BASES PER A LA TÈCNICA

1. AMBIENT
● Conjunt de variables que poden produir sensacions a les persones i que depenen del medi
en què transcorre la seva vida (confort, benestar).
Sensacions que depenen de:
- Materials i superfícies que envolten els espais
- Mobles i objectes
- Característiques físiques, químiques i biològiques de l’aire

● Conjunt de factors físics, químics i biològics a què és sotmès qualsevol ocupant d’un edifici i
que, captat pels seus sentits, determinen un estat que es pot valorar com a còmode o
incòmode
Físics: humitat, temperatura, pressió, llum, etc.
Químics: composició química del medi
Biològics: interaccions entre els organismes

Aquesta modificació produeix unes noves condicions, que poden ser positives o negatives,
ja sigui per la persona o pel medi ambient.

a. Condicions de benestar ambiental

● Variables ambientals
○ NATURALS → règim de pluges, variacions tèrmiques (dia-nit, estacions), intensitat i
variació de la llum. Depenen del Clima (Agents: sol i aigua) i Terreny
1. Aigua
2. Calor i fred
3. Llum

○ ARTIFICIALS → radiacions, gasos, soroll. Depenen dels edificis i les màquines

(agent: home)
4. Contaminació
5. Soroll
 La gran diferència entre els variables naturals i les artificials està en el fet que aquestes es
poden corregit en les seves causes originals, mentre que les priemres només es poden
corregir en els seus efectes.

L’ambient es pot traduir en 5 requisits concrets del CTE

- Exclusió de l’aigua → DBHS
- Control de les variables tèrmiques → DBHE
- Control de les variables lumíniques → DBHE/ DBSUA
- Control de la contaminació DBHS → Control del soroll DBHR

L’ambient a l’arquitectura històrica

L’evolució de l’arquitectura en la història deriva principalment de donar resposta a la
protecció front a l’ambient: aigua, fred i calor i llum

Com eren els habitatges fins el segle XIX

- Murs de gran gruix, gran inèrcia tèrmica
- Absència d’aïllament tèrmic
- Escalfament amb biomasa
- Confort adaptatiu (més roba per a combatre el fred)

Segle XX
- Irrupció de les màquines per a modificar l’ambient amb energia “barata”

Segle XXI
- Demanda energètica quasi nul·la
- IAQ= Interior Air Quality
- Confort més exigent
- Il·luminació natural

a. CALOR I FRED
DETERMINACIÓ DE VARIABLES I EXIGÈNCIA
Comoditat tèrmica i consum energètic
- Variables de la comoditat tèrmica
- Maneres de desplaçament de la calor
- Clima i configuració de l’edifici
CRITERIS A APLICAR EN EL DISSENY D’UN EDIFICI
Comoditat tèrmica a l’hivern amb consum energètic baix
- Rendiment màxim d les instal·lacions energètiques
- Reducció de les pèrdues d’energia utilitzada
- Aïllament tèrmic de l’envolupant
Obertures
Parts opaques
- Inèrcia tèrmica del conjunt
- Aprofitament de l’energia solar gratuïta
- Materials de contacte càlids
- Forma i emplaçament de l’edifici

Comoditat tèrmica a l’estiu amb consum energètic zero

- Disminució del guanys energètics
Protecció dels raigs solars
- Utilització dels mitjans naturals de refredament
Aireig
Acumulació
- Emplaçament, formes i materials

Comoditat tèrmica completa amb envolupant totalment estancat

“Necessitem els edificis i la vestimenta per aconseguir la comoditat tèrmica. Per això, és
molt important conèixer a fons quin serà el paper que poden assumir els edificis sobre
aquest tema.”

Variables que determinen comoditat tèrmica (radiació, temperatura de l’aire, humitat,

moviment de l’aire, temperatura contacte, vestimenta, activitat física i ingesta)
Processos amb els quals es produeixen intercanvis tèrmics (conducció, evaporació,
emissió i absorció de radiació)

VARIABLES DE LA COMODITAT TÈRMICA

Dependents del clima (controlades en el projecte d’arquitectura)
- Radiació
- Temperatura de l’aire
- Humitat
- Moviment de l’aire

Dependents dels acabats (controlades en el projecte d’arquitectura)

- Temperatura de contacte

Dependents de la iniciativa de l’usuari

- Vestimenta
- Activitat física
- Ingesta (a tenir en compte en el projecte)
DESPLAÇAMENT DE LA CALOR
Radiació (intercanvi de calor amb el medi ambient)
El sol arriba a qualsevol superfície, aquest escalfa i alguna part rebota i
després tb escalfa

Conducció (intercanvi de calor amb el medi ambient)

La temperatura (la calor) es desplaça a traves del material

(els metalls)

Convecció (és pròpia de l’atmosfera)

SUDORACIÓ
Intercanvi de calor amb el medi ambient

L’efectivitat de la sudoració depèn de la capacitat que tingui l’aire que ens envolta de
dissoldre més aigua. Si la seva humitat relativa és del 100%, és a dir, no pot admetre’n més,
per molt que suem no aconseguirem evaporar ni un gram d’aigua i no servirà de res.
Aquesta situació és la que es produeix en climes càlids i molt humits que percebem com
ofec i xafogor. Per exemple, Barcelona

CONVECCIÓ DE L’AIRE

Principi d'arquimedes
CLIMA I CONFIGURACIÓ DE L'EDIFICI
Els edifciis i el desplaçaments de la calor

