Examenes Analogica002

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL PRIMAVERA 2003 ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL PRIMAVERA 2003
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS
EXAMEN 5-MARÇ-2003 1.- Calculeu els corrents i les tensions de tots els elements del circuit. Calculeu les potències
de tots els elements del circuit indicant si aquesta és subministrada o absorbida, i feu el
1.- Calculeu els corrents i les tensions de tots els elements del circuit. Calculeu les potències balanç de potències.
de tots els elements del circuit indicant si aquesta és subministrada o absorbida, i feu el
balanç de potències. R2
R2 VS1 = 1 V
IS2 = 9·IR2 IR1 IR2 + VR2 _ IR3 IR4
VS1 = 1 V _ R1 = 20 Ω IS1
IS2 = 9·IR2 IR1 IR2 + VR2 IR3 IR4 + + + +
R2 = 30 Ω
IS1 VS1 +
_ R1 VR1 VS2
_ R3 VR3 R4 VR4
R1 = 20 Ω + + + + R3 = 10 Ω _ _ _
R2 = 30 Ω VS1 +
_ R1 VR1
_ VS2
_ R3 VR3
_ R4 VR4
_ R4 = 10 Ω
IS2=9·IR2
R3 = 10 Ω IS2=9·IR2
R4 = 10 Ω
(4 punts) Anàlisi de nusos

R2
2.- Suposem un circuit lineal qualsevol modelitzable, per tant, per Thévenin o Norton. V1 V2
Demostreu que la màxima potència absorbida per la resistència de càrrega RL s’obtindrà
quan RL iguali el valor de la resistència equivalent de Thévenin o Norton. IR1 IR2 + VR2 _ IR3 IR4
IS1
+ + + +
VS1 +
_ R1 VR1
_ VS2
_ R3 VR3
_ R4 VR4
_
IS2=9·IR2
CIRCUIT RL
LINEAL V0=0
(2 punts) El circuit té 3 nusos. El nus 0 serà el nus de referència o de 0 volts. L’objectiu serà calcular
les tensions V1 i V2.
3.- a) Dibuixeu i calculeu els circuits equivalents de Thévenin i Norton del següent circuit
amb terminals de sortida A i B: El nus 1 forma un supernús amb el nus 0: V1 = VS1 = 1 V
R2 Nus 2: IR2 + IS2 = IR3 + IR4
IS1 = 1 mA
VS2 = 10 V Canvi de variables:
R1 = 100 Ω R1 R3 VR2 V1−V2 V1−V2
R2 = 100 Ω IR2 = = =
A R2 R2 30
R3 = 10 Ω IS1 RL IS2 = 9 $ IR2 = 9 $ V1−V2
R4 = 90 Ω 30
B
VS2 +
_ R4 IR3 = VR3
R3 = V2
R3 = V2
10
VR4 V2 V2
IR4 = R4 = R4 = 10
b) Connectem una resistència de càrrega RL als terminals de sortida A i B. Per quin valor de
RL la potència dissipada per aquesta resistència és màxima?
Calculeu el valor d’aquesta potència màxima.
(4 punts)
-1- -2-
Sistema d’equacions: Potències de tots els elements:
    P R1 = VR1 $ IR1 = 1 $ 0, 05 = 50 mW Absorbida

V1 = 1 V1 = 1
 V1−V2  d   d
 + 9 $ V1−V2 = V2
+ V2

V1−V2
 10 $ 30 = 2 $
V2

30 30 10 10 10 P R2 = VR2 $ IR2 = 0, 375 $ 0, 0125 = 4, 6875 mW Absorbida
 V1 = 1 
d   d P R3 = VR3 $ IR3 = 0, 625 $ 0, 0625 = 39, 0625 mW Absorbida
 10 $ (V1 − V2) = 6 $ V2 
 V1 = 1  P R4 = VR4 $ IR4 = 0, 625 $ 0, 0625 = 39, 0625 mW Absorbida
d  
 10 $ V1 = 16 $ V2 
P S1 = VS1 $ IS1 = 1 $ 0, 0625 = 62, 5 mW Subministrada
V1 = 1 V
10 10
P S2 = VS2 $ IS2 = 0, 625 $ 0, 1125 = 70, 3125 mW Subministrada
V2 = 16 $ V1 = 16 $ 1 = 0, 625 V
Balanç de potències:
Tensions de les branques:
Potència absorbida: 132, 8125 mW
VR1 = V1 = 1 V
Potència subministrada: 132, 8125 mW
VR2 = V1 − V2 = 1 − 0, 625 = 0, 375 V
VR3 = V2 = 0, 625 V
VR4 = V2 = 0, 625 V
VS1 = V1 = 1 V
VS2 = V2 = 0, 625 V
Corrents de les branques:

VR1 1
IR1 = R1 = 20 = 0, 05 A
VR2 0,375
IR2 = R2 = 30 = 0, 0125 A
VR3 0,625
IR3 = R3 = 10 = 0, 0625 A
VR4 0,625
IR4 = R4 = 10 = 0, 0625 A
IS1 = IR1 + IR2 = 0, 05 + 0, 0125 = 0, 0625 A
IS2 = 9 $ IR2 = 9 $ 0, 0125 = 0, 1125 A
-3- -4-
2.- Suposem un circuit lineal qualsevol modelitzable, per tant, per Thévenin o Norton. 3.- a) Dibuixeu i calculeu els circuits equivalents de Thévenin i Norton del següent circuit
Demostreu que la màxima potència absorbida per la resistència de càrrega RL s’obtindrà amb terminals de sortida A i B:
R2
quan RL iguali el valor de la resistència equivalent de Thévenin o Norton.
IS1 = 1 mA
VS2 = 10 V R1 R3
CIRCUIT RL R1 = 100 Ω A
LINEAL R2 = 100 Ω IS1 RL
R3 = 10 Ω
R4 = 90 Ω B
VS2 +
_ R4
Suposem el model Thévenin:
RT b) Connectem una resistència de càrrega RL als terminals de sortida A i B. Per quin valor de
A RL la potència dissipada per aquesta resistència és màxima?
Calculeu el valor d’aquesta potència màxima.
VT + IL
_ RL Circuit equivalent Thévenin:
B RT
A
VT
IL = IL
R T+ R L
VT + RL
_
VT 2 RL
PL = I 2L $ RL = R T+ R L $ RL = V 2T $ (R T+ R L ) 2
B
Suposant VT i RT constants, la potència PL és funció de RL. Per trobar el màxim d’aquesta
funció derivem respecte RL i ho igualem a 0.
Per calcular la tensió Thévenin VT hem de calcular la tensió entre A i B en circuit obert.
RL
d V 2T $ 2
dP L R T+ R L (R T+ R L ) 2 −R L $2$(R T+ R L )
dR L = dR L = V 2T $ (R T+ R L ) 4 R2
dP L (R T+ R L ) 2 −R L $2$(R T+ R L )
dR L =0 d V 2T $ (R T+ R L ) 4
=0 d (R T+ R L ) 2 − R L $ 2 $ (R T+ R L ) = 0 d
R1 R3
d (R T+ R L ) − R L $ 2 = 0 d RT − RL = 0 d RL = RT
A
IS1
D’aquesta forma queda demostrat que la funció PL = f(RL) té un màxim a RL = RT; és a dir,
que la potència de RL és màxima quan RL = RT. B
VS2 +
_ R4
-5- -6-
Anàlisi de nusos: R2 Disposem el circuit de la forma convenient per deduir fàcilment la resistència equivalent.
V2
R3 R2 R1
R1 R3
A B
IS1 A V3
V1 B
R4
VS2 +
_ R4
RT = [(R3 + R2 + R1 ) R4 ] = [(10 + 100 + 100 ) 90 ] = [210 90 ] = 63
V0=0 Així, doncs, els valors del circuit equivalent Thévenin són:
Supernús 1 - 0 : V1 = VS2 = 10 V VT = −6, 97 V
RT = 63
Nus 2: IS1 = V2 − V1 + V2
R1 R2 + R3 + R4
Circuit equivalent Norton:

0, 001 = V2 − 10 + V2 d 0, 001 = V2 − 10 + V2 d
100 100 + 10 + 90 100 200
0, 2 = 2 $ V2 − 20 + V2 d 3 $ V2 = 20, 2
A
20,2
V2 = 3 = 6, 733 V
IN RN IL RL
Trobem la tensió V3 aplicant la llei del divisor de tensió:
R4 90 90
V3 = V2 $ R2+R3+R4 = 6, 733 $ 100+10+90 = 6, 733 $ 200 = 3, 03 V
B
Finalment, calculem la tensió Thévenin:
Per calcular el corrent Norton IN hem de calcular el corrent que circula entre A i B en
 VA = V3 = 3, 03 V  curtcircuit.
  d VT = VAB = VA − VB = 3, 03 − 10 = −6, 97 V
 VB = V1 = 10 V  R2
Per calcular la resistència Thévenin RT hem de calcular la resistència que es veu des de la
sortida A-B amb totes les fonts independents anul·lades. Això significa que la font de tensió IR3
R1 R3
s’ha de substituir per un curtcircuit i que la font de corrent s’ha de substituir per un circuit
obert.
R2 IS1
B A
IN
VS2 +
_ R4 IR4
R1 R3
A
B El corrent IR3 es pot deduir a partir de la llei del divisor de corrent:

R4 R1 100 100
IR3 = IS1 $ R1+R2+R3 = 0, 001 $ 100+100+10 = 0, 001 $ 210 = 0, 47619 mA
-7- -8-
Corrent IR4: EXAMEN 7-MAIG-2003

VR4 VS2 10
IR4 = R4 = R4 = 90 = 111, 111 mA 1.- Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats.
Finalment, calculem el corrent Norton: VCC = 25 V VCC

R1 = 500 Ω
IN = IR3 − IR4 = 0, 47619 − 111, 111 = −110, 6349 mA R2 = 1 kΩ
D : Vγ = 0,6 V
La resistència Norton RN és la mateixa que la resistència Thévenin: Z : Vγ = 0,6 V R1 I1 I2 R2
Vz = 10 V D
RN = RT = 63
Comprovem l’equivalència entre el model Thévenin i el model Norton: ID

Z IZ I3 R3
VT −6,97
IN = RT = 63 = −110, 6349 mA
Així, doncs, els valors del circuit equivalent Norton són:
IN = −110, 6349 mA Per a cada un dels valors de R3 donats heu d’indicar l’estat de conducció del díode (ON /
OFF) i del Zener (ON INV / OFF / ON DIR) i els valors dels corrents I1, I2, I3, ID i IZ
RN = 63 representats a la figura.
R3 D Z I1 I2 I3 ID IZ
376 Ω
100 Ω
Connectem una resistència de càrrega RL als terminals A i B. Prenem, per exemple, el model 1 kΩ
equivalent Thévenin.
Puntuació: Aquest exercici val 5 punts si es resol correctament en la seva totalitat. Cada fila
RT val una tercera part, és a dir, 1,6666 punts. La puntuació de cada fila vindrà donada per
A
(nombre d’encerts - 3) / 2,4 . Si el nombre d’encerts no és superior a 3 la puntuació de la fila
serà 0.
+ IL
VT _ RL
La màxima transferència de potència es produirà quan la resistència RL iguali el valor de RT.
RL = RT = 63
En aquest cas, tindrem:

VT −6,97 −6,97
IL = RT+RL = 63+63 = 126 = −0, 0553174 A
La potència absorbida per la càrrega serà:

2
P RL = IL 2 $ RL = (−0, 0553174 ) $ 63 = 0, 1927813 W
-9- - 10 -
2.- Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats. 1.- Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats.
T1 VCC
Vi = 16 V VCC = 25 V
Vo = 12 V R1 = 500 Ω
R1 = 500 Ω Ii R1 R2 = 1 kΩ
R2 = 500 Ω I3 R3 D : Vγ = 0,6 V
RL = 150 Ω Z : Vγ = 0,6 V R1 I1 I2 R2
Z : Vγ = 0,6 V I1 Vz = 10 V D
Vz = 8,1 V Vi T2 IL RL Vo
T1 : VBE1 = 0,6 V R2
β1 = 82 ID
T2 : VBE2 = 0,6 V I4 R4 Z IZ I3 R3
I2 Z
β2 = molt gran
I3 = 3 mA
Observacions: En el transistor T2 podeu negligir la IB2 en front de IC2 i IE2 de manera que
podeu fer l’aproximació IC2 = IE2 i també podeu negligir la IB2 en front de I3 i I4. Per a cada un dels valors de R3 donats heu d’indicar l’estat de conducció del díode (ON /
Pi és la potència subministrada al circuit. OFF) i del Zener (ON INV / OFF / ON DIR) i els valors dels corrents I1, I2, I3, ID i IZ
Σ P es refereix a la suma de les potències consumides per tots els elements del circuit; és a representats a la figura.
dir, PT1, PT2, PZ, PR1, PR2, PR3, PR4 i PRL.
a) R3 = 376 Ω
IL
Suposem el Zener en conducció inversa. Z : ON INV VZ = 10 V
PRL
R3
Suposem també el díode en conducció: D : ON VD = 0,6 V
R4
PR3 Càlcul de les tensions a les resistències:
PR4
VCE1 V R3 = V Z − V D = 10 − 0, 6 = 9, 4 V
IE1
IC1 V R2 = V CC − V R3 = 25 − 9, 4 = 15, 6 V
IB1
PT1 V R1 = V CC − V Z = 25 − 10 = 15 V
I1
I2 Càlcul dels corrents a les resistències:
PR1
V R3 9,4
PR2 I R3 = R3 = 0,376 = 25 mA
IC2
VCE2 I R2 =
V R2
=
15,6
= 15, 6 mA
R2 1
PT2
Puntuació: Aquest exercici val 5 punts si es IZ I R1 =
V R1
= 15
= 30 mA
R1 0,5
resol correctament en la seva totalitat. La PZ
puntuació vindrà donada per (nombre Pi Càlcul dels corrents en el díode i en el Zener:
d’encerts - 7) / 3,2 . Si el nombre d’encerts ΣP
no és superior a 7 la puntuació serà 0. Pi - Σ P I D = I R3 − I R2 = 25 − 15, 6 = 9, 4 mA
I Z = I R1 − I D = 30 − 9, 4 = 20, 6 mA
- 11 - - 12 -
Com que aquests dos últims corrents han sortit positius (ID > 0 i IZ > 0) es confirma la Tenim un sistema de 4 equacions amb 4 incògnites:
hipòtesi sobre la conducció del díode i del Zener.
 25 = 0, 5 $ I R1 + 0, 6 + 0, 1 $ I R3 
   25 = 0, 5 $ I R1 + 0, 6 + 0, 1 $ I R3 
25 = 1 $ I R2 + 0, 1 $ I R3  
b) R3 = 100 Ω   d  25 = 1 $ I R2 + 0, 1 $ I R3  d
 I R1 = I D   
 I R2 + I R1 = I R3 
 I R2 + I D = I R3 
Suposem els mateixos estats de conducció com en el cas anterior:
 25 = 0, 5 $ I R1 + 0, 6 + 0, 1 $ (I R2 + I R1 )   25 = 0, 6 $ I R1 + 0, 6 + 0, 1 $ I R2 
Z : ON INV VZ = 10 V D : ON VD = 0,6 V   d  
 25 = 1 $ I R2 + 0, 1 $ (I R2 + I R1 )   25 = 1, 1 $ I R2 + 0, 1 $ I R1 
Les tensions a les resistències seran les mateixes:
25−1,1$I R2
De la segona equació: I R1 = 0,1
VR3 = 9,4 V VR2 = 15,6 V VR1 = 15 V
Substituïm a la primera equació:
Els corrents IR1 i IR2 seran els mateixos; en canvi, el corrent IR3 haurà variat:
25−1,1$I R2
V R3 9,4
25 = 0, 6 $ 0,1 + 0, 6 + 0, 1 $ I R2 d 25 = 6 $ (25 − 1, 1 $ I R2 ) + 0, 6 + 0, 1 $ I R2 d
I R3 = R3 = 0,1 = 94 mA
d 25 = 150 − 6, 6 $ I R2 + 0, 6 + 0, 1 $ I R2 d 6, 6 $ I R2 − 0, 1 $ I R2 = 150 − 25 + 0, 6 d
IR2 = 15,6 mA IR1 = 30 mA
125,6
d 6, 5 $ I R2 = 125, 6 d I R2 = 6,5 = 19, 323077 mA
Càlcul dels corrents en el díode i en el Zener:
Finalment, calculem IR1 i IR3:
I D = I R3 − I R2 = 94 − 15, 6 = 78, 4 mA
25−1,1$I R2 25−1,1$19,323077 3,7446154
I R1 = 0,1 = 0,1 = 0,1 = 37, 446154 mA
I Z = I R1 − I D = 30 − 78, 4 = −48, 4 mA
I R3 = I R1 + I R2 = 37, 446154 + 19, 323077 = 56, 769231 mA
El corrent del Zener negatiu indica que la hipòtesi és errònia.
Per confirmar la certesa de la hipòtesi hem de comprovar que ID > 0 i que VZ < 10 V.
Suposem ara que el Zener no condueix però el díode sí.
I D = I R1 = 37, 446154 mA > 0 correcte!
Z : OFF IZ = 0 D : ON VD = 0,6 V
V Z = V CC − R1 $ I R1 = 25 − 0, 5 $ 37, 446154 = 6, 276923 V < 10 V correcte!
Considerem la trajectòria des de VCC fins a massa passant per R1, D i R3:
V CC = R1 $ I R1 + V D + R3 $ I R3 d 25 = 0, 5 $ I R1 + 0, 6 + 0, 1 $ I R3
c) R3 = 1 kΩ
Considerem la trajectòria des de VCC fins a massa passant per R2 i R3:
Suposem els mateixos estats de conducció que en el primer cas:
V CC = R2 $ I R2 + R3 $ I R3 d 25 = 1 $ I R2 + 0, 1 $ I R3
Z : ON INV VZ = 10 V D : ON VD = 0,6 V
Considerem el nus de l’ànode del díode:
Les tensions a les resistències seran les mateixes:
I R1 = I D + I Z d I R1 = I D
VR3 = 9,4 V VR2 = 15,6 V VR1 = 15 V
Considerem el nus del càtode del díode:
Els corrents IR1 i IR2 seran els mateixos; en canvi, el corrent IR3 haurà variat:
I R2 + I D = I R3 V R3 9,4
I R3 = R3 = 1 = 9, 4 mA
- 13 - - 14 -
IR2 = 15,6 mA IR1 = 30 mA 2.- Feu els càlculs necessaris per omplir la taula de resultats.
Càlcul dels corrents en el díode i en el Zener: Vi = 16 V T1

