Tema 2 Enllaç Químic

Química de primer curs de Biologia i Ciències del Mar
TEMA 2
L’ENLLAÇ QUÍMIC
Universitat d’Alacant Departament de Química Orgànica

ENLLAÇ QUÍMIC OBJECTIUS
• Saber la taula periòdica dels elements així com les variacions en les propietats
periòdiques dels mateixos.
• Saber la relació entre configuració electrònica d'un element i tipus d'enllaç.
• Diferenciar entre el concepte de enllaç iònic i covalent.
• Entendre els conceptes d'estructura de Lewis i ressonància.
• Conéixer l'influència del tipus d'enllaç sobre les propietats físiques i químiques de les
molècules.
• Conéixer el model RPECV i entendre la influència de la geometria de les molècules sobre

les seues propietats físiques i químiques.
• Entendre el concepte d'hibridació i conéixer els distints tipus d'hibridació i el seu relació
amb la geometria de les molècules.
• Conéixer la teoria d'orbitals moleculars i entendre el concepte d'orbital molecular

enllacen-te, antienllacen-te i orbital molecular deslocalitzat.
ENLLAÇ QUÍMIC INTRODUCCIÓ
Enllaç químic: forces que mantenen units als àtoms per a formar molècules i
xarxes tridimensionals o als ions per a formar vidres iònics
Tipus d'enllaços químics: Iònic, covalent i metàl·lic
Els àtoms implicats en la formació d'un enllaç intercanvien o compartixen electrons

de la seua part més externa buscant aconseguir na configuració de gas noble que és
extraordinàriament estable.
Regla de l'octete: els àtoms implicats en la formació d'un enllaç adopten la

configuració electrònica d'un gas noble.
En la formació d'un enllaç químic entre dos àtoms només intervenen els
electrons de la capa més externa de cada àtom, anomenats electrons de
valència. A eixa capa electrònica se l'anomena capa de valència.
Per a ressaltar el paper d'estos electrons en l'enllaç i representar com es

disposen al voltant dels àtoms s'utilitzen les fórmules de Lewis.
Fórmula de punts de Lewis: Símbol d'un element rodejat de tants punts Com a
electrons de valència tinga el dit element.
1s1 1s22s22p5 1s22s22p63s23p3

Configuració electrònica: indica la distribució dels electrons d'un àtom en els seus
orbitals atòmics. Els orbitals s'omplin per orde creixent d'energia, tenint en compte que
el nombre màxim d'electrons per cada tipus d'orbital és:
Orbital s → 2 e- Orbital p → 6 e- Orbital d → 10 e- Orbital f → 14 e-
Orde creixent d’energia dels orbitals
1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d10
5p66s24f145d106p65f146d106f14. . . .
Tots els àtoms d'un grup de la taula periòdica tenen el mateix núm. d'electrons de
valència. Per als elements dels grups principals (XA), el nombre d'electrons de valència
coincidix amb el número del grup, a excepció de l'He, que només té dos electrons de
valència.
La configuració electrònica es pot abreviar usant les dels gasos nobles

Br n=35 1s22s22p63s23p64s2 3d10 4p5 = [Ar] 4s23d104p5
Exercici
La configuració electrònica d’un element és 1s22s22p5. Indicar la
resposta correcta.
A. Es tracta d’un gas noble

B. Tots els elements del grup de la taula periòdica al què pertany tenen 7
electrons en la seua capa de valència.
C. El dit element té tendència a formar ions amb càrrega +1
RESPOSTA
A. Incorrecte. La configuració de gas noble seria 1s22s22p6

B. Correcte.
C. Incorrecte. La formació d’un ió +1 suposa la pèrdua d’un e-, amb la qual cosa
la configuració seria 1s22s22p4
Exercici
Indicar la configuració electrònica de cadascun dels següents
elements
A. Cl n=17 1s22s22p63s23p64s23d6
B. Ca n=20 1s22s22p63s23p64s23d8
C. As n=33 1s22s22p63s23p64s2
D. Ni n=28 1s22s22p63s23p5
E. Fe n=26 1s22s22p63s23p64s23d104p3
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ IÒNIC
En este tipus d'enllaç els àtoms aconseguixen la configuració de gas noble cedint o captant
electrons.
Energía
Energiaded'ionització
ionización (EI):
(EI): energia
energíanecessària
necesaria per
para
a arrancar
arrancarununelectró
electrón
de la
de
lacapa
capade
devalència
valenciad'un
de un
àtomátomo
en estat
en estado
gasós.gaseoso.
Els elements amb baixes EI, tendixen a cedir un electró a temperatures

