UNITAT 3: ENERGIES ALTERNATIVES

EXERCICIS RESOLTS

Continguts
3.1 Energies alternatives 3.4 Centrals geotèrmiques

Les energies renovables i els beneficis de la
Tipus de centrals
seva utilització
Aprofitaments geotèrmics

3.2 Centrals solars 3.5 Centrals mareomotrius

Sistemes d’aprofitament

Centrals termosolars
– Centrals amb col·lectors distribuïts
– Centrals solars de torre central

Conversió fotovoltaica

Sistemes d’aprofitament d’energia solar de
baixa temperatura
– Sistemes passius. Arquitectura
bioclimàtica
– Sistemes actius

L’energia de les marees

L’energia de les ones

L’energia tèrmica dels oceans
3.6 La biomassa

Processos físics

Processos termoquímics

Processos bioquímics

Producció d’energia elèctrica

Biocombustibles: Biodièsel i Bioalcohols

3.3 Centrals eòliques 3.7 L’aprofitament dels residus sòlids

Tecnologies per a l’aprofitament del vent urbans (RSU)

Tipus d’aerogeneradors
Els ecoparcs

Parcs eòlics
Recuperació de biogàs en els abocadors

Situació del sector eòlic
Recuperació d’energia a les incineradores
de residus

3.8 Procediments d’estalvi energètic

1
 QÜESTIONS TEÒRIQUES ENERGIES RENOVABLESL

EXERCICI 3.1
(Pàg. 83, núm. 1)
Explica quina és la característica principal de les energies renovables.
Resolució:
Són energies que es renoven de manera continuada, per tant els seus recursos són il·limitats.

EXERCICI 3.2
(Pàg. 83, núm. 2)
Raona per què les energies renovables també s’anomenen energies alternatives.
Resolució:
Perquè són una alternativa a la utilització de les energies provinents de recursos no
renovables.

EXERCICI 3.3
(Pàg. 83, núm. 3)
Indica les causes que han frenat el desenvolupament de les energies alternatives
Resolució:
Perquè el seu aprofitament implica un cost econòmic més elevat que el de les energies no
renovables, ja que s’han de desenvolupar noves tecnologies que el facin rendible.

EXERCICI 3.4
(Pàg. 83, núm. 4)
Explica breument el motiu de l’actual interès en la utilització d’energies alternatives.
Resolució:
• Disminuir la gran dependència dels combustibles fòssils en la producció d’energia
primària.
• Reduir els impactes sobre el medi natural que comporta la producció d’energia
primària.

QÜESTIONS TEÒRIQUES D’ENERGIA SOLAR

EXERCICI 3.5
(Pàg. 93, núm. 5)
Raona per què l’energia solar es considera una font d’energia neta.
Resolució:
Perquè el seu aprofitament no és contaminant ja que no deixa residus.

EXERCICI 3.6
(Pàg. 93, núm. 6)
Explica la diferència de la utilització de l’energia solar per via tèrmica o mitjançant la conversió
fotovoltaica
Resolució:
En la utilització per via tèrmica la radiació solar es converteix en energia tèrmica que s’utilitza
directament o per generar energia elèctrica, mentre que en la conversió fotovoltaica es
transforma directament en energia elèctrica.

EXERCICI 3.7
(Pàg. 93, núm. 7)
Descriu les diferències entre una central termosolar DCS i una CRS.
Resolució:
 Les DCS utilitzen els anomenats col·lectors de concentració, que concentren la
radiació solar que reben en la superfície captadora d’un element receptor de superfície
2
 molt reduïda (un punt o una línia), la qual cosa permet obtenir, amb bons rendiments,
temperatures de fins a 300°C, suficients per produir vapor a alta temperatura, que
s’utilitza per generar electricitat o també en altres processos industrials.
 Les CRS aprofiten l’energia solar a alta temperatura. El sistema de captació està format
per una gran superfície coberta d’heliòstats, anomenada camp d’heliòstats, que
concentra la radiació solar en un receptor instal·lat a l’extrem superior d’una torre.

EXERCICI 3.8
(Pàg. 93, núm. 8)
Explica el funcionament d’un col·lector de baixa temperatura. Quines parts el formen?
Resolució:
La radiació solar incideix directament en el col·lector o captador, construït de manera que
provoca l’efecte hivernacle en el seu interior, i facilita així la transmissió de l’energia tèrmica
de la radiació al fluid que hi circula.
Les parts del col·lector són: la placa absorbent, la coberta transparent, l’aïllament tèrmic i la
caixa contenidora.

