Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2. Problemes del Primer principi de termodinàmica

Problemes conceptuals

2.1. En un dia d’estiu calorós, un estudiant engega el seu ventilador quan surt de la seva habitació
pel matí. Quan torna al vespre, l’habitació estarà més calenta o més freda que les habitacions
del voltant? Suposa que totes les portes i finestres estan tancades
2.2. Quins són els diferents mecanismes per transferir energia cap a dins o des de dins d’un volum
de control?
2.3. És possible comprimir un gas ideal isotèrmicament en un cilindre amb pistó adiabàtic? Per
què?
2.4. Com es caracteritza un sistema en estat estacionari?
2.5. Un difusor és un aparell adiabàtic que disminueix l’energia cinètica del fluid disminuint la seva
velocitat. Què passa amb aquesta energia cinètica perduda?
2.6. L’energia cinètica d’un fluid augmenta a l’accelerar-se en una tovera adiabàtica. D’on
procedeix aquesta energia?
2.7. Volem que hi hagi transferència d’energia des de o cap al fluid que passa per dins una tovera?
Com afectarà la transferència de calor a la velocitat de sortida del fluid de la tovera?
2.8. Considera un compressor d’aire que opera en estat estacionari. Quina diferència hi ha entre
els cabals volumètrics d’aire a l’entrada i la sortida del compressor?
2.9. Quan comprimim aire en un compressor adiabàtic, la seva temperatura augmentarà? Per què?
2.10. Un enginyer proposa el següent sistema per refredar casa seva a l’estiu: comprimir l’aire
exterior normal, deixar-lo refredar de nou a la temperatura exterior, passar-lo a través d’una
turbina i descarregar l’aire fred que surt de la turbina dins de casa. Des d’un punt de vista
termodinàmic, el sistema proposat és raonable?
2.11. Per què normalment s’utilitzen vàlvules d’expansió en instal·lacions de refrigeració i aire
condicionat?
2.12. Durant un procés d’expansió en una vàlvula d’expansió, la temperatura d’un fluid baixa des
de 30 fins a -20ºC. Aquest procés pot succeir adiabàticament?
2.13. Si una quantitat d’aire pateix un procés d’expansió en estat estacionari en una vàlvula
d’expansió, esperaries que la seva temperatura disminuís?
2.14. La temperatura d’un líquid que passa per una vàlvula d’expansió canviarà? Per què?
2.15. Quan es barregen dos corrents de fluid en una cambra de mescla, la temperatura de la
mescla pot ser més petita que la temperatura més baixa dels dos corrents? Per què?
2.16. Considera un procés de mescla estacionari. L’energia transportada dins del volum de
control pels corrents d’entrada, sota quines condicions serà igual a l’energia transportada pels
corrents de sortida?
2.17. Considera un bescanviador de calor estacionari on hi circulen en contracorrent dos
corrents de fluid diferents. Sota quines condicions la quantitat de calor perduda per un fluid
serà igual a la quantitat guanyada per l’altre?

2-1
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

Problemes aritmètics

2.18. S’escalfa aigua en una cassola tancada a sobre d’un

foc mentre s’agita amb una roda de paletes. Durant el
procés, es transfereixen 30 kJ de calor al procés i se’n
perden 5 kJ cap al medi que l’envolta. Calcula l’energia
final del sistema si la seva energia inicial és 10 kJ.

2.19. Una classe que normalment té 40 persones es vol

condicionar amb unitats d’aire condicionat de finestra de
5 kW de capacitat de refredament. Es pot suposar que
una persona en repòs dissipa calor a una velocitat d’uns
360 kJ/h. Hi ha 10 bombetes de 100 W a la classe. La
velocitat de transferència de calor cap a la classe a
través de les parets i les finestres s’ha estimat en 15.000
kJ/h. Si l’aire de l’habitació es vol mantenir a una
temperatura constant de 21ºC, calcula el número
d’unitats d’aire condicionat que es necessiten. Fig. P2-18

2.20. Les necessitats de llum d’una fàbrica es cobreixen amb 700 fluorescents estàndards de 40
W. Els fluorescents estan al final de la seva vida útil i es volen canviar per uns altres d’alta
eficiència de 34 W que poden utilitzar-se sense canvis. Els fluorescents estàndards costen
1,77 $ cada un i els d’alta eficiència 2,26 $. La fàbrica funciona 2800 hores a l’any, i totes les
làmpades es mantenen enceses durant la jornada laboral. Suposant que l’electricitat té un cost
de 0,105 $/kWh i que els balasts presents consumeixen el 10% de la potència de les
làmpades, calcula quanta energia i diners s’estalviaran cada any com a resultat d’aquest
canvi. Calcula també el seu període de retorn.