elevades [metalls alcalins (grup 1A) i alcalinoterris (grup 2A)].
Li (g) Li+(g) + 1 e
1s22s1 1s2 = [He]
Afinitat electrònica (AE): canvi d'energia produït quan un àtom en estat gasosa
capta un electró.
Els elements amb altes AE (no-metalls, principalment grups 6A i 7A) tendixen

a captar els electrons cedits pels metalls.
Amb els valors d'EI i AE podem predir que elements poden formar enllaç
iònic.
F (g) + 1e F (g)
1s22s22p5 1s22s22p6 = [Ne]

AE, EI
Taula periòdica dels elements
AE
EI
Els ions formats s’atrauen electrostàticament  enllaç iònic.
Li+ (g) + F (g) Li+ F (g)
•La formació de compostos iònics està governada per la llei de Coulomb:
+
Q ·Q
E = energia d’interacció entre els ions
k = constant de la llei de Coulomb
E = k 2
Q+, Q– = càrregues
r r = distància entre els centres de les càrregues
Q+ · Q¯ < 0  E < 0 (procés exotèrmic).
Els compostos iònics són molt estables perquè cada ió es rodeja d'un número
específic d'ions de signe contrari, formant agregats cristal·lins.
Una mesura de l'estabilitat del sòlid és la seua energia reticular.
L'estabilitat proporcionada per la xarxa cristal·lina afavorix la formació dels

compostos iònics.
Energia reticular és l’energia necessària per a separar completament un mol d'un

compost iònic sòlid en els seus ions en estat gasós
Hi ha cations i anions poliatòmics: NH4+, SO42-
CICLE DE BORN-HABER
CICLE DE BORN-HABER
Li+ (g) + F- (g)
AH º3 = 520 kJ AH º4 = -328 kJ
AH º5 = -1.017 kJ
Li (g) + F (g)
AH º1 = 155 kJ AH º2 = 75 kJ
Li (s) + ½ F2 (g) LiF (s)

AH ºT = -594 kJ
ENLLAÇ QUÍMIC ENLLAÇ COVALENT
Els àtoms aconseguixen la configuració electrònica de gas noble compartint els electrons
de la capa de valència.
H + H H H
H H
L'atracció dels 2 e– compartits per cada nucli atòmic és la responsable que els àtoms es
mantinguen units.
Compostos covalents: aquells els àtoms dels quals estan units només per enllaços
covalents.
Tipus:
•Compostos covalents moleculars: H2O, CO2, etc.
•Compostos covalents reticulars: Diamant, SiO2, etc.
Comparació de les propietats dels compostos iònics i covalents.
a) Punts de fusió i ebullició:

Els compostos covalents moleculars tenen PF i PEb << que els compostos iònics,
perquè les forces d'atracció entre les molècules són dèbils, mentres que les forces
electrostàtiques que mantenen units als ions en un compost iònic són molt forts.
Els compostos iònics solen ser sòlids de PF alt. Els compostos covalents reticulars
tenen PF comparables amb els dels compostos iònics.
b) Solubilitat en aigua:
Iònics → solubles en aigua (l'aiguasolvata els ions)
Covalents → la majoria insolubles en aigua.
c) Conductivitat elèctrica:
Iònics → fosos o les seues dissolucions aquoses conduïxen el corrent elèctric (los
ions poden moure's).
Covalents → no conduïxen el corrent elèctric.
Estructures de Lewis: representació de les molècules utilitzant les fórmules de

punts de Lewis dels àtoms que les constituïxen i en les que els parells de e–
compartits es mostren com a línies i els parells de e– lliures com a parells de
punts en àtoms individuals.
ENLLAÇ QUÍMIC ELECTRONEGATIVITAT
Es definix l'electronegativitat com la capacitat d'un àtom d'atraure cap a sí els

e- d'un enllaç covalent.
EI, AE, electronegativitat
Varia com l'EI i l'AE:
EI, AE,
electronegativitat
AE i electronegativitat estan relacionats, però són diferents:

AE (energia) és la tendència d'un àtom aïllat gasós a atraure un e- addicional. Es pot
mesurar experimentalment.
Electronegativitat és la tendència d'un àtom a atraure els e– d'un enllaç. Els seus valors
són relatius (escala de Pauling). No es pot mesurar.
Enllaç covalent apolar: entre dos àtoms iguals.
Els e– de l'enllaç igualment compartits pels dos

