TRANSMISSIÓ DE CALOR

Tema 2. Transmissió de calor per conducció

1.- Calculeu el flux de calor en estat estacionari a través d'un bloc de coure de 10 cm de gruix. Un
dels costats del bloc es manté a 0ºC i l'altre a 100ºC. Es pot assumir una conductivitat tèrmica
constant de 380 W·m-1K-1.

2.- Tenim una vareta de vidre de 1.3 mm de diàmetre i 1 m de llargada. Un dels extrems de la vareta
és manté al punt d’ebullició normal del toluè (110.6 ºC), mentre que l'altre extrem és en contacte
amb un bloc de gel. La conducció tèrmica a través de la vareta assoleix l'estat estacionari. Assumint
que el calor de fusió del gel és de 79.7 cal·g-1, i que la conductivitat tèrmica del vidre és de 0.86
W·m-1K-1, trobeu:
a) el cabal de calor transferit, en J/s;
b) els grams de gel que s'han fos en 30 minuts
(Nota: suposeu que no hi ha pèrdues de calor a través de la superfície de la vareta exposada a
l'entorn)

3.- Per construir un forn es fan servir tres capes de materials diferents en sèrie. Primer, una capa
interior de 12 cm de gruix de totxo refractari (ktr=1.3 kcal/(h·m·ºC)); segon, una capa intermitja de
14 cm de gruix de totxo aïllant (kta=0.15 kcal/(h·m·ºC)); i tecer, una capa exterior de 12 cm de gruix
de totxo ordinari (kto=0.6 kcal/(h·m·ºC)). La superfície interna del refractari es troba a 1150ºC i
l’externa del totxo ordinari es troba a condicions atmosfèriques, i es desitja que la seva temperatura
sigui de 40ºC. Com que el totxo aïllant que volem fer servir no resisteix temperatures superiors a
1000ºC, calcula la temperatura màxima a la que quedarà sotmès per saber si es pot utilitzar o no. Si
no es pot fer servir, calcular quin seria el gruix de totxo refractari a utilitzar per tal de què l’aïllant
quedi per sota de 1000ºC si desitgem mantenir el salt tèrmic actual (1110ºC)

4.- Una paret vertical d’un forn està formada per dos materials diferents. La paret interior de 0.30 m
de gruix és de totxo de magnesita i l’exterior de 0.15 m de gruix és d’aïllant de caolí. Les
temperatures de les superfícies interna i externa es suposen constants i iguals a 1200ºC i 160ºC,
respectivament. Determinar la temperatura de la superfície del mig. Dades: Conductivitat tèrmica
del totxo de magnesita: 3.3 kcal/(h·m·ºC) a 200ºC, 1.65 kcal/(h·m·ºC) a 1200ºC; conductivitat
tèrmica del caolí: 0.22 kcal/(h·m·ºC) a 500ºC, 0.39 kcal/(h·m·ºC) a 1200ºC

5. Un dipòsit termostàtic està format per una esfera buida de 5 cm de diàmetre intern; la paret
d’aquesta consta d’una capa de vidre de 5 mm de gruix rodejada per una altra també de vidre i del
mateix gruix, quedant entre ambdues una pel·lícula estacionària d’aire de 6 mm de gruix. Calcula:
el gruix d’un aïllant de conductivitat tèrmica k= 0.05 kcal/(h·m·ºC) equivalent a la paret d’un
dipòsit termostàtic, és a dir, que les pèrdues expressades en kcal/h siguin les mateixes. Dades:
Conductivitat tèrmica del vidre: 0.6 kcal/(h·m·ºC); conductivitat tèrmica de l’aire: 0.025
kcal/(h·m·ºC).

6. Un forn elèctric està format per una paret de material refractari i una altra de material A (aïllant)
de gruix indicat a la figura, de forma que quan la temperatura de la paret interior del refractari és de
750ºC, la de la paret exterior del material A és de 150ºC. Quan recobrim l’aïllant amb una capa de
llana mineral de 5 cm de gruix, amb una k=0.052 kcal/(h·m·ºC), la temperatura de la paret interior
del refractari és de 750ºC; les temperatures a les parets intermèdies són de 700 i 530ºC i la de la
paret exterior de llana mineral 75ºC. Calcular: els fluxos calorífics en els dos casos i el percentatge
d’estalvi de pèrdua d’energia d’un cas respecte l’altre.
7.- Una substància refrigerant circula per l’interior d’una canonada d’acer comercial de 2” de
dià2metre nominal. Aquesta canonada està recoberta per un cert material de 0.5 cm de gruix que
manté les temperatures interna i externa de les parets d’acer a -30ºC i a -25ºC, respectivament. A
causa d’un canvi en les condicions atmosfèriques, comença a formar-se una capa de gel que cobreix
la canonada. Quin serà el gruix d’aquesta capa si el cabal de calor des de l’exterior cap al fluid
refrigerant es redueix en un 90%? Dades: kacer=40 kcal/(h·m·ºC); kmaterial=1.34 kcal/(h·m·ºC) ;
kgel=1.9 kcal/(h·m·ºC). Tub d’acer comercial DN 2”: Dintern=52.5 mm; Dextern=60.3 mm

8.- Una conducció de vapor de 1½” de diàmetre extern ha de ser recoberta amb dues capes d’aïllant,
cada una de 1” de gruix. Aquestes dues capes d’aïllant superposades s’anomena composite . La
conductivitat tèrmica dels dos aïllants disponibles és desconeguda, però sabem que la del material A
és 5 vegades superior a la del material B. Assumint que les temperatures de la cara interna i externa
del composite són fixes i iguals en tots els casos, en quin percentatge es reduiria el cabal de calor
quan el material més aïllant està en contacte amb la paret de la conducció respecte de quan el
material menys aïllant és el que està en contacte amb la paret de la conducció?

9.- Volem seleccionar entre 3 tipus de materials aïllants (A, B i C) per reduir les pèrdues de calor
d’una superfície plana de 800 m2 . Cada un dels materials es comercialitza amb gruix d’aïllant de 2
cm. Els preus d’aquests aïllants són 20€/m2 (material A), 52€/m2 (material B) i 74€/m2 (material
C) i les seves conductivitats tèrmiques són 0.8 (material A), 0.04 (material B) i 0.03 kcal/h m ºC
(material C). La vida útil dels materials és de 20 (material A), 10 (material B) i 20 anys (material C)
. La cara interior de l’aïllant estarà a 80ºC i l’exterior interessa que no estigui a més de 25ºC.
Determinar l’aïllant més adequat des d’un punt de vista econòmic sabent que l’aïllant funcionarà
365 dies per any i 24h diàries i que cal que la instal·lació estigui operativa durant 20 anys. El preu
de la calor perduda el podem estimar en 0.003€/1000 kcal.

SOLUCIONS
1.- Flux de calor= 380 kW/m2
2.- Cabal de calor=1.26·10-4 J/s; m=6.8·10-4 g
3.-Gruix mínim = 23 cm
4.-T=985ºC
5.- Gruix = 10.6 mm
6.- Flux de calor=1289.5 kcal/h m2; % d’estalvi = 63%
7.- Gruix = 6.54 mm
8.- 34%
9.- Aïllant C