2.21. Un campus universitari té 200 classes i 400 despatxos. Les classes tenen 12 fluorescents
que consumeixen 100 W, incloent el consum dels balasts. Els despatxos, com a promig, tenen
la meitat de fluorescents. El campus està obert 240 dies a l’any. Les classes i els despatxos no
estan ocupats una mitja de 4 hores al dia, però els llums es mantenen encesos. Si el cost de
l’electricitat és de 0,11 €/kWh, calcula quant s’estalviaria el campus a l’any si els llums de les
classes i els despatxos estiguessin apagats quan estan buits.

2.22. Un tanc aïllat està dividit en dues parts. Una part del
tanc té 2,5 kg d’aigua líquida comprimida a 60ºC i 600 kPa
mentre que en l’altra s’ha fet el buit. La divisió entre les
dues parts es treu i l’aigua s’expandeix fins a emplenar tot
el tanc. Calcula la temperatura final de l’aigua i el volum
del tanc per una pressió final de 10 kPa.

2.23. Un cilindre amb pistó conté 5 kg de frigorigen R-

134a a 800 kPa i 60ºC. Es refreda el frigorigen a pressió
constant fins que existeix com a líquid a 20ºC. Calcula la
Fig. P2-22
quantitat de calor perduda i mostra el procés en un
diagrama T-v.

2.24. Un cilindre amb pistó està ben aïllat i conté 5 L d’aigua

líquida saturada a una pressió constant de 175 kPa.
L’aigua s’agita amb una roda amb aletes mentre que
passa un corrent de 8 A durant 45 min a través d’una
resistència. Si la meitat del líquid s’evapora durant aquest
procés a pressió constant, i la roda amb aletes dóna una
treball de 400 kJ, calcula el voltatge elèctric que hi passa.
Dibuixa el procés en un diagrama P-v.
Fig. P2-24

2-2
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.25. Un cilindre amb pistó té vapor inicialment a 1 MPa,

3
450ºC i 2,5 m . El vapor es deixa refredar a pressió
constant fins que comença a condensar. Dibuixa el procés
en un diagrama T-v i calcula (a) la massa de vapor, (b) la
temperatura final i (c) la quantitat de transferència de
calor.
3
2.26. Un cilindre amb pistó inicialment conté 0,5 m de vapor d’aigua saturat a 200 kPa. En
aquest estat la massa del pistó és tal que es necessita una pressió de 300 kPa per moure’l. Es
dóna calor al vapor poc a poc fins que el volum del vapor és el doble. Dibuixa el procés en un
diagrama P-v i calcula (a) la temperatura final, (b) el treball fet durant el procés i (c) la calor
total transferida.

2.27. Una habitació de 4 m x 5 m x 6 m s’escalfa amb una resistència elèctrica. Es vol que la
resistència sigui capaç d’augmentar la temperatura de l’aire en l’habitació de 5 a 25ºC en 11
min. Suposant que no hi ha pèrdues de calor des de l’habitació i la pressió atmosfèrica és de
100 kPa, calcula la potència necessària en la resistència elèctrica. Suposa calors específiques
constants.

2.28. S’escalfa una habitació de 4 m x 5 m x 7 m

amb un radiador d’un sistema de calefacció per
vapor. El radiador transfereix calor a una
velocitat de 10.000 kJ/h i es fa servir un
ventilador de 100 W per distribuir l’aire calent a
l’habitació. La velocitat de pèrdues de calor
des de l’habitació s’ha estimat en 5000 kJ/h. Si
la temperatura inicial de l’aire de l’habitació és
de 10ºC, calcula quant trigarà la temperatura a
pujar fins a 20ºC. Suposa que les calors
específiques són constants.

