Termodinàmica Tècnica

Cap 6 - Sistemes de Refrigeració i Bombes

de Calor
INDEX

1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

2 – REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ DE VAPOR
2.1 – Cicle Ideal
2.2 – Cicle bàsic real
2.3 – Cicle de compressió múltiple
2.4 – Cicle de compressió en cascada
2.5 – Refrigerants
3 – REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ
4 – REFRIGERACIÓ A GAS: CICLE BRAYTON INVERS
5 – LIQUEFACCIÓ DE GAS
6 – BOMBES DE CALOR

2
 1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ
QUÈ ÉS LA REFRIGERACIÓ?
Extracció de calor d’un medi o una substància
per a portar-la o mantenir-la a una temperatura Focus calent
inferior a la temperatura ambient. (ambient)
 extreu calor d’un focus fred
QC
 transporta calor a un focus calent
(dissipació per exemple a l’ambient)
 necessita un aport d’energia per a
transferir energia del focus fred al
MR W
calent
Balanç d’energia i rendiment del cicle COP: QF

QC = W + Q F Focus fred
COPR = QF/W

UNITATS: 1 tonelada de refrigeració = 200 BTU/min = 3.5 kW 3

1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

APLICACIONS DE LA REFRIGERACIÓ

Domèstic (refrigeradors i congeladors)

Preparació i conservació d’aliments, i producció de gel.

Comercial (refrigeradors i congeladors)

Preparació i conservació d’aliments en establiments i restaurants

Industrial (plantes de congelació d’aliments, magatzems, plantes

industrials, ...)
Preparació i conservació d’aliments, processos industrials, fabricació
de gel, etc.

Aire condicionat (en edificis i vehicles)

Comfort en edificis residencials, edificis d’oficines, etc.

Transport (vehicles refrigerats)

Conservació d’aliments i productes durant el transport.
4
 1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

Balanç energètic d’un cicle de refrigeració de Carnot

(o cicle de Carnot invers) representat en un diagrama T-s
Flux contrari a les
agulles del rellotge

El Cicle de refrigeració més eficient és el de

Carnot invers. El COP d’aquest cicle és:

QC QC TC ⋅ ∆S TC
COPref = = = =
W QH − QC (TH − TC ) ⋅ ∆S (TH − TC )
5
 1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

El cicle de refrigeració de Carnot és un model que encara que és ideal

permet extreure conclusions que també són certes a la pràctica.

Així el COP del cicle de refrigeració depèn de:

 la TEMPERATURA DEL FOCUS FRED (a menor temperatura,

menor COP) i
 DEL SALT DE TEMPERATURA ENTRE EL FOCUS FRED I EL
CALENT (quan més petit és aquest salt, més gran és el COP).

QC QC TC ⋅ ∆S TC
COPref = = = =
W QH − QC (TH − TC ) ⋅ ∆S (TH − TC )
6
 1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

Cicle de refrigeració
ideal a la pràctica

• Substitució de la turbina per una vàlvula

• Utilització de vapor sobrecalentat al punt 1

7
1 – INTRODUCCIÓ: MÀQUINES DE REFRIGERACIÓ

TECNOLOGIES DE REFRIGERACIÓ

Els sistemes de refrigeració més habituals són:

- per compressió mecànica de vapor

També existeixen aplicacions que utilitzen altres sistemes de refrigeració:

- per absorció o per adsorció (Refrigeració activada tèrmicament)

- per compressió tèrmica del vapor (ejector)
- per cicle d’aire o cicle Brayton de refrigeració
- termoelèctrica

8
2 - REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ DE VAPOR

La tecnologia més utilitzada és la de

refrigeració per compressió mecànica del
vapor, fonamentat en els següents principis:

• Tots els líquids al evaporar-se absorbeixen

calor del medi que els rodeja.
• La temperatura d’evaporació del líquid
depèn de la pressió a que està sotmès.
• Tot vapor pot tornar a condensar-se,
convertint-se en líquid, si es comprimeix i
refreda adequadament.

9
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

Descripció i components

 evaporador (EVAP)
 baixa temperatura
 baixa pressió
 condensador (COND)
 alta temperatura
 alta pressió
 tub capilar (CAP) o vàlvula
 expansió
 manté la diferència de
pressió
 compressor (COM)
 Aspiració del vapor
 compressió del vapor
10
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

Diagrama P-h
del R 134a

11
 2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

El cicle ideal de compressió de vapor que segueix un fluid refrigerant en una màquina de
compressió simple consta dels següents processos o transformacions:

1 a 2s - Compressió isoentròpica:
Té lloc al compressor, el qual realitza dues
funcions :
• extreure el vapor a baixa pressió generat
al evaporador, i a més

• comprimir el vapor a una pressió

suficient per a realitzar la condensació
amb l’ajuda d’un medi exterior de
dissipació.
El compressor assegura la circulació de fluid
a través de tots els components de la
màquina. La potència específica de compressió
isoentròpica és:

wc= h2s-h1
12
 2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

2s a 3 - Condensació del refrigerant, que té lloc en un intercanviador

anomenat condensador. Inicialment el vapor que surt del compressor es
desrecalenta a temperatura variable, i a continuació canvia a estat líquid
a temperatura constat, si es tracta d’un fluid pur i no d’una mescla.

La calor específica del condensador és: qc=h2s-h3

13
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

3 a 4 - Expansió isoentàlpica. En aquest procés la pressió es redueix sense

intercanvi de calor o de treball, i té lloc en una vàlvula d’expansió. A més de la
pèrdua de pressió, el refrigerant líquid es vaporitza parcialment, amb un descens
significatiu de temperatura.
Es tracta d’un procés isoentàlpic, fortament irreversible.

h3 = h4
x4 = (h3-hf)/(hg-hf)

14
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

4 a 1 - Evaporació del fluid refrigerant a l’evaporador, on té lloc l’efecte

(útil) de refredament de la màquina quan treballa com màquina
frigorífica. El vapor surt saturat (veure figura inferior).

