Problemes de Xarxes: Cèsar Fernández - Enric Guitart - Carles Mateu

Problemes de Xarxes
Recopilatori de Problemes v20190509-01
Cèsar Fernández - Enric Guitart - Carles Mateu

c b e d2019, Cèsar Fernández, Enric Guitart, Carles Mateu
U NIVERSITAT DE L LEIDA
Licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0

International (CC BY-NC-ND 4.0) (the “License”). You may not use this file except
in compliance with the License. You may obtain a copy of the License at https:
//creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0//. Unless required by appli-
cable law or agreed to in writing, software distributed under the License is distributed
on an “AS IS ” BASIS , WITHOUT WARRANTIES OR CONDITIONS OF ANY KIND, either
express or implied. See the License for the specific language governing permissions
and limitations under the License.
April 2018
Índex
1 Prefaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
2 Fonaments de transmissió de dades . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.1 Problemes de medis de transmissió 7
2.2 Problemes de detecció d’errors 30
2.3 Problemes de protocols ARQ 32
3 Accés al medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
3.1 Problemes d’accés al medi 41
4 Nivell d’enllaç de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

4.1 Problemes de commutació 63
4.2 Problemes de STP 96
5 Nivell de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

5.1 Notes prèvies i notació 111
5.2 Problemes d’adreçament IP 112
5.2.1 Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
6 Nivell de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

6.1 Problemes de control de congestió 145
6.1.1 Problemes resolts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
6.1.2 Problemes amb solució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190
Index . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
1. Prefaci
La resolució de problemes és una les eines més efectives que tenim per entendre els
fonaments de qualsevol matèria. En aquesta publicació teniu un recull de bona part
dels problemes que han aparegut durant els anys que portem impartint l’assignatura de
Xarxes. Alguns formaven part de la col·lecció de problemes sense resoldre que ja teníeu
disponible, i altres han aparegut en examens. Aquí els teniu estructurats per temes, on
en trobareu alguns resolts detalladament i altres amb la solució.
Hem procurat resoldre, de forma detallada, alguns problemes tipus, i fer explícita la
solució en d’altres on la seva resolució resulti més evident a partir d’aquest problemes
tipus.
Esperem que aquesta publicació us ajudi a treballar i entendre els conceptes desen-
volupats a classe.
Lleida, febrer de 2018
2. Fonaments de transmissió de dades
2.1 Problemes de medis de transmissió
Problema 2.1
Tenim una informació periòdica, composta dels bits 100, codificada Manchester
amb nivells de 5 i 0 volts. La velocitat de transmissió és de 10 Mbps. Es transmet
per un cable de categoria 6 durant 300 m. (Escolliu els valors d’atenuació que siguin
més propers a la freqüència corresponent, segons la taula 2.1). En la seva recepció,
passa per un filtre-amplificador passabaix, ideal, amb un ample de banda de 15 MHz
i un guany de 12 dBs. Se us demana:
• L’expressió analítica del senyal en funció del temps (t) després del filtre.
• Una representació gràfica durant 2 períodes, que inclogui:
– El senyal a l’inici del sistema de transmissió
– El senyal a la sortida del filtre-amplificador
8 Capítol 2. Fonaments de transmissió de dades
Freqüència Atenuació Diafonia

MHz dB / 100m dB @ 100m
C3 C4 C5 C6 C3 C4 C5 C6
1.0 2.6 2.1 2.1 2.1 41 56 62 65
4.0 5.6 4.3 4.3 4.0 32 47 53 63
10.0 9.8 7.2 6.6 6.3 26 41 47 56
16.0 13.1 8.9 8.2 8.0 23 38 44 53
20.0 - 10.2 9.2 9.0 - 36 42 51
100.0 - - 22.0 21.2 - - 32 40
200.0 - - - 31.4 - - - 35
250.0 - - - 35.8 - - - 33
Taula 2.1: Característiques de les categories de cable
6 = 0.1 µ s. L’expressió del senyal 100 codifi-

1
Resolució El temps de bit és, Tb = 10·10
cada Manchester és:


5 0 ≤ t < Tb /2,



0 Tb /2 ≤ t < 3Tb /2,

s(t) = 5 3Tb /2 ≤ t < 2Tb ,



0 2Tb ≤ t < 5Tb /2,


5 5Tb /2 ≤ t < 3Tb .
La Fig. 2.1 mostra el senyal s(t), de període T = 3 Tb , representat durant dos períodes
s(t)
0 t
Tb 2Tb 3Tb 4Tb 5Tb 6Tb
Figura 2.1: Representació temporal del senyal s(t)

Els coeficients resulten:

∫
2 T
a0 = s(t)dt = 5
T 0
∫ (∫ T /6
2 T 10
an = s(t) · cos (2π nt/T ) = cos (2π nt/T )
T 0 T 0
∫ 2T /3 ∫ T )
+ cos (2π nt/T ) + cos (2π nt/T )
T /2 5T /6
5
= (sin(π n/3) + sin(4π n/3) − sin(5π n/3)) ,
πn
∫ T (∫ T /6
2 10
bn = s(t) · sin (2π nt/T ) = sin (2π nt/T )
T 0 T 0
∫ 2T /3 ∫ T )
+ sin (2π nt/T ) + sin (2π nt/T )
T /2 5T /6
5
= (− cos(π n/3) + cos(π n) − cos(4π n/3) + cos(5π n/3)) ,
πn
i la freqüència f = 1/T = 3.333 MHz. Com el filtre té un ample de banda de 15 MHz,

sols passaran les primeres 4 components freqüencials, amb la següent atenuació:
n dBs en 300 mts
0 0
1 12
2 12
3 18.9
4 24
de manera que els coeficients en el seu valor original, abans del filtre i després del filtre
són:
Original Abans filtre Després filtre
n an bn an bn an bn
0 5 5 5
1 1.38 -0.8 0.35 -0.2 1.38 -0.8
2 2.07 1.19 0.52 0.3 2.07 1.19
3 0 -1.06 0 -0.12 0 -0.48
4 -1.03 0.6 -0.07 0.04 -0.26 0.15
de manera que el senyal s(t), a la recepció després del filtre, resulta:
5
r(t) = + 1.38 cos(2π t/T ) − 0.8 sin(2π t/T )
2
+2.07 cos(4π t/T ) + 1.19 sin(4π t/T ) − 0.48 sin(6π t/T )
−0.26 cos(8π t/T ) + 0.15 sin(8π t/T )
mentre que
4
r′ (t) = a0 /2 + ∑ (an cos(2π nt/T ) + bn sin(2π nt/T ))
n=1
seria el mateix senyal r(t) en cas que no hi hagués distorsió per part del cable. La Fig.
2.2 representa els senyals s(t), r(t) i r′ (t).
r′ (t)
5 s(t)
r(t)
0 t
T /2 T 3T /2 2T
Figura 2.2: Representació temporal d’s(t), r(t) i r′ (t)
Problema 2.2
Suposeu un senyal com el representat a la Fig. 2.3. Calculeu el seu desenvolu-

pament en sèrie de Fourier i doneu expressions gràfiques per a 2 i 5 components
freqüencials.
s(t)
0 t
T 2T T 4T 5T 2T
3 3 3 3
Figura 2.3: Representació temporal d’s(t)
Resolució El senyal s(t) pot expressar-se segons:

( )
t
s(t) = A 1 − , 0 ≤ t ≤ T /3
T /3
de manera que,
∫
2 T 2A
a0 = s(t)dt =
T 0 3
∫ T ∫
2 4 T /3
an = s(t) · cos (2π nt/T ) dt = s(t) · cos (2π nt/T ) dt
T 0 T 0
∫ ∫
4A T /3 12A T /3
= cos (2π nt/T ) dt − 2 t · cos (2π nt/T ) dt
T 0 T
| {z } | 0
{z }
α β
bn = 0
Pot comprovar-se que,

2A
α = sin (2π n/3)
πn
2A 3A
β = sin (2π n/3) + 2 2 (cos (2π n/3) − 1) ,
πn π n
de manera que
3A
an = (1 − cos (2π n/3)) .
π 2 n2
Fent ara
i=N
s′ (t, n) = a0 /2 + ∑ an cos(2π nt/T ),
n=1
podem representar gràficament s′ (t, n) segons la Fig. 2.4:
s(t)
A s′ (t, 5)
s′ (t, 2)
0 t
T 2T T 4T 5T 2T
3 3 3 3
Figura 2.4: Representació temporal d’s(t), s′ (t, 2) i s′ (t, 5)

Problema 2.3
Tenim un sistema de transmissió (cable) que té un comportament freqüencial com

el de la Fig. 2.5:
Atenuació (dB/metre)
0.1
f (KHz)
0 50 100 125
Figura 2.5: Atenuació del medi en funció de la freqüència
El cable mesura 100 metres. Suposem que a l’entrada té una seqüència 0100
que es repeteix contínuament, codificada NRZI, a una velocitat de 250 Kbps, amb
una tensió 0/5 volts.
• Dibuixeu el senyal a l’entrada del cable durant 12 bits i determineu el període.
• Sabent que els coeficients
( ) parells d’un senyal com aquest tenen una expressió
A
segons an = π n/2 sin π2n ; n ≥ 1, A = 5, calculeu el valor de tots els coefici-
ents parells del senyal (inclòs a0 ) a la sortida del cable.
• Demostreu l’expressió anterior d’an .
Resolució
• El senyal té la següent representació temporal:
T = 8 · Tb
temps
0 1 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0
sent T el període i Tb el temps de bit, per tant
8
T= = 32 µ s.
250 · 103
• La freqüència fonamental del senyal és f = 1/T = 31.25 KHz. Per tant, a la
sortida del filtre sols ens cal calcular els coeficients 0, 1 i 2. Segons el gràfic
d’atenuació del senyal, els 3 primers coeficients, els que van de 0 Hz a 93.75
KHz, tenen una atenuació igual de 10 dBs (100 mts de cable). El quart coeficient
(a 125 KHz) està fora de la banda del filtre i per tant queda eliminat, com tots els
coeficients superiors. Per tant,
entrada cable sortida cable
n an a′n
0 5 1.58
1 3.18 1.00
2 0 0
3 -1.06 -0.33
■
Problema 2.4
Tenim un sistema de transmissió (radioenllaç) esquematitzat a la Fig. 2.6:
A B C
M d D
a1 a2
Figura 2.6: Esquema del sistema de transmissió
Als punts A i B tenim el senyal en banda base. El modulador (M) i el desmodu-

lador (D) tenen un guany de 18 dBs cadascun. El radioenllaç opera a 15 GHz, i les
pèrdues de propagació (L) poden expressar-se en dBs segons:
( )
4π d
L|dB = 20 · log ,
λ
sent d la distància de l’enllaç i λ la longitud d’ona (suposeu c = 3 · 108 m/s). Les

antenes (a1 i a2) tenen un guany de 60 dBi cadascuna.
• Calculeu d per a què el rendiment del circuit A-B sigui nul (0).
En el punt B, tenim un senyal periòdic (s(t)) en banda base com el representat a la
Fig. 2.7:
s(t)
0 t
T 2T T 4T 5T 2T
3 3 3 3
Figura 2.7: Representació d’s(t)
• Calculeu la potència d’s(t) en el punt B.

Sabent que els coeficients de Fourier d’s(t) es poden expressar segons:
4
a0 =
3
6
an = (1 − cos (2π n/3))
π 2 n2
bn = 0
i que T = 2µ s, l’ample de banda del filtre passabaix (entre B i C) és de 1.2 MHz i

el guany del filtre en aquest rang és constant a 0 dBs,
• Calculeu la potència d’s(t) en el punt C.a
a Us 1 2
recordo que si bn = 0, la potència dels primers j harmònics pot calcular-se segons 4 a0 +
n= j
1
2 ∑n=1 |an |2
Resolució
• Sabem que L = 2 · (18 + 60) = 156 dBs. De manera que:
λ 156
d=· 10 20 = 100.42 Km.
4π
• La potència (PB ) d’un senyal periòdic (s(t)) de període T es defineix com:
∫ T
1
PB = s(t)2 dt.
T 0
En aquest cas es compleix que:
∫ T /2
2
PB = s(t)2 dt,
T 0
i s(t) a l’interval (0, T /2) pot expressar-se com

{ ( )
2 1 − T t/3 0 ≤ t ≤ T /3
s(t) =
0 T /3 < t ≤ T /2.
Així doncs,
∫ T /2 ∫ T /3 ∫ T /3 ( )2
2 2 8 t 8
PB = s(t)2 dt = s(t)2 dt = 1− dt = .
T 0 T 0 T 0 T /3 9
| {z }
3 ·T /3
1
• Com T = 2µ s, la freqüència fonamental és 0.5 MHz. Així doncs, pel filtre sols
passaran les components, n = 0 , 1 i 2. Calculant valors tenim
Coeficient Valor
a0 4/3
a1 0.911
a2 0.227
Així doncs, la potència al punt C (PC ) resulta:
1 1
PC = |a0 |2 + (|a1 |2 + |a2 |2 ) = 0.885,
4 2
una mica inferior als 8/9 (0.8) del punt B

■
Problema 2.5
Es transmet repetidament la seqüència 0110, a una velocitat de bit de 10 Mbps

i codificada 4B/5B (emprant NRZI) d’amplada A i −A. El codi corresponent al
símbol 6 (0110) és 01110. Quina és la velocitat de modulació ? Dibuixa el senyal
codificat durant 20 símbols i digues quina és la freqüència fonamental ?
Resolució La velocitat de modulació (Vm ) és 5/4 la velocitat de transmissió (Vt ),
5
Vm = ·Vt = 12.5 Mbauds.
4
La Fig. 2.8 representa temporalment el senyal, indicant el seu període (T ).

s(t) T
0 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 1 1 1 0 0 1 1 1 0
A
0 t(Ts )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
-A
Figura 2.8: Representació temporal de la seqüència periòdica 01110
Com pot observar-se, T = 10 · Ts = 8 · Tb = 0.8 µ s, sent Ts i Tb el temps de símbol

i el temps de bit, respectivament. La freqüència fonamental resulta, f = 1/T = 1.25
MHz.
■
Problema 2.6
La Fig. 2.9 modela un enllaç per satèlůlit amb 2 antenes terrestres i 2 antenes i un
amplificador al satèlůlit, amb les característiques següents:
• Distància de les estacions terrestres al satèlůlit (d): 36.000 Km.
• Guany de les antenes terrestres: 80 dBi
• Guany de les antenes del satèlůlit: 40 dBi ( )
• Pèrdues de propagació: L|dB = 20 · log 4πλ d
• c = 3 · 108 m/s
• Freqüències d’operació: 14 i 18 GHz
b c
A
fup fdown
a d
Figura 2.9: Esquema de l’enllaç per satèlůlit
1. Calcula les pèrdues de l’enllaç operant a 14 GHz i a 18 GHz. Quina freqüèn-

cia escolliries per a l’enllaç de pujada ( fup ) i quina pel de baixada ( fdown )
?
2. Quin ha de ser el guany de l’amplificador del satèlůlit (A) si la potencia als
punts a i d ha de ser la mateixa ?
3. Quina potència tenim als punts b i c en watts, si en el punt a tenim un senyal
com la del problema anterior, d’amplada 380 volts ?
Resolució
1. Les longituds d’ona són les següents:
c
λ14 = = 21.43 mm
14 · 109
c
λ18 = = 16.67 mm,
18 · 109
resultant les pèrdues de propagació
L14 |dB = 206.49 dB
L18 |dB = 208.67 dB.

De manera que fup = 18 GHz, ja que és la que presenta majors pèrdues, mentre
que fdown = 14 GHz.
2. Com el rendiment entre a i d ha de ser nul, s’ha de complir:
80 dBi − 208.67 dB + 40 dBi + A dBi + 40 dBi − 206.49 dB + 80 dBi = 0,
per tant A=175.16 dB

3. Pot comprovar-se que la potència del senyal de l’exercici anterior compleix:
∫ T
1
P= s(t)2 dt = 144.4 KW = 51.57 dBW.
T 0
Per tant les potències en els punts b (Pb ) i c (Pc ) seran:

Pb = 51.57 + 80 − 208.67 + 40 = −37.07 dBW = 0.2 mW
Pc = −37.07 + 175.16 = 138.09 dBW = 6.44 · 1013 W.
■
Problema 2.7
La Fig. 2.10 ilůlustra el tipus de codificació MLT-3 emprat en una codificació de

línia. Suposant que es vol transmetre una seqüència infinita d’1s, a una velocitat d’1
Mbps, contesta les preguntes següents:
1 0 1
0 −A +A 0
1 0 1
Figura 2.10: Diagrama d’estats de la codificació MLT-3
1. Demostra que el període fonamental del senyal periòdic resultant de la codifi-

cació anterior és de 250 KHz.
2. Demostra que els coeficients de Fourier del senyal són del tipus:
a0 = 0
−2A
an = [sin(π n/4) + sin(3π n/4)]
πn
bn = 0
3. Demostra que la potència del senyal és A2 /2.
4. Demostra que la pèrdua de potència del senyal, després de passar per un medi
de transmissió que sols deixa passar (sense atenuació) 1 MHz, és de 6.47 dBs.
Recorda que la potència d’un senyal en funció dels seus coeficients de Fourier
pot expressar-se, en aquest cas, segons l’expressió 12 ∑∞ 2
n=1 an .
Resolució
1. La Fig. 2.11 és una representació temporal d’una seqüència d’1, suposant que
l’estat inicial és 0 volts. (Aquest estat inicial és irrellevant i no canvia els resultats
d’aquest exercici, independentment del valor que assoliu).
s(t) T = 4 · Tb
1 1 1 1 1 1 1 1
A
0 t(Tb )
1 2 3 4 5 6 7 8
-A
Figura 2.11: Representació temporal d’una seqüència d’1 codificada en MLT-3
Tenint en compte que el temps de bit és:
1
Tb = = 1 µ s,
1 Mbps
el període fonamental resulta:
1 1
f0 = = = 250 KHz.
T 4 · Tb
2. Canviant l’origen temporal com es representa a la Fig. 2.12 observem que el

senyal és parell, per tant,
bn = 0, ∀n.
s(t)
T = 4 · Tb
A
0 t(Tb )
-2 -1.5 -0.5 0 0.5 1.5 2
-A
Figura 2.12: Representació temporal d’una seqüència d’1 codificada en MLT-3
Com veiem, els límits d’integració en un període són (−2Tb , 2Tb ). En aquest
període també observem que l’àrea total del senyal és 0, per tant,
a0 = 0.
Finalment sols resta calcular an segons:

∫ ∫
2 2Tb 4 2Tb
an = s(t) cos(ωnt)dt = s(t) cos(ωnt)dt
T −2Tb T 0
(∫ 0.5T ∫ 2Tb )
4 b
= s(t) cos(ωnt)dt + s(t) cos(ωnt)dt
T 0 1.5Tb
(∫ 0.5T ∫ 2Tb )
4A b
= − cos(ωnt)dt + cos(ωnt)dt
T 0 1.5Tb
4A ( 0.5T 2Tb
)
= − sin(ωnt)|0 b + sin(ωnt)|1.5T
T ωn b
( )
2A πn 3π n
= − sin( ) + sin(π n)) − sin( )
πn 4 4
( )
−2A πn 3π n
= sin( ) + sin( ) .
πn 4 4
3. La potència d’s(t) s’expressa segons:
∫ ∫ ∫
1 T /2 1 2Tb 2 2Tb
Ps(t) = s(t)2 dt = s(t)2 dt = s(t)2 dt
T −T /2 T −2Tb T 0
(∫ 0.5T ∫ 2Tb )
2 b 2 A2
= A2 dt + A2 dt = · A2 · Tb = .
T 0 1.5Tb T 2
4. El senyal a la sortida del medi de transmissió (s′ (t)) sols tindrà els coeficients a0 ,
a1 , a2 , a3 i a4 , ja que justament, el coeficient a4 s’ubica a la freqüència d’1 MHz.
La taula següent recull el valor d’aquests coeficients:
Coeficient Expressió Valor

a′0 - √0
−2A
a′1 π (sin(π /4) + sin(3π /4)) −2 2A/π
−2A
a′2 2π (sin(π /2) + sin(3π /2)) 0√
−2A −2A 2
a′3 3π (sin(3π /4) + sin(9π /4)) 3π
−2A
a′4 4π (sin(π ) + sin(3π )) 0
La potència d’s′ (t) resulta:
1 ( ′2 ) 4A2
a 1 + a′ 3 = 2 (1 + 1/9),
2
Ps′ (t) =
2 π
de manera que la relació entre les dues potències, Ps(t) i Ps′ (t) expressada en dB
resulta: ( ) ( )
Ps(t) π2
10 log = 10 log = 0.45 dB.
Ps′ (t) 8(1 + 1/9)
■
Problema 2.8
Els medis de transmissió del circuit de la figura 4.2 tenen les següents característi-
ques:
• M1: 15 Km, -0.5 dB/Km.
• M2: 10 Km, -0.7 dB/Km.
Si en el punt A apliquem un senyal de 300 mW, calcular:
1. El valor de la potència en el punt P.
2. El valor de X per què en el punt B es mesuri una potència de 400 mW.
3. El rendiment total del circuit.
-4 dB 7 dB X dB 8 dB -3.5 dB
P M1 M2
A B
Figura 2.13: Circuit de transmissió del problema 2.8.
Resolució
1. Sabem que:
P|dBw = A|dBw − 4 dB + 7 dB = 10 log(0.3) dBw + 3 dB = −2.23 dBw .
2. S’ha de complir la condició:
B|dBw = P|dBw − M1|dBw + X dB − M2|dBw + 8 dB − 3.5 dB,
sent,
M1|dB = 15 · 0.5 dB = 7.5 dB
M2|dB = 10 · 0.7 dB = 7 dB
B|dBw = 10 log(0.4) dBw = −3.98 dBw .
Així resulta:
X|dB = −3.98 dBw + 3.5 dB − 8 dB + 7 dB + 7.5 dB + 2.23 dB
= 8.25 dB.
3. El rendiment (R) pot calcular-se segons:
R|dB = −4 dB + 7 dB − 7.5 dB + 8.25 dB − 7 dB + 8 dB − 3.5 dB
= 1.25 dB.
■
Problema 2.9
Donat el diagrama de blocs d’un circuit de transmissió com el de la figura 2.14, on

DX denota un dispositiu i MX un medi de transmissió, i considerant les característi-
ques següents:
• M1: 4 Km, -0,3 dB/Km
• M2: 15 Km
• Voltatge a B: VB =20 v
• Resistència a B: RB =600 Ω
Calculeu:
1. El valor de la potència al final del medi M1.
2. L’atenuació per unitat de longitud que ha de tenir M2 per tal d’obtenir al final
del medi M2 una sisena part del voltatge que entra al medi M2.
3. Si la potència a la sortida del circuit és de 700 mW, quin és el rendiment de
l’etapa D3 ?
4. Quin és el rendiment del circuit expressat en dB ?
5. Si a l’entrada del medi M2 es mesura una potència de soroll tèrmic 40 dB per
sota de la potència de senyal i l’amplada de banda d’aquest medi és de 4 KHz,
quina serà la capacitat màxima de transmissió (en bps) del medi ?
-3 dB 12 dB M1 M2 -7 dB 15 dB
B
D1 D2 D3 D4 D5
Figura 2.14: Circuit de transmissió del problema 2.9.
Resolució
1. Sabem que:
M1|dB = 4 · 0.3 dB = 1.2 dB,
i que la potència a B resulta:
B|dBw = 10 log(v2B /RB ) dBw = −1.76 dBw ,
de manera que al final de M1 tenim:
−1.76 dBw + 12 dB − 1.2 dBw = 9.04 dBw .