EXERCICIS ENERGIA SOLAR

EXERCICI 3.9
Suposant una densitat de radiació solar mitjana de 1000 W / m2, calcular la potència que
aconseguirem amb un grup de col·lectors solars que ocupen una superfície total de 225 m2 i
que tenen un rendiment del 60 %. (Sol.: 135 kW)
Resolució:
Potència consumida: PC = 1000 W / m2 · 225 m2 = 225 kW
η = PU / PC  PU = η · PC = 0,6 · 225 kW = 135 kW

EXERCICI 3.10
Calcular la superfície que han d’ocupar els col·lectors plans d’una instal·lació si pretenem que
desenvolupi una potència de 75 kW amb un rendiment del 50 % i una densitat de radiació
solar mitjana de 1000 W / m2. (Sol.: 150 m2)
Resolució:
Potencia útil: PU = 75 kW  η = PU / PC PC = PU / η = 75 / 0,5 = 150 kW
Superfície S = 150·103 W / 1000 W / m2 = 150 m2

EXERCICI 3.11
Calcular l’energia total que rep l’estat espanyol al llarg d’1 any sabent que la superfície
aproximada és de 500.000 km2 i suposant una insolació mitjana de 2200 hores anuals i una
densitat de radiació mitjana de 1300 W / m2. (Sol.: 5,15 · 1021J)
Resolució:
Superfície S = 500·103 km2 · (106 m2 / 1 km2) = 500·109 m2
Potència rebuda: PC = 1300 W / m2 · 500·109 m2 = 6,5·1014 W
Temps t = 2200 h · (3600 s / 1 h) = 792·104 s
Energia rebuda EC = PC · t = 6,5·1014 · 792·104 = 5,15 · 1021J

EXERCICI 3.12
Fer el mateix en el cas de Catalunya (superfície: 32000 km2, insolació mitjana: 2500 hores
anuals I densitat de radiació mitjana de 1300 W / m2). (Sol.: 3,744 · 1020J)
Resolució:
Superfície S = 32·103 km2 · (106 m2 / 1 km2) = 32·109 m2
Potència rebuda: PC = 1300 W / m2 · 32·109 m2 = 4,16·1013 W
Temps t = 2500 h · (3600 s / 1 h) = 9·106 s
Energia rebuda EC = PC · t = 4,16·1013 · 9·106 = 3,744 · 1020J

3
EXERCICI 3.13
Calcular la superfície de plafó fotovoltaic necessari per a alimentar una estufa elèctrica de
1500 W de potència durant 2 hores. Suposar una densitat de radiació de 1000 W/m2, un
aprofitament solar de 6 hores i un rendiment de l’equip del 20 %. (Sol.: 2,5 m2)
Resolució:
Temps de funcionament de l’estufa: t = 2 h · (3600 s / 1 h) = 7200 s
Energia que es dona a l’estufa: EU = PU · t = 1500 · 7200 s = 108·105 J
Energia que ha de rebre el plafó (energia consumida pel plafó):
η = EU / EC  EC = EU / η = 108·105 / 0,2 = 54·106 J
Com el plafó rep energia solar durant 6 hores (t = 6 h·(3600 s / 1 h) = 21600 s)
la potència serà: PC = EC / t = 54·106 / 21600 = 2500 W
Superfície necessària de plafó: S = 2500 W / 1000 W/m2 = 2,5 m2

EXERCICI 3.14
Es desitja instal·lar un conjunt de plafons solars per a proveir un habitatge amb un consum
estimat de 525 kWh mensuals.
Calcular la superfície de plafó necessària suposant una densitat de radiació de 1250 W/m2, un
aprofitament solar de 5 hores i un rendiment de la instal·lació del 25 %.
Resolució:
Energia útil mensual: EU = 525 kWh
Energia útil diària: EU = 525 kWh / 30 = 17,5 kWh
Energia consumida diària: η = EU / EC  EC = EU / η = 17,5 / 0,25 = 70 kWh
Potència consumida: PC = EC / t = 70 kWh / 5 h = 14 kW
Superfície necessària de plafó: S = 14·103 W / 1250 W/m2 = 11,2 m2

QÜESTIONS TEÒRIQUES D’ENERGIA EÒLICA

EXERCICI 3.15
(Pàg. 98, núm. 9)
Explica, breument, la funció dels principals elements d’una aeroturbina.
Resolució:
Els elements principals d’una aeroturbina són: el rotor o turbina, el sistema d’orientació, el
sistema de regulació, el convertidor energètic, la bancada i el suport o torre.