L’efecte frigorífic o producció frigorífica específica és: qe = h1 - h4

15
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

Cicle ideal : Balanços d’energia i nivells de pressió

16
2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

Producció frigorífica o efecte frigorífic:

qe = h1-h4
La potència frigorífica serà: Qe = m qe , sent m el cabal màssic del
refrigerant en circulació

 El treball de compressió específic serà :

w= h2-h1
La potència de compressió serà, per tant: W=mw

Si el procés de compressió és isoentròpic: ws = h2s-h1

El COP es defineix com la relació: Qe/W= qe/w = (h1-h4)/(h2-h1)

17
 2.1 – CICLE DE REFRIGERACIÓ PER COMPRESSIÓ IDEAL

Cicle ideal : Representació en un diagrama P-h

El Cicle simple e ideal queda

definit al fixar la temperatura o la
pressió d’evaporació i la de
condensació.
18
 Exemple cicle de refrigeració per compressió simple

1 - Al compressor d’un refrigerador entra refrigerant R-134a com vapor

sobrescalfat a 0.14 MPa i -10ºC, amb un cabal de 0.12 kg/s, i surt a 0.7 MPa i 50ºC.
El refrigerant es refreda fins a condensació al condensador i s’expansiona
posteriorment fins a la pressió de l’evaporador. Calcular (utilitzant el diagrama P-h):

a) L’entalpia en cadascún dels quatre corrents del cicle i dibuixar el cicle sobre
el diagrama T-s.

b) Potència de refrigeració del cicle i consum de potència al compressor.

c) Rendiment isoentròpic del compressor.

d) COP del cicle.

R: b) 16.6 kW, 7.44 kW, c) 81%, d) 2.23

19
Exemple sobre l’efecte de les temp. de condensació i evaporació (I)

2 - El refrigerant R134a opera en un cicle ideal amb una pressió d’evaporació

de 1.4 bar, i de 10 bar al condensador. La potència frigorífica és de 5 kW.

a) Dibuixar el cicle en un diagrama P-h,

b) calcular el cabal de refrigerant en circulació
c) potència del compressor,
d) calor dissipada,
e) COP
f) volum específic a l’aspiració del compressor i cabal volumètric.

R: b) 0.038 kg/s, c) 1.56 kW, d) 171.85 kJ/kg, e) 3.2, f) 0.1395 m3/kg, 19.1 m3/h

20
 Exemple sobre l’efecte de les temp. de condensació i evaporació (II)

3 - Repetir l’exercici anterior :

1) Augmentant la pressió d’evaporació a 1.8 bar (increment de temp.= 5ºC), i

2) Disminuint la pressió de condensació a 9 bar (disminuació de temp.= 5ºC)
Comparar els resultats de les següents variables amb els de l’exercici anterior:
- Pressions d’alta (Pc) i de baixa (Pe) i relació de compressió RC=Pc/Pe
- Potència frigorífica específica
- Treball específic de compressió
- COP
- Cabal màssic en circulació per kW
- Volum específic a l’aspiració
- Cabal volumètric desplaçat pel compressor

R: 0.0483 kg/s, Qe= 6.77 kW, Wc=1.61 kW, COP=4.2

21
 2.2 – CICLE DE REF. PER COMPRESSIÓ BÀSIC REAL

El treball real de compressió és a la pràctica superior al isoentròpic i pot

obtenir-se a partir del rendiment isoentròpic del compressor.

Rendiment isoentròpic

ηs = ws/w
Treball específic isoentròpic
de compressió

w S= (h2s-h1)
Trabajo específico real

w= (h2-h1)

Coneguts el rendiment isoentròpic i h1 , el valor de h2 es pot calcular:

h2 = h1 + (h2s-h1) / ηs 22
 2.2.1 – SUBREFREDAMENT LÍQUID

En un cicle real, a l’entrada del dispositiu d’expansió, el líquid

acostuma a estar subrefredat, ja sigui perque s’ha produit aquest
subrefredament en el propi condensador (subrefredament intern) o en
un intercanviador específic anomenat SUBREFREDADOR
(subrefredament extern).

23
2.2.1 – SUBREFREDAMENT LÍQUID

EFECTES DEL SUBREFREDAMENT

El títol de vapor x4 a l’entrada del
evaporador es menor.
Augmenta l’efecte frigorífic qe
(entre un 0.5 i 2% per cada grau
de subrefredament).
Per a una capacitat frigorífica QE
donada el cabal màssic requerit és
menor i en conseqüència, la
potència de compressió és menor.
 El COP augmenta

24
 2.2.2 – SOBRECALENTAMENT DEL VAPOR

En un cicle real, a l’entrada del compressor el vapor acostuma a

estar recalentat o sobrecalentat (Temperatura > Temp. Saturació).
El recalentament pot ser intern i produir-se a l’evaporador, augmentant
així l’efecte frigorífic, o extern i tenir lloc fora de l’evaporador, degut a
altres causes (pèrdues de càrrega, refredament del motor del
compressor …), i per tant, la seva existència és menys útil.

L’interès del recalentament

del vapor està relacionat
amb la necessitat d’evitar
l’entrada de líquid al
compressor i amb la
regulació del cabal de
refrigerant mitjançant la
vàlvula d’expansió.
25
 2.2.2 – SOBRECALENTAMENT DEL VAPOR
EFECTES DEL SOBRECALENTAMENT (I)
Les vàlvules d’expansió
termoestàtiques es dissenyen per a
mantenir un cert grau de
recalentament a la sortida de
l’evaporador i evitar cops de líquid al
compressor.
Recalentament intern
 Augmenta l’efecte frigorífic qe
 El volum específic a l’aspiració
augmenta i per tant, el treball específic
de compressió també.
 EL COP disminueix.
 Per a un mateix cabal volumètric
desplaçat, el cabal màssic disminueix al
augmentar el volum específic.
 La capacitat frigorífica disminueix.
 La temperatura a la sortida del
compressor augmenta.
26
 2.2.2 – SOBRECALENTAMENT DEL VAPOR

EFECTES DEL SOBRECALENTAMENT (II)

El recalentament extern pot
produir-se per un mal
aïllament de la tuberia
d’aspiració, per pèrdues de
càrrega, etc.
Recalentament extern
 No canvia l’efecte frigorífic qe
 El treball específic de compressió
augmenta.
 EL COP disminueix (més que en el cas
anterior).
 Per a un mateix cabal volumètric
desplaçat, el cabal màssic disminueix al
augmentar el volum específic.
 La capacitat frigorífica disminueix més
 La temperatura de descàrrega del
compressor augmenta
27
2.2.3 – INTERCANVIADOR INTERMIG

Subrefredament i recalentament mitjançant un

INTERCANVIADOR DE CALOR INTERMIG

La col·locació d’un intercanviador

de calor entre la corrent de vapor
que surt de l’evaporador, a baixa
temperatura i, la del líquid que surt
del condensador i que es dirigeix a la
vàlvula d’expansió, a alta pressió i
temperatura, té interès en algunes
aplicacions depenent de les
condicions del cicle i del tipus de
refrigerant utilitzat.