2. L’atenuació d’M2 ha de ser:
M2|dB = 20 log(6) = 15.56 dB,
per tant, la seva atenuació per Km. resultarà:
15.56 dB
= 1.04 dB/Km
15 Km
3. Considerant la potencia al final de M1, s’ha de complir:
9.04 dBw + D3|dB − M2|dB − 7 dB + 15 dB = 10 log(0.7) dBw ,
i per tant:
D3|dB = −1.55 dBw − 9.04 dBw + (15.6 + 7 − 15) dB = −2.99 dB
4. El rendiment de tot el circuit és:
(−3 + 12 − M1 + D3 − M2 − 7 + 15) dB = −2.79 dB
5. Aplicant el teorema de Shannon, sabem que la capacitat (C) del circuit és:
C = BW log2 (1 + S/N)
sent BW = 4 KHz i
S/N|dB
S/N = 10 10 = 10, 000,
per tant, C = 53.15 Kbps.
■
Problema 2.10
Es vol implementar un digitalitzador de veu que proporcioni una velocitat de trans-

ferència de 48 Kbps per a entrades de veu amb qualitat telefònica (4KHz d’ample
de banda). Calculeu:
1. Els nivells (nombre de valors discrets) que s’hauran d’emprar per quantificar
les mostres i el nombre de bits necessaris per codificar-les.
2. La relació senyal/soroll màxima, expressada en dB (S/N|dB ), que ha de tenir
un canal de transmissió de 6KHz d’ample de banda per poder enviar directa-
ment la sortida del digitalitzador. Justifiqueu la resposta.
Resolució
1. Aplicant el teorema de Nyquist, haurem de mostrejar el senyal a velocitat doble
del seu ample de banda, si no volem perdre qualitat. Això són 8,000 mostres/s.
Donat que tenim una velocitat de sortida de 48 Kbps, cada mostra es composarà
de 48, 000/8, 000 = 6 bits. Per tant, el nombre de nivells de quantització serà de
26 = 32 nivells.
2. Segons el teorema de Shannon, la relació senyal/soroll en aquest cas serà:

S/N = 2C/BW − 1 = 255,
sent C = 48, 000 bps i BW = 6 KHz. Expressada en dB, la relació S/N és:
S/N|dB = 10 log(255) = 24.06 dB
■
Problema 2.11
Considera un flux d’informació periòdic on es repeteix la seqüència 10, codificat

amb Manchester, a una velocitat de bit de 10 Mbps. Suposa que l’amplada màxima
és 5 volts i la mínima -5 volts.
1. Determina el període del senyal i la seva potència.
2. Demostra que els seus coeficients de Fourier són
−20
an = sin(π n/2).
πn
3. Calcula la potència del mateix senyal després de passar per un filtre passabaix,
sense atenuació, amb un ample de banda de 20 MHz.
Resolució
1. La figura 2.15 representa temporalment el senyal, indicant el seu període (T ).
s(t) T
1 0 1 0
5
0 t
Ts 2Ts 3Ts 4Ts
−5
Figura 2.15: Representació temporal del senyal del problema 2.11.
Com pot observar-se, T = 2 · Ts = 2 · Tb , sent Ts i Tb el temps de símbol i el temps

de bit, respectivament. Per tant, el període resulta:
1
T = 2· = 0.2 µ s.
10t
La potència resulta
∫ T
1
P= s(t)2 dt = 25 W.
T 0
2. Escollint el període d’integració (0, 2Ts ), i desplaçant l’eix y a t = Ts , el senyal

s(t) resulta un senyal parell, per tant, bn = 0 per a tot n. Igualment pot comprovar-
se que a0 = 0.
s(t)
5
0
t
−Ts 0 Ts
−5
Figura 2.16: Representació d’s(t) durant un període.
El càlcul dels coeficients an resulta doncs:

∫ ∫
2 T /2 4 T /2
an = s(t) · cos(ω nt)dt = s(t) · cos(ω nt)dt
T −T /2 T 0
( ∫ T /4 ∫ T /2 )
4
= −5 cos(ω nt)dt + 5 cos(ω nt)dt
T 0 T /4
(∫ T /2 ∫ T /4 )
20
= cos(ω nt)dt − cos(ω nt)dt
T T /4 0
10 ( T /2 T /4
)
= sin(ω nt)|T /4 − sin(ω nt)|0
πn
10
= (sin(π n) − sin(π n/2) − sin(π n/2)| + sin(0))
πn
−20
= sin(π n/2).
πn
3. Tenint en compte que la freqüència fonamental és f = 1/T = 2T1 = 5 MHz, el
b
senyal al sortir del filtre (s′ (t)) sols tindrà 4 components freqüencials amb els
valors següents:
n an
0 0
−20
1 π
2 0
20
3 3π
4 0
Sabent que la potència d’un senyal en funció dels seus coeficients resulta:
a20 1 ∞ 2 1 4
Ps′ = + ∑ (ai + b2i ) = ∑ a2i
4 2 i=1 2 i=1
(( )2 ( )2 )
1 −20 20
= + = 22.516 W.
2 π 3π
Problema 2.12
Donada la seqüència de bits 1010001110100101, representar gràficament les se-

güents codificacions:
• NRZ
• NRZI
• Manchester
• Manchester diferencial
Pel cas NRZI considereu que el nivell de tensió precedent al primer bit és nul. Pel
cas Manchester diferencial considereu que el nivell de tensió precedent al primer bit
és codificat amb un flanc ascendent.
Resolució
1 0 1 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1
A
0 t(Tb )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Figura 2.17: Seqüència del problema 2.12 codificada NRZ

1 0 1 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1
A
0 t(Tb )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Figura 2.18: Seqüència del problema 2.12 codificada NRZI
1 0 1 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1
A
0 t(Tb )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
-A
Figura 2.19: Seqüència del problema 2.12 codificada Manchester
1 0 1 0 0 0 1 1 1 0 1 0 0 1 0 1
A
0 t(Tb )
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
-A
Figura 2.20: Seqüència del problema 2.12 codificada Manchester diferencial
Problema 2.13
Els medis de transmissió del circuit de la figura 2.21 tenen les característiques se-
güents:
• M1: 25 Km, -0.5 dB/Km
• M2: 10 Km, -0.8 dB/Km
• M3: 25 Km, -0.4 dB/Km
Calculeu:
1. El valor de X perquè la potència rebuda a C sigui la mateixa que l’aplicada a
A.
2. El valor de la potència en el punt B si en A inserim un senyal de 250 mW.
-2.5 dB 6 dB -2.5 dB X dB
A C
12.5 dB 15.5 dB
M1 M2 M3
-3.5 dB -3.5 dB
4.6 dB -2.5 dB 7.5 dB -2.5 dB
Figura 2.21: Circuit transmissió problema 2.13.
Solució
1. X= 8.5 dB
2. PB |dBW = −6.02 dBw
■
Problema 2.14
Es vol transmetre digitalment un concert de música amb qualitat d’alta fidelitat (20
KHz d’ample de banda). Calculeu:
1. La velocitat de transmissió necessària si en la fase de quantificació volem
emprar 256 nivells.
2. L’ample de banda del canal de transmissió si la seva relació senyal/soroll és
de 40 dB.
3. La capacitat d’emmagatzemament necessària per enregistrar 90 minuts del
concert.
Solució
1. 320 Kbps
2. 24 KHz
3. 216 MBytes
■
Problema 2.15
Calculeu la capacitat d’emmagatzemament necessària d’un disc compacte en el que

es vol gravar música en alta fidelitat durant 90 minuts, amb un ample de banda de
20 KHz i una codificació de 16 bits per mostra.
Solució 432 MBytes ■
Problema 2.16
En una transmissió digital de veu amb qualitat telefònica (amplada de banda analò-
gica de la veu: 4 KHz) s’utilitza un quantificador de 512 nivells. Calculeu:
1. La velocitat de transmissió resultant.
2. La relació senyal/soroll (expressada en dB) que ha d’haver en el canal de
transmissió si aquest té una amplada de banda de 6 KHz
3. Si volem enregistrar 15 minuts de missatges (utilitzant aquesta transmissió
digital) en un contestador automàtic, quina capacitat d’emmagatzematge hem
de tenir?
Solució
1. 72 Kbps
2. 36.12 dB
3. 8.1 MBytes
■
Problema 2.17
En el disseny bàsic d’un telèfon IP, es planteja digitalitzar la veu dels usuaris perquè
tingui una velocitat de transferència de 32 Kbps. Si tenim en compte que l’amplada
de banda de la veu amb qualitat telefònica és de 4 KHz, calculeu:
1. Quants nivells serien necessaris en el quantificador.
2. Si volem fixar els nivells a 256, quina amplada de banda del filtre a l’entrada
del micròfon hauríem de tenir perquè que la velocitat de transferència fos de
16 Kbps.
3. Si volem enregistrar 10 minuts de missatges (utilitzant la transmissió digital
de l’apartat anterior) en un contestador automàtic, quina capacitat d’emma-
gatzematge hem de tenir?
4. Es defineix una estructura de paquet de capa 3 amb [capçalera=32 octets; da-
des=512 octets] i una estructura de trama de capa 2 amb [capçalera=8 octets;
dades(camp variable)=1..1,024 octets; CRC=2 octets]. Suposant que el flux
de veu digitalitzada dels usuaris es passa directament com a dades de capa
3; calculeu la velocitat de transmissió (en trames per segon) que caldria per
treure a la xarxa un flux de veu de 16 Kbps.
Solució
1. 16
2. 1 KHz
3. 1.2 MBytes
4. 17.31 Kbps
■
Problema 2.18
La Fig. 2.22 representa l’enllaç de pujada d’un satèl.lit geostacionari en la banda

12/14 GHz: i
a b
A fup
Figura 2.22: Esquema de l’enllaç del problema 2.18.
Considera els paràmetres següents:

• Guany de l’amplificador (A): 80 dB.
• Guany de l’antena terrestre: 60 dB.
• Guany de l’antena satel.lital: 40 dB.
• Senyal al punt (a), Manchester d’amplada ±10 volts.
1. Considerant un ample de banda infinit en tota la cadena de transmissió, calcu-
la la potència rebuda al punt (b).
2. Demostra que els coeficients de Fourier del senyal al punt (a) són els següents
(suposa que es transmet la seqüència periòdica 101010. . . ):
• a0 = bn = 0( )
• an = π40n sin π2n
3. Recalcula la potència al punt (b), ara suposant que l’amplificador té un ample
de banda de 1.8 MHz i la velocitat de transmissió és d’1 Mbps.
Solució
1. Potència al punt b: 0.22 W.
2. Pot comprovar-se que el període del senyal T = 2Tb sent Tb el temps de bit. El
càlcul d’an és immediat.
3. 0.20 W.
■
2.2 Problemes de detecció d’errors
Problema 2.19
2.2 Problemes de detecció d’errors 31
Es vol transmetre el missatge 11011011101 emprant el polinomi CRC: x3 + 1.

1. Quin serà el missatge a transmetre?
2. Si durant la transmissió s’alteren els bits 0 i 3 (començant per la dreta), quina
decisió prendrà el receptor sobre el missatge rebut: erroni o correcte?
Resolució
1. El missatge a transmetre serà el resultat de concatenar el missatge original o
informació (11011011101) i la redundància introduïda pel codi CRC. Aquesta
redundància serà el residu de la divisió entre la informació desplaçada 3 bits a
l’esquerra i el polinomi CRC. Expressat en notació polinòmica:
(( ) )
x10 + x9 + x7 + x6 + x4 + x3 + x2 + 1 · x3
Residu = x2 + x,
x3 + 1
per tant el missatge a transmetre serà: 11011011101110.

2. El missatge rebut és: 11011011100111. Per comprovar la seva validesa haurem
de dividir-lo pel polinomi CRC i comprovar el residu. Com:
( 13 )
x + x12 + x10 + x9 + x7 + x6 + x5 + x2 + x + 1
Residu = 0,
x3 + 1
el receptor determinarà que no hi ha hagut error, malgrat que s’han produït 2
errors a la transmissió. Això era de preveure ja que el patró d’error (bit 0 i 3;
x3 + 1) és múltiple del polinomi CRC.
■
Problema 2.20
Considera un mecanisme de detecció d’errors basat en el checksum de TCP.

1. Calcula el checksum corresponent a la següent informació en hexadecimal:
FE02 AA56 23.
2. Demostra si es detecta error (o no) en els següents dos casos:
(a) Es produeix un error en els bits 1 (el més a l’esquerra), 5 i 12.
(b) Es produeixen els anteriors errors i a més en els bits 41, 45, 51 i 52.
Resolució
1. 34A6=C1(FE02+AA56+2300). Sent + la suma en complement a 1, i C1 el com-
plement a 1.
2. (a) La informació rebuda és 7612 AA56 23 34A6.
Sí detecta error. El resultat de comprovació és 87F0.
(b) La informació rebuda és 7612 AA56 23 BC96.
No detecta error. El resultat de comprovació és 0000.
■
Problema 2.21
Es vol transmetre el missatge x9 + x8 + x6 + x4 + x3 + x + 1 protegint-lo contra l’apa-

rició d’errors emprant el polinomi CRC: x4 + x + 1. Determineu:
1. El missatge que s’ha de transmetre.
2. Si el receptor rep el missatge x13 + x10 + x8 + x7 + x5 + 1, acceptarà el missat-
ge?
Solució
1. x13 + x12 + x10 + x8 + x7 + x5 + x4 + x3 + x2 + x
2. No. Residu: x + 1
■
Problema 2.22
Es vol transmetre el missatge 11011011101 protegint-lo contra l’aparició d’errors

emprant el polinomi CRC x3 + 1.
1. Quin serà el missatge a transmetre?
2. Si durant la transmissió s’alteren els bits 0 (més a la dreta),3,5,8, quina decisió
prendrà el receptor?
Solució
1. 11011011101110.
2. Acceptar el missatge. Residu: 0
■
Problema 2.23
Es vol transmetre el missatge x12 + x9 + x7 + x6 + x5 + x + 1 protegint-lo contra

l’aparició d’errors emprant el polinomi CRC: x5 + x3 + x2 + x. Quin serà el missatge
a transmetre?
Solució 100101110001111010 ■
2.3 Problemes de protocols ARQ
Problema 2.24
Donat un protocol ARQ amb les característiques següents:

• La mida màxima dels buffers d’emissió i recepció és de 5 trames.
• Cada trama té una durada fixa d’1 s. El retard de propagació és 1 s. La durada
dels ACKs i NACK és negligible.
• L’emissor estableix un Time Out de 10 s.
• El receptor envia ACKs quan té 4 trames en el buffer.
• El receptor envia NACKs quan rep una trama fora de seqüència.
• El camp de seqüència que numera les trames es pot considerar molt gran.
• Considereu que l’emissor té moltes trames a transmetre. Es produeix un error
en la transmissió de la trama #2.
Acabeu d’omplir la Taula 2.2, on:
• LAR (Last Ack Received), LFS (Last Frame Sent), LFA (Last Frame Acknow-
ledged), LAF (Largest Acceptable Frame).
Taula 2.2: Taula d’esdeveniments ARQ del problema 2.24.

Emissor Receptor
Temps Buffer LAR LFS Buffer LFA LAF Events
0+ 0 - 0 - - - Inici tx trama #0
1+ 0,1 - 1 - - 4 Inici tx trama #1.
2+ 0,1,2 - 2 0 - 4 Inici tx trama #2. Trama #0 rebuda
3+
4+
5+
6+
7+
8+
9+
10+
11+
12+
Resolució En negreta, a la columna Emissor/Buffer de la Taula 2.3, apareixen les

trames que es transmeten.
Taula 2.3: Taula resolució del problema 2.24.

Emissor Receptor
Temps Buffer LAR LFS Buffer LFA LAF Events
0+ 0 - 0 - - - Inici tx trama #0
1+ 0,1 - 1 - - 4 Inici tx trama #1.
2+ 0,1,2 - 2 0 - 4 Inici tx #2. Trama #0 rebuda
3+ 0,1,2,3 - 3 0,1 - 4 Inici tx #3. #1 rebuda
4+ 0,1,2,3,4 - 4 0,1 - 4 Inici tx #4. #2 perduda
5+ 0,1,2,3,4 - 4 3 1 6 #3 rebuda. NACK #2 enviat
NACK #2 rebut. # 4 rebuda.
6+ 2,3,4 1 4 3,4 1 6 Inici retransmissió #2
7+ 2,3,4 1 4 3,4 1 6 Inici retransmissió #3.
8+ 2,3,4 1 4 2,3,4 1 6 #2 rebuda Inici retransmissió #4.
9+ 2,3,4,5 1 5 2,3,4 1 6 #3 descartada. Inici transmissió #5.
10+ 2,3,4,5,6 1 6 2,3,4 1 6 #4 descartada. Inici transmissió #6.
11+ 2,3,4,5,6 1 6 - 5 10 #5 rebuda. ACK #5 enviat
12+ 6,7 5 7 6 5 10 #6 rebuda
■
Problema 2.25
Un protocol de finestra lliscant té les característiques següents:

• Finestra de 10 trames (SW S = RW S = 10).
• Temps de propagació i temps de transmissió de 25 µ s. (τ = TT = 25µ s.)
• El receptor envia un ACK per cada 4 trames rebudes en seqüència correcta.
Es demana:
1. El nombre de bits que cal emprar per al número de seqüència.
2. El valor mínim del temporitzador de repetició de cada trama. Indiqueu què
passaria per a valors inferiors.
3. El valor màxim del temporitzador de repetició de cada trama.
Resolució
1. El màxim número de seqüència (Nsq ) ha de complir:
Nsq ≥ 2 · SW S − 1 = 19,
per tant, el nombre de bits del comptador (nb) ha de ser:

⌈ ⌉
nb ≤ log2 (Nsq ) = 5 bits.
2. El temps mínim del temporitzador ha de ser superior al temps que trigaríem en

rebre un ack retardat. Si assolim que es posa en marxa el temporitzador a l’iniciar
la transmissió de la trama, i considerant que el recptor pot esperar fins rebre 4
trames abans d’enviar un ack, aquest temps mínim (T Omin ) ha de ser:
T Omin = 4 · TT + 2 · τ = 150 µ s.
Un temps inferior a aquest obligaria a retransmissions innecessàries.

3. El valor màxim del temporitzador (T Omax ) el determina el fet de donar el tomb
al comptador de trama. És a dir, no pot haver dos trames a la xarxa amb el mateix
número de seqüència, per tant, com podem enviar fina a 25 trames amb numeració
diferent, resulta:
T Omax = (25 − 1) · TT = 0.775 ms.
■
Problema 2.26

• Temps de transmissió 25 µ s.
• RTT 12 ms.
• El receptor envia un ACK per a cada 4 trames rebudes en seqüència correcta.
Es demana:
1. El nombre de bits que cal emprar per al número de seqüència.
2. El valor mínim del temporitzador de repetició de cada trama.
3. El valor màxim del temporitzador de repetició de cada trama.
Resolució
1. El màxim número de seqüència (Nsq ) ha de complir:
Nsq ≥ 2 · SW S − 1 = 23,
per tant, el nombre de bits del comptador (nb) ha de ser:

⌈ ⌉
nb ≤ log2 (Nsq ) = 5 bits.
2. Considerant que RT T = TT + 2 · τ , sent TT el temps de transmissió de la trama i

τ el temps de propagació, sabem que:
RT T − TT
τ= = 5.99 ms.
2
3. El temps mínim del time out (T Omin ) per evitar retransmissions innecessàries
serà, en aquest cas,
T Omin ≥ 4 · TT + 2 · τ = 12.075 ms.
Igual que en el problema anterior, hem considerat que el time out arrenca a l’inici
de la transmissió de la trama.
4. La resposta és la mateixa que la del problema anterior:
T Omax = (25 − 1) · TT = 0.775 ms.
Problema 2.27

• RTT (Round Trip Time) = 150 µ s.
• TT (Temps de transmissió) = 30 µ s.
• Temporitzador del transmissor = 300 µ s.
• El receptor envia un ACK per a cada 4 trames rebudes en seqüència correcta.
Es demana:
1. El diagrama de temps de la transferència i el temps total invertit si el trans-
missor envia 10 trames de dades i es perd el primer enviament de la setena
trama (considereu que la transmissió finalitza en rebre el transmissor l’ACK
a l’última trama de dades).
2. L’estalvi de temps que representaria emprar trames de reconeixement negatiu
(NAK) en la situació anterior.
Resolució
• Com mostra la Fig. 2.23, el total de temps emprat per a la transmissió de les 10
primeres trames fins arribar el ACK final és de 23·TT = 0.69 ms. La figura mostra
la seqüència de trames, en discontinu per a les trames errònies (#6), tenint en
compte que τ = 2 · TT . També assenyala quan es poden produir els time out (TO),
i l’estat dels buffers de transmissió i recepció Hem considerat que la primera
trama (#0) inicia la transmissió al temps 0.
4 4 4 4 4 4 4
4 5 5 5 5 5 5 5
0 4 5 - - - - - - -
0 1 5 - 7 7 7 7 7 7 7
RX buffer 0 1 2 4 4 4 4 - 7 8 8 8 8 8 8 8
0 1 2 3 4 5 5 5 5 7 8 9 9 9 9 9 9 9 - - - - -
#3 #9
2.3 Problemes de protocols ARQ
#0 #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #4 #5 #6 #7 #8
t(TT )
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
TO 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
TX buffer - - -
0 0 0 0 0 0 0 0 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4
1 1 1 1 1 1 1 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
2 2 2 2 2 2 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6
3 3 3 3 3 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
4 4 4 4 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
5 5 5 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9
Figura 2.23: Seqüència de transmissió del problema 2.27.

37
• La Fig. 2.24 mostra la mateixa seqüència considerant la utilització de trames

NACK per part del receptor. Com veiem, el temps necessari per transmetre les
mateixes trames és sensiblement inferior, 19 · TT = 0.57 ms.
t(TT )
20
19
4
5
6
7
8
9
18
#9
#8
4
5
6
7
8
9
-
17
#7
4
5
7
8
9
4
5
6
7
8
9
-
16
#6
4
5
7
8
9
4
5
6
7
8
9
-
15
5
4
5
7
8
9
4
5
6
7
8
9
-
14
4
4
5
7
8
4
5
6
7
8
9
-
13
3
#6
#9
4
5
7
4
5
6
7
8
9
-
12
2
#8
4
5
4
5
6
7
8
9
11
1
#7
4
5
4
5
6
7
8
10
0
#6
4
5
4
5
6
7
9
4
5
4
5
6
8
4
0
1
2
3
4
5
7
#3
#5
0
1
2
3
0
1
2
3
4
5
6
#4
0
1
2
0
1
2
3
4
5
5
#3
0
1
0
1
2
3
4
4
#2
0
0
1
2
3
3
#1
RX buffer
0
1
2
2
#0
0
1
1
0
0
TO
TX buffer
Figura 2.24: Seqüència de transmissió del problema 2.27 amb NACK.
■
—————————————————————————————-
3. Accés al medi
3.1 Problemes d’accés al medi
Problema 3.1
Volem dissenyar un mecanisme d’accés al medi basat en CSMA/CD.

1. Explica perquè les trames han de tenir una mida mínima.
2. De la Taula 3.1, indica les entrades que compleixen la condició anterior. Su-
posa una velocitat de la llum al medi de 2 · 108 m/s.
Taula 3.1: Taula del problema 3.1.

Velocitat modulació Distància màxima Longitud trama
Codificació línia (MBauds) (metres) (bits) Sí/No
Manchester 10 1,100 100
4B/5B 10 1,100 100
Manchester 100 90 50
Manchester 50 90 50
4B/5B 1,000 120 1,000
Resolució
1. En un mecanisme amb detecció de col.lisió com CSMA/CD, les trames han de
tenir una durada mínima per assegurar que totes les estacions tenen la possibilitat
42 Capítol 3. Accés al medi
de detectar una col.lisió. Aquesta durada ha de ser dos cops el retard de propaga-
ció de la xarxa (τ ). Això no evita o redueix les col.lisions.
2. Una forma senzilla de veure si es compleix aquesta condició és expressar la du-
rada de la trama (T ) i el retard de propagació (τ ) en segons, per a cada cas, i
comprovar si T ≥ 2 · τ .
Sabem que T = L/Vb , on L és la durada de la trama en bits i Vb és la velocitat de
bit (o velocitat de transmissió). Sabem també que Vb = Vm ·r, on Vm és la velocitat
de modulació i r és la relació de codificació, 1 per a Manchester (1 bit per símbol)
i 4/5 per a codificació 4B5B. Finalment, τ = d/c sent d la distància de la xarxa i
c la velocitat de la llum al medi. Podem refer la taula:
Codificació línia Vm d L T (µ s) τ (µ s) T ≥ 2 · τ , Sí/No
Manchester 10 1,100 100 10 5.5 No
4B/5B 10 1,100 100 12.5 5.5 Sí
Manchester 100 90 50 0.5 0.45 No
Manchester 50 90 50 1 0.45 Sí
4B/5B 1,000 120 1,000 1.25 0.6 Sí
■
Problema 3.2
Volem dissenyar una xarxa CSMA/CD implementada amb un únic Hub de 64 ports.
Les característiques són les següents:
1. Velocitat de transmissió, 100 Mbps.
2. Retard del Hub, 1 µ s.
3. Distància màxima entre Hub i qualsevol estació, 150 m.
4. c = 2 · 108 m/s.
5. Atenuació del medi, 6 dB/100 m.
6. Tensió de sortida del senyal del Hub, 5 volts.
7. Temps màxim d’ocupació del canal per part d’una estació, 10.24 µ s.
8. Format de la trama,
# bits 16 X X 1: Y 0: Z 8
Preàmbul @ destí @ orig. Dades Farciment CRC
9. Polinomi CRC-8 (x8 + x2 + x + 1)

Responeu raonadament les preguntes següents:
1. Quin ha de ser el valor mínim d’X ?
2. Suposant X = 8, quan valen Y i Z ?
3. Quina ha de ser la sensibilitat del receptor a les estacions ?
4. Si volem transmetre la informació següent:
00. . . 001000000000000001
quin serà el contingut del camp CRC ?
Resolució
1. S’han d’adreçar 64 estacions, per tant X = 6 bits.
2. Z ens ho determina la longitud mínima de la trama (Lmin ). Sabem que,
Lmin ≥ 2 · τ · 100 · 106 bits,
sent
2 · 150
τ = 1µ s + s = 2.5µ s,
c
per tant, Lmin = 500 bits, de manera que Z = 500 − 2 · X − 1 − 8 = 475 bits.
D’altra banda, Y ve determinat pel màxim temps d’ocupació, resultant
2 · X +Y + 8
10.24 · 10−6 = ,
100 · 106
i sent Y = 1, 000 bits.
3. L’atenuació del medi serà de 9 dBs. Per tant, la sensibilitat del receptor ha de ser
5
= 1.774 volts.
109/20
4. La informació a transmetre expressada en notació polinomial és I(x) = x15 + 1.
El camp CRC ha de contenir el residu de la divisió,
I(x) ∗ x8
,
x8 + x2 + x + 1
es a dir, x7 + x5 + x4 + 1. En notació binària, 10110001.
■
Problema 3.3
Volem dissenyar una xarxa CSMA/CD implementada amb un únic Hub. Les carac-
terístiques són les següents:
• Velocitat de transmissió, 100 Mbps.
• Retard del Hub, 1 µ s.
• Distància màxima entre Hub i qualsevol estació, 150 m.
• c = 2 · 108 m/s.
• Atenuació del medi, 6 dB/100 m.
• Tensió de sortida del senyal del Hub, 5 volts.
• Temps màxim d’ocupació del canal per part d’una estació, 10.4 µ s.
• Format de la trama,
# bits 16 16 16 1: X 0: Y 8
Preàmbul @ destí @ orig. Dades Farciment CRC
• Polinomi CRC-8 (x8 + x2 + x + 1)

