Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

5. Problemes de Cicles de potència de gas

Problemes conceptuals

5.1. Per què el cicle de Carnot no és adequat com a cicle ideal per tots els aparells cíclics de
producció de potència?
5.2. En general, com es pot comparar l’eficiència tèrmica d’un gas ideal amb el d’un cicle de Carnot
quan operen entre els mateixos límits de temperatura?
5.3. Què representa l’àrea dins del cicle en un diagrama P-v? I en un diagrama T-s?
5.4. Quina diferència hi ha entre les suposicions d’aire estàndard i les suposicions d’aire fred
estàndard?
5.5. Com es modelen els processos de combustió i d’eliminació dels productes de combustió en les
suposicions d’aire estàndard?
5.6. Quines són les suposicions d’aire estàndard?
5.7. Quina diferència hi ha entre el volum mínim i el volum de desplaçament en els motors
recíprocs?
5.8. Defineix la relació de compressió pels motors recíprocs.
5.9. Com es defineix la pressió mitja efectiva?
5.10. La pressió mitja efectiva d’un motor de cotxe en funcionament pot ser menor que la
pressió atmosfèrica?
5.11. Quan un cotxe es fa més vell, la seva relació de compressió canviarà? I la pressió mitja
efectiva?
5.12. Quina diferència hi ha entre els motors per encès amb guspira i els d’encès amb
compressió?
5.13. Defineix els següents termes relacionats amb els motors recíprocs: carrera, calibre, punt
mort superior i punt fort inferior.
5.14. Quins són els quatre processos que formen el cicle Otto ideal?
5.15. Quina diferència hi ha entre l’eficiència del cicle Otto ideal i el del cicle de Carnot pels
mateixos límits de temperatura?
5.16. Quina relació hi ha entre les rpm (revolucions per minut) d’un motor de gasolina de quatre
temps real i el número de cicles termodinàmics? I per un de dos temps?
5.17. Els processos que formen el cicle Otto s’analitzen com un sistema tancat o com un procés
amb flux en estat estacionari?
5.18. Per què no s’utilitzen relacions de compressió elevades en motors d’encès per guspira?
5.19. Un cicle Otto ideal amb una relació de compressió donada es porta a terme amb (a) aire,
(b) argó i (c) età com a fluid de treball. Quin cas tindrà una eficiència tèrmica major? Per què?
5.20. Quina diferència hi ha entre els motors de gasolina d’injecció i els motors diesel?
5.21. Quina diferència hi ha entre un motor diesel i un a gasolina?
5.22. Quina diferència hi ha entre un cicle Diesel ideal i un cicle Otto ideal?
5.23. Per una relació de compressió específica, quin motor és més eficient, un diesel o un de
gasolina?
5.24. Quin motor funciona a major relació de compressió, el diesel o el de gasolina? Per què?
5.25. Què és la relació de tancament d’admissió (cutoff ratio)? Com afecta l’eficiència tèrmica
d’un cicle Diesel?
5.26. Considera els cicles ideals d’Otto, Stirling i Carnot que operen entre els mateixos límits de
temperatura. Com es poden comparar les eficiències tèrmiques d’aquests tres cicles?
5.27. Considera els cicles ideals de Diesel, Ericsson i Carnot que operen entre els mateixos
límits de temperatura. Com es poden comparar les eficiències tèrmiques d’aquests tres cicles?
5.28. Quin cicle està compost per dos processos isotèrmics i dos a volum constant?
5.29. Quina diferència hi ha entre el cicle Ericsson ideal i el de Carnot?
5.30. Per què els motors de les turbines de gas tenen relacions de treball de retrocés
relativament grans?
5.31. Quins quatre processos formen un cicle de Brayton simple ideal?
5.32. Per unes temperatures màxima i mínima fixes, quin efecte té la relació de pressions en (a)
l’eficiència tèrmica i (b) el treball de sortida neta per un cicle de Brayton simple ideal?
5.33. Què és la relació de treball de retrocés (back work ratio)? Quins són els valors típics de
relació de treball de retrocés en els motors de les turbines de gas?

5-1
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

5.34. Com afecten les ineficiències de la turbina i el compressor en (a) la relació de treball de
retrocés i (b) l’eficiència tèrmica del motor de la turbina de gas?
5.35. Com afecta la regeneració a l’eficiència d’un cicle de Brayton i com ho aconsegueix?
5.36. Una persona diu que a relacions de pressió molt altes, l’ús de la regeneració de fet
disminueix l’eficiència tèrmica del motor d’una turbina de gas. És veritat? Per què?
5.37. Defineix el rendiment d’un regenerador utilitzat en un cicle de turbina de gas.
5.38. En un regenerador ideal, l’aire surt del compressor escalfat a la temperatura de (a) entrada
de la turbina, (b) sortida de la turbina i (c) una mica per sobre de la sortida de la turbina.
5.39. Amb quines modificacions el cicle de turbina de gas simple ideal s’acosta al cicle
Ericsson?

