Examen Analogica001

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS

ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS PRIMAVERA 1999 ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS PRIMAVERA 1999
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 4.- Calculeu els valors màxim (Vomàx) i mínim (Vomín) de la tensió de sortida Vo en
ENGINYERIA TÈCNICA EN ELECTRÒNICA INDUSTRIAL aquesta variant del circuit estabilitzador en sèrie amb transistors.
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA (1,5 punts).
ASSIGNATURA: ELECTRÒNICA ANALÒGICA T1
CURS: 2A DATA: 8-ABRIL-1999 Vi: Vimàx = 15 V
================================================================== Vimín = 12 V R1 R3
NOM : RL: RLmàx = 10,1 kΩ
================================================================== RLmín = 100 Ω
P
Z: Vγ = 0,6 V Vi T2 RL Vo
1.- Calculeu la potència instantània màxima que ha de dissipar el Zener en aquest circuit. Vz = 6,2 V R2
(1 punt). T1: VBE = 0,6 V
β = 120 Z
Vi: Vimàx = 14 V Rs R4
T2: VBE = 0,6 V
Vimín = 10 V β = 300
RL: RLmàx = 2 kΩ R1 = 1 kΩ
Is IL
RLmín = 500 Ω Vi IZ Z Vo R2 = 1 kΩ
Suposeu que el circuit està ben dissenyat i compleix perfectament
Z: Vγ = 0,6 V RL la seva funció (estabilitzar la tensió de sortida).
R3 = 560 Ω Suposeu, també, que la IB2 és prou petita com per negligir-la.
Vz = 6,2 V R4 = 2,2 kΩ
Pz = 500 mW P = 1 kΩ
Rs = 180 Ω
5.- Calculeu el valor de la resistència RB per assegurar una relació IC/IB = 10 en la saturació
2.- Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo del circuit per als dos valors de l’entrada Vi. del transistor.
(2 punts). (1,5 punts).
VCC
R1 = 100 Ω R1 D
VCC = 24 V
R2 = 100 Ω RELÈ : 24 V
D: Vγ = 0,7 V 400 Ω R1 IRELÈ RELÈ D
R2 T: VBE = 0,6 V
a) Vi = +20 V + β = 120 A RB
b) Vi = -20 V Vi _ Vo
+ D: Vγ = 0,7 V
_ 5V B
R1 = 1 kΩ IB
6.- En la posició A del commutador calculeu el quocient IC/IB, i en la posició B del

3.- Calculeu el valor de la resistència RC que situï el transistor en la frontera entre la zona commutador calculeu el valor del corrent I2.
activa i la saturació. (2 punts).
(2 punts).
+15 V
20V T: VBE = 0,6 V
VB = 6 V
β = 120
RE = 200 Ω
RB = 1 kΩ +10 V R1 I2 R2
T: VBE = 0,6 V RC
R1 = 100 Ω
β = 89
VB R2 = 100 Ω A RB IC
T R3 = 50 Ω R3
B
IB
RE
-1- -2-
1.- Calculeu la potència instantània màxima que ha de dissipar el Zener en aquest circuit. Vi = I D $ R1 + V D + I D $ R2 + 5
(1 punt).
Vi−V D −5 20−0,7−5 14,3
Rs ID = R1+R2 = 0,1+0,1 = 0,2 = 71, 5 mA
Vi: Vimàx = 14 V
Vimín = 10 V
RL: RLmàx = 2 kΩ Vo = I D $ R2 + 5 = 71, 5 $ 0, 1 + 5 = 12, 15 V
Is IL
Vi IZ Z Vo
RLmín = 500 Ω RL Comprovació:
Z: Vγ = 0,6 V
Vz = 6,2 V
ID = 71,5 mA > 0
Pz = 500 mW
Rs = 180 Ω
Resultat: Vo = 12, 15 V
Aquest circuit és un estabilitzador de tensió en paral·lel. El Zener condueix sempre en inversa
i fixa la tensió de sortida al valor Vo = Vz.
b) Vi = -20 V.
PZ = IZ·VZ ===> PZmàx = IZmàx·Vz
El díode estarà polaritzat en inversa:
IZ = Is - IL ===> IZmàx = Ismàx - ILmín
D : OFF ID = 0
Vi−Vz Vimàx−Vz 14−6,2 7,8
Is = ===> Ismàx = = = = 43, 33 mA
Rs Rs 0,180 0,180 Vo = I D $ R2 + 5 = 0 $ 0, 1 + 5 = 0 + 5 = 5 V
Vo Vz Vz 6,2
IL = RL = RL ===> ILm©ń = RLmàx = 2 = 3, 1 mA Comprovació:
I Z màx = Ismàx − ILm©ń = 43, 33 − 3, 1 = 40, 23 mA V D = Vi − I D $ R1 − Vo = −20 − 0 $ 0, 1 − 5 = −20 − 5 = −25 V < 0, 7 V
P Z màx = I Z màx $ Vz = 40, 23 $ 6, 2 = 249, 44 mW Resultat: Vo = 5 V
Resultat: P Z màx = 249, 44 mW

3.- Calculeu el valor de la resistència RC que situï el transistor en la frontera entre la zona
activa i la saturació.
2.- Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo del circuit per als dos valors de l’entrada Vi. (2 punts). 20V
(2 punts).
R1 D VB = 6 V RC
R1 = 100 Ω RE = 200 Ω
R2 = 100 Ω T: VBE = 0,6 V VB
D: Vγ = 0,7 V β = 89 T
R2
a) Vi = +20 V Vi + _ Vo
b) Vi = -20 V + RE
_ 5V
Transistor en la frontera zona activa - saturació:
a) Vi = +20 V VBE = 0,6 V

VCE = 0,2 V
El díode estarà polaritzat en directa: IC = 89·IB
D : ON VD = Vγ = 0,7 V V B = V BE + V E
-3- -4-
V E = V B − V BE = 6 − 0, 6 = 5, 4 V Quan RP = 0 la tensió de sortida Vo serà màxima:

6,8 6,8 6,8
IE =
VE
=
5,4
= 27 mA Vomàx = RP+2,2 $ (2, 76 + RP ) = 0+2,2 $ (2, 76 + 0) = 2,2 $ 2, 76 = 8, 530909 V
RE 0,2
89 Quan RP = P la tensió de sortida Vo serà mínima:

IC = +1 $ IE = 89+1 $ 27 = 26, 7 mA
6,8 6,8 6,8
Vom©ń = P+2,2 $ (2, 76 + P ) = 1+2,2 $ (2, 76 + 1) = 3,2 $ 3, 76 = 7, 99 V
+20 = I C $ RC + V CE + V E
20−V CE −V E 20−0,2−5,4 14,4
Resultats: Vomàx = 8, 53 V
RC = IC = 26,7 = 26,7 = 0, 5393258 k
Vom©ń = 7, 99 V
Resultat: RC = 0, 539 k
5.- Calculeu el valor de la resistència RB per assegurar una relació IC/IB = 10 en la saturació
4.- Calculeu els valors màxim (Vomàx) i mínim (Vomín) de la tensió de sortida Vo en del transistor.
aquesta variant del circuit estabilitzador en sèrie amb transistors. (1,5 punts).
(1,5 punts). VCC
VCC = 24 V
Vi: Vimàx = 15 V T1 RELÉ : 24 V
IRELÉ RELÉ D
Vimín = 12 V 400 Ω R1
RL: RLmàx = 10,1 kΩ R1 R3 T: VBE = 0,6 V
RLmín = 100 Ω β = 120 A RB
Z: Vγ = 0,6 V D: Vγ = 0,7 V B
P
Vz = 6,2 V Vi T2 RL Vo R1 = 1 kΩ IB
T1: VBE = 0,6 V R2
β = 120
T2: VBE = 0,6 V Z El transistor treballa en commutació. En la posició B el transistor està en tall i en la posició A
R4
β = 300 està en saturació.
R1 = 1 kΩ Transistor en saturació:
R2 = 1 kΩ
Suposeu que el circuit està ben dissenyat i compleix perfectament VBE = 0,6 V
R3 = 560 Ω la seva funció (estabilitzar la tensió de sortida).
R4 = 2,2 kΩ Suposeu, també, que la IB2 és prou petita com per negligir-la. VCE = 0
P = 1 kΩ IC/IB = 10
VCC−V CE 24−0 24
El potenciòmetre funciona com una resistència variable. El seu valor, RP, depèn de la posició I C = I RELÈ = R RELÈ = 0,4 = 0,4 = 60 mA
del cursor. Amb el cursor a la posició inferior presenta la màxima resistència, és a dir, RP =
P. Amb el cursor a la posició superior presenta la mínima resistència, és a dir, RP = 0. IB =
IC
= 60
= 6 mA
10 10
V B2 = V BE2 + Vz = 0, 6 + 6, 2 = 6, 8 V
VCC = I B $ R1 + I B $ RB + V BE = I B $ (R1 + RB) + V BE
V B2 6,8
I4 = RP+R4 = RP+2,2 VCC−V BE 24−0,6
R1 + RB = IB = 6 = 3, 9 k
I3 = I4
RB = 3, 9 − R1 = 3, 9 − 1 = 2, 9 k
6,8 6,8
Vo = I3 $ (R3 + RP + R4 ) = RP+2,2 $ (0, 56 + RP + 2, 2 ) = RP+2,2 $ (2, 76 + RP )
Resultat: RB = 2, 9 k
-5- -6-
6.- En la posició A del commutador calculeu el quocient IC/IB, i en la posició B del 15 = I3 $ (R1 R2 ) + I3 $ R3 = I3 $ [(R1 R2 ) + R3 ]
commutador calculeu el valor del corrent I2.
(2 punts). I3 = 15
= 15
= 15
= 15
= 150 mA
+15 V (R1 R2 )+R3 (0,1 0,1 )+0,05 0,05+0,05 0,1
T: VBE = 0,6 V
β = 120 I2
V CE = I3 $ R3 = 150 $ 0, 05 = 7, 5 V
+10 V R1 R2
RB = 1 kΩ 15−V CE 15−7,5 7,5
R1 = 100 Ω I2 = R2 = 0,1 = 0,1 = 75 mA
R2 = 100 Ω A RB IC
15−V CE 15−7,5 7,5
R3 = 50 Ω B R3 I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 75 mA
IB
Resultat: I2 = 75 mA
Posició A.
Suposem que el transistor està en saturació:
VBE = 0,6 V
VCE = 0
10−V BE 10−0,6 9,4
IB = RB = 1 = 1 = 9, 4 mA
15−V CE 15−0 15
I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 150 mA
15−V CE 15−0 15
I2 = R2 = 0,1 = 0,1 = 150 mA
V CE 0
I3 = R3 = 0,05 =0
I C = I1 + I2 = 150 + 150 = 300 mA

IC 300
IB = 9,4 = 31, 914894
Aquest resultat comfirma la hipòtesi de saturació perquè IC/IB < 120.