àtoms i les densitats electròniques estan
equidistants d'ambdós.
Enllaç covalent polar: entre dos àtoms diferents
L'àtom amb > electronegativitat exercix una > atracció sobre el parell de e– de l'enllaç. La densitat
electrònica està desplaçada cap a l'àtom de major electronegativitat.
•Es considera enllaç iònic quan Δ(electronegativitat) ≥ 1,7

Electronegativitat i núm. d'oxidació: el núm. d'oxidació indica la quantitat

de càrregues que un àtom tindria en una molècula si els e- de l'enllaç foren
transferits totalment en la direcció indicada per la diferència
d'electronegativitat.
NH3 electronegativitat N(3,0) > electronegativitat H (2,1)
Nº oxidació N = –3;
Nº oxidació H = +1
ENLLAÇ QUÍMIC ESTRUCTURA DE LEWIS
Representen els electrons enlazantes i els parells d'electrons no

compartits de les capes de valència dels àtoms que formen
l'enllaç.
REGLA DE L’OCTET: els àtoms d'un enllaç adquirixen la

configuració electrònica d'un gas noble (8 e- en
l'última capa, excepte l'He amb 2 e-).
O2
molècula estructura de Lewis
Com representar una estructura de Lewis ?
1. Es dibuixa l'esquelet molecular
2. Es sumen tots els e-de valència i se suma o resta 1 per cada càrrega
negativa o positiva.
3. Es dibuixa un enllaç covalent senzill entre l'àtom central i cada un

dels àtoms que ho rodegen.
4. Es completen els octetes dels àtoms units al central i després este

últim, amb parells de e- no enlazantes fins a completar el núm. total de
e- calculat en el pas 2.
5. Si l'àtom central no complix la regla de l'octete, s'introduïxen

enllaços múltiples entre l'àtom central i els àtoms units a ell, usant els
parells de e- no compartits d'estos últims.
Consideracions per a dibuixar l'esquelet
A. Generalment l'àtom menys electronegatiu ocupa la posició

central, excepte el H.
B. Els àtoms de O no s'enllacen entre si, excepte en O2, O3 (ozono),

O22- (peròxids) i O2- (superòxids).
C. En els oxácidos, el H se sol unir al O, no a l'àtom central, encara

que hi ha excepcions.
D. Per a ions o molècules amb més d'un àtom central es tria

l'esquelet més simètric possible.
Exemples de representació de l'esquelet molecular :
H H O O
H C C H O P O P O
H H O O
nº d’e- compartits = 8 x nº d’àtoms – nº total d’e- valència

nº d’enllços = nº d’e- compartits / 2
CO2
nº d’e- valència = 6 x 2 + 4 = 16
CO32-
nº d’e- = 6 x 3 + 4 + 2 = 24
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis 26 e-
del triflorur de nitrogen (NF3)
5. Si 4.
l’àtom
Completar
centralels téoctets
menysdels
de 8àtoms
electrons
3.1.Unir
Representar
amb un enllaç
els àtomscovalent
situant
senzill
el menys
l’àtom
2.intentar
perifèrics i7situar
Calcularformar
el x
nº 3
d’e +
- de5
enllaços
els la=capa
26
electrons
múltiples
de
sobrants
valència
amb
electronegatiu
central i els enperifèrics
la part central
elsenàtoms
l’àtomperifèrics
central
EXERCICI
de l’àcid nítric (HNO3)
5. Si 4.
l’àtom
Completar
centralels téoctets
menysdels
de 8àtoms
electrons
3.1.Unir
Representar
amb un enllaç
els àtomscovalent
situant
senzill
el menys
l’àtom
Calcular6formar
2.intentar
perifèrics ixsituar
el 3
nº +
d’e 5
- de+
enllaços
els la1capa
= 24
electrons
múltiples
de
sobrants
valència
amb
electronegatiu
central i els enperifèrics
la part central
elsenàtoms
l’àtomperifèrics
central
ENLLAÇ QUÍMIC CÀRREGA FORMAL
Nombre d'e– de la capa de valència d'un àtom aïllat, menys el

nombre de e– assignat a eixe àtom en l'estructura de Lewis (els
e– d'enllaç es repartixen per igual entre els dos àtoms que ho
formen)
Càrrega formal =
n.º total e- valència – n.º e- no compartits – ½ e- d'enllaç
Molècula neutra → Σ càrregues formals = 0

