6.

CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA
La configuració electròncia d’un element ens indica com estan distribuits els
electrons d’un dels seus àtoms en els orbitals corrresponents.
Per tal de poder establir la configuració electròncia d’un àtom, primer hem de
saber quin és l’ordre del contingut energètic dels diferents orbitals.

6.1. Energia dels orbitals

A l’àtom d’hidrogen l’energia dels orbitals només depèn del número quàntic
principal, n, i, per tant, tots els orbitals que corresponent al mateix valor d’n
tenen la mateixa energia.
Àtom d’hidrogen
n=3 s p d
n=2 p
s
n=1 s
En el àtoms polielectrònics, és a dir, amb més d’un electró en el seus àtoms,
l’energia dels orbitals depèn fonamentalment de n, però també de l. Això vol
dir que en un mateix nivell, els orbitals amb l = 0, l = 1, l = 2, etc., tenen
diferent energia. Apareixen el que anomenem subnivells d’energia.
Àtoms polielectrònics

d s n=4
n=3 s p
n=2 s p
n=1 s

Per establir l’ordre d’energia dels orbitals, per a àtoms polielectrònics, s’han
de seguir els següents criteris:
1. L’energia dels orbitals augmenta en fer-lo el valor de la suma n + l.
2. Quan dos orbitals tenen el mateix valor de n+l, és menys energètic el que
té un valor de n més petit (regla de Madelung).
3. Els orbitals d’un mateix subnivell, és a dir, amb valors iguals de n+l, tenen
la mateixa energia encara que tinguin diferent valor de ml.
Per saber l’ordre relatiu d’energia dels diferents
orbitals resulta molt útil el diagrama de Moeller.

Configuracions electròniques

La configuració electrònica d’un àtom d’un element,

en el seu estat fonamental, és la distribució dels seus
electrons de manera que ocupin els orbitals de menor
energia possible.

Per tal d’establir-la cal conèixer el número d’electrons

que té l’element, que coincideix amb el seu número
atòmic, Z i s’han de seguir les regles següents:

1. Principi d’exclusió de Pauli: en un àtom no hi pot haver dos electrons amb

els quatre números quàntics iguals, al menys s’han de diferenciar en el
d’espín. En conseqüència, en un orbital hi han, com a màxim, dos electrons.
2. Principio d’aufbau: Els orbitals sempre s’ocupen seguint un ordre creixent
d’energia. Els electrons sempre ocupen els orbitals de menor energia
possible.
3. Regla de Hund: Els orbitals degenerats, és a dir, els que tenen igual energia
(orbitals p, d o f) s’omplen de manera que els electrons estiguin
desaparellats sempre que sigui possible. És a dir, els orbitals degenerats
primer s’ocupen amb un electró i després s’omplen.

Per expressar la configuració electrònica d’un àtom en estat fonamental

s’indiquen els orbitals ocupats i, en forma de superíndex, el nombre d’electrons
que conté cadascun. Per exemple, la configuració del fòsfor serà:

15 P: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3

Els diagrames següents representen els diagrames orbitals corresponents a les

configuracions electròniques de diversos elements i posen de manifest l’aplicació
de les regles anteriors.
Configuració electrònica d’un àtom en estat excitat
Un àtom està en el seu estat fonamental quan els seus electrons ocupen els
orbitals de mínima energia possible.
Si un electró d’un àtom absorbeix la quantitat d’energia necessària per saltar
de l’orbital on es troba a un altre de major energia, diem que l’àtom està en un
estat excitat.

Exemple 1.

Configuració electrònica del 19K

en estat fonamental: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1
Configuració en un estat excitat: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 5s1

Configuració electrònica d’un ió

Quan un àtom perd o guanya electrons es converteix en un ió positiu o negatiu,
respectivament. També podem escriure la seva estructura electrònica.

Exemple 2.

Configuració electrònica del 17Cl

en estat fonamental: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5

Configuració de l’ió 17Cl-: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6