, però, quan es parla d’un material conductor sense especificar es

dóna per sobreentès que es tracta d’un conductor metàl·lic, en el qual les
càrregues que tenen llibertat de moviment són electrons. Els anomenats
electrons lliures, per diferenciar-los dels electrons que estan confinats (lligats) en
una regió entorn dels àtoms als quals pertanyen.

q Definició de conductor en equilibri electrostàtic: es diu que un conductor està

en equilibri electrostàtic quan no hi ha desplaçament net de càrrega elèctrica
en el seu interior.

Els conductors tenen unes propietats característiques que els confereixen un

comportament ben peculiar, com ara el fenomen del corrent elèctric i la facilitat
de transmetre la calor. Però en equilibri electrostàtic tenen unes propietats
singulars.

3.2. Propietats d’un conductor en equilibri electrostàtic

(a) El camp elèctric és zero en tots els punts de la substància material de dins
del conductor. Com es veurà, si el conductor té una cavitat en el seu interior
que contingui càrregues alienes al conductor, llavors el camp pot ser diferent
de zero en la cavitat del conductor.
(b) Si el conductor té càrrega elèctrica neta, la càrrega està situada en la
superfície del conductor.
(c) El camp elèctric originat a l’exterior just a tocar la superfície d’un conductor
carregat és perpendicular a la superfície i de mòdul s/e0, essent s la densitat
superficial de càrrega en la superfície del conductor.
(d) La superfície d’un conductor en equilibri electrostàtic és una superfície
equipotencial. (Aquesta propietat es justificarà en un proper mòdul).

4
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Justificació de les propietats d’un conductor en equilibri electrostàtic

Algunes propietats es poden justificar amb raonaments, d’altres es poden

demostrar aplicant la llei de Gauss. Però la que diu que el camp elèctric a l’interior
d’un conductor en equilibri electrostàtic és zero, és la propietat més fonamental
de totes, i és una conseqüència directa del concepte d’equilibri electrostàtic.
Aquesta propietat és independent que el conductor tingui càrrega elèctrica neta
o que sigui neutre.

(a) Camp elèctric zero a l’interior. Si el camp elèctric no fos zero dins del
conductor en equilibri electrostàtic, el camp exerciria forces sobre els electrons
lliures, els posaria en moviment i hi hauria desplaçament net de càrrega, la qual
cosa estaria en contradicció amb la hipòtesi que el conductor està en equilibri
electrostàtic. Si un conductor aïllat es carrega amb una càrrega elèctrica Q, la
força d’interacció elèctrica originarà un desplaçament dels electrons lliures fins
que s’aconsegueixi una configuració de càrregues tal que el camp elèctric
resultant dins del conductor sigui zero. El procés de redistribució de càrregues
fins que s’aconsegueix un nou equilibri electrostàtic és gairebé instantani, el
temps necessari és de l’ordre de 10-16 s.

(b) Càrrega en la superfície. Quan es carrega un

conductor amb una càrrega elèctrica Q, sempre és SG
possible de calcular el flux del camp elèctric a
través d’una superfície de Gauss SG que sigui
interior al conductor i just a tocar la superfície, com
es pot veure en el dibuix.

! !
ò
El flux F = E × dS del camp elèctric a través de SG és zero, ja que el camp és
SG

! ! Qinterior a SG
zero a l’interior del conductor. Però segons la llei de Gauss E × dS =
ò SG e0
.

Per tant, es dedueix que la càrrega Qinterior a SG també ha de ser zero. I com que
la superfície de Gauss pot ser tan propera com es vulgui a la superfície del
conductor, la càrrega Q només pot ser en la seva superfície del conductor.

Aquesta propietat dels conductors s’ha utilitzat per confirmar experimentalment

la llei de Gauss amb molta precisió, la qual cosa ha servit per confirmar d’una
manera indirecta la llei de Coulomb, molt més difícil de comprovar. Les primeres
proves experimentals d’aquesta propietat són degudes a Michael Faraday (1791-
1867), per mitjà d’un cilindre metàl·lic buit connectat a un electroscopi amb una

5
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

escala graduada. Aquest cilindre s’anomena cilindre de Faraday, o, també,

galleda de gel de Faraday. Mesures experimentals d’aquesta propietat,
publicades el 1971, són les que han determinat que la incertesa en l’exponent n
= 2 de la distància r que separa les carregues en la llei de Coulomb està fitada
per Dn £ ± 3´10-16, és a dir: n = 2 ± 3´10-16.