El rotor o turbina és el que transforma l’energia del vent en energia mecànica. Està
format per les pales unides a un eix. La superfície d’escombrada de les pales és l’àrea
de captació del sistema, que determina la potència de l’aeroturbina.

El sistema d’orientació té la funció de col·locar el rotor perpendicular a la direcció del
vent, perquè es pugui aprofitar al màxim la seva energia.

El sistema de regulació té la funció de disminuir la velocitat d’engegada, mantenir la
potència i la velocitat del rotor i aturar-lo quan el vent sobrepassi una velocitat
determinada.

El convertidor energètic és la part mecànica destinada a transmetre o transformar
l’energia mecànica obtinguda a l’eix del rotor.

La bancada és l’element estructural que, juntament amb la carcassa, suporta i
protegeix el convertidor energètic i, normalment, els sistemes de regulació i orientació.

El suport o torre. És el suport de tot l’equip, té la funció d’elevar el rotor per millorar la
captació i absorbir les vibracions que es produeixen.

4
EXERCICI 3.16
(Pàg. 98, núm. 10)
Analitza les diferències principals entre els aeromotors i els aerogeneradors.
Resolució:
Les aeroturbines que utilitzen directament l’energia mecànica obtinguda a l’eix s’anomenen
aeromotors, i les que la transformen en energia elèctrica, aerogeneradors.

Els aeromotors són màquines lentes, caracteritzades per un rotor format per
nombroses pales, normalment entre 12 i 24, amb un diàmetre de fins a 8 m. El seu
rendiment és bastant baix, però requereixen poca velocitat de vent, uns 2 m/s, per
començar a funcionar, i obtenen la màxima potència quan la velocitat del vent és 5 o 6
m/s. Són màquines de potència baixa, entre 0,5 i 20 kW. S’utilitzen bàsicament per al
bombament de l’aigua dels pous.

Els aerogeneradors són màquines ràpides. Els rotors es caracteritzen per disposar de
poques pales, 2 o 3, de perfil aerodinàmic. Obtenen rendiments molt més elevats que
en els aeromotors, però es necessiten velocitats de vent més elevades per al seu
funcionament, entre 4 i 5 m/s, i aconsegueixen la potència màxima amb velocitats
superiors, entre 10 i 14 m/s, en funció del disseny. La gamma de potències està entre
25 kW i 1500 kW.

EXERCICI 3.17
(Pàg. 98, núm. 11)
Explica mitjançant un diagrama de blocs les transferències energètiques en un aerogenerador.
Resolució:

EXERCICI 3.18
(Pàg. 98, núm. 12)
Compara el funcionament dels captadors eòlics d’eix vertical amb els d’eix horitzontal.
Resolució:

En els aerogeneradors d’eix vertical el generador se situa prop de la base, amb la qual
cosa les operacions de manteniment són més senzilles. No necessiten sistemes
d’orientació per adaptar-se a la direcció del vent, en estar sempre orientats per
qüestions de simetria. Malgrat això, els seus rendiments són inferiors als d’eix
horitzontal, raó per la qual no s’han utilitzat ni desenvolupat tant i actualment,
pràcticament, estan en desús.

Els aerogeneradors d’eix horitzontal són, amb diferència, els tipus de sistemes de
captació més desenvolupats, i s’utilitzen tant per a generadors de petita potència com
per a grans generadors de més d’1 MW. Necessiten un sistema d’orientació, que pot
ser una cua, una hèlix lateral o mecanismes automàtics.

EXERCICI 3.19
(Pàg. 98, núm. 13)
Què és un parc eòlic? Com els podem classificar?
Resolució:

Els parcs eòlics són les instal·lacions que aprofiten l’energia elèctrica obtinguda amb
aerogeneradors.
Es classifiquen de la manera següent:

Instal·lacions no connectades a la xarxa comercial, utilitzades en electrificacions
rurals, aplicacions agrícoles, senyalització i comunicacions. Normalment, utilitzen un
5
 aerogenerador de petita potència, i han de disposar d’un sistema d’acumulació
(bateries) per assegurar el subministrament elèctric, atesa la intermitència del recurs.

Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica com a suport de l’energia
consumida a la xarxa. Tenen la finalitat de disminuir les despeses energètiques.

Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica com a central generadora d’energia
elèctrica. Tenen la finalitat de subministrar-hi energia.

EXERCICI 3.20
(Pàg. 98, núm. 14)
Explica la funció dels sistemes de control d’un aerogenerador.
Resolució:
La seva funció és aconseguir un funcionament com més aproximat millor al de la velocitat i
potència nominals per a qualsevol règim de velocitats i direcció del vent.

EXERCICIS ENERGIA EÒLICA

EXERCICI 3.21
Anomenem densitat de potència a la potència màxima que es pot obtenir per unitat d’àrea
escombrada pel vent. Es considera aprofitable a partir de 41,376 W/m2. Trobar la velocitat
corresponent a aquest mínim considerant una densitat de l’aire d’1,293 kg/m3. (Sol.: 4 m/s)
Resolució:
Potència extreta: Po = ½· ρ · A · v3 , aleshores la densitat de potència ve donada per:

Po / A = ½· ρ · v3 , i la velocitat del vent serà:

v = ((½· ρ) / (Po / A))1/3 = (( ½·1,293) / (41,376))1/3 = 4 m/s

EXERCICI 3.22
Calcular la densitat de potència (potència per unitat de superfície = P / S), que correspon a un
vent de 40 km / h considerant una densitat de l’aire d’1,225 kg/m3. Justifica si aquest vent és
eficaç per a moure un aerogenerador. (Sol.: 840,2 W/m2).
Resolució:
v = 40 km/h · (1000 m/1 km)·(1 h/3600 s) = 11,11 m/s
P/S = 0,5·ρ·v3 = 0,5·1,225·(11,11)3 = 840,2 W/m2
Es aprofitable ja que és superior als 41,376 W/m2, però es considera rendible si supera els
1000 W/m2

EXERCICI 3.23
Calcular la potència útil aprofitada per l’hèlix d’un aerogenerador de 20 m de diàmetre quan el
vent bufa a 15 m/s, si el seu coeficient de potència o aprofitament és del 0,35. Densitat de
l’aire = 1,225 kg/m3. (Sol.: 227,3 kW)
Resolució:
A = (π·D2) / 4 = (π·202) / 4 = 314,16 m2
P = CP ·½· ρ · A · v3 = 0,35·½·1,225·314,16·153 = 227300 W

EXERCICI 3.24
Calcular la potència eficaç que desenvolupa un aerogenerador l’hèlix del qual té 8 m de radi
quan el vent bufa a 45 km/h si el coeficient d’aprofitament és de 0,4 i el rendiment del grup és
del 75 %. (Sol.: 72,158 kW)
Resolució:
v = 45 km/h · (1000 m/1 km)·(1 h/3600 s) = 12,5 m/s
A = π·R2 = A = π·82 = 201,06 m2

6
P = CP ·½· ρ · A · v3 = 0,4·½·1,225·201,65·12,53 = 96211,27 W = PC (Potència entrant o
consumida)

η = PU / PC PU = PC · η = 96211,27 · 0,75 = 72158,4 W

EXERCICI 3.25
Calcular la longitud de les pales d’un aerogenerador si volem aconseguir una potència eficaç
de 100 kW sent el rendiment del grup del 75 %, el coeficient d’aprofitament de 0,4 i la velocitat
mitjana del vent de 30 km/h. (Sol.: 16,8 m)
Resolució:
v = 30 km/h · (1000 m/1 km)·(1 h/3600 s) = 8,33 m/s
η = PU / PC PC = PU / η = 100·103 / 0,75 = 133,33 kW
P = CP ·½· ρ · A · v3  A = P / (CP ·½· ρ · v3) = 133,33·103 / (0,4·0,5·1,225·8,333) = 941,5 m2
A = π·R2  R = (A / π )½ = (941,5 / π)½ = 17,3 m

QÜESTIONS TEÒRIQUES D’ENERGIA GEOTÈRMICA

EXERCICI 3.26
(Pàg. 100, núm. 15)
Explica a què és deguda la calor interna de la Terra.
Resolució:
A l’existència d’una massa fluida d’elevada temperatura, el magma, en el nucli de la Terra.

