Problemes d'EAEIA PDF

Electrònica Analògica
(EA-EIA – 820222)
______________________________
Col·lecció de Problemes de l’Assignatura
“Escucho y olvido; veo y recuerdo; hago y aprendo”.

Proverbio chino de Confucio.
“Si no sabemos adónde vamos, es probable que no lleguemos a ninguna parte”.
______________________________________
Grau: Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

(EIA).
Quadrimestres: Q5 i Q6.
Professor: Herminio Martínez García.
Departament: Enginyeria Electrònica (UPC).
______________________________________
Setembre de 2017
Versió 1.5
Electrònica Analògica (EA‐EIA – 820222). Col∙leció de Problemes de l’Assignatura.
____________________________________________________________________________________
Amplificador Operacional en Règim No Saturat.
1.- En el muntatge de la figura 1, i considerant l’amplificador operacional completament

ideal, determinar:
a) El valor de la tensió vout en funció del corrent d’entrada iin.

b) El valor de la tensió vin.
c) Les impedàncies d’entrada i sortida del circuit.
d) A la vista del resultat, què fa el circuit de la figura?
En el muntatge de la figura 2, i considerant també l’amplificador operacional

completament ideal, determinar:
e) El valor de la tensió vout.

f) El valor del corrent iin.
g) Les impedàncies d’entrada i sortida del circuit.
h) A la vista del resultat, què fa el circuit de la figura?
Finalment, en el muntatge de la figura 3, i considerant l’amplificador operacional

completament ideal, determinar ara:
i) El valor del corrent de sortida iO en funció de la tensió d’entrada vin.

j) A la vista del resultat, què fa el circuit de la figura? Com es diu aquesta
configuració?
k) Calcular el corrent iO per la càrrega quan la tensió d’entrada al circuit és vin=5 V,
essent els valors dels resistors R1=R2=1 k, i la càrrega de 100 .
vin R vin
iin - vout iin - vout
R
+ +
Fig. 1 Fig. 2
R1 R2
-
R1 + R
2
vin
io
Càrrega (RL)
Fig. 3
____________________________________________________________________________________
1
____________________________________________________________________________________
Solució:
a) El circuit de la figura 1 és un amplificador de transresistència. A causa de l’elevada

impedància d’entrada de l’amplificador operacional, el corrent d’entrada iin(t) deriva quasi a
la seva totalitat pel resistor R. Per tant, podem veure que:
iR=iin vout (t )   R  iR (t ) 
  vout (t )   R  iin (t )
iR (t )  iin (t ) 
vin R
b) Fixeu-vos-hi que si considerem que existeix
iin - vout curtcircuit virtual, la tensió d’entrada és nul·la. A la
pràctica aquesta tensió és de només uns pocs mV.
+ c) Considerant l’amplificador operacional
completament ideal, la impedància d’entrada Rin
vindrà donada pel quocient:
vin (t )
Rin   0
iin (t )
I la impedància de sortida vindrà donada per la impedància de sortida del propi AO;
és a dir, pràcticament zero.
d) Com hem dit, el circuit és un amplificador de transresistència que transforma la

informació d’entrada en forma de corrent en un senyal de sortida però en forma de tensió.
e) En el circuit de la figura 2, l’amplificador treballa amb realimentació negativa, i la tensió

de sortida està curtcircuitat amb el terminal inversor. Per tant, i tenint en compte el
curtcircuit virtual a les seves entrades, la tensió de sortida sempre serà 0 V,
independentment del valor de la tensió d’entrada.
f) Considerant ideal el VFOA, i a causa del curtcircuit virtual, el corrent d’entrada iin(t) vindrà
donat per:
vin (t )  0V vin (t )
iin (t )  
R R
g) Per definició, la impedància d’entrada Rin és igual a:
vin (t )
Rin
iin (t )
I, tenint en compte l’expressió obtinguda a l’apartat anterior, en aquest cas aquesta

impedància d’entrada valdrà:
vin (t )
Rin  R
iin (t )
D’altra banda, la impedància de sortida, igual que en el circuit anterior, vindrà

donada per la impedància de sortida del propi AO; és a dir, pràcticament zero.
h) Fixeu-vos que com la tensió de sortida sempre és 0 V, independentment del valor de la

tensió d’entrada, el circuit no fa absolutament res.
____________________________________________________________________________________
2
____________________________________________________________________________________
i) El circuit de la figura 3 és una font de corrent de Howland (font de corrent controlada

per la tensió d’entrada vin(t) o Voltage–Controlled Current Source –VCCS–). El valor del
corrent de sortida iO(t) ve donat (considerant l’AO ideal i treballant a la seva zona lineal) per:
vin (t )
iO (t ) 
R1
j) El circuit de la figura 3 és una font de corrent de Howland (font de corrent controlada per
la tensió d’entrada vin(t)). Transforma el senyal d’entrada en forma de tensió, en un corrent
de sortida iO(t) proporcional a aquesta tensió.
k) Amb els valors indicats a l’enunciat, el corrent de sortida valdrà:
vin (t ) 5V
iO (t )    5mA
R1 1k 
Que és un valor independent de la càrrega RL connectada a la sortida del circuit.
____________________________________________________________________________________
3
____________________________________________________________________________________
2.- Mitjançant un seguidor de tensió format per l’amplificador operacional A1 volem

atacar una càrrega RL. Una vegada que es prova el circuit en el laboratori ens adonem
que el consum de corrent d’aquesta càrrega RL supera el corrent màxim que pot donar
l’amplificador operacional A1, perillant, per tant, la seva integritat.
Per poder alimentar aquesta càrrega, sense que l’amplificador A1 pugui passar a
millor vida, s’afegeix el circuit emmarcat en línia discontínua, el qual pot donar a la
seva sortida un corrent I2. Es demana:
a) Determinar el valor del corrent I2 en funció del corrent de sortida IL.

b) A la vista del resultat anterior, què s’aconsegueix quan s’afegeix l’etapa
formada per A2 emmarcada al seguidor de tensió format per A1?
Solució:
a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (A1 i A2):
A1 configurat com a seguidor de tensió  vout (t )  vin (t )
 R 
A2 configurat com a amplificador no inversor  vout , A 2 (t )  1  F   vin (t ) 
 R1 
 R 
 vout , A 2 (t )  1  F   vin (t )  1,1  vin (t )
 10 RF 
vout , A 2 (t )  vout (t ) 1,1  vin (t )  vin (t ) v (t ) vin (t )

i2 (t )    0,1  in 
R2 RL / 5 RL / 5 2 RL
I com el corrent de sortida del circuit (corrent de càrrega), iL(t), és per definició:
vout (t ) vin (t )
iL (t )  
RL RL
____________________________________________________________________________________
4
____________________________________________________________________________________
Ens queda finalment:
1
i2 (t )  iL (t )
2
b) Amb aquest circuit, aconseguim que el corrent consumit per la càrrega, iL(t), no sigui
proporcionat únicament per l’amplificador operacional A1, sinó que es reparteixi a part iguals
entre aquest i el segon amplificador operacional A2. D’aquesta forma evitem possibles
sobrecàrregues de l’amplificador operacional A1, sobretot si la càrrega té un consum de
corrent important.
____________________________________________________________________________________
5
____________________________________________________________________________________
Condicionament del Senyal d’Entrada Procedent de Sensors en

Instrumentació i Control Industrial.
1.- Si en el següent circuit, els amplificadors operacionals es consideren completament

ideals, determinar
a) La tensió de sortida vO(t) en funció de les tensions d’entrada v1(t) i v2(t).

b) La impedància d’entrada vista entre el terminal superior d’entrada v1(t) i massa.
c) La impedància d’entrada vista entre el terminal inferior d’entrada v2(t) i massa.
d) La impedància d’entrada vista entre els dos terminals d’entrada v1(t) i v2(t).
v1(t)
+
- OA1 R1 vout(t)
v2(t) + R2
- OA2 R3
R4
Solució:
a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (OA1 i OA2):


vout (t )  vOA v v v (t )  v1 (t ) v1 (t )  vout ,OA 2
1
 OA1 out ,OA 2  out 
R1 R2 R1 R2

vout ,OA 2  vOA 
vOA v  v (t ) v (t )  R 
2
 2
 out ,OA 2 2  2  vout ,OA 2  1  3   v2 (t )
R3 R4 R3 R4  R4 
Substituint l’expressió de la tensió de sortida del segon amplificador operacional, vout,OA2, a la
primera equació i simplificant adequadament, ens queda:
 R  R  R 
vout (t )  1  1   v1 (t )   1  1  3    v2 (t )
 R2   R2  R4  
Considerant les igualtats R1=R4 i R2=R3, la tensió de sortida, vout(t), en funció de les dues
tensions d’entrada, v1(t) i v2(t), queda:
 R 
vout (t )  1  1    v1 (t )  v2 (t ) 
 R2 
que és la d’un amplificador d’instrumentació, amb una guany diferencial donat per
l’expressió:
____________________________________________________________________________________
6
____________________________________________________________________________________
vout (t ) vout (t )  R 
AD    1  1 
vd (t ) v1 (t )  v2 (t )  R2 
b) c) i d) Fixeu-vos que les dues tensions d’entrada, v1(t) i v2(t), queden aplicades
directament a les entrades no inversores dels dos amplificadors operacionals OA1 i OA2
(considerats completament ideals). Per tant, totes les impedàncies demanades són d’un
valor extremadament alt; idealment infinites.
____________________________________________________________________________________
7
____________________________________________________________________________________
2.- Hi ha tota una sèrie de sensors que donen uns corrents molt petits davant la
magnitud física que ha de mesurar; és a dir, tenen una baixa sensibilitat, per la qual cosa
és necessari amplificar aquests corrents si es vol processar de forma adequada la
informació que proporcionen. Per amplificar aquests corrents podem utilitzar, entre
d’altres, l’amplificador de corrent de la figura.
a) Si considerem ideal l’amplificador operacional, demostrar que el corrent iL(t) és

independent de la resistència de càrrega RL del circuit.
b) Calcular el guany de corrent de l’amplificador.
Solució:
a) Gràcies al curtcircuit virtual de l’amplificador operacional A1, podem calcular el corrent de

càrrega iL(t) de la següent forma:
v A (t ) 
iin (t )    v A (t )  iin (t )  R1 
R1 

v A (t ) 
iin (t )  iL (t ) 
R2 
Substituint l’expressió de la tensió vA(t) de la primera equació a la segona expressió,

obtenim:
R 
iL (t )    1  1  iin (t )
 R2 
que és un corrent independent de la càrrega RL, i només depèn de les resistències del circuit,
R1 i R2, del corrent d’entrada iL(t).
b) El circuit és un amplificador de corrent, amb un valor del seu guany donat per:
iL (t ) R 
Ai     1  1
iin (t )  R2 
____________________________________________________________________________________
8
____________________________________________________________________________________
3.- En un sistema industrial d’adquisició de mesures, necessitem convertir una tensió,

que prové d’un sensor de pressió, en un corrent proporcional a ella, amb la finalitat de
poder atacar un instrument magnetoelèctric. Per fer-ho, s’ha de dissenyar un circuit com
el de la figura.
a) Determinar quant val el corrent iO(t) en funció de vin(t).