Mesures directes → Ex: aprofitar / contrarrestar la radiació

CONSCIÈNCIA DEL CLIMA GENERAL ON ES TROBA L’EDIFICI

COMODITAT TÈRMICA A L’HIVERN AMB CONSUM BAIX

Tº interior agradable: 20 ºC

Per aconseguir-la és necessari:

Fer rendibles al màxim les possibilitats energètiques del combustible utilitzat

Disminuir les pèrdues energètiques de dins a fora a través dels elements de

l’envolupant
La forma de l’edifici incideix en l’estalvi energètic
- Com més compacte sigui l’edifici, més petites són les pèrdues. En aquest sentit
la forma teòrica més econòmica és l’esfera, però no s’utilitza directament.
- Amb una adequada relació entre les parts opaques i els vidres de l'edifici també hi
ha un estalvi. La reducció és major si es tenen mínimes obertures.
- L’orientació dominant (la sud és la més favorable a l’hemisferi nord). Afavoreix els
guanys gratuïts de calor.
- La vegetació actua a favor d’evitar pèrdues de transmissió ja que disminueix la
força del vent, però pot disminuir l’assolellada.

Aïllament tèrmic de l’envolupant → materials aïllants de la calor (llana nautral, suro, poliestirè
expandit, fibra de vidre) tenen baixa conductivitat tèrmica. Retenen en calma petites quantitats
d’aire a les seves cèl·lules. Ajuden a immobilitzar l’aire.

ƛ (LAMBDA), Conductivitat tèrmica d’un material → És la quantitat de calor que

travessa la unitat d’àrea i la unitat d’espessor per unitat de temps quan la diferència de
temperatura és d’1ºC. Es mesura en W/m2K. Com més petit és el valor d’un material més
aïllant és.

L’acció aïllant d’un material es mesura amb una altra unitat que resulta de la combinació de
les propietat aïllants dels materials que les formen i les respectives gruixàries.

U, transmitància tèrmica d’un tancament → És la quantitat de calor que travessa la unitat

d’àrea del tancament per unitat de temps, quan la diferencia de temperatura és de 1ºC. Es
mesura en W/m2K. Com menys millor
● PARTS OPAQUES →
aporten prou
resistència a la
pèrdua de calor. És
necessari incloure
materials
específicament aïllants.

El material més barat és l’aire i, per tant, des dels anys 70 s’utilitza la cambra d’aire.
L'única condició és que ha de tenir un gruix reduït. No s’usa amb aïllament interior o
exterior.

Si es necessita, es pot afegir més aïllament a les parts opaques, com fibra
de vidre o poliestirè expandit. Es pot col·locar a la cambra d’aire, per
l’interior o per l’exterior del parament.

● AÏLLAMENT EN CAMBRA D’AIRE

Si la U requerida és molt baixa i és necessiten grans gruixos

d'aïllant, la situació en la cambra no és gaire convenient perquè
es poden produir dos efectes negatius:

● AÏLLAMENT EXTERIOR
 Quan la U requerida és molt baixa és millor adoptar una configuració
constructiva diferent, com una solució que permeti col·locar l'aïllant a la
cara exterior o com blocs alleugerits de formigó o ceràmica prou
aïllants per si mateixos. El CTE-HE-1 limita les pèrdues energètiques
exigint uns valors mínims de les U de les element de l’envolupant en
funció de la zona climàtica on estigui l’edifici. És la millor solució per
millorar les condicions de les façanes

● INFLUÈNCIA DE L’AÏLLANT FINESTRES

● OBERTURES → és la part de l’edifici més díficil d’aïllar

● MANCA DE VENTILACIÓ
Es produeix per l'estanqueitat de les noves fusteries → Secció HS3 Qualitat de l’aire interior →
Obliga a renovar l’aire interior per tal d’expedir els contaminants que poden afectar a la salut.

La ventilació és imprescindible → s’ha de determinar com fer l’aportació d’acord als costos
energètics

● INFLUÈNCIA DE L’AÏLLANT COBERTA

a) Teula, morter, encadellat, cambra, forjat de formigó
U= 1,65 (1,42)
 b) Teula, morter, encadellat, cambra, forjat de formigó amb capa de 5cm de material
aïllant de ƛ=0,038 (0,033)
U= 0,49 (0,37)

En realitat, els aïllants no impedeixen la pèrdua de la calor interior que, tard o d’hora, es
transmet a l’aire exterior. Però sí que aconsegueixen que la transmissió es produeixi molt
lentament, cosa que permet que es mantingui la temperatura adequada amb una petita
quantitat de calor aportada per la calefacció.

Aprofitar al màxim les aportacions energètiques gratuïtes

● PROCEDIMENTS ACTIUS

Instal·lacions que aconsegueixen, mitjançant un captador, transferir l’energia de la radiació

directa a l’aigua que circula pel captador i per un sistema de canonades, distribuir-la per
l’interior.
● PROCEDIMENTS PASSIUS → la part d’ona curta de la radiació del sol travessa quasi
totalment els plafons de vidre

Procediments o mecanismes per a captar l’energia solar

amb els elements habituals de l'envolupant, sense fer ús
de mitjans mecànics, i aprofitant l’efecte d’hivernacle

En les construccions tancades totalment per vidre, com

un hivernacle, les ones del sol entren, però no surten.
Aquesta acció augmenta la temperatura, emeten també
una radiació, però en ona llarga. Aquest efecte es pot
aprofitar per disminuir la despesa de combustible en climes
freds, però molt assolellats.