Respon raonadament les preguntes següents:
1. Quins han de ser els valors d’X i Y ?
2. Quina ha de ser la sensibilitat del receptor a les estacions ?
3. Si volem transmetre la informació següent:
00. . . 0010000000000001
quin serà el contingut del camp CRC ?
Resolució
1. Sabem que la longitud mínima de la trama (Tmin ) ha de complir, Tmin ≥ 2τ , sent
τ el retard de propagació. Resulta que:
2 · 150 m
τ= + 1 µ s = 2.5 µ s.
2 · 108 m/s
D’altra banda, sabem que Tmin = LVmin

t
, sent Lmin la longitud mínima de la trama i
Vt la velocitat de transmissió. Com Lmin = 2 · 16 + 1 +Y + 8, resulta:
Y ≥ 2τ ·Vt − 2 · 16 − 8 − 1 = 500 − 32 − 8 = 459 bits.
Anàlogament, el temps màxim de trama (Tmax = 10.4 µ s) s’expressa en funció

de la longitud de trama màxima (Lmax ) segons Tmax = LVmax
t
. Sabent que Lmax =
2 · 16 + X + 8, resulta:
X = 10.4 · 10−6 s · 100 · 106 b/s − 40 b = 1, 000 bits.
2. L’atenuació entre el Hub i l’estació més llunyana serà de 9 dBs. Així doncs, sent
vs la sensibilitats del receptor s’ha de complir:
20 log(5/vs ) = 9 dBs,
i per tant,
5
vs = = 1.77 volts.
109/20
I(x)·x8
3. El contingut del CRC serà el residu de la divisió D(x) sent D(x) el polinomi
CRC-8 i I(x) = x13 + 1. Aquest residu resulta ser: x7 + x5 + x3 + 1 i per tant, el
contingut del CRC serà: 10101001.
■
Problema 3.4
Per a la interconnexió de dues dependències d’una empresa s’empra un enllaç de

fibra òptica de 1,500 metres de longitud i dos Hub amb interfícies de fibra i coure.
A la figura 3.1 es mostra l’estructura de la xarxa de l’empresa. De l’equipament de
xarxa i els medis de transmissió es coneixen les dades que es mostren a les taules
3.2,3.3 i 3.4.
HA HC
.
60
tr = 0.15 µ s. tr = 0.15 µ s. 80 m
m. 1500 m. 45 m.
HUB1 HUB2 HD
m. 50 m
75 .
HB HE
Figura 3.1: Estructura de xarxa del problema 3.4.
Taula 3.2:
Hub
Descripció Valor Unitat
Retard 0.15 µ s.
Voltatge de sortida (interfícies de coure) 2.3 volts
Llindar de recepció (interfícies de coure) 0.160 volts
Taula 3.3:
Interfícies equips usuaris
Descripció Valor Unitat
Voltatge de sortida 1.825 volts
Llindar de recepció 0.210 volts
Taula 3.4:
Constant de propagació
Medi Valor Unitat
Fibra òptica 2 · 108 m/s
Coure 2.3 · 108 m/s
A la xarxa s’empra com a protocol de nivell 2 CSMA/CD que treballa a 30 Mbps

amb la següent estructura de trama:
# bytes 10 5 5 3 A ...B 3
Preàmbul @ orig. @ destí Tipus Dades CRC

Perquè que un node no pugui capturar el medi en exclusivitat, el protocol de
nivell 2 estableix un temps màxim de transmissió de 0.35 ms. Amb aquestes carac-
terístiques es demana:
1. La longitud de la trama mínima per poder detectar colůlisions i les dades
d’usuari que pot transportar aquesta trama (paràmetre A de l’estructura de
trama).
2. La longitud de la trama màxima i les dades d’usuari que pot transportar aques-
ta trama (paràmetre B de l’estructura de trama).
3. Quin dels següents polinomis divisors emprarà el protocol de nivell 2 per el
càlcul del CRC? (justifiqueu la resposta).
(a) x23 + x15 + x14 + x7 + x0
(b) x25 + x16 + x9 + x5 + x3 + x1 + x0
(c) x24 + x18 + x13 + x1 + x0
(d) x3 + x2 + x1 + x0
4. El valor de l’atenuació màxima (expressat en dB/100 m.) del cable de coure
que cal emprar per al cablatge de la xarxa.
Resolució
1. La longitud mínima de la trama (Lmin ) la determina el màxim retard de propagació
(τ ), segons la condició
Lmin
≥ 2τ .
30 Mbps
El màxim retard es produeix entre HB i HC i és:
75 + 80 1, 500
τ= + + 0.3 · 10−6 s. = 8.47 µ s.
2.3 · 108 2 · 108
Per tant, Lmin = 509 bits. Com en aquest cas el preamble no compta, resulta
A = 381 bits.
2. La longitud de trama màxima (Lmax ) la determina el temps de captura màxim
(0.35 ms.), per tant:
Lmax
≤ 0.35 ms,
30 Mbps
i per tant, Lmax = 10, 500 bits, resultant, B = 10, 372 bits.
3. El camp del CRC té 24 bits, i per tant, pot contenir un polinomi de grau 23 (grau
del residu). Així doncs, el polinomi divisor ha de tenir grau 24, i per tant l’opció
correcta és la (c).
4. En primer lloc calculem les màximes pèrdues tolerables entre un Hub i una esta-
ció (LHE ) i entre una estació i un Hub (LEH ). Resulta:
( )
2.3
LHE = 20 log = 20.79 dB,
0.21
on s’ha considerat el voltatge de sortida del Hub i el llindar de recepció de l’esta-

ció. Anàlogament:
( )
1.825
LEH = 20 log = 21.143 dB.
0.16
Aquest darrer cas és clarament més restrictiu i per tant determinarà l’atenuació del
cable. Per avaluar l’atenuació del cable de coure escollim l’enllaç més restrictiu
que és el que va del HUB2 a l’estació HC de 80 m de llargada. Per tant, l’atenuació
del cable (A) ha de complir:
21.143
A≤ = 0.2643 dB/m = 26.42 dB/100m.
80
■
Problema 3.5
Es defineix la següent arquitectura de xarxa mitjançant un model de 3 capes.
C1
C2
C3
Figura 3.2: Model de tres capes problema 3.5.
• C1: Defineix una codificació de línia consistent en un senyal de línia de 32

nivells.
• C2:
# octets 8 1 . . . 256 0 . . . 54 1
C2 Capçalera Dades Farciment CRC
Figura 3.3: Trama nivell 2 problema 3.5.
El camp Farciment assegura que la trama mínima és de 64 octets.

• C3:
# octets 30 1 . . . 1024
C3 Capçalera Dades
Figura 3.4: Trama nivell 3 problema 3.5.
Així mateix, aquesta arquitectura de xarxa defineix un temps de bit de 10 ns.

Calculeu:
1. El nombre de bits que C2 entrega a C1, si C3 rep un bloc de dades de 0.6875

KiBa .
2. La taxa útil.
3. La velocitat de modulació a la sortida de C1.
4. Indiqueu quin és el grau del polinomi divisor que s’hauria d’utilitzar per al
càlcul de CRC de la C2.
5. Si utilitzem CSMA/CD com a mètode d’accés al medi, calculeu la longitud
en bits de la trama mínima si la distància màxima entre 2 nodes ha de ser 560
metres? (Velocitat de propagació en el medi de 1.5 · 108 m/s).
a1 KiB (kibibyte) = 210 bytes = 1,024 bytes
Resolució
1. La mida de la trama C3 (L3 ) serà:
L3 = 30 + 0.6875 · 1, 024 = 734 bytes.
La mida de la trama C2 (L2 ) serà, per tant,
L2 = 8 + L3 + 1 = 743 bytes = 5, 944 bits,
ja que no caldrà farciment en aquest cas.

2. Donat que el temps de bit és Tb = 10 ns. la velocitat de transmissió resulta Vt =
1/Tb = 100 Mbps.
En aquestes condicions, i per a aquesta trama C2 en particular, la taxa útil, o
velocitat de transmissió útil (Vu ) resulta:
0.6875 · 1, 024
Vu = Vt = 94.75 Mbps.
L2
3. La velocitat de modulació, donat que tenim 32 nivells de codificació de línia, és:
Vt
Vm = = 20 MBauds.
log2 (32)
4. Grau 8, ja que el CRC pot recollir expressions polinòmiques de fins a grau 7.
5. Sabem que la durada de la trama mínima ha de complir, Tmin ≥ 2τ , sent τ el retard
de propagació, per tant:
560
Tmin ≥ 2 = 7.47 µ s.
1.5 · 108
Així, la mida de la trama mínima ha de complir:
Lmin = Vt · Tmin ≥ 747 bits.
Problema 3.6
Per a la sincronització dels processos de producció entre dues màquines s’ha disse-
nyat un protocol de comunicacions de tres capes amb la següent estructura:
• Capa 3: És la capa de nivell superior. Entre altres tasques, està encarregada
de rebre les dades de l’aplicació i efectuar la fragmentació si és necessari.
L’estructura de trama d’aquesta capa es representa a la Fig. 3.5:
# octets 4 1 . . . 40
Capçalera Dades
Figura 3.5: Trama capa 3
• Capa 2: Efectua les funcions de capa d’enllaç i empra CSMA/CD com a

tècnica de control d’accés al medi. L’estructura de trama per aquest nivell és
la següent:
# bits 4 4 43 . . . 352 ?
@ Destí @ Origen Dades CRC
Figura 3.6: Trama capa 2
Pel CRC s’empra el polinomi divisor x5 + x4 + x1 + 1.

• Capa 1: Efectua les funcions de la capa física. Com a codificació de línia
s’empra la codificació Manchester diferencial. La velocitat de transmissió és
de 65 Mbps.
Per a la interconnexió de les dues màquines s’empra un cable de coure (velo-
citat de propagació: 2.3 · 108 m/s.)UTP de 75 metres (atenuació de 12.8 dB
per cada 100 metres).
Es demana:
1. El temps de bit i la velocitat de modulació de la capa 1.
2. La mida del camp CRC.
3. El nombre de bits que generarà la capa 1 si des de la capa d’aplicació es vol
enviar un bloc de dades de 150 bytes.
4. Per afegir una nova màquina a la xarxa es vol modificar la seva estructura tal
com es mostra en la figura 3.7.
tr(max) = 125 ns.

50 m. 40 m.
EC HUB EA
35 m.
EB
Figura 3.7: Nova estructura de xarxa problema 3.6.
(a) Quins canvis s’han de realitzar en el disseny inicial per al correcte fun-
cionament de CSMA/CD en la nova configuració de la xarxa. (Cal que
justifiqueu la resposta amb els càlculs adients).
(b) Si el voltatge de sortida per al nivell alt de tensió del HUB és de 1.175
volts, quin voltatge rebrà la tarja de xarxa del node més allunyat per
aquest nivell?
Resolució
1. En una codificació Manchester la velocitat de transmissió (Vt ) i la de modulació
(Vm ) són idèntiques, per tant:
Vm = 65 MBauds,
i el temps de bit resulta:
1
Tb = = 15.38 ns.
Vt
2. EL camp CRC haurà de constar de 5 bits per recollir ⌈ residus
⌉ de fins a ordre 4.
3. Els 150 bytes de l’aplicació s’hauran d’encabir en 150 40 = 4 trames C3, per tant,
generaran (4 · 4 + 150) · 8 = 1, 328 bits. ⌈ ⌉
Aquests 1,328 bits s’hauran d’encabir en 1,328 352 = 4 trames de nivell 2, generant
4 · (4 + 4 + 5) + 1, 328 = 1, 380 bits. Per tant, aquest 1,380 bits seran els entregats
al nivell C1 per a la seva transmissió.
4.
(a) La nova xarxa té un retard de propagació (τ ) de:
90
τ= + 125 · 10−9 = 0.516 µ s.
2.3 · 108
La trama C2 més curta haurà de complir una longitud mínima (Lmin ):
Lmin ≥ 2τ · 65 · 106 = 68 bits,
i per tant, el camp de dades de C2 haurà de tenir una dimensió mínima de
55 bits.
(b) El segment més llarg és de 50 m., per tant, l’atenuació serà de 6.4 dB. La
tensió rebuda en EC serà:
1.175
= 0.56 volts.
106.4/20
Problema 3.7
Considereu una empresa amb una xarxa CSMA/CD amb l’estructura de trama mos-
trada en la figura 3.8. La velocitat de transmissió és de 200 Mbps. Inicialment l’em-
presa tenia connectades 4 màquines mitjançant un HUB. Per afegir noves màquines
s’ha afegit un nou HUB que penja del primer per un enllaç de 150 metres de cable
FTP amb una atenuació de 9 dB/100 metres. A aquest nou HUB es connectaran les
noves màquines. La figura 3.9 mostra la nova estructura de la xarxa.
# bytes 2 2 1 60 . . . 250 2
@ Destí @ Origen Tipus Dades CRC
Figura 3.8: Trama de la capa d’enllaç
M1
M2 50 m. 45 m.
150 m. dmax ?
HUB1 HUB2 M5
20 m.
tr = 165 ns. tr = 165 ns.
M3 40 m.
M4
Figura 3.9: Nova estructura del problema 3.7.
Es demana:
1. El valor de dmax (c = ·108 m/s).
2. El temps màxim d’ocupació del medi per part d’una màquina.
3. Si el HUB1 envia un senyal de 2.58 volts, quin nivell de tensió rebrà el HUB2 .
Resolució
1. El temps de durada de la trama mínima és:
8 · (2 + 2 + 1 + 60 + 2 bits)
Tmin = = 2.68 µ s.
20 Mbps0
per tant,
Tmin
τ≤ = 1.34 µ s.
2
L’enllaç més llarg es produeix entre M2 i M5 , i s’haurà de complir:
50 + 150 + dmax
+ 2 · 165 · 10−9 ≤ τ ,
c
i per tant,
dmax ≤ 32.3 m.
Mbps = 10.28 µ s.
8·257 bits
2. Tmax = 200
3. L’atenuació de l’enllaç HUB1 -HUB2 és
150 m.
9 dB = 13.5 v.
100 m.
Per tant, la tensió rebuda al final de l’enllaç serà:
2.58 v.
= 0.55 v.
1013.5/20
■
Problema 3.8
La xarxa de la figura 3.10 opera amb un protocol CSMA/CD a 100 Mbps i una trama
mínima de 20 octets. Tenint en compte les característiques de la xarxa (distàncies
i retards dels Hub) i considerant una velocitat de propagació de 2.3 · 108 m/s, es
demana:
1. A quina distància màxima podrem situar un equip que es connecti al switch
SW1 amb cable 100BaseT.
2. Si es produeix una avaria que inutilitza el switch SW1 i sols disposem de Hub
de les mateixes característiques que H1 i H2 , podrem substituir SW1 per un
Hub sense que la substitució afecti al funcionament del protocol CSMA/CD ?
tr = 0.15 µ s.
50 m. 30 m.
A SW1 H1
25 m.
30 m.
15 m.
H2 C
tr = 0.15 µ s.
B
Figura 3.10: Esquema de xarxa del problema 3.8.
Resolució
1. La connexió directa al switch ens elimina el domini de col.lisió, i per tant, la

limitació de la distància sols obeeix a la definició particular de l’estàndard de
cablatge. En aquest cas, 100BaseT defineix una distància màxima de 100 m.
2. Si s’elimina el switch, el domini de col.lisió és únic i hem de considerar la distàn-
cia màxima entre qualsevol estació i assegurar-nos que es compleix la condició
pel temps mínim de trama, Tmin ≥ 2 · τ , sent τ el temps de propagació màxim.
Tenim 2 distàncies a considerar:
• TAB retard entre HA i HB .
• TCB retard entre HC i HB .
Resulta:
110 m.
TAB = + 2 · tr = 0.78 µ s
c
100 m.
TCB = + 3 · tr = 0.85 µ s,
c
sent TCB el major retard (τ ). La trama mínima té una durada (Tmin ),
8 · 100 bits
Tmin = = 1.6 µ s
20 Mbps
per tant, aquesta topologia no complirà les condicions requerides, ja que
Tmin < 2 · TCB .
■
Problema 3.9
S’ha dissenyat un protocol de comunicació estructurat en quatre capes amb les ca-
racterístiques següents:
• Capa 1 (Física). La xarxa té una topologia d’estrella implementada mitjan-
çant un Hub de 24 ports. Per a la connexió de les diferents màquines s’ins-
talůlarà un cablatge estructurat emprant cable STP amb les següents caracte-
rístiques:
– Velocitat de propagació 2.3 · 108 m/s.
– Atenuació: 6.4 dB / 100 m.
– Retard introduït pel Hub negligible.
La velocitat de transmissió de la xarxa ha de ser de 350 Mbps. La codificació
de línia emprada en la capa 1 és 4B/5B.
• Capa 2 (Enllaç): Empra CSMA/CD com a tècnica de control d’accés al medi.
L’estructura de trama de la capa 2 és la que es mostra en la figura 3.11.
# bytes 1 1 2 35 . . . 315 2
Figura 3.11: Trama capa 2 del problema 3.9.

• Capa 3 (Xarxa): L’estructura de trama per la capa 3 es mostra en la figura

3.12.
# bytes 15 0 . . . 300
C3 Capçalera Dades
• Capa 4 (Aplicació): Per la capa 4 s’ha dissenyat l’estructura de trama que es

mostra en la figura 3.13.
# bytes 20 0 . . . 280
C4 Capçalera Dades
Amb aquestes característiques es demana:

1. La longitud màxima del cablatge per connectar una màquina al Hub (distància
màxima Hub - màquina).
2. La velocitat de modulació de la capa 1.
3. El nombre de bits que enviarà a línia la capa 1 si des de la capa 4 s’envia una
trama amb 250 bytes de dades.
4. Quin dels següents polinomis s’ha d’emprar com a polinomi divisor per el
càlcul del CRC de la capa 2? (Justifiqueu la resposta).
(a) x16 + x11 + x8 + x5 + x3 + x2 + x0
(b) x15 + x13 + x10 + x7 + x6 + x4 + x1 + x0
(c) x8 + x5 + x3 + x1 + x0
(d) x6 + x3 + x0
Solució
1. 53 m.
2. 437.5 MBauds.
3. 2,328 bits.
4. (a).
■
Problema 3.10
Per a una arquitectura de xarxa específica s’ha definit un model de quatre capes tal
com es mostra en la figura 3.14.
N4
N3
N2
N1
Figura 3.14: Model de quatre capes problema 3.10.
Cada capa té les següents característiques:

• N1: Entre altres tasques efectua la codificació de línia. Aquesta codificació
s’efectua en dues fases: la primera fase aplica la codificació 4B/5B a les da-
des rebudes de la capa superior; la segona fase codifica el resultat de la fase
anterior en Manchester Diferencial i ho envia a línia.
• N2:
# octets 21 0 . . . 512 0 . . . 37 1
N2 Capçalera Dades Farciment CRC
Figura 3.15: Trama de nivell 2 del problema 3.10.
El camp de farciment s’empra per assegurar una trama mínima de 60 octets.

• N3:
# octets 50 0 . . . 2048
N3 Capçalera Dades
• N4:
# octets 50 0 . . . 2048
N4 Capçalera Dades
Aquesta arquitectura de xarxa s’ha implementat per a la comunicació entre dos

equips, definint un temps de bit de 100 ns.

Es demana:
1. El nombre de bits que s’enviaran a la capa N1 (N2→N1) si N4 rep un bloc de
dades de 5 Kibi bytes.
2. La taxa útil.
3. La velocitat de modulació d’N1.
4. Quin dels següents polinomis s’ha d’emprar com a polinomi divisor per el
càlcul del CRC d’N2?
• x7 + x5 + x4 + x2 + x0
• x8 + x6 + x5 + x3 + x2 + x1 + x0
• x9 + x8 + x3 + x1 + x0
• x4 + x2 + x0
5. Si en N2 emprem CSMA/CD pel control d’accés al medi, quina és la distància
màxima entre els dos nodes ? (Considereu c = 2.3 · 108 m/s i considereu
que les trames N2 sempre transporten trames encapsulades N3:N4 i almenys
l’aplicació ha de lliurar 1 byte)
Solució
1. 41,896 bits.
2. 9.78 Mbps
3. 12.5 MBauds.
4. x8 + x6 + x5 + x3 + x2 + x1 + x0 .
5. 14,260 m.
■
Problema 3.11
Per a la comunicació de 80 màquines s’està dissenyant una arquitectura de xarxa de

quatre capes. Les característiques de cadascuna de les capes són les següents:
• Capa 1 (Física): S’empra un repetidor (HUB) que té un retard de 0.217 µ s.
La distància màxima entre una màquina i el HUB és de 550 metres (diàmetre
de la xarxa 1,100 m.). Les característiques del cable són:
– Velocitat de propagació: 2.3 · 108 m/s.
La velocitat de transmissió de la xarxa ha de ser de 28 Mbps. Per a la codifi-
cació de línia s’empra 4B/5B en una primera fase i després NRZ.
• Capa 2 (Enllaç): Empra CSMA/CD com a tècnica de control d’accés al medi.
Per poder assumir el creixement del nombre de màquines de producció s’ha
decidit emprar 12 bits per a l’adreçament de nivell 2. Pel que fa a la protecció
contra errors en aquest nivell s’emprarà CRC amb el polinomi divisor CRC-8:
x8 + x2 + x1 + 1. Per evitar que una màquina capturi el medi durant massa
temps s’ha establert un temps màxim de transmissió de 156 µ s. L’estructura
de trama per a aquest nivell és:
# bits 12 12 min? . . . max? ?
@ Destí @ Origen Dades CRC
• Capa 3 (Xarxa): A la capa 3 la mida màxima de la trama és igual a la MTU

(Maximum Transmission Unit) de la capa 2 (igual al màxim nombre de bits de
dades que es pot enviar a la capa 2). L’estructura de la trama d’aquesta capa
és:
# octets 16 0 . . . max?
Capçalera Dades
• Capa 4 (Aplicació): Per a la comunicació entre les màquines s’empren la

trama de la Fig. 3.20.
# octets 1 16 . . . 4096
Tip./Subtip. Missatge
Es demana:
1. El temps de bit i la velocitat de modulació de la capa 1.
2. Si el llindar de recepció de les targes de xarxa de les màquines és 6.25 mili-
volts, quina ha de ser la tensió mínima de sortida del HUB?
3. Si una màquina rep una trama de nivell 2 que pot representar-se segons:
x16 + x13 + x11 + x10 + x8 + x7 + x6 + x4 + x3 + x2 + x,
es tracta d’un missatge lliure d’errors?

4. Quina és la longitud de la trama mínima per la capa 2 ?
5. Quins són el mínim i màxim nombre de bits de dades que es poden enviar en
una trama de la capa 2 ?
6. Si una màquina vol enviar una trama d’informació completa (4,096 bytes),
quants bits enviarà la capa 1 a línia ?
Solució
• Temps de bit: 35.71 ns. Velocitat de modulació: 35 MBauds.
• 3.097 v.
• És errònia. Residu: x3 .
• 280 bits
• 248 i 4,336 bits respectivament.
• 34,056 bits.
■
Problema 3.12
Per a la connexió de dues màquines d’una empresa s’ha dissenyat un protocol CS-
MA/CD amb les següents característiques:
• Velocitat de transmissió: 155 Mbps.
• Mida de la trama mínima: 526 bits (veure estructura a la Fig. 3.21).
• Temps de captura màxima del medi: 36 µ s.
Les targes de xarxa que s’instalůlaran en els dos equips tenen les següents caracte-
rístiques:
• Voltatge de sortida: 2.1 volts.
• Llindar de recepció: 0.125 volts.
• Codificació de línia: Manchester diferencial.
# bits 14 8 8 4 500 . . . X 6
Preàmbul @ orig. @ destí Tipus Dades CRC
Figura 3.21: Estructura de la trama MAC
Amb aquestes característiques es demana:

1. La distància màxima a la que es podran situar les dues màquines. (Considereu
la velocitat de propagació del medi de 2.3 · 108 m/s).
2. La quantitat màxima de dades d’usuari (en bits) que podem enviar en un una
trama (paràmetre X de la Fig. 3.21).
3. Quin dels següents polinomis divisors és el més adient per al càlcul del CRC.
(a) x7 + x5 + x3 + x0
(b) x6 + x3
(c) x6 + x4 + x1 + x0
(d) x5 + x4 + x1 + x0
4. El valor de l’atenuació màxima (expressat en dB/100 m) del cable de coure
que cal emprar per al cablatge de la xarxa.
Solució
1. 390.26 m.
2. 5,554 bits.
3. (b) o (c).
4. 6.28 dB/100 m.
Problema 3.13
La figura 3.22 mostra el camí que han de seguir els paquets entre els dos nodes més
allunyats d’una xarxa. Si es vol implementar un protocol CSMA/CD que treballi a
20 Mbps, quina ha de ser la mida de la trama mínima? (Considereu una velocitat de
propagació de 2.3 · 108 m/s)
250 m. 400 m. 200 m.

