1.

INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICA

Les reaccions químiques són processos mitjançant els quals una o vàries substàncies es combinen amb
unes altres per produir espècies noves

ENERGIA + REACTIUS  PRODUCTES + ENERGIA

(absorció) (despreniment)

CALOR (Q)
TREBALL (W)

La TERMODINÀMICA QUÍMICA O TERMOQUÍMICA és la part de la química que estudia els

canvis d’energia en les reaccions químiques.

La termodinàmica, tant física com química, s’estudia prescindint de tot allò que envolta els diferents

processos i observa els bescanvis d’energia i matèria que té amb l’entorn. Així parlem de SISTEMA
TERMODINÀMIC

2. SISTEMES TERMODINÀMICS
SISTEMA és una quantitat de matèria que s’aïlla de l’Univers per poder-la estudiar.

CANVIS = PROCÉS

SISTEMA REACCIÓ

Per exemple: COTXE

SISTEMA = COTXE
REACCIÓ: crema de la benzina
PROCÉS: energia química  energia mecànica

TIPUS DE SISTEMA.
SISTEMA OBERT: permet canvi d’energia i matèria al seu voltant

SISTEMA TANCAT: permet intercanvi d’energia però no de matèria

SISTEMA AÏLLAT: no permet cap tipus d’intercanvi

2.1. VARIABLES TERMODINÀMIQUES i FUNCIONS D’ESTAT
Un cop determinat el sistema ens calen definir una sèrie de magnituds que

ens ajudin a descriure l’estat del sistema. Aquestes magnituds reben el nom de VARIABLES

TERMODINÀMIQUES.

EXTENSIVES INTENSIVES
El valor depèn de la quantitat de matèria El valor NO depèn de la quantitat de matèria

MASSA / VOLUM TEMPERATURA / PRESSIÓ

algunes reben el nom de

FUNCIONS D’ESTAT
 FUNCIONS D’ESTAT són variables el valor del qual només depèn del seu estat inicial i final, no
del procediment que ha seguit el sistema per arribar al valor.

VOLUM (V) ENERGIA INTERNA (U)

TEMPERATURA (Tª) ENTALPIA (H)

PRESSIÓ (P) ENTROPIA (S)

ENERGIA LLIURE DE GIBBS (G)

3. PRINCIPI DE LA CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA O PRIMER PRINCIPI TERMODINÀMICA

PRINCIPI DE LA CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA diu que l’energia ni es crea ni es

destrueix, senzillament es transforma.

SISTEMA QUÍMIC

el qual està format per moltes partícules

que es mouen constantment

ENERGIA INTERNA (U)

energia associada a l’estructura interna del
sistema (CINÈTICA I POTENCIAL)

El moviment d’aquestes partícules provoca una variació de la energia interna del sistema (U), i per tant,
com l’energia s’ha de transformar, aquesta energia interna es converteix en un altra forma d’energia:

CALOR (Q)
ENERGIA INTERNA TREBALL (W)

PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA diu que la variació de la energia interna

és igual a la suma de la calor intercanviada entre el sistema i l’entorn; i el treball
realitzat per el sistema o sobre seu.

U = Q + W
Q = m · Ce · Tª
W = - P · V

Les unitats són els Joules (J) o les calories (cal)

1 cal = 4,18 J
 1 J = 0,24 cal

D’aquesta manera d´intercanvi d’energia, ja sigui en forma de treball o calor, cal un

criteri de signes per tal de determinar la pèrdua o el guany, o bé un treball realitzat pel
sistema o sobre el sistema

W < 0 treball realitzat pel

sistema (expansió)
TREBALL

W > 0 treball realitzat sobre

el sistema
(compressió)

Q>0
Q<0 el sistema absorbeix calor
el sistema cedeix calor CALOR

3.1. APLICACIONS DEL PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

PROCESSOS ISOTÈRMICS
Tª = ct  Tª = 0  U = 0  0 = Q+W per tant: Q = -W

PROCESSOS ADIABÀTICS
Q= 0 per tant  U = 0 + Q  U = W

PROCESSOS ISOCÒRS
V= cte  V=0  W = 0 per tant U = Qv CALOR A VOLUM CONSTANT

PROCESSOS ISOBÀRICS CALOR DE REACCIÓ

U=Q+W QP = U + P · V CALOR A PRESSIÓ CONSTANT
W = - P · V

ENTALPIA (H)

Qp = H

La CALOR DE REACCIÓ és la quantitat de calor absorbida o cedida durant la reacció