En edificis convencionals, es pot captar el màxim d’energia

solar a través dels vidres de les obertures durant l’hivern,
però evitant les pèrdues durant la nit. Si volem incrementar
la captació es poden utilitzar espais intermedis tancats
(com galeries vidriades).

Augmentar la comoditat mitjançant els acabats que poden estar en contacte amb la
pell
● MATERIALS DE CONTACTE CÀLIDS
Diferencia de sensació tèrmica en l’interior depenent del material, per exemple del paviment.

La manera de mesurar de manera objectiva aquesta sensació es denomina PENETRACIÓ

TÈRMICA, que depèn de la calor especifica, de la conductivitat tèrmica i de la densitat del
material.
Com més petita sigui la penetració tèrmica d’un material, més pròxima a la de la
nostra pell es troba la temperatura de contacte amb aquest.

COMODITAT TÈRMICA A L’ESTIU AMB CONSUM ZERO

Existeix una diferència en les condicions i requeriments de confort tèrmic de l’edifici entre
l’hivern i l’estiu, inclòs poden semblar contradictoris.
 Consum zero = sense aire condicionat → És el mateix edifici, amb la seva forma i els seus
tancament, el que ha d’aconseguir que la temperatura interior dels espais semiexteriors sigui més
agradable.

Per aconseguir-la és necessari:

- disminuir els guanys energètics
- Aprofitar tots els possibles mitjans de refredament natural
- Disposar de materials de contacte densos i freds

Disminuir els guanys energètics

● PROTECCIÓ DELS RAJOS SOLAR
Afecta a les cobertes i les façanes orientades a sud o a ponents i les seves obertures

Cambra d’aire ventilada en la coberta. Pot ser espai

superior (golfes) o amb aïllament tèrmic (tb es poden
utilitzar a les parts opaques)

Afegint proteccions solar (volades, persianas, para-

sols) o amb vidres absorbents o reflectors

● FACTOR SOLAR
Mesura que expressa, en %, la radiació solar
que entra per l'obertura amb els guanys
col·locats en relació amb la que entra sense
aquest
● OBERTURES COBERTES
Presenten més dificultat davant el control dels procediments per fer-les opaques. Per evitar
la radiaicó directa s’ha d’orientat-la cap al nord o cap un altre direcció, però cuidant que la
forma general de la claraboia o de les persianes afegides evitin l’entrada directa.

El CTE-HE-1 estableix l’exigència sobre el factor solar segons quin sigui el clima del lloc i
segons l’orientació de les obertures.

Aprofitar tots els possibles mitjans de refredament natural

● AIREIG
És el mètode per contrarestar l’increment de la temperatura
de l'edifici generat per la radiació i l’increment de la
temperatura de l’aire per l’aportació dels ocupants. És la
RENOVACIÓ DE L’AIRE amb una certa velocitat. Té dos
efectes clars:
- Afavorir les pèrdues perosnals per evaporació de la
suor
- Reduir la Tº general de l’aire igualant-la a la de l’exterior

En els ambients urbans ha de ser compatible l’aireig amb els nivells de sorolls admissibles.

● ACUMULACIÓ
Conservació del fred produït per les baixades de la Tº. Guanys gratuïts de fred nocturn o
hivernal.

És necessari dotar l’interior de l’edifici de gran inèrcia tèrmica, és a dir una gran massa
construïda dins dels límits de l’aïllament tèrmic. Es percep, per exemple, al entrar en una
catedral.

Aprofitament del fred contingut en

masses que, per la seva gran inèrcia
i perquè estan protegides de la
radiació directa, no canvien gairebé
la seva temperatura tot l’any.

Disposar de materials de contacte densos i freds

A l’igual que a l'hivern, la sensació de frescor pot ser reforçada amb l’efecte que produeixen
sobre la pell els materials amb una alta penetració tèrmica. Aquells que poden captar una
gran quantitat de calor abans d’escalfar-se, com les pedres o el marbre.

Pel clima mediterrani, és convenient que la forma de l’edifici sigui compacta amb una bona
dosi d’espais semioberts. L’emplaçament ideal seria cap al nord, però la decisió
arquitectònica final ha de ser una autèntica solució de compromís de tots els requeriments
oposats
 COMODITAT
TÈRMICA
COMPLETA AMB ENVOLUPANT ESTANCA
La màxima comoditat tèrmica teòrica s’aconsegueix aïllant totalment l’edifici de l’ambient
natural que l’envolta dotant-lo d’envolupants totalment estancs de l’aire exterior i
d’instal·lacions d’aire condicionat que controlin la temperatura, la humitat relativa i la
velocitat de l’aire.

Les instal·lacions depenen de:

- El tipus de clima on es situa l’edifici
- Les disponibilitats financeres
- El tipus d'activitat (especialment les que concentrin ocupants com comercials o
espectacles).
- El tipus d’elements que configurin l’envolupant.
- L’actitud davant dels problemes energètics.

Sempre es deu recordar que l'envolupant haurà de reduir les pèrdues tant a l’estiu com a
l’hivern i ha d’evitar els guanys directes de sol a l’estiu.