Vo = 12 V
I D = I R3 − I R2 = 9, 4 − 15, 6 = −6, 2 mA R1 = 500 Ω Ii R1
R2 = 500 Ω I3 R3
I Z = I R1 − I D = 30 − (−6, 2) = 36, 2 mA RL = 150 Ω
Z : Vγ = 0,6 V I1
El corrent del díode negatiu indica que la hipòtesi és errònia. Vz = 8,1 V Vi T2 IL RL Vo
T1 : VBE1 = 0,6 V R2
Suposem ara que el díode no condueix però el Zener sí. β1 = 82
T2 : VBE2 = 0,6 V I4 R4
Z : ON INV VZ = 10 V D : OFF ID = 0 I2 Z
β2 = molt gran
I3 = 3 mA
Càlcul de VR1 i IR1:
V R1 = V CC − V Z = 25 − 10 = 15 V Observacions: En el transistor T2 podeu negligir la IB2 en front de IC2 i IE2 de manera que
V R1 15
podeu fer l’aproximació IC2 = IE2 i també podeu negligir la IB2 en front de I3 i I4.
I R1 = R1 = 0,5 = 30 mA Pi és la potència subministrada al circuit.
Σ P es refereix a la suma de les potències de tots els elements del circuit; és a dir, T1, T2, Z,
Càlcul de IZ: R1, R2, R3, R4 i RL.
ID = 0 d I Z = I R1 = 30 mA Càlcul de IL:
Càlcul de IR2 i IR3: IL = Vo

