Tècniques electroestètiques

1. Definició d’electroestètica

L’electroestètica és la disciplina que fa ús

de l’aparatologia elèctrica per aplicar alguns
agents físics sobre el cos, amb la finalitat de
millorar la seva imatge, procurar el seu
benestar i promoure la seva salut.
2. Classificació de les tècniques
electroestètiques

En l’electroestètica no només s’utilitzen

agents físics com l’electricitat, sinó d’altres
agents físics basats en altres energies que
són transferides a l’organisme.
De la transferència energètica i de la posterior
absorció d’energia per part del cos , es
deriven una sèrie de respostes d’aquest que
es poden classificar en:

Respostes primàries
Respostes secundàries
Les respostes primàries són aquelles
desencadenades per la reacció del
component cel.lular dels teixits situats en
el mateix lloc on l’energia interacciona amb
l’organisme.
Les respostes secundàries són aquelles
que es desencadenen en altres zones
de l’organisme diferents a les del
lloc d’interacció.
Aquestes respostes són posteriors a les
primàries i es produeixen com a part dels
mecanismes d’adaptació del cos a l’absorció
d’energia.
Aquests mecanismes d’adaptació donen lloc
als efectes fisiològics que en intensitats
adecuades , configuren la base de l’aplicació
dels diferents agents físics en el camp de
l’estètica.
Si apliquem calor a través de la irradiació
d’una làmpada d’ IR, això provocarà amb
l’absorció d’aquesta energia , la inhibició
dels impulsos adrenèrgics ( impulsos
nerviosos per efecte del neurotransmissor
d’adrenalina a l’espai sinàptic) responsable
de la vasoconstricció (resposta primària).
Aquesta inhibició dels impulsos adrenèrgics
provocarà una vasodilatació, un increment
de l’aport sanguini, i per tant, la nutrició en
els teixits irradiats, com també, en menor
intensitat , en les zones connectades per via
reflexa. Això seria la resposta secundària.
Segons el tipus d’energia que es transmet a
l’organisme, les tècniques d’electroestètica
es poden classificar en:
Basades en la transferència d’E. elèctrica.
Basades en la transferència d’E. tèrmica.
Basades en la transferència de radiacions
electromagnètiques.
Basades en la transferència d’E. mecànica.
 2.1.Transferència d’E. elèctrica

https://youtu.be/t97XK6Ph0Yk (8: 15)

Els efectes electroquímics del pas de corrent

elèctric a través dels teixits del cos són
utilitzats en el camp de l’estètica per produir
efectes que dependran del tipus de corrent i
del tipus de teixit.
Veure taula de la pàg. 9 del llibre de text.
 2.2 Transferència d’E. tèrmica

Les tècniques d’electroestètica basades en la

transferència d’E. tèrmica són aquelles que
un cop aplicades, augmenten o baixen la
Tª.del cos , però a nivell superficial.
Hi ha casos en l’electroestètica on l’augment
de la Tª s’aconsegueix amb energia
mecànica (ultrasons ) o amb energia elèctrica
( diatermia) , i a major profunditat.
Entre les tècniques electroestètiques que
generen calor superficial o fred, s’hi troben
les que transmeten la calor per alguns
mecanismes com són:

Conducció
Convecció
Radiació
2.2.1 Conducció

Es tracta de la transferència de calor entre

dos cossos en contacte que es troben a
diferent temperatura.
Un exemple seria aplicar una manta elèctrica
sobre un cos.
La transferència de calor cedit per conducció
entre dos cossos en contacte serà
directament proporcional a la diferència de
Tª. entre ells, a la superfície de contacte
entre ells i a un valor constant que mesura la
facilitat de transmissió de la calor o
conductivitat tèrmica, e inversament
proporcional a la distància entre els punts en
que es mesura la transmissió de calor.
Fórmula en la pàg. 10 del llibre de text.
Q= k*A*(T1-T2) / L

K= Conductivitat tèrmica ( varia segons

material conductor).
A= Superficie de contacte.
(T1. T2)= Diferència de temperatura.
L= Distància entre els punts en que es
mesura la transferència de calor.
2.2.2 Convecció