b) Si a l’entrada connectem un sensor que té un marge dinàmic entre 0 V i 5 V,
calcular R per a què el corrent pel mesurador d’agulla variï des de 0 fins a 10
mA.
c) Comentar les limitacions d’aquest circuit.
NOTA: Considerar ideals els amplificadors operacionals, i menysprear les caigudes de

tensió a les unions base–emissor dels transistors (VBE=0).
V REF =10 V
R VCC
- OA2
VCC Q2
vin(t)
+ OA1 +
Q1 iO(t)
VEE
-
VEE Càrrega
VE1 (mesurador
magnetoelèctric)
Solució:
a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (A1 i A2):
vE1 vin
v A1  v A1  vE1  vin  iC1  iE1  
R R
 v 
v A 2  v A 2  vC1  VCC  vR  VCC   R  iC1   VCC   R  in   VCC  vin
 R
VCC  v A 2 VCC   VCC  vin (t )  vin (t )

iO (t )  iC 2 (t )  iE 2 (t )   
R R R
vin (t )
iO (t ) 
R
b) A partir de l’expressió anterior:
vin (t ) v (t ) 5V
iO (t )   R  in   500  499 (serie E-96)
R iO (t ) 0, 01A
____________________________________________________________________________________
9
____________________________________________________________________________________
c) El problema més gran d’aquest circuit està en evitar en tot moment que ni transistors ni
amplificadors operacional quedin saturats. Aquest problema és causat per una amplitud de la
tensió d’entrada excessivament elevada.
La tensió col·lector–emissor de saturació per al transistor Q2 (que típicament val al

voltant de 0,2 V) es determina per l’expressió:
VEC 2, sat  VE 2  VC 2  VCC  vin   vO ,max
Per tant, la tensió de sortida màxima, vO,max, per evitar la saturació del transistor Q2 és:
vO ,max  VCC  vin  VCE , sat  VCC  vin  0, 2V
Un altre problema afegit podria venir donat en cas de què el corrent de sortida del
circuit fos excessivament gran. En aquest cas, podríem tenir el problema d’un corrent de
base pels transistors que podria sobrecarregar la sortida dels amplificadors operacionals. Per
tant, el corrent de base en cap moment ha de superar el corrent màxim que poden donar els
amplificadors operacionals a la seva sortida.
____________________________________________________________________________________
10
____________________________________________________________________________________
4.- En un procés industrial d’adquisició de mesures es desitja mesurar la temperatura en

el marge de 0 ºC fins els 120 ºC. Disposem d’un sensor de temperatura AD590
(d’Analog Devices) que proporciona un corrent numèricament igual (en A) al valor de
la temperatura a què està sotmès en graus Kelvin, comportant-se, per tant, com una font
de corrent controlada per temperatura. El marge dinàmic d’entrada del convertidor A/D
està comprès entre 0 V i els 10 V.
a) Determinar el guany de l’etapa amplificadora.

b) El valor de la resistència R3 i el de la tensió de referència VREF.
Solució:
a) i b) Aplicant el teorema de superposició a les dues entrades de l’etapa amplificadora (vt i

VREF), ens queda:
 R  R 
vO   1  3  vt   3  VREF  1  k  vt  kVREF
 R2   R2 
Essent k=R3/R2 el guany demanat de l’etapa amplificadora. Com la sensibilitat del sensor és 1
A/K, tenim:
vt  I sensor  R1  106  T 104   102 T amb T en Kelvins i Vt en volts.
i la tensió vO en funció de la temperatura queda com:
vO  1  k  vt  kVREF  102 1  k  T  kVREF
Si T=0 ºC=273,16 K:
____________________________________________________________________________________
11
____________________________________________________________________________________
vt (T  273,16 K )  102 T  2, 73V
I el valor desitjat ha de ser 0 V:
vO (T  273K )  0V  2, 73V 1  k   kVREF
Si T=120 ºC=393,16 K:
vt (T  393,16 K )  102 T  3,93V
I el valor desitjat ha de ser ara de 10 V:
vO (T  293,16 K )  10V  3,93V 1  k   kVREF
Observem que tenim dues equacions amb dues incògnites (k i VREF):
0V  2, 73V 1  k   kVREF  k  R3 / R2  7,33


10V  3,93V 1  k   kVREF  VREF  3,102V
Com el resistor R2 és d’un valor igual a 1 k, podem agafar com R3 un potenciòmetre
(preferiblement multivolta) de 10 k i ajustar-lo a un valor de 7,33 k. Per la seva banda, la
tensió de referència pot ser ajustada mitjançant un divisor de tensió format per un
potenciòmetre multivolta connectat a la tensió d’alimentació, i un amplificador operacional
(de precisió) per evitar efectes indesitjables de càrrega, tal i com mostra la figura següent:
+VCC
VREF
+
- AO2 VREF
____________________________________________________________________________________
12
____________________________________________________________________________________
5.- Es desitja mesurar la temperatura d’un procés en un reactor químic compresa entre 0
ºC i 50 ºC, amb una resolució de 0,25 ºC, i amb presentació digital per tal d’introduir-la
a un microcontrolador.
Com a sensor RT s’utilitza una RTD de Pt, sensor lineal amb la següent equació
característica:
RT (T final )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial   ,
que a 25 ºC té 1 k, i un coeficient de temperatura =0,375 %/K. El sensor es disposa

en un divisor de tensió alimentat a 5 V, la sortida del qual es connecta a un amplificador
no inversor. El convertidor A/D té un marge d’entrada de 0 a 2 V. Si RP s’agafa de
forma que pel sensor no circuli més de 50 A, evitant d’aquesta manera el seu
escalfament, dissenyar la resta de components passius del sistema d’adquisició i la
tensió de referència VREF.
Solució:
El corrent màxim que circularà pel resistor sensor RT serà de 50 A, evitant així
l’autoescalfament del sensor. Per tant:
V 5V
I RT ,max  50  A  
RP  RT RP  RT
El cas més desfavorable serà quan RT tingui el valor mínim en el marge de mesura; és a dir,
quan T=0 ºC:
RT (T  0º C )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial  

 1000 1  0, 00375  0  25º C    906, 25
V 5V
I RT ,max  50 A    RP  99,1k 
RP  RT RP  906, 25
____________________________________________________________________________________
13
____________________________________________________________________________________
Podem agafar com a valor normalitzat el de RP=100 k.
Analitzant l’etapa amb l’amplificador operacional AO1, aquesta és una etapa

amplificadora–sumadora amb la següent expressió:
R  R
VO   2  1 VS  2 VREF (1)
 R1  R1
Quan tenim 50 ºC, el valor d’RT és:
RT (T  50º C )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial  

 1000 1  0, 00375  50º C  25º C    1093, 75
Per tant, a 0 ºC i 50 ºC, tenim, respectivament, uns valors a VS (tensió en bornes del
sensor) donats per:
906, 25
RT (0º C )  906, 25  VS (0º C )  5V  44,906mV
100k   906, 25
1093, 75
RT (50º C )  1093, 75  VS (50º C )  5V  54, 096mV
100k   1093, 75
I, com a conseqüència, substituint valors a l’equació (1) anterior:
R  R
T  0º C  0V   2  1 44,906mV  2 VREF
 R1  R1
R  R
T  50º C  2V   2  1 54, 096mV  2 VREF
 R1  R1
Si anomenem K a la relació R2/R1, ens queda un sistema de dues equacions amb dues
incògnites:
0V   K  1 44,906mV  K VREF 

2V   K  1 54, 096mV  K VREF 
Determinat les variables a partir d’aquestes dues equacions, ens queda:
R2
K  216, 63   216, 63
R1
Si R1=100 ; R2=21,66 k. El resistor R2 podria ser un potenciòmetre d’uns 27 k

(preferiblement multivolta per agumentar la precisió de l’ajustament), fixat a aquest valor de
21,66 k. Fixeu-vos que la constant K és justament el guany (en valor absolut) de l’etapa
amplificadora. Finalment, el valor de la tensió de referència serà igual a:
VREF  45,11mV
que pot ser ajustada mitjançant un divisor de tensió format per un potenciòmetre multivolta
connectat a la tensió d’alimentació, i un amplificador operacional (de precisió) per evitar
efectes indesitjables de càrrega, tal i com mostra la figura següent:
____________________________________________________________________________________
14
____________________________________________________________________________________
+VCC
VREF
+
- AO2 VREF
____________________________________________________________________________________
15
____________________________________________________________________________________
6.- El circuit de la figura és una estructura d’amplificador d’instrumentació caracteritzat per

gaudir de resistències d’entrada idealment infinites.
a) Considerant ideals tots dos amplificadors operacionals, demostrar que el guany de

tensió diferencial de l’amplificador d’instrumentació (AD) ve donat per:
vO R 2  R2
AD   1 2 
v2  v1 R1 R
b) Si tenim R1=R2, demostrar que modificant el resistor R podem ajustar el guany del
circuit.
c) En aquestes condicions, si anomenem k=R/R1, representar la corba del guany en
tensió diferencial en funció de k (és a dir: AD=f(k)).
d) Si eliminem en el circuit la resistència R, deduir la funció de transferència de la
nova estructura d’amplificador d’instrumentació. Quin desavantatge té aquest nou
circuit respecte a l’amplificador d’instrumentació original?
Solució:
a) Considerant ideals els dos amplificadors operacionals, i aplicant la primera llei de

Kirchhoff al nus del terminal d’entrada inversor de l’amplificador operacional OA1:
iR  iR1  iR 2
v2 (t )  v1 (t ) vO1 (t )  v1 (t ) v1 (t )
 
R R1 R2
essent vO1(t) la sortida del primer amplificador operacional. Aplicant també la primera llei de
Kirchhoff al nus del terminal d’entrada inversor de l’amplificador operacional OA2:
vO1 (t )  v2 (t ) v2 (t )  vO (t ) v2 (t )  v1 (t )
 
R1 R2 R
____________________________________________________________________________________
16
____________________________________________________________________________________
essent vO(t) la sortida del segon amplificador operacional (i del circuit). Substituint la
variable vO1(t) de la segona equació a la primera, operant i aïllant la tensió de sortida vO(t),
ens queda finalment:
 R 2R 
vO (t )   1  2  2    v2 (t )  v1 (t ) 
 R1 R 
Per tant, el guany diferencial de l’amplificador, Ad, és:
vO (t ) v (t )  R 2 R 
Ad   O  1  2  2 
v2 (t )  v1 (t ) vd (t )  R1 R 
b) Si es compleix la igualtat R1=R2, el guany diferencial Ad se simplifica a:
vO (t ) v (t )  R 
Ad   O  2  1  2 
v2 (t )  v1 (t ) vd (t )  R
Per tant, variant el resistor R, podem variar el guany diferencial Ad de l’amplificador

d’instrumentació (això sí, de forma no lineal). També podríem variar el guany Ad modificant
alhora el dos resistors R1, o els dos R2, però en qualsevol d’aquests dos casos, podríem tenir
problemes d’aparellament de components i, per tant, el CMRR podria quedar fortament
empitjorat.
c) Anomenant k=R/R1, el guany diferencial el podem expressar com:
vO (t ) v (t )  1
Ad   O  2  1  
v2 (t )  v1 (t ) vd (t )  k
Així, en aquesta expressió tenim dues asímptotes:
Si R  0 (curt circuit)  k  0  AD  
Si R   (circuit obert)  k    AD  2
i la corba del guany en tensió diferencial en funció de k queda com mostra la figura següent:
AD
1 k=R/R1
d) Si el resistor R s’elimina, tindrem R∞ i, per tant, l’expressió del guany diferencial Ad se
simplifica a:
____________________________________________________________________________________
17
____________________________________________________________________________________
 R 
Ad  1  2 
 R1 
Observem que el circuit continua funcionant com un amplificador. Ara bé, si volem modificar el
guany Ad, hem de fer-lo modificant necessàriament dos resistors alhora; bé els dos resistors R1,
o els dos R2.
____________________________________________________________________________________
18
____________________________________________________________________________________
7.- El circuit de la següent figura representa un sistema bàsic d’adquisició de dades

procedent d’una galga extensomètrica amb RO=510 , i K=2. El bloc A.I. té un guany
diferencial donat per l’equació:
VO R1  2  R3 
AD    1  
Vd R2  RG 
Es demana:
a) Tensió màxima Va a la qual podem alimentar el pont, si volem que el corrent

màxim que circula per la galga sigui de 30 mA.
b) Per a aquesta tensió Va, determinar l’expressió i el valor de la sensibilitat tant del
sensor (és a dir, dRS/d) com la del pont de Wheatstone (dVd/d).
c) Determinar l’expressió de la tensió de sortida en funció de la deformació VO(x).
d) Si agafem una tensió Va=10 V, i la galga se situa sobre una biga metàl·lica (E=150
GPa), determinar el valor de RG de l’etapa amplificadora per obtenir una tensió de
sortida VO=1 V quan la tensió mecànica a què està sotmesa la biga és de 1000
kg/cm2.
NOTA: Una galga extensomètrica, és un element sensor que, fonamentat a l’anomenat

efecte piezorresistiu, s’utilitza per a la mesura de forces, esforços i presions mecànics.
Les equacions que modelitzen el comportament d’aquest sensor són:
RS  RO  1  x 
on:
F/A P
x  K  i:  
E E
essent:
 RS : Resistència de la galga extensomètrica (en ).