IC
Resultat: IB = 31, 91
Posició B.
El transistor està en tall.
IB = 0
IC = 0
VBE = 0
-7- -8-
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 3.- Circuit amplificador.

ENGINYERIA TÈCNICA EN ELECTRÒNICA INDUSTRIAL a) Dibuixeu el circuit equivalent en corrent altern (AC). Indiqueu el valor de tots els elements
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA de circuit que hi intervenen.
ASSIGNATURA: ELECTRÒNICA ANALÒGICA b) Deduïu l’expressió del guany de tensió Av = vo / vi. Calculeu-lo.
CURS: 2A DATA: 22-ABRIL-1999
================================================================== VCC = 8 V VCC
NOM : RC = 1,6 kΩ
================================================================== RE = 0,4 kΩ
R1 = 23 kΩ RC CC
R1
1.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball: R2 = 5,1 kΩ CB
T : BC108B
VCE = 5 V VCC T
IC = 2 mA
IC = 4 mA VCE = 4 V
+ R2 RL vo
vi _ Zi RE
RC = 2,5 kΩ RC RL = 2,4 kΩ
RB
RE = 1,25 kΩ
T : BC108B (4 punts)
VBE = 0,64 V T
hFE = 310
RE
a) Calculeu la tensió d’alimentació VCC.
b) Calculeu el valor de la resistència RB.
(2 punts)
2.- Calculeu el punt de treball del transistor (IC i VCE).
VCC = 8 V
RC = 1,6 kΩ VCC
RE = 0,4 kΩ
R1 = 82 kΩ
R2 = 19,4 kΩ RC
R1
T : BC108B
T
a) Feu una primera aproximació i obteniu un punt
de treball aproximat del transistor.
b) Busqueu a les gràfiques del transistor els R2 RE
paràmetres de corrent continu en aquest punt de
treball.
Amb aquests paràmetres feu un nou càlcul més
precís del punt de treball.
(4 punts)
-9- - 10 -
1.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball: 2.- Calculeu el punt de treball del transistor (IC i VCE).
VCC VCC
VCE = 5 V VCC = 8 V
IC = 4 mA RC = 1,6 kΩ
RE = 0,4 kΩ RC
RC = 2,5 kΩ RC R1 = 82 kΩ R1
RB
RE = 1,25 kΩ R2 = 19,4 kΩ
T : BC108B T : BC108B T
T
VBE = 0,64 V
hFE = 310 a) Feu una primera aproximació i obteniu un punt
de treball aproximat del transistor. R2 RE
RE
a) Calculeu la tensió d’alimentació VCC. b) Busqueu a les gràfiques del transistor els
b) Calculeu el valor de la resistència RB. paràmetres de corrent continu en aquest punt de
treball.
(2 punts) Amb aquests paràmetres feu un nou càlcul més
I E = I C = 4 mA
(4 punts)
IC 4
IB = h FE = 310 = 12, 9032 A
a) Primera aproximació.
V CC = I C $ RC + V CE + I E $ RE = I C $ (RC + RE) + V CE Considerem que R1 i R2 formen un divisor de tensió (IB negligible en front de I1 i I2).
V CC = 4 $ (2, 5 + 1, 25) + 5 = 4 $ 3, 75 + 5 = 15 + 5 = 20 V R2 19,4 19,4
V B = V CC $ R1+R2 =8$ 82+19,4 =8$ 101,4 = 1, 530572 V
V CC = I B $ RB + V BE + I E $ RE
Suposem un valor estàndard per VBE.
V CC −V BE −I E $RE 20−0,64−4$1,25 14,36
RB = IB = 0,0129032 = 0,0129032 = 1112, 9 k V BE = 0, 65 V
Resposta: Càlcul de la tensió VE.
V CC = 20 V V E = V B − V BE = 1, 530572 − 0, 65 = 0, 8805719 V
RB = 1112, 9 k Càlcul del corrent IE.
VE 0,8805719
IE = RE = 0,4 = 2, 20143 mA
Sempre ens permetrem l’aproximació IC = IE.
I C = I E = 2, 20143 mA
Càlcul de la tensió VCE.
V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 20143 $ (1, 6 + 0, 4) = 3, 59714 V
- 11 - - 12 -
Hem obtingut un primer punt de treball aproximat:

R2 19,4 19,4
V BB = V CC $ R1+R2 =8$ 82+19,4 =8$ 101,4 = 1, 530572 V
I C = 2, 2 mA (aproximadament)
RB = (R1 R2 ) = (19, 4 82 ) = 15, 688363 k
V CE = 3, 6 V (aproximadament)
Equació del llaç d’entrada:
b) Ara, anirem a les gràfiques del transistor BC108B a buscar els paràmetres VBE i hFE
corresponents a aquest punt de treball. V BB = I B $ RB + V BE + I E $ RE
A la primera gràfica tenim IC respecte VCE parametritzada en funció de la tensió VBE.
Si recordem que IE = IC = hFE·IB l’equació queda:
Tracem la vertical de VCE = 3,6 V i busquem la intersecció amb IC = 2,2 mA.
Per obtenir el paràmetre hFE només tenim una gràfica en funció de IC i per a una VCE = 5
V. Malgrat que la nostra VCE no és de 5 V la utilitzarem igualment. Fixeu-vos que l’eix
V BB = I B $ RB + V BE + I B $ h FE $ RE
horitzontal està en escala logarítmica. Traçarem la vertical corresponent a IC = 2,2 mA i
buscarem la intersecció amb la gràfica del nostre transistor BC108B. V BB = I B $ [RB + h FE $ RE] + V BE
Obtenim un valor de VBE = 0,62 V D’aquesta equació podem obtenir la IB:

V BB −V BE 1,530572−0,62 0,910572
Obtenim un valor de hFE = 290 IB = RB+h FE $RE = 15,688363+290$0,4 = 131,68836 = 6, 91459 A
c) Càlcul del circuit per segona vegada. Càlcul de la IC:

VCC
I C = h FE $ I B = 290 $ 0, 00691459 = 2, 0052332 mA
VCC = 8 V
RC = 1,6 kΩ Càlcul de la VCE:
RE = 0,4 kΩ R1 I1 RC IC
R1 = 82 kΩ V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 0052332 $ (1, 6 + 0, 4)
R2 = 19,4 kΩ
T: BC108B V CE = 3, 9895336 V
VBE = 0,62 V IB
hFE = 290 R2 I2 RE IE Si tornem a les gràfiques amb aquest nou punt de treball obtenim els mateixos valors dels
paràmetres VBE i hFE que els que hem utilitzat per al seu càlcul. Per tant, finalitzem aquí el
càlcul del punt de treball i donem per bons aquests valors:
Per facilitar el càlcul d’aquest circuit farem l’equivalent Thévenin de la part de l’entrada del
I C = 2 mA
circuit:
VCC V CE = 4 V
Perquè el primer càlcul aproximat s’ha apartat tant del segon càlcul més precís (10%
RC IC d’error)? Calculem la proporció entre I2 i IB:
R2
V BB = V CC $ R1+R2 RB VB V BE +I E $RE 0,62+2$0,4 1,42
I2 = R2 = R2 = 19,4 = 19,4 = 73, 1958 A
RB = (R1 R2 ) 73,1958
IB I2
= = 10, 585704
VBB +
_ RE
IB 6,91459
IE
Aquesta proporció de 10 justifica l’error del 10% quan negligim el corrent IB. El divisor de
tensió no és prou rígid i és sensible al valor del corrent IB.
- 13 - - 14 -
3.- Circuit amplificador. vo −h fe $i b $RL ∏ −h fe $RL ∏