2.29. Un estudiant que viu en un dormitori de 4

m x 4 m x 3 m encén el seu ventilador de 100 Fig. P2-28
W abans de sortir de l’habitació en un dia
d’estiu, esperant que l’habitació estarà més
fresca quan torni al vespre. Suposant que totes
les portes i finestres estan tancades i negligint
qualsevol transferència de calor a través de les
parets i finestres, calcula la temperatura en
l’habitació quan torna 8 h més tard. Utilitza
valors de calor específica a la temperatura de
l’habitació i suposa que l’habitació està a 100
kPa i 20ºC quan marxa pel matí.

Fig. P2-29
2.30. Un cilindre amb pistó inicialment té 0,5 kg
d’heli gas a 100 kPa i 25ºC. La massa del pistó
fa que es necessitin 500 kPa per aixecar-lo.
Quanta calor s’ha de transferir a l’heli fins que
el pistó comenci a pujar?

2.31. Un cilindre amb pistó aïllat conté 100 L d’aire a 400 kPa i 25ºC. Una roda amb aletes de
dins del cilindre es fa rodar fins que se li ha donat a l’aire 15 kJ de treball a pressió constant.
Calcula la temperatura final de l’aire. Negligeix l’energia emmagatzemada a la roda amb
aletes.

2-3
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.32. Una massa d’aire de 15 kg que es troba dins d’un

cilindre amb pistó s’escalfa des de 25 fins a 77ºC amb una
resistència elèctrica. La pressió dins del cilindre es manté
constant a 300 kPa. Durant el procés i hi ha unes pèrdues de
calor de 60 kJ. Calcula l’energia elèctrica subministrada, en
kWh.
3
2.33. Un cilindre amb pistó aïllat inicialment conté 0,3 m de
diòxid de carboni a 200 kPa i 27ºC. S’encén un interruptor
elèctric i una resistència elèctrica de dins del cilindre
subministra 110 V durant 10 min. La pressió es manté
constant durant tot el procés, mentre que el volum es dobla. Fig. P2-32
Calcula el corrent que passa a través de la resistència.

2.34. Un tanc rígid i aïllat conté inicialment 1.4 kg d’aigua

líquida saturada a 200 ºC i aire. En la situació inicial, 25 %
del volum és ocupat per l’aigua líquida i la resta per l’aire. A
continuació es col·loca una resistència elèctrica dins del tanc
i s’engega. Quan han passat 20 minuts s’observa que el tanc
conté vapor d’aigua saturat. Determina (a) el volum del tanc,
(b) la temperatura final i (c) la potència de la resistència
elèctrica, en kW. Pots menysprear l’energia afegida a l’aire.

Fig. P2-34
2.35. Un cilindre amb pistó conté 4 kg d’argó a 250 kPa i 35ºC.
Durant un procés d’expansió isotèrmic en quasi-equilibri el
sistema fa 15 kJ de treball d’entorn i una pala amb aletes fa 3
kJ de treball. Calcula la transferència de calor d’aquest
procés.

2.36. Aire entra en una tovera adiabàtica en estat

estacionari a 300 kPa, 200ºC i 30 m/s i surt a 100
kPa i 180 m/s. L’àrea interior de la tovera és de 80
2
cm . Calcula (a) la velocitat de flux de massa a
través de la tovera, (b) la temperatura de sortida de
l’aire i (c) l’àrea de la sortida de la tovera.
Fig. P2-36

2.37. Vapor a 5 MPa i 500ºC entra a una tovera en estat estacionari amb una velocitat de 80 m/s
2
i surt a 2 MPa i 400ºC. L’àrea d’entrada de la tovera és de 50 cm i la calor es perd a una
velocitat de 90 kJ/s. Calcula (a) el cabal màssic del vapor, (b) la velocitat de sortida del vapor i
(c) l’àrea de sortida de la tovera.

2.38. Aire a 600 kPa i 500 K entra en una tovera adiabàtica que té una relació d’àrea
d’entrada/sortida de 2:1 amb una velocitat de 120 m/s i surt amb una velocitat de 380 m/s.
Calcula (a) la temperatura de sortida i (b) la pressió de sortida de l’aire.

2.39. Diòxid de carboni entra en una tovera adiabàtica en estat estacionari a 1 MPa i 500ºC amb
un cabal màssic de 6000 kg/h i surt a 100 kPa i 450 m/s. L’àrea d’entrada de la tovera és de
2
40 cm . Calcula (a) la velocitat d’entrada i (b) la temperatura de sortida.