 K : Factor de galga (adimensional). És un valor al voltant de 2.
 RO : Resistència en repòs (sense tenir tensió mecànica aplicada al sensor) (en ).
  : Deformació de la galga (i per tant de l’objecte on està fixada) (adimensional).
 F : Força mecànica a la que està sotmesa la galga (en N).
 P : Pressió o tensió mecànica (en N/m2=Pa).
 E : Mòdul de Young de l’objecte on està fixada la galga (en N/m2=Pa).
____________________________________________________________________________________
19
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
20
____________________________________________________________________________________
8.- El CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), situat prop de la frontera
franco-suïssa, al costat de Ginebra, és un centre internacional, d’àmbit europeu, per a la
investigació i l’estudi de l’energia nuclear i partícules físiques, on hi ha un gran
accelerador de partícules atòmiques. Imaginem que, en el complex sistema d’adquisició
de dades que té, s’està estudiant la possibilitat d’incorporar un nou tipus de sensor
magneto-resistiu per a la mesura dels camps magnètics generats a l’accelerador. El
sensor té un comportament modelat per l’expressió:
R  R B  1    B 
on R és la resistència del sensor, mesurada en , B és el camp magnètic mesurat en

Teslas (T), RB és la resistència que presenta el sensor a camp magnètic nul de valor
RB=500 , i  és una constant de proporcionalitat, el valor de la qual és =0,7 %/T.
Aquest tipus de sensor s’incorpora en un circuit com el de la figura, on els
amplificadors operacionals es consideren completament ideals.
Suposem inicialment que el camp magnètic B=0 i que la tensió d’alimentació

VCC=12 V. El transistor Q1 presenta una VBE=0,7 V i un guany de corrent =250; el
díode zèner DZ necessita un corrent mínim per funcionar adequadament de 10 mA, i el
corrent de referència del convertidor A/D és IREF=2 mA.
a) Per aconseguir una tensió VA=4,4 V, determinar la tensió zèner del díode DZ, el
corrent de base del transistor Q1 així com el valor del resistor RZ.
b) Determinar les expressions matemàtiques de la tensió a la sortida del pseudopont
i de la tensió VO d’entrada al convertidor A/D.
____________________________________________________________________________________
21
____________________________________________________________________________________
c) Si el camp magnètic aplicat al sensor és nul (B=0), quan val la sortida del
pseudopont? (agafar VA=4,4 V).
Per a un marge de mesura del camp magnètic entre 0 T i 2 T, volem que els
valors límits de la tensió d’entrada del convertidor A/D (vO) siguin –5 V i +5 V,
respectivament.
d) Tenint en compte les especificacions anteriors, calcular el guany de l’etapa

amplificadora, els valors adequats dels resistors R1 y R2 i de la tensió de
referència VREF.
____________________________________________________________________________________
22
____________________________________________________________________________________
9.- La figura representa l’esquema de blocs d’un convertidor D/A de resistors ponderats de
8 bits. L’amplificador operacional de la sortida treballa com a sumador inversor.
a) Explicar, de manera qualitativa, com funciona el DAC de resistors ponderats.

b) Determinar l’expressió de la tensió de sortida VO en funció dels bits d’entrada Si al
convertidor (amb i   0,1,2,...,7 ). Teniu en compte que aquests bits poden agafar
només els valors ‘1’ ó ‘0’ lògics, de forma que si el bit Si d’entrada està a ‘1’ lògic
connectarà en ON l’interruptor electrònic SWi corresponent. Per contra, si el bit Si
està a ‘0’ lògic posarà en OFF l’interruptor SWi.
c) Comentar algun inconvenient d’aquest tipus de convertidor A/D.
____________________________________________________________________________________
23
____________________________________________________________________________________
Amplificador Operacional en Règim Saturat.
1.- El circuito que se muestra en la figura siguiente corresponde a un oscilador de

relajación, basado en la carga y descarga de un condensador, y realizado con un
comparador con histéresis.
A efectos de su análisis podemos considerar ideales el amplificador operacional

(con alimentación simétrica VCC) y los dos diodos (tensión umbral V=0).
a) Determinar para que valores umbrales de tensión en el condensador C cambia el

estado de la salida del comparador con histéresis.
b) Determinar analíticamente el ciclo de trabajo D (duty cycle) de la señal de salida
del oscilador.
c) Deducir una expresión para la frecuencia de oscilación fO.
NOTA: La tensión en un condensador C que se carga a través de una resistencia R a

partir de un generador de tensión constante es:
 
t


t
vC (t )  K3  K 4  1  e RC

vC (t )  K1  K 2  e RC o también:  
Solución:
a) El comparador con histéresis utilizado corresponde a la versión inversora, mostrada en la

figura siguiente. La tensión de conmutación de circuito VCOMP viene dada por el divisor de
tensión formado por las resistencias R y 2R:
2R 2
VCOMP  V  VCOMP   VCC    VCC
2R  R 3
b) La carga y descarga del condensador se realizará a través de las resistencias de valor R y

2R respectivamente, tal y como se muestra en la figura siguiente:
____________________________________________________________________________________
24
____________________________________________________________________________________
Proceso de carga del condensador:
t
vc (t )  K1  K 2  e RC
2 2  K1  VCC
vc (0)   VCC  K1  K 2   VCC  
3 3    5
  K 2   VCC
vc ()  VCC  K1  VCC   3
 5 t 
vc (t )  VCC  1   e RC 
 3 
El tiempo que permanece a +VCC la salida del comparador (TH) será el transcurrido
hasta que la tensión en el condensador alcance el valor de 2/3 de la tensión de alimentación:
2  5 TH 
VCC  VCC  1   e RC   TH  RC  ln(5)
3  3 
Proceso de descarga del condensador:
t
vc (t )  K1  K 2  e 2 RC
2 2   K1  VCC
vc (0)  VCC  K1  K 2  VCC  
3 3    5
  K 2   VCC
vc ()  VCC  K1  VCC   3
 5 t 
vc (t )  VCC    1   e 2 RC 
 3 
El tiempo que permanece a –VCC la salida del comparador (TL) será el transcurrido
hasta que la tensión en el condensador alcance el valor de –2/3 de la tensión de
alimentación:
2  5 TL 
 VCC  VCC    1   e 2 RC   TL  2 RC  ln(5)
3  3 
Con lo cual tenemos un ciclo de trabajo D (o duty cycle) de valor:
____________________________________________________________________________________
25
____________________________________________________________________________________
TH RC  ln(5) 1
D  
TH  TL RC  ln(5)  2 RC ln(5) 3
c) La frecuencia de oscilación fO puede deducirse a partir del periodo de la forma de onda
generada por el circuito:
1 1 1 1
fO    
T TH  TL RC  ln(5)  2 RC ln(5) 3RC  ln(5)
____________________________________________________________________________________
26
____________________________________________________________________________________
2.- La figura 1 representa l’esquema de blocs d’un convertidor A/D que treballa amb el
principi de simple rampa. La font de corrent constant, de valor Io, carrega el condensador C
amb un corrent constant durant el temps que triga la conversió.
a) Si suposem que la tensió d’entrada vin(t) és constant (Vin) durant l’interval de temps
que triga la conversió, dibuixar els senyals que tenim a V1, V2 i V3.
b) A la vista de les gràfiques anteriors, explicar, de manera qualitativa, com funciona
el convertidor A/D de simple rampa.
c) Determinar el valor binari n al que arriba el comptador binari, en funció de les
tensió d’entrada Vin i del valor dels components del circuit.
d) Comentar algun inconvenient d’aquest tipus de convertidor A/D.
VCC Salida Digital

Clock
n bits
Registro
Io =cte
T
n bits
AND
v2 (t) v 3(t)
v 1(t) -
Contador
C +
CMP 1
vin (t)
Circuito
de
Control
Señal de puesta a
cero de las
condiciones iniciales
Fig. 1.
NOTA: Considerar que sempre es compleix:
Vin
T C
Io
essent T el període del clock del sistema.
Solución:
a) Si suposem que la tensió d’entrada vin(t) és constant (Vin) durant l’interval de

temps que triga la conversió, dibuixar els senyals que tenim a V1, V2 i V3.
Al tener la fuente de corriente Io un valor constante, el condensador se cargará

con una tensión lineal (es decir, una rampa de pendiente constante), siguiendo la ley:
____________________________________________________________________________________
27
____________________________________________________________________________________
1 t I
v1 (t )  
C 0
I o dt  o t  V1 (t  0) ,
C
(S1-1)
donde la tensión V1(t=0) son las condiciones iniciales del condensador en el instante de
carga, t=0 s). Por otro lado, el comparador analógico (que consideraremos ideal) compara
esta tensión v1(t) en bornes del condensador con la tensión de entrada vin(t). Como
consecuencia, las señales de interés son las mostradas a continuación en la figura S-1.
v1 (t)
vin(t)
0V t
v2 (t)
V CC
0V t
TON1 TON2
clock
0V t
v3 (t)
0V t
TON1 TON2
Inicio Fin de Inicio Fin de

de conteo de conteo
conteo conteo
Reset de C y actualización de
la lectura en el registro y
display
Fig. S-1.- Señales de interés en el convertidor A/D de la figura 1.

el convertidor A/D de simple rampa.
____________________________________________________________________________________
28
____________________________________________________________________________________
La salida del comparador analógico pasa de nivel alto a nivel bajo cuando el
nivel de la rampa (tensión en bornes del condensador C) sobrepasa ligeramente el valor
de la tensión vin(t). De hecho, el tiempo que la rampa tarda en alcanzar a la tensión vin(t)
es directamente proporcional al valor de dicha vin(t).
La puerta AND actúa entonces como puerta “de paso” de los pulsos
provenientes del clock que pasan a la entrada de conteo del contador. Esta puerta AND
es controlada por el comparador analógico que está abierta durante un intervalo de
tiempo T (tiempo de conversión), tiempo que depende en todo momento de la tensión de
entrada vin(t) a convertir.
Obsérvese que el número de pulsos, n, que pasan al contador binario y, por

tanto, el valor de dicho contador, es directamente proporcional al valor de la tensión de
entrada al circuito: cuanto mayor sea vin(t), más tiempo está abierta la puerta AND, y
mayor número de pulsos, n, cuenta dicho contador. Y viceversa, cuanto menor sea vin(t),
menos tiempo está abierta la puerta AND, y menor será el número de pulsos
contabilizado por el contador.

El número de pulsos, n, contabilizado por el contador binario vendrá dado por la

siguiente expresión:
TON
n  fCLK TON  , (S1-2)
T
donde fCLK (=1/T) es la frecuencia del clock del convertidor, y TON es un período de
conversión.
En un período de conversión, TON, la tensión en el condensador C vale, de

acuerdo con la expresión (S1-1):
1 TON I
v1 (t  TON )  
C 0
I o dt  o TON ,
C
(S1-3)
donde las condiciones iniciales del condensador, para cada período de conversión, son
siempre nulas (debido al reset ocasionado por el circuito de control del convertidor
A/D).
En ese instante t=TON, la tensión del condensador v1(t=TON) se iguala con el

valor de vin(t); es decir:
Io
v1 (t  TON )  TON  Vin , (S1-4)
C
que lleva a un período de conversión:
____________________________________________________________________________________
29
____________________________________________________________________________________
CVin
TON  (S1-5)
Io
Obsérvese que, como el enunciado especificaba que debía cumplirse:
Vin
T C, (S1-7)
Io
Esto lleva a que, en un intervalo de tiempo de conversión TON, contaremos n períodos T

provenientes del clock del sistema.
Por tanto, sustituyendo TON de la expresión (S1-5) en la ecuación (S1-2), nos queda,
finalmente:
f CLK C
n Vin (S1-6)
Io
Este tipo de convertidor adolece de diferentes inconvenientes o problemas, que

conviene destacar:
 Por un lado, observando la expresión (S1-6), se desprende que la precisión de la