28
 2.2.3 – INTERCANVIADOR INTERMIG

Termodinàmicament el cicle es modifica obtenint-se més producció

frigorífica (h1-h4) però a costa de consumir més potència específica de
compressió (h2-h1), al ser més gran la pendent de les línies isoentròpiques.

Tecnològicament l’ús del intercanviador elimina la possibilitat de cops

de líquid al compressor (al entrar el vapor recalentat o vapor sec). No
obstant sempre existirà el problema afegit de l’augment de temperatura
del vapor a la sortida del compressor, poguent en alguns casos arribar a
nivells de descomposició de l’oli lubricant del compressor.

29
 2.2.4 – DESVIACIONS RESPECTE AL CICLE IDEAL

Intercanviador intermig

La calor intercanviada entre els dos corrents

circulants ha de ser igual: així l’augment d’entalpia
del corrent de vapor ha de ser igual al descens
d’entalpia de la corrent líquida.

L’eficiència del intercanviador vindrà donada per:

ε= Qreal/Qmax= T1’-T1/T3-T1

Coneguda l’eficiència i les temperatures T3 i T1

podem calcular la calor intercanviada i la resta de
temperatures a la sortida del intercanviador.

30
 2.2.4 – DESVIACIONS RESPECTE AL CICLE IDEAL

A la pràctica els processos en equips reals són diferents dels d’un cicle ideal, i per
tant, s’haurà d’introduir un cert tipus de rendiment o eficiència a cadascun dels
equips en comparació amb l’operació ideal.

• Vàlvula d’expansió
El funcionament real és molt similar al descrit, és a dir, isoentàlpic.
Si s’utilitza una vàlvula termoestàtica, hi haurà un cert grau de recalentament útil
(produit al evaporador) i en canvi, si s’utilitza una vàlvula de flotador pot suposar-
se que el vapor surt saturat.

• Intercanviadors
L’intercanvi de calor entre dos fluids requereix l’existència d’una diferència de
temperatures, ja que en un equip real l’àrea d’intercanvi està limitada.
Evaporador: Ha d’existir una diferència de temperatura, salt tèrmic, entre la
temperatura d’entrada del medi a refredar (aire, agua, ..) i la temperatura
d’evaporació del refrigerant.
Aquest salt depèn de l’àrea de l’evaporador, de la potència frigorífica a subministrar i
del tipus d’aplicació. Per a evaporadors “secs” hi ha un recalentament útil.
31
 2.2.4 – DESVIACIONS RESPECTE AL CICLE IDEAL

COMPRESSOR (I)
És l’element més complex de la instal·lació. A la pràctica
apareixen:
- Pèrdues de càrrega a les vàlvules, a l’entrada i sortida del
compressor
- Existència d’un espai mort de reexpansió del vapor
- Addició de calor al vapor d'admissió des de les
parets del cilindre
- Pèrdues de calor a l’ambient
- Fregament mecànic i pèrdues elèctriques al motor
d’accionament
- Presència d’incondensables i de lubricant, etc.

En compressors volumètrics el cabal volumètric aspirat, V, és sempre menor que

el teòric o desplaçament volumètric Vt del compressor (característic del
compressor). El rendiment volumètric es defineix com: ηv= V/Vt
De manera que la capacitat frigorífica es pot expressar com:

QE= qv V = qv ηv Vt
32
 2.2.4 – DESVIACIONS RESPECTE AL CICLE IDEAL

Principals tipus de compressors utilitzats en refrigeració:

Compressor alternatiu Compressor centrífug
(“reciprocating compressor”) (“centrifugal compressor”)

Compressor helicoidal
(“scroll compressor”)

Compressor de caragol
(“screw compressor”)

33
2.2.5 – LIMITACIONS DEL CICLE DE COMPRESSIÓ SIMPLE

 El cicle de simple etapa és adequat per aquelles instal·lacions

(climatització, cambres de refrigeració, ... ) en què la diferència de
temperatura entre condensació i evaporació ∆T no sobrepassa els
40ºC.

 Un augment del salt de temperatures ∆T té les següents conseqüències:

- necessitat d’una major relació de compressió PC/PE, amb una
disminució molt acusada del rendiment volumètric, en compressors
volumétrics, i en conseqüència una disminució de la capacitat frigorífica.
- un descens de l’efecte frigorífic, per l’augment del títol de vapor a
l’entrada de l’evaporador
- un increment significatiu de la potència específica de compressió, que
repercuteix en un menor COP
- un augment de la temperatura de descàrrega del compressor, que
pot provocar descomposició del lubricant.

34
2.3 - CICLES EN CASCADA I DE COMPRESSIÓ MULTIETAPA

LIMITACIONS DEL CICLE DE COMPRESSIÓ SIMPLE (II)

Pels motius esmentats anteriorment, en alguns casos, resulta convenient la

utilització de cicles de compressió múltiple ja sigui directa o indirecta (en
cascada).

Als cicles de compressió múltiple directa s’utilitza un únic fluid refrigerant,

mentres que en els indirectes o en cascada s’utilitza més d’un refrigerant.

2.3.1 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE DIRECTA

- El refrigerant es comprimeix succesivament dos o més vegades en

serie, per tal que en cada compressió, la relació de compressió sigui
moderada i així mantenir bons rendiments volumètrics.

- A més es realitza refredament del refrigerant entre etapes de compressió

per tal de millorar el rendiment volumètric i obtenir menors temperatures de
descàrrega i menor potència de compressió.
35
2.3.1 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE DIRECTA

La dificultat principal per a refredar el vapor de la primera etapa és que en

moltes ocasions es necessita un medi dissipatiu a una temperatura inferior
a l’ambient. Per això és habitual utilitzar el propi refrigerant com medi
de refredament.
Una de les solucions és la de INJECCIÓ DIRECTA de part del refrigerant pel
refredament del vapor a pressió intermitja.
Com a conseqüència es produirà una disminuació en la potència frigorífica al
ser utilitzada en part pel refredament del vapor de descàrrega del
compressor de baixa.