D’altra banda, la gàbia de Faraday és una aplicació il·lustrativa d’aquesta

propietat dels conductors carregats. I la càrrega electrostàtica que es diposita
sobre la carrosseria dels cotxes en moviment i que provoca més d’un ensurt quan
els passatgers baixen del cotxe, n’és un cas habitual i molest.

!
(c) Camp perpendicular a la superfície, de mòdul s/e0. Si el camp elèctric E creat
per la càrrega superficial d’un conductor carregat no fos perpendicular a la
superfície del conductor, el camp es podria descompondre en un component
! ! !
perpendicular i un component tangencial a la superfície E = E n + E t . Però, si fos
així, el component tangencial del camp produiria un desplaçament net de la
càrrega elèctrica de la superfície, i el conductor no estaria en equilibri
electrostàtic. Per tant, el camp ha de ser perpendicular a la superfície del
conductor.

Per determinar el mòdul del camp es pot aplicar la llei de Gauss en una regió
que inclogui una part de la superfície del conductor. Si es considera una
superfície de Gauss en forma de petit cilindre disposat de manera que una base
sigui dins del conductor i l’altre base sigui just a fora en paral·lel a la superfície
del conductor, el camp en els punts de la superfície de Gauss a dins del
conductor és zero, en els punts de la base fora del conductor és normal, i en els
punts de la superfície lateral exterior al conductor el camp és tangent a la
superfície, com es pot veure en el conductor en equilibri electrostàtic del dibuix.
En

SG

Si l’àrea de cada base del cilindre que forma la superfície de Gauss SG és S, el

flux del camp elèctric a través de SG és:

! ! ! ! ! ! ! !
F=
ò E × dS =
SG ò E × dS
SG(Base interior) ò
+ E × dS + E × dS
SG(Lateral) ò SG(Base exterior)
= 0 + 0 + E n S.

6
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Com que la càrrega continguda a l’interior de SG és la càrrega superficial de

densitat s dipositada en una àrea S sobre el conductor, Qinterior a SG = sS . I la llei
de Gauss implica:

! ! sS s
ò E × dS = E n S =
SG e0
Þ En =
e0
.

Exemple 3.1.
Quan un conductor, amb càrrega neta o bé neutre, es situa en una regió de l’espai en
!
què hi ha un camp elèctric E 0 , immediatament s’origina un procés de redistribució de la
càrrega lliure del conductor fins que s’aconsegueix una configuració de la càrrega tal
!
que contraresta el camp extern E 0 i el camp resultant dins del conductor és zero.

Justificarem aquesta propietat dels conductors en el cas particular d’un conductor

neutre, en forma de paral·lelepípede, i situat perpendicularment a la direcció d’un camp
! ®
elèctric uniforme extern E 0 = const . , com es pot veure en el dibuix.

Resolució:

!
El camp elèctric extern E 0 exercirà una força sobre els electrons lliures del conductor
que els desplaçarà en la direcció del camp però en sentit contrari. Així, hi haurà un
desplaçament d’electrons, que s’acumularan en la cara anterior del conductor
perpendicular al camp, i romandran en la superfície degut a la força de cohesió interna
!
exercida pels àtoms del conductor. Si el camp elèctric extern E 0 és molt intens, els
electrons poden ser extrets de la superfície del conductor. En electrònica, aquest
fenomen s’anomena emissió de camp.

L’acumulació d’electrons lliures en una cara del conductor implicarà que,

simultàniament, aparegui una acumulació de càrrega positiva en la cara oposada.
Aquestes càrregues que apareixen en les superfícies s’anomenen càrregues elèctriques

7
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

induïdes. Si el conductor és neutre, les quantitats de càrrega acumulades en les dues

superfícies seran iguals, però de signe contrari, -Q i +Q.

Evidentment, les càrregues -Q i +Q acumulades en les cares oposades induiran un

! !
camp elèctric E i dins del conductor, oposat al camp extern E 0 . La quantitat de càrrega
!
induïda serà aquella que sigui necessària perquè el camp induït E i dins del conductor
! ! ! !
contraresti el camp extern E 0 , de manera que E i = -E 0 i el camp elèctric E resultant
! ! ! !
dins del conductor sigui zero. És a dir, de manera que E = E 0 + E i = 0, com es pot veure
en el dibuix.

-Q +Q
Relacions:
- +
- +
! ! ! - +
E i = E ( -Q ) + E ( +Q ) ü - +
! ! ï ! !
ï - +
E i = -E 0 ý Þ E = 0. - +
! ! ! ï - +
E = Ei + E0 ïþ - +
- +

3.3 Conductor amb una cavitat

Imaginem un conductor neutre i que no és massís sinó

que té un espai buit en el seu interior, una cavitat, com
es pot veure en el dibuix. Discutirem quins fenòmens
es produirien en la seva part sòlida si dins la cavitat s’hi
col·loqués una càrrega puntual q.