3.2. RELACIÓ ENTRE LES CALORS DE REACCIÓ i GASOS

QP = U + P · V

QV = U

QP = Qv + P · V P · V = n · R · T

QP = Qv + n · R ·on n: increment nombre mols gasosos

T

(n= ntotal productes gasosos – ntotal reactius gasosos)

tenint en compte les relacions entre les calors de reacció i l’entalpia ( H ) i energia interna (U) ,
es pot deduir:

H = U + P · V  H = U + P · V

H = U + n · R · T
4. L’ENTALPIA

L’ENTALPIA és la energia en forma de calor intercanviada per un sistema a pressió constant

(P=1 atm=1,013·105 Pa)

H= Hproductes - Hreactius

H > 0 es produeix un GUANY DE CALOR  REACCIÓ ENDOTÈRMICA
H < 0 es produeix una PÈRDUA DE CALOR  REACCIÓ EXOTÈRMICA

4.1. CALOR DE REACCIÓ

La CALOR DE REACCIÓ és la quantitat de calor absorbida o cedida durant una reacció,

referida a una determinada quantitat de reactiu o producte.
La calor de reacció es caracteritza per:
 Té un valor per a cada reacció
 Està calculada a una pressió, temperatura i quantitat de substància determinada.
 Si li canviem aquestes condicions els valor de la calor de reacció també canvia.
 El valor del calor de reacció normalment està referida a 1 mol de producte format o a 1 mol de
reactiu consumit.
Exemples:

CH4(g) + 2 O2(g)  CO2(g) + 2 H2O(l) Q = -889,7 KJ/mol REACCIO EXOTÈRMICA

Per a cada mol de metà que es crema es desprenen 889 KJ

C(s) + 2 H2O (g)  CO(g) + H2(g) Q = 131,3 KJ/mol REACCIO ENDOTÈRMICA

Per cada mol de carboni que reacciona s’absorbeixen 131,3 KJ

4.2. ENTALPIA ESTÀNDAR DE REACCIÓ (Hº)

El valor de l’entalpia H depèn de diferents factors:

QUANTITAT DE REACTIUS
P = 1,013·105 = 1 atm
QUANTITATS DE PRODUCTES Aquests valors estan en
PRESSIÓ condicions estàndards Tª = 25ºC = 298 K
TEMPERATURA

ENTALPIA ESTÀNDARD DE REACCIÓ (Hº)

L’ENTALPIA ESTÀNDARD DE REACCIÓ (Hº) és la variació de l’entalpia d’una reacció

realitzada a pressió constant, quan els reactius i productes estan en els seus estats
estàndards

CH4(g) + 2 O2(g)  CO2(g) + 2 H2O(l) Hº = -889,7 KJ/mol

Aquesta equació termoquímica ens indica que en la combustió d’ 1mol de metà a 298 K i 1 atm
de pressió s’alliberen 889,7 KJ en forma de calor.
4.3. ENTALPIA ESTÀNDAR DE FORMACIÓ (Hfº)

L’ENTALPIA ESTÀNDARD DE FORMACIÓ (H fº) és la variació de l’entalpia de la reacció

de formació d’un mol d’un compost a partir dels seus elements a pressió constant, trobant-se
elements i compostos en condicions estàndard.

Per convenis es considera que els elements (O 2, Fe, Cu...) tenen entalpia de formació
zero
Hfº (elements) = 0

2 N2(g) + 3 H2(g)  2 NH3(g) H f º = - 46,2 KJ/mol

Aquesta equació termoquímica ens indica que en la formació d’ 1mol d’amoníac (gas) a partir dels seus
elements a 298 K i 1 atm de pressió s’alliberen 46,2 KJ en forma de calor

A partir de l’entalpia estàndard de formació podem calcular l’entalpia estàndard d’una reacció.

ΔH R=∑ n p · ΔH form productes - ∑ nr · ΔH formreactius

º º º

4.4. LLEI DE HESS

Una reacció química es pot expressar com la suma algebraica d’altres reaccions parcials, on
l’entalpia de reacció és la suma de les entalpies de les reaccions parcials

A  B H f1 º
B  C H f2 º
C  D H f3 º
A  D H R º = H f1 º + H f2 º + H f3 º

La llei de Hess es aplicable en el càlcul de l’entalpia estàndard de qualsevol reacció a

partir d’entalpies estàndard de formació dels compostos que hi participen.
 Aquesta llei a premés tractar les equacions tèrmiques com si fossin equacions
algebraiques, per tant podran ser multiplicades i dividides per nombres enters i al mateix
temps podrem sumar-les o restar-les entre si fins a trobar l’equació termodinàmica desitjada.
Exemple:

C4H10(g) + 13 O2(g)  8 CO2(g) + 10 H2O(l) HRº = ?