R1 R2
tr = 0.6 µ s. tr = 0.6 µ s.
R1 , R2 : Repetidors
tr : Temps de retard
Figura 3.22: Xarxa CSMA/CD del problema 3.13.
Solució 196 bits. ■
Problema 3.14
Es vol implementar un protocol CSMA/CD que treballi a 20 Mbps per la xarxa que
es mostra en la Fig. 3.23. Les característiques d’aquesta xarxa són:
• Radi de la xarxa (distància màxima entre un node i el repetidor): 120 m.
• Distància entre plantes: 20 m.
• Retard de cada repetidor (R1 i R2 ): 0.25 µ s.
• Característiques del cablatge:
– Velocitat de propagació: 2.3 . 108 m/s.
Es demana:
1. La mida de la trama mínima.
2. Si els repetidors (Hub) tenen una potència de sortida de 12.5 mW, quina po-
tència rebrà el node més allunyat de la xarxa.
3. Si en lloc d’emprar repetidors (Hub) empréssim Switchs, caldria variar el càl-
cul del primer apartat?
tr = 0.25 µ s.
120 m.
R1 H1
20 m.
120 m.
R2 H2
tr = 0.25 µ s.
Figura 3.23: Xarxa CSMA/CD del problema 3.14.
Solució
1. Trama mínima: 66 bits.
2. 0.75 mW.
3. Sí. En aquest cas no té sentit parlar de trama mínima ja que no hi haurà col.lisions.
■
Problema 3.15
A la Fig. 3.24 es mostra l’estructura d’una xarxa per donar servei a tres plantes
d’una empresa. Tal com s’indica, el radi mínim de la xarxa en cada planta és de 35
metres i la longitud del cablatge per interconnectar cada planta és de 15 metres. Els
tres Hub tenen les mateixes característiques i insereixen un retard de 0.30 µ s. Es
vol implementar un protocol CSMA/CD a 54 Mbps (Considereu una velocitat de
propagació de 2.3 · 108 m/s.) Es demana:
1. La mida de la trama mínima.
2. Si substituïm el HUB de la planta zero (HUB0 ) per un switch, quina haurà de
ser la mida de la trama mínima.
tr = 0.3 µ s.
35 m.
HUB2 H2
tr = 0.3 µ s.
35 m.
30 m.
HUB1 H1
15 m.
tr = 0.3 µ s.
35 m.
HUB0 H0
Figura 3.24: Estructura de xarxa per la interconnexió de tres plantes del problema
3.15.
Solució
1. 152 bits.
2. 63 bits.
■
4. Nivell d’enllaç de dades
4.1 Problemes de commutació
Problema 4.1
A la xarxa de la Fig. 4.1 els switch actualitzen les seves taules per a cada trama re-
buda (algorisme d’aprenentatge optimitzat). La Taula 4.8 mostra el contingut inicial
de les taules d’encaminament de nivell 2 dels switches. Si s’efectuen les següents
transmissions (una trama de nivell 2 per transmissió i en l’ordre indicat):
1. A → B
2. C → J
3. E → A
4. H → E
5. F → C
6. G → F
7. D → B
8. A → G
Es demana:
1. El contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar les
transmissions.
2. Les trames que enviarà el switch S2 per la interfície 1 (trames que arribaran a
64 Capítol 4. Nivell d’enllaç de dades
B)
2 3
E F S5 G
1
2 1
1 3 4 2
A S1 S4 H
4 3
2 3
1 3 1
B S2 D S3 I
4 2
C J
Figura 4.1: Xarxa switches problema 4.1.
Taula 4.1: Taules d’encaminament N2 xarxa Fig. 4.1

Switch S1 Switch S2 Switch S3 Switch S4 Switch S5
Host Port Host Port Host Port Host Port Host Port
A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3
J 3
Resolució El procediment que efectua un switch per a cada trama rebuda és:
(a) Llegir la trama.
(b) Consultar el destí a la seva taula d’encaminament de nivell 2:
• Si no el coneix, enviarà la trama per tots els ports menys pel que la rebut.
• Si el coneix, sol enviarà la trama pel port conegut.
(c) Consultar l’origen a la seva taula d’encaminament de nivell 2:
• Si no el coneix, afegirà una entrada amb l’origen i el port pel que ha rebut
la trama.
• Si el coneix, no es farà cap canvi a la taula.
Es descriuen a continuació les accions que es van produint en cada switch durant la
transmissió i propagació de cada trama.
1. Transmissió A → B:
• switch S1 :
(a) Rep la trama del host A pel port 1.
(b) Coneix el host B pel port 4, sol envia la trama per aquest port.
(c) La seva taula no varia ja que coneix el host A pel port 1.
• switch S2 :
(a) Rep la trama del switch S1 pel port 2.

(b) Coneix el host B pel port 1, sol envia la trama per aquest port (la trama
arriba al seu destí).
• switches S3 , S4 i S5 :
– No intervenen en la propagació de la trama ja que no la reben.
Les taules d’encaminament de nivell 2 no varien respecte l’estat inicial (Taula 4.1)
ja que tots els switches implicats en la propagació de la trama coneixien l’origen.
2. Transmissió C → J:
• switch S2 :
(a) Rep la trama del host C pel port 4.
(b) No coneix el host J, envia la trama per tots els ports menys pel que l’ha
rebut.
– Els hosts B i D rebran la trama però la descartaran en no coincidir
el destí amb la seva adreça.
(c) La seva taula no varia ja que coneix el host C pel port 4.
• switch S1 :
(b) Coneix el host J pel port 3, sol envia la trama per aquest port.
(c) La seva taula no varia ja que coneix el host C pel port 4.
• switch S4 :
(b) Coneix el host J pel port 3, sol envia la trama per aquest port.
(c) No coneix el host C, afegeix a la seva taula el host C conegut pel port
4.
• switch S3 :
(b) Coneix el host J pel port 2, sol envia la trama per aquest port (la trama
(c) No coneix el host C, afegeix a la seva taula el host C conegut pel port
3.
• switch S5 :
– No intervé en la propagació de la trama ja que no la rep.
La taula 4.2 mostra les taules d’encaminament de nivell 2 (en negreta els canvis
respecte la taula 4.1):
Taula 4.2: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió C → J

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3
J 3 C 3 C 4
3. Transmissió E → A:
• switch S1 :
(a) Rep la trama del host E pel port 2.
(b) Coneix el host A pel port 1, sol envia la trama per aquest port (la trama
(c) No coneix el host E, afegeix a la seva taula el host E conegut pel port
2.
• switches S2 , S3 , S4 i S5 :
La taula 4.3 mostra les taules d’encaminament de nivell 2 (en negreta els canvis
respecte la taula 4.2:
Taula 4.3: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió E → A

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3
J 3 C 3 C 4
E 2
4. Transmissió H → E:
• switch S4 :
(a) Rep la trama del host H pel port 2.
(b) No coneix el host E, envia la trama per tots els ports menys pel que l’ha
rebut.
(c) La seva taula no varia ja que coneix el host H pel port 2.
• switch S3 :
rebut.
– Els hosts I i J rebran la trama però la descartaran en no coincidir el
destí amb la seva adreça.
• switch S5 :
rebut.
– Els hosts F i G rebran la trama però la descartaran en no coincidir
el destí amb la seva adreça.
• switch S1 :
(b) Coneix el host E pel port 2, sol envia la trama per aquest port (la trama

• switch S2 :
Les taules d’encaminament de nivell 2 no varien respecte l’estat anterior (Taula ??
ja que tots els switches implicats en la propagació de la trama coneixien l’origen.
5. Transmissió F → C:
• switch S5 :
(a) Rep la trama del host F pel port 2.
(b) No coneix el host C, envia la trama per tots els ports menys pel que
l’ha rebut.
– El host G rebrà la trama però la descartarà en no coincidir el destí
amb la seva adreça.
(c) No coneix el host F, afegeix a la seva taula el host F conegut pel port 2.
• switch S4 :
(b) Coneix el host C pel port 4, sol envia la trama per aquest port.
• switch S1 :
(b) Coneix el host C pel port 4, sol envia la trama per aquest port.
• switch S2 :
(b) Coneix el host C pel port 4, sol envia la trama per aquest port (la trama
• switch S3 :
La taula 4.4 conté les taules d’encaminament de nivell 2 (en negreta els canvis
Taula 4.4: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió F → C

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3 F 2
J 3 F 2 C 3 C 4
E 2 F 1
F 3
6. Transmissió G → F:
• switch S5 :
(a) Rep la trama del host G pel port 3.
(b) Coneix el host F pel port 2, sol envia la trama per aquest port (la trama

(c) No coneix el host G, afegeix a la seva taula el host G conegut pel port
3.
Taula 4.5: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió G → F

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3 F 2
J 3 F 2 C 3 C 4 G 3
E 2 F 1
F 3
7. Transmissió D → B:
• switch S2 :
(a) Rep la trama del host D pel port 3.
(b) Coneix el host B pel port 1, sol envia la trama per aquest port (la trama
(c) No coneix el host D, afegeix a la seva taula el host D conegut pel port
3.
Taula 4.6: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió D → B

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3 F 2
J 3 F 2 C 3 C 4 G 3
E 2 D 3 F 1
F 3
8. Transmissió A → G:
• switch S1 :
(a) Rep la trama del host A pel port 1.
(b) No coneix el host G, envia la trama per tots els ports menys pel que
l’ha rebut.
– El host E rebrà la trama però la descartarà en no coincidir el destí
amb la seva adreça.
• switch S2 :
l’ha rebut.
– Els hosts B, C i D rebran la trama però la descartaran en no coinci-
dir el destí amb la seva adreça.
• switch S4 :
l’ha rebut.
• switch S3 :
l’ha rebut.
– Els hosts I i J rebran la trama però la descartaran en no coincidir el
destí amb la seva adreça.
• switch S5 :
(b) Coneix el host G pel port 3, sol envia la trama per aquest port (la trama
Les taules d’encaminament de nivell 2 no varien respecte l’estat anterior (Taula
??) ja que tots els switches implicats en la propagació de la trama coneixien
l’origen.
Les respostes a les preguntes de l’enunciat són les següents:
1. El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 en finalitzar totes les trans-
missions és:
Taula 4.7: Taula d’encaminament 4.1 després de la transmissió A → G

A 1 A 2 A 3 A 4 A 1
B 4 B 1 B 3 B 4 B 1
H 3 H 2 H 3 H 2 H 1
C 4 C 4 J 2 J 3 F 2
J 3 F 2 C 3 C 4 G 3
E 2 D 3 F 1
F 3
2. Les trames que arribaran al host B són:

• A→B
• C→J
• D→B
• A→G
■
Problema 4.2
A la xarxa de la Fig. 4.2 els switches executen l’algorisme d’aprenentatge per om-
plir les seves taules d’encaminament. El contingut de les taules d’encaminament
abans d’iniciar les transmissions es mostra a la Taula 4.8. Si s’efectuen les següents
1. J → B
2. L → K
3. B → F
4. H → D
5. E → J
6. C → H
Es demana:
• El contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar les
transmissions.
• Per aquestes transmissions, quines trames enviarà el switch S5 per la interfície
2 (trames que arribaran a G)?
B D E
C
1 5 1 1
3 2 4 2 4 2
A S3 S2 S1 F
3 3
H
2 3 1
1 2
L S4 S5 G
3 4
J
3 1
2
K S6 I

Switch S1 Switch S2 Switch S3 Switch S4 Switch S5 Switch S6

Host Port Host Port Host Port Host Port Host Port Host Port
F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 H 2 D 1 A 1
J 3
Taula 4.8: Taules d’encaminament xarxa Fig. 4.2
Resolució A continuació es mostra l’estat de les taules d’encaminament de nivell 2

de tots els switches desprès de cada transmissió (en negreta els canvis respecte l’estat
anterior):
1. Transmissió J → B:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 J 4 J 3
2. Transmissió L → K:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 J 4 J 3
L 4 L 3 L 1
3. Transmissió B → F:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 B 2 J 4 J 3
L 4 L 3 B 1 L 1
B 4
4. Transmissió H → D:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 B 2 J 4 J 3
L 4 L 3 B 1 H 3 L 1
B 4 H 2
H 3
5. Transmissió E → J:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 B 2 J 4 J 3
L 4 L 3 B 1 H 3 L 1
B 4 H 2 E 1 E 1
H 3
E 1
6. Transmissió C → H:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 B 2 J 4 J 3
L 4 L 3 B 1 H 3 L 1
B 4 H 2 E 1 E 1
H 3 C 1
E 1
Les respostes a les preguntes de l’enunciat són les següents:

• El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 en finalitzar totes les trans-
missions és:

F 2 C 5 I 2 L 1 L 1 D 1
C 4 B 4 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 G 2 J 2 H 2 D 1 A 1
J 3 J 2 L 2 B 2 J 4 J 3
L 4 L 3 B 1 H 3 L 1
B 4 H 2 E 1 E 1
H 3 C 1
E 1
• Les trames que arribaran al host G són:

– J→B
– L→K
■
Problema 4.3
plir les seves taules d’encaminament. El contingut de les taules d’encaminament
1. J → A
2. N → F
3. F → D
4. B → K
5. H → I
6. H → L
Es demana:
transmissions.
2 (trames que arribaran a M)?
B G
D E
2 3
1 3
4 2 1 4 4 2 H
A S1 S2 S3
3 7 6 5 1
C F I
3 2
O 4 S4
2 M L 3 S5
1 J
1 4
N K
Figura 4.3: Xarxa problema 4.3.


K 2 K 5 I 1 N 1 K 4
C 3 N 7 H 2 O 4 I 2
F 2 I 4 F 4 H 3
F 6
Solució
missions és:

K 2 K 5 I 1 N 1 K 4
C 3 N 7 H 2 O 4 I 2
F 2 I 4 F 4 H 3 J 1
J 2 F 6 J 4 J 3 F 2
B 1 J 5 F 3 B 2
H 2 B 1 H 2
H 4
• Les trames que arribaran al host M són:

– J→A
– N→F
– F→D
– H→L
■
Problema 4.4
A la xarxa de la Fig. 4.4 els switches actualitzen les seves taules per a cada trama
rebuda (algorisme d’aprenentatge optimitzat). El contingut de les taules d’enca-
minament de cada switch es mostra en la Taula 4.10. Si s’efectuen les següents
1. J → F
2. D → G
3. A → C
4. I → H
5. D → G
• Doneu el contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar
les transmissions.
• Quines trames enviarà el switch S2 per la interfície 1 (trames que arribaran a
B)?
2 3
E F S5 G
1
2 1
1 3 4 2
A S1 S4 H
4 3
2 3
1 3 1
B S2 D S3 I
4 2
C J

D 4 A 2 B 3 A 4 A 1
B 4 D 3 H 3 H 2 B 1
C 4 C 4 I 1 F 2
J 3
Solució
missions és:

D 4 A 2 B 3 A 4 A 1
B 4 D 3 H 3 H 2 B 1
C 4 C 4 I 1 J 3 F 2
J 3 J 2 J 2 D 4 J 1
A 1 D 3 I 3 D 1
• Les trames que arribaran al host B són:

– J→F
– D → G (segona transmissió)
– D → G (cinquena transmissió)
■
Problema 4.5
A la xarxa de la Fig. 4.5 els switches executen l’algorisme d’aprenentatge optimit-

zat (aprenen amb totes les trames que reben) per omplir les seves taules d’encamina-
ment. El contingut de les taules d’encaminament abans d’iniciar les transmissions
es mostra a la Taula 4.11. Si s’efectuen les següents transmissions (una trama de
nivell 2 per transmissió):
1. J → A
2. N → C
3. A → J
4. I → H
5. K → L
6. F → M
Es demana:
transmissions.
• Durant aquestes transmissions, quines trames enviarà el switch S1 per la inter-
fície 2 (trames que arribaran a B)?
B C D E
2 2 3 3
1 3 1 4 1
A S1 S2 S3
5 4 2
N G F
4 5
3 1 4 1 3
M S4 S5 S6
2 2 1
3 2
L K J I H
Figura 4.5: Xarxa problema 4.5.


M 5 G 4 M 3 L 4
C 2 L 1 J 1 J 2
J 5 J 1 E 1 C 5
G 4 G 3 F 5
Solució
missions és:

J 3 M 5 G 4 M 3 L 4 J 3
A 1 C 2 L 1 J 1 J 2 I 2
I 3 J 5 J 1 E 1 C 5 F 3
G 4 I 1 G 3 F 5
N 5 F 2 N 4 N 4
A 1 I 1 A 5
I 5 K 1 I 1
F 4 F 1 K 3
• Les trames que arribaran al host B són:

– J→A
– I→H
■
Problema 4.6
A la xarxa de la Fig. 4.6 els switches executen la funció d’aprenentatge per omplir
les seves taules d’encaminament. Inicialment tots els switches tenen les seves taules
buides. Es demana les taules d’encaminament de cada switch després d’efectuar les
següents transmissions:
1. A → F
2. A → C
3. C → E
4. F → A
5. D → F
6. C → A
Solucioneu el problema considerant els següents casos:
• Els switches únicament aprenen de les trames amb adreça desconeguda.
• El procés d’aprenentatge s’efectua amb qualsevol trama.
B 2 D
S2
1
2 2
1 3 1 3
A S1 S3 E
4 4
1
2 F
C S4
Solució
• Els switches sols anotaran l’origen de la trama en la seva taula si no coneixen el
destí. Si coneixen el destí enviaran la trama pel port indicat i passaran a llegir
una altra trama, prioritzant així la commutació sobre l’aprenentatge. Amb aquest
requeriment, el contingut de les taules d’encaminament al finalitzar les transmis-
sions és:
Switch S1 Switch S2 Switch S3 Switch S4

Host Port Host Port Host Port Host Port
A 1 A 1 A 1 A 1
C 4 C 1 C 1 C 1
D 3 D 2 D 2 D 1
• Els switches aprenen l’adreça destí de la trama per totes les trames rebudes. El
contingut de les taules d’encaminament al finalitzar les transmissions és:

A 1 A 1 A 1 A 1
C 4 C 1 C 1 C 1
F 3 D 2 F 4 F 2
D 2 D 1
Problema 4.7
A la xarxa de la Fig. 4.7 els switches executen l’algorisme d’aprenentatge optimitzat

(aprenen de totes les trames) per omplir les seves taules d’encaminament. Inicial-
ment tots els switches tenen les seves taules buides. Es demana:
• Si s’efectuen les següents transmissions:
Transmissions Transmissions
Ordre Origen Destí Ordre Origen Destí
1 A B 5 E I
2 F A 6 H C
3 C F 7 G A
4 G C 8 A D
Donar el contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar
les transmissions.
• Per a aquestes transmissions, quines trames enviarà el switch S4 per la interfí-
cie 1 (trames que arribaran a I)?
• Si per una avaria s’ha de substituir el switch Sw1 per un Hub, quin ha de
ser el retard màxim que pot introduir el Hub a la xarxa per seguir detectant
colůlisions? Les característiques de la xarxa són:
– Trama mínima: 55 octets.
– Velocitat de transmissió: 100 Mbps.
– Velocitat de propagació: 2.3 · 108 m/s.
C D E F
84 m.
53 m. 2 1 2 3
1 3 220 m. 4 2 1
B S1 S2 S3
4 3
95 m.
3
J 4 2 3
A S4 S5
1 1 2
I H G
Figura 4.7: Xarxa exercici 4.7.
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament al finalitzar les transmissions és:

A 4 A 4 A 1 A 3 A 3
F 3 F 2 F 3 G 2 G 2
C 2 C 4 C 1 E 3 E 3
G 3 G 3 E 2 H 2 H 1
E 3 E 2
H 3 H 3
• Les trames que arribaran al host I són:

– A→B
– G→C
– E→I
– H→C
– A→D
• Per assegurar la detecció de col.lissió s’ha de complir que T > 2 · τ , sent T el
temps de transmissió de trama i τ el major retard de propagació. Sabem que
τ = 2.3·10
315
8 + d, sent d el retard introduit pel Hub. Per tant:
T 315
d< − .
2 2.3 · 108
Com T = 55·8
100·106
, resulta d < 0.83 µ s.
■
Problema 4.8
plir les seves taules d’encaminament. Inicialment tots els switches tenen les seves
taules buides. Si s’efectuen les següents transmissions (una trama de nivell 2 per
transmissió i en l’ordre indicat):
1. A → B
2. D → F
3. H → D
4. J → H
5. A → J
6. E → F
7. G → A
Es demana:
transmissions.
1 (trames que arribaran a E)?
1 3
B C S2 D G H
2
2 2 2 3
1 3 1 3 1
A S1 S3 S5
4 4
2 1
1
E S4 S6
3 3 2
F J I
Figura 4.8: Xarxa exercici 4.8.
Solució
missions és:

A 1 A 2 A 1 A 2 A 1 A 1
D 3 D 3 D 2 D 2 D 1 D 1
E 3 H 2 H 3 E 1 H 3 J 3
G 3 E 2 E 4 J 4 E 1
G 3 E 1
G 2
• Les trames que arribaran al host E són:

– A→B
– D→F
– A→J
■
Problema 4.9
A la xarxa de la Fig. 4.9 els switches actualitzen les seves taules per a cada trama
rebuda (algorisme d’aprenentatge optimitzat). Si s’efectuen les següents transmissi-
ons (una trama de nivell 2 per transmissió i en l’ordre indicat):
1. A → B
2. C → H
3. E → A
4. H → E
5. F → C
6. G→F
7. D→B
8. A→G
• Doneu el contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar
les transmissions.
D)?
B C
2 1
1 3 4 2
A S1 S3 D
4 3
2
1 3
F S2 G
4
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament al finalitzar les transmissions és:
Switch S1 Switch S2 Switch S3

Host Port Host Port Host Port
A 1 A 2 A 4
C 3 C 2 C 1
E 3 H 4 E 3
H 4 F 1 H 4
F 4 G 3 F 4
D 3 D 2 D 2
• Les trames que arribaran al host D són:

– A→B
– C→H
– A→G
■
Problema 4.10
La xarxa de la Fig. 4.12 mostra l’estructura emprada per a la interconnexió dels

equips de producció d’una empresa. Per a la comunicació dels equips s’ha dissenyat
el següent model de tres capes:
• Capa 1 Efectua les tasques bàsiques per a la transmissió del flux de bits rebuts
de la capa 2 (sincronització, codificació de línia, etc.). La velocitat de trans-
missió s’ha establert en 80 Mbps i com a codificació de línia s’empra NRZI.
Pel cablatge de la xarxa s’empra cable FTP de categoria 5 amb una atenuació
de 16.2 dB per 100 metres i una mesura de NEXT (diafonia) de 46.4 dB als
100 metres. La velocitat de propagació per a aquest tipus de cable és de 2.5 ·
108 m/s.
• Capa 2: Realitza el control d’accés al medi implementant CSMA/CD amb
l’estructura de trama mostrada en la Fig. 4.10.
# bits 6 6 4 125 . . . 990 ?
Figura 4.10: Estructura trama capa 2 problema 4.10.
Per a la detecció d’errors s’empra el polinomi: x6 + x3 + x1 + x0 .

• Capa 3: La darrera capa del model engloba la resta de funcions necessàries
per a la comunicació emprant l’estructura de trama de la Fig. 4.11.
# bits 70 0 . . . 865 55
Capçalera Dades Cua
Figura 4.11: Estructura de trama capa 3 problema 4.10.

EA EC
15 m. 25 m.
1 2
3 1 3
ED
S1 150 m. S2 19 m.
2 4
28 m. 21 m.
EB EE
Figura 4.12: Estructura xarxa problema 4.10.
Es demana:
• El nombre de bits que transmetrà l’equip EC a la xarxa per enviar un bloc de
dades de 1024 bits a l’equip EB .
• Si es produeix una avaria en el switch S2 i sol es disposa de Hubs per reemplaçar-
lo, quin ha de ser retard màxim que pot afegir sense afectar el funcionament
del CSMA/CD.
• El valor de tensió que rebrà el switch S2 en la interfície 4 si l’equip EE envia
3.75 volts.
• El circuit hardware que cal implementar per la detecció d’errors.
• El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 dels switch si inicial-
ment (amb les taules buides) s’efectuen les següents transmissions:
EA → ED , EE → EC , ED → EE , EC → EE , EC → EB
• La taula d’encaminament del switch S1 si aquestes transmissions s’efectuen

després de substituir el switch S2 per un HUB (considereu també que inicial-
ment les taules són buides)
Solució
• L’equip transmetrà 1318 bits a xarxa.
• El retard màxim del Hub ha de ser inferior a 0.218 µ s.
• El switch S2 rebrà 2.53 v.
• El circuit hardware a implementar és:
O0 O1 O2 O3 O4 O5
In C0 C1 C2 C3 C4 C5
Ck
Figura 4.13: Circuit hardware CRC problema 4.10.

• El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 dels switches són:
Switch S1 Switch S2
Host Port Host Port
A 1 A 1
E 3 E 4
C 3 D 3
C 2
• El contingut de la taula d’encaminament de nivell 2 del switch s1 desprès de

substituir el switch s2 per un HUB és:
Switch S1
Host Port
A 1
E 3
D 3
C 3
Problema 4.11
La xarxa de la Fig. 4.14 utilitza l’encaminament per circuits virtuals. Les taules
d’encaminament de cada switch es mostren en la Taula 4.12. Si les connexions són
bidireccionals, indicar els nodes que estan connectats.
B C D
2 2 2
1 3 1 3 1
A S1 S2 S3
3
Figura 4.14: Xarxa circuits virtuals problema 4.11.