COMODITAT A L’ESTIU
Comoditat sense consum energètic
Per exemple en l’arquitectura Nassarita. Espais on els efectes
refrigerants naturals eren el motor d’una expressió arquitectònica
amb sensibilitat poètica. Combinació de patis, espais semiexteriors i
aigua en moviment.

Envolupant
Elements per reduir al màxim l’aportació calorífica dels rajos solars,
amb rellevància formal o plàstica. Persianes de corda, cobertes
ventilades i amb potents ràfecs o persianes para-sol.

Envolupant - Vidres filtrants radiació

Convenient en façanes orientades a sud on es combinen l'efecte protector dels vidres
reflectors amb un para-sol. L’edifici transparent entra en clar conflicte amb la moderació
energètica hivernal i amb la il·luminació natural del clima mediterrani.

COMODITAT A L’HIVERN
Envolupant
Els murs pesats d’obra de fàbrica històricament han realitzat les funcions d’estabilitat,
l’expulsió de l’aigua i l’estanqueïtat de l’aire en l’edifici, acompanyats de finestres més o
menys estanques. La calefacció interior s’aconseguia amb llars, xemeneies i sortides de
fums.

Al llarg dels segles la comoditat tèrmica es basava en l’abric, però actualment amb el
desenvolupament de instal·lacions tèrmiques es basa en el consum energètic. L’envolupant
es transforma en superfícies de vidre.

Aprofitament inèrcia tèrmica

Per exemple, en habitatges semienterrats. Adaptació al terreny, protecció del soroll i estalvi
energètic tant a l’hivern com a l’estiu.

2. LLUM
ARQUITECTURA I PROPAGACIÓ DE LA LLUM
“ La llum és la part de l’ espectre de la radiació electromagnètica a la qual és sensible la
retina del ull humà”
“La il·luminació es defineix com l’acció i efecte d’il·luminar o de donar llum a algun objecte “

A causa de la dualitat ona-partícula, la llum presenta propietats tant d'ones com de

partícules. Forma part de l’espectre electromagnètic.
- Longituds d’ona de la llum visible: 380nm i 780nm, a l’aire.
- Freqüència: entre 789 i 385 THz (terahertz).
 - Llum natural: llum que conté homogèniament totes les longituds d’ones visibles.
Llum Blanca.

- La llum artificial: és la llum que pot produir l’home mitjançant incandescències,
fluorescències, combustió de gas, LED, etc… Segons les freqüències, pot tenir color.

La llum és clau en la percepció de l’arquitectura. Per tant, una correcta il·luminació és

essencial.
Espai exterior → il·luminació natural
Espai interior → condicionada a l’espai, les obertures i la llum artificial.
Llum ≠ so
A diferència del so, la llum no és un focus directe. És a dir, no la mirem
directament, sinó que la percebem com a reflex i ens interessa la
il·luminació d’una superfície concreta.
La llum del sol o de les lluminàries, es reflecteix en les diferents superfícies abans d’ arribar
als nostres ulls.

Nivell d’il·luminació
Variable que mesura la intensitat de llum que incideix sobre una
superfície.
Unitat = LUX

Coeficient de reflexió
Relació entre la quantitat de llum incident i la reflectida. És una superfície com a
conseqüència del seu to clar o obscur.
VARIABLE DE LA COMODITAT VISUAL

Agudesa visual: capacitat de l’ull humà per distingir detalls de petites dimensions.

El nivell d’il·luminació necessari varia segons l’activitat a realitzar, paral·lelament amb l’ús
de llum natural o artificial.
La comoditat dependrà de:
- Nivell d’intensitat de la llum.
- Situació de la persona en relació al focus de la llum.
- Canvis d’intensitat de la il·luminació.
- Enlluernament.

Així doncs:
Els edificis i els seus element reguladors de l’entrada de llum natural i els procediments
d’il·luminació artificial han de permetre:
- Control del nivell d’intensitat de la llum.
- Situació de la persona en relació al focus de la llum.
- Canvis d’intensitat de la il·luminació.
- Control de l’enlluernament (relacionats amb la velocitat de
circulació interior).

Altres factors queden pendents:color de la llum, llum càlida o

freda, etc..

Llum solar: intensitat i direcció variable. S’ha d’intentar

aconseguir estalvi energètic tot i que la llum artificial sigui un component imprescindible.

FACTORS INFLUENTS EN LA IL·LUMINACIÓ NATURAL

En el nivell d’il·luminació:
- Clima
- Entorn
- Forma de l’edifici
- Forma i situació de les entrades de llum
- Paraments interiors

Clima
Considerem 2 casos extrems:
Clima desert:
- Atmosfera neta – volta celeste intens blau.
- Col·locació parets reflecteixin.
- Evitar entrada directe.

Clima de regions nòrdiques:

- Cel encapotat/núvols.
- Grans entrades.
- Entrada directe.

Entorn
Serà molt important segons la situació.
- Important → reflexes
- No important →
llum directa

Forma de l’edifici
A partir de 7 metres de profunditat des de l’obertura, el nivell d’ il·luminació es redueix molt.
Per això es fa ús de la llum zenital.
Si estem en edificis de moltes plantes,
per a profunditats de 6 o 7 plantes
l’única solució és la llum artificial.
Un exemple d’edifici en què la
il·luminació zenital és molt important –
BIBLIOTECA – MUSEUS-
Forma i situació de les entrades de llum
Les finestres altes o les entrades de llum al sostre són
les que proporcionen més quantitat de llum. També s’ha
de tenir el control de la radiació tèrmica a l’estiu.