Es la transferència de calor generada entre

fluïds que es posen en contacte entre ells a
diferent Tª.
Es generen corrents d’aire, vapor o aigua,
produïdes per canvis de densitat en el medi.
Ex. En estètica trobem algunes cabines de
crioteràpia en les que es fan servir gasos
refrigerants sobre l’organisme.
Fotocòpia d’un article i video sobre els
beneficis de la crioteràpia en l’esport.
https://www.youtube.com/watch?v=vmkRqbW
ihO4 (2: 57 )
L’evaporació és un altra mecanisme derivat de la
conducció i convecció que consisteix en cedir calor
per conducció-convecció des de l’organisme a un
líquid situat sobre la pell.

https://www.youtube.com/watch?v=pFv3winoDpo
( 7:29)
Quan el líquid s’evapora des de la pell i passa
a gas, s’absorbeix una quantitat de calor
( calor latent d’evaporació).

En estètica, es poden fer servir líquids

refrigerants que s’evaporen amb contacte
amb la pell ( crioteràpia) i la calor que
s’absorbeix s’anomena calor latent
d’evaporació.
2.2.3. Radiació

Sistema de transferència de calor en la que

la font tèrmica i la pell que s’escalfarà no
necessiten estar en contacte.
Es un sistema de propagació d’energia en
forma d’ones electromagnètiques, com ho fan
les làmpades d’IR.
2.3.Transferència d’E. mitjançant radiacions
electromagnètiques

Les radiacions electromagnètiques (REM)

formen agents físics d’ample aplicació
electroestètica.

L’E. que tenen les ones que estan

associades als camps elèctrics i magnètics ,
interaccionen amb l’organisme i
desencadenen respostes que depenen de
factors com la freqüència de vibració de la
REM i de la capacitat d’absorció dels teixits
que la reben.
La naturalesa de les REM fa que puguin
propagar-se pel buit, des de la font fins el
teixit o pell.
Comparteixen les propietats de la llum, no
necessiten un medi material per propagar-se
ni estar en contacte directe amb la pell.
Les REM utilitzades en electroestètica formen
part de l’espectre electromagnètic lluminós
(llum I.R., visible i U.V.), i s’utilitzen en
tècniques fototeràpiques.
Es classifiquen segons la seva longitud d’ona
(ƛ ) i forma d’emissió.

Radiacions U.V.(amb ƛ entre 280 i 400nm) :

Es fan servir en tècniques de bronzejat i
en diagnòstic estètic (làmpada de wood).
Radiacions infrarroges (IR) ( ƛ= 750-
15000nm). Es fan servir en tècniques
termoteràpiques superficials , en tècniques
de diagnòstic estètic , termografies i en
termolipòlisi.
Termografies
Termolipòlisi
La termolipòlisi és un tractament indicat per
eliminar la cel.lulitis, el sobrepés i les
adipocitats localitzades. Bàsicament
consisteix en l’ aplicació de calor en les
zones a tractar.
Els elements que s’ utilitzen acostumen a ser
mantes elèctriques, esterilles, termòfors
(cossos sòlids utilitzats per a transmetre
calor) i compresses calents.
Radiacions llumíniques especials.
S’apliquen en electroestètica en tècniques
de fototeràpia, fotodepilació, bioestimulació,
o fotorejuveniment.
LEDs (Light- Emitting Diode). Emissió per iodes
semiconductors i amb característiques específiques.
Làser (Light - Amplification by stimulated
Emission of Radiation ). Emissions de llum
monocromàtiques i coherents.
Llum pulsada o IPL (Intense Pulsed Light).
Làmpada flash que genera una font de llum
policromàtica d’alta intensitat.
 2.4. Transferència d’E.mecànica

Es una energia que

es transmet en forma
de força o pressions
aplicades a la pell,
provocant el moviment
de les estructures
anatòmiques sujacents.
Els resultats d’aquest moviment dependran
de la intensitat, sentit i direcció de la força
aplicada, i també de la freqüència del
moviment produït.
Depenent si la pressió és positiva o negativa,
trobarem dues tècniques com són la
pressoteràpia i la vacumteràpia.