Port VCI Port VCI Port VCI Port VCI Port VCI Port VCI
1 2 3 1 1 1 3 3 1 3 2 1
1 1 2 3 1 2 3 2 1 2 3 1
2 1 3 2
Taula 4.12: Taules d’encaminament per circuits virtuals problema 4.11.
Resolució Per determinar els nodes que estan connectats cal tenir en compte l’identi-
ficador de circuit virtual (VCI) entre els ports de cada switch, si és el mateix es tracta
d’una mateixa connexió. Tenint en compte això, es segueixen en cada switch els canvis
de VCI que es realitzen internament segons la seva taula i la correspondència amb el
switch veí:
• La primera entrada del switch S1 indica que el que rebi del host A pel port 1, amb
VCI 2 ho enviarà pel port 3 amb VCI 1. Com el port 3 del switch 1 està connectat
al port 1 del switch 2, cal mirar si en aquest port del switch 2 hi ha un VCI 1.
La primera entrada del switch 2 té aquest VCI, per tant es tracta de la mateixa
connexió i el switch 2 enviarà el rebi pel port 1 amb VCI 1 cap al port 3 amb VCI
3. El port 3 del switch 2 està connectat al port 1 del switch 3, cal mirar si en en
aquest port del switch 3 hi ha un VCI 3. La primera entrada del switch 3 té aquest
VCI, per tant es tracta de la mateixa connexió i el switch 3 enviarà el rebi pel port
1 amb VCI 3 cap al port 2 amb VCI 1. El port 2 del switch 3 té connectat el host
D per tant es pot concloure que hi ha una connexió entre el host A i el host D (el
que enviï el host A pel VCI 2 ho rebrà el host D pel VCI 1 i el que enviï el host
D pel VCI 1 ho rebrà el host A pel VCI 2).
• La segona entrada del switch S1 indica que el que rebi del host A pel port 1, amb
VCI 1 ho enviarà pel port 2 amb VCI 3. El port 2 del switch 1 té connectat el host
B per tant es pot concloure que hi ha una connexió entre el host A i el host B (el
que enviï el host A pel VCI 1 ho rebrà el host B pel VCI 3 i el que enviï el host B
pel VCI 3 ho rebrà el host A pel VCI 1).
• La tercera entrada del switch S1 indica que el que rebi del host B pel port 2, amb
VCI 1 ho enviarà pel port 3 amb VCI 2. Com el port 3 del switch 1 està connectat
al port 1 del switch 2, cal mirar si en aquest port del switch 2 hi ha un VCI 2.
La segona entrada del switch 2 té aquest VCI, per tant es tracta de la mateixa
connexió i el switch 2 enviarà el rebi pel port 1 amb VCI 2 cap al port 3 amb VCI
2. El port 3 del switch 2 està connectat al port 1 del switch 3, cal mirar si en en
aquest port del switch 3 hi ha un VCI 2. La segona entrada del switch 3 té aquest
VCI, per tant es tracta de la mateixa connexió i el switch 3 enviarà el rebi pel port
1 amb VCI 2 cap al port 3 amb VCI 1. El port 3 del switch 3 té connectat el host
E per tant es pot concloure que hi ha una connexió entre el host B i el host E (el
que enviï el host B pel VCI 1 ho rebrà el host E pel VCI 1 i el que enviï el host E
pel VCI 1 ho rebrà el host A pel VCI 1).
Amb aquestes consideracions, a la xarxa hi ha tres connexions entre nodes:
• A↔D
• A↔B
• B↔E
Problema 4.12
Donat el diagrama de xarxa següent:
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 S2
3 3
2 3
3 1
2
J
S5 S4 S3
1 1 2 3
B A E K
Figura 4.15: Diagrama de xarxa problema 4.12.
Les taules de commutació a l’inici de la comunicació són les següents (els switc-
hes no mostrats tenen les taules en blanc):
F 2
K 1
S1: J 3 S2: K 3 S6:
B 4
B 1
S’envien els següents paquets, en l’ordre mostrat:
Ordre Origen Destinació
1 B F
2 K D
3 F H
4 J F
5 E C
6 A B
7 G K
8 B K
Responeu:
1. Les taules d’encaminament al final de tots els enviaments mostrats.

2. Quins paquets rebrà el node H.
3. Per quins switches passa el paquet 1 (de B a F) i a quins nodes arriba ?
4. Repetiu el punt 1 suposant que a l’inici, les taules d’encaminament són les
mateixes, excepte que S1 té l’entrada F:3 enlloc d’F:2.
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 al finalitzar totes les trans-
missions és:

F 2 K 3 K 3 B 3 B 1 K 1
J 3 F 1 F 1 K 3 K 3 B 4
B 1 J 3 J 2 F 3 F 3 F 1
K 3 E 1 E 1 E 2 E 3 E 3
E 1 G 1 G 1 A 1 A 3 A 3
G 4 B 1 B 1
• El node H rebrà els paquets:

– K→D
– F→H
– E→C
• Passa pels switches S5, S6, S4 i S1. Arriba als nodes C, D, A, E i F.
• En aquest segon cas, el contingut de les taules d’encaminament al finalitzar totes
les transmissions és:

F 3 K 3 B 1 B 3 B 1 K 1
J 3 B 1 K 3 K 3 K 3 B 4
B 1 F 1 F 1 F 3 F 3 F 1
K 3 J 3 J 2 E 2 E 3 E 3
F 2 E 1 E 1 A 1 A 3 A 3
E 1 G 1 G 1
G 4
Problema 4.13
A la xarxa de la Fig. 4.16 els switches executen l’algorisme d’aprenentatge per

omplir les seves taules d’encaminament. El contingut de les taules d’encaminament
Transmissions
Ordre Origen Destí
1 B J
2 D G
3 H C
4 J B
5 K H
6 J D
Taula 4.13: Taula de transmissions
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 S2
3 3
2 3
3 1
2
J
S5 S4 S3
1 1 2 3
B A E K
Figura 4.16: Xarxa switches aprenentatge problema 4.13.
Es demana:
transmissions.
• Per a aquestes transmissions, quines trames rebrà el host H?

F 2 J 3 A 1 C 2 H 1
C 1 C 1 D 3 H 3 B 4
G 4
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar les trans-

missions és:
F 2 J 3 B 1 A 1 C 2 H 1
C 1 C 1 J 2 D 3 H 3 B 4
G 4 B 1 K 3 B 3 B 1 D 2
B 1 H 2 H 3 D 3 J 1
D 1 K 3 J 3
H 3
J 3
• El node H rebrà les transmissions:

– K→H
– J→D
■
Problema 4.14

S1
2 3 4
F J
2 1 3 1 2
S2 S4 S3
4 3 1 2 3 4
G H
3 3 1 1
S5 S6 S7 S8
2 1 1 2 2 2
C B D E K L
Figura 4.17: Xarxa switches aprenentatge problema 4.14.
Transmissions
Ordre Origen Destí
1 B J
2 D J
3 L D
4 J M
5 H K
6 F J
Es demana:
transmissions.
• Per a aquestes transmissions, quines trames rebrà el host H?

K 4 D 3 J 2 G 1
L 4 J 3
D 3 E 2 J 1 L 2
H 3 J 1
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament de cada switch al finalitzar les trans-
missions és:
K 4 D 3 J 2 G 1
L 4 B 4 B 1 J 3
B 2 L 1 D 1 B 3
D 2 J 1 L 4 D 3
J 4 F 2 H 1 H 2
H 3 F 1
F 2

D 3 E 2 J 1 L 2
H 3 B 3 H 1 J 1
B 1 D 1 H 1
J 3 L 3
J 3
• El host H rebrà les trames:

– J→M
■
Problema 4.15
A la xarxa de la Fig. 4.18 un cop s’ha executat STP els switches executen l’algoris-
me d’aprenentatge per omplir les seves taules d’encaminament. El contingut de les
taules d’encaminament abans d’iniciar les transmissions es mostra a la Taula 4.18.
C B
101 100
100
A E H
S3 S2
1 1 2
2 1 100 101
S1 S8
4 102
1
1 4
D 100 3 K
S4 S7
2 1
1 2
100 100
G F
S5 S6
101 101
J L
Figura 4.18: Xarxa commutadors problema 4.15.
Si s’efectuen les següents transmissions (una trama de nivell 2 per transmissió i

en l’ordre indicat):

Transmissions
Ordre Origen Destí
1 B J
2 J Broadcast
3 D J
4 J M
5 H L
6 F A
Es demana:
transmissions.
• Per a aquestes transmissions, quines trames rebrà el host L?
Taula 4.18: Taules d’encaminament inicials xarxa Fig. 4.18

J 4 J 2
A 2
J 101 J 1
A 4
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament de cada switch en finalitzar les trans-
missions és:
Taula 4.19: Taules d’encaminament finals xarxa Fig. 4.18

J 4 J 1 J 1 J 2
A 2 B 100 H 1 D 100
H 1 H 2 F 1 H 1
F 1 F 2
J 101 J 2 J 4 J 1
D 1 B 2 A 4 H 101
H 1 H 2 B 4
F 100 H 3
F 1
• El host L rebrà les trames:

– B→J
– J→Broadcast
– J→M
– H→L
– F→A
■
Problema 4.16

Transmissions
Ordre Origen Destí
1 B L
2 D G
3 H C
4 J B
5 K H
6 L D
Es demana:
transmissions.
• Per aquestes transmissions, quines trames rebrà el host I?
B D E
C
1 5 1 1
3 2 4 2 4 2
A S3 S2 S1 F
3 3
H
2 3 1
1 2
L S4 S5 G
3 4
J
3 1
2
K S6 I

F 2 C 5 I 2 H 2 D 1 D 1
C 4 G 2 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 A 1
Solució
• Taules d’encaminament en finalitzar les transmissions:

F 2 C 5 I 2 H 2 D 1 D 1
C 4 G 2 H 2 A 2 I 4 F 1
A 4 B 4 B 1 B 2 B 1 A 1
B 4 D 1 J 2 K 3 H 3 B 1
D 4 H 2 L 1 J 4 H 1
H 3 J 2 K 1 J 3
J 3 K 3
K 4 L 3
• I rebrà les trames:

– B→L
– D→G
– H →C
■
4.2 Problemes de STP
Problema 4.17
La figura 4.20 mostra la interconnexió dels diferents switches d’una xarxa. Es de-
mana:
1. Identificar els bucles existents.
2. Quin seria el node arrel si s’executés l’algorisme de spanning tree.
3. Indicar els ports que s’han d’inhabilitar per obtenir una xarxa sense bucles.
S5 F
2
1
D S6
2
1
G S7
2
1
S4
2
C H
2 1 3
S1
4 5
J
B I
1 1
3
S2 S3
2 2
Resolució
1. Un bucle es produeix quan hi ha dos camins per poder arribar a un component de
la xarxa. Segons aquesta definició a la figura 4.20 hi ha dos bucles:
• S1 - S4 - S5 - S6 .
• S1 - S2 - S3 .
2. En finalitzar la fase d’elecció del switch arrel de STP, el switch amb identificador
més baix esdevé l’arrel de l’arbre. Considerant el número de switch (1,2,...) com
el seu identificador, el switch arrel seria el switch S1 .
3. Considerant que tots els ports tenen el mateix cost:
• (S1 - S4 - S5 - S6 ): En aquest bucle el switch S5 marca el port 2 com a port

arrel. Pel port 1 rebrà una BPDU de S6 amb menor cost, per tant, el port
S5 .1 serà bloquejat.
• (S1 - S2 - S3 ): En aquest altre bucle tant el switch S2 com el switch S3 i rebran
BPDU del mateix cost pel port 2. Donat que S2 té un identificador menor,
el port bloquejat serà S3 .2.
■
Problema 4.18
A l’esquema de xarxa de la Fig. 4.21 considerem que els switches tenen com a
identificador el número de switch, i els ports tenen com adreça MAC el número de
port mostrat.
1 2
S3 S2
2 1
2 1
1 4
S4 S1
2 3
1 1
S5 S7
2 3 2
1 1 2
S6 S8
Figura 4.21: Xarxa del problema 4.18.
1. Hi ha bucles? Quins?
2. Quin efecte tindrà STP a l’esquema? Detalleu tots els ports mostrats de tots
els switches i el seu rol.
Resolució
1. A la xarxa hi ha dos bucles:
• S1 - S2 - S3 .
• S7 - S8 .
2. STP tallarà els dos bucles. S1 serà el switch arrel. El ports arrel seran:
• Root ports: S2 .1, S3 .2, S4 .1, S5 .1, S6 .1, S7 .1, S8 .1 (aquest darrer per ser el
port amb MAC inferior de S8 )
Els ports designats seran:
• Designated ports: S1 .1, S1 .2, S1 .3, S1 .4, S2 .2, S4 .2, S5 .2, S7 .2, S7 .3
Per tant, la resta de ports seran bloquejats:
• Blocked ports: S3 .1, S8 .2
Problema 4.19
Tots els switches de la xarxa de la figura 4.22 executen l’algorisme STP (802.1d)
per evitar l’aparició de bucles. Les característiques per a aquest protocol són:
• L’identificador del switch correspon al número de switch (S1 → 1, S2 → 2,
....)
• El cost del camí és el mateix per a tots els enllaços.
• L’identificador de port correspon al número de port.
Es demana:
1. Enumereu les fases de l’algorisme STP fent una petita descripció de cadascu-
na d’elles.
2. Detalleu l’estat final dels enllaços de la xarxa indicant els ports que STP haurà
bloquejat.
3. Indiqueu el rol de tots els ports dels switches.
S2
1 2
1 1
S1 S3
2 3 2
2 2 1
S4 S5 S6
1 1 3 2
2 1 1 2
S7 S8
Figura 4.22: Xarxa switches STP problema 4.19.
Resolució
1. Les fases estan descrites a les transparències del curs.
2. Sent S1 el switch arrel, l’estat dels ports és el següent:
• Ports arrel: S2 .1, S3 .1, S4 .2, S5 .2, S6 .1, S7 .2, S8 .1
• Ports designats: S1 .1 S1 .2, S1 .3, S2 .2, S3 .2, S4 .1, S5 .1, S5 .3, S8 .2
• Ports bloquejats: S6 .2, S7 .1
3. A la figura 4.23 es mostren el rols de cadascun dels ports dels switches.
• (R): Root port
• (D): Designated port
• (B): Blocked port
■
S2
(R) (D)
1 2
1 (D) 1
(R)
S1 S3
(D) (D) (D)
2 3 2
2 (R) 2 1
(R) (R)
S4 S5 S6
(D) (D) (D) (B)
1 1 3 2
2 1 (B) 1 2 (D)
(R) (R)
S7 S8
Figura 4.23: Solució xarxa switches STP problema 4.19.
Problema 4.20
per evitar l’aparició de bucles. Les característiques per aquest protocol són:
....)
• El cost del camí és el mateix per a tots els enllaços.
1 2
S3 S2
2 1
2 1
1 4
S4 S1
2 3
1 1
S5 S7
2 1 3 2
1 2 1 2
S6 S8
Figura 4.24: Xarxa commutadors STP problema 4.20.
Es demana:
1. Explica quin és el criteri per fer l’elecció del switch arrel en STP i com s’apli-
ca a la figura 4.24.
2. Explica quin és el criteri per fer desactivar un port en Rapid STP.

3. Què vol dir en STP: Manteniment de jerarquia ?
4. Detalla l’estat final dels enllaços de la xarxa indicant els ports que STP haurà
bloquejat ?
5. Indica el rol de tots els ports dels switches en la figura 4.24.
Resolució
1. En STP tots els switches consideren, inicialment, que son l’arrel. Emeten BPDU
per tots els ports indicant-ho així. Per cada BPDU que reben (d’altres switches) si
l’identificador de l’arrel que porta el BPDU és menor que el seu propi, consideren
aquest el nou node arrel i deixen d’emetre els seus BPDU. A l’exemple de la Fig.
4.24 farà que el switch arrel sigui el S1 (identificador menor).
2. Si es reben BPDU provinents de l’arrel per múltiples ports, s’escull aquell port
que els està rebent amb un cost menor, i en cas que hagi diversos ports amb el
mateix cost el d’identificador de port menor, es deixen actius, desactivant-se la
resta.
3. En cas de deixar de rebre els BPDU de l’arrel, s’inicia un altre cop el procés
d’elecció de node arrel i tot el procés de STP.
4. A la figura 4.25 es mostren, en traçat discontinu, els enllaços que haurà bloquejat
STP.
5. A la figura 4.25 es mostra el rol de tots els ports.
• (R): Root port
• (D): Designated port
• (B): Blocked port
1 2
S3 (R) (B) (D) S2
2 (R) 1
2 (D) 1
(D)
1 4
S4 (R) (D) S1
(D) 2 (D) 3
(R) 1 (R) 1
S5 (D) S7
(D) 2 1 (D)3 2(D)
(B) 1 2 (R)1 2(B)
(R)
S6 S8
Figura 4.25: Estat final xarxa commutadors STP problema 4.20.
Problema 4.21
....)
• El cost del camí és el mateix (és 1) per a tots els enllaços tret de l’enllaç amb
traça gruixuda (de S1 a S7 ), que té un cost 10.
Es demana:
1. Explica quin és el criteri per fer l’elecció del switch arrel en Rapid-STP i com
s’aplica a la figura 4.26.
2. Permet STP balancejar trànsit entre els dos camins possibles d’un bucle per
millorar l’aprofitament de recursos ?
3. Indica el rol de tots els ports dels switches de la figura 4.26 i quins enllaços es
tallen
S3 S2
1 1
2 1
1 4
S4 S1
2 3
1 1
S5 S7
2 3 2
1 1 2
S6 S8
Figura 4.26: Xarxa commutadors STP problema 4.21.
Resolució
1. S’escull el switch amb menor identificador (normalment prioritat i MAC). A la
figura correspon al switch S1 1 (identificador = 1).
2. No. STP davant d’un bucle desactiva tots els camins tret d’un.
3. Rol dels ports:
• Root ports: S2 .1, S3 .1, S4 .1, S5 .1, S6 .1, S7 .1, S8 .1.
• Designated ports: S1 .1, S1 .2, S1 .3, S1 .4, S4 .2, S5 .2, S7 .2, S7 .3.
• Blocked ports: S8 .2.
Per tant, es talla l’enllaç S7 .2 − S8 .2
■
Problema 4.22
....)
• El cost del camí és el mateix (és 1) per a tots els enllaços tret de l’enllaç traçat
més gruixut (de S1 a S6 i de S5 a S6 ), que té un cost 10.
Es demana:
1. Quin és el switch arrel a la figura 4.27. Seria possible forçar que fos un altre
switch ? Com ?
2. Indica el rol de tots els ports dels switches a la figura 4.27 i quins enllaços es
tallen.
C B
101 100
100
A E H
S3 S2
1 1 2
2 1 100 101
2
S1 S8
3 102
4 1
1 4 2
D 100 3 K
S4 S7
2 1
1 3 2
100 2 100
G 1 F
S5 S6
101 101
I L
Figura 4.27: Xarxa commutadors problema 4.22.
Resolució
1. El switch arrel és S1 . Sí, és possible, afegint un prefix a l’identificador mes baix
que els de la resta dels switches (el prefixe estàndard és 0x8000).
2. Es tallen els enllaços: S1 .3 - S6 .3, S5 .2 - S6 .1, i S7 .2 - S8 .2
3. Rol dels ports:
• Root ports: S2 .1, S3 .1, S4 .1, S5 .1, S6 .2, S7 .4, S8 .1
• Designated ports: S1 .1, S1 .2, S1 .3, S1 .4, S2 .2, S2 .100, S3 .100, S3 .101, S4 .2,
S4 .100, S5 .2, S5 .100, S5 .101, S6 .100, S6 .101, S7 .1, S7 .2, S7 .3, S8 .100, S8 .101,
S8 .102
• Blocked ports: S6 .1, S6 .3, S8 .2

Per tant, els enllaços tallats seran:
• S1 − S6
• S5 − S6
• S7 .2 − S8 .2
■
Problema 4.23
Donat el diagrama de xarxa següent:
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 5
S2
3 3
2 3 4
3 1
4 4 2
J
S5 S4 S3
1 1 2 3
B A E K
Figura 4.28: Diagrama de xarxa problema 4.23.
Les taules de commutació a l’inici de la comunicació són les següents (els switc-
hes no mostrats tenen les taules en blanc):
F 2
F 3 K 1
S1: J 3 S2: K 3 S3: K 3 S4: S6:
K 3 B 4
B 1
S’envien els següents paquets, en el ordre mostrat:
Ordre Origen Destinació

1 A F
2 F H
3 J F
4 G K
5 E C
6 A B
7 K F
8 B K
Responeu:
1. Aquesta xarxa empra STP, quins bucles detectarà? Quins eliminara? Suposa
idèntic els cost de tots els ports.
2. Les taules d’encaminament al final de tots els enviaments mostrats.
3. Quins paquets rebrà el node H.
4. Per quins switches passa el paquet 1 (de A a F) i a quins nodes arriba ?
Solució
1. Es detectaran dos bucles:
• S1 - S2 - S3 - S6
• S4 - S5 - S6
STP bloquejarà els ports S5 .4 i S3 .4 per desfer els bucles. A la Fig. 4.29 es mostra
la xarxa resultant, xarxa que s’emprarà per la resolució de la resta de qüestions.
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 5
S2
3 3
2 3 4
3 1
4 4 (B) 2
J
S5 (B) S4 S3
1 1 2 3
B A E K
Figura 4.29: Diagrama de xarxa problema 4.23 desprès de STP.
2. El contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 en finalitzar els enviaments

és:

F 2 K 3 K 3 F 3 A 3 K 1
J 3 F 1 J 2 K 3 F 3 B 4
B 1 J 3 G 1 A 1 G 3 A 3
A 1 G 1 E 1 G 3 E 3 F 1
G 4 E 1 E 2 B 1 G 1
E 1 B 1 E 3
K 3
3. El node H rebrà els paquets:

• F→H
• E→C
4. El paquet 1 passarà per:
• Switchs: S4 , S5 i S6 .
• Hosts: E, B, i C.
■
Problema 4.24

1 G I 4 E K
2 A J 5 I B
3 K C
• Doneu el contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 de cada switch

al finalitzar les transmissions.
H)?
• Si afegim als tots switches un procés STP (Spanning Tree Protocol), s’evitaria
que el node H rebés les trames unicast que no van destinades a ell? (Cal que
justifiqueu la resposta)
K J I
3 4 2
2 4 3 1 1
A S1 S4 S5
1 2 4 3
2 1
1 3 2
B S2 D S3 F G H
4 3
C E

A 2 B 1 H 1 B 3 B 1
B 1 H 2 J 1 H 1 H 3
H 4 C 4 J 4
C 1
Solució
• Les taules s’encaminament dels switches en finalitzar les transmissions són:

A 2 B 1 H 1 B 3 B 1
B 1 H 2 J 1 H 1 H 3
H 4 C 4 G 1 J 4 G 4
C 1 G 2 E 3 G 1 E 1
G 4 A 2 A 3 I 2
K 3 K 2 E 2
E 4 I 2 I 1
I 4
Taula 4.23: Taules d’encaminament xarxa Fig. 4.30 en finalitzar les transmissions
• H rebrà les trames:

– G→I
– E →K
• No, STP no te cap efecte sobre les taules d’encaminament de nivell 2. STP
deshabilita ports per evitar l’aparició de bucles en la xarxa.
■
Problema 4.25

1 G K 4 E K
2 A J 5 J B
3 K C
1. Doneu el contingut de les taules d’encaminament de nivell 2 de cada switch

al finalitzar les transmissions.
2. Quines trames enviarà el switch S2 per la interfície 2 (trames que arribaran a
H)?
3. Si unim el port 4 de S5 amb el port 3 de S7 i el port 4 de S7 amb el port 4 de
S3 i afegim als tots switches un procés STP (Spanning Tree Protocol), com
quedaria la xarxa degut a STP?
4. STP evitaria que el node H rebés les trames unicast que no van destinades a
ell? (Cal que justifiqueu la resposta)
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 S2
3 3
2 3
3 1
2
J
S5 S4 S3
1 1 2 3
2
B E K
S7
1


F 2 J 3 A 1
C 1 C 1 D 3
G 4
C 2 H 1 A 1
H 3 B 4 H 2
Solució
• El contingut de les taules d’encaminament de cada switch en finalitzar les trans-

missions és:

F 2 J 3 G 1 A 1
C 1 C 1 A 1 D 3
G 4 G 1 K 3 G 3
A 1 A 1 E 1 K 3
K 3 K 3 J 2 E 2
E 1 E 1
J 3
C 2 H 1 A 1
H 3 B 4 H 2
G 3 G 1 G 2
A 3 A 3 K 2
K 3 K 1
J 3 E 3
J 1
Taula 4.25: Taules d’encaminament xarxa Fig. 4.31 en finalitzar totes dels transmissi-
ons
• El node H rebrà les transmissions:

– G→K
– J→B
• La Fig. 4.32 mostra l’estat de la xarxa desprès de les modificacions i l’actuació
de STP.
S1 3
1 2
1 1
2 2
C D F H
4 S6 S2
3 3
2 3
3 1
2 2
E J
S5 4 S4 4 S3
1 1 3
3 (B) 2 4
(B)
B K
S7
1
Figura 4.32: Xarxa de switches del problema 4.25 de l’apartat 3.
• No, STP no te cap efecte sobre les taules d’encaminament de nivell 2. STP
deshabilita ports per evitar l’aparició de bucles en la xarxa.
■
5. Nivell de xarxa
5.1 Notes prèvies i notació