2.40. R-134a a 700 kPa i 120ºC entra en una tovera adiabàtica en estat estacionari amb una
velocitat de 20 m/s i surt a 400 kPa i 30ºC. Calcula (a) la velocitat de sortida i (b) la relació
d’àrees d’entrada i sortida A1/A2.

2-4
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.41. Aire a 80 kPa, 27ºC i 220 m/s entra en un difusor a una velocitat de 2,5 kg/s i surt a 42ºC.
2
L’àrea de sortida del difusor és de 400 cm . S’ha estimat que l’aire perd calor a una velocitat
de 18 kJ/s durant aquest procés. Calcula (a) la velocitat a la sortida i (b) la pressió a la sortida
de l’aire.

2.42. Nitrogen gas a 60 kPa i 7ºC entra en un difusor adiabàtic en estat estacionari a una
velocitat de 275 m/s i surt a 85 kPa i 27ºC. Calcula (a) la velocitat de sortida del nitrogen i (b)
la relació d’àrees d’entrada i sortida A1/A2.

2.43. R-134a entra en un difusor que treballa en estat estacionari. A l’entrada l’R-134a es troba
com a vapor saturat a 600 kPa i a una velocitat de 160 m/s. A la sortida l’R-134a està a 700
kPa i 40 ºC. Durant el seu pas pel difusor, l’R-134a guanya 2 kJ/s de calor. Si l’àrea de sortida
és 80% més gran que l’àrea d’entrada, determina:(a) la velocitat de sortida i (b) el cabal
màssic del refrigerant.

2.44. Vapor flueix estacionàriament a través d’una turbina

adiabàtica. Les condicions del vapor a l’entrada de la turbina
són 4 MPa, 500ºC i 80 m/s, i les condicions de sortida són 30
kPa, 92% de títol de vapor i 50 m/s. El cabal màssic del vapor
és de 12 kg/s. Calcula (a) el canvi en energia cinètica, (b) la
potència de sortida i (c) l’àrea d’entrada a la turbina.

2.45. Vapor entra a una turbina adiabàtica a 10 MPa i 500ºC i

surt a 10 kPa amb una qualitat del 90%. Negligint canvis en
l’energia potencial i cinètica, calcula el cabal màssic
necessari perquè la potència de sortida sigui de 5 MW.

2.46. Una turbina adiabàtica s’usa per expandir aire des de Fig. P2-44
1300 kPa i 500 ºC fins a 100 kPa i 127 ºC. L’aire entra a la
2
turbina a través d’una obertura de 0.2 m de secció amb una
2
velocitat mitja de 40 m/s, i surt a través d’una obertura d’1m .
Determina (a) el cabal màssic de l’aire a través de la turbina i
(b) la potència produïda en aquesta turbina, en MW.

Figura 2-47

2.47. 13 kg/s de vapor a 600 ºC i 8 MPa entren en una turbina que treballa en règim
estacionari. La velocitat d’entrada és negligible. El vapor s’expandeix a la turbina fins a vapor
saturat a 300 kPa. 10 % d’aquest vapor és extret per a un altre ús i la resta continua
expandint-se en una altra turbina on la pressió de sortida és de 10 kPa i la qualitat és del
85%. Considerant que la turbina és adiabàtica, determina el treball fet pel vapor durant
aquest procés, en MW.

2.48. R-134a entra en un compressor adiabàtic com vapor saturat a -24ºC i surt a 0.8 MPa i
60ºC. El cabal màssic del refrigerant és d’1.2 kg/s. Calcula (a) la potència d’entrada del
compressor i (b) el cabal volumètric del refrigerant a l’entrada del compressor.

2.49. Entra aire en un compressor d’una planta de turbina de gas en condicions ambient de
100 kPa i 25ºC amb una velocitat baixa i surt a 1 MPa i 347ºC amb una velocitat de 90 m/s.
El compressor es refreda a una velocitat de 1500 kJ/min i la potència d’entrada al compressor
és de 250 kW. Calcula el cabal màssic de l’aire a través del compressor.
3
2.50. 0.35 m /min de refrigerant R-134a entra en un compressor a 180 kPa i surt a 700 kPa. La
potència del compressor és 2.35 kW. Quina és la temperatura de l’R-134a a la sortida del
compressor?

