Problemas Analogica004

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÒGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL PRIMAVERA 2003

ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXERCICIS 1
1.- Calculeu el corrent i la tensió a la resistència R1.
R1 = 20 Ω
R2 = 30 Ω + IR1
10 A VR1 R2
_ R1
2.- Calculeu el corrent IAB que circula per l’interruptor tancat entre A i B.
2Ω A B
+ IAB
25 V _ 3A 4Ω
3.- En el circuit anterior retirem l’interruptor situat entre A i B per poder connectar-hi una
càrrega RL. Calculeu els circuits equivalents Norton i Thévenin del circuit amb terminals de
sortida A i B.
Suposant una càrrega de RL = 20 Ω utilitzeu el model Thévenin per calcular el corrent IL que
la travessa.
RL
2Ω
A B
+
25 V _ 3A 4Ω
RT
A A
IL + IL
IN RN RL VT _ RL
B B
-1-
4.- Calculeu els corrents i les tensions de totes les branques del circuit. Utilitzeu qualsevol
dels mètodes de nusos.
Calculeu les potències de tots els elements del circuit indicant si és absorbida o subministrada
i feu el balanç de potències.
Vx 2
IA = 40 ampers
IR1
Vx = VR2 volts +
R1 VR1
_ IR3
IB = 0,2 A + +
IA VA
_ R3 VR3
_
R1 = 20 Ω 1 IR2
R2 = 30 Ω + +
R3 = 400 Ω IB _ R2
VB VR2
_
-2-
1.- Calculeu el corrent i la tensió a la resistència R1.
R1 = 20 Ω
+ IR1
R2 = 30 Ω 10 A VR1 R2
_ R1
A la part de la dreta del circuit tenim un curt circuit entre el nus superior i el nus inferior del
circuit. Això significa que els dos nusos estan al mateix potencial, és a dir, que la diferència
de potencial entre ells és nul·la. Així doncs, la tensió dels tres elements del circuit és zero.
Si la tensió de la resistència R1 és zero, el seu corrent també serà zero.
El mateix podem dir de la resistència R2.
Tot el corrent de la font de corrent circularà pel curt circuit.
Concluint, la resposta d’aquest exercici és:
V R1 = 0 I R1 = 0
2.- Calculeu el corrent IAB que circula per l’interruptor tancat entre A i B.
2Ω A B
+ IAB
25 V _ 3A 4Ω
Anàlisi de nusos
2Ω A B V2
V1
IAB
+
25 V _ 3A 4Ω
V0=0
El nus 0 serà el nus de referència o de 0 volts. L’objectiu serà calcular les tensions V1 i V2.
El nus 1 forma un supernús amb el nus 0.
Supernús 1 - 0: V1 = 25V
-3-
Apliquem la 1ª Llei de Kirchhoff al nus 2.

V1−V2 V2
Nus 2: 2 +3= 4
Càlcul del sistema d’equacions:

25−V2 V2 25
2 +3= 4 d V2 $ ( 14 + 12 ) = 2 + 3 d V2 $ 0, 75 = 15, 5
15,5
V2 = 0,75 = 20, 66V
Càlcul del corrent IAB:

V1−V2 25−20,66 4,33
I AB = 2 = 2 = 2 = 2, 166A
Anàlisi per llaços
Dibuixem el graf i seleccionem les branques per formar l’arbre:
2Ω A B
i1 + IAB
25 V _ 3A 4Ω
i2
L’objectiu serà calcular els corrents i1 i i2.
Apliquem la 2ª Llei de Kirchhoff al llaç 1.
Llaç 1: 25 = 2 $ i1 + 4 $ (i1 + i2)
La corda del llaç 2 és una font de corrent; per tant, el corrent del llaç és el corrent de la font
de corrent.
Llaç 2: i2 = 3A
Càlcul del sistema d’equacions:
25 = 2 $ i1 + 4 $ (i1 + 3) d 25 = 2 $ i1 + 4 $ i1 + 12 d 6 $ i1 = 13
13
i1 = 6 = 2, 166A
Càlcul del corrent IAB:
I AB = i1 = 2, 166A
-4-
3.- En el circuit anterior retirem l’interruptor situat entre A i B per poder connectar-hi una
càrrega RL. Calculeu els circuits equivalents Norton i Thévenin del circuit amb terminals de
sortida A i B.
Suposant una càrrega de RL = 20 Ω utilitzeu el model Thévenin per calcular el corrent IL que
la travessa.
RL
2Ω
A B
+
25 V _ 3A 4Ω
RT
A A
IL + IL
IN RN RL VT _ RL
B B
Model Norton
Per calcular el corrent Norton IN hem de calcular el corrent que circula entre A i B en curt
circuit. Això, precisament, és el que hem fet en el problema 2. Així doncs,
IN = 2, 166A
Per calcular la resistència Norton hem de calcular la resistència que es veu des de la sortida
A-B amb totes les fonts independents anul·lades. Això significa que la font de tensió s’ha de
substituir per un curt circuit i que la font de corrent s’ha de substituir per un circuit obert.
2Ω
A B
4Ω
Fàcilment, es veu que la resistència equivalent entre A i B és:
RN = 2 + 4 = 6
-5-
Model Thévenin
Per calcular la tensió Thévenin VT hem de calcular la tensió entre A i B en circuit obert.
2Ω + VT _
A B
+
25 V _ 3A 4Ω
Anàlisi de nusos
2Ω _
+ VT V2
V1
A B
+
25 V _ 3A 4Ω
V0=0
Supernús 1 - 0: V1 = 25V
V2
Nus 2: 3= 4 d V2 = 3 $ 4 = 12V
Càlcul de VT: VT = V1 − V2 = 25 − 12 = 13V
La resistència Thévenin és la mateixa que la resistència Norton: RT = RN = 6
Comprovem l’equivalència entre el model Thévenin i el model Norton:

VT 13
IN = RT = 6 = 2, 166A
Càlcul del corrent IL utilitzant el model Thévenin:
RT
A
VT = 13 V
RT = 6 Ω
+ IL
VT _ RL
RL = 20 Ω
VT 13 13
IL = RT+RL = 6+20 = 26 = 0, 5A
-6-
Càlcul del corrent IL utilitzant el model Norton:
A
IN = 2,166 A
RN = 6 Ω
IL
IN RN RL
RL = 20 Ω
RN 6 6
IL = IN $ RN+RL = 2, 166 $ 6+20 = 2, 166 $ 26 = 0, 5A
4.- Calculeu els corrents i les tensions de totes les branques del circuit. Utilitzeu qualsevol
dels mètodes de nusos.
Calculeu les potències de tots els elements del circuit indicant si és absorbida o subministrada
i feu el balanç de potències.
2
Vx
I A = 40 ampers IR1
+
Vx = VR2 volts R1 VR1 IR3
_
IB = 0,2 A + +
IA VA
_ R3 VR3
_
1 IR2
R1 = 20 Ω + +
R2 = 30 Ω IB _ R2
VB VR2
_
R3 = 400 Ω
Anàlisi de nusos generalitzat
2 2
IR1
+
R1 VR1
_ IR3
+ +
IA VA
_ R3 VR3
_
1 1 IR2
+ +
IB _ R2
VB VR2
_
0 0
-7-
La branca de R2 és obligada perquè en ella està definida la tensió Vx que controla la font de
corrent dependent. Per completar l’arbre podíem optar per la branca de R1 o la branca de R3.
Hem escollit la branca de R1.
Ara hem d’aplicar la 1ª Llei de Kirchhoff a tots els nusos menys un. Seleccionem els nusos 1
i 2. Com que no hi ha fonts de tensió no hi haurà supernusos.
Nus 1: IR1 + IB = IR2
Nus 2: IA = IR1 + IR3
Ara hem de fer el canvi de variables. Les incògnites del nostre sistema d’equacions hauran de
ser les tensions de les branques que formen l’arbre: V10 i V21.
VR1 V 21 V 21
IR1 = R1 = R1 = 20
VR2 V 10 V 10
IR2 = R2 = R2 = 30
VR3 V 20 V 21 +V 10 V 21 +V 10
IR3 = R3 = R3 = R3 = 400
Vx VR2 V 10
IA = 40 = 40 = 40
IB = 0, 20A
Sistema d’equacions:
 V 21 V 10   
20 + 0, 20 = 30 3 $ V 21 + 12 = 2 $ V 10
 V 10 V 21 V 21 +V 10  d   d
 40 = 20 + 400   10 $ V 10 = 20 $ V 21 + V 21 + V 10 
 2 $ V 10 − 3 $ V 21 = 12 
d  
 9 $ V 10 − 21 $ V 21 = 0 
12 −3
0 −21
−252 −252
V 10 = = −42+27 = −15 = 16, 8V
2 −3
9 −21
2 12
9 0
−108
V 21 = = −15 = 7, 2V
2 −3
9 −21
-8-
Tensions de les branques:
VR1 = V 21 = 7, 2V
VR2 = V 10 = 16, 8V
VR3 = V 21 + V 10 = 7, 2 + 16, 8 = 24V
VA = VR3 = V 21 + V 10 = 7, 2 + 16, 8 = 24V
VB = VR2 = V 10 = 16, 8V
Corrents de les branques:

VR1 V 21 7,2
IR1 = R1 = R1 = 20 = 0, 36A
VR2 V 10 16,8
IR2 = R2 = R2 = 30 = 0, 56A
VR3 V 20 V 21 +V 10 7,2+16,8 24
IR3 = R3 = R3 = R3 = 400 = 400 = 0, 06A
Vx VR2 V 10 16,8
IA = 40 = 40 = 40 = 40 = 0, 42A
IB = 0, 20A
Potències de tots els elements:
P R1 = VR1 $ IR1 = 7, 2 $ 0, 36 = 2, 592W Absorbida
P R2 = VR2 $ IR2 = 16, 8 $ 0, 56 = 9, 408W Absorbida
P R3 = VR3 $ IR3 = 24 $ 0, 06 = 1, 440W Absorbida
P A = VA $ IA = 24 $ 0, 42 = 10, 080W Subministrada
P B = VB $ IB = 16, 8 $ 0, 20 = 3, 360W Subministrada
Balanç de potències:
Potència absorbida: 13, 440W
Potència subministrada: 13, 440W
-9-
Anàlisi de nusos
V2
IR1
+
R1 VR1
_ IR3
+ +
IA VA
_ R3 VR3
_
V1 IR2
+ +
IB _ R2
VB VR2
_
V0=0
El nus 0 serà el nus de referència o de 0 volts. L’objectiu serà calcular les tensions V1 i V2.
Nus 1: IR1 + IB = IR2
Nus 2: IA = IR1 + IR3
Ara hem de fer el canvi de variables. Les incògnites del nostre sistema d’equacions hauran de
ser les tensions V1 i V2.
VR1 V2−V1 V2−V1
IR1 = R1 = R1 = 20
VR2 V1 V1
IR2 = R2 = R2 = 30
VR3 V2 V2
IR3 = R3 = R3 = 400
Vx VR2 V1
IA = 40 = 40 = 40
IB = 0, 20A
 V2−V1 V1
20 + 0, 20 = 30
  3 $ V2 − 3 $ V1 + 12 = 2 $ V1 
 V1 V2−V1 V2  d   d
 40 = 20 + 400   10 $ V1 = 20 $ V2 − 20 $ V1 + V2 
 5 $ V1 − 3 $ V2 = 12 
d  
 30 $ V1 − 21 $ V2 = 0 
12 −3
0 −21
−252 −252
V1 = = −105+90 = −15 = 16, 8V
5 −3
30 −21
- 10 -
5 12
30 0
−360
V2 = = −15 = 24V
5 −3
30 −21
VR1 = V2 − V1 = 24 − 16, 8 = 7, 2V
VR2 = V1 = 16, 8V
VR3 = V2 = 24V
VA = V2 = 24V
VB = V1 = 16, 8V
A partir d’aquí el càlcul dels corrents de les branques i de les potències continua exactament
igual que en el mètode anterior.
Anàlisi de llaços
2
IR1
+
R1 VR1
_ IR3
i3 + +
i2
IA VA
_ R3 VR3
_
1 IR2
i1 + +
IB _ R2
VB VR2
_
0
Llaç 1: i1 = IB = 0, 20A
Llaç 2: i2 = IA
Llaç 3: R3 $ i3 = R1 $ (i2 − i3) + R2 $ (i1 + i2 − i3)