conversión depende de numerosos factores, como son: la estabilidad de la
frecuencia de clock fCLK, la estabilidad de la corriente de referencia Io (que debe,
a su vez generarse mediante circuitería que tendrá ciertos errores y tolerancias),
y la estabilidad del valor del condensador C, que debiera de ser de precisión (es
decir, de baja tolerancia).
 Además, es evidente que si la señal de entrada a convertir vin(t) tiene
incorporado una cierta cantidad de ripple (rizado), este circuito no es capaz de
rechazarlo, ya que la medición depende en todo momento del punto en que la
rampa corta a la tensión Vin.
 Finalmente, si la señal de entrada a convertir vin(t) es de variación relativamente
rápida, este circuito es incapaz de procurar lecturas de conversión reales y
precisas.
Por tanto, podemos decir que este tipo de convertidor sólo es adecuado en
aplicaciones de poca precisión y donde la tensión de entrada sea, en esencia, de DC.
Debido a estas serias limitaciones, en la práctica, hoy en día, este tipo de convertidor no
se utiliza.
____________________________________________________________________________________
30
____________________________________________________________________________________
3.- La figura 1 representa l’esquema de blocs d’un convertidor A/D que treballa amb el
principi de conversió tensió-freqüència. L’etapa d’entrada és un integrador inversor basat
en un amplificador operacional.
a) Si suposem que la tensió d’entrada vin(t) és constant (Vin) durant l’interval de temps
que triga la conversió, dibuixar els senyals que tenim a V1, V2 i V3.
el convertidor A/D de conversió tensió-freqüència.
Fig. 1.
NOTA: Considerar que sempre es compleix:
VREF
T RC
Vin
essent T el període del clock del sistema.
Solución:
a) Si suposem que la tensió d’entrada vin(t) és constant (Vin) durant l’interval de

temps que triga la conversió, dibuixar els senyals que tenim a V1, V2 i V3.
____________________________________________________________________________________
31
____________________________________________________________________________________
En este caso, integramos la tensión de entrada vin(t) según la ley:
1 t
RC 0
v1 (t )   vin (t )dt (S1-1)
Si suponemos que dicha tensión permanece constante durante el tiempo que dura la
conversión, tenemos que se cumple:
1 t V
v1 (t )   
RC 0
vin (t )dt   in t  V1 (t  0)
RC
(S1-2)
donde la tensión V1(t=0) son las condiciones iniciales del integrador en el instante de carga,
t=0 s). Es decir, aparece en la salida del integrador una rampa de pendiente constante.
Obsérvese que el tiempo que dura dicha rampa es inversamente proporcional al valor
absoluto de la tensión de entrada: mayor tensión de entrada, más rápida es la rampa de
subida, y viceversa, menor tensión de entrada, más lenta es dicha rampa.
Por otro lado, el comparador analógico (que consideraremos ideal) compara esta
tensión v1(t) en la salida del comparador con la tensión de referencia –VREF. Como
consecuencia, las señales de interés son las mostradas a continuación en la figura S-1.
____________________________________________________________________________________
32
____________________________________________________________________________________
vin(t)
0V t
v1 (t)
t
0V
VREF
T T
v2 (t)
V CC
0V t
v3 (t)
VCC
0V t
T T
Inicio Fin de Inicio Fin de

de conteo de conteo
conteo conteo
Actualización de
la lectura en el
registro y display
Fig. S-1.- Señales de interés en el convertidor A/D de la figura 1.

el convertidor A/D de conversió tensió-freqüència.
____________________________________________________________________________________
33
____________________________________________________________________________________
La salida del comparador analógico pasa de nivel alto a nivel bajo cuando el
nivel de la rampa (tensión en bornes del condensador C) sobrepasa ligeramente el valor
de la tensión vin(t). De hecho, el tiempo que la rampa tarda en alcanzar a la tensión vin(t)
es directamente proporcional al valor de dicha vin(t).
La puerta AND actúa también (al igual que en el problema anterior) como puerta
“de paso” de los pulsos provenientes del comparador que pasan a la entrada de conteo
del contador. Sin embargo, a diferencia del problema precedente, esta puerta AND es
controlada por el periodo de clock. Dicha puerta está abierta durante un intervalo de
tiempo T (tiempo de conversión), tiempo que, en este caso es constante e independiente
de la tensión de entrada vin(t) (a diferencia del problema anterior, que dependía en todo
momento de la tensión vin(t) a convertir).
No obstante, conseguimos algo similar al problema precedente; en efecto,

obsérvese que el número de pulsos n que pasan al contador binario y, por tanto, el valor
de dicho contador, es directamente proporcional al valor de la tensión de entrada al
circuito: En un intervalo constante de conversión, T, cuanto mayor sea vin(t), mayor
número de pulsos, n, cuenta dicho contador; y viceversa, cuanto menor sea vin(t), menor
será el número de pulsos contabilizado por el contador. En por ello, que este
convertidor A/D recibe el nombre de ‘convertidor tensión-frecuencia’ (V-F).

El número de pulsos, n, contabilizado por el contador binario vendrá dado por la

siguiente expresión:
fin
n  f inT  , (S1-3)
fCLK
donde fin (=1/Tin) es la frecuencia de la señal de rampa generada en el integrador y, por

tanto, de la frecuencia de la señal rectangular de salida del comparador analógico del
convertidor, y T (=1/fCLK) es el período de conversión, considerado constante en todo
momento.
En un ciclo del integrador, que llamaremos Tin, la tensión de salida del

integrador vale, de acuerdo con la expresión (S1-2):
1 Tin V
v1 (t  Tin )   
RC 0
vin (t )dt   in Tin ,
RC
(S1-4)
donde las condiciones iniciales del integrador, para cada ciclo de integración, son
siempre nulas (debido al reset ocasionado por el circuito de control del convertidor
A/D).
En ese instante t=TON, la tensión del integrador v1(t=TON) se iguala con el valor
de la tensión de referencia –VREF (que es constante); es decir:
____________________________________________________________________________________
34
____________________________________________________________________________________
Vin
v1 (t  Tin )   Tin  VREF , (S1-5)
RC
que lleva a un período de integración:
VREF
Tin  RC (S1-6)
Vin
o, equivalentemente, a una frecuencia en la rampa de salida del integrador (o,

equivalentemente, de la señal rectangular en la salida del comparador analógico), fin,
determinada por la ecuación siguiente:
1 1 Vin
fin   (S1-7)
Tin RC VREF
Es decir, el valor de dicha frecuencia es directamente proporcional al valor de la tensión

de entrada al circuito; de ahí el término ‘convertidor tensión-frecuencia’ (V-F).
Obsérvese que, como el enunciado especificaba que debía cumplirse:
VREF
T RC , (S1-8)
Vin
Esto lleva a que, en un intervalo de tiempo de conversión T, que es constante, contaremos n

períodos Tin provenientes del comparador analógico del sistema.
Finalmente, sustituyendo fin de la expresión (S1-7) en la ecuación (S1-3), nos

queda, finalmente:
1 Vin
n (S1-9)
RCf CLK VREF
Al igual que el convertidor A/D del problema anterior, este tipo de convertidor
adolece de los mismos inconvenientes o problemas que ya hemos relacionado
anteriormente, y que conviene destacar nuevamente:
 Por un lado, observando la expresión (S1-8), se desprende que la precisión de la

conversión depende de numerosos factores, como son: la estabilidad de la
frecuencia de clock fCLK, la estabilidad en los componentes del integrador que
debieran de ser de precisión (es decir, de baja tolerancia) y, además, de la
tensión de referencia VREF que debiera de ser también de alta precisión.
 Además, es evidente que si la señal de entrada a convertir vin(t) tiene
incorporado una cierta cantidad de ripple (rizado), este circuito tampoco es
capaz de rechazarlo, ya que la medición depende en todo momento de la
____________________________________________________________________________________
35
____________________________________________________________________________________
pendiente de la rampa generada en el integrador y, por tanto, del valor absoluto

de la tensión de entrada vin(t).
 Finalmente, si la señal de entrada a convertir vin(t) es de variación relativamente
rápida, este circuito es incapaz de procurar lecturas de conversión reales y
precisas.
Por tanto, podemos decir que este tipo de convertidor A/D, al igual que el del
problema precedente, sólo es adecuado en aplicaciones de poca precisión y donde la
tensión de entrada sea, en esencia, de DC. Debido a estas serias limitaciones, en la
práctica, hoy en día, estos dos tipos de convertidores no se utilizan.
____________________________________________________________________________________
36
____________________________________________________________________________________
4.- Per al control de un sistema de calefacció en una sala de conferències s’opta per
l’opció de l’esquema representat a la figura 2, on el sistema a implementar és un senzill
control de temperatura de dues posicions (o control ‘tot o res’), amb un cicle d’histèresi
com el representat a la figura 1.
Tensió al
Calefactor (VRC)
230 VRMS
Temperatura
del Recinte
0 VRMS
19 ºC 22 ºC 25 ºC
Fig. 1.- Cicle d’histèresi del control de temperatura.
El relè electromagnètic que activa la càrrega té una resistència paràsita RL = 53  i

una tensió de commutació d’uns 12 V. El díode LED, quan està encès, consumeix un
corrent de 10 mA i presenta una tensió d’1,2 V, aproximadament. Per la seva banda, la
tensió col·lector–emissor en saturació del transistor Q1 és VCE,sat. = 0,2 V, i volem que el
seu corrent de base IB no passi d’1 mA. L’amplificador operacional OA2 té una tensió de
saturació 1 V per sota del valor de la seva tensió d’alimentació. Disposem també d’un
sensor de temperatura del model AD590 (d’Analog Devices) que proporciona un
corrent numèricament igual (en A) al valor de la temperatura a què està sotmès en
graus Kelvin.
Es demana:
a) Comenteu el funcionament del circuit. Representeu els senyals als punts V1, V2,
V3, V4, VREF i VRC.
b) Especifiqueu tots els valors i components de l’esquema.
c) Representeu el diagrama de blocs del sistema de control de temperatura.
d) Quins problemes pot tenir aquest tipus de control?
____________________________________________________________________________________
37
____________________________________________________________________________________
230 VAC
VCC = +12 V N F
VCC
RECINTE
RL
R4
L iS(T)
D1 VRC
D2 Resistència AD590
Calefactora (RC)
Relè (3,3 kW)
V4 Electromagnètic
RB V1
Q1 +VCC R1
IB
OA2 10 k
D3
-
V3 R2
VREF
+
-VEE OA1 -
R3 V2
+
Consigna
VCC
PC
Fig. 2.- Sistema de control de temperatura a dissenyar.
Solució:
a) El circuit és un controlador tot–res que regula la temperatura del recinte (la planta)
mostrat a la figura 2. Està format per un sensor de temperatura, l’AD590 d’Analog Devices,
gràcies al qual tenim una tensió V1 proporcionada la temperatura mesurada al recinte. Per a
les tres temperatures crítiques considerades a la figura 1 (19 ºC, 22 ºC i 25 ºC), aquesta
tensió pren els següents valors:
V1 (T )  R1  iS T 
V1 (T  19º C )  R1  iS T  19º C   10k   (273  19)  A  2,92V
V1 (T  22º C )  R1  iS T  22º C   10k   (273  22)  A  2,95V
V1 (T  25º C )  R1  iS T  25º C   10k   (273  25)  A  2,98V
b) La bàscula d’Schmitt inversora al voltant de l’amplificador operacional OA2 té un cicle

d’histèresi com el mostrat a la figura 3, on els nivells VL, VM, VH són, respectivament, els
corresponents a unes temperatures equivalent de 19 ºC, 22 ºC i 25 ºC. Aquests tres valors
estan donats per:
____________________________________________________________________________________
38
____________________________________________________________________________________
R3 R3 R2
VM  VREF  ; VL, H  VM  V  VREF   VSAT 
R2  R3 R2  R3 R2  R3
V3
+VSAT
VL VM VH V1
V V
-VSAT
Fig. 3.- Cicle d’histèresi de la bàscula d’Schmitt del control de temperatura de la figura 2.
Suposant que la tensió de saturació dels amplificadors operacionals VSAT és

aproximadament 11 V (1 V per sota de VCC), les equacions anteriors passen a ser:
R2 
V  11V   0,03V   R2  2, 73 103  R3
R2  R3 
R3 
VREF  =2,95V   VREF  2,96V
R2  R3 
Per tant, si agafem R3=1 M, tenim R2=2,73 k. Per a aquest darrer resistor, podem posar
un potenciòmetre de 4,7 k (valor estàndard de la sèrie E–12) i ajustar-lo posteriorment a
aquest valor de 2,73 k.
Per conèixer el guany de corrent  del transistor Q1, hem de saber el seu corrent de
col·lector total, donat per la suma del corrent per la bobina del relè i del díode LED D2. El
primer val:
VCC  VCE , sat 12V  0, 2V

I rele    222,6mA
RL 53
I, per tant, el guany de corrent mínim del transistor min valdrà:
IC I rele  I LED 222,6mA  10mA

 min     232, 6
I B ,max I B ,max 1mA
El transistor Q1 hauria de tenir per tant un guany mínim de 233, aproximadament, i suportar
un corrent de col·lector de, com a mínim, uns 233 mA. Per altra banda, el resistor de base RB
haurà de tenir un valor donat per la tensió màxima de saturació de l’amplificador operacional
OA2 (11 V en aquest cas) i per les caigudes de tensió en el díode D3 i la unió base–emissor
del transistor Q1:
VSAT  VD3  V BE 11V  0, 7V  0,7V