RL = 12
0,15 = 80 mA
ID = 0 d I R2 = I R3 Càlcul de PRL:
V CC 25
I R2 = I R3 = R2+R3 = 1+1 = 12, 5 mA P RL = V RL $ I L = 12 $ 80 = 960 mW
Per confirmar la certesa de la hipòtesi hem de comprovar que IZ > 0 i que VD < 0,6 V. Càlcul de VR4 i VR3:
I Z = 30 mA > 0 correcte! V R4 = V B2 = V Z + V BE2 = 8, 1 + 0, 6 = 8, 7 V
V D = V Z − V R3 = V Z − R3 $ I R3 = 10 − 1 $ 12, 5 = 10 − 12, 5 = −2, 5 V < 0,6 V correcte! V R3 = Vo − V R4 = 12 − 8, 7 = 3, 3 V
Càlcul de R3 i R4:
V R3 3,3
R3 = I3 = 3 = 1, 1 k
Resultats:
V R4 8,7
I 4 = I 3 − I B2 si negligim IB2 llavors I 4 = I 3 R4 = I4 = 3 = 2, 9 k
R3 D Z I1 I2 I3 ID IZ
376 Ω ON ON INV 30 mA 15,6 mA 25 mA 9,4 mA 20,6 mA
Càlcul de PR3 i PR4:
100 Ω ON OFF 37,45 mA 19,32 mA 56,77 mA 37,45 mA 0
1 kΩ OFF ON INV 30 mA 12,5 mA 12,5 mA 0 30 mA P R3 = V R3 $ I 3 = 3, 3 $ 3 = 9, 9 mW
P R4 = V R4 $ I 3 = 8, 7 $ 3 = 26, 1 mW
- 15 - - 16 -
Càlcul de VCE1: Càlcul de PT2:
V CE1 = Vi − Vo = 16 − 12 = 4 V P T2 = V CE2 $ I C2 + V BE2 $ I B2 si negligim IB2 llavors
Càlcul de IE1, IC1 i IB1: P T2 = V CE2 $ I C2 = 4, 5 $ 5, 8 = 26, 1 mW
I E1 = I 3 + I L = 3 + 80 = 83 mA Càlcul de IZ:
I E1
I B1 = 1+1 = 83
82+1 = 83
83 = 1 mA I Z = I 2 + I E2 = 15, 8 + 5, 8 = 21, 6 mA
I C1 = 1 $ I B1 = 82 $ 1 = 82 mA Càlcul de PZ:
Càlcul de PT1: P Z = V Z $ I Z = 8, 1 $ 21, 6 = 174, 96 mW
P T1 = V CE1 $ I C1 + V BE1 $ I B1 = 4 $ 82 + 0, 6 $ 1 = 328 + 0, 6 = 328, 6 mW Càlcul de Ii:
Càlcul de I1: Ii = I C1 + I 1 + I 2 = 82 + 6, 8 + 15, 8 = 104, 6 mA
V B1 = V E1 + V BE1 = Vo + V BE1 = 12 + 0, 6 = 12, 6 V Càlcul de Pi:
I1 =
V R1
=
Vi−V B1
=
16−12,6
=
3,4
= 6, 8 mA Pi = Vi $ Ii = 16 $ 104, 6 = 1673, 6 mW = 1, 6736 W
R1 R1 0,5 0,5
Càlcul de I2: Càlcul de Σ P:
I2 =
V R2
R2 =
Vi−V Z
R2 =
16−8,1
0,5 =
7,9
0,5 = 15, 8 mA P = P T1 + P T2 + P Z + P R1 + P R2 + P R3 + P R4 + P RL =
= 328, 6 + 26, 1 + 174, 96 + 23, 12 + 124, 82 + 9, 9 + 26, 1 + 960 =
Càlcul de PR1 i PR2:
= 1673, 6 mW = 1, 6736 W
P R1 = V R1 $ I 1 = 3, 4 $ 6, 8 = 23, 12 mW
Càlcul de Pi - Σ P:
P R2 = V R2 $ I 2 = 7, 9 $ 15, 8 = 124, 82 mW
Pi − P = 1, 6736 − 1, 6736 = 0
Càlcul de IC2 i IE2:
Aquest resultat és la confirmació que Potència subministrada = Potència consumida
I C2 = I 1 − I B1 = 6, 8 − 1 = 5, 8 mA
I E2 = I C2 + I B2 si negligim IB2 llavors I E2 = I C2 = 5, 8 mA
Càlcul de VCE2:
V C2 = V B1 = 12, 6 V
V E2 = V Z = 8, 1 V
V CE2 = V C2 − V E2 = 12, 6 − 8, 1 = 4, 5 V
- 17 - - 18 -
Resultats: EXAMEN 28-JUNY-2003
IL 80 mA 1.- Calculeu les potències de tots els elements del circuit indicant si aquesta és subministrada
PRL 960 mW o absorbida. (5 punts)
R3 1,1 kΩ
V1 V1 = 12 V
R4 2,9 kΩ
_ IA = 0,01·VR2 A
PR3 9,9 mW +
PR4 26,1 mW R1 = 100 Ω
VCE1 4V R2 = 75 Ω
IA R1
IE1 83 mA
IC1 82 mA Potència Subm./Abs.
IB1 1 mA V1
+ IA
PT1 328,6 mW
I1 6,8 mA VR2 R2 R1
I2 15,8 mA R2
_
PR1 23,12 mW
PR2 124,82 mW
IC2 5,8 mA
VCE2 4,5 V 2.- Calculeu la resistència del circuit equivalent Norton entre els borns A i B del següent
PT2 26,1 mW circuit. (2,5 punts)
IZ 21,6 mA
PZ 174,96 mW
Is = 18 A R1 R2
Pi 1,6736 W
R1 = 120 Ω
ΣP 1,6736 W A B
R2 = 60 Ω
Pi - Σ P 0
R3 = 80 Ω
R4 = 64 Ω
R5 = 90 Ω Is R3 R4
R6 = 20 Ω R5
R7 = 40 Ω
R6 R7
3.- Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo (tensió del nus A respecte la massa).
(2,5 punts)
V1
V1 = +12 V
V2 = -20 V
R1 = 800 Ω R1
R2 = 200 Ω A
+
R2 Vo
_
V2
- 19 - - 20 -
4.- Calculeu els valors de IZ1, IC i VEC per a cada una de les càrregues. 6.- El paràmetre α està vinculat a la posició del cursor mòbil del potenciòmetre. El paràmetre
Calculeu el valor de la resistència de càrrega RC que situï el transistor en la frontera entre la α pot variar entre 0 i 1.
zona activa i la saturació.
RA + RB = P RA RB RA RB RA RB
Z1: Vγ = 0,6 V +30 V
VZ1 = 9,6 V RB = $ P
Z2: Vγ = 0,6 V
VZ2 = 10 V P P P
Z1 IZ1 RE
LED: Vγ = 2 V Z2 α = 0,5 α=1 α=0
T : VEB = 0,6 V
Vo
β = 149 LED a) Calculeu l’expressió del guany A = Vi en funció del paràmetre α.
R1 = 820 Ω
RE = 200 Ω R1 IC
RC1 RC2 RC3 R2 R3
RC1 = 750 Ω
RC2 = 100 Ω R1 = 11 kΩ
Càrrega 1 Càrrega 2 Càrrega 3 R1
RC3 = 150 Ω R2 = 10 kΩ
R3 = 110 kΩ
P = 20 kΩ Vi Vo
Càrrega 1 Càrrega 2 Càrrega 3
IZ1 RA(α) RB(α)
IC
VEC
P
RC frontera
b) Substituïu α pels seus valors extrems i calculeu els valors extrems del guany A.
5.- Es demana dissenyar el circuit per a que el punt de treball del transistor sigui:
IC = 3 mA VCE = 9 V
Sabem que, en aquest punt de treball, els paràmetres del transistor són:
hFE = 160 hfe = 200
VBE = 0,6 V hie = 2,4 kΩ
A més a més, ens imposen que les impedàncies d’entrada i de sortida del circuit amplificador
de senyals alterns siguin, respectivament:
Zi = 1,5 kΩ Zo = 1,6 kΩ
Heu de calcular el valor de les resistències RC, RE, R1 i R2.
Quant val la relació I2 / IB?
Quant val la relació RC / RE?
VCC = 15V
R1 RC
Τ
Zo
IB
vi Zi R2 I2
RE
- 21 - - 22 -
7.- a) Calculeu els valors de R1, R2 i VR del circuit trigger de Schmitt sabent que els nivells 1.- Calculeu les potències de tots els elements del circuit indicant si aquesta és subministrada
de disparament compleixen: o absorbida. (5 punts)
V1
V+H + V+L = +6 V V1 = 12 V
_ IA = 0,01·VR2 A
+
V+H - V+L = +2 V + + R1 = 100 Ω
I1 VA IR1 R1 VR1 R2 = 75 Ω
Vi _ R3
_ _
Z1, Z2: Vγ = 0,7 V Vo IA
Vz = 6,3 V +
Z1 +
R3 = 200 Ω
R1 R2
Z2 VR2 IR2 R2
VR
_
b) Apliquem a l’entrada del circuit el senyal Vi representat a la figura següent que té un Anàlisi de nusos:
període de 32 ms.
Dibuixeu les formes d’ona de Vi, Vo i V+ respecte el temps. (Vi i V+ superposades). I A + I R1 = I R2
Calculeu els temps tH i tL. Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
−V 1 −V R2 V R2 −12−V R2 V R2
IA + R1 = R2 d 0, 01 $ V R2 + 100 = 75 d
Vi (V) V R2 V R2
+10 V+ d 0, 01 $ V R2 − 0, 12 − 0, 01 $ V R2 = 75 d − 0, 12 = 75 d
+8
+6 d V R2 = −0, 12 $ 75 = −9 V
+4
+2
0 Càlcul de VR1 i VA:
-2 t
-4 V R1 = −V 1 − V R2 = −12 − (−9) = −3 V
-6
-8
-10 V A = V R1 = −3 V
Vo Càlcul de IR1, IR2, I1 i IA:
(V)
+10
V R1 −3
+8 I R1 = R1 = 100 = −0, 03 A
+6
+4 V R2 −9
+2 I R2 = R2 = 75 = −0, 12 A
0
-2 t I 1 = −I R2 = 0, 12 A
-4
-6
-8 I A = I R2 − I R1 = −0, 12 − (−0, 03) = −0, 09 A
-10
Càlcul de PR1, PR2, PA i P1:
P R1 = V R1 $ I R1 = (−3) $ (−0, 03) = +0, 09 W absorbida
P R2 = V R2 $ I R2 = (−9) $ (−0, 12) = +1, 08 W absorbida
P A = V A $ I A = (−3) $ (−0, 09) = +0, 27 W absorbida
- 23 - - 24 -
P 1 = V 1 $ I 1 = (+12) $ (+0, 12) = +1, 44 W subministrada 3.- Calculeu el valor de la tensió de sortida Vo (tensió del nus A respecte la massa).
(2,5 punts)
V1
Balanç de potències:
V1 = +12 V
P absorbides = P R1 + P R2 + P A = 0, 09 + 1, 08 + 0, 27 = 1, 44 W V2 = -20 V
R1 = 800 Ω R1
P sub min istrades = P 1 = 1, 44 W R2 = 200 Ω A
+
Resultats:
Potència Subm./Abs. R2 Vo
_
V1 1,44 W subministrada
IA 0,27 W absorbida
R1 0,09 W absorbida V2
R2 1,08 W absorbida
V 2 $R 1 +V 1 $R 2 −20$0,8+12$0,2 −16+2,4
Vo = R 1 +R 2 = 0,8+0,2 = 1 = −13, 6 V
2.- Calculeu la resistència del circuit equivalent Norton entre els borns A i B del següent
circuit. (2,5 punts)
Is = 18 A
R1 = 120 Ω
R2 = 60 Ω R1 R2
R3 = 80 Ω A B
R4 = 64 Ω
R5 = 90 Ω
R6 = 20 Ω Is R3 R4
R7 = 40 Ω
R5
R6 R7
Per calcular la resistència Norton hem d’anul·lar la font de corrent independent, és a dir,
substituir-la per un circuit obert:
RN = ([(R6 + R7 ) y R5 ] + R3 + R4 ) y (R1 + R2 ) =
= ([(20 + 40 ) y 90 ] + 80 + 64 ) y (120 + 60 ) =
= ([60 y 90 ] + 144 ) y 180 = (36 + 144 ) y 180 =
= 180 y 180 = 90
- 25 - - 26 -
4.- Calculeu els valors de IZ1, IC i VEC per a cada una de les càrregues. Càrrega 1: RC1 = 750 Ω
Calculeu el valor de la resistència de càrrega RC que situï el transistor en la frontera entre la
zona activa i la saturació. El transistor està en saturació.
Z1: Vγ = 0,6 V +30 V Prenem V EC = 0 V