A les taules d’encaminament, en aquells camins als que l’encaminador o l’equip hi
estigui directament connectat com a destinació hi apareix: tant l’interfície, com l’adreça
de l’equip en aquella xarxa, com una marca indicant l’adreça que pugui tenir l’equip en
aquella xarxa, en funció de la informació disponible a l’enunciat.
Per exemple, per un encaminador connectat a la xarxa 192.168.10.0 amb la interfície
eth0 amb IP 192.168.10.1, el camí cap a aquesta xarxa, 192.168.10.0, pot aparèixer
de les tres formes mostrades a la taula 5.1, en funció de si es coneix l’adreça IP de
l’encaminador, la interfície de xarxa d’aquest que és connecta a la xarxa destinació, o
si només es coneix la xarxa destinació, respectivament.
Taula 5.1: Possibles notacions del next-hop

Destinació Màscara Next Hop
192.168.10.0 255.255.255.0 192.168.10.1
192.168.10.0 255.255.255.0 eth0
192.168.10.0 255.255.255.0 (192.168.10.0)
En els dissenys de xarxa, com per exemple el de la figura 5.1 a la pàgina 112, la
notació de la connexió de R1 cap a la xarxa C, indicant l’adreça (.1), indica que R1
tindrà l’adreça mes baixa possible d’aquella xarxa. La connexió de R2 cap a la xarxa X
112 Capítol 5. Nivell de xarxa
(adreça 192.16.1.0), indicada com (.2), indica que R2 tindrà la segona adreça disponible
d’aquell rang d’adreces, és a dir, l’adreça 192.168.1.2, i així.
C Internet
(.1) 8.8.8.0/24
.8
p1(.1) (.1)
HA A B
R1 R4
.1
.5
p2 3.3.3.4/30
3.3.3.0/30 .6
.YY
.9 .10 (.1)
3.3.3.8/30 G
R2 (.1)
R3
(.2) (.1)
p3 p4
E
F HC
X
HD HB
192.168.1.0/24
Figura 5.1: Disseny de xarxa del problema 5.0
5.2 Problemes d’adreçament IP

5.2.1 Problemes resolts
Problema 5.1
Donat un escenari de xarxa com el la figura 5.2, on a més, cada router té disponibles
per les subxarxes que interconnecta (els núvols, i no incloent la 192.168.1.0), les
xarxes següents:
R1 10.1.1.0/24
R2 20.2.2.0/24
R3 30.3.3.0/24
R4 40.4.4.0/24
I unes necessitats de màquines per subxarxa com les següents:
Xarxa A 110 màquines.
Xarxa B 100 màquines.
Xarxa C 220 màquines.
Xarxa D 54 màquines.
Xarxa E 50 màquines.
Xarxa F 49 màquines.
Xarxa G 59 màquines.
A R1 B R4 Internet
.1 .4
192.168.1.0/24
.2 .3
R2 D R3 G
E F
C
Heu de donar:
1. Una assignació de subxarxes a totes les xarxes (A a G) que satisfaci les neces-
sitats pel nombre de màquines que hi ha.
2. La taula d’encaminament de R1, R2 i R3 cap a totes les xarxes (A a G).
3. La ruta addicional que caldria posar a R1, R2 i R3 si volguessim que poguesin
encaminar dades cap a Internet i l’accés a Internet es fes a través de R4.
Resolució
1. Per fer l’assignació de subxarxes, primer caldrà esbrinar el nombre de bits de
l’adreça que calen per a les màquines per cada subxarxa. Segons les necessitats
de l’enunciat, el nombre de bits mínim per la part de màquina de les xarxes serà:
Xarxa Màquines Requerides Bits Màquines possibles
A 110 25 126
B 100 25 126
C 220 24 254
D 54 26 62
E 50 26 62
F 49 26 62
G 59 26 62
Una assignació de xarxes possible, és doncs:

Xarxa Bits Broadcast Màscara
A 10.1.1.0 25 10.1.1.127 255.255.255.128
B 10.1.1.128 25 10.1.1.255 255.255.255.128
C 20.2.2.0 24 20.2.2.255 255.255.255.0
D 30.3.3.0 26 30.3.3.63 255.255.255.192
E 30.3.3.64 26 30.3.3.127 255.255.255.192
F 30.3.3.128 26 30.3.3.191 255.255.255.192
G 30.3.3.192 26 30.3.3.255 255.255.255.192
2. Les taules d’encaminament:

Per R1:
Destinació Nexthop
10.1.1.0/25 (10.1.1.0)
10.1.1.128/25 (10.1.1.128)
192.168.1.0/24 192.168.1.1
20.2.2.0/24 192.168.1.2
30.3.3.0/26 192.168.1.3
30.3.3.64/26 192.168.1.3
30.3.3.128/26 192.168.1.3
30.3.3.192/26 192.168.1.3
Per R2:
Destinació Nexthop
192.168.1.0/24 192.168.1.2
20.2.2.0/24 (20.2.2.0)
10.1.1.0/25 192.168.1.1
10.1.1.128/25 192.168.1.1
30.3.3.0/26 192.168.1.3
30.3.3.64/26 192.168.1.3
30.3.3.128/26 192.168.1.3
30.3.3.192/26 192.168.1.3
Per R3:
Destinació Nexthop
30.3.3.0/26 (30.3.3.0)
30.3.3.64/26 (30.3.3.64)
30.3.3.128/26 (30.3.3.128)
30.3.3.192/26 (30.3.3.192)
192.168.1.0/24 192.168.1.3
20.2.2.0/24 192.168.1.2
10.1.1.0/25 192.168.1.1
10.1.1.128/25 192.168.1.1
3. La ruta a afegir és:

Destinació Nexthop
Per R1:
0.0.0.0/0 192.168.1.4
Destinació Nexthop
Per R2:
0.0.0.0/0 192.168.1.4
Destinació Nexthop
Per R3:
0.0.0.0/0 192.168.1.4
■
Problema 5.2
Donat un escenari de xarxa com el la figura 5.3
192.168.10.0/26
10.10.10.0/26
.1 .1
30.30.30.0/25 192.168.111.0/30 192.168.1.128/30

.1 R1 .1 .XX R2 .YY
.1 .129
20.20.20.0/24
192.168.2.128/25

Determineu:
1. Les adreces .XX i .YY.
2. La taula d’encaminament del router R1 per arribar a totes les xarxes (no es
pot emprar una ruta per defecte).
3. De la taula d’encaminament de R2 a la taula següent, ompliu els forats (???)
i corregiu els errors.
Destinació Màscara Next Hop Mètrica
192.168.10.0 ??? ???
192.168.1.128 255.255.255.252 YY
192.168.2.128 ??? 192.168.2.1
192.168.111.0 255.255.255.252 XX
10.10.10.0 ??? ???
20.20.20.0 ??? ???
30.30.30.0 255.255.255.128 192.168.111.3
4. Si empressim RIP, quina mètrica hi hauria a la taula d’encaminament de R2
per cadascuna de les xarxes?
Resolució
1. Les adreces .XX i .YY.
• .XX: 2 (només queda aquesta possibilitat).
• .YY: .129 o .130
2. La taula d’encaminament del router R1 sense ruta per defecte:

192.168.10.0 255.255.255.192 192.168.111.2
192.168.1.128 255.255.255.252 192.168.111.2
192.168.2.128 255.255.255.128 192.168.111.2
192.168.111.0 255.255.255.252 192.168.111.1
10.10.10.0 255.255.255.192 10.10.10.1
20.20.20.0 255.255.255.0 20.20.20.1
30.30.30.0 255.255.255.128 30.30.30.1
3. De la taula d’encaminament de R2:

192.168.10.0 255.255.255.192 192.168.10.1 1
192.168.1.128 255.255.255.252 192.168.1.129 1
192.168.2.128 255.255.255.128 192.168.2.129 1
192.168.111.0 255.255.255.252 192.168.111.2 1
10.10.10.0 255.255.255.192 192.168.111.1 2
20.20.20.0 255.255.255.0 192.168.111.1 2
30.30.30.0 255.255.255.128 192.168.111.1 2
4. La taula d’encaminament de R2 amb RIP està a la taula del punt anterior.

Problema 5.3
Donada la xarxa de la figura 5.4
C Internet
(.1) 8.8.8.0/24
.8
p1(.1) (.1)
HA A B
R1 R4
.1
.5
p2 3.3.3.4/30
3.3.3.0/30 .6
.YY
.9 .10 (.1)
3.3.3.8/30 G
R2 (.1)
R3
(.2) (.1)
p3 p4
E
F HC
X
HD HB
192.168.1.0/24
Se us demana:
1. Disposem de la xarxa: 1.1.1.0/23
per donar un adreçament per les xarxes A, B, C, E, F i G segons les següents
necessitats:
A 12 màquines
B 50 màquines
C 100 màquines
E 19 màquines
F 93 màquines
G 87 màquines
2. Donar la taula d’encaminament dels routers R3 i R1.
3. Si tenim la taula d’encaminament següent a R2, completar el que falta (??) i
l’adreça (YY) i corregir les errades.

192.168.1.0 255.255.255.0 192.168.1.2
Xarxa A ?? 3.3.3.1
Xarxa B ?? 3.3.3.1
Xarxa C ?? 3.3.3.1
3.3.3.0 255.255.255.0 YY
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.10
4. Si a l’escenari anterior fem:

(a) Ping de HA cap a HC, quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
De cada paquet només cal donar-ne: adreces MAC, adreces IP, tipus
de paquet (IP, ICMP, TCP, etc) i el detall més significatiu (ICMP Echo
Request, o TCP SYN, etc.)
(b) Ping de HC cap a 192.168.1.123 (adreça que no existeix, és a dir, no
està assignada a cap host), quins paquets passaran pels punts: p3 i p4.
(c) Connexió TCP de HB cap a HC (adreça que no existeix, és a dir, no està
assignada a cap host), quins paquets passaran pels punts: p3 i p4.
Per fer-ho considereu:
• La MAC de cada equip anoteu-la com: MAC(Equip,Xarxa), és a dir, la
MAC de R1 a la xarxa C serà: MAC(R1,C).
• Després de cada pas (1, 2 i 3) considereu que els equips no tenen cap
MAC a la caché.
5. Tenim un PC (Hd) i la seva taula d’encaminament és:
192.168.1.0 255.255.255.128 192.168.1.10
0.0.0.0 0.0.0.0 192.168.1.2
I ens comenten que no pot connectar-se a tots els PCs de la seva xarxa, només
a uns pocs. Quin creieu que pot ser el problema?
6. Si empressim RIP, quina mètrica hi hauria a la taula d’encaminament de R2
per les xarxes A,B i C?
Resolució
1. Les necessitats de cada xarxa seran:
• A 12 màquines 4 bits
• B 50 màquines 6 bits
• C 100 màquines 7 bits
• E 19 màquines 5 bits
• F 93 màquines 7 bits
• G 87 màquines - 7 bits
Un possible esquema serà doncs (ordenant adientment):
C - 1.1.0.0 / 25 1.1.0.127 255.255.255.128
F - 1.1.0.128 / 25 1.1.0.255 255.255.255.128
G 1.1.1.0 / 25 1.1.1.127 255.255.255.128
B 1.1.1.128 / 26 1.1.1.191 255.255.255.192

E 1.1.1.192 / 27 1.1.1.223 255.255.255.224
A 1.1.1.224 / 27 1.1.1.255 255.255.255.224
2. La taula d’encaminament dels routers R3 i R1:
R1
Destinació/CIDR Next Hop
1.1.0.0/25 1.1.0.1
1.1.1.128/26 1.1.1.129
1.1.1.224/27 1.1.1.225
3.3.3.0/30 3.3.3.1
0.0.0.0/0 3.3.3.2
R3
1.1.0.0/25 3.3.3.9
1.1.1.128/26 3.3.3.9
1.1.1.224/27 3.3.3.9
192.168.1.0/24 3.3.3.9
1.1.0.128/25 1.1.0.131
1.1.1.0/25 1.1.1.3
1.1.1.192/27 1.1.1.195
3.3.3.8/30 3.3.3.10
3.3.3.4/30 3.3.3.6
0.0.0.0/0 3.3.3.5
3. La taula d’encaminament de R2 queda:

192.168.1.0 255.255.255.0 192.168.1.2
Xarxa A 255.255.255.224 3.3.3.1
Xarxa B 255.255.255.192 3.3.3.1
Xarxa C 255.255.255.128 3.3.3.1
3.3.3.0 255.255.255.252 3.3.3.2
3.3.3.8 255.255.255.252 3.3.3.9
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.10

(a) Ping de HA cap a HC, quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
p1 i. ARP Request. De: MAC(HA) a MAC(Broadcast), IPOrigen (HA),
IPDest (R1)
ii. ARP Reply. De: MAC(R1) a MAC(HA), IPOrigen (R1), IPDest(HA)
iii. ICMP Echo. De: MAC(HA) a MAC(R1), IPOrigen (HA), IP-
Dest(HC)
iv. ICMP Echo Reply. De:MAC(R1) a MAC(Ha), IPOrigen (HC), IP-
Dest(HA)
p2 i. ARP Request. De: MAC(R1) a MAC(Broadcast), IPOrigen (R1),

IPDest (R2)
ii. ARP Reply. De: MAC(R2) a MAC(R1), IPOrigen (R2), IPDest(R1)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R1) a MAC(R2), IPOrigen (HA), IPDest(HC)
iv. ICMP Echo Reply. De:MAC(R2) a MAC(R1), IPOrigen (HC), IP-
Dest(HA)
IPDest (HC)
ii. ARP Reply. De: MAC(HC) a MAC(R3), IPOrigen (HC), IPDest(R3)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R3) a MAC(HC), IPOrigen (HA), IP-
Dest(HC)
iv. ICMP Echo Reply. De:MAC(HC) a MAC(R3), IPOrigen (HC),
IPDest(HA)
(b) Ping de HC cap a 192.168.1.123 (adreça que no existeix, és a dir, no està
p4 i. ARP Request. De: MAC(HC) a MAC(Broadcast), IPOrigen (HC),
IPDest (R3)
ii. ARP Reply. De: MAC(R3) a MAC(HC), IPOrigen (R3), IPDest(HC)
iii. ICMP Echo. De: MAC(HC) a MAC(R3), IPOrigen (HC), IP-
Dest(192.168.1.123)
iv. ICMP Host Unreach. De:MAC(R3) a MAC(HC), IPOrigen (R2),
IPDest(HC)
IPDest (192.168.1.123)
(c) Connexió TCP de HB cap a HC (adreça que no existeix, és a dir, no està
p3 i. ARP Request. De: MAC(HB) a MAC(Broadcast), IPOrigen (HB),
IPDest (R2)
ii. ARP Reply. De: MAC(R2) a MAC(HB), IPOrigen (R2), IPDest(HB)
iii. TCP SYN (port X), De: MAC(HB) a MAC(R2), IPOrigen (HB),
IPDest(HC)
iv. ICMP Port Unreach. De:MAC(R2) a MAC(HB), IPOrigen (HC),
IPDest(HB)
IPDest (HC)
ii. ARP Reply. De: MAC(HC) a MAC(R3), IPOrigen (HC), IPDest(R3)
iii. TCP SYN (port X), De: MAC(R3) a MAC(HC), IPOrigen (HB),
IPDest(HC)
iv. ICMP Port Unreach. De:MAC(HC) a MAC(R3), IPOrigen (HC),
IPDest(HB)
5. Tenim un PC (Hd) que no pot connectar-se a tots els PCs de la seva xarxa, només
a uns pocs. Quin creieu que pot ser el problema?
El problema està en la màscara assignada a la xarxa 192.168.1.0 a la taula d’en-
caminament. Hauria de ser 255.255.255.0.
6. Si empressim RIP, a la taula d’encaminament de R2, les xarxes A,B i C tindríen
2 com a mètrica (2 salts: R2 → R1, R1 → destinació).

■
Problema 5.4
HC HA
D A HD
F E H B
R1 R4
.1 .10
p1 p3
.YY
p2 .XX .9
3.3.3.0/29 3.3.3.8/29
R3
.ZZ
p4
.2 .11
J
R2 R5
.1 192.168.1.1
G
HB Internet
Es demana:
1. Donar l’adreçament per a les xarxes A, B, D, E, F, G, H i J, segons les se-
güents necessitats (per cada xarxa donar adreça de xarxa, màscara i adreça de
broadcast):
A 40 màquines
B 60 màquines
D 28 màquines
E 19 màquines
F 51 màquines
G 384 màquines
H 90 màquines
J 112 màquines
Disposant, per cada router d’aquestes xarxes:

R1 1.1.0.0 / 25
R2 1.2.0.0 / 23
R4 1.1.0.128 / 25
R3 1.1.1.0 / 24
2. Assignar adreces als punts XX, YY i ZZ de R3, seguint el criteri d’escollir
l’adreça més baixa possible de cada xarxa.
4. El Router R3 està afegit de fa poc, corregir, per tant, la taula d’encaminament
de R2, que és la següent, completant el que falti i corregint les errades que hi
hagi per tal que funcioni tot correctament.
Xarxa G 255.255.255.0 IP de R2 a G
3.3.3.0 3.3.3.2
Xarxa F 3.3.3.1
Xarxa D 3.3.3.1
Xarxa E 3.3.3.1
Xarxa A 3.3.3.10
Xarxa B 3.3.3.10
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.11
(a) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i
p4.
(b) Ping de HC cap a una màquina X de la xarxa B que no existeix. Quins
paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
(c) Connexió TCP de HC cap a HA, a un port (31337) que no te cap servei
actiu. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p3.
De cada paquet només cal donar-ne: adreces MAC (origen i destinació), adre-
ces IP (origen i destinació), tipus de paquet (IP, ICMP, TCP, etc.) i el detall
més significatiu (ICMP Echo Request, o TCP SYN, o ARP Reply, etc.)
6. Ens comenten que els PCs de la xarxa B (com Hd) i només poden connectar-
se als PCs de la seva xarxa i als de la xarxa A, i que el mateix passa amb els
de la xarxa A. La resta de PCs de la xarxa funcionen correctament. La seva
taula d’encaminament és, per exemple per Hd:
Xarxa B Màscara de B IP de Hd
0.0.0.0 0.0.0.0 IP de R4 a Xarxa B
On creieu que pot ser el problema?

(a) A Hd
(b) A R4
(c) A R5
(d) A R3
Quines dues comandes ping ens podrien indicar quin pot ser el problema?
7. Si empréssim RIP, quina mètrica hi hauria a la taula d’encaminament de R3
per a les xarxes A, B, D, E, F, G, H i J?
Resolució
1. Una possible assignació (n’hi ha d’altres):
A 40 màquines 6 bits 1.1.0.128/26 255.255.255.192 1.1.0.191
B 60 màquines 6 bits 1.1.0.192/26 255.255.255.192 1.1.0.255
D 28 màquines 5 bits 1.1.0.0/27 255.255.255.224 1.1.0.31
E 19 màquines 5 bits 1.1.0.32/27 255.255.255.224 1.1.0.63
F 51 màquines 6 bits 1.1.0.64/26 255.255.255.192 1.1.0.127
G 384 màquines 9 bits 1.2.0.0 /23 255.255.254.0 1.2.1.255
H 90 màquines - 7 bits 1.1.1.0 /25 255.255.255.128 1.1.1.127
J 112 màquines - 7 bits 1.1.1.128 /25 255.255.255.128 1.1.1.255
2. Adreces pels punts XX, YY i ZZ de R3, seguint el criteri d’escollir l’adreça més
baixa possible de cada xarxa.
XX 3.3.3.3
YY 1.1.1.1
ZZ 1.1.1.129
3. Taula d’encaminament dels routers R3 i R1.
R1
1.1.0.0/27 1.1.0.1
1.1.0.32/27 1.1.0.33
1.1.0.64/26 1.1.0.65
3.3.3.0/29 3.3.3.1
1.2.0.0/23 3.3.3.2
0.0.0.0/0 3.3.3.3(R3)
R3
3.3.3.0/29 3.3.3.3
3.3.3.8/29 3.3.3.9
1.1.1.0/25 1.1.1.1
1.1.1.128/25 1.1.1.129
1.1.0.0/27 3.3.3.1
1.1.0.32/27 3.3.3.1
1.1.0.64/26 3.3.3.1
1.2.0.0/23 3.3.3.2
1.1.0.128/26 3.3.3.10
1.1.0.192/26 3.3.3.10
0.0.0.0/0 3.3.3.11
4. Taula d’encaminament de R2 corregida.

Xarxa G 255.255.254.0 IP de R2 a G
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.2
Xarxa F 255.255.255.192 3.3.3.1
Xarxa D 255.255.255.224 3.3.3.1
Xarxa E 255.255.255.224 3.3.3.1
Xarxa A 255.255.255.192 3.3.3.3
Xarxa B 255.255.255.192 3.3.3.3
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.3
Les dos rutes a Xarxa A i Xarxa B es poden eliminar, si es vol, ja que per la
0.0.0.0 també s’hi arribarà.

(a) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
p1 i. ARP Request. MAC O (R2), MAC D (FF:..:FF), IP O (R2), IP
D(3.3.3.3 / R3)
D(3.3.3.3 / R3)
ii. ARP Reply. MAC O(R3), MAC D(R2), IP O (R3), IP D (R2)
iii. ICMP ECHO Request. MAC O(R2), MAC D(R3), IP O(HB), IP
D(8.8.8.8)
iv. ICMP ECHO Reply. MAC O(R3), MAC D(R2), IP O(8.8.8.8), IP
D(HB)
D(3.3.3.11 / R5)
iii. ICMP ECHO Request. MAC O(R3), MAC D(R5), IP O(HB), IP
D(8.8.8.8)
iv. ICMP ECHO Reply. MAC O(R5), MAC D(R3), IP O(8.8.8.8), IP
D(HB)

D(3.3.3.3 / R3)
iii. ICMP ECHO Request. MAC O(R1), MAC D(R3), IP O(HC), IP
D(IP XARXA B)
iv. ICMP Host Unreachable MAC O(R3), MAC R1, IP O(3.3.3.10 /
R4), IP D(HC)s
p2 i. ARP Reply. MAC O(R3), MAC D(R1), IP O (R3), IP D (R1)
ii. ARP Request. MAC O (R1), MAC D (FF:..:FF), IP O (R1), IP
D(3.3.3.3 / R3)
iii. ICMP ECHO Request. MAC O(R1), MAC D(R3), IP O(HC), IP
D(IP XARXA B)
iv. ICMP Host Unreachable MAC O(R3), MAC R1, IP O(3.3.3.10 /
R4), IP D(HC)
D(3.3.3.10 / R4)
(c) Connexió TCP de HC cap a HA, a un port (31337) que no te cap servei
D(3.3.3.3 / R3).
iii. TCP SYN. MAC O(R1), MAC D(R3), IP O(HC), IP D(HA), PORT
31337
iv. ICMP Destination Port Unreachable MAC O(R3), MAC R1, IP
O(HA), IP D(HC)
D(3.3.3.3 / R3).
31337
iv. ICMP Destination Port Unreachable MAC O(R3), MAC D (R1),
IP O(HA), IP D(HC)
D(3.3.3.10 / R4)
31337
iv. ICMP Destination Port Unreachable MAC O(R4), MAC D (R3),
IP O(HA), IP D(HC)
6. Ens comenten que els PCs de la xarxa B (com Hd) i només poden connectar-se
als PCs de la seva xarxa i als de la xarxa A, i que el mateix passa amb els de la
xarxa A. Quines 2 comandes ping ens podrien indicar quin pot ser el problema?
El problema possiblement estigui aR4. La taula d’encaminament de Hd és cor-
recta. Si no pot accedir ni a Internet ni a cap xarxa accessible via R3 és que

l’encaminament el farà malament R4, per tant, el problema està allí.
El problema més possible serà:
(a) R4 no té correcta la taula d’encaminament, probablement només tingui bé
la ruta cap a la xarxa A i la B, és a dir, les directament connectades (podria
tenir la ruta cap a 3.3.3.8 correcta).
(b) La interfície de R4 connectada a 3.3.3.8 no està funcionant correctament.
Un ping a 3.3.3.9 (R3) o 3.3.3.11 (R5) ens dirà si R4 té activa la xarxa 3.3.3.8.
Si no té aquesta interfície activa, aquest és el problema a resoldre. Si la té activa,
aleshores un ping a qualsevol altra xarxa accessible via R3 (o via R5), ens confir-
marà que l’encaminament de R4 és el que no funciona, i per tant, el problema és
l’encaminament a R4.
7. Si empréssim RIP, quina mètrica hi hauria a la taula d’encaminament de R3 per
a les xarxes A, B, D, E, F, G, H i J
• Xarxes H i J Mètrica 1
• Xarxes A, B, D, E, F i G Mètrica 2
■
Problema 5.5

Hc
C
D Ha
Hd
F E
H
p1
B
R1 .1
p3
.YY R4 .11
.XX R5
3.3.3.0/29 p2 3.3.3.8/29 p4
.9
.17 192.168.1.1
3.3.3.16/29
.2
R2
.18
.1
R3 Internet
G
J
Hb
J
Se us demana.
1. Donar l’adreçament per a les xarxes B, C, D, E, F, G, H i J, segons les se-

güents necessitats (per cada xarxa donar adreça de xarxa, màscara i adreça de
broadcast):
• B 40 màquines
• C 96 màquines
• D 110 màquines
• E 31 màquines
• F 64 màquines
• G 45 màquines
• H 23 màquines
• J 112 màquines
Disposant, per cada router d’aquestes xarxes, de tal forma que, quedin si es
possible, en cadascuna d’aquestes xarxes el màxim de blocs lliures possibles
per possibles noves xarxes.