36
2.3.1 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE DIRECTA

Esquema d’un CICLE DE COMPRESSIÓ MULTIPLE amb injecció directa

mi : Cabal màssic injectat; m: Cabal màssic a l’evaporador

El cabal de refrigerant que circula per cada etapa de compressió és diferent.
Per la primera etapa circula un cabal, m, i per la segona, m+mi
Balanç d’energia a la mescla a pressió intermitja:

m h2 + mi h4 = ( m+mi) h2’
i el cabal injectat ha de ser: mi = m (h2-h2’)/(h2’-h4) 37
2.3.1 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE

L’elecció de la pressió intermitja pot realitzar-se en base a diferents

criteris:

- Igualtat de relacions de compressió pi = p e p c

- Igualtat de temperatures de descàrrega Ti = Te Tc

- Potència mínima de compressió

- Necessitat d’una determinada temperatura intermitja

38
2.3.2 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE AMB INJECCIÓ PARCIAL

Una altra possibilitat de refredament del vapor de descàrrega de la compressió de

baixa consisteix en realitzar una expansió en dues o més etapes i utilitzar el
vapor produit en la primera expansió per a refredar el vapor a la pressió
intermitja mitjançant mescla. (Cicle amb injecció parcial)

L’avantatge d’aquest sistema és que el vapor utilitzat pel refredament

intermig no redueix la capacitat frigorífica, i al no tenir-lo que comprimir al
compressor de baixa, disminueix la potència de compressió. 39
2.3.2 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE AMB INJECCIÓ PARCIAL

Exemple
Considerar un cicle de compressió de dues etapes i expansió en dues etapes
amb injecció parcial que opera amb amoníac amb les següents condicions:
TE = -40ºC ; TC = 30ºC i Tm = -10 ºC
La capacitat frigorífica és de 100 kW
Suposar que la compressió als compressors és isoentròpica i que el cicle no té
subrefredament ni recalentament.
Calcular: les pressions, temperatures, cabals, potències i COP del cicle.

40
2.3.3 - CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE AMB INJECCIÓ TOTAL

És possible aconseguir disminuir

encara més la temperatura de
descàrrega del compressor, fent passar
el vapor de la primera etapa de
compressió pel líquid del dipòsit
(“bombollejant”) de forma que surti del
mateix com vapor saturat.

41
 2.4 - CICLES DE COMPRESSIÓ EN CASCADA

CICLES DE COMPRESSIÓ MULTIPLE INDIRECTA O EN CASCADA

En aquelles instal·lacions en què es

requereixi una temperatura de treball molt
baixa, l’ús de cicles en cascada amb
diferents fluids refrigerants resulta més
eficaç que un cicle amb un únic fluid
refrigerant.

La selecció del refrigerant es farà tenint

en compte les condicions de treball de
cada cicle.

COP= Qo / (WcB+WcA)

42
 2.4 - CICLES DE COMPRESSIÓ EN CASCADA

Exemple de compressió multiple indirecta o en cascada

El circuit amb R-22 opera entre una pressió
de baixa de 1 bar i la pressió d'alta de 5 bar.
El cicle de R-12 opera entre -10ºC a
l'evaporador i 10 bar en el condensador. Si la
potència frigorífica del cicle és de 1055
kJ/min, calcular:
a) Els cabals màssics de cada circuit.
b) La potència de cada compressor.
c) El coeficient d'operació del conjunt.
d) El coeficient d'operació d'un cicle que
treballi amb R-12 entre -40ºC a
l'evaporador i una pressió de 10 bar en el
condensador.

Per la resolució d'aquest problema es considera: 1) Els processos de compressió són

isentròpics 2) Els processos d'expansió són isentàlpics. 3) Els estats 1 i 5 són vapor
saturat i els 7 i 3 líquid saturat.
43
R: a) 0.2 kg/s, 0.094 kg/s, b) 3.67 kW, 5.4 kW, c) 1.94, d) 1.9
2.4 - CICLES DE COMPRESSIÓ EN CASCADA

Per a aplicacions en què es

requereixi refrigerar a varies
temperatures és possible operar
utilizant un únic compressor .

44
 2.4 - CICLES DE COMPRESSIÓ EN CASCADA

Exemple de refrigeració per compressió a diferents temperatures

A la figura es mostra un sistema de refrigeració per
compressió de vapor per produir refrigeració a dues
temperatures diferents amb un únic compressor i
condensador.
L’evaporador de més baixa temperatura opera a -18ºC
amb vapor saturat a la sortida i té una capacitat de
refrigeració de 3 tones de refrigeració. L’evaporador de
més alta temperatura produeix a la sortida vapor saturat
a 3.2 bar, amb una capacitat de refrigeració de 2 ton.
Si es considera que no hi ha pèrdues de pressió ni el
condensador ni en els evaporadors que el compressor
funciona isentròpicament, que a la sortida del
condensador és líquid saturar a 10 bar, i que el fluid de
treball és R134a, calcular: a) El cabal màssic a cada
evaporador. b) La potència del compressor. c) La
potencia tèrmica del condensador.

R: a) 0.081 kg/s, 0.049 kg/s, b) 5.3 kW, c) 22.9 kW

45
2.6 - REFRIGERANTS

REFRIGERANTS PRIMARIS i SECUNDARIS

 Primaris, són els fluids de treball de les màquines de refrigeració o producció

de fred

 Secundaris, fluids portadors de calor entre el medi a refredar i el refrigerant

primari.

46
CIRCUITS DE REFRIGERANT

47
CIRCUITS DE REFRIGERANT

48
 2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

Un refrigerant ha de tenir certes característiques físiques, químiques i

termodinàmiques que el fagin segur i econòmic.

No hi ha cap refrigerant ideal. Les grans diferències en les condicions

d’operació i els requeriments de les diferents aplicacions fan pràcticament
impossible l’existència d’un refrigerant ideal. Però un refrigerant pot
resultar ideal per a unes certes condicions de treball i els requeriments
d’una aplicació concreta.

Els refrigerants presenten característiques:

- físiques, químiques i termodinàmiques

- de seguretat: toxicitat, inflamabilitat i explosivitat
- relacionades amb l’operació i el manteniment

49
 2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES, QUÍMIQUES I TERMODINÀMIQUES (I)

Les característiques desitjables per a que un fluid sigui un bon refrigerant són:
- Baixa temperatura d’ebullició: Un punt d’ebullició per sota de la temperatura
ambient, a pressió atmosfèrica.
- Fàcilment manejable en estat líquid: El punt d’ebullició ha de ser controlable amb
facilitat de manera que la seva capacitat d’absorbir calor sigui també controlable.
-Alt calor latent de vaporització: Com més gran sigui la calor latent de vaporització,
més gran serà la calor absorbida per kilogram de refrigerant en circulació. Així, amb
un alt valor del calor latent de vaporització es pot obtenir una producció frigorífica
específica elevada i un menor cabal màssic circulant, lo que permetria utilitzar equips
més petits.
- Baix volum específic del vapor: És convenient que el refrigerant tingui un volum
específic baix, ja que es redueix el desplaçament requerit del compressor i el diàmetre
de les tuberies.
- Químicament estable: A fi de tolerar durant anys repetits canvis d’estat.
- No corrosiu: Per assegurar que en la construcció de l’equip es pugin utilitzar
materials habituals i allargar la vida de tots els components.
50
 2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES, QUÍMIQUES I TERMODINÀMIQUES (II)