Per això les zenitals són poc habituals al nostre clima.

Paraments interiors
Depèn de la seva capacitat de reflectir la llum que
incideix a sobre. Com més blanc major serà la reflexió.

IL·LUMINACIÓ NATURAL

Arquitectura religiosa

Divisió finestres
Els elements horitzontals als sud funcionen tant a l’hivern com a l’estiu.
En canvi, a l’est o oest els elements horitzontals no funcionen, s’han de col·locar
lames verticals.
Si la finestra està a nord no arribarà mai la radiació solar directe i jugarem
amb la reflexió. Per obres d’art, treballar, etc. funciona molt bé perquè així
tenim una il·luminació constant sense enlluarnament.
Sistema tradicional (normalment està a l’eixample) → lames verdes que
contemplent totes les possibilitats de la llum.
3. ACÚSTICA
VARIABLES DE LA COMODITAT AUDITIVA MÍNIMA
- Vista → Permeten captar la major part de la informació i ens transmeten la totalitat de les
emocions produïdes per l’art
- Oïda → edificis especialitzats → auditoris, teatres → altres assignatures
- Objectiu: aconseguir la comoditat acústica, reduint la contaminació acústica
produïda per la nostra civilització industrial i urbana

Subjectivitat de la percepció sonora

Complexitat per definir els valors que han de tenir les variables de la percepció sonora per
aconseguir la comoditat acústica mínima.
1. Cultura col·lectiva
2. Activitat individual
3. Tipus de soroll

Nivell d’intensitat baix com a exigencia mínima

La resposta que ha de donar l’arquitectura és aconseguir que els sorolls ens arribin amb el
nivell d’intensitat global tan baix com sigui possible.
Conceptualment és molt simple però constructivament té una enorme complexitat.

DEFINICIONS BÀSIQUES
L’organisme humà té aprox. una resposta logarítmica als estímuls → mesurament intensitat segons
escala logarítmica decimal (decibels, dB).

L’oïda humanan no és igualment sensible per a totes les freqüències → és més sensible a les mitjanes
→ el mesurament físics’adapta mitjançant una ponderació: db (A)

120 dBs és el límit del umbral de dolor → els efectes del soroll prolongat al cos són: estrés, problemes
de son, falta de descans, hipertensió, ansietat, mal de cap, etc. Nivell proposta per l’OMS a l’aire
lliure: 55 dBs

PROPAGACIÓ DEL SOROLL A TRAVÉS DE L’ESPAI ARQUITECTÒNIC

El soroll aeri és produït per una font sonora que no va rígidament lligada a cap element sòlid
de l’edifici. Són estrictament aeris els sorolls produïts per un avió en vol, la veu humana o
una trompeta.
El soroll estructural o d’impacte(CTE) és aquell en el qual la font va sempre lligada, en major
o menor mesura, a un element constructiu.

La distinció és bàsica, ja que els mètodes d’aïllament del primer no són vàlids per al segon,
tot i que sí que, en part, és vàlid el cas contrari.

So reflectit > so incident

L’energia que no es reflecteix s’absorbeix i es transforma en calor:
- per fricció → superfícies poroses
- Per ressonància
- Ressonador Helmholtz
- Resonador de membrana

Coeficient d’absorció

Per determinar la reducció del nivell d’intensitat d’un soroll i del temps de reverberació d’un
local s’utilitza el concepte de superfície d’absorció equivalent
Temps de reverberació

Fòrmula de Sabine: Tr = 0,163 V/A

Reducció del nivell d’intensitat per absorció

Per disminuir Lg hi ha dos

procediments:
- Reduir la
potència de la font
- Augmentar
coeficient d'absorció

Per exemple: Hospital de St. Pau

Tr= 0,16 x 1.550m3 / 12,35m2 = 20s!!!

→ Que hem de fer si volem un Tr de 1s?

TRANSMISSIÓ DEL SOROLL A TRAVÉS DELS
ELEMENTS CONSTRUCTIUS
Parets simples
Llei de Masses
- Aïllament específic d’una paret simple, R, només
depèn de la seva massa

- 2m no és igual 2R, normalment si dupliquem la massa

és redueix com a màxim 6 dB
 - Una paret simple aïlla millor les freqüències agudes que les grues

Parets i forjats conjuntament

El soroll també fa vibrar els forjats i parets o façanes laterals que també transmeten soroll al veí →
Transmissions indirectes als laterals → poden augmentar el soroll que passa de 2 a 10 dB(A)

Aïllament real < laboratori → assaigs in situ → D

R = 40 dB (A)
D = 38 dB (A)

Parets dobles

Assajos in situ. Aïllament AERI d’elements verticals

Lamina antiimpacte: esmorteir el soroll perquè no es transmeti entre habitacions → evitem

ponts sonors
Transmissió del soroll d’impacte
La transmissió del soroll d’impacte és molt més intensa en general que la de l’aeri, ja que l’aportació
energètica és molt més gran. → La massa no soluciona la reducció d’aquesta transmissió.
Altres mitjans o sistemes:
1. Revestiments de sòls tous. L’impacte no arriba a modificar tant la massa
→ Inhibidors (no millora aeri)
2. Lloses flotants → separació elàstica (si millora aeri)
3. (Fals sostre estanc lligat elàsticament)