Problemes aritmètics

5.40. Un cicle d’aire estàndard amb calors específiques variables té lloc en un sistema tancat i
està compost dels següents processos:
1-2 Compressió isentròpica des de 100 kPa i 22ºC fins a 600 kPa
2-3 v = constant, addició de calor fins a 1500 K
3-4 Expansió isentròpica a 100 kPa
4-1 P = constant, eliminació de calor fins a l’estat inicial
(a) Mostra el cicle en els diagrames P-v i T-s.
(b) Calcula el treball net que surt per unitat de massa.
(c) Calcula l’eficiència tèrmica.
5.41. Un cicle d’aire estàndard té lloc en un sistema tancat i està compost dels següents quatre
processos:
1-2 Compressió isentròpica des de 100 kPa i 27ºC fins a 1 MPa
2-3 P = constant, addició de calor en una quantitat de 2200 kJ/kg
3-4 v = constant, eliminació de calor a 100 kPa
4-1 P = constant, eliminació de calor fins a l’estat inicial
(a) Mostra el cicle en els diagrames P-v i T-s.
(b) Calcula la temperatura màxima del cicle.
(c) Calcula l’eficiència tèrmica.
Suposa calors específiques constants a temperatura ambient.

5.42. Un cicle d’aire estàndard té lloc en un sistema tancat amb 0.5 kg d’aire i consisteix en els
següents tres processos:
1-2 Compressió isentròpica des de 100 kPa i 27ºC a 1 MPa
2-3 P = constant, addició de calor en la quantitat de 416 kJ
3-1 P = c1·v+c2, eliminació de calor fins a l’estat inicial (c1·i c2 són constants)
(a) Mostra el cicle en els diagrames T-v i T-s.
(b) Calcula la calor eliminada.
(c) Calcula l’eficiència tèrmica.
Suposa calors específiques constants a temperatura ambient.

5.43. Un cicle d’aire estàndard amb calors específiques variables té lloc en un sistema tancat
amb 0,003 kg d’aire i consisteix en els següents tres processos:
1-2 v = constant, addició de calor amb 95 kPa i 17ºC fins a 380 kPa
2-3 Expansió isentròpica a 95 kPa
3-1 P = constant, eliminació de calor fins a l’estat inicial
(a) Mostra el cicle en els diagrames P-v i T-s.
(b) Calcula el treball net per cicle, en kJ.
(c) Calcula l’eficiència tèrmica.

5.44. Repeteix el problema anterior utilitzant calors específiques constant a temperatura

ambient.

5.45. Considera un cicle de Carnot que té lloc en un sistema tancat amb 0.6 kg d’aire. Els límits
de temperatura del cicle són 300 i 1100 K, i les pressions mínima i màxima que tenen lloc

5-2
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

durant el cicle són 20 i 1800 kPa. Suposant calors específiques constants calcula el treball net
de sortida del cicle.

5.46. Un cicle de Carnot amb aire estàndard té lloc en un sistema tancat entre els límits de
temperatura de 350 i 1200 K. Les pressions abans i després de la compressió isotèrmica són
150 i 300 kPa, respectivament. Si el treball net de sortida per cicle és 0,5 kJ, calcula (a) la
pressió màxima en el cicle, (b) la transferència de calor cap a l’aire, i (c) la massa d’aire.
Suposa calors específiques variables per l’aire.

5.47. Repeteix el problema anterior utilitzant heli com a fluid de treball i Cp i Cv constants.

5.48. Un cicle Otto ideal té una relació de compressió de 8. Al principi del procés de compressió,
l’aire està a 95 kPa i 27ºC, i es transfereix 750 kJ/kg de calor a l’aire durant un procés
d’addició de calor a volum constant. Tenint en compte la variació de calors específiques amb
la temperatura, calcula (a) la pressió i temperatura al final del procés d’addició de calor, (b) el
treball de sortida net, (c) l’eficiència tèrmica i (d) la pressió mitja efectiva del cicle.

5.49. Repeteix el problema anterior utilitzant calors específiques constants a temperatura

ambient.

5.50. La relació de compressió d’un cicle Otto amb aire estàndard és 9,5. Abans del procés de
3
compressió isentròpica, l’aire està a 100 kPa, 17ºC i 600 cm . La temperatura al final del
procés d’expansió isentròpica és 800 K. Utilitzant valors de calor específica a temperatura
ambient, calcula (a) la temperatura i pressió més altes del cicle, (b) la quantitat de calor
transferida, en kJ, (c) l’eficiència tèrmica i (d) la pressió mitja efectiva.

5.51. Repeteix el problema anterior substituint el procés d’expansió isentròpica per un procés
d’expansió politròpica amb un exponent politròpic de n = 1,35.