- Moderades pressions de treball: Les elevades pressions de condensació
requereixen un equip més robust, de més resistència mecànica. L’operació en buit té
el problema de la possibilitat d’entrada d’aire a l’equip, per lo que és convenient que la
pressió a les condicions d’evaporació sigui superior a l’atmosfèrica.
- Relació de compressió: Ha de ser petita en les condicions de funcionament, ja que
el rendiment volumètric varia inversament amb la relació de compressió.
- Temperatura de descàrrega: No ha de ser excesiva, per tal d’evitar problemes com
la descomposició o dilució de l’oli lubricant, descomposició del refrigerant o formació
de contaminants que poden causar danys al compressor.
- Fàcil detecció i localització de fugues: Les pèrdues produeixen la disminució del
cabal de refrigerant i la contaminació del sistema.
- Inocu pels olis lubricants: L’acció del refrigerant sobre els olis lubricants no han
d’alterar l’efecte de la lubricació.
- Baix punt de congelació: La temperatura de congelació ha d’estar molt per sota de
qualsevol temperatura a la qual pugui operar l’evaporador.
- Alta temperatura crítica.
51
2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

Comparació e intercanviabilitat de refrigerants

52
 2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

CARACTERÍSTIQUES DE SEGURETAT (I)

Normalment les propietats relacionades amb la seguretat són una de les primeres
consideracions en la selecció d’un refrigerant per a una aplicació concreta.

Por aquesta raó, alguns fluids que tenen excel·lents propietats com refrigerants
només es troben en aplicacions concretes i limitades. Aquest és el cas de
l’amoníac, refrigerant que per les seves propietats termodinàmiques, està
considerat un bon refrigerant però que, degut a la seva toxicitat i possible
inflamabilitat, veu limitada la seva aplicació.

També els hidrocarburs (metà, età, etè, propà, butà e isobutà) es consideren
perillosos per la seva inflamabilitat.

Per tant, a més de les característiques assenyalades al punt anterior, és

desitjable que un refrigerant sigui no inflamable, no explosiu i no tòxic.

53
 2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS

CARACTERÍSTIQUES DE SEGURETAT (II)

Conclusions sobre relació entre composició i seguretat:

1) Com més gran és la presència d’hidrògen més alta és la inflammabilitat

2) la major presència de clor condueix a menors punts normals d’ebullició i

a estabilitats químiques molt altes, per tant, a elevats períodes de vida a
l'atmosfera (problema amb l’ozó) i nul·la inflammabilitat.

3) La presència de fluor, redueix la toxicitat del refrigerant i la seva

inflammabilitat quan substitueix a l’hidrògen, si bé, incrementa la capacitat
de generació de l’efecte hivernacle.

54
2.6.1 – CARACTERÍSTIQUES DELS REFRIGERANTS
TOXICITAT
 Tots els fluids són potencialment tòxics ja que poden produir asfixia quan estan
presents en concentracions suficientment elevades com per a desplaçar
l'oxigen necessari per a mantenir la vida.
 La toxicitat és un terme relatiu que només té sentit quan es proporciona el grau
de concentració i el temps d’exposició necessari per a causar efectes
perillosos.
 Alguns fluids són considerats tòxics perquè són capaços de causar problemes
de salut en concentracions relativament baixes o amb períodes curts
d’exposició.
 Alguns refrigerants són qualificats com lleugerament tòxics perque són
capaços de causar problemes de salut en concentracions relativament altes o
després de llargs períodes d’exposició. Es consideren no tòxics si el sistema
no conté una quantitat suficient per a causar un problema de toxicitat si es
produeix una fuita important.
 Alguns refrigerants classificats com no tòxics, al mesclar-se amb aire, es
transformen en compostos altament tòxics quan entren en contacte amb
flames directes o amb resistències elèctriques. Això passa amb la majoria dels
55
refrigerants fluorocarbonats.
 2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

Els fluids refrigerants poden tenir efectes perjudicials sobre el medi

ambient degut a:

 la seva acció sobre la capa d’ozó

 per la seva incidència sobre l’efecte hivernacle.

56
 2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

ACCIÓ SOBRE LA CAPA DE OZÓ (I)

Els refrigerants que contenen clor en la seva molècula (CFCs i també HCFCs) són poc
estables davant de la radiació UV, produint-se una reacció fotoquímica que dóna lloc
a la generació d’àtoms de clor, els quals són molt reactius i colisionen amb els àtoms
d’ozó produint monòxid de clor i oxigen molecular.

El monòxid de clor pot reaccionar amb els àtoms d’oxígen i regenerar el clor atòmic.
S’estima que un sol àtom alliberat d’un CFC pot donar origen a una reacció en
cadena que destrueixi 100000 molècules d’ozó.

Els HCFC també destrueixen la capa d’ozó, encara que en menor mesura que els CFC,
per tant, se’ls considera “compostos de transició” per la qual cosa hauran de ser també
substituïts.

57
 2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

ACCIÓ SOBRE LA CAPA DE OZÓ (II)

El poder de destrucció de l’ozó varia d’un fluid a un altre.

Per a quantificar el potencial de destrucció de la capa de ozó s’ha definit un

paràmetre conegut a la literatura pel seu acrònim anglés: ODP (Ozone
Depletion Potential).

A totes les substàncies químiques regulades pel Protocol de Montreal se les

hi assigna un valor de ODP en relació al CFC- 11, al que se li ha donat el valor
unitat (ODP = 1).

Els HCFC tenen un ODP que oscila entre 0,02 i 0,2. A la Unió Europea està
prohibida la fabricació dels CFC des de 1995. Els HCFC desapareixeran
també a curt termini, estant prevista l’eliminació pel 2015.

58
2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

EFECTE HIVERNACLE (I)

La Terra rep una gran quantitat de radiació solar. Just per sobre de l’atmosfera la
densitat de radiació mitjana és d’uns 1367 W/m2.

L’energia solar que arriba a la Terra

s’ha de balancejar contínuament
amb una quantitat igual d’energia
radiada des de la Terra. En cas
contrari la temperatura terrestre
s'incrementaria sense límit.
La radiació s’emet des de la Terra
de dues formes: radiació solar
reflexada i radiació emesa per la
pròpia Terra com cos negre.