Amb això aconseguirem reduir el soroll d'impacte i una mica l’aeri

Materials absorbents i dispositius aïllants

Qualsevol material capaç de formar un paret es pot considerar com un aïllant acústic → amb poca
massa és fàcil obtenir 15 o 20 dB de reducció → “material aïllant acústic” → no té sentit, millor
parlar de procediments d’alt aïllament, no s’ha de confondre amb els absorbents acústics

COMODITAT ACÚSTICA MÍNIMA

Valors dels aïllaments mínims
Els valors de DnT o Ln depenen del país.
Un bon resultat acústic requereix una bona planificació en la fase de projecte

Influència de la compartimentació
- Organització espacial
Correcta distribució dels espais → allunyar-se del focus del soroll
- Acabats
Materials absorbents
- Parets interiors
DntA > o = 50 dB(A)
- Sòtils
DnTa > o = 50 dB(A) Ln < o = 65 dB(A)

Influència de l’envolupant
Façanes
- La façana és l’element que ha d’aïllar el soroll del trànsit
● Parts massisses → pesants
● Obertures → han de tancar bé (contrari al HS-3)

- Solució contradicció tèrmica - acústica

● Façanes estanques + instal·lacions de ventilació
● Façanes estanques + instal·lacions d’AA
● Baix consum energètic → involucrar l’arquitectura → aconseguir bon aïllament
acústic i bona ventilació

- Solució contradicció tèrmica - acústica

La participació imaginativa de l’arquitectura o els arquitectes en la protecció de
l’agressivitat acústica del medi urbà és, sens dubte, una de les assignatures que té
pendents

RAONS PRÀCTIQUES (ÚS I DURADA) I CONVENIÈNCIA ESTÈTICA

L’ambient artificial exterior agressiu a causa del soroll és un fet molt recent → la resposta de
l'arquitectura per a l’habitatge no ha estat gaire creativa → el problema no es pot analitzar
separadament de la comoditat térmica estival
Davant la falta de cultura del silenci i del fet que per alguns professionals de l’arquitectura
no està ben vista la imatge “tecnològica” dels revestiments o plaques absorbents, hi ha dues
vies:

- L’acceptació creativa de les superfícies texturades dels absorbents usuals.

- Extensió de la creativitat a dispositius sofisticats amb absorció, llisor i alguna raó
pràctica.

4. INSTAL·LACIONS
Les instal·lacions constitueixen un conjunt heterogeni (de dispositius): cables elèctrics,
canonades d’aigua, canonades de gas, conductes d’aire, calderes, ascensors, sales de
màquines, etc.

Les instal·lacions han d’assolir nivells d’exigència dels edificis, en relació a:

- l’ús de l’edifici
- l’ús dels seus espais
- les seves condicions ambientals
- garantir la integritat dels seus ocupants

L'edifici és un conjunt de:

- sistemes passius (medis naturals → correctors de l’ambient)
- sistemes actius (medis energètics → productors de l’ambient)
que la suma d’aquests ha de produir un confort

COST ECONÒMIC
El cost inicial de les instal·lacions (poden arribar al 50% del pressupost de l’obra) + el cost
de funcionament i manteniment de les instal·lacions (molt variable) → depenen de:
- l’any de construcció
- requeriments i exigències de benestar de l’usuari

INTEGRACIÓ de les instal·lacions al procés de disseny projectual de l’edifici

● Envolupant de l’edifici
○ Diferents i variades instal·lacions de l’edifici

● Elements de compartimentació de l’edifici

○ Relacions funcionals
○ relacions d’ubicació
○ relacions de contigüitat/proximitat
 ○ relacions físiques

DIFERENTS I VARIADES INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI

→ Diferent incidència a l’arquitectura:
- previsió d’espais (dimensió)
- rigidesa major o menor d’implantació
- seguretat estructural de l’edifici
- integritat i salut dels ocupants
- accessibilitat
- registrabilitat

→ Exigències de les pròpies instal·lacions:

- seguretat i bon funcionament
- garantir el benestar dels ocupants
- rendiment òptim
- necessari manteniment
- estalvi i eficiencia energètiques

Integració física funcional de les instal·lacions a l’edifici (independement de l’escala de

l’edifici)

Exigència i principis de les instal·lacions (han de complir els 5 principis de l’arquitectura!)

- adequació a l’espai (ubicació física)
- adequació de l’ambient (i no agressió al medi ambient)
- integritat dels usuaris (i de la pròpia instal·lació)
- conveniència estètica (del tot i de les parts)
- producció eficient i medioambiental

ESPECIALITZACIÓ FUNCIONAL DE LES INSTAL·LACIONS

 Multifuncionalitat envolupant i compartimentació <-> monofuncionalitat/especialització
funcional de les instal·lacions

CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

1. Instal·lacions que faciliten l’ús i les nostres relacions amb l’espai
a. desplaçaments
b. Comunicacions (telecomunicacions)

2. Instal·lacions que optimitzen l’ambient

a. Aigües pluvials
b. Fred i calor (refrigeració i calefacció)
c. Llum (il·luminació)
d. Contaminació
i. Ventilació
ii. Expulsió de residus

3. Instal·lacions que preserven la integritat (ocupants i edifici)

a. Contraincendis
b. Parallamps
c. Intrusió

4. Instal·lacions que aporten fluids bàsics (objectius diversos i simultanis: consum

directe i pel funcionament d’altres instal·lacions)
a. Aigua
b. Gas
c. Electricitat