EXERCICI 3.27
(Pàg. 100, núm. 16)
Què són les anomalies geotèrmiques?
Resolució:
És el fenomen que es dona en alguns punts de l’escorça terrestre per el qual la temperatura
és molt superior a la normal.

EXERCICI 3.28
(Pàg. 100, núm. 17)
Enumera i classifica les aplicacions principals dels jaciments geotèrmics en funció de
la temperatura del fluid extret.
Resolució:
Per transformar l’energia geotèrmica en elèctrica s’utilitzen diferents cicles en funció del tipus
de fluid obtingut en el jaciment, que pot ser vapor sec o vapor humit.

Hi ha, també, centrals de condensació, en què el vapor en sortir de la turbina es condensa i es

pot tornar a utilitzar, alhora que tanca el cicle; i les centrals sense condensació, en què el
vapor utilitzat s’evacua directament a l’atmosfera.

També hi ha centrals que utilitzen jaciments de baixa energia. L’aigua calenta s’utilitza per
vaporitzar en un intercanviador un líquid de punt d’ebullició baix, com el freó, i aquest vapor
acciona un grup turboalternador.

EXERCICI 3.29
(Pàg. 100, núm. 18)
Quines condicions geològiques determinen l’existència d’un jaciment geotèrmic?
Resolució:
Les condicions geològiques són:

7

Presència entre 1000 i 2000 m de profunditat de roques poroses i permeables (aqüífer)
que permetin l’acumulació i circulació de fluids (vapor, aigua, gas).

Un flux de calor que escalfi l’aqüífer.

Existència d’una capa impermeable que actuï de cobertor, de manera que eviti la
dissipació continua del sistema termal aigua-roca.

EXERCICI 3.30
(Pàg. 100, núm. 19)
Explica la diferència principal entre les centrals geotèrmiques amb condensador de
vapor o sense.
Resolució:
A les centrals geotèrmiques amb condensador, el vapor en sortir de la turbina es condensa i
es pot tornar a reinjectar en el jaciment per iniciar un nou cicle.
En canvi, a les centrals sense condensador el vapor utilitzat s’evacua directament a
l’atmosfera.

EXERCICI 3.31
(Pàg. 100, núm. 20)
Analitza els avantatges i els inconvenients de les centrals geotèrmiques.
Resolució:
El principal inconvenient és la curta vida de les instal·lacions, uns 40 anys, a causa de la
corrosió que provoca el vapor d’aigua sense tractar. Si bé aquest problema es compensa amb
la rapidesa amb que es pot endegar una central, uns dos anys.

QÜESTIONS TEÒRIQUES D’ENERGIA MAREOMOTRIU

EXERCICI 3.32
(Pàg. 104, núm. 21)
Per què a la Mediterrània no s’han projectat centrals mareomotrius
per aprofitar l’energia de les marees?
Resolució:
Perquè les marees tenen molt poca amplitud, una amplitud mitjana de 30 cm.

EXERCICI 3.33
(Pàg. 104, núm. 22)
Digues quina és la característica principal de la turbina Straflo.
Resolució:
Que el generador és concèntric als àleps de la turbina.

EXERCICI 3.34
(Pàg. 104, núm. 23)
Raona per què l’energia de les ones és un derivat terciari de l’energia solar.
Resolució:
Perquè les ones són provocades per la força del vent, i el vent es conseqüència de
l’escalfament desigual de la superfície de la Terra, i aquest escalfament el fa el Sol.

EXERCICI 3.35
(Pàg. 104, núm. 24)
Explica en què es fonamenten la majoria de dispositius que aprofiten l’energia de les
ones.
Resolució:
En que la ona pressiona sobre un cos que comprimeix un fluid el qual acciona una turbina.

8
EXERCICI 3.36
(Pàg. 104, núm. 25)
Raona per què l’energia de les ones es desenvolupa a prop de la costa.
Resolució:
Perquè és més fàcil fer la instal·lació, el seu manteniment i la evacuació de l’energia elèctrica
generada.

EXERCICI 3.37
(Pàg. 104, núm. 26)
Explica per què és baix el rendiment de les centrals mareomotrius que aprofiten
l’energia tèrmica dels oceans.
Resolució:
Perquè la diferència de temperatura entre les aigües superficials (focus calent) i les aigües
profundes (focus fred) és poca.