59
2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL
Com que la temperatura de la superfície terrestre és molt més freda que la del Sol
(287 K vs 5780 K), la Terra irradia energia a longituds d’ona més altes que
el Sol, a la zona del infraroig, sobre uns 10 micròmetres.
Les molècules grans (CO2, CH4, …) capten aquesta energia (no així les
diatòmiques més petites que no poden vibrar, O2, N2) i la tornen a emetre, causant
un efecte hivernacle sobre la superfície.

EFECTE HIVERNACLE (II)

L’efecte hivernacle
natural és necessari per a
mantenir la vida sobre
el planeta.

60
2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

EFECTE HIVERNACLE (III)

Tant els CFC com els HCFC i els HFC són gasos d’efecte hivernacle.

Per a avaluar aquest efecte s’ha desenvolupat un paràmetre anomenat potencial

d’efecte hivernacle, més conegut com GWP (Global Warming Potential).

Aquest paràmetre està definit, per a una substància determinada, com el

quocient entre la integració en el temps de l’efecte provocat per l’emissió
d’una unitat de massa (1 kg) d’aquesta substància i la mateixa integral per
a l’emissió d’una unitat de massa del gas de referència, el CO2

Al igual que el ODP, el paràmetre GWP és un indicador relatiu, ja que expressa

l’efecte climàtic d’un determinat gas comparant-lo amb el d’un altre gas que es
pren de referència.

61
 2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

EFECTE HIVERNACLE (IV)

El GWP, únicament quantifica l’aport al canvi climàtic d’un gas d’efecte hivernacle
quan aquest es difon directament a l’atmosfera (efecto hivernacle directe, EID).

Aquestes emissions poden ser degudes a:

 fugues en les instal·lacions

 pèrdues durant les operacions de manteniment, o
 la no recuperació del refrigerant quan la instal·lació queda en des ús.

Però també l’energia consumida a les plantes frigorífiques i als sistemes d’aire
condicionat, si s’obté per consum de combustibles fòssils, produeix CO2, que és un
gas d’efecte hivernacle. Es tracta d’un efecte hivernacle indirecte degut al
consum energètic de la instal·lació.

Per tant, l’eficiència energètica de les plantes frigorífiques també juga un paper
important. Per a conèixer l’efecte medi ambiental d’un refrigerant s’han de
ponderar els dos efectes, directe e indirecte.
62
 2.6.4 – PROBLEMÀTICA MEDI AMBIENTAL

EFECTE HIVERNACLE (V)

Per a integrar els efectes directe e indirecte, s’ha desenvolupat el paràmetre
conegut com EFECTE HIVERNACLE GLOBAL TEWI (Total Equivalent Warming
Impact).
El TEWI no es calcula per a un refrigerant determinat, sino per a una aplicació
determinada.

TEWI = GWP · M · [f·n+(1-r)] + n·E·c

GWP Efecte Hivernacle n = anys de vida
M = kg DE REFRIGERANT DEL SISTEMA
CO2 1 f = fracció pèrdues refrigerant a l’any
R-134a 1200 r = fracció càrrega de refrigerant recuperada
R-407c 1600 després de n anys
R-410a 1890 E = consum d’energia (kWh/any)
R-404a 3750 c = emissió específica de CO2 per kWh
63
 2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

A partir de l’aparició dels primers refrigerants, del tipus hidrocarbur halogenats als
anys 1930, van aparèixer molts altres nous fluids refrigerants i va ser necessari
establir unes normes de nomenclatura, per tal d’evitar la complexitat de la
denominació en base a la composició química.

64
 2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

A partir de l’aparició dels primers refrigerants, del tipus hidrocarbur halogenats als
anys 1930, van aparèixer molts altres nous fluids refrigerants i va ser necessari
establir unes normes de nomenclatura, per tal d’evitar la complexitat de la
denominació en base a la composició química.

DENOMINACIÓ SIMBÒLICA NUMÈRICA:

Es segueix la norma ANSI/ASHRAE 34 “Designation and Safety Classification of
Refrigerants” i també, de forma resumida, la instrucción MI IF 002 (Clasificación
de los refrigerantes) del Reglamento de Seguridad para Plantas e Instalaciones
Frigoríficas.

Aquesta denominació s’estableix a partir de la fórmula química del refrigerant, i

consisteix en una expressió numèrica, que segueix a la lletra ‘R’ (Refrigerant).
Les regles per a l’asignació numèrica són diferents segons siguin:
• Refrigerants inorgànics
• Refrigerants orgànics (en base a hidrocarburs halogenats)
• Mescles de refrigerants
65
2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

REFRIGERANTS INORGÀNICS
El primer dígit és sempre el 7 seguit de dos dígits corresponents al pes molecular
del refrigerant:
• Amoníac (NH3) de pes molecular 17 s’anomena R-717
• Aigua (H2O) de pes molecular 18 s’anomena R-718
• Anhídrid carbònic (CO2) R-744, etc.

REFRIGERANTS ORGÀNICS
El primer dígit indica el número d’enllaços no saturats de carboni, si es zero no
s’indica
El segon dígit indica el número d’àtoms de carboni de la molècula menys 1. Si
és zero no s’indica.
 El tercer dígit indica el número d’àtoms d’Hidrògen més 1.
 El quart dígit indica el número d’àtomos de Flúor.
Si la molècula conté àtoms de Brom, s’afegirà la lletra B, seguida del número de
d’àtoms de Brom.
66
2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

Fórmula i estructura molecular del R-22 o clorodifluorometà

Fórmula i estructura molecular del R-134a

67
2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

CLASSIFICACIONS DE REFRIGERANTS
Els refrigerants es poden classificar com:
- CFC (Clorofluorocarburs): Contenen Cl, F i C. Es tracta de substàncies que
destrueixen la capa d’ozó i la seva presència a l’atmosfera incrementa l’efecte
hivernacle (CFC-12, CFC-11, ...).
- HCFC (Hidroclorofluorocarburs): Contenen H, Cl, F i C. Aquests refrigerants
contribueixen, encara que en menor mesura que els CFC, a la destrucció de la capa
d’ozó i contribueixen a l’efecte hivernacle (HCFC-22).
- HFC (Hidrofluorocarburs): Contenen H, F i C. Són compostos que no tenen cap
efecte sobre la capa d’ozó (ODP nul), però contribueixen a l’efecte hivernacle (HFC-
134a).
-Fluids naturals: Dintre d’aquest grup es troben els hidrocarburs i els compostos
inorgànics. Es caracteritzen per no contribuir a la destrucció de la capa d’ozó i tenir
una contribució molt menor al efecte hivernacle. Destaquen com hidrocarburs HC-
600, HC-290 i el HC-600a, i com inorgànics l’amoníac (R-717) i el CO2 (R-744).