2-5
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.51. Entra vapor en una turbina amb un cabal màssic de 26 kg/s i una velocitat negligible a 6
MPa i 600 ºC. El vapor surt de la turbina a 0.5 MPa i 200 ºC amb una velocitat de 180 m/s. El
treball fet pel vapor a la turbina és de 20 MW. Determinar la transferència de calor associada
a aquest procés.

2.52. R-134a passa per una vàlvula d’expansió com a

líquid saturat a 700 kPa fins a una pressió de 160 kPa.
Calcula la caiguda de temperatura durant aquest procés
i el volum específic final del frigorigen.

2.53. Una vàlvula ben aïllada s’utilitza per expansionar

vapor des de 8 MPa i 350ºC fins a 2 MPa. Calcula la
temperatura final del vapor.

2.54. S’escalfa aigua líquida a 300 kPa i 20ºC en una Fig. P2-52
cambra de mescla. Aquesta aigua es barreja amb vapor
sobreescalfat a 300 kPa i 300ºC. El corrent d’aigua
freda entra a la cambra a una velocitat d’1.8 kg/s. Si la
barreja líquida surt de la cambra de mescla a 60ºC,
calcula el cabal màssic del vapor sobreescalfat
necessari.

2.55. En les plantes de potència de vapor, normalment

s’utilitzen escalfadors d’aigua d’alimentació oberts per
escalfar l’aigua d’alimentació barrejant-la amb vapor que
surt de la turbina en una etapa intermèdia. Considera un
escalfador d’aigua d’alimentació que opera a una Fig. P2-55
pressió de 1000 kPa. S’ha d’escalfar aigua d’alimentació
a 50ºC i 1000 kPa amb vapor sobreescalfat a 200ºC i
1000 kPa. En un escalfador d’aigua d’alimentació ideal,
la mescla surt de l’escalfador com a líquid saturat a la
pressió de l’aigua d’alimentació. Calcula la relació entre
cabals màssics de l’aigua d’alimentació i el vapor
sobreescalfat.

2.56. Un corrent de R-134a a 1 MPa i 20ºC es barreja amb

un altre corrent a 1 MPa i 80ºC. Si el cabal màssic del
corrent fred és el doble que el del corrent calent, calcula
la temperatura i la qualitat del corrent de sortida.

2.57. R-134a a 1 MPa i 90ºC es refreda fins a 1 MPa i

30ºC en un condensador amb aire. L’aire entra a 100
3
kPa i 27ºC amb un cabal volumètric de 600 m /min i surt
a 95 kPa i 60ºC. Calcula el cabal màssic de frigorigen.
Fig. P2-57
2.58. Es vol produir vapor a 2 MPa aprofitant uns gasos
calents que surten d’un motor de combustió interna.
Aquests gasos calents entren a un intercanviador de
calor a 400 ºC i amb un cabal màssic de 32 kg/min. A
l’intercanviador entra aigua a 15 ºC. L’intercanviador no
està ben aïllat i un 10 % de la calor que porten els gasos
es perd cap a l’exterior. Si el cabal màssic dels gasos és
15 vegades superior al de l’aigua, determina: (a) la
temperatura dels gasos a la sortida de l’intercanviador,
(b) els kW que els gasos transmeten a l’aigua. Fig. P2-58

2-6
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.59. En un condensador d’una planta de potència de

vapor entra vapor a 20 kPa i una qualitat del 95% amb
un cabal màssic de 20,000 kg/h. Per condensar aquest
corrent de vapor s’utilitza aigua de riu. Per evitar
contaminació tèrmica, l’aigua de riu no es deixa que
augmenti la seva temperatura més de 10ºC. Si el vapor
ha de sortir del condensador com a líquid saturat a 20
kPa, calcula el cabal màssic d’aigua de refredament
necessari.

2.60. S’ha de condensar vapor en el condensador d’una

planta de potència de vapor a una temperatura de 50ºC Fig. P2-59
amb aigua de refredament d’un llac, que entra als tubs
del condensador a 18ºC amb una velocitat de 101 kg/s i
surt a 27ºC. Calcula la velocitat de condensació del
vapor en el condensador.