• R1 i R2 1.1.1.0 / 23
• R3, R4 i R5 2.2.2.0 / 24
2. Assignar adreces als punts XX i YY de R4, seguint el criteri d’escollir l’adre-
ça més baixa possible de cada xarxa.
(a) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i
p4.
(c) Connexió UDP de HC cap a HA, a un port (31337) que no te cap servei
Per fer-ho considereu:
• La MAC de cada equip anoteu-la com: MAC(Equip,Xarxa), és a dir, la
MAC de R1 a la xarxa C serà: MAC(R1,C).
• De cada paquet només cal donar-ne: adreces MAC (origen i destinació),
adreces IP (origen i destinació), tipus de paquet (IP, ICMP, TCP, etc.)
i el detall més significatiu (ICMP Echo Request, o TCP SYN, o ARP
Reply, etc.)
• A cada pas els routers perden tota la cachè de adreces MAC:
5. Ens comenten que els PCs de la xarxa B (com Hd) només poden connectar-se
als PCs de la seva xarxa, als de la xarxa H i als d’Internet. I que el mateix
passa amb els de la xarxa H.
On creieu que pot ser el problema ? :
(a) Al propi Hd
(b) A la taula d’encaminament de R4
(c) A la taula d’encaminament de R5
(d) A la taula d’encaminament de R3
Quins passos faríes? Quins pings aniries fent i des de quin Router (Rx) per
esbrinar que passa?
1. Si empréssim RIP, quina mètrica hi hauria a la taula d’encaminament de R3
per a les xarxes B, C, D, E, F, G i H. (No cal donar la taula d’encaminament,
només xarxa destinació i mètrica).
2. Ens demanen afegir un nou router i una nova xarxa segons la figura 5.7. L’a-
dreçament en aquesta nova xarxa serà el que ens ha quedat lliure al punt 1.
Quins canvis s’hauran de fer a les taules d’encaminament dels altres routers.
Hc
C
D Ha
Hd
A
F E
H
p1 R6 B
R1 .1 .10
p3
.YY R4 .11
.XX R5
3.3.3.0/29 p2 3.3.3.8/29 p4
.9
.17 192.168.1.1
3.3.3.16/29
.2
R2
.18
.1
R3 Internet
G
J
Hb
J
Figura 5.7: Disseny de xarxa del problema 5.5 després d’afegir-hi un router
Resolució
1. Les necessitats d’adreces de les xarxes seran:
B 40 màquines 6 bits
C 96 màquines 7 bits
D 110 màquines 7 bits
E 31 màquines 6 bits
F 64 màquines 7 bits
G 45 màquines 6 bits
H 23 màquines 5 bits
J 112 màquines 7 bits
Escollint una de les possibles solucions de divisió un adreçament vàlid serà:
R1 i R2
C 1.1.0.0 255.255.255.128 1.1.0.127
D 1.1.0.128 255.255.255.128 1.1.0.255
F 1.1.1.0 255.255.255.128 1.1.1.127
E 1.1.1.128 255.255.255.192 1.1.1.191
G 1.1.1.192 255.255.255.192 1.1.1.255
R3, R4 i R5
J 2.2.2.0 255.255.255.128 2.2.2.127

B 2.2.2.128 255.255.255.192 2.2.2.191
H 2.2.2.192 255.255.255.224 2.2.2.223
Lliure 2.2.2.224 255.255.255.224 2.2.2.255
2. Als punts XX i YY de R4, seguint el criteri d’escollir l’adreça més baixa possible
de cada xarxa, els assignarem:
Punt XX 3.3.3.3
Punt YY 2.2.2.193
3. Taula d’encaminament dels routers R4 i R1.

R1 (IP local la mes baixa, amb només ruta per defecte):
1.1.0.0 255.255.255.128 1.1.0.1
1.1.0.128 255.255.255.128 1.1.0.129
1.1.1.0 255.255.255.128 1.1.1.1
1.1.1.128 255.255.255.192 1.1.1.129
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.1
1.1.1.192 255.255.255.192 3.3.3.2
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.3
Amb totes les xarxes i ruta per defecte:
1.1.0.0 255.255.255.128 1.1.0.1
1.1.0.128 255.255.255.128 1.1.0.129
1.1.1.0 255.255.255.128 1.1.1.1
1.1.1.128 255.255.255.192 1.1.1.129
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.1
1.1.1.192 255.255.255.192 3.3.3.2
2.2.2.192 255.255.255.224 3.3.3.3
3.3.3.16 255.255.255.248 3.3.3.3
2.2.2.0 255.255.255.128 3.3.3.3
3.3.3.8 255.255.255.248 3.3.3.3
2.2.2.128 255.255.255.192 3.3.3.3
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.3
R4 (IP local la mes baixa, amb només ruta per defecte):

2.2.2.192 255.255.255.224 2.2.2.193
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.3
3.3.3.16 255.255.255.248 3.3.3.17
3.3.3.8 255.255.255.248 3.3.3.9
1.1.0.0 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.0.128 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.1.0 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.1.128 255.255.255.192 3.3.3.1
1.1.1.192 255.255.255.192 3.3.3.2
2.2.2.0 255.255.255.128 3.3.3.18
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.11
Amb totes les xarxes i ruta per defecte:
2.2.2.192 255.255.255.224 2.2.2.193
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.3
3.3.3.16 255.255.255.248 3.3.3.17
3.3.3.8 255.255.255.248 3.3.3.9
1.1.0.0 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.0.128 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.1.0 255.255.255.128 3.3.3.1
1.1.1.128 255.255.255.192 3.3.3.1
1.1.1.192 255.255.255.192 3.3.3.2
2.2.2.0 255.255.255.128 3.3.3.18
2.2.2.128 255.255.255.192 3.3.3.11
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.11
(a) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
p1 i. ARP Request. MACO(R2), MACD(Broadcast), IPOrigen(R2), IP-
Dest(3.3.3.3)
p2 i. ARP Request. De: MAC(R2) a MAC(Broadcast), IPOrigen(R2),
IPDest(3.3.3.3)
ii. ARP Reply. De: MAC(R4) a MAC(R2), IPOrigen (3.3.3.3), IP-
Dest(R2)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R2) a MAC(R4), IPOrigen (Hb), IPDest(8.8.8.8)
iv. ICMP Echo Reply. De:MAC(R4) a MAC(R2), IPOrigen (8.8.8.8),
IPDest(Hb)
IPDest(3.3.3.11)
Dest(R4)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R4) a MAC(R5), IPOrigen (Hb), IPDest(8.8.8.8)
iv. ICMP Echo Reply. De:MAC(R5) a MAC(R4), IPOrigen (8.8.8.8),
IPDest(Hb)

IPDest(3.3.3.3)
Dest(R1)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen (Hc), IPDest(X)
iv. ICMP Host Unreach. De:MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen (R5),
IPDest(Hc)
IPDest(3.3.3.3)
Dest(R1)
IPDest(Hc)
IPDest(3.3.3.11)
Dest(R4)
IPDest(Hc)
(c) Connexió UDP de HC cap a HA, a un port (31337) que no te cap servei
IPDest(3.3.3.3)
Dest(R1)
iii. UDP. De: MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen (Hc), IPDest(Ha), Port(31337)
iv. ICMP Port Unreach. De:MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen (Ha),
IPDest(Hc)
IPDest(3.3.3.3)
Dest(R1)
iii. UDP. De: MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen (Hc), IPDest(Ha), Port(31337)
iv. ICMP Port Unreach. De:MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen (Ha),
IPDest(Hc)
IPDest(Ha)
ii. ARP Reply. De: MAC(Ha) a MAC(R4), IPOrigen (Ha), IPDest(R4)
iii. UDP. De: MAC(R4) a MAC(Ha), IPOrigen (Hc), IPDest(Ha), Port(31337)
iv. ICMP Port Unreach. De:MAC(Ha) a MAC(R4), IPOrigen (Ha),
IPDest(Hc)
5. Si els PCs de la xarxa B (com Hd) només poden connectar-se als PCs de la seva
xarxa, als de la xarxa H i als d’Internet. I que el mateix passa amb els de la xarxa
H, el problema probablement estigui a R4. R5, l’accés a internet, sembla estar bé.
Els de la xarxa H poden anar a R5 (via R4), però no a la resta. Per tant, sembla
que a la taula d’encaminament de R4 falten coses.
El que es pot fer per esbrinar-ho de cert:
• La solució ràpida és mirar la taula d’encaminament de R4. Si no es pot, via
ping, des d’R4 es pot mirar que passa. Per exemple:
– Ping de R4 a R3 per descartar problemes a la xarxa 3.3.3.16 (connecti-
vitat)
– Ping de R4 a R1 o R2 per descartar problemes a la xarxa 3.3.3.0 (con-
nectivitat)
• Si aquests pings estan bé, aleshores el problema és d’encaminament, a R4,
probablement faltin rutes cap a les xarxes C, D, F, E, G i J.
• Si no estan bé els pings, és que les interfícies de 3.3.3.16 i 3.3.3.0 de R4 no
funcionen, pot ser la pròpia interfície a R4 o bé el switch/VLAN/etc. que
forma aquestes xarxes.
6. Si empréssim RIP la mètrica que hi hauria a la taula d’encaminament de R3 és:
• B-3
• C-3
• D-3
• E-3
• F-3
• G-3
• H-2
7. Per afegir el nou router i la nova xarxa s’haurà de:
• Caldrà afegir la ruta:
2.2.2.224 255.255.255.224 3.3.3.10 a R4 i a R5
• Si no emprem només la ruta per defecte, sinó que tenim rutes explícites a
R1, R2 i R3, caldrà afegir-hi:
– 2.2.2.224 255.255.255.224 3.3.3.3 a R1 i R2
– 2.2.2.224 255.255.255.224 3.3.3.17 a R3
Si emprem només la ruta per defecte, aleshores ja queda coberta aquesta
nova xarxa per la ruta per defecte.
■
Problema 5.6
Donat el diagrama de xarxa de la figura 5.8

Hc
A
Internet
p4 C
R1 R5
.9 .10
B
3.3.3.8/29
p3 R4 Hd
.11
p2 .YY
H
R2 .12
.1
D
R3
J
E p1 F
Hb
G
Ha
Responeu:
1. Donats els següents requeriments de xarxes:
• A : 112 màquines
• B : 61 màquines
• C : 32 màquines
• D : 64 màquines
• E : 31 màquines
• F : 6 màquines
• G : 5 màquines
• H : 64 màquines
• J : 115 màquines
I disposant en els encaminadors de les següents xarxes:
• R1: 1.1.0.0/24
• R4: 1.1.1.0/24
• R2 i R3: 1.1.2.0/24
Doneu un subnetting de xarxa adient que compleixi que el repartiment de
subxarxes a encaminadors ha de ser donant a cada encaminadors sub-
xarxes el mes properes possibles per permetre juntar-les a les taules d’en-
caminament.
De cada subxarxa doneu: adreça de xarxa, màscara (en format 255.x.y.z),
broadcast i bits.
2. Abans de posar R2 i R3 a la xarxa, la taula d’encaminament de R4 era la
següent, i no funcionava.
Destinació Next Hop Màscara Mètrica
H Adreça R4 a H ?? 1
J Adreça R4 a J ?? 1
A 3.3.3.9 ?? 2
B 3.3.3.9 ?? 2
C 3.3.3.9 ?? 2
0.0.0.0 3.3.3.9 255.255.255.255 1
Doneu:
(a) Quin era el problema (sense R2 i R3 a la xarxa), com corregir-lo?
(b) Com quedarà ara, amb R2 i R3 a la xarxa i funcionant correctament?
3. Si fem:
(a) Ping (1 sol Ping) des d’Ha a un ordinador amb adreça 8.8.8.8, quins
paquets passaran per P1 i P2.
(b) Enviament UDP de Hb a Hc a un port UDP no actiu. Quins paquets
passaran per P3 i P4.
(c) Connexió TCP de Hd a Hc. Quins seran els 4 primers paquets IP en
cada sentit que passaran per P3 i P4.
(d) Enviament UDP de Hc a Hd, a un port actiu i que respon amb un únic
paquet UDP. Quins seran els paquets IP que passaran per P1, P2 i P4.
De cada paquet doneu, clarament: Adreces MAC, Adreces IP, Ports, Proto-
col (ARP, TCP, UDP, ICMP). Si és ICMP, quin tipus. Si és TCP, els flags
importants.
Per exemple:
TCP [ MAC Origen Ha, MAC Destí Hc, IP Origen R1, IP Destí R3, Port X,
Port Z, ACK+RST]
Resolució
1. Les necessitats de les subxarxes i l’adreçament serà:
• A : /25 - 1.1.0.0/25 - 255.255.255.128 - 1.1.0.127 - 7 bits
• B : /26 - 1.1.0.128/26 - 255.255.255.192 - 1.1.0.191 - 6 bits
• C : /26 - 1.1.0.192/26 - 255.255.255.192 - 1.1.0.255 - 6 bits
• D : /25 - 1.1.2.0/25 - 255.255.255.128 - 1.1.2.127 - 7 bits
• E : /26 - 1.1.2.128/26 - 255.255.255.192 - 1.1.2.191 - 6 bits
• F : /27 - 1.1.2.192/27 - 255.255.255.224 - 1.1.2.223 - 5 bits
• G : /27 - 1.1.2.224/27 - 255.255.255.224 - 1.1.2.255 - 5 bits
• H : /25 - 1.1.1.0/25 - 255.255.255.128 - 1.1.1.127 - 7 bits
• J : /25 - 1.1.1.128/25 - 255.255.255.128 - 1.1.1.255 - 7 bits
Això permet juntar F i G com una xarxa /26 per la taula d’encaminament de R2.
I juntar D, E, F i G per les taules de R1, R4 i R5.
2. El problema de R4 sense R2 i R3 a la xarxa era la falta d’una ruta cap a la xarxa
3.3.3.8, és a dir, una ruta tipus:
3.3.3.0/29 - 3.3.3.11 (IP R4 a 3.3.3.8).

A més, la ruta per defecte de R4 era cap a R1 i no cap a R5, i amb una mètrica
incorrecta.
Un cop afegits R2 i R3 a la xarxa, la taula de R4 quedarà, corregida com:
Destinació Next Hop Màscara Mètrica
H Adreça R4 a H 255.255.255.128 1
J Adreça R4 a J 255.255.255.128 1
3.3.3.8 3.3.3.11 255.255.255.248 1
A 3.3.3.9 255.255.255.128 2
B 3.3.3.9 255.255.255.192 2
C 3.3.3.9 255.255.255.192 2
1.1.2.0 3.3.3.12 255.255.255.0 2
0.0.0.0 3.3.3.10 0.0.0.0 2
(a) Ping (1 sol Ping) des d’Ha a un ordinador amb adreça 8.8.8.8, quins paquets
passaran per p1 i p2.
IPDest (R2)
ii. ARP Reply: De: MAC (R2) a MAC(R3), IPOrigen (R2), IPDest
(R3)
iii. ICMP Echo. De: MAC (R3) a MAC(R2), IPOrigen (Ha), IPDest
(8.8.8.8)
iv. ICMP Echo Reply. De: MAC(R2) a MAC(R3), IPOrigen (8.8.8.8),
IPDest (Ha)
IPDest(3.3.3.10)
Dest(R2)
iii. ICMP Echo. De: MAC(R2) a MAC(R5), IPOrigen (Ha), IPDest(8.8.8.8)
iv. ICMP Echo Reply. De: MAC(R2) a MAC(R2), IPOrigen (8.8.8.8),
IPDest(Ha)
(b) Enviament UDP de Hb a Hc a un port UDP no actiu. Quins paquets passaran
per p3 i p4.
p3 i. ARP Request: De MAC(R4) a MAC(Bcast), IPOrigen(R4), IPDest(R1)
ii. ARP Reply: De MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen(R1), IPDest(R4)
iii. UDP: De MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen(Hb), IPDest(Hc)
iv. ICMP UNREACH UDP PORT: De MAC(R1) a MAC(R4), IPOri-
gen(Hc), IPDest(Hb)
p4 i. ARP Request: De MAC(R1) a MAC(Bcast), IPOrigen(R1), IPDest(Hc)
ii. ARP Reply: De MAC(Hc) a MAC(R1), IPOrigen(Hc), IPDest(R1)
iii. UDP: De MAC(R1) a MAC(Hc), IPOrigen(Hb), IPDest(Hc)
iv. ICMP UNREACH UDP PORT: De MAC(Hc) a MAC(R1), IPOri-
gen(Hc), IPDest(Hb)
(c) Connexió TCP de Hd a Hc. Quins seran els 4 primers paquets IP en cada
sentit que passaran per p3 i p4.

p3 i. TCP: De MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen(Hd), IPDest(Hc), Flags:
SYN
ii. TCP: De MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen(Hc), IPDest(Hd), Flags:
SYN+ACK
iii. TCP: De MAC(R4) a MAC(R1), IPOrigen(Hd), IPDest(Hc), Flags:
ACK
iv. TCP: De MAC(R1) a MAC(R4), IPOrigen(Hc), IPDest(Hd), Flags:
ACK
p4 i. TCP: De MAC(R1) a MAC(Hc), IPOrigen(Hd), IPDest(Hc), Flags:
SYN
ii. TCP: De MAC(Hc) a MAC(R1), IPOrigen(Hc), IPDest(Hd), Flags:
SYN+ACK
iii. TCP: De MAC(R1) a MAC(Hc), IPOrigen(Hd), IPDest(Hc), Flags:
ACK
iv. TCP: De MAC(Hc) a MAC(R1), IPOrigen(Hc), IPDest(Hd), Flags:
ACK
(d) Enviament UDP de Hc a Hd, a un port actiu i que respon amb un únic paquet
UDP. Quins seran els paquets IP que passaran per P1, P2 i P4.
p1 CAP
p2 CAP
p4 i. UDP: De MAC(Hc) a MAC(R1), IPOrigen(Hc), IPDest(Hd)
ii. UDP: De MAC(R1) a MAC(Hc), IPOrigen(Hd), IPDest(Hc)
■
Problema 5.7
Tenim la xarxa mostrada a la figura 5.9

Hc
C
D
A B
F E
.1
p1
R1 R3
.3
.10
3.3.3.0/29
.6
{ Y
Z
R6 T
p4
.4
.2 p2 .5 R5
R4
R2 p5 p3
M
L
Internet
G H K
Hd Ha
Hb
Se us demana:
1. Donar l’adreçament per a les xarxes A, B, C, D, E, F, G, H, K, L, M i N, se-
gons les següents necessitats (per cada xarxa donar adreça de xarxa, màscara
i adreça de broadcast):
(a) A 110 màquines
(b) B 96 màquines
(c) C 64 màquines
(d) D 61 màquines
(e) E 17 màquines
(f) F 28 màquines
(g) G 16 màquines
(h) H 20 màquines
(i) K 55 màquines
(j) L 110 màquines
(k) M 90 màquines
Disposant, per cada router d’aquestes xarxes, de tal forma que, quedin si es
possible, en cadascuna d’aquestes xarxes el màxim de blocs lliures possibles
per possibles noves xarxes.
(a) R1 6.6.6.0 / 24
(b) R2 7.7.7.0 / 25
(c) R5 8.8.8.0/24
(d) R3 9.9.9.0/24
Les xarxes X, Y, Z i T tenen l’adreçament:
• X: 1.1.1.0/24
• Y: 2.2.2.0/24
• Z: 5.5.5.0/24
• T: 4.4.4.0/24
Tots els routers tenen, com a adreça IP, a les interfícies per les que no s’ha
explicitat aquesta, l’adreça més baixa possible.
2. Donar la taula d’encaminament dels routers R1, R3 i R4.
(a) Ping de HB a HD. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
(b) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i
p4. Tant si 8.8.8.8 respon com si no ho fa.
(c) Connexió TCP de HA cap a HC a un port 31337 que està funcionant.
Doneu els 3 primers paquets de la connexió TCP.
De cada paquet doneu, clarament: Adreces MAC, Adreces IP, Ports, Proto-
col (ARP, TCP, UDP, ICMP). Si és ICMP, quin tipus. Si és TCP, els flags
importants.
Entre els successius paquets de l’apartat NO es perdren les adreces MAC de
les taules pertinents.
4. Quins canvis comportaria a la xarxa afegir una nova subxarxa (N) amb el seu
propi adreçament (11.11.11.0/24) emprant un nou router R7, connectada a la
xarxa central 3.3.3.0/29? Podem fer-ho amb l’esquema d’adreçament actual?
Quin adreçament tindria el router R7 aquest?
5. Si ens notifiquen que els PCs de la xarxa D (Hc) no poden connectar enlloc,
quins passos seguirem per esbrinar on està el problema?
6. Si ens notifiquen que Hd només pot connectar-se als PCs de la seva propia
xarxa (L) i si als de A, B, C, D, E, F, G, H, K, i a Internet. On pot estar el
problema?
Resolució
1. Les subxarxes queden (és una possible solució n’hi ha d’altres):
(a) R1 6.6.6.0/24
E 5 bits 6.6.6.0 255.255.255.224 6.6.6.31
F 5 bits 6.6.6.32 255.255.255.224 6.6.6.63
D 6 bits 6.6.6.64 255.255.255.192 6.6.6.127
C 7 bits 6.6.6.128 255.255.255.128 6.6.6.255
(b) R2 7.7.7.0 / 25
G 5 bits 7.7.7.0 255.255.255.224 7.7.7.31
H 5 bits 7.7.7.32 255.255.255.224 7.7.7.63

K 6 bits 7.7.7.64 255.255.255.192 7.7.7.127
(c) R5 8.8.8.0/24
L 7 bits 8.8.8.0 255.255.255.128 8.8.8.127

M 7 bits 8.8.8.128 255.255.255.128 8.8.8.255
(d) R3 9.9.9.0/24
A 7 bits 9.9.9.0 255.255.255.128 9.9.9.127

B 7 bits 9.9.9.128 255.255.255.128 9.9.9.255
Tots els routers tenen, com a adreça IP, a les interfícies per les que no s’ha expli-
citat aquesta, l’adreça més baixa possible.
2. Taules d’encaminament dels routers R1, R3 i R4.
Router R1:
6.6.6.0 255.255.255.224 6.6.6.1
6.6.6.32 255.255.255.224 6.6.6.33
6.6.6.64 255.255.255.192 6.6.6.65
6.6.6.128 255.255.255.128 6.6.6.129
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.1
7.7.7.0 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.32 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.64 255.255.255.192 3.3.3.2
8.8.8.0 255.255.255.128 3.3.3.5
8.8.8.128 255.255.255.128 3.3.3.5
9.9.9.0 255.255.255.128 3.3.3.3
9.9.9.128 255.255.255.128 3.3.3.3
1.1.1.0 255.255.255.0 3.3.3.6
2.2.2.0 255.255.255.0 3.3.3.6
5.5.5.0 255.255.255.0 3.3.3.6
4.4.4.0 255.255.255.0 3.3.3.6
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.4
Router R3

9.9.9.0 255.255.255.224 9.9.9.1
9.9.9.128 255.255.255.224 9.9.9.129
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.3
6.6.6.0 255.255.255.224 3.3.3.1
6.6.6.32 255.255.255.224 3.3.3.1
6.6.6.64 255.255.255.192 3.3.3.1
6.6.6.128 255.255.255.128 3.3.3.1
7.7.7.0 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.32 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.64 255.255.255.192 3.3.3.2
8.8.8.0 255.255.255.128 3.3.3.5
8.8.8.128 255.255.255.128 3.3.3.5
1.1.1.0 255.255.255.0 3.3.3.6
2.2.2.0 255.255.255.0 3.3.3.6
5.5.5.0 255.255.255.0 3.3.3.6
4.4.4.0 255.255.255.0 3.3.3.6
0.0.0.0 0.0.0.0 3.3.3.4
Router R4
3.3.3.0 255.255.255.248 3.3.3.4
XarxaAmbInternet Màscara IpRouterXarxaInternet
9.9.9.0 255.255.255.224 3.3.3.3
9.9.9.128 255.255.255.224 3.3.3.3
6.6.6.0 255.255.255.224 3.3.3.1
6.6.6.32 255.255.255.224 3.3.3.1
6.6.6.64 255.255.255.192 3.3.3.1
6.6.6.128 255.255.255.128 3.3.3.1
7.7.7.0 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.32 255.255.255.224 3.3.3.2
7.7.7.64 255.255.255.224 3.3.3.2
8.8.8.0 255.255.255.224 3.3.3.5
8.8.8.128 255.255.255.224 3.3.3.5
1.1.1.0 255.255.255.0 3.3.3.6
2.2.2.0 255.255.255.0 3.3.3.6
5.5.5.0 255.255.255.0 3.3.3.6
4.4.4.0 255.255.255.0 3.3.3.6
0.0.0.0 0.0.0.0 IpRouterInternetISP
També és vàlid resumir les subxarxes: 6.6.6.0, 7.7.7.0, 8.8.8.0 i 9.9.9.0.
3. Si fem:
(a) Ping de HB a HD. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
p1 i. ARP Req. De MAC:R2, a MAC: Bcast, IPOrigen: R2, IPDest:
Bcast, Who has: 3.3.3.5

ii. ARP Reply. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: 3.3.3.5, IPDest:
3.3.3.2
iii. ICMP Echo Req. De MAC:R2, a MAC: R5, IPOrigen: HB, IPDest:
HD
iv. ICMP Echo Reply. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: HD, IP-
Dest: HB
3.3.3.2
iii. ICMP Echo Req. De MAC:R2, a MAC: R5, IPOrigen: HB, IPDest:
HD
iv. ICMP Echo Reply. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: HD, IP-
Dest: HB
(b) Ping de HB cap a 8.8.8.8. Quins paquets passaran pels punts: p1, p2 i p4.
• Si respon, passaràn:
p1 i. CAP
p2 i. ICMP Echo Req. De MAC:R2, a MAC: R5, IPOrigen: HB, IP-
Dest: 8.8.8.8
ii. ICMP Echo Reply. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: 8.8.8.8,
IPDest: HB
Dest: 8.8.8.8
ii. ICMP Echo Reply. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: 8.8.8.8,
IPDest: HB
• Si no respon:
p1 i. CAP
Dest: 8.8.8.8
ii. ICMP Host Unreach. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: 8.8.8.1,
IPDest: HB)
Dest: 8.8.8.8
ii. ICMP Host Unreach. De MAC:R5, a MAC: R2, IPOrigen: 8.8.8.1,
IPDest: HB)
(8.8.8.1 IP R5 a la xarxa 8.8.8.0/25
(c) Connexió TCP de HA cap a HC a un port 31337 que està funcionant. Doneu
els 3 primers paquets de la connexió TCP.
p1 i. ARP Req. De MAC:R5, a MAC: Bcast, IPOrigen: 3.3.3.5, IPDest:
3.3.3.5
iii. TCP SYN. De MAC:R5, a MAC: R1, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
PortOrigen: XXX, PortDest: 31337

iv. TCP SYN+ACK. De MAC:R1, a MAC: R5, IPOrigen: Hc, IPDest:
Ha, PortOrigen: 31337, PortDest: XXX
v. TCP ACK. De MAC:R5, a MAC: R1, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
p3 i. ARP Req. De MAC:Ha, a MAC: Bcast, IPOrigen: Ha, IPDest:
ii. ARP Reply. De MAC:R5, a MAC: Ha, IPOrigen: 8.8.8.129, IP-
Dest: Ha
iii. TCP SYN. De MAC:Ha, a MAC: R5, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
iv. TCP SYN+ACK. De MAC:R5, a MAC: Ha, IPOrigen: Hc, IPDest:
v. TCP ACK. De MAC:Ha, a MAC: R5, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
3.3.3.5
iii. TCP SYN. De MAC:R5, a MAC: R1, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
iv. TCP SYN+ACK. De MAC:R1, a MAC: R5, IPOrigen: Hc, IPDest:
v. TCP ACK. De MAC:R5, a MAC: R1, IPOrigen: Ha, IPDest: Hc,
p5 i. CAP
4. Canvis per afegir una nova subxarxa N.