Av = vi = i b $[h ie +(1+h fe )$RE ] = h ie +(1+h fe )$RE
a) Dibuixeu el circuit equivalent en corrent altern (AC). Indiqueu el valor de tots els elements
de circuit que hi intervenen. −330$0,96 −316,8
b) Deduïu l’expressió del guany de tensió Av = vo / vi. Calculeu-lo. Av = 4,3+331$0,4 = 136,7 = −2, 3174835
VCC
VCC = 8 V Com que
RC = 1,6 kΩ
RE = 0,4 kΩ h fe = 330 >> 1 i (1 + h fe ) $ RE = 331 $ 0, 4 = 132, 4 >> h ie = 4, 3
R1 = 23 kΩ RC CC
R1
R2 = 5,1 kΩ CB l’expressió del guany de tensió es pot aproximar a
T : BC108B T vo −RL ∏
IC = 2 mA Av = vi = RE
VCE = 4 V RL vo
+ R2
vi _ RE −0,96
Zi Av = 0,4 = −2, 4
RL = 2,4 kΩ
(4 punts)
a) Circuit equivalent en corrent altern (AC).
hie hfe·ib
b c
e
ib
vi +
_ RB RE RC RL vo
RB = (R1 R2 ) = (5, 1 23 ) = 4, 1743772 k
RL ∏ = (RC RL ) = (1, 6 2, 4 ) = 0, 96 k
Busquem a les gràfiques del transistor BC108B els paràmetres hie i hfe corresponents al punt
de treball del transistor. Hem de tenir en compte que les escales són logarítmiques.
Traçarem la vertical corresponent a IC = 2 mA i buscarem la intersecció amb la gràfica de
VCE = 5 V del nostre transistor BC108B.
Obtenim h ie = 4, 3 k
Obtenim h fe = 330
b) Càlcul del guany de tensió.
v i = i b $ [h ie + (1 + h fe ) $ RE ]
v o = −h fe $ i b $ RL ∏
- 15 - - 16 -
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 4.- Dibuixeu l'esquema d'un seguidor de tensió amb un amplificador operacional.
ENGINYERIA TÈCNICA EN ELECTRÒNICA INDUSTRIAL Suposem que connectem a l'entrada d'aquest circuit un senyal quadrat de 2 volts pic a pic i de
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA 25 kHz de freqüència.
ASSIGNATURA: ELECTRÒNICA ANALÒGICA Suposem que l'OPAMP té un slew rate de SR = 0,5 V/µs.
CURS: 2A DATA: 13-MAIG-1999 Dibuixeu en DUAL les formes d'ona dels senyals d'entrada Vi i de sortida Vo.
==================================================================
NOM : Amplificació vertical: 0,5 V / divisió.
================================================================== Base de temps: 10 µs / divisió.
1.- Hem muntat el següent circuit i el valor mesurat de la tensió de sortida ha estat (1 punt)
Vo = -20 mV
Considerant la tensió offset com a única no idealitat de l'OPAMP, calculeu el valor de la
tensió offset Vos de l'amplificador operacional.
R1 = 2 kΩ Rf
Rf = 18 kΩ
R1
(1 punt) _
Vo
+
2.- Amb l'amplificador operacional del problema anterior muntem aquest circuit. Calculeu el
valor de la tensió de sortida Vo.
Vi = -0,1 V
Rf
R1 = 2 kΩ
Rf = 18 kΩ
R1
Vi _
(1 punt)
Vo
+
3.- Amb l'amplificador operacional del problema anterior muntem aquest circuit. Calculeu el
Vi = -0,1 V
R1 = 2 kΩ Rf
Rf = 18 kΩ
R1
_
(1 punt)
Vo
+
Vi
- 17 - - 18 -
5.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura: 6.- a) Calculeu l'equació del corrent IL en funció de les tensions d'entrada V2 i V1.
R2
Vo R1 = 10 kΩ
+10V R2 = 10 kΩ R1
R3 = 20 kΩ V1 _ Io
R4 = 20 kΩ Vo
RL = 2 kΩ R3 +
V2 R4
IL RL
0
+5V Vi
b) Calculeu el valor del corrent IL.
V1 = 1 V
V2 = 3 V
-10V c) Calculeu el valor del corrent de sortida de l'amplificador operacional Io indicat a la figura.
(3 punts)
b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.
(3 punts)
- 19 - - 20 -
1.- Hem muntat el següent circuit i el valor mesurat de la tensió de sortida ha estat 2.- Amb l'amplificador operacional del problema anterior muntem aquest circuit. Calculeu el
Vo = -20 mV valor de la tensió de sortida Vo.
Considerant la tensió offset com a única no idealitat de l'OPAMP, calculeu el valor de la Rf
tensió offset Vos de l'amplificador operacional. Vi = -0,1 V
R1 = 2 kΩ R1
Rf _
R1 = 2 kΩ Rf = 18 kΩ Vi
Rf = 18 kΩ Vo
R1 +
_ (1 punt)
(1 punt)
Vo
+
Es tracta d’un circuit amplificador inversor amb un OPAMP que té una tensió offset Vos
obtinguda en el problema anterior.
L’expressió de la tensió de sortida Vo tindrà dos termes: un correspondrà al comportament
Apliquem el model d’OPAMP amb una tensió offset Vos per a determinar la seva influència ideal de l’amplificador operacional i l’altre serà l’error degut a la tensió offset Vos.
en el circuit.
Terme ideal del circuit amplificador inversor:
Rf
Rf
Vo(ideal) = − R1 $ Vi = − 182 $ (−0, 1) = −9 $ (−0, 1) = 0, 9 V
If
R1 Vos Error degut a la tensió offset:
V-(i)
+_ _
V-(r) Rf
V+(r)
ideal Vo Error = (1 + R1 ) $ Vos = −20 mV
I1 V+(i) +
Tensió de sortida:
Rf Rf
Vo = Vo(ideal) + Error = − R1 $ Vi + (1 + R1 ) $ Vos = 0, 9 − 0, 020 = 0, 880 V
V + (ideal) = V + (real) = 0
V − (ideal) = V + (ideal) = 0
L’error degut a la tensió offset es manté constant amb independència del valor de la tensió
V − (real) = Vos + V − (ideal) = Vos + 0 = Vos d’entrada Vi.
0−V − (real) −Vos
I1 = R1 = R1
També podem justificar l’expressió de la tensió de sortida Vo a partir del model equivalent
de l’OPAMP amb una tensió offset Vos.
V − (real)−Vo Vos−Vo
If = Rf = Rf Rf
−Vos Vos−Vo Rf
I1 = If d R1 = Rf d Vo = Vos + R1 $ Vos
If
Vo = (1 + Rf R1 Vos
R1 ) $ Vos V-(i)
_
Vi +_
V-(r)
ideal Vo
A partir de la mesura de la tensió de sortida Vo podem trobar el valor de la tensió offset Vos: I1
V+(r)
V+(i) +
Vo −20 mV −20 mV −20 mV
Vos = Rf
1+ R1
= 1+ 18
= 1+9 = 10 = −2 mV
2
Resultat: Vos = −2 mV V + (ideal) = V + (real) = 0
- 21 - - 22 -
V − (ideal) = V + (ideal) = 0 També podem justificar l’expressió de la tensió de sortida Vo a partir del model equivalent
de l’OPAMP amb una tensió offset Vos.
V − (real) = Vos + V − (ideal) = Vos + 0 = Vos Rf
Vi−V − (real) Vi−Vos
I1 = R1 = R1
If
V − (real)−Vo Vos−Vo R1 Vos
If = Rf = Rf +_
V-(i)
_
V-(r)
Vi−Vos Vos−Vo Rf Rf V+(r)
ideal Vo
I1 = If d R1 = Rf d Vo = − R1 $ Vi + Vos + R1 $ Vos I1 V+(i) +
Rf
Vo = − R1 $ Vi + (1 + Rf Vi
R1 ) $ Vos
3.- Amb l'amplificador operacional del problema anterior muntem aquest circuit. Calculeu el V + (ideal) = V + (real) = Vi
V − (ideal) = V + (ideal) = Vi
Vi = -0,1 V Rf
R1 = 2 kΩ V − (real) = Vos + V − (ideal) = Vos + Vi
Rf = 18 kΩ R1
_ 0−V − (real) 0−(Vos+Vi) −Vos−Vi
I1 = R1 = R1 = R1
(1 punt) Vo
+ V − (real)−Vo Vos+Vi−Vo
Vi
If = Rf = Rf
−Vos−Vi Vos+Vi−Vo Rf Rf
I1 = If d R1 = Rf d Vo = Vi + R1 $ Vi + Vos + R1 $ Vos
Es tracta d’un circuit amplificador no inversor amb un OPAMP que té una tensió offset Vos
Rf Rf
obtinguda en el problema anterior. Vo = (1 + R1 ) $ Vi + (1 + R1 ) $ Vos
L’expressió de la tensió de sortida Vo tindrà dos termes: un correspondrà al comportament
ideal de l’amplificador operacional i l’altre serà l’error degut a la tensió offset Vos.
Terme ideal del circuit amplificador no inversor:

Rf 18
Vo(ideal) = (1 + R1 ) $ Vi = (1 + 2 ) $ (−0, 1) = (1 + 9) $ (−0, 1) = −1 V
Error degut a la tensió offset:

Rf
Error = (1 + R1 ) $ Vos = −20 mV
Tensió de sortida:
Rf Rf
Vo = Vo(ideal) + Error = (1 + R1 ) $ Vi + (1 + R1 ) $ Vos = −1 − 0, 020
Resultat: Vo = −1, 020 V
L’error degut a la tensió offset es manté constant amb independència del valor de la tensió
d’entrada Vi.
- 23 - - 24 -
4.- Dibuixeu l'esquema d'un seguidor de tensió amb un amplificador operacional. 5.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura:
Suposem que connectem a l'entrada d'aquest circuit un senyal quadrat de 2 volts pic a pic i de
25 kHz de freqüència. Vo
Suposem que l'OPAMP té un slew rate de SR = 0,5 V/µs. +10V
Dibuixeu en DUAL les formes d'ona dels senyals d'entrada Vi i de sortida Vo.
Amplificació vertical: 0,5 V / divisió.

Base de temps: 10 µs / divisió.
(1 punt)
_
0
Vo +5V Vi
Vi +
L’amplitud del senyal d’entrada serà:

2 V pp
0,5 V/div = 4 div pp
-10V
El període del senyal d’entrada serà:
1 1 40 s b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