RB ,min    9, 6k 
I B,max 1mA
Podríem agafar com a valor estàndard un de 10 k. Finalment, el valor del resistor R4 pot ser
determinat tenint en compte el corrent pel díode LED D2 i la caiguda de tensió en el mateix:
____________________________________________________________________________________
39
____________________________________________________________________________________
VCC  VLED  V CE , sat 12V  1, 2V  0, 2V

R4    1,06k 
I LED 10mA
En aquest cas, un valor estàndard d’1 k seria adequat per a aquest resistor R4.
d) Aquest tipus de control presenta un problema important, i és l’ocasionat per les

commutacions que, si són de freqüència relativament elevada, poden acabar deteriorant els
contactes del relè electromagnètic. Per baixar aquesta freqüència de commutació podem
augmentar la histèresi del circuit. No obstant, fent això, pot aparèixer un problema de
precisió. Efectivament, quant major és la histèresi, menor és la precisió obtinguda en el
controlador. Per a això, a vegades, s’opta per un controlador continu del tipus PD
(proporcional–derivatiu), PI (proporcional–integral) o PID (proporcional–integral–derivatiu)
en el llaç de control, després d’obtenir el senyal d’error del sistema (o sigui, la diferència
entre el senyal de consigna i el senyal mesurat a la planta).
____________________________________________________________________________________
40
____________________________________________________________________________________
Operadors No-Lineals.
1.- Una de les majors aplicacions actuals del sistemes electrònics d’adquisició de
mesures està al voltant del cultius agrícoles. En efecte, en funció d’aquestes mesures el
sistema de control associat a l’adquisició (que no es considerarà en aquest problema)
regula diferents variables de sortida com el temps de rec de les plantes, quantitat d’adob
necessari, etc. Anem a estudiar part d’un sistema d’adquisició de mesures de variables
en un hivernacle. Suposem que treballeu a l’empresa Mesura S.A., dedicada a la
implantació de sistemes de mesura en sistemes agrícoles, com a enginyers/res de
control. Una cooperativa agrícola us encarrega un equip electrònic per a la mesura de la
humitat del terreny on tenen plantats hortalisses. Després de l’etapa de disseny, el
sistema electrònic dissenyat es mostra a la figura següent, on s’utilitza un sensor
d’humitat RS que té un comportament modelat per l’expressió:
RS  RO  1  a  HR
on RS és la resistència del sensor, HR és la humitat relativa expresada en %, RO es la

resistència per a una humitat nul·la (0%) i a és una constant de fabricació. D’aquest
model de sensor se sap que a=0,008 i que per a una humitat relativa del 50%, la seva
resistència és de 1500 . Per la seva part, el multiplicador analògic és el model
comercial AD534 d’Analog Devices, que té una funció donada per:
v z1  v z 2  k  v x1  v x 2   v y1  v y 2 
on k, la constant multiplicativa del dispositiu, és igual a 1/10. A partir d’aquestes dades,

determinar:
V1
RO
VCC +
10 V - v3(t)
AD534
vz1
vx1
vx2 vo
R1
RS
vy1 vout(t)
vy2 vz2
R1
V2
+ OA1
a) Expressió de la tensió v3 en funció de la humitat relativa HR.

b) Expressió de la tensió vout en funció de la humitat relativa HR.
c) Quina és la sensibilitat de la tensió v3. És lineal aquesta tensió en funció de la
humitat relativa HR?
d) Dibuixa la característica vout en funció de la humitat relativa HR: vout = f(HR).
____________________________________________________________________________________
41
____________________________________________________________________________________
e) A la vista del resultat, quina funció creus que realitza el multiplicador analògic
dintre del circuit?
f) Especifica uns possibles valors per als resistors R1 i RO.
Resultados:
VCC RS  VCC RO VCC RO 1  a  HR   VCC RO a  HR

v3    VCC
RS  RO RO 1  a  HR   RO 2  a  HR
VCC
vout  a  HR
2
____________________________________________________________________________________
42
____________________________________________________________________________________
2.- Com sabeu, avui dia el transport marítim de mercaderies representa un important
volum de negoci. Suposem que treballeu com a enginyers/res per a l’empresa Gas Guay
S.A., dedicada al transport i distribució de gasos industrials en països de l’àrea
Mediterrània. Per a controlar l’omplert dels tancs en els seus vaixells de càrrega, es
mesura la temperatura (T) interna del dipòsit i la seva pressió (P). Conegut el volum del
dipòsit (V), ens permetrà conèixer la quantitat de gas que hi ha a cada dipòsit del vaixell
a partir de la llei dels gasos ideals:
P V
n
R T
on n és el nombre de mols de gas i R la contant del gasos perfectes (R=0,08206

(atm∙l)/(K∙mol)).
Els dipòsits han de ser omplerts de clor (que té un pes molecular gram de 70,93
g/mol), i són cilindres horitzontals de 15 m de diàmetre i 20 m de longitud. Es pretén
omplir-los amb una pressió màxima de 300 atm, i una temperatura controlada en tot
moment de forma que mai superi els 333 K (uns 60 ºC, aproximadament). Per realitzar i
monitoritzar la mesura de la quantitat de gas emmagatzemada en un dipòsit, s’utilitza un
sistema d’adquisició de dades com el mostrat a l’esquema següent, de forma que a
l’element magnetoelèctric de la sortida s’indiqui la quantitat de gas (en tones)
emmagatzemada en cada dipòsit.
Per mesurar la temperatura disposem d’un sensor AD590 (d’Analog Devices), el

qual es comporta com una font de corrent, que proporciona un corrent numèricament
igual (mesurat en A) al valor de la temperatura a què està sotmès en graus Kelvin
(SAD590=1 A/K).
Per mesurar la pressió interior a cada tanc s’utilitza una cèl·lula de càrrega
formada per quatre galgues extensomètriques muntades en un pont de Wheatstone. Les
galgues presenten unes resistències en funció de la pressió interna en el dipòsit de gas
(P) modelades per les expressions:
RS  RO  1  K  P  R 'S  RO  1  K  P 
on RO=350 , i K és el factor de sensibilitat de la galgues (K=4·10-5 atm–1). Per la seva

banda, el guany diferencial de l’amplificador d’instrumentació i la tensió de sortida del
multiplicador analògic tenen unes expressions donades, respectivament, per:
 20k   1
AD  10   1   vOM    vX  vY 
 RG  10
A partir de les dades donades, i sabent que tot el sistema s’alimenta amb una tensió
simètrica VCC=+12 V i VEE=–12 V, determineu:
a) Expressió de la tensió de sortida vO1 en funció de la temperatura T mesurada

dintre del tanc.
____________________________________________________________________________________
43
____________________________________________________________________________________
b) Valor del resistor R3, si volem un marge en la tensió de sortida vO1 de 0 V a 10 V,

per a un marge de temperatura entre 0 i 333 K, essent R1=1 k i R2=10 k.
c) Expressió de la tensió de sortida vd en funció de la pressió P mesurada dintre del
tanc.
d) Expressió de la tensió de sortida vO2 en funció de la pressió P mesurada dintre
del tanc.
e) Valor del resistor RG, si volem un marge en la tensió de sortida vO2 de 0 V a –10
V, per a un marge de pressions entre 0 i 300 atm.
f) Expressió de la tensió de sortida vO3 en funció de la pressió P i temperatura T
mesurades dintre del tanc.
g) Relació que ha d’existir entre els valors dels resistors R4 i R5, si volem un marge
en la tensió de sortida vO4 de 0 V a 10 V, amb les condicions màximes de pressió
i temperatura (el filtre low-pass presenta guany unitat a les freqüències d’interès
del senyal).
h) Quantes tones de clor hi ha emmagatzemades en un tanc quan s’assoleixen les
condicions màximes de pressió i temperatura?
Finalment, volem dissenyar el filtre low–pass de l’esquema amb les següents

especificacions en el seu gàlib:
 Funció d’aproximació de Tchebyscheff.
 Freqüència màxima de la banda de pas: 1 kHz.
 Freqüència mínima de la banda atenuada: 3,6 kHz.
 Atenuació màxima a la banda passant: 1 dB.
 Atenuació mínima a la banda atenuada: 60 dB.
i) Dibuixar el gàlib i determinar l’ordre n del filtre a dissenyar.

j) Dibuixeu l’esquema complet, amb valors de tots els seus components, del filtre
dissenyat. Utilitzeu com a valor estàndard de tots els resistors del filtre el de 10
k.
VCC
Sensor de
temperatura
AD590 VCC
v1(t) + v2(t)
R2
R1 - OA1
VCC
V EE
vX
V CC =12 V vOM (t)
R3
vY
R’S RS VCC R5 VEE

Element de
+ + VCC visualització
v3(t) R4 OA 2 magnetoelèctric
VCC
vd(t) RG - Low-
Pass
- - IA1
v4 (t)
+ v 5(t)
+ Filter
RS R’S VEE - OA3
VEE
V EE
Cèl·lula de càrrega
(pont de galgues extensomètriques)
____________________________________________________________________________________
44
____________________________________________________________________________________
Limitacions Pràctiques dels VFOA.
1.- En este ejercicio se valorarán los efectos de la tensión de offset de entrada (Voff), de
las corrientes de polarización de entrada (IB) y de la corriente de offset de entrada (Ioff)
de un amplificador operacional en un montaje de amplificador inversor, tal y como
muestra la figura siguiente.
Suponiendo que la tensión de entrada VI=0 V, determinar la tensión máxima de

salida del circuito mostrado en la figura sabiendo que la corriente de polarización
máxima es IB=100 nA, el valor máximo de la corriente de offset es Ioff=40 nA, el valor
máximo de la tensión de offset es Voff=2 mV y los valores de las resistencias utilizadas
son R1=10 k y R2=100 k.
NOTA: Es aconsejable el uso del principio de superposición.
Solución:
Tensión de Offset de Entrada:
 R 
VO  1  2   Voff  VO  11   2 mV    22 mV
 R1 
____________________________________________________________________________________
45
____________________________________________________________________________________
Corrientes de Polarización (Bias):
I R1  I R 2  I B
0  V 
I R1 
R1 
  I R1  0
VO  V  
I R2     VO
R2  I R 2  R

V  V  0 
2


I R1  I R 2  I B
0  V 
I R1 
R1 
  I R1  0
VO  V  
I R2     VO
R2  I R 2  R

V  V  0 
2


VO
I B  I R2   VO  R2  I B  100 103 100 109  10 mV
R2
Corriente de Offset de Entrada:
I off
I R1  I R 2 
2
0  V 
I R1 
R1 
 I R1  0
VO  V  
I R2     VO
R2   I R 2 
 R2
V  V  0 


I off VO I off
 I R2   VO  R2   100 103  20 109  2 mV
2 R2 2
____________________________________________________________________________________
46
____________________________________________________________________________________
Y aplicando el principio de superposición tenemos que:
VOmáx  22 mV  10 mV  2 mV  34 mV
____________________________________________________________________________________
47
____________________________________________________________________________________
2.- En una determinada aplicació d’instrumentació biomèdica, es necessita utilitzar una

etapa amplificadora inversora com la mostrada a la figura 1, basada en un amplificador
operacional LM324. Anem a estudiar l’efecte de la tensió d’offset i de bias
(polarització) de l’amplificador operacional. A partir de la figura, i considerant la resta
de característiques de l’amplificador operacional ideals, es demana:
a) Dibuixar l’esquema del model equivalent del amplificador operacional amb

aquestes no idealitats.
b) Estudiar analíticament l’efecte de la tensió d’offset VOS sobre el senyal de
sortida.
c) Estudiar analíticament l’efecte dels dos corrents de bias (polarització) IB1 i IB2 de
l’OA sobre el senyal de sortida.
d) Determinar l’expressió analítica completa de la tensió de sortida en funció del
senyal d’entrada d’interès i dels errors VOS , IB1 i IB2 dels dos apartats anteriors.
e) Si R1=100 k i R2=1 M, i a partir dels valors donats pel fabricant de
l’amplificador operacional a la taula corresponent (figura 2), determinar els
valors màxims de cada terme de la tensió de sortida causats pels errors de
l’apartat d).
Si s’afegeix un tercer resistor (R3) entre el terminal no inversor i massa, es demana

ara:
f) Estudiar analíticament l’efecte de la tensió d’offset VOS sobre el senyal de

sortida.
g) Estudiar analíticament l’efecte dels dos corrents de bias (polarització) IB1 i IB2 de
l’amplificador operacional sobre el senyal de sortida.
h) Determinar l’expressió analítica de la tensió de sortida en funció del senyal
d’entrada d’interès i dels errors VOS , IB1 i IB2 dels dos apartats anteriors.
i) Determinar el valor idoni de R3 per minimitzar els errors sobre la sortida. Quin
dels efectes es minimitza per la inserció d’aquest resistor en el circuit?
j) Si R1=100 k i R2=1 M, i a partir del valor d’R3 idoni calculat a l’apartat
anterior i dels valors donats pel fabricant de l’amplificador operacional a la taula
corresponent (figura 2), determinar els valors màxims de la tensió de sortida
causats pels errors dels apartats f) i g).
R2
+VCC=+5V
R1
-
vin(t) OA1
+ LM324 vout(t)
-VEE=-5V
Fig. 1.- Amplificador inversor de tensió.
____________________________________________________________________________________
48
____________________________________________________________________________________
Fig. 2.- Taula parcial de característiques del datasheet del fabricant de l’amplificador LM324.
____________________________________________________________________________________
49
____________________________________________________________________________________
3.- A partir de l’amplificador inversor de la figura següent, i considerant els següents

paràmetres no ideals de l’amplificador operacional:
 Resistència diferencial (Ri) entre les dues entrades.

