Facultat de Medicina i Ciències de la Salut FÍSICA MÈDICA

Universitat Rovira i Virgili Grau de Medicina.

SEMINARI 7

Interacció de la radiació amb la matèria. Exercicis del seminari. SOLUCIONS.

7.1. Activitats prèvies a la realització del seminari

- Estudiar els continguts impartits a les classes magistrals.

- Consultar les següents pàgines web sobre l’efecte fotoelèctric i l’efecte Compton:
Efecte fotoelèctric
Efecte Compton

7.2. Activitats a realitzar durant el seminari:

7.2.1 Interacció de les partícules carregades amb la matèria

Exercici 1. Quins són els principals mecanismes d'interacció de les partícules carregades amb la
matèria?

Exercici 2. El poder de frenat de l’aigua pels electrons de 1 MeV és de 2 MeV/cm i són necessaris en
promig 32 eV per a cada ionització. Calcular la densitat lineal de ionització de parells de ions/mm.

(Sol. 6250 parells/mm)

Exercici 3. Què és l’emissió de bremsstrahlung? De quins paràmetres depèn la intensitat de la radiació

de bremsstrahlung ? En quines condicions el poder de frenat de bremsstrahlung és més important que el
de col·lisions inelàstiques?

Exercici 4. Quines característiques tenen els fotons que es produeixen en el procés d'aniquilació d'un
positró?

Exercici 5. Comparar la intensitat de la radiació de bremsstrahlung emesa per electrons d'1 MeV que
interaccionen, respectivament, amb un bloc de tungstè (184 74 W) i carboni (12 6 C), de 10 cm de gruix.

Exercici 6. Es disposa de tres fonts radioactives hipotètiques que emeten cadascuna d’elles, partícules
,  i  , respectivament, de la mateixa energia. En el gràfic següent es representen en l'eix “y” el

Seminari 7. Interacció de la radiació amb la matèria. Exercicis del seminari. Pàg. 1

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut FÍSICA MÈDICA
Universitat Rovira i Virgili Grau de Medicina.

nombre d'ionitzacions que aquestes partícules produeixen en un mateix material en funció de la

distància recorreguda en ell (eix “x”). A partir d'aquest, justificar quin tipus de partícula té una LET
major i quin menor.

Exercici 7. Calcular la LET, en keV/mm, per a una partícula α de 5 MeV emesa pel plutoni-239, sabent
que la seva trajectòria en aire i en línia recta té un recorregut lliure mig de de 40 mm.

(Sol. LET=125 keV/mm)

7.2.2 Interacció dels neutrons amb la matèria

Exercici 8. Comenta els diversos processos d’interacció dels neutrons amb la matèria per absorció de
neutrons.

Exercici 9. Calcula la fracció d’energia (en %) que perdrà un neutró en xocar frontalment amb el nucli
d’un àtom de carboni-12.

(Sol. 28%)

Exercici 10. En un reactor nuclear, per poder controlar la reacció de fissió de l'urani i detenir-la a cert
moment, s'utilitza aigua, submergint les barres d'urani en una piscina (a més, la calor generada en les
reaccions en l'aigua, es transforma en electricitat). Comparar la capacitat de l'aigua i del plom ((206
ρ = 11340 kg/m3) per frenar els neutrons. Seria el plom un bon blindatge enfront dels neutrons?
82Pb),

Quina característica fonamental d’un material fa que sigui un bon moderador de neutrons? Explica-ho.

Seminari 7. Interacció de la radiació amb la matèria. Exercicis del seminari. Pàg. 2

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut FÍSICA MÈDICA
Universitat Rovira i Virgili Grau de Medicina.

7.2.3 Interacció dels fotons amb la matèria

Exercici 11. Descriu breument els mecanismes d’interacció dels fotons (raigs X i γ) amb la matèria.
Indica quina és la dependència de la probabilitat de donar-se cadascun d’aquests mecanismes amb el
nombre atòmic Z.

Exercici 12. Donat un element de nombre atòmic Z, comenta en quins rangs d’energia dominen
l’atenuació Compton, l’absorció fotoelèctrica i la creació de parells electró-positró.

Exercici 13. Per tal d’arrancar un electró d’una determinada superfície fotoelèctrica són necessaris 2.2
eV. Si aquesta superfície és il·luminada amb radiació electromagnètica monocromàtica observem que
els electrons emesos surten amb una energia màxima de 0,8 eV. Quina serà la longitud d’ona de la
radiació incident sobre la superfície?

(Sol. λincident = 414 nm)

Exercici 14. En una interacció Compton, el fotó incident (500 keV) comunica a l’electró Compton,
procedent de la capa K de l’àtom, una energia cinètica de 399,5 keV. Calcular la freqüència del fotó
dispersat. (Energia de ionització en la capa K = 500 eV)

(Sol. f =2.42·1019s-1)

Exercici 15. Quin serà l’increment de velocitat d’un electró que interaccioni amb un fotó de 270 mm, si
en aquest procés es desprèn un altre fotó de 420 nm?

(Sol. v= 756 m/s)

Exercici 16. Un feix de raigs X de longitud d’ona 1 Å és dispersat per electrons lliures. Si la radiació
dispersada és observada sota un angle de 180º respecte la direcció incident:
a. Quina és la longitud d’ona del fotó dispersat?
b. Quina és l’energia cinètica Ec de l’electró de retrocés?

(Sol. a. λ=1.05Å; b. E=592eV)

Exercici 16. Un fotó de transició Kα del molibdè, λ=0.712Å, fa una col·lisió Compton. Quin és el canvi
de longitud d’ona de la línia que ha sofert una col·lisió de 90º?

(Sol. a. Δλ=0.024Å)

Exercici 17. En un equip de tomografia computaritzada (TC), per realitzar-li un escàner de tòrax a un
pacient, se selecciona un kV de 100 kV. Això implica que el tub emetrà fotons (raigs-X) amb una
energia mitjana de 100 keV. Quina interacció serà dominant en el teixit biològic en aquest cas? Es
donarà aquest efecte en igual mesura en els ossos que en l'aire dels pulmons? Demostrar-ho amb càlculs.

Seminari 7. Interacció de la radiació amb la matèria. Exercicis del seminari. Pàg. 3

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut FÍSICA MÈDICA
Universitat Rovira i Virgili Grau de Medicina.

Exercici 18. Per què en mamografia, basats també en l'ús d'un tub de raigs-X per obtenir imatges,
s'utilitzen en els equips kV més baixos que en TC?

Exercici 19. En un equip de radioteràpia, en què es generen fotons que en mitjana tenen una energia d'1
MeV, quina interacció dels fotons amb els teixits del pacient és dominant? I en un equip capaç de
generar feixos de fotons de 3 MeV d'energia mitjana?

Exercici 20. Un material de densitat 3,0 g/cm3 posseeix un coeficient d’atenuació màssic de 0,03 cm2/g
per a un feix determinat de raigs X. Calcula el percentatge transmès a través de capes d’espessor 1 mm,
0,5 cm i 5 cm, respectivament.

(Sol. 99.1%, 95.6%, 63.8%)

Exercici 18. Calcula el gruix necessari d’una paret de formigó per tal de reduir a un 65% la radiació
procedent d’una font que emet raigs gamma d’una energia de 2 MeV, sabent que l’espessor de
semireducció en aquest cas és de 6.63 cm.

(Sol.4.3 cm)

Seminari 7. Interacció de la radiació amb la matèria. Exercicis del seminari. Pàg. 4