T= f = 25000 = 40 s d Per©óde = 10 s/div = 4 div
(3 punts)
El senyal de sortida, idealment, hauria de seguir el senyal d’entrada, però degut al slew rate
presentarà una inclinació en els flancs de pujada i baixada. Equació de la recta:
V V 2V
SR = t d t = SR = 0,5 V/s = 4 s Vo = a $ Vi + b
Extrem inferior:
Vi
Vo Vi = 0 , Vo = −10 V d − 10 = a $ 0 + b d b = −10 V
Extrem superior:
Vi = +5 V , Vo = +10 V d + 10 = a $ (+5) + b d
20
d 10 = 5 $ a − 10 d 5 $ a = 10 + 10 d 5 $ a = 20 d a= 5 =4
∆V
Equació de la recta:
Vo = 4 $ Vi − 10
El terme -10 l’hem de descompondre en dos factors: un serà una tensió d’entrada i l’altre serà
∆t un coeficient. Utilitzarem una font de tensió de 5 VDC com a entrada del circuit. L’equació
queda:
Amplificació vertical: 0,5 V / divisió.
Base de temps: 10 µs / divisió.
- 25 - - 26 -
Vo = 4 $ Vi − 2 $ 5 6.- a) Calculeu l'equació del corrent IL en funció de les tensions d'entrada V2 i V1.
R2
Observem que els coeficients no estan equilibrats: 4 positius contra 2 negatius; ens falten
dues unitats negatives. Modifiquem l’expressió de l’equació sense modificar-ne el seu resul- R1 = 10 kΩ
R1
tat afegint un terme de valor nul. R2 = 10 kΩ _ Io
V1
R3 = 20 kΩ Vo
Vo = 4 $ Vi − 2 $ 5 − 2 $ 0 R4 = 20 kΩ R3 +
RL = 2 kΩ V2 R4
Disseny del circuit.
R1 Rf
IL RL
+5V b) Calculeu el valor del corrent IL.
R2
_
V1 = 1 V
Vo
+ V2 = 3 V
R3 Rf' c) Calculeu el valor del corrent de sortida de l'amplificador operacional Io indicat a la figura.
Vi
(3 punts)
La resistència Rf’, que es connecta del terminal no inversor a massa, es pren sempre del a)
mateix valor que la resistència Rf de realimentació. V − = ( V1
R1 +
Vo
R2
) $ (R1 R2 ) = ( V1
10 +
Vo
10
) $ (10 10 ) = ( V1
10 +
Vo
10
)$5
Les resistències d’entrada connecten cada una de les tensions d’entrada amb el terminal,
V1 Vo
inversor o no inversor, que els correspon. El valor d’aquestes resistències vindrà determinat V− = 2 + 2
pel seu coeficient.
V1 Vo
V+ = V− = 2 + 2
Prenem Rf = Rf’ = 120 kΩ
V1
V2−V + Vo−V + V2− + Vo Vo− V1 Vo
2 + 2 V2− V1 Vo
2 − 2 Vo− V1 Vo
2 − 2
Rf Rf 120 IL = R3 + R4 = 2
R3
2
+ R4 = 20 + 20
R1 = 2 d R1 = 2 = 2 = 60 k
V2− V1 Vo V1 Vo
2 − 2 +Vo− 2 − 2 V2−V1
Rf Rf 120 IL = =
R2 = 2 d R2 = 2 = 2 = 60 k 20 20
Rf Rf 120 b)
R3 = 4 d R3 = 4 = 4 = 30 k IL = V2−V1
20 = 3−1
20 = 2
20 = 0, 1 mA
c)
V + = IL $ RL = 0, 1 $ 2 = 0, 2 V
V − = V + = 0, 2 V
V1 Vo V1
V− = 2 + 2 d Vo = 2 $ (V − − 2
) = 2 $ (0, 2 − 12 ) = 2 $ (−0, 3)
Vo = −0, 6 V
Vo−V− Vo−V+ −0,6−0,2 −0,6−0,2 −0,8 −0,8 −1,6−0,8 −2,4
Io = R2 + R4 = 10 + 20 = 10 + 20 = 20 = 20
Io = −0, 12 mA
- 27 - - 28 -
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 2.- Calculeu el valor del corrent IZ2.
ENGINYERIA TÈCNICA EN ELECTRÒNICA INDUSTRIAL (1,5 punts).
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA R1 R2
ASSIGNATURA: ELECTRÒNICA ANALÒGICA Vi = 18 V
CURS: 2A DATA: 9-JUNY-1999 R1 = 100 Ω
================================================================== R2 = 200 Ω Vi IZ2 Z2 Z1
NOM : Z1: Vγ1 = 0,6 V
================================================================== Vz1 = 10 V
Z2: Vγ2 = 0,6 V
1.- Calculeu el valor del corrent IZ1. Vz2 = 6 V
(1,5 punts).
R1 R2
Vi = 18 V
R1 = 100 Ω
R2 = 200 Ω IZ1
Z1: Vγ1 = 0,6 V Vi Z1 Z2
Vz1 = 10 V
Z2: Vγ2 = 0,6 V
Vz2 = 6 V
- 29 - - 30 -
3.- Calculeu el valor del corrent IC en les dues posicions extremes del potenciòmetre. 4.- Calculeu el valor de la resistència RB per assegurar una relació IC/IB = 16 en l’estat de
(3 punts). saturació del transistor.
VCC (3 punts). -12V
VCC = 20 V
R1 = 100 Ω Vi : commuta entre +12 V. i -10 V
R2 = 20 Ω R2 T: VEB = 0,6 V RC
P = 60 Ω IC β = 120
RE = 50 Ω R1 RC = 150 Ω RB
Vi
Z: Vγ = 0,6 V P
Vz = 8 V
T : VBE = 0,6 V
T
β = 73
Z RE
- 31 - - 32 -
5.- Calculeu la tensió de sortida del circuit. 1.- Calculeu el valor del corrent IZ1.
(1 punt). (1,5 punts).
R1 R2
V1 = 10 V Vi = 18 V
V2 = 8 V D1 D2 D3 R1 = 100 Ω
V3 = 14 V I1 I2
+ + +
R Vo R2 = 200 Ω Vi IZ1 Z1 IZ2 Z2
D1 : Vγ1 = 0,6 V _ Z1: Vγ1 = 0,6 V
V1 _ V2 V3 _
D2 : Vγ2 = 0,6 V Vz1 = 10 V
D3 : Vγ3 = 0,6 V Z2: Vγ2 = 0,6 V
R = 100 Ω Vz2 = 6 V
Suposem que els dos Zeners estan conduint en invers.
Z1 : ON INV VZ1 = 10 V
Vi−VZ1 18−10 8
I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 80 mA
VZ1−VZ2 10−6 4
I2 = R2 = 0,2 = 0,2 = 20 mA
IZ1 = I1 − I2 = 80 − 20 = 60 mA
IZ1 > 0 confirmem la conducció en inversa de Z1.

IZ2 = I2 > 0 confirmem la conducció en inversa de Z2.
Resultat: IZ1 = 60 mA
2.- Calculeu el valor del corrent IZ2.

(1,5 punts).
R1 R2
Vi = 18 V
R1 = 100 Ω
R2 = 200 Ω I1 I2
Vi IZ2 Z2 IZ1 Z1
Z1: Vγ1 = 0,6 V
Vz1 = 10 V
Z2: Vγ2 = 0,6 V
Vz2 = 6 V
Observant el circuit podem deduir que si el Zener Z2 està conduint en inversa llavors el
Zener Z1 no podrà conduir. Fem aquesta suposició.
Z1 : OFF IZ1 = 0
Vi−VZ2 18−6 12
I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 120 mA
- 33 - - 34 -
I2 = IZ1 = 0 I Z = I1 − I B = 120 − 2 = 118 mA
IZ2 = I1 − I2 = 120 − 0 = 120 mA IZ > 0 confirmem la conducció en inversa del Zener.
VZ1 = VZ2 − I2 $ R2 = 6 − 0 $ 0, 2 = 6 − 0 = 6 V Ara ens falta comprovar la zona activa del transistor.
VZ1 < 10 V confirmem la no conducció de Z1. a) potenciòmetre totalment curtcircuitat: RP = 0.

IZ2 > 0 confirmem la conducció en inversa de Z2.
V C = V CC − I C $ (R2 + RP) = 20 − 146 $ (0, 02 + 0) = 20 − 146 $ 0, 02 = 20 − 2, 92
Resultat: IZ2 = 120 mA
V C = 17, 08 V
3.- Calculeu el valor del corrent IC en les dues posicions extremes del potenciòmetre. V CE = V C − V E = 17, 08 − 7, 4 = 9, 68 V
(3 punts).
b) potenciòmetre amb la màxima resistència: RP = P.
VCC = 20 V VCC
R1 = 100 Ω V C = V CC − I C $ (R2 + RP) = 20 − 146 $ (0, 02 + 0, 06) = 20 − 146 $ 0, 08 = 20 − 11, 68
R2 = 20 Ω
R2
P = 60 Ω V C = 8, 32 V
RE = 50 Ω IC
Z: Vγ = 0,6 V R1 V CE = V C − V E = 8, 32 − 7, 4 = 0, 92 V
P
Vz = 8 V
T : VBE = 0,6 V En els dos casos es compleix VCE > 0,2 V; per tant, confirmem la zona activa.
β = 73 T
De fet, per qualsevol valor de la resistència del potenciòmetre entre 0 i 60 Ω podem assegurar
que el transistor condueix en la zona activa. El pitjor cas es produeix per RP = 60 Ω.
Z RE Llavors, el corrent de col·lector és constant amb independència del valor de la resistència de
col·lector. El circuit es comporta com una font de corrent constant en el col·lector.
Resultat: I C = 146 mA en els dos casos.

Suposem que el Zener condueix en inversa i el transistor condueix en la zona activa.
Z : ON INV VZ = 8 V
T : zona activa VBE = 0,6 V
β = 73 4.- Calculeu el valor de la resistència RB per assegurar una relació IC/IB = 16 en l’estat de
saturació del transistor.
VB = VZ = 8 V (3 punts).
Vi : commuta entre +12 V. i -10 V -12V.

V E = V B − V BE = 8 − 0, 6 = 7, 4 V
T: VEB = 0,6 V
IE =
VE
=
7,4
= 148 mA β = 120
RE 0,05
RC = 150 Ω RC
IE 148 148
IB = +1 = 73+1 = 74 = 2 mA RB
Vi
I C = I E − I B = 148 − 2 = 146 mA
V CC −V Z 20−8 12
I1 = R1 = 0,1 = 0,1 = 120 mA
- 35 - - 36 -
Quan Vi = +12 V el transistor estarà en tall. 6.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball:
Quan Vi = -10 V el transistor conduirà i segons les condicions que ens imposa el problema VCE = 8 V VCC
ho haurà de fer en saturació. IC = 8 mA
T : saturació V EB = 0, 6 V VCC = 24 V RC
V EC = 0 V T: VBE = 0,60 V RB
IC
I B = 16
hFE = 240
0−V EC −(−12) 0−0+12 12 Calculeu el valor de les resistències RC i RB.

IC = RC = 0,15 = 0,15 = 80 mA
T
IC 80 (2 punts)
IB = 16 = 16 = 5 mA
0−V EB −(−10) 0−0,6+10 9,4
RB = IB = 5 = 5 = 1, 88 k
Resultat: RB = 1, 88 k
5.- Calculeu la tensió de sortida del circuit.

(1 punt).
V1 = 10 V
V2 = 8 V
V3 = 14 V D1 D2 D3
D1 : Vγ1 = 0,6 V R Vo
+ + +
D2 : Vγ2 = 0,6 V _
D3 : Vγ3 = 0,6 V V1 _ V2 V3 _
R = 100 Ω
El díode que estigui connectat a la tensió més alta serà el que conduirà. Suposem:
D1 : OFF ID1 = 0
D2 : OFF ID2 = 0
D3 : ON VD3 = 0,6 V
Vo = V3 − V D3 = 14 − 0, 6 = 13, 4 V
V D1 = V1 − Vo = 10 − 13, 4 = −3, 4 V < 0, 6 V Confirmem la no conducció de D1.
V D2 = V2 − Vo = 8 − 13, 4 = −5, 4 V < 0, 6 V Confirmem la no conducció de D2.