 Resistència (RO) de sortida.
 Guany diferencial (AD).
a) Dibuixar el circuit equivalent amb l’adequada modelització de l’amplificador

operacional.
b) Deduir la relació del guany de tensió vout/vin.
c) Determinar el valor d’aquesta relació al cas particular en què R1=1 k, R2=10
k, RL=10 k i on l’amplificador operacional té els següents paràmetres:
 Resistència diferencial (Ri) entre les dues entrades d’1 M.
 Resistència (RO) de sortida de 50 .
 Guany diferencial (AD) de 104 V/V.
d) Determinar l’error que es comet al calcular el guany de tensió quan es considera
l’amplificador operacional completament ideal.
- OA1 vout(t)
RL
v1(t)
R1 R2
____________________________________________________________________________________
50
____________________________________________________________________________________
Readmissió del Senyal i Oscil·ladors Sinusoïdals.
1.- En una aplicació per al laboratori SONAGÜAY S.A. on es fan mesures i proves
sobre amplificadors d’àudio professionals, es necessita el disseny i realització d’un
oscil·lador sinusoïdal per a la banda d’àudio. Suposem que finalment escollim el circuit
de la figura 1, que mostra una estructura oscil·ladora RC. A partir de l’esquema elèctric
donat, i considerant que l’amplificador operacional és completament ideal, es demana:
a) Determinar analíticament la freqüència (fO) del senyal generat a la sortida vout(t)

en funció dels components del circuit.
b) Determinar analíticament el guany (AV) de l’etapa amplificadora del circuit per
aconseguir tenir oscil·lacions mantingudes.
c) Especificar els valors de tots els components passius del circuit (amb valors
comercials estàndards de la sèrie E-12) per obtenir oscil·lacions mantingudes a
una freqüència d’uns 10 kHz.
d) Dibuixar les formes d’ona temporals (en un mateix eix de temps) als punts del
circuit vout(t), v1(t), v2(t), i v3(t). Indicar el desfasament entre els diferents
senyals.
e) A l’oscil·lador de la figura 1, a quin punt s’obté el millor senyal sinusoïdal de
sortida (a vout(t), v1(t), v2(t) o v3(t))? Per què?
f) El circuit és lineal? Quins problemes penses que té l’esquema?
g) Modificar el circuit per obtenir minimitzar la distorsió al senyal de sortida
vout(t). El nou circuit és lineal?
h) Si el circuit tingués només dos cèl·lules RC en lloc de tres, podria oscil·lar el
circuit? I si tingués quatre cèl·lules? Per què?
v1(t) v2(t) v3(t) R1
C C C R
-
R R + vout(t)
OA1
Fig. 1.- Oscil·lador RC de desplaçament de fase.
____________________________________________________________________________________
51
____________________________________________________________________________________
2.- En el circuito oscilador de la figura, el amplificador de transresistencia utilizado

(VO=RM·II, donde RM es el valor de la transresistencia del amplificador) puede
considerarse completamente ideal.
a) Determinar el factor de realimentación  añadido por la red RC utilizada

(=II/VO).
b) Aplicar el criterio de Barkhausen para determinar la frecuencia de oscilación del
sistema y la ganancia de transresistencia mínima RM necesaria para que se
produzca (suponer que el valor de RM es real).
Solución:
a) Si el amplificador de transresistencia puede considerarse ideal, la impedancia de entrada

al mismo es nula y, por tanto, el circuito equivalente a analizar será el siguiente:
 1 
 || R 
VX  VO   j 2C 
1  1 
R   || R 
jC  j 2C 
R
j 2 RC  1 R R
VX  VO   VO   VO 
1 R 1  1 
R  j 2 R 2 C  R  2 R  R 4 R  j   2 R 2C  
jC j 2 RC  1 jC  C 
VX 1 II 1
II   VO    
R  1  VO  1 
4 R  j   2 R 2C   4 R  j   2 R 2C  
 C   C 
b) El criterio de Barkhausen dice que para que se produzca oscilaciones mantenidas en un

sistema realimentado la ganancia total de lazo debe ser unitaria; es decir:
____________________________________________________________________________________
52
____________________________________________________________________________________
RM  1 
RM   ( )  1   1  4 R  RM   j   2 R 2 C  0
 1   C 
4R  j  2R C 
2

 C 
Por tanto, igualando la parte real como la imaginaria de la anterior ecuación a cero,
tenemos finalmente:
4 R  RM  0   RM  4 R
 
1    1
 2R C  0     RC 2
2
C  
____________________________________________________________________________________
53
____________________________________________________________________________________
3.- El circuito la figura 1 corresponde a un oscilador sinusoidal basado en un circuito de

Sallen-Key, y utiliza dos resistencias iguales, dos condensadores de distinto valor y un
amplificador de tensión de amplificación k.
Fig. 1.- Oscilador sinusoidal basado en la estructura de 2º orden de Sallen-Key.
a) Determinar el valor de amplificación ‘k’ necesario para que el circuito oscile.

b) Determinar la expresión que indica la frecuencia de oscilación del circuito.
c) Diseñar un circuito basado en el anterior que genere en su salida una sinusoidal
de 5 kHz (elegir los valores C1, C2, R, el amplificador adecuado y dibujar el
esquema del circuito propuesto).
Solución:
a) y b) Analizando el circuito de la figura 1 dado en el problema, podemos determinar el

circuito equivalente de Thévenin en los terminales de C1, obteniendo:
1 1
R
sC1 1 sC1 R
Veq ( s )   VO   VO Z eq ( s )  
1  1
R RC1 s 1  R RC1s  1
sC1 sC1
El cálculo de la tensión en los terminales de C2 se reduce ahora a la resolución de un

simple divisor de tensión, obteniéndose:
1 R 1
VI  VO    VO 
RC1s  1 R  1  R ( RC1s  1)
( RC1s  1)  1
sC2 RC1s  1 RC2 s
RC2 s RC2 s
VI  VO   2
RC2 s  ( RC1s  1)  RC1s  1  RC2 s R C1C2 s  R  (2C2  C1 ) s  1
2
VI jRC2
 ( j )  
VO 1   R C1C2  jR  (2C2  C1 )
2 2
Aplicando el criterio de oscilación de Barkhausen, obtenemos:
1   o 2 R 2C1C2  0
k   ( j )  1  
 j o kRC2  j o R  (2C2  C1 )
Con lo cual, finalmente llegamos a las siguientes dos expresiones que nos dan, por un lado,
la frecuencia de oscilación y, por otro, la ganancia mínima del amplificador para garantizar
oscilaciones mantenidas:
____________________________________________________________________________________
54
____________________________________________________________________________________
1 C1
o  k  2
R C1C2 C2
c) Si elegimos de forma arbitraria como valor estándar para los condensadores: C1=C2=10
nF, obtendremos, para una frecuencia de oscilación de 5 kHz:
1
2 5000 Hz   R  3k 3 k  2 1  3
10 109 F  R
Lo que implica utilizar como etapa amplificadora una estructura no inversora de amplificación
igual a 3.
____________________________________________________________________________________
55
____________________________________________________________________________________
Filtres Actius de Temps Continu.
1.- Suposem que a la part de transmissió d’un sistema d’adquisició de dades industrial
tenim un filtre LC com el de la figura, on els components es consideren totalment
ideals, i on la seva sortida es connecta a una càrrega RL de valor finit. Amb aquest filtre
es vol realitzar una funció amb una aproximació de Butterworth donada per l’expressió:
1
H (s)  2
 s  1 s
 3 
  1
 10 10  0, 707 10 10
3
a) Quin tipus de filtre és aquest (passa–baixos, passa–alts, etc.)? Dibuixar sobre

paper quadriculat les corbes de Bode aproximades.
b) Simular el circuit amb un programa per comparar els resultats obtinguts amb
l’apartat a). Aquestes simulacions poden ser fetes amb qualsevol programa
específic de disseny i/o simulació, encara que s'aconsella el conegut PSPICE® de
Microsim.
c) Si el valor de la inductància és d’1 mH, determinar el valor del condensador.
d) Quin serà el valor de la resistència de càrrega?
e) Suposem ara que, amb el mateix filtre LC anterior, es desconnecta la càrrega RL
a la seva sortida. Quina serà l’amplitud de la tensió de sortida del circuit quan a
la seva entrada es presenti una tensió amb freqüència nul·la?
f) Si a l’entrada del circuit es presenta un to de freqüència fO  1/ 2 LC ,  
quina serà ara l’amplitud del senyal de sortida.
g) Quin tipus de filtre tenim ara amb aquestes condicions?
____________________________________________________________________________________
56
____________________________________________________________________________________
2.- En este problema se propone analizar un filtro pasa-banda de 2º orden basado en la

estructura de Rauch, y que se muestra en la figura siguiente:
a) Determinar los valores de o, Q y k para el filtro anterior (en función de los
componentes R1, R2, y C) sabiendo que la función de transferencia normalizada
para un filtro pasa-banda de 2º orden viene dada por:
s
o
H BP ( s )  k  2
 s  1 s
    1
 o  Q o
b) Demostrar que en un filtro pasa-banda de 2º orden se verifica que:
H BP ( j )    k  Q
o
c) Basándonos en la estructura analizada anteriormente deseamos diseñar un filtro

pasa-banda de 2º orden con una frecuencia central de 1 kHz y una aproximación
de Butterworth. Dibujar el esquema final del circuito, sabiendo que el polinomio
del denominador (para =1 rad/s) de la función de transferencia normalizada
para dicha aproximación es:

DBP ( s )  s 2  0,2 1s  1
d) Modificar de la forma que se considere oportuna el filtro diseñado en el apartado

anterior para que, además, también presente una ganancia de 20 dB a la
frecuencia central.
Solución:
a) Si el amplificador operacional puede considerarse ideal, tenemos:
____________________________________________________________________________________
57
____________________________________________________________________________________
I1  I A  I 2  I B (1) I 3  I B  0 (2)
VI  VX V
De (1)   VO  VX   s C  X  VX  s C
R1 R1
VI 1 
 VO  s C  2  VX    s C 
R1  R1 
VO V
De (2)   VX  s C  0  VX   O
R2 s R2C
VI V 1   1 1  V
 VO  s C  2  O    s C   VO   s C  2     s C     I
R1 s R2C  R1   s R2C  R1  R1
VO 1 s R2C
H (s)    2
VI R 1  s R1 R2C 2  s 2 R1C  2
s R1C  2  1    s C 
s R2C  R1 
R1 R2 s
s C
R2 2 o
H (s)    k
R R
2 R1 s 2 1 2 C 2  s R C  1  s 
2
1 s
2
1     1
 o  Q o
Con lo cual:
1 2 R2 R2
O   Q k 
C R1 R2 2 R1 2 R1
b) Partiendo de la función normalizada de un filtro pasa-banda de 2º orden:
s
o
H BP ( s )  k  2

 s  1 s
    1
 o  Q o
____________________________________________________________________________________
58
____________________________________________________________________________________
j 
j
o o
 H BP ( j )  k  k
2
 j  1 j  2  1 
     1 1  2   j 
 o  Q o  o  Q o
j
H BP ( j )    k   k  Q  H BP ( j )    k  Q
o 1 o
j
Q
c) Comparando el polinomio del denominador de la función de transferencia normalizada a