EXERCICI
de l’ozó (O3)
6 x 3 = 18
Les càrregues formals són útils per a triar l’estructura de Lewis

més adequada:
1. En molècules neutres són preferibles estructures sense

càrregues formals.
2. Si hi ha càrregues formals són preferibles estructures amb els

valors de càrrega formal menors possibles sobre cada àtom.
3. Són preferibles estructures on les càrregues formals estiguen

situades sobre àtoms d’electronegativitat compatible.
EXERCICI
Representar l’estructura de Lewis del formaldehid (CH2O)
A 12 e-
B
ENLLAÇ QUÍMIC RESSONÀNCIA
A vegades l'estructura real d'una molècula no es pot

representar per una única estructura de Lewis.
Estructures ressonants
Experimentalment, es comprova que les dos longituds d’enllaç
són iguals, intermèdies entre O–O i O=O.
Estructures ressonants
Híbrid de ressonància
(combinació de totes les estructures ressonants)
Cap de les estructures ressonants representa de manera adequada

la molècula real.
Hibrid Estructures ressonants

EXERCICI
Representar les estructures de ressonància dels
ions nitrat (NO3-) i carbonat (CO32-)
Només es pot passar d'una estructura ressonant a una altra

movent parells de e-. Els àtoms no es toquen. Els parells de
electrons només es poden moure entre àtoms veïns.
Si totes les estructures ressonants no són equivalents, la contribució de

cada una a l'híbrid de ressonància seguix els criteris següents:
1. Les estructures principals són les que presenten el nombre més gran
de àtoms que complisquen la regla de l'octet.
2. Estructures sense separació de càrregues contribuïxen més que les

estructures amb separació de càrregues.
3. Són més importants les estructures en què les càrregues es troben

sobre àtoms d'electronegativitat compatible.
4. La regla de l'octet pot imposar la separació de càrregues.
Este orde de prioritat és vàlid per a molècules els àtoms del qual pertanguen al
segon període. Per a àtoms del tercer període i següents pot haver-hi alteracions
en el mateix.
ENLLAÇ QUÍMIC EXCEPCIONS A LA REGLA DE L’OCTET
1. Octet incomplet
2. Molècules amb número imparell d’electrons
3. Octet expandit
1. Octet incomplet
BeH
BF3 2 Be 1s22s
B 1s 22s
2 22p1 nº e- nº
= 4e- = 24
H 1s212s22p5
H Be H
F 1s
•Enllaç coordinat o datiu

2. Molècules amb nombre imparell d’electrons
NO N 1s22s22p3 nº e- = 11
O 1s22s22p4
NO2 N 1s22s2 2p1 nº e- = 15

O 1s22s22p4
Els radicals són altament reactius

3. Octet expandit
SF6 S 1s22s22p4 nº e- = 48
F 1s22s22p5
El sofre pot expandir el seu octet perque té orbitals 3d lliures

Octet expandit
XeF4 Xe [Kr]5s25p6 nº e- = 36
F 1s22s22p5
En elements del 3er període i successius, si tots els àtoms complixen la Regla
de l'octete i sobren e-, estos han de col·locar-se sobre l'àtom central que
passarà a tindre octete expandit
ENLLAÇ QUÍMIC FORÇA DE L’ENLLAÇ COVALENT
Longitud d’enllaç: distància entre els nuclis dels dos àtoms units.
La longitud d’enllaç és proporcional a la seua força.
º
C-H 1,07 A
º º
C-O 1,43 A C=O 1,21 A
º º º
C-C 1,45 A C=C 1,33 A C C 1,20 A
º
1 A = 10-10 m
L'estabilitat de les molècules depén de la força dels seus enllaços.

> E per a trencar un enllaç  molècula més estable.
Energia de dissociació d'enllaç: variació d'entalpia necessària per a

trencar un enllaç específic d'1 mol de molècules gasoses en els
àtoms que ho formen, també en estat gas.
Es poden mesurar fàcilment per a molècules diatòmiques:

H2 (g) H (g) + H (g) Hº = 436,4 kJ/mol
Cl2 (g) Cl (g) + Cl (g) Hº = 242,7 kJ/mol
HCl (g) H (g) + Cl (g) Hº = 431,9 kJ/mol
O2 (g) O (g) + O (g) Hº = 498,7 kJ/mol