Vo 13,4
I D3 = R = 0,1 = 134 mA Confirmem la conducció de D3.
- 37 - - 38 -
7.- Suposeu que munteu el circuit anterior amb els valors calculats. 8.- Calculeu el punt de treball del transistor (IC i VCE).
Suposeu també que el paràmetre hFE real del vostre transistor no coincideix amb el valor VCC
teòric utilitzat en el disseny anterior. VCC = 8 V
VCC RC = 1,6 kΩ
VCC = 24 V RE = 0,4 kΩ
RC
T: VBE = 0,60 V R1 = 23 kΩ R1
hFE = 180 RC R2 = 5,1 kΩ
T : BC108B T
Calculeu el punt de treball del transistor. RB
a) Feu una primera aproximació i obteniu un punt
(2 punts) de treball aproximat del transistor. R2 RE
b) Busqueu a les gràfiques del transistor els
T
treball.
(4 punts)
- 39 - - 40 -
9.- Dibuixeu el circuit equivalent en corrent altern (AC) d’aquest circuit amplificador. 6.- Volem situar el transistor en el següent punt de treball:
VCC
(2 punts) VCC VCE = 8 V
IC = 8 mA
RC
RC VCC = 24 V RB
RB T: VBE = 0,60 V
CC hFE = 240
CB
Calculeu el valor de les resistències RC i RB. T
T
(2 punts)
+ RL vo
vi _ Zi RE I RC = I C + I B = (aproximadament) = I C = 8 mA
V CC −V CE 24−8 16
V CC = I RC $ RC + V CE d RC = I RC = 8 = 8 = 2 k
IC 8
IB = h FE = 240 = 0, 033 mA
V CE −V BE 8−0,6 7,4
V CE = I B $ RB + V BE d RB = IB = 0,033 = 0,033 = 222 k
Resultats: RC = 2 k
RB = 222 k
7.- Suposeu que munteu el circuit anterior amb els valors calculats.
Suposeu també que el paràmetre hFE real del vostre transistor no coincideix amb el valor
teòric utilitzat en el disseny anterior.
VCC = 24 V VCC
T: VBE = 0,60 V
hFE = 180
RC
Calculeu el punt de treball del transistor.
RB
(2 punts)
RC = 2 kΩ T
RB = 222 kΩ
V CC = I RC $ RC + I B $ RB + V BE
I RC = I C + I B = (aproximadament) = I C = I B $ h FE
V CC = I B $ h FE $ RC + I B $ RB + V BE
- 41 - - 42 -
24 = I B $ 180 $ 2 + I B $ 222 + 0, 6 Càlcul del corrent IE.

24−0,6 23,4 23,4 VE 0,8019573
IB = 180$2+222 = 360+222 = 582 = 0, 040206 mA IE = RE = 0,4 = 2, 0048932 mA
I C = I B $ h FE = 0, 040206 $ 180 = 7, 237 mA Sempre ens permetrem l’aproximació IC = IE.
V CC = I RC $ RC + V CE d (aprox.) d V CC = I C $ RC + V CE I C = I E = 2, 0048932 mA
V CE = V CC − I C $ RC = 24 − 7, 237 $ 2 = 24 − 14, 474 = 9, 5257 V Càlcul de la tensió VCE.
Resultats: I C = 7, 237 mA V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 0048932 $ (1, 6 + 0, 4) = 3, 9902135 V
V CE = 9, 5257 V Hem obtingut un primer punt de treball aproximat:
I C = 2 mA (aproximadament)
8.- Calculeu el punt de treball del transistor (IC i VCE).
V CE = 4 V (aproximadament)
VCC = 8 V VCC
RC = 1,6 kΩ b) Ara, anirem a les gràfiques del transistor BC108B a buscar els paràmetres VBE i hFE
RE = 0,4 kΩ corresponents a aquest punt de treball.
R1 = 23 kΩ RC
R1
R2 = 5,1 kΩ A la primera gràfica tenim IC respecte VCE parametritzada en funció de la tensió VBE.
T : BC108B Tracem la vertical de VCE = 4 V i busquem la intersecció amb IC = 2 mA.
T Per obtenir el paràmetre hFE només tenim una gràfica en funció de IC i per a una VCE = 5
a) Feu una primera aproximació i obteniu un punt V. Malgrat que la nostra VCE no és de 5 V la utilitzarem igualment. Fixeu-vos que l’eix
de treball aproximat del transistor. R2 horitzontal està en escala logarítmica. Traçarem la vertical corresponent a IC = 2 mA i busca-
b) Busqueu a les gràfiques del transistor els RE rem la intersecció amb la gràfica del nostre transistor BC108B.
treball. Obtenim un valor de VBE = 0,62 V
precís del punt de treball. Obtenim un valor de hFE = 290
(4 punts) Càlcul del circuit per segona vegada.
a) Primera aproximació. VCC

VCC = 8 V
Considerem que R1 i R2 formen un divisor de tensió (IB negligible en front de I1 i I2). RC = 1,6 kΩ
RE = 0,4 kΩ R1 I1 RC IC
R2 5,1 5,1
V B = V CC R1+R2 = 8 23+5,1 = 8 28,1 = 1, 4519573 V R1 = 23 kΩ
R2 = 5,1 kΩ
Suposem un valor estàndard per VBE. T: BC108B
VBE = 0,62 V IB
V BE = 0, 65 V hFE = 290 R2 I2 RE
IE
Càlcul de la tensió VE.
V E = V B − V BE = 1, 4519573 − 0, 65 = 0, 8019573 V
Per facilitar el càlcul d’aquest circuit farem l’equivalent Thévenin de la part de l’entrada del
circuit:
- 43 - - 44 -
VCC 9.- Dibuixeu el circuit equivalent en corrent altern (AC) d’aquest circuit amplificador.
(2 punts) VCC
RC IC
RC
RB
R2 RB
V BB = V CC $ R1+R2
CC
RB = (R1 R2 ) + IB CB
VBB _
RE IE
T
+ RL vo
vi _ Zi RE
R2 5,1 5,1
V BB = V CC $ R1+R2 =8$ 23+5,1 =8$ 28,1 = 1, 4519573 V
RB = (R1 R2 ) = (5, 1 23 ) = 4, 1743772 k .
Equació del llaç d’entrada:
V BB = I B $ RB + V BE + I E $ RE RB
Si recordem que IE = IC = hFE·IB l’equació queda:
V BB = I B $ RB + V BE + I B $ h FE $ RE hie hfe·ib
b c
V BB = I B $ [RB + h FE $ RE] + V BE e
ib
D’aquesta equació podem obtenir la IB: vi +
_ RE RC RL vo
V BB −V BE 1,4519573−0,62 0,8319573
IB = RB+h FE $RE = 4,1743772+290$0,4 = 120,17438 = 6, 92291 A
Càlcul de la IC:
I C = h FE $ I B = 290 $ 0, 00692291 = 2, 007646 mA
Càlcul de la VCE:
V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 007646 $ (1, 6 + 0, 4)
V CE = 3, 9847079 V
Aquests resultats són quasi exactament els mateixos que en la primera aproximació.
I C = 2 mA
V CE = 4 V
- 45 - - 46 -
10.- Suposem que els únics errors de l’amplificador operacional són els deguts a la tensió 11.- Connectem a l’entrada del circuit un senyal triangular de 2 V de pic i 20 kHz de
offset Vos i als corrents de polarització IB1 i IB2. A més a més, suposem que el corrent freqüència.
offset Ios és nul. R2
Obteniu l’expressió de la tensió de sortida Vo del circuit de la figura on s'apreciïn els termes Vi : triangular
d’error deguts a la tensió offset i als corrents de polarització. R1 = 2,2 kΩ R1
Calculeu la tensió offset Vos i els corrents de polarització IB1 i IB2 sabent que: R2 = 4,4 kΩ _
Vo
- quan la resistència R3 = 0 obtenim Vo = 9 mV +
- quan la resistència R3 = 2 kΩ obtenim Vo = 10 mV Vi
R2
A la sortida obtenim el següent senyal:
R1 = 2,5 kΩ R1
R2 = 10 kΩ _
Vo Vo
(3,33 punts) + (V)
R3 +4
-4
Calculeu el “Slew Rate” de l’amplificador operacional.
(3,33 punts)
- 47 - - 48 -
12.- Tenim un circuit amplificador diferencial imperfecte que compleix la següent equació: 13.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura:
Vo = 8 $ V2 − 7, 99 $ V1
V1 Amplificador Vo
Vo
V2 diferencial +4V
Calculeu el seu CMRR expressat en decibels (dB).
(3,33 punts)
-4V
0 Vi
+6V
-4V
b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

Suposem que, apart de l’alimentació simètrica de l’operacional, únicament podem disposar
d’una font d’alimentació externa de +5 V.
(3,33 punts)
- 49 - - 50 -
14.- a) Calculeu les tensions Vo1 i Vo2 del circuit. 10.- Suposem que els únics errors de l’amplificador operacional són els deguts a la tensió
b) Calculeu els corrents Io1 i Io2 del circuit. offset Vos i als corrents de polarització IB1 i IB2. A més a més, suposem que el corrent
offset Ios és nul.
(3,33 punts) Obteniu l’expressió de la tensió de sortida Vo del circuit de la figura on s'apreciïn els termes
d’error deguts a la tensió offset i als corrents de polarització.
+5V 120ΚΩ 120ΚΩ Calculeu la tensió offset Vos i els corrents de polarització IB1 i IB2 sabent que:
120ΚΩ
- quan la resistència R3 = 0 obtenim Vo = 9 mV
60ΚΩ Vo1 - quan la resistència R3 = 2 kΩ obtenim Vo = 10 mV
_ Io1 60ΚΩ Vo2
_ Io2
R2
+
40ΚΩ 120ΚΩ +
R1 = 2,5 kΩ R1
+5V 150ΚΩ 120ΚΩ R2 = 10 kΩ _
Vo
100ΚΩ (3,33 punts) +
R3
Apliquem el model d’OPAMP amb una tensió offset Vos i uns corrent de polarització IB1 i
IB2 per a determinar la seva influència en el circuit.
R2
I2
IB1
R1 Vos
+
_ _
V-(r) V-(i)
ideal Vo
V+(r) V+(i)
I1 +
IB2
R3
Ios = IB1 − IB2 = 0 d IB1 = IB2 = IB
V + (ideal) = V + (real) = IB $ R3
V − (ideal) = V + (ideal) = IB $ R3
V − (real) = Vos + V − (ideal) = Vos + IB $ R3