Vx VR2 R2$(i1+i2−i3)
IA = 40 = 40 = 40
- 11 -
 i2 =
30$(0,20+i2−i3) 
 40
 d
 400 $ i3 = 20 $ (i2 − i3) + 30 $ (0, 20 + i2 − i3) 
 40 $ i2 = 6 + 30 $ i2 − 30 $ i3 
d   d
 400 $ i3 = 20 $ i2 − 20 $ i3 + 6 + 30 $ i2 − 30 $ i3 
 10 $ i2 + 30 $ i3 = 6 
d  
 50 $ i2 − 450 $ i3 = −6 
6 30
−6 −450
−2700+180 −2520
i2 = = −4500−1500 = −6000 = 0, 42A
10 30
50 −450
10 6
50 −6
−60−300 −360
i3 = = −6000 = −6000 = 0, 06A
10 30
50 −450
IR1 = i2 − i3 = 0, 42 − 0, 06 = 0, 36A
IR2 = i1 + i2 − i3 = 0, 20 + 0, 42 − 0, 06 = 0, 56A
IR3 = i3 = 0, 06A
IA = i2 = 0, 42A
IB = i1 = 0, 20A
VR1 = R1 $ IR1 = 20 $ 0, 36 = 7, 2V
VR2 = R2 $ IR2 = 30 $ 0, 56 = 16, 8V
VR3 = R3 $ IR3 = 400 $ 0, 06 = 24V
VA = VR1 + VR2 = 7, 2 + 16, 8 = 24V
VB = VR2 = 16, 8V
- 12 -
Anàlisi de malles
IR1
+
i2 R1 VR1
_ i3 IR3
+ +
IA VA
_ R3 VR3
_
IR2
i1
+ +
IB VB
_ VR2
_
R2
La font de corrent IB fa que s’hagi de considerar la supermalla formada per les malles 1 i 2.
Com que en aquesta supermalla també tenim la font de corrent IA no hem d’aplicar la 2ª Llei
de Kirchhoff sinó les equacions següents:
Supermalla 1 - 2: i2 = IA
i1 − i2 = IB
Malla 3: R3 $ i3 + R2 $ (i3 − i1) + R1 $ (i3 − i2) = 0
Hem d’expressar el corrent IA en funció de les nostres variables:

Vx VR2 R2$(i1−i3)
IA = 40 = 40 = 40
 30$(i1−i3)
i2 = 40 
 
 i1 − i2 = 0, 20  d
 
 400 $ i3 + 30 $ (i3 − i1) + 20 $ (i3 − i2) = 0 
 40 $ i2 = 30 $ i1 − 30 $ i3 
 
d  i1 − i2 = 0, 20  d
 400 $ i3 + 30 $ i3 − 30 $ i1 + 20 $ i3 − 20 $ i2 = 0 
 
 30 $ i1 − 40 $ i2 − 30 $ i3 = 0 
 
d  i1 − i2 = 0, 20 
 −30 $ i1 − 20 $ i2 + 450 $ i3 = 0 
 
- 13 -
0 −40 −30
0, 20 −1 0
0 −20 450
120+3600 3720
i1 = = −13500+600+900+18000 = 6000 = 0, 62A
30 −40 −30
1 −1 0
−30 −20 450
30 0 −30
1 0, 20 0
−30 0 450
2700−180 2520
i2 = = 6000 = 6000 = 0, 42A
30 −40 −30
1 −1 0
−30 −20 450
30 −40 0
1 −1 0, 20
−30 −20 0
240+120 360
i3 = = 6000 = 6000 = 0, 06A
30 −40 −30
1 −1 0
−30 −20 450
IR1 = i2 − i3 = 0, 42 − 0, 06 = 0, 36A
IR2 = i1 − i3 = 0, 62 − 0, 06 = 0, 56A
IR3 = i3 = 0, 06A
IA = i2 = 0, 42A
IB = i1 − i2 = 0, 62 − 0, 42 = 0, 20A
Les tensions de les branques es calculen tal com hem fet en l’anàlisi de llaços.
- 14 -

Problemas Analogica004

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Problemas Analogica004

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÒGICA

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL PRIMAVERA 2003

1.- Calculeu el corrent i la tensió a la resistència R1.

1.- Calculeu el corrent i la tensió a la resistència R1.

Concluint, la resposta d’aquest exercici és:

El nus 1 forma un supernús amb el nus 0.

Apliquem la 1ª Llei de Kirchhoff al nus 2.

Càlcul del sistema d’equacions:

Càlcul del corrent IAB:

Anàlisi per llaços

Dibuixem el graf i seleccionem les branques per formar l’arbre:

L’objectiu serà calcular els corrents i1 i i2.

Apliquem la 2ª Llei de Kirchhoff al llaç 1.

Llaç 1: 25 = 2 $ i1 + 4 $ (i1 + i2)

Càlcul del sistema d’equacions:

Càlcul del corrent IAB:

Fàcilment, es veu que la resistència equivalent entre A i B és:

Càlcul de VT: VT = V1 − V2 = 25 − 12 = 13V

La resistència Thévenin és la mateixa que la resistència Norton: RT = RN = 6

Comprovem l’equivalència entre el model Thévenin i el model Norton:

Càlcul del corrent IL utilitzant el model Thévenin:

Càlcul del corrent IL utilitzant el model Norton:

Anàlisi de nusos generalitzat

Dibuixem el graf i seleccionem les branques per formar l’arbre:

Nus 1: IR1 + IB = IR2

Nus 2: IA = IR1 + IR3

Tensions de les branques:

VR3 = V 21 + V 10 = 7, 2 + 16, 8 = 24V

VA = VR3 = V 21 + V 10 = 7, 2 + 16, 8 = 24V

Corrents de les branques:

Potències de tots els elements:

P R1 = VR1 $ IR1 = 7, 2 $ 0, 36 = 2, 592W Absorbida

P R2 = VR2 $ IR2 = 16, 8 $ 0, 56 = 9, 408W Absorbida

P R3 = VR3 $ IR3 = 24 $ 0, 06 = 1, 440W Absorbida

P A = VA $ IA = 24 $ 0, 42 = 10, 080W Subministrada

P B = VB $ IB = 16, 8 $ 0, 20 = 3, 360W Subministrada

Potència absorbida: 13, 440W

Potència subministrada: 13, 440W

Nus 1: IR1 + IB = IR2

Nus 2: IA = IR1 + IR3

Tensions de les branques:

Dibuixem el graf i seleccionem les branques per formar l’arbre:

Llaç 3: R3 $ i3 = R1 $ (i2 − i3) + R2 $ (i1 + i2 − i3)

Corrents de les branques:

Tensions de les branques:

VR2 = R2 $ IR2 = 30 $ 0, 56 = 16, 8V

VR3 = R3 $ IR3 = 400 $ 0, 06 = 24V

VA = VR1 + VR2 = 7, 2 + 16, 8 = 24V

Malla 3: R3 $ i3 + R2 $ (i3 − i1) + R1 $ (i3 − i2) = 0

Hem d’expressar el corrent IA en funció de les nostres variables:

Corrents de les branques:

You might also like