QÜESTIONS TEÒRIQUES DE BIOMASSA

EXERCICI 3.38
(Pàg. 108, núm. 27)
Què és la biomassa?
Resolució:
És tota la matèria viva existent en un moment determinat a la Terra; però des d’un punt de
vista energètic, es considera biomassa la matèria orgànica d’origen vegetal o animal,
obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions artificials, susceptible
de ser utilitzada amb finalitats energètiques.

EXERCICI 3.39
(Pàg. 108, núm. 28)
Explica breument les principals aplicacions energètiques de la biomassa.
Resolució:
S’utilitza directament com a combustible per obtenir energia tèrmica, o transformada per
obtenir energia tèrmica, energia mecànica o energia elèctrica.

EXERCICI 3.40
(Pàg. 108, núm. 29)
Analitza les característiques dels diferents processos a què se sotmet la biomassa per
transformar-se en combustible.
Resolució:

Processos físics
Estan destinats a preparar la biomassa per a l’ús directe com a combustible o per a
processos bioquímics o termoquímics posteriors. Els més importants són:
l’homogeneïtzació o refinament i la densificació.

Processos termoquímics
La biomassa se sotmet a diverses transformacions en determinades condicions de
pressió i temperatura, per obtenir combustibles sòlids, líquids i gasosos.
Els mètodes més utilitzats són la piròlisi o destil·lació seca i la gasificació.

Processos bioquímics
La biomassa se sotmet a processos de fermentació seguint dos procediments: digestió
anaeròbica i fermentació aeròbica.

9
EXERCICI 3.41
(Pàg. 108, núm. 30)
Indica de manera breu els processos bioquímics a què se sotmet la biomassa per a
l’obtenció del combustible.
Resolució:
Digestió anaeròbica: és el procés de fermentació de la biomassa, amb l’obtenció de biogàs.
Fermentació aeròbica: és el procés de fermentació, en presència de l’oxigen de l’aire, de
materials orgànics rics en sucres i en midons per a l’obtenció de bioalcohol.

EXERCICI 3.42
(Pàg. 108, núm. 31)
Què són els biocombustibles?
Resolució:
Els biocombustibles són un conjunt de combustibles líquids, que s’obtenen a partir de
diferents transformacions de la biomassa, destinats a substituir els combustibles d’origen
fòssil. N’hi ha dos grups els biodièsel i els bioalcohols.

EXERCICI 3.43
(Pàg. 108, núm. 32)
Raona per què per a la producció d’energia elèctrica a través de la biomassa s’utilitzen,
generalment, plantes de cogeneració.
Resolució:
Perquè la biomassa utilitzada és un subproducte del procés industrial, en el qual la central de
cogeneració satisfà les necessitats d’energia elèctrica i d’energia tèrmica.

EXERCICIS BIOMASSA

EXERCICI 3.44
Calcular l’energia que es desprèn en la combustió de 10 kg de pinyol d’oliva (Poder calorífic =
4850 kcal/kg). Expressa aquesta energia en kWh i valorar-la considerant que el preu del kWh
és de 0,11 €
Resolució:
Energia consumida: EC = m · Pcal = 10 kg · 4850 kcal/kg = 48500 kcal

EC = 48500 kcal · (4,18 kJ / 1 kcal) · (1 kwh / 3600 kJ) = 56,31 kWh

Cost de la mateixa energia elèctrica = 56,31 · 0,11 €/kWh = 6,19 €

EXERCICI 3.45
Una fàbrica necessita una aportació energètica diària de 100 kWh. Calcular la massa de
combustible que necessita i el cost econòmic en cadascun dels casos següents:

A. Si utilitza com a combustible carbó d’hulla a 0,12 €/kg (Poder calorífic = 7000
kcal/kg)
B. Si utilitza clofolla d’ametlla a 20 € per tona (Poder calorífic = 4800 kcal/kg)

En tots dos casos suposar un rendiment energètic del cremador del 60 %.