Actualment està prohibit l’ús i venta dels CFC, i restringit el dels HCFC, quedant
totalment prohibit el seu ús al 2015.
68
 2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

R-12 R-22
R-134a

Dichlorodifluoromethane 69
Chlorodifluoromethane 1,1,1,2-Tetrafluoroethane
2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ

LEGISLACIÓ SOBRE REFRIGERANTS

International environmental agreements:

Montreal Protocol (1987): to protect the earth’s ozone layer by eliminating use of ozone
depleting substances (ODS).
Kyoto Protocol on GHG emissions reduction (1997) and entered into force on 2005.
Paris Agreement (2015): objective to limit the global temperature rise to well below 2°C
(climate change mitigation).
The Kigali Amendment (2016) to the Montreal Protocol, which will bring about a global 70
phase-down of hydrofluorocarbons (HFCs), will take effect in January 2019.
 2.6.2 – NOMENCLATURA I CLASSIFICACIÓ
EU legislation to control F-gases
To control emissions from fluorinated greenhouse gases (F-gases), including
hydrofluorocarbons (HFCs), the European Union has adopted two legislative acts: the
’MAC Directive’ on air conditioning systems used in small motor vehicles, and the ‘F-gas
Regulation’ which covers all other key applications in which F-gases are used:
 Limiting the total amount of the most important F-gases that can be sold in the EU
from 2015 onwards and phasing them down.
 Banning the use of F-gases in many new types of equipment where less harmful
alternatives are widely available.
 Preventing emissions of F-gases from existing equipment
The most commonly used alternatives to HFCs and HCFCs
Hydrofluoroolefines
(HFO)

2,3,3,3-Tetrafluoropropene,
HFO-1234yf 71
2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Es distingeixen dos tipus de mescles:

Mescles azeotròpiques: comportament similar al dels fluids purs, canvis d’estat a
temperatura constant. Es designen amb números de la serie R-500 en ordre
successiu d’aparició. Així, el R-502 va apareixer després del R-501.

Mescles zeotròpiques: el seu comportament és diferent del dels fluids purs

durant els canvis d’estat, mostrant un desplaçament en temperatura durant
l’evaporació i condensació. Es designen com la serie R-400.

D’aquesta manera, el R-407C és una mescla zeotròpica ternaria constituïda pels

refrigerants R-32, R-125 i R-134a, amb una composició en massa de 23, 25 i
52%, respectivament.
La lletra afegida al final de la designació de les mescles, “A”, “B”, “C”,..,, serveix
per a distingir diferents composicions màssiques dels refrigerants.

Per tant, el R-407A i el R-407B, formats també a partir de R-32, R-125 i R-134a,
tenen composicions del 20, 40 i 40% i 10, 70 i 20%, respectivament.
72
 2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Diferències de comportament entre els fluids purs i les mescles (I)

En el cas de fluids purs, formats per només un component, a una

pressió donada, la temperatura de condensació i d’evaporació és la
mateixa, es manté constant durant tot el procés de canvi d’estat.
Aquest és el cas del R-134a, R-22, propà, CO2, amoníac, aigua, etc.

73
 2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Diferències de comportament entre els fluids purs i les mescles (II)

En una mescla intervenen diferents substàncies o components

seleccionats per a que el fluid resultant tingui certes característiques,
pressió de vapor, volum específic, etc., que dependran de les
proporcions d’aquests components a la mescla.

Les mescles azeotròpiques, per a una pressió i temperatura donada

mostren la mateixa composició, tant en fase líquida com en fase vapor,
mentre que les zeotròpiques no mostren aquest comportament,
presentant un desplaçament de temperatura als canvis d’estat
(evaporació i condensació).

74
 2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Diferències de comportament entre els fluids purs i les mescles (IV)

El desplaçament o “glide” de temperatura és degut a que l’evaporació o condensació d’un
dels components té lloc abans que la de la resta de components. Per exemple, pel R-
407C (mescla de R-32/125/134a, 23/25/42 %), el desplaçament de temperatures promig
és d'uns 7ºC.
Al tenir cadascun dels components una volatilitat relativa diferent, o sigui que cadascun
canvia d’estat a diferent temperatura, en el procés d’evaporació del R-407C, a la sortida
de la vàlvula d’expansió es genera una mescla bifàsica, en la que el vapor és més ric en el
component més volàtil (el R-32 en aquest cas). Per tant, la composició del líquid restant
canviarà la seva composició original, presentant una composició líquida més pobre en R-
32, amb la qual cosa el seu punt d’ebullició augmenta. La composició del líquid va
canviant fins que tot el líquid s’evapora, punt 2 (vapor saturat).

75
2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Pure refrigerant or azeotropic mixture (behave as pure refrigerant)

Non-azeotropic mixture or zeotropic mixture (behave

differently)

76
 2.6.3 – MESCLES DE REFRIGERANTS

Diferències de comportament entre els fluids purs i les mescles (III)

Dintre del grup de les mescles zeotròpiques es distingeixen a vegades les

mescles quasi-azeotròpiques, en el cas en què els desplaçaments de
temperatura (T2-T1) són molt petits, com és el cas del R-410A amb només 0.5
ºC de diferència.
77
2.9 - BOMBES DE CALOR

Refrigeració Bomba de Calor

Per Bomba
Per a Refrigeració:
de Calor:

QL QH
COPR = COPBC =
Wnet ,in Wnet ,in

Com que tenim que:

QL + Wnet ,in = QH
resulta que:
COPBC = COPR + 1
COPBC > 1
Millor rendiment que una caldera
per a calefacció.
Una bomba de calor absorbeix calor d’una font de calor a baixa temepratura (aire
ambient, aigua d’un pou, …) i la subministra a un medi (aigua calenta) o espai 78
a
calentar (p. ex., una vivenda).
 2.9 - BOMBES DE CALOR

Des del punt de vista tecnològic, una bomba de calor es pot veure com un equip de
compressió de vapor (encara que també existeixen bombes de calor per absorció)
en què l’energia dissipada (condensador) subministra la calor útil i l’evaporador la
capta d’una font externa.