0−V − (real) 0−(Vos+IB$R3)
I1 = R1 = R1 = − Vos+IB$R3
R1
- 51 - - 52 -
V − (real)−Vo Vos+IB$R3−Vo
I2 = R2 = R2
11.- Connectem a l’entrada del circuit un senyal triangular de 2 V de pic i 20 kHz de
freqüència.
Vos+IB$R3 Vos+IB$R3−Vo R2
I1 + IB = I2 d − R1 + IB = R2
Vi : triangular
R2 R2 R1
Vo = Vos $ R1 + IB $ R3 $ R1 − IB $ R2 + Vos + IB $ R3 R1 = 2,2 kΩ _
R2 = 4,4 kΩ Vo
R2 R2
Vo = Vos $ (1 + R1 ) + IB $ R3 $ (1 + R1 ) − IB $ R2 +
R2
Vi
Error degut a la tensió offset: Vos $ (1 + R1 )
Error degut als corrents de polarització: IB $ [R3(1 + R2

R1 ) − R2] A la sortida obtenim el següent senyal:
10 10
Vo = Vos $ (1 + 2,5 ) + IB $ R3 $ (1 + 2,5 ) − IB $ 10 Vo
(V)
Vo = 5 $ Vos + IB $ (5 $ R3 − 10) (tensions en mV i corrents en µA) +6 Teòric
Quan R3 = 2 kΩ obtenim Vo = 10 mV: +4

Real
10 = 5 $ Vos + IB $ (5 $ 2 − 10)
10 = 5 $ Vos + IB $ (10 − 10) t
10
10 = 5 $ Vos + IB $ 0 d Vos = 5 = 2 mV -4
Quan R3 = 0 obtenim Vo = 9 mV: -6
9 = 5 $ Vos + IB $ (5 $ 0 − 10)
Calculeu el “Slew Rate” de l’amplificador operacional.
9 = 5 $ Vos + IB $ (0 − 10)
(3,33 punts)
5$Vos−9 5$2−9 10−9 1
9 = 5 $ Vos − 10 $ IB d IB = = = = = 0, 1 A
10 10 10 10 El circuit és un amplificador no inversor.
Resultats: Vos = 2 mV R2 4,4
Vo = (1 + R1
) $ Vi = (1 + 2,2 ) $ Vi = (1 + 2) $ Vi = 3 $ Vi
IB = 100 nA
Teòricament, hauríem d’obtenir un senyal de sortida triangular de 6 V de pic. Si el senyal de
sortida és inferior significa que el “Slew Rate” (SR) de l’amplificador operacional impedeix
pendents més pronunciats. Així doncs, el pendent del senyal de la sortida ens donarà el SR.
1 1
T= f = 20$10 3 = 50 s
V 4−0 4 V
SR = t = T = 12,5 = 0, 32 s
4
V
Resultat: SR = 0, 32 s
- 53 - - 54 -
12.- Tenim un circuit amplificador diferencial imperfecte que compleix la següent equació: 13.- a) Deduïu l'equació del canvi d'escala representat a la figura:
Vo = 8 $ V2 − 7, 99 $ V1 Vo
V1 Amplificador
Vo +4V
V2 diferencial
Calculeu el seu CMRR expressat en decibels (dB).
(3,33 punts) -4V
0 Vi
Tensió diferencial i tensió en mode comú: +6V
Vd = V2 − V1 tensió diferencial
V2+V1
Vc = 2 tensió en mode comú
-4V
1
V2 = Vc + 2 $ Vd
1
V1 = Vc − 2 $ Vd b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.
Suposem que, apart de l’alimentació simètrica de l’operacional, únicament podem disposar
Guany diferencial i guany en mode comú: d’una font d’alimentació externa de +5 V.
1 1 (3,33 punts)
Vo = 8 $ (Vc + 2 $ Vd ) − 7, 99 $ (Vc − 2 $ Vd )
Vo = Vc $ (8 − 7, 99 ) + Vd $ ( 12 $ 8 + 1
2 $ 7, 99 ) Equació de la recta:
Vo = 0, 01 $ Vc + 7, 995 $ Vd Vo = a $ Vi + b
Ad = 7, 995 guany diferencial Extrem inferior:
Ac = 0, 01 guany en mode comú Vi = −4 V , Vo = −4 V d − 4 = a $ (−4) + b d − 4 = −4 $ a + b
CMRR: Extrem superior:
CMRR = Ad
=
7,995
= 799, 5 Vi = +6 V , Vo = +4 V d + 4 = a $ (+6) + b d 4 = 6 $ a + b
Ac 0,01
CMRR db = 20 $ log(CMRR ) = 20 $ log(799, 5) = 58, 056369 dB Sistema d’equacions:
Resultat: CMRR db = 58, 056369 dB −4 = −4 $ a + b
4=6$a+b
8
4 − (−4) = 6 $ a − (−4 $ a) d 4+4=6$a+4$a d 8 = 10 $ a d a= 10 = 0, 8
b = 4 − 6 $ a = 4 − 6 $ 0, 8 = 4 − 4, 8 = −0, 8
- 55 - - 56 -
Equació de la recta: 14.- a) Calculeu les tensions Vo1 i Vo2 del circuit.
b) Calculeu els corrents Io1 i Io2 del circuit.
Vo = 0, 8 $ Vi − 0, 8 (tensions en V).
(3,33 punts)
El terme -0,8 l’hem de descompondre en dos factors: un serà una tensió d’entrada i l’altre
serà un coeficient. Hem d’utilitzar una font de tensió de 5 VDC com a entrada del circuit. +5V 120ΚΩ 120ΚΩ
L’equació queda: 120ΚΩ
Vo = 0, 8 $ Vi − 0, 16 $ 5 60ΚΩ Vo1
_ Io1 60ΚΩ Vo2
_ Io2
Observem que els coeficients no estan equilibrats: 0,8 positius contra 0,16 negatius; ens
falten 0,8 - 0,16 = 0,64 unitats negatives. Modifiquem l’expressió de l’equació sense modifi- +
40ΚΩ 120ΚΩ +
car-ne el seu resultat afegint un terme de valor nul.
+5V 150ΚΩ 120ΚΩ
Vo = 0, 8 $ Vi − 0, 16 $ 5 − 0, 64 $ 0
100ΚΩ
Disseny del circuit:
R1 Rf
+5V
R2
_
OP AMP 1:
Vo
+ 5 0 Vo1 5 Vo1 5+Vo1
V −1 = ( 120 + 60 + 120
) $ (120 60 120 ) = ( 120 + 120
) $ 30 = 4
R3 Rf'
Vi V +1 = ( Vo2
40 +
0
120
) $ (40 120 ) = ( Vo2
40 $ 30 =
) 3$Vo2
4
5+Vo1 3$Vo2
V −1 = V +1 d 4 = 4 d 5 + Vo1 = 3 $ Vo2 d Vo1 = 3 $ Vo2 − 5
La resistència Rf’, que es connecta del terminal no inversor a massa, es pren sempre del
mateix valor que la resistència Rf de realimentació. OP AMP 2:
Les resistències d’entrada connecten cada una de les tensions d’entrada amb el terminal,
inversor o no inversor, que els correspon. El valor d’aquestes resistències vindrà determinat V −2 = ( Vo1
60 +
Vo2
120
) $ (60 120 ) = ( Vo1
60 +
Vo2
120
) $ 40 = 2$Vo1+Vo2
3
pel seu coeficient.
5 0 0 5 4
V +2 = ( 150 + 100 + 120
) $ (150 100 120 ) = ( 150 ) $ 40 = 3
Prenem Rf = Rf’ = 100 kΩ
2$Vo1+Vo2 4
V −2 = V +2 d 3 = 3 d 2 $ Vo1 + Vo2 = 4 d Vo2 = −2 $ Vo1 + 4
Rf Rf 100
R1 = 0, 16 d R1 = 0,16 = 0,16 = 625 k
Sistema d’equacions:
Rf Rf 100
R2 = 0, 64 d R2 = 0,64 = 0,64 = 156, 25 k
Vo1 = 3 $ Vo2 − 5
Rf Rf 100
R3 = 0, 8 d R3 = 0,8 = 0,8 = 125 k
Vo2 = −2 $ Vo1 + 4
Vo1 = 3 $ (−2 $ Vo1 + 4) − 5 d Vo1 = −6 $ Vo1 + 12 − 5 d 7 $ Vo1 = 7

7
Vo1 = 7 =1V
- 57 - - 58 -
Vo2 = −2 $ Vo1 + 4 = −2 $ 1 + 4 = −2 + 4 = 2 V 15.- Multivibrador monoestable amb el circuit integrat 555.

Deduïu i dibuixeu les formes d’ona de VC i de Vo. Indiqueu els valors més significatius
Resultats: Vo1 = 1 V d’aquestes figures.
Expliqueu el funcionament potes enfora d’aquest circuit.
Vo2 = 2 V
VCC = 10 V
+VCC +VCC
Tensions a les entrades dels operacionals: R1 = 10 kΩ
RA = 10 kΩ
5+Vo1 5+1 6
V −1 = 4 = 4 = 4 = 1, 5 V C = 1 µF R1
1 8 RA
V +1 = V −1 = 1, 5 V (3,33 punts) A VT _
2
C1 R 7
B +
2$Vo1+Vo2 2$1+2 2+2 4 T1
V −2 = 3 = 3 = 3 = 3 = 1, 33 V 2
VCC
3
S R
V +2 = V −2 = 1, 33 V Q
R 1
VCC
3 _
Càlcul dels corrents Io1 i Io2: C2
+ 6 VC
Vo 3
Vo1−V −1 Vo1−V −2 1−1,5 1−1,33 −0,5 −0,33 R
Io1 = 120 + 60 = 120 + 60 = 120 + 60 = −0, 004166 − 0, 005555 C
4 T2 5
Io1 = −9, 7222 A +VCC

Ref
Vo2−V +1 2−1,33 2−1,5 0,66 0,5

10 nF
Vo2−V −2
Io2 = 120 + 40 = 120 + 40 = 120 + 40 = 0, 005555 + 0, 0125
Io2 = +18, 055 A VT +10

(V)
Resultats: Io1 = −9, 7222 A +5
Io2 = +18, 055 A

10 20 30 40 t (ms)
VC +10
(V)
+5
10 20 30 40 t (ms)
Vo +10
(V)
+5
10 20 30 40 t (ms)
- 59 - - 60 -
16.- Multivibrador astable amb un amplificador operacional. 17.- Trigger de Schmitt.

