Tema 2. Enllaç Químic i estructura molecular.

9Tipus d’enllaç químic
9Enllaç iònic
9Enllaç covalent
9Estructures de Lewis
9Ressonància
9Polaritat i electronegativitat
9Paràmetres d’enllaç: longitud d’enllaç i energia d’enllaç 
TIPUS D’ENLLAÇ QUÍMIC

•Un enllaç químic és la unió entre àtoms. 

•Els electrons de la capa de valència dels àtoms són els que intervenen quan 

es forma un enllaç químic.

1.‐ Enllaç iònic. 
Atracció electrostàtica entre dos ions de càrregues oposades 
Exemple: NaCl.

2.‐ Enllaç covalent. 
Els àtoms comparteixen els electrons i formen molècules
Exemple:  NH3. 

3.‐ Enllaç metàl∙lic. 
Un gran nombre de cations es mantenen units per un mar d’electrons.
Exemple: Na, Fe,…
ENLLAÇ IÒNIC

• És el resultat de l’atracció electrostàtica d’ions amb càrregues oposades.  

9 Canvis en els electrons de valència: CATIONS I ANIONS

Compostos binaris entre no metalls i metalls (bloc s, principalment) 

9 Canvis ENERGÈTICS
SÒLID IÒNIC: És un assemblatge de cations i anions enllaçats d’una forma regular  

L’enllaç iònic no és direccional, és una 
característica de tot el cristall 
 ENERGIA RETICULAR o ENERGIA DE XARXA dels SÒLIDS  IÒNICS

• L’energia reticular és l’energia que es desprèn quan es forma un mol de sòlid iònic 
a partir dels ions en estat gasós.

• Per la xarxa 3D del cristall:

|z1z2 | e2 NA
Ep =   ‐ A                         A, constant de Madelung
4πε0 d

• Energia és fortament negativa quan els ions tenen càrrega elevada (alts valors de Z).

• Energia es fa més negativa a mesura que d disminueix. 
Però hi ha un límit: els ions no col∙lapsen perquè entren en joc les forces de 
repulsió entre els ions veïns que impedeixen que els ions s’apropin més 
Energia 
Reticular
d
U
El punt mínim d’energia és el que anomenem Energia Reticular (U)

Equació de Born‐Meyer NA |zAzB |e2 d*

U  = – (  1 – ) A
4π ε0d d

NA, nombre d’Avogadro; 
zA i zB, càrregues de l’anió i del catió en valor absolut; 
e, càrrega de l’electró; 
d, distància entre els centres del catió i de l’anió;
ε0, permitivitat del buit; 
d*, constant pròpia del sòlid iònic (d*= 34,5 pm); 
A, constant de Madelung.

Quan més carregats estiguin els ions i més petits siguin (d petita), 
més energia es despendrà quan es formi el sòlid iònic .
Propietats dels sòlids iònics: 

• Elevats punts de fusió i d’ebullició: Es necessita elevada energia per a trencar les
fortes interaccions electrostàtiques entre els ions.

• Són fràgils.

• Els cristall iònics no són conductors d’electricitat: els electrons estan localitzats
sobre els anions.

• En fase aquosa sí que condueixen el corrent elèctric.

• La majoria són solubles en solvents polars com l’aigua i insolubles en solvents

apolars.

• No són mal∙leables.
SÍMBOLS DE LEWIS

És una manera de representar les configuracions electròniques de la capa de

valència d’un àtom .

1‐ Es representa el símbol de l’element.

2‐ Un electró es representa com un punt.

3‐ S’envolta el símbol de l’element amb un nombre de punts igual al

nombre d’electrons de la capa de valència de manera que

1punt    => un electró en un orbital 
2 punts => dos electrons aparellats en un mateix orbital
Fórmula de Lewis d’un compost iònic:    

1.‐ Representar el catió traient els punts del símbol de l’àtom metàl∙lic.

2.‐ Representar l’anió transferint aquest electrons (punts) al símbol de l’àtom 
no metàl∙lic. 

3.‐ Ajustar el nombre d’ions, si es necessari.

4.‐ Escriure la càrrega de l’ió com a superíndex. 

Exemple: 
∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙
Cl      +    Ca      +   Cl                            [  Cl  ] – Ca2+ [  Cl  ] –
∙∙

∙∙

∙∙
∙∙

∙∙
∙∙
∙

∙
∙∙

∙∙ ∙∙ ∙∙ ∙∙
∙∙
Ca2+ 2 [  Cl   ] –

∙∙
∙∙
∙∙
ENLLAÇ COVALENT

9 Els elements no metàl∙lics formen enllaços covalents entre ells per compartició 
d’electrons.

9 Els elements no metàl∙lics existeixen com a molècules diatòmiques: H2, N2, O2, F2, 
Cl2, Br2, I2 i espècies poliatòmiques P4 i S8.

9 Quan es forma un enllaç covalent els àtoms comparteixen electrons fins que 
arriben a la configuració de gas noble. Regla de l’octet.

9 S’anomena valència d’un àtom al nombre d’enllaços que pot formar.

El N té 5 electrons de valència =>necessita 3 per formar l’octet => valència 3.
El H té 1 electró de valència =>necessita 1 per formar el doblet => valència 1.
El F te 7 electrons de valència => necessita 1 per formar l’octet => valència 1.
 ESTRUCTURES DE LEWIS d’una molècula poliatòmica amb enllaços covalents

9 El símbol de Lewis per a descriure l’enllaç covalent és una línea (—) i representa 
el parell d’electrons compartit.

9 Hi ha molècules que tenen parells d’electrons no compartits (no enllaçants), 
es a dir, parells d’electrons de valència que no formen part dels enllaços. Símbol 
de Lewis: un parell de punts.
1.‐ Comptar el nombre d’electrons de valència de cada àtom i el total per la molècula.     
Per als ions, ajustar el nombre d’electrons segons la càrrega.