Indicar quina seria l’elecció de combustible més apropiada i justifica la resposta
Resolució:
Energia útil: EU = 100 kWh · (3600 kJ / 1 kWh) · (1 kcal / 4,18 kJ) = 86124,4 kcal

η = EU / EC  EC = EU / η = 86124,4 / 0,6 = 143540,66 kcal

10
 A) EC = m · Pcal  m = EC / Pcal = 143540,66 kcal / 7000 kcal/kg = 20,5 kg

Cost = 20,5 kg · 0,12 €/kg = 2,46 €

B) EC = m · Pcal  m = EC / Pcal = 143540,66 kcal / 4800 kcal/kg = 30 kg

Preu clofolla = 20 €/tona · (1 tona / 1000 kg) = 0,02 €/kg

Cost = 30 kg · 0,02 €/kg = 0,6 €

EXERCICI 3.46
El poder calorífic de la fusta d’olivera és de 5000 kcal/kg. Calcular en kWh l’energia despresa
si cremem 2 tones de fusta d’olivera i l’energia elèctrica que podem produir si el rendiment de
la instal·lació és del 55 %.
Resolució:
EC = m · Pcal = 2000 kg · 5000 kcal/kg = 107 kcal

EC = 107 kcal ·(4,18 kJ / 1 kcal) · (1 kwh / 3600 kJ) = 11611,1 kWh

η = EU / EC  EU = EC · η = 0,55 · 11611,1 = 6386,1 kWh

QÜESTIONS TEÒRIQUES DE RSU

EXERCICI 3.47
(Pàg. 110, núm. 33)
Explica les causes que han afavorit l’increment dels RSU.
Resolució:
La concentració de la població en nuclis urbans, el creixement demogràfic i l’augment del
consum de productes envasats, són les principals causes de l’increment dels RSU.

EXERCICI 3.48
(Pàg. 110, núm. 34)
Analitza els avantatges i els inconvenients dels procediments per a l’eliminació dels
RSU.
Resolució:

Abocament. Consisteix a emmagatzemar els residus sobre el terreny i enterrar-los
periòdicament amb terra. És la pràctica més comuna a la majoria de països.
No obstant això, requereix grans superfícies de terreny, els emplaçaments tenen una
vida limitada i l’emissió de gasos i els riscos de contaminació d’aqüífers són elevats.

Compostatge. Consisteix en la separació de la matèria orgànica de la resta de residus,

i el seu tractament posterior mitjançant processos de fermentació aeròbics per obtenir
el compost, un producte apte per aplicacions com ara l’agricultura, la jardineria, etc.

Reciclatge. Es basa en la separació de les fraccions dels RSU, que poden ser
reincorporades als processos de producció i consum amb un valor de venda
determinat.

Incineració. Consisteix en l’eliminació dels residus mitjançant un procés de combustió i

tractament dels gasos resultants.

11
Des del punt de vista mediambiental, la millor estratègia de gestió i eliminació de residus
consisteix a combinar els processos de recollida selectiva amb el reciclatge i el compostatge, i
a limitar les opcions d’incineració i d’abocament per als rebuigs residuals dels processos
anteriors.

EXERCICI 3.49
(Pàg. 110, núm. 35)
Des del punt de vista mediambiental, quins són els procediments d’eliminació més
adequats? Per què?
Resolució:
La millor estratègia consisteix a combinar processos de recollida selectiva amb reciclatge i
compostatge i a limitar les opcions d’incineració i d’abocament pels rebuigs residuals dels
processos anteriors. Això representa una valoració econòmica tant dels materials reciclables
com de la matèria orgànica i una valoració energètica dels materials incinerats.

EXERCICI 3.50
(Pàg. 110, núm. 36)
Quins són els sistemes de valoració energètica dels RSU? En què consisteixen?
Resolució:

Recuperació de biogas en els abocadors.
El biogàs produït per la fermentació dels residus orgànics s’escampa pels abocadors i
pot produir explosions i incendis; a més, a causa dels perills que provoca la seva
emissió a l’atmosfera es fa necessària la seva extracció controlada.
Per extreure’l es construeixen pous de desgasificació i extracció, que són perforacions
repartides sobre la superfície de l’abocador, fins a la profunditat necessària, proveïdes
de tubs amb reixetes que permeten d’enviar a la superfície els gasos de l’interior.

Recuperació d’energia a les incineradores de residus

Una planta incineradora és una instal·lació on té lloc un procés de combustió
controlada del rebuig dels residus (la fracció no reciclable), els quals són transformats
en cendres i escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats) i gasos. D’aquesta
manera es redueix considerablement el volum de residus i s’aprofita l’energia que
contenen per generar electricitat.

12