Dibuixeu les formes d’ona de Vo, V+ i V-. Indiqueu els valors més significatius d’aquestes Dissenyeu un circuit Trigger de Schmitt amb un amplificador operacional que dispari a les
figures. tensions de +2,5 V i -3,75 V, i en el qual els nivells de la tensió de sortida siguin +7,5 V i
Calculeu la freqüència del senyal Vo. -7,5 V.
Apliquem a l’entrada del circuit un senyal triangular de 20 V de pic a pic sense offset i de
R4
R1 = 2 kΩ 500 Hz de freqüència.
R2 = 3 kΩ Dibuixeu les formes d’ona de l’entrada i de la sortida.
R3 = 330 Ω _ R3 Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
R4 = 10 kΩ Vo
C = 10 nF C + (3,33 punts)
Z1, Z2 : Vz = 6,8 V Z1
Vγ = 0,7 V
Z2
(3,33 punts) R1 R2
- 61 - - 62 -
18.- Rectificador de precisió. 19.- Dissenyeu un filtre passa-baixes de primer ordre. La freqüència de tall estarà situada a
Deduïu i dibuixeu la forma d’ona de la tensió de sortida Vo. 1000 rad/s. El guany estàtic a la banda de pas serà de 40.
Deduïu i dibuixeu la forma d’ona de la tensió del díode D1. Dibuixeu el circuit i escriviu la funció de transferència.
R2 Calculeu el valor dels components.
R1 = 10 kΩ Vo Representeu els diagrames de Bode de magnitud i de fase.
R2 = 10 kΩ R1 Calculeu la magnitud i la fase de la funció de transferència a la freqüència de 2000 rad/s.
_ D2
R3 = 5 kΩ Vi
D1, D2 : Vγ = 0,6 V (3,33 punts)
+
(3,33 punts) D1
R3
Vi
+3V
-3V
Vo
+3V
-3V
VD1
+3V
-3V
- 63 - - 64 -
15.- Multivibrador monoestable amb el circuit integrat 555. Càlcul de tH:

Deduïu i dibuixeu les formes d’ona de VC i de Vo. Indiqueu els valors més significatius
d’aquestes figures. t H = R A $ C $ ln 3 = 10 $ 10 3 $ 1 $ 10 −6 $ ln 3 = 10, 9861 ms
Expliqueu el funcionament potes enfora d’aquest circuit.
El primer impuls de VT dura 15 ms, que és un temps superior als 10,98 ms establerts com a
VCC = 10 V +VCC +VCC tH. Això significa que el multivibrador monoestable no pot retornar a l’estat de repòs en el
R1 = 10 kΩ temps tH sinó que ho farà quan l’impuls de VT s’acabi. El segon impuls de VT dura 5 ms,
RA = 10 kΩ temps inferior a tH, amb la qual cosa el multivibrador funcionarà normalment.
R1
C = 1 µF 1 8 RA
En la temporització normal el condensador es carrega fins a
A VT _
(3,33 punts) 2
C1 R 7
2 2
B +
T1 3 $ V CC = 3 $ 10 = 6, 66 V
2
VCC
3
R En la temporització prorrogada el condensador es carregarà fins a
S
Q
R 1 15 15
3
VCC _ V C (t) = 0 + (V CC − 0) $ [1 − e − 10 ] = 10 $ 1 − e − 10 = 7, 768 V
C2
+ 6 VC
Vo 3
R
C
4 T2 5
Ref
+VCC
VT +10
10 nF (V)
+5
El multivibrador monoestable és un circuit temporitzador.
Amb VT a nivell alt (posició A) tenim l’estat estable; llavors, la sortida està a nivell baix (0
volts) i la tensió del condensador també està a 0 volts sense poder-se carregar perquè el 10 20 30 40 t (ms)
transistor T1 està en saturació. Aquest és l’estat de repòs. VC +10
Quan donem un impuls negatiu a VT, és a dir, commutem a la posició B i tornem de seguida (V)
a la posició A, es produeix el tret d’activació del circuit. La sortida passa a nivell alt (tensió +7,77
+6,66
pròxima a +VCC) i el transistor T1 passa a estar en tall; llavors, el condensador es carrega a +5
través de la resistència RA.
Quan la tensió del condensador arriba al valor 2/3 VCC es produeix el retorn a l’estat estable;
la sortida torna a nivell baix i el condensador es descarrega de manera fulminant a través del 10 20 30 40 t (ms)
transistor T1 que torna a estar saturat. tH
Vo +10
El temps en el qual la sortida roman a nivell alt és el temps que el condensador necessita per (V)
carregar-se des de 0 volts fins a la tensió 2/3 VCC i ve donat per l’expressió següent:
+5
t H = R A $ C $ ln 3
Resumint: el flanc de baixada de VT provoca l’activació de la sortida Vo; la desactivació 10 20 30 40 t (ms)

d’aquesta es produirà espontàniament al cap d’un temps tH.
15 ms 10,98 ms
Això serà així si l’impuls negatiu de VT és més curt que el temps tH. En cas contrari, el
nivell baix de VT impedeix la finalització de l’estat d’activació del circuit; la sortida es
manté a nivell alt, el transistor T1 en tall i el condensador se segueix carregant més enllà de
2/3 VCC. El retorn a l’estat de repòs es produirà quan VT torni a nivell alt. L’activació de la
sortida (nivell alt) haurà durat el mateix temps que l’impuls negatiu de VT.
- 65 - - 66 -
16.- Multivibrador astable amb un amplificador operacional. Descàrrega del condensador:

Dibuixeu les formes d’ona de Vo, V+ i V-. Indiqueu els valors més significatius d’aquestes
t
figures. V C (t) = V C (t = 0) + [V OL − V C (t = 0) ] $ 1 − e − $
Calculeu la freqüència del senyal Vo.
R4 $ = R4 $ C = 10 $ 10 3 $ 10 $ 10 −9 = 100 s
R1 = 2 kΩ
R2 = 3 kΩ valor inicial: V C (t = 0) = V +H valor final: V C (t = t L ) = V +L
_ R3
R3 = 330 Ω Vo tL
R4 = 10 kΩ C + V +L = V +H + [V OL − V +H ] $ 1 − e − $
C = 10 nF Z1
Z1, Z2 : Vz = 6,8 V −3 = 3 + [−7, 5 − 3 ] $ 1 − e − $
tL
Vγ = 0,7 V Z2
R1 R2 −6
= 1 − e− $
tL
d
tL
e− $ =
4,5
(3,33 punts) −10,5 10,5
10,5
t L = $ $ ln 4,5 = 100 $ 0, 8473 = 84, 73 s
Tensió de sortida Vo:
Període i freqüència:
V OH = +(V Z1 + V 2 ) = +(6, 8 + 0, 7) = +7, 5 V
T = t H + t L = 84, 73 + 84, 73 = 169, 46 s
V OL = −(V 1 + V Z2 ) = −(0, 7 + 6, 8) = −7, 5 V
1 1
f= T = 169,46$10 −6 = 5901, 11 Hz = 5, 90 kHz
Tensió de disparament V+:
VR$R2+Vo$R1 R1 Vo
V+ = R1+R2 = R1+R2 $ Vo (V)
+7,5
R1 2 2
V +H = R1+R2 $ V OH = 2+3 $ (+7, 5) = 5 $ (+7, 5) = +3 V
R1 2 2
V +L = R1+R2 $ V OL = 2+3 $ (−7, 5) = 5 $ (−7, 5) = −3 V
Càrrega del condensador:

t
V C (t) = V C (t = 0) + [V OH − V C (t = 0) ] $ 1 − e − $ 100 200 300 400 t ( µs)
$ = R4 $ C = 10 $ 10 3 $ 10 $ 10 −9 = 100 s
valor inicial: V C (t = 0) = V +L valor final: V C (t = t H ) = V +H

tH
-7,5
V +H = V +L + [V OH − V +L ] $ 1 − e − $
tH tL
tH
3 = −3 + [7, 5 − (−3 )] $ 1 − e − $
(V)
6 −
tH
−
tH 4,5 V+
10,5 =1−e $
d e $
= 10,5 +3
10,5
VC
t H = $ $ ln 4,5 = 100 $ 0, 8473 = 84, 73 s
100 400
t ( µs)
-3
- 67 - - 68 -
17.- Trigger de Schmitt. 2 $ VR $ R2 = −1, 25 $ (R1 + R2)

Dissenyeu un circuit Trigger de Schmitt amb un amplificador operacional que dispari a les
1,25$(10+14) 1,25$24
tensions de +2,5 V i -3,75 V, i en el qual els nivells de la tensió de sortida siguin +7,5 V i VR = − 2$14 =− 28 = −1, 0714 V
-7,5 V.
Apliquem a l’entrada del circuit un senyal triangular de 20 V de pic a pic sense offset i de (V)
500 Hz de freqüència.
Dibuixeu les formes d’ona de l’entrada i de la sortida. +10
Vi
Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
V+
(3,33 punts) _ R3 +2,5
Vi
Vo 0,5 1 1,5 2 2,5 3 t (ms)
+ -3,75
Z1
R1 R2
VR Z2 -10
Zeners: t1 tL t2 tH
V OH = +(V Z1 + V 2 ) = +7, 5 V V OL = −(V 1 + V Z2 ) = −7, 5 V Vo
Z1 : VZ1 = 6,8 V Z2 : VZ2 = 6,8 V (V)
Vγ1 = 0,7 V Vγ2 = 0,7 V +7,5
Resistència R3:
La resistència R3 salva la diferència de potencial entre la sortida de l’operacional i la tensió 0,5 1 1,5 2 2,5 3 t (ms)
imposada pels Zeners. Prendrem el valor R3 = 330 Ω
-7,5
Tensions de disparament:
VR$R2+V OH $R1 VR$R2+7,5$R1
V +H = R1+R2 = R1+R2 V +H = +2, 5 V
Període:
VR$R2+V OL $R1 VR$R2−7,5$R1
V +L = R1+R2 = R1+R2 V +L = −3, 75 V 1 1
T= f = 500 = 2 ms
Càlcul de R1, R2 i VR:
Càlcul dels temps tL i tH:
VR$R2+7,5$R1+VR$R2−7,5$R1 2$VR$R2
V +H + V +L = R1+R2 = R1+R2 2,5 T 2,5 2
t1 = 10 $ 4 = 10 $ 4 = 0, 125 ms
VR$R2+7,5$R1−VR$R2+7,5$R1 2$7,5$R1 15$R1
V +H − V +L = R1+R2 = R1+R2 = R1+R2 T 3,75 T 2 3,75 2
t2 = 2 + 10 $ 4 = 2 + 10 $ 4 = 1 + 0, 1875 = 1, 1875 ms
2$VR$R2
+2, 5 + (−3, 75) = R1+R2
tL = t2 − t1 = 1, 1875 − 0, 125 = 1, 0625 ms
15$R1
+2, 5 − (−3, 75) = R1+R2
tH = T − tL = 2 − 1, 0625 = 0, 9375 ms
8,75
15 $ R1 = 6, 25 $ (R1 + R2) d 8, 75 $ R1 = 6, 25 $ R2 d R2 = 6,25 $ R1 = 1, 4 $ R1
Càlcul de la relació de cicle δ:
Prenem R1 = 10 kΩ tH 0,9375
(%) = T $ 100 = 2 $ 100 = 46, 875 %
R2 = 1, 4 $ 10 = 14 k
- 69 - - 70 -
18.- Rectificador de precisió. Aquest corrent ha de venir d’alguna de les R2