El mesurament de la força de enllaços covalents en molècules

poliatòmicas és més complicada.
H2O (g) H (g) + OH (g) Hº = 502 kJ/mol
OH (g) H (g) + O (g) Hº = 427 kJ/mol
Els valors que apareixen en les taules són energies d’enllaç mitjana.
R–O–H → E per a trencar O–H és distinta depenent de la naturalesa

del grup R.
ENLLAÇ QUÍMIC GEOMETRIA MOLECULAR
GEOMETRIA MOLECULAR
• És la disposició tridimensional dels àtoms d’una

molècula.
• Influïx en les propietats físiques i químiques.
• Es calcula experimentalment, però es pot predir

aproximadament a partir de les estructures de Lewis.
En una molècula poliatòmica la repulsió entre els electrons de els

diferents parells enlazantes i no enlaçants, fa que es mantinguen el
més allunyats possible. La geometria que finalment adopta la
molècula és fruit d'un balanç entre les distintes forces de repulsió,
fins a obtindre un mínim d'energia.
La teoria electrostàtica que prediu la geometria de les molècules

tenint en compte estes consideracions es denomina model de la
repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència (RPECV)
Com utilitzar el model RPECV?
1. Dibuixar l’estructura de Lewis.
2. Deduir l’orientació dels parells de e- a considerar amb ajuda de

les taules. Els enllaços múltiples es consideren com a senzills.
3. Minimitzar les repulsions entree els parells d’e–.
AB2E2
Model RPECV
Geometria de molècules sense parells d’e- lliures en l’àtom central I
AB2
BeCl2
Lineal
AB3
BF3
Plana trigonal
AB4
CH4
Tetraèdrica
Model RPECV
Geometria de molècules sense parells d’e- lliures en l’àtom central II
AB5
Bipirimidal trigonal PCl5
AB6
Octaèdrica
SF6
Aplicació del model RPECV a la predicció de la geometria de molècules en

les que l’àtom central té parells d’e- solitaris
Fórmula general ABxEy
.
A = àtom central
Bx = nº (x) d’àtoms de B enllaçats a A
Ey = nº (y) de parells d’e- no enllaçats de A
Per a minimitzar interaccions, tindre en compte:

Model RPECV
Geometria de molècules amb parells d’e- lliures en l’àtom central I
AB2E Angular
Plana trigonal
AB3E Piramidal
trigonal
Tetraèdrica
AB2E2 Angular
Tetraèdrica
Tetraèdrica
AB4E irrregular
(balancí)
Bipiramidal trigonal
Model RPECV
Geometria de molècules amb parells d’e- lliures en l’àtom central II
AB3E2 Forma de T
AB2E3
Lineal
AB5E
Piramidal
quadrangular
Octaèdrica
AB4E2 Plana
quadrada
Octaèdrica
Model RPECV
ENLLAÇ QUÍMIC MOMENT DIPOLAR
Proporciona una mesura quantitativa de la polaritat d’un enllaç.

μ = Q x r μ = moment dipolar.
Q = cada una de les càrregues separades (magnitud de
la càrrega, sempre positiva).
r = distància entre les càrregues (distancia
internuclear).
Unitats: Debyes (D). 1 D = 3,33 x 10–30 C·m
μ = 0  molècula apolar μ ≠ 0  molècula polar

Molècules diatòmiques:
A–A  μ = 0 (no hi ha separació de càrregues)
A–B  μ ≠ 0 (hi ha separació de càrregues)
electronegativitat A < electronegativitat B

d+ d-
A–B μ = d rAB
Molècules poliatòmiques:
 depend de la geometria de la molècula.
Nul
Les dues polaritats s’anul·len. Molècula apolar

Molècules poliatòmiques apolars
Nul
Nul
Molècules poliatòmiques polars
Moment dipolar
resultant = 1.46 D
Moment dipolar
resultant
cis-1,2-dicloroetilé
μ = 1.89 D
ENLLAÇ QUÍMIC ANGLES D’ENLLAÇ
Angle entre dos enllaços contigus d’una molècula.