EFECTES COL·LATERALS DE LES INSTAL·LACIONS

Soroll i contaminació
Objectius del DB HR en el camp de les instal·lacions:
- Limitar el nivell de soroll i vibracions dels equips (com emissors)
- Limitar el soroll i vibracions transmeses a través de subjeccions o punts de contacte
de les instal·lacions amb els elements constructius
 Energia i contaminació
Consum mínim d’energia de les instal·lacions i mínima contaminació produïda per les instal·lacions
→ RITE (reglamento de instalaciones térmicas de los edificios):
- Disseny, instal·lació i manteniment de les instal·lacions de climatització (ventilació,
calefacció i refrigeració) i de producció d’acs
- Estableix exigències d’eficiència energètica i seguretat que han de cumplir les
instal·lacions tèrmqiues dels edificis destinades a satisfer la demanda de benestar i
higiene de les persones
- Disseny i dimensionat, instal·lació/execució, ús i manteniment
Els edificis necessiten la certificació d'eficiència energètica dels edificis:
- Certificat d’eficiència energètica (document que explica les condicions d’eficiència
energètica de l’edifici)
- Etiqueta d’eficiència energètica (distintiu, a través d’una escala i l’objectiu és anar
pujant)
INTERIOR DE L'EDIFICI. CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS
SEGONS L’ESPAI QUE OCPUEN
1. Instal·lacions que es realitzen mitjançant cables
2. Instal·lacions que es realitzen mitjançant canonades
3. Instal·lacions que es resolen amb conductes
4. Instal·lacions que ocupen un volum considerable
5. Instal·lacions que necessiten espais específics per ubicar-hi aparells

INSTAL·LACIONS I CONVENIÈNCIA ESTÈTICA

1. INSTAL.LACIONS QUE FACILITEN L’ÚS I LES NOSTRES RELACIONS AMB

L’ESPAI
a. DESPLAÇAMENTS
i. Ascensors
Elements i combinatòria tipològica. Descripció dels tipus
 A part de la cambra, normalment, hi ha una zona per
ampliar-lo. A sobre de l’edifici hi ha el quarto de
màquines, on hi ha d’haver el motor i l’espai necessari
per l'operari. Entre a dalt i a baix hi ha d’haver un
espai perquè l’operari hi pugui treballar

ii. Escales mecàniques

Funcionen sempre perquè el que suposa una despesa
energètica és posar-la en marxa. Un cop està
funcionant es compensen els graons i s’ajuden a pujar.
És molt eficient energèticament.
iii. Cintes transportades

b. COMUNICACIONS
i. Megafonia
ii. Telecomunicacions
2. INSTAL·LACIONS QUE OPTIMITZEN L’AMBIENT
a. AIGÜES PLUVIALS
i. Desguàs lliure
ii. Xarxa de canalons i baixants

b. FRED I CALOR
i. L’envolupant i les instal·lacions per a la comoditat tèrmica
● Rendibilitzar el combustible utilitzat (DB HE2 + RITE)
● Reduir les pèrdues energètiques de dina a fora (envolupant, DB, HE1)
● Aprofitar aportacions energètiques gratuites (DB HE1)
● Augmentar la comoditat per mitjà dels acabats (disseny de
compartimentació i mobiliari)
 ii. Instal·lacions de calefacció
Combinatòria tipològica:
1. Producció (al mateix local de consum) - distribució - emissió
2. Producció (a diferent local de consum) - distribució - emissió

→ Calefacció elèctrica: producció i emissió coincidents

→ Calefacció per aigua calenta: superfícies radiants i radiadors

iii. Instal·lacions de refrigeració

Bomba de calor

Son tres circuits (un a l'interior, a l’altre a l’exterior i un de circuit tancat d’un
gas que si es comprimeix es transforma en líquid). Quan aquest és gas, es
comprimeix i es produeix una reacció endotèrmica, que genera calor i
energia i aquesta es pot aprofitar per escalfar l’interior. S’alliberen les
calories a l’exteiror, l’aire fred a l’exterior. Després la vàlvula d’expansió
s’obre i I el gas torna a l’estat líqiud
 A l'estiu s’inverteix el cicle.

Instal·lacions de dimensions petites. Equips autònoms

Instal·lacions d’aire condicionat. Grans instal·lacions

c. LLUM
i. Exigències de la il·luminació artificial
DB SUA4
‘Seguridad frente al
reisego causado
por iluminació inadecuada’.

Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una

iluminación inadecuada en zonas de circulación de los edificios, tanto
intejriores como exteriores, incluso en caso de emergencia o de fallo del
alumbrado normal.

Enlluernat en zones de circulació

1. Il·luminació mínima amb facro d’uniformitat > o = 40%
 2. En les zones dels establiments d’us públic concurrencia en les que
l’activitat es desenvolupi amb un nivell baix d’iluminació, com és el cas
dels cinemes, teatres, auditories, dicoteques, etc. es disposarà una
iluminació de balizament en les rampes i en cada una dels graons de
les escales.