Implicaria requerir, com a mínim, una nova adreça del rang 3.3.3.0/29, que no
està disponible. Per tant, s’hauria de canviar aquest rang, canviant les adreces a
tots els Routers connectats. A banda, caldria canviar les taules d’encaminament
de totes els routers R1 a R6, afegint 11.11.11.0/24 via la nova adreça de R7 a la
xarxa 3.3.3.0/29 (en realitat haurà de ser /28 mínim).
5. Els PCs de la xarxa D (Hc) no poden connectar enlloc:

Des d’un PC d’aquesta xarxa farem ping a R1 per determinar si la VLAN que
conté la xarxa IP D està OK. Si podem arribar a R1, aleshores des d’R1 ping
a algun router de la xarxa 3.3.3.0/29 per assegurar-nos que estem correctament
connectats a aquesta xarxa. Si hi estem, és a dir, a nivell 2 està tot OK. Aleshores
revisar les rutes de R1.
6. Hd només pot connectar-se als PCs de L, A, B, C, D, E, F, G, H, K, i a Internet.

Evidentment si no podem accedir a les màquines de M, el problema ha d’estar en
que Hd no intenta anar a M via router (R5), sinó per connexio directa (R5 està
funcionant OK, ja que podem anar a internet i a la resta de xarxes), el problema

aleshores ha d’estar a la configuració de la subnet L a Hd, possiblement la net-
mask estigui malament. Com no ens diuen que cap altre PC (ni PC de la Xarxa
M) tingui aquest problema, suposarem que només el té Hd.
No ens diuen res a l’enunciat de les xarxes X, Y, Z i T, per tant, pot ser que la taula
d’encaminament de R5 les tingui malament. Però no ens han dit res de que cap
altre PC o que cap PC de la xarxa M tingui problemes, per tant, és poc probable.
■
6. Nivell de transport
6.1 Problemes de control de congestió

6.1.1 Problemes resolts
Problema 6.1
Suposem un encaminador amb 4 fluxos d’entrada i un de sortida. Arriben els pa-

quets de la taula següent:
146 Capítol 6. Nivell de transport
Paquet T. Arribada Mida Fluxe

1 0 40 3
2 0 10 4
3 0 5 2
4 15 55 3
5 30 25 3
6 40 65 2
7 50 65 3
8 50 15 4
9 65 40 1
10 75 45 4
11 90 10 4
12 90 10 4
13 90 70 1
14 95 45 2
15 100 50 3
NOTES:
Els paquets arriben just abans d’aplicar l’algorisme, és a dir, si per exemple,
en el temps 55, arriba un paquet, el 9, i tenim previst emetre el paquet 4, primer
es fan els càlculs de l’arribada del paquest 9, i després es fan els càlculs per
decidir el següent paquest a emetre.
Si dos paquets tenen el mateix Fi, es treuen per ordre d’arribada.
1. En quin ordre es transmetran els paquets suposant una política de Fair Que-
uing.
2. I si la política és WFQ amb els següents pesos:
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Resolució
1. En el cas de FQ, la seqüència de paquets serà: 3,2,1,4,8,5,6,7,11,12,9,10,14,15,13.

I els passos que aniriem fent per resoldre el problema són:
• Al temps 0 rebem el paquet 1 de mida 40 al flux 3, per tant, acabaria al
temps 40
temps 10
• Al temps 0 rebem el paquet 3 de mida 5 al flux 2, per tant, acabaria al temps
5
• Seleccionem el paquet 3 i, aquest, acabarà al temps 5
La cua quedarà doncs:
ID Mida Fi
1 40 40
2 10 10
3 5 5
4 55
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

ID Mida Fi
1 40 40
2 10 10
4 55
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 70
ID Mida Fi
1 40 40
4 55 70
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 80
temps 120
temps 120
temps 70
ID Mida Fi
4 55 70
5 25 80
6 65 120
7 65 120
8 15 70
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 150
temps 155
temps 120

temps 120
temps 180
temps 155
temps 160
ID Mida Fi
5 25 80
6 65 120
7 65 120
8 15 70
9 40 150
10 45 155
11 10 120
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
5 25 80
6 65 120
7 65 120
9 40 150
10 45 155
11 10 120
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
6 65 120
7 65 120
9 40 150
10 45 155
11 10 120
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
7 65 120
9 40 150
10 45 155
11 10 120
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
9 40 150
10 45 155
11 10 120
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
9 40 150
10 45 155
12 10 120
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
9 40 150
10 45 155
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
10 45 155
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
13 70 180
14 45 155
15 50 160

ID Mida Fi
13 70 180
15 50 160

ID Mida Fi
13 70 180
2. En el cas de WFQ, la seqüència de paquets serà: 3,2,1,8,6,11,12,14,9,5,13,4,10,15,7.

temps 320
temps 80

10
ID Mida Fi
1 40 320
2 10 80
3 5 10
4 55
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

ID Mida Fi
1 40 320
2 10 80
4 55
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 455
ID Mida Fi
1 40 320
4 55 455
5 25
6 65
7 65
8 15
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 255
temps 185
temps 575
temps 175
ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
6 65 185
7 65 575
8 15 175
9 40
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 230
ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
6 65 185
7 65 575
9 40 230
10 45
11 10
12 10
13 70
14 45
15 50

temps 495
temps 215
temps 215
temps 415
temps 225
temps 535
ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
7 65 575
9 40 230
10 45 495
11 10 215
12 10 215
13 70 415
14 45 225
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
7 65 575
9 40 230
10 45 495
12 10 215
13 70 415
14 45 225
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
7 65 575
9 40 230
10 45 495
13 70 415
14 45 225
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
7 65 575
9 40 230
10 45 495
13 70 415
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
5 25 255
7 65 575
10 45 495
13 70 415
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
7 65 575
10 45 495
13 70 415
15 50 535

ID Mida Fi
4 55 455
7 65 575
10 45 495
15 50 535

ID Mida Fi
7 65 575
10 45 495
15 50 535

ID Mida Fi
7 65 575
15 50 535

ID Mida Fi
7 65 575
Problema 6.2


1 0 70 3
2 0 5 4
3 0 30 2
4 0 45 2
5 10 65 2
6 10 15 3
7 15 5 4
8 25 50 2
9 40 65 3
10 50 30 1
11 50 10 2
12 65 35 3
13 65 55 1
14 80 20 3
15 85 50 1
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Resolució
temps 70
5
temps 30
temps 45
ID Mida Fi
1 70 70
2 5 5
3 30 30
4 45 45
5 65
6 15
7 5
8 50
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

ID Mida Fi
1 70 70
3 30 30
4 45 45
5 65
6 15
7 5
8 50
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 100
temps 50
temps 40
temps 85

ID Mida Fi
1 70 70
4 45 45
5 65 100
6 15 50
7 5 40
8 50 85
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 105
ID Mida Fi
1 70 70
4 45 45
5 65 100
6 15 50
8 50 85
9 65 105
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 115
temps 95
temps 120
temps 140

temps 105
temps 135
ID Mida Fi
1 70 70
5 65 100
6 15 50
8 50 85
9 65 105
10 30 115
11 10 95
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
1 70 70
5 65 100
8 50 85
9 65 105
10 30 115
11 10 95
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
5 65 100
8 50 85
9 65 105
10 30 115
11 10 95
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
5 65 100
9 65 105
10 30 115
11 10 95
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
5 65 100
9 65 105
10 30 115
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
9 65 105
10 30 115
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
10 30 115
12 35 120
13 55 140
14 20 105
15 50 135

ID Mida Fi
10 30 115
12 35 120
13 55 140
15 50 135

ID Mida Fi
12 35 120
13 55 140
15 50 135

ID Mida Fi
13 55 140
15 50 135

ID Mida Fi
13 55 140

temps 560
40

temps 60
temps 90
ID Mida Fi
1 70 560
2 5 40
3 30 60
4 45 90
5 65
6 15
7 5
8 50
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

ID Mida Fi
1 70 560
3 30 60
4 45 90
5 65
6 15
7 5
8 50
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 165

temps 155
temps 75
temps 135
ID Mida Fi
1 70 560
4 45 90
5 65 165
6 15 155
7 5 75
8 50 135
9 65
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 560
ID Mida Fi
1 70 560
4 45 90
5 65 165
6 15 155
8 50 135
9 65 560
10 30
11 10
12 35
13 55
14 20
15 50

temps 205

temps 105
temps 365
temps 305
temps 245
temps 285
ID Mida Fi
1 70 560
5 65 165
6 15 155
8 50 135
9 65 560
10 30 205
11 10 105
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
5 65 165
6 15 155
8 50 135
9 65 560
10 30 205
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
5 65 165
6 15 155
9 65 560
10 30 205
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
5 65 165
9 65 560
10 30 205
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560
10 30 205
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560
12 35 365
13 55 305
14 20 245
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560
12 35 365
13 55 305
15 50 285

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560
12 35 365
13 55 305

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560
12 35 365

ID Mida Fi
1 70 560
9 65 560

ID Mida Fi
9 65 560
Problema 6.3


1 0 65 3
2 0 45 2
3 0 20 4
4 5 30 3
5 15 30 1
6 30 15 3
7 35 20 4
8 40 10 1
9 55 50 3
10 65 55 2
11 65 55 3
12 70 70 4
13 70 45 2
14 80 50 4
15 90 40 2
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Resolució

temps 65
temps 45
temps 20
ID Mida Fi
1 65 65
2 45 45
3 20 20
4 30
5 30
6 15
7 20
8 10
9 50
10 55
11 55
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 50
temps 50
ID Mida Fi
1 65 65
2 45 45
4 30 50
5 30 50
6 15
7 20
8 10
9 50
10 55
11 55
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 80
temps 85
temps 75

temps 115
temps 120
temps 120
ID Mida Fi
1 65 65
4 30 50
5 30 50
6 15 80
7 20 85
8 10 75
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 165
temps 140
temps 145
temps 135
ID Mida Fi
1 65 65
5 30 50
6 15 80
7 20 85
8 10 75
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
1 65 65
6 15 80
7 20 85
8 10 75
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
6 15 80
7 20 85
8 10 75
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
6 15 80
7 20 85
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
7 20 85
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
9 50 115
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
10 55 120
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
11 55 120
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
12 70 165
13 45 140
14 50 145
15 40 135

ID Mida Fi
12 70 165
13 45 140
14 50 145

ID Mida Fi
12 70 165
14 50 145

ID Mida Fi
12 70 165

temps 520
temps 90
temps 160
ID Mida Fi
1 65 520
2 45 90
3 20 160
4 30
5 30
6 15
7 20
8 10
9 50
10 55
11 55
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 285
temps 165
temps 165
temps 205
temps 85
ID Mida Fi
1 65 520
3 20 160
4 30 285
5 30 165
6 15 165
7 20 205
8 10 85
9 50
10 55
11 55
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 455
ID Mida Fi
1 65 520
3 20 160
4 30 285
5 30 165
6 15 165
7 20 205
9 50 455
10 55
11 55
12 70
13 45
14 50
15 40

temps 185
temps 515
temps 635
temps 165
ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
5 30 165
6 15 165
7 20 205
9 50 455
10 55 185
11 55 515
12 70 635
13 45 165
14 50
15 40

temps 505
temps 185
ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
6 15 165
7 20 205
9 50 455
10 55 185
11 55 515
12 70 635
13 45 165
14 50 505
15 40 185

ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
7 20 205
9 50 455
10 55 185
11 55 515
12 70 635
13 45 165
14 50 505
15 40 185

ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
7 20 205
9 50 455
10 55 185
11 55 515
12 70 635
14 50 505
15 40 185

ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
7 20 205
9 50 455
11 55 515
12 70 635
14 50 505
15 40 185

ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
7 20 205
9 50 455
11 55 515
12 70 635
14 50 505

ID Mida Fi
1 65 520
4 30 285
9 50 455
11 55 515
12 70 635
14 50 505

ID Mida Fi
1 65 520
9 50 455
11 55 515
12 70 635
14 50 505

ID Mida Fi
1 65 520
11 55 515
12 70 635
14 50 505

ID Mida Fi
1 65 520
11 55 515
12 70 635

ID Mida Fi
1 65 520
12 70 635

ID Mida Fi
12 70 635
■
Problema 6.4


1 0 55 2
2 0 45 1
3 0 25 3
4 0 40 2
5 15 70 3
6 30 15 2
7 35 40 3
8 50 25 3
9 50 25 1
10 50 25 3
11 55 70 2
12 60 10 4
13 70 35 2
14 85 45 1
15 90 15 4
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Resolució

temps 55
temps 45
temps 25
temps 40
ID Mida Fi
1 55 55
2 45 45
3 25 25
4 40 40
5 70
6 15
7 40
8 25
9 25
10 25
11 70
12 10
13 35
14 45
15 15

temps 95
ID Mida Fi
1 55 55
2 45 45
4 40 40
5 70 95
6 15
7 40
8 25
9 25
10 25
11 70
12 10
13 35
14 45
15 15

temps 80
temps 105
temps 90
temps 90
temps 90
temps 135
temps 75
ID Mida Fi
1 55 55
2 45 45
5 70 95
6 15 80
7 40 105
8 25 90
9 25 90
10 25 90
11 70 135
12 10 75
13 35
14 45
15 15

temps 145
temps 155
temps 125
ID Mida Fi
1 55 55
5 70 95
6 15 80
7 40 105
8 25 90
9 25 90
10 25 90
11 70 135
12 10 75
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
6 15 80
7 40 105
8 25 90
9 25 90
10 25 90
11 70 135
12 10 75
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
6 15 80
7 40 105
8 25 90
9 25 90
10 25 90
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
7 40 105
8 25 90
9 25 90
10 25 90
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
7 40 105
9 25 90
10 25 90
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
7 40 105
10 25 90
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
5 70 95
7 40 105
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
7 40 105
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
11 70 135
13 35 145
14 45 155
15 15 125

ID Mida Fi
11 70 135
13 35 145
14 45 155

ID Mida Fi
13 35 145
14 45 155

ID Mida Fi
14 45 155

temps 110
temps 180
temps 200
temps 80
ID Mida Fi
1 55 110
2 45 180
3 25 200
4 40 80
5 70
6 15
7 40
8 25
9 25
10 25
11 70
12 10
13 35
14 45
15 15

temps 600
temps 70
temps 360
ID Mida Fi
1 55 110
2 45 180
3 25 200
5 70 600
6 15 70
7 40 360
8 25
9 25
10 25
11 70
12 10
13 35
14 45
15 15

temps 255
temps 155

temps 255
temps 195
ID Mida Fi
1 55 110
2 45 180
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
9 25 155
10 25 255
11 70 195
12 10
13 35
14 45
15 15

temps 190
temps 180
temps 290
temps 230
ID Mida Fi
2 45 180
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
9 25 155
10 25 255
11 70 195
12 10 190
13 35 180
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
2 45 180
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
11 70 195
12 10 190
13 35 180
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
11 70 195
12 10 190
13 35 180
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
11 70 195
12 10 190
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
11 70 195
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
3 25 200
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
14 45 290
15 15 230

ID Mida Fi
5 70 600
7 40 360
8 25 255
10 25 255
14 45 290

ID Mida Fi
5 70 600
7 40 360
10 25 255
14 45 290

ID Mida Fi
5 70 600
7 40 360
14 45 290

ID Mida Fi
5 70 600
7 40 360

ID Mida Fi
5 70 600
6.1.2 Problemes amb solució
Problema 6.5


1 0 65 3
2 0 55 1
3 0 50 4
4 10 60 3
5 10 40 3
6 20 65 2
7 35 60 3
8 50 50 1
9 55 5 4
10 70 5 3
11 85 20 3
12 85 55 4
13 95 35 2
14 100 30 3
15 115 20 3
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.6


1 0 70 1
2 0 60 4
3 0 70 2
4 5 40 1
5 10 60 2
6 15 10 2
7 15 30 1
8 20 35 3
9 20 15 4
10 30 50 2
11 40 15 2
12 50 40 4
13 55 30 3
14 70 5 4
15 80 30 4
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.7


1 0 25 4
2 0 5 4
3 0 5 3
4 10 15 3
5 10 45 2
6 10 20 3
7 10 5 1
8 25 10 3
9 35 50 1
10 50 70 4
11 65 40 2
12 70 60 1
13 70 70 2
14 70 45 3
15 75 55 4
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.8


1 0 35 1
2 0 70 1
3 0 5 4
4 5 30 3
5 10 25 1
6 25 15 3
7 30 10 1
8 30 35 2
9 30 20 1
10 45 5 1
11 50 30 4
12 50 30 3
13 65 35 3
14 80 30 2
15 80 15 2
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.9


1 0 20 3
2 0 50 2
3 0 50 2
4 15 50 4
5 30 45 2
6 40 15 3
7 45 70 2
8 45 10 1
9 45 20 4
10 55 50 2
11 65 35 3
12 80 45 4
13 95 30 1
14 110 5 2
15 120 20 4
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.10


1 0 40 1
2 0 30 1
3 0 10 3
4 5 55 2
5 10 15 2
6 10 70 3
7 10 60 2
8 10 5 4
9 10 65 3
10 25 55 1
11 25 65 4
12 40 20 2
13 40 30 4
14 45 50 2
15 50 60 1
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.11


1 0 35 4
2 0 40 3
3 0 60 1
4 0 5 1
5 5 25 3
6 15 60 1
7 20 15 2
8 35 15 2
9 40 40 4
10 45 50 3
11 60 20 1
12 60 30 3
13 65 25 3
14 75 35 4
15 80 55 3
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.12


1 0 30 1
2 0 50 4
3 0 5 1
4 5 35 1
5 5 45 2
6 10 20 4
7 20 10 1
8 30 45 2
9 35 35 2
10 40 20 1
11 45 50 2
12 60 55 2
13 65 60 1
14 65 65 2
15 70 5 3
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.13


1 0 10 4
2 0 35 3
3 0 15 2
4 15 55 1
5 20 30 1
6 25 20 4
7 40 30 1
8 50 45 2
9 65 20 3
10 65 5 4
11 70 60 3
12 80 50 2
13 85 25 3
14 100 45 2
15 105 15 4
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Problema 6.14


1 0 30 3
2 0 70 1
3 0 15 4
4 10 55 4
5 20 10 1
6 30 50 4
7 30 70 4
8 45 20 4
9 45 5 2
10 60 60 1
11 60 40 1
12 65 25 2
13 65 20 1
14 65 30 4
15 80 45 1
NOTES:
uing.
(a) 1: 4, 2: 2, 3: 8, 4: 8
Solució
■
Índex alfabètic
Notes prèvies i notació per IP, 111
Problemes d’accés al medi, 41

Problemes d’adreçament IP, 112
Problemes de commutació, 63
Problemes de control de congestió, 145,
190
Problemes de detecció d’errors, 30
Problemes de medis de transmissió, 7
Problemes de nivell de xarxa, 111
Problemes de protocols ARQ, 32
Problemes de STP, 96
Problemes resolts d’adreçament IP, 112
Problemes resolts de control de conges-
tió, 145

Problemes de Xarxes: Cèsar Fernández - Enric Guitart - Carles Mateu

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Problemes de Xarxes: Cèsar Fernández - Enric Guitart - Carles Mateu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Problemes de Xarxes

Recopilatori de Problemes v20190509-01

Cèsar Fernández - Enric Guitart - Carles Mateu

Licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0

2 Fonaments de transmissió de dades . . . . . . . . . . . . . . . 7

4 Nivell d’enllaç de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

5 Nivell de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

6 Nivell de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

2.1 Problemes de medis de transmissió

Freqüència Atenuació Diafonia

Taula 2.1: Característiques de les categories de cable

6 = 0.1 µ s. L’expressió del senyal 100 codifi-

Figura 2.1: Representació temporal del senyal s(t)

Els coeficients resulten:

i la freqüència f = 1/T = 3.333 MHz. Com el filtre té un ample de banda de 15 MHz,

Figura 2.2: Representació temporal d’s(t), r(t) i r′ (t)

Suposeu un senyal com el representat a la Fig. 2.3. Calculeu el seu desenvolu-

Figura 2.3: Representació temporal d’s(t)

Resolució El senyal s(t) pot expressar-se segons:

Pot comprovar-se que,

podem representar gràficament s′ (t, n) segons la Fig. 2.4:

Figura 2.4: Representació temporal d’s(t), s′ (t, 2) i s′ (t, 5)

Tenim un sistema de transmissió (cable) que té un comportament freqüencial com

Figura 2.5: Atenuació del medi en funció de la freqüència

sent T el període i Tb el temps de bit, per tant

Tenim un sistema de transmissió (radioenllaç) esquematitzat a la Fig. 2.6:

Figura 2.6: Esquema del sistema de transmissió

Als punts A i B tenim el senyal en banda base. El modulador (M) i el desmodu-

sent d la distància de l’enllaç i λ la longitud d’ona (suposeu c = 3 · 108 m/s). Les

Figura 2.7: Representació d’s(t)

• Calculeu la potència d’s(t) en el punt B.

i que T = 2µ s, l’ample de banda del filtre passabaix (entre B i C) és de 1.2 MHz i

i s(t) a l’interval (0, T /2) pot expressar-se com

Així doncs, la potència al punt C (PC ) resulta:

una mica inferior als 8/9 (0.8) del punt B

Es transmet repetidament la seqüència 0110, a una velocitat de bit de 10 Mbps

Resolució La velocitat de modulació (Vm ) és 5/4 la velocitat de transmissió (Vt ),

La Fig. 2.8 representa temporalment el senyal, indicant el seu període (T ).

Figura 2.8: Representació temporal de la seqüència periòdica 01110

Com pot observar-se, T = 10 · Ts = 8 · Tb = 0.8 µ s, sent Ts i Tb el temps de símbol

Figura 2.9: Esquema de l’enllaç per satèlůlit

1. Calcula les pèrdues de l’enllaç operant a 14 GHz i a 18 GHz. Quina freqüèn-

L14 |dB = 206.49 dB

L18 |dB = 208.67 dB.

80 dBi − 208.67 dB + 40 dBi + A dBi + 40 dBi − 206.49 dB + 80 dBi = 0,

per tant A=175.16 dB

Per tant les potències en els punts b (Pb ) i c (Pc ) seran:

La Fig. 2.10 ilůlustra el tipus de codificació MLT-3 emprat en una codificació de

Figura 2.10: Diagrama d’estats de la codificació MLT-3

1. Demostra que el període fonamental del senyal periòdic resultant de la codifi-

Figura 2.11: Representació temporal d’una seqüència d’1 codificada en MLT-3

Tenint en compte que el temps de bit és:

el període fonamental resulta:

2. Canviant l’origen temporal com es representa a la Fig. 2.12 observem que el

Figura 2.12: Representació temporal d’una seqüència d’1 codificada en MLT-3

Finalment sols resta calcular an segons:

Coeficient Expressió Valor

Figura 2.13: Circuit de transmissió del problema 2.8.

Donat el diagrama de blocs d’un circuit de transmissió com el de la figura 2.14, on

Figura 2.14: Circuit de transmissió del problema 2.9.

B|dBw = 10 log(v2B /RB ) dBw = −1.76 dBw ,

de manera que al final de M1 tenim:

−1.76 dBw + 12 dB − 1.2 dBw = 9.04 dBw .