79
2.9 - BOMBES DE CALOR

BOMBES DE CALOR REVERSIBLES

Producció de fred i calor amb

un mateix equip

80
2.9 - BOMBES DE CALOR

Exemple bombes de calor

Una casa precisa una potència calorífica de 12 kW per tal de mantenir la seva
temperatura interior a 20ºC, quan la temperatura exterior és de 5ºC. Si es
decideix instal·lar una bomba de calor que utilitza R22 com a fluid de treball
per cobrir aquesta necessitat; i considerant que a la sortida de l’evaporador el
refrigerant es troba com a vapor saturat i a la sortida del condensador líquid
saturat. Calcular, considerant un ∆T entre l'aire i el refrigerant tant en el
condensador com en el evaporador de 8ºC:

a) La pressió a l’evaporador i al condensador,

b) El cabal màssic de refrigerant,
c) La potència del compressor,
d) El COP.

R: a) 4.47 bar, 11.1 bar, b) 0.0615 kg/s, c) 1.41 kW, d) 8.5

81
2.9 - BOMBES DE CALOR

Bombes de calor integrades en columnes de destil·lació

(Heat pump assited distillation)

Superheater

Bomba de Calor de
Cicle tancat de Bomba de Calor
recompressió de
bomba de Calor de recompressió
vapor amb
de vapor 82
sobreacalentament
 2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ
Diagrama d’un cicle de refrigeració per absorció representat
com una “caixa negra”

T2
Q2

Equipo de
Refrigeración
T1
Q1
T0

Qo
T2 > T1 > T0
En aquest cas el interès és generar fred, Qo a To, (p.e. 7ºC ), Q2 és la calor
d’accionament i Q1 és la calor (Q0 + Q2 ) dissipada a T1 (habitualment la
temperatura ambient):
COP = Q0/Q2 83
2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

Cicle de Refrigeració per Compressió de Vapor

Calor
Vapor
presión alta

Condensador

Trabajo
Compresor

Evaporador
Vapor
presión baja

Calor
84
2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

Cicle Simple de Refrigeració per Absorció

Es subtitueix el compressor per un circuit d’una solució formada sempre per una
mescla de almenys dos fluids, un refrigerant i un absorbent.

Calor Q
Vapor
presión alta C
Calor
Generador Condensador
Q2

Trabajo
Bomba

Calor
Absorbedor Evaporador
QA Vapor
presión baja

Q1=QA+Q Calor Q
0
C 85
COP = Q0/Q2
2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

Les combinacions Refrigerant/Absorbent més utilitzades a la

pràctica són:

• Aigua / Bromur de Liti (LiBr)

• Amoníac / Aigua ( NH3/H2O)

Hi ha importants diferències des del punt de vista d’operació (p.

ex. temperatures d’evaporació) i tecnològiques (p.ex. necessitat
de refrigeració amb aigua, necessitat de purificació de refrigerant,
etc.) entre els equips d’absorció que utilitzen una combinació o un
altra de fluids de treball.

86
2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

Planta de refrigeració per absorció d’amoníac/aigua

87
 2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

COP
Refredadores d’aigua
LiBr Simple efecte 0.6-0.7
LiBr Doble efecte 0.9-1.2
Refrigeració
NH3-H2O a baixa temp. 0.1-0.8

Equip d’Absorció Temperatura del Vapor o gas Temperatura de l’Aigua

de procés, ºC calenta o fluid de procés ºC
LiBr Simple efecte 110-120 85-115 (max. 140)
LiBr Doble efecte 150-175 -
NH3-H20 110-180 100-150

88
 2.7 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

Efecte de la temperatura d’evaporació i de dissipació de calor sobre el

rendiment d’un Cicle d’absorció: exemple d’un cicle d’amoníac/aigua.

89
2.8 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ADSORCIÓ

El principi de funcionament és similar al d’un sistema de refrigeració per

absorció, però en aquest cas el sorbent no és un líquid sinó un sòlid. Això fa que
les prestacions i l’operativa de funcionament siguin diferents.

90
2.8 – CICLES DE REFRIGERACIÓ PER ADSORCIÓ

COMPARACIÓ RESPECTE A LA REFRIGERACIÓ PER ABSORCIÓ

 Avantatges
 Poden funcionar amb temperatures d’activació més baixes (60-
90°C)
 Possibilitat d’utilitzar col·lectors solars de més baix cost.

 Poden funcionar amb temperatures d’aigua de torre més baixes

 No requereixen bomba de solució
 Poden aplicar-se més fàcilment a aplicacions mòbils
 Desavantatges
 Rendiment una mica inferior (COP<0.6)
 Cost econòmic més elevat
 L’equip té un funcionament cíclic
 Per tant, és necessari més esforç en el disseny i el control

 Màquines més voluminoses i pesants.

91
2.10 - REFRIGERACIÓ AMB GAS: CICLE BRAYTON INVERS

La refrigeració es produeix al passar la calor de la zona refrigerada a Tc al

fluid de treball durant el procés 4-1 a pressió constant.

92
2.10 - REFRIGERACIÓ AMB GAS: CICLE BRAYTON INVERS

Cicle Brayton invers amb intercanviador de calor regeneratiu

93
2.10 - REFRIGERACIÓ AMB GAS: CICLE BRAYTON INVERS

Com principals inconvenients destacar:

- la calor alliberada no és a temperatura constant (rendiments

inferiors al dels cicles de vapor).

- al ser el fluid de treball un gas, s’haurà de treballar amb grans

volums de gas i grans superfícies als intercanviadors.

94
2.10 - REFRIGERACIÓ AMB GAS: CICLE BRAYTON INVERS

Aplicació a la refrigeració del cicle Brayton invers obert:

aire condicionat a la cabina dels avions

No és fa necessari l’ús de fluids

addicionals que requeriria un
cicle de refrigeració per
compressió de vapor.

95
2.11 - LIQUACIÓ DE GASOS
- Processos criogènics: temperatures inferiors a -100ºC.
- Aplicació per exemple, en la separació d’oxigen o nitrogen de l’aire.
- Els processos de refrigeració convencionals no són vàlids. Nitrogen (Temp.
crítica -147ºC).

Cicle de Claude-Linde per a

licuació de gasos

96
 2.11 - LIQUACIÓ DE GASOS
Exemple: Procés de separació d’aire
La separació d’aire comprèn una primera de liquació d’aire (mitjançant una
combinació de compressió, refredament i expansió) i posterior destil·lació.
Cicle Mixte Linde-Claude (T-s) Esquema simplificat

La planta pot produir nitrògen en fase gas d’alta (GAN) o baixa puresa (GWN), oxígen en 97
proporcions variables de líquid (LOX) y gas (GOX), i argó líquid (LAr).