El camp elèctric associat a q exercirà una força sobre els electrons lliures de la
part sòlida del conductor que els desplaçarà cap a les dues superfícies que

8
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

delimiten el conductor, la interior i l’exterior. Així, en la superfície interior

apareixerà una càrrega elèctrica induïda Qi, de signe contrari al de q, i en la
superfície exterior apareixerà una càrrega induïda Qe. L’aparició d’aquestes
càrregues induïdes en les superfícies del conductor originarà un camp elèctric
!
que contraresti el camp creat per q, de manera que el camp elèctric E resultant
dins del conductor sigui zero i es restableixi l’equilibri electrostàtic.

Per determinar el valor de les càrregues induïdes Qi i Qe, cal tenir present que si
!
el camp elèctric E resultant dins la substància del conductor és zero, aleshores
el flux del camp elèctric a través de qualsevol superfície SG de Gauss dins del
conductor també ha de ser zero. Però com que la càrrega neta interior a la
superfície de Gauss és Qi + q, s’ha de complir que Qi = -q. I com que s’ha
considerat que la càrrega neta del conductor és zero (conductor neutre), això
implica Qi + Qe = 0, és a dir, Qe = - Qi = -(-q) = q. Com es pot veure en el dibuix.
Aquest resultat és independent que la càrrega q sigui puntual o no.

Relacions:
Qe SG

! ! Q +qü
ò
Qi
E × dS = i
SG e0 ïý Þ Qi + q = 0 Þ Qi = -q. •
! ! ï q
E =0 þ

Conclusió: en un conductor en equilibri electrostàtic, el camp elèctric és sempre

zero dins de la substància material que el forma, però pot ser diferent de zero
dins d’una cavitat interior.

Exemple 3.2.
Una esfera conductora de radi R1 = 0,2 m té una
càrrega Q1 = -12 µC, i està situada en el centre d’un Q2
capa esfèrica conductora de radi interior R2 = 0,4 m i
R2
de radi exterior R3 =0, 5 m que té càrrega Q2 = 36 µC, R3
com es pot veure en el dibuix. Determineu:
(a) Les càrregues elèctriques Qi i Qe induïdes en les O R1
superfícies interior i exterior, respectivament, de la Q1
capa esfèrica conductora.
(b) El camp elèctric en totes les regions possibles.

9
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Resolució:

(a) En equilibri electrostàtic, el camp elèctric dins la capa conductora és zero. Per tant,
de l’aplicació de la llei de Gauss en una superfície interna a la capa, es dedueix que ha
d’aparèixer una càrrega induïda en la superfície interna de la capa que contraresti el
camp creat per Q1. Per què això sigui possible, cal que Qi = -Q1 -(-12 µC) = 12 µC.
Aquest resultat és independent que l’esfera conductora interior sigui massissa o buida,
ja que, com que és conductora, la seva càrrega Q1 és a la superfície.

En equilibri electrostàtic, la càrrega Q2 de la capa conductora ha d’estar repartida entre

les seves dues superfícies, per tant, s’ha de complir que Qi + Qe = Q2, d’on es dedueix
que Qe = Q2 - Qi = 36 µC - 12 µC = 24 µC.

Per tant: Qi = 12 µC i Qe = 24 µC.

(b) Com que les distribucions de càrrega tenen simetria esfèrica, els camps que originin
tindran simetria radial. S’han d’estudiar quatre regions, a l’exterior de totes les
distribucions de càrrega, és a dir, en aquells punts situats a una distància r del centre
comú per aIs quals es compleix que r > R3. Dins la capa conductora, on: R2 < r < R3. En
la regió buida, on: R1 < r < R2. I dins l’esfera conductora, on: r < R1. De l’aplicació de la
llei de Gauss es dedueixen les relacions següents:

A l’exterior: r > R3
ü
! ! ! ï
E (r > R 3 ) = E (Q1 ) + E (Q2 ) ï
ï
! 1 Q1 æ - 12 ´ 10 -6 ö 1,08 ´ 10 5
ï
E (Q1 ) = rˆ = (9 ´ 10 )ç
9 ÷ rˆ = - rˆ (N/C)ý Þ
4pe 0 r 2 ç r 2 ÷ r 2
è ø ï
ï
! 1 Q2 æ
9 ç 36 ´ 10
-6 ö
3,24 ´ 10 5
E (Q2 ) = ˆ
r = (9 ´ 10 ) ÷ ˆ
r = r (N/C) ïï
ˆ
4pe 0 r 2 ç r 2 ÷ r 2
è ø þ
! 2,16 ´ 10 5
Þ E (r > R 3 ) = rˆ (N/C).
r2

Dins la capa conductora: R2 < r < R3

! !
E(R2 < r < R3 ) = 0, perquè és dins d’un conductor en equilibri electrostàtic.