2.61. Un bescanviador de calor ha d’escalfar aigua (Cp =

4,18 kJ/kg·ºC) des de 25ºC fins a 60ºC a una velocitat
de 0,2 kg/s. L’escalfament es vol fer amb aigua
geotèrmica (Cp = 4,31 kJ/kg·ºC) disponible a 140ºC amb
un cabal màssic de 0,3 kg/s. Calcula la velocitat de
transferència de calor cap al bescanviador de calor i la
temperatura de sortida de l’aigua geotèrmica. Fig. P2-60
2.62. Un bescanviador de calor concèntric a contracorrent
i de paret prima s’utilitza per refredar oli (Cp = 2,20
kJ/kg·ºC) des de 150ºC fins a 40ºC a una velocitat de 2
kg/s amb aigua (Cp = 4,18 kJ/kg·ºC) que entra a 22ºC i
una velocitat d’1.5 kg/s. Calcula la velocitat de
transferència de calor al bescanviador de calor i la
temperatura de sortida de l’aigua.

Fig. P2-62
2.63. Aire (Cp = 1,005 kJ/kg·ºC) es preescalfa amb
gasos de combustió calent en un bescanviador de
calor de flux creuat abans d’entrar en una caldera.
L’aire entra al bescanviador a 95 kPa, 20ºC i 0.6
3
m /s. Els gasos de combustió (Cp = 1,10 kJ/kg·ºC)
entren a 160ºC i 0,95 kg/s i surten a 95ºC. Calcula
la velocitat de transferència de calor cap a l’aire i
la seva temperatura de sortida.

Fig. P2-63

2.64. Una casa té un sistema de calefacció elèctric que consisteix en un ventilador de 300 W i
una resistència elèctrica en un conducte. L’aire flueix estacionàriament a través d’un conducte
a una velocitat de 0,6 kg/s i experimenta un augment de temperatura de 7ºC. La velocitat de
pèrdues de calor des de l’aire en el conducte s’estima en 300 W. Calcula la potència de la
resistència elèctrica.

2-7
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.65. Un assecador de cabell és bàsicament un

conducte amb una resistència elèctrica. Un petit
ventilador impulsa l’aire cap a dins i força que
s’escalfi en la resistència. Tenim aire entrant a un
assecador de cabell de forma estacionària a 300 K i
100 kPa. L’assecador de cabell té una potència de
1500 W. La velocitat d’entrada de l’aire és negligible Fig. P2-65
per les dimensions petites de la zona d’entrada de
l’aire. La temperatura i velocitat de l’aire a la sortida
és de 80 ºC i 21 m/s, respectivament. El procés
esdevé de forma adiabàtica i a pressió constant.
Assumint les calors específiques de l’aire constants
a 300 K, determinar: (a) el cabal màssic de l’aire en
kg/s i (b) el cabal volumètric de l’aire a la sortida, en
3
m /s.

2.66. S’escalfa aigua en una canonada aïllada de diàmetre constant amb una resistència
elèctrica de 7 kW. Si l’aigua entra a l’escalfador estacionàriament a 20ºC i surt a 75ºC, calcula
el cabal màssic d’aigua.

2.67. Vapor entra a una canonada llarga horitzontal amb un

diàmetre d’entrada de 12 cm a 1 MPa i 250ºC amb una velocitat
de 2 m/s. Més a baix del corrent les condicions són de 800 kPa i
200ºC i el diàmetre és de 10 cm. Calcula (a) el cabal màssic del
corrent i (b) la velocitat de transferència de calor.

2.68. Considera una botella de 8 L rígida al buit que està

envoltada d’una atmosfera a 100 kPa i 17ºC. Un vàlvula situada
en el coll de la botella s’obre i l’aire atmosfèric entra a la botella.
L’aire atrapat dins la botella arriba a l’equilibri tèrmic amb
l’atmosfera com a resultat de la transferència de calor a través
de la paret de la botella. La vàlvula es manté oberta durant el
procés de forma que l’aire de dins de la botella també arriba a
l’equilibri mecànic amb l’atmosfera. Calcula la transferència de
calor neta a través de la paret de la botella durant el procés Fig. P2-68
d’ompliment.
3
2.69. Un tanc rígid de 2 m inicialment conté aire a 100 kPa i
22ºC. El tanc està connectat a una línia de subministrament a
600 kPa i 22ºC. S’obre la vàlvula i es deixa entrar aire al tanc
fins que la pressió del tanc és igual a la de la línia, moment en
que la vàlvula es tanca. Un termòmetre situat en el tanc indica
que la temperatura de l’aire en l’estat final és de 77ºC. Calcula
(a) la massa d’aire que ha entrat al tanc i (b) la quantitat de
calor transferida.