Els valors experimentals diferixen dels predits per la
geometria degut a tres efectes:
1. Efecte dels parells d’e- no enllaçants
2. Efecte de l’electronegativitat dels sustituients
3. Efecte dels enllaços múltiples

1. Efecte dels parells d’e- no enllaçants

La densitat electrònica ocupa major volum espacial (només són atrets per
un nucli atòmic) i per tant exercixen major repulsió
2. Efecte de l’electronegativitat dels sustituients

Major electronegativitat  major atracció  menor volum
espacial  menor repulsió
3. Efecte dels enllaços múltiples

Els enllaços múltiples tenen major densitat electrònica que els senzills i
produïxen major repulsió.
122º CH 2
S
H H O O
117º 119º
ENLLAÇ QUÍMIC TEORIES DE L’ENLLAÇ
Les estructures de Lewis són una aproximació per a predir

l'estructura i la geometria de les molècules, però no aporten
informació sobre com es formen els enllaços, ni expliquen les
distintes energies d'enllaç ni la relació dels orbitals atòmics amb
la geometria molecular.
La mecànica quàntica aporta 2 teories per a explicar la formació

de l'enllaç covalent i l'estructura electrònica de les molècules. Si
bé cap explica tots els aspectes de l'enllaç, les dos contribuïxen a
la seua comprensió.
Les dos teories són la teoria de l'enllaç valència (EV) i la teoria de

l'orbital molecular (OM).
ENLLAÇ QUÍMIC TEORIA DE L’ENLLAÇ VALÈNCIA
Suposa que els e- en una molècula ocupen orbitals atòmics dels

àtoms individuals.
Perquè es forme un enllaç covalent s'han de solapar dos orbitals

atòmics de la capa de valència. U per cada àtom.
Solapament significa que els orbitals atòmics compartixen una

regió comuna en l'espai. Els e- d'enllaç (u per cada àtom) ocupen
eixa regió comuna entre els nuclis.
ENLLAÇ QUÍMIC TEORIA DE L’ENLLAÇ VALÈNCIA
Considerem la formació d'una molècula de H2 a partir de dos

àtoms de H
Ep
Distància internuclear pm
L’enllaç es genera per solapament de dos orbitals 1s.

Mínim a r = 0,74 Å= r H–H i EP = –436,4 kJ/mol = E H–H (punt de major estabilitat)
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ DELS ORBITALS ATÒMICS
La teoria EV també es pot aplicar a molècules poliatómicas, si bé

per a explicar la geometria és necessari aplicar el concepte
d'hibridació.
Hibridació: combinació d'orbitals atòmics d'un àtom per a

generar un conjunt de nous orbitals atòmics anomenats orbitals
híbrids.
Nombre d'orbitals híbrids = nombre d'orbitals atòmics que es

combinen.
Els orbitals híbrids tenen igual E, la mateixa geometria i s'orienten en l'espai

de manera que les repulsions entre ells siguen mínimes.
Hibridació sp3
Orbital sp3  25% caràcter s i 75% caràcter p.
2s 2p 2sp3
Formació de la molècula de CH4
El model RPECV prediu la geometria i la teoria

d'enllaç de valència proposa una hibridació
per a explicar-la.
Es requerix subministrar E per a promocionar el e- i

dur a terme l'hibridació, però aquesta E es
compensa amb escreix amb l'E alliberada en la
formació dels 4 enllaços C–H.
Enllaç C–H → solapament sp3 (C) amb 1s (H)

Hibridació sp2
Orbitals
híbrids sp2
Orbital sp2 → 33% caràcter s i 66% caràcter p.
+
2s 2p 2sp2 2p
Hibridació sp
Orbital sp → 50% caràcter s i 50% caràcter p.
+
2s 2p 2sp 2p
Repulsions mínimes entre orbitals sp  lineal amb angles d’enllaç de 180º

Exemple d’hibridació sp
Enllaç Be–Cl → solapament sp (Be) amb 3p (Cl).

Hibridació sp3d
Hibridació sp3d2
No complixen la
regla de l'octet
ENLLAÇ QUÍMIC TEV – HIBRIDACIÓ EN MOLÈCULES AMB ENLLAÇOS MÚLTIPLES
Molècula H2C=CH2
Enllaç σ: solapament frontal entre dos orbitals. δe- entre els dos
àtoms.
Enllaç π: solapament lateral entre dos orbitals. δe- damunt i davall
del pla que conté als dos àtoms enllaçats.
enllaç enllaç
solapament  
sp2-sp2
enllaç
solapament
s-sp2
 enllaç

Solapament lateral menys efectiu que solapament frontal → enllaç

π més débil que σ.
Molècula HC≡CH
Orbitals  de la molècula de acetilè
solapament solapament
s-sp sp-sp
Densitat electrònica  en la molècula de acetilè