! !
E (R1 < r < R 2 ) = E (Q1 ) ü
ï ! 1,08 ´ 10 5
! 1,08 ´ 10 5 ý Þ E ( R1 < r < R 2 ) = - rˆ (N/C).
E (Q1 ) = - ˆ ï
r r2
r2 þ

10
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

En la regió buida: R1 < r < R2.

! !
E (R1 < r < R 2 ) = E (Q1 ) ü
ïï
! æ - 12 ´ 10 -6 ö 5 ýÞ
E (Q1 ) =
1 Q1
ˆ = (9 ´ 109 )ç
r ÷ rˆ = - 1,08 ´ 10 rˆ (N/C)ï
4pe 0 r 2 ç r2 ÷ r2 ïþ
è ø
! 1,08 ´ 10 5
Þ E (R1 < r < R 2 ) = - rˆ (N/C).
r2

Dins de l’esfera conductora: r < R1.

! !
E(r < R1 ) = 0 (N/C), perquè és dins d’un conductor en equilibri electrostàtic.

11
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Resum del mòdul

• Els conductors en equilibri electrostàtic tenen propietats singulars: el camp elèctric és zero
en tots els punts interiors del material que forma el conductor; si tenen càrrega neta, aquesta
càrrega es troba sobre la seva superfície; el camp que els conductors carregats originen en
punts molt propers a la seva superfície és perpendicular a la superfície, i el mòdul és s/e0,
essent s la densitat superficial de càrrega en la superfície del conductor.
• Per definició, un conductor sempre té càrrega lliure. En canvi, de càrrega neta, en pot tenir o
no. Si té càrrega neta, és un conductor carregat. Si no té càrrega neta, és un conductor
neutre.
• En equilibri electrostàtic, en un conductor amb una cavitat, és possible que el camp elèctric
sigui diferent de zero dins la cavitat, si la cavitat conté càrrega elèctrica.
• Les gàbies de Faraday són una aplicació d’una de les propietats característiques dels
conductors: si tenen càrrega neta, aquesta es troba en la seva superfície.

12
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Glossari

Càrrega induïda. Acumulació de càrrega elèctrica que apareix en la superfície dels conductors
com a resultat d’una redistribució de la seva càrrega lliure.

Càrrega lligada. Càrrega elèctrica que està confinada en una regió de l’espai, i que, per tant, no
es pot desplaçar lliurement.

Càrrega lliure. Càrrega elèctrica que es pot desplaçar lliurement.

Càrrega neta. Excés o defecte de la quantitat de càrrega elèctrica que s’obté en fer la suma
algebraica de les càrregues elèctriques elementals d’un cos o d’un sistema físic. Des d’un punt
de vista macroscòpic, la càrrega neta està associada a un excés o a un defecte d’electrons.

Cilindre de Faraday (galleda o cubeta de gel de Faraday). Cilindre metàl·lic buit, connectat a
un electroscopi proveït d’una escala graduada, que permet determinar la càrrega elèctrica dels
cossos que hi són introduïts.

Conductor en equilibri electrostàtic. Conductor en què no hi ha desplaçament net de càrrega

elèctrica en el seu interior.

Conductor. Material que conté càrregues elèctriques lliures (càrregues que es poden desplaçar
lliurement). Una dissolució d’aigua amb sal és conductora, perquè conté ions que es poden
desplaçar lliurement. Si no es fa cap especificació, quan es parla de conductors se sobreentén
que es fa referència a conductors metàl·lics, en els quals les càrregues elèctriques lliure són
electrons.

Dielèctric (aïllant). Material que no conté càrregues elèctriques lliures.

Gàbia de Faraday. Caixa tancada de tela metàl·lica, a manera de gàbia, que té la propietat
d’aïllar el seu interior de la influència dels camps electromagnètics exteriors.

13
Mòdul 3. Llei de Gauss i la seva aplicació a l’estudi de conductors en equilibri electrostàtic

Bibliografia

• SEARS, Francis W.; ZEMANSKY, Mark W.; et al. Física. 2 vols. México: Addison
Wesley Longman.

• SERWAY, Raymond A. Electricidad y magnetismo. México: McGraw-Hill.

• TIPLER, Paul A. Física. 2 vols. Barcelona: Editorial Reverté.

14