Fig. P2-69
3
2.70. Un tanc rígid de volum 0,3 m inicialment conté R134a a 14ºC. En aquest estat, el 55% de
la massa està en fase vapor i la resta en fase líquida. El tanc està connectat amb una vàlvula
a la línia de subministrament on el refrigerant a 1.4 MPa i 100ºC flueix estacionàriament. En un
moment donat s’obre la vàlvula una mica i es deixa que el refrigerant entri al tanc. Quan la
pressió del tanc arriba a 1MPa, tot el refrigerant del tanc està en fase vapor. En aquest
moment es tanca la vàlvula. Calcula (a) la temperatura final del tanc, (b) la massa de
refrigerant que ha entrat al tanc i (c) la transferència de calor entre el sistema i el medi que
l’envolta.

2-8
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.71. Un cilindre pistó vertical ben aïllat inicialment conté 10

kg d’aigua, 8 dels quals en estat vapor. La massa del pistó
(que no té fricció) és tal que manté la pressió constant a
300 kPa. En un moment donat es deixa entrar vapor a
0.5MPa i 350ºC al cilindre, des d’una línia de
subministrament fins que es vaporitza tot el líquid. Calcula
(a) la temperatura final del cilindre i (b) la massa de vapor
que ha entrat.
3
2.72. Un tanc rígid de 0.06 m inicialment conté R-134a a 0.8
MPa i 100% de qualitat. El tanc està connectat per una
vàlvula a una línia de subministrament que té R-134a a 1.2
MPa i 36ºC. En un moment donat s’obre la vàlvula i es
deixa entrar refrigerant al tanc. La vàlvula es tanca quan
s’observa que el tanc té líquid saturat a 1.2 MPa. Calcula Fig. P2-71
(a) la massa de refrigerant que ha entrat al tanc i (b) la
quantitat de calor transferida.
3
2.73. Un tanc rígid de 0.3 m inicialment està ple d’aigua
líquida saturada a 200ºC. S’obre una vàlvula del fons del
tanc i es treu líquid del tanc. Es transfereix calor a l’aigua de
forma que la temperatura del tanc es manté constant.
Calcula la quantitat de calor que s’ha d’haver transferit en el
moment que s’ha eliminat la meitat de la massa total.

Fig. P2-73
3
2.74. Un tanc rígid de 0.2 m està equipat amb un regulador
de pressió i conté vapor a 2 MPa i 300ºC. El vapor dins del
tanc s’escalfa. El regulador manté la pressió de vapor
constant deixant sortir una mica de vapor, però la
temperatura dins augmenta. Calcula la quantitat de calor
transferida quan la temperatura del vapor arriba a 500ºC.

2.75. Una olla a pressió de 4 L té una pressió d’operació de

175 kPa. Inicialment, la meitat del volum està ple amb
líquid i l’altra meitat amb vapor. Si es desitja que l’olla no Fig. P2-75
quedi sense aigua durant més temps que una hora, calcula
la velocitat de transferència de calor més alta permesa.
3
2.76. Un globus inicialment conté 50 m de vapor a 100 kPa i 150ºC. El globus està connectat
per una vàlvula a un dipòsit gran que subministra vapor a 150 kPa i 200ºC. En un moment
donat s’obre la vàlvula i es deixa entrar vapor al globus fins que s’arriba a la pressió d’equilibri
amb el vapor de la línia de subministrament. El material del globus fa que l’augment de volum
sigui lineal amb la pressió. La transferència de calor esdevé entre el globus i els voltants i la
massa del vapor dins el globus s’ha doblat durant el procés. Determinar: (a) la temperatura
final del vapor i (b) el boundary work durant el procés, en kJ.

2-9
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

2.77. Un cilindre amb pistó vertical i aïllat inicialment conté 0,8

3
m de refrigerant R134a a 1.4 MPa i 120ºC. En aquest moment
una molla lineal aplica tota la força possible al pistó. A
continuació, s’obre una vàlvula connectada al cilindre i es deixa
sortir refrigerant. Mentre el pistó baixa, la molla es distensiona i
a l’estat final la pressió baixa fins els 0.7 MPa i el volum final és
3
de 0.5 m . Calcula (a) la massa de refrigerant que ha escapat i
(b) la temperatura final del refrigerant.

Fig. P2-77

2-10