PILES VOLTAIQUES

Una pila voltaica és un dispositiu que permet obtenir energia elèctrica a partir d’una reacció
redox espontània. Aquest dispositiu s’anomena generador, cel·la galvànica o pila
electroquímica.
Els components d’una pila són dos elèctrodes, un conductor extern (amb voltímetre o sense)
i un pont salí.

 Elèctrode: està compost d’una làmina de metall submergida en una dissolució d’una
sal soluble del metall. També pot ser un elèctrode inert (Pt o grafit) submergit en una
dissolució de dos ions, o un elèctrode de gasos format per un tub de vidre amb un
elèctrode de platí a l’interior submergit d’u ió i del seu gas (per exemple Cl-/Cl2).
 Pont salí: és un tub de vidre que conté una dissolució concentrada d’un electròlit inert
per a la reacció redox de la pila (normalment KCl). Als extrems s’hi col·loca cotó o
paper de filtre. Té per missió tancar el circuit i mantenir la neutralitat de càrrega de les
dissolucions.
 Voltímetre: mesura la diferència de potencial entre els elèctrodes. Aquesta diferència
de potencial és la força electromotriu (FEM o E) de la pila.

Un elèctrode actua com a càtode i l’altre, com a ànode. En cada elèctrode es produeix una
semireacció. Els electrons circulen de l’ànode al càtode a través del conductor extern.

Elèctrode Semireacció Polaritat

Ànode Oxidació -

Càtode Reducció +

Diagrama d’una pila

El diagrama d’una pila és una notació abreviada que n’expressa la composició. Un exemple
és la pila Daniel:

Zn(s) + Cu2+(aq)  Zn2+(aq)+ Cu(s)

En el diagrama indiquem en primer lloc el procés d’oxidació i, a continuació, el sistema que
manté la neutralitat de les dissolucions, que sol ser el pont salí, representat per una doble
barra. En darrer lloc, indiquem el procés de reducció. Cal assenyalar la fase de les
substàncies que hi intervenen i la concentració molar de les dissolucions (o la pressió si hi
intervenen gasos).
A la pila Daniel, per conveni, les solucions de Cu 2+ i Zn2+ són de concentració 1M, i tenen el
diagrama següent:

ΘZn(s) │Zn2+(aq) (1M)║ Cu2+(aq) (1M)│Cu(s) +

Potencial estàndard de reducció d’un elèctrode

El potencial estàndard de reducció d’un elèctrode és la diferència de potencial mesurada en

un pila formada per aquest elèctrode i un elèctrode de referència, que és l’elèctrode
d’hidrogen, tots dos en condicions estàndard (1atm, 25ºC i concentració 1M). S’expressa en
volts (V).

L’elèctrode estàndard d’hidrogen està format per una làmina de platí que és dins un tub de
vidre, submergida en una dissolució d’àcid clorhídric 1M a 25ºC. Per aquest tub s’injecta gas
a 1atm de pressió. A aquest elèctrode se li ha assignat el potencial estàndard Eº=0V.

L’elèctrode estàndard de gas hidrogen pot actuar com a ànode o com a càtode:

(-) Ànode (oxidació): H2  2H+ + 2e- Eº=0V

(+) Càtode (reducció): 2H+ + 2e  H2 Eº=0V

 Si el potencial estàndard de reducció és negatiu, l’elèctrode actua com a ànode

enfront de l’hidrogen (la substància s’oxida).
 Si el potencial estàndard de reducció és positiu, l’elèctrode actua com a càtode
enfront de l’hidrogen (la substància es redueix).

Força electromotriu estàndard d’una pila

Es calcula amb l’expressió:

Eºpila=Eºcàtode-Eºànode
Relació entre força electromotriu i energia lliure de Gibbs

En un procés redox, es compleix:

ΔGº= -n·F·Eº
 Si Eºpila>0, aleshores ΔGº<0 el procés redox de la pila és espontani
 Si Eºpila<0, aleshores ΔGº>0 el procés redox de la pila no és espontani. La pila no
funciona

ELECTRÒLISI

L’electròlisi és un procés en què el pas del corrent elèctric a través d’una dissolució o d’un
electròlit fos produeix una reacció redox no espontània. El dispositiu on es produeix el
procés s’anomena cel·la electrolítica.

Els elèctrodes solen ser inerts a les substàncies que conté la cel·la electrolítica. La
semireacció d’oxidació es produeix sobre l’ànode i la de reducció, sobre el càtode, com en el
cas de les piles. La polaritat és diferent a la de la pila: l’ànode és el pol positiu i el càtode, el
pol negatiu.
Els ions es dirigeixen cap a l’elèctrode de signe contrari:

Anions (-)  ànode (+)

Cations (+)  càtode (-)

Lleis de Faraday

1a llei:
La massa de substància que es genera als elèctrodes d’una cel·la electrolítica és
directament proporcional a la quantitat de corrent que hi circula.
2a llei:
Per a una mateixa quantitat de càrrega elèctrica, la massa de les substàncies
dipositades o alliberades en els elèctrodes és proporcional a la seva massa atòmica i
al nombre d’electrons intercanviats per cada una segons l’expressió:
Q = Z · m ·F
Mm

m= massa d’element despresa (g)

Q= càrrega que hi circula (C)
Mm= massa molar de l’element (g/mol)
F= constant de Faraday (96487C)
Z= nombre d’electrons que hi intervenen

Cal tenir en compte:

Càrrega elèctrica (Q): és la càrrega que circula per la cel·la electrolítica i es pot calcular a
partir de la següent expressió:

Q= I·t
On I és la intensitat en amperes (A) i t el temps en segons (s)

Nombre d’electrons (Z): és la quantitat d’electrons (en mols) que necessita una substància
per oxidar-se o reduir-se en un elèctrode.

Constant de Faraday (F): és la càrrega transportada per un mol d’electrons.

1F = 96488C