VZ1 = 9,6 V
Z2: Vγ = 0,6 V V C = V E − V EC = 21 − 0 = 21 V
VZ2 = 10 V IZ1 RE
LED: Vγ = 2 V Z1 Z2 IC =
VC
= 21
= 28 mA
RC 0,75
T : VEB = 0,6 V
β = 149 LED I B = I E − I C = 45 − 28 = 17 mA
R1 = 820 Ω
RE = 200 Ω R1 IC I Z1 = I R1 − I B = 24, 878 − 17 = 7, 878 mA
RC1 = 750 Ω RC1 RC2 RC3
RC2 = 100 Ω Càrrega 2: RC2 = 100 Ω
Càrrega 1 Càrrega 2 Càrrega 3
RC3 = 150 Ω
El transistor està en zona activa.
Aquest circuit és una font de corrent constant mentre el transistor es mantingui conduint en la I C = 44, 7 mA
zona activa.
Suposem T en zona activa i Z1 en conducció inversa. I Z1 = 24, 578 mA
V B = 30 − V Z1 = 30 − 9, 6 = 20, 4 V V C = I C $ R C = 44, 7 $ 0, 1 = 4, 47 V
V E = V B + V EB = 20, 4 + 0, 6 = 21 V V EC = V E − V C = 21 − 4, 47 = 16, 53 V
30−V E
IE = RE = 30−21
0,2 = 9
0,2 = 45 mA Càrrega 3: Z2 + LED + RC3
IB =
IE
= 45
= 0, 3 mA Suposem que el transistor es manté en zona activa.
+1 150
V C = V Z2 + V LED + I C $ R C = 10 + 2 + 44, 7 $ 0, 15 = 18, 705 V