Molècula HC≡CH
(acetilè)
Sistema d’enllaços  i  en la molècula de acetilè

Molècula HC=C=CH (al·lè)
Plans ocupats pels enllaços 

ENLLAÇ QUÍMIC TEORIA DEL ORBITAL MOLECULAR
A vegades, la teoria de l'enllaç valència no pot explicar algunes

propietats observades en les molècules.
Per exemple en l'O2, tots els e- estan aparellats, per la qual cosa deu
ser diamagnètica. No obstant això la molècula és paramagnètica, amb
dos e- desaparellats.
El magnetisme i altres propietats de les molècules s'expliquen millor

per mitjà de la teoria d'orbitals moleculars, la qual descriu els enllaços
covalents en termes d'orbitals moleculars (O.M.).
Al contrari que els orbitals híbrids, que s'associen només a un àtom, els O.M. resulten
de la interacció entre els orbitals atòmics dels àtoms que s'unixen i s'associen amb la
molècula sencera.
O.M. enllaçant:
• La δe- és màxima entre els nuclis dels àtoms.
• Si els e- es col·loquen en ell es genera un enllaç covalent.
• Té < E que els orbitals atòmics que ho van formar.
O.M. antienllaçant:
• La δe- és màxima en la part oposada a la regió intermuclear.
• La δe- entre els nulis disminuïx a zero.
• Si els e- es coloquen en aquest orbital, l’enllaç covalent es debilita.
• Té > E que els orbitals atòmics que ho van formar.
O.M. no enllaçant:
• Esta ocupat pels possibles parells de e- lliures en un àtom.
• Té = E que els orbitals atòmics que ho van generar.
Node:
Regió de l’espai en què la δe- és zero (la probabilitat de trobar un e- es zero).
Interacció d’orbitals s
Molècula de H2
O.M. sigma () : la δe- se concentra simètricament al voltant de la línia

que unix els nuclis dels àtoms que es combinen.
Interacció d’orbitals p
A. Si els orbitals p solapen pels extrems es forma un orbital σ enllaçant

i un σ*antienllaçant.
Interacció d’orbitals p
B. Si els orbitals p interaccionen lateralment es forma un orbital  enllaçant
i un *antienlaçant.
O.M. pi () : la δe- es concentra simètricament damunt i davall de la línia

que unix els nuclis dels àtoms que es combinen.
Regles que regixen les configuracions electròniques molecular i l’estabilitat
1. nº d’OM = nº orbitals atòmics que es combinen.
2. nº d’e- en els OM = ∑ nº e- dels àtoms que es combinen.
3. Major estabilitat de l’OM enllaçant  menor estabilitat de l’OM antienllaçant.
4. Molècula estable  nº e- en OM enllaçants > nº e- en OM antienllaçants.
5. En un O.M. només caben 2 e- amb espins oposats (principi d’exclusió de Pauli).
6. L’ompliment dels OM amb els e- es fa per orde creixent d’E.
7. L’ompliment es realitza aplicant la regla de Hund*.
*Regla de Hund: si s’agreguen electrons a l’OM de la mateixa E (degenerats),

primer es col·loquen els e- amb espins paral·lels (1 en cada orbital) y després
es completen els OM amb els e- d’espín contrari.
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – ORDE D’ENLLAÇ
Estabilitat de les molècules e ions: ORDE D’ENLLAÇ
Orde d’enllaç ≤ 0  molècula no és estable. No existix.
Estabilitat relativa H2 > H2+ > He2+ > He2
Orde d’enllaç ½ 1 ½ 0
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – NIVELLS D’ENERGIA
Diagrama de nivells d’energia de OM per a Li2
E
Diagrama de nivells d’energia d’OM per les molècules diatòmiques
homonuclears del segon periode: Li2, Be2, B2, C2, N2.
En les molècules de O2 y F2 E 2px < E 2py y 2pz

Diagrama de nivells d’energia d’OM per les molècules diatòmiques de O2 i F2.
Orde d’enllaç
2 2 1 1
? 2
configuració 2
electrònica de 2
l’estat 2
fundamental 2
[O2] = (1s) (1s ) (2s) (2s ) (2px) (2py) (2pz) (2py ) (2pz )
Indicar la per
2 a l’O
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – ORBITALS DESLOCALITZATS
ORBITALS MOLECULARES DESLOCALITZATS
Molècula de bezè
•Trigonal plana
•Tots els enllaços C-C són iguals en força i longitud.
•Angles CCC i HCC = 120º
•Tots els C tenen hibridació sp2
ENLLAÇ QUÍMIC TOM – ORBITALS DESLOCALITZATS
Comparació amb EV
OM deslocalitzat
6 orbitals atòmics 2pz → 6 OM (3π i 3 π*)
Els 6 e- 2pz ocupen els 3 OM π.