Enlluernament d’emergència (DB SI)

1. Tot recinte que pugui ser ocupat per més de 100 persones
2. Tot recorregut d’evacuació segons el CTE SI
3. Els lavabos dels edficis d’ús públic
4. Els senyals de seguretat

ii. Instal·lacions d’il·luminació

A l’interior
● Zonificació

● Aparells d’il·luminació. Làmpades

○ Incandesència

○ Descàrrega (fluorescència/vapor de sodi/mercuri)

 ○ Leds

● Aparells d’il·luminacio llumeneres segons la distribució del flux

● A l’exterior. Comtaminació lumínica. Decret 190/2015

d. CONTAMINACIÓ
i. Ventilació
Sindrome de
l’edifici malalt
→ CTE DB HS3
“Qualitat de l’aire
interior”. Si els
edificis no es
ventilen prou, les
petites partícules
que desprenen els
edificis poden ser
tòxiques i nocives per la salut.
1. Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguin
ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de
 forma habitual durant l’us normal dels edificis, de forma que s’aporti un
caudal suficient d’aire exterior i es garanteix la extracció i explusió de
l’aire viciat pels contaminants.
2. Per limitar el risc de contaminació de l’aire inteior dels edificis i de l’entor
exterior en façanes i patis. L’evacuació de productes de combustió de les
instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la cuberta
de l’edifici, amb independència del tipus de combusible i de l’aparell que
s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específia sobre instal·lacions
tèrmiques.

Sistemes de ventilació per a habitatges

Elements del sistema:
1. Elements d’entrada d’aire
2. Elements de conducció de l’aire
3. Elements d’expulsió de l’aire

Desguàs de les aigües residuals i pluvials

Xarxes urbanes. Tipus:
1. Sistema unitari

2.
Sistema separatiu
 Separa les aigües pluvials (ja que s’han de tractar molt poc) i les
aigües brutes, que se’n van per una altra xarxa.

Les instal·lacions de sanejament surten de la coberta per evitar l’efecte

del buit als tubs i així l’aigua pugui circular lliurement.

3. Pseudoseparatiu

Xarxes interiors dels edificis. Parts i tipus d’aparells sanitaris

CTE DB HS 5. EVABUACIÓ D’AIGÜES
Els edificis disposaran de mitjans adequats per extreure les aigües residuals
generades en elles de forma independent o conjunta amb les precipitacions
atmosfèriques i amb les escorrenties

Eliminació de les escombraries

CTE DB HS2 → Recollida i evacuació de residus
Els edificis disposaran d’espais i mitjans per
extreure els residus ordinaris generats en
ells de forma acord amb el sistema públic de recollida de tal forma que es facilitat la
 adecuada separació d’origen dels residus. La recollida selectiva dels mateixos i la
posterior gestió

3. INSTAL.LACIONS QUE PRESERVEN LA INTEGRITAT (OCUPANTS I EDIFICI)

a. INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDI
i. Detecció i alarma
Tipus de detectors:
- Detector de foc: tèrmics, termoestàtics, termovelocimètrics,
termolèctrics
- Detectors de fum: fotoelectrics, iònics

ii. Extinció
1. Sistemes manuals
● Extintors
● Boques d’incendi equipades (BIE) (En càrrega)
● Columna seca

2. Sistemes automàtics. Ruixadors

(sprinklers)
4. INSTAL.LACIONS QUE APORTEN FLUIDS BÀSICS (OBJECTIUS DIVERSOS I
SIMULTANIS: CONSUM DIRECTE I PEL FUNCIONAMENT D’ALTRES
INSTAL·LACIONS)
a. AIGUA
i. Subministrament per xarxa urbana.
Parts de la xarxa i exigències específiques
1. Captació
2. Emmagatzemament de l’aigua bruta
3. Tractament
4. Emmagatzematge de l’aigua tractada
5. Xarxa de distribució (oferta)

ii. Distribució interior a l’edifici

● Instal·lació de distribució general
Tipus de distribució

Materials:
- Resistents a la corrosió interior
- No modificar característiques aigua potable (prohibit alumini i/o
plom)
- Compatibilitat electroquímica (coure després d’acer)
- Resistents tèrmica, química i físicament
- Resistents mecànicament

● Instal·lació d’aigua calenta (ACS)

Circuit d’aigua que s’escalfa amb el sol i aquesta passa a escalfar un
altre circuit d’aigua independent passant per un escalfador que també
escalfa però reduint el cost.

Sistema de captació d’energia solar tèmica

Sistema d’energia convencional (producció instantània)

b. GAS
Com que el gas és tòxic, s’ha d’instal·lar en llocs ventilats i generalment a la
coberta.
i. Tipus de gasos utilitzats
UNE 60.002 segons densitat i poder calorífic

ii. Subministrament de gas canalitzat

1. XARXA URBANA
2. CLAU DE TALL EN BRANCAL
3. REGULADOR DE PRESSIÓ
4. LINEA D’ ALIMENTACIÓ
5. CENTRALITZACIÓ DE COMPTADORS
(ARMARI O LOCAL)
6. MONTANTS
(VENTILATS I ZONES COMUNS)
7. CLAU DE TALL HABITATGE
8. DISTRIBUCIÓ INTERIOR
9. CLAUS D’EQUIPS

c. ELECTRICITAT
i. Característiques bàsiques de les xarxes urbanes
● Voltatge
● Forma:
○ En malla
○ radial

● Ubiació:
○ directa de xarxa
○ amb xarxa mitjana (estació transformadora a edifici)

ii. Distribució als edificis

● Distribució per zones comunes o instal·lació d’enllaç
● Distribució particular o instal·lació receptora
I EL PARALLAMPS!