En el primer cas es pot aconseguir efectes

semblants al drenatge limfàtic manual (DLM),
o a un massatge estètic amb resultats
circulatoris.
Quan el cos és sotmés
a pressions negatives o
succions, s’eleven
les estructures
anatòmiques
subjacents ,
generant modificacions
en els teixits i
també hiperèmia.
L’E. mecànica també es pot transmetre a
través d’ones sonores. Si aquestes ones són
d’alta freqüència, es poden travessar teixits.

Les ones utilitzades en estètica són els

ultrasons i provoquen tant efectes tèrmics,
químics com mecànics.
Peeling ultrasònic i cavitació
PEELING ULTRASONICO / 817-MC8302 /
Quirumed.com – YouTube (2:06)

Cavitacion Paso a Paso – YouTube (4:45)

L’E. mecànica també
es pot transferir
mitjançant moviments a
través d’equips de
vibració i massatge.
3. La cabina d’electroestètica
Són centres que presten al públic, amb
finalitats no sanitàries, un servei de cures
corporals per l’embelliment dels seus clients.
Es un recinte aillat ,d’ús individual, i destinat
exclussivament a la prestació de serveis
electroestètics personals.
La seva instal.lació elèctrica ha de complir
amb el Reglament d’Instal.lacions
Elèctriques. ( Veure normatives pàg 14 llibre)
En una mateixa cabina no s’ubicarà ni es
posaran en marxa simultàniament molts
aparells d’electroestètica, per evitar les
possibles interferències electromagnètiques
entre aparells propers, sobretot els aparells
d’alta freqüència.
 3.1. Requisits d’una cabina
d’electroestètica
Altura mínima de 2,50 m. del terra al sostre.
Paviment llis, homogeni,impermeable, que no
rellisqui i resistent a àcids i bases.
Parets llises ,impermeables, de fàcil neteja i
desinfecció.
Il.luminació mínima entre 500 i 1000 lux,
permetent una bona visibilitat.
Ventilació natural o forçada , apropiada a
l’amplitud del local, tenint en compte el
reglament RITE i norma UNE (pàg. 16 llibre).
Instal.lació de calefacció o acondicionament
d’aire , segons la normativa específica.
Mobiliari com taules ,butaques ,carros, han
de ser de material de fàcil neteja i els
utensilis metàl.lics hauran de ser resistents a
l’oxidació.
Les dependències comptaran amb un lavabo
de dimensions asequades per un ús còmode,
amb aigua sanitària freda i calenta,
dispensador de sabó i assecamans elèctric o
tovalloles d’un sol ús.
 Les cabines on s’utilitzi un dispositiu làser
hauran de complir amb tots els requisits que exigeixi
la seva normativa.
(fotocòpia legislació sobre cabines làser i IPL).

AENOR (Associació Espanyola de Normalització i

Certificació), concretament la UNE-EN 60825-
4:2007/A1:2010 sobre seguretat dels productes
làser -
http://www.webdepilacionlaser.es/legislacion/#sthash
.DTveWz4r.dpuf
 3.2. Cabines de bronzejat

L’ús de les radiacions U.V. està associat a

efectes perjudicials per la salut. També
aquestes radiacions poden interactuar amb
alguns fàrmacs o induir a l’aparició de
fotodermatosi.
Les cabines de bronzejat han de complir els
següents requisits tècnics:
Irradiància efectiva (potència per unitat de
superfície),segons la norma UNE EN, no
superior als 0,30 W/m².
Longitud d’ona per sobre dels 295 nm.
Cal disposar també d’una sèrie de
documents per entregar al client, i/o la seva
exposició o comunicació pública.
La normativa existent recorda els efectes
perjudicials de l’exposició de les radiacions
UVA i que no pot fer-se referència als efectes
preventius o beneficiosos per la salut que
generen.
L’aparell ha de seguir un control i seguiment
periòdic per part de les administracions de
cada CCAA.
El professional caldrà que tingui una formació
específica i haurà d’informar al client de les
conseqüències que té l’exposició a la
radiació.
https://youtu.be/8-s8nhyP1Ls ( Aparells
bronzejadors ) 5’00

https://youtu.be/HP9IqedxeIo ( Possibles
problemes de la radiació UV).