Tema 2 Enllaç Químic

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2 Enllaç Químic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Química de primer curs de Biologia i Ciències del Mar

Universitat d’Alacant Departament de Química Orgànica

• Saber la relació entre configuració electrònica d'un element i tipus d'enllaç.

• Diferenciar entre el concepte de enllaç iònic i covalent.

• Entendre els conceptes d'estructura de Lewis i ressonància.

• Conéixer el model RPECV i entendre la influència de la geometria de les molècules sobre

• Conéixer la teoria d'orbitals moleculars i entendre el concepte d'orbital molecular

Tipus d'enllaços químics: Iònic, covalent i metàl·lic

Els àtoms implicats en la formació d'un enllaç intercanvien o compartixen electrons

Regla de l'octete: els àtoms implicats en la formació d'un enllaç adopten la

Per a ressaltar el paper d'estos electrons en l'enllaç i representar com es

1s1 1s22s22p5 1s22s22p63s23p3

Orbital s → 2 e- Orbital p → 6 e- Orbital d → 10 e- Orbital f → 14 e-

Orde creixent d’energia dels orbitals

La configuració electrònica es pot abreviar usant les dels gasos nobles

A. Es tracta d’un gas noble

A. Incorrecte. La configuració de gas noble seria 1s22s22p6

Els elements amb baixes EI, tendixen a cedir un electró a temperatures

Els elements amb altes AE (no-metalls, principalment grups 6A i 7A) tendixen

1s22s22p5 1s22s22p6 = [Ne]

Taula periòdica dels elements

Li+ (g) + F (g) Li+ F (g)

•La formació de compostos iònics està governada per la llei de Coulomb:

Q+ · Q¯ < 0  E < 0 (procés exotèrmic).

L'estabilitat proporcionada per la xarxa cristal·lina afavorix la formació dels

Energia reticular és l’energia necessària per a separar completament un mol d'un

Hi ha cations i anions poliatòmics: NH4+, SO42-

Li+ (g) + F- (g)

Li (s) + ½ F2 (g) LiF (s)

Comparació de les propietats dels compostos iònics i covalents.

a) Punts de fusió i ebullició:

Estructures de Lewis: representació de les molècules utilitzant les fórmules de

Es definix l'electronegativitat com la capacitat d'un àtom d'atraure cap a sí els

AE i electronegativitat estan relacionats, però són diferents:

Els e– de l'enllaç igualment compartits pels dos

Enllaç covalent polar: entre dos àtoms diferents

•Es considera enllaç iònic quan Δ(electronegativitat) ≥ 1,7

Electronegativitat i núm. d'oxidació: el núm. d'oxidació indica la quantitat

NH3 electronegativitat N(3,0) > electronegativitat H (2,1)

Representen els electrons enlazantes i els parells d'electrons no

REGLA DE L’OCTET: els àtoms d'un enllaç adquirixen la

Com representar una estructura de Lewis ?

1. Es dibuixa l'esquelet molecular

3. Es dibuixa un enllaç covalent senzill entre l'àtom central i cada un

4. Es completen els octetes dels àtoms units al central i després este

5. Si l'àtom central no complix la regla de l'octete, s'introduïxen

Consideracions per a dibuixar l'esquelet

A. Generalment l'àtom menys electronegatiu ocupa la posició

B. Els àtoms de O no s'enllacen entre si, excepte en O2, O3 (ozono),

C. En els oxácidos, el H se sol unir al O, no a l'àtom central, encara

D. Per a ions o molècules amb més d'un àtom central es tria

Exemples de representació de l'esquelet molecular :

nº d’e- compartits = 8 x nº d’àtoms – nº total d’e- valència

Nombre d'e– de la capa de valència d'un àtom aïllat, menys el

Molècula neutra → Σ càrregues formals = 0

Les càrregues formals són útils per a triar l’estructura de Lewis

1. En molècules neutres són preferibles estructures sense

2. Si hi ha càrregues formals són preferibles estructures amb els

3. Són preferibles estructures on les càrregues formals estiguen

A vegades l'estructura real d'una molècula no es pot

Cap de les estructures ressonants representa de manera adequada

Hibrid Estructures ressonants

Només es pot passar d'una estructura ressonant a una altra