=1 rad/s con el correspondiente a la aproximación de Butterworth, obtendremos el factor
de calidad Q:
 1 1
DBP ( s )  s 2  0,2 1 s  1  s 2  s  1  Q    4,737
Q 0,2 1
R2 R2
Q  4,737   44,88
2 R1 R1
1 2 1 2
o    2 1000  C  
C R1 R2 6283,18 R1 R2
Dando un valor arbitrario, por ejemplo de 1 k a R1, obtenemos:
R1  1 k R2  44,88 k C  33,6 nF
d) Para los valores de R1 y R2 determinados en el apartado anterior, el filtro diseñado

presenta una amplificación a la frecuencia central de:
R2
H BP ( j )    k  Q   22,44
o
2 R1
Según las especificaciones dadas de que se desea una ganancia de 20 dB a esta

frecuencia:
H BP ( j )    20  log10 (k 'Q )  20 dB  k 'Q  10

o
Lo que implica que para mantener el factor de calidad pedido en el apartado 3.3.
(que solo depende de R1 y R2) es necesario modificar con un circuito auxiliar el factor k del
sistema diseñado, pues k también depende solamente de R1 y R2.
k  Q 22,44
  k '  0,4456  k
k 'Q 10
La solución pasa por añadir a la salida del filtro diseñado un atenuador de tensión de
valor 0,4456, que se puede realizar con un amplificador inversor basado en un AO (el cambio
de signo que añadirá sólo influirá en el desfase añadido por el filtro diseñado en un valor de
180º), o bien mediante un divisor de tensión resistivo seguido de un seguidor de tensión
basado en un AO (con el fin de evitar el posible efecto de carga introducido por la red
conectada a la salida del filtro.
____________________________________________________________________________________
59
____________________________________________________________________________________
3.- En un determinado equipo de un estudio de grabación, las diferentes señales de

audio procedentes de los micrófonos, y convenientemente procesadas y mezcladas en la
mesa de mezclas, quedan finalmente grabadas en el compact disc. Un paso importante
en la grabación de dichos CDs es la conversión analógico-digital gracias a un
convertidor A/D que codifica la información de audio en un formato digital estándar.
Para evitar problemas de aliasing, una de las etapas previas al convertidor A/D es la de
un subsistema de filtrado pasa–bajos (denominado filtro anti–aliasing), que elimine
componentes indeseadas de alta frecuencia. Supongamos que trabajando como
ingenieros en la empresa SONAGÜAY S.A., dedicada al diseño y fabricación de
equipos de audio, se desea realizar, para un determinado modelo de mesa de mezclas, el
diseño de un filtro anti–aliasing con las siguientes características:
 Filtro LPF de 4º orden con aproximación de Chebyshev.

 Atenuación máxima en la banda de paso: 1 dB.
 Frecuencia máxima de la banda de paso: 20 KHz.
A partir de los datos dados suministrados, de la tabla 1 y de la célula circuital de la

figura 1, se pide:
a) Función de transferencia normalizada del filtro LPF a diseñar.

b) Dibujar a sentimiento las curvas de módulo y desfase de la función de
transferencia normalizada del filtro a diseñar, junto con las respectivas asíntotas
(añadir el valor de la pendiente de las mismas).
c) Función de transferencia desnormalizada del filtro a diseñar.
d) Dibujar a sentimiento las curvas de módulo y desfase de la función de
transferencia desnormalizada del filtro a diseñar junto con las respectivas
asíntotas (añadir el valor de la pendiente de las mismas).
e) Frecuencia natural y factor de calidad de cada una de las células que forman el
filtro.
f) Esquematizar el filtro final diseñado con valores estándares (utilizar la serie E–
12), si se desea que la impedancia de entrada mínima ha de tener un valor
mínimo de 10 k.
g) Simular en OrCAD-PSpice el comportamiento frecuencial del filtro final
diseñado con valores exactos y con valores estándares, corroborando que la
curva cumple con las especificaciones de diseño iniciales que determinan el
gálibo del filtro.
TABLA. 1.- POLINOMIOS DE CHEBYSHEV NORMALIZADOS PARA LOS ÓRDENES COMPRENDIDOS ENTRE 1 Y 5,
Y UNA ONDULACIÓN EN LA BANDA PASANTE DE 1 DB.
Orden n Polinomios de Chebyshev normalizados para una ondulación

en la banda pasante de 1 dB
n=1 s  1,9652
n=2 s 2  1, 0977  s  1,1025
n=3  s  0, 4942    s 2  0, 4942  s  0,9942 
n=4 s 2
 0, 2791 s  0,9865   s 2  0, 6737  s  0, 2794 
n=5  s  0, 2895    s 2  0,1789  s  0,9883   s 2  0, 4684  s  0, 4293
____________________________________________________________________________________
60
____________________________________________________________________________________
Estructura pasa–bajos con topología de Rauch.
R C2
R R
-
vin(t)
C1 + vout(t)
1 1 C1
O  Q
R C1C2 3 C2
Fig. 1.- Célula LPF con topología de Rauch.
____________________________________________________________________________________
61
____________________________________________________________________________________
4.- Los llamados ‘convertidores de impedancias generalizados’ (GIC: Generalized

Impedance Converters) son circuitos activos, generalmente basados en elementos RC,
realizados para la obtención de células con un determinado comportamiento
dependiente de la frecuencia. Aunque existen diferentes configuraciones de células
GIC, todas ellas basadas en elementos activos como el amplificador operacional, quizá,
el más conocido, es el denominado ‘circuito de A. Antoniou’ (publicado en 1969). La
célula consta de dos amplificadores operacionales y unos pocos componentes pasivos.
El esquema de la figura 1 muestra la estructura general de dicho circuito.
VO2
OA2
+ -
iin(t) Z1(s) Z2(s) Z3(s) Z4(s) Z5(s)

A
VA B C D E
vin(t)
- +
OA1
VO1
Fig. 1.- Estructura general del circuito de A. Antoniou que implementa ‘GIC’ convertidores de
impedancias generalizados.
a) Suponiendo los dos amplificadores operacionales completamente ideales y

trabajando en su zona lineal, y que los componentes pasivos Z1(s), Z2(s),..., Z5(s)
son impedancias genéricas, determinar la expresión de la impedancia de entrada
“vista” entre el terminal A y masa (zin=vin/iin) en función de dichas impedancias.
b) En caso de que las impedancias impares sean resistencias puras de valor R y las
pares de valor R/2, determinar la impedancia de entrada “vista” entre el terminal
A y masa en función de dichas resistencias.
c) El circuito de la figura 1 se particulariza ahora sustituyendo las impedancias
Z1(s), Z2(s),..., Z5(s) por componentes físicos, tal y como muestra la figura 2.
Determinar la impedancia de entrada “vista” entre el terminal A y masa en
función de dichos componentes. ¿Cómo se comporta el circuito? Describe
alguna aplicación del mismo.
OA2
+ -
iin(t) R1 C2 R3 R4 R5
A
vin(t)
- +
OA1
Fig. 2.- Circuito de A. Antoniou que se comporta como una impedancia compleja, cuyo valor depende de
los componentes pasivos del circuito.
____________________________________________________________________________________
62
____________________________________________________________________________________
Solución:
a) Analizando el circuito de la figura 1, y teniendo en cuenta que tenemos cortocircuito

virtual entre las dos entradas de ambos amplificadores operacionales, las ecuaciones de la
malla central son:
VO 2 ( s )  Vin ( s ) Vin ( s )  Z (s) 

I Z 4 (s)  I Z 5 (s)    VO 2 ( s )  1  4  Vin ( s )
Z 4 (s) Z5 (s)  Z5 (s) 
(1)
V ( s )  Vin ( s ) Vin ( s )  VO 2 ( s )  Z ( s)   Z ( s) 
I Z 2 ( s )  I Z 3 ( s )  O1   VO1 ( s )   1  2  Vin ( s )   2  VO 2 ( s )
Z 2 (s) Z3 (s)  Z3 (s)   Z3 (s) 
(2)
La corriente de entrada al circuito vale:
Vin ( s )  VO1 ( s )
I in ( s ) 
Z1 ( s )
(3)
Sustituyendo VO2(s) de la expresión (2) con la ecuación (1), se elimina esta variable de dicha
ecuación (2), obteniendo:
 Z ( s)  Z 5 ( s)  Z 2 ( s)  Z 4 ( s) 
VO1 ( s )   3  Vin ( s )
 Z3 ( s)  Z5 ( s) 
(4)
Y, finalmente, sustituyendo la ecuación (4) en (3), se elimina la tensión VO1(s), siendo la
corriente de entrada a la red igual a:
 Z 2 (s)  Z 4 (s) 
I in ( s )  Vin ( s )   
 Z1 ( s )  Z 3 ( s )  Z 5 ( s ) 
Teniendo en cuenta que la impedancia de entrada Zin(s) del circuito se define como:
Vin ( s )
Z in ( s ) 
I in ( s )
ésta vale:
vin ( s ) Z1 ( s )  Z 3 ( s )  Z 5 ( s )
Z in ( s )  
iin ( s ) Z 2 (s)  Z 4 ( s)
b) En caso de que las impedancias impares sean resistores puros de valor R y las pares de
valor R/2, la impedancia de entrada de la red queda como una resistencia pura de valor:
vin ( s ) Z1 ( s )  Z 3 ( s )  Z 5 ( s ) R3
Z in ( s )    2  4R
iin ( s ) Z 2 ( s)  Z 4 (s) R /4
c) En caso de que las impedancias sean ahora los componentes mostrados en la figura 2, la
impedancia de la red pasa ahora a valer:
vin ( s ) Z1 ( s )  Z 3 ( s )  Z 5 ( s ) R1  R3  R5 R1  R3  R5
Z in ( s )      C2 s
iin ( s ) Z 2 (s)  Z 4 (s) 1 R
 R4 4
C2 s
____________________________________________________________________________________
63
____________________________________________________________________________________
con lo que el circuito, desde el punto de vista de la impedancia de entrada se comporta como
una inductancia, Leq (es decir, tiene naturaleza inductiva), cuyo valor viene dado por la
expresión:
R1  R3  R5 v ( s )  R1  R3  R5 
Leq   C2  Z in ( s )  in   C2  s  Leq s
R4 iin ( s )  R4 
Por lo tanto, este circuito puede ser utilizado en aquellas aplicaciones en que,
necesitando una o varias inductancias, se desea prescindir de las mismas debido a sus
problemas de peso, espacio ocupado (volumen), precio, o debido a que son componentes
poco precisos. En este caso pueden sustituirse, siempre y cuando la potencia que deban
soportar sea razonable para los amplificadores operacionales, por células de Antoniou.
____________________________________________________________________________________
64
____________________________________________________________________________________
5.- En una determinada aplicación de adquisición de medidas, desea suprimirse el ruido

de muy baja frecuencia. Para ello se emplean células como la presentada en la figura 3.
No obstante, y con objeto de lograr evitar el uso de inductancias (que son caras,
pesadas, voluminosas y poco precisas), se desea utilizar el circuito de la figura 2 (ver el
problema anterior).
-
C1
+ OA1
vin(t) vout(t)
L1 R1
Fig. 3.- Célula de filtrado RLC pasiva con seguidor de tensión en su salida.
a) Determinar las expresiones de la frecuencia natural y factor de calidad del

circuito de la figura 3. Representar a sentimiento sus curvas de Bode.
b) Dibujar el circuito equivalente al de la figura 3 que evita el uso de inductancias
gracias a la incorporación de la célula de Antoniou de la figura 2. Determinar las
expresiones de la frecuencia natural y factor de calidad del circuito obtenido.
c) Mediante la utilización de las células descritas anteriormente se desea realizar
un filtro de 6º orden con aproximación de Chebyshev y rizado en la banda de
paso de 1 dB, de forma que la frecuencia inferior de la banda de paso sea de 200
Hz. Obtener la función de transferencia desnormalizada del filtro a implementar.
Dibujar el circuito final propuesto, utilizando componentes pasivos de la serie
E–12.
Nota: El polinomio normalizado de 6º orden para una aproximación de Chebyshev, con

rizado en la banda de paso de 1 dB de un filtro pasa–altos, está dado por la expresión:
 0,1247 s 2
 0, 4641s  1   0,9908s 2  0,1243s  1   0,5577 s 2  0,3398s  1
Solución:
a) Analizando el circuito de la figura 3 (fijémonos que es un simple divisor de tensión

formado por impedancias complejas), la función de transferencia del mismo vale:
Vout ( s ) L1C1s 2
H (s)  
Vin ( s ) L C s 2  L1 s  1
1 1
R1
que corresponde con una función de transferencia de un filtro pasa–altos de 2º orden de la

forma:
____________________________________________________________________________________
65
____________________________________________________________________________________
2
 s 
 