5.52. Un cicle Diesel d’aire estàndard té una relació de compressió de 16 i una relació de
tancament d’admissió de 2. Al principi del procés de compressió, l’aire està a 95 kPa i 27ºC.
Tenint en compte la variació de calor específic amb la temperatura, calcula (a) la temperatura
després del procés d’addició de calor, (b) l’eficiència tèrmica, (c) la pressió mitja efectiva.

5.53. Repeteix el problema anterior utilitzant calors específiques constants a temperatura

ambient.

5.54. Un motor diesel ideal té una relació de compressió de 20 i utilitza aire com a fluid de
treball. L’estat de l’aire al principi del procés de compressió és 95 kPa i 20ºC. Si la temperatura
màxima del cicle no ha de ser superior a 2200 K, calcula (a) l’eficiència tèrmica i (b) la pressió
mitja efectiva. Suposa calors específiques constants per l’aire a temperatura ambient.

5.55. Repeteix el problema anterior substituint el procés d’expansió isentròpica per un procés
d’expansió politròpica amb un exponent politròpic n = 1,35.

5.56. Un motor diesel de 3 L, quatre cilindres i dos temps que funciona seguint un cicle Diesel
ideal té una relació de compressió de 17 i una relació de tancament d’admissió de 2,2. L’aire
està a 27ºC i 97 kPa al principi del procés de compressió. Tenint en compte les suposicions
d’aire fred estàndard, calcula quanta potència donarà el motor a 1500 rpm.

5.57. Repeteix el problema anterior amb nitrogen com a fluid de treball.

5.58. Considera un cicle Ericsson ideal amb aire com a fluid de treball que s’executa en un
sistema de flux estacionari. L’aire està a 27ºC i 120 kPa al principi del procés de compressió
isotèrmica, durant el qual s’elimina 150 kJ/kg de calor. La transferència de calor d’aire té lloc a
1200 K. Calcula (a) la pressió màxima del cicle, (b) el treball de sortida net per unitat de massa
d’aire i (c) l’eficiència tèrmica del cicle.

5-3
 Enginyeria tèrmica II

Dra. Ingrid Martorell, Dr. Marc Medrano

5.59. Un motor Stirling ideal utilitza heli com a fluid de treball, opera entre els límits de
temperatura de 300 i 2000 K i uns límits de pressió de 150 kPa i 3 MPa. Suposant que la
massa d’heli utilitzada en el cicle és de 0,12 kg, calcula (a) l’eficiència tèrmica del cicle, (b) la
quantitat de calor transferida en el regenerador i (c) el treball de sortida per cicle.

5.60. S’utilitza aire com a fluid de treball d’un cicle de Brayton simple ideal que té una relació de
pressions de 12, una temperatura d’entrada al compressor de 300 K i una temperatura
d’entrada a la turbina de 1000 K. Calcula el cabal màssic d’aire necessari per una potència
neta de sortida de 30 MW, suposant que tant el compressor com la turbina tenen una
eficiència isentròpica de (a) 100% i (b) 80%. Suposa calors específiques constants a
temperatura ambient.

5.61. Una central elèctrica de turbina de gas estacionària treballa seguint un cicle de Brayton
simple ideal amb aire com a fluid de treball. L’aire entra al compressor a 95 kPa i 290 K i a la
turbina a 760 kPa i 1100 K. Es transfereix calor a l’aire a una velocitat de 35.000 kJ/s. Calcula
la potència donada per aquesta planta (a) suposant calors específiques constants a
temperatura ambient i (b) suposant calors específiques variables amb la temperatura.

5.62. En el compressor d’un motor d’una turbina de gas entra aire a 300 K i 100 kPa i surt aire a
700 kPa i 580 K. La calor es transfereix a l’aire a una quantitat de 950 kJ/kg abans d’entrar a la
turbina. Per una eficiència en la turbina del 86%, calcula (a) la fracció del treball de sortida de
la turbina utilitzada per fer funcionar el compressor i (b) l’eficiència tèrmica. Suposa calors
específiques variables per l’aire.

5.63. Repeteix el problema anterior utilitzant calors específiques constants a temperatura

ambient.

5.64. Una central elèctrica amb turbina de gas opera amb un cicle de Brayton simple amb aire
com a fluid de treball i dóna 32 MW de potència. Les temperatures mínima i màxima del cicle
són 310 i 900 K, i la pressió de l’aire a la sortida del compressor és 8 vegades el valor a
l’entrada del compressor. Suposant una eficiència isentròpica del 80% pel compressor i del
86% per la turbina, calcula el cabal màssic de l’aire en el cicle. Considera la variació de calors
específiques amb la temperatura.

5.65. Repeteix el problema anterior utilitzant calors específiques constants a temperatura

ambient.

5-4