2.‐ Dibuixar l’esquelet molecular. 

‐L’àtom central és normalment el de menor electronegativitat 

‐ Normalment s’ordenen simètricament. 

Exemple: SO2, s’ordenen OSO
Excepció: monòxid de dinitrogen N2O, s’ordenen NNO i no NON

‐ En una fórmula química simple normalment l’àtom central és el que s’escriu 
primer i desprès els àtoms que l’envolten. 

Exemples: OF2 l’àtom central és l’O i s’ordenen FOF
SF6 àtom central S envoltat per 6 F
Excepcions: H2O, H2S. 

‐ Oxoàcids: (per exemple H2SO4) els hidrògens àcids s’escriuen primer i estan 
units als àtoms d’oxigen, rarament a l’àtom central.
3.‐ Ubicar un parell d’electrons entre cada parell d’àtoms enllaçats, representant 
aquesta unió amb una línea (—).

4.‐ Completar els octets (o el doblet en el cas de l’hidrogen) col∙locant els electrons 
que ens queden al seu voltant en forma d’electrons no compartits (no enllaçants) i si 
no hi ha suficients electrons, formar enllaços múltiples.

• Enllaç senzill, ordre d’enllaç 1

• Enllaç doble, ordre d’enllaç 2
• Enllaç triple, ordre d’enllaç 3 

5.‐ Verificar que cada àtom tingui un octet o un doblet (en el cas de l’hidrogen).

6.‐

7.‐
RESSONÀNCIA

Existeixen molècules que no es poden expressar correctament amb un simple 
diagrama de Lewis.  

Exemple: L’estructura de l’anió nitrat és una combinació de les tres estructures.

Un híbrid de ressonància és una combinació d’estructures.

Als electrons que poden estar ubicats en diferents posicions en les estructures 
ressonants se’ls diu que estan deslocalitzats. 

La ressonància és una combinació d’estructures amb la mateixa ordenació 
dels àtoms però amb els electrons distribuïts de diferent manera.
CÀRREGA FORMAL

Càrrega formal =  V  – ( L + ½ S)

V: nombre d’electrons de valència de l’àtom lliure
L: nombre d’electrons no compartits
S: nombre d’electrons compartits

9Les estructures on les càrregues formals són més baixes contribueixen més en 
l’estructura de l’híbrid de ressonància, ja que normalment tenen menor energia.

9La suma de les càrregues formals dels àtoms ha de ser igual a la càrrega de la 
molècula o ió que estem considerant.

6.‐ Assignar les càrregues formals als àtoms
EXCEPCIONS A LA REGLA DE L’OCTET

1.‐ Radicals: són espècies que tenen electrons desaparellats.

2.‐ Octet incomplet. 

a) Catió: CH3+.

b) Alguns compostos de bor i d’alumini: BF3.

3.‐ Els àtoms del tercer període (S, P) i períodes posteriors poden excedir l’octet 
degut a que tenen orbitals d buits.

∙∙
 POLARITAT I ELECTRONEGATIVITAT

Enllaç iònic i enllaç covalent són models extrems d’enllaç químic. 

Hi ha molts compostos on els enllaços estan en un punt intermedi entre els dos 
models. 

Tots els enllaços poden ser considerats com híbrids de ressonància entre enllaç 
iònic i enllaç covalent.

‰ Correccions al enllaç covalent: electronegativitat

‰ Correccions a l’enllaç iònic: polaritzabilitat
Electronegativitat , χ

És la capacitat d’un àtom per atreure electrons quan forma part d’un compost.

Existeixen diferents escales quantitatives : Mulliken , Pauling, Allred‐Rochow.
 δ+ δ−

χ diferents =>   càrregues parcials   =>    enllaç covalent polar

La presència de càrregues parcials 
origina un moment dipolar elèctric (μ)

Unitats: Debye (D)

• Si la diferència d’electronegativitats entre els dos àtoms és baixa, les càrregues 
parcials seran molt petites. 

• Si les electronegativitats són molt diferents, l’estructura iònica contribuirà en 
major mesura => tindrà un considerable caràcter iònic. 
Polaritzabilitat

• Anions que es distorsionen fàcilment són polaritzables. Quan més gran és l’anió
més fàcilment es distorsiona.

• Cations que causen grans distorsions són polaritzants o amb gran poder de
polarització. Cations petits i molt carregats són els més polaritzants (Al3+).

Els compostos formats per cations polaritzants i anions polaritzables 
tenen un caràcter covalent significatiu en la seva estructura.
 PARÀMETRES D’ENLLAÇ: LONGITUD D’ENLLAÇ I ENERGIA D’ENLLAÇ

1.‐ ENERGIA D’ENLLAÇ

La força d’un enllaç químic es mesura a partir de la seva energia de dissociació (D).

‐ Major ordre d’enllaç => enllaç més fort .

‐ Major radi atòmic => enllaç més feble.

‐ Presència de parells no enllaçants => enllaç 
més feble.
2.‐ LONGITUD D’ENLLAÇ

És la distància entre els centres de dos àtoms units per un enllaç covalent .

• Les distàncies entre àtoms pesants són majors que entre àtoms lleugers.

• Enllaços múltiples són més curts que els enllaços senzills (entre els mateixos àtoms).