Dades: Hfº (CO2) = -393,5 KJ/mol
Hfº (H2O) = -285,5 KJ/mol
Hfº (C4H10) = -124, 7 KJ/mol

4.5. ENTALPIA D’ENLLAÇ

L’entalpia d’enllaç és la quantitat d’energia que es necessita per trencar un mol d’enllaços d’un
tipus determinat.
TRENCAR ENLLAÇOS (REACTIUS)  CONSUM D’ENERGIA
FORMAR ENLLAÇOS (PRODUCTES)  DESPRENIMENT D’ENERGIA
D’aquestes variacions d’energies en el trencament i formació d’enllaços podem deduir el valor de la
ENTALPIA DE LA REACCIÓ. Per això cal tenir present :
El tipus d’enllaços que formen els compostos (taula Clickedu)
El nombre de mols de cada compost
Tenint en compte tots aquests aspectes, podem calcular la entalpia d’una reacció a partir dels seus
enllaços per mitjà de la següent equació:

HRº   nr · Henllaços
º
trencats -  p enllaços formats
n ·  Hº

REACTIUS PRODUCTES

Exemple: Calcular l’entalpia de reacció del següent procés tot utilitzant les entalpies d’enllaç de la taula
penjada en el Clickedu.

CH4(g) + 2 O2(g)  CO2(g) + 2 H2O(l) HRº = ?

5. ENTROPIA

L’Entropia (s) és aquella funció d’estat que mesura el grau de desordre molecular que
presenta un sistema. Al ser una funció d’estat vol dir que el seu valor només depèn del seu estat final i de
l’inicial.

ΔS= S2 − S1

Les característiques d’aquesta magnitud són:

és una funció d’estat
és extensiva (depèn de la massa)
unitats J/K·mol

En termes generals direm que:

l’entropia augmenta  augment del desordre
l’entropia disminueix  augment de l’ordre

s > 0 s > 0
SÒLID LÍQUID GAS
s < 0 s < 0

D’aquí es defineix el 2n. PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA que diu que qualsevol

procés espontani produeix un augment de l’entropia de l’univers.

5.1. ENTROPIA ESTÀNDARD (Sº)

L’ENTROPIA ESTÀNDARD d’una substància és el grau de desordre que presenta un mol

d’aquesta substància a 25ºC de temperatura i 1 atm de pressió.

Com a mesura patró es pren el zero absolut ( 0 K ) seguint el 3r. PRINCIPI DE LA

TERMODINÀMICA, que diu que l’entropia d’una substància cristal·lina pura, amb una
ordenació perfecta, és zero quan la seva temperatura tendeix a 0 K a 1 atm de pressió.

Els valors de les entropies estàndards es troben tabulades. D’aquesta manera podrem calcular el
valor de l’entropia estàndard de qualsevol reacció:

ΔSº R=∑ n p · ΔSº f − ∑ nr · ΔSº f

PRODUCTES REACTIUS

Sfº (elements) ≠ 0
 Així doncs:

 Si S > 0 el sistema tendeix al DESORDRE (SÒLID  LÍQUID  GAS)

 Si S < 0 el sistema tendeix a l’ORDRE

 en reaccions exotèrmiques (desprèn calor) AUGMENTA la entropia

 en reaccions endotèrmiques (absorbeix calor) DISMINUEIX la entropia

6. ENERGIA LLIURE DE GIBBS

L’ENERGIA LLIURE (G) És aquella magnitud que permet determinar si una reacció o procés
és espontani.
Les característiques d’aquesta magnitud:

És una funció d’estat

Quan G < 0 el procés és espontani (criteri d’espontaneïtat)

Unitats Joule (J)

L’espontaneïtat de les reaccions es calcula en condicions estàndard, de tal manera que podem
calcular l’energia lliure per mitjà de la següent expressió:

ΔGº R=∑ n p · ΔGºf − ∑ nr · ΔGºf

ΔGº= ΔHº−(Tª · ΔSº )
Si G < 0 el procés és ESPONTANI
Si G > 0 el procés és NO ESPONTANI, però si ho és el procés invers
Si G = 0 es tracta d’un sistema en EQUILIBRI
Tenint en compte les possibles variacions de l’entalpia i de l’entropia, podem agrupar els
processos en 4 casos possibles

ΔG=Δ H − T· ΔS
H < 0 G < 0 REACCIÓ
1 G= (-) – [Tª· (+)]
S > 0 ESPONTÀNIA

H > 0 G > 0 REACCIÓ

2 G= (+) – [Tª· (-)]
S < 0 NO ESPONTÀNIA

H < 0
El valor de G depèn
G= (-) – [Tª· (-)]
4 de la temperatura
S < 0

Per a Tª elevades G > 0 REACCIÓ NOESPONTÀNIA

Per a Tª baixes G < 0 REACCIÓ ESPONTÀNIA