Deduïu i dibuixeu la forma d’ona de la tensió de sortida Vo. dues branques de realimentació. Fixant-nos Vo
Deduïu i dibuixeu la forma d’ona de la tensió del díode D1. en l’orientació dels díodes veiem que
R2 R1 ID2 D2
l’única branca que pot conduir és la del _
R1 = 10 kΩ Vo díode D2. Així doncs, suposarem Vi
Vo'
R2 = 10 kΩ R1 I1 +
_ D2 D1 OFF ID1 = 0
R3 = 5 kΩ Vi ID1 D1
D1, D2 : Vγ = 0,6 V D2 ON VD2 = Vγ = 0,6 V R3
+
(3,33 punts) D1
R3
Vi
Es tracta d’un circuit rectificador de precisió de mitja ona. +3V
L’amplificador operacional treballa sempre en la zona lineal.
V+ = 0
V− = V+ = 0 t
Quan Vi m 0
-3V
Vi−V − Vi−0 Vi
I1 = R1 = R1 = R1 d I1 m 0
Vo
Aquest corrent ha de seguir per alguna de
R2
les dues branques de realimentació. +3V
Fixant-nos en l’orientació dels díodes Vo
veiem que l’única branca que pot conduir R1 ID2 D2
és la del díode D1. Així doncs, suposarem Vi _
Vo'
D1 ON VD1 = Vγ = 0,6 V I1 + t
ID1 D1
D2 OFF ID2 = 0 R3
Vo ∏ = V − − VD1 = 0 − V = −0, 6 V -3V
ID2 = 0 d Vo = V − + ID2 $ R2 = 0 + 0 $ R2 = 0 + 0 = 0
VD1
ID1 = I1 m 0 confirmem la conducció de D1. +3V
VD2 = Vo ∏ − Vo = −0, 7 − 0 = −0, 6 V < 0, 6 V confirmem la no conducció de D2.

+0,6V
Quan Vi [ 0 t
Definim el corrent I1 de sentit contrari al que tenia en el cas anterior.

-3V
V − −Vi 0−Vi Vi
I1 = R1 = R1 = − R1 d I1 m 0 -3,6V
- 71 - - 72 -
Vi
ID2 = I1 d Vo = V − + ID2 $ R2 = 0 + I1 $ R2 = − R1 $ R2
10
A
Vo = − R2
R1 $ Vi = − 10 $ Vi = −Vi dB
40
Vo ∏ = Vo + VD2 = −Vi + V = −Vi + 0, 6 V
32
30
VD1 = V − − Vo ∏ = 0 − (−Vi + 0, 6) = Vi − 0, 6 V 25
20
ID2 = I1 m 0 confirmem la conducció de D2. -20dB/dècada
12
10
VD1 = Vi − 0, 6 V < 0, 6 V confirmem la no conducció de D1.
0
1 10 100 1000 10 100 1000 ω
rad/s rad/s rad/s rad/s Krad/s Krad/s Krad/s
-10
2000
19.- Dissenyeu un filtre passa-baixes de primer ordre. La freqüència de tall estarà situada a rad/s
1000 rad/s. El guany estàtic a la banda de pas serà de 40. -20
Dibuixeu el circuit i escriviu la funció de transferència.
Calculeu el valor dels components. ϕ
180
Representeu els diagrames de Bode de magnitud i de fase.
Calculeu la magnitud i la fase de la funció de transferència a la freqüència de 2000 rad/s.
116,56
(3,33 punts) 90
R2
Funció de transferència: 0
C 1 10 100 1000 10 100 1000 ω
Vo(s) rad/s rad/s rad/s rad/s Krad/s Krad/s Krad/s
Vi(s) = − R2
R1 $ 1
R2$C$s+1 R1 2000
Vi _ rad/s
Vo
+
Freqüència ω1 = 2000 rad/s:
Freqüència de tall: Vo(*1)
Vi(*1) = − R2
R1 $
1
R2$C$j$*1+1 = −40 $ 1
1
$2000$j+1
= −40 $ 1
1+2j
1000
1
*o = R2$C = 1000 rad/s
Vo(*1) 1 2 40
Vi(*1) = 40 $ 1 2 +2 2
≈180 o − arctan 1 ∆ = 5 ≈180 o − 63, 4349 o ∆
Prenem C = 10 nF
Vo(*1)
R2 = 1
= 1
= 10 5 = 100 k Vi(*1) = 17, 888544 ≈116, 56505 o ∆
* o $C 10 3 $10$10 −9
Guany estàtic: Magnitud:
Ao = R2
= 40 A1 dB = 20 $ log(17, 888544) = 25, 0515 dB
R1
R1 = R2
= 100$10 3
= 2, 5 k Fase:
40 40
Ao = 20 log A o = 20 log(40) = 32, 0412 dB '1 = 116, 56505 o

dB
- 73 - - 74 -

Examen Analogica001

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examen Analogica001

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL EXÀMENS_CURSOS_ANTERIORS

6.- En la posició A del commutador calculeu el quocient IC/IB, i en la posició B del

I Z màx = Ismàx − ILm©´n = 43, 33 − 3, 1 = 40, 23 mA V D = Vi − I D $ R1 − Vo = −20 − 0 $ 0, 1 − 5 = −20 − 5 = −25 V < 0, 7 V

P Z màx = I Z màx $ Vz = 40, 23 $ 6, 2 = 249, 44 mW Resultat: Vo = 5 V

Resultat: P Z màx = 249, 44 mW

a) Vi = +20 V VBE = 0,6 V

V E = V B − V BE = 6 − 0, 6 = 5, 4 V Quan RP = 0 la tensió de sortida Vo serà màxima:

 89 Quan RP = P la tensió de sortida Vo serà mínima:

Suposem que el transistor està en saturació:

I C = I1 + I2 = 150 + 150 = 300 mA

Aquest resultat comfirma la hipòtesi de saturació perquè IC/IB < 120.

El transistor està en tall.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ 3.- Circuit amplificador.

2.- Calculeu el punt de treball del transistor (IC i VCE).

Sempre ens permetrem l’aproximació IC = IE.

Càlcul de la tensió VCE.

V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 20143 $ (1, 6 + 0, 4) = 3, 59714 V

Hem obtingut un primer punt de treball aproximat:

Obtenim un valor de VBE = 0,62 V D’aquesta equació podem obtenir la IB:

c) Càlcul del circuit per segona vegada. Càlcul de la IC:

3.- Circuit amplificador. vo −h fe $i b $RL ∏ −h fe $RL ∏

a) Circuit equivalent en corrent altern (AC).

RB = (R1 R2 ) = (5, 1 23 ) = 4, 1743772 k

b) Càlcul del guany de tensió.

b) Calculeu el valor del corrent IL.

Resultat: Vos = −2 mV V + (ideal) = V + (real) = 0

Terme ideal del circuit amplificador no inversor:

Error degut a la tensió offset:

Resultat: Vo = −1, 020 V

Amplificació vertical: 0,5 V / divisió.

L’amplitud del senyal d’entrada serà:

1 1 40 s b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

Suposem que els dos Zeners estan conduint en invers.

IZ1 > 0 confirmem la conducció en inversa de Z1.

2.- Calculeu el valor del corrent IZ2.

I2 = IZ1 = 0 I Z = I1 − I B = 120 − 2 = 118 mA

IZ2 = I1 − I2 = 120 − 0 = 120 mA IZ > 0 confirmem la conducció en inversa del Zener.

VZ1 < 10 V confirmem la no conducció de Z1. a) potenciòmetre totalment curtcircuitat: RP = 0.

Resultat: I C = 146 mA en els dos casos.

Vi : commuta entre +12 V. i -10 V -12V.

0−V EC −(−12) 0−0+12 12 Calculeu el valor de les resistències RC i RB.

5.- Calculeu la tensió de sortida del circuit.

V D1 = V1 − Vo = 10 − 13, 4 = −3, 4 V < 0, 6 V Confirmem la no conducció de D1.

V D2 = V2 − Vo = 8 − 13, 4 = −5, 4 V < 0, 6 V Confirmem la no conducció de D2.

24 = I B $ 180 $ 2 + I B $ 222 + 0, 6 Càlcul del corrent IE.

I C = I B $ h FE = 0, 040206 $ 180 = 7, 237 mA Sempre ens permetrem l’aproximació IC = IE.

V CE = V CC − I C $ RC = 24 − 7, 237 $ 2 = 24 − 14, 474 = 9, 5257 V Càlcul de la tensió VCE.

Resultats: I C = 7, 237 mA V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 0048932 $ (1, 6 + 0, 4) = 3, 9902135 V

V CE = 9, 5257 V Hem obtingut un primer punt de treball aproximat:

(4 punts) Càlcul del circuit per segona vegada.

a) Primera aproximació. VCC

RB = (R1 R2 ) = (5, 1 23 ) = 4, 1743772 k .

Equació del llaç d’entrada:

Si recordem que IE = IC = hFE·IB l’equació queda:

I C = h FE $ I B = 290 $ 0, 00692291 = 2, 007646 mA

V CE = V CC − I C $ (RC + RE) = 8 − 2, 007646 $ (1, 6 + 0, 4)

Calculeu el “Slew Rate” de l’amplificador operacional.

Calculeu el seu CMRR expressat en decibels (dB).

b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

Ios = IB1 − IB2 = 0 d IB1 = IB2 = IB

V − (real) = Vos + V − (ideal) = Vos + IB $ R3

Error degut als corrents de polarització: IB $ [R3(1 + R2

89 Quan RP = P la tensió de sortida Vo serà mínima:

1 1 40 s b) Dissenyeu un circuit amb un amplificador operacional que compleixi aquesta equació.

Io1 = −9, 7222 A +VCC

Io2 = +18, 055 A VT +10

Io2 = +18, 055 A