I C = $ I B = 149 $ 0, 3 = 44, 7 mA
VB 20,4 V EC = V E − V C = 21 − 18, 705 = 2, 295 V
I R1 = R1 = 0,82 = 24, 878 mA
Com que VEC surt > 0,2 V es confirma la hipòtesi de zona activa.
I Z1 = I R1 − I B = 24, 878 − 0, 3 = 24, 578 mA
I C = 44, 7 mA
Calcularem primer el valor de la resistència de càrrega RC que situï el transistor en la
frontera entre la zona activa i la saturació. En aquest punt tindrem: I Z1 = 24, 578 mA
V EC = 0, 2 V
Resultats:
V C = V E − V EC = 21 − 0, 2 = 20, 8 V Càrrega 1 Càrrega 2 Càrrega 3
VC 20,8 IZ1 7,878 mA 24,578 mA 24,578 mA
R C frontera = IC = 44,7 = 465, 324 IC 28 mA 44,7 mA 44,7 mA
VEC 0V 16,53 V 2,295 V
Si RC és menor que aquest valor el transistor treballarà en la zona activa.
Si RC és major que aquest valor el transistor treballarà en saturació. RC frontera 465,324 Ω
- 27 - - 28 -
5.- Es demana dissenyar el circuit per a que el punt de treball del transistor sigui: Model equivalent Thévenin:
IC = 3 mA VCE = 9 V VCC = 15 V
Sabem que, en aquest punt de treball, els paràmetres del transistor són:
hFE = 160 hfe = 200
VBE = 0,6 V hie = 2,4 kΩ RC
A més a més, ens imposen que les impedàncies d’entrada i de sortida del circuit amplificador
de senyals alterns siguin, respectivament: RB
VB
Zi = 1,5 kΩ Zo = 1,6 kΩ T
Heu de calcular el valor de les resistències RC, RE, R1 i R2.
IB
Quant val la relació I2 / IB? VBB _+
Quant val la relació RC / RE? RE
VCC = 15V
RC
R1
V B = V BE + V E = V BE + I C $ R E = 0, 6 + 3 $ 0, 4 = 0, 6 + 1, 2 = 1, 8 V
Τ
Zo IB =
IC
= 3
= 0, 01875 mA
IB h FE 160
vi Zi R2 I2
RE V BB = I B $ R B + V B = 0, 01875 $ 4 + 1, 8 = 0, 075 + 1, 8 = 1, 875 V
R2 R 1 +R 2 V CC R1 15 R1
V BB = V CC $ R 1 +R 2 d R2 = V BB d R2 +1= 1,875 d R2 =8−1=7
Model equivalent del circuit amplificador en corrent altern: Càlcul de R1 i R2:
hie  R 1 $R 2 
R 1 +R 2 = 4 7$R 2 $R 2 7$R 2 $R 2 7$R 2
 R1  d 7$R 2 +R 2 =4 d 8$R 2 =4 d 8 =4 d
 R2 = 7 
vi RB ib hfe·ib RC 8$4 32
d R2 = 7 = 7 = 4, 5714286 k
Zi Zo R 1 = 7 $ R 2 = 7 $ 4, 5714286 = 32 k
Càlcul de I2:
1 1
Zi = (R B y h ie ) d 1, 5 = (R B y 2, 4 ) d R B = 1 1
− 2,4
= 0,25 = 4 k
1,5 VB 1,8
I2 = R2 = 4,5714286 = 0, 39375 mA
R 1 $R 2
R B = (R 1 y R 2 ) d (R 1 y R 2 ) = 4 k d R 1 +R 2 = 4 k
Càlcul dels quocients I2/IB i RC/RE:
Zo = R C d R C = 1, 6 k I2 0,39375
IB = 0,01875 = 21
Càlcul del circuit de corrent continu:
RC 1,6
RE = 0,4 =4
15−9 6
V CC = I C $ (R C + R E ) + V CE d RC + RE = 3 = 3 = 2 k
Resultats:
R E = 2 − R C = 2 − 1, 6 = 0, 4 k R1 = 32 kΩ RC = 1,6 kΩ I2 / IB = 21
R2 = 4,5714 kΩ RE = 0,4 kΩ RC / RE = 4
- 29 - - 30 -
6.- El paràmetre α està vinculat a la posició del cursor mòbil del potenciòmetre. El paràmetre 7.- a) Calculeu els valors de R1, R2 i VR del circuit trigger de Schmitt sabent que els nivells
α pot variar entre 0 i 1. de disparament compleixen:
RA + RB = P RA RB RA RB RA RB V+H + V+L = +6 V
RB = $ P V+H - V+L = +2 V
P P P Vi _ R3
α = 0,5 α=1 α=0 Z1, Z2: Vγ = 0,7 V Vo
Vz = 6,3 V +
Z1
a) Calculeu l’expressió del guany A = Vo
en funció del paràmetre α. R3 = 200 Ω
Vi R1 R2
VR Z2
R2 R3
R1 = 11 kΩ
R2 = 10 kΩ R1 b) Apliquem a l’entrada del circuit el senyal Vi representat a la figura següent que té un
R3 = 110 kΩ període de 32 ms.
P = 20 kΩ Vi Vo Dibuixeu les formes d’ona de Vi, Vo i V+ respecte el temps. (Vi i V+ superposades).
Calculeu els temps tH i tL. Calculeu la relació de cicle δ de la sortida.
RA(α) RB(α)
b) Substituïu α pels seus valors extrems i calculeu els valors extrems del guany A.
a) Tensió de sortida: V OH = 6, 3 + 0, 7 = 7 V V OL = −(6, 3 + 0, 7) = −7 V

a)
RB $P  V +H + V +L = +6 
V + = Vi $ RA+RB = Vi $ P = $ Vi Tensions V+ i V- :   d 2 $ V +H = +6 + 2 d V +H = +8
= +4 V
 V +H − V +L = +2 
2
V− = 0
( R1 + Vi
R2 + Vo
R3
) $ (R1 y R2 y R3 ) = Vi
( 10 + Vo
110
) $ (11 y 10 y 110 ) = Vi
( 10 + Vo
110
)$5 V +L = +6 − V +H = +6 − 4 = +2 V
Vi Vo 11$Vi+Vo Càlcul de R1, R2 i VR:

V+ = V− d $ Vi = ( 10 + 110
)$5 d $ Vi = 5 $ 110 d
d $ Vi = 11$Vi+Vo
d 22 $ $ Vi = 11 $ Vi + Vo d Vo = (22 $ − 11 ) $ Vi d  V +H = V OH $R1+V R $R2   V +H + V +L = 2$V R $R2   6 = 2$V R $R2 
22 R1+R2 R1+R2 R1+R2
 V OL $R1+V R $R2  d  2$V OH $R1  d  2$7$R1  d
 V +L = R1+R2   V +H − V +L = R1+R2   2 = R1+R2 
d Vo = 11 $ (2 $ − 1 ) $ Vi
2$7$R1 12
Vo 2= R1+R2 d 2 $ R1 + 2 $ R2 = 14 $ R1 d 12 $ R1 = 2 $ R2 d R2 = 2 $ R1 = 6 $ R1
A= Vi = 11 $ (2 $ − 1 )
Prenem R1 = 2 kΩ. Llavors, R2 = 6 $ 2 = 12 k
b) 2$V R $R2 6$(R1+R2) 6$(2+12) 6$14 84
6= R1+R2 d VR = 2$R2 = 2$12 = 24 = 24 = 3, 5 V
=0 d A = 11 $ (2 $ 0 − 1 ) = 11 $ (−1 ) = −11
=1 d A = 11 $ (2 $ 1 − 1 ) = 11 $ (+1 ) = +11
- 31 - - 32 -
ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA
ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL PRIMAVERA 2003
ENGINYERIA TÈCNICA EN TELEMÀTICA EXÀMENS
b)
Vi (V)
+10 V+
+8
+6
+4
+2
0
-2 t
-4
-6
-8
-10 tL tH
Vo
(V)
+10
+8
+6
+4
+2
0
-2 t
-4
-6
-8
-10
Si T = 32 ms, cada quadret equival a 1 ms.
Càlcul del pendent en valor absolut del senyal triangular:

V 16 V
m= t = 16 ms = 1 V/ms
Càlcul dels temps tL i tH:

V 14 V
tL = m = 1 V/ms = 14 ms
V 18 V
tH = m = 1 V/ms = 18 ms
tH 18
= T $ 100 = 32 $ 100 = 56, 25 %
- 33 -

Examenes Analogica002

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examenes Analogica002

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ ELECTRÒNICA ANALÓGICA

(4 punts) Anàlisi de nusos

Sistema d’equacions: Potències de tots els elements:

    P R1 = VR1 $ IR1 = 1 $ 0, 05 = 50 mW Absorbida

Corrents de les branques:

IS1 = IR1 + IR2 = 0, 05 + 0, 0125 = 0, 0625 A

IS2 = 9 $ IR2 = 9 $ 0, 0125 = 0, 1125 A

Suposem el model Thévenin:

Supernús 1 - 0 : V1 = VS2 = 10 V VT = −6, 97 V

Circuit equivalent Norton:

B El corrent IR3 es pot deduir a partir de la llei del divisor de corrent:

Corrent IR4: EXAMEN 7-MAIG-2003

Finalment, calculem el corrent Norton: VCC = 25 V VCC

Comprovem l’equivalència entre el model Thévenin i el model Norton: ID

Així, doncs, els valors del circuit equivalent Norton són:

La màxima transferència de potència es produirà quan la resistència RL iguali el valor de RT.

En aquest cas, tindrem:

La potència absorbida per la càrrega serà:

Càlcul dels corrents en el díode i en el Zener: Vi = 16 V T1

Càlcul de IR2 i IR3: IL = Vo

I Z = 30 mA > 0 correcte! V R4 = V B2 = V Z + V BE2 = 8, 1 + 0, 6 = 8, 7 V

V D = V Z − V R3 = V Z − R3 $ I R3 = 10 − 1 $ 12, 5 = 10 − 12, 5 = −2, 5 V < 0,6 V correcte! V R3 = Vo − V R4 = 12 − 8, 7 = 3, 3 V

Càlcul de VCE1: Càlcul de PT2:

V CE1 = Vi − Vo = 16 − 12 = 4 V P T2 = V CE2 $ I C2 + V BE2 $ I B2 si negligim IB2 llavors

Càlcul de IE1, IC1 i IB1: P T2 = V CE2 $ I C2 = 4, 5 $ 5, 8 = 26, 1 mW

Càlcul de PT1: P Z = V Z $ I Z = 8, 1 $ 21, 6 = 174, 96 mW

P T1 = V CE1 $ I C1 + V BE1 $ I B1 = 4 $ 82 + 0, 6 $ 1 = 328 + 0, 6 = 328, 6 mW Càlcul de Ii:

Càlcul de I1: Ii = I C1 + I 1 + I 2 = 82 + 6, 8 + 15, 8 = 104, 6 mA

V B1 = V E1 + V BE1 = Vo + V BE1 = 12 + 0, 6 = 12, 6 V Càlcul de Pi:

Càlcul de I2: Càlcul de Σ P:

I E2 = I C2 + I B2 si negligim IB2 llavors I E2 = I C2 = 5, 8 mA

Resultats: EXAMEN 28-JUNY-2003

P R1 = V R1 $ I R1 = (−3) $ (−0, 03) = +0, 09 W absorbida

P R2 = V R2 $ I R2 = (−9) $ (−0, 12) = +1, 08 W absorbida

P A = V A $ I A = (−3) $ (−0, 09) = +0, 27 W absorbida

Z1: Vγ = 0,6 V +30 V Prenem V EC = 0 V

V C = V Z2 + V LED + I C $ R C = 10 + 2 + 44, 7 $ 0, 15 = 18, 705 V

Model equivalent del circuit amplificador en corrent altern: Càlcul de R1 i R2:

a) Tensió de sortida: V OH = 6, 3 + 0, 7 = 7 V V OL = −(6, 3 + 0, 7) = −7 V

Vi Vo 11$Vi+Vo Càlcul de R1, R2 i VR:

=1 d A = 11 $ (2 $ 1 − 1 ) = 11 $ (+1 ) = +11

Si T = 32 ms, cada quadret equival a 1 ms.

Càlcul del pendent en valor absolut del senyal triangular:

Càlcul dels temps tL i tH:

You might also like

=1 d A = 11 $ (2 $ 1 − 1 ) = 11 $ (+1 ) = +11