H (s) 
Vout ( s )
  O 
Vin ( s )  s 2 1 1
   s 1
 O  Q O
con lo que la frecuencia natural de la célula, O, es igual a:
1
O 
L1C1
y el factor de calidad, Q, de la misma:
C1
Q  R1 
L1
Las curvas de Bode de una célula de estas características es, evidentemente, la de

un filtro pasa–altos de 2º orden, cuya frecuencia natural y factor de calidad pueden ser
ajustados mediante los tres componentes pasivos de la red (R1, L1 y C1). En la figura
siguiente se muestra las curvas de Bode para una célula con frecuencia natural O de unos
568 Hz y un factor de calidad Q de, aproximadamente, 0,76. Obsérvese que el desfase
ocasionado por el filtro barre desde +180º para frecuencias muy bajas, hasta 0º para
frecuencias elevadas.
-20
SEL>>
-40
dB(V(V1)/V(VIN))
180d
(568.275,90.000)
90d
0d
100Hz 300Hz 1.0KHz 3.0KHz 10KHz
VP(V1)
Frequency
b) El circuito equivalente al de la figura 3, pero que evita el uso de inductancias reales, es el

mostrado a continuación, donde la bobina L1 se ha sustituido por el circuito de Antoniou.
____________________________________________________________________________________
66
____________________________________________________________________________________
-
vout(t)
+ OA1
L1=Leq
OA2
+ -
C1 R11 C22 R33 R44 R55

A
vin(t)
R1
- +
OA3
Puesto que la inductancia del filtro L1 es igual a la inductancia equivalente Leq

implementada por la célula de Antoniou (cuyo valor se ha determinado en el problema
anterior), tenemos:
R11  R33  R55

L1  Leq   C22
R44
con lo que la frecuencia natural de la célula, O, es igual a:
1 1 R44
O   
L1C1 R11  R33  R55 R11  R33  R55  C22  C1
 C22  C1
R44
y el factor de calidad, Q, de la misma:
C1 C1 R44  C1
Q  R1   R1   R1 
L1 R11  R33  R55 R11  R33  R55  C22
 C22
R44
c) El filtro final propuesto de 6º orden, y con aproximación de Chebyshev, está formado por
3 células como la mostrada en el apartado 2.2 anterior. La función de transferencia del filtro
pasa–altos normalizada HN(s) puede obtenerse a partir del polinomio de Chebyshev de 6º
orden:
0,1247 s 2 0,9908s 2 0,5577 s 2

H N ( s)  
 0,1247 s 2  0, 4641s  1  0,9908s 2  0,1243s  1  0,5577s 2  0,3398s  1
Realizando la transformación siguiente:
____________________________________________________________________________________
67
____________________________________________________________________________________
s s s
s  
O 2    200rad / s 400   rad / s
en la función de transferencia normalizada HN(s), obtenemos la función de transferencia

desnormalizada HD(s):
2 2 2
 s   s   s 
0,1247   0,9908   0,5577  
H D (s)   400    400    400 
  s 
2
 s     s 
2
 s     s 
2
 s  
0,1247    0, 4641   1 0,9908    0,1243    1 0,5577    0,3398    1
  400   400     400   400     400   400  
2 2 2
 s   s   s 
 1132, 73   401,85   535, 62 
H D (s)         
 s
2
  s    s
2
  s    s
2
  s  
     1      1      1
 1132, 73   861,88    401,85   3218, 02    535, 62   1177,16  
A partir de esta función pueden obtenerse las frecuencias naturales, Oi, y los
factores de calidad, Qi, de cada una de las tres células de segundo orden que integrarán el
filtro global de 6º orden. Dichos parámetros serán:
 O1  1132, 73 rad / s  O 2  401,85 rad / s  O 3  535, 62 rad / s

celula 1   ; celula 2   ; celula 3  
Q1  0, 761 Q2  8, 008 Q3  2,198
A partir de estos valores pueden determinarse los valores de los

componentes de cada una de las tres células que formarán el filtro de 6º orden. En efecto,
cogiendo todos los resistores del circuito de Antoniou iguales (R11=R33=R44=R55=R), así
como también iguales los condensadores C1 y C22 (C1=C22=C), tenemos:
Para la primera célula:
R44 1
O1    1132, 73 rad / s
R11  R33  R55  C22  C1 R  C
R1
Q1   0, 761
R
Si, por ejemplo, cogemos los condensadores de valor C=10 nF, R=28,101 k
(valor estándar de la serie E–96 de 28,0 k), y R1=21,385 k (valor estándar de la serie
E–96 de 21,5 k).
Para la segunda célula:
R44 1
O 2    401,85 rad / s
R11  R33  R55  C22  C1 R  C
R1
Q2   8, 008
R
Si, por ejemplo, cogemos los condensadores también de valor C=10 nF, R=79,211
k (valor estándar de la serie E–96 de 78,7 k), y R1=633,689 k (valor estándar de la
serie E–96 de 634 k).
Para la tercera célula:
____________________________________________________________________________________
68
____________________________________________________________________________________
R44 1
O 3    535, 62 rad / s
R11  R33  R55  C22  C1 R  C
R1
Q3   2,198
R
Fijando los condensadores de valor C=10 nF, R=59,428 k (valor estándar de la
serie E–96 de 59,0 k), y R1=130,623 k (valor estándar de la serie E–96 de 130 k).
La figura siguiente muestra el esquema íntegro en PSpice del filtro pasa–altos de 6º

orden, con aproximación de Chebyshev diseñado. En el mismo, se han utilizado los valores
estándares determinados previamente para los componentes pasivos de cada una de las tres
células que componen el diseño final.
VEE VEE
VEE
U3A U5A
4
U1A TL082 TL082
4
TL082 V1 2 2
- -
V-
V-
2 Vo
-
V-
1 1
1 OUT OUT
OUT 3 3
V+
V+
3 + +
V+
+ VDB
8
8
VCC VCC
7
VCC U3B U5B
7
U1B TL082 OUT TL082
OUT
TL082
OUT
8 4 8 4
VCC V+ V- VEE VCC V+ V- VEE
8 4
VCC V+ V- VEE
+
+
-
-
+
6
5
C2 R21 C22 R23 R24 R25 C3 R31 C32 R33 R34 R35
Vin C1 R11 C12 R13 R14 R15
10nF 78.7k 10nF 78.7k 78.7k 78.7k 10nF 59k 10nF 59k 59k 59k
10nF 28k 10nF 28k 28k 28k
0 0
0 R2 R3
R1 634k 130k
2
3
21.5k
2
+
-
4 8 4 8
VEE V- V+ VCC VEE V- V+ VCC
4 8
VEE V- V+ VCC
OUT
OUT
0 0
OUT
U4A U6A
0 U2A TL082 TL082
TL082
1
1
Vin VCC VEE
1
V3 V1 V2
+12V -12V
1V
0 0 0
Las curvas de Bode de módulo y argumento del filtro quedan tal y como muestra la
figura siguiente.
-0
(285.102,1.1012)
(200.375,-207.748m)
-25
SEL>>
-60
dB(V(VO)/V(VIN))
180d
0d
-200d
100Hz 300Hz 1.0KHz 3.0KHz 10KHz

VP(VO)
Frequency
____________________________________________________________________________________
69

Problemes d'EAEIA PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Problemes d'EAEIA PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Electrònica Analògica

Col·lecció de Problemes de l’Assignatura

“Escucho y olvido; veo y recuerdo; hago y aprendo”.

“Si no sabemos adónde vamos, es probable que no lleguemos a ninguna parte”.

Grau: Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Amplificador Operacional en Règim No Saturat.

1.- En el muntatge de la figura 1, i considerant l’amplificador operacional completament

a) El valor de la tensió vout en funció del corrent d’entrada iin.

En el muntatge de la figura 2, i considerant també l’amplificador operacional

e) El valor de la tensió vout.

Finalment, en el muntatge de la figura 3, i considerant l’amplificador operacional

i) El valor del corrent de sortida iO en funció de la tensió d’entrada vin.

a) El circuit de la figura 1 és un amplificador de transresistència. A causa de l’elevada

d) Com hem dit, el circuit és un amplificador de transresistència que transforma la

e) En el circuit de la figura 2, l’amplificador treballa amb realimentació negativa, i la tensió

I, tenint en compte l’expressió obtinguda a l’apartat anterior, en aquest cas aquesta

D’altra banda, la impedància de sortida, igual que en el circuit anterior, vindrà

h) Fixeu-vos que com la tensió de sortida sempre és 0 V, independentment del valor de la

i) El circuit de la figura 3 és una font de corrent de Howland (font de corrent controlada

k) Amb els valors indicats a l’enunciat, el corrent de sortida valdrà:

Que és un valor independent de la càrrega RL connectada a la sortida del circuit.

2.- Mitjançant un seguidor de tensió format per l’amplificador operacional A1 volem

a) Determinar el valor del corrent I2 en funció del corrent de sortida IL.

a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (A1 i A2):

A1 configurat com a seguidor de tensió  vout (t )  vin (t )

vout , A 2 (t )  vout (t ) 1,1  vin (t )  vin (t ) v (t ) vin (t )

Ens queda finalment:

Condicionament del Senyal d’Entrada Procedent de Sensors en

1.- Si en el següent circuit, els amplificadors operacionals es consideren completament

a) La tensió de sortida vO(t) en funció de les tensions d’entrada v1(t) i v2(t).

a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (OA1 i OA2):

a) Si considerem ideal l’amplificador operacional, demostrar que el corrent iL(t) és

a) Gràcies al curtcircuit virtual de l’amplificador operacional A1, podem calcular el corrent de

Substituint l’expressió de la tensió vA(t) de la primera equació a la segona expressió,

3.- En un sistema industrial d’adquisició de mesures, necessitem convertir una tensió,

a) Determinar quant val el corrent iO(t) en funció de vin(t).

NOTA: Considerar ideals els amplificadors operacionals, i menysprear les caigudes de

a) Gràcies al curtcircuit virtual dels dos amplificadors operacionals (A1 i A2):

VCC  v A 2 VCC   VCC  vin (t )  vin (t )

b) A partir de l’expressió anterior:

La tensió col·lector–emissor de saturació per al transistor Q2 (que típicament val al

VEC 2, sat  VE 2  VC 2  VCC  vin   vO ,max

vO ,max  VCC  vin  VCE , sat  VCC  vin  0, 2V

4.- En un procés industrial d’adquisició de mesures es desitja mesurar la temperatura en

a) Determinar el guany de l’etapa amplificadora.

a) i b) Aplicant el teorema de superposició a les dues entrades de l’etapa amplificadora (vt i

vt  I sensor  R1  106  T 104   102 T amb T en Kelvins i Vt en volts.

i la tensió vO en funció de la temperatura queda com:

vO  1  k  vt  kVREF  102 1  k  T  kVREF

vt (T  273,16 K )  102 T  2, 73V

I el valor desitjat ha de ser 0 V:

vO (T  273K )  0V  2, 73V 1  k   kVREF

I el valor desitjat ha de ser ara de 10 V:

vO (T  293,16 K )  10V  3,93V 1  k   kVREF

Observem que tenim dues equacions amb dues incògnites (k i VREF):

0V  2, 73V 1  k   kVREF  k  R3 / R2  7,33

RT (T final )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial   ,

que a 25 ºC té 1 k, i un coeficient de temperatura =0,375 %/K. El sensor es disposa

RT (T  0º C )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial  

Podem agafar com a valor normalitzat el de RP=100 k.

Analitzant l’etapa amb l’amplificador operacional AO1, aquesta és una etapa

Quan tenim 50 ºC, el valor d’RT és:

RT (T  50º C )  RO 1  T   RO 1   T final  Tinicial  